Cinc anys del decret de l’escola inclusiva: llums

i ombres d’un desplegament incomplet

Cinc anys després de l’aprovació del decret que havia de fer realitat un model educatiu inclusiu a Catalunya, els resultats són encara tímids. L’escola inclusiva no és encara una realitat, i davant d’un context social cada cop més complex, la implementació està causant desequilibris i inquietuds en la comunitat educativa. Tot i que el Departament d’Educació ha assolit alguns avenços significatius, com ara incrementar el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials als centres educatius convencionals, l’escola inclusiva es percep encara com una quimera difícil d’assolir.

El decret establia que els alumnes amb necessitats educatives especials (NESE) s’escolaritzarien, com a norma, als centres ordinaris. Per fer-ho realitat, el govern també dotava la mesura d’un pressupost PER TIPOLOGIA DE CENTRE Curs 2017-2018 Curs 2018-2019 Curs 2019-2020 Curs 2020-2021 Curs 2021-2022 Centres d’educació especial 5.664 5.932 6.108 6.106 6.153 % Centres educació especial 18,89% 17,76% 16,72% 16,70% 15,54% Centres convencionals 24.326 27.464 30.431 30.456 33.443 % Centres convencionals 81,11% 82,24% 83,28% 83,3% 84,46% sucós: 142 milions d’euros per als següents quatre cursos acadèmics (Entre el 2018 i el 2021). Aquests diners s’havien de destinar a més personal, més formació i més equipament. PERCENTATGE D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS PER TIPOLOGIA DE CENTRE EDUCATIU Font: Departament d’Educació

Cinc anys després de l’aprovació d’aquest decret, l’escola inclusiva hauria d’estar plenament desplegada. Ara bé, la realitat dista molt de les previsions que feia el Departament d’Educació el 2017. Des de ja fa més de dos anys, tant els sindicats de mestres com les associacions de famílies lamenten que el desplegament de l’escola inclusiva és del tot insuficient. Daniel Turón, delegat sindical d’USTEC, assegura que el decret d’escola inclusiva “suposa un repte important per apostar cap a un model inclusiu”, però que existeixen massa mancances perquè es desplegui correctament. “Constatem un fracàs en la transformació del sistema educatiu per assolir l’educació inclusiva. Hi ha una manca clara de planificació per part del Departament i també falta un acompanyament pressupostari adequat i digne”, assegura Turón. A la mateixa conclusió arriba l’associació de famílies aFFaC, que assegura que el desplegament de l’escola inclusiva va tard. Segons l’associació, “no es pot parlar del dret fonamental a l’educació universal i gratuïta si el sistema educatiu públic no és inclusiu”, i al model català li falten encara moltes passes i, sobretot recursos, per assolir-ho.

Una Manca De Recursos Evident

Més enllà de les queixes de docents i famílies, el dossier ‘Catalunya Social’ publicat per la Plataforma d’Infància de Catalunya constaten un tímid desplegament del decret. L’informe assegura que el Govern no ha destinat els 142 milions d’euros previstos per a l’escola inclusiva. Entre el 2017 i el 2018 s’haurien destinat 117,5 milions d’euros, cosa que suposa 24,5 milions menys del previst. El Departament d’Educació assegura que hi ha hagut inversions més enllà del decret, que elevaria la xifra total fins als 264 milions d’euros.

Aquest ball de xifres ha dut la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva a demanar més transparència sobre la distribució d’aquests recursos per tal de poder-los “orde- nar”. La manca de recursos és una denúncia constant de famílies i professionals, que lamenten que tot i que la llei d’educació catalana fixa un pressupost del 6% del Producte Interior Brut (PIB), en els darrers anys la inversió se situa en el 4%, per sota de la mitjana espanyola.

CADA COP MÉS ALUMNES

AMB NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS

Tot i els avenços en la implementació de l’escola inclusiva, la complexitat de la realitat social ha sobrepassat els plans del Govern. Segons dades del Departament d’Educació, el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya ha crescut un 30% en els darrers cinc anys. S’ha passat de 30.463 alumnes amb necessitats especials el 2016 als 39.596 alumnes actuals. I si bé els centres educatius convencionals han incrementat la presència d’alumnes amb necessitats especials, el percentatge assumit pels centres educatius especials s’ha mantingut pràcticament invariable, al voltant del 16%.

LA NECESSITAT D’UN PLA DE XOC PER FER REALITAT L’ESCOLA INCLUSIVA

El Dossier ‘Catalunya Social’ conclou que és imperant executar “un pla de xoc per implementar de manera correcta el decret”. Aquest pla de xoc hauria de respondre a les mancances de recursos dels centres educatius per poder desplegar el decret, però també hauria de respondre a altres reptes. La por de les famílies d’escolaritzar els infants amb necessitats especials a un centre convencional és un entrebanc identificat per l’informe; d’altra banda, també es constata la manca d’accessibilitat a molts centres i la necessitat de dotar d’una “mirada inclusiva transversal” a tota la comunitat educativa.

L’informe també considera indispensable que es vagin tancant progressivament els centres d’educació especial i que es converteixin en proveïdors de serveis i recursos per a l’escola pública. “Fins que el per- sonal qualificat i amb experiència d’aquests centres no formi de manera adequada tota la comunitat i serveis educatius, la inclusió no es podrà dur a terme als centres ordinaris”, assegura l’informe.

L’acompanyament als docents per part de professionals especialitzats també esdevindrà clau per tal d’assolir una transformació del sistema educatiu que faci realitat l’escola inclusiva. Més recursos, més coordinació i més sensibilització seran factors clau que determinaran l’avenç d’un sistema educatiu inclusiu a Catalunya.

Creació d’un pla de xoc que respongui a les mancances de recursos als centres educatius

Adequació dels edificis educatius perquè siguin 100% accessibles

Facilitació dels tràmits burocràtics entre el Departament d’Educació, el de Salut i Drets Socials Formació en necessitats especials a tota la comunitat educativa

Incorporació de més docents tècnics, inspectors i directors amb algun tipus de discapacitat o necessitat especial.

Acompanyament als docents per part de professionals especialitzats en necessitats especials.

Més inclusió als centres educatius concertats

Creació d’una campanya de sensibilització social