Parlem de l’autoestima i la seva influència en el desenvolupament infantil i juvenil

QUÈ ÉS L’AUTOESTIMA?

L’autoestima fa referència al sentiment d’estima cap a un mateix. L’autoestima és la dimensió valorativa de l’autoimatge i hi tenen influència dos sentiments generals:

El sentiment del propi valer: tinc valor propi; mereixo estima, reconeixement, valoració…

El sentiment del propi poder: soc capaç de superar dificultats, obstacles, adversitats...; puc solucionar problemes, soc capaç de generar canvis positius...

Autoconeixement: és la capacitat d’analitzar-nos a nosaltres mateixos, tant pel que fa a les qualitats positives com pel que fa a les limitacions que presentem.

Autoacceptació: és la capacitat d’admetre i reconèixer totes les parts d’un mateix. L’autoestima ajustada és impossible sense l’acceptació. L’autoacceptació no implica resignar-se, sinó comprendre els límits i les limitacions, i poder seguir endavant.

Autorresponsabilitat: és la capacitat de ser responsable dels actes. Culpar-se per aquelles situacions que no estan sota el nostre control pot fer baixar l’autoestima.

Autoafirmació: és la capacitat de ser coherent i respectar les nostres necessitats.

Autopropòsit: és la capacitat de poder prendre decisions en funció d’una meta o un objectiu. Aconseguir petits propòsits reforça la nostra validesa i fa que ens veiem capaços d’aconseguir-ne d’altres.

Autointegritat: és la capacitat d’actuar segons el que volem, creiem i considerem moral. Implica ser coherent entre el que diem i el que fem.

FUNCIÓ DE L’AUTOESTIMA

L’autoestima és una necessitat humana fonamental. Tenir una bona autoestima es relaciona amb una bona salut mental i un bon desenvolupament socioemocional. Això implica que ajuda a tenir una bona estabilitat emocional, un bon ajustament psicològic i seguretat amb un mateix, i ens permet suportar esdeveniments negatius o estressants, pèrdues, fracassos… El nivell d’autoestima determinarà el desenvolupament afectiu, social, intelectual, escolar i professional, i tindrà influència en la presa de decisions, en la realització o no d’algunes accions, en l’assoliment d’objectius, en la forma de relacionar-nos...

DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOESTIMA AL LLARG DE DIFERENTS ETAPES EVOLUTIVES

L’autoestima comença a formar-se a edats molt primerenques. Els contextos d’especial rellevància en el desenvolupament de l’autoestima són la família i l’escola (professorat i companys i companyes). L’autoestima comença a constituir-se a partir d’un procés d’internalització que es va modulant al llarg de tota la vida; per tant, es pot començar a ajudar els infants de curta edat a desenvolupar aquest sentiment de seguretat, estima, capacitat de ser independent… L’autoestima es va formant, a poc a poc, a partir de les diferents influències que l’infant rep d’aquelles persones significatives que es troben en el medi familiar, social i escolar. Més endavant, s’anirà completant amb les pròpies vivències i experiències personals que l’infant, l’adolescent i l’adult viuran al llarg dels anys. És durant la infància i l’adolescència quan l’autoestima deixa una marca profunda, ja que és quan s’és més vulnerable i flexible, però aquesta pot variar al llarg de tota la vida.

Petita Inf Ncia

Reconeixement a si mateixos com a éssers diferents de les altres persones i de les coses que els envolten. Aquest procés acaba quan són conscients de la seva pròpia imatge corporal.

Inf Ncia

Desenvolupament d’un sentit propi sobre aquelles característiques que els serviran per identificar-se. El sentit d’identitat es construeix a partir de les pròpies coses, les possessions, el contrast i la identificació amb les persones que els envolten, el llenguatge i la comunicació. Durant aquesta etapa els infants estan buscant constantment l’alabança i l’aprovació, fent, sobretot, allò que més els agrada. L’autoestima es manifesta a través dels seus comportaments.

Preadolesc Ncia

Reconeixement a si mateixos com a éssers diferents de les altres persones i de les coses que els envolten. Aquest procés acaba quan són conscients de la seva pròpia imatge corporal.

Adolesc Ncia

L´adolescència és un dels períodes més crítics per al desenvolupament de l´autoestima; és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una ferma IDENTITAT, és a dir, saber-se individu diferent dels altres, conèixer-ne les possibilitats i el talent, i sentir-se valuós com a persona que avança cap a un futur. A la “crisi d’identitat” de l’adolescència, el jove es qüestiona automàticament, incloent-hi l’opinió que ha adquirit de si mateix en el passat. Es pot rebel·lar i rebutjar qualsevol valoració que li ofereixi una altra persona, o es pot trobar tan confús i insegur de si mateix que no faci més que demanar als altres aprovació i consells de tota mena. Sigui quina sigui la seva aproximació a la seva nova identitat, l’adolescent passarà inevitablement per una reorganització crítica de la seva manera d’apreciar-se amb el canvi consegüent en la seva autoestima

Factors Protectors

Estil educatiu familiar democràtic

Trets de personalitat (creatius, assertius, extravertits...)

Ser resilient

No tenir diagnòstics de trastorns de personalitat ni dificultats d’aprenentatge.

Tenir una bona xarxa social d’amics i companys amb qui compartir activitats

No tenir xarxes socials (instagram, facebook)

Practicar esports o hobbies

Tenir responsabilitats (depenent de l’edat, obligacions a casa, tasques escolars...)

Tenir autonomia tenint en compte l’edat (anar a l’escola sol, poder anar a comprar sol…)

Tenir les necessitats bàsiques cobertes

Factors De Risc

Estil de educatiu familiar autoritari o sobreprotector

Entorn familiar amb dificultats per expressar sentiments i emocions

Haver patit algun tipus d’abús (físic, sexual o emocional)

Haver patit assetjament (bullying)

Patir alguna pèrdua (ésser estimat, entorn d’amistats...)

Patir fracàs escolar

Patir algun problema de salut mental o d’aprenentatges (TDAH, trastorn de la personalitat, TEA, depressió, ansietat...)

Haver vist desatesa les necessitats bàsiques en algun moment de la vida

Sentir-se exclòs en l’entorn social (escola, institut, entorn laboral, entorn familiar)

Sentiment de no encaixar en els cànons socials

Patir exclusió social

Trets de personalitat amb tendència negativa (TLP, bipolar...)

Excessiva exigència de l’entorn familiar per arribar a certs objectius i no aconseguir-los

Excessiva exposició a les xarxes socials i ús de les mateixes

Tenir una bona autoestima no vol dir creure que s’és perfecte o que tot surt bé, sinó que es tracta de tenir una valoració positiva, realista i racional d’un mateix. En general, infants i adolescents amb una bona autoestima...

Tenen confiança amb ells mateixos i es mostren segurs.

Tenen capacitat per resoldre conflictes sense frustrar-se pels fracassos i les dificultats que puguin trobar-se.

Disposen de bones habilitats comunicatives

Saben expressar-se amb assertivitat.

Són optimistes i no es deixen emportar per pensaments excessivament negatius o distorsionats (poc ajustats a la realitat).

Són conscients de les seves qualitats positives i dels seus punts febles

Són responsables i cooperadors.

Saben relacionar-se amb els companys i les companyes.

Accepten i toleren les crítiques i discrepàncies amb els altres.

Saben prendre decisions i no es lamenten per les decisions equivocades.

Saben aprendre dels errors i accepten els que cometen

Coneixen els seus deures i obligacions

Saben autocontrolar-se quant a agressivitat i hostilitat.

Tenen la capacitat d’autoavaluar-se i no tendeixen a jutjar els altres.

CARACTERÍSTIQUES D’UNA AUTOESTIMA BAIXA

Coneixement pobre de si mateixos: No són capaços de reconèixer en ells les seves virtuts. Es comparen amb altres nens i sempre surten perdent a la comparació.

Labilitat emocional: Mostren certa inestabilitat emocional i fluctuant.

Insomni/somnolència: Si la somnolència va acompanyada d’estrès serà més probable patir insomni.

Canvis d’alimentació: Poden passar per episodis d’afartaments a deixar de menjar.

Autolesions: Poden debutar amb petites lesions a la pell en llocs fàcils de cobrir.

Anhedonia: Poden mostrar canvis en les activitats diàries o en les preferències, i deixar de gaudir amb allò que abans sí ho feien.

Aïllament: Comencen a distanciar-se de les seves amistats més properes, a declinar invitacions...

Desig compulsiu de complaure els altres: Sempre estan a la cerca de l’aprovació i en molts casos es mostra en les grans dificultats per dir no.

Tendència a magnificar o exagerar els triomfs i les virtuts dels altres, i a menysprear els propis i viure’ls com una cosa efímera, incompleta o aliena.

Timidesa e inseguretat: Poden acabar evitant el contacte amb els altres.

Actitud negativa: Són infeliços constantment o es desanimen amb facilitat.

Dependència i submissió: Mostren una gran dificultat en la presa de decisions, així que consulten de forma freqüent els adults per comprovar que estan fent el correcte.

Perfeccionista: A alguns no els agrada el fracàs ni cometre errors, volen ser els millors i tenen expectatives massa altes.

Actitud derrotista: De la mateixa manera que hi ha els que lluiten, hi ha aquells que al més mínim contratemps, llencen la tovallola. No veuen que puguin aconseguir res. Es desmoralitzen sense ni tan sols intentar-ho. És una mena d’indefensió apresa: la persona pensa que faci el que faci obtindrà el mateix resultat negatiu.

Pors: Tenen nombroses pors: por de fer el ridícul, por que els altres els rebutgin i no els vulguin al seu costat, por a enfrontar-se als altres o a reptes nous per temor a fracassar o ser jutjats negativament. Viuen amb una por exagerada a equivocar-se.

POSSIBLES REPERCUSSIONS D’UNA AUTOESTIMA BAIXA

A utoestim A i rendiment A c A dèmic

L’autoestima està estretament relacionada amb el rendiment acadèmic. El grau d’autoestima que pugui tenir un infant o un adolescent influenciarà en el seu rendiment escolar i les activitats acadèmiques, ja que l’autoestima condiciona l’aprenentatge. Com a professionals de l’Educació i la Psicologia Clínica, detectem sovint que aquells amb una autoestima ajustada de si mateixos tenen més bona disposició per aprendre i tendeixen a participar més a l’aula que aquells que tenen una autoestima baixa. Sovint ens trobem amb alumnes que senten impotència i decepció pel baix rendiment amb els estudis. El baix rendiment reforça el sentiment de menyspreu i també la imatge negativa i desajustada que tenen cap a ells mateixos. Això fa que entrin en un cicle viciós del qual no saben sortir-ne. Necessitaran ajuda.

Infantesa

A utoestim A i soci A litz A ció

Les seves inseguretats i les seves pors els porten en molts moments a mostrar-se més introvertits, més irritables i amb poca tolerancia a la frustració. Això els dificulta en les relacions socials. Els companys poden mostrar rebuig per alguna d’aquestes conductes i per tant poden no ser escollits en els jocs grupals o no ser acceptats en els diferents grups socials.

ADOLESCÈNCIA

Com que són insegurs amb ells mateixos, també ho poden ser quan s’han de relacionar amb els altres. Tenir amics significa estar exposat al rebuig, des que no els vulguin per com són fins que els defraudin o se’n burlin. Aquestes inseguretats porten a molts d’ells a socialitzar d’una altra manera per no tenir la necessitat d’estar tan exposats. Aquest fet pot portar a arribar a declinar oportunitats de socialitzar de forma “física” i, per tant, a augmentar les conductes d’aïllament.

COM ACTUAR DAVANT UNA BAIXA AUTOESTIMA: AJUDEM A L’INFANT O L’ADOLESCENT?

Fam Lia

Ajudar-lo a aprendre a fer coses a qualsevol edat: Hi ha coses noves que un nen pot aprendre. Fins i tot durant la seva primera infància, aprendre a sostenir una tassa o fer els primers passos provoquen una sensació de domini i plaer. Quan creix, coses com aprendre a vestir-se, llegir o anar amb bicicleta són oportunitats per fer créixer l’autoestima.

Ajudar-lo al principi: Després, cal deixar que faci el que pugui, encara que cometi errors. Cal assegurar-se de que tingui la possibilitat d’aprendre, d’intentar-ho i de sentir-se orgullós. Els nous desafiaments no han de ser ni molt fàcils ni molt difícils.

Elogiar prudentment: És bo elogiar els nens. L’elogi és una manera de mostrar-li que està orgullós. Però algunes maneres d’elogiar els nens poden ser contraproduents. Cal no elogiar excessivament i sí elogiar els esforços, el progrés i l’actitud.

Ser un bon model de conducta: Quan l’adult s’esforça en les tasques quotidianes, està donant un bon exemple.

Prohibir la crítica cruel: El que els nens escolten sobre si mateixos en boca dels altres es converteix fàcilment en allò que ells senten de si mateixos.

Posar el focus sobre les seves fortaleses: Cal saber què és el que el nen fa bé i gaudeix fent, i buscar oportunitats per desenvolupar aquestes fortaleses.

Permetre que pugui ajudar a altres: L’autoestima creix quan el nen aconsegueix veure que el que fa és important per als altres. El nen pot ajudar a casa, fer un projecte de servei a l’escola o fer un favor a un germà. Els actes amables i l’ajuda poden fomentar l’autoestima i altres sentiments positius.