ESCOLA

Emfatitzar l’esforç, el treball i la dedicació (ja sigui per haver donat l’opinió en públic, per haver aportat algun comentari, per haver-se atrevit a contestar alguna cosa que ningú més s’atrevia...). Després ja vindrà la correcció, evidentment, però l’important és poder reconèixer l’esforç.

Assenyalar i comentar què ha fet bé, posant la mirada en els punts forts i no en les febleses o en quina part del comentari o de l’exercici és la que està millor (quan es pugui, intentar no quedar-nos amb el “molt bé”, sinó “molt bé, bona reflexió” o “molt bé, procediment fet correctament”).

Centrar-se tant en les actituds com en els coneixements o les habilitats necessàries per un bon rendiment acadèmic.

Crear ambients de confiança, de seguretat i de calidesa, participatius i interactius, perquè pugui expressar opinions, idees i sentiments. Com s’aconsegueixen aquests ambients? Doncs no centrant-se en si la resposta és correcta o incorrecta en un primer moment, sinó encoratjant i reforçant l’intent i l’esforç, i després, corregint constructivament (de manera que s’aconsegueixi aprenentatge i ganes de millorar). També és important fer-li veure que les idees de cadascú tenen un valor determinat.

EVITEM A L’AULA:

Comentaris i correccions destructives i poc motivadores, com per exemple: “això que has dit és un disbarat”, “per dir aquesta tonteria millor que no diguis res”...

Comparacions entre alumnes (sobretot davant de la resta de companys).

Centrar-se en una sola conducta de l’infant o l’adolescent. A vegades, el comportament negatiu d’un alumne esgota la paciència i ens priva de veure i re- conèixer comportaments adequats que pugui tenir.

Crear ambients que possibilitin la creativitat. En totes les assignatures es pot crear un espai, un exercici o una tasca en què es necessiti desenvolupar la creativitat i que no consisteixi en una exposició o una explicació per part del professor.

Mostrar confiança en les capacitats de l’alumne per resoldre problemes i potenciar els punts forts. Establir metes i exigències d’acord amb les capacitats de cada alumne i d’acord amb el desenvolupament infantil.

Utilitzar adjectius i etiquetes per descriure comportaments.

Expectatives allunyades de les possibilitats i capacitats reals de cada alumne.

Situacions que posin en evidència l’alumne, sent sensibles com a docents a situacions de burla, bromes o ridiculitzacions.