Els docents, els grans oblidats de la salut mental a l’escola

Sensació d’esgotament, frustració i impotència; augment del nerviosisme, dificultats per concentrar-se o malestar físic. Els casos d’estrès, ansietat i depressió entre el professorat s’han disparat un 15% en el darrer any. Amb aules cada cop més complexes i problemàtiques endèmiques en el sistema educatiu, els docents pateixen més, i això també podria explicar la caiguda de rendiment dels alumnes en competències bàsiques. Però la salut mental dels docents segueix sense posar-se al centre de les polítiques públiques en educació.

Adri Gratac S Torras

Els estralls emocionals i psicològics produïts per la pandèmia l’any 2020 va fer posar en alerta la plana política del país, que ara farà tres anys assumia la necessitat de posar la salut mental al centre de les polítiques públiques. Fa uns mesos es constituïa la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, un organisme creat pel Govern de Catalunya que definia el benestar emocional de la ciutadania com

“una prioritat de país que necessita tota la força col·lectiva, social, de serveis públics i també prioritat de recursos”.

Tot i que la majoria d’accions previstes en relació a la salut mental depenen (segons el Govern) del pressupost de la Generalitat del 2023, en els darrers anys ja s’han pres algunes mesures. Al 2021 el Departament d’Educació va posar en marxa un pla per preservar el benestar emocional de l’alumnat; i fa poques setmanes s’activava un programa de consulta de benestar emocional per resoldre dubtes sobre la salut dels alumnes. Ara bé, poques o cap d’aquestes polítiques posa al centre el benestar emocional del professorat. Un benestar emocional que ha empitjorat notòriament en els darrers anys, i sobretot des de l’arribada de la pandèmia. Així ho lamenta el darrer informe del servei del defensor del profes- sor del sindicat independent ANPE. Segons les dades de l’informe, en el curs 2021/2022 hi ha hagu un augment “considerable” de casos de depressió i estrès en els docents. De fet, les baixes laborals relacionades amb l’estrès, l’ansietat i la depressió haurien crescut un 15% en el darrer curs escolar. Segons Fernando Doménech, professor de Psicologia Evolutiva i Educativa a la Universitat Jaume I, les dades mostren “un deteriorament creixent de la salut psicològica del professorat”.

“Tenint en compte que l’ensenyament és un treball emocional, podem dir que la salut psicològica del professorat ve determinada pel tipus d’emocions que s’experimenten a la feina”, assegura Doménech. I entre aquests tipus d’emocions, segons ANPE, els principals detonants que generen malestar emocional al professorat destaquen els conflictes burocràtics amb l’administració, l’excés de feina donat per la falta de personal de suport, o els can- vis normatius constants que obliguen els docents a adaptar el curs un cop ja ha començat.

Segons ANPE, les dades recopilades “posen de manifest que el problema a les aules continua sent una assignatura pendent dins del sistema educatiu”.

Ni Escoltats Ni Reconeguts

L’informe d’ANPE també denota un augment del malestar del professorat amb la direcció i l’administració. De forma majoritària, els docents no senten suport ni reconeixement per part de l’administració, sobretot en un context on asseguren haver de fer sobreesforços donada la complexitat creixent de les aules. Tot plegat porta al sindicat independent a concloure que el cos docent, en termes generals, es troba cada cop menys motivat, més angoixat i més frustrat, fet que pot afectar directament al funcionament del sistema educatiu. “No hem d’oblidar que l’estat psicològic del professorat té una notable influència en la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge, i això podria explicar el baix nivell competencial detectat entre l’alumnat”, afegeix professor de Psicologia Evolutiva, Educativa i Social de la Universitat Jaume I.

MÚLTIPLES DESENCADENANTS I DIFERENTS FORMES DE ÇTRACTAR L’ESTRÈS I L’ANSIETAT

L’estrès laboral, tant a l’escola com a altres entorns, no només depèn de l’excés de feina. “La fatiga a la feina no només es produeixen per condicions objectives, sinó que també depèn de com siguin percebudes o interpretades pel professor”, assegura Doménech. És a dir, que la vivència de cada docent de la seva realitat és la que acaba determinant el seu malestar (o benestar) psicològic.

Ara bé, sí que hi ha una sèrie de factors que actuen com desencadenants de l’estrès i l’ansietat. Recollits en l’Anuari de la revista de recerca científica de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, es poden identificar sis detonants en l’estrès i l’ansietat entre el professorat. Entre ells destaquen el conflicte de rol, que es produeix quan les expectatives del docent no s’alineen amb la realitat. La sensació d’estar donant un mal servei als alumnes acostuma a ser l’exemple més estès. D’altra banda, l’absència o ambigüitat d’informació sobre les tasques i responsabilitats també pot ser un generador d’estrès, al qual se li pot sumar un excés de càrrega de feina que obliga a prioritzar tasques.

D’altra banda, el clima a l’aula acostuma a influir directament sobre l’estat d’ànim del docent. La càrrega de feina burocràtica i l’estructura rígida del treball i les interferències de l’administració també poden ser creadors d’estrès. Finalment, la sensació de manca de suport, tant de l’administració com de la direcció de l’escola, també exerceix de detonant d’estrès i ansietat entre els docents.

SENSE FÓRMULES MÀGIQUES PER PREVENIR L’ESTRÈS

L’existència d’algun dels sis detonants d’estrès i ansietat a l’aula pot afectar directament a la salut mental del professorat. Ara bé, també influeixen variables personals, com la necessitat de control, l’autoestima i l’autoeficàcia, la intel·ligència emocional, la resiliència i la capacitat d’adoptar un estil de vida relaxat, no precipitat i madur. Per a Doménech, la millora de la salut dels docents ha de venir donada per la reducció dels sis detonants d’estrès a l’aula, juntament amb un treball personal respecte a la intel·ligència emocional, la resiliència i la capacitat d’adoptar un estil de vida relaxat. Millorant els fenòmens contextuals (l’escola i el sistema educatiu) i treballant els fenòmens personals (la nostra forma de ser) es podria aconseguir un increment de les emocions positives entre el professorat, i per tant, parlar de benestar docent.

Els Principals Motius Que Generen Estr S I Ansietat

AL PROFESSORAT

Conflictes burocràtics amb l’administració

Manca de personal de suport i excés de feina

Canvis normatius constants

ELS PRINCIPALS

Detonants

D’ESTRÈS I ANSIETAT PER ALS DOCENTS

El conflicte de rol

L’ambigüitat del rol

La càrrega de feina

El clima a l’aula

L’autonomia individual i el control en el treball

La relació amb els supervisors i companys