Falla Alqueries-Estació by Julián Arribas

LA FALLA

ALQUERIES - ESTACIร 1959 - 1960

Una falla de Borriana que no era de Borriana Juliรกn Arribas

Esbós de la falla Alqueries - Estació de 1959. Font: El faller, 1959. En uns vells manuscrits de Juaquín Urios planelles apareix el nom de Juan Sellés Renú com a artista de les dues falles que es van plantar a les Alqueries. J. Sellés col·laborà en la primera falla de Borriana, fundà La Vila en 1929, escrigué llibrets de falla i com a artista faller, sovint ajudat pel seu germà Salvador, guanyà molts primers premis.

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

Fotos corresponents al dia 17 de març de 1959. Arxiu: J. A.

1959 Les Alqueries tenen quelcom especial que m’atrau. És un poble envejable que una vegada decidí plantar falla i així ho va fer durant dos anys. La comissió estava formada per alqueriers i la falla es plantà junt a l’estació, però depenien de la Junta Local Fallera de Borriana i participaren en les falles borrianenques de 1959 i 1960 de la mateixa manera que les altres falles de la nostra ciutat1. És un record que paga la pena recordar, i així ho faré. El motiu pel qual es plantà la falla Alqueries – Estació fou explicat en les pàgines del butlletí Burisana, on Martínez comentà que aquella falla mereixia un elogi especial, perquè amb gran esforç el president Juan Serrano Sanjuán va voler que junt a l’estació ferroviària, a dos quilòmetres del centre de Borriana, es plantara una falla que servira com a insígnia JULIÁN ARRIBAS

pregonera per a tots aquells que viatjaven pels camins de ferro, els quals s’assabentarien així que a la nostra ciutat es plantaven falles. Afegia el cronista que tres premis havien demostrat la vàlua de la comissió, tal com foren un premi de creus en 1958 i dos premis en 1959 per a la creu i per a la falla. Però els premis que cità Martínez no es referien als primers, ja que en 1959 fou el barri València qui guanyà el primer premi de falla major; de fet, la creu corresponent a Alqueries – Estació guanyà el tercer premi. La junta directiva, que comptava com a president d’honor amb Manuel Usó Capella i amb 14 fallers d’honor, entre els quals ﬁgurava el Centre Espanya, estava constituïda per Juan Serrano Sanjuan (president),

1* La Falla Alqueries – Estació guanyà el tercer premi de les Creus de Maig en 1959.

Foto corresponent al dia de Sant Josep de 1959. Les falleres assistiren a la missa fallera celebrada als Carmelites. Arxiu: J. A.

Francisco Vicent Capella (vicepresident), Antonio Carda Soriano (secretari), Pascual Capella Molés (vicesecretari), Francisco Tarrazón Llop (dipositari), Manuel Soriano León (comptador). Junt als màxims responsables hi havia 10 fallers més que completaven la comissió d’alqueriers: Vicente Giménez Dominguez, Modesto Benedito Pasqual, Manuel Molés Usó, Lorenzo González Sánchez, Salvador Molés Sanz, José Capella Nebot, Victoriano Usó Ripollés i Jaime Usó Ripollés. A l’efecte, conta María Victoria Capella Vilar, dama d’honor de la falla, que son pare, José Capella, fou un dels iniciadors de la festa fallera a les Alqueries. Nascut a València, casat amb una alqueriera i professional de la taronja amb un magatzem davant de l’estació, hagué d’emigrar a Sueca després

Foto corresponent al dia 19 de novembre de 1958. La presentació de les falleres es va fer al Teatre Principal. Arxiu: J. A.

de la gelada de 1946, ja que el seu germà vivia a aquell poble i li podia proporcionar treball. Allí va viure la festa fallera, tal com l’havia coneguda a Borriana, i quan tornà a les Alqueries proposà la idea de plantar falla als amics que es reunien al bar Les Delícies, davant del qual es plantà la falla. Sens dubte, l’esperit del foc residia en aquella família, ja que María Victoria Capella seria fallera major de Borriana en 1967 i les seues ﬁlles serien falleres del Club Ortega. El monument de 1959 satiritzava la pujada dels preus que diﬁcultaven la qualitat de vida. El poeta plasmà la idea en els versos següents:

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

Foto corresponent al dia 19 de novembre de 1958, abans de la presentació. Arxiu: J. A.

Un nivell que no està dret és motiu del comentari que en esta falla s’ha fet; en un quadre molt complet que forma nostre escenari. Mira bé les quatre cares i així podràs observar un grapat de coses rares, però tan ben ordenades que no et pots equivocar.

Personatges de la cavalcada del ninot corresponents a la falla Alqueries-Estació de 1959. Darrere es veuen les haques engalanades, tal com era costum aleshores, que arrossegaven la carrossa. Arxiu: J. A.

Presentació al Teatre Principal. Totes les dames del poble esperaren la reina de la ciutat en l’escenari. Després, cada fallera major hi pujà a saludar-la.Arxiu: J. A.

I l’artista, Sellés, elegí com a remat un nivell que simbolitzava el “nivell” de vida dels apurats borrianencs i alqueriers.

JULIÁN ARRIBAS

Instant de la presentació de les falleres de les Alqueries al Teatre Principal el dia 19 de novembre de 1958. Arxiu: J. A.

1960 L’any següent, el 1960, es plantà la segona i última falla de les Alqueries-Estació, falla de la qual podem oferir al lector un bon grapat d’informació. Comencem, doncs, per la comissió. Com a President d’Honor, els fallers de les Alqueries elegiren en José Devís Gil, al qual s’unirien els Fallers d’honor: Dolores Saborit Fuster, Carmina Capella Vilar, Mercedes Chordá Gozalbo, José Gallardo Contreras, Miguel Ballester Capella, Santiago Llop Ribes i Salvador Molés Sanz. A banda de tota aquesta gent, la comissió oﬁcial estigué formada per Juan Serrano Sanjuán (President), Francisco Vicent Capella (Vicepresident 1r), José Capella Nebot (Vicepresident 2n), Carlos Font de Mora (Secretari), Pascual Capella

Foto corresponent al dia 26 de ferbrer de 1959. Les falleres de les Alqueries feren molta amistat amb les del Barri d’Onda perquè desﬁlaven darrere. Arxiu: J. A.

Molés (Vicesecretari), Juan Pedro Martínez Puche (Depositari), Antonio Palomares Tribaldos (Comptador), José Franch (Delegat Infantil), Modesto Benedicto (Delegat Infantil), Pedro Girona (Delegat Artistic), Santiago Molés (Delegat de Festes) i els vocals José Gallardo, Rafael Font de Mora, José Luis Capella, José Ramón Vilar, Santiago Llop, Juan Bautista Franch, Andrés Carreguí, Francisco Diago, Manuel Molés Usó, Bautista Guillamón, Pascual Arrufat, Enrique Vicent, Pablo Conde, Antonio Boyer, Manuel Saborit, Juan Carreguí, Manuel Soriano i Vicente Sanz. Eren, doncs, 29 fallers majors oﬁcials, als quals caldria afegir els xiquets i la secció femenina, que no solia constar als documents oﬁcials, cosa, tot siga dit, que no puc comprendre, que no vull comprendre, que és

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

Foto corresponent al dia 28 de desenbre de 1958. Dalt, a l’esquerra, Paco Vicent, pare de la Reina. Dalt, a la dreta, José Capella, pare de Mª Victoria. Baix, al centre, el President de la falla. Arxiu: J. A.

incomprensible. Sí que consten, però, les dones amb càrrecs “d’honor”. Tot i això, si que es van enregistrar els noms dels xiquets (em referisc a mascles i femelles, clar), per la qual cosa sabem que la Fallera Major Infantil fou Elvirín Ballester Sanz. Les seves Dames d’Honor foren Mari Luz Salas Pérez i Rosa María Capella Carreguí i els fallerets (esta vegada em referisc sols als mascles) foren Cristóbal Martínez Hernández, Fernando García Sánchez i José Juan Nebot Albero. Els de les Alqueries van editar un llibret amb l’explicació de la falla, 13 propagandes tant de Borriana com de les Arqueries, i les fotografies de les falleres majors amb uns poemes d’homenatge per a cadascuna, un llibret que, miraculosament2, fou signat al final per Roberto Roselló Gash, però no puc afirmar que els

JULIÁN ARRIBAS

Comissió de les Alqueries a la Cavalcada del Ninot de 1959. Arxiu: J. A.

poemes d’homenatge també foren d’ell, ja que també hi ﬁgura un poema signat per R. Lázaro Rubio. L’explicació del monument, però, sí que és de Roselló. Els poemes dedicats a les falleres deien així, literalment: Poema dedicat a Pilar Carreguí Martínez, Fallera Major de la falla Alqueries – Estació en 1960.

Representes en la festa a la dona valenciana i no sabem de qui mes pot sentirse mes ufana. Si el ostentar en la falla el ser fallera major o la falla al vore en tú tot el més gran esplendor.

2* Normalment, els llibrets es publicaven sense el nom dels autors.

Les falleres de les Alqueries en la Cavalcada del Ninot de 1959, damunt d’una carrossa feta de paperet. Una barca, governada per la terna fallera, navegava sobre unes ones crespades. Arxiu: J. A.

Poema dedicat a Lolita Llorens Franch, Dama d’Honor.

Sutil, bonica i grandiosa com un clavell reventó de la festa mes hermosa dus la representació. Representes la hidalguía de la regió valenciana li dones llum i alegría a les falles de Burriana.

Presentació de les falleres al Teatre Principal de Borriana. Arxiu: J. A.

Poema dedicat a Lolita Gil Miró, Dama d’Honor.

En el ﬁrmament fallero brillant en gran esplendor han descubert un lucero que han nombrat dama d’honor. I tu estás molt satisfeta i tremoles d’emosió representant en la festa a la falla l’estació.

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

Dames d’Honor. Febrer de 1959. Arxiu: J. A.

Les falleres de les Alqueries a la porta de l’església. Arxiu: J. A.

A banda d’aquests poemes d’homenatge a les falleres, R. Lázaro Rubio dedicà un altre poema titulat “Sonet”, tot i que no ho és, a les tres dones falleres que transcric a continuació literalment:

Després dels poemes d’homenatge, el llibret oferia l’explicació del monument3, essent aquesta la part fonamental del xicotet4 volum. El text, format per 114 heptasíl·labs, el signà el nostre paisà Roberto Roselló Gash i, parant compte en la data que hi ha al ﬁnal de l’explicació, ens podem imaginar que el va escriure a corre-cuita i, tal com diu l’autor al principi, per amistat. Cal suposar que Roselló es va atendre a les indicacions de la comissió de les Alqueries per a explicar el llibret i no crec que fóra ell qui donara la idea del tema a tractar.

En un pomell a pretat van tres roses perfumades Son les millors que ham trobat. El traje i les arracades brille nartiticialment mes les tres roses buscades tenen un brillo potent. Es platino, or, argent pregunten a la comisió i ells contesten a la chent son la representació de la falla de l’estació. R. Lázaro Rubio

3* Actualment, els llibrets semblen àlbums fotogràﬁcs i estranyes enciclopèdies, on l’explicació del monument passa pràcticament desapercebuda. S’ha perdut, doncs, el vertader sentit del llibret. 4* El llibret tenia 12 pàgines i 13 propagandes, tant de Borriana com de les Alqueries.

JULIÁN ARRIBAS

María Victoria Capella Vila, Dama d’Honor.

Finita Vicent Bort, Fallera Major, 1959. Alqueries-Estació.

El motiu de la falla fou explicat a les pàgines de El fallero on es llig textualment: “La idea que motiva la construcción y desarrollo de nuestra falla, es la de dar un mentis rotundo al exagerado modernismo que, en todos los órdenes impera hoy en el mundo, pues al igual que en la música, las antiguas melodías, se han truncada en ruidosas y molestas estridencias, vemos que en las playas, reina el más exagerado desnudismo, que ha hecho perder el encanto de la feminidad que por tantos conceptos, ha sido siempre muy atrayente. Nuestra ﬁgura principal, pretende llevar a su merecido ﬁnal, a cuanto de malo contienen estas extravagancias, que han convertido a las buenas costumbres, en un desbarajuste general”.

Andrea Villanueva García, Dama d’Honor.

I jo em pregunte: “què collons tenien contra el nudisme i el rock and roll, si són dos avanços magistrals de la humanitat? Però és igual. Deixem-ho ací i anem a per l’explicació de la falla. El llibret comença amb dues quintetes clàssiques de la literatura fallera, on l’autor es lamenta de la situació complicada i alhora responsable en què es veu ﬁcat a causa de l’amistat que l’uneix amb els fallers que li han demanat que els escriga el llibret de la falla. Roselló, concretament, ho va fer així: Església de les Alqueries.

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

Lolita Gil Miró, Dama d’Honor.

Pilar Carreguí Martínez, Fallera Major, 1960. Alqueries-Estació.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA. Vallagam Déu, i quina pena m’ha creat la situació: fer la explicació fallera de una forma molt somera, dins de una pobra il·lusió de aﬁsionat sense trasa. Que per amic dels falleros, ni en el carrer ni en la plassa no diré ni póc ni masa de la falla en estos versos. Fetes les disculpes habituals, Roselló mamprengué el text començant amb els típics “boletons” que es col·locaven al cadafal de la falla per a explicar les escenes. La primera estrofa ens recorda el motiu pel qual es plantà falla a les Alqueries, junt a l’estació: hom va voler que junt a l’estació, a dos quilòmetres del centre de Borriana, es plantara una falla que servira

JULIÁN ARRIBAS

Lolita Llorens Franch, Dama d’Honor.

com a insígnia pregonera per a tots aquells que viatjaven pels camins de ferro, els quals s’assabentarien així que a la nostra ciutat es plantaven falles. Era, doncs, una “falla reclam”, i Roselló ho digué de la manera següent:

BOLETONS La Falla de l’Estasió es nostra Falla senyera que pregona al viatjer que asó es Burriana fallera. Seguidament, l’autor mamprengué el tema de la falla i satiritzà el tren del progrés, concretament, el que es veia a la platja, on les dones perdien el recat i ensenyaven zones dels cossos que podien fer perdre el seny a més d’un. No cal dir que ja feia 14 anys, concretament en 1946, que el francés Louis Reard havia

Esbós de la falla Alqueries - Estació de 1960. Font: El faller, 1960. En uns impresos a omplir amb dades sobre el comerç de la taronjaon, on Joaquín Urios s’anotava comentaris per al seu programa radiofònic sobre falles, apareix el nom de Juan Sellés Renú com a artista de les dues falles que es van plantar a les Alqueries.

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

En 1960, María Victoria Capella i la seua germana Carolina van ser falleres d’honor de la falla AlqueriesEstació. Arxiu: J. A.

presentat el primer bikini, i és que estos francesos sempre reinventen coses universals, com ara el “bes francés”, que feren popular durant la primera Guerra Mundial, on més d’un americà sí que perdé el seny, sí, i guanyà picors. Roselló fou molt més ﬁ que jo i s’expressà així:

¿Qué s’ha fet d’aquell recato que en les platjes se veía entre el lujo i el boato, i que era el millor “onorato” que a la vista s’ofería? El “progrés”, en forma crúa l’ha camviat per complet, i huí ninguna s’arruga de exhibir la seua hechura i vestinla al... descubert. L’autor no deixà perdre l’ocasió per a assabentar el lector que els de les Alqueries guanyaren el

JULIÁN ARRIBAS

Comissiónats i falleres de les Alqueries en 1960. Arxiu: J. A.

I Campionat de Truc. I parlant de truc... En el llibre d’actes (1957-1964) de la Junta Local fallera es troba, a la pàg. 69, l’acta de la sessió del dia 26 de novembre de 1959, on es llig literalment: “Es propuesto el Campeonato de Truc. Es acogido con interés y se deja para su estudio, a ﬁn de acomodarse mejor al reglamento de Valencia”. D’aquesta manera va començar el Campionat del Truc a les falles de Borriana i els de les Alqueries foren els primers guanyadors. Quant al reglament de València, probablement es referien els de la Local al reglament del truc editat a la capital el 1958 on, a banda del reglament en qüestió, s’explica l’origen musulmà d’aquest joc tal com pot veure el lector en les fotograﬁes que es mostren en aquest llibret que el lector té a les mans.

EL TRUC

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

Portada del llibret de la falla Alqueries-Estació. Arxiu: J. A.

Ajuntament de les Alqueries.

Continuà Roselló amb el tema del progrés i satiritzà els nous moviments musicals que a aquells neòﬁts els costava d’entendre. Ve a ser com el bon vi, això de la música que no li entrava a aquella gent, que cal un paladar entrenat per a assaborir-lo. Ja m’agradaria a mi que els maleïts pasdobles se n’anaren a fer la mà i instaurar Smoke on the water com a himne faller per a obrir tots els balls, però les falles no han avançat i continuen donant pel sac amb les xarangues dels collons, els pasdobles fastigosos i tota classe de música infernal que sona per un embut de metall mentre la plebs mou el culet ridículament o va pel carrer pegant botets estúpids. Però Roselló no opinava com jo, no, no. Roselló, forçat pel tema de la falla, renegà d’aquella música ﬁlla del blues que aparegué pels anys 50, com aquell Rock arround the clock de 1954, i que pariria músics universals de qualitat insuperable, els noms dels quals no cal citar ací perquè no acabaríem mai.

BOLETONS

El pentagrama que un día fon motiu de reverensies, ha perdut la melodía, tornantse en algarabía de modernes estridensies.

El Primer Campeonat de truc, en el Llar Fallero, esta Comisió ha guanyata en brillant rivalitat, posantli garbo i salero.

I pena dona el pensar que tot lo fí s’ha perdut. ¿Aón anirem a parar en este despotricar de la música d’ambut?

JULIÁN ARRIBAS

Després d’una estrofeta “de regal”, l’autor continuà amb el progrés, ara referint-se al modernisme i al nudisme. I torne a dir: no sé jo què tindria aquella gent contra el nudisme? Jo, personalment, mai no he vist cap cosa més bonica que una dona nua, de veritat. No obstant això, el que Roselló satiritzà és el que ve a continuació:

Juan Sellés Renú dissenyà en 1959 l’escut de la Junta Local Fallera.

Per culpa del modernisme la chent ha perdut el cap, i caminant al abisme exhibintse en desnudisme, hiá més d’un espavilat que aprofitant el motiu de cuantsevol circunstansia, se dedica a fer el “viu” i va de la “mar al riu” sense donarli importansia. Així acabaren els “boletons” de Roselló. La part final és un interessant document on es reflecteixen varies coses. Una d’elles és el motiu pel qual es plantà falla a les Alqueries i que ja hem explicat anteriorment, tot i que l’autor ho va fer alabant cortesament, com cal, la falla de l’estació.

BOLETONS La falla de l’Estasió i Alqueríes, es tan bona, que no té comparasió ni en la seua Comisió ni en el barrio que l’abona.

A les Falles de Burriana els ha eixit un rebrotí, un reﬁllol qu’any per any va fetse guapo i fadrí. Pues senyor, es parla así d’una falla original qu’es plantá casi de broma

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

i resultá colosal. El viatjer que per tren prosedent de Barselona enmarcá entre taronchers la veu, ¡cuant fort s’emosiona! ¡Ya estem en terra de falles!, li crida el cor de goig plé; terra d’artistes, de llum, aon l’humor el seu niu té. Després d’aquesta part, Roselló versà sobre l’esforç que costa fer falla. Ai! La plebs que mai no ha estat en una comissió fallera no té ni puta idea de l’esforç que costa fer falla i, quan dic “fer falla”, no sols em referisc al monument, que al cap i a la ﬁ el fa algú que no és de la comissió, és a dir, un professional, em referisc a totes les altres coses, que tampoc no citaré ací perquè no em caben en aquest llibret. Açò de l’esforç, lligat al caràcter del borrianenc, és una de les característiques més curioses, per dir-ho suau, que he vist (i això que he intentat observar fets semblants a altres llocs de l’Univers, on suposava que també hi havia fantasmes). Deia José Félix Escudero, en el pròleg que em va fer per al llibre Les creus de maig, que “en Burriana hay gente que es capaz de elevar el listón por encima de la media” i també digué Pepe Esteve, en l’acte del 50é aniversari de les falles de Borriana que “fanfarró és el que aparenta i no pot. No aquell que diu: Ací aplegue... I va i aplega!”.

JULIÁN ARRIBAS

Roselló, però, ho diu així:

Ser lluit pórtic fallero per a el sorprés viatjer de la falla qu’ens ocupa, es el aspecte senyer. pero si, qui raudo pasa sabera tot lo demés..., els mils esforsos que costa..., s’apearía del tren per pegarli una volteta i coneixer a la gent que partinse el pit tot l’any la disfruta uns pocs moments. Ja arribant al final del llibret, Roselló va fer un repàs a les característiques més destacables de les Alqueries, que en aquella època encara no s’havia segregat de Vila-real, cosa que faria en 1985. Furgant, doncs, en les Alqueries, Roselló destacà el ciclisme que tantes satisfaccions li ha donat a aquest poble i anomena Capella i Miró, grans ciclistes que, entre altres competicions, participaren habitualment en el Gran Premi de Ciclisme que s’organitzava a Borriana amb motiu de les falles. També alaba l’autor les dones alquerieres i, en concret, les falleres; el poble en general i, amb un gran final, allò que li faltava: la falla. D’aquesta manera arribem a la part final del llibret, on caben totes aquelles coses que li abelleixen dir a l’autor, a banda del tema de la falla.

Son les Alcries del Niño poble ric, poble excelent, i aunque un poc desperdigat dels millors castellonencs, perque es un poble de terme i capital tot a un temps, cuna del millor ciclisme: Capella, Miró... ¡No res! Un poble en que cada chica es la ideal valensiana: de capital, lo presís; el demés temps, ﬂor huertana. no se extrañe, pues, ningú si al vore a la Soberana de la falla l’Estasió i al dúo que l’acompaña, descubrix tot d’un repent que ni a Valensia ni aon fora ha vist tant lluir a una jove el trache de llauradora. Treball, humor, dónes guapes, horts i poble, tot a reu; benestar, ganes de viure es lo que un foraster veu si visita les Alcries que del Fill perdut de Déu honroses porten el nom en terra de taronchers. ¿I qué faltaba, pregunte, per a que fora complet en encant d’un poble aixina? Una falla. Ya la té. R. Roselló Gash. Mars, 1960.

I ací acaba el llibret de les Alqueries de 1960, bon llibret, però per a comprendre ben bé les explicacions de l’autor paga la pena assabentar-se de les arrels d’aquest poble fantàstic. A l’efecte, transcric literalment la informació que he trobat a la Viquipèdia: *** “Les Alqueries (tradicionalment les Alqueries del Riu Sec) té el seu origen en les alqueries musulmanes de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn. Amb l’arribada del rei Jaume I d’Aragói la fundació del Regne de València aquelles alqueries musulmanes varen passar a integrar una part del llavors nou terme municipal de Vila-real.” “El nom castellà actual de la localitat (Alquerías del Niño Perdido) ve de la imatge de la Mare de Déu del Niño Perdido que els monjos de Caudiel (Alt Palància) varen deixar en l’oratori del Bon Retorn el 1683. Aquest oratori va forjar durant segles la identitat uniﬁcada d’esta població en exercir de punt d’unió dels habitants dels diversos masos o alqueries de la zona.Cal dir que el nom castellà de la patrona alqueriera, la Verge del Niño Perdido, s’explica per la

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ

presència dels monjos de Caudiel, localitat de parla castellanaaragonesa de l’Alt Palància. Aquest nom del Niño Perdido no ha estat mai traduït al valencià i en els documents redactats en valencià a la localitat el nom de la verge s’escriu sempre en castellà, com als llençols que els veïns pengen en els períodes festius i on es pot llegir Mare de Déu del Niño Perdido, Protegiu-nos.Tot i l’origen antic del nucli poblacional, anterior a la fundació de Vila-real, les Alqueries va romandre dins el terme d’aquella localitat ﬁns el 25 de juny de 1985, quan un decret de la Generalitat Valenciana creà el nou municipi després d’una lluita llarga per la segregació que els alqueriers havien començat l’any 1929 i que el Tribunal Suprem reconegué per primera vegada el 1984.Vint-i-dos anys després de la segregació la transformació de les Alqueries ha estat molt important; s’han millorat les comunicacions amb noves rondes, rotondes i carrers, s’han obert grans zones verdes i des de l’any 2000 la vila viu un període d’expansió urbanística important que en pocs anys farà augmentarhi el nombre d’habitants amb nous veïns originaris dels pobles del voltant, especialment de Vilareal i Borriana.”

Les falleres de les Alqueries-Estació en la Cavalcada del Ninot de Borriana en 1960. Arxiu: J. A.

I ara que ja ens hem assabentat breument de la història de les alqueries, no vull acabar sense parlar un poc de l’autor del llibret, així que també transcriuré el text que va escriure Toni Gil per al magníﬁc llibret de la Vila de 2010, que guanyà el 10é premi de la Generalitat Valenciana a l’ús del valencià, per davant de tots els de Borriana. Al nostre poble, però, quedà en tercer lloc (escric açò per a omplir el tros de fulla i començar pàgina nova amb Roselló. Ja he arribat!). ***

JULIÁN ARRIBAS

Roberto Roselló Gash, autor del llibret de la falla de les Alqueries de 1960. Foto posterior. Font: Llibret La Vila 2010.

L’amic Toni Gil, en el llibret de l’any passat, escrigué: “Roberto Roselló Gasch, va ser un borrianenc activista de la cultura local, periodista i escriptor. Va ser mestre de francés i anglés en l’Escola Tècnica del Circulo Frutero. Molt aﬁcionat a la pilota valenciana, va ser redactor cap de la revista Buris-Ana de l’Agrupació Borrianenca de Cultura durant 15 anys. En paraules de Josep Palomero: “Era un treballador infatigable. No tenia hores per a si mateix perquè l’absorbien per complet altres treballs. Entre les classes de francés i d’anglés, la lectura de llibres i periòdics,

el temps que dedicava a escoltar emissores estrangeres i l’atenció diària al front de l’oﬁcina local de Telègrafs, li quedava poc de marge per a altres ocupacions. No obstant, no desatenia les dos que més el subjugaven: la tertúlia i l’escriptura. Situat entre la generació de preguerra i els joves dels setanta, acumulà una experiència fonamentalment autodidacta que transmeté amb generositat i modèstia a tots els que s’acostaven a ell per tal de rebre alguna indicació. Roberto Roselló confeccionava pàgina a pàgina el Buris-ana, que, en les seues mans, va adquirir categoria de revista. Una revista que va assolir una qualitat francament notable, que feia que els borrianencs se’n sentiren orgullosos”. La revista Buris-Ana li va dedicar un monogràﬁc en l’any de la seua mort, la qual es va produir el 20 de gener de 2002”. La llàstima de tot açò és que a les Alqueries només es plantà falla dos anys, però ningú no dubtarà que van donar molt de si.

Julián Arribas

FONTS I BIBLIOGRAFIA: El fallero, Ajuntament de Borriana, 1959. El fallero, Ajuntament de Borriana, 1959. Llibret La Vila, Falla Barri La Vila, 2009. Llibret La Vila, Falla Barri La Vila, 2010. Llibret Falla Alquerías Estación, Falla Alqueries-Estació, 1960. PERIS CELDA, J., Reglament del truc, Valencia, 1958.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Alquerie MARTÍNEZ, T., “Notas falleras”, Burisana, núm. 24, 1959, p. 7. ARRIBAS, J., Les creus de maig, Grup d’Estudis Històrics Fallers, 2008.

FALLA ALQUERIES-ESTACIÓ