O.J.D.: No hay datos E.G.M.: No hay datos
Fecha: 21/05/2011 Sección: CULTURA Páginas: 47
irecteTarifa (€): 682
CRÒNICA CRÍTICA POP TEATRE
na caòtica gravació
Arditti van mostrar el geni de d a través de dues obres que en la personal evolució del seu atge des del coneixement pràca realitat musical que es desenva a l’Europa dels anys cinquanica sense concessions, de sort vigor, en què la riquesa d’idees ot apreciar en una primera auer això urgia tant portar-la al mb màxima garantia de qualitat. bé van donar noves proves de la ntonia amb Benet Casablancas, un moment creatiu esplèndid, a presència cada vegada més reen l’escena concertística interal. Els Arditti, familiaritzats amb enguatge, fan justícia amb el seu ri i la seva claredat sonora a la arent escriptura del compositor llenc, que requereix una gran cia tècnica, però sense experiinútils: el poder comunicatiu i ssivitat es mantenen sempre en pla. Un excel·lent concert celerebé en família. Ja no hi ha públic lona per a aquesta música? , les males notícies. Un lamentample de mala planificació i falta fessionalitat gairebé obliga a dre la gravació del disc de Gervant del majúscul enuig d’Irvine i els tècnics de so: després de ovar la pobra qualitat acústica i ma insonorització de la sala Aliarrocha, i acceptant amb resigeballar amb sorolls externs més s previsibles, van veure amb esom es colava a la sala el poder de la Banda Municipal, que alieesastre logístic assajava Wagner a la sala veïna. Penós.
MARIA DIAS
El pop melós de Russian Red triomfa a L’Auditori MARIAJO LÓPEZ VILALTA
RussianRed L’AUDITORI
19demaig
Feia temps que no es veia la Sala Pau Casals de L’Auditori tan plena per donar la benvinguda a aquesta madrilenya que fa només tres anys va irrompre en l’escena musical amb el seu I love your glasses. Va arribar d’estrena total amb un disc acabat de sortir del forn que ha pres per nom el de Fuerteventura, on sembla que va trobar la inspiració per a alguns dels seus temes, molt més alegres, coloristes i fins i tot en algun moment ballables, respecte a aquell debut malenconiós i nostàlgic. Impecablement vestida, igual que els músics que l’acompanyen, impecable la posada en escena, els elegants i subtils jocs de llums i, per descomptat, més que impecable la interpretació dels temes entre els quals va intercalar els obligats de la seva opera prima, com No past land, They don’t belie-
ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ JUANJO SÁEZ
ve, Take me home i, per descomptat, l’infal·lible Cigarettes. No va ser una presentació descarada del nou àlbum publicat amb el segell Sony. De fet, en cap moment, entre les escasses paraules d’aquesta tímida cantautora que reconeix que encara l’atordeix estar davant de tanta gent, va anomenar el títol del seu últim treball. Però van anar caient, com un regal per als seus incondicionals seguidors, algunes cançons del disc que ha comptat amb l’exquisida producció de Tony Doogan. Everyday everynight, The sun the trees o I hate you but I love you van donar una lluentor especial a un concert perfectament interpretat, però també insípid i mancat de passió. Tot i això, Russian Red va estar irreprotxable i després d’un bis i amb els llums encesos, va haver de sortir per regalar una versió del tema It’s a heartache, de l’ardent Bonnie Tyler.
1