A B RUM BARCELONA BALLA
Torna el ventilador, i no estem parlant d'una crisi al sector de l'aire condicionat: en els darrers temps estem assistint a una revifalla insòlita de la rumba catalana. MariaJo López Vilalta i Txarly Brown, els nostres palmeros, en donen fe. Fotografies Scott Chasserot. 12 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
!
A B!
9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 13
No hi ha forma que es posin d'acord sobre quan va néixer la rumba catalana, ni tampoc sobre qui va inventar el ventilador –patró rítmic guitarrístic que combina el rasgueig amb la percussió de la mà sobre la caixa de l’instrument– i fins i tot es crea més d'una acalorada conversa a l'hora de definir qui ha d'ocupar el tron –tot i que sembla indubtable que el rei és Peret. Però en el que sí que coincideixen tots és que la rumba catalana és un gènere musical barceloní de cap a peus. No va caldre que al final dels anys 70 vingués un argentí anomenat Gato, sucumbís als seus encants i cantés allò de “la rumba que coneixem no és de la Xina ni del Japó. La nostra rumba de Barcelona viu marejada de voltar el món”, per enorgullir-se de ser els autors de l’única innovació rítmica de la música popular europea durant el segle XX. Identitat barcelonina La rumba catalana és un fet diferenciador i un segell d'identitat barceloní, d'això no hi ha dubte. Amb les seves anades i vingudes, alts i baixos, booms, reconeixements i alguns oportunismes, ha anat navegant pel mar agitat d'aquesta ciutat, capejant mil temporals i, de vegades, a punt de sotsobrar, però aquí està, gaudint d'una segona joventut. Nous adeptes que ni tan sols van conèixer Gato Pérez i que van néixer en vespres del reviure rumber olímpic s'uneixen a una moguda potent, en bona part liderada per en Txarly Brown, l'home que va descobrir la rumba fa dos dies però que en sap més d'ella que ningú i per la qual fa un parell d'anys està apostant amb serietat i valentia. Una rumba més espaiada que mai, que coqueteja amb el mestissatge barceloní però que retorna l'esperança a aquesta lírica urbana de la qual el Gato va ser el mestre i a aquest ventilador que tan bé va definir: “Aquest truc tan enginyós i de fàcil execució que ajunta en la guitarra l'harmonia i la percussió”. La culpa és del mambo La rumba catalana és una forma musical popular d’arrel gitana que neix a Barcelona a mitjans dels cinquanta per la confluència de dues tradicions: la flamenca llevantinaandalusa i l’afrocubana. No cal oblidar que en aquell temps els gitanos que freqüentaven la Barceloneta eren els primers a prendre contacte amb els mariners caribenys i la millor forma era fer-los compartir els seus ritmes. Aquesta debilitat dels gitanos catalans pels sons calents de l'altre costat de l'Atlàntic la van alimentar de diferents formes més enllà del 14 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
port de Barcelona: ja en els anys 70 hi havia aquells que a la tornada dels seus viatges per Amèrica on havien anat a buscar-se la vida treballant o ballant venien carregats de vinils amb la millor salsa novaiorquesa o d’altres que, per la seva bona situació econòmica com a comerciants, podien acudir a salons de ball barcelonins on el mambo i el cha-cha-chá eren els himnes del moment. Sons propers que responien al seu esperit alegre i fester. Mestissatge de debò. De tot aquest poti-poti no va ser difícil que els gitanos catalans ho sintetitzessin en un nou estil de folklore urbà, assimilant en la seva tradició musical flamenca els patrons afrocubans. Una guitarra ventilant, unes palmes i un bongo... no calia res més perquè tot un precursor com Antonio González, “el Pescaílla”, rumber fino y filipino, donés el primer i gran impuls a la rumba catalana que després Peret va dur a la popularitat. Rumba pa’ rato Ara diuen que torna a estar de moda, tot i que els ortodoxos defensen que mai ha deixat d'estar-ho. Els festivals de prestigi ja no la miren malament i més enllà dels Pirineus la ballen sense complexos. Uns dels millors certàmens llatins d’Europa, Tempo Latino, de la petita localitat de Vic-Fezensac de la
La rumba és l'única innovació rítmica de la musica popular europea del segle XX Gascunya francesa, aquest any es dedica a Barcelona i comptarà amb cincs grups de rumba de casa nostra (www.tempo-latino. com). Cada dijous, ara fa un any, el KGB es vesteix de Rumba Club i treu a la palestra nous grups plens de ganes i energia. I el 2005 la discogràfica K Indústria va apostar per un projecte que una dècada enrere hagués estat impensable: editar un disc amb cinc vells gitanos, per a molts desconeguts, però amb moltes hores de rumba a les seves espatlles. Eren Patriarcas de la Rumba, que amb el seu Cosa Nostra van aconseguir un èxit brutal! Amb la seva rumba pura i ben adornada pels músics de Sabor de Gracia, els Patriarcas van actuar a la meca de la world music internacional, el Womex de Sevilla, i s'han convertit en els nens mimats dels mestissos d’aquesta ciutat. Ara treuen el seu segon disc. A partir d’aquí, amb rumba, palmes i ventilador ja no hi ha res impossible.
Cronologia 1940/1950 Neix la rumba catalana. 1960 Popularitat i boom. 1963 Es roda Los Tarantos, de Francisco Rovira-Beleta a Barcelona. Peret té un petit paper en aquesta translació a la cultura gitana de Romeu i Julieta. La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. 1968 Peret enregistra Una Lágrima, la versió rumbera del vals de Monreal, que es va convertir en una de les cançons de l'estiu d'aquell any. En aquell moment la música de Peret, amb influències del mambo i el rock and roll, sonava per tot arreu. 1970 Redescobriment de la rumba catalana pel Gato Pérez a la segona meitat dels setanta. L'any 1966 havia arribat de Buenos Aires. Després del batxillerat, viatja a Londres per treballar en el negoci discogràfic, però acaba fent de majordom a casa d'un lord britànic. Torna a Barcelona. 1978 Primer disc del Gato, Carabruta. (EMI). Entre 1978 i 1987. Gato Pérez edita deu discos. 1987 Marcos Ordóñez publica el llibre biogràfic Gato Pérez (Ediciones Júcar). 1988 Segona explosió de la rumba catalana. 1990 Mor Gato Pérez d'un infart a Caldes de Montbui. Va tenir el primer infart l'any 1981, que el va fer deixar l'alcohol. Com deia ell, va fer la resta dels seus discos "sota els efectes de l'aigua mineral".
ío El T n dels l 1992 Es fa la primera rumba-rap: , u es de ó l Saboreando de Yumitus. a P mbr tiu e c m ol·le s de 1992 La rumba catalana posa c arca música als Jocs Olímpics de a i r Barcelona i Los Manolos triomfen b t Pa a Rum mundialment amb Amigos para l siempre.
1993 S’inaugura la plaça del Poble Romaní, a Gràcia. 1995 Es publica Sabor de rumba. Identitat social i cultural dels gitanos catalans. d’Albert Álvarez, David Iglesias i Joan-Anton Sánchez (Ed. Pagès). 1996 K Indústria Cultural edita el recopilatori del Gato Pérez, L'últim i el primer, amb edicions originals de 1978 i 1990, i més de sis cançons inèdites gravades en directe a la sala Zeleste el 1980. 2002 El director de cinema Ventura Pons estrena El Gran Gato, un documental basat en els records i la música del Gato. 2007 S’inaugura el Rumba Club KGB al carrer Alegre de Dalt, punt de trobada de noves visions de la rumba. 9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 15
‘Rumbarris’ Encara que pel profà les arrels de la rumba puguin semblar les mateixes a tot arreu, cada barri de la ciutat té els seus trets diferencials. Fotografies Scott Chasserot.
Gràcia Zoo rumber: el Gat i el Llucet Un dia va aterrar aquí un argentí apassionat –Xavier Patricio Pérez, Gato– que va sucumbir als encants de la rumba i que entre copa i copa al Bar Resolís de la plaça del Raspall li va anar donant sentit i contingut al gènere. L'únic poeta que ha tingut la rumba va haver de ser paio i vingut de l'altre costat de l’oceà. “Era molt amic meu. S'estava preparant per ser un gran vividor i rumber, però no va poder ser”, assenyala Joaquín, propietari del local, punt de trobada de rumbers des de 1969 i un dels paios més coneguts de l’“illa” gitana de Gràcia. Travessera de Gràcia, els carrers Milà i Fontanals, Llibertat i Progrés marquen els límits d'un territori gitano de fa més d'un segle i mig, arrelat i únic. Una comunitat catalanoparlant que pot presumir d'haver engendrat el millor de la rumba catalana. “Això no és Europa, això és Nàpols!”, exclama el capo del Resolís. A la barra, Montserrat Bastida, propietària de l'altre negoci de la plaça, la farmàcia, afegeix: “La convivència és molt bona. Prefereixo estar aquí que a Pedralbes”. A dues passes, al carrer Tordera, hi ha la Unió Gitana de Gràcia, on es troben adolescents gitanos que juguen al billar, dones que serveixen begudes darrere d'una barra improvisada i jugadors de cartes i tertulians. Kike, un home madur que va ballar amb la Carmen Amaya, i l’Antonio, el mestre oficial de ventilador de joves que vulguin iniciar-se en el camí rumber (“Gitanos i paios. Jo dono classes a tothom”), són els fixos del local. De tant en tant per aquí apareix el Patriarca de Gràcia, l’Oncle Manel, Medalla d’Or de la ciutat i Creu de Sant Jordi el 2004, home de llei i gentlemen respectat de la comunitat. Just damunt de la plaça del Raspall, els gitanos tenen la seva des de 1993, la del Poble Romaní. Una plaça desigual coronada per la xemeneia Vapor Nou –de l’antiga fàbrica Puigmartí– sota la qual llueix una placa de ceràmica en homenatge al Gato Pérez amb la inscripció “En memòria de Gato Pérez per la seva estimació al barri i als gitanos de Gràcia” i fragments dels seus temes: Gitanitos y morenos son los ases del compás i Ahora vengo yo con sabor aunque no sea moreno. Els gitanos de Gràcia cada any organitzen aquí les festes del seu barri. Baixant per Tagamanent, una minúscula placeta torna a fer els honors al Gato: és la plaça de Gato Pérez. Cap a Torrent de l’Olla es 16 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
troba el carrer Fraternitat, on encara sobreviuen alguns habitatges obrers. Marca la frontera gitana gracienca i que va ser el bressol d’el Pescaílla. Al principi d’aquest carrer, una petita placa indica que al número vuit va néixer Antonio González, el Pescaílla, “l'inventor de la Rumba”. La polèmica està servida… dADREÇES RUMBERES Unió Gitana de Gràcia Tordera, 34 Bar Resolís Plaça Raspall/Tagamanent Associació d’Amics de la Rumba RUMBACAT Providència, 42, 3er. 3a. Església Evangèlica Carrer Progrés
CARRER DE LA CERA
Hostafrancs Més mestís que El Raval A Hostafrancs els gitanos catalans conviuen amb els “gitanos blancs”, en bona harmonia. És el barri gitano d’Hostafrancs-plaça Espanya, on fa temps hi havia la concentració més gran de gitanos de Barcelona, dels quals encara hi viuen uns 1.700. Diuen que després de la guerra els únics que van continuar parlant el català van ser els gitanos, tot i que quan es travessa la plaça d’Herenni és fàcil escoltar-los parlar en castellà. Amb l'onada immigratòria dels anys 70 a Catalunya, aquí van arribar moltes famílies gitanes d'Andalusia, Múrcia o fins i tot de Portugal. Encara que menys coneguda, aquesta plaça és molt més mestissa que el Raval: aquí l'encreuament de cultures és natural des de fa més de tres segles. Origen dels primers gitanos catalans, ja al regnat de Carles III, gitanos i paios conviuen ara amb xinesos, àrabs i llatins. “Abans aquí hi havia cavalleries perquè els gitanos treballaven amb animals. Ara es dediquen a la ferralla i la venda ambulant”, explica el Muchacho, un intèrpret del ventilador que triomfa per mig món amb la Troba Kung-Fu. Nascut a Hostafrancs fa 27 anys, els seus oncles són els grans Vargas –el Príncep Gitano i Dolores Vargas La Terremoto–, el seu besavi, l’Oncle Manel, era un respectat gitano que “ficava bondat” i arreglava matrimonis al barri, mentre que el seu pare és pastor evangèlic a “la Capella” –l'Església de Filadèlfia del carrer Torre d’en Damians, fundada pel mateix Peret el 1986. Després de la desaparició del mític Bar Las Cañas, “el culte” és el gran punt de trobada i l'únic lloc del barri on es canta i es toca rumba, a Déu, però rumba catalana. Aquest és el cas de
Joan Clota, el Nen, excel·lent rumber a qui Camarón li va pronosticar un gran futur, o del mateix Muchacho: “Jo vaig aprendre la rumba catalana en el culte”. Església Evangèlica de Filadèlfia Torre d’en Damians, 20 Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs Buenaventura Pollés, local 6 Casinet d’Hostafrancs Del Rector Triadó, 53
La Cera i Sant Antoni Les dues rumbes Al carrer de la Cera es remunten als anys 40 per parlar de l'origen de la seva rumba. Expliquen que l'invent ja es va gestar amb l’Orelles, que tocava i cantava pel barri, i el Toqui, que solia actuar als casaments gitanos. Altres diuen que va ser l’Onclo Polla González qui va descobrir la fórmula del ventilador, que alhora l’hi va ensenyar al seu fill, el Pescaílla, i d'allà va passar al rei, Pere Pubill Calaf, Peret, que la va dur per mig món. Però d'això, en queda ja molt poc. Les botigues pakis 24 h i les carnisseries
Rumba i ciutat Nascut a Barcelona Papawa-Peret Reyes ‘LATIN RUMBA’ (2002)
Obra d’un dels pesos pesants de la rumba d’aquesta ciutat, Peret Reyes. Component de Chipén al costat de Johnny Tarradellas i ara líder d’un dels grups més candents del gènere, Papawa, aquest fill del barri de la Cera va cantar amb orgull a la Ciutat Comtal en aquest tema de reminiscències setanteres.
Barcelona és bona si el desodorant no t'abandona Carles Mestre i la Sinfónica de Gavá ‘RUMBA Y DELINCUENCIA’. DISCMEDI (2007)
ERA
Va néixer el 2001, i no a Gavà precisament, sinó en una festa rumbera a la Sala Sidecar de la plaça Reial. Aquesta banda de rumba brava sense complexos i de lletres ben afilades, l’any passat va treure el seu primer disc després d’haver recorregut molts escenaris nacionals i europeus. La visió que la Sinfónica fa de Barcelona és flagrant.
La Plaça del Dubte Meztuca
PLAÇA DEL POBLE ROMANÍ Un dels focus de la rumba de Barcelona al barri de Gràcia juntament amb la veïna plaça Raspall.
jalal han fet ombra la presència gitana que fa tan sols una dècada donava color a les tardes de diumenge de llargues cabelleres i melics de vertigen de les precioses gitanes adolescents. La identitat gitana-rumbera s'ha diluït entre sarís i shadors i els temps que el Bar El Salchichón –dels germans Valentí, el Tio Tony i el Tio Paló, avui integrants de Patriarcas de la Rumba– era un formiguer de la crème de la crème rumbera són història. No cal dir d'aquelles festes de terrat improvisades que paios com el Ragnampiza compartia de nen amb els veïns gitanos i que més tard va tenir, en el mateix carrer, una de les botigues millor dotades de bons sons negres, salsers i rumbers de la ciutat: “Abans en vaig tenir una a Gràcia i és curiós com allà els gitanos venien a comprar latin jazz, sobretot coses de piano tipus Michel Camilo. Mentre que a la Cera el que volien era tot l'últim cubà”. Ragna ho té clar: parla de dues rumbes catalanes molt diferents: “En la rumba catalana s'ha donat un fenomen d'inversió curiós. Mentre que a Gràcia aparentment era una rumba més salsera i menys gitana, en realitat sempre ha estat més
‘RUMBA CATALANA’. (2006)
aflamencada, més trista. Per contra al carrer de la Cera, els elements externs sempre han estat més gitanos i, en canvi, el resultat és més salser”. Pel carrer de la rumba barcelonina per antonomàsia que va donar a llum estrelles com Peret o Los Amaya, ara solament es pot veure passejar el Tony –el dandi de Sant Antoni– o en Ramunet, l'autor real del tema Marcha, marcha. Això sí, alsTres Tombs és fàcil veure Peret o Johnny Tarradellas, qui sap si tramant algun dels seus bons projectes musicals. Els temps en què un Peret rocker anava a la sala de festes Rialto a ballar els mambos de Pérez Prado, defensant que la barreja de música cubana i de rock és fonamental en la creació de la rumba catalana, o d'aquelles nits en les quals els dos Pescaíllas –el pare i el fill– tocaven a la Bodega del Charco de la Pava, avui el bar New York del carrer Escudellers– només ajuden a reafirmar allò que “temps passats sempre van ser millors”. Bar els Tres Tombs Ronda de Sant Antoni, 2 Església Evangèlica Carretes (la primera Església Evangèlica de Barcelona). Associació Cultural El Raval Cera, 1
En ple barri de Sant Antoni, entre el carrer de la Riera Alta i el de Príncep de Viana, a prop del nucli rumber de la Cera, hi ha una petita plaça amb el poètic nom de la plaça del Dubte. Miquel Pauner i Micu Rodergas del grup Meztuca es van inspirar en ella per fer aquesta exquisida rumba d’aire melangiós sobre un racó secret de la ciutat.
La rumba de les Rondes Naraina
‘NANO’. CAPULLO RECORDS (2007)
Des de Tàrrega, aquesta formació ofereix una sui generis rumba que va cap al rock i l’electrònica i es val de bases del drum’n’bass. En el seu primer treball discogràfic no podien deixar de costat la capital de la rumba. Diuen que “a Barcelona hi ha moltes rondes” i es despatxen sense tallar-se amb alguns dels abusos de la ciutat: disseny, lloguers impagables i turisme a gogó. 9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 17
Cara de rumba Puristes, mestissos, coneguts, anònims... Així són els homes que han construït la rumba catalana i que han lluitat i dedicat bona part de les seves vides a convertir-la en la banda sonora de Barcelona. Fotografies Scott Chasserot.
MUCHACHO
Com qualsevol altre gènere musical de pes, la rumba catalana també ha tingut i té els seus protagonistes. Són les cares de la rumba: unes són més conegudes que d’altres; n’hi ha de més mediàtiques i d’altres que sempre han estat allà i, tot i això, no se’ls ha donat mai el reconeixement que es mereixien; unes que han estat al capdavant i altres a l’ombra, això si, marcant el compàs; n’hi ha de pures, de més salseres i, fins i tot, de mestisses; velles i també del nou planter. Ells són els que millor ventilen i els que poden presumir de més swing a l’hora de cantar-la. En tots els casos, aquests homes han dedicat bona part de les seves vidas a la rumba catalana són peces clau en l’intent, sovint reeixit, de construir la llarga i prolífica història d’aquesta música popular barcelonina. Amb vostès, senyores i senyors, el dream team de la rumba catalana! 18 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
‘SICUS’ CARBONELL
Sicus Antonio Carbonell Sicus és una de les cares més visibles de la rumba catalana. Nascut a Gràcia, va ser seguidor de Gato Pérez –encara que per edat, mai va arribar a tocar amb ell– i el 1994 va formar Sabor de Gràcia –un dels grups punters de la rumba. El seu primer treball, Tots els colors (1997), és ja un disc de culte per als rumbers: el dibuix del mateix Gato en portada i la magistral versió del tema Me’n vaig a peu de Joan Manuel Serrat en clau rumbera són absolutament impagables. Aficionat de la salsa brava porto-riquenya, rumber currant i lluitador, Sicus ha sabut situar-se en una posició envejable dins el món de la rumba catalana. Ha compartit escenari amb Ketama, Lolita o Serrat, ha dut la rumba de Barcelona a Puerto Rico, Nova York i Veneçuela, ha participat com a músic i assessor artístic en
nombrosos treballs cinematogràfics –entre ells, la pel·lículaEl Gran Gato de Ventura Pons– i és un inventor incansable de projectes tan singulars com l’homenatge a la Nova Cançó en clau rumbera del seu disc La Cançó amb Rumba (Stres Music, 2006) o el fenomen de Patriarcas de la Rumba. Defensor del mestissatge de gitanos i paios, Sicus és un mestre a l’hora d’expressar els sentiments de la tradició cultural de Gràcia i del poble gitano de Catalunya. Ara camina engrescat en el nou disc Sabor pa’rato, que promet –avisem– ser una bomba.
Yumitus Al final dels anys 80, en la coneguda com “segona explosió de la rumba catalana” –la primera va ser la liderada per Peret en la dècada anterior–, sorgeix al costat de Los
Darrere la rumba Carles Closa, Txarly Brown
Dissenyador, DJ, melòman Col·leccionista compulsiu de discos, és un addicte a la rumba catalana. Fins a tal punt que se'n pot considerar un erudit. Fa un any va engegar el primer club de rumba de la ciutat, el Rumba Club KGB, i ha llançat l’excel·lent compilació de pur 'gipsy soul' dels 60 i 70, Achilifunk (Lovemonk, 2007). És un autèntic guru per a la nova fornada de rumbers, una referència obligada per a tot el qui vulgui saber-ne més del gènere.
Jordi Gil López, Ragnampiza
Periodista- agitador musical Un incondicional de la negritud i fascinat pel 'reggae' i la rumba catalana, Ragnampiza forma part d'aquell imbatible equip intel·lectual format per Francisco Casavella, Mingus B. Formentor i Marcos Ordóñez, que a finals dels 80 van apostar amb fe cega per un gènere del qual molts renegaven per les t seves connotacions. Va tenir Peres, de una botiga de discos, un grup, a e n y Re wa, u ida va regentar el desaparegut a Sot, que dedicava nits a la Pap enda v ba bar rumba en viu, és un reputat DJ, g lle la rumna fanziner empedreït i promotor de de atala concerts. Ara més decantat cap a c la música africana, continua sent un testimoni fidedigne d'aquella època.
Francisco Casavella
Manolos i Ai Ai Ai un pianista brillant i renovador anomenat Yumitus de La Payoya. Nebot de Peret i deixeble de Gato Pérez, aquest jove gitano va llançar un disc que forma part dels incunables: Saboreando (Horus, 1992). El treball, que conté l’excel·lent rumba-rap en català Què farem, compta a més amb les col·laboracions de Carles Benavent i Manzanita. Des de llavors, Yumitus forma part integrant de Sabor de Gràcia i de Patriarcas de la Rumba, dels quals també és productor dels seus treballs.
Johnny Tarradellas Fill del carrer de la Cera, va ser palmero de Peret i fundador en els anys 80 d’un dels més destacats grups de la rumba catalana, Chipén –al costat de Peret Reyes. Productor musical de l’ambiciós projecte Som la rumba que va dur la
rumba a les festes de la Mercè, al Fòrum de Barcelona i a la inauguració de la Rambla del Raval, va ser també l’autor de la banda sonora de El Triunfo (sobre la novel·la homònima de Francisco Casavella), pel·lícula rodada a Barcelona el 2006 per Mireia Rosa i guardonada al Festival de Cinema de Màlaga i Berlín. El 2007 s’encarrega de la direcció musical de l’espectacle De la Rumba al Bolero hi ha un pas, de Moncho, al Teatro Nacional de la Habana i al Liceu de Barcelona.
Peret Reyes Llegenda viva de la rumba catalana, aquest fillol de Peret va començar a rumbejar amb Los Amaya als onze anys. A partir de llavors va ser palmero de Peret des d’Eurovisió 1974 fins als Jocs Olímpics del 92 i cofundador de Chipén al costat de Johnny Tarradellas. Amb el seu grup
Escriptor En realitat Francisco García Hortelano, escriptor dels bons, cronista urbà i, per sobre de tot, rumber en el gran sentit de la paraula. Veí del carrer de Camposagrado, mai li va quedar lluny el de la rumba catalana. L'ha sabut reflectir de forma evident, com en la seva opera prima El Triunfo, que el 2006 va convertir en pel·lícula Mireia Ros, i altres de forma latent, com en l'extraordinari El dia del Watusi. Aquest literat d'esperit rocker és un pes pesant a l'hora de fer apologia de la Barcelona canalla i del seu autèntic folklore urbà.
Ventura Pons
Cineasta No va formar part del seu cercle però es va sentir atret per la figura de l'home que va convertir la rumba catalana en el senyal de la moguda dels 80 a Barcelona. Pons va dedicar a Gato Pérez l'única pel·lícula centrada sobre ell: El Gran Gato (2003). Es va valer de la memòria i el llegat per construir un “musical documentat”. En un escenari que evoca el vell Zeleste, van desfilant artistes com Sabor de Gràcia, Eduardo Aute, Ojos de Brujo, Martirio o Sisa. 9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 19
‘Sicus’ Carbonell (SABOR DE GRÀCIA)
Peret Reyes (PAPAWA)
Carles Mestre
(LA SINFÓNICA DE GAVÁ)
Rogeli
(LOS MANOLOS)
20 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
Sam Rafalito Salazar
(PAPAWA)
(Ai Ai Ai)
Muchacho
(LA TROBA KUNG FU)
Tio Paló
(PATRIARCAS DE LA RUMBA)
REPORTATGE FOTOGRÀFIC SCOTT CHASSEROT. AJUDANT IRENE FERNÁNDEZ LOCALITZACIÓ BAR RESOLÍS (PLAÇA RASPALL)
9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 21
Papawa, avui Peret Reyes és una de les veus de la rumba més actives de l'escena rumbera, és “rumber resident” del Rumba Club KGB i ara acaba de llançar el seu Papawa tiene la llave (Nuevos Medios).
Rafalito Salazar Va començar a tocar la guitarra als set anys a les festes i saraos gitanos. Encara que és fill de Mataró –i d’un dels Patriarcas de la Rumba amb més sabor, el Tio Rafael de Lleida–, Rafalito és més barceloní que ningú. De fet, va ser en un casament gitano-català al barri barceloní de Gràcia, on va conèixer el Gato i a l’endemà ja tocava amb ell –i la cosa va durar quatre anys i mig! Però sens dubte una de les fites musicals amb més èxit va ser la formació del grup Ai Ai Ai l’any 1991, juntament amb Pep Lladó, on van gravar quatre discos fins a l’any 2000 –quan el grup es va trencar. Un autèntic monstre de la campana, la percussió i el ventilador, ha format part de Sabor de Gràcia i Patriarcas de la Rumba, i recentment està embarcat en el nou Ai Ai Ai i la gira Maquinolandera Tour.
Muchacho Miguel Serviole Muchacho era pràcticament un desconegut fins ara fa dos anys quan Joan Garriga –ex Dusminguet– el va fitxar per a la seva nova formació, la Troba Kung-Fú. Malgrat això, aquest fill del cor d’Hostafrancs, va començar a despuntar amb el piano, la guitarra i la percussió a l’Església Evangèlica de Filadèlfia del seu barri als 12 anys. Diu que ha après molt de Yumitus i de Sicus –a qui també li agraeix tot el seu suport–, una cosa que continua fent constantment, sobretot ara, tant com a integrant de la banda de Peret, com del mestissatge rumber de Garriga.
Rogeli i Joan Herrero A començaments dels anys 90, aquests dos germans al costat de vuit amics procedents del món del pop i del rock, però simpatitzants de la rumba catalana, es llancen a una delirant i particular visió de la nostra rumba. Vestits de solapón, potes d’elefant i ulleres a l’estil Carlinhos Brown, sota el nom de Los Manolos –parodiant el típic “manolo” dels anys 60 i 70–, aquesta sui generis formació comença a versionar des de temes dels Beatles fins a les icones de la moguda madrilenya del moment, sense oblidar Peret i Gato. Ningú es va quedar indiferent davant l’incessant espectacle rumber d’aquests reivindicadors de la patilla. La seva festera versió d’All my loving de Lennon i McCartney aconsegueix arribar als primers llocs dels rànquings i el seu disc Passió Condal és el tercer més venut el 1991. Un any després es converteixen en la veu dels Jocs Olímpics de Barcelona al costat de Peret i Amics per sempre esdevé un gran èxit internacional. Després de carreres en solitari, ara Los Manolos han fet gira amb la banda Gertrudis i tornen a la càrrega amb molta empenta i aires renovats. 22 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
ROGELI
Paraules majors Però el gran panteó rumber pràcticament pres per Peret, Antonio González el Pescaílla i Gato Pérez ha comptat també amb altres personatges il·lustres, potser molt menys cèlebres entre la gran majoria, però indubtablement substancials en la trajectòria de la rumba catalana.
Chango O, el que és el mateix, Agustín Abellán Malla, és un gitano català que va marcar un estil molt personal de cantar la rumba i molt benvolgut entre la comunitat. Per a molts ha estat una mena de Camarón de la rumba catalana i un autèntic revolucionari en la seva interpretació del gènere. Diuen que escoltar-lo cantar en les festes de casaments de fa vin-i-cinc o trenta
anys era un plaer únic. Germà de l’altra gran veu gitana de la rumba, Sisquetó –ara també lliurat al “culte”– i pare de Kike Malla, Chango va gravar diversos discos irrepetibles durant els anys 70, avui molt difícils de trobar més enllà de la venda de segona mà. Ara viu a Palma de Mallorca.
Chacho Pianista i també la veu més aspra i càlida de la rumba, Josep Maria Valentí Chacho va compartir escenaris amb el mateix Pescaílla i el conegudíssim Peret, però mai va arribar a la seva popularitat. El seu estil cool en rumbes sòbries i profundes, unit a la seva classe, no “donaven la talla” pels cruels paràmetres comercials que marcava l’època. Així que Chacho va col·leccionar, sense rebombori, una bona pila de singles i elapés, i va arribar a
Els imprescindibles de Txarly Brown Antonio González
Gato Pérez
BELTER, 1966
EDIGSA 1979
Vinil elapé- Un disc que reuneix les cançons que el Pescaílla incrustava en els discos de la seva dona, Lola Flores. Una col·lecció d'èxits: Sarandonga, Levántate... Rumbes gairebé flamenques i poc ventilades, però amb més art en cada compàs que molts dels que en presumeixen.
Vinil elapé- Xavier Patricio Gato Pérez va ser el primer paio que va aconseguir fer rumba catalana sense que semblés estrany, més que res pel seu art en la lírica, molt per sobre de la mitjana habitual, la qual cosa no era difícil. En aquest disc va ser quan va entendre i va saber definir la rumba.
‘Antonio González’
Romescu
Peret
Estrelles de Gràcia
VERGARA 1968
GBBS RECORDS 1988
‘Peret’
Vinil elapé- L'Elvis Presley rumber, el rei. Un altre recopilatori de 'singles', amb els millors temes dels seus primers anys a Vergara, amb preciosos arranjaments de Ramon Farran que va transformar la rumba catalana en rumba pop. Millor impossible.
Los Amaya
Sangre
Vinil elapé- Primer combo gitano rumber de Gràcia que va editar un disc. Amb la producció de Gato, les Estrelles de Gràcia van ser la primera mostra de l'estil rumber d’aquest barri que després es va perpetuar quan amb Sabor de Gràcia i els Són d'Aquí. La salsa de la rumba catalana.
Los Amaya y su combo gitano
Peret
EMIDISC 1971
PDI-RUMBASA 1992
Vinil elapé- Recopila els seus quatre primers Eps per a EMI- Inclou dues versions d’Ennio Morricone, i canonades com Zapatero Remendón, o l’arxifamós Caramelos. El Pet Sounds de la rumba. Ningú s'ha pogut acostar al so d'aquest elapé. El meu disc favorit.
Rabbit rumba
Primera antología de la rumba
Gitana hechicera
Vinil elapé- El furor olímpic rumber dels 90 es pot gairebé resumir només amb aquest disc. Chipén, Ramonet, Peret, Los Amaya i Joel acompanyats per Huesos, Petitet, Tarragona, Yumitus... Eren un gran família.
Ai Ai Ai
Això Brama BMG-ARIOLA 1992
TUMBAO 1972
protagonitzar el film Con ella llegó el amor, dirigit per Ramón Torrado l'any 1969. Res a veure amb l’abassegadora producció cinematogràfica que per aquell temps acaparava el seu veí de barri, el Rey de la Rumba. D'ell cal destacar petites joies com aquell trepidant boogaloo en clau de rumba titulat El pan y los dientes o també el tema cubà Cemento, ladrillo y arena", tots dos inclosos a l'elapé Chacho y sus rumbas (Discophon, 1973); les superbes bossanoves Dalena i Voce abusou (Ariola, 1976) seguint la vessant musical brasilera que ja havia iniciat el Pescaílla, i alguns enregistraments més aviat curiosos com la rumba al més pur estil ieié Bum Bum, la versió de Co ngratulations de Cliff Richard o bé un eurovisiu La la la que versionava la mítica canço de Massiel en un to tan friqui i absolutament rumber.
Vinil elapé- La raresa més cotitzada de la rumba catalana. El mestre Josep Cunill va recopilar les millors rumbes dels 60 amb la seva Hammond X77. Avui es paguen barbaritats per ell. La putada és que ho val, perquè és boníssim.
Chacho
Chacho y sus rumbas DISCOPHON 1973
Vinil i CD- Rafalito Salazar i Pep Lladó amb Sicus van fer un pas endavant en la rumba catalana. Per fi un disc cantat només en català, on gitanos i paios treballaven a l’uníson en pro de la rumba, cadascun aportant la seva virtut artística. Ningú toca com els gitanos, però ningú escriu com un paio savi.
Papawa Té la clau
NUEVOS MEDIOS 2008
Vinil elapé- Josep Maria Valentí, àlies Chacho, és per als entesos la millor veu de la rumba catalana. Per desgràcia la seva discografia mai ha estat recuperada. Aquest elapé és fantàstic: rumba plena de 'boogaloo' i molt d’art.
Digipack CD- La tornada a les arrels. Amb Peret Reyes en forma i el talent de la nova generació de gitanos catalans: Sam, nét del Mosketon; Ricardito, fill del Tarragona; Muchacho, nét d’Enriquet... Nova sang rumbera. 9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 23
‘Riquitaim aut’ Riquitaim aut Time Out Time Out Time Out Time Out
Hi ha trossets de paradís Esperant-nos pels racons Si vols pots anar-hi amb mi Si no vols anar-hi sola
Vine amb mi que t’ensenyo Barna Turruai turruai, pom, pom, pom Sé els secrets, sé tot el que passa Turruai turruai, pom, pom, pom Si tu estàs sol i et panseixes fa temps que t’avorreixes mira, nen, això et passa perquè vols Surt al carrer, cara mona, que al davant tens Barcelona Mira, mira, que hi ha coses per tothom Si tu estàs sol i et panseixes Time Out I fa temps que t’avorreixes Time Out Mira, mira, que això et passa perquè vols Rikità rikità rikitaim aut Surt al carrer, cara mona Time Out Que al davant tens Barcelona Time Out Mira, mira que hi ha coses per tothom Rikità rikità rikitaim aut
Pocs rumbers poden presumir d'haver tocat amb Gato Pérez. Rafalito Salazar i Pep Lladó són dos d'aquests músics tocats amb la vareta màgica que van compartir amb l'autor de La corba del Morrot més de quatre anys de discos i directes forçant la màquina de nit i de dia. En plena ebullició preolímpica, encara de dol per la mort de Gato al final del 1990 i amb la resurrecció de Peret, van decidir unir-se i, al
La rumba composta per a Time Out s'estrena oficialment dijous, 15, al Rumba Club del KGB costat d'Antonio Sicus Carbonell, en una primera etapa van formar Ai Ai Ai i van treure a la llum pública el seu primer disc, un treball titulat Això Brama (Ariola, 1991). Amb una clara influència “gatuna”, van donar importància a les lletres i van sorprendre amb una rumba nova, clarament mestissa i que parlava en català. Mentrestant, Barcelona i la meitat del planeta cantava el tema de Los Manolos Amics per sempre i el furor olímpic alimentava l'orgull dels seus habitants ensenyant al món la cara més festera i descaradament alegre de la seva ciutat. Ja amb 24 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
la veu de l'actor i cantant Miquel Gorriz, la marxa dels Ai Ai Ai va seguir amb tres discos més –Neguits, angúnies i forats (Discmedi), El temps de Sefalina Kaolín (AZ) i Esperit de vi (AZ). Avui, tots ells són autèntics discos de culte per a qualsevol amant de la rumba. La il·lusió viscuda durant els Jocs Olímpícs aviat es va esvair i la rumba catalana va tornar a quedar-se en l'oblit. No obstant això, els nois d’Ai Ai Ai van continuar donant guerra amb la seva rumba cosmopolita per escenaris nacionals i europeus, i es van convertir en l'única referència amb cara i ulls del gènere d’aquell moment. Però, per desgràcia, la rumba tornava a perdre una ocasió d'or i feia el llit al rock català i a un incipient moviment mestís que ja feia els seus primers passos al cor de Barcelona. “La rumba va cometre un gran error perquè el mestissatge ja era una tradició de la nostra música: el mateix Gato no va ser un ortodox, sinó un mestís… pop, salsa i rumba! El purisme que hi va haver en un determinat moment va fer que sorgís paral·lelament un moviment mestís i la rumba es quedés sense menjar del pastís”, apunta Pep Lladó, compositor i lletrista de bona part dels temes del grup, i que va optar pel camí de l'electrònica una vegada que la bandat es va desfer l'any 2000. Però no tot estava perdut. La gran sorpresa de l’any passat va ser el ressorgiment d'aquest grup, que va marcar de forma decisiva la
Una colla d’infermeres Ballen sota les palmeres De la Ronda Litoral I una orquestra de gralleres Disfressades de panteres Baixen per la Diagonal Noche, noche de ronda Ja repica el meu timbal Noche, noche de ronda Per la Ronda del Mig, per la Ronda de Dalt Noche, noche de ronda Noche, noche de ronda Time Out Time Out Lletra i música Pep Lladó Veu Jordi Gas Veu, ventilador, bongo i campana Rafalito Salazar Veu i ventilador David Torras Conges i pailas Johnny Salazar Teclats i enregistrament Pep Lladó Gravat a ‘Sota la Palmera’. És una producció de Pep Lladó per a ‘Propaganda pel fet’ www.aiaiai.cat i www.propaganda-pel-fet.cat ‘Riquitaim aut REMIX’ Marc Serrats (Xerramequ) i Marc Grau (Tiquis Miquis), o el que és el mateix, Xerramequ Tiquis Miquis, han fet la remescla de ‘Riquitaim aut’. Aquest grup, creat com un divertiment i que es val de molts ingredients de la cultura popular catalana, va ficar la seva personal cullerada en la 'Rumba del Time Out' i va aconseguir aquest tema potent i descaradament ballable. És una producció de Xerramequ Tiquis Miquis per a “Propaganda pel fet”. www.xerramequ-tiquismiquis.cat
Després de parlar amb tants rumberos, d'escoltar tant de ventilador i de cremar nits de dijous al Rumba Club del KGB, ens va venir una idea boja al cap: i si demanem a qui en sap que compongui la Rumba del 'Time Out'? Dit i fet: Ai Ai Ai ens ha robat el cor amb el seu 'Rikitaim aut'.
eu Veg p de l li el c mba de a u la Rme Outcat Ti out. e tim
història de la rumba. Amb les enemistats superades, experiències noves i moltíssimes ganes de fer alguna cosa diferent, però sense perdre l'essència pel camí, Lladó i Salazar van convidar el seu amic i rumber paio de llei, David Torras, a embarcar-se en un Ai Ai Ai revifat. “La culpa la té el meu pare, el Tio Rafael. Amb el Pep havíem acabat molt malament en la primera etapa i el meu pare sempre deia que era una llàstima. Un dia va cridar el Pep i va fer com una cita a cegues. La trobada va ser molt emotiva i, vés per on!, ara som aquí!”, explica Rafalito. Ara, amb la veu de Jordi Gas, el trio aposta per una rumba del XXI, i a l’omnipresent ventilador rumber se li ha unit l'electrònica, a la qual han batejat com la maquinolandera. Temes ja mítics dels seus quatre discos –avui ja descatalogats–, remasteritzats i passats per un túrmix contemporani. El resultat no pot deixar indiferent. I qui ho dubti, que obri bé les orelles i escolti.
Discografia
‘Això Brama’ (BMG/Ariola, 1991) 'Neguits, angúnies i forats' (Discmedi, 1994) 'El temps de Sefalina Kaolín' (AZ, 1996) 'Esperit de vi' (AZ, 1998) 'Les millors cançons del mil·lenni passat' (Ventilador, 2007). Recopilació extreta dels àlbums ‘Neguits, angúnies i forats’, ‘El temps de Sefalina Kaolín’ i ‘Esperit de vi’ (‘Maquinolandera’ i ‘Sota la Palmera’ són nous enregistraments).
Properes actuacions d'Ai Ai Ai
Com es va fer La Rumba del Time Out 'Rikititaim aut' és l’ últim treball dels Ai Ai Ai, una rumba feta i pensada per a 'Time Out Barcelona' i nascuda arran de la decisió de publicar aquest reportatge per retre homenatge des de les nostres pàgines al ritme més barceloní de tots. I és que una revista que ha nascut per descobrir la ciutat al seus habitants i fer-los veure que hi ha molta més Barcelona de la que ens pensem havia de tenir la seva rumba. Però no una rumba qualsevol, sinó una rumba que portés en les seves notes i la seva lletra l’essència autèntica del gènere posat al dia. I per això, ningú millor que els nois d'Ai Ai Ai. Va ser així que, inspirant-se en l'esperit de la revista, els components del grup es van
engrescar en el projecte sense condicions i van crear aquesta explosiva rumba que convida a la festa i al ball. I és que aquest 'Rikitaim aut' és un veritable homenatge a una Barcelona en la qual si un s'avorreix és, senzillament, perquè vol. La presentació oficial de 'Rikitaim aut' serà dijous, 15, al concert d'Ai Ai Ai+Dijous Paella +Time Out Party al Rumba Club KGB (Alegre de Dalt, 55.rumbaclub.blogspot.com). Però si sou impacients i no podeu esperar per veure els nois d'Ai Ai Ai en acció, us convidem a visitar ara mateix el nostre web (www. timeout.cat): hi trobareu el videoclip que els nostres rumberos estaven enregistrant quan els vam prendre aquestes fotografies.
15/05
BARCELONA
21/05
BARCELONA
22 /05
MARSELLA
23/05 13/06
MARSELLA
05/06 11/07 18/07 24/07
ST. PERE VILAMAJOR
25/07
FRANÇA
27/07
MATARÓ
04/08
ARGENTONA
15/08
BARCELONA
31/08
MANRESA
05/09
BARCELONA
(Rumba Club KGB Time Out Party. 22 h.) (Festival de Flamenc de Ciutat Vella)
BARCELONA
(Pl. Rius i Taulet) IGUALADA VILANOVA I LA GELTRÚ FRANÇA
(Festival Tempo LatinoVic-Fezensac) (Festival Tempo LatinoVic-Fezensac) Les Santes
Garrinada
(Festes de Gràcia.Pl. Rovira) (Pl. Sant Domènec)
Calaf www.aiaiai.cat
9–15 Maig, 2008 Time Out Barcelona 25
Guia pràctica de la rumba On heu d'anar per escoltar rumba? On n'aprendreu si de debò en teniu ganes? Aquestes preguntes i algunes d'altres que potser ni haurieu somiat que us farieu, en aquesta pàgina. On escoltar rumba?
La rumba catalana mai ha sigut una música de club. Històricament ha estat un gènere per gaudir “en la intimitat” dels gitanos catalans, és a dir, en casaments, batejos i festes en cases o en locals de barri. Fa un temps, la rumba catalana ha entrat al programa d'alguns festivals dedicats a la worldmusic, a més de les festes majors dels pobles, on des de sempre ha tingut un paper fonamental. Des de fa just un any Barcelona compta, finalment, amb un Club de la Rumba al barri de Gràcia. RUMBA CLUB KGB El mític local dels 80 del gracienc carrer Alegre de Dalt convida cada nit dels dijous un públic heterogeni en estils i edats al voltant del seu explosiu escenari i d’una rumba que va molt més enllà de l’ortodòxia del ventilador, barrejant-se amb influències llatines, flamenques, funkies i poperes. Txarly Brown, creador i organitzador del Rumba Club, ofereix una programació doble a partir de les 22 h. A banda del combo rumber Papawa –“grup resident” del Rumba Club–, cada dijous hi ha una formació per descobrir dins del nou panorama rumbero mestís de Barcelona. Les nits acaben amb boníssimes sessions de DJ “molt posats” en temes rumbers –com el mateix Brown, DJ Sheriff o Oriolet. Alegre de Dalt, 55 (Gràcia) Més informació: www.salakgb.net rumbaclub.blogspot.com/
On aprendre?
Flamenco Barcelona Cursos de guitarra ventilador a càrrec de Peret Reyes i de
compàs i bongo per Ricardo Tarragona Jr. Marquès de Barberà, 6 T. 93 441 88 52 Més informació: info@flamencobarcelona.com www.flamencobarcelona. com/cursos_rumba.htm Taller de Músics Escola de Música Requesens, 5 T. 93 329 56 67 Més informació: www.tallerdemusics.com. Unió Gitana de Gràcia Tordera, 34 T. 93 329 56 67 Més informació: www.tallerdemusics.com
On comprar rumba?
A banda dels comerços convencionals com la FNAC, amb una bona secció dedicada a la rumba catalana però més aviat concentrada en les novetats, el més aconsellable és submergirse en el sorprenent món de la segona mà. Discos Edison’s Compta amb la selecció rumbera més gran de la ciutat: més de 1.000 elapés i 3.000 singles de segona mà. Preus raonables i negociables. Els encarregats (Dani i Matías) controlen molt el tema, per la qual cosa poden resultar de gran ajuda. Riera Baixa, 10 Discos Impacte Tot i que tenen la meitat del que pot trobar-se a Edison’s, aquest negoci està ben assortit. Els preus són assequibles i amb una mica de sort podeu endur-vos una autèntica joia per preus que de vegades ronden els 2 € Sant Pau, 12
26 Time Out Barcelona 9–15 Maig, 2008
Etnomusic Tot un clàssic de la worldmusic. Mario, l’amo, sent certa devoció per la bona salsa i, per extensió, per la rumba made in Barcelona. Es pot trobar gairebé tot el que és nou i, si no, el diligent Mario t’ho busca. Bonsuccés, 6 Per als 'diggers' (caçadors de vinils) o aprenents d’aquesta pràctica, el primer lloc a visitar són els Encants de Bellcaire a les Glòries. Poden trobar-se autèntics regals per a l'oïda, les bones discoteques i les butxaques, perquè surten tirats de preu.
Webs rumbers
rumbaclub.blogspot.com Lloc oficial del Rumba Club KGB amb tota la informació sobre la filosofia del club rumber de Barcelona, pròxims concerts i biografies dels grups que han passat per allà. www.calarumba.com La pàgina que més informació recull sobre la rumba catalana: artistes, concerts, articles relacionats, lletres de cançons, notícies, ràdio rumbera on line i una sèrie de vídeos impagables. www.rumbacat.org Web de l’Associació d’Amics de la Rumba Catalana, RUMBACAT, amb informació sobre els seus objectius i projectes bàsics, dades històriques de la rumba, galeria de fotos, notícies i agenda de concerts http://santgaudenci. blogspot.com Blog d’Horta que agafa el nom del patró d’aquest barri “amant de la rumba catalana i enamorat
del barri i la seva rodalia” amb bona i completa informació sobre els grups de rumba que sonen a la ciutat i la moguda rumbera en general. Compta amb un útil calendari actualitzat. www.neocalorrismo.net Web del certamen Neocalorrismo que fa tres anys que se celebra al Centre Cívic de les Basses, (Teide, 20). Aquest festival, dirigit per Pantanito, dóna oportunitat a bandes emergents rumberes –tant de rumba catalana com flamenca– o pròximes al gènere. El III Certamen de Neocalorrismo tindrà lloc els dies 23 i 24 de maig i comptarà amb l’actuació especial del pianista històric de la rumba, Chacho. www.vespito.net Pàgina amb una àmplia secció dedicada a la història de la rumba catalana, des dels seus orígens fins a l’actualitat, discografia recomanable, etc.
Un restaurant rumber
La Panxa del Bisbe Tapes i plats de cuina rumbera molt a prop del Rumba Club de la sala KGB. Rabassa, 37. T. 93 213 70 49 Més informació: www.lapanxadelbisbe.com
Una pel·lícula rumbera El Gran Gato
VENTURA PONS. 2003
Un recorregut per la vida del Gato a través dels seus amics, familiars i la seva música, versionada per artistes rumbers i amants de la rumba.
Un llibre rumber El Triunfo
FRANCISCO CASAVELLA. 1990
Una novel·la ambientada al carrer de la Cera en la qual l’autor combina rumbes i sabor de barri a la Barcelona olímpica.