capitol 1 - fonts del dret laboral

I

– CO CEPTES I TRODUCTORIS

1 EL DRET DEL TREBALL I LES SEVES FO TS.

1.1– Concepte de Dret Laboral 1.2– Breu apunt històric.

1.3– Referència Constitucional a les relacions laborals.

1.4– Les Fonts del Dret Laboral.

1.4.1– Principis d’aplicació de les normes laborals.

1.4.2– Referència als Convenis Col.lectius.

Manuel Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat

-5-

1.1– Concepte de Dret Laboral

1 – EL DRET DEL TREBALL I LES SEVES FO TS. 1.1- Concepte de Dret Laboral.

T

ota societat per a poder desenvolupar-se i funcionar de forma quotidiana necessita d’un seguit de normes que permetin la seva organització. Aquest conjunt de normes són el Dret. Així direm que el Dret Ês el conjunt de normes jurídiques que tenen per objecte la regulació de la vida en totes les seves formes. ormes fetes pels òrgans competents i imposades coactivament als ciutadans�.

No obstant això, donada la complexitat de la vida no existeix un únic dret sinó tants com a formes de relacionar-se; aquesta forma d’adaptació del dret a les relacions es denominen branques del dret. D’entre elles i a la fi del crèdit, ens interessa una: el Dret Laboral o Dret del Treball o tambÊ anomenada branca Social del Dret.

Podem dir que el Dret Laboral Ês el conjunt de normes que regulen les relacions que neixen de la prestació lliure i per compta d’altri d’un treball remunerat.

Per tant aquest dret regula un tipus de treball caracteritzat per ser: voluntari, personal, remunerat, depenent i per compta d’altri.

Això vol dir que si el treball realitzat no compleix aquestes característiques no estarà regulat pel Dret Laboral.

1.2 – Breu apunt històric Observa el quadre segßent i escolta les explicacions del professor per tal de tenir una mínima noció de l’evolució història del Dret del Treball.

PRIMERES MANIFESTACIĂ“ NS

MITJANS S. XIX

ApariciĂł treball per

HOME SENDENTARI

compta d’altri.

ESCALVITUD(COSA)

REGIM FEUDAL – ELS GREMIS

REVOLUCIĂ“ INDUSTRIAL

LIBERALISME

MOVIMENT OBRER

REGIM ACTUAL

Intervencionisme

Flexibilitat

Fig.1 – Evolució històrica del D.Laboral.

1-3 – Referència Constitucional a les Relacions Laborals.

Des de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978(CE78), es dissenya un model democrà tic de relacions laborals i això queda palès en dos reconeixements fonamentals: la llibertat sindical i l’autonomia col.lectiva. Al temps, al llarg de tot el text constitucional trobem múltiples referències al treball i a aquests conceptes. A títol d’exemple : art. 35 CE, parla del dret fonamental del Treball, art. 28 - –

http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat

6

1.1– Concepte de Dret Laboral

CE, al dret a la lliure sindicació i vaga, art. 37 CE drets de negociació col.lectiva i conflicte col.lectiu, art. 40, dret a la plena ocupació, art. 41 i 43, sobre la Seguretat Social.....1 1.4 – Les Fonts del Dret Laboral.

Utilitzem la paraula “font del dretâ€?, com a una metĂ fora per referir-nos al conjunt de normes i principis d’aplicaciĂł general que contenen el dret aplicable al cas concret.

D’acord amb això l’art. 3 de l’Estatut dels Treballadors, diu Els drets i obligacions relatius a la relació laborals es regulen: 1-Per les disposicions legals.

2-Pels Convenis Col.lectius.

3 – Per la voluntat de les parts manifestada al contracte 4-Pels usos i costums locals i professionals.

D’acord amb la interpretació d’aquest precepte en relació amb la CE78 podem dir dons que les fonts del dret laboral i el seu ordre d’aplicació jerà rquic són:

1- CE78.

2- Lleis orgà niques i Estatuts d’autonomia.

3- Lleis ordinĂ ries.

4- Decrets Legislatius i Decrets Lleis 5- Decrets i ordres.

6- Convenis col.lectius 7- Contracte de treball 8- Costum i principis generals del dret.

1

Al temps, existeixen un seguit de fonts de carà cter internacional i que bà sicament estan constituïdes pels Convenis i Recomanacions de l’Organització Internacional del Treball(OIT), de la qual Espanya en forma part i els Reglaments i Directives de l’Unió Europea.

1.4.1 – Principis d’aplicaciĂł del Dret Laboral El D.L. ĂŠs una branca del dret caracteritzada per oferir proteccions extraordinĂ ries a una part de la relaciĂł. Ja en el seu origen es configurĂ com a un dret “equilibradorâ€? de les relacions que regula. La relaciĂł de treballador i empresari, no ĂŠs entre iguals i cal establir mecanismes correctors d’aquests desequilibris. Per això i tot i tenint en compta el principi de jerarquia normativa estudiat anteriorment, en el moment d’aplicar una norma laboral cal tenir en compte els segĂźents principis: a)

Principi de norma mÊs favorable. Consisteix en que les condicions laborals mÊs favorables són les que s’han d’aplicar, amb independència del major o menor rang de la norma.

b)

CondiciĂł beneficiosa.

mĂŠs

Suposa el manteniment de drets adquirits malgrat que amb posterioritat s’aprovi una norma que, amb carà cter general, estableixi condicions menys favorables

Veure exercici nĂşm. 1.1 al final de capĂ­tol.

- – http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat

7

Principis d’aplicació de les normes laborals: - orma mÊs favorable.

-CondiciĂł mĂŠs beneficiosa.

-Principi prooperari.

-Irrenunciabilitat de drets

1.1– Concepte de Dret Laboral

Jerarquia normativa.

Fonts especĂ­fiques D.Laboral ConstituciĂł Lleis OrgĂ niques

L.O.L.S 11/85 L.31/95PRL Lleis OrdinĂ ries i Decrets Legislatiu

Decrets-llei Decrets i Ordres D.LABORAL

CO VE IS COL.LECTIUS

-D.Leg. 1/95 E.T. -D.Leg.1/94 LGSS -D.Leg. 5/2000 LISOS

ORDE A CES LABORALS CO TRACTE DE TREBALL USOS I COSTUM LABORAL

- – http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat

8

1.1– Concepte de Dret Laboral

que les gaudides amb anterioritat.

c)

Irrenunciabilitat dels drets. Aquest principi té conseqüències vàries, per exemple en relació amb la signatura o no de rebuts de quitança. Vol dir que el treballador/a no podrà renunciar vàlidament als drets que tingui reconeguts per disposicions legals.

d) Principi

pro-operari.

Significa que en cas de dubte, en quan al seu contingut i abast a l’aplicació d’una norma aquesta ha de ser interpretada en la forma que sigui més beneficiosa pel treballador/a.2

1.4.2 – Referència als Convenis Col·lectius.

Els CC, són uns instruments importantíssims a les relacions laborals. En una definició simple podem dir que un CC és un acord, resultat de la negociació col·lectiva, que estableix condicions de treball d’aplicació directa als treballadors i empresaris existents dins el seu àmbit funcional i territorial d’aplicació.

Aquesta importància li be donada perquè d’acord amb la CE78(art.

37) i les sentències del Tribunal Constitucional(STCO 58/85, STCO 298/93) tenen eficàcia normativa i una eficàcia personal general(erga omnes). Es a dir, que afecta a tots, empresaris i treballadors¸ els inclosos dins el seus àmbits.

2

A) Tipus de convenis.

Hi ha dos grans grups els anomenats :estatutaris (els regulats per l’ET art. 82-92, i són els mes freqüents i als que hi farem referència i extraestatutaris (els regulats fora de l’ET i subjectes a normes civils).

Centram-nos en els estatutaris l’ET distingeix tres tipus: 1) conveni marc ;2) conveni pròpiament dit i 3) acord sobre matèries concretes.

1) Conveni marc. El seu contingut no es refereix a les condicions de treball concretes sinó a les condiciones de la negociació col·lectiva. Són “convenis per a convenir”.

Podem establir l’estructura de la negociació, les matèries, sistema de concurrència de convenis...

2) Conveni pròpiament dit.

Aquest és el que estableix condicions de treball d’aplicació directa.

3) Acords sobre matèries concretes.

L’art. 83.3 ET permet la possibilitat de fer-los. En realitat es tracta d’autèntics convenis però referits a matèries concretes (formació contínua, classificació professional, jornades....)

La possibilitat de negociar tots aquests tipus de convenis, l’anomenada legitimació per

Veure exercici núm. 1.2 al final del capítol

- – http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat

9

1.1– Concepte de Dret Laboral

negociar, serà examinada en el tema de la negociació col·lectiva.

vigor; ambdues de lliure fixació per les parts.3 1.4.3 – Relacions llei-conveni.

B) Normes pràctiques per determinar el conveni aplicable a un/a treballador/a. Els àmbits del conveni.

Hem dit que la llei laboral té una naturalesa predominantment proteccionistes dels interessos dels treballadors. Alhora hem analitzat la importància dels CCs per regular les condicions de treball. Connectant unes i altres normes sorgeix una pregunta: es possible que els convenis col.lectius regulin totes les matèries relatives a les condicions de treball, o pel contrari hi ha algunes vedades a la seva regulació?.

La resposta bé donada per la relació normativa que s’estableix entre totes dues fonts i que seguint al professor Garcia Perrote poden ser:

Com podem saber quin és el CC aplicable a la nostra relació laboral? Normalment al mateix contracte de treball ja hi figurarà el CC que s’aplica, no obstant això per constatar amb seguretat el CC que s’aplicarà hem de revisar els anomenats àmbits del conveni. És obligatori que en tot CC figurin aquests i que freqüentment es troben al començament. Són:

1-

Àmbit personal. Es refereix als grups o categories professionals als quals s’aplica el CC. De vegades es confon amb l’àmbit funcional.

2-

Àmbit funcional. Es refereix a les unitats de negociació des d’una perspectiva empresarial: sector, subsector, empresa, grup d’empresa.

3Àmbit territorial. Es refereix a l’espai geogràfic aplicatiu del mateix: nacional, de comunicat autònoma, provincial...

4Àmbit temporal. Es refereix a la durada i a la data d’entrada en

3

De suplementarietat o millorabilitat. Això vol dir que la llei fixa uns mínims que són millorables pels convenis.(Aquesta és la més utilitzada a l’ET) De Supletorietat. La llei dona subirania al conveni permetent que aquest estableixi les regles, malgrat que conservi alguna orientació preveient la manca de regulació.

De Complementarietat.

La llei i el conveni es necessiten mútuament perquè la regulació sigui completa.

De exclusió. La llei imposa uns límits al conveni que no pot quebranta.

Veure activitat núm.1. 3 al final del capítol.

- –10 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat

1.1– Concepte de Dret Laboral

Classes de Conv.Col.lectius.

Relacions Llei-conveni

Estatutaris CO VE I MARC

Conveni col.lectiu propiament dit

ACORDS SOBRE MATĂˆRIES CO CRETES C.FRA JA C. GRUPS

EMPRESES

PACTES D’EMPRESA

• • • •

RELACIO S DE SUPLETORIETAT

RELACIO S DE COMPLEME TARIETAT RELACIO S DE SUPLEME TARIETAT RELACIO S D’EXCLUSIÓ.

Principis aplicació normes laborals PRI CIPI DE ORMA MES FAVORABLE PRI CIPI DE CO DICIÓ MÉS BE EFICIOSA PRI CIPI PRO-OPERARI PRI CIPI DE IRRE U CIABILITAT DELS DRETS

Nota.

La profunda reforma de l’ET introduida per la Llei 11/94 de 19 de maig, afectà de forma directa al sector de l’hoteleria i turisme, doncs mitjantçant la mateixa es van derogar de forma general les Ordenances Laborlas i Reglamentacions de Treball, normes antigues i hterónomes que regulaven condicios de treball sectorials. Lanova redacció donada a la disposició transitoria segona del ET suposà la derogació total de 44 ordenances, parcial de 7 i la prórroga durant l’any 1999 de 5237. En concret l’Ordre de 28 de desembre de 1994 prorrogà en la seva integritat durant l’any 1995 l’ordenança laboral d’Hoteleria, cafÊs, bars i similars. A l’actualitat es troba vigent el III Acord Laboral d’A`mbit Estatats del Sector d’hoteleria, a travÊs del qaul s’estableix el marc i les bases reguladores de les condicions col.lectives de l’hoteleria a nivell nacional.

- –11 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat