6 – El Salari
III
– SALARI I TEMPS DE TREBALL.
6 EL SALARI
6.1 – Concepte i components del salari. 6.2 – Liquidació i pagament. 6.3 – El rebut de salari: Capçalera. 6.4 – El rebut de salari: Meritatges. 6.5 – Deduccions del salari. 6.6 – Protecció del salari i el FOGASA.
-40Manuel - Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat
6 – El Salari
Manuel Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat
-41-
6 – El Salari
pel contrari compensen despeses o indemnitzacions realitzades com a conseqüència de l’activitat laboral.
6.1 – Concepte i components del salari12. El present capítol es desenvoluparà des d’una òptima predominantment pràctica, doncs l’objectiu final és que l’alumne sigui capaç de interpretar la seva nòmina, els conceptes que la integren i les deduccions que s’apliquen. En tal ordre de coses es farà una exposició basada en la pròpia estructural del rebut del salari. No obstant això, és necessari prèviament introduir els conceptes bàsics del salari. 6.1.1 – Què és el salari?. Segons l’art. 26.1 de l’ET es considera salari la totalitat de percepcions econòmiques dels treballadors, ja sigui en diners o en espècie i que són conseqüència de la prestació de serveis per compta d’altri o pels períodes de descans computables com a treball(vacances, caps de setmana, festius....). No obstant això, podem dir que la realitat del salari es prou indefinida, ja que cada vegada més els treballadors reben el seu salari de forma més variada i els conceptes que el composen són prou heterogenis, per exemple: borses de vacances, assegurances de vida o accidentes, vehicles, cursos de formació, aportacions a plans de pensions, stocks opcions, telèfons mòbils....... Aquesta varietat es dona sobretot a treballadors amb llocs claus a les empreses i/o a comandaments mitjos i alts. Com a criteri general simple per tal de determinar si allò que percep el treballador cal considerar-lo salari o no caldrà tenir en compta si aquestes quantitats o bens retribueixen treball, o 12
Veure exemples i models de rebut de salari al final del capítul .
-42Manuel - Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat
6.1.2 – Components del salari L’ET estableix (art. 26.3) quina ha d’ésser l’estructura del salari; això és quins són els conceptes retributius que l’integren . No obstant la relació és molt genèrica i haurem d’anar al respectiu Conveni Col.lectiu per a poder concretar quins són i en quina quantia els complements aplicables a la nostra feina13. L’ET, estableix: 1 – Salari base És la part del salari fixada per unitat de temps o de obra, això és amb independència de la quantitat de treball feta i sense tenir en compta cap altre circumstància. 2 – Complements salarials. Són aquells que es fixen en funció de circumstàncies relatives a: a) Condiciones treballador.
personals
del
Són aquells que es deriven de las condiciones personals del treballador i que no s’han tingut en compte per fixar el salari base.(Antiguitat, títols, idiomes, coneixements especials...) b) Al treball realitzat o de lloc de treball. Són de naturalesa funcional i la seva percepció està condicionada a l’exercici de l’activitat professional en el lloc assignat o de la qualitat o quantitat de treball. Excepte acord en contra, no tenen caràcter consolidable.(Penositat, toxicitat, perillositat, turnicitat, 13
Consulta el teu coveni per concretar aquesta estructura.
6 - Salari .
nocturnitat, assistència, comissions.
primes, puntualitat,
incentius, assiduïtat,
6.5 – Deduccions del salari.
c) A la situació i resultats de l’empresa. Cal destacar la participació en beneficis que poden establir els convenis.
6.2 – Liquidació i pagament del salari.
Veure contingut al model Les deduccions són aquelles quantitats que es resten del total meritat, obtenintse el líquid a percebre pel treballador. Les dues principals deduccions són: les aportacions del treballador a les cotitzacions a la Seguretat Social y retencions de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques(IRPF).
Aquesta situació està regulada per l’art. 20 de l’ET i Ordre de 27-12-94). La liquidació y pagament cal realitzar-la en el lloc convingut o en el de costum. Caldrà fer-ho de forma puntual a la data convinguda, sense que el període d’abonament pugui superar el mes. Si el pagament es fa amb retard cal abonar un 10% d’interès per mora anual. L’impagament o retard continuat és causa que habilita al treballador per poder demanar l’extinció del contracte per incompliment de l’empresari(art. 50.1.b ET). Finalment és necessari materialitzar l’abonament en un document anomenat rebut de salari o nòmina, que cal que s’ajusti al model oficial, excepte quan per acord entre empresari i treballadors o conveni col.lectiu es pacti un altre que contingui les informacions mínimes concretades al model oficial.
a) Cotitzacions Social.
a
la
Seguretat
Veiem el procediment de càlcul de les retencions per aquest concepte. SITUACIÓ=S PER LES QUALS ES COTITZA: -
CONTINGÈNCIES COMUNS. Per cobrir situacions de malaltia o invalidesa derivada d’enfermetat comuna o accident no laboral. -
CONTINGÈNCIES cobrir situacions
PROFESSIONALS.
Per
de malatia professional o invalidesa derivada de malaltia profesional o accident laboral. -
ATUR.Per cobir les situacions d’atur.
-
FORMACIÓ PROFESSIONAL. Per finançar la formació profesional
dels treballadors.
6.3 – El Capçalera.
rebut
de
salari:
FONS DE GARANTIA SALARIAL(FOGASA). Per cobrir
l’impagament de salaris o indemnitzacions quan l’empresa es
Veure contingut al model.
6.4 – El rebut Meritatges.
-
de
salari:
declara insolvent.
-
HORES EXTRAORDINÀRIES.
Veure contingut al model
- –43 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/
Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat
6 – El Salari
-44Manuel - Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat
6 – El Salari
QUI HO PAGA I E= QUI=A QUA=TIA*: EMPRESARI:
TREBALLADOR:
- Contingències comuns comuns. Contingències professionals: I.T./IMS -Atur -Fons de Garantia Salarial. - Hores extres -F.P.
-Contingències
2 – BASES COTITZACIÓ DE CO=TI=GÈ=CIES PROFESSIO=ALS(BCP). 1 – Igual acció 1 BCC. 2 – Igual acció 2 BCC. 3 – Suma hores extraordinàries, si s’escau.
-Atur. 4 – Igual acció 3 BCC. -Hores extres. -F.P.
5 – Igual acció 4 BCC. =ota. Per tant si no existiesen hores extres la BCC = BCP.
PROCEDIME=T DE DETERMI=ACIÓ DE COTITZACIÓ.
1 – DETERMI=ACIÓ DE LES BASES DE COTITZACIÓ DE CO=TI=GÈ=CIES COMU=S. 2 – DETERMI=ACIÓ DE LES BASES DE COTITZACIÓ DE CO=TI=GÈ=CIES PROFESSIO=ESL. 3 – DETERMI=ACIÓ DE LES BASES DE COTITZACIÓ DE ATUR, FOGASA I F.P.
3 – BASES COTITZACIÓ DE FOGASA, ATUR I F.P. =ota. Aquesta base és la mateixa que la BCP; per tant si no hi ha hores extres BCC= BCP= FOGASA,FP i ATUR. 4 – BASES COTITZACIÓ DE HORES EXTRES. Aquesta base extà constituida per l’import de les hores extres que hagi cobrat el treballador.
4 – DETERMI=ACIÓ DE LES BASES DE COTITZACIÓ D’HORES EXTRES. 5 – APLICACIÓ DEL PERCE=TAGE CORRESPO=E=T A CADA CO=CEPTE I PER CADA COTITZA=T(EMPRESARI I TREBALLADOR).
5 – APLICACIÓ DELS PERCE=TAGES DE COTITZACIÓ Mitjançant aquesta operació es determina la Quota (l’import a pagar) i cal fer la mateixa operació per l’empresari i pel traballador
1 – BASES COTITZACIÓ DE CO=TI=GÈ=CIES COMU=S(BCC). 1 – Suma de tots els conceptes que cotitzen(veure quadre “conceptos excluidos de cotización: partidas exentas y excesos computables).
+ 2 – Prorrateig pagues extres: Prorrateig= (import paga) x núm. De pagues a l’any ____________________________________ 12( núm. De mesos de l’any) 3 – L’import de 1+2 comprovar que està entre la base mínima y máxima del grup profesional(veure quadre annexe). 4 – Si la quantitat es troba inclosa dins la b. Mínima i máxima es cotitza com a base per aquesta quantitat sino cal agafar la mínima o la máxima, segons el cas.
Manuel Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat
EMPRESARI: -
Base CC x tipus de cotització(23,60%) Base CP: I.T./I.M.S. x tipus de cotització (varia segons l’epígraf assignat en funció de la feina desenvolupada). Aquest import el paga només l’empresari. Base FOGASA,Atur i FP: BaseFOGASA x Tipus cotització(0,20%)només ho paga l’empresari. BaseFP x tipus de cotització(0,60%)Base Atur x tipus de cotització(depen del tipus de contracte): C.Fixe 5,75% C.Obra,event. A t.c. 6,70% C.Obra,event. A t.p. 7,70% Base C.Hores Extres x tipus cotització(=ormals 23,60%, F.M.12%). El total a pagar per l’empresa serà la suma de tots els conceptes. Si té cap bonificació o exempció cal descomptar-la.
-45-
6 - Salari .
TREBALLADOR.Aquests conceptes apareixen a la nòmina. -
-
Base CC x Tipus de cotització (4,70%) Base CP (no paga ho f només l’empresari). Base FOGASA,FP i ATUR: FOGASA (no paga no fa només l’empresai). BaseFP x Tipus cotit. (0,10%) Base Atur x Tipus cotització: depen contracte: C.Fixe 1,55% C.Obra,event. A t.c. 1,60% C.Obra,event. A t.p. 1,60% Base Hores extres x Tipus cotització(=ormals 4,70%, F.M. 2%).
El total a pagar pel treballador serà la suma de tots els conceptes.
del cònjuge, el nombre de fills i la seva edat.... Als contractes de treball de durada inferior a un any s’aplica el mínim del 2%.
6.6 – Protecció del salari. Anomenem protecció del salari a la sèrie de garanties que la llei estableix per garantir el cobrament dels salari del treballador davant les vicisituts que poden ocorrer com a conseqüència de deutes del mateix treballador, de deutes de l’empresari o per fixació de la quantia del salari. Això doncs, aquestes proteccions es poden estructura en: 1 – Relatives a la seva quantia. 2 – En front de deutes del mateix treballador. 3 – En front dels deutes de l’empresari.
b) Retenció per l’IRPF Aquest apartat fa referència a les retencions de l’IRPF que s’apliquen sobre les retribucions dineràries del treballador. Segons el Reglament d’IRPF, per determinar l’import d’aquesta retenció cal: 1- Determinar la base per calcular el tipus de retenció (que explicat de forma molt sintètica i simple, i per tant imprecisa, consisteix en determinar la quantia de les retribucions que cobrarà el treballador al llarg de l’any menys una sèrie de conceptes –pagaments seg.social...) i treure les reduccions. 2- Determinar la quota de retenció. Cal consultar la taula de la llei. 3- Obtenció del tipus de retenció. Per a fer aquests càlculs es té en compte la situació personal i familiar del declarant, això és :l’estat civil, l’activitat
Pasem a desenvolupar-les. 1 – Relatives a la seva quantia. Cal dir que el salari es fixa per acord entre empresari i treballador. No obstant la llibertat de fixació no és total, ja que té el següents límits: -
Retribucions fixades en CC, que es fixen per categories i que estableixen el mínim pels treballadors.
-
El Salari Mínim Interprofessional (SMI).
Regulat a l’art. 27 de l’ET i als RD aprovats pel Govern anualment, per a l’any 2007, és la quantia mínima legal fixada per a tots els/les treballador/es.
- –46 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/
Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat
6 - Salari .
Les seves quanties,en euros per a l’any 2007 són: DIARI 19,02Є
MENSUAL
570,60
ANUAL 6.847,20€(12p) 7.988,40€(14p)
Aquestes quantia cal considerar-les per a una jornada completa i per tant si es realitza una jornada inferior serà proporcional. Des de l’any 2004, a partir de la Llei 3/2004 de 25 de juny (BOEde 26) es separa el SMI que només tindrà efectes en referència a les situacions que serveixin per a fixar retribucions de treballadors i es crea el IPREM (Índex Públic de Renda d’Efectes Múltiples) per a vincular altres prestacions la quantia de les quals estaven relacionades amb el SMI. Per exemple abans es relacionava el màxim i el mínim de prestació d’atur amb el SMI, des d’ara ho farà en relació amb l’IPREM. El valor de l’IPREM per a l’any 2007 és: DIARI
MENSUAL ANUAL
16,64Є
499,20
Retribucions Fins a 1 SMI D’1 a 2 SMI De 2 a 3 SMI De 3 a 4 SMI De 4 a 5 SMI A partir de 5 SMI 3 – En front l’empresari14.
deutes
de
En aquest ordre de coses els salaris es consideren crèdits privilegiats(art. 32 ET). Això vol dir que: a) Els crèdits per salaris pels últims 30 dies de treball i en quantia que no superi el doble del SMI tenen preferencia sobre qualsevol altre crèdit( s’anomenen crèdits “superprivilegiats). b) Els crèdtis salarias tenen preferència sobre qualsevol altre crèdit respecte els objectes elaborats pels treballadors mentre siguin propietat o estiguin en possessió de
2 – En front de deutes del mateix treballador.
No obstant això si cobra un sou superior la LEC estableix una escala de retenció sobre el salari que és:
dels
Una tercer forma de protecció fa referència a les defenses davant dels actes de l’empresari i dels seus acreedors.
5.990,40€(12p) 6.988,80€(14p)
Quan el treballador té acreedor i no paga aquestos poden embarga el seu patrimoni i també el seu sou. L’ordenament jurídic (art. 27.2 de l’ET) estableix que el SMI, en la seva quantia és inembargable, la qual cosa vol dir que els seus acreedors no podran embarga l’import corresponent al SMI.
%embargables. 0 30 50 60 75 90
14
Al setembre de 2004 ha entrat en vigor la Llei 22/2003, de 9 de julio, concursal (BOE del 10), que altera considerablement les garanties descritesen aquests apartat, doncs la mateixa reforma, entre d’altres, l’artícle 32.5de l’ET i que queda redarctat de la forma següents: art. 32.5 “ Les preferències reconegudes als apartats anteriors seran d’aplicació en tots els supòsits en els quals, no trobant-sel’empresari declarat en concurs, els corresponents crèdits concorrin amb d’altres sobre bens d’aquell..” Per tant el que aquí s’explica serà d’aplicació si l’empresari no ha estat declarat concurs doncs en cas contrari serà d’aplicació la llei concursal que estableix el seu propi sistema de classificació de preferències.
- –47 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/
Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat
6 - Salari .
l’empresari “refraccionaris”).
(crèdits
6.6.1 – El Fons de Garantia Salarial (FOGASA).
c) La resta de crèdits salarials tenen la condició de singularment privilegiats, en quantia del triple del SMI , però tenen preferència aquells que estiguin garantitzats amb hipoteca o penyora.
El FOGASA és un organisme autònom independent adsccrit al MTAS, amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar. La seva funció consisteix en fer efectius els salaris pendents de pagament i les indemnitzacions reconegudes als treballadors, d’acord amb el que reflexa el quadre següent.
Igual consideració tenen les indemnitzaciós per acomiadament enla quantia corresponent al mínim legal, calculades sobre una base que no superi eltriple del SMI. Per veure les garanties del salari dins del procediment concursal veure quadre pàgina següent.
TIPUS DE RESPONS
CONCEPTE
SUBSIDIÀRIA SALARIS Requisits: Insolvència,suspensió p. o concurs d’acreedors de l’empresari INDEMNITZACIONS -- Extinció contracte per totes les causes objectives, econ, tècniques, organitzaves o producció
-Acomiadament disciplinari o nul. --Extinció contracte per voluntat del trebal. per incompliment greu de l’empresari.(art.50 Et) o amortització lloc treball(52.c et), art.40(mobilitat geogràfica).
DIRECTA
QUANTIA MÀXIMA
ALTRES QÜESTIONS
• Legislació aplicable Rd 505/85 de 6 de març • És necessàri que el FOGASA sigui considerat part la Procés • El SMI és l’establert al moment de la - 20 dies sal.x any insolvència. (màxim una anualitat) • Indemnitzacions Emp. - 25 treb. la reconegudes judicial o responsabilitat serà de 12 administrativament. dies, doncs els altres 8 ja • No inclou indemnit. els ha abonat directament. reconegudes a la Conciliació judicial o extrajudicials. - 30 dies sal. x any • El termini per sol.licitar (límit d’una anualitat) les prestacions de FOGASA és d’un any • RDLeg 5/2006 de 9 de juny. • El mòdul de càlcul per a tots els casos és de - 8 dies de sal. X any. 3 x SMI 3 x SMI x núm. dies treb. • Si supera 3 x SMI es perd. • Màxim de dies 150 (2006: 63,12 €/dia)
- Indemnitzacions per fi contractes temporals. INDEMNITZACIONS - Extinció contracte per causes tecn., econo.,f.m. -- 40 % de 20 dies (8 dies) organ. en empreses de 3 x SMI. - de 25 treb. Figura 13 – Aproximació al FOGASA.
- –48 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/
Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat
6 – El Salari
SITUACIÓ DELS CRÈDITS LABORALS EN PROCEDIMENT CONCURSAL. Quan es declara el concurs s’inicia una fase de gestió a la qual es procedeixal reconeixement i classificació dels crèdits. En els crèdits “socials” s’ha de comunicar en el termini d’un mes des de la publicació de declaració de concurs. Es diferencia entre: CRÈDITS CONTRA LA MASSA: Es caracteritzen per ser prededuibles de la massa passiva abans de pagar els deutes dels acredos concursals. Es tracta de crèdits que per la seva naturalesa o el seu origen cal atendre el més ràpid posible. És a dir que tenen un preferència pràctica doncs es paguen amb antel.lació a les deutes concursals i són per tant extraconcursals. CRÈDITS CONCURSALS. Integre la massa pasiva, consten a la llista d’acreedors i resten sormesos a una classificació i graduació.
SITUACIÓ CONCURSAL LABORALS.
DELS
CRÈDITS
CRÈDITS CONTRA LA MASSA
Salari dels últims 30 dies anteriors a la declaració Límit doble SMI
CRÈDITS CONCURSALS Desapareix la prioritat absoluta d’aquests crèdits
Crèdits privilegiats Crèdits ordinaris Privilegi especial
Privilegi general
Salaris(3xMI), indemnitzacions
Crèdits sobre els objectes elaborats pel treballador
Manuel Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat
Crèdits subordinat s
-49-