CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
Manuel Ortega
formació i orientació laboral. (unitat formtiva de prevenció de riscos laborals) • • • • • • •
• http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/ • http://www.xtec.cat/~mortega1 • mortega1@xtec.cat
Manuel Ortega Moreno
1
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
Introducció i instruccions per a elaborar el treball.
EI! ÉS IMPORTANT LLEGIR AQUEST APARTAT
Els apunts que segueixen són una aproximació a la prevenció de riscos laborals i la salut laboral. La qual cosa implica que no es vol oferir un material que desenvolupi tots els continguts de la temàtica, sinó només un apropament a la mateixa. Es tracten quatre apartats amb contingut genèric: 1) El treball i la salut: els riscos professionals, 2) Els principis de l’acció preventiva de la prevenció, 3) El marc normatiu i 4) L’Avaluació dels riscos professionals. En conseqüència no es desenvolupa l’ampli catàleg de riscos que poden existir: els associats a les condicions de seguretat, al medi ambient i els relacionats amb l’organització i càrrega de treball. Caldrà, doncs si s’escau, que l’alumne ampli els conceptes pel seu compte. Aquest material és la base per a la realització d’un treball la durada del qual serà de tot el trimestre. Els objectius que l’alumne haurà d’assolir una vegada completat el treball són: 1 -Identificar les situacions de risc derivades del treball en funció de les causes que les generen, de la classificació dels diversos grups de risc i dels danys que provoquen en la persona i en la col·lectivitat. 2- Identificar els mitjans de prevenció i de protecció que cal emprar en les situacions de risc, en funció de la naturalesa de la situació i de l'abast, personal i/o ambiental, d'actuació del risc. 3 -Aplicar les mesures d'intervenció en cas d'accident segons la prioritat d'actuació que escaigui i d'acord amb la urgència que el cas requereixi amb relació a les lesions produïdes. Els materials estan dissenyats per a que l’alumne utilitzi no més de 12 hores de treball, malgrat que això està en funció de les característiques de cada persona. El desenvolupament del treball consistirà en: 1 – Lectura individual dels apunts per part de cada alumne. A les sessions presencials de classe es podran plantejar i sol.lucionar totes les qüestions que es considerin adients.
Manuel Ortega Moreno
2
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
2- Contestar a les qüestions plantejades tipus test i que es contenen a l’annex 1 d’aquest apunts. Caldrà lliurar-los al professor com a màxim el mateixa dia fixat per a la prova de la primera avaluació. 3 – Fer una aproximació a l’avaluació de riscos laborals de la teva professió. Per això utilitzarem la fitxa de l’annex 2 i intentarem avaluar el lloc de treball d’un treballador de la teva futura professió. És important que l’alumne tingui present que per a la valoració del treball s’utilitzaran els següents criteris: - Correció de les respostes de les preguntes. - Correció a la fitxa d’avaluació. (Al Departament de FOL tenim un programa informàtic que us pot ajudar, si ho voleu li demaneu al professor). - Iniciativa en el treball. Això vol dir que el professor valorarà molt positivament que l’alumne consulti altres fonts d’informació (a la mateixa web del Departament trobareu múltiples materials, a més a més de les resenyades a l’apartat de bibligrafia d’aquests apunts i els que puguis demanar als professor). - La forma i puntualitat en l’entrega del treball. - La valoració màxima del treball seran 2 punts sobre la nota del trimestre.
Manuel Ortega Moreno
3
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
-
Índex 1 – EL TREBALL I LA SALUT: ELS RISCOS PROFESSIONALS 1.1– Tipus de riscs en el medi de treball (PAG.4) 2 – LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.PRINCIPIS DE L’ACCIÓ PREVENTIVA.(PAG.7) 2.1 – Principis de l’acció preventiva 2.2– L’accident de treball i l’malaltia professional 3–MARC NORMATIU BÀSIC DE LA PRENVECIÓ DE RISCOS LABORALS.(PAG.9) 3.1– Obligacions dels empresaris en matèria de prevenció 3.2 – Obligacions en matèria d’equips de treball 3.3 – Obligació de proporcionar equips de protecció individual (EPI) 3.4 – Responsabilitats derivades de l’incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals. 4 - L’AVALUACIÓ DE RISCOS PROFESSIONALS(PAG. 11) 4.1 – L’avaluació de riscos 4.2 – Què és una avaluació de riscos?. 4.3 – Per a què serveix l’avaluació de riscos?. 4.4 – Qui pot fer l’avaluació de riscos? 4.5 – Quan s’ha de fer l’avaluació de riscos?. 4.6 – Com es fa l’avaluació. 4.7 – Procediment per a avaluar el risc 4.8 – Com es valoren el riscos? 4.9– L’avaluació de riscos segons L’Instituto Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Annex 1 – Qüestionari a contestar per l’alumne.(pag. 21) Annex 2 – Model de format per avaluació general de riscos(pag. 28) Bibliografia i fonts d’informació.(pag.31)
Manuel Ortega Moreno
4
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
1 – EL TREBALL I LA SALUT: ELS RISCOS PROFESSIONALS Tota activitat humana comporta risc. Un risc és la possibilitat o probabilitat de que, davant la confluència de diversos factors, una persona pugui patir danys. Alhora un danys potser lleu, greu o molt greu, en funció de la seva gravetat. També poden classificar-se en base a la seva imminència en: improbable, probable o segur. La realització d’un treball suposa, també una exposició a uns riscos que denominarem “professionals”. El terme salut, en relació al treball, implica no només la absència d’afeccions o malaltia, sinó també els elements físics i mentals que afecten a la salut i estan directament relacionats amb la seguretat i higiene en el treball(Convenio OIT 155 ). 1.1 – Tipus de riscs en el medi de treball Els podem classificar en base a diferents criteris: 1 – En relació amb el seu origen. Riscos derivats de les condicions de seguretat de l’estructura del centre de treball o del procés productiu, maquinària i equips. Riscos ocasionats per agents físics(nivell de soroll, llum, temperatura, radiacions…) Riscos ocasionats per agents químics.(exposició substàncies tòxiques, nocives, corrosives, irritants, cancerígenes…) Riscos originats per agents biològics.(infeccions, bactèries, paràsits, virus, fongs….) Riscos derivats de l’organització i adaptació al lloc de treball(esgotament físic i mental, mala distribució del treball, estrès, mala adaptació lloc de treball –taules, cadires, pantalles ordinadors…) 2
– En relació amb la seva gravetat.
La gravetat d’un risc està determinada por la probabilitat i la importància del dany que pugui produir als treballadors. Si la probabilitat de que es produeixi és molt elevada utilitzarem l’expressió “perill”. 3
– Les condicions de treball com a factor de risc.
Manuel Ortega Moreno
5
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
S’entén per condició de treball qualsevol característica del mateix que pugui tenir influència en la generació de riscos per la seguretat i la salut del treballador. La Llei inclou específicament dins d’aquests: - Les característiques generals dels locals, instal·lacions, equips, productes i altres útils del centre de treball. - La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents a l’ambient de treball. - Els procediments per a utilitzar els agents anteriors. - Tota la resta de característiques del treball, incloses la seva organització i ordenació.
QUADRE ORIENTATIU DE FACTORS DE RISC QUE PODEN ESTAR PRESENTS EN EL LLOC DE TREBALL I ELS SEUS EFECTES. RISCOS DERIVATS DE LES CONDICIONS DE SEGURETAT Estructurals Passadissos y superfícies de trànsit Espais de treball Escales. Instal·lació elèctrica. Instal·lacions de gasos.
Caiguda de persones Caiguda d’objectes Enderrocaments. Topades contra objectes Cops i talls Atrapaments Cremades Asfixies. Contractes elèctrics Explosions. Incendis
Cops, talls i atrapaments. Manipulació dels equips Elements fixos o móbils de la Lesions oculars. maquinària. Esguins i torcedures Caigudes de o des d’aparells Eines. elevadors. Maniplació de vehícles. Bolcada de vehícles. Projecció de fragments o partícules
Manuel Ortega Moreno
ACCIDENTS TREBALL
DE
ACCIDENTS TREBALL
DE
6
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. QUADRE ORIENTATIU DELS FACTORS DE RISC QUE PODEN ESTAR PRESENTS EN EL LLOC DE TREBALL I ELS SEUS EFECTES. RISCOS DERIVATS DE LES CONDICIONS MEDIOAMBIENTALS Agents físics Soroll Vibracions Temperatura Humitat Velocitat d’aire Radiacions
Sordera professional Afeccions als ossos, mucles i articulacions. Deshidractació Cop de calor. Cremades Afeccions pulmonars i cardiovasculars. Afeccions oculars
MALALTIA PROFESSIONAL
Agents Químics. Contaminants químics: corrosius, irritants, cancerígens, sensibilitzants, sistèmics. Substàncias i prepartats perillosos: Bencé Plom, Amiant, Clorur de vinil.
Mareig Malformacions congènites. Destrucció teixits. Pèrdua de consciència. Afeccions nervioses. Alteracions d’òrgans Vómits.
MALALTIA PROFESSIONAL.
Agents biològics. Bactèries. Virus. Fongs. Paràsits.
Afeccions respiratòries. Enfermetats de la pell. Enfermetats infeccioses Enfermetats parasitàries.
MALALTIA PROFESSIONAL
RISCOS DERIVATS DE L’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
Treball nocturn. Treball a torns. Treball amb incentius Treball monòton i repetitiu
Fatiga Estrés Pèrdua d’atenció
ACCIDENT TREBALL
DE
RISCOS DERIVATS DE LA CÀRREGA DE TREBALL Càrrega del treball. Física: postures de treball, manipulació de càrregues, esforç físic.
Fatiga Mareig Dolors musculars.
Mental: motivació.
Estrés Depressions. Insomni.
càrrega
de
treball,
Problemes psicològics: Ansietat, Agents psicosocials. Condicions d’ocupació agresivitat, envelliment prematur. Tipus de contracte Retribució Clima laboral. Relacions jeràrquiques a l’empresa Caps intermitjos. Ascens. Conflicitivat social. Sindicació
ABSENTISME ACCIDENTS DE T. INSATISFACCIÓ LAB.
INSATISFACCIÓ LABORAL
RISCOS DERIVATS DEL FACTOR HUMÀ. De les condicions personals treballadors: Edat. Estat de salut. Aspecte fisiològic. Nivell de formació i estudis. Experiència professional
del Falta d’adapatació del treballador al treball
Actuacions perilloses i pràctiques Falta d’adapatació del treballador al treball. insegures. Negligència. Falta d’atenció Imprudència Comportaments temeràris.
Manuel Ortega Moreno
ACCIDENT TREBALL
DE
ACCIDENT TREBALL
DE
7
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
2 – LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.PRINCIPIS DE L’ACCIÓ PREVENTIVA. La prevenció de riscos laborals és el conjunt d’activitats o mides adoptades o previstes en totes les fases d’activitats de l’empresa amb la fi d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball. L’empresari és l’obligat, segons la llei, a garantir la seguretat i la salut dels treballadors i per tant haurà d’adoptar totes les mides que siguin necessàries. 2.1 – Principis de l’acció preventiva Els principis de l’acció preventiva són: 1 – Evitar els riscos. 2 – Avaluar els riscos que no es puguin evitar. 4 - Combatre els riscos en el seu origen. 5 – Adaptar el treball a la persona. 6 - Tenir present l’evolució de la tècnica. 7 – Planificar la prevenció. 8 – Adoptar mides que prioritzin la protecció col·lectiva a la individual. 9 – Donar les instruccions que s’escaiguin als treballadors. Mides que composen l’acció preventiva de l’empresa PLA PREVENCIÓ
Cal que inclogui
ESTUDI CONDICIONS DE TREBALL
Identific ació de riscos
♦ ♦ ♦ ♦
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEFINICIÓ DE FUNCIONS. RECURSOS NECESSARIS. `RÀCTIQUES I PROCEDIMENTS.
♦ ♦
EVITAR-LOS AVALUAR ELS NO EVITABLES
OBJECTE
♦ ♦ ♦
ELIMINAR CONTROLAR REDUIR
PRIORITATS
♦ TENIR EN COMPTA
PLANIFICACIÓ ACCIÓ PREVENTIVA
CONTINGUT
RISCOS
Magnitut dels risc. Núm. Treb. Normes.
MITJANS MATERIALS ASSIGNACIÓ DE RECURSOS
MIDES
MITJANS HUMANS
Manuel Ortega Moreno
EMERGÈNCIES. VIGILÀNCIA SALUT. INFORMACIÓ . FORMACIÓ. COORDINACIÓ
8
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. PROGRAMACIÓ PERIODICA
2.2– L’accident de treball i malatia professional DIFERÈNCIES PRINCIPALS ENTRE L’ACCIDENT DE TREBALL I L’ENFERMETAT PROFESSIONAL
ACCIDENT DE TREBALL Es presenta de forma súbita.
MOMENET D’INICI
Causes externes que provoquen una lesió directa a l’organisme Es manifesta de forma ràpida i violenta. Fàcilment identificable. Requereix tractament de xoc (primers auxilis, cures d’rgència, quirurgic..) Quasi sempre impredecible, malgrat que depen de l’exposició als factors de risc.
CAUSA QUE PROVOCA
EL/LA
A LA SEVA MANIFESTACIÓ RESPECTE A LA SEVA IDENTIFICACIÓ RESPECTE AL SEU TRACTAMENT RESPECTE A L SEVA PREVISIBILITAT.
ENFERMETAT PROFESSIONAL Es el resultat de un procés lent i progressiu. Causes externens, però agents que penetren a l’organisme No hi ha desenvolupament violent sino progrssiu. És dificil d’identificar Requereix tractament mèdic adient La seva aparició pot mitjançant reconeixements anàlisi mèdics.
Manuel Ortega Moreno
preveure’s mèdics i
9
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
3– MARC NORMATIU BÀSIC DE LA PRENVECIÓ DE RISCOS LABORALS. UNIÓ EUROPEA
TRACTAT C.E.
O.I.T.
CONVENI 155
DIRECTIVA MARC 83/391/CEE
LLEI 31/95 DE PRL
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 78
REGLAMENTS DE DESENVOLUPAMENT
Servei prevenció. Senyalització. Llocs de treball. Manipularció càrregues. Equips amb pantalles. Agents biològics. Agents cancerígens. Equips de Protecció Individuals. (S’inclou aquesta relació a títol d’exemple doncs períodicament surten normatives sobre condicions específiques).
El marc normatiu bàsic al nostre pais està constituit per la Llei de Prevenció de riscos laborals 31/95 i la seva normativa de desenvolupament (Reals Decrets que desenvolupen aspectes concrets de la llei). Aquesta llei neix com a conseqüència de la nostra integració a la UE que fa necessari harmonitzar la nostra legislació amb les previsions comunitàries. A més a més la llei incorpora el contingut del conveni núm. 155 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). 3.1– Obligacions dels empresaris en matèria de prevenció Ja hem dit que l’empresari està obligat a garantir la seguretat i salut dels treballadors en tot allò relacionat amb el treball i específicament a: ♦ Prevenir els riscos laborals adoptant les mides necessàries. ♦ Desenvolupr accions permanents amb la fi de perfeccionar els nivells de potecció existents. ♦ Assumir el cost de les mides relatives a la seguretat i salut dels treballadors. ♦ Prendre en consideració les capacitats professionales dels treballadors en matèria de seguretat i salut. ♦ Garantir que només els treballadors amb formació suficient puguin accedir a les zones de risc greu i específic. ♦ Assumir les reponsabialitats derivades del dure de protecció.
Manuel Ortega Moreno
10
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
3.2 – Obligacions en matèria d’equips de treball Un equip de treball és qualsevol màquina, aparell, instrument o instal.lació utilitzada en el treball. L’empres cal que asseguri que les equips són adients i garantizen le seguretat. 3.3 – Obligació de proporcionar equips de protecció individual (EPI) Un equip de protecció individual és qualsevol equip destinat a ser portat o subjecte pel treballador per a la protecció dels riscos en el treball( per exemple: cascos, guants, ....) L’empresa haurà de donar els equips individuals i vigilar la seva utilització adequada i correcta. Cadrà utilitzar-los quan el risc no es pugui evitar mitjançant protecció col.lectiva o d’organització. Per a l’utilització d’aquests equips és necessari tenir en compta les següents regles bàsiques: UTILITZACIÓ D’EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
CONDICIONS SOBRE EL TREBALL
Adequats al risc
CONDICIONS SOBRE EL TREBALLADOR
Adequats a les condicions de lloc
Adequats a les exigències ergonòmiques
Ajustables al portador
3.4 – Resposabilitats derivades de l’incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals. 1 – Responsabilitat penal. El còdic penal actual reconeix com a delicte la infracció de normes de prevenció d’aquells que estiguin obligats legalment a facilitar protecció quan es posi en perill greu la seva vida, salut o integritat física. 2- Responsabilitat civil. 3- Responsabilitat administrativa. Consistents en sancions imposades per incompliment i el recarrec de prestacions de la seguretat social d’un 30 al 50% a càrrec de l’empresari.
Manuel Ortega Moreno
11
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
4 - L’AVALUACIÓ DE RISCOS PROFESSIONALS
Amb l’aparició de la Llei 31/95 de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals, la prevenció s’integra dins el conjunt d’activitats i decissions de l’empresa i forma part d’aquesta des de l’inici del projecte. El concepte de prevenció gira entorn a la planificació de la mateixa i s’inicia amb l’avaluació inicial dels riscos per a després adoptar les mides adients per a minimitzar-los o reduir-los. La prevenció de riscos és una actuació que l’empresari està obligat a realitzar en totes les empreses. Malgrat això, la prevenció també afecta als treballadors. Es a dir, que totes les persones que treballen a l’empresa hauran d’assumir l’obligació d’incluir la prevenció de riscos a qualsevol activitat que realitzin. 4.1 – L’avaluació de riscos El primer pas per implantar la prevenció de riscos en una empresa requereix: Conéixer les condicions dels llocs de treball. Identificar els riscos. Evitar els riscos. Avaluar aquells que no pugin evitar-se. Una vegada avaluats els riscos, l’empresari haurà de planificar l’activitat preventiva segons els resultats de l’avaluació. Per tant:
ACCIÓ PREVENTIVA
1 EVITAR RISCOS 2 AVALUAR ELS INEVITABLES 3 PLANIFICAR L’ACCIÓ PREVENTIVA
4.2 – Què és una avaluació de riscos?.
Manuel Ortega Moreno
12
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
L’avalució driscos laborals és un procés dirigit a estimar la magnitut dels riscos que no s’han pogut evitar, obtenint la informació necessària per a que l’empresario estigui en condicions de prendre una decissió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mides preventives.(art. 3 del Reglament dels Serveis de Prevenció). 4.3 – Per a què serveix l’avaluació de riscos?. L’objectiu final de l’avaluació és avaluar els riscos però també aconseguir eines per a el control dels mateixos. Tot això amb la fi d’evitar que es produeixin danys a la salut dels treballadors i disminuir els costos econòmics dels accidents i les malaties professionals. 4.4 – Qui pot fer l’avaluació de riscos? L’empresari és qui portarà a terme l’activitat preventiva i per això pot escollir entre les modalitats següents:
Fer-la el mateix empresari. Treballadors de l’empresa designats per l’empresari. Servei propi de prevenció. Servei aliè de prevenció. Serveis de prevenció mancomunats (juntament amb altres empreses).
4.5 – Quan s’ha de fer l’avaluació de riscos?. L’empresari està obligat a fer una avaluació inicial de tots els llocs de treball, per això cal que tingui present: Les condicions de treball existents. La posibilitat de que el treballador que ocupi el lloc sigui especialment sensible a algunes condicions, bé per les seves característiques personals o pel seu estat biològic.
A partir d’aquesta avaluació inicial, caldrà tornar a avaluar els llocs de treball que pugin ser afectats per: - Nous equips de treball, substàncies químiques, noves tecnologies… - Canvi de condicions de treball.
Manuel Ortega Moreno
13
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
- Incorporació d’un treballador les caracterísiques físiques o estat biològic del qual el facin especialment sensible a les condicions del lloc de treball.
4.6 – Com es fa l’avaluació. L’avaluació de riscos es realitza seguint les etapes previstes al quadre següent: 1 -Informació
4 -Adoptar mides
ETAPES DE L’AVALUACI Ó DE RISCOS
2 -Identificació
3 -Valoració
1ra. Etapa. Obtenir Informació, sobre l’organització, característiques i complexitat del treball, materies primeres i equips de treball i l’estad de salut dels treballadors. 2na.Etapa. Una vegada recollida la informació es procedirà a identificar els elementes perillosos i els treballadors exposats als mateixos. 3ra. Etapa. Es valorarà el risc eixistent amb criteris objectius, amb la fi d’arribar a una conclusió sobre la necessitat d’evitar o controlar i reduir el risc. 4ta. Etapa. Anàlisi de les posibles mides per a eliminar o controlar el risc. 4.7 – Procediment per a avaluar el risc La llei estableix l’obligació de realitzar l’avaluació, però no estableix cap mètode. No obstant això podem trobar casos en que si existeix procediment determinat. Manuel Ortega Moreno
14
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
De tal forma, quan no existeixi cap mètode es poden seguir els recollits a: - Normas UNE. - Guies de l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo o les institucions de cada comunitat autònoma. - Normes internacionals. A més a més cal tenir en compta que els treballadors exposats no només són aquells que es troben directament en el punt de perill, ja que també es poden veure afectats altres treballadors en el centre de treball. S’haurà de tenir en compta a aquells treballadors amb especial sensibilitat a determinats riscos: ♦ Treballadores en període d’embaràs, postpart i lactància. ♦ Treballadors menors de 18 anys. ♦ “ amb alguna discapatitat temporal o permanent. ♦ “ d’edat avançada. ♦ “ sensibles a determinats agents(al.lergics) ♦ “ sotmesos a determinats tractaments mèdics invalidants per a determinades feines. ♦ Treballadors amb poca experiècia. 4.8 – Com es valoren el riscos? La finalitt d’aquesta etapa es conéixer la importància dels riscos per a prendre decissions sobre les mides més adients per a la seva prevenció. L’avaluació dels riscos es determina mitjançant la valoració conjunta de: PROBABILITAT
+
SEVERITAT
♦ Probabilitat de que el risc es materialitzi. ♦ Severitat del dany esperat. Exemple.
En una empresa tenim un forat de 4 metres de profunditat en una zona de trànsit i sense protecció alguna ni cap altre mida. Aquesta situació produeix un risc de caiguda a distint nivell. Com es valorarà el risc? La probabilitat de la caiguda es alta, doncs el forat està situat en una zona de trànsit i sense protecció. La severitat de les conseqüència que pot patir el treballador també són severes, doncs és molt profund.
Manuel Ortega Moreno
15
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
La gravetat del risc caldrà valorar-la (en apreciació conjunta dels criterios anteriors-probabilitat i severitat- ) com a greu.
La Comissió Euroepa ha establer una classificació de la severitat dels danys i de la probabilitat de que arribi a produir-se: Severitat: ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦
Nuls. Sense Lesions. Lesions lleus (contusions) Lesions greus. Mort. Varies morts.
Probabilitat: ♦ ♦ ♦ ♦
Important Posible Probable Inevitable.
4.9– L’avaluació driscos segons L’Instituto Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. L’avaluació de riscos es pot agrupar en els grups següents: 1 – Avaluació de riscos per la qual existeis legislació específica.(legislació indústrial, per exemple). 2 – Avaluació de riscos per la qual no existeix legislació específica.(Malgrat no existir legislació existeixen guies tècniques que estableixen el procediment d’avaluació. 3 – Avaluació de riscos que necessita mètodes específics d’anàlisi(destinades a la prevenció d’accidents greus com incendis, explosions...)
9.1– Avaluació general de riscos.(aquesta es la que ens interessa des del nostre punt de vista)
Manuel Ortega Moreno
16
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
Qualsevol risc que no es trobi contemplats en els tres tipus d’avaluacions anteriors es pot avaluar mitjançant un mètode general d’avaluació de riscos que es composa de les següents fases:
1 –Classificar activitats de treball
4 –Pla de control de riscos
AVALUACIÓ DE RISCOS SEGONS L’INSHT
2 –Anàlisi de riscos(identificar perills i estimar riscos)
3 –Valorar els riscos
1er. Classificar les activitat de treball. Es un pas preliminar que consisteix en fer una llista de les activitats de treball, agrupant-les de forma racional i manipulable. Una posible forma de classificar és : 1 -Àrees externes a les instal.lacions de l’empresa. 2 -Etapes en el procés de producció en el subministrament d’un servei. 3 - Treballs planificats o de manteniment. 4- Tasques definides, per exemple, conductors de carretilles Per a cada activitat pot ser necessari obtenir informació sobre els aspectes següents: -Tasques a realitzar, la seva durada o freqüència. -Llocs on es realitzar el treball. -Qui realitza el treball, tant de forma permanent com a ocasional.
Manuel Ortega Moreno
17
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
-Altres persones que ponde ser afectades per les activitats(visitatns, subcontractats,...) -Formació que ha rebut el treballador sobre l’execució de les tasques. 5 – Procediments escrits de treball o permisos de treball. 6 – Instla.lacions, maquinàries i equips utilitzats. 7- Eines manuals. 8 – Instruccions del fabricant pel funcionament de maquinaria I equips. 9 – Tamanys, forma, caràcter de la supefiie i pes de les materies a manipular 10- Distància i altura a les que s’han de moure manualment els materials. 11- Energia utilitzades. 12- Substàncies i productes utilitzats i generats al treball. 13- Contingut I recomanacions d’etiquetatge. 14- Requisits de la llei sobre la forma de fer la feina. 15- Mides de control existents. 16- Organització del treball. 2ona. Anàlisi del risc Cal portar a terme les següents activitats: Identificació dels perills És necessari preguntar-se tres cose : 1) Eixisteix una font de dany? 2) Qui o què pot ser danyat ? 3) Com pot produir-se el dany ? És útil agrupar-los per categories, per exemple : perills mecànics, elèctrics, incendis, explosions.... Complementàriament es pot desenvolupar una llista de preguntes, tals com: durant les activitats de treball existeixen els següents perills?: -Cops i talls. -caigudes al mateix nivell. -Caigudes a distint nivell. - Caigues d’objectes. - Espais inadequats.
Manuel Ortega Moreno
18
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
- Perills associats a la manipulació de càrregues. - Perills a les instal.lacions i maquinària relacionats amb el montatge, l’operació, el manteniment... -Perills de vehícles, tant de transport intern com a per carretera. - Substàncies que puguin inhalar-se - Substàncies o agents que pugin danyar els ulls. - Substàncies que puguin causar dany amb contacte a la pell. - Substàncies que puguin causar dany al ser ingerides. - Fonts d¡energia existents(electriques, neumàtiques…) - Transtorns músculo-esquelètics drivats de moviments repetitius. - Ambit tèrmic inadequat. - Condicions d’il.luminació inadequades. -Baranes inadequades en escales. - Incendis i explosions. Aquesta llista no es tancada, per a cada cas s’haurà de desenvolupar la pròpia. Estimació del risc Una vegada identificat el perill, per a cadascun cal estimar el risc, determinant la severitat del dany i la probabilitat de que s’esdevingui el fet. a) – Severitat del dany i b) probabilitat de que succeeixi.
PROBABILITAT
El quadre següent mostra un mètde simple per a estimar els nivells de riscos d’acord amb la probabilitat estimada i les conseqüències esperaedes. CONSEQÜÈNCIES Causen dany Causen dany Causen dany Lleuger extrem BAIXA MITJA ALTA
Risc trivial
Risc Risc moderat tolerable Risc Risc moderat Risc tolerable important Risc moderat Risc Risc important intolerable
3ra. Valoració del risc Manuel Ortega Moreno
19
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
En aquesta etapa es tracta de decidir si els riscos son tolerables o no. Per tant els nivells de risc del quadre anterior formen la base per a decidir si es requereix millorar els controls existents o implantar de nous. A la taula seguent es mostra un criteri com a punt de partida per a prendre decissions.
RISC Trivial Tolerable
Moderat
Important
Intolerable
Accions i temporització No cal acció especifica. No es necessita millorar l’acció preventiva. No obstant cal considerar sol.lucions millors que no suposin càrrega econòmica important. Cal comprovar les mides periodicament. Cal fer esforços per reduir el risc, determinant les investiacions precises. Les mides per reduir el risc cal implantar-les en un període determint. No es pot començar a treballar fins que s’hagi reduit el risc.Quan el risco correspongui a un treball que s’està realitzant, s’haurà de sol.lucionar el problema en un període de temps inferior al de risc moderat. No es pot començar a treballar fins que s’hagi reduit el risc. Si no es posible reduir el risc, inclús amb recursos ilimitats, cal prohibir el treball
4art. Preparar un pla de control del risc. El resultat d’una avaluació de riscos ha de servir per a fer un inventari d’accions, amb la fi de dissenyar, mantenir o millorar els controls de riscos. Els mètodes de control cal escollir-los tenint present els següents principis: a) Combatre els riscos al seu origen. b) Adaptar el treball a la persona, en particular en allò que respecte a la concepció dels llocs de treball, elecció d’equips i mètodes de treball. c) Tenir present l’evolució de la tècnica. d) Substituir allò perillós per allò que no ho sigui. e) Adoptar mides de protecció col.lectiva sobre la protecció individual. f) Donar les instruccions adients als treballadors. Manuel Ortega Moreno
20
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
5ena. Revisar el Pla. El pla cal revisar-ho abans de la seva implantació tenint present el següent: - Si les nous sistemes de control de risc portaran a nivells de risc acceptable. - Si els nou sistemes de control han generat nous perills. - L’opinió dels treballadors afectats sobre la necessitat i l’operativitat de les noves mides.
A continuació s’inserta una fitxa model sense completar que pot servir d’exemple de com fer una avaluació.
Manuel Ortega Moreno
21
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
ANNEX 1 – Preguntes a contestar per l’alumne. Caldrà lliurar-les al professor. GRUP___________ NOM ALUMNE/A________________________ 1 – Un risc professional és: a) Un dany patit amb motiu del treball. b) La posibilitat de patir una enfermetat. c) La posibilitat de que qualsevol personal pateixi una enfermetat o accident en un lloc de treball. d) La posibilitat de que un treballador pateixi un dany derivat del treball que es realitza. 2 – La Prevenció de Riscos Laborals és una disciplina que: a) b) c) d)
Haurà de aplicar-se a la pràctica per persones alienes a l’empresa. Correspon implantar al tècnic de prevenció contractat per l’empresa. S’haurà d’integrar en el conjunt d’activitats i decissions de l’empresa. Estudia els accidents de treball i les enfermetats professionals produits.
3 – L’acció preventiva a l’empresa haurà de tenir com a primer objectiu: a) Adoptar mides de protecció col.lectiva enfront als riscos. b)Formar als treballadors en la forma de protegir-se enfront els riscos. c)Evitar els riscos derivats del treball. d) Avaluar els riscos derivats del treball. 4 – Una diferència substancial entre l’accident de treball i l’enfermetat professional és: a)L’accident té origen en el treball realitzat per compta aliena i l’enfermetat professional no. b) L’accident passa de forma súbita, ràpida o violenta i l’enfermetat sol ser el resultat d’un procés lent i progressiu. c) L’accident té que passa sempre en el lloc i durant la jornada de treball, l’enfermetat no exigeix aquest requisit. d) L’enfermetat és un concepte legal específic, mentres que l’accident de treball és un terme més ampli.
Manuel Ortega Moreno
22
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
5 – Pel que fa a l’obligació d’adoptar mides de protecció: a) Hauran de primar les mides de protecció col.lectiva enfront de les de protecció individual. b) Hauran de primar les mides protecció individual sobre les col.lectives. c) Cal adoptar mides de protecció col.lectiva i de protecció individual indistintament. d) Només s’adopten quan existeix un risc greu i imminent per a laz salut del treballador. RISCOS RELACIONATS AMB LES CONDICIONS DE SEGURETAT (L’alumne/a haurà de cercar la resposta de les següents preguntes en altres materials i fonts d’informació diferent d’aquests apunts. A l’apartat de bibliografia i fonts d’informació podreu saber on realitzar la recerca)
6 – Indica quina de les següents opcions respecte a l’emmagatzamentés incorrecta: a) Es pisos baixos són els més apropiats per a ús de magatzem. b) És aconsellable ubicar els magatzems en relació amb el procés de treball. c) Als pisos alts es aconsellable emmagatzemar en el centre de les estàncies. 7 – Respecte als elements de protecció a les màquines, assenyala la resposta correcta: a) Els resguardas i dispositius són la mateixa cosa. b) Els dispositius de protecció poden ser fixos o mòvils. c) El comandament a dues mans és un dispositiu de protecció. 8- Quina de les següents mides no protegeix dels contactes elèctrics indirectes? a) Allunyar les parts actives com cables i connexions de les zones de treball i circulació. b) Connexió a tierra de les mases que poden provocar els contactes indirectes. c) Tapar les caixes de registre utilitzades per a connexions i empalms. 10 – La prevenció d’incendis activa és la mida que: a) Interve sobre els factors del foc(combustibles, comburent i energia d’activació) b) Detecta i extingueix els incendis. c) Tracta sobre els plans d’emergència i evacuació.
Manuel Ortega Moreno
23
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
RISCOS RELACIONATS AMB EL MEDI AMBIENT DE TREBALL (L’alumne/a haurà de cercar la resposta de les següents preguntes en altres materials i fonts d’informació diferent d’aquests apunts. A l’apartat de bibliografia i fonts d’informació podreu saber on realitzar la recerca)
11 – Indica qué condicions tenim presents per a una correcta il.luminació: a) b) c) d)
El contrast. Caracterìstiques del treballador. Distància entre l’ull i l’objecte. Si l’habitació és exterior o no.
12- Marca qué efectes són correctes en una exposición dilatada al calor: a) Esgotament. b) Alteracions en el sony. c) Transtorns psiconeròtics. 13 – Quines de les següents mides serveixen per a prevenir els riscs químics? a) b) c) d)
Us de mascarilles adients. Aillament de processos. Us de casc de polietilé. Coixins de cuir per a les cames.
RISCOS RELACIONATS AMB LA CÀRREGA DE TREBALL, FATIGA I INSATISFACCIÓ LABORAL. (L’alumne/a haurà de cercar la resposta de les següents preguntes en altres materials i fonts d’informació diferent d’aquests apunts. A l’apartat de bibliografia i fonts d’informació podreu saber on realitzar la recerca)
14 – Quan es dona un desajustament entre allò que requereix el treballador i allò que es capaç de fer, estem parlant de: a) b) c) d)
Sobrecàrrega. La postura del treball. La càrrega mental. La càrrega física i mental.
15 - Podem definir càrrega mental com: a) b) c) d)
L’excés de decisions a prendre en poc temps. Aquella situació que provoca dolors de cap. El nivell d’activitat mental necessari per a desenvolupar els nostre treball. Aquella situació de risc provocada per factors medioambientals.
Manuel Ortega Moreno
24
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
16 – Són símptomes de patir fatiga laboral: a) b) c) d)
L’insomni, mareig i dolors de cap. Les males relacions entre treballador i la direcció. Les males relacions entre el treballador i la resta de companys. L’aborriment i la insatisfacció laboral.
17 – L’establint canvis en l’estil de direcció que afecte als canals de comunicació, promoció i formació dels treballadors, estarem contibuint a prevenir: a) b) c) d)
La manipulació manual de càrregues. La insatisfacció laboral. La fatiga mental. Les males postures a la feina.
SISTEMES ELEMENTALS DE CONTROL DE RISC.PROTECCIÓ COL.LECTIVA I INDIVIDUAL (L’alumne/a haurà de cercar la resposta de les següents preguntes en altres materials i fonts d’informació diferent d’aquests apunts. A l’apartat de bibliografia i fonts d’informació podreu saber on realitzar la recerca)
18 – Amb l’objectiu de contolar el risc al que pot veure’s sotmés un treballador... a) b) c) d)
És preferible adoptar medies de control en el origen del risc. És preferible adoptar mides de control del risc en el medi de transmissió. És preferible adoptar mides de control sobre el treballador exposat al perill. Són correctes B) i C.
19 – Les robes d’imatge corporativa es consideren epis si... a) b) c) d)
Sempre. Mai. Es consideren EPIs de Tipus I Es consideren EPIs de Tipus II.
20 – Amb respecte a la selecció i utilització dels EPIs , els empresaris tindran l’obligació de... a) Determinar els llocs de treball en els que s’haurà de recorrer a la utilització d’EPIs i precisar els riscos enfront als que haurà d’oferir protecció, les parts del cos a protegir i el tipus d’equip de protecció individual que haurà d’utilitzar-se. b) Proporcionar gratuitament als treballadors els equips de protecció individual que jauran d’utilitzar, reposant-los quant resulti necessari. c) Vetllar per la utilització dels equips i asseguar que el seu manteniment es realitzi de manera adient. d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Manuel Ortega Moreno
25
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
PRIMERS AUXILIS (L’alumne/a haurà de cercar la resposta de les següents preguntes en altres materials i fonts d’informació diferent d’aquests apunts. A l’apartat de bibliografia i fonts d’informació podreu saber on realitzar la recerca)
21 – El treballador haurà d’accedir-hi a realitzar-se un reconeixement mèdic si: a) b) c) d)
El sol.licita la família. El sol.licita el Cap. S’exigeix per a desenvolupar activitats de risc per a altres persones. La a) i la c) són certes.
22 - Les següents accions estan indicades favant un ferit: a) Introduir-lo en un cotxe i traslladar-ho urgentment: Verdader Fals. b) Socorrer i assegurar-se de que estan avisats els assitents professionals: Verdader Fals. c) Donar-li quelcom aliment suau: Verdader Fals. d) No moure’l ni en cas de risc vital per la proximitat d’un foc: Verdader Fals. 23 – Quant ens apropem a un ferit per avaluar la seva gravetat, qué tenim que averiguar:
L’AVALUACIÓ DE RISCOS PROFESSIONALS 24 – La primera activitat preventiva que haurà de portar-se a terme a l’empresa és: a) Evitar els riscs. b) Avaluar els riescs inevitables c) Planificar l’acció preventiva. 25 – L’avaluació inicial de riscos cal realitzar-la: a) Només quan s’ha produit un accident laboral. b) En totes les empreses. c) En empreses de més de 250 treballadors, exclusivament. 26 – Indica breument les etapes d’una avaluació de riscos. 1r. 2n. 3r. 4rt.
Manuel Ortega Moreno
26
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
27 – Per qualificar la gravetat d’un risc laboral cal valorar: a) La severitat del dany que pot prouir atenent a criteris com parts del cos afectats o la naturalesa del dany. b) La probabilitt de que el risc es produeixi. c) La probabilitat de que es produeixi el risc conjuntament amb la severitat del dany esperat. 28 – Quina finalitat té, fonamentalment, l’avaluació de riscos. a) Identificar factors de risc. b) Conéixer les causes dels accidents. c) Estimar la magnitut dels riscos inevitables. 29 – La planificació de l’acció preventiva és un procés: a) Anterior a l’avaluació de riscos. b) Posterior a l’avaluació de riscos. c) Independent de l’avaluació de riscos. 30 – Podem els treballador participar en l’activitat preventiva de l’empresa? a) Si, mitjançant la consulta i l’accés a documentació. b) Si, ja que ells tenen l’obligació de realitzar l’avaluació de riscos. c) No, ja que la prevenció és únicament competència de l’empresari.
Manuel Ortega Moreno
27
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
ANNEX 2: MODEL DE FORMAT PER A L’AVALUACIÓ GENERAL DE RICOS. EVALUACIÓN DE RIESGOS
Hoja 1 de 2 Evaluación: Inicial
Localización: Puestos de trabajo:
Periódica
Nº de trabajadores:
Adjuntar relación nominal
Peligro Identificativo
Fecha Evaluación: Fecha última evaluación: Estimación del Riesgo
Consecuencias Probabilidad B M A LD
D
ED
T
TO
M I
IN
1.2.3.4.5.6.7.8.Para los riesgos estimados M, I, IN, y utilizando el mismo número de identificación de peligro, completar la tabla: Peligro Medias de control Nº
¿Riesgo Procedimiento Información Formación Controlado? de trabajo Sí No
Si el riesgo no está controlado, completar la siguiente tabla: EVALUACIÓN DE RIESGOS
Manuel Ortega Moreno
Hoja 1 de 2
28
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
PLAN DE ACCIÓN Peligro Nº
Acción requerida
Fecha Responsable finalización
Evaluación realizada por: Plan de acción realizado por: FECHA PRÓXIMA EVALUACIÓN:
Manuel Ortega Moreno
Comprobación eficacia de la acción (Firma y Fecha)
Firma: Firma:
Fecha: Fecha:
29
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
MODEL DE DOCUMENT D’AVALUACIÓ DE RISCOS D’UN LLOC DE TREBALL FER MITJANÇANT EL PROGRAMA PREVGES(que podeu demanar al professor per utilitzar).
Manuel Ortega Moreno
30
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ. Pàgines web sobre el tema: http://www.mtas.es/insht/index.htm http://www.centrocem.com/CEMPREVENCION/seguridad%20laboral.htm http://www.fehr.es/html/PREVENCION/prevencion.htm http://es.osha.eu.int/good_practice/ http://www.istas.net/ http://www.porexperiencia.com/ http://www.sgprl.com/ http://www.bdntraining.com/
Bibliografia. ALVAREZ DE LA ROSA, Manuel. El deber de protección y los servicios de prevención de riesgos laborales, en Seguridad y salud en el trabajo: el nuevo derecho de prevención de riesgos profesionales. 338 páginas, 1997.
APARICIO TOVAR, Joaquín. La Ley de prevención de riesgos laborales, en Revista crítica de teoría y práctica de RELACIONES LABORALES; Madrid, 1996, Vol.12.
APARICIO TOVAR, Joaquín. Sobre las responsabilidades del empresario según la Ley 311995 de Prevención de Riesgos laborales, en CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid, 1995, n.7.
BAYLOS GRAU, Antonio. En torno a la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, en CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid, 1995, n.7
BEGERÍA, P. Manual para Estudios y Planes de Seguridad e Higiene. Construcción. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1991.
BERNARDO JIMÉNEZ, Ignacio. La actuación de la inspección de trabajo y seguridad social en materia de prevención de riesgos laborales, en ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1996, n.23.
Manuel Ortega Moreno
31
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. BESTRATEN, M. y otros técnicos. Seguridad en el Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1990
BESTRATÉN, M.y otros técnicos. Evaluación de las Condiciones de Trabajo en Pequeñas y Medianas Empresas. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994.
BONASTRE, Ramón. Manual de seguridad y salud en el trabajo: nuevos conceptos. Barcelona, 1996; Ariel Economía; 200 pág.
BONASTRE, Ramón, PALAU Xavier y SUBIRATS Josep. Manual de seguridad y salud en el trabajo: nuevos conceptos. Barcelona: Ariel, 1996, 200 pág.
BORRAJO DACRUZ, Efrén. Selección de normas aplicables para determinar las obligaciones y responsabilidades en materia de prevención de riesgos laborales de las empresas. ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1997, n.8.
BUCHO, Ignacio. El sistema de formación en prevención de riesgos laborales del Grupo Agio. CAPITAL HUMANO, Madrid, 1997 extra, n.103.
CARCOBA, Ángel Carlos. Salud laboral y Ley de prevención de Riesgos laborales. CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid, 1995, n.7
CASAS BAAMONDE Mª Emilia (coordinación), Palomeque López, Manuel Carlos, Valdés, Fernando, Alvarez de la Rosa, Manuel. Seguridad y salud en el trabajo: el nuevo derecho de prevención de riesgos profesionales. Madrid: La Ley - Actualidad, 1997; 338 pág.
CASTELLA, J.Luis, GRAU, Mario; PINILLA, Javier. Repertorio de Directivas vigentes y programadas sobre seguridad y salud en el trabajo. INSHT, 1997.
CASTELLA, J.Luis, GRAU, Mario; PINILLA, Javier; CASLA, Pilar. Repertorio de Directivas vigentes y programadas sobre seguridad en los productos. INSHT, 1997.
Manuel Ortega Moreno
32
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. CASTELLÁ, J.Luis. La normativa para la protección de los trabajadores frente al ruido. INSHT, 1990
CCOO. Guía sindical de seguridad y salud en las oficinas. Barcelona, CCOO de Catalunya, 1992 - 103 pág.
CCOO. Guía Sindical de seguridad y salud laboral. CCOO de Catalunya. Barcelona, CONC, 1988, 411 pág.
CCOO. I Coloquio sindical sobre seguridad e higiene en la agricultura - Madrid, 26-27, noviembre, 1992. Madrid, 1992 - 90 pág.
CEPYME .Guía para la prevención de riesgos en la PYME. Madrid : CEPYME, D.L. 1996. 112 pág.
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. Directrices para la evaluación de riesgos en el lugar de trabajo. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1996 - 62 pág.
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. Europa por la seguridad y la salud en el lugar de trabajo. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1994 - 345 pág. (Europa social, 3/93)
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. La formación en Seguridad y salud en la pesca. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1992 - 37 pág.
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. La formación en seguridad y salud en el lugar de trabajo. Luxemburgo, Oficina de Publicaciones Oficiales de las CE, 1992 - 37 pág.
CONSEJO ECONÓMICO Y SOCIAL. Dictamen 8-94: sobre el Anteproyecto de ley de prevención de riesgos laborales. 18 pág.
CONSTRUCCIÓN. La situation dans le secteur de la construction dans la Communauté: de nombreux accidents" Europe social. Luxembourg, 1990, n.2.
Manuel Ortega Moreno
33
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
CORTES DÍAZ, José María. Técnicas de prevención de riesgos laborales: seguridad e higiene del trabajo. Madrid: Tébar Flores, 1996, 727 pág.
DECANATO DE LOS JUZGADOS. Relaciones laborales especiales; seguridad en el trabajo, normas de desarrollo del Estatuto de los Trabajadores; infracciones y sanciones... Madrid: Servicio de Publicaciones, 1996. 220 pág.
DÍEZ GARCÍA DE LA BORBOLLA, Luis. Convenios de la organización Internacional del Trabajo en materia de seguridad e higiene en el trabajo: análisis de su contenido, normativa interna y comunitaria (Directivas) relacionada con los mismos, en REVISTA DEL MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES, Madrid, 1997, n.2.
FERNÁNDEZ PINEDO, I. y otros técnicos del INSHT. Condiciones de Trabajo y Salud. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.INSHT, 1990.
FERNÁNDEZ MARCOS, Leodegario. Comentarios a la Ley de prevención de riesgos laborales. Madrid: Dykinson, 1996; 311 pág.
FERNÁNDEZ MARCOS, Leodegario. Derechos y obligaciones derivados de la situación de riesgo grave e inminente, en ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1996, n.44.
FERNÁNDEZ MÁRQUEZ, Óscar. Algunas notas sobre la nueva tipificación de las infracciones en la Ley 31-1995 de prevención de riesgos laborales. En Actualidad laboral, n.23, 1997.
FETCOMAR. Introducción a la mortalidad de los conductores profesionales provocada por los accidentes laborales en carretera: Comunicado de la 1ª Jornada sobre transporte, seguridad y salud de Fetcomar. Madrid, 2-4, febrero, 1993. Madrid, 1994 - 11 pág.
FETCOMAR. Investigación de accidentes de trabajo: manual de actuación sindical. Federación Estatal de Transportes, Comunicaciones y Mar de CCOO. Madrid, 1993, 162 pág.
FETCOMAR. Transporte, seguridad y salud: 1ª Jornadas. El Escorial, febrero de 1993.
Manuel Ortega Moreno
34
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
FRAILE CANTALEJO, Alejo, ZIMMERMANN VERDEJO, Marta. Agrupación de los trabajadores en relación con sus condiciones de trabajo. En Salud y Trabajo. Madrid, 1995, n.1-2.
GARCIA NINET, José Ignacio. En torno a la Ley de Prevención de Riesgos Laborales: el trabajo de los menores, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia, 1996, n.67.
GARCÍA NINET, José Ignacio. En torno a la Ley de Prevención de Riesgos Laborales I (1195, n.59), II (1996, n.62) y III (1996, n.64), en TRIBUNA SOCIAL, Valencia.
GARCÍA ROSS, Amador. Derecho de la seguridad, higiene y salud en el trabajo, en CIVITAS. REVISTA ESPAÑOLA DE DERECHO DEL TRABAJO, Madrid, 1995, n.71.
GARCÍA SILVA, José Antonio. La gestión de la prevención: ¿en qué consiste?, en CAPITAL HUMANO, Madrid, 1997 (suplemento) n.100.
GESTIÓN EN LA PREVENCIÓN DE LAS EMPRESAS. Madrid, Cinco Días, D.L. 1996. 4 V. Biblioteca Cinco Días.
GETE CASTILLO, Pedro. El papel de la negociación colectiva en la prevención de riesgos laborales, R
ELACIONES LABORALES, Madrid, 1997, n.6.
GETE CASTRILLO, José Ignacio. El papel de la negociación colectiva en la prevención de riesgos laborales. Relaciones Laborales, n.6, (1997).
GOERLICH PESET, José María. Coordinación de actividades empresariales y prevención de riesgos laborales. Actualidad Laboral, n.6, (1997).
Manuel Ortega Moreno
35
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. GÓMEZ-HORTIGÜELA AMILLO, Javier. La seguridad y salud en el trabajo desde la perspectiva de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Revista Española de Salud Pública, n.4, vol.70; 1997.
GONZÁLEZ LABRADA, Manuel. La Ley de Prevención de Riesgos Laborales y la obligación contractual de seguridad e higiene: significado y contenido, en ACTUALIDAD LABORAL, Madrid 1996, n.7.
GONZÁLEZ LABRADA, Manuel. Seguridad y salud en el trabajo y responsabilidad contractual del empresario. Barcelona : Cedecs, 1996. 602 pág. (Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social).
GONZÁLEZ ORTEGA, Santiago, Aparicio Tovar, Joaquín. Comentario a la ley 31-1995 de prevención de riesgos laborales. Madrid: Trotta, 1996. 343 pág.
GONZÁLEZ SÁNCHEZ, José Juan. Seguridad e higiene en el trabajo: formación histórica y fundamentos. Madrid : Consejo Económico y Social, Departamento de Publicaciones, 1997; 326 pág. (Colección Estudios; 44).
GONZÁLEZ-POSADA MARTÍNEZ, Elías. Derechos y deberes en la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia, 1997, n.73.
GRAU RÍOS, Mario. Aplicación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales en las empresas: el Reglamento de los Servicios de Prevención, en ESTUDIOS FINANCIEROS. REVISTA DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL, Madrid, 1997, n.171.
GRAU, Mario; PINILLA, Javier. Comunidad Europea: La Directiva "Marco" sobre la seguridad y la salud en el trabajo. INSHT, 1990.
GUASCH, J. y otros técnicos. Higiene Industrial. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994.
HERNÁNDEZ CARAZO, Concha. Stop a los accidentes laborales", en LIAISONS SOCIALES. REVIE DE PRESSE, París, 1997, n.353.
Manuel Ortega Moreno
36
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO. Catalogo General de Publicaciones. 1997. acceso a través de la página web del INSHT http://www.insht.es
INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO. Seguridad y condiciones de trabajo en el laboratorio. INSHT, 1992 - 175 pág.
INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO. Seguridad de las máquinas en la CE. INSHT, 1988 - 90 pág.
LEX NOVA. Seguridad y salud laboral: compendio de las directivas de la Comunidad Europea y de la normativa nacional. Valladolid: Lex Nova, 1995; 169 pág.
LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES. El contenido de la ley de prevención de riesgos laborales: puntos críticos. ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1995, n.48.
LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES. El impacto de la Ley de prevención de riesgos laborales: ponencias y conclusiones. Madrid, 13-14 de junio de 1996. Valencia, Fundación Cultural 1º de Mayo, 1996 - 176 pág.
LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES. La Ley de Prevención de Riesgos laborales: historia del proceso de debate y consenso. Tribuna Social, n.73, 1997.
LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES. La Ley de Prevención de Riesgos Laborales: su incidencia en la empresa. Barcelona : Fomento del Trabajo nacional: Gestión 2000, 1996; 161 pág.
LEY DE PREVENCION DE RIESGOS LABORALES. Responsabilidad de la empresa principal en el caso de contratación de obras o servicios en materia de seguridad e higiene en el trabajo: consideraciones sobre el proyecto de ley de prevención de riesgos laborales, ACTUALIDAD LABORAL, Madrid, 1995, n.30.
Manuel Ortega Moreno
37
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. LLACUNA, J. y otros técnicos. Tecnicas Educativas. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. 1989
LÓPEZ MORA, Federico Vicente. Seguridad y salud laboral en las empresas de economía social. CIRIEC ESPAÑA, Legislación y Jurisprudencia, n.8, 1996,
LÓPEZ, G. y otros técnicos. El Ruido en el Lugar de Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1993.
MANZANO, Felipe. Las obligaciones empresariales en materia de prevención de riesgos laborales, en REVISTA ESPAÑOLA DE SALUD PÚBLICA, Madrid 1996, Vol.70.
MAQUEDA, J. y otros técnicos. Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo 1.993. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994
MEMENTO PRÁCTICO SOCIAL1997. Derecho Laboral y Seguridad Social. Madrid, 1997
MERCADER UGUINA, Jesús R. El Reglamento de los Servicios de Prevención: crónica de una norma largamente esperada, en RELACIONES LABORALES, Madrid 1997, Vol.13, n.8.
MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES. Estadística de accidentes de trabajo, 1995. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Subdirección General de Publicaciones; 283 pág.
MINISTERIO DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL. Estadísticas de accidentes de trabajo, 1993; Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. 334 pág.
MOLINER TAMBORERO, Gonzalo. La responsabilidad civil empresarial derivada del incumplimiento de las previsiones contenidas en la Ley 31-1995, de prevención de riesgos laborales. Actualidad Laboral, n.19, 1996.
MONTOYA MELGAR, Alfredo, Pizá Granados, Jaime. Curso de seguridad y salud en el trabajo. Madrid : McGraw-Hill, 1996; 380 pág.
Manuel Ortega Moreno
38
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
NAVAS, Jaime Lluis. Derecho de seguridad e higiene en el trabajo: Ley de Prevención de Riesgos, teoría general, organización, responsabilidades, jurisprudencia. Barcelona: Cedecs, 1996; 567 pág. (Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social).
NOGAREDA, C. y otros técnicos. Ergonomía. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994
NOGAREDA, C. y otros técnicos. Psicosociologia Del Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1995.
OFICINA INTERNACIONAL DEL TRABAJO. Seguridad y salud en las minas / Conferencia Internacional del Trabajo, 82ª reunión, 1995. Ginebra, OIT. 1994 - 1995 (Informe IV).
OJEDA AVILÉSAntonio, Alarcón Caracuel Manuel Ramón, Rodríguez Ramos Mª José (coordinación). La prevención de riesgos laborales: aspectos claves de la ley 31-1995. Pamplona: Aranzadi, 1996; 467 pág. - (Monografías Aranzadi; 48).
ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO. 1ª Reunión Tripartita Sobre Los Trabajadores Migrantes en la Industria de la Construcción, Ginebra 1995. Programa de Actividades Sectoriales.- Oficina de la OIT, 1995. 128 pág.
ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO. La inspección del trabajo y el trabajo infantil. OIT, Ginebra, 1992 - 55 pág.
ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO. Seguridad y salud en la construcción. OIT, Ginebra, 1992 - 185 pág.
PALOMEQUE LÓPEZ, Manuel-Carlos. El nuevo marco jurídico de la prevención de riesgos laborales: la Ley 31-1995, de 8 de noviembre. Actualidad laboral; Madrid, 1996, n.8; 198-211 pág.
PARAMO MONTERO, Pablo. Estudio sobre la responsabilidad empresarial en la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Relaciones Laborales, n.16, 1996.
Manuel Ortega Moreno
39
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals.
PELLICER, Angel y Morro López, José Javier. Puntos críticos en torno al recargo en las prestaciones por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo: reflexiones en torno a la incidencia de la Ley de prevención de riesgos laborales. Tribuna Social - Valencia, 1995, n.60; 34-40 pág.
PÉREZ DE LOS COBOS ORIHUEL, Francisco. La Ley de Prevención de Riesgos laborales como transposición de la Directiva Marco sobre Seguridad y Salud de los trabajadores en el lugar de trabajo, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia 1997, n.73
PORRET GELABERT, Miquel. El recargo de prestaciones económicas de la seguridad social por falta de medidas de seguridad e higiene laboral, en REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA, Barcelona 1995, Vol.94, n.3.
POVEDA MONTEJANO C. y GARCÍA BONET J. Gestión de riesgos y cálculo de costes de accidentes-incidentes: aplicación informática. Madrid, UGT-PV, Unión de Mutuas, 1995.
PREVENCIÓN DE ACCIDENTES Y ENFERMEDADES PROFESIONALES. XI Congreso Mundial sobre prevención de accidentes profesionales y enfermedades. Estocolmo, 24-29 de mayo de 1987. Stockholm, Swedish Work Environment Association, 1988. 1300 p.
PROFESIONALES DE RIESGOS LABORALES. III Congreso Europeo de Profesionales de Riesgos Laborales. Oporto, 3-4 de febrero de 1995. Porto, CPE, 1995 - 60 pág.
PROPUESTA DE METODOLOGÍA SINDICAL PARA LA EVALUACIÓN DE RIESGOS DERIVADOS DEL TRABAJO: documentación de base para el seminario AFTT/BTS, Valencia, 8-12 de marzo de 1997. Bruxelles, AFETT, 1997.- 50 p.
PUENTE, José de la. Análisis del modelo de prevención del nuevo Reglamento de los Servicios de prevención, en CAPITAL HUMANO, Madrid 1997, Vol.10, n.114.
REAL PATRONATO DE PREVENCIÓN Y DE ATENCIÓN A PERSONASReal Patronato de Prevención y de Atención a Personas con Minusvalía. La política social de las Comunidades Europeas y las personas con minusvalía. Madrid 1989, 300 pág.
Manuel Ortega Moreno
40
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. ROQUETA BUJ, Remedios. La aplicación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales en las Administraciones Públicas, en TRIBUNA SOCIAL, Valencia 1997, n.73.
SÁNCHEZ CUBEL, Dolores. Todo sobre la nueva ley de prevención de riesgos laborales: estudio completo y sistemático, con criterios aplicativos para la nueva LPRL. Barcelona: Praxis, 1996; 301 pág.
SÁNCHEZ PEGO, Francisco Javier. La intimidad del trabajador y las medidas de prevención de riesgos laborales. Actualidad Laboral, n.3, 1997.
SANCHO CUESTA, Javier. La seguridad e higiene laboral en el ordenamiento jurídico comunitario: estudio y código de directivas. Centro de Publicaciones, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social; 703 pág.
SANCHO FIGUEROA, Tomás. Condiciones de trabajo en Centros Especiales de Empleo, en MINUSVALIDOS, Madrid 1995, n.99.
SANZ, J.A. Manual de Normas Técnicas para el Diseño Ergonómico de Puestos con Pantallas de Visualización. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994
SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO. XIV Congreso Mundial sobre seguridad y salud en el trabajo: resumen de comunicaciones. Madrid, 22-26 de abril de 1996.
SEMPERE NAVARRO, Antonio. Derecho de la seguridad y salud en el trabajo, Madrid: Civitas, 1996, 426 pág. (Tratados y manuales).
SOLÉ, D. y otros técnicos. Salud y Medicina del Trabajo. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. INSHT, 1994.
UGT. Ley de prevención de riesgos laborales: texto legal y comentarios sindicales de la UGT. Madrid, 1995- 99pág.
Manuel Ortega Moreno
41
FOL- Material per confeccionar el trebal de la Unitat Formativa. de Riscos Laborals. VALDÉS DAL-RE, Fernando. La participación de los trabajadores en la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Tribuna Social, n.73, 1997.
VAZQUEZ MATEO, Felipe. La problemática de la Inspección de Trabajo española en materia de seguridad, higiene y salud laborales, en CUADERNOS DE RELACIONES LABORALES, Madrid 1995, n.7.
VIDAL CARUANA, Gonzalo. Vidal Beneyto, Gonzalo. Seguridad, higiene y ambiente laboral a partir de 1996: la ley de prevención de riesgos laborales y el R. D. de jornadas especiales de trabajo. Madrid: CDN, 1996; 185 pág.
Manuel Ortega Moreno
42