5 minute read
El síndic es desespera
by najordana
Aquest País té personatges com els donyets i els dimonis, són roders i fan pillatge… malgrat que som Patrimoni.
Volen recrear les Falles a este reialme feréstec, on fan vives les troballes, sense costar-los cap préstec.
Advertisement
De la UNESCO no res saben ni d’honors absurds, unflats, eixos temes mai no caben, als paradisos somiats.
Les “Falles” són un joia o poden ser també un dol, i alguns han posat de moda… fer sovint “brindis al sol”.
Les fades poc col.laboren doncs tan sols volen lluir, i els seus sentiments hi afloren, tanmateix sense patir.
Les muses que van perdudes malgrat els seus lemes clars, es perden en mil mogudes… de sentiments prou vulgars.
El síndic es desespera doncs el futur no veu clar, i després de la pandèmia… tampoc sembla millorar.
El seu quefer és difícil malgrat ser prou positiu, hi ha molts donyets “fent l´indi”, i així va tot, en decliu.
Tampoc ací és tot perfecte i alguns van contra el corrent, gastant estrany dialecte… que confon a molta gent.
Gent rància, conservadora, que el cercle volen quadrar, i tot el que ve de fora… sempre ho solen censurar.
Que serà de nostra festa, inclús en aquest terreny? Serà com totes: la resta… o tindrà sentit i seny?
La resposta pot ser òbvia però sols la sap que el vent, si tenim en la memòria… passat, futur i present.
Les quatre fades sagradesLes “Falles” al País del Trévol
Revolen per dalt la casa que és un enorme bolet, les fades que posen tasa, per este bonic indret… vigilant tot el que passa.
Esperança, Amor i Sort, amb la Fe que els acompanya, són el sentiment més fort, que s´imposa i sempre guanya, fent que no perdes el nord.
Si treballes amb fermesa amb les fades al capçal, viuràs fort sense feblesa, allunyat de culpa i mal… al reialme que és promesa.
Dins d´este bonic paratge ple d´estranyes criatures, faràs bon aprenentage, amb les espècies més pures, i obtindràs un bon bagatge.
Les fades t´han d´ajudar si tu eres un bon deixeble, i si pretens avançar, seran sempre un bon exemple, que mai podràs oblidar.
La vida cobra fiança i et fa patir de debò: fes-te amic de l´Esperança, per poder dir-los que no… als que t´odien a ultrança.
Si la Sort no t´és esquiva i vius sempre amb iŀlusió, amb actitud positiva… sabràs gaudir l´emoció, que et dona ales i és viva.
Les Falles, que són les Falles? Són un món ben peculiar, ací els elfs entre rialles, una gran volen plantar.
Malgrat tindre pocs diners i el Síndic crèdit no dona, es barallen els “fallers”, perseguint llorers, poltrona.
La seua llengua la tenen molt sovint com a un florer, menys mal que ara l´aprenen, i es gasta més al carrer.
Ací al Reialme és normal i exemples en veus ben pocs, l´altre idioma es més “formal”… i present està a molts llocs.
Menegen una “fortuna” com ha quedat demostrat, i una crisi inoportuna, ho ha deixat molt marcat.
Hem de fer molta cultura i moviment als “casals”, són bolets d´evergadura, i en teoria “imparcials”.
Hi ha exemples per “aldees” que fan cultura amb trellat, i amb els sentiments que creen, s´uneixen de veritat.
Les “falles” són un tresor com ací hem imaginat, sense odis ni rencors: que asfixien al més pintat.
Hem d´anar tots junts a una, obviant lluites i partits, per no quedar-se “a la lluna, de València” moltes nits.
El príncep i la fallera
Van a lloms d´un bell cavall -un unicorn en qüestiócavalcant sense desmai, fins a un regne d´iŀlusió.
Un bell elf l´ha segrestada per portar-la al propi món, i la fallera asustada… creu viure dins d´un malson.
El príncep no coneix normes ni els confusos protocols, d´on és ella són enormes: amb bandes, escuts, bunyols.
No parlem del postureig i anar com l´oli per dalt, criticant com degoteig, que a més d´un posa malalt.
Al País del Trévol troba un món nou, gens cobdiciós, on no importa molt la roba, ni aparentar de bon tros.
El príncep, bona persona, diu que tot anirà bé, i confiança li dona… animant-se ella també.
No és que siga fabulós este regne tan fantàstic, però li xoca i és gros: que no coneixen el plàstic.
El seu món va a la deriva i l´egoïsme és brutal, és de por l´expectativa, doncs ningú veu la senyal.
El polítics a la grenya es barallen a internet, oblidant la contrasenya, dins d´un món insatisfet.
Ací al País del Trévol pensen que seran feliços, acompanyats d´este cérvol, guiant-los per paradissos.
Apleguen per fi a un lloc on fan festes sempre bones, i on al final és el foc… qui les torna tan pregones.
Potser no torne mai més doncs el seu món desespera, ací viurà sense estrés, i això és ja raó de pes… vestida o no de fallera.
Triar una fallera en este món de bruixots
El triar una fallera abans era sols a dit, i a este món tan rar ha eixit, que són més d´una rastrera.
El “gnomo” no sap del món real, malgrat que imagina una que té en la retina… i el captiva en un segon.
I no és fàcil eixa empresa doncs ací també hi ha “cards”, que no tenen bells esguards, i justeta la bellesa.
Però una fallera és més: ha de tindre gràcia i port, molta paciència i la sort d´atraure a tots els demés.
Que en públic sàpia parlar dominant la llengua pròpia: que mai no es quede en la inòpia, i vocalitze alt i clar.
Que el seu cor siga gentil i per tant bona persona, doncs l´han triada entre mil, hi ha de ser gràcil i bona.
A este món ple de bruixots l´elecció està complicada. Qui serà l´afortunada, entre bolets i rebrots?
La democràcia no és plena i ací els passa factura, com pots vore bé en l´escena, on l´elecció es configura.
Per a estar-hi a l´alçada de distingida missió, haurà de tindre iŀlusió, i el somriure d´encantada.
El guerrer mata jurats
El guerrer mata jurats sembla que té molta traça, quan desenfunda l´espasa, els té a tots acoquinats. Molts d´ells no estan preparats, i els ve molt gran eixe “trage”, quan els toca fer triatge, sense saber molt de falla, montant al remat baralla, i creant molt mala imatge.
De sempre és un greu problema que Junta Central coneix, i en lloc de minvar hui creix, “com els nanos”, per sistema. Que amb raó ens dol i crema després de tot l´any d´esforç, i a la fi tot seran plors perquè la falla és divina, i tot el món s´imagina… un premi que òmpliga els cors.
I a este món imaginari ple de fades i donyets tampoc els veus satisfets, quan el síndic al sumari es declara partidari de falles molt qüestionables, que són lletges, lamentables, inclús no ens aporten res per repetir-se en excés, i resulten censurables.
No és fàcil fer de jurat i triar la falla a dit, com un “joc” ben divertit, que res té de complicat sense saber d´on ha eixit, eixe joc que els han manat. Com s´han llegit l´apartat que especifica un llibret, es creuen que eixe “carnet” dona lliure potestat.
El guardià del trévol
Des de la terra dels elfs ens porten la màgia al cor, i sentiments sempre bells, com quan esclata una flor.
Ens porten viva alegria des de la terra promesa, mai tristor o melangia… que a l´ànima sempre pesa.
Esperança, amor i sort són les claus que té la vida, i amb fe lluitaràs ben fort… per trobar la teua eixida.
Aquest déu és el guardià del trévol que és la mesura, i alhora és un talismà… de la innocència més pura.
