Qui soc jo? Jo soc una escola, al bell mig de la ciutat de Barcelona. He patit incendis, aiguades i fins i tot alguna que altre guerra, m’han fet més gran, m’han repintat, restaurat... i dins meu s’eduquen infants! Sabeu qui soc jo?? L’Escola Pia de Sant Antoni Abad. Nom compost i derivat d’una banda d’Escola Pia i de l’altra de Sant Antoni Abad.
400 anys abans… Però vet aquí que la meitat del meu nom té més de 400. En Josep, un vailet nascut el 1557 a Peralta de la Sal, cul inquiet i creient va acabar els estudis per ser capellà i va rebre la recomanació d’anar a Roma. -Allí coneixeràs ciutat i faràs una prometedora carrera! – li van explicar. I ell arreplegant 4 coses que se’n va anar però... justament va patir una forta inundació del seu riu, el Tiber. I és clar, l’aigua no tenia per on anar ni per on sortir i se’n va emporta pel davant cases i bestiar. Molts minyons es van quedar sense sostre en Josep al veure tot aquest terrabastall va començar a rumiar que se’n podia fer. Així va començar a donar-lis classes. La seva idea va ser tant i tant revolucionària que alguns amics seus, també capellans, el van ajudar i de Roma a Moià i de Moià a Barcelona tot just van passar uns 200 anys i ara sí que comença la meva historia.
200 anys abans… Bé, meva meva tampoc, ja que vaig ocupar un espai que cap els volts del 1806 Ferran VII els cedí als escolapis: la casa dels antonians: -En podreu prendre possessió quan mori el darrer antonià, la qual cosa passà el 1815 i és per això que ara celebrem els 200 anys!!! I així els escolapis es trobaren amb una escola i una església i l’edifici que tenim a tocar de l’escola i que es coneix com a Casa de la Bolla!! I ara si que comença realment la meva història, bé, meva i vostra.
22 de novembre de 1815 Aquest és el dia que jo vaig néixer realment com l’Escola Pia de Sant Antoni Abad però no és realment que nasqués és el dia que van començar les classes. (pels vailets de famílies que no tenien diners però volien que rebessin una educació)
17 de gener de 1816 I, de Sant Antoni Abad, el meu patró, vaig heretar la tradició de la benedicció d’animals. Un dia que tothom em porta les seves mascotes!!! I si ara mengem tortell en aquella època es repartien panets...
Fa 150 anys Però quan tot va tant i tant bé, alguna cosa ha de passar i els anys 30 varen ser uns anys una mica catastròfics entre malalties i lleis i vaig funcionar a mig gas tot i que “la Coixa” va seguir tocant. -Uii, uii, uiii, què no sabeu què és “La Coixa”- va digueu que pot ser???- doncs era la campana que tocava per guiar els nens cap a mi, ara amb tanta tecnologia ja no ens fa falta per molt que alguns alumnes continuen arribant tard!!!!!
19 de juliol de 1842 Quina data més maca, oi? Els mestres escolapis que eren inquiets com el seu fundador recorrien món per aprendre i anaven a estudiar a l’estranger i així vaig ser la primera escola en adoptar el sistema mètric decimal. Com a moneda la pesseta i ho ensenyava tot en català.
Any 1862 L’any 1862 passaren dues coses, vaig quedat tota xopa el 15 de setembre per culpa dels grans ruixats que van durar 14 hores. I em vaig fer més gran ja la reina Isabel II després d’enderrocar-se les muralles de Barcelona va cedir els terrenys que quedaren lliures als escolapis.
I em vaig fer més gran: 1884 D’aquella època en concret és la “Pedra” (1884). Ja sabeu què és la Pedra???? No heu vist mai aquella pedra que tinc sota l’escala??? Aquella que té l’escut de l’Escola Pia??? Doncs era la clau de volta de la porta que aquell any es va obrir al xamfrà de la Ronda amb el carrer Sant Antoni, i hi havia una altra d’igual!!!!
Josep Guañabens: 1900 -Qui és la vostra/el vostre profe preferit? A principi de segle el més bon professor era en Josep Guañabens. Era un pedagog que ensenyava a llegir als més petitons, primer les lletres.... després síl·labes, després paraules i després... oracions.
La bata escolàpia: 1902 I ara cal parlar de la bata!!! Si, la bata, aquesta que totes i tots porteu i que és de ratlles blanques i blaves! El cert és que els vailets amb la bata són molt i molt antics, no sou els primers ni els darrers en portar aquestes bates... La bata ens ha fet famosos arreu del món!!
Centre Obrer Calassanç: 1906 L’any 1906 els escolapis van decidir aprofitar més els meus espais amb classes per adults. I van començar a donar classes professors que no eren escolapis. -Però que passa quan les coses van tant bé? Hi ha aquells petits esdeveniments catastròfics i ara amb el pas dels anys només aprecio uns quants retocs maldestres.
27 de juliol de 1909: la Setmana Tràgica Em van cremar, justament a l’estiu i durant dos dies... vaig quedar nua del tot només amb les parets mestres i la volta gòtica de l’església. I, els anys següents fins a reconstruir-me es van fer classes a l’Escola Pia de Nostra Senyora. I, passat un any, amb moltes ajudes i treballs vaig tornar a començar.
1921 el pare Eusebi Millan porta el bàsquet No m’agraden les pilotes de futbol però si que m’agraden les de bàsquet. El pare Eusebi Millan en tornar de Cuba inicia aquest esport i va començar a jugar als meus patis i com s’encistella i no es xuta no rebo gaires cops al llarg de l’any.
El darrer arbre, o no? 1927 Sembla que sigui ahir, no? però va ser necessari i ara tothom pensa que potser podria comptar amb algun arbre al meu interior! En acabar el curs 1926/27 es va decidir acomiadar el darrer arbre i la façana va esdevenir el que és ara.
1936 La Guerra Civil: 1936, em tornen a cremar Una data que recorden les vostres àvies i els vostres avis és el 18 de juliol de 1936. És una data per recordar ja que el general Franco s’alçà contra la República i els milicians van saquejar-me i cremar-me per segon cop, quina mania!!!
Ateneu llibertari: “El Faro” Però a la vegada vaig estar de sort ja que els sindicats CNT i la FAI instal·laren un ateneu.
I després de la Guerra Civil, què? Després de la Guerra Civil vaig quedar molt atrotinada i alguns escolapis em volien vendre, però el pare Joaquim Tous es va barallar amb tothom pq es continuessin fent classes!!! El Pare Provincial (que és qui més mana de tothom a les escoles) Manuel Bordàs la volia vendre en Joaquim amb l’ajuda del Pare Cuadras van evitar la venda. I vet aquí que al llarg de l’estiu del 1939 em van empolainar i posar de nou tota cofoia. I vaig tornar a començar. I com el nombre de vailets augmentava i augmentava es va començar a pensar en tornar-me a ampliar.
1957: fundació de l’Agrupament Escolta Sant Antoni Abad i de l’Associació de Pares de Família. Quan un grup de vailets muntanyencs, l’agrupament escolta Sant Antoni Abad, demanen de poder associar-se els hi deixo una part de la Casa de la Bolla per reunir-se. Tot i així s’anomenen CAU nom i curt i fàcil que els hi està d’allò més bé... I en aquell mateix any els pares de l’escola decideixen formar el que avui és l’AMPA preocupats per la didàctica i metodologia a les aules...
1970: fi de la meva reconstrucció I fins el 1970 que no acaben de reformar-me i posar-me ben guapa.
1978: arriben les noies I vet aquí que novament canvien les lleis i començo a veure noies!!! Sí, fins el 1978 no vaig veure cap nena a l’escola. I no la vaig tenir fins passats uns anys perquè les noies comencen per fer el Batxillerat!!!
1986: inici del Casal de Joves Calassanç Com he dit abans m’encanta estar oberta a tothom i a totes les hores. Jugar no està de més si s’aprèn un cop acaben els i les docents la seva feina i aquí és on entra en joc el Casal de Joves Calassanç. Haig de dir-vos que com abans el “CAU” comença la seva activitats a la Casa de la Bolla.
Creació del Tonet i la Rita: 1989-1990 -Qui són aquests? (imatge del Tonet i de la Rita)
No és fins el 1989 que en Tonet dóna els primeres passes fet per la Rita i per això el 1990 a la seva companya li posem aquest nom. Tot i així tinc 4 gegants més els gegants de Pineta i els de les Colònies Jordi Turull, tots 6 alguns vespres fan molts xerinola i surten cada Festa Major a passejar pel barri amb els gegantons i també amb els Tres Tombs de passeig...
Avui: 200 anys!!! I ara què??? Ara festa i xerinola que és el meu aniversari i a totes i tots us vull convidar! He fet 200 anys!!