Ud7 $$

7. DINERS, ESTALVI, IMPOSTOS i FINANÇAMENT

Diu el refrany que els diners no fan la felicitat... però hi ajuden. Com és? Pensa en les vegades que t'han calgut diners en aquesta última setmana.

Per què t'han calgut? Què n'has obtingut, a canvi? Podries haver-ho aconseguit d'una altra manera? Segur?

I, què significa estalviar?

Al final, tot es redueix a "jugar" amb els diners i el temps, dit de la manera més seriosa possible.

Què prefereixes, una mica de diners avui o més diners demà?

Fins i tot pot ser que avui no sàpigues bé què voldràs demà, però prefereixis esperar pel que pugui sorgir.

Parlar de tot això sense tenir en compte també els ingressos que tindràs o de les necessitats que aniran sorgint és una mica difícil, oi?

Els diners Els diners són un instrument de pagament generalment acceptat per tots els membres d’una comunitat en la solució d'una compra, un benefici o un deute. Al llarg de la història des de coquilles, cacau, pells d’animals… han estat acceptats en les seves comunitats com a mitjà de pagament en una economia de troc. Actualment fem servir monedes, bitllets, targetes de crèdit...

Les funcions del diner, per ser acceptat per tothom són: ●

● ● ●

Mitjà de canvi: acceptat per la col·lectivitat per a la realització de transaccions i la cancel·lació de deutes, amb la qual cosa s’evita el troc directe. Els diners eliminen la necessitat que hi hagi coincidència directa entre els desitjos i les persones propietàries dels recursos.

Unitat de compte: els diners es converteixen en la unitat de mesura i fixació dels preus dels articles, béns i serveis.

Dipòsit de valor: els diners són la manera de mantenir la riquesa tant de les famílies com de les empreses, són un actiu financer que serveix de dipòsit de valor.

Patró de pagament diferit: els pagaments que s’han d’efectuar en un futur es fixen en diners.

Cal destacar que el poder de compra dels diners varia quan s’altera el nivell general de preus. Així durant períodes d’inflació el poder de compra dels diners disminueix i cal tenir en compte que una persona que guarda els diners en una rajola no guanyà interès i la seva riquesa no es mantindrà generalment en aquesta forma sinó que es dipositarà en un banc per a poder generar més riquesa.

191

També hem de saber que hi ha tota una sèrie d’actius financers i no financers que actuen també com a dipòsits de valors i que tenen una rendibilitat més alta que els diners. El diner legal pot definir-se com un actiu financer de valor nominal constant, garantit per la llei, amb rendiment nul i liquiditat plena.

En el sistema actual el diner paper no té cap suport en termes de metalls preciosos, i el mateix ocorre amb el diner en forma de monedes. El valor del diner paper actual descansa en la confiança dels individus de ser acceptat pels altres com a mitjà de pagament. Si aquesta desconfiança desapareix el bitllet seria inservible. Per tant aquest diner s'anomena diner fiduciari. Es basa literalment en la "fe" dels seus usuaris.

Les monedes i bitllets fiduciaris no basen el seu valor en l'existència d'una contrapartida en or, plata o qualsevol altre metall noble o valors, ni en el seu valor intrínsec, sinó simplement en la seva declaració com a diners de l'Estat i en el crèdit i la confiança (la fe en la seva futura acceptació) que inspiren.

Sense aquesta declaració de fe, la moneda no tindria cap valor: els diners fiduciaris serien tan poc valuosos com els trossos de paper en què estan impresos.

Un dipòsit bancari és un diner pagaré o un deute d’un banc, aquest ha de lliurar euros al dipositant sempre que els sol·liciti, a més és un mitjà de canvi atès que la gent està disposada a acceptar xecs com a pagament.

El diner pagaré és un mitjà de canvi utilitzat per saldar deutes d’una empresa o persona que descansa en la confiança que serà acceptat pels altres.

Les targetes de crèdit són més complicades. En produir crèdits sobre el seu valor, poden arribar a crear nous diners i es poden efectuar pagaments sense tenir dipòsits en quantia suficient.

La tecnologia i les telecomunicacions han permés l’aparició dels diners electrònics i amb la tecnologia NFC (Near Field Communication) és possible el pagament amb dispositius mòbils de forma segura i pagar acostant la targeta o telèfon mòbil al datàfon amb el sistema Contacless.

Anomenarem diner legal al diner emès per una institució que monopolitza l’emissió (Banc Central) i ho sol fer en forma de monedes metàl·liques o bitllets, en el nostre cas els euros. Per contra el diner bancari és el generat per alguns intermediaris financers capacitats per portar-ho a terme (bancs, caixes d’estalvi, caixes rurals) que està constituït pels dipòsits en aquestes institucions.

Com que els diners permeten acumular riqueses, també són la manera amb què es poden realitzar inversions (compres amb les quals es pot obtenir un guany monetari) i préstecs (cessions de diners a canvi d'un benefici que anomenem rendiment o interès).

192

Què els fa tan imprescindibles avui dia? Senzillament que el nombre d'intercanvis de béns i serveis és tan elevat que la disponibilitat dels diners i la garantia dels pagaments són una necessitat que ha d'assumir forçosament les autoritats públiques.

Perquè us feu una idea: als països que tenen l'euro, hi ha en circulació uns 80 000 milions en monedes i bitllets. En un any, cada euro canvia més de cent vegades de propietari, cosa que permet la producció de béns i la prestació de serveis. Aquests intercanvis donen peu al sistema financer, un conjunt de normes i institucions que han de garantir les funcions dels diners i la confiança d'aquells que els utilitzen.

Tot i això, no totes les necessitats que tenim se satisfan amb intercanvis monetaris. Per exemple, hi ha els bancs del temps, que organitzen intercanvis de temps entre la gent: unes persones ofereixen a unes altres un determinat servei i d'aquesta manera, una persona pot ensenyar un idioma a una altra que ho necessita, i al seu torn, un altre membre del banc pot ajudar-la a recollir els nens de l'escola.

Les finances Des de finals del segle XX, s'han anat desenvolupant les formes i les institucions que possibiliten les funcions dels diners. Les institucions financeres (bancs, caixes d'estalvi, entitats de crèdit...) ens permeten tenir disponibles els diners en un lloc segur i ens faciliten maneres de realitzar cobraments i pagaments. Al mateix temps, la majoria presten serveis financers, és a dir, tenen productes d'inversió i de crèdit o préstecs pels clients.

Les entitats asseguradores ens ajuden a fer front a riscos imprevistos (accidents, reparacions, malalties...) partint de la probabilitat que succeeixin.

Les autoritats monetàries regulen i controlen tot el sistema, en particular la solvència financera; és a dir, la capacitat de les entitats financeres per fer front als pagaments dels seus clients i dipositaris, a més de controlar l'emissió i circulació de moneda.

El conjunt del sistema financer avui dia està fortament interrelacionat en l'àmbit mundial, de manera que tant les diverses monedes –anomenades divises– com els intercanvis i productes financers estan disponibles en temps real per a aquestes institucions i els seus usuaris.

ELS BITCOINS Últimament hi ha hagut força intents de crear monedes alternatives. Parteixen del fet que la característica decisiva dels diners és la confiança: si dues persones accepten mútuament un mateix valor, qualsevol "cosa" pot actuar com a diners.

L'any 2009 es va crear el bitcoin, una moneda virtual que ha aconseguit arribar a una circulació superior al bilió d'euros.

193

En comptes de ser creats per una entitat central, la xarxa d'igual a igual de bitcoin regula la creació i intercanvi de bitcoins segons el programari de la mateixa xarxa acomplint amb els protocols de criptografia de seguretat de clau pública.

Bitcoin-Qt/Bitcoind és l'únic programa que implementa totalment el protocol, protegint la xarxa, i es considera la referència en què descansen la resta de clients existents. Hi ha nodes que es dediquen a crear i a verificar bitcoins mitjançant operacions matemàtiques que requereixen gran capacitat de potència de càlcul. Està establert que no hi haurà més de 21 milions de bitcoins, xifra a la qual es calcula que s'arribarà el 2140.

Els productes financers Els principals productes financers des del 2015 es classifiquen en 3 grans grups: dipòsits bancaris, productes d’asegurances de vida i plans de pensions. Aquests productes han d’incorporar tres dades principalment: Indicador de risc

Alerta sobre la liquiditat

Alerta sobre la complexitat

En funció de les característiques de cada producte, es classifica segons un indicador de risc de 6 nivells

Si el producte presenta limitacions quant a la liquiditat o la venda anticipada, s’hi afegirà una o diverses de les 8 alertes previstes.

En el cas de plans de pensions, aquest indicador es substitueix per l’indicador sintètic de risc de 7 nivells que s’aplica per a aquest tipus de productes.

Els principals productes que ofereixen les entitats financeres són:

Els dipòsits bancaris Aquests es divideixen en dipòsits a la vista, d’estalvi i a termini. Ens permeten acumular diners en una entitat i a través d'aquesta realitzar cobraments (ingressos en efectiu, de salaris, d'interessos, etc.) i pagaments (de subministraments periòdics, reintegraments en efectiu, etc.). Pels diners acumulats rebem interessos, i per la gestió de cobraments i pagaments ens cobren també un percentatge que depén de la quantitat i del temps. Els dipòsits a la vista i a termini estableixen les remuneracions dels diners dipositats, les comissions i les obligacions en cas de descobert.

Les targetes de dèbit i crèdit Amb aquestes targetes realitzem transaccions electròniques, és a dir, pagaments on-line, en un punt de venda (comerç, empresa, institució...) mitjançant la connexió i el control amb una entitat financera.

194

Les targetes de dèbit són un pagament electrònic al comptat, és a dir, que es produeix en el mateix moment en què les utilitzem. Les targetes de crèdit, en canvi, permeten fer front als pagaments de manera diferida, al final del mes, en determinats terminis, en una proporció fixa, en una quantitat fixa… Les targetes de crèdit i de dèbit inclouen les condicions de disposició d'efectiu i crèdit i les formes de liquidació i devolució que tenen.

Molts comerços i grans superfícies, sent la pionera “El Corte Inglés”, ofereixen també targetes de compra, amb prestacions similars i avantatges per als clients habituals.

La banca electrònica Mitjançant connexions on-line segures, la majoria de les entitats financeres possibiliten l'accés a dipòsits, comptes i moviments de targetes i la realització d'altres tipus de transaccions.

Destaquen les transferències entre comptes, que ens permeten efectuar pagaments puntuals i periòdics a altres persones, i la compra de valors (accions d'empreses) o divises (monedes d'altres països).

Els crèdits i préstecs bancaris Són els productes per mitjà dels quals les entitats financeres concedeixen diners a persones i entitats. N'hi ha de característiques molt diverses i en gairebé tots es valora algun tipus de seguretat que demostri que es podran tornar, és el que anomenem garantia.

En alguns d'aquests productes (les pòlisses de crèdit, el descompte comercial...) els diners concedits s'han de tornar en el venciment, i durant el transcurs es fa front a interessos. En d'altres (en general els préstecs) les quantitats endeutades es tornen juntament amb els interessos.

Els aspectes principals per conèixer aquestes operacions de crèdit són: els venciments (dates en les quals cal tornar una quantitat determinada), el tipus d'interès (el preu que cobrarà l'entitat pel temps de retorn) i les comissions que hi sol haver (estudi, obertura de l'operació, cancel·lació anticipada de l'operació... i també l'empara en cas d'incidències no previstes).

Una classe d’ells són els préstecs hipotecaris ja que com un habitatge té un valor que difícilment es pot estalviar quan una persona/família en vol adquirir un les entitats financeres ofereixen aquest tipus de préstecs sent la garantia el mateix habitatge.

Són préstecs a molts anys i a un cost que és menor que altres préstecs. A un termini tan llarg cal tenir en compte que tant el valor de l'habitatge com els ingressos personals poden variar notablement. Els préstecs hipotecaris tenen regulades les despeses, les comissions i els serveis complementaris que poden ocasionar; mentre que els crèdits personals i al consum tenen obligacions semblants i inclouen especificacions sobre el destí i els drets del consumidor.

Les assegurances de vida L'assegurança de vida és una assegurança que cobreix el risc de mort, supervivència i incapacitat.

Perquè l'assegurança sigui efectiu s'ha de formalitzar un contracte d'assegurança i l’import d’aquests depén de característiques com l’edat, la feina, l’estat civil… un tipus especial és l’assegurança de vida

195

lligada al préstec hipotecari que en cas de mort assegura la part proporcional del deute contractual del préstec que queda pendent. El que cerca és minvar el canvi que pot sofrir una família en el moment del traspàs del prenedor de l’assegurança pq es donin els menors canvis en la vida dels que resten en vida.

Els fons i plans d'inversió Són productes financers que permeten als particulars i les empreses obtenir uns guanys superiors als que ofereixen habitualment per un dipòsit o un compte corrent. Els ofereixen totes les entitats financeres i n'hi ha algunes, conegudes com a gestores de fons, que hi estan especialitzades.

Moltes de les característiques d'aquests productes (venciment, tipus d'interès...) són semblants a les operacions de crèdit. Això no obstant, en aquests productes la característica principal és la relacionada amb el risc, és a dir, la certesa o probabilitat de mantenir o incrementar el valor dels diners que s'hi aporten.

Altres operacions ofertes a les empreses Confirming Són línies de gestió de pagaments a proveïdors que ofereixen determinades entitats financeres a través d'Internet per optimitzar el control i la planificació de les necessitats de tresoreria. Eviten incidències i redueixen els problemes que poden sorgir a vegades amb entitats internacionals.

Unificar els fluxos de pagaments és una avantatge ja que només es rep un sol càrrec per venciment i ens facilita a més el finançament immediat.

En el pla internacional les empreses importadores poden garantir als proveïdors estrangers la data de cobrament i la possibilitat d'anticipar las factures i facilita als proveïdors, de manera personalitzada i en diversos idiomes, la possibilitat d'anticipar els cobraments. L'abonament de les bestretes es pot fer en la major part de les divises i es dóna una reducció de costos administratius, i un estalvi en comissions, inferiors a les d'altres sistemes.

Factoring És un producte financer amb el qual la seva empresa por obtenir finançament de les seves vendes a crèdit comercial a altres empreses i obtenir, si vol, la garantia d'insolvència dels seus compradors.

Per tant és justament el contrari al confirming. És idoni per a les empreses que volen cobrir el risc d'insolvència dels clients o que volen avançar els importa de les vendes a termini ja que permet disposar de líquid immediatament i el cost és un percentatge sobre l'import global de les factures que s'escullen.

En funció dels serveis que es vulguin contractar i per la nacionalitat i la tipologia de les empreses compradores (deutors) es defineixen diverses modalitats de factoring per les diferents entitats financeres.

Leasing El leasing és en un arrendament financer, a mitjà o a llarg termini, destinat a finalitats

196

empresarials o professionals, amb opció de compra al final del contracte.

Mitjançant el pagament d'una quota mensual durant un termini determinat, la companyia de leasing lloga el bé i, en alguns casos, es compromet a prestar una sèrie de serveis addicionals (fonamentalment, manteniment i assegurança dels béns). Quan s'acaba el contracte, el client té dret a adquirir la propietat del bé tot exercint l'opció de compra. Permet finançar un percentatge superior al d'altres fórmules de finançament (fins al 100% del valor d'adquisició). I té, normalment, avantatges fiscals. Es tracta, per tant, d'un instrument adequat per finançar a mig i llarg termini l'adquisició de béns materials de les empreses.

Renting En aquest cas el que es fa és llogar a una entitat de rènting un determinat bé durant un període de temps prefixat, amb la particularitat que el propi lloguer (quota de rènting) inclou el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació, així com d’altres despeses relacionades amb la seva utilització, com ara assegurances o impostos. A l’inici del contracte de renting l’empresa ha de satisfer una fiança en garantia dels possibles danys que pugui patir el bé. Normalment en finalitzar el contracte de rènting l’empresa haurà de retornar el bé, encara que el contracte pot prorrogar-se.

El rènting s’utilitza per llogar tot tipus de maquinària (industrial, agrícola, de transport, d’obra pública, etc.) equips informàtics, equipament d’oficines (telefonia, copiadores, telefax, etc.) i fins i tot immobles. També poden ser objecte de rènting béns immaterials com, entre d’altres, programari informàtic, patents o llicències.

La renda disponible Anomenem renda disponible a la quantitat de diners que rebem en un any i podem utilitzar lliurement. No és exactament el mateix que els ingressos obtinguts durant aquest any, perquè en aquesta quantitat s'hi inclouen normalment altres beneficis i despeses que es deriven, per una banda, de la nostra riquesa i els béns acumulats i, per l'altra, de les nostres obligacions com a ciutadans.

La renda disponible és la que podem destinar a consumir –comprant– o a estalviar – acumulant diners o invertint.

Com podeu veure, no és la mateixa quantitat la remuneració –que anomenem salari brut– que els diners dels quals finalment es disposa. En el còmput s'ha inclòs el pagament anticipat d'un impost i de les cotitzacions socials que generen drets que no es gaudeixen en el present (pensió de jubilació, prestació per atur), sinó en altre moment o situació de la vida laboral.

Per altra banda, es pot disposar en un determinat moment d'ingressos que no provenen directament de la feina, sinó del rendiment que la riquesa hagi generat. Per exemple, un pis de propietat que es lloga permet obtenir uns ingressos que no deriven dorectament del treball.

En general, podem dir que es compleix l'equació següent:

Renda disponible = ingressos bruts + rendiments – impostos= C+S 197

Al llarg de la vida, els ingressos disponibles varien així com la renda disponible per circumstàncies personals com rebre una herència, i professionals, així com per per circumstàncies que depenen de l’atzar com la loteria. Això té relació amb les decisions que es prenen tant d’estudis, com d'estalvi i inversió que facin.

Els ingressos personals Els ingressos personals més habituals (seguint l’estructura de l’IRPF) es poden classificar de la manera següent: ● ● ● ● ●

Els rendiments del treball o salaris que són el principal ingrés de la majoria de la població i provenen de la feina.

Els rendiments financers són una altra font comuna d'ingressos personals, derivada dels beneficis que s'obtenen dels dipòsits i comptes que es tinguin en entitats financeres.

Els ingressos per activitats empresarials o professionals, que s'obtenen quan una persona és titular d'una empresa, una activitat o una professió (advocats, arquitectes...).

Els guanys (o pèrdues) patrimonials són aquells que es produeixen per la venda d'una propietat per un valor superior al que es va adquirir.

Els beneficis (o pèrdues) empresarials, que resulten de la participació en la propietat d'alguna empresa (accions, participacions, obligacions...).

Hi ha més maneres d'obtenir ingressos, com ara les donacions i les herències, que solen ser ocasionals en la vida de la gent. També els negocis i les entitats no lucratives solen rebre subvencions que formen part dels seus ingressos. Per acabar, les persones poden rebre ingressos en forma de prestacions públiques, que són pagaments que realitza l'administració en relació amb una situació o circumstància personal particular.

Les transferències, nom que reben els diners per les famílies rebuts des de l’Estat, més habituals són les pensions públiques (jubilació, invalidesa...) i les d'atur.

Les primeres les reben les persones que han superat l'edat de treballar o tenen alguna discapacitat per poder-ho fer; les segones, les que han perdut la feina.

En la majoria de casos aquesta gent va fer anteriorment aportacions de diners mitjançant cotitzacions socials per generar aquests drets.

Els béns públics Molts béns i serveis necessaris són compartits pel conjunt de la població. Que algú se'n beneficiï no impedeix que d'altres també ho facin ni els ocasiona cap perjudici. Aquests béns s'anomenen béns públics i, contràriament al que anomenem béns privats, difícilment els generen els particulars i les empreses.

Un exemple de bé públic és el de la qualitat de l'aire, que necessitem tots per viure; o l'educació, que millora el coneixement i la convivència; o les infraestructures de comunicacions, que ens faciliten la circulació i les relacions socials.

198

No és que els béns públics no tinguin cap cost, senzillament és quasi impossible establir-lo per a algú concret en un moment determinat. És per això que la majoria de béns públics no s'originen a través de transaccions monetàries entre un comprador i un venedor (cosa que sí que passa amb els automòbils, els aliments...).

L'impacte dels béns públics en la qualitat de vida és molt important. El benestar de la població està directament relacionat amb la qualitat dels béns i serveis públics (educació, salut, medi ambient...). I també l'activitat econòmica està vinculada a aquests béns (energia, telecomunicacions, qualificació professional...).

Els impostos La manera amb què es paguen els béns públics és amb els impostos. Per establir-los, les lleis fixen contribucions dels ciutadans i els agents econòmics –empreses, institucions– a l'estat (per això se'ls anomena contribuents). Bàsicament, hi ha tres tipus d'impostos segons quin valor econòmic prenguin de base per fixar les contribucions: ● ●

●

Sobre la riquesa. Es té en compte el patrimoni acumulat (diners en efectiu, títols i drets econòmics, béns físics...) generalment dels particulars.

Sobre la renda. Es refereixen als ingressos que obté una persona en un període de temps, en general un any. Per calcular aquest tipus d'impost, es consideren els salaris, els beneficis empresarials i els rendiments financers.

Sobre el consum. Es refereixen a les compres realitzades amb pagaments i transaccions monetàries.

La quantia dels impostos així com la seva forma (indirectes com l’IVA o directes com l’IRPF) és una decisió dels poders públics. Com podeu veure la part de riquesa d'un país (mesurada amb el PIB) que es destina a impostos varia molt d'uns països a uns altres.

Una forma particular d'ingressos de l'administració pública són les taxes. A diferència dels impostos, que en general són una proporció d'allò que graven (la riquesa, la renda o el consum), les taxes són una quantitat fixa establerta per un acte, un servei o una prestació relacionada amb un bé públic.

Les decisions d'estalvi i inversió vénen afectades pels impostos: els beneficis que s'obtinguin també estaran subjectes a uns impostos. Per això es parla d'ingressos o beneficis bruts (abans dels impostos) i nets (un cop s'han restat els impostos), i són aquests darrers aquells que estan realment disponibles per al perceptor.

L'ANOMENAT "DINER NEGRE" Anomenem així els cobraments i pagaments que es fan fora de les normes. Treballar sense contracte i rebre el salari en efectiu o fer compres sense factura són les formes més habituals.

199

Són un perjudici per als que compleixen les normes i per a tota la col·lectivitat, ja que eludeixen els impostos i les garanties (seguretat, protecció al consumidor...) establertes. Es calcula que més d'un 20 % de les transaccions a l'Estat s'efectuen en diner negre.

La planificació financera L'ordenació dels ingressos i despeses, o dit d'una altra manera, dels cobraments i pagaments, dóna peu a la planificació financera. Com és lògic, la planificació financera és imprescindible per assegurar que en cap moment es produirà un impagament, és a dir, que no es pugui pagar el que s'ha compromès, o no es tingui la quantitat suficient per realitzar una compra.

S'utilitzen les expressions curt, mitjà i llarg termini, per definir el període temporal de la planificació: ● ● ●

A curt termini es refereix a un període màxim d'un any.

A mitjà termini cobreix un període d'1 a 5 anys A llarg termini es refereix a períodes superiors a 5 anys

A mesura que el període de temps és més llarg, més difícil és saber amb total seguretat els ingressos i despeses que es tindran en aquest espai temporal, tant per saber-ne la quantitat com per saber quan es produiran.

El tipus d'ingressos (cobraments) i despeses (pagaments) és molt important a l'hora de fer una planificació financera, fins i tot si es planifica a curt termini.

Imaginem una despesa anual molt important però que es fa efectiva una vegada a l'any (una assegurança, una quota d'una entitat...): es farà imprescindible haver acumulat prèviament fons.

Podem imaginar també un cas contrari, com el d'una compra a terminis: hem de preveure una planificació d'ingressos que permetin fer front als pagaments. Un aspecte que sol ser determinant per a la planificació financera, sobretot en els negocis, és el cost financer d'aquelles operacions que no se n'ha realitzat el cobrament o pagament al comptat: en aquest cas, el tipus d'interès dels diners (fixa't en el quadre que hi ha a continuació) suposa un cost addicional (o un ingrés menor) que s'ha d'incloure en la planificació.

Finançament aliè Una vegada tenim clares les inversions que hem de fer per posar en marxa la nostra idea de negoci ens falta veure si tenim els diners suficients. El cert és que com no ens hagi tocat la loteria és un xic difícil comptar amb ells i caldrà detallar com aconseguir els recursos necessaris per a dur a terme les nostres inversions.

Sempre podem comptar amb alguns diners, és a dir, des d'estalvis nostres, dels pares o dels amics, però aquesta no és la millor forma de començar a no ser que establim alguna mena de contracte privat entre les persones esmentades - tot i que parlarem justament més endavant de com fer-ho. Els nostres diners justament reben el nom seguint el PGC de recursos propis.

Tanmateix necessitarem el que s'anomena finançament aliè. Tenir una bona idea i ser capaç de convertir-la en una empresa viable és fonamental per assolir l'èxit amb un projecte empresarial però

200

cal aconseguir també diners per fer front a la inversió inicial i a les despeses que genera el nostre negoci. Seguint i resumint el que ens diu la Guia de Finançament de Catalunya Emprèn podem aconseguir diners de formes diferents: 1. Finançament propiament dit: Són els mecanismes financers existents des de fa anys i els més coneguts préstecs, crèdits..., que tenen condicions més avantatjoses per a les persones emprenedores. Aquestes condicions més avantatjoses, poden ser un tipus d'interès inferior al dels productes existents, major termini de carència, menys comissions, l'opció d'aconseguir un préstec sense avals...

2. Ajuts i subvencions: Quan creem una empresa podem demanar ajuts i subvencions per complementar el finançament necessari per iniciar l'activitat. Recordeu que existeixen diferents ajuts i subvencions: estatals, de la comunitat autònoma i municipals. També es diferencien ajuts segons edat i sexe. Aquí a Catalunya comptem amb algunes bases de dades pròpies que per a joves trobeu al portal JOVECAT. 3. Concursos i premis: Ja que hem tingut una bona idea de negoci, potser, la podem presentar a un concurs per comprovar la seva competitivitat, alhora que potser aconseguim “publicity”. Normalment per a concursar es necessiten avals tècnics.

4. Incentius fiscals, un cop l'empresa està en marxa, es pot gaudir d'incentius fiscals que permetran millorar els resultats de la nostre empresa.

5. Finançament modern: tot i que no s'hauria de dir així ja que per exemple el capital-risc existeix des de temps remots, per exemple és el que va fer la família Medici amb diferents artistes de la seva època i que clàssicament anomenem mecenatge o patrocini (rep el seu nom del noble romà Gai Cilni Mecenes, conseller de Cèsar August, que va atorgar generosament protecció a artistes contemporanis seus) ja que en el fons no deixava de ser un suport monetari o en espècies a persones o entitats que els permetia desenvolupar la seva obra. Si bé en temps antics no es rebia res més a canvi, ara veurem que les societats de capital risc si que reben beneficis. Altres fonts de finançament modernes són els business angels, però també el leasing, el confirming, el renting, el factoring o el crowfunding o micromecetatge.

Capital-risc El capital risc és una forma de finançament aliè que consisteix en l’aportació de capital, generalment en forma d’accions de l’empresa, amb caràcter minoritari i de forma temporal, en empreses que no cotitzin a borsa, ni es dediquin a activitats financeres o del sector de la construcció, immobiliàries…

Normalment, els fons de les empreses de capital risc provenen de grans inversors institucionals, bancs, caixes d’estalvis, fons de pensions, companyies d’assegurances, etc., o bé de grans empreses privades. Donat el temps necessari per recuperar la inversió, es requereix comptar amb

201

aquest tipus d’accionistes capaços de mantenir elevades inversions a risc durant un període d’entre tres i cinc anys.

Les empreses de capital risc operen en diferents trams d’inversió, i segons això es seleccionaran els projectes: ●

● ●

Empreses amb inversions petites en fases inicials (seed capital i start-up): entre 300.000 i 1.000.0000 d’euros per projecte. Inverteixen en projectes d’un elevat potencial de creixement, bàsicament en l’àmbit tecnològic.

Empreses amb inversions mitjanes: 1-10 milions d’euros. Inverteixen en empreses ja consolidades, que necessiten una aportació de capital per desenvolupar-se més ràpidament.

Empreses amb grans inversions unitàries per sobre dels 10 milions d’euros. Lligades normalment a grups industrials, sortides a borsa, compres de grans empreses per part dels seus directius, etc. En aquest cas, normalment no és necessari que es tracti d’empreses tecnològiques.

El capital risc no requereix garanties ni avals personals dels accionistes de les empreses en les que inverteix, sinó que suposa tenir un soci més a l’empresa. Les aportacions, en el cas del capital risc, són, normalment, en forma de capital per la qual cosa no s’han de pagar interessos, però sí dividends en cas que l’empresa tingui beneficis i decideixi repartir-los.

El capital risc aporta una participació activa als consells d’administració i en el seguiment de les empreses participades. En el cas del finançament bancari, l’empresa no té a l’entitat financera al seu consell d’administració, sinó que es tracta només d’un proveïdor de diners a un tipus d’interès pactat, sense cessió d’accions.

Xarxes d'inversors Les xarxes d'inversors són agrupacions de persones amb capital que volen invertir en innovació, creació... de noves empreses aportant capital. A Catalunya trobem les XIP. Les Xarxes d'Inversors Privats (XIP) són un punt de trobada dels diferents inversors i els permeten multiplicar les opcions de recerca de recursos per tal de fomentar la creació o el creixement d'empreses innovadores amb alt potencial de creixement a Catalunya. Engloba en aquest cas set xarxes d'inversors, que tenen la funció de filtrar i presentar projectes als seus inversors afiliats, alhora que faciliten el procés d'inversió i la canalització de recursos financers, en forma de capital i presa de participació en les empreses.

Business Angels Els Business Angels són inversors individuals, amb èxit, que a títol privat aporten: ● ● ●

El seu capital.

El seu capital i els seus coneixements tècnics.

El seu capital, els seus coneixements tècnics i la seva xarxa de contactes personals.

Per a: ● ● ●

Emprenedors/es que volen posar en marxa un projecte empresarial (capital llavor).

Empreses que es troben en l’inici de la seva activitat (capital d’inici).

Empreses que han d’afrontar una fase de creixement (expansió capital).

202

Amb l’objectiu de: ● ● ● ●

Obtenir una plusvàlua a mig termini.

Seleccionar un projecte empresarial de gran èxit.

Retrobar el potencial dels inicis.

Transferir els seus coneixements.

Els Business Angels financen operacions d’entre 18.000 i 150.000 euros de capital en societats amb perspectives de creixement ràpid que permetin a l’inversor una sortida a mig termini, entre tres i cinc anys.

Aquests inversors/es poden actuar sols, però habitualment s’agrupen. Aquestes xarxes de Business Angels posen en contacte inversors potencials i empreses o persones emprenedores que cerquen finançament, realitzant una selecció dels projectes a finançar per a cada inversor, oferint i garantint la informació dels projectes als inversos/es, permetent mantenir l’anonimat d’ambdues parts fins al moment de l’acord i possibilitant un marc formal per a la negociació i els intercanvis entre elles.

El principal avantatge per l’emprenedor/a és aconseguir capital per a la seva empresa, a canvi d’un percentatge de les seves accions. Probablement li caldrà però, assessorament sobre el perfil d’inversor convenient i l’estratègia més adequada per dur a terme la capitalització, ja que aquesta no és una activitat habitual de la seva empresa.

Per a més informació clicar aquí: www.bancat.com.

Micromecenatge Una altra manera de parlar d'emprenedors i empreses noves és esmentar el que es coneix com empresa emergent (en anglès, start-up) és una empresa de creació recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats.

El micromecenatge (de l'anglès crowdfunding) descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per Internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una jove empresa o empresa emergent. Encara que va aparèixer al 1997 per primer cop, a Catalunya es coneix pel fet que la pel·lícula "Barcelona, una nit s'estiu" en els seus primers minuts explicava com havia aconseguit els diners per finançar-la.

203

És un sistema basat en donacions, que són en realitat inversions, ja que al darrere sol haver-hi una compensació econòmica (en el cas que es puguin generar beneficis o participacions de l'empresa), o compensacions simbòliques, que atreuen als mecenes que queden satisfets pel canvi proposat.

Un exemple clar d'aquest retorn no monetari és l'ofert sovint per artistes que donen l'opció de posar el nom dels micro-mecenes als agraïments d'un disc, donen entrades o ofereixen privilegis de l'estil d'assistir a l'enregistrament d'una cançó a canvi d'una aportació elevada. En aquesta línia els projectes que recorren a l'emoció solen tenir més èxit.

L'emprenedor fa ús de les comunitats virtuals o plataformes a Internet per sol·licitar donacions de petites quantitats de diners d'individuals que, normalment, no són professionals del sector de les finances. La majoria d'aquestes plataformes de finançament contenen un mecanisme de seguretat que fa que si l'objectiu econòmic del projecte no és assolit en el termini requerit les donacions no són cobrades als inversors; aquest sistema va ser batejat per Kickstarter com pledges. Tanmateix, altres plataformes com el micropatronage utilitzen un sistema en què el públic recolza directament la tasca dels altres fent donacions a través d'Internet.

Un valor afegit que té pels emprenedors és que la difusió és anterior al projecte en si. Tot buscant finançament, ja generés interès i expectativa. Els experts creuen que aquest és el futur en les pràctiques comercials, ja que funcionar segons els encàrrecs dels clients elimina costos indirectes.

Hi ha moltes opcions, com per exemple: ●

● ● ●

●

La sol·licitud podria ser feta per recolzar una idea sense esperar res material a canvi.

Aquest tipus de finançament en massa té antics precedents com en el patronatge artístic i les activitats normals de recaptació de diners per la caritat.

Un altre enfocament és el que mostra una imatge d'esponsorització a canvi dels diners rebuts.

Un exemple d'Internet molt famós és The Million Dollar Homepage.

La sol·licitud podria ser per oferir un préstec (microfinançament), com per exemple Verkami.

Algun tipus d'inversió en capital social podria ser oferta, encara que un esquema com aquest faria necessari vigilar en no caure en alguna llei financera relacionada amb l'oferta pública inicial.

Inversió en capital social directa (per exemple, Crowdcube).

La llei espanyola de mecenatge de 1994 modificada l'any 2002 no està feta a la mida d'impulsar el finançament de masses i no preveu el micromecenatge, ja que és considerat com una acció de compravenda d'idees.

El micromecenatge social es basa en el model de les xarxes d’igual a igual que crea projectes pel procomú tot establint que les relacions dins una comunitat han de permetre la generació d’alguna cosa més gran que la suma de totes les parts que la integren, i ha de garantir un benefici col·lectiu més enllà del propi grup. Aquest benefici ha de ser social i no individual; horitzontal i distribuït, sense privilegis, cap a la base. Una mostra en seria la plataforma Goteo.

204

Altres serveis per a start-ups de base tecnològica Quan algú pensa en start-ups el primer que li ve al cap són empreses amb un elevat component tecnològic . Les empreses de base tecnològica (EBT) fonamenten el seu negoci en l'explotació del coneixement i en els resultats d'un procés de recerca, que permeten la transferència de la seva tecnologia des dels centres de recerca cap al mercat. Normalment mostren taxes de creixement elevades i els llocs de treball que generen són d'alta qualificació.

Les EBT tenen el seu millor hàbitat de naixement i creixement a les universitats, i programes a Catalunya com ACCIÓ ofereix un conjunt de programes i serveis per a elles.

Entre aquests programes destaquen préstecs, assessorament, concursos, programes de col·laboració amb escoles de negoci, programes de suport al creixement i consolidació empresarial, etc. Per això poso l'enllaç.

Exercicis: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

La teva renda disponible: una setmana de despeses.

La teva economia.

Bitcoins?

Anàlisi: full de salaris i impostos.

Com adequar diners i temps.

Tria i calcula els costos del teu producte.

Dissenyar el pla de finançament del projecte.

Formulari

205