Ud2 pensament creativitat by Neus Ferran

2. PENSAment, CREATivitat i INNOvAció La creativitat no és un do, és una forma de treballar. Les idees i la capacitat per trobar-les i desenvolupar-les o creativitat és el segon pilar del procés emprenedor. La creativitat és la capacitat de crear, de produir coses noves, d’arribar a conclusions diferents i de resoldre problemes de manera original. Podem afirmar que la creativitat comporta la capacitat de tenir idees noves o imaginar projectes nous. Ara bé, cal tenir present que la creativitat no és l’única habilitat que comporta innovació, ja que per innovar cal posar en pràctica aquestes idees noves i que el mercat les valori. Les idees creatives poden aparèixer per associació de coneixements previs, per donar resposta a un problema d’una manera que no s’havia donat prèviament. Hi ha diferents factors que es poden associar a la creativitat, com l’originalitat i la flexibilitat (que veurem més endavant)

Des que et lleves fins que te'n vas a dormir et trobes en infinites situacions en què has de triar, buscar una solució o tractar de trobar possibilitats. Obres l'armari: quina roba em posaré avui?; vas cap a l'institut i veus que hi ha un carrer tallat per als vianants i has de canviar de ruta; disposes de dues hores lliures i has de decidir a què les dediques. En la tria de la roba, de la nova ruta cap a l'institut o de les teves opcions pel que fa a què faràs, apliques la teva capacitat d'elecció i el teu pensament creatiu. Creem constantment, i no obstant això pocs ens sentim persones creatives. Creiem que la creativitat consisteix a crear a partir del no-res i això no és veritat. Que siguem més o menys creatius dependrà de la nostra capacitat de combinar elements d'una forma nova. El curs passat un dels projectes presentats era wearingapp: Wearingapp

Tipus de pensament En la tria de la roba, de la nova ruta cap a l'institut o de les teves opcions pel que fa a què faràs, apliques la teva capacitat d'elecció i el teu pensament creatiu. Creem constantment, i no obstant això pocs ens sentim persones creatives. Creiem que la creativitat consisteix a crear a partir del no-res i això no és veritat. Que siguem més o menys creatius dependrà de la nostra capacitat de combinar elements d'una forma nova. Tots reunim i analitzem dades, prenem decisions i creem estrategies per dur-les a terme. Pero en el món actual, la informació s'ha multiplicat de manera exponencial, i també les fonts. Les decisionss'han de prendre més rapidament. La capacitat de reflexionar sobre les diferents possibilitats, veure patrons i connexions que altres no veuen, i mirar les mateixes dades de maneres

noves i diferents representa un avantatge competitiu formidable. Aquestes habilitats innates en els líders les poden aprendre i desenvolupar els membres de l'equip. Segons la font que es consulti, ens trobem amb estudis que asseguren que hi ha més d'una vintena diferent de tipus de pensament: causal, alternatiu, conseqüencial, lògic, reflexiu, analògic, sistèmic..., tot i que nosaltres els reduirem a dos, i després ampliarem un xic més: l'intuïtiu i el racional. En primer lloc, hem de dir que aquests dos tipus de perfils no són excloents en absolut. Tots som capaços de fer servir tots dos vessants del pensament, d'aquí ve, per exemple, que els experts ens diguin sempre que la millor manera d'arribar a una presa de decisió és mitjançant la intuïció. No obstant aixo, sovint la volem passar pel "filtre" de la racionalitat per matisar-la i analitzar-la una mica més, abans d'atrevir-nos a arribar a una conclusió . Ara bé, malgrat aixo, és comú que hi hagi diferències de personalitat, persones que siguin més pràctics a deixar-se endur pels pressentiments abans que fer-ho per una aàalisi detallada de la informació per decidir alguna cosa. Per actuar, per decidir, per triar. Si partim de la base que els grans líders pensen sempre estrategicament, que són conscients del moment i de la situació actual i, alhora, són capaços de crear oportunitats, nosaltres aprendem a fer-ho. Com ells miren amb perspectiva i a llarg termini, en lloc de centrar-se en les conseqüencies a curt termini i són capaços de recopilar informació, analitzar-la i prendre les millors decisions en el moment oportú el que farem és analitzar oportunitats que ens envoltin tot i que abans analitzarem algun exemple. (ex 1)

Els 5 tipus diferents de pensament La destresa es troba a saber quan s'ha de fer servir cada un. EL PENSAMENT CRÍTIC: és el procés mental per analitzar objectivament una situació mitjançant la recopilació d'informació de totes les fonts possibles, i després avaluar-ne tant els aspectes tangibles com els intangibles, i també les implicacions de qualsevol acció. EL PENSAMENT OPERATIU: és la capacitat d'organitzar les idees i els plans de tal manera que es puguin dur a terme efectivament. EL PENSAMENT CONCEPTUAL: consisteix en la capacitat de trobar connexions o patrons entre les idees abstractes i després unir-los per formar una imatge completa. EL PENSAMENT INNOVADOR: implica la generació de noves idees o noves maneres d' abordar les coses per crear possibilitats i oportunitats.

EL PENSAMENT INTUÏTIU: és la capacitat d'utilitzar la percepció com a factor important en la presa de decisions.

La intuïció i la zona de confort Una de les dificultats principals de la intuïció és la dificultat que de vegades acostumem a tenir per explicar el que sentim o creiem, perque els pensaments ens vénen basicament en forma de sensacions i emocions. És per aixo que, sovint, solem desconfiar-ne perque pensem que és una cosa "instintiva" o fins i tot un simple pressentiment. Pero cal no equivocar-se. El que passa basicament és que la informació ens arriba d'una manera molt abstracta, com un quadre difús que no acabem de dilucidar del tot. Tenim la resposta a aquella decisió, sabem el que hem de fer però "no sabem explicar per que". Aleshores, el pensament intuïltiu és un fet "irracional"? En absolut. Tingues en compte que un procés intuïtiu necessita primer una analisi racional de l'assumpte que ens amoïna. Acostumem a observar, meditar i obtenir informació per després deixar-la incubar a un costat del cervell i dedicar-nos a altres tasques. Però la intormació continua allà, latent. I quan ens cal, quan en sorgeix l'oportunitat, fem un judici de valor i una anàlisi summament ràpida de la qual amb prou feines som conscients, d'aquí ve aquesta sensació "d'una cosa abstracta", d'una cosa que no podem explicar amb paraules. Prenem les decisions d'acord amb una anàlisi prèvia molt ràpida, és a dir, no inventem coses ni ens regim únicament per les emocions. Els pressentiments tenen fonament. Pero atenció, cal tenir en compte que, com que són tan ràpids, no sempre són segurs. De vegades, els pressentiments fallen. Ens precipitem. Aquí es trobaria, doncs, la diferencia amb les persones més "racionals". Pero si el que es busquem són oportunitats, detectar problemes i solucionar-los creativament, ens hem de refiar de la nostra intuïció i donar curs al pensament intuïitiu, que ens fara créixer com a emprenedors. Paul D. MacLean als anys 70 o després als 90 en el seu llibre “The Triune Brain in Evolution”, ens comenta que el cervell consta de tres parts: el complex reptilià, el sistema límbic i el neocòrtex. El primer és responsable del nostre comportament i del pensament intuïtiu per sobreviure… En el sistema límbic està l’origen de les nostres emocions i dels nostres comportaments bàsics (a la piràmide de Maslow serien les necessitats bàsiques i de seguretat). En aquest es troben components tant importants com l’amígdala, l’hipocamp i l’hipotàlam. Per acabar el neocòrtex que només tenen els mamífers més avançats és el responsable de la parla, del raonament, de la percepció i de l’abstracció. Si prenem consciència de com prenem decisions, en principi primer decidiria el nostre cervell emocional, després el racional… o no??? On trobem per tant la lògica?? A la punta de dalt d’un iceberg!!!!

Per tant i ja que ens movem més per emocions que per lògica haurem d’aprendre a organitzar amb lògica moltes de les coses que ens passen cada dia i per tant ens caldrà sortir de la nostra zona de comfort. Mentre que la zona de confort és aquella on estem d’allò més bé, a les altres zones ens costa anar. La por al ridícul, al fracàs, al què diran, a l’èxit… no tenir les fites clares (no saber què vull ser?)... són com ja vam veure diferents “pals de paller” que no ens deixen avançar. (ex 2)

Noves idees Una mirada atenta al voltant ens fa descobrir la presència de la creativitat en diferents àmbits de la vida quotidiana. Però per descobrir idees noves, originals i distintes cal que aprenguem a mirar d'una manera diferent. Veure llocs nous, programes diferents als que acostumem a veure, navegar per pàgines web i blocs que ens facin descobrir coses noves i noves tendències... ens permetrà trobar noves idees i enriquir aquelles que ja tenim.

Fixa't en aquestes tres innovacions en l'àmbit de la sanitat, el consum i l'educació:

Canviar per millorar L'Hospital Morgan Stanley per a la Infància, de Nova York, va decidir que en el moment de canviar el seu escàner TC per una nova versió, no es fessin únicament millores per tal que la radiació fos menor, sinó que també tingués un aspecte diferent. Van decidir crear un ambient pirata, amb il·il·lustracions caricaturitzades d'allò més agradables a la vista dels nens. Els pares i els pacients han acollit aquesta idea amb molt d'entusiasme: l'escàner ja no fa por als pacients.

Internet de les coses No fa gaire era inimaginable una nevera amb pantalla tàctil, veu audible i una aplicació que fes possible gestionar tots els aliments que hi guardem. Crèiem que aquestes "cuines del futur" només es podien veure en pel·lícules o es trobaven molt lluny del nostre abast. Però la veritat és que actualment aquestes neveres intel·ligents es troben a tocar. Avui en dia, les companyies electrodomèstiques més importants ja estan oferint neveres intel·ligents entre els electrodomèstics més recomanats per a la nostra llar.

L'escola del futur Aquesta pot ser una classe d'una escola d'un futur no gens llunyà. No hi ha parets, sinó grans espais on els alumnes poden compartir i desenvolupar distintes habilitats.Els professors tenen la funció d'assessorar, d'acompanyar.

Coses que hem de fer ●

● ●

Mira al teu voltant. Fixa't en els altres, busca a internet, llegeix llibres... Tot s'hi val per aprendre de les estrategies que altres han pres en situacions anteriors . Busca com altres han aconseguit els seus avantatges competitius. ● Accepta els canvis. Sempre hi ha noves oportunitats en les quals embarcar-se. Aprofita-les per buscar-hi noves metes i objectius. Considera els canvis com a oportunitats de creixement. ● No et conformis amb la solució rapida. Quan sorgeixen problemes, no t'has de quedar amb la primera sortida que et trobis. Al contrari, cal examinar amb cura el problema i prendre's el temps necessari per analitzar totes les solucions possibles i pensar en les conseqüencies a llarg termini . ● Cal relacionar-se. Mesclar-se amb altres persones i parlar-hi de les teves idees i decisions. S'han de coneixer altres punts de vista. Atura't. Pren-te un temps de tant en tant. Això ajuda a veure les situacions des d'una altra perspectiva. Investiga i analitza els competidors. Crea un perfil detallat de cada un i estudia'n les formes d'actuació.

Juga a "Que passaria si...?" Planteja't situacions i pensa que passaria si es prengués cada una de les alternatives pensades. (Ex 3)

La creativitat La creativitat és la capacitat que tots tenim de generar idees que tinguin valor, d'arribar a conclusions noves i resoldre problemes d'una forma original. L'activitat creativa sempre s'aplica a un objectiu concret i busca una intencionalitat concreta, trobar idees, resoldre problemes, buscar alternatives... Però no obstant, tot i que disposem de creativitat, no sempre ens és fàcil tenir bones idees; depèn de molts factors, alguns personals i d'altres que tenen a veure amb el nostre entorn.

10 consells per alimentar la creativitat que ens ofereix Daniel Zapater. Puc parlar des de l’experiència i assegurar que realment funcionen: cada vegada es fa més fàcil emplenar una pàgina en blanc del processador de textos o de crear una campanya creativa a les xarxes socials. Us atreviu a posar-les en pràctica?

#1 CANVIA DE RUTA quan vagis a la feina, a l’escola, a casa…busca alternatives, segur que en trobes! #2 INVENTA UN PLAT NOU a la cuina, amb els ingredients que tinguis a mà. Et sorprendràs a tu mateix! (esperem que en positiu…) #3 PORTA SEMPRE LLIBRETA I LLAPIS/TABLET a mà, no se sap mai quan la inspiració farà acte d’aparició. #4 NO DEIXIS MAI DE JUGAR, qualsevol excusa és bona: sudokus, trencaclosques, jocs mentals…gamifica la teva vida! #5 SIGUES MÉS OBSERVADOR. Per què no fixar-nos en els edificis mentre passegem? Segur que hi trobem detalls que mai havíem vist! #6 EXPLICA IDEES MITJANÇANT DIBUIXOS. Sabies que et permetrà fer connexions noves entre conceptes? #7 PINTA LES PARETS DE BLAU. No és broma: segons un estudi de la Universitat de Columbia, aquest color ajuda a desenvolupar la imaginació. #8 MIRA MÉS PROGRAMES DE COMÈDIA! Sí, com més feliços i contents estiguem, major capacitat creativa… #9 INTENTA PENSAR COM UN NEN, tal com deia Picasso: “Tot nen és un artista. El problema és seguir sent-ho quan ens fem grans”. #10 FES MÉS PAUSES. Està demostrat que en intervals de 30-45’ amb pauses de 5’ permeten desconnectar i tornar a la càrrega. I si et costa obligar-te a descansar, l’aplicació Pomodoro Timer t’hi donarà un cop de mà! I tu, què fas per ser més creatiu/va?

De què depèn la creativitat? Tots tenim la capacitat de generar noves idees a partir de la informació de què disposem. Això no obstant, existeixen força mites i idees preestablertes sobre el pensament creatiu. Pensem que només els artistes, els inventors o els dissenyadors són persones creatives. Descobrir i millorar alguns aspectes personals (curiositat, estat d'ànim, alguns hàbits...), alguns factors de l'entorn que ens influeixen quan es tracta de generar idees i conèixer algunes eines o tècniques de creativitat ens ajudarà a perfeccionar la nostra destresa creativa.

Els superherois creatius Fomentar la creativitat en el procés d'aprenentatge passa per veure alguns dels models creatius més actuals, com poden ser J.K. Rowling o Wendy Carlos (Adrià, F, 2017). La introducció de la creativitat a l'escola és tan simple com el redisseny de la distribució de l'aula o la introducció d'aprenentatge en el món real, escriu Steven Anderson. Com els superpoders són conceptes abstractes, et proposem treballar-los associats a persones que encarnen cada un d'ells. Els personatges escollits representen la diversitat. S'han escollit persones o grups de diferents cultures, sexes, gèneres, disciplines, moments històrics … per tenir una àmplia gamma de referents. En els períodes de formació de la personalitat és important comptar amb models variats que, a més de ser un exemple, serveixin per impulsar la motivació. Cada personatge s'ha associat a un superpoder que ha estat clau en la seva trajectòria. Aquests personatges van afrontar diversos reptes en la seva vida i van ser capaços d'arribar a solucions creatives gràcies al seu superpoder. Els personatges han estat seleccionats per les seves aportacions a la societat en alguna disciplina, com a ciència, art, música, esport ... Tot i tenir èxits, les seves vides també tenen ombres. Per aquest motiu és important no mitificar als personatges sinó aprendre de la seva experiència vital. Cada personatge pot ser un punt de partida per treballar com es viu l'èxit i com es superen els fracassos. Hi ha persones properes, familiars, veïns, companys ... que són exemple dels diferents superpoders perquè els fan servir en el seu dia a dia. No oblidis a aquestes persones i, quan treballis cada superpoder, fes-los presents a l'aula, com a grup la/el coordinador/a recollirà evidències. Fins i tot podem crear un espai per donar-los visibilitat. Aquí els tenim:

Els superpoders que tenen els analitzarem a la propera unitat en algun cas i en d’altres els haureu d’analitzar vosaltres abans de passar al proper punt. Exemple: L’esperi crític consisteix en analitzar i avaluar la consistència dels raonaments. Exigeix claredat, precisió, equitat i objectivitat, ja que intenta evitar les impressions particulars. Com a verbs demana: raonar, relacionar i establir criteris. Com a indicadors que l’estem usant a classe pode establir: ● ● ● ●

Ens preguntem que és el més o menys important, si és cert o no el que ens han dit? Entenem que les coses, objectes, persones tenen funcions diferents i que tot es relaciona i es qüestiona? Sentim la necessitat d’aprofundir en els detalls grans i petits i no ens quedem en les evidències sense anar més enllà? Cerquem i pensem la raó del pq passen les coses o què passarà si...

Podríem fer el mateix amb cada superpoder però, anem a pams. (Exercici superherois)

Factors personals És molt més fàcil posar en pràctica la nostra creativitat si ens agrada allò sobre el que estem generant idees. També influeix el nostre estat d'ànim: amb prou feines generarem idees quan estem malhumorats, tristos o empipats. Jugar amb les idees afavoreix que sorgeixin noves possibilitats. Tenir una ment oberta, disposada a descobrir novetats, a abandonar rutines i costums. La curiositat és el combustible de la creativitat; si no tenim ganes de saber, d'experimentar, generarem ben poques novetats. L'atzar i també l'error poden ser el començament del camí d'una nova idea. Cal analitzar-los i saber-los aprofitar. Ser capaços de connectar idees, de relacionar coses que aparentment no estan relacionades ens pot ajudar a concebre idees bones i noves. Somniar, imaginar o pensar són comportaments creatius. No totes les idees que generem són bones, per tant cal tenir també la capacitat d'analitzar-les i saber-ne escollir les millors. Però la creativitat té a veure també amb l'acció, amb fer un primer pas, amb posar en pràctica allò que hem pensat. Adquirir l'hàbit de no buscar directament una única solució davant d'un problema, sinó ser capaços de generar moltes alternatives per poder-ne trobar la millor (Ex resolució de problemes).

Factors de l'entorn Si practiquem la creativitat en un entorn de persones que escolten, que participen, que aporten les seves idees, ens sentirem més lliures per pensar. Generar idees dins d'un grup demana, sobretot, tenir respecte als altres i també saber evitar el judici de les idees que els altres poden aportar. No hi ha pitjor antídot contra la creativitat que el que té lloc quan algú ridiculitza les nostres idees. Sense una bona comunicació en el grup és difícil que s'expressin les idees.

Com funciona la creativitat? Ens pensem que les idees apareixen en la nostra ment per art de màgia, que només són fruit de la inspiració*. El cert és que existeix un model comú davant el procés de generació d'idees. Saber com funciona el procés de generació d'idees ens pot ajudar a treure el millor profit a la nostra capacitat creativa i a utilitzar eines que ens permetin aconseguir més i millors idees quan les necessitem. Conèixer bé el problema al qual hem de fer front. Es tracta de preguntar-nos sobre la realitat, de qüestionar, d'impregnar-nos de tot allò que d'una forma directa o indirecta explica el problema que hem de resoldre. El mateix Einstein sostenia que la formulació correcta d'un problema era més important que la seva solució. Hom el considera un dels pensadors més creatius que han existit mai i el seu mètode consistia, entre d'altres aspectes, a no centrar-se insistentment en buscar solucions a un problema, sinó en fer-se moltes preguntes sobre aquest problema. Reflexió i definició. Aquest pas consisteix a ordenar tota la informació que hem aplegat. L'objectiu és definir exactament i clara el nostre objectiu creatiu. Dit d'una altra manera, definir sobre què buscarem idees. Ideació. Aquesta és la fase en què ens posem a generar idees. Com més, millor; busquem quantitat més que no pas qualitat, perquè ja arribarà el moment de seleccionar les idees més valuoses. Per tal de facilitar aquest moment, podem utilitzar algunes tècniques que s'expliquen en l'apartat següent. Revisió i avaluació. És una etapa fonamental de tot aquest procés. Quan tenim una gran quantitat d'idees i alternatives per intentar solucionar el nostre problema, passem a la fase de l'avaluació i selecció de les millors. La creativitat té sentit en aquest punt, quan no ens conformem amb el primer que apareix, sinó que fem servir la nostra raó, el nostre coneixement i experiència per seleccionar les idees i alternatives que poden oferir una resposta millor al nostre repte.

Algunes tècniques de creativitat que et poden ajudar Quan tractem de solucionar un problema o fer front a un repte qualsevol ens vénen a la ment nombroses idees. Això no obstant, pot ser que malgrat l'esforç realitzat no aconseguim que aquestes pensades siguin prou originals o que en tinguem molt poques. En tots dos casos, si volem tenir més i millors idees, ens podem ajudar amb les tècniques de creativitat. Les tècniques de creativitat són mètodes i eines que ens permeten generar idees i entrenar el nostre cervell per a que sigui capaç de generar múltiples opcions i possibilitats quan pensa. Existeix una gran quantitat de tècniques que tenen funcions distintes; algunes ens ajuden a fer-nos preguntes, d'altres ens serveixen per generar idees originals, d'altres per fer visible el nostre pensament. Hi ha algunes regles bàsiques que ens poden facilitar el procés creatiu. Fixa-t'hi: ● ● ● ●

Una persona del grup pren nota de les idees que sorgeixen. Cal que controlem el temps que dediquem a generar idees. Hem d'aconseguir un ambient força respectuós per a que tothom se senti còmode aportant les seves idees. Determinar un nombre mínim d'idees a atènyer ens obliga a buscar una mica més enllà del que és obvi. Al principi s'apleguen totes les idees i només al final se seleccionen.

Els 6 barrets de pensar Edward de Bono és un deis experts en creativitat de més renom mundial, és llicenciat en psicologia i fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un doctorat en medicina per la Universitat de Cambridge i ha escrit 68 llibres, que s'han traduïlt a 37 idiomes. El metode deis sis barrets reprodueix, de manera més senzilla, els processos que tenen lloc al nostre cap quan prenem decisions, i els converteix en un fet sistematic i públic. Per simplificar el pensament, aquest metode proposa que les coses s'atenguin una per una, i que tots els participants es concentrin coordinadament en la que s'esta estudiant. Així, no tan sols es facilita el canvi d'actitud -pera la qual cosa n'hi ha prou de demanar un canvi de barret-, sinó que s'organitzen punts de vista diferents i es crea un mapa enriquit per prendre millors decisions.

Cada barret simbolitza una manera de veure, una manera específica de pensar, que no es preocupa tant per escriure el queja ha passat sinó que intenta entreveure el que ha de passar. Quan els pensadors han incorporat les regles d’aquest mètode i l'ús deis barrets s'ha convertit en una especie de llenguatge comú, l'exercici de pensar aconsegueix deparar resultats meravellosos i imprevistos. 1. Barret blanc. Fets, números, informació. Neutral i objectiu. Verifica les informacions. Demana informació. Determina el nivell de veritat i probabilitat. No interpreta ni jutja, només constata. Separa amb claredat els fets de les creences o probabilitats. El color blanc indica la neutralitat. 2. Barret vermell. Emocions i sentiments estètics. No necessita donar arguments ni justificació lògica als seus sentiments. Treballa amb pressentiments. Manifesta les seves emocions i les utilitza per negociar. Explora els sentiments dels altres. 3. Barret negre. Judicis negatius. Assenyala de manera objectiva tots els riscos, els perills, les imperfeccions i les contradiccions. Treballa de manera logiconegativa: analitza els motius pels quals alguna cosa pot anar malament. Pot fer preguntes negatives. No és un pensament argumentatiu. És un jutge prudent. 4. Barret groc. Pensament positiu i constructiu. Té en compte l’aspecte lògic i pràctic, els somnis, les visions i les esperances. És concret i eficaç i genera propostes, suggeriments i idees. És un optimisme amb fonament, que considera tots els casos i mira els beneficis. És un pensament creatiu amb una clara visió de futur. El color groc és el de la llum del sol. És exactament oposat al negre. 5. Barret verd. És el pensament creatiu. El seu mètode de pensament es basa a buscar alternatives i reconèixer que hi ha molts plantejaments. És provocador perquè surt de les pautes habituals i és generador d’idees. Té en compte l’atzar. Té dret a exposar idees «boges», il·lògiques. 6. Barret blau. És el barret del control. Organitza el mateix pensament, com un director d’orquestra, i coordina els altres barrets. Té una visió global, de síntesi, i formula les conclusions. Planteja les preguntes adequades i defineix els problemes. És el programari del pensament. Organitza les estratègies i en fa el seguiment. Manté l’ordre a les reunions i fa respectar les regles del joc. Controla el temps.

S’organitza el grup amb un moderador. Es planteja un tema per analitzar o un problema per resoldre. Es demana als diversos membres del grup que triïn un dels sis barrets. Es proposa el tema per analitzar o per discutir i cada persona ha de pensar d’acord amb el barret que porta. Al cap d’una estona, es canvien els barrets. Convé que cada membre del grup treballi com a mínim una vegada amb els sis barrets. El moderador recull totes les aportacions i vigila que cada participant segueixi les normes del barret que porta (lego 3).

Brainstorming o pluja d'idees És la tècnica de creativitat més coneguda. Va ser concebuda per Alex F. Osborn (especialista en creativitat i publicitat). Totes les altres tècniques de creativitat es basen en aquesta, que presenta unes normes bàsiques que ens resultaran útils sempre que ens trobem en un procés creatiu. Es posa en pràctica així: 1. Fixem un temps.

2. Es proposa el nombre d'idees que s'han de trobar. 3. No es permet cap mena de crítica als altres companys. 4. Totes les idees són bones al principi. Ja hi haurà temps per criticar-les i seleccionar-ne les millors. 5. La tècnica busca la quantitat d'idees, per tant com més idees es generin millor. 6. Si aconseguim associar idees pròpies amb les dels companys, molt millor. 7. En acabar-se el temps se seleccionen les millors idees. 8. Avaluem i reflexionem sobre com ha funcionat tot el procés. 9. Finalment, arriba el moment d'aplicar les idees triades i fer-les realitat.

SCAMPER És una llista de verificació generadora d'idees que es basa en un conjunt de verbs d'acció que ens proposen i suggereixen canvis en una situació o davant un producte o servei. Bob Eberle va ordenar les preguntes seguint les inicials de la paraula SCAMPER per memoritzar el nom de la tècnica:

Suposa que vols estudiar al teu llit; aplica un SCAMPER: ● ● ● ● ● ● ●

Què podem Substituir? Què podem Combinar? Què és allò que podem Adaptar? Què podem Modificar? Què podríem utilitzar Per a altres usos? Què hauríem d'Eliminar? Què podríem Reorganitzar?

Brainwriting És una pluja d'idees per escrit. Cada membre del grup escriu les seves primeres idees pel que fa al tema sobre el qual apliquem el procés creatiu. Quan el professor ens ho indica, passem el paper a la persona que tenim al costat. Llegim en veu baixa les idees que ha escrit el company i afegim idees noves. Cada vegada el paper conté més idees.

Les 10 C Les “10 C” resumeixen alguns elements que esdevenen clau quan volem posar-nos a buscar idees per resoldre problemes, per crear projectes o per afrontar reptes. Aquestes cal que formin part dels emprenedors. Creure en les pròpies possibilitats creatives, i tenir confiança en sí mateix (estar convençuts que tindran èxit i estar motivats) i en el grup en que fent servir la nostra capacitat natural de pensar amb l’ajuda d’algunes eines, aconseguirem tenir més i millors idees. Cal saber assumir els riscos que comporta la presa de decisions, cal ser conscient en cada moment d’allò que es vol fer. Ens cal una mirada curiosa i disposada a captar detalls, “detonants”, que disparin la nostra imaginació i ens ajudin a associar idees. Practicar alguns hàbits molt beneficiosos, com ara fer servir el color, que és altament estimulant, i acostumar-se a anotar totes les idees que tinguem, a conservar-les. Compartir i col·laborar amb d’altres persones el procés creatiu, fa que les idees es multipliquin i que el procés de pensar resulti molt més fructífer. I per útlim, cal empemta per començar i força i constància per continuar. Les idees mai no venen a la primera. El sentit pràctic i la facilitat per a les relacions personals fan que el grup funcioni i sigui creatiu. Entre els valors que podem afegir al que ja està dit destaca el valor de la humilitat, que és el que ens permet ser conscients dels nostres propis límits i ens predisposa a demanar ajut; valor de la responsabilitat, que implica tenir consciència de les conseqüències dels nostres actes i ens impulsa a respondre dels compromisos; i el valor de l'esforç, que és la virtut de posar l'energia física i mental per impulsar els projectes.

Creativitat i innovació Un emprenedor necessita saber (coneixement) sobre el tema objecte del projecte. Si es tracta, per exemple, d'un negoci vinculat a l'alimentació vegetariana, necessitarà conèixer bé aquest tema. Però a més del coneixement, és imprescindible saber fer o, dit d'una altra manera, tenir certes habilitats. La creativitat i la innovació són les característiques que diferencien un projecte emprenedor d'èxit d'un altre amb escàs futur. La societat d’avui dia necessita noves idees per poder desenvolupar els reptes del món actual. Les noves idees que sorgeixen han de ser reconduïdes per persones o grups que tenen un caràcter emprenedor i poden portar a terme els reptes de la innovació. Aquests emprenedors tenen com una de les seves característiques més destacades la iniciativa. Existeix una gran relació entre emprenedor i innovació, fins al punt que alguns teòrics no conceben l’emprenedoria sense innovar, ja que una de las característiques fonamentals de l’emprenedor és l’aplicació de canvis en les idees, els valors i els procediments de l’activitat econòmica per solucionar els problemes que es presenten en la satisfacció de necessitats. Tot i que la font de la innovació pot ser diversa, la característica que porta implícita qualsevol innovació és que ha d’haver estat introduïda, és a dir, si és un nou producte cal que estigui comercialitzat, si és un nou procés o sistema de comercialització o fins i tot un canvi organitzatiu cal que s’hagi implementat amb èxit en l’empresa. Així doncs, el fet de tenir idees o desenvolupar productes no es considerarà innovació si aquests no s’introdueixen al mercat. La innovació és un procés creatiu que comença amb un descobriment i acaba amb la confecció d’un producte o la realització d’un servei. La innovació pot sorgir en qualsevol lloc de l’organització i pot arribar de manera espontània o ser fruit d’una planificació. I sorgeix sempre que hi ha una necessitat que fa pressió per alguna cosa i es crea un nou producte o procés d’un valor afegit major.

Classificació de les innovacions Entre les innovacions principals en les empreses trobem les innovacions tecnològiques, les innovacions de màrqueting i les innovacions organitzatives. ●

Les innovacions tecnològiques són les que impliquen un canvi en els productes o serveis o en els processos de producció. Tradicionalment, les innovacions tecnològiques, és a dir, les que implicaven novetats en els processos o els productes o serveis eren les úniques que es tenien en compte com a innovacions. ○

La innovació d’un producte o servei consisteix en la introducció en el mercat de productes o serveis nous o significativament millorats. Això pot incloure variacions en

les especificacions tècniques, els components, els materials, el programari, la interfície amb l’usuari o altres característiques funcionals. Incorporació de millores tecnològiques en els productes, Per exemple càmeres en telèfons mòbils, connexió de xarxes sense cables en portàtils... però també canvis en els materials com els teixits més lleugers de les samarretes tècniques o en el disseny dels productes. ○

La innovació de procés és la implementació d’un sistema nou o millorat de producció, o de distribució o de logística. La innovació de procés implica canvis significatius en tècniques, en l’equip o en el programari de producció per millorar la qualitat dels productes o que, simplement, redueixin els costos de producció. Exemples innovadors són les eines de tall làser per a tèxtils.

●

La innovació de màrqueting és la que implica canvis significatius en el disseny de productes o embalatge (packaging), emplaçament o distribució del producte, promoció del producte o preu. Entre els exemples més destacats tenim modificacions en les estructures de fixació de preus com preus desnatats o noves formes de distribució dels productes, o la creació de BUY-vip...

●

Les innovacions organitzatives són les que afecten la producció de manera indirecta, millorant la gestió empresarial. La innovació organitzativa és l’aplicació d’un mètode organitzatiu nou en la gestió empresarial, en l’organització dels llocs de treball o en les relacions externes. Podem identificar com a nous mètodes organitzacionals la implementació de noves tecnologies per a l’organització d’activitats habituals, i la creació de nous procediments per a la realització del treball. Són exemples d’innovacions organitzatives: nous processos de gestió del coneixement, de formació, d’avaluació i de desenvolupament dels recursos humans.

Actituds emprenedores per a la innovació Fixeu-vos un altre cop en el vostre voltant. Quina actitud davant els canvis adopten les persones que us envolten? Els veuen com una nova oportunitat que es pot aprofitar o, al contrari, els veuen com una excusa per queixar-se i justificar-ne els mal resultats? Per començar a canviar el món el primer que s’ha de tenir és el desig de fer-ho. Per aconseguir innovar cal que ho desitgis. Això implica que s’ha de voler ser diferent dels altres i trencar la rutina. ●

S’han de tenir les idees o objectius clars del que es vol canviar. D’aquesta manera s’orientaran els esforços en la direcció correcta.

●

S’ha d’estar informat del que passa en el mercat però s’ha de ser original. Encara que una de les fonts principals per a la millora dels processos de la vostra empresa o feina és l’anàlisi de les altres empreses.

●

S’ha de tenir ambició i visió de llarg termini, és a dir, s’ha de ser inconformista i buscar sempre la millora essent autoexigent, però dissenyant estratègies que incloguin tot el procés innovador.

●

S’ha de ser constant i tenir resiliència. Cal continuar lluitant, tot i el fracàs per continuar aprenent. Aquesta és la via per trobar l’èxit.

●

S’ha de ser diligent i no dubitatiu. La innovació premia, normalment, el que arriba primer. En aquest sentit s’ha d’estar preparat per respondre als canvis de manera immediata.

Per desenvolupar un projecte caldrà tenir idees pròpies i originals. En resum, les nostres idees no s’han de limitar pel fet de voler imitar els altres, tot i que s’ha de conèixer el que fa la resta de competidors. En aquest sentit, s’han de trencar les regles establertes potenciant idees diferenciades.

Habilitats emprenedores per a la innovació Una de les habilitats que més es relaciona amb l’empreneduria i la innovació és la creativitat. Tanmateix no és l’única habilitat que han de tenir les persones que volen emprendre. N’hi ha d’altres com la perserverància, la flexibilitat, la resiliència, etc. que tenen un paper important en l’evolució dels negocis que inicien els emprenedors. Ara les desenvoluparem malgrat haver parlat d'elles anteriorment.

Originalitat i curiositat L’originalitat implica que les idees creatives són les que no han estat copiades, i la flexibilitat és un factor que afecta la creativitat en tant que en predisposa a introduir modificacions en la nostra manera de fer o en els nostres esquemes mentals. La curiositat és el desig de saber, comprendre, investigar i conèixer per tant ens portarà a anar descobrint noves idees creatives i proginals. Així s’accepten noves maneres alternatives de fer que poden comportar solucions creatives. Per potenciar la creativitat en una empresa cal establir un clima de confiança en què sigui fàcil fer aportacions i aquestes siguin respectades, per ridícules que puguin semblar. Respectar i escoltar una aportació que no sigui viable pot ser el primer pas perquè després apareguin noves idees creatives que siguin rendibles.

Flexibilitat Si una de les característiques principals és la variabilitat de l’entorn, resulta obvi pensar que davant aquests canvis s’ha d’actuar amb flexibilitat per poder-nos adaptar millor. La flexibilitat és la capacitat d’adaptar-se a l’entorn canviant. La flexibilitat implica una predisposició positiva a canviar enfocaments o maneres de pensar, per adaptar la nostra manera de

fer i perseguir actuacions més eficaces i eficients. La flexibilitat no implica renunciar a la visió pròpia sinó aconseguir adaptar-la a l’entorn.

Autoestima Una de les dificultats que tenen les persones per emprendre és la poca confiança en elles mateixes. Suposar que no s’està preparat és una manera habitual de no intentar tirar endavant una idea de negoci. L’autoestima és el sentiment envers un mateix d’acceptació i confiança. Els emprenedors acostumen a ser persones segures de sí mateixes, que tenen clares les seves capacitats i les valoren.

Autoaprenentatge L’autoaprenentatge és la capacitat d’adquirir coneixements o destresses per un mateix, a partir de la reflexió i dels interessos comuns, sense una imposició o guia exterior. Perquè una persona tingui capacitat d’autoaprenentatge cal que sigui capaç de formular-se preguntes per si mateixa, reconeixent el desconeixement de la matèria que vol aprendre. A més, l’autoaprenentatge implica que un hàbit d’esforç i compromís amb el que es vol aprendre. Per això, és bàsic ser constant i comptar amb les capacitats d’anàlisi i de síntesi sumant esperit crític. L’autoaprenentatge us permetrà adaptar millor el vostre projecte a les necessitats del mercat per tenir èxit.

Tenacitat Quan es té una idea que es vol tirar endavant, és fàcil que, amb freqüència, es trobin persones, amics o familiars que ens vulguin fer canviar d’idea. Si sempre s’acceptessin els consells per no incórrer en riscos, segurament ens trobaríem amb pocs emprenedors. Això és la tenacitat. La tenacitat és la capacitat per la qual les persones es mantenen fermes amb les seves idees, conviccions i interessos, fins a aconseguir el que desitgen. Podem dir que ser tenaç comporta la capacitat de superar les opinions negatives respecte a l’activitat que es vol dur a terme, i portar-la endavant tot i les reticències que altres hi puguin tenir.

Perseverança La perseverança és la capacitat de fer un esforç continuat amb la finalitat d’obtenir un resultat. Implica no aturar-se davant les circumstàncies adverses i no desanimar-se fàcilment en veure que s’obtenen pocs resultats o que aquests arriben a poc a poc.

Les persones perseverants són les que tenen clars els objectius i no defalleixen fins que els aconsegueixen. Des del moment en què es té una idea fins al moment en què es converteix en un producte o servei que funciona en el mercat, pot passar molt temps i es poden necessitar fer molts tràmits, que poden fer desistir en el camí. Per això, la perseverança és una qualitat que fa que els emprenedors no es rendeixin fàcilment. Això fa possible que les iniciatives arribin a bon port.

Responsabilitat La responsabilitat és la virtut d’assumir les conseqüències de les pròpies decisions. Aquesta habilitat implica ser conseqüent amb un mateix. Si decidim tirar endavant un projecte, emprendre’l, ens hem de responsabilitzar d’aquesta acció i davant les persones involucrades en el projecte (inversors, treballadors, etc.).

Autonomia/iniciativa/Independència i proactivtat L’autonomia, la iniciativa i la proactivitat són característiques relacionades amb la capacitat de tirar endavant i ser actiu en la cerca de solucions per un mateix, sense necessitat de ser orientat. L’autonomia és la capacitat de prendre les decisions que afecten la pròpia vida personal en tots els àmbits d’actuació. Podem definir la iniciativa com una capacitat d’actuar proactivament davant situacions problemàtiques, identificant els problemes o oportunitats, i duent a terme les accions necessàries per solucionar aquests problemes o explotar aquestes oportunitats. Per aconseguir societats i empreses innovadores, cal fomentar la iniciativa pròpia de les persones. En aquest sentit, el reconeixement hi fa un paper molt important.

Assumpció de riscos Una de les característiques principals de l’activitat innovadora i de l’emprenedoria és el risc que porten associades com a conseqüència de la incertesa sobre el resultat econòmic de l’activitat. Aquesta incertesa provoca que gent amb bones idees no tingui la capacitat de tirar endavant el projecte. L’assumpció de riscos implica la capacitat d’incórrer en el risc inherent a l’empreneduria i la innovació. La capacitat d’assumpció de riscos implica que l’emprenedor és una persona capaç de moure’s en circumstàncies d’incertesa. En conclusió, podem dir que, si el risc és inherent a l’activitat innovadora, l’assumpció de riscos ho ha de ser a l’emprenedor.

Resiliència L’emprenedor ha d’estar capacitat per afrontar el fracàs i no enfonsar-se. El fracàs és una possibilitat inherent a l’assumpció de riscos; en qualsevol cas, l’emprenedor ha tenir l’habilitat d’estar preparat per enfrontar-s’hi i superar-lo. La resiliència és la capacitat que tenen determinades persones de recuperar-se de les adversitats i sortir-ne enfortides.

Habilitats, innovació i projectes A l’empresa oberta, dins un model de gestió central de l’economia i societat en xarxa, es demanen noves habilitats i capacitats de gestió: es busquen líders innovadors. Ets un d’ells? Existeixen molts tipus diferents d’innovadors: emprenedors que creen start-ups, emprenedors corporatius (intraemprenedors), creatius i innovadors enfocats a la millora de productes i serveis…

Però tots els innovadors desitgen canviar activament l’statu quo, i són capaços d’assumir riscos intel·ligents per aconseguir que el canvi desitjat succeeixi. A “El ADN del innovador” de Jeff Dyer, Hal Gregersen i Clayton Christensen que s’ha convertit en obra de referència pel líder innovador es presenten les 5 habilitats clau dels líders innovadors:

1. Associating (pensament associatiu): Es tracta de l’habilitat de realitzar connexions entre àrees de coneixement, indústries, sectors, espais geogràfics, que aparentment no guarden cap relació entre si… Fet que ajuda a descobrir noves vies i direccions per a idees i projectes que poden semblar estancats. És un habilitat que aconsegueix la seva versió més radical quan succeeix l’efecte Medici, és a dir “en les fronteres” entre camps diferents, com per exemple la ciència i la cultura, on una combinació de noves idees es fonen en una cosa nova i sorprenent. Exemple: les conferències TED (Technology, Entertainment and Design). Consells pel desenvolupament del pensament associatiu:

● La

metodologia “SCAMPER” que ja hem vist (substitut, combine, adapt, magnify/minimize/modify, put to other uses, eliminate, reverse/rearrange), o el “Trendstorming“ que vol dir llistar en una pissarra les noves tendències com per exemple l’obesitat infantil i que la tinguin en compte els fabricants de roba… un exemple a l’escola és lluitar contra la compra de pantalons-cinturó si volem que el nostre alumnat no ensenyi el cul, són tècniques aplicables en els tallers de creativitat.

● A nivell de gestió d’equips d’innovació, contractar o recórrer a persones d’altres organitzacions i sectors, així com crear equips multidisciplinaris, és el millor consell.

2. Questioning (qüestionament):

La formulació d’un problema és més important que la seva solució, per tant plantejar interrogants apropiats és requisit indispensable per una bona formulació d’un problema o oportunitat. Cal: Fer les 6 preguntes: “Què és?”, “A qui afecta?”, “Per què?”, “On succeeix?”, “Quan succeeix?”, “Com afecta?”. ● Buscar l’origen: “Què ho ha provocat?” ● Fer preguntes oposades: “Per què? i Per què no?” ● Imaginar: “I si…?” ●

Consells per desenvolupar habilitats de qüestionament: ● ●

Implicar-se en el question-storming (tempesta de preguntes). Plantejar-se preguntes sense buscar respostes, anant cada cop més enllà dels límits dels models preestablerts. Cultivar el pensament qüestionador (question thinking). Transformar afirmacions en qüestions.

●

Escriure en una llibreta de notes les preguntes. Reservar-se temps per recollir preguntes de manera regular.

3. Observing (observació): Tota innovació és una proposta incomplerta a una necessitat del client. Per exemple, OpenTable, sorgeix com a resposta a les necessitats de trobar restaurants amb una bona relació qualitat-preu i poder realitzar reserves de manera fàcil. Però una altra solució al mateix problema és possible, com per exemple una plataforma P2P en la qual qualsevol persona va a casa d’una altra per menjar amb ella, per un preu encara millor: Eatwith. És bo plantejar-se les següents 10 qüestions, a l’hora d’observar als consumidors del nostre producte o servei: 1. Com poden prendre consciència els clients de la necessitat del nostre producte o servei? 2. Quina necessitat desitja satisfer el client a l’utilitzar el nostre producte o servei? 3. Quines són les característiques més importants que té en compte 4. 5. 6. 7. 8. 9.

el consumidor a l’hora de seleccionar un producte o servei? Com encarreguen o adquireixen els consumidors el nostre producte? Podem facilita’ls-hi la tasca? Com distribueix la nostra empresa els productes o serveis? Es pot fer de manera diferent? Com paguen els clients el nostre producte o servei? Podem simplificar o facilitar el procés? A quines frustracions s’enfronten els nostres clients a l’utilitzar el nostre producte? Necessiten ajuda els nostres clients a l’hora de consumir el producte? Els clients, realitzen actuacions que limiten la resolució o la vida útil del producte?

10.Com reparen, es serveixen o disposen del producte els clients? Es pot simplificar el procés?

Consells per desenvolupar les habilitats d’observació: ● ● ●

Observar als consumidors Observar a les altres empreses Observar projectes d’emprenedors de qualsevol lloc i sector. Es pot utilitzar Psfk i Springwise com a font d’inspiració!

4. Networking (treball en xarxa): “El que una persona fa pel seu compte, sense ser estimulat pels pensaments i les experiències d’altres, és en el millor dels casos, mesquí i monòton.” Albert Einstein. La innovació és un negoci d’importació i exportació d’idees. La interacció i el valor serà major quan ens introduïm en un entorn diferent al que ens és propi, conversant amb gent desconeguda i amb uns paràmetres culturals diferenciats. Algunes possibilitats són: ● ●

●

Recórrer a experts externs. Anar a esdeveniments relacionats amb la creació d’idees en xarxa: Per exemple, podeu mirar com a estudiants les TED conferences, un provocatiu fòrum en el qual es poden generar idees molt potents a partir del coneixement, dispar, de persones intel·ligents que tenen l’objectiu comú de canviar el món. També utilitzar la plataforma Meetup per realitzar esdeveniments de creativitat entorn a problemàtiques determinades (podeu entrar anant a grups d’idiomes i millorar l’anglès per exemple…) Crear un grup propi de creativitat en xarxa: Molts innovadors compten amb un reduït grup d’assessors creatius (i de total confiança) amb els quals es reuneixen amb l’objectiu de refrescar les seves idees i coneixements.

Consells per desenvolupar habilitats de creació de xarxes creatives: ●

● ● ● ●

Expandir la diversitat de les nostres xarxes socials, i relacionar-nos amb persones molt diferents a nosaltres mateixos, però diferents –també- entre si, tenint cura de la seguretat necessària a Internet. Iniciar un pla de “dinars de treball creatiu i en xarxa”. Buscar temps d’oci per establir noves relacions creatives. Planejar veure dues conferències a l’any del TED, com a mínim que ens ajudin. ...

5. Experimenting (experimentació): L’experimentació és crítica en la innovació, i constitueix la seva clau mestra, donat que les coses no solen sortir tal i com s’espera, i s’aprèn molt dels resultats obtinguts de les proves pilot. L’experimentació és moltes vegades l’única manera de generar les dades necessàries per, en última instància, assolir l’èxit. L’evolució de grans èxits com Google, Apple o Amazon són una demostració d’experimentació mitjançant la conversació amb el client: en el cas d’Amazon, primer, venda de llibres per internet; posteriorment, venda per internet de tot tipus de productes; ara, serveis de computació en el núvol. Consells per desenvolupar habilitats d’experimentació:

● Creuar fronteres físiques com pot ser saludar i xerrar amb alumnat d’altres nivells, ètnies.... Viatjar a altres països, buscar noves amistats… ● Creuar fronteres intel·lectuals aprenent millor un altre idioma.

● Desenvolupar noves habilitats. Apuntar-se a noves disciplines o fer coses mai abans fetes. (exemple: l’estudi de tècniques cal·ligràfiques, per part de Steve Jobs va facilitar la forma i encaix dels Iphone’s). ● Construir prototips, encara que sigui malament.

● Dirigir/pensar noves idees i projectes de manera regular. Tenint el coratge necessari per seguir i aprendre dels processos de prova i error. ● Buscar i recollir activament noves tendències. Aquestes són les 5 habilitats dels líders innovadors. Si un grup desitja innovar, necessitarà desenvolupar-les entre el seu equip donat que la capacitat d’innovació dels grups és un reflex de les habilitats de les persones que el componen.

Cercant oportunitats Una de les dificultats principals de la intuïció és la dificultat que de vegades acostumem a tenir per explicar el que sentim o creiem, perquè els pensaments ens vénen bàsicament en forma de sensacions i emocions. És per això que, sovint, solem desconfiar-ne perquè pensem que és una cosa "instintiva" o fins i tot un simple pressentiment. Però cal no equivocar-se! El que passa bàsicament és que la informació ens arriba d'una manera molt abstracta, com un quadre difús que no acabem de dilucidar del tot. Tenim la resposta a aquella decisió, sabem el que hem de fer però "no sabem explicar per què". Aleshores, el pensament intuïtiu és un fet "irracional"? En absolut. Tingues en compte que un procés intuïtiu necessita primer una analisi racional de l'assumpte que ens amoïna. Acostumem a observar, meditar i obtenir informació per després deixar-la incubar a un costat del cervell i dedicar-nos a altres tasques. Però la intormació continua alla, latent. I quan ens cal, quan en sorgeix l'oportunitat, tem un judici de valor i una anàlisi summament ràpida de la qual amb prou feines som conscients, d'aquí ve aquesta sensació "d'una cosa abstracta", d'una cosa que no podem explicar amb paraules, no inventem coses ni ens regim únicament per les emocions. Els pressentiments tenen fonament. Pero atenció, cal tenir en compte que, com que són tan ràpids, no sempre són segurs. De vegades, els pressentiments fallen. Ens precipitem. Aquí es trobaria, doncs, la diferència amb les persones més "racionals". Pero si el que busquem són oportunitats, detectar problemes i solucionar-los creativament, ens hem de refiar de la nostra intuïció i donar curs al pensament intuïtiu, que ens farà créixer com a emprenedors. Exemple: Els taxistes de Londres estudien una mitjana de quatre anys per obtenir la llicència, i han de superar un examen que es diu “The Knowledge”. En ell se'ls pot preguntar per la ubicació de més de 25.000 carrers i llocs de Londres. L'any 2000 Eleanor Maguire va realitzar un estudi en el qual va comprovar que els hipocamps dels taxistes estaven més desenvolupats que els de persones que no

havien practicat el tipus d'entrenament que aquests havien fet. Això mateix s'ha comprovat en altres casos, i per a altres òrgans del cervell. Per tant a l’hora de triar oportunitats per resoldre problemes ens podem moure en el camp de la intuïció, la imaginació, contrastar amb els altres i dur a terme finalment la que escollim (Ex1: amenitzem la biblioteca).

Design thinking El design thinking és una metodologia que es fa servir per generar idees innovadores i centra la seva eficàcia a entendre i donar solució a les necessitats reals deis usuaris. Prové de la manera en que treballen els dissenyadors de "la manera en la qual pensen els dissenyadors". Es va començar a desenvolupar de manera teórica a la Universitat de Stanford, a California (EUA) a partir dels anys setanta. El dibuix és una de les millors maneres de comunicar i construir, però són molts els que pensen equivocadament que no saben dibuixar i que aquesta metodologia, per més bona que sigui, no els pot servir. El que necessiten és enganyar el cervell. Normalment el costat esquerre és dominant i ens mostra tot el que ens fa por. Ens diu que no ho podem fer, que estem arriscant massa i que no hem de canviar. Malgrat aixo, el costat dret és el costat de la imaginació el que ens diu el que sí que podem fer i les oportunitats que tenim al davant, i és capaç de relacionar el que no sabem fer per convertir-ho en el que sí que podem saber, i aixo és una oportunitat per començar a treballar d'una manera visual. És el que s'anomena creativitat visual. En ser una disciplina que utilitza la sensibilitat i els metodes deis dissenyadors per fer coincidir les necessitats de les persones amb el que és factible tecnologicament. Empreses com Apple, Google o Zara el fan servir. Com que és un gran generador d'innovació, es pot aplicar a qualsevol camp: des del desenvolupament de productes o serveis fins a la millora de processos o la definició de models de negoci. (exercici Design Thinking 2) Amb aquesta metodologia es pot aprendre d'una altra manera. Cada

vegada s'utilitza més a les escoles. Els infants tenen una gran capacitat per visualitzar, i la incorporació de dinamiques de design thinking suposa una gran oportunitat d'aprenentatge. Les seves aplicacions només tenen com a límit la imaginació. En definitiva, el design thinking el pot fer servir qualsevol només amb un llapis i un paper, tot i que nosaltres varem començar amb 3 problemes, post-itts i retoladors. Dibuixar és un mecanisme ideal per aprendre fent. El dibuix diverteix, treu pressió, allibera oxitocina i serotonina i ajuda a sentir-se més feliç perqué té un poder curatiu (fem alguna mandala?). Es tracta de desbloquejar el dibuix entes només com a art i dibuixar-ho tot buscant l'interés en el procés i no en el resultat final. Els grans invents de la historia han sortit de la unió entre una ma, un llapis i un paper. Les persones poden donar llum i il·luminar els altres com un misto . Pero un misto no donara mai llum si ningú no el rasca contra la capsa. Aixo es denomina energía d'activació i aquesta energia és el dibuix, perqué funciona segons uns parametres d'acció i reacció. El design thinking es desenvolupa seguint un procés en el qual es posen en valor el que nosaltres considerem les seves 5 característiques diferencials: ●

●

La generació d' empatia: cal entendre els problemes, les necessitats i els desitjos deis usuaris implicats en la solució que estem buscant. lndependentment del que estiguem desenvolupant, sempre comportarà la interacció amb persones. Satisfer-les és la clau d'un resultat reeixit. La generació de prototips, ja que defensa que tota idea ha de ser validada abans d'assumir-se com a correcta. El desígn thínkíng propicia la identificació d'errors, perqué quan trobem la solució desitjada, aquests ja s'hagin resolt. El treball en equip, ja que posa en valor la capacitat dels individus d'aportar singularitat. I tot, sota una atmosfera en la qual es promou l'aspecte lúdic. Es tracta de gaudir durant el procés i, gràcies a això, arribar a un estat mental en que donem curs al nostre potencial. Durant el procés es desenvolupen tecniques amb un gran contingut visual i plastic. Aixo fa que posem a treballar tant la ment creativa com !'analítica, i aixo dóna coma resultat solucions innovadores i factibles alhora.

Al llarg del procés es va afinant el contingut fins a desembocar en una solució que compleixi els objectius de l’equip i fins i tot que els superi. Com el procés no és lineal podem seguir les diferents etapes uque normalment són 7 en 5: ●

●

● ●

EMPATITZAR: COMPRENDRE I OBSERVAR, comprendre les necessitats dels usuaris en la solució que s’està desenvolupant i també de l’entorn→ posar-nos en la pell per generar solucions. DEFINIR: nivellar la informació recopilada i quedar-nos amb allò que aporta valor de debó, amb un resultat innovador. IDEAR: generar una infinitat d’opcions, si poden ser estrambòtiques millor ja que aquestes que a vegades són visionaries són les millors. PROTOTIPAR: convertir les idees en realitat (aquí apareix el LEGO) ens ajudarà a millorar i refinar abans del resultat final. TESTEJAR (I IMPLEMENTAR): provar els nostres prototips amb els altres membres del grup, identificar si és el cas millores significatives. La nostra idea evolucionarà fins a convertir-la en la solució final.

Neurociència i educació Com diu sir Ken Robinson, expert mundial en creativitat, el sistema educatiu actual es basa en les necessitats dels treballadors de fa un parell de segles. Una escola senzilla, on tothom estudia el mateix. I si t'agrada alguna cosa que no siguin les ciències, la història, la llengua o les matemàtiques, t'aguantes. Vaja, que no se't passi amb somiar ser pianista, il·lustrador, ballarina, empresari o ranxer. La gent decent no pot guanyar-se així la vida! No obstant això se’ns demana creativitat i la gent no està preparada per ser creativa. La creativitat, consisteix en una cosa tan senzilla com associar conceptes per generar una cosa nova que pugui ser valuosa per a algú. Però això només ho sabràs quan ho implementes i es converteixi en innovació. Per tant us cal, en grup, co-crear, enfrentar-vos als problemes, alguns cops liderar, d’altres fer les coses millor… i en cada nou desafiament a classe tindreu una nova oportunitat per fer veure la vostra creativitat i educació. Cal que a més el projecte que desenvolupeu sigui per totes i tots important i que us mostreu feliços en el viatge d’estudiar. La neurociència aplicada a l’educació no s’ha aplicat molt però sí que trobem molts escrits, Óscar Vilarroya explica que la neurociència sap molt poc del que és la creativitat, malgrat que s’ha estudiat molt, amb intensitat i exhaustivitat. Diu que es parteix dels treballs previs fets des de la psicologia i el màrqueting, i ara utilitzen les màquines de ressonància magnètica, que permeten veure els teixits del cos humà, i despullar el cervell dels humans mentre pensen, creen, anticipen, o fan les

activitats pròpies de l’ésser humà. Explica que intenten veure què passa al cervell humà en relació a les activitats cognitives i treure’n conclusions. Se sap, gràcies a la psicologia cognitiva, que la creativitat té relació amb la intel·ligència. La gent creativa és intel·ligent, però la gent intel·ligent no té per què ser creativa. La gent intel·ligent mira de trobar una resposta correcta, mentre que la gent creativa procura trobar una resposta innovadora. La creativitat és un pensament divergent, que no intervé en els processos de racionalitat. Per tant TOTS PODEM SER CREATIUS!! (https://youtu.be/RJV2OMdu85g, https://youtu.be/CXPmWOTBNuY ) L'ús del procés creatiu dóna com a resultat una gran quantitat d'idees. Un cop obtingudes, cal iniciar un mètode per valorar-les i triar la millor. Per això, es proposa utilitzar criteris objectius, com ara la precisió, l'eficiència i la viabilitat de la idea, o d'altres que puguin ser adequats a la ideada escollida. Hem vist diferents mètodes: SCAMPER, brainstorming, brainwritting… Com a educadors, quan es tracta de la creativitat a l'aula, hi ha dues coses que podem fer. Podem prendre el camí de menor resistència i treure la creativitat dels processos d'aprenentatge. O podem crear un entorn que fomenti la creativitat en l'aprenentatge i permetre als nens que explorin els seus talents (Steven Anderson). Per què aquesta rajola de xocolata té forma de prisma triangular? O quina mesura de paper de plata necessito per embolicar-la? Amb un volum de 290,64 cm3 i una llargada de 10,5 cm. Serien preguntes matemàtiques que portarien l’alumnat a estudiar molt més.

Emprenedoria social, un pas més enllà! La manca de solucions en l’àmbit de la pobresa i l’exclusió social, la crisi, els conflictes bèl·lics i les catàstrofes naturals estan provocant aliances entre diferents sectors. Per tant apareixen idees i innovacions en aquests camps que intenten establir relacions creatives en àmbits molt diferenciats. La Viquipedia és un exemple d'emprenedoria social. L’emprenedoria social cerca satisfer necessitats de la societat en la qual es desenvolupen i apliquen estratègies de mercat per assolir un objectiu social. També esisteixen campanyes com : “Campanya Roba Neta” que vetllen perquè hi hagi transparència en la cadena de producció de roba i calçat i que els i les treballadores ho facin en condicions “occidentals” o no es contracti a menors (treball cooperatiu de denúncia) d’altres com l’Escola amb la Fundació de Veí s Veí amb campanyes com la recollida de roba, de joguines per al Nadal… El moviment de l'emprenedoria social inclou tant organitzacions sense ànim de lucre que utilitzen models de negoci per assolir la seva missió com organitzacions amb ànim de lucre el propòsit principal de

les quals és de caràcter social. Té com a objectiu complir el "triple resultat" : aconseguir alhora desenvolupar-se de manera satisfactòria en la dimensió social, ambiental i del benefici econòmic. Es diferencien de les emprenedories comercials en el fet que l'objectiu social o mediambiental sempre es troba al centre de les seves operacions. L'objectiu principal de les empreses socials és generar beneficis per impulsar els seus objectius socials o mediambientals. Condicions necessàries de tota empresa de tipus social: ● ● ● ● ● ● ●

La sostenibilitat económica i l'ús d'eines empresarials. La resposta a una necessitat social a través dels béns i els serveis que crea, el col·lectiu al qual ocupa o a qui pertany. La reinversió deis beneficis. La renúncia a repartir dividends. El talent i la innovació posats al servei del canvi social. La cerca de solucions sistemiques (trobar el punt de palanca i no les respostes a curt termini). La gestió democratica i transparent.

Podem simplificar dient que l'emprenedoria social o la creació d'empreses com a mitjà per a la transformació social neix de la SUMA de les inquietuds pròpies del tercer sector (el treball amb col·lectius en risc d'exclusió social, l'afany de transformació...) amb les eines pròpies del sector empresarial (sostenibilitat, tècniques de mercat, estratègies de finançament, servei al client...). Per tant redefineixen el seu model econòmic i de retruc en aquest moment el meu model educatiu. Per això parlem ara d’algunes experiències que us podem ajudar a trobar el vostre projecte: ● ● ● ● ● ● ● ● ●

Associació ALBA Capipota Productions SL Cresol, Solucions Energètiques Locals, SCCL Dimas Eis, SL L’estoc Femmefleur SCCL Federacion Iberoamericana de Circo (FIC) La Caseta de la Coma de Burg La Fageda (ja l’heu vist)

Totes elles, de les quals podeu obtenir informació són empreses que amb aliances han aconseguit innovar socialment i el que us demanem és que en feu un breu anàlisi en grup d’una d’elles per explicar-ho al grup classe. Podem mirar la nostra capacitat creativa però també analitzar dins a quin punt ens mou la passió, visió, generositati humilitat, el compromís, el treball en equip, la llibertat, la sensibilitat, l’honestedat i el compromíes ètic, l’organització i planificació, l’eficiència, la comunicació, l’assumpció del risc, la disciplina, la creativitat i en darrer lloc EL SENTIT DE L’HUMOR.

Sostenibilitat mediambiental i ètica professional El desenvolupament sostenible va ser definit al 1987 per les Nacions Unides com a “desenvolupament que cobreix les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les

generacions futures per cobrir les seves pròpies necessitats”. Darrera d’aquesta definició hi ha dos eixos clau: ●

●

Primer, el concepte de desenvolupament es refereix a la millora qualitativa en la vida de les persones, i no tant al creixement o augment quantitatiu de l'economia. Per tant, un cop s'assoleix un nivell econòmic mínim, el creixement mesurat pel PIB -materials, capital i treball- no pot ser l'únic objectiu de desenvolupament, perquè no implica una major prosperitat. Segon, el concepte de sostenible es refereix a cobrir les necessitats dels consumidors de forma suficient i eficient, és a dir, de forma que hi hagin prous recursos per a tothom i per sempre. Històricament, el creixement econòmic ha implicat assolir uns nivells més elevats d'extracció, processament i ús de recursos, i en conseqüència la degradació i esgotament de la natura. Reduir aquest impacte negatiu requereix desacoblar el consum del cicle d'extracció, ús i eliminació dels recursos.

Per impulsar el canvi de paradigma, sorgeix la necessitat de passar d'una era caracteritzada pel súperconsumisme a una nova era caracteritzada per valors i comportaments sostenibles. En l'actualitat, la majoria dels enfocaments empresarials envers la Sostenibilitat solen ser reactius i de compliment legal, donant resposta a les preocupacions de les ONG i els governs. Aquesta visió tendiria a canviar, perquè les empreses es veuran incentivades a construir el nou model d'economia sostenible, a mesura que: ●

●

Vagin augmentant els comportaments sostenibles dels consumidors i es generalitzin les seves demandes de transparència per conèixer informació clara i veraç dels impactes mediambientals de les empreses. Augmentin els requeriments dels inversors i les grans multinacionals per a què la cadena de valor empresarial minimitzi riscos financers i es prepari per la creixent escassesa de recursos, l'augment dels costos d'energia i de les matèries primeres. Els governs canviïn la forma de mesurar i impulsar el desenvolupament econòmic, regulant i incentivant en conseqüència, servint com a exemple a l'implementar també criteris de sostenibilitat en els seus processos de compra de béns i serveis.

Analitzant les empreses que comencen a construir el nou paradigma, identifiquem 8 models de negoci vinculats a la sostenibilitat, caracteritzats pels següents conceptes:

Model 1: Concebut per ser reutilitzat Dissenyat perquè es puguin recuperar, processar i reutilitzar els components de forma continuada, assegurant la disponibilitat i el preu de les matèries primeres en el futur, i amb la possibilitat d’oferir al client un model de comercialització de tipus servei en comptes de vendre productes.

Model 2: Concebut per ser compostable Productes dissenyats de forma que, al final de la seva vida útil –és a dir aquell espai de temps durant el qual el producte manté els seus atributs principals quant a qualitat i durabilitat- els seus components serveixin per generar energia o per a la nutrició humana / animal / vegetal, siguin saludables pels que pateixen sensibilitat química, i minimitzin la necessitat de gestionar residus per a les empreses i administracions públiques.

Model 3: Eficiència energètica Minimització del consum energètic per reduir costos i aprofitament màxim de l’energia per treure-liun rendiment extra (ex. Cogeneració).

Model 4: Consum col·laboratiu Es tracta de comunitats de persones que compren, comparteixen i intercanvien béns i serveis de 3 formes: ●

● ●

Pagant per compartir un bé entre uns quants: No es compra el bé (i per tant no es té en propietat) sinó que es paga per un servei on es comparteix aquell bé amb altres (NETFLIX entre vàries persones) Intercanvi: S'intercanvien béns o serveis, no havent-hi transacció monetària Col·laboració: la comunitat s'organitza per fer una compra conjunta, normalment amb un preu inferior al que s'obtindria comprant de manera individual

Model 5: Localització Sistema d'aprovisionaments, fabricació i distribució en l'àmbit local, donant suport a la comunitat, minimitzant els riscos d'augment de les despeses logístiques i reduint la sensació de vulnerabilitat.

Model 6: Reciclatge Creació de punts i sistemes de recollida dels productes i/o components, sistemes de recompensa pels consumidors, sistemes de processat de residus.

Model 7: Qualificació i etiquetatge Fixació d’estàndards, certificació i assessorament en matèria de Sostenibilitat.

Model 8: Compromís emocional Model de negoci basta en cercar l’afiliació dels consumidors lligant la imatge de marca amb els conceptes d’associació amb la natura i compromís amb el medi ambient. La defensa de la sostenibilitat social i mediambiental com a valor empresarial està creixent amb força en el món dels negocis a escala mundial. Els nous emprenedors impulsen aquest valor empresarial amb projectes que fomenten la sostenibilitat social i mediambiental des de la doble rendibilitat, l'econòmica i la d'impacte ètico-social. Segons Goleman, la cultura d'una organització i com s'hi sent la gent pot representar el 30% del funcionament del negoci. Per això hem de fomentar l'aparició de líders resilients que dirigeixin les empreses mobilitzant la gent amb passió, decisió, compromís i una profunda preocupació per les persones. Aquests líders anomenats resonants han de ser capaços de combinar eficaçment capital financer, humà, intel·lectual, mediambiental i social fent que sigui fantàstic treballar amb ells, al mateix temps que obtenen resultats (Boyatzis & McKee, 2006). Només així les empreses seran coherents amb allò que diuen i fan. Si les persones que formem part de les organitzacions no som felices treballant-hi, per molt que els valors de l'empresa defensin la sostenibilitat, els projectes que aquestes desenvolupin mai seran sostenibles. Per això aquesta felicitat és cabdal per poder promoure i fer realitat els valors de l'empresa en cadascuna de les accions que duu a terme.

Evidentment la felicitat sostenible és responsabilitat del líder de l'organització, qui ha de promoure projectes atractius i sostenibles (coherents amb els valors de l'empresa), crear plans de carrera excitants, proporcionar seguretat econòmica als membres de l'organització i facilitar la compaginació de la vida personal i laboral. Les empreses que aconsegueixin fer d’aquests valors el seu ADN tindran més opcions d'atraure talent i lluitar per aconseguir un avantatge competitiu sostenible enfront dels seus competidors, fet que els garantirà la seva pròpia sostenibilitat i viabilitat a llarg termini. Seran aquelles emprendran iniciatives de valor que permetran canviar la manera de fer negocis en un món on ja no tot s'hi val per diners. Cal a més tenir en compte l'ètica (exercici Roba Neta) quan fem servir peces o productes elaborats per altres empreses del Tercer món, cal assegurar que no es duen a terme ni explotació femenina ni infantil i pagar preus justos per aquestes peces. Un darrer punt és assegurar la qualitat dels productes i que compleixen les normes establertes en el nostre país.