Ud1 com soc com altres by Neus Ferran

1. COM SÓC JO? Com són els altres? "Té molt talent." Has sentit alguna vegada aquesta frase? La pronunciem quan veiem que algú realitza alguna activitat, alguna feina, alguna habilitat amb molta destresa. Es tracta, doncs, de fer alguna cosa de manera excel·lent. El talent acostuma a ser una barreja d'habilitats, coneixements i actituds. Tothom pot destacar en un talent i ser capaç de desenvolupar-lo. Rere qualsevol talent sempre hi ha una gran capacitat d'esforç. Una manera de poder mostrar el talent consisteix a plasmar-lo en un document. Podem elaborar un currículum, un text que resumeix les dades més importants d'una persona, i entre elles, evidentment, el seu o els seus talents. El videocurrículum té aquesta mateixa finalitat, però utilitza com a mitjà el vídeo i no el document escrit. Encara trigareu un temps a necessitar un currículum que mostri els vostres coneixements i les vostres habilitats en el món laboral. Això no obstant, no és necessari estar buscant una feina per plasmar en un document gràfic o en un vídeo tot el que sabem, tot el que hem fet...

Autoconeixement L'autoconeixement és el coneixement d'un mateix que parteix de la reflexió i que permet descobrir qualitats que es poden reforçar i aspectes negatius que es poden corregir. Es basa en la idea que hem d'aprendre a estimar-nos i a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Implica la maduresa de conèixer virtuts i defectes, per fonamentar-se en els primers i lluitar contra els segons.

Per què és important? L'autoconeixement permet comprendre millor les nostres reaccions, valorar la nostra capacitat abans d'emprendre qualsevol activitat, fins i tot abans de relacionar-nos amb altres persones. Quan s'avança en el procés del propi coneixement, aconseguim entendre'ns millor i també relacionar-nos millor amb els nostres companys, familiars i amics. Aquest és un procés lent, que no s'aconsegueix de la nit al dia. S'inicia quan es pren consciència dels punts forts i de les debilitats que ens caracteritzen i s'allarga durant tota la vida.

●

L'autoconeixement és el pas previ i fonamental per aconseguir l'autoestima, l'autorrespecte i l'autocontrol. Per estimar-nos una mica més ens hem de conèixer millor. No hi pot haver autoestima sense autoconeixement. L'autorespecte. Tots desitgem el respecte dels altres, encara que de vegades ens diem coses que no acceptaríem que ningú ens digués. Per exemple: "No aconseguiré aprovar aquest examen, perquè sóc un desastre en matemàtiques". T'imagines que el teu millor amic et digués una cosa semblant? Per aconseguir el respecte de les persones que tenim al nostre voltant és necessari que ens respectem a nosaltres mateixos. L'autocontrol és la capacitat que ens permet gestionar de manera adequada les nostres emocions i no permet que siguin les emocions les que ens controlin. Es tracta que totes les emocions, tant les negatives com les positives, s'experimentin i s'expressin d'una manera adequada. Actuar de manera impulsiva és el contrari de l'autocontrol. Quan sentim ira, ràbia, quan estem enfadats, i no som capaços de controlar aquest sentiment, la reacció que tenim davant qualsevol petit problema pot ser totalment desproporcionada. És el mateix que passa quan estem molt contents o eufòrics, i decidim sense cap tipus de control fer una gran despesa només en base a l'emoció del moment. L'autoestima. És la valoració (positiva o negativa) que fem de nosaltres mateixos. Està molt relacionada amb el fet de tenir confiança en un mateix, amb la satisfacció personal i sentir-se orgullós de les pròpies accions. La persona que té una bona autoestima no té la necessitat d'agradar sempre als altres. No es compara ni busca l'admiració i aprovació constant del seu entorn. Una autoestima positiva produeix seguretat en un mateix i influeix en el comportament.

Actitud positiva L'actitud positiva té molt a veure amb el fet que ens apassionem per les coses que fem i mostrem proactivitat, és a dir, que ens responsabilitzem de fer o de planificar de forma efectiva tot un conjunt d’esdeveniments perquè les coses que ens proposem succeeixin. Prendre la iniciativa hi té molt a veure. Si sabem amb certesa quines són aquelles coses que ens agraden de veritat i per les quals tenim certa facilitat, ens serà molt més senzill aconseguir aquesta actitud positiva que tant agraïm de les persones que ens envolten. Com ens diu en Küppers, V. (2014) “Les persones que viuen amb sentit, les persones entusiastes, les persones felices, són aquelles que van a trenta mil vats. Aconseguir-ho no és fàcil, suposa un gran esforç, però és gratificant, molt gratificant. És la diferència entre viure una vida plena i viure una vida de pena.” L'actitud depèn de tres factors: ●

●

L'automotivació significa ser capaç de decidir què pretens aconseguir i donar tots els passos necessaris per tal d'aconseguir-ho sense necessitar que ningú t'hagi d'empènyer a fer-ho. Està molt relacionada amb l'autoestima. La proactivitat significa actuar per aconseguir els teus objectius, sense abandonar davant els fracassos i no quedar a l'espera que les coses succeeixin.

●

L'entusiasme és una força interior que ens impulsa a actuar. Ens entusiasmen les coses que ens agraden, però també les que ens permeten créixer com a persones o les que ens fan sentir que pertanyem a un grup.

Quan treballem hora a hora, dia a dia, per aconseguir que la vida sigui aquest projecte fantàstic, la ment genera endorfines que ens fan sentir plens d’energia i entusiasme. Ens sentim més positius i creatius. Emprendre un projecte és posar en marxa qualsevol dels nostres somnis. Ser emprenedor significa tenir iniciativa i passar a l'acció. I implica posar en funcionament les habilitats pròpies per iniciar un projecte, per afrontar una situació que vulguem canviar, per aprofitar una oportunitat que se'ns presenta. A vegades considerem sinònimes les paraules emprenedor i empresari, però no és ben bé el mateix. Podem ser emprenedors sense necessitat de ser empresaris. Hi ha diferents models d'emprenedoria, com els personals, els que pretenen contribuir a alguna causa o millora social, etc.

La motivació per emprendre Un emprenedor (o un equip d'emprenedors) té una idea i decideix tirar-la endavant i impulsar un projecte o una empresa. Però la motivació real per fer el pas i passar a l'acció no és només, ni principalment, el fet de disposar d'una idea. David McClelland (1917-1998), psicòleg americà, va formular la teoria de les necessitats, que explica que les persones realitzem els nostres projectes en base a tres tipus de necessitats: ● ● ●

La necessitat d'èxit, que es pot traduir en la necessitat de veure resultats en allò que realitzem. La necessitat de poder, que es refereix al desig de tenir impacte, d'influir i controlar els altres. La necessitat d'afiliació, que pot definir-se com el desig de relacionar-nos amb altres persones i sentir que pertanyem a un grup.

Segons McClelland, els emprenedors que tenen més èxit són persones que han desenvolupat sobretot una gran necessitat d'aconseguir els seus objectius i, per tant, busquen situacions que els permetin satisfer-les. La creació d'una empresa pot ser una d'aquestes situacions. Hi ha emprenedors als quals els motiva sobretot el fet de crear (una empresa, un projecte...), a d'altres els motiva molt més el fet de tenir poder, i n'hi ha d'altres que per damunt de tot desitgen tenir autonomia (o dit d'una altra manera, no tenir caps). Depenent d'una o altra motivació, podem establir les diferents tipologies d'emprenedors: ● ●

Professionals liberals Cercadors d’oportunitats

● ●

Empresaris Executius

però d’això en parlarem més endavant. (demanem que es cerqui informació??)

LA MOTIVACIÓ Daniel Pink (1964) és un escriptor americà especialista en temes de motivació, i ha escrit el llibre To sell is human. Hi explica que les tres coses que més motiven les persones són: tenir autonomia sobre la feina que es fa, tenir habilitat i destresa (tenir la sensació que ho sabrem fer) i conèixer la finalitat d'allò que tenim entre mans.

Saber, idees, projectes Una empresa, una competició esportiva o l'organització d'un esdeveniment són exemples que permeten que ens fem una idea d'allò que significa emprendre un projecte. En tots aquests casos són necessaris tres elements que estan en la base de qualsevol procés emprenedor: el conjunt de coneixements que necessita la persona, les idees i el projecte, pilars que desenvoluparem al llarg del curs. El projecte en si és un document que identifica, descriu i analitza una idea, n'examina la viabilitat tècnica i econòmica i detalla quins recursos són necessaris i on es poden obtenir. A més, desenvolupa, organitza i planifica els passos imprescindibles per convertir el projecte en una realitat. Els projectes originals, diferents i sorprenents capten l'atenció dels possibles clients o seguidors. Per aconseguir aquesta diferenciació (paraula que s'utilitza en el món de l'empresa per referir-se a les característiques d'un producte o d'un servei que el distingeixen de productes o serveis semblants de les empreses competidores) respecte a d'altres projectes que ja existeixen s'ha de posar en joc la creativitat i la innovació, que ens permeten generar idees amb valor i posar-les en pràctica. Tot i que parlem de projectes emprenedors la iniciativa emprenedora pot aparèixer en qualsevol àmbit de la vida. És una manera d'actuar i de tirar endavant idees a través de l'elaboració de projectes, des de les matèries noves desenvolupades pels vostres mestres a noves maneres de plantejar rutines diàries com per exemple en el camp dels esports. Podem trobar diferents àmbits d'emprenedoria:

Emprenedoria cultural Engloba aquelles activitats i projectes que s'originen gràcies a la creativitat i el talent de les persones i que, a més, tenen un gran potencial per generar activitat econòmica i ocupació. Formarien part d'aquesta categoria el cinema, el teatre, els esdeveniments els esdeveniments musicals...

Emprenedoria participativa Engloba aquells projectes que parteixen d'una comunitat i que es creen amb l'objectiu de millorar algun aspecte o solucionar algun dels problemes que l'afecten. En seria un exemple la creació d'una associació per recaptar fons per lluitar contra una malaltia o per combatre una injustícia. Un exemple és el primer banc dels aliments. Un grup de jubilats recollia en els supermercats els aliments sobrants per repartir-los entre la gent exclosa de la societat (1967 Van Hegel jubilat).

Emprenedoria empresarial Possiblement és la més coneguda i és la que parteix de detectar una oportunitat de negoci en un mercat concret i té com a finalitat generar riquesa per als impulsors del negoci. En moments de crisi econòmica hi ha molta gent que decideix iniciar un negoci per crear el seu propi lloc de treball (autoocupació). Alguns ho fan de manera individual; altres, tanmateix, opten per ajuntar habilitats i recursos entre diversos socis. Malgrat que aquest és un camí per incorporar-se al món laboral, sempre és necessari detectar una oportunitat de negoci: hi ha d'haver una clientela disposada a comprar els productes o serveis que l'empresa ofereix. Exemple és el bolígraf pràctic (BIC) d'un sol ús i de baix cost. Es va crear davant la necessitat de fer servir una eina eficient per escriure com a alternativa a la ploma estilogràfica (1940 germans Biró).

Emprenedoria social Formen part d'aquesta categoria les empreses que busquen ser rendibles per contribuir a una causa social. Els seus projectes acostumen a incorporar alguna innovació social (nous serveis o noves maneres d'oferir-los) i un gran compromís cívic (la gent que forma part del projecte té una determinació molt gran per aconseguir els objectius de millora que permetin generar canvis en la societat). Un bon exemple d'aquesta categoria és Ashoka, una organització que identifica i inverteix en idees innovadores que els emprenedors socials volen impulsar. Va néixer el 1980 i en aquests moments compta amb més de 2 000 empreses en més de 60 països diferents (http://spain.ashoka.org/sobreashoka/ ) En el món de l’emprenedoria social trobem diferents exemples catalans. Entre aquests podem destacar el cas de la Fageda. La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982, que té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs.

UNDERAGE FESTIVAL Un exemple d'emprenedoria cultural és el que va iniciar el jove Sam Kilcoyne, que va impulsar, quan només tenia 14 anys, l'Underage Festival. Aquest projecte era un gran festival de música per a adolescents i preadolescents que va organitzar a Londres uns quants anys seguits. Va acabar el 2012. (https://en.wikipedia.org/wiki/Underage_Festival)

Projectes emprenedors de joves Molts joves mostren una gran capacitat per emprendre projectes. Alguns, quan en tenen l'oportunitat, materialitzen aquesta capacitat en una nova empresa. Altres apliquen totes les seves habilitats emprenedores a projectes personals o grupals que els motiven i entusiasmen. Et mostrem a continuació tres exemples de joves amb una gran competència emprenedora que apliquen a àmbits diversos. De la seva experiència podrem aprendre i descobrir quines són les habilitats, competències i capacitats necessàries per ser una persona emprenedora:

La Cova La Cova és un rocòdrom impulsat per quatre joves que tenen passió per l'escalada. Quan van acabar els estudis universitaris, i davant la dificultat de trobar feina, van optar per obrir aquest espai on nens, joves, aficionats i professionals poden aprendre i practicar la tècnica d'aquest esport. Ens recomanen viatjar per conèixer altres realitats, per aprendre i tenir visions diferents i més enriquidores. Ens recomanen també posar la màxima il·lusió en el projecte que es desitgi tirar endavant.

Pike Bike En Pau té 19 anys i és un gran aficionat a les bicicletes i també als automòbils. Va estudiar un cicle superior d'automoció i quan va acabar, va decidir aplicar tot el que sabia sobre mecànica de cotxes a la reparació de bicicletes. Amb l'ajut dels seus pares, va obrir Pike Bike, un taller de venda, reparació i lloguer de bicicletes. Ens recomana impulsar un projecte d'alguna cosa que ens il·lusioni molt, i no deixar mai de banda la formació i la voluntat de millorar.

Atrezzare La Paola té 24 anys. La seva gran passió és ballar i ensenyar a ballar. Quan va acabar 4t d'ESO tenia molt clar que volia formar-se com a artista i ballarina, i per fer-ho va estudiar en diferents escoles. El seu objectiu era obrir una escola on nens, joves i també adults poguessin aprendre i millorar les seves habilitats artístiques. Va obrir la seva escola amb pocs recursos després de convèncer el propietari d'un gimnàs perquè li deixés utilitzar les seves instal·lacions. Ens recomana que descobrim les nostres habilitats, ens formem, ens atrevim, ens esforcem i somiem.

Parlem d’organització? Penseu en l'estiu que ve. Potser us agradaria preparar una sortida sense professors ni familiars. Com convèncer-los, però? Ha de ser, sens dubte, una proposta força convincent, molt ben organitzada, amb tot ben pensat... A més, haureu de preveure qui de vosaltres serà l'encarregat d'explicar la idea. Ben segur que triareu a qui parla i sedueix millor. Hi haurà algun membre del vostre grup que tingui bones capacitats organitzatives, un altre que destaqui per la seva facilitat de paraula, d'altres que tinguin bones idees... Finament, entre tots, es pot aconseguir l'objectiu. Així funcionen els bon equips: cada membre aporta el que sap fer millor i tots treballen per un objectiu comú. Quan això passa, i, a més, el grup està ben liderat, l'èxit és molt més fàcil. Definim organitzar com disposar i coordinar (un conjunt de persones, de coses o de mitjans) per tal d’aconseguir una finalitat determinada. Per això, saber-se organitzar significa preparar-se per aconseguir els objectius que ens hem proposat de la manera més fàcil possible, evitant els nervis d'última hora i l'estrès. Organitzar-se és una habilitat que podem aprendre i millorar. Per fer-ho cal prendre la iniciativa, esforçar-se, adquirir alguns hàbits, tenir clars els objectius, saber prioritzar i aprendre a planificar.

Com aprenem i entrenem aquesta habilitat? L'habilitat d'organitzar-se, com qualsevol altra, exigeix coneixements, ganes i sobretot molt entrenament. Imagina't un gimnàs on poguessis entrenar la teva capacitat d'organitzar-te, com qui entrena la musculació, la flexibilitat o la velocitat i resistència. Quan desitgem millorar una destresa, és imprescindible l'esforç, la repetició i arribar a aconseguir un bon hàbit. Es coneix amb el nom de productivitat personal el conjunt d'eines, hàbits i pràctiques que utilitzem per organitzar-nos millor (És la capacitat per definir els nostres objectius i acomplir-los en el temps previst). Encara que l'apliquem, no sempre aconseguim realitzar les tasques, deures i activitats que ens hem proposat a temps. Molt sovint tendim a posposar (deixar per a més endavant) allò que hauríem de fer per alguna altra cosa que ens ve més de gust. Aquesta manera de fer rep el nom de procrastinació.

Tot seguit descobrirem deu elements imprescindibles per entrenar aquesta habilitat:

1. Prendre la iniciativa Això implica fer-nos responsables de la pròpia vida. Les persones amb iniciativa i proactives saben que són responsables d'elles mateixes i no culpen els altres de tot. No busquen excuses als problemes. En la manera de parlar, en les paraules que escullen podem descobrir si són o no responsables de la pròpia vida. Fixa-t'hi: Les persones amb iniciativa utilitzen expressions del tipus "puc", "faré", "prefereixo". Per contra, les persones que no se senten responsables utilitzen expressions com "no puc", "haig de", "tant de bo"...

La història de Demòstenes

Demòstenes va ser un dels oradors més importants de l'antiga Grècia. Però no ho va tenir fàcil i va ser gràcies a la seva tenacitat i esforç que va aconseguir aquest mèrit. El seu somni era arribar a ser un gran orador, però la seva feina era humil, no tenia diners per pagar un mestre i a més tenia una altra gran limitació: era tartamut. Va practicar durant anys davant d'un mirall millorant cada detall. Va reaparèixer al cap d'un temps i va demostrar una gran seguretat, eloqüència i saviesa. En aquell moment va ser ovacionat pel públic fins al cansament.

2. Imaginar el que es vol com si ja existís Significa començar cada dia, cada tasca, amb una visió molt clara d'allò que es vol aconseguir. Per exemple, si estem preparant la presentació d'un projecte que hem desenvolupat al llarg de molt temps, ens cal imaginar-nos davant el grup i els professors/tribunal exposant amb desimboltura i amb l'acceptació de tothom. Ens podem gravar l’exposició i escoltar-la com si fos música… encara que la refem molts cops la segurett que mostrarem serà absoluta. El darrer punt ens portarà a descriure perfectament els nostres objectius de manera clara, senzilla i precisa per poder comprovar com avancem. També cal tenir en compte que la tossuderia ens pot portar a problemes en la vessant negativa: “Si parléssim amb un nutricionista ens diria que som lliures per escollir què mengem. Un pot decidir menjar fruita, verdura i llegums o prendre embotit de porc, gelat de porc i iogurt de porc. Imaginem que algú s’entossudís a esmorzar cada dia un tall de cansalada, dinar cansalada, berenar cansalada i sopar cansalada. Posats a imaginar, imaginem que hi posa molt d’esforç i decideix fer aquesta dieta cada dia, set dies a la setmana, durant els pròxims set anys. No cal ser un expert en nutrició per endevinar que aquesta persona acabarà malament.... Hem de pensar millor per viure millor.” (Küppers, V. 2014, pp 600-616)

3. Cal distingir entre el que és important i el que és urgent Organitzar-se significa saber escollir què farem primer i quines coses farem després. El primer sempre ha de ser allò que és més important. Els experts en organització del temps usen la matriu de l’administració del temps que descriu les activitats que realitzem en funció de la importància i la urgència que tenen, fixa-t’hi en el quadre.

4. Planificar la setmana Aprendre a organitzar-se la setmana és una gran eina i contribueix a fer que el dia a dia sigui menys caòtic i molt més fàcil de gestionar per aconseguir arribar on ens hem proposat. Una bona planificació ha de contemplar temps per a l'estudi, però també per a l'oci, per al descans i per poder-nos relacionar. (Roda de la vida a eines)

Cal recordar que la planificació setmanal: ●

●

Ha d’incloure la previsió de totes les activitats des de l’hora de sortida del centre: activitats extraescolars, temps dedicat a l’esbarjo, a mirar la televisió, al descans... Els espais en blanc seran els destinats a l’estudi. Ha de tenir en compte que l’estudi du associades activitats variades a les quals haurem de dedicar temps: repàs dels temes treballats a classe, finalització de tasques incompletes, preparació de treballs per al dia següent, realització de lectures d’ampliació. Ha d’incloure dues hores diàries a l’estudi, de dilluns a divendres. Els dissabtes al capvespre i els diumenges són per descansar, si és possible. Ha d’alternar estudi i descans: Cada hora ha d’incloure breus espais de descans 5 a 10 minuts (durant els descansos hem de sortir de l’habitació, beure aigua, anar al lavabo, aixecar-nos, airejar l’habitació i no mirar la televisió). Ha d’incloure les hores d’estudi que s’han de planificar, si pot ser, a la mateixa hora i a les millors hores (per exemple, mai després d’haver sopat o dinat...). Ha de contemplar les distintes matèries i la seva dificultat. Cada matèria presenta diferents nivells de dificultat per a cadascú: a més dificultat més temps de dedicació

●

Una sessió diària d’estudi podria ser: Minuts

ESTUDI

Activitat de dificultat mitjana

DESCANS

Activitat de dificultat alta

DESCANS

Activitat de dificultat baixa

● ● ●

● ●

Les assignatures semblants mai no s’han d’estudiar seguides. Abans de començar a estudiar ho has de tenir tot preparat: llapis… Les sessions de treball de més de tres hores s’han d’interrompre amb una activitat completament diferent i de molta durada (per exemple, una passejada), perquè no baixi el rendiment. No s’ha de treballar després d’haver realitzat un esforç físic o en acabar de menjar. Deixa passar una bona estona abans de posar-t’hi. No miris la televisió, ni juguis amb el mòbil PC...en el temps de descans.

SETMANA XX, DEL_________________ AL_____________ HORA

DMG

15:15-16:15

16:15-17:15

17:15-18:15

18:15-19:15

19:15-20:15

20:15-21:15

21:15-22:15

Observacions: (anotar aquells canvis que es produeixen)

●

Cal tenir en compte: ○ L’horari de classe: L’horari setmanal de classe ha d’estar a un lloc visible des de la teva cadira, per exemple a un plafó. Així sabràs cada dia quines matèries tens i a quina hora. ○ El calendari del curs escolar: El calendari del curs escolar el pots fer tu. Es tracta de fer una quadrícula on apareguin a la primera filera tots els mesos que formen el curs escolar: de setembre a juny i a la primera columna els dies del mes: de l’1 al 31. ■ Has de marcar en color els dies no lectius: dissabtes i diumenges, festius, vacances de Nadal i Pasqua...

■

DIA/MES

Així tindràs, a cop d’ull: ● Els dies lectius i no lectius, informació necessària a l’hora de fer la planificació setmanal. ● Una tasca a llarg termini, per exemple entregar el treball sobre un llibre…

MÇ

...

Caldrà a mes sincronitzar l’agenda ja que és un mitjà d’organització important i útil i és molt important dur una agenda dins la motxilla per organitzar-te la feina. Cada dia hi has d’anotar les feines que cal fer de cada assignatura, la data de lliurament de treballs i exercicis i els temes que s’han d’estudiar. Aquesta agenda en format paper de l’escola o en format virtual si la tens al mòbil caldrà que la revisis i que a més siguis constant en aquesta tasca. Anar revisant el permetrà que adquireixis un costum d’organitzar i d’ordre sense necessitat de rebre les informacions per mitjà d’altres companys. I QUAN ACABA LA SETMANA HAS DE...... 1. Revisar la planificació i fer un recompte del que s’ha complert i del que no i: a. Si s’ha complert el que estava planificat o s’ha superat: Dóna’t un premi! b. Si, pel contrari, el compliment de les hores dedicades a l’estudi ha estat inferior del planificat: analitza quines han estat les causes. 2. Planificar la propera setmana

5. Utilitzar eines que ens agradin Una agenda, una llibreta on anotar les feines pendents, una aplicació de mòbil... Tant se val l'eina que utilitzem per ser més productius, el que és important és que ens sentim a gust amb aquesta eina i que nst sigui pràctica. El que és important no és l'eina escollida, sinó que la utilitzem i ens resulti pràctica.

6. Comptar amb els lladres del temps De lladres del temps n'hi ha molts. El temps no es gestiona perquè el dia té 24 hores, ni una més ni una menys, els que ens hem de gestionar som nosaltres. Aquesta és la primera premissa a tenir en compte en relació amb la gestió del nostre temps. Què són els lladres de temps? Són mals hàbits que ens dominen i que ens separen del que de veritat volem aconseguir, ja siguin treballs, tasques o objectius. És important tenir en compte que combatre els lladres de temps no significa haver de ser productiu al 100%, el que significa és que aconseguirem el que volem. La idea és que si un dia necessitem descansar, dediquem el nostre temps a això; i si un dia necessitem realitzar un treball en concret, centrem les nostres hores a realitzar-lo; o si ens volem preparar a fons per a una prova esportiva, trobem les hores per entrenar. Combatre els lladres de temps té una única finalitat: ens ha de portar al lloc al qual volem anar! Quines conseqüències porten els lladres de temps? Principalment problemes relacionats amb què estiguem desorganitzats, distrets, sempre amb coses pendents i al final més estressats. Fins arribar a convertir-nos amb aquella persona que “passa de tot”, encara que no ho reconeguem, i ens estressem per no aconseguir fer el que hauriem de fer. El primer pas per combatre els lladres de temps és identificar-los. Podem agrupar-los en sis:

● ● ● ● ● ● ●

Interrupcions Improvisació Missatges del mòbil Televisió, sèries... Internet Videojocs Accions improductives

Qualsevol d’aquests lladres de temps ens pot requerir entre 10 i 30 minuts (mínim) perquè puguem recuperar la concentració de nou. I això si la recuperem …. Hem vist en els exercicis els casos d'en Joan i la Marta. Tots dos destaquen en primer lloc que els distreu el mòbil. Una eina que és molt útil però que ens pot robar moltíssima atenció. Ara que començem un nou curs escolar, els joves i també les famílies (alguns funcionem també amb el curs escolar!) ens plantegen nous reptes i objectius. Un pot ser aprendre a gestionar-nos el temps, és realment important. Si feu servir l’agenda aquell espai diari per organitzar les hores ha de ser útil per planificar i seguir la planificació que hi ha a les pàgines anteriors, què cull dir amb això? Si un dia ens queda una tasca pendent hem de passar-la de dia en dia fins fer-la. No val passar pàgina i deixar-nos en elles els bons propòsits i les bones intencions, cal complir-les totes. Ja sabem tots que a la tarda i havent dinat és fàcil que ens assaltin els lladres de temps! Finalment, no es pot parlar de lladres de temps sense esmentar la importància de saber dir “no”. Cal aprendre a dir no per poder centrar-nos en els nostres objectius i interessos. A vegades fem coses que realment no volem i l’únic que aconseguim és estressar-nos perquè ens treuen temps per realitzar les activitats que ens aporten benestar i que ens condueixen cap a les nostres fites.

M’atreveixo a afirmar que segurament a tots ens passa o ens ha passat!

Interrupcions ●

●

● ● ● ●

Són interrupcions les coses que t'impedeixen treballar de manera continuada, que t'obliguen a treballar i parar, treballar i parar. Trenquen el teu ritme de treball. Cada vegada que se'n produeix una pots trigar fins a 10 minuts a recuperar completament la concentració. Et fan més lent, t'endarrereixen i et fan perdre el temps. Poden arribar a estressar-te perquè permanentment et separen del teu objectiu. Et prenen energia i productivitat. Et provoquen insatisfacció perquè veus que no arribes fins on tenies previst.

Improvisacions Quan planifiques la setmana o el dia ets capaç de conèixer, preparar-te, avançar, ser més flexible davant els imprevistos. Fer les coses de qualsevol manera crea ansietat i estrès. Aprèn a controlar les teves tasques diàries. No et limitis a anotar-les en una llista, perquè cada tasca és com la peça d'un trencaclosques, si no la comprens, no la col·locaràs bé sobre el tauler.

Missatges de mòbil Ja hem vist en les dues entrevistes de la primera part d'aquest capítol que el mòbil, i més en concret els missatges, són els principals lladres dels nostres protagonistes i de moltíssima gent avui dia. Són una gran font de distracció que has de mirar de minimitzar, sobretot quan estiguis estudiant. Desactiva les notificacions, allunya el mòbil de la teva vista i, si cal, apaga el telèfon. D'aquesta manera, aconseguiràs moltíssima més eficàcia en la feina.

La televisió, les sèries de Netflix... Pensa i analitza si passes massa temps davant el televisor. Si és així, intenta reduir progressivament el temps que li dediques i decideix amb antelació en quines activitats pots invertir aquest "nou temps". Pensa-les i apunta-les en un paper si cal. Intenta establir un horari fix i un temps màxim per dedicar-lo a estar davant la pantalla. I si pots gravar-te els teus programes preferits, fes-ho i decideix tu quan els penses veure.

Internet Les xarxes socials, webs, blocs, vídeos, imatges, eines o aplicacions poden arribar a consumir tot el temps que tinguem. Si vols millorar l’ús que en fas, fes-te tres preguntes importants: ● ● ●

Navegues a consciència o ho fas de manera automàtica, sense pensarhi? Creus que et serà d'alguna utilitat allò que estàs mirant? Quines aplicacions, blocs o webs pots deixar de visitar per guanyar més temps?

Videojocs Amb aquest nom identifiquem qualsevol tipus de joc, sigui a través de l'ordinador o d'altres plataformes. Si vols millorar la teva organització i eficàcia intenta disminuir el temps de joc progressivament, desinstal·la jocs que vegis que et prenen molt temps i intenta buscar noves aficions.

Accions improductives Són totes aquelles coses que podríem dir que són una "pèrdua de temps" i que a més a més t'impedeixen fer les feines que havies previst dur a terme.

7. Hàbits Els hàbits són coses que fem repetidament, però la major part del temps no som conscients que els tenim. La suggerència és tenir en compte alguns bons hàbits per aconseguir treure tot el profit possible del temps: ●

● ●

●

Planificar per escrit i en algun lloc ben visible la setmana, dia a dia. Et donarà molta tranquil·litat i aconseguiràs aprofitar molt més el teu temps. Fer exercici habitualment. Sentir-se bé físicament repercuteix en el benestar emocional. Menjar saludablement. L'energia que tenim i necessitem per estudiar, per moure'ns, per pensar sorgeix dels aliments que ingerim. Hi ha moltíssims estudis que demostren que una mala alimentació repercuteix negativament en la nostra capacitat d'atenció. Hàbit de començar i hàbit de no deixar les coses a mig fer. Són dos hàbits diferents, però tots dos molt útils. D'una banda, molt sovint no comencem una feina perquè preveiem que serà llarga i pesada, encara que quan la iniciem veiem que no n'hi havia per a tant. Preveiem més dificultats de les reals. I d'altra banda és molt important no deixar les feines a mig fer. Si realment volem ser més productius, deixar les coses sense acabar és fer un pas enrere.

8. Posar ordre al nostre/vostre voltant El desordre genera ansietat i repercuteix negativament en la capacitat de treball. Tenir tot el que necessitem al nostre abast ens facilita molt la feina i és molt més còmode. Començar netejant la taula, pensar en quins són els objectes imprescindibles que necessitem per organitzar la feina que ham de fer. Fer el mateix amb el material esportiu i amb totes les coses que utilitzim habitualment cada setmana. Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.

9. Recopilar i ordenar Recopilar significa tenir en un únic lloc tot el que pot representar alguna cosa que s'ha de fer. Per exemple, imaginem-nos que ens donen la inscripció d'una excursió, les notes perquè els pares les signin, el programa d'actes d'una festa a la qual ens agradaria assistir ... La idea és que recollim en una safata o un lloc totes les coses que ens han fet arribar i sobre les quals haurem de decidir què fer. Si sabem que ho tenim tot en aquell lloc, ens resultarà molt més fàcil prendre decisions, ordenar o apuntar allò que és un esdeveniment important a l'agenda. Ordenar crec que no fa falta que expliqui que vol dir posar cada cosa al seu lloc i posar en un lloc concret tot allò que és semblant, que tracta un mateix tema… ja hem parlat d’ordre, per tant cal ser endreçat.

10. Amb motivació tot és més fàcil Si de debó volem millorar la nostra eficàcia, cal practicar, practicar i practicar aquests deu elements. Fixem-nos uns objectius i esforcem-nos per arribar una mica més lluny cada setmana. Fer valoracions i ser crític també és important, només ens cal pensar en aquelles persones que a principi d’any diuen que aniran al gimnàs, aprendran anglès…, cal ser crítics; si no sabem com ho estem fent, no sabrem què hem de millorar. I, si necessiteu ajuda ja sabeu, pregunteu a les persones del vostre voltant. Amb motivació i amb ganes de millorar tot és molt més fàcil. Per començar, podem dir que hi ha tres motius fonamentals per a la procrastinació: ● ● ●

La por al fracàs. Dubtar de la nostra capacitat per portar endavant qualsevol tasca i procurar retardar tot el possible enfrontar-nos a ella. Avorriment o desgrat. La tasca no ens resulta agradable o no és motivadora. Perfeccionisme. Estem buscant la millor opció i cap ens satisfà plenament.

És curiós, en tots els casos, el que s’acaba aconseguint precisament és allò que pretenies evitar. Si ho retardem per por al fracàs és molt probable que comencem massa tard i no puguem fer una bona feina tot i estar ben qualificats per a ella. Si ens avorreix o ens desagrada acabarem havent de fer-ho a corre-cuita i ens resultarà encara menys agradable o motivador, i si busquem el perfeccionisme acabarem no tenint temps per als detalls, fins i tot si hem triat la millor opció. Ara bé, fer-ho tot de forma immediata també té els seus riscos:

●

És possible que comencem tasques que no eren necessàries o prioritàries. Sí, ja sabem que segons el mètode de les 5 S el més important i prioritari es comptar amb tot ordenat però quants cops les altres persones no han entés el nostre ordre? Podem triar una opció inadequada. Les presses per prendre una decisió o emprendre alguna cosa de forma ràpida ens poden portar a no tenir en consideració les opcions més importants i només fer les primeres que se'ns passen pel cap, i obviar aspectes importants per a aquestes. Podem passar per alt el cost d'oportunitat. Deixar passar l'ocasió no és bo, però anticipar-te en excés també ens pot portar al desastre.

Així que l'equilibri és un tant delicat. Per això, em permeto proposar-vos els següents 5 trucs. Prioritzar- Delegar- Agrupar- Marcar deadlines- Premiar quan acabem De fet, pot ser molt interessant començar el dia amb un parell de tasques que ens siguin còmodes o agradables per tal de crear una inèrcia de treball per continuar amb aquelles tasques més proclius a la procrastinació i acabar amb tasques d'aquestes que ens encanta fer. Són qüestions senzilles, però que ens poden ajudar a l'hora d'enfrontar-nos a les nostres tasques i decisions en el dia a dia.

L’equip Els resultats de qualsevol feina milloren considerablement si com capaços de portar-la a terme en equip. No obstant això, treballar amb altres persones no és pas fàcil i cal que cada membre de l'equip disposi d'algunes competències ben desenvolupades. Moltes d'aquestes competències responen a paraules que comencen per la lletra C. Les més necessàries són la coordinació entre tots els membres, la comunicació interna i fluida, la confiança, el compromís amb els objectius comuns i la complementarietat entre tots els membres. Però també és necessari saber cooperar, arribar a acords, observar una determinada conducta, tenir una bona cohesió, tenir esperit crític, saber evitar el conflicte i saber triar un líder d'equip. Definim el líder segons el Diccionari de la Llengua Catalana com el cap d’un partit, cap d’una classificació. Tot

i tenir aquesta repercusió, el que nosaltres entenem com a una persona líder és aquella que, segurament sense voler-ho, és entesa per la resta del grup como un referent i una persona a escoltar, “obeïr” i seguir. Cal posar enfàsi en el subjecte de no pretendre-ho. El líder el fan la resta de persones. L’agafen com un referent a seguir, como la figura de referència per portar a terme quelcom. En aquest punt, sempre ens fem la pregunta que si el líder neix o es fa. Segurament hi ha una mica de tot, on crec que la part genètica hi té un percentatge superior, sense conèixer la quantitat exacta, que té l’aprenentatge. Una persona no arribarà mai a ser un líder, recordem la primera premisa indicada anteriorment en la definició de líder (el líder el fa la resta), si el seu tarannà no és l’identificat genèticament per portar a terme aquesta figura. Un líder no necessàriament és una persona amb estudis. Moltes figures han estat considerades líders i no tenien cap tipus d’estudis. Tenint una creença acèrrima a allò que fas o que busques, ho aconseguiràs; acompanyat d’altres virtuts, crear el camí a seguir per la resta del grup. Quin perfil és el d’una persona considerada líder. El principal indicador és la d’un tarannà individual, fort, amb objectius molt clars, resistent, forta personalitat (no vol dir “mala llet”), do de paraula i de gents. JOHN CALVIN MAXWELL

John Calvin Maxwell és un autor prolífic (ha escrit més de 80 llibres), nascut el 1947, que reflexiona sobre el lideratge i el treball en equip. És famós per les seves 17 lleis que qualsevol equip ha de seguir si vol fer una feina eficaç.

Maxwell, expert en lideratge, posa en perspectiva aquesta classe de respecte que projecta el líder en les seves funcions com a tal i que anomena "els cinc nivells de lideratge".

● 1er nivell: posició O nivell dels drets: la gent el segueix perquè ha de fer-ho, perquè se l’ha nomenat, és el nivell més baix de lideratge per a qualsevol persona, es basa en un títol o descripció de treball. Si la gent segueix a un líder només perquè se li ha nomenat cap o líder d'equip, aquest és un líder per posició. La millor prova per saber si ets un líder de posició, és demanar a la gent que et segueixi més enllà del límit d'autoritat establerta, si no volen, estàs al nivell 1 d'aquesta escala. El lideratge que es queda en aquest nivell per llarg temps es debilita en comptes de enfortir-se. El líder que vol que altres el segueixin simplement perquè és el cap, aviat perd el respecte de la gent.

● 2n nivell: permís O nivell de les relacions: la gent el segueix perquè volen fer-ho. Aquest nivell de lideratge es basa en la relació d'un líder amb els seus seguidors. Quan aquests últims comencen a tenir confiança a un líder, llavors comencen a seguir-perquè volen. Els seguidors respecten i admiren molt al líder i aquest guanya facultats per influir sobre ells. Quan el líder té el beneplàcit de la gent per a dirigir, tot el procés de lideratge es fa més grat per a tothom, però només les relacions positives no són una raó de pes per crear un lideratge durador, per arribar a un lideratge positiu, cal pujar al següent nivell.

● 3er nivell: producció És el nivell dels resultats: la gent el segueix pel que ha fet per l'organització -grup, escola, país, esglèssia o empresa. En aquest nivell de producció, la influència es consolida i el respecte creix de manera que el líder i els seus seguidors aconsegueixen junts tot allò que es proposen. L'èxit d'un líder és beneficiós per a tots els seus seguidors i -per tant- per l'organització.Com tothom vol resultats, i les persones gaudeixen dels resultats quan participen en la seva creació, el líder i els seguidors comencen a gaudir junts de l'èxit. Si el líder assoleix aquest nivell, recolzat pels seus seguidors ... s'aconsegueixen moltes de les metes proposades, però, per assolir un impacte que canvia vides i un èxit durador, cal fer un salt al següent nivell.

● 4t nivell: desenvolupament de persones És el nivell de la reproducció: la gent el segueix pel que ha fet per ells ja que ha ajudat a les persones a desenvolupar el seu potencial. Els millors líders ajuden a desplegar el potencial dels altres perquè també arribin a ser líders.El líder que avança cap al nivell de facultar les persones que el rodegen canvia el seu enfocament: d'inspirar i dirigir seguidors, passa a desenvolupar i a dirigir líders. Quan un líder es converteix en un líder que desenvolupa persones, s'esforça per reproduir el seu lideratge en altres i ajudar la gent a aconseguir el desenvolupament del seu potencial. Per aquesta persona el temps que passa amb els altres és una inversió. Com a resultat, es guanya el respecte no només pel que hagi fet per l'equip, sinó també pel que ha fet per ells com a persones i com a treballadors.

● 5è nivell: personalitat És el nivell del respecte: la gent el segueix pel que és i el que representa.Quan a un líder se’l respecta és perquè té no només un compromís amb l’empresa, un compromís amb l’escola, va més enllà té un compromís amb les persones, amb els alumnes i per tant dedica la seva vida al desenvolupament de persones, alumnes i organitzacions semblants i produeix un impacte tan increïble que durant molt de temps la gent el segueix pel que és i pel que representa. És el millor dels millors. Tot i que Maxwell té raó, les regles del joc canvien quan les estructures són verticals però a vegades cal crear estructures que permetin interconnexions entre els diferents estaments amb grups de treball en xarxa,

equips d’àrees de millora… També cal explicar que hi ha diferències en gènere (la societat espanyola encara és masclista) i barreres horitzontals, geogràfiques i verticals. Anota: ● ● ● ● ● ●

La joventut, la tecnologia i l’emprenedoria estan canviant el món i els seus líders. La globalització deslliga talents sense fronteres i els models d’organitzacions en xarxa són el futur. Són necessàries estructures flexibles, rols menys definits i habilitat per aprendre i innovar ràpidament. Els clients creen la marca i participen en la innovació. La gran capacitat col·lectiva, i la que compta amb última instància, és aquella en que es millora de manera conjunta, en equip. Els líders d’aquests equips distribueixen àmpliament el lideratge i promouen la col·laboració d’altres a través d’equips d’alt rendiment.

LEGO SERIOUS PLAY© El mètode LEGO SERIOUS PLAY (Kristiansen, P., 2015) és un mètode per començar a pensar en grup, oofereix aquests objectius: ● ● ● ●

●

Obtenir una participació del 100% de tots els membres del grup. Donar a tots els participants temps per pensar abans de parlar. Escolta activa de cada persona sobre el tema que es discuteix. Aconseguiu que tots els participants s'aproximin a l’objectiu i formin part del debat i la presa de decisions. Minimitza els riscos de malentesos i incomunicacions.

Exemple d’invenció: La maleta amb dues rodes (rolleboard) va ser inventada el 1987 per Robert Plath, un pilot de Northwest Airlines 747 i un àvid treballador de taller de la llar, que va col·locar dues rodes i un mànec llarg per a les maletes per ser remolcades. La seva capacitat va ser veure què encara no existien maletes amb dues rodes, només amb 4. Les quatre existien des de 1970, però mai no havien estat capaços de reduir-ho a dos o d’acoblar un manec més llarg. La imaginació creativa té un paper central en el procés d'estratègia, i sovint s'associa amb estratègies innovadores. Per tant nosaltres ara sense pensar en res construirem per a poder construir al llarg del primer trimestre els grups. El que farem serà en diverses sessions reforçar el treball de l’equip en 2-3 classes repartides al llarg del trimestre.

+Les diferents conductes Alguns comportaments resten eficàcia als grups i, a més, generen un clima que en dificulta molt la cohesió. Els principals són: ● ● ● ● ●

No escoltar tots els membres. Mantenir idees fixes, ser inflexible i no voler canviar. Voler imposar sempre la nostra opinió. Deixar que sempre siguin els altres membres de l'equip els que facin la feina. Posar èmfasi en els punts negatius dels membres de l'equip sense aportar idees.

Per contra, hi ha conductes que afavoreixen l'equip i es produeixen quan totes les persones que en formen part donen el millor de cada una (sigui en forma de coneixements, d'experiències, d'habilitats, d'actituds), aconsegueixen un bon repartiment de les tasques, funcions i responsabilitats i assumeixen un objectiu en comú.

Treballar en equip Treballar en equip implica molt més que treballar en grup. En un equip, tots els membres responen del resultat final i persegueixen un mateix objectiu. És la combinació de tot el que poden aportar els diferents membres que el formen. Els equips permeten que participi més gent, la qual cosa proporciona més recursos, més idees i més energia que quan una feina la realitza una sola persona. En treballar en equip descobrim més alternatives, més possibilitats i, sobretot, ens sentim més acompanyats. Però treballar en equip no és fàcil.

Treballar cooperativament Recordem que treballar en grup cooperatiu vol dir que el producte que surt és "Una producció en comú que, per realitzar-se, ha necessitat la participació en interdependència de dos o més subjectes” És a dir, una producció en comú on cada component ha desenvolupat un rol específic, unes habilitats, ha seguit un procés, a la vegada diferenciat i complementari, tan necessari com els de la resta dels components del grup. Recordem que: ● ● ● ● ● ●

Ajuda a elevar el rendiment de tots els alumnes. S’aconsegueix un nivell superior de raonament i pensament crític. Ajuda a establir relacions positives més solidaries entre els alumnes. Valoració de la diversitat. Cohesió , esperit d’ equip. Proporciona als alumnes experiències per a un sa desenvolupament social, psicològic i cognitiu.

El/la docent us especificarà els objectius de la matèria a més de: ● ● ●

Explicar la tasca i la interdependència Supervisar l’ aprenentatge Intervenir per recolzar (no massa aviat)

●

● ●

Avaluar l’ aprenentatge tant individuals com del grup cooperatiu, en aquest cas els grups base cooperatius de curs sencer podran canviar al llarg del segon trimestre si es donen problemes entre els components, mentre que podrem crear grups formals (d’una hora, alguns dies…) o informals (d’uns minuts) per alguna de les activitats que desenvoluparem. Una indicació: el treball cooperatiu ocuparà del 60 al 80% DEL TEMPS. Ajudar-vos a determinar el nivell d’ eficàcia del funcionament del grup. I us indicarà els rols que heu de repartir en funció de preferències, habilitats..

Cinc característiques del treball cooperatiu 1. Voluntat d’aprendre dels altres: L’ objectiu és maximitzar l’aprenentatge de tots els membres això els motiva a esforçar-se i obtenir resultats que superen la capacitat individual de cada un ells ho saben i en tenen la convicció. 2. Participació en el grup: Cada membre assumeix la seva responsabilitat i fa responsables als altres de realitzar un bon treballar assolir els objectius comuns. 3. Tenir un propòsit clar: Els membres treballen junt amb la finalitat de produir resultats conjunts -ajudar, compartir, explicar, animar-se perquè tenen un compromís i un interès comú. 4. Involucrar totes les persones rellevants: Als membres se’ ls ensenyen habilitats de relació interpersonal i s’ espera que les utilitzin per a coordinar el treball i assolir els objectius. Ningú és capaç d’entendre o resoldre un problema sol. 5. Orientació a la solució de problemes: Els grups analitzen amb quina eficàcia han assolit (o no) els objectius en quina mesura han treballat junts. No cerquen culpables quan no s’assoleixen les fites sinó que analitzen les evidències el que genera un ambient de solidaritat i confiança que contribueix a la motivació dels membres de l’equip. (El grup és més que la suma de les seves parts i tots treballen millor que si ho haguessin fet sols)

Cinc elements del funcionament del treball cooperatiu 1. Interdependència positiva. Tindreu una tasca clara i un objectiu de grup. Els alumnes heu de tenir molt clar que els esforços de cada un no només us beneficien a vosaltres sinó a tots. 2. Responsabilitat individual i de grup. Cada membre és responsable de la part del treball que li correspon. Ningú pot aprofitar-se del treball dels altres. La responsabilitat individual quan s`avalua el rendiment de cada un i els resultats de l’ avaluació son transmesos al grup i a l'individu per a determinar qui necessita més ajuda, suport i ànims per realitzar la tasca. El grup ha de reforçar a cada un dels seus membres. I sobretot els exàmens, proves… són individuals. 3. Interacció estimuladora. És important que treballeu cara a cara, compartint recursos i donant-vos suport, felicitant-vos cada un per anar promovent l’ aprenentatge dels altres. I rebent també en alguna ocasió les felicitacions de la docent. 4. Pràctiques interpersonals i grupals imprescindibles. A més a més dels continguts hue d’aprendre aquestes practiques: saber com exercir la direcció, el lideratge, com prendre decisions entre tots, com crear un clima de confiança, comunicar-vos i manejar els vostres conflictes. Sentir-vos motivats no només és feina de la docent, també és vostra. Us ensenyarem les pràctiques de treball cooperatiu amb la mateixa seriositat i precisió que els continguts d’emprenedoria.

5. Avaluació grupal. El grup ha de determinar quines accions dels seus membres són positives i negatives i prendre decisions de quines cal conservar i potenciar i quines modificar, per tant farem servir eines de co-avaluació i auto-avaluació al llarg del curs.

Els equips d’alt rendiment (EARs) Els EARs són grups cooperatius de persones que comparteixen coneixements, habilitats i experiències -amb relacions i comunicació fluïda- i es complementen compromesos amb una propòsit comú i compartit per totes i tots, establint objectius realistes, reptadors i una manera eficient d’assolir-los, també compartits, assegurant resultats oportuns, previsibles i de qualitat, pels quals els membres es fan responsables mútuament -empowerment. Normalment tots els membres són partícips actius motivats i flexibles per assolir aquests objectius.

Treballar en equips d’alt rendiment requereix certeses personals que s’evidencien en la conducta diària: ●

● ● ● ● ●

●

Disposició a escoltar i a respondre de manera constructiva als punts de vista d’altres col·legues Atorgar el benefici del dubte Oferir suport mutu oportú Reconèixer els interessos dels membres i dels seus èxits Compartir coneixements, solucions i resultats provats Parlar clar sense agendes ocultes enfocant-se en el problema i no en les persones Demostrar l’autocontrol en moments de pressió i dur a terme accions sense necessitat de supervisió o que siguin ordenades.

Tot i això una diferència en aquests equips de tots els altres que coneixem són el reconeixement als col·laboradors i membres que fan les coses bé, per tant saben donar les gràcies i demanar les coses dient “si us plau pots…” i en segon lloc l’escolta activa de tots els membres de l’EAR.

Penseu que els diners no mouen la creativitat, és la innovació en el saber fer/saber reconèixer en els altres el que fomenta les idees, la flexibilitat, la participació i el treball dels EARs. Però també podem trobar problemes: ● ● ● ● ●

Manca de confiança entre els membres Por del conflicte Falta de compromís Evasió de responsabilitats Falta d’atenció als resultats

Algunes característiques més dels grups cooperatius A les cinc característiques dels grups cooperatius ens cal afegir: 6. Comunicació efectiva cap a dins i cap a fora: Un intercanvi àgil de la informació permet assegurar que s’adoptaran oportunament les decisions correctes i que no hi haurà dubtes en els membres de l’equip respecte al que han de fer, quan, com i per què. 7. Cerca de l’excel·lència: No tant sols en els aspectes tècnics sinó en les relacions entre els integrants, resultats, responsabilitat, compromís. Cal afegir al punt 6 que les coses ben dites fomentaran el bon resultat. 8. Celebració dels èxits: Quan s'assoleixin fites importants, i si s'han aconseguit amb la qualitat esperada, el fet de celebrar aquest èxit com a equip fa que cada un dels membres se senti que ha contribuït a una cosa bona i important. 9. Equips multidisciplinars o el treball dels experts de cada grup per afavorir els diferents EARs: 10.Cerca de la innovació: L'intercanvi d'idees que es produeix en un equip multidisciplinari genera noves formes de veure i solucionar els problemes. Per això, un equip d'aquestes característiques és la millor manera d' innovar en la forma d'executar projectes. 11.Descontentament amb l’status-quo: Si un projecte s'ha executat sempre d'acord amb una metodologia determinada i volem buscar formes noves i més eficients de dur-lo a terme, la capacitat innovadora d'un equip és la millor manera de fer-ho. 12.Compromís: En treballar en equip els seus integrants senten un compromís no tan sols ambel treball que s'ha de fer, sinó també amb els companys.

El talent col·laboratiu L’auge de les tecnologies socials en entorns de negoci en què les empreses competeixen entre elles, les porten a establir bones relacions amb proveïdors i clients, fan que es complementin amb altres i afegeixen un valor de mercat important. Aquesta és una realitat irrefutable i un fet cada vegada més comú en el teixit empresarial. Són nombroses les organitzacions innovadores que han fet fortes inversions en tecnologies socials per accedir a avantatges competitius singulars. Una organització 2.0 és aquella que fa un ús intensiu i extensiu de tecnologies socials per modelar entorns de treball col·laboratiu. L’eix central gravita en el desenvolupament d’ambients

col·laboratius i s’implanta en una cultura d’innovació amb un fort suport de tecnologies d’última generació. Exemple: Les CoP o comunitats de pràctica en l’àmbit de la salut pública catalana. Són grups de persones que es troben informalment, que aprofiten les TIC i que comparteixen una preocupació, un problema recurrent o un interès comú sobre un tema concret, el qual volen solucionar o compartir amb la resta de l’organització mitjançant la interacció continuada, per presentar al final un producte de coneixement. “La plataforma e-Catalunya ens ha permès compartir la feina durant aquests vuit anys d’experiència....ens ha proporcionat un marc segur de treball i ens ha permès obtenir mètriques interessants sobre l’activitat de les CoP (eines utilitzades, etc.)”- comenta Daniel Giménez Roig. Es van inventar el “mercadillo del coneixement”, trobada informal dels professionals, on presenten les propostes de projectes i les millores que aporten a l’organització i/o a la ciutadania. Se celebra al començament de cada temporada i facilita la creació de les CoP que es presentaran al Consell de Direcció per cercar-ne el consens. Igualment, al final de cada temporada, els productes finalitzats es presenten al Consell de Direcció perquè els doni el vistiplau. D’aquesta manera reforcem la pertinença i comptem amb el suport institucional, necessari per a l’aplicació posterior d’aquest coneixement.

10 reflexions per transformar una organització tradicional en una de col·laborativa Cooperatiu→ EAs→ Col·laboratiu → Social Organitzacions 2.0 → Arquitectures organitzatives en xarxa Recursos humans amables→ empresarial → Organització 2.0

Transformació

Persones talentoses, motivades, compromeses → Centre de gravetat de l’organització 2.0 Suport directiu decidit → Alineació amb estratègia empresarial RRHH i prestació TIC social→ Impacte potencial en les persones Col·laborador 2.0 com a gestor del seu desenvolupament professional Líders intel·ligents emocionalment i de pensament estratègic clar→ EAR’s amb talent col·laboratiu Organització informal que conversa i interacciona → Promoció de procesos d’innovació empresarial ORGANITZACIONS QUE APRENEN DEL CONEIXEMENT COL·LECTIU→ REINVENCIÓ CONTINUA I MILLORA DELS PROCESSOS (A LES ESCOLES PEA INNOVADORS) → COMUNITATS D’APRENENTATGE (eriço) Un equip funciona amb eficàcia quan entre tots els membres aconsegueixen arreplegar les diferents habilitats necessàires per impulsar un projecte (part d’habilitats).

A l'hora de treballar en equip, els principals problemes són els produïts pel propi ego i la nostra inseguretat. Hi ha poques persones disposades a admetre que no poden fer-ho tot. És habitual pensar que tot sols anirem més de pressa, no haurem de barallar-nos amb ningú, podrem utilitzar el nostre propi criteri..., però el cert és que tot sovint ens cal un grup, un equip per poder avançar. D'altra banda, les comparacions entre membres d'un mateix equip poden generar també un sentiment d'inferioritat en aquells que pensin que "saben menys" o que "aporten menys". Per això, cal conèixer bé quins són els nostres punts forts i esforçar-nos per aportar-los al grup.

Algunes lleis 1. Per fer grans coses cal un equip Internet i els mitjans de comunicació ens mostren grans herois en l'àmbit econòmic, esportiu, cultural, espiritual o polític. Hi ha una gran admiració per les persones que triomfen d'una forma aparentment solitària. Però com diu un proverbi xinès: "al darrere d'un home amb talent sempre hi ha un altre home amb talent". Qualsevol repte realment important no està fet per una sola persona.

2. Dins un grup, tots tenim un paper Tots els components d'un equip tenen una funció a acomplir, i cada funció contribueix a l'objectiu general del grup. Sense aquesta perspectiva, és impossible que un equip assoleixi la seva meta. Per això els rols de constructor, comunicador, coordinador, explorador i creatiu. Uns cerquen informació i recursos; els altres converteixen les idees en coses concretes; altres elaboren i trnasmeten informació; els de més enllà coordinen les activitats i els darrers aporten idees i solucions.

3. Com més difícil és l'objectiu, més necessari és un equip cohesionat i que funcioni A vegades aquesta llei no funciona perquè es dedica molta atenció a l'objectiu i molt poca a l'equip. De fet, si aconseguim que l'equip funcioni correctament serà força més fàcil d'aconseguir l'objectiu.

4. La llei de la cadena Un equip és tan fort como ho és la seva baula més feble. Sempre que formem part d'un grup trobem moltes diferències entre els seus membres. Formar un equip suposa tenir prou generositat per ajudar els altres membres a superar les seves dificultats.

5. La llei de la diana Si com a grup tenim els objectius clars ens hi aproparem. Quan construïm el nostre grup cal tenir claredat pel que fa als objectius, que aquests siguin compartits per tots i que tots apuntem cap a la mateixa diana.

6. La poma podrida Els equips se sustenten si la relació entre els seus membres és bona. Les bones actituds entre els components d'un grup no en garanteixen bons resultats, però les actituds dolentes en garanteixen el fracàs.

7. Les 5 C d’un EAR La primera condició necessària per a un bon treball en equip és la confiança, sobre la qual es construeixen la resta de condicions necessàries. Molts cops hom tracta d'aconseguir compromís sense aconseguir abans la confiança, i el resultat d'això és que el compromís és tan fràgil que s'ensorra davant qualsevol adversitat. La segona condició és el consens. El consens no és la majoria ni la decisió d'aquells que tenen més poder, sinó que es construeix mitjançant la pràctica del diàleg i de l'escolta activa. Si abans de buscar-lo els equips ja han arribat a una confiança mútua, el camí cap al consens serà molt més curt. Quan hi ha confiança no es discuteixen posicions, sinó que es dialoga sobre els diferents punts de vista. La tercera condició és el compromís. A vegades formem part d'un equip, però malgrat això no estem gaire compromesos amb el seu objectiu. D'aquesta manera resulta difícil oferir el millor de nosaltres mateixos o anar més enllà per aportar valor al grup. La col·laboració és la quarta condició i es genera quan els membres de l'equip poden mostrar els seus punts forts i alhora complementar els punts febles de la resta de l'equip. I, finalment, hi ha la tan necessària comunicació, per tal que la informació circuli i puguem compartir objectius, tasques i siguem capaços de resoldre possibles conflictes i, sobretot, per aconseguir que la confiança, el consens, el compromís i la col·laboració siguin els pilars de l'equip.

8. Valors compartits Si l'equip comparteix uns valors sòlids, serà un equip molt fort. Aquests valors actuen com a:

Goma d'enganxar: En els moments més difícils, quan les coses no surten prou bé, allò que de debò uneix com la goma d'enganxar són els valors. Imagina't que estàs en un equip de gimnàstica rítmica i que els resultats no són els que esperàveu; si els valors que us uneixen són l'amistat i la constància, per exemple, l'equip se'n sortirà. Els valors fan possible atreure altres membres que comparteixen valors semblants.

Fonaments: Un equip que es comença a construir sobre els fonaments d'uns valors sòlids pot superar els diversos entrebancs que pugui trobar.

Pertinença a l’EAR: Tenir clar quins són els valors de l'equip permet establir amb facilitat normes consensuades per tots.

Fites (encara que siguin difuses): D'alguna manera, els valors dibuixen un horitzó i, per tant, és molt més fàcil prendre decisions.

Identitat: Els valors d'un equip acaben essent la seva màxima expressió d'identitat. En veiem força exemples en l'esport, equips que tenen com a valors l'honradesa i el joc net; en canvi, els valors d'altres equips són la competitivitat o la rivalitat…

Exercicis al Classroom: 1. Quina mena de persona ets? 2. Joc dels barrets. 3. Actitud positiva: el conte i la teva pel·lícula. 4. Formulari: https://goo.gl/forms/3yLwuj5ZBtkhEb4j1 5. Colors i símbols. 6. Cinc casos per estudiar. 7. Tres casos més: emprenedoria social. 8. Punts forts i punts febles. 9. Autoconeixement compartit. 10.Formulari: https://goo.gl/forms/viDZmF5TZN4Fzkft2 Estudiem diferents persones. 11.Matriu del temps. 12.El meu 20! 13.Feina voluntària Toyota. 14.Organització 15.Formulari: https://goo.gl/forms/KynyYd4OOIyJiHK72 16.Pensem en la feina d’equip 17.Treball en equip els castellers, tot és organitzar-se 18.Lego Building 1 19.L’eriçó 20.T’escolto? (pregunta a les classes) 21.La pilota de tennis (rols del concurs) 22.Lego Building 2 23.Formulari: https://goo.gl/forms/JVX67fLm7zdfWk6v2