Llibret Falla Nord Picassent 2025

EDITA

Edita: Associació Cultural Falla Nord de Picassent

Depòsit Legal: V-468-2018

Coordinació: Adrián Escolà i Fenollar

Equip de Treball: Paula Boscà i López, José Mendoza i Albert Maquetació i portada: Panal Fallero

Fotografies: A.C. Falla Nord de Picassent, Obtuart, Ortecaba

Equip de Publicitats: Lorena Martorell i Aguado, Esther Bravo i Tormo, Verónica Rodríguez i Hernández

Explicacions Falles: Adrián Escolà i Fenollar

versió digital

Il·lustracions: Panal Fallero, Javier Montañez i Fernández, A.E.F., Ascensión Soria i Román, Aitana Montagud i Aleixandre, José López i Ibáñez, Adrián Escolà i Fenollar, Roberto Català i Nàcher, Dennis Ferrer i Ruiz, José Mendoza i Albert, Nacho Sala i Algarra, Sergio Alcañiz i Valiente

Col·laboracions Literàries: José Tena i Tejado, Paula Boscà i López, David Harana i Pérez, V.R.S., Yasmina Delgado i Camarena, Francis López i Sanchis, Adrián Escolà i Fenollar, José Muñoz i Simó, José Mendoza i Albert, Vicente Sáez i Lezcano, Vicent Boscà i Perelló, Pepe Sanchis i Herrera, Nacho Romero i Ferrer, Alejandro Lagarda i Pérez, Juanjo García i Bonilla, Joan Castelló i Lli, @Cabut, Nadia Sellés i Romo

Tirada: 250

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.

Este llibret ha participat als premis per al foment del valencià en els llibrets de les Falles 2025 de l’ Ajuntament de Picassent.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT. L’Associació Cultural Falla Nord de Picassent no s’identifica necessàriament amb les opinions de les seues col·laboradores literàries.

3 – Explicació de la portada

4 – Pròleg

10 – Saluda autoritats locals

11 – Saluda Federació JLF de Picassent

12 – Saluda President

14 – Junta directiva

16 – Saluda Fallera Major

18 – Regines i comissió adulta

22 – Falla Gran

28 – Programa d’actes 2025

30 – Acomiadament Fallera Major 2024

32 – Falla gran 2024 i relació de premis

33 – Records Falles 2024

41 – Quadern de bitàcora de les Falles 2025

47 – A L’ATAC! Operació tramuntana

Apartat temàtic

48 – 1. EMBATS D’AHIR I HUI

50 – Sense atacs a la llengua

54 – La invasió turística per mar

58 – L’atac a les escriptores

62 – L’atac a les nostres tradicions

70 – Atac per la DANA

74 – 2. IRRUPCIÓ A PICASSENT

148 – LLIBRET INFANTIL

150 – Saluda President Infantil

152 – Saluda Fallera Major Infantil

154 – Regines i comissió infantil

156 – Falla Infantil

162 – Acomiadament Fallera Major Infantil 2024

164 – Falla infantil 2024 i relació de premis

165 – Recull fotogràfic infantil Falles 2025

170 – La sirena Esme

172 – Quin tipus de sirena eres?

173 – Manualitat: Peixos amb ampolles d’aigua

174 – Vesteix la teua sirena

176 – Misteri mol·lusc

177 – Sabies què? Curiositats marines

178 – A la caça de les perles

180 – Horòscop marí

182 – Galeria comercial

76 - Picassent vs. Alcàsser. Un atac de garramuts

80 – Un atac a la memòria

86 – L’atac de la pluja a les Falles de Picassent de 1989

94 – Va Alaska, va!

98 – Atac a la tensió i a la deshumanització

102 – 3. ASSALT A LES FALLES

104 – Com sobreviure a un dia de premis i no morir d’un atac

110 – Atac a les Falles: El col·lapse de la Falla

118 – Salvar el got de la caiguda i altres atacs

122 – Mítiques batalles falleres al cor de València

128 – Les noves tecnologies: Avanç o nèmesi de les Falles

136 – Atacs, conscients o indiscriminats?

140 – La revolució fallera: El cas de la Falla King-Kong

144 – Microrelat: A l’atac: Tots es qüestió de perspectiva

falla Nord Picassent 2025

SUMARI

Després de l’èxit aconseguit l’any passat amb el llibret En terra estranya, enguany hem volgut arriscar-nos un poc més, convertir aquest llibre en un llibre que preval la temàtica sobre la part més folklòrica, potenciar eixe poder cultural i expandirlo. I, per què no dir-ho, intentar arribar a concursos amb les màximes possibilitats, amb un llibre detallista, divulgatiu, potent i sòlid. En definitiva, anar a lluitar, anar a l’atac.

A joc amb la falla gran, ens hem inventat un diari de bitàcora d’uns exploradors que tenen com a objectiu arribar a Picassent i conquistar-la. Aquesta Operació Tramuntana consistirà a anar descrivint els tres apartats temàtics i desgranant la part fallera, eludint perills i descobrint, després dels matolls, la qual cosa aquest exercici comporta.

Per a la portada i el disseny en general del llibre hem utilitzat la tècnica collage que tan bons resultats ens va donar l’exercici passat. S’ha recreat una vista panoràmica de Picassent, en una forma divertida, com la terra promesa a conquistar, un Daurat a la valenciana. Tot el disseny del llibret portarà fotomuntatges que donen un toc humorístic i satíric als diferents temes tractats, jugant amb el contrast del blanc i negre amb un to groc molt viu. Cada article va precedit d’un muntatge que representa un atac, l’atac del mateix article, i els nostres representants 2025 hauran de sortejar-los per a, al final del camí, aconseguir arribar i reconquistar el seu estimat Picassent.

Gràcies a la comissió per un any més de confiança, al seu President que no va dubtar un instant, i especialment a Adriàn, el coordinador, pel magnífic treball fet (no us podeu arribar a imaginar la quantitat d’hores que s’empra a coordinar un llibre de tant pes, i a més, de la forma tan delicada i perfecta com ho ha fet).

Recordeu que aquests llibres formen i formaran part de la nostra història i de la nostra cultura. I per elles, per la història valenciana, per la cultura fallera i per la nostra llengua sempre hem de lluitar, estar alerta contra els sabotatges i anar a l’atac.

falla Nord Picassent 2025

A L'ATAC A L'ATAC ! !

PROLEG !

TRAMUNTANA !

OPERACIO

José Tena Tejado Escriptor. Panal Fallero

4 d’octubre de 2024

L’exuberant vegetació ens dificulta el pas, però encara així l’equip avança. Tenim confiança en esta expedició, el triomf, o cosa que és el mateix, trobar eixe paradís del qual tant van parlar els nostres avantpassats, superarà amb escreix els desànims del camí. Portem des d’abril en esta aventura… No podem ni devem fer marxa enrere. L’equip avança, l’entusiasme no decau.

12 d’octubre de 2024

La nit plana sobre nosaltres. Hem seguit el curs del Barranc de Minyerola però ara és perillós seguir. Decidim fer una foguera i quedar-nos ací a passar la nit. Les cames es ressenten. Tot el trajecte passat queda enrere, estem molt a prop, ho sentim.

13 d’octubre de 2024

Hem arribat! Estem en el Mirador de la Roca i la veiem. Ací està. El mapa que aconseguim reunir ajuntant els trossos que s’havien escampat pel país no mentia. Picassent, la terra promesa, el Daurat. Cau el sol i veiem el cel tenyir-se de taronges. Ara sabem per fi que tot és real. A l’alba començarem l’últim tram, deixant a la dreta l’Albufera que ara absorbeix tots els colors del firmament. Al lluny, la Torre Espioca ens somriu pel nostre assoliment. A l’atac!

Aconseguir arribar a una meta és una tasca àrdua i complicada, implica un repte que a vegades ens és difícil d’aconseguir. Però en la conquesta d’eixa meta està l’aventura, el repte, la descàrrega d’adrenalina. Una comissió fallera s’exposa anualment al repte d’aconseguir la meta de resoldre l’exercici faller que és, en definitiva, plantar falla i fer cultura. Altres xicotetes metes són més circumstancials, però l’any envolta les falles que es plantaran, la seua temàtica, i si s’aconsegueix això, amb ajuda dels artistes fallers, el cicle haurà sigut un èxit.

L’any passat es va optar per un canvi paral·lel a la consecució de la fi de l’exercici: donar-li una nova perspectiva al llibret. El llibret no deixa de ser el resum de les falles que plantem, les explica i expandeix la seua temàtica per a arribar a més públic, per a aprofundir en el dia a dia, els problemes i els assoliments, de tots i totes nosaltres. És una peça clau en la cultura festiva valenciana, de fet, és del poc que se salva del foc i l’únic registre històric de l’esdevenir de la comissió i de les falles que va plantant en el seu caminar. És un treball que cal professionalitzar, donar-li el valor que li toca, cuidar-lo. No és un àlbum de fotos, tampoc una guia comercial. Va molt més enllà de tot això. I l’any passat es va decidir apostar pel llibret fins a aconseguir un llibret cultural, un llibre que parlara de Falles, de Picassent i de les nostres vides. El resultat no va poder ser millor.

El món de les Falles és, a vegades, molt immobilista. Costa fer canvis sobre tradicions (o falses tradicions) arcaiques, anquilosades en el passat i obsoletes. Als fallers i falleres els costa canviar, com si un simple canvi els suposara el mateix que una mudança. Per això i per moltes altres raons, el llibret en les comissions falleres (afortunadament cada vegada menys), es veu com una manera d’exposar al quadre d’honor i aconseguir un finançament econòmic. Com si fora la barra d’una de les nits de revetla de març. El llibret, per contra, és una aposta en hores i en economia, la partida pressupostària de la qual hauria d’entrar dins del pressupost anual de la falla, no a la mercè del nombre d’anunciants que es traguen. I apostar per l’esforç a crear un lema, desenvolupar-lo, buscar col·laboracions, expressar-ho tot sota el nostre idioma, el valencià, amb el respecte, la diversitat i la igualtat com a banderes.

En terra estranya va suposar un abans i un després en la Falla Nord. Una expedició de busca i atac, una conquesta. L’objectiu era entrar en el llistat dels huitanta llibrets millors de la Comunitat Valenciana, i finalment es va aconseguir entrar i a més entre els vinti-cinc primers llocs. A més, i és el més important, se li va

Portada del llibret 2024 de la Falla Nord Picassent, “En terra estranya“

«El llibret és un treball que cal professionalitzar, donar-li el valor que li toca, cuidar-lo.»

donar veu a la falla plantada perquè, mitjançant articles i il·lustracions, poemes i relats, poguera explicar-nos de què tractava eixe any, i com de comunicada està esta terra amb eixe lema.

Una vegada aconseguit un assoliment, perquè l’ésser humà continue sentint que la vida és un secret i una excursió cap al desconegut, ha de continuar avançant, buscar altres tresors, enfrontar-se a nous perills. Per això, i sempre a l’atac, la Falla Nord i la seua coordinació de llibret no han dubtat ni un moment a incrementar el llibret. Debatre què es va fer malament i què va agradar, ampliar en aquells punts on ens quedem curts, fer del llibret una cosa encara més redona i més estudiat. Analitzarho amb lupa, caçar les papallones al vol perquè facen d’este projecte una cosa encara més extraordinària. Sense pensar en els premis, perquè el veritable assoliment d’un llibret és que agrade al seu públic objectiu: els fallers i falleres de la falla, les veïnes i veïns d’esta gran localitat.

I com a autèntics exploradors i exploradores en este món amb tanta mala herba com és el món faller, apartant brossa i serpentejant brancatge, hem creat el llibret 2025: A l’atac, Operació Tramuntana. En ell parlarem d’atacs per terra, mar i aire que ha patit esta terra i tota la Comunitat Valenciana, atacs històrics i passats, però també atacs actuals, com l’atac a la nostra cultura i el nostre idioma. Atacs entre pobles veïns i germans, atac a les tradicions, el constant i exponencial atac del turisme massificat. I, per descomptat, els atacs que reben les Falles, tant els artistes fallers com les comissions, atacs constants que sempre posen la nostra festa més estimada a la vora del precipici… Però que continua resistint i resistirà.

29 d’octubre de 2024

Hem patit un dels pitjors i menys esperats problemes en la nostra expedició. Quan anàvem a arribar a la nostra meta, una ona gegant ha vingut, sense previ avís, per a negarho tot. Ve de terres altes, de l’est costa avall i sense que ningú puga frenar-la. Al seu pas, ha rebentat murs atropellant persones i tot el que trobava al seu pas. El panorama és desolador. Quasi sense pensar-ho, i obviant els perills que podríem trobar-nos en el seu interior, ens hem arromangat els vestits i hem començat a ajudar a aquesta gent que clama tanta ajuda. Això passarà, esta terra ha sigut devastada moltes vegades i de totes s’ha alçat. Som part d’ella, i tota eixa terra, remoguda i inundada, forma part de nosaltres.

3 de febrer de 2025

Després d’uns mesos de convivència, després de tots estos dies d’escriure el bitàcola d’un exercici, done per finalitzat aquest quadern. Només em queda esperar que estes memòries en forma de llibret agrade, almenys, igual que l’any passat. Us anime a obrir-ho, llegir-ho, valorar-ho, impregnar-se de tot el treball que porta darrere. I, una vegada llegit de cap a cap, pensar en una nova meta, una altra terra a conquistar, un nou atac i una nova operació de cultura, tradició i falla.

! !

Saluda autoritats LOCALS

Benvolgudes falleres i fallers de la comissió Falla Nord:

Una vegada arribat el mes de març es inevitable que el nostre calendari ens recorde que estem a les portes de la celebració valenciana més autèntica, Les Falles. Unes dates en les que Picassent, omplirà els seus carrers d’un gran enrenou marcat per l’art, la música, la pólvora i en definitiva, la Festa.

I n’estem segures que la comissió de la Falla Nord ja ho teniu tot a punt per disfrutar d’estos 5 dies d’actes i celebracions i fer vibrar d’alegria el nostre poble. Perquè si alguna cosa és important a l’hora de celebrar és la participació i les ganes de treballar conjuntament. Des de l’Ajuntament vos donem les gràcies, fallers i falleres, pel vostre temps, per la vostra bona disposició a l’hora d’unir esforços i ser membres actius en la vida associativa del poble.

Vos desitgem el millor per a esta setmana que estem a punt d’encetar, que la vostra veu mai s’apague i que tot el món sàpiga que a Picassent ja estem en Falles!

Bones Falles 2025!

Alcaldesa Conxa García Ferrer

Regidora de Falles Nerea Sanchis Palau

Saluda FEDERACIO JLF !

Presidenta: Laura Martín i Ayala

Vicepresident 1r i tresorer:

Francisco Pérez i Pastor

Vicepresidenta 2n i secretària:

Ana Belén Marín i Honduvilla

Vicepresidenta 3r i vicesecretària:

Sandra Ripoll i Tronchoni

Vicepresident 4t i delegat Protocol: Francisco Aguado i Férnandez.

Vicepresident 5é i delegat d’esports:

Fernando Aguado i Gómez.

Vicepresident 6é i delegat de Festejos:

Miguel Angel Martinez i Hervás.

Vicepresidenta 7é i delegada

de Junta Central: Manoli de la Cruz i Martinez

Vicepresidenta 8é i delegada Infantil:

Nerea Molina i Gimenez.

Delegació Protocol:

Eduardo Silla i Carrasco

Lara de la Cruz i Cabido

Amada Martorell i Lopez

Delegació d’esports:

José Albert i Carrillo

Amparo Tronchoni Cebrià

Roberto Guerola Soria

Delegació Festejos:

Salvador Tronchoni Navarro

Veronica Rodriguez i Hernandez

Isabela de la Peña i del Rivero

Delegació Junta Central:

Beatriz Navarro i Garcia

Amparo Gómez i Muñoz

David Navarro i Ramón

Delegació Infantils: Mireia Hermoso i Rico.

Antonio Benlloch i Morato.

Josefina Silla i Antonio

Per segon any, em dirigisc a vosaltres com a presidenta de la Federació Junta Local Fallera.

En primer lloc, vull donar les gràcies a la meua Junta Directiva per estar en tot moment disposta, junt amb mi, a treballar per les Falles, fent possible la germanor entre les huit comissions falleres.

També vull fer una menció molt especial a totes les comissions falleres de Picassent per deixar-me ser una part tan important de la nostra festa.

Vull dir que, com a fallera i picassentina, estic molt orgullosa pel gran esforç que han fet en estos moments tan difícils per a tots i totes.

També vull agrair a l’Ajuntament i a Nerea, regidora de Falles, per tot el que fan per les falles al nostre poble.

Vull desitjar-vos que visqueu unes Falles 2025 meravelloses i gaudiu de tots i cadascun dels actes que es fan al nostre poble.

VISCA PICASSENT I VISQUEN LES FALLES!

Laura Martín Ayala Presidenta Federació JLF

Saluda PRESIDENT

Benvolguts fallers i falleres, vull dirigir-me a tots i totes vosaltres amb el cor ple de gratitud.

Estos dos anys que he estat representant a la falla Nord han sigut intensos, però gràcies al vostre esforç i dedicació, hem aconseguit grans coses totes i tots junts. L’esforç incansable ha fet possible que les nostres tradicions es mantinguen vives, vibrants i que continuem apostant per la nostra cultura fallera. Enguany hem viscut moments inoblidables, hem guanyat un històric 14é premi en la Promoció de l’Ús del Valencià en els llibrets de Falla de la Generalitat Valenciana, un 1r premi a l’Ús i Promoció del Valencià a Picassent, i també per primera vegada, el 1r premi al Concurs de Carrosses de Picassent, entre molts altres. Cadascú i cadascuna de vosaltres heu sigut fonamentals per a fer de la nostra Falla Nord un lloc especial, i per això, us ho agraïsc de tot cor.

Vull estendre el meu agraïment a l’Ajuntament i la regidora de falles pel seu suport constant i sobretot, a la meua directiva d’estos dos anys. Hem fet un treball impecable demostrant que ens uneix el mateix sentiment en comú, la Falla.

Als meus representants infantils del 2024, Carmen i Pau, ha sigut un veritable honor compartir esta experiència amb vosaltres. I no em puc oblidar de tu, de la meua germana la que ha sigut la meua Fallera Major, has estat a l’altura, estigues tranquil·la i orgullosa que has representat a la Falla Nord com es mereix perquè has estat de 10.

Sé que les Falles del 2025, al costat de Noelia, Carla i el meu terratrémol Alejandro, seran inoblidables i plenes d’alegria com tot el que estem vivint fins ara.

No puc oblidar als meus amics i familiars, els qui han estat al meu costat en els moments difícils. I, especialment, a la meua parella. Adri, la teua paciència i suport incondicional, han sigut un pilar fonamental en este camí que no ha sigut fàcil. Eres el que més has hagut d’aguantar i respirar. A la meua mare, aguantant les meues llàgrimes i alegries, la meua família de Cullera, Múrcia i Picassent, d’aquí a pocs dies este cicle es tancarà, i podré tornar a estar amb vosaltres. Us dec molt i és hora de viure tot el temps perdut que no hem tingut en estos dos anys. Aneu reservant dies que ja no tindré l’excusa de “no puc, tinc acte”.

I per acabar us anime que fem d’estes falles les millors, i poder arribar tan lluny com la Falla l’Om i la Falla Mercat que enguany celebren el seu 45é aniversari. Continuem treballant units perquè les Falles de Picassent i sobre tota la nostra Falla continuen sent un símbol d’identitat i orgull per a tots i totes nosaltres.

Gràcies pel vostre compromís i passió. Visquen les Falles i Visca la falla Nord de Picassent! Junts mola més.

Atentament,

José Mendoza i Albert President Falla Nord 2024-2025

junta directiva

President: José Mendoza i Albert

Vicepresident Festejos:

Domingo Aguado i Domínguez

Vicepresident Falla: Rubén Gómez i Gómez

Vicepresidenta Infantils: María Isabel Flores Polo

Vicepresidenta Protocol: Noelia Simó i Caballero

Vicepresident Manteniment

Casal: José Luis Canela i Pérez

Secretaria

Paula Boscà i López

Noelia Simó i Caballero

Tresorer

Rubén Belsaduch i Aquilar

Vicetresorer

Miguel Ángel Quesada i Baltanas

Comptadora

Paqui López i López

DELEGACIÓ LOTERIES

Francisco Martorell i Aguado

DELEGACIÓ CENS I RECOMPENSES

Luis Pròsper i Fernández

Eva García i Fernández

DELEGACIÓ DE FESTEJOS

Domingo Aguado i Domínguez

Equip de treball

Silvia López I Martínez

Sergi Cussó i Cantizano

Raquel Argente i Rodenas

Francisco López i Parra

Belén Fernández i Pérez

Carlos Quiles i Fortuny

Pablo Martínez Almudever

Veronica Rodriguez Hernandez

Jordi Barbero i Manzano

Jordi Rodríguez i Villarnovo

Fàtima Hernández i Robles

Equip de treball

Veronica Rodríguez Hernández

Esther Bravo i Tormo

Amada Martorell López

Mireia Martín i Bravo

Tania Navarro i Rodenas

DELEGACIÓ PLAYBACKS

Tania Navarro i Rodenas

DELEGACIÓ PROTOCOL, PROCLAMACIÓ I PRESENTACIÓ

Noelia Simó i Caballero

José Luis Canela i Pérez

DELEGACIÓ D’INDUMENTÀRIA I FÈMINES

Lorena Martorell i Aguado

Tania Navarro Rodenas

DELEGACIÓ MÚSICS

José López i Ibáñez

DELEGACIÓ TEATRE

Clemente Núñez i Sarrió

DELEGACIÓ LLIBRET I PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ

Adrián Escolà Fenollar

Paula Boscà i López

DELEGACIÓ PUBLICITATS

José Mendoza Albert

Lorena Martorell i Aguado

Esther Bravo i Tormo.

Veronica Rodríguez Hernández

DELEGACIÓ XARXES SOCIALS, RELACIONS EXTERNES, APP I PREMSA

Adrián Escolà i Fenollar

Paula Boscà i López.

DELEGACIÓ DE FALLA

Rubén Gómez i Gómez

Equip de treball

Pepe Sanchis i Herrera

José López i Ibáñez.

Adrián Escolà i Fenollar

DELEGACIÓ MANTENIMENT DE CASAL

José Luis Canela i Pérez

Cèsar Lara i Pàrra

Cèsar Cordellat i Ibáñez

DELEGACIÓ CASAL

Vanesa Claver i Mercader

Adrián Marín Garcia

FEDERACIÓ JUNTA LOCAL FALLERA DE PICASSENT

Miguel Ángel Martínez i Hervás

Amada Martorell i Lopez

Veronica Rodríguez i Hernández

Saluda FALLERA MAJOR

Estimades falleres i estimats fallers, amigues i amics.

Per a mi és un honor i un privilegi dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major de la nostra comissió a la qual tinc el plaer de pertànyer des de fa ja 14 anys.

Estic emocionada per l’oportunitat de treballar al costat de tots i totes vosaltres per a fer d’aquest any un any inoblidable. Promet dedicar tot el meu esforç, compromís i responsabilitat amb orgull i alegria.

Ser Fallera Major és un somni fet realitat i que bonic és complir-ho rodejada de totes les persones que vols i que et volen. Des de xicoteta sabia que era molt difícil que jo poguera regnar com a Fallera major però, amb molt esforç per part de la meua família, ho he aconseguit i cada dia estic més agraïda per l’oportunitat de representar a aquesta bonica festa.

No puc estar més feliç per compartir aquest any junt amb Jose, Alejandro i la meua Carla, estic segura que aquest any serà inoblidable.

Gràcies a les meues amigues i Regines per combollar-me a presentar-me com a Fallera Major. També vull donar les gràcies a una part imprescindible d’este somni, la meua família, per estar al meu costat i recolzar-me en tot moment però sobretot al meu home David i als meus fills Aarón i Rubén. Sempre esteu quan us necessite i gràcies a vosaltres sé que els somnis de vegades es fan realitat. Us estime molt.

Per a acomiadar-me, convide a tots i totes a gaudir de la setmana fallera i compartir amb mi cada instant.

Espere contagiar-vos la meua felicitat i amor per aquesta festa i que estes falles del 2025 siguen inoblidables.

Junts fem d’aquest any un capítol memorable en la història de les nostres falles.

I ara sí que si, que visquen les falles, visca la festa i visca la falla Nord.

Noelia Senabre i Camarena

Fallera Major Falla Nord 2025

COMISSIO ADULTA

Abad Cerdá, Arturo

Acevedo Prieto, Moisés

Aguado Albert, Merce

Aguado Baixauli, Ana Isabel

Aguado Baixauli, Carlos

Aguado Carretero, Pilar

Aguado De Lamo, Alicia Aguado Delamo, María Cristina

Aguado Domínguez, Domingo

Aguilar Moreno, Montserrat

Alamar Tarín, David Albert González, Adriana

Albert Paños, María Dolores Albert Romaguera, María Dolores Albert Serra, Dolores Susana Alegre Fernández, Javier Almazán Zaragoza, Lara Álvarez Martin, Ana Isabel

Aparisi Martinez, Jonatan Aranda D´Angelo, Claudio Aranda Martínez, Maria Sonia Argente Rodenas, Raquel Arribas Albert, Víctor

Asensio Migallon, Alba Barba Fernandez, Sigrid Barbero Manzano, Jordi

Barrachina Santana, Pablo Battaglino Cervera, Davide Battaglino Cervera, Chiara Belenguer Belenguer, Eugenio José Belenguer Ramirez, Deivid Belenguer Real, Raquel Dolores Belenguer Real, Susanna Benavent Corts, Jesus Berjillo Olivares, Yolanda

Berjillo Olivares, Juani

Bernal Tronchoni, Juan Carlos

Besalduch Aguilar, Rubén Bosca López, Paula

Bosca López, Sento

Bosch Tomas, Francisco José Bravo Tormo, María Esther

Cabello Aguado, Paula Camarena Valero, Josefa Camarena Valero, Maria

Campos Muñoz, Natalia

Candela Pérez, Elia

Canela Pérez, José Luis

Capella Ortiz, Arantxa

Carbonell Cubells, Montserrat

Carbonell Escuin, Suhayla

Carretero Gutierrez, Sergio

Castillo Murcia, Laura

Castro Muñoz, David Catalinoiu, Elena

Chanza Diaz, Angel

Chanza Diaz, Lucia Cicchino, German

Claver Mercader, Maria Vanesa

Collado Piles, Belén

Corchuelo De Lamo, Mireya

Corchuelo Maldonado, Diego Yesid

Cordellat Ibáñez, Cesar

Córdoba Aranda, Carolina

Córdoba Martin, Joaquín Francisco

Cotrina Acevedo, Rubén

Cuenca López, Marta

Curado Martorell, Nayara

Cusso Cantizano, Sergi

Dasí Chisbert, Luis

Dassoy Mateu, Maria Ángeles

De Gregorio Ortiz, Elena

De La Vega Parets, Yolanda

De Lamo Serrano, María Teresa

Delgado Quirós, José Vicente

Donoso Lahiguera, Alicia

Duart Esteve, Joana

Dusantoy Garcia, Jose Angel

Enríquez Soria, Carmen

Escolá Fenollar, Adrián

Esparza Herrero, Francisca

Esparza Herrero, Paula

Esparza Herrero, Maria José

Esparza Martínez, Samantha

Esteve Ferrus, Marta

Esteve Lloret, Jose Pascual

Fabregues Tronchoni, Marc

Fabregues Tronchoni, Pau

Fernández Adán, Eva

Fernandez Garcia, Sandra Fernández Pérez, Belén

Ferrus Ridaura, Vicenta

Flores Llinares, Veronica Flores Llinares, Desiree

Flores Polo, Maria Isabel

Font Chumillas, Borja

Fortea Requena, Maria Cristina

Galdón Tudela, Anna Elisa

Galiana Alabau, María

García Fernández, Eva Garcia Garcia, Xavier Garcia Marin, Enrique García Muñoz, Laura Garcia Oliver, Beatriz

García Ruiz, Juan Garcia Torrome, Sandra

Gasco Fernandez, Jose Carlos

Gasco Palau, Jose Joaquin

Georges Martínez, Paola

Gil Sempere, María Rosa

Gimeno San Bernardo, Maria De Los Llanos

Gimeno San Bernardo, Amparo

Gómez Belenguer, Carmen Gómez Fernández, Sergio Gómez Gómez, Rubén

Gómez Millán, Mari Carmen

Gomez San Luis, Sergio Gonzalez Felguera, Alberto Gonzalez Felguera, Adrian Gonzalez Jimenez, Jose Antonio Gonzalez Ortiz, Christian González Senabre, Aarón González Senabre, Rubén González Toledo, Emma Grigelionyte Konstantinaviciute, Aurelija Grueso Ribelles, Yolanda

Guillem Olaso, Sara Guillem Olaso, Marlene Gurillo Nieva, Lorenzo Harana Pérez, David

Hergueta Medina, Conchin

Hernandez Aguado, Julio Hernández Aguado, Elena Hernández Arias, Pilar

Hernandez Garcia, Luis Hernandez Robles, Fatima

Hernandez Robles, Jose Carlos

Hervas Chulvi, Herminia

Hervas Chulvi, María

Ibáñez Soria, Mati

Ivars Cordellat, Alicia

Ivars Segarra, Jose

Izquierdo Plaza, Juan Jose

Jericó Sobrevela, María Belén

Jimenez Lamas, Javier

Jurado De Fez, Pilar

Kudelyte, Erika

Labuiga Albert, José

Labuiga Rodas, Aitana

Lara Parra, Cesar

Laurentiu Balnius, Adrian

Legazpe Moya, Aida

Leon Llacer, Alba

Llorens Armero, Josep

López Argudo, Guillermo

López Bono, Marta

López Ibáñez, José Manuel

López López, Francisca

López Martínez, Silvia

López Miguel, Mireia Del Carmen

López Muñoz, María José

López Muñoz, Lorena

López Parra, Francisco

Lopez Simo, Samuel

López Simó, Sandra

López Soriano, Iván

Lozano Caravaca, Yoel Alberto

Lucas Moldero, Silvia

Machancoses Puchalt,Irene

Mahjoub Anaya,Sara Cristina

Mancebo Lopez, Ainoha

Mari Real, Maria Ángeles

Mari Senabre, Claudia

Marín Carmona, Eduardo

Marín García, Adrián

Marín García, Víctor

Martin Bravo, Mireia

Martínez Albert, Pau

Martínez Albert, Alba

Martínez Almudever, Pablo

Martinez Bernalte, Aitana

Martinez Escribano, Indra

Martinez Felguera, Tamara

Martínez García, Samuel Martínez Hervas, Miguel Ángel

Martinez Olmos, Nuria

Martorell Aguado, Francisco Javier Martorell Aguado, Lorena

Martorell López, Amada

Martorell Monzo, Adrián

Mascarell Soldevila, Alicia

Mateo Aparicio, Borja

Mendoza Albert, José Mendoza Albert, Cristina Mendoza Vargas, Isabel

Merce Mateu, Marta

Mesa Biosca, Laura

Miguel Albert, María Carmen

Miguel Albert, Merche

Miguel Albert, Paula

Mínguez Nieto, Susana

Molina Ibáñez, Alex

Molina Ibáñez, Marc

Molina Romero, Juan Carlos

Molina Serrano, Irene

Montero Álvarez, Silvia

Morcillo Fernandez, Maria Pilar

Moreno Maestro, Lucia Moya Herrero, Zulema

Muñoz Heredia, Araceli

Muñoz Simo, José

Muñoz Vila, Berbabé

Naharro Ballester, Ursula

Navarrete Ilundain, Gonzalo

Navarro Jimenez, Jorge

Navarro Rodenas, Tania

Nieto Labrosa, Mercedes

Núñez Sarrio, Clemente

Núñez Tronchoni, Borja

Olmos Gomez, Eva

Ortiz Quesada, Tamara

Palacios Sanchis, Mario Pascual Castro, Marta

Pastor Cañete. Beatriz

Pastor Hernandez, Pau

Pelayo Diaz, Susana

Peloche Rosell, Patricia

Perez Bou, Raquel

Piera Vila, Jose Vicente

Primo Albert, Concepción

Primo Belenguer, Alicia

Prosper Dassoy, Celia

Prosper Estelles, Luis

Provecho Grueso, Carla

Puchalt Ferrer, Arantxa

Quesada Baltanas, Miguel Ángel

Quesada Jurado, Marcos

Quesada Jurado, Irene

Quiles Fortuny, Carlos

Quiles Fortuny, Vanessa

Quiles Fortuny, Carmen

Quintana Vivó, Coral

Raga Cuesta, Juan Carlos

Ramirez Garcia, Sheila

Ramis Alba, Laura

Real Sanchis, Adrián

Real Torres, Francisco

Redolar Cordellat, Cristóbal Miguel

Redolar Sanchez, Maria

Ribeiro Mari, Aroa

Rodas Tolosa, Rosario

Rodenas Ros, Enrique

Rodenas Sánchez, Andrea

Rodriguez Hernandez, Veronica

Rodríguez Primo, Alex

Rodríguez Primo, Irina

Rodriguez Villarnovo, Jordi

Romero Arévalo, Joaquina

Romero Parreño, David

Ros Milla, Maite

Rosales Martinez, Paula

Rua Teodorescu, Rafaela

Rubio Felguera, Carlos

Rubio Sanchez, Hector

Rubio Sánchez, Iván

Rubio Sánchez, Jesús

Ruiz Perea, Miriam

Salido Martorell, Maria Teresa

Salvador Ibarra, Laura

Sánchez De La Iglesia, Vicenta

Sánchez Torres, Alicia

Sanchis De Rivas, Héctor

Sanchis Gómez, Hugo

Sanchis Herrera, José Francisco

Sanchis Herrera, Vicenta

Santamargarita Albert, Nieves

Sebastian Sanchez, David

Segarra Perez, Raul

Segura Albert, Ruben

Selma Lucas, Cristofer

Senabre Camarena, Noelia

Senabre Camarena, Mónica Maria

Silla Prosper, Laia

Simo Caballero, Noelia

Soler Pastor, Sandra

Soler Pastor, Marta

Soliva Checa, Silvia

Tamarit Primo, Emma

Tarazona Silla, Didac

Teruel Artacho, Cristina

Toledo Soria, Saray

Torres Almagro, Adan

Torres Zaragoza, Aitana

Tortosa Pardo, Silvia

Triguero Aguado, Lorena

Tronchoni Cervera, Inmaculada

Tronchoni Tronchoni, Cristina

Valera Lapeña, Alain

Valero Morcillo , Julia

Valiente Ferrer, Ángela

Valiente Ferrer, María Amparo

Valiente Lopez, Blanca

Vázquez Crespo, Francisco José Vázquez Silla, Nicolás

Velando Ruiz, Alba

Vila Arbona, Jordi

Vila Tronchoni, Clara Ines

Villalba Rubio, Iván

Villena Martínez, María

Vioque Sanruperto, Laura

REGINES 2025

REGINA DE LA FESTA: Cristina Mendoza i Albert

REGINA DEL FOC: Pilar Aguado i Carretero

REGINA DEL MONUMENT: Esther Bravo i Tormo

REGINA DE LA MÚSICA: Laura Vioque i San Ruperto

REGINA DE LA FLOR: Noelia Simó i Caballero

REGINA DE LA POESIA: Sara Cristina Mahjoub i Anaya

REGINA DEL ESTANDART: Tania Navarro i Ródenas

“A L’ATAC!” és una crítica satírica sobre els atacs que rep el poble de Picassent i la societat actual. El lema de la falla reflecteix de manera irònica la lluita constant pel poder i les dificultats que viu el municipi en diversos aspectes. Al centre de la falla, es presenten dos personatges que simbolitzen les figures més destacades dels partits polítics PP i PSOE de Picassent, que semblen lluitar entre ells per conquerir el control del poble, una imatge que fa referència a la política local i als interessos personals que de vegades prevalen als interessos del poble.

LEMA: A L,ATAC!

ARTISTA FALLER: JOSEMI GASENT

GUIÓ I CRÍTICA: ADRIÁN ESCOLÀ

FALLA GRAN ! !

Les escenes que envolten estos personatges mostren una sèrie d’atacs que s’expressen a través de diverses problemàtiques socials que afecten Picassent. Entre estes es troben la brutícia acumulada als carrers, una crítica a la falta d’inversió en la neteja i manteniment del municipi. També es tracta la situació del valencià, amb l’ús d’esta llengua com a element clau en la identitat del poble i la crítica a aquells que no el respecten ni el fomenten. No només critica els atacs externs que rep el poble de Picassent, sinó també les contradiccions i hipocresies que es donen en la societat actual, com en el cas de la lluita pels premis en les Falles. En una de les escenes, es tracta de manera irònica el comportament que es produeix quan arriba el moment de la veritat: el lliurament dels premis.

En esta escena, els personatges representen la gran expectació i el desig de reconeixement que molts tenen durant tot l’any, però també es critica que, malgrat que durant el procés ningú no sembla interessar-se massa pel premi, tot canvia quan els resultats es fan públics.

A més, la falla aborda temes de divisió entre els veïns d’Alcàsser i Picassent, com l’hostilitat i els conflictes que sorgeixen per motius diversos, alimentant tensions i malestars. Esta crítica es presenta de manera exagerada i amb un to d’humor que és característic de les falles.

En resum, “A L’ATAC!” és una falla carregada de crítica social, política i cultural, que utilitza la sàtira i l’humor per reflexionar sobre els problemes de Picassent i la societat actual, mantenint l’esperit crític i provocador.

A L'ATAC A L'ATAC

falla Nord Picassent 2025

falla Nord Picassent 2025

A L'ATAC A L'ATAC ! !

OPERACIO TRAMUNTANA !

CENTRE

Dalt del carro van a l’atac, dos líders de la política local. No importa si de dretes o esquerres són, les dos busquen el poder de la població.

Van de ple en ple parlant de l’oposició, són les reines del xafardeig i la confusió. Preocupades pel poble? Pel benestar de tots? El seu projecte és no donar solucions!

Una diu “solució”, l’altra “revolució” i el poble sempre creient-ho tot. Qui guanyarà? Qui enganyarà millor? La política, com sempre, és un gran farol.

Mentides, promeses i hipocresia, tot és un gran joc, una farsa buida. A Picassent, ningú guanya, tots perdem al final, mentre es reparteixen el poder com un regal.

Són mestres de l’aparença, del tiktok i l’encís, però la realitat és que només volen focus, no compromís. I mentre es miren una a l’altra a les xarxes socials, els veïns ploren esperant les solucions reals.

FAQUIR

Damunt del pont el tinent alcalde observa, a punt per a atacar l’alcaldia de Picassent, però sap que sense Conxa el PSOE no guanya per això pareix que no està massa content.

Ell vol ser el cap i poder governar, però la clau del poder Conxa la de portar. Ell sap bé del PSOE qui porta la veu, sense ella d’alcaldessa el partit acabarà a la creu.

A L’ATAC! OPERACIÓ: LA REGIDORA

A Picassent tenim una regidora gran, de Falles, cementeri i enllumenat. Sempre atenta a tot en cada detall, de la promoció i l’ús del valencià.

Entre focs, pólvora i molta passió, Nerea treballa per mantindre la tradició. Les Falles són el seu orgull i felicitat, i els modelets que porta la seua identitat.

Mai repeteix roba, mai es vist igual, si té més d’un acte, prepara un look especial. Un vestit per a cada moment, cada reunió, sempre preparada per a cada ocasió.

Seria millor, si deixara de caçar tendències, i arreglara els fanals dels nostres carrers. Que el cementeri sempre estiga net, i les falles escriguen en valencià correctament.

A L’ATAC! OPERACIÓ: OBRES, OBRES!

Benvinguts a la gran gimcana de Picassent, on l’aventurer ha marcat la ruta entre el desconcert. Carrer tancat, gir a l’esquerra i recte després, si no temps mapa, millor no vingues a fer res.

Un aventurer que ja no sap on va marca els camins per a què ningú es perga. A Picassent agafar el cotxe és una odissea, tantes obres per a fer una autèntica merda.

Ara per anar en cotxe cal posar el Google Maps, perquè sense ell no saps ni per on vas. Les noves direccions et deixen confús, si no el posem en marxa acabarem perduts!

Les obres han canviat l’aspecte del poble, però qui guanya si ningú pot circular bé? Es volia millorar, però que s’ha aconseguit? Un poble paralitzat on ningú ha eixit enriquit.

Els carrers llueixen nous a un preu molt elevat, mentre altres serveis bàsics segueixen oblidats. Es volia modernitzar, però no era la prioritat, un poble és més que un carrer ben arreglat.

Una fortuna per canviar el que ja estava bé, i el que realment importa es queda per fer. Si s’hagueren invertit en el que realment cal, hauríem obtingut més, sense este cost tan brutal.

A L’ATAC! OPERACIÓ: PRIMER PREMI

A pel primer premi de falla, tot preparat per agradar al jurat, que deixarà sagnant la ferida del que quede en segon classificat.

La fallera plora desconsolada, per l’hòstia que s’ha emportat.

El primer premi no ha guanyat quan deia que l’important era participar.

Els premis són una autèntica guerra, els fallers lluiten per agradar al jurat. Per veure quina té més alçada o qui té la cara més ben pintada.

Els fallers volen guanyar la falla, la crítica, el teatre i el llibret, però no hi ha unes bases concretes que faça fàcil guanyar el primer.

Hi ha premis que FJLF hauria d’arreglar i unes bases justes hauria de redactar. Cal saber com es puntua i que es valora, que això sí que és un dubte que ens aflora.

A L’ATAC! OPERACIÓ: EL XICOTET COMERÇ

Un llop amb una ovella ben camuflada, representa el gran comerç que tot s’ho menja. I la xicoteta ovella amb els preus a la baixa té poques opcions perquè el llop tot ho acapara.

Una altra ovella vol obrir un comerç al poble però els impostos i els preus l’acabaran afonant. Prometen ajudes, però són un miratge, és així com s’acaba en el xicotet comerç local.

Les ovelletes volen tirar avant, però sense suport no es pot seguir. Els preus del llop els ofeguen l’esperança, i els seus somnis queden en l’oblit.

Com volen créixer els comerços locals, si el poble prefereix els grans centres comercials?

L’ Ajuntament calla, promet i després oblidat, i així el comerç local es queda desbordat.

El gran llop tot ho té ja devorat, les ovelles locals ja ni ganes de plorar, les grans superfícies tot ho consumeixen i les xicotetes botigues en silenci ho sofreixen.

Els xicotets comerços sempre estan al nostre costat, en els moments difícils, mai ens han fallat. Els comerços centenaris de Picassent són i seran l’ ànima del poble i la nostra veritable identitat.

A L’ATAC! OPERACIÓ: PRODUCTE LOCAL

A Picassent la terra sempre ha donat fruit, taronges i caquis amb un gust infinit. Però ara els productes de fora han atacat i els nostres agricultors s’han quedat derrotats.

Les fruites de casa s’han deixat de costat, mentre els de fora estan omplint el mercat. Els nostres productes no poden competir en els preus de fora que ens estan fent patir.

Els agricultors mereixen el reconeixement, perquè el seu esforç és el que ens dona aliment. No deixem que el nostre producte es perga pel camí, defensem tot el que és nostre, amb força i sense fi.

A L’ATAC! OPERACIÓ: GARRAMUTS

Picassent i Alcàsser, veïns de tota la vida, la guerra declarada i l’atac preparat, per qui té més terme, per una Festa Major, per qui fa bona paella o millor coca d’arrop.

Picassent té millor terme, això és ben cert, Els carrers s’estenen, amples i oberts. A Alcàsser tenen poc més que camins, i quan passegen venen tots cap ací.

També diuen que la seua coca és l’única de veritat, però la de Picassent té l’autèntica qualitat. Alcàsser sense carrers i botigues a la mà, a comprar els ingredients a Picassent van a parar.

I mentre el dolç se separa i els fan renegar, hi ha una altra batalla que mai podrà acabar.

Qui són els veritables garramuts?

En aquest tema sí que estem ben perduts!

Hem criticat el semàfor del poble del costat, i és que era impossible per allí circular. Ara és impossible anar en cotxe per Picassent, perquè han fet peatonals tots els carrers.

Falla Nord d’Alcàsser? Açò és l’atac final!

És el que faltava per a acabar-ho de rematar. No ens importa si ens volen imitar, la nostra Falla Nord no la podran mai igualar!

A L’ATAC! OPERACIÓ: PICASSENT NETA

(Ninot Crítica Local)

Este avi amb els seus nets al costat, observa Picassent i se sent preocupat. Abans era un poble net com un mirall, ara tot és brutícia, un gran terrabastall.

Picassent sempre ha sigut un bell paisatge i l’han convertit en un gran abocador. Els nostres carrers abans eren un espectacle i ara són un niu de rates, merdes i mal olor.

Els contenidors rebenten de deixalles, l’estat de les papereres són lamentables, i els ciutadans indiferents a l’atac tiren escombraires sense cap pietat.

L’ Ajuntament no veu cap problema, ha convertit el poble en un femer. Ens prometen millores a cada legislatura, i la brutícia continuarà quatre anys més.

Els polítics diuen que no tenen la culpa, que la té l’empresa contractada. Mentrestant nosaltres pagant l’impost sense veure el cas ni de lluny resolt.

Estem molt farts d’enganys i paraules, Picassent necessita unes solucions clares. Així que menys parlar i més actuar que els carrers no es netegen tan sols amb mirar.

Sempre diuen que els joves són el problema, però una vegada més han demostrat, que quan fa falta ajuda per a llevar el fang són els primers en arromangar-se el camal.

Els joves no volen quedar-se al passat, el futur de Picassent està a les seues mans.

Així que a l’atac, amb força i unió que Picassent neta sempre serà millor!

programa d!actes 2025 ! !

Dissabte 22 de febrerConcurs de Truites i Paelles nocturnes.

Divendres 28 de febrer –

A les 21.00 h Presentació Llibret Falla Nord 2025. “A l’atac: Operació Tramuntana”.

Dissabte 1 de març –

A les 22.00 h Sopar en el casal de baix braç i lliurament de recompenses.

Diumenge 2 de març –

A les 10.00 h Esmorzar de baix braç al casal.

A les 10.30 h Repartida del Llibret per la barriada amb la nostra xaranga “Xé que xaranga”. 14.00 h Dinar al Casal i jocs de taula. BINGO FALLER a càrrec de la nostra fallera Marian Dassoy.

Dimecres 5 i dijous 6 de març –Lliurament dels Ninots a la Sala Refugi de Picassent.

Dimecres 5, dijous 6 i divendres 7 de març –Setmana del Teatre Faller a l’AUMA. El grup de teatre de la Falla Nord posarà en escena l’obra “Ací no paga ni Déu!”.

Dissabte 8 de març – CRIDA

A les 08.00 h Posada de fanals i acabar de posar banderes pel nostre sector.

A les 17.00 h Concentració a la seu de Federació Junta Local Fallera.

A les 17.30 h Eixida de la seu.

A les 18.00 h Inauguració de l’Exposició del Ninot a la Sala Refugi.

A les 19.00 h Crida de les Falles 2025 a l’Ajuntament.

A les 22.00 h Sopar de baix braç al Casal. A les 23.30 h NORDTALENT.

Diumenge 9 de març –

A les 10.30 h Penjada de banderes als Presidents i Fallers Majors 2025.

A les 14.00 h Dinar de baix braç al casal, jocs de taula i BINGO FALLER a càrrec de la nostra fallera Marian Dassoy.

De dilluns 10 a dijous 13 de març –

Exposició del Ninot a la Sala Refugi amb horari de 16.30 h a 20.00 h.

Dijous 13 de març –

A partir de les 09.00 h Plantà de la Falla Gran 2025. Començarem amb la tirada de grua dels ninots del remat.

Divendres 14 de març –

Seguirem amb la Plantà de la Falla Gran.

Dissabte 15 de març – PLANTÀ

A les 10.30 h Esmorzar al casal, a continuación, Plantà de la Falla Infantil 2025, “Aquadèmia, una escola de sirenes”. També seguirem amb la Plantà de “A l’atac!”, la nostra Falla Gran

A les 14.00 h Dinar al Casal a càrrec de la Falla.

A les 18.00 h Berenar a càrrec dels nostres representants 2025, Carla, Alejandro, Noelia i José.

A les 00.00 h Nit de l’alba.

Diumenge 16 de març – PREMIS

A les 10.00 h Esmorzar al casal.

A les 11.30 h Concentració al casal vestides de falleres i fallers i cercavila.

A les 14.30 h Dinar al casal.

A les 17.30 h Concentració al casal per anar a per les nostres Falleres Majors per acudir a l’Entrega de Premis de les Falles 2025.

A les 19.00 h Lliurament de Premis Falles 2025, a la plaça de l’Ajuntament.

A les 22.00 h Sopar al casal. El sopar dels xiquets i xiquetes serà a càrrec del President Infantil i Fallera Major Infantil 2025, Alejandro i Carla.

En acabar el nostre President i la nostra Fallera Major 2025, José i Noelia oferiran dolços per a tota la comissió adulta.

A les 23.30 h Discomòbil amb JARANA DJ Crisenti.

Dilluns 17 de març – CAVALCADA DEL NINOT

A les 10.00 h Esmorzar al casal.

A les 11.30 h Concentració al casal amb brusó i cercavila.

A les 14.30 h Dinar al casal.

A les 17.30 h Concentració al Casal disfressades i disfressats d’animals per acudir a la Cavalcada del Ninot.

A les 19.00 h Eixida des de la Plaça de l’Ajuntament pel c/Torrent, pujant pel c/ Mossèn Carbó fins arribar a la Plaça de l’Ermita on ens concentrarem les huit comissions falleres.

A les 22.00 h Sopar al casal

A les 23.30 h Discomòbil

Dimarts 18 de març – OFRENA DE FLORS

A les 10.00 h Esmorzar al casal.

A les 11.30 h Concentració al casal vestides de falleres i fallers i Cercavila.

A les 14.30 h Dinar al casal.

A les 17.00 h Concentració al casal.

A les 17.30 h Eixida del casal per acudir a l’Ofrena de Flors.

A les 19.00 h Ofrena de Flors 2025, per l’itinerari de costum.

A les 22.30 h Sopar al casal. En acabar el nostre President i la nostra Fallera Major 2025, Jose i Noelia oferiran dolços per a tota la comissió adulta.

A les 00:00 h Nit del Foc. A continuación, Orquestra ENJOY.

Dimecres 19 de març – DIA DE SANT JOSEP

A les 09.30 h Esmorzar al casal.

A les 10.30 h Concentració al casal per acudir al trasllat i Missa de Sant Josep.

A les 11.30 h Concentració de les huit comissions de Picassent a la plaça de l’Ajuntament.

A les 12.00 h Missa de campanya a l’Ermita.

A les 14.30 h Dinar al casal. Després de dinar BINGO FALLER a càrrec de la nostra fallera Marian Dassoy.

A les 17.00 h Vesprada de jocs per a la Comissió Infantil.

A les 20.30 h Cremà de la Falla Infantil 2025 “Aquadèmia, una escola de sirenes”.

A les 21.30 h Sopar al casal (comissió adulta i comissió infantil).

A partir de les 23.00 h Cremà de la nostra Falla Gran 2025 “A l’atac!” (en ordre invers als premis).

NOTA INFORMATIVA:

• La falla es reserva el dret de canviar el programa d’actes.

• En finalitzar les revetles i qualsevol acte nocturn, l’Associació Cultural Falla Nord de Picassent, NO organitza cap acte on es puga afectar el descans dels veïns i veïnes fins a l’hora dels esmorzars.

• Per a participar en els actes fallers, s’haurà de respectar en tot moment les recomanacions i normes de l’Associació Cultural Falla Nord de Picassent.

• Els coberts per a esmorzars, dinars, berenars o sopars, hauran de ser portats pels fallers i falleres per tal de reduir el consum de plàstics innecessaris.

acomiadament FALLERA MAJOR

Gràcies, gràcies i mil gràcies!

Gràcies a cadascun dels fallers i falleres d’aquesta gran comissió, per gaudir amb mi i acompanyar-me en cada acte d’aquest somni, somni que com les Falles a la nit de la cremà, arriba al seu fi.

Gràcies a totes les delegacions pel seu treball, esforç incansable i per fer possible del 2024 un any perfecte.

Gràcies a la meua família, al meu cunyat Adrià pels seus consells fallers, a la meua mare per l’ajuda, a la meua filla, la més bonica de totes les falleretes i que tan orgullosa ha estat sempre de la seua mare, al meu home per l’immens suport, ànim i sobretot paciència que ha tingut durant aquest 2024, i com no, pel seu bon humor que sempre l’acompanya. Però sobretot GRÀCIES, sí, en majúscules, al meu germà José, per elegir-me com a la seua Fallera Major quan ni jo mateixa confiava en mi per a sustentar aquest càrrec. Gràcies per dur-me del braç tan orgullós de mi, gràcies per estar al meu costat i recolzar-me, espere haver estat a l’altura del gran president que ha tingut la Falla Nord aquest any, ha sigut un autèntic orgull desfilar pels carrers del nostre poble agafada del teu braç. Gràcies de tot cor, per deixar-me gaudir amb tu de la màgia de les Falles.

Gràcies a Carmen i a Pau, els meus representants infantils, per ser sempre tan bons xiquets i responsables, per fer-ho tot tan fàcil… Sempre tindreu un lloc al meu cor, us vull molt! Carmen, qui ens havia de dir que el millor de l’any vindria a l’estiu?

I aprofitant aquestes línies, vull donar la més sincera enhorabona a Noelia i a Carla, Falleres Majors del 2025. El que us espera en aquest any és indescriptible i espere que gaudiu cada segon al costat d’Alejandro i del meu germà José.

Em guarde per sempre cada somriure, cada aplaudiment, cada mirada còmplice, cada paraula i abraçada, cada acte, cada celebració, cada ball… Ha sigut màgic. Un any que serà difícil d’oblidar.

MOLTES GRÀCIES,

FALLA NORD DE PICASSENT per aquest 2024!

Cristina Mendoza i Albert Fallera Major Falla Nord 2024

FALLA i relacio de premis ! 2024

Lema: Karma

Artista Faller: Mauricio Moreira

Guió i crítica: Adrián Escolà

Premis:

14é Premi Promoció i Ús de Valencià de la GVA.

1r Premi Ús i Foment del Valencià

2n Premi Llibret

1r Premi Ninot Indultat Falles Grans

1r Premi Ninot Crítica Local Falles Grans

1r Premi Ingeni i Gràcia Falles Grans

2n Premi Falles Grans ! !

RECORDS FALLES 2024

Exposició del ninot i crida

Cercaviles

Entrega de premis

RECORDS FALLES 2024

RECORDS FALLES 2024

Ofrena

Missa Sant Josep

RECORDS FALLES 2024

Cremà

Quadern de bitacora de les falles ! 2025

APUNTÀ FALLES 2025

7 d’abril de 2024

ELECCIÓ PRESIDENT 2025

13 d’abril de 2024

ELECCIÓ QUADRE D’HONOR 2025

26 d’abril de 2024

FESTA ROCIERA

27 d’abril de 2024

Un any més viatjarem a Andalusia, terra de llum, color, sabor, música i festa. I com tot això a la Falla Nord ens encanta, no podíem evitar celebrar la nostra pròpia festa rociera. Les acolorides faldes de pigues, les tapes, les flors, les sevillanes, les actuacions, van ser tota una autèntica celebració!

OFRENA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

11 de maig de 2024

NIT D’ALBADES

18 de maig de 2024

Un any més les huit comissions ens concentrarem a la seu de la FJLF de Picassent, per tal de celebrar la tradicional nit d’Albades. Un acte que és un regal per a l’oïda, les notes musicals més típiques i les lletres més tendres acompanyades de dolçainers i tabaleters per tal de retre homenatge a la Verge de la Vallivana, a la Verge de la Miraculosa i als distints i les distintes representants de les Falles de Picassent d’una manera molt valenciana.

FESTES DE LA MIRACULOSA

26 de maig de 2024

Abans de començar amb les primeres processons del cicle faller, va tindre lloc el tradicional besamans a la Verge de la Vallivana. Una vegada acabat l’acte anàrem a participar en la processó de la Verge de la Miraculosa, un dia molt intens però molt emotiu. A la processó com és habitual varen participar els balls tradicionals com el ball dels bastonots que amb ritme de la música de tabal i dolçaina, simulaven batalles durant el recorregut. Per a finalitzar la jornada vàrem gaudir d’un castell de focs i realitzarem el besamans a la Verge de la Miraculosa.

I TORNEIG PÀDEL

1 de juny de 2024

El primer dia de juny, assaltarem les instal·lacions esportives de Picassent per a celebrar el I Torneig de Pàdel. Un torneig amb molta participació on les jugadores i jugadors foren rivals per uns instants. Sense dubte ho passarem d’allò més bé, i encara que fora una competició tinguérem premis i regals per a tots i totes les participants.

PROCESSÓ CORPUS CHRISTI

2 de juny de 2024

Al dia de la celebració de Corpus Christi també vàrem ser atacats per la forta calor, però no fou excusa per a no participar en els actes celebrats aquest dia. Una processó curta, però és una cita que no podem faltar any rere any.

FESTA BENVINGUDA FALLES 2025

16 de juny de 2024

BESAMANS VERGE DELS DESEMPARATS VALÈNCIA

XX de juny de 2024

FESTA SANT JOAN

22 de juny de 2024

Quadern de bitacora de les falles ! 2025

Encara que al mes de juny teníem una infinitat d’activitats, s’havia de celebrar una de les nits més màgiques de l’any. Vam transformar el nostre casal en una barraca plena d’activitats per a totes les edats, des de la batalla de l’aigua a la mítica tómbola (que va ser possible gràcies als comerços als quals Westem molt agraïts). Plantarem la nostra foguera, soparem al carrer i com no gaudirem de la nostra Disco-Xaranga, que saben com motivar-nos, perquè la festa continue.

EXCURSIÓ AQUOPOLIS

30 de juny de 2024

Falles no són sols tres dies de març, falles són tot l’any si t’ho proposes. La millor manera de retrobar-nos va ser el 30 de juny, fent una excursió al parc aquàtic “Aquopolis-Cullera”. Donarem la benvinguda a l’estiu, vàrem passar un dia en gran part de la família fallera envoltats de litres d’aigua i molta calor. Sense dubte altre any més vàrem caçar tots els flotadors.

SANT CRISTÒFOR MÀRTIR

10 de juliol de 2024

No podíem faltar a una cita molt important del mes de juliol, la festa del nostre patró Sant Cristòfor Màrtir. Vam celebrar la missa i després vam participar en l’emotiva i calorosa processó.

FESTES PATRONALS

del 30 d’agost al 10 de setembre de 2024

Les festes 2024 començaren amb la Cavalcada, un dia multicolor i divertit que va veure’s afectat per la pluja a meitat recorregut. Va ser un any històric per a la nostra comissió que per primera vegada guanyàvem un primer premi al concurs. La carrossa amb el títol “Karma” va ser la vencedora de l’edició, i també vam rebre un cinqué premi amb “Marina Nord”. Encara que vam ser atacats per la pluja vam omplir els carrers de Picassent de dolços, confeti i obres d’art sobre rodes.

Quadern de bitacora de les falles ! 2025

Un dels moments més emotius es desfilar, per la seua festivitat, al costat de la nostra Patrona. És una cita molt remarcada al calendari de la nostra falla i dels nostres representants. De nou, el perfum de les flors, la llum dels ciris, els trasllats i la música solemne de la banda es vesteixen de gala. Processons que trauen al carrer a tots els picassentins i picassentines per un motiu en comú. I com si fora un crit de guerra cridem fort això de “Tots a una veu… Visca la Mare de Déu”.

PENJADA DEL QUADRE FALLES 2024

13 de setembre de 2024

Com marca la tradició dies abans de l’acte de Proclamació, va tocar penjar al casal el quadre commemoratiu de les Falles 2024. Continuant amb la història de la nostra comissió, les nostres falles “Karma” i “En terra estranya” junt amb i Carmen, Pau, Cristina i José, representants del 2024, ja llueixen a la paret del nostre casal.

BESAMANS VERGE VALLIVANA A MORELLA

15 de setembre de 2024

Tocava alçar-se prompte i posar rumb cap a Morella. Un any més vàrem celebrar el tradicional acte del besamans a la seua patrona la Verge de Vallivana, en un any molt especial per a ells i elles. Aquest acte el compartim les huit Falles de Picassent, la FJLF i els membres de dolçaina i tabal de la nostra localitat. Vam poder gaudir d’un diumenge molt complet, des de fer una cercavila pels seus carrers, conèixer un poquet més Morella, degustar el seu plat més tradicional a l´hora de dinar... entre altres.

PLAYBACK 2024

27 de setembre de 2024

El grup de playback de la Falla Nord tornava a participar un any més al Concurs de Playbacks

que organitza la Falla Mercat de Picassent. En aquesta ocasió van participar amb la proposta “DHINDHORA”, un playback amb tints hindús que feia ballar a tot el públic.

Aquest any, el nostre grup ha estat complet i format per gent veterana així com gent més jove i amb ganes. A la fi, la nostra proposta va ser guardonada amb un segon premi. Sou uns vertaders i vertaderes artistes!

PROCLAMACIÓ

2025

28 de setembre de 2024

Els primers rajos de sol d’un dissabte de setembre després d’una nit de playbacks, van fer obrir els ulls als nostres representants del 2025 que esperaven amb nervis, el seu acte de Proclamació.

L’alegria es va fer sentir amb els primers pasdobles de la nostra xaranga en arrancar el camí a casa de les que seran les nostres Falleres Majors de l’any 2025. La seua pell de gallina en pujar a l’escenari on la màgia ocorre. La proclamació és un dels primers actes oficials que per als fallers i falleres del Nord, és l’oportunitat perfecta per anar obrint boca per a les falles del 2025.

FESTIVITAT 9 D’OCTUBRE

9 d’octubre de 2024

Com és tradició a la Falla Nord, el dia 9 d’octubre ens reunim al casal per tal de celebrar la Festa de tots els valencians i valencianes. Enguany també es va disputar el II Campionat de Futbolí. La jornada va estar repleta d’activitats com jocs per a la xicalla, tallers de poesia en valencià, jocs populars, activitats de promoció lingüística... A més de gaudir d’un dels plats més típics de la nostra gastronomia, la paella. Algunes d’elles sofriren verdaders atacs...

OKTOBERFEST

19 d’octubre de 2024

El 19 d’octubre va ser el torn de celebrar a la Falla Nord l’Oktoberfest. La campanya de promoció lingüística va estar present en aquesta festa. En tots els envasos de cervesa es podien trobar etiquetes personalitzades en paraules valencianes, a més d’una sopa de lletres on havies de trobar els ingredients principals de la cervesa. Música, menjar típic alemany i bon rotllo van ser els protagonistes d’aquest dia.

PUNT DE RECOLLIDA AFECTATS DANA

Octubre i novembre de 2024

PRESENTACIÓ D’ESBOSSOS

5 de desembre de 2024

Per fi en desembre arriba un dels dies més esperats per a la nostra comissió, desvelar com seran les nostres Falles que plantarem al nostre emplaçament en març de 2025. Un acte on els nostres artistes fallers, Roberto Moratalla (infantil) i Josemi Gasent (gran), ens van presentar les falles i ens els van explicar. Els nostres representants van firmar el contracte amb ells i van poder intercanviar les seues expectatives.

No hi ha millor manera d’anar calfant els motors que posant en marxa el compte enrere per al mes de març!

falla Nord Picassent 2025

A L'ATAC A L'ATAC ! !

OPERACIO

TRAMUNTANA

Apartat temàtic

falla Nord Picassent 2025

EMBATS D'AHIR I DE HUI

1. 1. EMBATS D'AHIR I DE HUI

La vida és un atac constant. Costa, costa molt continuar. Per exemple, els rebuts de la llum i del gas cada mes. Arriben, saps que arribaran, però quan així ho fan sents el colp com si haguera sigut improvisat. Ja no parlem de la hipoteca o de la quota de lloguer... I, quan tot marxa bé, la vida et porta altres envestides potser més greus, inesperades, implacables. No fa falta que se citen, ja sabem això de “els problemes sempre venen de la mà”.

En aquest apartat, no obstant això, parlarem d’atacs constants que rebem en vida. Per exemple, atac a la nostra llengua, tan vulnerable i sempre posada en dubte, o a les nostres tradicions que marquen qui som hui dia. Atacs, en definitiva, d’ahir i de hui.

SENSE ATACS A LA LLENGUA !

Paula Boscà López Mestra de Primària

Jo parle una llengua. Ella en parla quatre. Si preguntem a qualsevol persona qui tindrà més fàcil aconseguir un lloc de treball, amb total seguretat direm, diran, que com més llengües parles, de segur que treballaràs abans i a un millor lloc i salari. És per això que jo entenc el coneixement de les llengües com una virtut que ajuda a créixer la persona que les domina, entre altres coses perquè pot llegir, escoltar, tindre vivències d’altres territoris. A què estem tots i totes d’acord?

També sabem que a la dècada dels anys seixanta i setanta del segle passat, moltes famílies van haver d’abandonar el seu lloc de naixement, el seu poble, la seua comunitat autònoma i anar-se’n a llocs on pensaven que podien

aconseguir un lloc de treball que els permetera viure millor. Totes aquelles famílies van portar la seua llengua pròpia, la que parlaven al seu poble, el castellà. Però ací, i més a aquells anys del segle passat, molts picassentins i picassentines, pràcticament, no sabien parlar altra llengua que no fora el valencià. La pregunta, però, és per què aquelles persones que van vindre a viure, posem per cas a Picassent, no van fer l’esforç mínim per a aprendre i dominar el valencià, perquè estàvem d’acord que dominar llengües és una aposta de futur. Més tard, gràcies a l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, finalment, el valencià i l’ensenyament en valencià va entrar a les escoles, instituts i facultats, amb moltes dificultats, però va entrar. I la següent pregunta és per què sembla que a alguns sectors de la societat valenciana els molesta que jo puga parlar, estudiar, estimar, viure en valencià... I més encara quan ens trobem amb persones que es dediquen a la política, que integren formacions polítiques, que se’ls ompli la boca dient que estan a favor del valencià, però realment ni l’usen com a llengua de vida i, si tenen fills o filles, els porten a centres on el valencià té una presència molt residual, o ni està.

El valencià és la meua llengua, la de la meua mare, el meu pare, el meu germà, els meus iaios i iaies. He viscut en valencià, he estudiat en valencià, estime en valencià i si tinc algun fill o filla, vull parlar-li amb la meua llengua, en valencià. I això no suposa que jo rebutge cap llengua. Jo visc en valencià, però entenc perfectament el castellà, clar, i puc expressar-me. Per a mi, contestar una persona en valencià, quan viu molts anys al nostre poble, no és cap falta de respecte ni res que li semble. És una aposta meua perquè el valencià tinga presència i perquè eixa persona puga trencar totes les seues pors per parlar en valencià. Parlar-li en valencià és una forma d’ajudar-la a descobrir i usar una llengua meravellosa.

«El valencià és la meua llengua, la de la meua mare, el meu pare, el meu germà, els meus iaios i iaies. He viscut en valencià, he estudiat en valencià, estime en valencià.»

“Fem poble, parlem valencià” és el lema escollit per a les Trobades d’Escoles Valencianes 2024. Escola Valenciana ha centrat el seu esforç en l’activisme per la llengua valenciana en les Trobades 2024

I les falles, no d’ara si no des de sempre, hem fet un gran treball en defensa de la llengua i, per tant, hem apostat sempre en lluitar contra l’atac al valencià. I, personalment, estic ben contenta i orgullosa del paper que juguen les falles en general i la meua en particular de lluitar contra l’atac a la llengua. L’estima a totes les coses, també a les llengües, ens aporta coses positives. Aquells i aquelles que viuen en una postura d’atac permanent a qualsevol cosa, sempre em resulten una miqueta incòmodes, perquè no aporten res bo, sempre ataquen però no construeixen. I jo vull continuar sent feliç i aportar felicitat i estima a les persones, i també a la meua llengua, al valencià.

Javier Montanez Fernández

La invasio turistica per mar

i l,ampliació nociva del port de València per a l,arribada de més transatlàntics

València, una ciutat emblemàtica en la costa mediterrània d’Espanya, es troba actualment enmig d’un debat acalorat sobre la invasió turística generada pels grans creuers i la controvertida ampliació del port per a donar cabuda a un major nombre de transatlàntics. Si bé el turisme ha sigut històricament una font d’ingressos important per a la ciutat, l’arribada massiva de creueristes planteja serioses preocupacions en termes de sostenibilitat i preservació de l’entorn.

David Harana Pérez Membre de la Falla Nord

L’ampliació del port de València es presenta com una mesura necessària per a satisfer la creixent demanda de la indústria de creuers, que cada any porta amb ella milers de passatgers ansiosos per explorar els encants de la ciutat. No obstant això, aquesta expansió no està exempta de crítiques i qüestionaments per part de diversos sectors de la societat valenciana.

Un dels principals problemes que sorgeixen amb l’arribada de grans creuers és l’atac ambiental negatiu que poden tindre en la zona costanera. L’emissió de gasos contaminants, la generació de residus sòlids i líquids, així com l’alteració dels ecosistemes marins, sobretot en la biodiversitat de l’Albufera, espai natural protegit, són només algunes de les conseqüències nocives que poden derivar-se de la presència massiva d’aquests gegants de la mar en el port de València.

En referència als gasos contaminants, segons el projecte d’ampliació, la nova terminal del Port de València, serà autosuficient energèticament alineada amb l’objectiu port zero emissions en 2030 del port de València. Un espai sense fums que minimitzarà l’emissió de CO₂ mitjançant el subministrament elèctric a grues, màquines de pati i a vaixells portacontenidors que, durant la seua estada a València, connectaran els seus motors a la xarxa elèctrica, amb font d’origen 100% renovables.

A més, la invasió turística provocada pels creuers planteja desafiaments en termes de gestió de la capacitat turística de la ciutat. Els carrers abarrotats, la saturació de monuments i atraccions turístiques, i la pressió sobre els servicis públics són només algunes de les conseqüències directes de l’arribada massiva de creueristes, que sovint tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels residents locals.

«La invasió turística provocada pels creuers planteja desaf iaments en termes de gestió de la capacitat turística de la ciutat.»

Enmig d’aquest escenari, és fonamental que les autoritats portuàries, les empreses de creuers i la comunitat en general treballen de manera conjunta per a trobar solucions sostenibles que permeten conciliar el desenrotllament turístic amb la preservació del patrimoni cultural i natural de València. S’han d’implementar mesures per a reduir la contaminació, gestionar de manera eficient els desfets generats pels vaixells i promoure un turisme responsable i respectuós amb l’entorn. En conclusió, la invasió turística de València provinent dels grandiosos creuers i l’ampliació nociva del port plantegen desafiaments significatius que requereixen una reflexió profunda i un enfocament integrat per a garantir la sostenibilitat a llarg termini de la ciutat com a destinació turística. És imperatiu trobar un equilibri entre el desenrotllament econòmic i la protecció del medi ambient, així com involucrar activament a la comunitat local en la presa de decisions que afecten el seu futur i el de les generacions esdevenidores. No podem permetre que tot açò ens supose un atac tant natural com social.

L'ATAC A LES Escriptores

en la història de la literatura espanyola

Durant segles, les dones han hagut de lluitar no només per accedir a l’educació, si no també per tindre veu pròpia en la literatura. A Espanya, com en altres llocs del món, el fet de ser dona i escriptora ha sigut motiu de discriminació i atac. La història de les dones escriptores està marcada per l’oblit i la invisibilització, en què les seues veus eren sovint desacreditades, qüestionades o silenciades, no només per la societat patriarcal, si no també pels mateixos col·lectius literaris masculins.

Estes escriptores, en molts casos, han estat sotmeses a un doble estigma: el de ser dones i el de voler expressar-se a través de la paraula escrita, una tasca que es considerava prerrogativa masculina.

V.R.S Escriptora

Durant segles, la societat patriarcal va imposar la idea que les dones eren incapaces de produir un treball literari de la mateixa qualitat que els homes. Fins al segle XIX, la majoria de dones amb inquietuds literàries no tenien accés als mateixos recursos ni les mateixes oportunitats que els seus companys masculins. A més, les crítiques que rebien les escriptores eren sovint molt més dures i malintencionades que les que es dedicaven als homes.

El fet que una dona escriguera era vist com una transgressió de l’ordre establit, i els atacs a la seua obra tenien, a més, un component moralista i sexista

Les escriptores eren acusades de voler trencar els rols tradicionals de la dona com a esposa i mare, i de buscar la notorietat en un camp reservat als homes. En molts casos, les crítiques no es dirigien tant al contingut de les seues obres com a la seua condició femenina, de manera que la literatura de les dones es veia com a sospitosa i fins i tot immoral.

En el cas de les escriptores valencianes, esta situació no va ser diferent. Figures com Rosa Chacel i Maria Beneyto van experimentar les dificultats d’escriure en un context que no només les limitava pel seu sexe, si no també per la seua relació amb una tradició literària que no sempre les acceptava.

El silenciament de les veus femenines ha sigut una constant en la història de la literatura. El fet de ser dona i escriptora comportava una doble càrrega: la de ser jutjada pel seu sexe i la de ser apartada de les grans línies de la crítica literària. Així, moltes dones van veure les seues obres ignorades, o bé se’ls va donar una visibilitat reduïda, dins de l’esfera privada, limitada als temes domèstics o sentimentals, com si els seus textos no tingueren la mateixa profunditat o vàlua que els dels homes.

Sor Isabel de Villena i María Cambrils

La picassentina d’adopció

Ana Villanueva

Aquest any 2025 es compliran cent anys del naixement d’una de les escriptores valencianes més reconegudes, María Beneyto. Premi de les Lletres de la Generalitat 1992 i guardonada el Dia de la Dona Treballadora per les Corts Valencianes l’any 2000.

En este context, les escriptores valencianes van lluitar no només contra la societat patriarcal i les institucions literàries masclistes, si no també contra un sistema que les relegava a una condició secundària. A pesar dels obstacles, moltes d’elles van aconseguir una producció literària que ha estat reconeguda posteriorment, i avui en dia són figures essencials en el panorama literari valencià i espanyol.

En conclusió, l’atac que rebien les escriptores antigament a Espanya, i especialment

«El fet que una dona escriguera era vist com una transgressió de l,ordre establit, i els atacs a la seua obra tenien, a més, un component moralista i sexista.»

les valencianes, demostra les dificultats i barreres que les dones han hagut de superar per poder expressar-se lliurement a través de la literatura. La societat les va obviar, les va menysprear i les va atacar per voler trencar amb els estereotips tradicionals sobre la dona. Avui en dia, afortunadament, les coses han canviat, però és fonamental recordar i reconéixer el sacrifici de totes aquelles escriptores que, malgrat els atacs i la discriminació, van seguir escrivint i obrint camí per les generacions futures.

Convivència festiva en un món divers

La globalització cultural ha provocat que festivitats d’origen estranger com Halloween, el Black Friday o l’Oktoberfest hagen guanyat gran popularitat a Espanya. Aquest fenomen planteja una qüestió clau: és aquesta integració una manera d’enriquir la nostra cultura o representa un atac per a les tradicions locals, especialment en una regió amb una identitat cultural tan forta com la nostra? La convivència entre les festivitats estrangeres i les autòctones està generant un debat cada vegada més present en la societat, especialment davant el risc que les tradicions locals perden protagonisme enfront de les celebracions més comercials i globals.

L'ATAC a les nostres tradicions !

Yasmina Delgado Camarena Mestra d’Educació Infantil

La globalització ha permés que cultures de tot el món compartisquen les seues tradicions de manera immediata, principalment a través de mitjans com el cine, la televisió i les xarxes socials. Celebracions estrangeres, com Halloween o el Black Friday, han arribat a Espanya acompanyades d’un enorme aparell comercial que les fa atractives i fàcilment adoptables.

Halloween, per exemple, s’ha convertit en una de les nits més populars de l’any, especialment entre els i les joves i els xiquets i xiquetes. Disfresses, festes temàtiques (que a més es poden trobar en quasi totes les comissions falleres) i decoracions terrorífiques són elements que han calat ràpidament en una societat que valora cada vegada més les experiències modernes. Ja no resulta estrany que en els últims anys a mitjan octubre, ens trobem en supermercats una secció plena de carabasses amb cares terrorífiques, i un gran assortit de llepolies, però resulta més curiosos, especialment per a la gent més major que durant la vesprada del 31 d’octubre grups de xiquets i xiquetes vagen tocant a les portes de les cases dient “truc o tracte” i esperant que òmpligues la seua bossa de llepolies, una festa totalment aliena a la nostra cultura que especialment els més majors no entenen. Halloween és una de les festes que el seu impacte sobre el Dia de Tots els Sants ha sigut i és molt clar. Durant dècades, l’1 de novembre ha sigut un dia dedicat al record dels difunts, marcat per visites als cementeris i moments de recolliment familiar però a la Comunitat Valenciana va més enllà, ja que trobem la Fira de Tots Sants en Cocentaina (amb més de 600 anys d’antiguitat que està declarada Festa d’Interés Turístic Internacional) en ella es poden adquirir productes locals, veure exposicions ramaderes, artesania i una àmplia oferta gastronòmica, a més d’oferir activitats culturals i espectacles. Però més enllà de la tradició més coneguda de Tots els Sants, en moltes parts del nostre territori existeixen diverses tradicions moltes d’elles posant l’accent principalment en la gastronomia pròpia de la data com ho són els Ossos de Sant, Castanyes rostides o el conegut licor de la regió, la Mistela. No obstant això, l’explosiva popularitat de Halloween ha transformat la nit del 31 d’octubre en una celebració massiva de disfresses, festes i consum. Encara que molts no saben que la celebració més terrorífica de l’any pot tindre un toc molt valencià, perquè la nostra cultura està plena de personatges estranys amb eixe toc terrorífic que implica la celebració d’aquesta festivitat.

Picassent

Qui no coneix al Butoni? Eixe ésser fosc, gran i aterridor que s’emporta als xiquets desobedients o als que eixen sense permís de casa, o la Quarantamaula amb aparença felina però monstruosa que espanta a tots els xiquets i xiquetes de la nostra terreta? I si, no fa falta anar a països del nord per a trobar els donyets, a València també els tenim i són coneguts com a dimoniets, són xicotets i entremaliats i se centren a fer bromes un poc pesades als humans. I com no, l’Home del Sac, pot ser que siga el més conegut no sols per València, si no per tota Espanya, eixe personatge amb el qual a tots i totes, alguna vegada de xicotets ens han dit que ens posaria dins del sac i se’ns emportaria. En la nostra cultura, no ens falten personatges, ni històries ni llegendes per a tindre un propi Halloween, però realment coneixem bé la nostra cultura i identitat pròpia per a donar-la a conéixer i fer-la més nostra si cap? Per a molts, aquesta situació representa un conflicte cultural. Halloween, en centrar-se en el lúdic i el comercial, amenaça amb relegar el significat més profund del Dia de Tots els Sants, especialment entre les generacions més joves. Malgrat això, hi ha els qui defensen la possibilitat d’una convivència pacífica entre totes dues tradicions, sempre que es respecte el significat de cadascuna.

Per part seua, el Black Friday ha revolucionat els patrons de consum a Espanya, convertint-se en una de les dates comercials més importants de l’any i eclipsant altres tradicions comercials locals, molts pensaran que això no és una festa, però si, és la festa comercial més gran que existeix. Grans marques amb milers de sucursals esperen el mes de novembre amb ànsia, unes suposades rebaixes on comprar el que necessites o encara que no ho necessites perquè eixirà molt més barat. Per aquesta gran competència de grans magatzems i rellevants marques, els comerços més xicotets, comerços locals i de proximitat, molts d’ells es rendeixen a aquesta festa comercial intentant fer les millors ofertes perquè aquesta festa del consum no acabe amb ells, encara que fins i tot queden alguns que resisteixen a aquest atac i confien en la seua identitat i producte que no cauen en la moda de celebrar el Black Friday No obstant això, aquesta facilitat d’adopció cultural no està exempta de tensions, especialment quan aquestes festivitats comencen a competir amb les celebracions locals.

«La convivència entre les festivitats estrangeres i les autòctones està generant un debat (...) especialment davant el risc que les tradicions locals perden protagonisme enfront de les celebracions més comercials i globals.»

Espanya és coneguda per la seua extraordinària riquesa cultural, i les seues festivitats tradicionals són una part fonamental de la seua identitat. La Comunitat Valenciana és un exemple perfecte de com aquestes celebracions transcendeixen l’àmbit de la festa per a convertir-se en manifestacions culturals de gran importància històrica i social. Les Falles, declarades Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, són una combinació d’art, sàtira i tradició que connecta a les comunitats locals amb el seu passat. De manera similar, els Moros i Cristians són un homenatge a la història de la regió i a les interaccions culturals que la van definir. Aquestes festivitats no sols reforcen la identitat local, si no que també generen un impacte econòmic significatiu, a través d’ocupació i oficis dedicats a la festa i atraient turistes de tot el món entre altres.

Malgrat la seua riquesa cultural, aquestes celebracions enfronten desafiaments considerables. Les generacions més joves, influenciades per les tendències, poden trobar menys atractives les tradicions en comparació amb l’impacte visual i comercial de les festivitats estrangeres, sumant a això, el fet que les noves generacions busquen constantment la novetat, el nou els resulta més

És tradició que la nit abans del Dia de Tots els Sants (Nit de Difunts) es represente la funció de Don Juan Tenorio (Zorrilla)

Halloween en la falla Nord Picassent

atraient que el ja conegut, volen explorar coses noves i això reforça l’expansió de les festes estrangeres enfront de les nostres tradicions més populars. Encara que algunes de les festes nomenades anteriorment, especialment aquelles nascudes de la cultura valenciana tenen un arrelament molt gran amb la gent de la nostra terra, i es troben més vives que mai, podrien ser perfectament una mostra de convivència entre les nostres tradicions i les estrangeres que han arribat a la nostra cultura. Una mescla de tradicions que ha trobat el seu equilibri entre això de tota la vida i les novetats que la globalització ens ha fet arribar. No totes les festivitats estrangeres generen conflictes amb les tradicions locals.

L’Oktoberfest, per exemple, s’ha integrat a Espanya com una celebració complementària que no competeix amb cap tradició específica. Aquest festival d’origen alemany ha trobat un lloc en ciutats com València, on s’organitza com un esdeveniment lúdic i econòmic que atrau tant a locals com a turistes.

L’èxit de l’Oktoberfest suggereix que és possible incorporar tradicions estrangeres de manera enriquidora, sempre que no desplacen ni entren en competència directa amb els costums locals.

És més, des de l’aparició de l’Oktoberfest en la nostra cultura, han començat a organitzar-se molts festivals gastronòmics, amb gran semblant a aquesta festa, on la protagonista en moltes ocasions és la nostra gastronomia més típica, especialment molts festivals gastronòmics d’arrossos i paelles senya d’identitat per a

tots els valencians i valencianes. Un dels factors més importants en l’expansió de les festivitats estrangeres és l’impacte de les xarxes socials. Plataformes com Instagram, TikTok o YouTube han convertit a celebracions com Halloween en esdeveniments altament visuals i atractius. Imatges de disfresses elaborades, decoracions temàtiques i festes es viralitzen ràpidament, promovent la participació i creant una sensació de pertinença global. En comparació, moltes festivitats tradicionals espanyoles encara no han aprofitat completament el potencial de les xarxes socials. Esdeveniments com les Falles, estan començant a guanyar presència digital, encara que queda molt de camí per recórrer per a competir amb l’abast i l’impacte visual de les celebracions estrangeres. Però cada vegada més, les xarxes estan omplint-se de les nostres tradicions i és per això que prompte podrem aplegar a molts més llocs gràcies a la globalització, malgrat que, no totes les tradicions correran la mateixa sort que les falles i pot ser, amb el pas del temps caiguen en l’oblit.

L’auge de les festivitats estrangeres planteja preguntes difícils sobre el futur de les tradicions locals a Espanya. D’una banda, aquestes celebracions poden considerar-se una forma d’enriquiment cultural, una oportunitat per a aprendre i experimentar costums d’altres llocs. D’altra banda, existeix un risc clar que la popularitat d’aquestes festivitats, impulsada en gran part per interessos comercials, acabe desplaçant a les tradicions locals.

No obstant això, la resposta no té per què ser binària. Moltes festivitats tradicionals espanyoles ja han demostrat la seua capacitat per a adaptar-se als canvis socials. Les Falles, per exemple, han incorporat temàtiques modernes als cadafals i han incrementat la seua promoció en xarxes socials. Aquesta capacitat d’adaptació suggereix que les tradicions locals poden coexistir amb les estrangeres, sempre que se’ls done el suport necessari per a continuar sent rellevants.

Espanya es troba en una cruïlla cultural en la qual les festivitats estrangeres estan guanyant terreny enfront de les tradicions locals. Aquest fenomen convida a reflexionar sobre el paper que exerceixen les celebracions en la construcció de la identitat cultural i sobre com la societat pot equilibrar la modernitat amb la tradició

És fonamental que les institucions, les comunitats i les famílies treballen juntes per a preservar i transmetre el significat de les festivitats tradicionals a les noves generacions. Però aquesta tasca no ha d’implicar un rebuig al nou. La clau està a trobar un equilibri que permeta gaudir tant de les tradicions locals com de les influències estrangeres, enriquint així l’experiència cultural sense renunciar a la identitat pròpia.

En última instància, el futur de les festivitats a Espanya dependrà de la capacitat de la societat per a valorar i protegir el seu patrimoni cultural, mentre es manté oberta a noves formes d’expressió. Les tradicions no sols són un reflex del passat, si no també un llegat per al futur, i la seua supervivència depén del fet

Oktoberfest, Festa rociera i Halloween celebrades en la falla Nord

que tots reconeguem la seua importància en un món cada vegada més connectat i canviant. Per a poder continuar alimentant la nostra cultura i identitat pròpia ens hem de sentir part d’eixa cultura, si no, serà molt difícil perpetuar en el temps les nostres tradicions. No podem negar el que som, no podem rebutjar les nostres tradicions, la nostra llengua, ni res del que ens ha fet ser el poble que som.

Per sort, formem part d’una terra única, amb una llengua pròpia, centenars de tradicions i festes que ens fan únics i que fan que tinguem una identitat i una cultura molt rica, no hem de deixar perdre el nostre tresor més preuat que som nosaltres com a poble amb història, cultura i tradició.

No hem de deixar que algunes institucions pretenguen acabar amb la nostra història i les nostres tradicions, som nosaltres, el poble els qui hem de continuar parlant la nostra llengua, compartint les nostres històries, celebrant les nostres festes i mantenint més vives que mai les nostres tradicions, perquè amb el pas del temps, la cultura valenciana i la història del poble valencià no desaparega. Tot això adaptant-se a la globalització i a la multiculturalitat en la qual vivim hui dia, però sempre sense oblidar els qui som i d’on venim.

ATAC PER LA

DANA

Francis López Sanchis

Gestora Tècnica de Cultura

Fa anys parlàvem de temporal, tronada, tempestes, pluges fortes…, després ens acostumàrem a la paraula gota freda. I ara, malauradament, s’hem familiaritzat amb allò que es diu DANA… quina paraula, veritat?

Maleïda DANA. No te n’aniràs mai dels nostres pensaments. T’alces un dia gris amb amenaça de pluja, te’n vas a treballar i vius en un poble o treballes en un altre, però que són pobles amb color, amb vida, amb alegria. I de sobte, sense ningú esperar-ho la maleïda DANA t’ho desfà tot.

Ningú, imaginàvem que el dimarts dia 29 d’octubre de 2024 l’aigua i el fang anava a matar a més de 220 vides i anava a deixar per desaparegudes a altres persones. Eixe dimarts, les pluges intenses des de bon matí (hi ha comptabilitzats una mitjana en algunes zones de 500 litres per metre quadrat) provocaren la destrucció de tantes i tantes realitats: cases, empreses, ponts, il·lusions, cotxes, teatres, carrers, parcs, la nostra benvolguda i estimada Albufera... Les imatges fotogràfiques i les emeses per la TV no fan justícia al paisatge en el qual es convertiren pobles com Paiporta, Picanya, Alfafar, Catarroja, Massanassa, Aldaia o, fins i tot, alguna zona de Picassent com és el cas de l’Omet.

La destrucció, la tragèdia i la catàstrofe passen a ser les protagonistes de la vida i de la història vital de milers de persones de tota una comarca, amb un elevat nivell de població, com és l’Horta Sud. El palmito de diferents colors es tanca, deixa de ser plural i divers i és el color marró del fang qui ho entapissa tot.

Les persones que vivim en aquesta terra sabem, com cantava Raimon, que “al meu país la pluja no sap ploure” perquè o plou poc o plou massa. En aquesta ocasió, però, la realitat ha superat la ficció perquè, realment, als pobles més afectats per la DANA, el dimarts 29 d’octubre no va ploure o va ploure molt poquet. Fou un dia normal com qualsevol altre. La gent entrava i eixia i res feia sospitar que a les 19.30 h de la vesprada pobles com Aldaia, en tan sols 20 minuts, anaven a veure’s arrasats per un tsunami incontrolable i desbocats que, en alguns moments, arribà a portar cinc vegades el cabal del riu Ebre. En 1797, el botànic i naturalista valencià José Cavanilles ja va documentar el perill del barranc del Poio on en un dels seus estudis diu “siempre está seco, salvo en las avenidas cuando recibe tantas aguas y corre tan furiosamente, que destruye cuanto encuentra”.

La pluja que venia des de dalt, de pobles com Utiel, Requena, Xiva, Ribarroja baixà amb força per la rambla o barranc del Poio buscant eixida cap a l’Albufera i deixant al seu pas una destrucció infinita. L’aigua jugava descontrolada amb les persones, canyes, palets, arbres, camions, cotxes, roba, ponts, neveres, contenidors..., i ho anava escampant, anava sembrant-ho, anava ocupant tot el territori per on capritxosament passava. Just és també recordar, que l’aigua el que feu, fou recuperar el seu territori, el que polígons industrials i edificis li havien furtat amb una construcció especulativa i interessada pensada i feta pels humans. I mira que els nostres majors i savis ja ho diuen “a la vora del riu, no faces niu”.

Vivim a una societat superdesenvolupada. Tenim tecnologia. Tenim intel·ligència artificial, tan de moda. Tenim satèl·lits, tenim de tot per a preveure qualsevol moviment estrany de la natura. Però va i no tenim persones dirigents que saben gestionar i que saber fer ús adequat de tots els mitjans tecnològics. Va i resulta que per desídia de responsabilitat i ineficàcia, els polítics de la meua autonomia primer i de l’Estat Espanyol després, no són capaços d’evitar la tragèdia més gran que hem tingut no solament a Valencià si no, a Europa. Jo no vull que València done la volta al món per notícies com aquesta i ho ha fet.

No ens va avisar ningú, ni una sola veu d’alarma. AEMET des de primera hora del matí d’aquell fatídic 29 d’octubre de 2024 va advertir de les pluges intenses que s’esperaven. Però ningú va avisar que l’acumulació d’aigua estava convertint-se en un tsunami. No existia la Unitat Valenciana d’Emergències que el Molt Honorable president Carlos Mazón, va suprimir en novembre de 2023 poc després de prendre possessió del seu càrrec. Ningú va poder pujar a plantes superiors a protegir-se. Ningú va poder agafar els seus records més preats. Ningú va poder evitar que els “tabics” de les seues cases es vingueren avall. Al menys amb un avís, haguérem

«L ,aigua el que feu, fou recuperar el seu territori, el que polígons industrials i edificis li havien furtat amb una construcció especulativa i interessada.»

Voluntaris a la neteja del barri de l’Omet (Picassent). Arxiu: Ajuntament de Picassent

pogut intentar-ho.

I després ens va inundar una altra DANA: la de la soledat, la de la indiferència. A excepció del voluntariat que va arribar a ajudar-nos a partir de l’1 de novembre, soles, completament soles vam estar els primers dies. Fins el dilluns 4 de novembre de 2024, ni exèrcit, ni bombers, ni policia, ni protecció civil... cap d’ells. Sembla que tots estaven mobilitzats però, l’ordre no arribava. No sabrem mai el motiu. Mai sabrem per què ens deixaren en la més absoluta solitud.

Dolor i indignació.

Tot i això, aquesta DANA també ha tret a la llum una característica nostra: la solidaritat

Realment ha estat impressionant els milers i milers de persones que d’ací i d’allà es van posar les botes d’aigua i carregats d’unes ganes infinites d’ajudar a persones que ni coneixien, caminaven quilòmetres per a poder arribar als pobles i començar a traure fang i portar, a més de pa i alguns aliments bàsics, una abraçada a les persones que havien perdut la casa i tot el que hi havia dins d’ella. Ha sigut, tal vegada, l’única sensació bonica que s’ha viscut

(esquerra) El pont al seu pas pel Mas del Sabater ja es història. Arxiu: Radio l’Om (dreta) Voluntaris al barri de l’Omet (Picassent). Arxiu: Jessica Fortuny

en aquesta tragèdia.

I en eixe sentit, la Falla Nord també va mobilitzar-se per a ajudar a les persones més necessitades o cuinant per als voluntaris, bombers, policies, especialistes..., que havien vingut de tots els punts cardinals a ajudar, a ajudar-nos. Les persones que formen la Falla Nord també vam fer un atac contundent a la DANA: arreplegant productes, cuinant i portant racions de menjar on calia... Ella, la maleïda DANA ens ha tret, també, el millor de nosaltres que, ajuntant les voluntats i energies dels altres companys, hem pogut aportar el nostre granet d’il·lusió a les persones que més ho necessitaven.

Queda molta feina per fer, molt de treball per recuperar la vida dels carrers i de les famílies dels pobles afectats. Però n’estic segura i vos dic que el poble valencià ho aconseguirà. Eixirem perquè com deia el nostre poeta Vicent Andrés Estellés “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. I tenim assumida la veu del nostre poble.

falla Nord Picassent 2025

2. 2. IRRUPCIO A PICASSENT IRRUPCIO A PICASSENT

Els atacs que més se senten, els que et fan mal de debò, són els de dins, als teus. En aquesta secció parlarem de d’atacs externs cap a dins i fins i tot atacs . Això sí, sempre des d’una perspectiva positiva “i de bon rotllo”. Perquè això és un llibre de Falles, i consegüentment, encara que sempre fem crítica amb un toc de sàtira, abans de res, el que busquem és conscienciar, debatre serenament i poder progressar tots i totes juntes.

Quins atacs rep Picassent? Podem fer alguna cosa per a combatre’ls? Necessitem defensa o som, per contra, un exèrcit potent i temut allà fora? Bé, abans de res el que som és un molt bon poble, un poble de bona gent, de gent humil, de veïns i veïnes que es respecten i es volen.

PICASSENT VS. ALCASSER

UN ATAC DE GARRAMUTS

Adrián

Escolà Fenollar, amb la col·laboració d, Elo Hernández

i José Manuel Alcayna

Picassent i Alcàsser, dos municipis valencians que comparteixen frontera i història, han mantingut al llarg dels anys una rivalitat que ha traspassat els límits de la simple competició amistosa. Aquesta confrontació, que podríem anomenar la guerra dels pobles, s’ha manifestat en diverses ocasions, des de xicotetes escaramusses fins a atacs més directes a la identitat de l’altre poble. Les causes d’aquesta rivalitat són diverses i complexes, i s’arrela en factors històrics, socials i econòmics. Al llarg dels segles, ambdós pobles han competit per recursos, influència i prestigi, generant així un sentiment de rivalitat que s’ha transmés de generació en generació.

En el fons, la rivalitat entre Picassent i Alcàsser és un atac a la identitat de cada poble. Els habitants d’un municipi i l’altre senten la necessitat de diferenciar-se dels seus veïns i veïnes, de demostrar que són millors, que tenen una història més rica o una cultura més pròpia. Aquesta necessitat de reafirmar la pròpia identitat és el que alimenta la flama de la rivalitat.

Malgrat tot, hi ha veus que aposten per un futur més conciliador entre Picassent i Alcàsser. Alguns veïns i algunes veïnes de tots dos municipis són conscients que esta rivalitat no aporta res de bo i que, al contrari, perjudica la imatge dels dos pobles. Per això, s’estan promovent iniciatives per a fomentar la convivència i la cooperació entre els dos municipis.

És important destacar que la rivalitat entre Picassent i Alcàsser és un fenomen complex i multifactorial, que no es pot solucionar de la nit al dia. No obstant això, és necessari que els i les habitants dels dos pobles reflexionen sobre la situació i treballen conjuntament per construir un futur més harmònic. Alcàsser i Picassent es troben a l’Horta Sud. A Alcàsser el creuen els barrancs de Picassent, GarroferalsEstevenet i el de Realó. Els seus cultius de tarongers, creixen gràcies a la séquia reial del Xúquer i podem viatjar al passat, amb l’Església de Sant Martí Bisbe o el Palau de la Baronia.

De Picassent ens pot sorprendre, els seus edificis carregats d’història i bellesa, com la Torre d’Espioca (fortificació àrab del segle XI) o l’Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana d’estil rococó.

Però bé, entrem en matèria. Gràcies a José Manuel Alcayna (veí d’Alcàsser) i Elo Hernández (veïna de Picassent), hem pogut trobar les diferències i també les unions d’aquests dos pobles. Picassent i Alcàsser, dos pobles amb diferències grans i profundes com el barranc que els separa. Un barranc que els separa encara que s’han construït ponts per a... unir-se?

Antigament la gent acudia al barranc com hui acudim a un parc d’atraccions, ja que allí es trobava el llavador o el molí, eixa atracció de fira es convertia en un joc per a tirar-se pedres entre les i els habitants d’ambdues poblacions.

I com a tots els pobles veïns, també tenen un malnom, que tot i ser pobles diferents curiosament comparteixen el mateix, aquest és Garramut. Però, cada poble té la seua versió del Garramut.

A Picassent conta la llegenda que un grup de picassentins i picassentines jugaven al barranc quan van veure passar un veí d’Alcàsser que era mut, els veïns i veïnes molt amigables decidiren perseguir-lo a pedrades al crit de “Agarreu al mut!” i d’ací el malnom de Garramut.

(de dalt a baix) L’Om actual que es troba a l’entrada del poble de Picassent. Arxiu: Elo Hernández La torre d’Espioca, torre defensiva andalusina situada en el municipi de Picassent. Arxiu: Elo Hernández

Els presidents de les Falles Nord 2025 (d’Alcàsser i Picassent) junts per primera vegada a la història. Arxiu: José Mendoza

Mentre que a Alcàsser conten que en el moment de repartir als dos pobles el terme o el crisma, el veí de Picassent va dubtar en quina de les dos coses elegir, per darrere els veïns cridaven: “Agarra el terme i mut”, i així va ser, Picassent va elegir tindre més terme i per conseqüència Alcàsser la crisma. De les paraules “agarra” i “mut” va nàixer el malnom Garramut.

Però si pensàvem que els atacs entre Garramuts s’havia acabat ací, estàvem molt equivocats i equivocades. Fins i tot la cosa més dolça, causa un atac entre els dos pobles. Cada població té un dolç típic com la Pilota Dolça o Pilota de Vallivana a Picassent i el Plat de Glòria a Alcàsser, però n’hi ha un que comparteixen i que és el causant d’un nou... atac?

La coca d’arrop és típica tant de Picassent com d’Alcàsser, encara que això no significa que es faça de la mateixa manera, ja que a Alcàsser un dels ingredients estrela és la cassalla, mentre que a Picassent no es troba entre els seus ingredients. Com sempre i com en tot, per a cada poble és millor la seua versió, i òbviament no s’han ficat ni es ficaran mai d’acord en quines són les coques d’arrop originals.

Però... no tot són atacs negatius, també hi ha en positiu, i és que amb la conversa per arribar a escriure aquest article, tant José Manuel com Elo, parlaven meravellosament del poble veí, fins al punt de trobar punts en comú.

Elo destaca d’Alcàsser la gran quantitat de societats esportives i culturals, que segons ella és molt superior a la població. A més tenen encara l’essència de poble tranquil, segur i conservador, segueixen gastant molt la bicicleta i tenen a les portes de casa les tendes i negocis.

Per altra banda, José Manuel ressalta de Picassent la gran societat festiva, com és el cas de les Falles, ja que es té una major projecció local. També recalca la bellesa dels balls populars que estan recuperant-se a poc a poc com el ball de “bastonots” així com el cant de la Carxofa. Picassent s’ha convertit per a ell en una xicoteta ciutat de la comarca.

Però... Quines coses han unit a les dos poblacions?

Una d’elles ha sigut el futbol. Hi ha hagut dos vegades que l’equip de futbol de Picassent ha desaparegut, i un bon grapat de gent anava a jugar al primer equip o al juvenil d’Alcàsser, després quan es va tornar a formar l’equip, alcassers jugaven també al Picassent Club de Futbol.

També un altre esport els ha unit sempre, l’equip de handbol va ser una gran simbiosi entre els dos pobles. El primer equip sempre jugava a Alcàsser, mentre que els equips d’escola base jugaven cada un a un poble. Gràcies a la mancomunitat de les dos poblacions han fet que l’equip arribara molt lluny. Com a singularitat un dels jugadors de l’equip va estar preseleccionat per als jocs olímpics de Barcelona.

«

La necessitat de reaf irmar la pròpia identitat és el que alimenta la fama de la

rivalitat.»

(de dalt a baix) El Castell Palau de la Baronia, on se situa l’Ajuntament d’Alcàsser.

Arxiu: Ajuntament Alcàsser.

Coca d’arrop, dolç que compartim les dues poblacions. Arxiu: Elo Hernández

El pontet que ens ha unit a les dos poblacions des dels anys 90, ja és història. La Dana del passat 29 d’octubre se l’ha emportat per davant…

Arxiu: Elo Hernández

Entrada poble d’Alcàsser. Arxiu: Google maps

Una altra de les coses que ha sigut sempre motiu d’unió han sigut les societats i bandes musicals. A Picassent hi ha dos bandes i sí que hi havia històricament certa “guerra” entre elles, però mai hi ha hagut una rivalitat entre les societats musicals del poble del costat. No s’ha competit mai entre bandes veïnes, ja es diu això que la música calma a les feres.

I no podem oblidar un nexe que s’ha produït en aquest mateix any. A Alcàsser s’ha creat una nova comissió fallera, Falla Nord d’Alcàsser. Nord sí, com la nostra comissió de Picassent. Potser és una manera d’unir encara més les dos poblacions, això sí, i de forma irònica, en este cas si sabem quina és l’original.

A la fi, és evident que Picassent i Alcàsser, malgrat les seues diferències, estan més units pel que els uneix que pel que els separa. Són dos pobles amb una història compartida, amb gents que es coneixen, que treballen juntes i que, en definitiva, formen part d’una mateixa comarca. És hora de deixar enrere les rivalitats i els atacs i construir un futur en comú. Per què, fins a quant anem a seguir en aquest atac de garramuts?

Els orígens del Grup Cultural “ball de Bastonots1” de Picassent daten de finals de la dècada dels 80 principis del 90, al col·legi públic Sant Ignasi de Loiola de Picassent, on un mestre d’aquesta escola, Antonio Ponce, va començar a fer un taller de música, el qual serà l’inici d’unes activitats que s’han conservat fins a l’actualitat.

Encara que la maquinària de l’associació ja estava encesa, no és fins a l’any 1995 que el col·lectiu es registra com a Associació legalment constituïda, amb els seus estatuts i la seua Junta directiva.

La colla de Dolçainers i Tabaleters va ser el que primer es va ficar en funcionament gràcies a aquest taller de música, però no tardaren a aparéixer les altres activitats com el Ball de Bastonots i les danses Valencianes, i més recentment, en 2011, van incorporar l’Orquestra de Pols i Pua a l’associació.

UN ATAC A LA MEMORIA !

Jose Munoz Simó

Faller Falla Nord de Picassent

GRUP DE DANSES

El grup de danses té el seu inici també en el col·legi Sant Ignasi, com a activitat extraescolar. De la mateixa manera que la colla de dolçainers i tabaleters, prompte començaren a eixir en les processons de la Miraculosa i de la Vallivana.

La seua tasca consisteix a recopilar i recollir el folklore de la nostra terra, tal com jotes, seguidilles, fandangos, boleros i valencianes, entre d’altres, així com intentar ser fidels a la indumentària de l’època. També es preocupen de conservar i difondre els balls de processons, com els cabuts, el ball de les Vetes, els arquets, els turcs i la magrana, molts d’ells amb la gran col·laboració dels professors dels col·legis públics del poble (en especial el col·legi Sant Ignasi).

Com actuacions destacades, a banda de les processons ja esmentades, estan les eixides a diversos pobles de la província per tal de ballar dansà de carrer, com Alaquàs, Alcàsser, Silla, Manises, Alzira, Picanya, etc., la participació en el Certamen de ball folklòric de Mollet del Vallés l’any 2006, i actuacions com la de l’any 2013, on iniciaren l’ofrena de balls a la Vallivana en la novena, i la participació en el concert de les festes majors en companyia de la colla de dolçainers i tabaleters.

Grup de danses de Picassent a les Festes de la Miraculosa 2023.

Arxiu: Grup Cultural “Ball de Bastonots”

Arxiu: Grup Cultural “Ball de Bastonots”

EL BALL DE BASTONOTS

El ball de bastonots és la dansa autòctona de Picassent, és un ball amb un simbolisme bèl·lic, on es representa un atac on intervenen els millors guerrers. Els components del ball són huit balladors i la dansa està dividida en quatre parts que descriuen les fases de la batalla, tot acompanyat pel so marcial de tabal i de la dolçaina. En la primera part té lloc l’organització per al combat: els guerrers es col·loquen en dues files i fan uns quants moviments semblants a una marxa militar mostrant a l’enemic la seua perfecta posició. La segona part representa una provocació, intimidació o amenaça d’uns guerrers cap als altres. En la tercera es mostren les diferents formes de càstigs o condemnes a què se sotmeten els adversaris, i en la quarta part es mostra el triomf dels guanyadors, el seu reconeixement i l’acceptació de la derrota per part dels vençuts. A Picassent abans que desapareguera la dansa, els bastonots ballaven el dia de la Mare de Déu de la Vallivana al matí, per l’itinerari del trasllat i després per totes les places del poble fent una recollida de diners per a pagar-se la paella del migdia. A la vesprada acudien a la processó per a participar en ella.

Ball de “Bastonots” a les Festes de la Miraculosa 2023.

L´Associació de la mà d’Antonio Ponce, Paco Romaguera “el Tabaler” (antic ballador) i Enric Romaguera, va començar a recuperar el ball en l’any 1992, al col·legi Sant Ignasi. L’estrena de la dansa recuperada es va fer a les festes de la Miraculosa de l’any 1993. Com actes més importants en els que ha participat el Ball de Bastonots des que va ser recuperat podem destacar la desfilada de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, La desfilada de la Fira de Xàtiva, el Festival Folklòric de Mollet del Vallés, el Festacarrer d’Ondara entre altres. Al nostre municipi també ha estat present en totes les festes i en moltes dates senyalades com la inauguració de la nova plaça de l’ajuntament i la inauguració del nou Mercat.

El Grup Cultural Ball de Bastonots té com a finalitat especial no deixar perdre aquesta valuosa dansa, i com a principal objectiu conservar-la i difondre-la per tal que perdure en el temps i sempre es balle als nostres carrers, com senya d’identitat del nostre poble.

COLLA DE DOLÇAINERS I TABALETERS

La dolçaina i el tabal de l’associació començaren a sonar a Picassent a principi dels 90 en els actes del col·legi Sant Ignasi com el carnestoltes, falles i festivals de nadal i fi de curs. A poquet anaren eixint de l’escola per a fer actes amb comissions falleres del nostre poble i de pobles del voltant; no tardarem

a participar activament de les festes de Picassent, en les seues processons, despertades, moros i cristians, cercaviles i cavalcades. Des del seu inici la colla ha anat creixent en nombre de membres fins als 30, que actualment són els components, i també ha crescut el seu repertori adaptant-se a les necessitats en cada moment.

Com actuacions més destacades podem citar la participació en les trobades en Valencià que es fan any rere any a l’Horta sud, les cercaviles acompanyant a la Junta Local Fallera a l’ofrena de falles i missa de Sant Josep, els correfocs amb els Dimonis de la Dalla de Picassent, en la cavalcada del foc de València, Xàbia, als carnestoltes del Villar i amb altres dimonis, els moros i cristians de fa uns anys a Picassent i Alcàsser, concerts acompanyats per piano, els concerts solidaris de Nadal de la nostra associació, els concerts de fi de curs i els concerts que realitzen a les festes de la Vallivana, a les festes d’algunes escoles valencianistes de Picassent, entre d’altres.

ORQUESTRA DE POLS I PUA VILA DE PICASSENT

És la formació més jove de l’associació. Dins del Grup Cultural Ball de Bastonots sempre havien tingut la idea de formar una rondalla i després de diversos intents és l’any 2011 i sota la direcció i docència de la mestra Maryla Diaz quan per fi es consolida aquesta agrupació.

Els instruments que componen l’orquestra són Bandúrries, Mandolines, Llaüts, Guitarres i Contrabaix, a més de les veus que algunes actuacions ens acompanyen i el seu repertori abasta des de música tradicional i Danses Valencianes per a ficar música al grup de danses fins a música clàssica, temes de pel·lícules i melodies actuals.

Com a actuacions destacades dins d’aquesta Jove Orquestra podem nomenar els concerts de Fi de curs del Grup Cultural Ball de Bastonots, actuació al centre de Convivència de Picassent, actuació dins de la programació de la setmana dels majors de Picassent i l’organització del primer aplec de Pols i Pua Vila de Picassent, en el qual, a banda de l’orquestra, participaren l’Orquestra de Plectre Ciutat de Cullera i la Rondalla Les Folies de Carcaixent.

Actualment, alguns fallers i falleres de la falla Nord formen part del Grup Cultural del Ball de Bastonots.

Tot el teixit cultural de l’associació, ajuda a fer que la població de Picassent tinga un valor afegit. Són un grup de gent que porten els costums a cada racó, a cada carrer. Cultura musical i de ball, instruments valencians, que estan servint per a què els més menuts i menudes, puguen conéixer aquests costums artístics, sumat a la gent que ve de fora, i que van fent seua la música del tabal i les dolçaines. La nostra falla ha comptat en moltes ocasions amb tabaleters i dolçainers, per amenitzar els actes fallers en els quals hem participat, o organitzat.

Per molts anys més de grup cultural, i gràcies per la tasca tan important que feu, sense adonar-se’n.

de dolçainers i tabaleters a la Processó de la Vallivana 2024.

Arxiu: Grup Cultural “Ball de Bastonots”

Colla de dolçainers i tabaleters junt als representants de les Falles 2024 a Morella.

Arxiu: Grup Cultural “Ball de Bastonots”

Orquestra de Pols i Pua Vila de Picassent al Concert de les Festes 2021.

Arxiu: Ajuntament de Picassent

Colla

Ascensión Soria Román

El ball de bastonots de Picassent

L'ATAC DE LA PLUJA A LES FALLES DE PICASSENT DE 1989

Jose Mendoza Albert

President de

la Falla

Nord de Picassent

Les Falles són unes festes emblemàtiques i esperades per totes les valencianes i valencians, conegudes mundialment per la seua explosió de color, foc i tradició. Però el foc no és l’únic element que any rere any visita les nostres festes josefines. L’aigua mitjançant la pluja sembla fer-se la protagonista. La “típica” pluja de març s’ha convertit en un fenomen que, encara que no és desitjat, forma part de l’imaginari col·lectiu de falleres i fallers.

La pluja que destrossa tot un any de feina és un constant a les Falles, però hi ha un any que ha quedat gravat a foc en la memòria: 1989. Les Falles de 1989 queden gravades com un any de pluja incessant, on la natura va amenaçar en desbordar la festa. El 1989 és

recordat en el món faller com l’any en què les falles es van enfrontar a un imprevist meteorològic que va posar a prova (una altra vegada) l’esperit faller. Aquella setmana fallera de març, els carrers es van omplir no sols de ninots, música i falles, si no també de paraigües i plàstics protectors que cobrien les acolorides vestimentes dels fallers i falleres.

Les Falles de Picassent també van patir l’efecte de la pluja, pluja que va acompanyar els actes festius durant tota la celebració. Aquell any les cinc comissions falleres del municipi existents en aquell moment: Falla l’Om, Falla Mercat, Falla El Molí, Falla l’Ermita i Falla Carrer Nou Estació i Adjacents, van fer que la flama no s’apagara. Malgrat l’aigua que va caure sense pietat sobre els carrers de Picassent les comissions falleres no deixaren de realitzar activitats a la setmana gran. De fet, malgrat la pluja, es gestava una nova comissió fallera, la Falla Sud, que plantaria un any després.

Amb aquest article fem un viatge al passat gràcies a les protagonistes de la festa de 1989, aquelles que abans que les Falles prengueren vida al carrer, compartiren les seues emocions i desitjos en mig d’un atac de tempestat. Amb les seues paraules del passat i també del present, tornem a reviure els moments més emotius i destacats en un any on la pluja no va aconseguir arrabassar l’ànima d’una de les festes que és, encara hui, l’essència de Picassent.

En la Falla Mercat la Fallera Major va ser Rosa Laura Martorell i Soria, una fallera de sang covera que amb 18 anys representava a la seua comissió. Ella ens conta que la pluja va començar de sobte el 17 de març en plena cavalcada del ninot. Amb l’esperança que pararia prompte de ploure, van acabar al baix que la comissió havia llogat per a celebrar la seua setmana fallera (en la plaça del Mercat, en el que ara coneixem com a Banc Sabadell). Des d’eixa nit la festa va continuar dins del casal improvisat i al costat dels músics que venien de Navarra (i que de manera curiosa es quedaven a dormir a la casa de camp de Rosa Laura). No van deixar d’alegrar a totes les falleres i fallers amb les seues millors cançons. La “xica yeyé” va començar a ser la banda sonora de les falles de Rosa Laura.

Portada de la Revista l’Om de Picassent Març 1989.

Falleres Majors de les Falles de Picassent 1989. Arxiu: Revista l’Om de Picassent

Esbossos de les Falles de Picassent 1989. Arxiu: Revista l’Om de Picassent

L’endemà continuaria plovent i comencen a ajornar-se actes. Es va fer una reunió on els presidents i la Junta Local Fallera de Picassent va decidir que l’ofrena de flors no es faria vestides de valencianes i valencians. Rosa Laura no es va prendre massa bé el fet de no poder realitzar un dels seus actes favorits com a ella més li haguera agradat, després d’unes llàgrimes es va posar el brusó i la seua banda de Fallera Major i va desfilar juntament amb la seua comissió.

Encara que la Falla Mercat amb “La mala llet” va obtindre el cinqué i últim premi de Falles grans, la seua Falla va aguantar l’atac de la pluja, llevant d’algun ninot de base que no va suportar la gran quantitat d’aigua caiguda.

Abans de la setmana fallera, Rosa Laura, a una entrevista per al BIM del mes de març destacava “el punt d’agermanament al qual les cinc falles hem arribat. Hui som un grup unit i s’han oblidat les anteriors rivalitats”, i eixe any totes les falleres i fallers van demostrar que la unió era real.

A la Falla l’Om, María José López i Guillem de 25 anys seria la seua Fallera Major (Fallera Major amb més edat de les cinc). Va acabar sent fallera de la comissió per la seua quadrilla d’amics i tant va ser la seua integració, que la Falla l’Om va passar a ser part de la seua família.

En 1989 la falla gran va obtindre un quart premi, no obstant això, no va ser cap impediment perquè María José s’enamorara bojament de “La lluna de València”.

Ella va estar pendent per a fer-se fotos amb els seus amics i amigues i familiars, però quan deixava de ploure el seu president (que també era el fotògraf) estava amb obligacions de president, i quan el president estava preparat per a fer les fotos, començava a ploure, així que l’anècdota és òbvia, es van quedar sense fotos, perquè ja diuen això “l’u per l’altre i la casa sense agranar”.

Encara que la pluja que no donava treva començava en la cavalcada del ninot, ens comenta que es va fer més forta la unió i germanor, no sols en la seua comissió si no també amb les altres falles.

La setmana fallera va derivar a viure-la al casal, on definitivament i més que mai, tots i totes eren com una gran família. Improvisaven segons les inclemències del temps. Una setmana fallera improvisada però sens dubte una setmana de falles que mai oblidaran.

A l’hora de la cremà la seua falla estava tan banyada que estava tot fet una pasta, ja que el major material era de cartó i fusta. Es van haver de posar rames i fulles seques perquè finalment cremara correctament. Encara que ben xopat, María José va indultar un Micalet que després va posar a secar.

És el torn de Trini Galán i Moya, que amb 17 anys va representar a la comissió la Falla El Molí.

Trini ja va començar el seu regnat amb paraigües, ja que el dia de la Presentació (que es va celebrar en el seu casal), quan estava el seu mantenidor dientli unes paraules, va començar a ploure. Va ser tal la pluja que

“La mala llet”, Falla Mercat 1989. Arxiu: Rosa Laura Martorell

María José López i Guillem, Fallera Major Falla l’Om 1989. Arxiu: María José López

Rosa Laura Martorell i

Soria, Fallera Major Falla

Mercat 1989. Arxiu: Rosa Laura Martorell

Trini Galán i Moya, Fallera

Major Falla El Molí 1989.

Arxiu: Trini Galán

“La lluna de València”, Falla l’Om 1989.

Arxiu: Falla l’Om

“Chos morunos”, Falla El Molí 1989.

Arxiu: Falla El Molí

queia que el Vicari En Jesús, que estava assegut a primera fila, es va obrir el paraigua donant un toc d’humor.

A la Falla El Molí la pluja també es va enxampar per sorpresa a la Cavalcada del Ninot, concretament a l’altura de l’avinguda del Sud, van tornar corrent al seu emplaçament per resguardar-se de l’aigua. La banda de música va amenitzar la vesprada al seu casal, i així va ser durant tots els dies de Falles.

A ella també li va arribar la notícia que l’Ofrena es realitzaria retallant recorregut i vestits “de carrer”. Trini que es mostrava amant dels vestits de valenciana a l’entrevista del BIM de març de 1989, des de l’inici va tindre clar que si no la deixaven vestir-se de valenciana aniria amb l’elegant vestit de la seua proclamació, i així va ser.

“Chos morunos” va obtindre el tercer premi i gràcies a la ubicació de la seua falla, a penes va patir desperfectes.

El diumenge següent a les falles, la Falla El Molí va realitzar una cercavila i paelles al carrer per a celebrar que havia tornat a lluir el sol.

La Fallera Major de la Falla l’Ermita va ser Maria Elvira Pastor i Dalmau quan tenia 21 anys. El seu any com a Fallera Major va estar marcat per la pluja en pràcticament tots els actes de l’any faller. Un any que per a ella va ser bonic i dur a la vegada com ja podia presagiar el lema de la seua falla gran “Sonrisas y lágrimas”. A Maria Elvira li va ploure el dia de la Presentació, el dia d’ensenyar els seus vestits i com no, a la setmana fallera.

Encara que ploguera, no va ser cap impediment perquè a casa de la seua mare es posara taula per a la comissió i veïnes i veïns de la zona anaren a arreplegar-la abans de les cercaviles. Encara que Maria Elvira fora molt vergonyosa, eixos dies sempre arribava ballant al casal, calia “ballar sota la pluja”.

La pluja com era persistent, i en eixa època on se situa la Falla l’Ermita no hi havia edificacions, la seua Falla va ser de les que més va patir el seu atac. Ella mirava preocupada els braços del pallasso que rematava la seua Falla, ja que un d’ells es va despenjar. La falla va obtindre el segon premi en categoria adulta.

Maria Elvira s’ho va passar tan bé i recorda el 1989 amb tanta estima, que assegura que no canviaria el seu any com a Fallera Major.

Per a acabar amb la veu escrita de les Falleres Majors 1989 de Picassent, és el torn d’Inma González i Martorell, que amb 18 anys va ser la fallera major de la Falla Carrer Nou, Estació i Adjacents.

Però per a ella la setmana fallera no va començar molt bé, i no, no parlem de la pluja. L’artista de la Falla Gran, Alberto Rajadell, no es va presentar a plantar-la el quinze de març. Ens conta que va haver d’anar-se’n ben tard a casa, així i tot, sense veure plantada al complet la seua Falla. En aquesta història, Paco López, artista faller i veí de Picassent té un paper important, ja que eixa nit després de plantar la Falla Infantil que ell realitzava per a la comissió, va ajudar a plantar i salvar la

Falla Gran, ja que els ninots no encaixaven uns en altres. Paco López va traure el seu talent per a fer realitat la millor falla de la població, ja que finalment “La nit” va ser la guardonada amb el primer premi.

La falla va patir l’atac de la pluja de manera bastant forta i el remat es va veure molt afectat. La Falla Carrer Nou, Estació i Adjacents va ser l’única falla on els seus representats (menys el president) van anar vestits de valencians i valencianes a l’ofrena. Aprofitant que Inma tenia acte amb l’equip de futbol de l’Alter, i ja que estava vestida de valenciana va aprofitar l’ocasió per a ofrenar les seues flors com mana la tradició. Les falleres i fallers de la comissió també la van acompanyar de la mateixa manera. La Falla Carrer Nou va desfilar darrere de totes les comissions pel fet de no complir en el que s’havia acordat. Inma ha sigut l’única de les Falleres Majors que ha tornat a ser-ho. L’any 2000 va representar de nou a la seua comissió. Encara que no va tindre la mateixa sort amb el premi si la va tindre amb la meteorologia.

I sens dubte, l’anècdota més curiosa és que, com que no es va celebrar la Missa de campanya el 19 de març de 1989, no van poder fer-se la foto oficial que totes i tots els representants tenen a l’ermita amb Sant Josep. Però no volien ser les úniques a no tindre-la, així que, en la missa de campanya de 1990, les Falleres Majors van portar la seua banda per fer-se la foto mítica i típica al costat de Sant Josep. Així que, si

Maria Elvira Pastor i Dalmau, Fallera Major Falla l’Ermita 1989. Arxiu: María Elvira Pastor

Portada del llibret de la Falla l’Ermita 1989.

Arxiu: María Elvira Pastor

veieu fotos dels representants de 1989 en la missa, recordeu que aquesta foto es va fer l’any 1990. Un any que, tot i la pluja, deixa al nostre cor una infinitat de records i vivències que caldrà guardar en la memòria col·lectiva de Picassent. En altres municipis, les Falleres Majors van haver de repetir actes, suspendre o fins i tot destruir les falles pel mal temps. Però a Picassent, malgrat l’atac de la pluja, vam viure la nostra festa amb bastant normalitat, amb aquell esperit indestructible que defineix la nostra passió per les Falles. A més no s’ha d’oblidar que, durant les Festes Patronals de Picassent, també van patir els efectes de la pluja, ja que en plena desfilada del Concurs de Carrosses va començar a ploure (com va passar el setembre de 2024).

La pluja, amb la seua pròpia màgia, ens ha regalat una nova paleta de colors per a les nostres falles, transformant-les en obres úniques, impregnades d’emoció i resistència. I encara que no és fàcil, ací estem, vivint cada moment d’aquesta festa, encara que els núvols ens facen més difícil veure el sol. De fa uns anys, el “Fa dia de falles” ja no és només quan ix el sol i fa eixe “caloret faller” de primavera, si no també quan el cel es cobreix de núvols o ens regala la seua pluja.

“Sonrisas y lágrimas”, Falla l’Ermita 1989. Arxiu: María Elvira Pastor 91

Inma González i Martorell, Fallera Major Falla Carrer Nou 1989. Arxiu: Inma González

Al final, el que realment compta és saber traure una rialla en els moments difícils, aprendre a ballar i a cantar davant les adversitats. I així, davant la pluja que ha marcat el 1989 ens adonem que potser, 1989 va ser l’any en què el so de la pluja va començar a ser part de la nostra festa, però cada any, la seua presència s’intensifica. Ja no és només una interrupció, si no una oportunitat per a reinventar-nos, per a trobar la bellesa en el que sembla un obstacle. Les falles de Picassent, com el nostre poble, no es rendeixen. Aprenem a conviure amb la pluja, a ballar sota els seus núvols i a somriure, perquè la festa no està només en el que veiem, si no en el que vivim. I si alguna cosa ens han ensenyat les falles, és que la festa, la tradició i la passió per la nostra cultura, no entén de temps ni de condicions.

Vull agrair sincerament a les Falleres Majors de 1989, que, generosament, m’han dedicat uns minuts del seu temps per poder fer-los les preguntes per escriure aquest article i obtindre fotos que em permeten donar forma a les emblemàtiques Falles d’aquell 1989. Un any que, com la nostra festa, forma part de la història viva de Picassent.

Falleres Majors de 1989 a la Missa de Sant Josep de 1990.

Arxiu: Rosa Laura Martorell

“La nit” Falla Carrer Nou 1989.

Arxiu: Inma González

Aitana Montagud Aleixandre

Les Falles de la pluja

L,esmorzar dels records

Vicente Sáez Lezcano

President 2012/2013

falla Nord

Quan fa uns mesos, va cridar-me Jose Mendoza, President de la Falla Nord, convidant-me a participar en el Llibret d’enguany, em vaig sentir enorgullit, i per això vull començar agraint la seua confiança.

Va contar-me que el lema del llibret, era “A l’atac”, i que volien un article que relacionara el lema en Picassent.

De seguida em va vindre al cap, el crit de guerra de la U.D. Alaska, Va Alaska va! Han passat al voltant de quaranta-vuit anys, i ho recorde com si fora ahir. Va Alaska va, era un crit motivador, quan les coses eixien bé, també era un crit d’ànim quan no era així, era un crit de suport, amb un equip en el qual s’identificava el poble, de reconeixement a l’esforç, al treball, a la constància i a la capacitat per a superar adversitats.

VA ALASKA, VA! !

Fa ara deu anys, quan D. Salvador Silla, va escriure al Llibret de la Falla Nord un magnífic article contant-mos el naixement, l’evolució i el final de la U.D. Alaska. La veritat és que poc es podia afegir a l’article del Sr. Silla, i això em preocupava. El vaig rellegir unes quantes voltes, i no va ser fins al final de l’article, quan feia referència a aquella família futbolística que manté vius els records d’aquells temps, quan em va vindre la idea.

Aleshores, parlant en uns i altres, em vaig trobar que alguns membres d’aquell Alaska, es reunien tots els dissabtes per esmorzar. Així que vaig demanar-li a un exjugador de l’equip, que me’ls presentara, i així vam posar data un dissabte perquè em contaren anècdotes i records d’aquella colla d’amics que feren història a Picassent.

Va arribar el dia, i vaig acudir en el meu contacte, “Manolo el de València”, amb el que m’uneix una relació molt estreta, tant que compartim progenitors. Sis amics al voltant d’una taula típica d’esmorzar amb salmorra, olives i cacaus, ens van rebre en salutacions convidant-mos a prendre cadira. Dels sis amics, quatre eren exjugadors de l’Alaska, però tots recordaven aquella època.

De seguida s’oferiren a què els preguntara el que volguera, però el que jo volia, i així els ho vaig dir, és que em deixaren ser espectador d’una reunió d’amics recordant aquells darrers anys de la dècada dels setanta. Cal dir, i és la raó del present article, que per aquell temps, jo era un preadolescent que no es perdia cap partit de l’Alaska. Així que per trencar el gel i obrir el calaix dels records, vam comentar que el lema del llibret era “A l’atac” i que d’ací eixia la idea de fer un article per recordar el crit de guerra de l’Alaska, “Va Alaska va”. Immediatament, entre somriures i mirades de complicitat, va eixir el buscat “Te’n recordes?”. I vam recordar... Un camp de gom a gom, bandes plenes de famílies, d’amics, amigues, de núvies i nuvis.

Recordàrem a Amable animant en el “Va Alaska va”, encara que eixe crit era patrimoni de tots, i tant públic com directius era difícil que eixiren del camp sense haver-ho cridat.

(de dalt a baix) Foto 1 i Foto 2. Jugadors d’U.D. Alaska

Picassent. Arxiu: Vicente Sáez

Jugadors de l’equip juvenil de U.D. Alaska la temporada 1976/77. Arxiu: Facebook U.D. Alaska

Retall de premsa del derbi entre U.D. Alaska i el Picassent

C.F. la temporada 1983/84. Arxiu: Facebook U.D. Alaska

Recordaren a Verdú i els seus entrenaments en els escassos espais de gespa que hi havia, o quan els oferia “glucodulco”, pràcticament glucosa pura, per recuperar-se. També quan estaven “condicionant” el camp de futbol, i part dels entrenaments consistien a fer curses trotant i cada poc baixar a tocar la terra i aprofitaven per a traure pedres del camp. O quan no hi havia dutxes i es llevaven la suor en una séquia propera.

També recordarem quan el Sifo pujava la banda en el seu monyo ros i rullat a una velocitat que feia quasi impossible detindre’l. Jo personalment el recorde sempre amb un somriure i de bon humor. I tots confirmaren el meu record, a més a més em contaren, que ell va tindre molt a veure en l’arribada de l’aigua calenta a les dutxes, de fet crec que el grup valencià “Inhumanos” es va inspirar en aquest fet per a compondre la seua cançó “Agüita amarilla”.

Després de repassar diferents alineacions, va eixir el nom de Marcelino, com a referència d’una defensa, per on no era fàcil passar. Un jugador corpulent en una generosa noblesa. I a poc a poc, van anar desgranant un planter de jugadors en qualitat, molt motivats i en una capacitat de treball digna d’admiració.

L’Alaska va ser un equip que per a sorpresa d’alguns, no va tardar a celebrar campionats i ascensos. Celebracions que tenien el seu punt àlgid quan en acabar la temporada se n’anaven un cap de setmana a Mallorca.

I ja en els cafés, començaren a aparéixer les anècdotes dels viatges a Mallorca. Cal imaginar una colla d’amics en edats entre els 16 i els 20 anys i una colla de directius que, en no poc sacrifici, acompanyaven als jugadors en el seu merescut viatge. Finals dels anys setanta. Mallorca. No cal esforçar-se molt per a fer-se una idea de com seria el desembarcament al crit de Va Alaska va!, i dispostos a conquerir l’illa. Sembla que abans de conquerir-la, pensaren que era millor evangelitzar-la i es va improvisar un Comité d’Evangelització, integrat per mossén Pepe, auxiliat per Carbó i un molt jovenet Dani. Els tres, amb una sotana i un llibre xicotet, intentaren una nit per l’Arenal trobar l’Ermita del Canari. Però, per més que preguntaren, ningú sabia donar-los raó, fins que trobaren un cos que els va escoltar i els va acompanyar. Malauradament, el cos era el de la Policia Nacional i el lloc on els dugueren era la comissaria.

Finalment, després de donar moltes explicacions i mitjançant la intervenció dels directius, ben entrada la matinada tornaren a l’hotel. Estes són algunes històries, de les moltes que van eixir en aquell esmorzar, on també es va recordar als que ja no estan.

NOTA: Per descomptat el meu agraïment a Gori, Pepe, Carbó, Quique, i com no, a Manolo “el de València”.

Escut de U.D. Alaska Picassent. Arxiu: Facebook U.D. Alaska

“Va

José López i Ibánez

Alaska va!” -

ATAC a la tensio

i a la deshumanitzacio

La vida -bona- i Picassent

Vicent Boscà Perelló

Mestre de valencià:

Llengua i literatura

Totes les persones, en nàixer, tenim una vida, tota una vida al davant, que serà llarga o serà curta. Volem, clar, que siga ben llarga i ben bona. I per a viure la vida, sempre, necessitem un espai sobre el qual poder desenvolupar-la, poder anar, dia a dia, sumant. Cert és que hi ha persones que naixen a un poble i d’ell no ixen ni en vacances. Altres no paren en torreta i han de viure, per voluntat o per necessitat, a molts pobles i països. Jo no vaig nàixer a Picassent. Soc, per tant, des d’un punt de vista estricte, un foraster que va vindre fa, pam amunt o pam a baix, 25 anys. Com a resultat, he desenvolupat a Picassent la part més adulta de la meua vida i ara malgrat que, mai no oblidaré els dos pobles meus de referència

Aldaia (la meua mare) i Alaquàs (el meu pare), Picassent el “note” com si fora el meu poble. I si el

considere així és perquè és un poble acollidor i que permet desenvolupar les teues capacitats i aficions, la teua vida. Jo, que soc de fora, mai no m’he notat desplaçat o malmirat per ser-ho, tot el contrari. Picassent és el meu escenari en el qual desenvolupe la vida i, en definitiva és la millor estratègia per a atacar la tensió i l’estrés que ens provoca la rapidesa a la qual sembla que estem abocats.

El poble de Picassent és tranquil, està ben comunicat per carretera i podria estar-ho millor amb el metro, però s’ha millorat en els darrers anys. Té un terme municipal molt gran en el qual pots fer totes aquelles coses que et demanen les teues aficions esportives, en el meu cas, la bicicleta, amb la qual he gaudit pujant tots els caminals de la serreta de Picassent: estàs a casa i en 15 minuts ja tens pujades importants. Ara bé, si els teus interessos estan al món esportiu, ningú no pot negar que les instal·lacions esportives municipals són molt bones: ja sé que sempre es poden millorar, però si fem una comparativa amb pobles del mateix nombre d’habitants, estem molt, molt bé.

Una altra de les meues aficions és la música. Em vaig incorporar a les classes de solfeig de la Societat Artístico-Musical de Picassent abans de vindre a viure perquè volia fer realitat un somni. I amb molta paciència per part de moltes persones i amb la meua tenacitat, vaig incorporar-me a la banda simfònica, una gran banda.

El camp de la cultura és un altre element molt important del poble. A més de la programació cultural que fa l’Ajuntament, tots els caps de setmana hi ha activitat perquè la vida associativa -una altra característica fonamental- és molt ampla i variada. Al poble hi ha associacions de tot el que puga existir i això, en definitiva, permet a la ciutadania que puga formar-se o practicar aquelles aficions personals que sempre han volgut fer.

A Picassent vaig descobrir, per exemple, el plaer d’anar a comprar al mercat el dimecres o el dissabte, molt més tranquil·lament el dissabte amb eixe esmorzaret previ o posterior, amb eixe judici compartit de les coses més important que han passat al poble en els darrers set dies. I sí, sembla com si el temps s’aturara perquè

«Picassent ha crescut com a poble, com ho han fet tots els de la contornada, però ha sabut créixer amb racionalitat.»

en més d’una ocasió ha vingut justet per a arribar a hora al dinar. Sé que en algunes ocasions s’han produït discussions entre les persones que s’ajunten a esmorzar perquè uns volen anar a un bar i altres a un altre. Certament, esmorzar a Picassent, a quasi tots els llocs oberts, és un plaer gran, molt gran.

No ho havia oblidat. Les festes són una de les altres característiques de Picassent. Ja sé que a tots els pobles hi ha festa, però sembla com si ací es viuen d’una forma més intensa, amb més afició. Voleu que parlem de la festa de les Falles? Hi ha una rivalitat entre totes elles que ajuda perquè cada any s’arribe a fer, precisament, més festa. Cada casal faller es converteix en la casa central de tota una gran família, la gran família dels fallers i falleres. Cert és que després es diu que si aquell casal fa més festa, o els dinars són més bons... En definitiva: el que toca dir per què eixa rivalitat, competitivitat sana, és bona per a totes les persones que s’acosten a la festa. Continuant amb les festes, ho sabeu millor que jo, al llarg de tot l’any hi ha festa a carrers i barris que fan que Picassent no pare mai. La festa de la Miraculosa és també una cita obligada en el calendari festiu del poble. Sempre hi ha sorpreses, actuacions i processó.

De les festes a Sant Cristòfor i els bous de Picassent puc dir a més que fa molta calor, que són molt intenses. Els bous, per eixes coses que passen, s’han convertit en un reclam per a la gent jove i no tant jove, no del poble com de tota la comarca. Tal vegada el menys important siguen els bous, que a Déu gràcies, no solen ser molt

“valents” perquè si no hi hauria moltes desgràcies.

Acabe aquest repàs festiu amb les festes en honor a la Mare de Déu de Vallivana i el Crist de la Fe. Quan vaig vindre a viure, el primer any em va impressionar els dos trasllats i les dues processons. Cert és que a Picassent sembla que la Mare s’endú molta més fe que el seu fill, coses que passen. Però, em va resultar, i encara em passa, viure aquestes festes religioses. Les que no són tan religioses són tots els altres actes programats de música, d’actuacions diverses. Qui no coneix “les nits de carpes de Picassent?”

Picassent ha crescut com a poble, com ho han fet tots els de la contornada, però ha sabut créixer amb racionalitat, mantenint zones del cas urbà reurbanitzant el centre històric, sense perdre les seues arrels, les seues tradicions com el Vell i la vella, el cant de la Carxofa i la nit dels farolets (recuperades fa uns anys). A Picassent encara es poden sentir les campanes i les persones saben quan ha mort algun veí o veïna.

Sé que em deixe moltes coses, moltes, però si una persona viu a Picassent, té la possibilitat de traure-li el suc a totes les coses que he citat a l’article. Una persona és ella i les seues vivències perquè eixes vivències ens transformen, a poc a poc, i el més important, ens permeten conéixer persones, amistats i, per descomptat, convertir-nos en persones més cultes, més esportives, més lliures... En definitiva, Picassent és la medicina perfecta per a atacar les preses i poder viure, amb tranquil·litat, la vida, la teua i la meua, i viure-la a Picassent.

Bous de Picassent al setembre de 2019. Arxiu: Falla Nord

Festes de la Miraculosa 2023. Arxiu: Adrián Escolà

Músics de la Societat

Artístico-Musical de Picassent.

Arxiu: Facebook de la Societat

Processó de la Vallivana 2024, la festa gran de Picassent. Arxiu: Ajuntament de Picassent

Escena falla infantil Falla Nord 2023, el Vell i la Vella. Arxiu: José Mendoza

falla Nord Picassent 2025

3. 3.

ASSALT A LES FALLES ASSALT A LES FALLES

Açò és un llibre de Falles, un llibret. És l’ecosistema on ens movem, la festa a la qual li fem homenatge. El món de les Falles és a vegades molt desconegut per al faller i la fallera, i potser sembla un poc ridícul dir això, però és així. Com estan els nostres artistes fallers? És una professió reconeguda, estable? Realment les Falles giren entorn a la falla? I les comissions? Hi ha massa? Hui en dia una persona de classe mitjana/baixa pot continuar sent faller/a? Com aconsegueixen sobreviure?

Aquest món, el faller, està constantment sent atacat. Atacs de les comissions als seus artistes, atacs econòmics i pressió pels premis que els deixen en la corda fluixa, atacs entre falles veïnes, atacs de persones que només veuen en aquesta festa brutícia, algaravia i desfasament. I analitzarem alguns d’ells, en cinc articles i un microrelat per a posar sobre la taula l’estat actual de la nostra festa mare i el seu possible futur. Servisca aquest apartat com a escut protector.

i no morir d'un atac

Arriba la temporada més esperada pels fallers i falleres, la temporada fallera, el període màgic de l’any on el poble de Picassent es converteix en un esclat de color, foc i festa. Però si hi ha un moment que pot posar a prova la resistència emocional i física dels fallers i falleres, este és, sense dubte, la temuda i volguda entrega de premis a Picassent.

com sobreviure a un dia de PREMIS !

Pepe Sanchís Herrera

Faller de la Falla Nord de Picassent

Entre nervis, expectatives bones o roïnes, i un grapat de jurats, aquesta cerimònia pot convertir-se en una muntanya russa de sentiments. Però no patiu! Després de molts anys vivint aquest moment, us oferisc des de la perspectiva de moltes entregues de premis viscudes, un manual de supervivència perquè el vostre pas per aquest moment clau siga més una qüestió de sort i que la vostra salut no és veja seriosament atacada. Agafeu paper i bolígraf i que comence l’aventura!

El dia 16 de març, a la falla Nord es viu d’una forma molt especial, totes i tots estem molt il·lusionats, emocionats. Comença la jornada molt abans de l’entrega de premis. A les 7 del matí és molt bona hora per alçar-se del llit i posar-se en marxa, recordeu: el matí del dia de la visita del jurat és fonamental. Abans de la seua arribada ha d’estar el carrer agranat, les llums il·luminant la falla perfectament, la gespa mullada i ben col·locada i la música preparada. Com a consell us recomane no torrar carn a la porta del casal, el fum pot deslluir les nostres falles, i està clar, ningú vol això.

Una vegada tot al lloc, és normal veure a un grapat de falleres i fallers que visiten les huit falles de la nostra localitat i que després, és clar, fan les seues respectives quinieles, de les que com a consell mai heu de fer cas, ja que al cap i a la fi, per qualsevol de les raons, ningú encerta. El jurat és molt subjectiu, depén dels seus valors i gustos, hi ha molt de treball i dedicació en joc, per això els fallers i falleres sempre demanem un jurat professional. Després, un bon esmorzar per a començar a gaudir del dia amb tota la gent de la comissió, és un pla perfecte i una tradició ja molt nostra. Un esmorzar sense complicacions, un bon entrepà i alguna cosa per a beure per a tindre energia durant tot el dia. Els nervis començaran a eixir més tard, per això cal omplir la panxa abans que se’ns tanque.

Una vegada ha passat el jurat, tot està fet, aleshores una cassalleta i al passacarrer a veure les altres falles i raonar amb gent de les altres comissions, aquest dia sempre hi ha una rivalitat sana i bonica. No es tracta només de guanyar el primer premi, si no de gaudir amb les amistats que ens unixen amb les altres comissions falleres. Guanyar el primer premi és el que totes les comissions desitgen ja siga de falla, de llibret, de crítica, de teatre... Però sempre s’ha d’admirar la feina de les altres comissions

Després de dinar, els nervis comencen, els grups de WhatsApp no paren i finalment baixes al casal sense fer la migdiada. Potser convindria evitar mirar el mòbil, però en els temps que corren és un poc complicat. Respireu profundament i prepareu-vos per a la gran cita. Important fer-se les fotografies aquest dia en la falla, ja que és quan més bonica està, aquestes fotos seran sempre el record de tot l’esforç que heu posat en la falla durant tot l’any.

«Gaudiu del moment amb els amics fallers i falleres, i recordeu que ser faller és més que guanyar un premi. Celebreu el premi amb humilitat.»

(dalt) Representants infantils amb el primer premi de la Falla Infantil al 2023. Arxiu: Ajuntament de Picassent (baix) Xiquetes i xiquets de la Falla Nord a la Plaça de l’Ajuntament en l’entrega de premis.

Arxiu: Ajuntament de Picassent

El passacarrer d’anar a la plaça de l’Ajuntament per a l’entrega de premis no s’ha de perdre mai, veure als xiquets i xiquetes i als representants tan emocionats és una de les coses més boniques d’aquest meravellós dia. Les cames començaran a fer-se pesades, mantingueu l’actitud i a gaudir del moment que probablement és el més emocionant de l’any per als fallers i falleres de Picassent.

En arribar a la plaça, comença el moment àlgid del dia, et trobes un arc de Sant Martí de forros polars de les huit comissions de Picassent, on tots i totes estan i estem expectants per veure als representants eixir al balcó de l’ajuntament alçant els premis obtinguts. Deixeu-vos portar per les emocions, ploreu, rigueu i abraceu-vos. És molt important rodejar-vos d’amics fallers i amigues falleres que gaudeixen també d’aquest dia. En eixe moment trobes el sentit que té ser faller al Nord.

Una vegada finalitzada l’entrega de premis, si la vostra comissió ha acabat guanyant el

(esquerra) Fallera Major i President 2024, amb el segon premi de la Falla Gran 2024. Arxiu: José Mendoza (dreta) Representants al balcó de l’Ajuntament celebrant el primer premi de promoció lingüística 2024. Arxiu: José Mendoza

primer premi... ENHORABONA!, però recordeu que guanyar el primer premi no és sinònim de vanitat. Gaudiu del moment amb els amics fallers i falleres, i recordeu que ser faller és més que guanyar un premi. Celebreu el premi amb humilitat.

Ara bé, si no guanyeu el primer premi... NO PATIU! La festa no s’acaba, no crideu “tongo”, no cal plorar, l’amor per la nostra festa és molt més important. Totes les comissions falleres i artistes fallers fan un esforç incansable per a ser any rere any la millor falla de la població. No cal desmeréixer a ningú. Doneu sempre l’enhorabona al guanyador, al cap i a la fi, són amics i companys de festa. Aquests són alguns consells que us aniran genial per a afrontar el dia de l’entrega de premis sense que moriu d’un atac. Així que prepareu-vos per a gaudir i emocionar-vos en el moment més especial de les falles. Al final del dia recordeu que “SOM FALLERS I FALLERES PERQUÈ PLANTEM FALLES”, així que comence la festa!

(esquerra) Representants amb els banderins aconseguits a les Falles 2012. Arxiu: Ajuntament de Picassent

(dreta) L’alegria amb els banderins aconseguits a les Falles 2023. Arxiu: Ajuntament de Picassent

Adrián Escolà Fenollar

Morir d’un atac

Celebració amb la xaranga dels premis de les Falles 2019. Arxiu: Paula Boscà

Els plors de la Fallera Major 2019 al guanyar el seté premi de les Falles Grans.

Arxiu: Paula Boscà

ATAC A LES FALLES:

EL COL.LAPSE DE LA FALLA

Adrián Escolà Fenollar

Faller de la Falla Nord i Falla Taüt de Cullera

Des dels inicis de la nostra festa, les Falles han patit constants atacs. Atacs que han sigut protagonitzats per les inclemències meteorològiques, pels artistes fallers, pel foc o inclús per les mateixes falleres i fallers.

Abans de profunditzar amb alguns d’ells hauríem de deixar clar el que és una falla. Una falla és una construcció artística efímera, feta amb materials com el paper, el cartó, el suro blanc i la fusta. Es planta als carrers de la ciutat de València i diferents poblacions de la província, així com en diferents pobles de tota la Comunitat Valenciana i aquestes construccions representen amb sàtira l’actualitat, la política, la societat o qualsevol tema d’interés.

I pot ser, aquesta simple explicació siga necessària per a contar un dels atacs que pateixen les Falles dia a dia, any rere any. La Falla és una Falla, mai un monument, i és que en milers de conversacions diàries entre falleres i fallers, en moltes presentacions d’esbossos, inclús en un munt de llibrets de comissions falleres apareix la paraula “monument”. És important saber que anomenar monument a les Falles, és atacar a les nostres arrels històriques i a la nostra identitat cultural. Anomenant Falla al que és Falla és fer una distinció per a ser la diferència d’altres festivitats similars en la que es construeixen figures efímeres. Pot ser, aquest atac siga el que més gent estiga involucrat, moltes vegades sense adonar-nos-en i per distingir la comissió fallera del que plantem als carrers, però no s’ha d’oblidar que ens diem FALLA pel simple fet de plantar FALLES

Parlant d’atacs, podem també fer-ho amb alguns dels atacs històrics que per qualsevol raó (guerres, conflictes...) no van poder-se plantar Falles en la ciutat de València o a les poblacions. L’atac a la Falla amb més antiguitat al que he pogut arribar, es remunta al ja llunyà any 1886. L’obligació de pagar seixanta mil pessetes a l’Ajuntament de València per a poder plantar falla va fer que cap comissió decidira fer-ho. Aquest pagament ja existia en anys anteriors, inicialment de cinc pessetes fins a arribar les seixanta pessetes l’any 1886. Les autoritats pretenien en aquesta taxa, eliminar la festa, pel seu sentit crític. Durant aquell any les protestes feren que baixaren dit pagament a deu pessetes, i així, l’any següent les falleres i fallers plantaren fins a trenta falles. Una quantitat important per a l’època, una primera batalla on les falles van ser les grans triomfadores.

Seria genial que s’acabaren, en este moment, els conflictes i atacs. Va tardar a arribar, però, el següent estava preparat per al 1937 on, no es van plantar falles fins al 1939 a causa de la Guerra Civil que va tindre lloc a Espanya. Les penúries econòmiques i les prohibicions oficials fan que des de l’alçament militar i fins a finalitzar la guerra s’interrompa la tradició de plantar Falles. Encara que, en 1937, es plantaren algunes amb fins propagandístics tant del bàndol feixista com del republicà.

La festa de les Falles, va haver de ser interrompuda un any més, al 2020 per la pandèmia mundial de la COVID-19 (més coneguda com a coronavirus) que va fer que el 10 de març, la Generalitat Valenciana decretés el seu ajornament. A pesar que la major part de les Falles, es van poder guardar per a una posterior plantà, parts de les Falles de Na Jordana, Cuba Literat-Azorín, Regne de València-Duc de Calàbria o la Municipal de l’Ajuntament de València no es van poder desmuntar havent de cremar-se controladament, sense previ avís i

sense públic. Pot ser, tot el passat aquell any, ha marcat un abans i un després a les Falles, ja que molts artistes fallers van prendre la decisió de tancar els seus tallers per a encaminar el seu futur a altres sectors.

Estos són els més famosos atacs històrics, però any rere any trobem, per diferents raons, com la Falla segueix sent atacada.

El foc és el final d’estes obres d’art efímeres, però, no sempre ha arribat en el moment adequat. En febrer de 1982 es va incendiar a la localitat de Sueca el taller de l’artista Andrés Martorell, deixant a diverses falles sense poder plantar els seus projectes inicials.

En 1984 el taller dels Germans Colomina també va patir un incendi, amb les conseqüències que repercuteix a dos mesos per a la plantà. Algunes de les Falles van poder ser reconstruïdes en temps rècord, com és el cas de la Falla Passeig-Mercat de Cullera, que a més, va ser la guanyadora del primer premi.

L’any 2006, el foc va ser protagonista de nou, i no, el 19 de març. Uns vàndals van llançar material inflamable a la Falla Municipal de l’Ajuntament de València, que va provocar un incendi i va destruir alguns dels ninots del remat. “Imagine” va ser el lema de la Falla que després de dies d’esforç per part del taller de Ramón Espinosa així com companys de professió, van fer que la Falla lluïra quasi com s’havia dissenyat.

«Anomenar monument a les Falles, és atacar a les nostres arrels històriques i a la nostra identitat cultural.»

Esbós de la falla Republicana 1937. “La balança del món” Axriu: En Nova cultura. Número extraordinari de les Falles 1937

(dalt) Pintada i maqueta de l’aviadora. Falla Cuba Literat-Azorín 2020. Arxiu: Falla Cuba Literat-Azorín

(baix) Falla Passeig-Mercat de Cullera dels Germans Colomina al 1984. Arxiu: JLF Cullera

L’últim incendi conegut va tindre lloc el 15 de novembre de 2010 a Oliva, al taller dels coneguts Palacio i Serra, on construïen falles per a Gandia, Mislata, Alzira i moltes altres poblacions. Falles de fins a cent mil euros que es van veure convertides en cendres en pocs minuts.

I si les flames i el foc són protagonistes, també ho és l’aigua. L’any 1989 va acaparar tot el protagonisme, ja que la pluja va decidir reunir-se en plena setmana gran. Durant la plantà els artistes fallers van haver de lluitar contra l’aigua, inclús falles de la Secció Especial de València van patir la caiguda dels seus remats. Altres poblacions com Cullera, l’efecte de la pluja va haver d’acabar amb la intervenció de bombers per a tallar remats i evitar el desplom d’aquests. El dia 20 de març el sol va lluir de forma esplèndida. Aquest any serà recordat per sempre com l’any de la pluja als cors de totes i tots els que estimem les Falles. En 1999, deu anys després, les Falles són recordades també pel mateix fet. L’aigua a la plantà va fer esvanir-se nombrosos ninots, que va causar danys en més de trenta falles a la ciutat de València, com a la Falla Convent de Jerusalem d’Alberto Rajadell o a Malvarrosa-Ponz Cavite de l’artista de Picassent, Paco López

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera abans i després del tall del remat. Arxiu:

Joan Castellò

Encara que la pluja ens visita quasi sempre, en la celebració de les festes l’any 2021 se celebraren de forma extraordinària a setembre (a causa de la COVID-19) i com és tradició, no podia faltar a la cita. Una DANA va arribar a la Península de forma generalitzada on les tempestes, el vent i les fortes pluges van causar destrosses en les Falles. Algunes van ser afectades greument com la Falla de l’Antiga de Campanar, la Falla de l’Ajuntament de València, la Falla Emilio Baró-Enrique Ginesta o la Falla El Charco de Catarroja. Aquesta última a causa del temporal va caure sencer a terra, causant alguna lesió menor.

I a les Falles 2022, les falles de la tornada a la normalitat després de la pandèmia, també ens acompanyava l’aigua, tant a les Falles de València com a les de les poblacions que també les planten. Una plantà plena de precipitacions que va desembocar amb una pluja constant els dies grans de festa. A la Falla Nord, es va haver de foradar un vaixell que coronava la Falla Infantil que portava per lema “Benvinguts al paradís” de Roberto Moratalla, per por que el pes tombés la falla per complet.

Sí, les caigudes han format part de la història de les Falles, però no sols per les inclemències meteorològiques, durant la història, hem pogut

Falla Plaça del Ajuntament 2021 afectada greument per la pluja. Arxiu: Cendradigital

(dalt) Detall del vaixell de la Falla Infantil de la Falla Nord 2022. Arxiu: José

(baix)

Mendoza

Caiguda de la Falla Taüt de Cullera al 2016. Arxiu: Falla Taüt.

presenciar-ne moltes. Caigudes que han ocorregut per diferents factors com podrien ser alguna fallada d’estructura o pes o com a factors externs als tallers fallers com l’esmentada pluja o vent. Este és un dels atacs més recurrents que pateixen les nostres Falles. Algunes de les caigudes més famoses i sonades han estat l’anteriorment citada “Carnestoltes” de Mauricio Moreira a la Falla el Charco de Catarroja l’any 2021, “Illes pirates o paradisos fiscals?” d’Alfredo Bayona a la Falla Taüt de Cullera 2016, la innovadora i experimental falla de Secció Especial de l’any 2015 “Ekklesia” de David Moreno i Miguel Arraiz a la Falla Nou Campanar, “Y prometo serte fiel” de Vicent Llacer a la Falla Cuba-Literat Azorín el 2014 o la Falla Raval de Sant Agustí amb “Conquestes” de Vicente Gutiérrez “Guti” en 2008. Moltes d’elles són conegudes per haver-se caigut a una època en què les xarxes socials estan en un primer pla, ja que anteriorment, hi ha hagut moltes més però no tan sonades com estes. Gràcies a internet i les seues plataformes podem tindre i consultar un document gràfic gegant de les caigudes de falles en els darrers anys. No per deixar este atac per a l’últim és menys important. Com tots sabem, els ninots de les Falles són en essència, pura sàtira. Però no per això, este punt satíric ha suposat que alguna entitat o persona es molestés per elles. La censura ha sigut un

atac constant a les Falles, fins a arribar al punt de què algun ninot haguera d’amargar-se, transformarse o inclús retirar-se. Un dels casos més sonats a la història va ser el dels ninots del “allataloh” Jomeini en 1980. Moltes falles plantaren ninots amb este líder polític i espiritual de l’Irán i algunes de les comissions van ser amenaçades per grups iranians. La Falla Ferroviària tenia com remat a Jomeini i així va romandre, fins la cremà.

La religió catòlica tampoc s’ha quedat enrere en el tema de la censura fallera. En 2004 la Falla Reina-Vicente Guillot va presentar a l’Exposició del Ninot un confessionari amb Jesucrist a l’interior i

Falla Ferroviaria 1980, amb el allatolah Jomeini al remat.

Arxiu: Facebook de “Pepet”

la Setmana Santa Marinera, va exigir que es retirara el ninot per falta de sensibilitat cap als creients catòlics. Finalment la comissió va decidir retirar el ninot.

En altra edició de l’Exposició del Ninot, en 2006, també es va produir polèmica amb l’església. El ninot presentat per la Falla Sant Isidre representava tres monges sorpreses amb un consolador gegant. Toni Fornes, artista d’aquest, va haver de canviar el joguet eròtic per un ciri, malgrat això, en col·locar-lo a la Falla va tornar a posar el consolador. L’any següent, a manera de “contraatac”, Juanjo Garcia va presentar un ninot on tres ciris miraven a una monja.

Caiguda de la falla Cuba-Literat Azorín (València) 2014

Ninot presentat per la Falla Sant Isidre al 2006. Abans i després de la censura.

Arxiu: Falla Sant Isidre

L’hinduisme també va tindre els seus atacs a les Falles l’any 2013, amb la Falla Ceramista Ros-José María Mortes Lerma, quan va plantar “Vells contes de l’Índia” l’artista Sergio Fandos. Les comunitats hinduistes van entrar en còlera perquè apareixen alguns déus a la falla. Finalment, es va arribar a un acord d’eliminar la figura de Shiva i donar el ninot al Temple Hindú de València. No obstant això, una persona va intentar cremar-se davant de la falla, cosa que es va evitar gràcies a algun faller.

Un altre col·lectiu musulmà va protestar a la Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals en la setmana fallera de setembre de 2021. El motiu va ser que apareixia a la Falla una gran mesquita i una mitja lluna amb la paraula “Corán” en àrab. Finalment, la comissió va arribar a un acord amistós i els donaren els elements mencionats.

En qualsevol cas, els atacs a les Falles segueixen danyant any rere any, els nostres ninots. Moltes vegades per causes meteorològiques, altres moltes per temes polítics o socials, altres per aparéixer i ser criticat, i dia a dia per nomenar malament el que plantem als nostres carrers. Hem de començar pel que és més fàcil, ja que els culpables som els mateixos fallers i falleres. Comencem a dir que plantem FALLES, deixem que la pluja i el vent córrega a favor, i així segur que els altres comencen a respectar el que és nostre. Potser és el principi perquè la Falla no arribe a un col·lapse.

Caiguda de la falla Taüt de Cullera

Roberto Català Nàcher

El col.lapse de la falla

Les Falles són molt més que música, alcohol i festa desenfrenada. Però clar, qui vol llibrets o cultura quan pots tindre una bona “mascletà”, una xaranga que et fa botar com si no hi haguera un demà, un DJ tota la nit i més alcohol que a una destil·leria? A més, a qui li importa que cada falla siga una obra d’art feta per artistes que hi han dedicat mesos, si el més important és trobar el millor lloc on deixar la beguda mentre balles? I els llibrets, eixos llibrets que porten més història i reflexió que alguns programes de televisió... Bah, són uns folis per a fer volum a la bossa, no?

ATACS !

SALVAR EL GOT DE LA CAIGUDA I ALTRES !

Nacho Romero Ferrer Coordinador de llibret i faller de la Falla Taüt de Cullera

És com si la festa només es tractara de soroll i excessos, i el que realment importa, com la llengua valenciana, la cultura i les falles passaren desapercebudes. Perquè clar, llegir un llibret o disfrutar d’un acte cultural és de “gent seria”, i tots i totes sabem que la festa no és per a això, veritat? Ja ho diuen (en sentit figurat): “la cultura” és el millor lloc per a deixar el got mentre ho dones tot amb la xaranga i el DJ.

Però, alerta! Que la cosa és seriosa. Aquest “ninguneig” que patixen els que treballen per mantindre viva la cultura fallera, la llengua, i els llibrets no és només una falta de consideració, és quasi un esport nacional. Què seria de la falla sense la crítica? El problema és que quan la crítica és dirigida a la cultura, anem malament. Els artistes fallers, els escriptors de llibrets, i tota la gent que organitza activitats culturals es veu més ignorada que un despertador un diumenge de ressaca.

Problemes d’aglomeracions i bruticia en Falles.

Arxiu: Levante-EMV i Las Provincias

«És com si la festa només es tractara de soroll i excessos, i el que realment importa, com la llengua valenciana, la cultura i les falles, passaren desapercebudes.»

I clar, el desànim ve després, perquè qui vol seguir lluitant per una llengua, una tradició i una història que molts consideren secundaris? Però no patiu, que gràcies als premis que donen alguns estaments públics i privats, al final, pareix que hi ha una miqueta d’il·lusió. Com quan aconseguixes un premi a la tómbola després de vint intents: igual no és gran cosa, però almenys és un reconeixement i t’alegra un poc.

No oblidem que sense cultura, les Falles serien només fum. Literalment. Una falla ben feta

es crema amb estil, però una festa sense ànima es crema abans fins i tot de començar. Així que, per favor, la pròxima vegada que alces la copa per gaudir de la festa fallera, recorda que darrere hi ha molt més que alcohol, música i orquestres: hi ha una cultura que mereix ser cuidada, no només per salvar el got de la caiguda.

I és que, si deixem que la cultura caiga, al final l’únic que ens quedarà seran les ressaques... i aquestes, ja sabem que no porten cap premi.

Dennis Ferrer Ruiz

MITIQUES

BATALLES FALLERES ! !

AL COR DE VALENCIA

Alejandro Lagarda Pérez

Membre de l,Associació

d,Estudis Fallers (AdEF)

En el món de les Falles no són poques les lluites pel poder i la notorietat –o ànsia total de quota de pantalla als mitjans de comunicació- entre alguns dels seus integrants més considerables, com per exemple la Fallera Major que vol lluir-se en l’Ofrena, el pirotècnic que vol rebentar la Plaça de l’Ajuntament amb una magnífica mascletà, el president que paga la falla més cara o la comissió desitjosa d’arreplegar palets.

En els darrers anys, a moltes comissions han mostrat un malaltís interés per fer un llibret de qualitat literària (verosos, articles d’investigació de falla i cultura popular) i estètica (dissenys atractius, formats innovadors). La més fallera de les publicacions perquè naix del principal col·lectiu que estructura la festa, que ha posat a no poques comissions i poblacions en el mapa faller per tal motiu.

Però, per a totes aquelles persones que vam créixer i quedar fascinats amb les Falles durant els anys 90, sempre serà inoblidable la batalla entre dos comissions històriques al centre de la ciutat de València: Na Jordana i la Plaça del Pilar. Jo era, sempre, de la primera. Entre ambdues associacions culturals falleres. Però eixa “baralla” també va estar protagonitzada pels artistes que definirien la línia estètica de les dos comissions, a més, ben diferenciats en els seus principis discursius: Miquel Santaeulalia –representació de la continuació del grotesc i la brogefà amb una polida i cridanera plasticitat- i Julio Monterrubio –impulsor d’una estilització pastell que ha tingut nombrosos seguidors-.

En l’impàs de la dècada dels huitanta als noranta, el concurs de Secció Especial va obrir-se a altres possibilitats, en tant que el regnat de Vicent Agulleiro en la Plaça del Pilar havia tocat a la seua fi (1987). D’aquesta manera, a una plaça de solatge com Na Jordana se li tornava a oferir l’expectativa de guanyar el Primer Premi (1988, 1990) amb un artista debutant en la categoria, Agustín Villanueva Collar; així com a altre artista i encreuament nou en la Secció Especial, Ramón Espinosa i l’Antiga de Campanar (1989, 1991). Miguel Santaeulalia

va viure aquella transició de dècades des del record del sabor dolç d’un Primer Premi, Premi d’Enginy i Gràcia i Ninot Indultat en Na Jordana amb El Barri (1986), i el gust amarg d’un projecte mal planificat com Benvolguts Reis d’Occident en la Plaça de l’Ajuntament en les aiguades falles de 1989.

En 1991, Na Jordana, testimoni del seu darrer èxit com diem, li va brindar la possibilitat de tornar a ferlos la falla amb El melic del món: una composició on es van descartar els cossos centrals ornamentals i les figures humanes de remat -com era força habitualen favor de la reproducció d’una pagoda japonesa i l’edifici Chrysler de Nova York. Aquell exercici 19901991 ha passat a la història com “l’any del duel oriental” perquè en l’Antiga de Campanar Ramón Espinosa havia alçat altra falla amb tints asiàtics, contes xinesos, que finalment és la que va fer-se amb el preat palet del premi gran. Però Santaeulalia estava a un any vista d’afrontar la seua vertadera carrera de fons amb qui seria el seu principal rival en el quadrilàter faller com ja hem indicat: Julio Monterrubio, un artista que havia entrat en Secció Especial amb Convent Jerusalem (1983-1986) i, de la mà del seu fill Julio Sergio, havia revolucionat la Secció Primera A gran i l’Especial infantil en Espartero-Ramón i Cajal en 1990 i 1991.

«Per a totes aquelles persones que vam quedar fascinats amb les Falles dels 90, sempre serà inoblidable la batalla entre dos comissions històriques: Na Jordana i la Placa del Pilar.» -

Amb Josep Martínez Mollà en la Plaça de l’Ajuntament, Santaeulalia i Monterrubio són els artistes amb els quals tota una generació ens hem enamorat de l’art de les falles, associant els nostres primers records de la festa als seus cadafals, els quals també hem fet servir per a escriure articles. Aquells titànics duels han donat un resultat de primers premis a favor de l’artista d’Alzira: Monterrubio 4 (1992, 1996, 1998, 1999) i Santaeulalia 3 (1994, 1995, 1997).

Sols dos anys, 1994 i 1997, no es van enfrontar per descans de Julio i Julio Sergio. Únicament en un exercici, tots dos artistes van donar oportunitat de premi a Agustín Villanueva en Convent Jerusalem amb la també cèlebre “Mantis viatgera”. L’any 2000 es va produir un autèntic rebombori en anunciar-se el fitxatge del mateix Miguel Santaeulalia per l’eterna Plaça del Pilar durant altre any sabàtic dels Monterrubio.

Per a alguns fans de les Falles, es va sentir com una autèntica traïció.

És la història de dos equips de fans –o teams, com diríem ara- irreconciliables però sense odi, que cada any començaven a somiar i fer càbales quan es publicava “El Turista Fallero” a finals de febrer. Recordem, però, que aquells anys, sense xarxes socials, l’impacte era major, perquè el secret es mantenia pràcticament fins al final. Després, els més afortunats, els dies de la plantà podien anar a visitar i començar a ferse una idea. Jo, recorde, només tenia un dia, ja plantades,

Falla Antiga de Campanar i Na Jordana 1991. Arxiu: Cendradigital

per apropar-me a les falles, i era una gran emoció girar el cantó per descobrir, sempre en primer lloc i de matinada, Na Jordana. Tot i que fingíem ser objectius, sempre desitjàvem que guanyara la “nostra”, amb eixa filiació inconscient generada per l’impacte estètic. El moment dels premis sempre eren frustrants i de grans nervis, i em ve a la memòria fins i tot emprenyar-me per un segon o tercer premi de Na Jordana. Especialment dur va ser l’any 1999 –, com hem indicat, el darrer d’aquella batalla- amb una plantà de pluges intenses que va fer malbé part dels projectes i que tensaria, encara més, la deliberació dels jurats i la seua recepció entre els seguidors i seguidores.

Passats quasi 30 anys, la dinàmica del món de les Falles ha canviat i molt. Nou Campanar va desbaratar per sempre el paradigma de les Falles d’Especial –malgrat els períodes de crisi-, la falta de relleu generacional i de formació artesanal ha derivat en una homogeneïtzació plàstica i en l’arribada a aquesta batalla pel palet més preat d’altres comissions, algunes d’elles que mai no havien somiat amb tal honor. Tot i que el Pilar ha obtingut novament primers premis o quedar bé al palmarés, convertint-se momentàniament en la comissió amb més primers premis superant a la Plaça del Mercat, aquest llorer l’ocupa actualment Convent Jerusalem -17 guardons d’especial-, que centra la particular batalla pel premi amb Exposició i l’Antiga que ha tornat a les quinieles en l’actualitat.

Falla guanyadora del primer premi de Secció Especial, l’Antiga de Campanar 2024

Arxiu: El confidencial

José Mendoza Albert Batalles falleres

LES NOVES TECNOLOGIES: avanc o nemesi DE LES

FALLES ! !

El món faller sol ser refractari a tots els canvis que s’apropen a ell. Ja siga en l’organització, costums, persones i, no cal dir-ho, aspectes artístics. També, la part tecnològica, allò que ajuda a millorar les condicions laborals d’aquells i aquelles que treballen per i per a la Festa, o que fa que la pirotècnia o la indumentària s’adapten als nous temps, ha trobat, front aquesta evolució i millora, la resposta visceral de bona part de l’orbe fallera, que ancorada les tradicions, es mostra involutiva quan es tracta de canviar un vestit negre inventat i anacrònic, amb faixí de colors o la forma de fer un cadafal. I anem a parar-nos en aquesta part, la reacció contra l’evolució tècnica de com fer una falla.

Però no, no us deixeu enganyar, els avanços tècnics o tecnològics que ajuden, i han ajudat al llarg del temps, a fer les falles, no estan en contra de la tradició, senzillament, són aprofitats pels i les artistes per a produir més i més ràpid. Intentar abaratir costos —encara que aquest punt no sempre resulta bé—. I arribar a formes i volums mai vistos.

Juanjo Medina Bonilla Revista CENDRA

I això, ha sigut així, des de la prehistòria fallera. M’explique. Quan es passà de bastes carasses de cartó i robes de paper, per a donar vida als ninots, a caps i mans de cera, al voltant del 1860, l’únic que va fer Antonio Cortina, fou aprofitar tècniques per a dotar de major qualitat l’expressivitat dels ninots, donant més realisme a l’actuació d’estes. Cosa ja buscada des dels inicis més antics de la Festa, com quan, segons les cròniques, a finals del segle XVII les falles tenien elements i ninots amb moviment gràcies a sistemes de corrioles i contrapesos. El moviment continuà estant present als cadafals i ha arribat als nostres dies —o quasi— gràcies a mecanismes electrònics i persones com Rafael Gallent, que dotà falles dels anys huitanta plantades per Vicente Agulleiro a Na Jordana. Tot açò, la cera o el moviment, donava més realisme a unes falles que feien crònica de barri o retractaven a personatges ben coneguts pel públic, fentles més properes al seu àmbit d’influència.

En el temps, imaginaris, tallistes fusters, terrissers o decoradors, s’acostaren a les falles per a complementar els guanys en èpoques de penúria. Tots ells anaren deixant els seus coneixements que anaren fent millorar els acabats de les falles, entrant en allò que s’ha anomenat falla artística.

De forma paral·lela, els cadafals anaren guanyant en volum i alçària, fent necessàries noves tècniques, com la construcció de bastides de fusta per a poder plantar les falles. El tombe, va deixar de ser efectiu —encara que s’han plantat falles de gran volumetria amb esta tècnica en els anys setanta o inclús entrat en segles XXI— i s’hagué d’aprofitar els coneixements de decoradors i constructors, per a crear al voltant del centre de les falles de gran port, eixes bastides que per mitjà de cordes i corrioles —també elements tecnològics— permetien pujar les peces que conformaven el cos i els remats de les falles. Amb el temps, la fusta donà pas al metall, i les bastides es construïen de “mecanotub”, facilitant que les falles arribaren més i més alt.

En estos anys, allò que havia variat poc, era la tècnica de fer ninots. Es feia l’ànima de fusta, es recobria de palla o borra, es vestia en roba real, i mans i caps es buidaven en cera, pintant-les a l’oli. Els volums més grans, es treballaven directament en cartó damunt de l’esquelet de fusta o bé, es buidava un motle d’escaiola del que s’extreia un positiu en cartó.

Fins que eixa tècnica es va popularitzar gràcies al treball de Juan Huerta i Manuel Viguer que modelaren i buidaren en 1953 un ninot sencer d’esta manera. Un bomber per a la falla “La vida es un comercio”, per a la comissió Arxiduc Carles-Xiva. En 1955, Huerta construeix una falla completa amb aquesta tècnica, “Animales”, la considerada com la primera en què es va utilitzar el cartó

per a gran part del modelatge de figures, les quals, amb una caricatura i modelat senzill, amb menys quantitat de detalls, permetien un buidatge en escaiola dels positius fets amb fang, canviant les falles per sempre. Bé, quasi sempre.

En paral·lel, arriba un nou aprofitament tecnològic a les falles. Estes havien crescut en volum, com he comentat, pels diferents usos tècnics que anaven absorbint, abastant un punt en què era cada vegada més difícil i perillós plantar-les. Fins que Modesto González dona forma a un esbós de José Soriano Izquierdo, per a la comissió de Barques-Pascual i Genís, en 1960, baix el lema Imatges de València, i que fou la primera a plantar-se amb una grua mecànica.

Per la unió de la construcció en cartó i la força motriu de les grues, les falles abastaren alçàries i riscos mai vistos. A més, en els anys setanta, s’introdueix en els obradors fallers un nou material que portaria pocs beneficis, més enllà de la lleugeresa i la rapidesa en assecar, fou la fibra de vidre.

Les peces o ninots es modelaven en fang, s’extreia un motle i es ficaven unes capes de cartó, i un parell, no feien falta més, de fibra, unides per coles gràcies a un procés catalític. Es guanyava temps, era barat i propicià grandària de volums pel poc pes que sumaven estos. Però —moltes vegades n’hi ha un però— els gasos resultants de les coles, la pols produïda en tallar les fibres i la poca consciència en seguretat laboral de l’època, comportà passats els anys, un gran nombre de malalties pulmonars, algunes de les quals han resultat fatals en no pocs casos. Fins als rosegadors, que sempre menjaren cartó —que no oblidem es pegava en una pasta de farina—, desaparegueren dels obradors de la Ciutat Fallera. Com veiem, este avanç tècnic no fou profitós.

També en la dècada dels setanta, començà a entrar als tallers un material que, en implantar-se, canvià —una vegada més— la forma de pensar, fer i cremar, així com l’estètica de les falles, el poliestiré expandit o suro blanc, un material tecnològic creat en principi per a l’aïllament i transports de diferents productes. En aquells anys, el suro s’utilitzava en detalls d’escenografies de les escenes, o xicotetes peces que es tallaven de grans blocs de bast polièster. Per exemple, en alguns ninots indultats de principis dels setanta, com els d’Alfredo Ruiz en 1970 o 1971, es poden apreciar elements fets amb este material. Això fou així, fins que en 1984, Miguel Santaeulalia, va presentar a l’Exposició un ninot, El fantasma d’hisenda, en què dues cares estan modelades en pantex. Obtingué el premi al Millor Ninot d’Especial i fou indultat pel Gremi d’Artistes Fallers. Va demostrar que era un material aprofitable per a molt més que decorar o fer detalls sense importància.

«Els avancos tècnics o tecnològics que ajuden a fer les falles, no estan en contra de la tradició, són aprof itats per a produir més i més ràpid.»

Falla Barques-Pascual i Genis 1960. ,

Passat el temps, vindria el primer ninot indultat fet completament en suro, “Amb cucs de seda”, d’Agustín Villanueva Collar, esbossat per Rafael Boluda i modelat per Lluís Moran, per al cadafal ¡Ya semos europeos!, de 1990. Des d’eixe moment, s’adapten les tècniques constructives, entrant als obradors nous materials, ferramentes i formes de crear. Es pensen les falles de manera diferent. Anem a pams.

Després, en 1988

Vicente Almela va plantar per a Espartero- G.V. Ramón i Cajal, La mar de falla, on bona part del centre de la falla i algunes figures es construïren amb suro blanc. No la falla sencera com es creu, i com el mateix Almela, ha desmentit moltes vegades. No sabem quina falla fou la primera feta de dalt a baix amb este material, però si sabem la primera d’especial, El verí del teatre, de nou Santaeulalia i Na Jordana marcaren esta fita, en este cas en 1994. Per a treballar el poliestiré, els escultors usaven ganivets, raspalls metàl·lics o trinxets per als detalls. Per a tallar les grans peces de suro gastades en els volums de major grandària, es creà un arc, que amb un fil d’aram connectat a l’electricitat, agafava temperatura i en passar-lo pel suro el fonia tallant trossos de forma tosca. Tecnologia creada als tallers fallers? Pot ser.

La tecnologia que entrà als tallers de la mà del suro fou la de la fusteria metàl·lica. Les peces de suro demanaven una fusteria diferent de l’acostumada, ja fora de fusta o d’alumini, acer o ferro. En contra del fet habitual —fer l’animà de fusta d’un ninot, o els cavallets del cos central d’una falla, jugant amb els cabirons i els sacabutxos per encaixar les peces—, al suro se li adaptava la fusteria una vegada esculpit de forma esquemàtica. Fent falta menys fusteria. A més, les formes estilitzades d’algunes parts dels ninots i els volums abastats, requerien major resistència de l’ànima, per tant, als obradors es començaren a veure soldadors i radials. La fusteria metàl·lica no és roïna, per se, ben utilitzada moltes vegades ni es veu en cremar-se una falla. El debat es pot obrir quan s’ha usat en ninots de les bases d’algun cadafal, que no tenen cap necessitat d’este tipus d’estructura o bé en falles infantils completes que en cremar, deixen un esquelet sencer que no cau, oferint una imatge molt allunyada del que hauria de ser una cremà. El poc pes del pantex i la seua mal·leabilitat, provocà un canvi estètic en les falles, amb anatomies més allargades o retorçudes, remats que obriren molt respecte a l’eix, en altures mai vistes, etc. I es parlà,

Falla Espartero-G.V. Ramón i Cajal 1988.

«Tot en l,economia fallera és circular. En el temps i en l,aprof itament dels recursos i coneixements, reutilitzant el treball ja fet perquè l,economia del taller no s,afone del tot.»

que acabaria en allò tan calumniat com ha sigut sempre el refregit. Tècnica de repetició de ninots i inclús falles senceres, i que ha permés la supervivència de molts tallers en temps de crisis. Com el suro es modelava de forma directa i no s’extreien motles, no es podien repetir falles. Això acabà quan els artistes i els dissenyadors, començaren a aplicar tècniques de dibuix digital per a projectar les falles. Com en cada nova tècnica que ja hem vist, es va començar per algunes parts dels cadafals, per acabar dissenyant-se falles completes de manera digital. Ja no feia falta ni una llapissera, bé una digital i un ordinador. Amb els diferents programes que han anat apareixent, es poden combinar figures, canviar-los la proporció, que un remat siga ninots d’escena i viceversa. Que una falla d’especial parisca una dotzena de seccions baixes. Que els remats o ninots, es convertisquen en souvenirs per a turistes. Que eixa falla de vint metres i setanta figures, a més de les escenografies, càpia en un llapis USB... Bo, si feia falta un llapis.

I a més, noves tecnologies, com les impressores 3D, o les màquines fresadores han entrat als obradors.

Introduint l’USB a un ordinador, programant volums i nombre de peces, i clicant un botó, les màquines tallen dogues —les parts abans de fusta i ara de suro per a fer ninots

i altres elements—; o en el cas de les fresadores, partint d’un bloc de pantex, els diferents caps modelen d’una peça les figures o elements decoratius, que després han de polir-se, empaperar-se i acabar-se amb massilles i pintura. Respecte a les impressores 3D, permeten fer complements de xicoteta mida i en nous materials que estan entrant als obradors, ninots sencers.

La digitalització, que permet portar una falla en la butxaca del pantaló, revitalitzà el refregit. He vist obradors amb falles idèntiques en diferents fases constructives com a complement pressupostari. Tot en l’economia fallera és circular. En el temps i en l’aprofitament dels recursos i coneixements, reutilitzant el treball ja fet perquè l’economia del taller no s’afone del tot. Contràriament al que es pensa, el poliestiré no és barat, i acusa prou les fluctuacions del preu del petroli, en ser-ne un derivat. En els últims anys ha pujat prou de preu i els pressupostos dels obradors ho han patit. A més, no estalvia molt de temps en els processos constructius com es creia en iniciar-se el seu ús.

Els conceptes de reciclatge, han portat noves tecnologies als tallers, com el pantex ecològic, que no varia la manera de fer falla, però sí que tracta de produir menys contaminació i fum negre en complir el ritu de la cremà, beneficiant el romanticisme i al medi ambient d’una cremà neta, com en els temps del cartó, encara que això, és rebatible.

Estos materials, palla i corfa d’arròs, serradura o senill, solen barrejar-se en aglutinants químics i convertir-se, resumint els processos, en una pasta, que pot ser bastament modelada en estat fluid per una impressora 3D, o convertida en planxes semblants a les de poliestiré. En la impressió 3D es reduirien els residus ocasionats en modelar les peces, ja que estes estarien pràcticament esculpides per l’ordinador, faltant uns retocs i els acabats tradicionals.

Alguns dels productes que intenten aprofitar estos residus s’han investigat per dos grups de la Universitat Politècnica de València (UPV), encara que només un, el compost per Miguel Sánchez, José Ramón Albiol, Xavier Mas-Barberà i Rubén Tortosa, va trobar la repercussió mediàtica i l’espenta suficient al moment.

Ninots en estes tècniques s’han pogut veure en la Plaça de l’Ajuntament de València en 2017, o en la Falla Menorca-Luis Bolinches en 2018, quan Ivan Martínez va fer una barreja de tècniques, i d’èpoques, traient model en plastilina trau un motle de silicona que després positivà en pasta de palla d’arròs, acabant el ninot en els processos habituals, d’empaperament, massillat i pintant. O en 2019, quan un drac de foc cremava la falla infantil municipal de València, drac que estava realitzat en palla i corfa d’arròs, per l’equip de la UPV.

Ninot de Iván Martínez per a Menorca-Luis Bolinches. Arxiu Cendra Digital.

L’equip conformat per Ana Blasco i Tomás Llorente començà buscant eixe nou material de palla d’arròs, i va fer alguna prova cremant una barraca junt amb la falla de la Plaça de la Mercé en 2018, i ha acabat, amb el nom d’Hyperin®, com a material aïllant tèrmic i acústic i de gran resistència al foc, per a la construcció, impulsat pel projecte Lanzadera avalat per Juan Roig. Pel que fa al senill o carrís, l’artista pegolí Dani Bertó va utilitzar-lo per a, una vegada triturat diverses vegades i aglutinat, donar forma a un borreguet fet en planxes d’este material, plantat en la falla Sant Joan d’Alzira. Un alt ús d’este material permetria netejar rambles, barrancs o rius d’esta planta invasora, restablint en part l’equilibri ecològic de les zones en què s’arreplegara.

Si pensem en l’economia dels obradors, estos materials són prou barats, ja que les matèries primeres quasi, exceptuant el transport, tenen cost zero, per ara... Això sí, tenen de moment, un alt cost de producció, perquè es fabriquen en xicotetes quantitats per les seues particularitats.

Conclusió

Encara que alguns canvis sempre són vistos en suspicacia o presos com atacs per part del món faller, els avanços tecnològics enfocats en la producció de falles han sigut, en la majoria de casos, beneficiosos per als tallers i per al component artístics de les falles, permetent, en alguns casos, millorar l’economia dels tallers i evolucionar l’estètica dels cadafals.

Segur que amb el temps i l’avanç de les tecnologies, les falles continuaran absorbint canvis, tant de model econòmic com d’imatge plàstica. I hem d’estar preparats i no caure en la comoditat de pensar que qualsevol temps, tècnica, material o manera d’imaginar, pensar, plasmar, crear, plantar i cremar una falla, són ja inamovibles i les úniques acceptables per a sempre. Ja hem vist que és un error i que eixa intransigència no beneficia ni als creadors ni a la Festa en conjunt. Estiga’m oberts i obertes als canvis.

de palla d’arròs plantada i

en 2018

Ninot Falla Sant Joan d’Alzira, 2019. Arxiu Blas Iborra.

Barraca

cremada

en la Plaça de la Mercé. Arxiu Juanjo Medina.

les Falles

Nacho Sala Algarra L . atac de les noves tecnologies a

Nascuda lliure. Com la pel·lícula amb aquest mateix títol, les falles van nàixer lliures en el segle XI, però, igual que Elsa, el cadell de lleó del film dirigit en 1966 per James Hill, les falles prompte es van veure assetjades pel poder, que va voler controlar-les amb impostos i censura prèvia a través dels esbossos. D’una forma molt sibil·lina, les falles sofriren un atac i deixaren d’existir en total llibertat: a mesura que la festa anava creixent, els polítics, en veure que no podien contenir la força popular de la sàtira, van decidir en 1901 crear els premis per a estimular el vessant artístic en detriment de la crítica i l’enginy.

Són moltes les propostes que, en els últims cent cinquanta anys, han anat conformant una festa que enfonsa les seues arrels en la tradició, però que s’ha anat enriquint amb aportacions que han conformat la seua actual personalitat, mereixedora del reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

ATACS, !

CONSCIENTS O INDISCRIMINATS? !

Joan Castelló Lli Periodista

Associació d’,Estudis Fallers (AdEF)

No faré un relat històric, si no que em centraré en els fets més significatius de les últimes dècades que han contribuït al fet que les falles encara mantinguen eixe esperit de llibertat i independència enfront dels innumerables atacs que han patit.

Amb prop de dos segles de perspectiva històrica, les falles han donat sobrades mostres del seu esperit indomable i d’enfrontar-se a qui pretenia domesticarles. O no sempre va ser així? Per exemple, les falles van callar quan el règim franquista va imposar per dret de conquesta unes directrius, resumides en “Rumbos del nuevo orden”, de Martín Domínguez Barberá (1939).

En elles es prohibia la crítica política i religiosa i tot allò que anara en contra de l’ideari del nou poder imposat per la força de les armes. Una vegada domesticades pel franquisme, a les falles se’ls va permetre una aigualida democràcia interna (triar cada any el seu president) i utilitzar el valencià, però amb uns límits ben definits: només en els llibrets i dins del casal. Des de la trinxera de la comunicació fallera també s’inicien molts atacs en defensa de la llibertat al si de la festa de les falles, encara que, de tant en tant, els míssils de la submissió i les subvencions han tingut efectes letals en l’objectivitat informativa, fins que, en algunes ocasions, la van deixar òrfena de combatents.

Lluny queden en el temps els que podem considerar últims guerrillers de la informació fallera, aquells que defenien les falles enfront dels atacs de polítics i governants. Em referisc a aquells que sempre empraven una ploma estilogràfica carregada d’humor rebel i sorneguera, implacable amb la hipocresia i les posicions reaccionàries de cada moment. Un d’ells va ser Vicent Miquel Carceller, periodista i editor de publicacions històriques de les primeres dècades del segle XX com La Traca (revista satírica, anticlerical, sicalíptica i antimonàrquica) i de publicacions festives com El Fallero

Les Falles, El Tabalet o La Dolçaina

Des de la trinxera de la festa també s’han realitzat atacs contra situacions que es consideraven desfasades. Són atacs per a evolucionar, prendre la iniciativa i millorar

la festa de les falles. Posarem alguns exemples que s’han desenvolupat en la ciutat de València, el cap i casal de la festa fallera.

Atac en positiu va ser deixar la carpa de Nuevo Centro en 2016 i traslladar l’Exposició del Ninot al Museu de les Ciències, una decisió amb la qual es va aconseguir un doble objectiu: equiparar les falles amb la Cultura en majúscules i portar les falles a un nucli d’atracció cultural i turística per a aconseguir una major projecció internacional. Per contra, un atac contra la mateixa festa va ser la decisió presa en 1996 de traure l’Exposició de la Llotja esgrimint com argument que l’edifici havia sigut declarat Patrimoni de la Humanitat, obligant a realitzar una itinerància vergonyosa per soterranis de mercats en precàries condicions. No deixa de ser paradoxal que, dues dècades després d’eixir l’Exposició del Ninot de la Llotja, les falles reberen en 2016 el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Atac en positiu són també les falles en si mateixa, ja que, mitjançant l’ocupació de l’espai públic, ofereixen a la ciutadania, amb les armes incruentes de la sàtira, la crítica i l’humor, una visió mordaç de la vida política, dels abusos del poder i dels usos i costums socials. Si és amb una estètica tradicional o transgressora, açò no importa. El que realment importa és el suc, no la corfa.

Per contra, un atac a la sostenibilitat econòmica de la festa va ser destinar

quasi un milió d’euros a una falla (Nou Campanar, 2009), no tant per reconeixement a la labor de l’artista i al mèrit del seu projecte en si, com per la utilització de les falles com a mitjà per a promocionar un projecte personal i immobiliari que la crisi va acabar demostrant la seua inviabilitat, després de deixar pel camí molts cadàvers (tancament de tallers). Es va pagar un alt preu per unes falles espectaculars que solament van durar una dècada.

Un altre atac positiu per ampliar el calendari festiu va ser la incorporació en la ciutat de València de la Cavalcada del foc que, des de 2005, utilitza elements de l’imaginari popular (carrosses del déu Plutó, animals fantàstics i la participació de colles de dimonis) en un correfoc que és el preludi de la consumació de la festa.

Atac positiu va ser també la iniciativa de traslladar els castells i la Nit del foc des de la plaça de l’Ajuntament a l’Albereda, no solament perquè l’espectacle va guanyar en capacitat i perspectiva per al públic, si no per qüestions de seguretat ciutadana.

Atac positiu és mantenir la tradició del llibret, un esforç de les comissions per preservar la producció editorial vinculada a la falla i per garantir la continuïtat de la poesia satírica i les col·laboracions relacionades amb la cultura popular, incorporant a la festa, mitjançant articles d’opinió i reflexió, no solament als fallers si no també a personalitats

La batalla dels colors, de Vicente Martínez Aparisi (Malva-rosaPonz-Cavite, 2010), Foto Joan Castelló Lli

d’altres àmbits de la cultura.

Per a cloure este article, recorda, fem falles que, al llarg de les últimes dècades, han parlat d’atacs i batalles en circumstàncies molt diverses. En citarem només les que considerem més destacades.

Seguint una línia cronològica, la primera que comentarem és Les Batalles, de Vicente Agulleiro (Na Jordana, 1981), una falla que, sobre una armadura medieval, estava coronada sobre una hidra de tres caps (el capital, l’energia i l’armament), que lluitaven per controlar la humanitat, representada per un diminut, però valent, guerrer.

De 1986 és El joc de la guerra, de Vicente Almela Caballé (Espartero-Ramón i Cajal), una proposta en la qual un guerrer medieval cavalca sobre un cavall amb armadura metàl·lica mentre dues cabres folles decideixen sobre la pau mundial mentre juguen una partida d’escacs.

Amb La batalla dels colors (Malvarosa-Ponz-Cavite, 2010), Vicente Martínez Aparisi criticava a la confrontació permanent entre partits polítics pel tema de la corrupció i, al mateix temps, feia un al·legat pacifista i antimilitarista, amb referències explícites a la revolució dels clavells que l’abril de 1974 va posar fi a la dictadura portuguesa (1968-1974), amb clavells en el canó del fusell del soldat que s’erigia en el cos central de la falla.

En Barbaritats (Bolseria-Tros Alt, 2014), Carlos Borrás plantejava que els bàrbars de la societat actual són els polítics i els banquers, pels seus atacs constants a la vida i l’economia de la ciutadania.

Amb el mateix lema, Barbaritats (Antiga de Campanar, 2015), Alejandro Santaeulalia ens oferia una nova perspectiva d’agressions: les patides per Ibèria (Espanya) pels prestadors del nord (la Unió Europea) pel rescat de la banca del nostre país arran de la crisi originada a partir de 2008 per les hipoteques subprime i la posterior bambolla immobiliària.

(baix) Al voltant d’un milió d’euros va costar aquesta falla de Julio Monterrubio (Nou Campanar, 2009).

Arxiu Joan Castelló Lli (dalt) Barbaritats, de Carlos Borrás (Bolseria-Tros Alt, 2014).

Arxiu Joan Castelló Lli

LA REVOLUCIO FALLERA: !

El cas de la Falla King-Kong

El 1975 va ser un any molt important per a la història de l’Estat Espanyol: la mort de Franco va suposar la fi d’uns anys en què la cultura va estar controlada i reprimida per la dictadura. Durant els trenta-sis anys que va durar, la censura arribava a tots els racons d’un país que, quan una persona volgués expressar-se

lliurement tot el seu producte es veia retallat per les tisores de la moral i les idees ultraconservadores del govern feixista. Escriptors, poetes, artistes es varen veure obligats a exiliar-se a altres països on podien donar color i donar veu a totes les persones que no podien per la repressió. Els que passaven el tall, ho havien de fer baix unes consignes concretes i, per descomptat, no es podia fer-ho en una altra llengua que no fora el castellà. Les altres llengües passaren per un procés de folklorització tractant-les, fins i tot, com un mer dialecte de l’espanyol.

aCabut

Tiktoker sobre Falles i cultura en valencià

Però el 1975 va ser un abans i un després per a un país que ho passava malament. Amb la mort de Francisco Franco, Espanya encetava una nova època: la Transició. Un moment en què els habitants i els seus governants havien de decidir quin anava a ser el model de país que en un principi volien.

I on pinten les Falles en tot aquest procés?

Per què va existir una Falla anomenada King-Kong?

Com havia explicat adés, la censura estava instaurada en tots els llocs. Les tradicions populars passaren per un procés de retallades; les Falles no varen ser una excepció: les comissions passaren per un procés de modelització franquista amb falles sense crítica, servint aquestes mateixes com una propaganda de l’ideari que Franco volia. Va ser amb la constitució de la Junta Central Fallera l’any 1939 com va controlar la festa i va fer i desfer al seu antull.

Després de trenta-sis anys la Junta Central Fallera va instaurar nous actes a la Festa com l’Ofrena i, fins i tot, va imposar un nou vestit masculí: el conegut popularment com el de “panerola”. Un vestit compost per un pantaló i jaqueta negres amb camisa blanca que estaven adornats amb el faixí, que depenent de la posició en la jerarquia de la comissió podia ser d’un color o d’un altre.

A més a més, la cultura de la propagada on no existia la diversitat de tota mena (cultural, sexual, de gènere...) i el castellà també s’imposava als llibrets, la gran majoria de les comissions formaven part de la propagandística de la dictadura.

Però amb la Transició, ressonaven en la ràdio no sols cançons d’amor i himnes de pau, sinó també l’olor d’un nou començament. I, sense voler-ho, un grup de valencians varen fer història sent uns revolucionaris al món de les Falles: la Falla King-Kong.

La Falla King Kong va nàixer l’any 1978 de la mà de Julio Tormo. Julio era un enamorat de les Falles que celebrava amb els seus familiars eleccions i presentacions de falleres majors d’una comissió inventada amb una falla creada amb cartó i trastos vells que cremava entre el 16 i 17 de març. L’any 1978 va decidir, juntament amb un grup de persones, fundar la falla Jacinto Benavente – Reina Na Germana al sector Pla del Remei – Gran Via, en València. El seu malnom va estar donat pel ninot principal del remat de la seua primera falla: un King-Kong gegant que feia honor a la pel·lícula del 1976 de John Guillermin.

Entre d’altres, la comissió va suposar un abans i un després en moltes coses que actualment donem per suposades en la nostra festa. Per aquell aleshores varen suposar un revulsiu per a una Junta Central Fallera que volia mantenir el control i les idees completament contràries al nou pensament que estava sorgint en els valencians i valencianes de l’era democràtica: les de la llibertat.

La primera diferència va ser la incorporació del “marxador” com a nou concepte de fer festa durant els dies grans. El marxador era un escenari en el qual es duia la cultura als carrers i on es varen fer actuacions de grups de música en valencià tan importants com Al Tall, Els Pavesos, Sardineta i també actuacions de varietats presentades per Joan Monleón, que era un dels integrants de la comissió. El marxador també va ser una resposta a la forma de fer festes de les comissions de l’època, que les feien dins dels casals, sense comptar amb el veïnat a l’hora de festejar.

Açò va provocar que els veïns de la zona es queixaren obertament del poc descans que els deixaven les festes que es realitzaven al marxador, traent fora als balcons llençols blancs com a protesta pel poc descans que tenien.

Un altre dels motius va ser la introducció d’elements folklòrics al món de les falles, com són el de la indumentària tradicional masculina amb el que coneguem actualment com “vestit de saragüell” i també el de “torrentí”. Contrari al pensament de Junta i el vestit de “panerola”, va suposar un greuge a les decisions de Junta per no voler combregar amb una idea d’uniformització que

venia del franquisme. Per altra part, també varen estar presents les colles de tabal i dolçaina, que acompanyaven la comitiva de la comissió per tot arreu, contrari a les bandes de tambors i cornetes que estaven de moda per aquell temps.

Entre altres coses, també varen fer falles amb una gran càrrega satírica, on tractaven temes tan importants com la proposta del corredor a l’antic cabal del riu Túria o escenes en contra de la planta nuclear de Cofrents. Malgrat les dècades anteriors amb falles censurades i amb contingut blanc, esta comissió va suposar un avanç en les crítiques al voltant de la política i la denúncia social dels temes que preocupaven a la tardor dels anys setanta al poble valencià.

Tot i que encara la falla va suposar una glopada d’aire fresc i renovat al món de les Falles, Junta Central Fallera (com he dit adés, amb un corrent conservador i amb valors del franquisme tardà) volia desfer-se de la Falla KingKong... i ho va aconseguir en el seu tercer any.

Principalment, varen ser tres coses: les queixes contínues dels veïns que no aconseguien descansar, la denúncia de Vicente Lizondo (president de la falla Els

«Varen suposar un revulsiu per a una Junta Central Fallera que volia mantenir el control i les idees completament contràries al nou pensament.»

Portada del primer llibret de la Falla King Kong al 1978. Arxiu: Tebeosfera

Remat de la primera falla de la Falla King Kong.

Doctors) que va dir que els fallers de la Falla King-Kong varen portar a la Mare de Déu cards a l’Ofrena en lloc de clavells; i, a més, una constant crítica dels mitjans de comunicació.

Totes tres varen provocar que en un Congrés Faller tots els directius de la Falla King-Kong, i més en especial Julio Tormo, foren inhabilitats de per vida de Junta Central Fallera i que no pogueren tornar a apuntar-se a cap comissió fallera. La comissió va ser dissolta, creant-se una de nova poc temps després amb una granera al seu escut agranant la que ja no estava a la mateixa demarcació.

Si més no, als anys la inhabilitació als directius va ser retirada i Julio Tormo va fundar molts anys després la falla Passeig de l’Albereda – Avinguda de França. Esta volta amb un viratge al conservadorisme propi de la majoria de les Falles del Cap i Casal.

Tot i el viratge futur de Julio, no hem d’oblidar que la Falla King-Kong va ser una comissió capdavantera a l’hora d’entendre les Falles i la mateixa dinàmica del món faller a la capital valenciana. Una comissió que, tot i que el seu propòsit inicial no va ser eixe, va fer escac a una festa que va perdre durant molts anys el color, la sàtira i la crítica tan necessaris i propis del nostre humor com a poble. La Falla King-Kong va defensar la llibertat i la diversitat enfront del conservadorisme que tants anys va patir el poble valencià...

Sense voler-ho, han sigut i són un referent per a molts fallers actualment. Per tot això...

Llarga vida a la Falla King-Kong!

(dalt) Retall diari “Las provincias” amb queixes a la falla.

Arxiu: À punt (baix) Xiquet amb el vestit de “panerola”.

Arxiu: Adrián Escolà

MICRORELAT

Marc ho tenia clar, o entraven en raó o no tindria més remei que anar-se’n de casa. Feia mesos que intentava convèncer-los de forma indirecta, amb “missatges subliminars” com diria la seua amiga Mireia, però res havia canviat. Seguien convençuts que anava a matricular-se en Dret i, després de la discussió que acabava de tindre amb sa mare a la cuina, havia comprovat que l’ordre dels seus pares era la mateixa. Perquè això no era un consell, ni un suggeriment… Era una ordre! Doncs res, ja podia anar fent la motxilla dels campaments. Li preguntaria a Mireia si podia passar en sa casa un parell de dies. Igual, veient la seua actitud canviaven de parer. El jove tancà la porta de l’entrada amb força, intentant descarregar així part de la seua frustració. Ah! I damunt li preguntava que què és el que volia fer si no era Dret… No veia que tots els dissabtes anava a fer alguna cosa a la nau del seu amic? Està clar que no feia tasques de moltíssima responsabilitat, però ajudava

! A L'ATAC: ! !

TOT ES QUESTIO DE PERSPECTIVA !

Nadia Sellés Romo Filòloga i professora

amb el que podia i, sobretot, allí aprenia i practicava tot el que li deixaven. Si es notava que en aplegar el cap de setmana tenia il·lusió per anar a treballar, encara que tornara sempre brut a casa! Però com podia estar tan cega?

Jaume ho tenia clar, eixe dia anava a esmorzar tonyina en olives. Normalment, es feia un entrepà de pernil i formatge, però hui tenia ganes d’innovar. Des que havia començat a viure a la casa de la seua filla, era una de les poques decisions que podia prendre. Tot havia començat amb el diagnòstic de la seua nova companya, una malaltia que probablement aniria amb ell fins a la fi dels seus dies, però no li preocupava massa. En huitanta-tres anys, sols en demanava tres o quatre més. Amb el tractament que estava seguint, els metges li havien donat certa esperança. El seu net, en canvi, era molt patidor: “Iaio, a tu et queden almenys deu anys més! No digues eixes coses...”. Ell reia i li responia: “Tranquil, que jo no em menege d’ací fins que et veja a tu d’advocat”. Però eixa resposta anava a canviar des de hui, Marc estava convençut i anava a recolzar-lo. El xicon havia tingut vocació des de menut. Una vegada li manaren fer una manualitat per a classe de Plàstica... Quina meravella! La maqueta de Marc no sols era cridanera i robusta, si no que també transmetia el missatge d’estimar la natura. Tota la família el va felicitar per l’esforç. Ara, alguns anys i moltes discussions després pareixia que ningú ho recordés. No veien que així mai aplegarien a un punt en comú? Els crits i les frases inacabades estaven obrint un buit en eixa casa. Ell se n’havia adonat i anava a intentar evitar-ho. Però com podien estar tan cecs?

-Marta, per què no estudiares Medicina?

Marta ho tenia clar, la pregunta de son pare era tendenciosa. Havia estat preparant-se l’entrepà en silenci, i després, soltava eixa pregunta i se n’anava al bar dels jubilats, sense esperar la seua resposta. Doncs no havia estudiat Medicina perquè no era el que volia! Però no era el mateix... Si ella es desmaiava quan li treien sang! Com pretenien que estudiara eixa carrera? El cas del seu fill era completament distint.

Marc era molt intel·ligent, així ho confirmaven tots els tests de capacitat que es passaven durant l’escola. Havia sigut un xiquet de matrícula, fins i tot tocava el trombó en el conservatori fins que s’ho deixà en tercer d’ESO. Era un xiquet volgut pels amics i amigues, tenia la colla de la falla, la de l’escola, la de l’institut... Tots el volien pel seu bon cor, sempre lluitava per les causes justes i es bolcava en ajudar als altres. Per això seria un bon advocat! Pledejaria per aquells que ho necessitaren i tindria la capacitat per a estudiar tot el fes falta. Tindria una feina fixa i entretinguda, a més d’un bon sou.

A més, què li volia dir amb això son pare? Ella al final havia fet altra carrera, era mestra, cosa que a ell tampoc li havia fet massa gràcia al principi. Ara volia donar lliçons? Marc també es diferenciava d’ella en això, el xiquet no sabia el que volia fer i ella ho sentia. No veia un interès concret per la seua part en res, aleshores, què tenia de mal fer la Selectivitat i començar Dret? Potser amb un poc de temps... Mentre pensava anava escurant tots els plats de la pica rabiosament, i en acabar es sentia cansada, frustrada i encara tenia diversos projectes de classe per a corregir. Cavil·losa, caminà pel corredor i entrà l’habitació de Marc, necessitava un moment de tranquil·litat per a ordenar les seues idees.

Recordava el xiquet que havia sigut, tal com reflectia el tauló que tenia penjat. Una foto del seu primer aniversari, amb la família; l’orla de la Secundària; un parell de polaroids que devien ser del festival de l’estiu passat; unes ulleres lluminoses del dia de la xaranga de la falla; les entrades del teatre al qual havien anat el Nadal passat; pins de les comissions falleres del poble; el diploma que va aconseguir a classe per guanyar un concurs de maquetes... En la prestatgeria, dalt de l’escriptori, tenia tots els llibres de lectura de l’escola i l’institut; una foto on eixia, amb sis anyets més o menys, somrient amb el seu avi; una imatge amb els amics, tots vestits amb el polar de color verd; un maniquí de dibuix que havia rebut en un amic invisible i la seua preada col·lecció de llibrets de falla ordenats per anys.

Marta s’arrimà per a acariciar els records del seu fill i dues silencioses llàgrimes

s’esvararen des dels seus ulls. No li agradava aquesta situació. Pareixia que s’allunyaven sense remei, entre setmana o discutien o ella tenia treball i els caps de setmana anava a ajudar a un dels seus amics a la seua nau. No sabia com fer-lo entrar en raó i, encara que no volia deixar-lo en el mar de dubtes que segur que es trobava, tampoc tenia forces per a discutir més.

L’escriptori, com sempre, estava desordenat. Hi havia un muntó de fulls gastats, i en fullejar-los, Marta va descobrir escenes de temàtiques i colors diferents. Unes reflectien falles infantils, una fireta, una escola de sirenes, un viatge a l’espai exterior... Estaven molt detallades i es notava que Marc havia treballat moltíssim en elles. També hi havia algunes grans, una pareixia tindre temàtica àrab, amb un elefant majestuós; altra tenia marionetes, països, arlequins... Els esbossos estaven rodejats d’anotacions i possibles modificacions... Quant de temps havia invertit Marc en açò?

Marta s’eixugà les llàgrimes i deixà els fulls on estaven, però d’entre tots ells es distingia una mena de fullet de color blau clar. Pareixia que donava informació sobre les Formacions Professionals que s’oferien. Els seus ulls viatjaren pel document fins que pararen en una secció marcada amb fosforescent groc... “Tècnic Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies”. Marc potser no estava tan perdut… Com podia haver estat tan cega? -

Saluda PRESIDENT

Hola, fallers i falleres, xiquets i xiquetes, soc Alejandro Cordellat i Triguero, tinc 11 anys i estic molt content de ser el representant de la comissió infantil de la Falla Nord de Picassent d’estes Falles 2025, que per a mi, estic segur que seran inoblidables.

Primerament, vull donar les gràcies als meus pares, que sempre estan al meu costat per a tot el que faça falta i per fer possible totes les meues bogeries. També donar les gràcies a tota la meua família per acompanyar-me en este camí. Voldria agrair a tota la comissió fallera i en especial a la directiva, que sempre estan treballant de valent perquè tot funcione i isca molt bé.

Sé que este any serà un any molt especial i que ens ho passarem molt bé en tots i totes vosaltres, sé que de segur seran unes falles meravelloses i espere gaudir amb tota la comissió.

Tinc per segur que amb José Mendoza, Noelia Senabre i Carla Marín, compartirem molts somriures i plors. Però sobretot, compartirem molta diversió, moments irrepetibles i una amistat per a sempre.

Soc un poc trasto i no puc parar ni un segon quiet, però en estes falles i actes fallers intentaré comportar-me com un bon representant infantil, sé que em costarà la vida però ho aconseguiré!

VISCA LA FALLA NORD DE PICASSENT!

Salutacions de part d’

Alejandro

President Infantil Falla Nord 2025 Infantil

Cordellat i Triguero

Saluda Fallera Major

Infantil

Estimats fallers i falleres, xiquets i xiquetes, per fi tinc l’oportunitat de representar a la meua falla. Des de xicoteta vaig veure a moltes falleres de la meua comissió com complien el seu somni de ser falleres majors, i ja fa uns anys vaig decidir que jo també volia ser representant d’aquesta falla, i encara que el camí es va fer difícil, ara estic ací gràcies a la meua família. Vull que aquestes falles siguen especials per a tot el món, per això vaig a centrar tots els meus esforços per gaudir al màxim i poder fer arribar a tot el món el mateix sentiment faller que jo tinc.

Perquè no és qualsevol festa, és monument, pólvora, passacarrers, flors, festa, poble, germanor, amics i moltes coses més, i tot això és el meu somni.

Germans, pares, comissió, comissions germanes i totes aquelles persones que amb el seu esforç i dedicació fan possible que les falles continuen brillant any rere any, gràcies, gràcies de tot cor, gràcies per fer de cada celebració un moment especial i inoblidable per a tots.

Visca la Falla Nord i visca les falles!

Carla Marín i García

Fallera Major Infantil

Falla Nord 2025

COMISSIO Infantil

Aguado Argente, Danniela

Alegre Mendoza, Noa Aranda Teruel, Arianna Barbero Mesa, Paula

Bataller Perez, Miriam Benavent Mahjoub, Hugo Benavent Mahjoub, Sofia Besalduch López, Hugo Besalduch López, Marc

Bueno Rivera, Claudia Canela Grigelionyte, Javier Carretero Duart, Luca Carretero Duart, Yeray Catalinoiu, Robert Corchuelo De Lamo, Diego Cordellat Triguero, Alejandro Cordellat Triguero, Carla Cuenca López, Irene Cussó Quiles, Adrià Cusso Quiles, Alex Dasí De La Vega, Alba Dasí De La Vega, Aroa Delamo Garcia, Alba Delamo Garcia, Ruben Delgado Aguado, Darío Garcia Fernandez, Sheila Gasco Pelayo, Ainhoa Gasco Pelayo, Diego Gimeno San Bernardo, Julieta Gimeno San Bernardo, Leo Gomez Vioque, Alejandro Gonzalez Fernández, Iker Gonzalez Flores, Desiree Gonzalez Flores, Nerea Gonzalez Merce, Adrian Gonzalez Merce, Diego Gonzalez Redolar, Enzo Guaita Hergueta, Angela Gurillo Muñoz, Andres Hernández Aguado, Julio Hernandez Gómez, Ivan Hernandez Serra, Elena

Izquierdo Ruiz, Hugo

Jimenez Soliva, Marc

Juan Martinez, Leire

Lara Claver, Martina

Laza Mendoza, Jordi

Laza Mendoza, Pau

Llorens Albert, Carles

López Enríquez, Matéu

López Miguel, Alexia

López Olmos, Martina Lopez Perez, Samuel López Ros, Raúl

Lozano Simo, Yahel

Mari Senabre, Alessia

Marín García, Carla

Martin Bravo, Manel

Martin Fortea, Manuel María

Martin Lopez, Sheila

Martin Puchalt, Aaron

Martínez González, Nicolás

Martínez Martorell, Carmen

Martínez Martorell, Marta

Martorell Hernández, Andreu

Martorell Monzo, Vega

Mateo Aguilar, Máximo

Mateo Aguilar, Mia

Meijide Villanueva, Paola

Montero Álvarez, Joan

Montesa Curado, Ariadna Moreno Parra, Cristyan

Muñoz Kudelyte, Aitor

Navarrete Velando, Cristina

Navarrete Velando, Lucia

Navarro Belenguer, Deivid Navarro Belenguer, Lucca

Nuevalos Rodriguez, Jose

Núñez Tronchoni, Irene

Peco Carmona, Sara

Prosper Dassoy, Lucas

Provecho Grueso, Marta

Raga Belenguer, Carles

Ribeiro Mari, Andrea Rodenas Sánchez, Alejandro

Rodrigo Carbonell, Ariadna

Rodrigo Carbonell, Mark

Romero Banacloche, Johanna

Romero Ponce, Joel

Rosales Salido, Noah

Rosales Salido, Sergi

Rubio Esparza, Dylan

Rubio Esparza, Zoe

Rubio Sanchez, Mireia

Sanchis Fuentes, Martin

Sanchis Gómez, Raúl

Sanz López, Carla

Sebastia Lopez, Paula

REGINES INFANTILS 2025

REGINA DEL FOC: Martina Lara i Claver

REGINA DEL MONUMENT: Marta Provecho i Grueso

REGINA DE LA MÚSICA: Júlia Serra i Aguado

Tamarit Primo, Alicia Torres Hernandez, Marcos

Torrijos Rodriguez, Adriana

Valera Valero, Alan

Vázquez Silla, Lorenzo

LEMA: AQUADÈMIA, UNA ESCOLA DE SIRENES

ARTISTA FALLER: ROBERTO MORATALLA

GUIÓ I CRÍTICA: ADRIÁN ESCOLÀ

Aquest any a la Falla Infantil ens endinsem a les profunditats del mar, on va nàixer una idea molt especial. Les sirenes cansades de passar tot el dia nadant i jugant, van decidir anar a l’escola! Sí, sí, a l’escola, com els humans! Volien aprendre coses noves i convertir-se en sirenes molt més sàvies. Així que totes juntes van decidir anar a l’“AQUADÈMIA, L’ESCOLA DE SIRENES”.

FALLA infantil ! !

A l’escola de les profunditats, les sirenes aprenen moltes coses interessants. Aprenen a reciclar amb les algues i les closques per a cuidar el seu entorn, a voler-se a elles mateixes, acceptar les seues diferències i celebrar la seua bellesa única. També què fer el mal als altres no està gens bé i que s’ha de ser amable i respectuós amb tot el món.

A més descobreixen que poden gaudir de les coses més xicotetes, com el cant d’una balena, la brillantor d’una estrella de mar o coses que ni sabien que existien a altre món.

Aprenen sobre les tradicions del seu poble i decideixen crear una escola de danses, et pots creure que ballen el “ball de bastonots”? Doncs sí, així és!

Aquesta Falla transmet un missatge molt positiu sobre la importància de l’educació, l’autoestima, la tolerància, la protecció del medi ambient i el respecte a les tradicions. És una Falla que farà somriure i reflexionar a les més menudes i menuts sobre els valors més importants a la nostra vida a l’escola.

falla Nord Picassent 2025

A L'ATAC A L'ATAC ! !

OPERACIO TRAMUNTANA !

INTRODUCCIÓ

En un castell de coral ben amagat hi ha una escola on s’ensenya a nadar, a ser sirenes, a cuidar el mar, a ser bons amics i a tots estimar.

Ací ens parlen de les algues, dels peixos, dels crancs i dels corals, ens ensenyen com protegir-los dels mals i aprenem a respectar la natura com cal.

Si vols ser una sirena com nosaltres, vine a aprendre en esta escola tan singular, ací t’ensenyaran a ser bona persona, a gaudir de la vida i ser una sirena exemplar.

BALENA ESCOLAR

Dos balenes, una gran i una xicoteta, Son el transport que porta a la xicalla inquieta, Peixos i sirenes viatgen amb paciència Per arribar a temps a les classes de l’Aquademia.

CONEIXEMENT DEL MEDI

Nereida és una sirena molt curiosa, que neteja el mar amb molta gràcia. La seua granera és una medusa i recull tot el plàstic que es troba.

Coneixement del Medi ensenya als infants, a cuidar el mar i a ser conscients. Reciclar, reduir i reutilitzar, perquè el mar sempre estiga net.

No tirem plàstics ni ampolles de vidre, perquè els animals marins ací sofrim. Recicleu xiquets, és la solució per tindre un mar sempre en condició.

VALORS

Valèria, una sirena molt especial, amb cua de colors com un arc de Sant Martí. Ella pensava que era molt estranya i es comparava amb altres sense cap sentit.

La mestra en classe de Valors, els ha parlat de l’amistat i dels nostres colors. Cadascú és únic, amb les seues virtuts, i també amb defectes hem de ser volguts.

Valèria va entendre que ser diferent, era una gran sort, un regal del firmament. I ha començat a estimar-se tal com és, una sirena única, bonica i de cor sincer.

PATI

Selene sempre somnia amb l’oceà, amb Bob Esponja i Nemo jugant sense parar. Aquaman, el seu heroi li dona valor, però al Pati sempre sent un gran dolor.

Les altres sirenes la deixen sola, li diuen coses i noms dolents.

La fan sentir poca cosa, i després s’amaguen dels docents.

Si algú et fa la vida impossible, si et molesten, es riuen o t’insulten, no tingues por, no et sengues sol, conta-ho als pares, al professor o al director.

FÍSICA I QUÍMICA

Esme amb una proveta a la mà, Estudia FIQ de manera sensacional. Amb cada fórmula i equació, Aprén del món amb gran passió.

Cal gaudir de les coses més menudes, Al final són els plaers més grans. Com un àtom que flota en l’espai o un samaruc nadant al fons del mar.

Els somnis sempre es complixen, Però amb paciència s’han de treballar. Tota la ciència comença en un gra, Per a ser la millor científica de l’oceà.

LLENGUA I LITERATURA

La sirena Sira amb el llibre a la mà

Estudia llengua, literatura i cultura. Les tradicions de Picassent vol recordar Perquè mai s’han de deixar d’estimar.

Sira llegix rondalles de gran esplendor, Històries velles del carrer de l’amor, del ball de bastonots, una dansa popular, un tresor de Picassent del present i el passat.

Les arrels del poble són el tresor que ens guia, Sap que la història és la clau de cada dia. Estudiant amb passió, el futur està clar, Perquè la nostra cultura mai es pot oblidar.

EDUCACIÓ FÍSICA

La sirena Coral amb somriure i diversió Estudia Educació Física amb gran il·lusió. Corre, salta, mou-te sense parar, El cos necessita estar sempre activat.

Fer esport és la clau per a estar forta i menjar saludable a la salut sempre aporta. Amb fruites i verdures, el cos es cuida, Per a tindre salut tota la vida.

L’exercici és molt essencial, Per a una vida vital i genial. Menja bé i fes esport cada dia, I tindràs el cos sempre ple d’energia.

CIÈNCIES SOCIALS (Ninot Crítica Local)

Marina estudia socials amb voluntat, Amb un tema que enguany ens ha tocat. La maleïda DANA barrancs va desbordar, I els Picassentins ràpid van reaccionar.

Amb pales van traure el fang, Dels pobles veïns afectats. Portant menjant, acompanyat el dolor, Donant esperança i molt d’amor.

A Picassent saben que l’ajuda és la clau, Joves solidaris que no temen al treball. Marina sap que la unió fa la força real, I així es construïx un futur més ideal.

Amb fang i botes, València es posa dreta, Gràcies a tots, l’esperança es completa. A poc a poc els pobles afectats tornaran a brillar, I mai oblidarem, que València es tornarà a alçar!

MÚSICA

Un grup de peixos, feliços de cantar

Celebrant la fi de curs amb ganes de ballar. El tauró a la guitarra, el polp a la bateria I el peix cantant sempre una gran sinfonia.

Amb cançons de Dani Miquel i Pupil·les, Els peixos ballen entre les aigües cristal·lines.

La Fúmiga fa vibrar la Mediterrània amb alegria

Amb un concert marí ple de fantasia.

Amb instruments marins i veus celestials, La música creix sense parar.

“Xé que xaranga” també ix a actuar,

En este concert tan singular.

GRADUACIÓ

Neptú el director, amb orgull i passió

Li entrega el diploma a la sirena amb emoció, La sirena amb la conca arriba radiant, Un moment especial i molt important.

Dos sirenes amb cavallets de mar, Observen la graduació i comencen a somniar. Somnien en arribar lluny quan siguen grans, I que la llum del far el guie fins al final.

Esta graduació és plena d’esperança, Totes arriben al final amb molta confiança.

Sempre recordaran els estudis a L’Aquademia, Les lliçons d’esforç, harmonia i saviesa.

El curs ha acabat, si has estudiat

A gaudir de l’estiu amb peixos i corals.

Mentre que si alguna has suspés, Estudiar serà el que et toca tos el mes.

acomiadament FALLERA MAJOR

2024 Infantil

Família fallera, ha arribat el moment de l’acomiadament d’aquest meravellós somni fet realitat. Ha arribat el moment d’agrair a tantes i tantes persones que han contribuït a fer que tot tirara endavant.

Agrair primer que res als meus pares, la meua germana i la meua família que han sigut l’engranatge d’aquest motor que han contribuït a fer fantàstic el camí que junts i juntes hem recorregut durant tot aquest any.

A les amigues i amics dels meus pares per ajudar a muntar i desmuntar. A les meues regines Carla Sanz, Carla Cordellat, Aitana, Mireia i Martina per haver-me acompanyat, junt amb les vostres famílies, en cada moment donant més llum a cada acte.

A Silvia per haver-me fet els monyos perfectes tots els dies de matí, de vesprada, canvi de pintes, una bogeria...

A Mar la meua indumentarista per haver plasmat en cada vestit el que jo volia, la comoditat i l’elegància, les seues mans sempre han sigut una benedicció en la nostra casa.

Als fallers i falleres d´aquesta comissió que m’ha vist nàixer i que acte rere acte han estat fent festa que és el que ens agrada. A la directiva perquè res de tot açò seria possible sense l’esforç i la dedicació diària de cadascú i cadascuna al seu càrrec, em feu sentir orgullosa de la nostra comissió, de la nostra festa, però sobretot de la gent que formeu part d’ella GRÀCIES.

Em deixe per al final als meus grans companys de regnat. El meu president infantil Pau. Què dir de Pau? És el millor company en tots els sentits, no haguera sigut mai igual aquest any de rialles, festa, passacarrers, processons i a més, company de classe.

Als meus representants adults coneguts de tota la vida de la meua família. Jose Mendoza i Cristina han sigut aquest any uns guies en cada acte, amb tota la paciència del món amb nosaltres que sempre estàvem fora del casal quan ens reclamaven.

Ha sigut tot un orgull representar aquesta comissió en el quinze aniversari que ara acaba però quedarà sempre el millor record guardat dins de mi. Gràcies per ser sempre llar,perquè les falles són família triada i la meua és aquesta, la falla Nord, la que he sentit bategar dins del meu cor durant tot el regnat.

Ara toca donar el relleu a altres companys i companyes Carla, Alejandro, Noelia i de nou Jose Mendoza, espere que gaudiu igual que ho he fet jo.

Gràcies comissió, gràcies FALLA NORD.

Carmen

Martínez i Martorell

FALLA i relacio de premis ! 2024

Lema: En terra estranya

Premis: 4t premi Falles Infantils

Artista Faller: Roberto Moratalla

Guió i crítica: Adrián Escolà

RECORDS FALLES 2025 Infantil

RECORDS FALLES 2025

RECORDS FALLES 2025

LA SIRENA Esme

Narrador: Al fons del mar, la sirena Esme era coneguda per la seua curiositat i la seua valentia. Hui, com cada dia, s’endinsa a les profunditats…

Esme: Sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir al mar… Però que serà hui?

Esme: Què he de fer ara?

Esme: Què és això? Una llum amagada entre les roques!

Esme: Oh! Però que és això?

T,està agradant la història d,Esme?

Per què no li dibuixes i escrius el final?

Esme: És tan bonica… Quina màgia deu amargar-se dins d’aquesta conca?

Veu: Esme… aquesta conca té un gran poder. Si desitges veure el futur del mar, hauràs de fer un difícil viatge…

Narrador: Quin secret amaga aquest llibre? Potser la resposta a totes les preguntes d’Esme… O potser és el començament d’una nova aventura?

Veu: El teu desig et portarà a un lloc secret del mar, on hauràs de decidir el camí a seguir. Només les més valentes poden aconseguir-ho!

Esme: Un viatge secret? Clar que sí!

Esme: Ostres! No m’ho puc creure!

Narrador: Esme sabia que el seu viatge seria perillós, però també sabia que el mar guardava secrets que només les més valentes podien descobrir.

LLIBRE OBERT.

QUIN TIPUS DE SIRENA ERES?

1. Quin tipus d’ambient t’atrau més?

A) La calma de les aigües tranquil·les, com un llac seré.

B) L’oceà obert, amb les seues ones i la seua força.

C) Les costes rocoses i misterioses, amb moltes criatures marines.

D) Els esculls de coral, plens de vida i color.

2. Quin color et representa millor?

A) Blau clar o verd.

B) Blau profund o negre.

C) Roig o taronja brillant.

D) Multicolor, com l’arc de Sant Martí.

3. Quina habilitat t’agradaria tindre?

A) Controlar les ones i les marees.

B) Caminar sobre l’aigua.

C) Comunicar-te amb totes les criatures marines.

D) Canviar de forma o de colors al teu gust.

4. Com t’agrada passar el teu temps lliure?

5. Si pogueres tindre una amistat amb un animal marí, quin triaries?

A) Dofí, per la seua intel·ligència i naturalesa amigable.

B) Tauró, pel seu poder i misteri.

C) Tortuga marina, per la seua saviesa i calma.

D) Peix tropical, per la seua bellesa i colors brillants.

6. Quina d’estes qualitats creus que et defineix millor?

A) Paciència i serenitat.

B) Valentia i energia.

C) Saviesa i compassió.

D) Creativitat i curiositat.

Resultats:

- Majoria de A: Sirena tranquil·la. Eres una sirena serena i calmada, que gaudeix de la pau de les mars. Busques l’harmonia i t’atrauen els ambients tranquils i relaxants.

A) Relaxant-te i gaudint de la pau.

C) Ajudant a uns altres i protegint els

D) Experimentant i descobrint coses

- Majoria de B: Sirena aventurera. T’encanta explorar nous horitzons. Tens un esperit lliure i valent, sempre disposada a enfrontar nous desafiaments i a viure grans aventures.

- Majoria de C: Sirena protectora. Tens un profund amor per l’oceà i les seues criatures. Eres sàvia i estàs compromesa amb la protecció de la mar i els seus habitants.

- Majoria de D: Sirena màgica. Eres una sirena plena de misteri i creativitat. T’encanta experimentar i explorar tots els secrets de la mar, des dels seus colors fins a les seues profunditats.

Quin tipus de sirena eres tu?

Aquesta manualitat de peixos amb ampolles d’aigua de plàstic és una activitat molt divertida i creativa, i el millor de tot és que estem utilitzant materials reciclats! Així, donem una nova vida a les ampolles de plàstic que ja no fem servir, ajudant al medi ambient al mateix temps que creem una manualitat bonica.

1. 2.

1. Preparar l’ampolla: agafa una ampolla d’aigua buida i retira l’etiqueta. Pots tallar una part de l’ampolla per fer una forma més ovalada, que serà el cos del peix.

4.

4. Fer els ulls: pinta o enganxa un botó o un paper blanc per fer l’ull del peix. Pinta un punt negre al mig per a fer l’iris. Si vols, pots posar un toc de purpurina per fer-lo brillar.

Materials:

- Ampolles d’aigua de plàstic buides

- Tisores

- Pintura de colors

- Pinzells

- Paper de colors o cartolina

- Cola o silicona

- Botons

- Purpurina (opcional per donar un toc brillant)

2. Pintar l’ampolla: Pintarem l’ampolla amb colors brillants per decorar-la. Pinta la part exterior amb els colors que més t’agraden, com si foren les escates del peix. Pots fer servir diferents colors per a fer-la més divertida

5.

5. Afegir detalls: Afegeix altres detalls que vulgues, com purpurina, espurnes o fins i tot una boca pintada al davant del peix.

3.

3. Fer les aletes: amb paper de colors o cartolina, talla dues aletes (una per dalt i una per baix) i enganxa-les als costats de l’ampolla. També pots fer la cua tallant una peça en forma de triangle i enganxant-la a la part posterior de l’ampolla.

6.

6. Deixar assecar: Quan hages acabat de pintar i decorar, deixa que la manualitat s’asseque bé perquè els colors no es fonguen.

I ja tens el teu peix fet amb una ampolla de plàstic! Pots fer molts peixos de diferents colors i mides per crear un món submarí molt especial.

PEIXOS AMB AMPOLLES D'AIGUA Manualitat

VESTEIX A LA TEUA SIRENA

Il.lustracions: Sergio Alcaniz Valiente (artista faller) -

L’activitat “VESTEIX A LA TEUA SIRENA” és molt divertida! En esta activitat, tu tens una imatge d’una sirena que no està completament vestida. La teua feina és vestir-la com més t’agrade. Per això, t’oferim uns complements (com vestits, aletes, pentinats, joies...) retallar i enganxar a la sirena.

Tu pots decidir com vols que siga la seua roba, els seus cabells i fins i tot els seus accessoris! És una manera molt creativa de fer que la teua sirena siga única i especial! A més, amb esta activitat pots practicar retallant i enganxant les peces, i tot això mentre et diverteixes creant la teua pròpia sirena!

MISTERI MOL.LUSC

nivell 1

El teu repte és posar les closques pintades en els quadrats del tauler seguint les regles del Sudoku: en cada fila, cada columna i cada quadrat menut han d’aparéixer les closques amb colors diferents. És a dir, no pots repetir el mateix color en una fila, una columna ni en un mateix quadrat! Hi ha tres nivells, fins a quin pots arribar?

Exemples:

2

nivell 3

1. Les sirenes no són només de conte!

En l’antiguitat, molts mariners creien que les sirenes eren criatures màgiques que vivien al mar. Tot i que no les hem trobades mai, potser els mariners veien peixos o animals marins que els feien pensar en elles.

2. Els peixos poden “dormir” amb els ulls oberts!

Molts peixos no tenen parpelles, així que els seus ulls sempre estan oberts. Alguns peixos, com el peix lluna, poden dormir i descansar sense tancar els ulls!

3. Les meduses són més antigues que els dinosaures!

Les meduses existeixen des de fa més de 500 milions d’anys, mentre que els dinosaures van aparéixer fa només uns 230 milions d’anys. Són unes autèntiques supervivents del mar!

4. Els cavallets de mar es casen per sempre!

Els cavallets de mar són animals molt especials, ja que formen parelles per tota la vida. A més, els mascles són els que porten els ous fins que naixen els petits cavallets!

5. El cuc de mar pot brillar a la foscor!

Alguns animals marins, com certs cucs i peixos, tenen la capacitat de brillar a la foscor. Això es coneix com a bioluminescència i els ajuda a atraure parelles o a defensar-se dels depredadors.

6. Els dofins poden parlar entre ells!

Els dofins són molt intel·ligents i utilitzen sons i gestos per comunicarse amb els altres dofins. Poden emetre una gran varietat de crits i clics per parlar amb els membres del seu grup.

7. L’oceà té una gran “ciutat submarina”!

El Gran Barrera de Coral, situada a Austràlia, és la formació coral·lina més gran del món. És com una ciutat submarina plena de vida, amb més de 1.500 espècies de peixos i milers d’animals marins que hi viuen!

8. Les tortugues marines poden viatjar milers de quilòmetres!

Les tortugues marines són unes grans viatgeres! Poden nadar més de 10.000 quilòmetres en la seua vida, travessant oceans per arribar a llocs on van nàixer o per trobar menjar.

9. El peix lluna és el més gran de tots els peixos ossis!

El peix lluna, també conegut com a “mola mola”, pot pesar més de 2.000 quilos i mesurar fins a 3,5 metres de llargada. És un peix molt peculiar i un dels més grans del mar.

10. Les onades són com les petjades del vent!

Les onades del mar es formen gràcies al vent. Quan el vent bufa sobre l’aigua, crea petites ondulacions que, amb el temps, es converteixen en grans onades. És com si el vent deixara petjades en l’aigua!

El mar està ple de meravelles! Fixa’t bé i descobriràs molts més secrets amagats sota les onades!

CURIOSITATS MARINES

a la caca de les perles

La Sirena està buscant perles per a decorar la seua classe. Qui portarà primer les tres perles a la sirena?

NECESSITES:

- Un amic o amiga per a jugar amb tu.

- Una figura per a cada jugador/a

- Un dau

- Tres “perles” per a cada jugador/a.

Poden ser bales, gominoles o tres boletes de paper.

INSTRUCCIONS:

Cada jugador o jugadora agafa tres “perles”. L’última persona que haja estat a la platja serà la primera a tirar el dau. Després seguiu els torns amb el sentit de les agulles del rellotge. Els jugadors i jugadores deuen moure’s des de la closca (casella d’inici) seguint les caselles fins a la CISTELLA, per a deixar la perla. En acabar heu de tornar a la closca per a fer el mateix.

En caure a una casella d’acció, s’ha de realitzar la que apareix en la llegenda. Guanya qui aconseguisca portar totes les perles a la cistella i tornar fins a la closca!

Important! Per a poder deixar la perla la CISTELLA, s’ha de traure el nombre just en el dau. Si no es trau el nombre exacte, no es mou de la casella i cal tornar-ho a intentar en el següent torn.

La xarxa s’ha trencat i has perdut la teua perla. Retrocedeix fins a la casella d’inici. Has de desenredrar els braços d’Octavi. Perds un torn!

La tortuga s’ha quedat enganxada a unes roques. Nada tres caselles cap arrere per a salvar-la!

Xiquets i xiquetes, este any les sirenes tenen més missatges màgics per a vosaltres! Les Falles estan plenes de sorpreses i màgia, i els astres marins ens guiaran en esta gran festa!

Àries (21 març - 19 abril)

Les sirenes et diuen que esta serà una gran oportunitat per mostrar tot el que saps fer! El teu cor serà com una gran falla. Tots els teus amics t’admiraran per la teua valentia, així que no tingues por de brillar com una estrella. Les Falles et portaran grans moments!

Taure (20 abril - 20 maig)

Estes Falles, les sirenes et conviden a gaudir de cada moment amb calma i alegria. El mar i el foc ballaran al teu voltant com una dansa màgica. Potser no t’acompanye un bon premi, però et sentiràs ben acompanyat pels teus amics i familiars, i la diversió serà tan gran com les onades que es trenquen contra les roques. Gaudeix de la festa!

Gèmines (21 maig - 20 juny)

Eres com una sirena juganera, sempre buscant nous moments per a viure la festa! Estes Falles, la teua curiositat et portarà a descobrir racons secrets plens de màgia. La gespa i les pedres a la nit de la plantà, faran que el teu cor bategue amb alegria. Apropa’t als teus amics i compartiu rialles en una nit de la plantà magnífica!

Horoscop MARI

Càncer (21 juny - 22 juliol)

Les sirenes et conviden a gaudir de la festa en família! El teu cor serà tan càlid com les flames de la falla. Estes Falles, sent la força del teu amor i la teua bondat, i comparteix els teus somnis amb els altres. Tot el món t’estimarà per la teua tendresa i alegria. Gaudeix de cada instant!

Lleó (23 juliol - 22 agost)

Les sirenes del mar et diuen que brillaràs com mai! Seràs el rei o reina de la festa, i tots els ulls estaran fixats en tu i en els teus vestits. La teua confiança serà tan gran com una gran falla que es crema en la nit. No tingues por de deixar que la teua llum il·lumine tot el teu voltant!

Verge (23 agost - 22 setembre)

Les sirenes et recorden que la teua ajuda serà fonamental durant estes Falles! Seràs l’amic o amiga que farà que tot funcione bé. La teua dedicació serà com una melodia que sona en l’aire. Aprofita per a gaudir dels moments tranquils entre la festa, i et sentiràs ple de pau i felicitat.

(23 setembre - 22 octubre)

Les sirenes del mar t’envien una gran onada d’harmonia! Estes Falles seran ideals per a gaudir amb els amics, compartir rialles i tindre un munt de moments especials. Seràs el centre de l’atenció amb la teua simplicitat i elegància. No deixes de somriure i ballar amb tothom!

Escorpí (23 octubre - 21 novembre)

Les sirenes t’animen a viure les Falles amb passió! Estes festes seran una gran oportunitat per deixar que els teus desitjos es complisquen. El teu esperit serà com una gran onada que porta bones energies. Només has de seguir el teu instint i gaudir de cada segon de la festa. El premi segur que t’acompanya.

Sagitari (23 novembre - 21 desembre)

Capricorn (22 desembre - 19 gener)

Les sirenes et diuen que este any, amb la teua fortalesa, seràs el far que guiarà a tots els que t’envolten. Les Falles seran un moment per a sentirte orgullós del que has aconseguit i per a fruir de la teua feina ben feta. El foc i l’aigua et portaran bons moments amb els quals t’importen!

Aquari (20 gener - 18 febrer)

La teua originalitat serà el millor de les Falles! Les sirenes del mar t’animen a ser creatiu i a sorprendre els altres amb idees úniques. Estes Falles, el teu esperit lliure volarà com una gran pluja d’estels. Comparteix els teus somnis i la màgia serà al teu costat.

L’aventura t’està esperant! Estes Falles seran plenes de noves experiències. Les sirenes et diuen que sigues valent i que t’atrevisques a descobrir tot el que el mar i el foc tenen per oferir. La música i la festa seran el teu ritme, així que no deixes de ballar i somriure!

Peixos (19 febrer - 20 març)

Les sirenes et conviden a submergirte en la màgia de les Falles! El teu cor serà com una gran onada que arriba amb força. Els teus somnis es faran realitat, i la diversió t’acompanyarà en tot moment. Esta festa serà especial per a tu, perquè la teua imaginació volarà tan lluny com els petards al cel.

Les Falles són per gaudir, xicotetes sirenes! Que el foc, l’aigua i els somnis us porten molta màgia!

falla Nord Picassent 2025

A L'ATAC A L'ATAC ! !

OPERACIO

TRAMUNTANA

Galeria Comercial

La Falla Nord Picassent vol agrair a totes les col·laboracions que fan, any rere any, possible aquest llibret. Moltíssimes gràcies i Bones Falles 2025

` C/ Matilde Salvador, 4 46220 Picassent (València)

¨No venem roba, venem armadures per a conquistar el món¨

¿DESEAS VENDER O COMPRAR UNA VIVIENDA?

¿Por qué Rosa Aurora Gestión Inmobiliaria?

Porque tenemos la MAYOR CARTERA DE CLIENTES Y DE INVERSORES DE LA ZONA.

Porque somos LÍDERES en los principales portales inmobiliarios

Porque nuestro equipo está formado por profesionales con amplia experiencia en el sector Inmobiliario, en Banca y en empresas Tasadoras.

Porque garantizamos una venta rápida y bien gestionada.

Porque ofrecemos más servicio y te cobramos menos.

✓ Tasaciones y Valoraciones.

✓ Asesoramiento Fiscal en la venta.

✓ Cancelaciones Hipotecarias.

✓ Plan de Márketing personalizado para la venta.

✓ Servicio Financiero para compradores.

✓ Asesoramiento para Inversores

con nosotros en los tlfs

ferrervisión òptics

Telèfon 96 123 03 39 . C/. Cervantes 18 . 46220 PICASSENT (València)

Mòbil 677 60 31 20 Reg. Sanidad: 1.832

ferrervision@hotmail.com