Penedès Econòmic 2 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 2 juny 2011

LA VENDA DE PISOS SOTA MÍNIMS El 74% dels ajuntaments de l’Alt Penedès estan endeutats pàg. 6

La renda per habitant a la comarca està per sota de la mitjana catalana pàg. 9

L’Alt Penedès rep la meitat d’ajuts a les vinyes que l’any 2010 pàg. 24

Cap habitatge venut a 9 municipis de la comarca de gener a març pàg. 3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

ISIDRE ALSO TORRENTS pàg. 16

Secretari General de l’ADEG

Penedès Econòmic

juny 2011

EDITORIAL

Èxit del primer Penedès Econòmic a les Fires i Festes de Maig de Vilafranca La vicepresidenta del Govern Joana Ortega, el conseller Josep Maria Pelegrí, el director general de l’INCAVI Jordi Bort, l’alcalde de Vilafranca Pere Regull, i la regidora Dolors Rius entusiasmats amb el nou mensual

 L’alcalde Pere Regull amb la regidora Dolors Rius

 Josep Maria Pelegrí amb Jordi Bort llegint el primer número del Penedès Econòmic

MARC BARELLA L’aparició del primer número del Penedès Econòmic, el nou mensual editat pel grup El Cargol Publicacions, va tenir un gran èxit a les Fires i Festes de Maig o dels enamorats. El nou mitjà de comunicació va ser molt comentat i felicitat per les autoritats presents a les Fires. La vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, que va ser l’encarregada d’inaugurar oﬁcialment les Fires en aquesta edició, va encoratjarnos, en presència de l’alcalde Pere Regull, per aquesta iniciativa aﬁrmant que “projectes com aquest són molt necessaris en aquests moments”. També totes les autoritats municipals que acompanyaven la consellera durant el matí de divendres, de tots els colors polítics, van animar-nos a tirar endavant el projecte. El mateix divendres a la tarda, també va assisitir a la Fira el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, el lleidatà Josep Maria Pelegrí, acompanyat del nou director general de l’Incavi, Jordi Bort -que ens va oferir la primera entrevista en profundidat des que ostenta el nou càrrec-, van

tenir entre les mans el nou mitjà, que també els va sorprendre gratament. Des d’aquestes línies, volem donar les gràcies públicament a tota la gent que ens va animar i encoratjar a tirar endavant aquest nou projecte; a tots els anunciants que van

JOANA ORTEGA: “PROJECTES COM AQUEST SÓN MOLT NECESSARIS EN L’ACTUALITAT” conﬁar en nosaltres en el primer número; a tots els col·laboradors i columnistes que van participar; a l’ADEG i la Jove Cambra de Vilafranca per cedir-nos un espai en el seu estand de les Fires de Maig per tal de poder donar a conèixer el primer número del mensual i a tots els empresaris, autònoms, joves emprenedors i lectors en general que han volgut interessar-se i comprar el primer periòdic econòmic de Catalunya que s’edita a nivell comarcal. Seguint el ﬁl dels agraïments, molta gent del món de l’empresa i els

negocis de la comarca ens van felicitar per la iniciativa d’elaborar un mitjà econòmic a l’Alt Penedès, i encara més tenint en compte que es tracta d’un mitjà de premsa escrita que neix a l’era dels mitjans digitals. Som conscients que tenen raó amb el tema de la premsa escrita respecte la premsa digital, però encara tindrien més raó si es tractés d’un mitjà d’informació general, ja que ens aquests casos el que prima més és la immediatesa. Fins i tot la premsa diària es veu perjudicada per la rapidesa en què la mateixa gent del carrer fa de “periodista” penjant en els Facebook, Twitter, etc., les coses que estan passant en aquell moment, les quals provoquen que quan ho llegim l’endemà, en el diari de tota la vida, sembla que ja estigui caducat. Per tant, el que intentarem donar cada mes en el Penedès Econòmic, tal com ja vam fer en la primera edició del periòdic, és publicar una sèrie de notícies, anàlisis i opinions (a les quals en aquest mateix número afegim les col·laboracions de l’exprofessor d’IESE i autor de “La Crisis Ninja”, Leopoldo Abadía), que pràcticament no haurà donat ningú amb la ﬁnalitat que no quedi desfassat, com succeeix amb la premsa generalista.

 La consellera Joana Ortega rebent el primer exemplar

 Estand de l’ADEG i la Jove Cambra a les Fires de Maig

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

En 9 municipis de la comarca no s’ha venut ni un habitatge de gener a març En tot l’Alt Penedès es van registrar 86 transaccions immobiliàries en el primer trimestre de l’any, molt lluny de les 612 que hi va haver el 2007 JOSEP BARELLA El mercat immobiliari segueix congelat. L’any 2011 ha començat amb un fort descens en les vendes, després de la ‘mini bombolla immobiliària’ que es va viure a ﬁnals del 2010, que va animar una mica la situació davant la imminent desaparició de la desgravació per compra d’habitatge habitual per a les rendes superiors a 24.000 euros. És per això que la caiguda en les vendes encara ha estat més dramàtica, ja que el nombre de transaccions registrades entre gener i març d’enguany no van suposar ni la meitat de les realitzades entre l’octubre i el desembre passat, quan el mercat es va reactivar amb els compradors que no volien perdre el dret a la deducció ﬁscal. Però el primer trimestre d’aquest 2011 ens ha tornat a la crua realitat. Al conjunt de l’Estat, la venda

A VILAFRANCA HI HA UNA TRANSACCIÓ IMMOBILIÀRIA CADA TRES DIES d’habitatges va caure el 30,4% respecte al mateix període del 2010, amb 74.540 operacions, segons les dades publicades pel Ministeri de Foment aquesta setmana. Només en el quart trimestre del 2010 es van registrar 150.268 transaccions d’immobles, pràcticament el doble que en els tres primers mesos de 2011, en la que és la pitjor xifra trimestral des que es va començar a elaborar aquesta estadística, l’any 2004. Per Fernando Encinar, cap d’estudis del portal immobiliari idealista.com, “la dada del Ministeri de Foment és molt dolenta i confirma el que ja advertíem a finals de l’any passat des d’idealista. com: després de la minibombolla creada per la fi del desgravament fiscal, el 2011 es podia produir un ajust severíssim de les vendes i un augment significatiu en la dificultat per tancar operacions, tret que es toqués el preu a la baixa. La dada positiva és que a mesura que han anat passant els mesos s’ha produït una lleu millora de les compravendes que al març ja

gairebé es van situar en nivells de l’octubre de 2010, abans que es produís el breu ral·li alcista del quart trimestre, però són xifres encara molt baixes comparades amb períodes anteriors i insuﬁcients per fer pensar en una reactivació del mercat. El que no sabem encara és si aquesta lleugera millora es mantindrà. Però des d’idealista. com creiem que avui en dia el temps juga en contra del venedor, al qual recomanem que ajusti com abans millor i tant com sigui necessari el preu de la seva casa si vol tancar una operació”. A Catalunya les coses no van millor i les vendes de pisos han caigut un 33% en el primer trimestre, en relació amb ara fa un any. S’han fet prop de 9.000 operacions, 4.000 menys que al primer trimestre de l’any passat. Segons les dades del Ministeri de Foment, les vendes de pisos nous han caigut més que els de segona mà. El descens de les vendes d’habitatge nou s’acosta al 40%. La demarcació de Barcelona és on ha baixat més l’activitat, un 37%. A la comarca de l’Alt Penedès, com a la resta, les vendes poden haver tocat fons aquest primer trimestre de 2011. Fins a 9 municipis de la comarca encara no han registrat ni una sola transacció immobiliària en el primer trimestre de l’any. En LES XIFRES

el total dels 27 municipis, s’han fet 86 transaccions en els primers tres mesos, en la que es la pitjor dada des que es fa aquesta estadística. Molt lluny de les vendes que hi havia fa uns anys. Sense anar més lluny, en el conjunt de la comarca es van fer 612 transaccions només quatre anys enrere, davant de les 86 que s’han fet aquest primer trimestre. En els últims 7 anys, entre els anys de la bonança i el boom immobiliari i els darrers temps de crisi, s’han fet un total de 10.558 transaccions immobiliàries a l’Alt Penedès. Vilafranca, amb 37 transaccions se situa, òbviament, en el primer lloc. Però la xifra és dramàtica.

ALS MONJOS, S’HA VENUT UN SOL HABITATGE ENTRE ELS MESOS DE GENER I MARÇ Signiﬁca que en una població de més de 40.000 habitants, hi ha hagut, aproximadament, una única transacció immobiliària cada tres dies. A Santa Margarida i els

Monjos, una de les poblacions que havia registrat més construccions d’habitatges els darrers anys, s’ha fet una única venda en aquests primers tres mesos. Comparativament, al mateix municipi, al tercer trimestre de 2006, es venia més d’un habitatge al dia. La situació sembla que no té tendència a la millora, si ens atenem a les dades de vendes de pisos publicades el 10 de juny, corresponents a l’abril d’aquest any. La compravenda de pisos continua a la baixa i se supera any rere any. El mes d’abril es van fer un 29,7% menys d’operacions que fa un any. Segons les dades de l’Institut

d’Estadística, es van fer 24.100 compravendes a l’Estat, 3.000 a Catalunya, una xifra que suposa el mínim històric des que es van començar a acumular registres. Girona és la demarcació en què van baixar més les vendes de pisos a l’abril, un 50%, i Tarragona, on va caure menys, un 13%. Aquest descens va en línia del que ja es va experimentar al març, amb una disminució de les compravendes de l’11,9%. Les vendes de pisos es van recuperar l’estiu passat, just abans de la pujada de l’IVA, i a ﬁnals d’any, abans de la supressió de la deducció per hipoteca que ha entrat en vigor aquest any. Font: Ministeri de Foment

Les transaccions immobiliàries a l’Alt Penedès els darrers set anys

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

El sector pirotècnic i les pastisseries esperen igualar les vendes per aquest Sant Joan

Un vilafranquí entre els nous notaris rebuts en audiència pel Príncep

Malgrat els esforços per mantenir els preus d’altres anys, no s’espera un augment de vendes. Tot i això, els petards i les coques acompanyaran la revetlla

LÍDIA OÑATE

n pocs dies arribarà Sant Joan, i amb la festivitat també vindran les tradicionals coques i el soroll dels petards. El negoci pirotècnic no viu els seus millors moments, en concret per aquestes dates. Pere Casals, director comercial de Pirotècnia Igual, es mostra caut en parlar de vendes durant la setmana prèvia a Sant Joan, ja que l’any passat va haverhi una baixada i enguany no esperen una millora. “Tot dependrà de la venda que en facin a les botigues”, ens explica Casals, ja que “si es va venent ens van fent noves comandes”. En aquest aspecte, des de Pirotècnia Igual, creuen que les comandes inicials que han tingut per Sant Joan han estat reduïdes, per això “tenim esperances en la reposició, que podria equiparar la despesa feta en l’any anterior”. Les vendes es preveuen iguals o inferiors al Sant Joan de 2010, aquesta és una expectativa que també tenen des de la botiga de pirotècnia i articles de festa Drac Màgic. Segons Jordina Ferrer, cap de la botiga, “apostem sobre segur” i preveuen poques vendes per aquest juny, tot i que reconeixen que els dies previs a la festa es vendran la majoria de petards. Malgrat la ﬂuixa perspectiva de negoci per enguany, hi haurà nous productes i algunes variacions respecte a la temporada anterior. On més s’ha innovat és amb les bateries, ja que, ara per ara, són els productes que més entusiasme causen

entre els compradors, sobretot per part de públic adult. Aquests petits castells de foc ronden preus elevats, cosa que no evita que les seves vendes creixin cada any més. Tal com ens ha explicat Casals, els productes que més es venen són “les bengales i les bometes”, per al públic infantil, i de caire més general i tradicional, “els coets voladors amb canya”. El Drac Màgic també veu que el negoci actual resideix en els productes mencionats, sobretot en les bateries, tot i que afegeix les boles de fum per a la canalla, que ara són boles de mida més grossa.

EL SECTOR PIROTÈCNIC VEU DIFÍCIL AUGMENTAR LES VENDES Els gustos i preferències van en consonància amb el territori i, per sort per als empresaris pirotècnics de la comarca, el Penedès pot presumir de ser una terra a la qual agrada l’aroma de pólvora. Una apreciació que ens ha revelat Ferrer és la modiﬁcació d’alguns productes pel que fa a la quantitat de petards que inclouen. El cert és que amb el canvi de moneda els productes pirotècnics es van encarir i, per consegüent, les vendes van disminuir. Per aquest motiu, les empreses fabricants de petards

han decidit en els últims anys reduir la quantitat de petards, la qual cosa, a ulls del consumidor, és poc incentivador a l’hora de comprar. Però el sector pirotècnic, a nivell comarcal, ha decidit estrènyer’s el cinturó i mantenir els preus per tal de seguir amb vendes suficients per amortitzar les despeses. Ferrer recalca que “ja fa tres anys que no apugem els preus”, cosa que suposa reduir-ne el benefici, ja que els costos de material i transport s’han incrementat igualment. Pirotècnia Igual s’ha vist en el mateix cas, per això ha fet una forta aposta per a la innovació, perquè “tenir una bona gamma de productes és una garantia de venda”. Si parlem de xifres, Casals apunta que cada família es podria gastar aquest any entre uns 30 o 40 euros. En el món pastisser la situació és similar, ja que esperen igualar les vendes de l’any passat i no esperen gaires sorpreses de bonança. Jordi Núñez, del Forn Pa de Torrelles, de Torrelles de Foix, ha decidit mantenir els preus del passat any per poder competir millor, tot i que també reconeix que la matèria primera s’ha encarit, com és el cas dels pinyons, que actualment ronden els 35 euros el quilogram. A la Pastisseria Sant Pau, a Vilafranca, els preus de les coques també seran els mateixos que l’any anterior, tot i que es mostren confiats de mantenir les vendes de l’últim any, ja que “la coca de Sant Joan és una cosa que no baixa, és la coca de la diada per excel·lència”, tal com ens ha explicat Joaquim Fernández.

El passat 6 de juny el Príncep d’Astúries va rebre en audiència a l’última Promoció del Cos de Notaris, entre els qual hi havia el vilafranquí Juanjo Tamargo. Posteriorment van acudir al Palau de La Zarzuela presidits per la directora general dels Registres i del Notariat, María Ángeles Alcalá Díaz. L’oposició d’enguany va ﬁnalitzar el passat 14 de gener, i fou superada per un total de 91 notaris, els quals prendran posses-

sió del càrrec aquest any. Recordem que, de notaris, n’hi ha a Espanya uns tres mil, repartits geogràﬁcament per tot el territori espanyol. Estan organitzats per Col·legis, que els donen suport en la seva funció i, al mateix temps en controlen l’actuació. A la vegada, els Col·legis estan controlats i coordinats pel Consell General del Notariat, que pertany jeràrquicament al Ministeri de Justícia.

Visites a cellers i caves durant la 5a edició del Caixa Penedès Vijazz

Un any més, des del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, han programat per al proper Caixa Penedès Vijazz, el qual se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juliol a Vilafranca del Penedès, un seguit de visites gratuïtes a caves i cellers de la comarca. En total, són 21 activitats a realitzar el dissabte 2 de juliol o el diumenge 3 al matí. El Caixa Penedès Vijazz és un esdeveniment de referència tant per la seva gran ﬁra de vins i ca-

ves del Penedès, amb 47 expositors, com pel festival de jazz internacional d’alt nivell, amb concerts gratuïts en un emblemàtic escenari a l’aire lliure. L’edició d’enguany, que ja serà la cinquena, tornarà a tenir actuacions de gran nivell, que s’alternaran entre l’escenari principal de la plaça Jaume I i el de la rambla de Sant Francesc, de cara al monument a Milà i Fontanals. Més informació i reserves al Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès.

juny 2011

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

Els ajuntaments de la comarca afronten una legislatura ofegats pel deute Vint municipis de l’Alt Penedès acumulen un deute de 37 milions d’euros i només set ajuntaments estan totalment sanejats JOSEP BARELLA Aquest mes de juny es constitueixen els nous ajuntaments al conjunt d’Espanya. Després d’unes setmanes d’intensa campanya electoral, on la paraula ‘retallada’ estava totalment prohibida, torna la crua realitat. Afrontar la situació econòmica dels ajuntaments, que en molts casos és ruïnosa, serà una de les prioritats per als alcaldes en aquests primers dies de la nova legislatura. Però quan demanin l’estat ﬁnancer de la casa de la vila, i descobreixin que l’Ajuntament és una ruïna, més d’un desitjarà deixar-ho estar i es preguntarà si hi ha la possibilitat de repensars’ho i de marxar cap a casa. Però ja és tard. El càrrec (o condemna, segons com es miri) dura 4 anys. Sense capacitat de més endeutament, tallada pel govern central, almenys ﬁns al 31 de desembre

VILAFRANCA I BARCELONA TENEN EL MATEIX DEUTE PER CÀPITA: 465 EUROS de 2011, els ajuntaments se les hauran d’ingeniar per sobreviure amb el que tenen. Deutes, factures per pagar i amb una caiguda dels ingressos provinents de la construcció (a través dels impostos associats), la principal font de ﬁnançament dels ajuntaments queda en mans de les transferències de l’Estat i de la Generalitat i, en tots dos casos, la tendència és a la baixa. A banda, la llei de ﬁnançament és la mateixa en els darrers 32 anys i, malgrat que les corporacions locals han demanat adaptar-la als nous temps, ningú sembla estar disposat a afrontar el canvi. Sense ingressos, i amb molts deutes, l’estat dels ajuntaments és, en molts casos, ruïnós i proper a la fallida. No serien el primer. Palomares del Río, un municipi sevillà d’uns 6.000 habitants va declararse en fallida el febrer passat. I pot no ser l’últim, si fem cas al deute que acumulen el conjunt dels 8.115 ajuntaments que hi ha a l’estat. Segons les dades facilitades

pel Ministeri d’Economia i Hisenda, corresponents al 31 de desembre de 2009, els ajuntaments espanyols tenen un deute conjunt de 28.770 milions d’euros, i només el 37% dels municipis (5.137) estan sense endeutar. La resta, tots deuen alguna cosa. El pitjor és que el 90% del deute (32.155 milions) corresponen a préstecs a curt termini (2.392) o llarg termini (29.762). I la situació no para d’empitjorar. En un any, el deute total havia pujat un 9% i un 43% si ho mirem amb relació a les xifres de fa 5 anys. Segons les darreres dades facilitades pel Ministeri, no només els grans nuclis urbans acumulen grans endeutaments, sinó que també els municipis més petits acumulen deutes molt importants, en relació al nombre d’habitants. Just és reconèixer, però, que hi ha més de 3.000 municipis de quasi totes les províncies espanyoles que no deuen ni un euro, mostrant una política d’ingressos i despeses encomiable. Per comunitats autònomes, les diferències no són massa signiﬁcatives. El líder absolut en municipis amb prétecs pendents és Balears, on el 97% dels seus municipis tenen algun deute. En segon lloc se situa, curiosament, una altra comunitat insular, les Illes Canàries, amb un 94%. Andalusia, amb un 88% dels seus ajuntaments amb deute, Catalunya, amb un 81% i Madrid amb un 78% completen el rànquing dels cinc primers més endeutats. A nivell de corporacions municipals, en alguns casos, el deute és asﬁxiant i obligarà a prendre mesures urgents. A Madrid, per exemple, situat en el primer lloc dels ajuntaments més endeutats, es deuen 6.776 milions d’euros, quasi el mateix que deuen totes les altres capitals de província juntes. I és que la capital de l’estat multiplica quasi per 8 el deute de Barcelona (753 milions d’euros), que se situa en el tercer lloc dels ajuntaments més endeutats. Entre les dues capitals, se situa València, amb un deute total de 834 milions d’euros. Si ho mirem per habitant, cada madrileny deu 2.081 euros, cada valencià 1.024 euros i cada barceloní 464 euros. Centrant-nos a l’Alt Penedès, 20 ajuntaments presenten algun tipus de deute. Mentre 7 estan totalment sanejats (Les Cabanyes, la Granada, Pacs del Penedès, el Pla

ENDEUTAMENT PER CÀPITA DELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA

Mediona 352

Sant Quintí de Mediona Torrelles de Foix

Font-rubí

Castellví de la Marca 7

118

Sant Sadurní d’Anoia

Puigdàlber

Gelida

603

623

354

Vilobí del Penedès Sant Martí Sarroca 24

Sant Llorenç d’Hortons

767

Sant Pere de Riudebitlles

Subirats 189

St. Cugat Sesgarrigues

229

Vilafranca del Penedès

112

465

Santa Margarida i els Monjos

Olesa de

Avinyonet Bonesvalls del Penedès 63

Olèrdola

372

174

Castellet i la Gornal 221

Font: Ministeri d’Economia i Hisenda

del Penedès, Pontons, Santa Fe del Penedès i Torrelavit no tenen cap deute pendent), la resta, un 74% dels municipis de la comarca, acumulen un deute conjunt de 37.191.000 euros, amb Torrelles de Foix, Gelida i Sant Sadurní d’Anoia en els tres primers llocs en relació amb el nombre d’habitants. Comparativament, per fer-nos una idea del deute dels ajuntaments penedesencs, als municipis espanyols de 20.000 a 50.000 habitants (Vilafranca) el deute per habitant és de 494 euros de mitjana per persona; als municipis de 5.000 a 20.000 habitants (Gelida, Santa Margarida i els Monjos i Sant Sadurní d’Anoia) la mitjana espanyola és de 403 euros per persona i als municipis menors de 5.000 habitants (Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-Rubí, Mediona, Olesa de Bonesvalls, Olèrdola, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Subirats, Torrelles de Foix i Vilobí del Penedès), la mitjana de deute és de 270 euros.

Font: Ministeri d’Economia i Hisenda

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

La taxa d’atur baixa en els dos darrers mesos al Penedès i se situa en el 14’89% Més de 200 persones es desapunten de les llistes de l’INEM des del mes de març, tot i que podria ser un fet puntual per l’inici de l’època estiuenca OLGA AIBAR En els dos darrers mesos, el nombre d’aturats ha baixat al Penedès i ha passat de les 8.434 persones desocupades durant el mes de març a les 8.211 que ho estaven al maig. Pel que fa a la taxa d’atur, ha passat del 15’30 al 14’89%. D’aquesta manera, s’ha trencat la tendència negativa que s’havia produït en el primer trimestre de l’any, unes dades que ja vam avançar en el primer número del Penedès Econòmic. Tanmateix, la taxa interanual continua sent negativa perquè el maig de l’any passat hi havia 8.138 persones sense feina a l’Alt Penedès, 73 menys que el mes passat. Si ens ﬁxem en el global de Catalunya, es va registrar un descens

de l’atur de 6.199 persones el mes de maig, cosa que representa una disminució de l’1% respecte del mes anterior. Aquesta millora en les dades de l’atur podria venir motivada per les contractacions derivades de la Setmana Santa i de l’inici de la temporada estiuenca i, per tant, caldrà veure l’evolució que hi haurà en l’atur durant aquest mes i els següents. Per sectors, el dels serveis és el més afectat amb 4.411 aturats, seguit de la indústria amb 1.804, la

construcció (1.047) i l’agricultura (420). Les persones sense ocupació anterior van ser 529, segons dades de l’Observatori del mercat de treball al dia de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Si mirem l’atur per sexe, el mes passat es va equiparar a homes i dones, ja que va ser del 50%. Per edats, en les tres primeres franges (persones menors de 25, entre 25 i 34 anys i entre 35 i 44) els homes superen les dones aturades, tanmateix, en les dues franges darreres (entre 45 i 54 anys i majors

de 54) la tendència s’inverteix i les dones aturades són més que els homes que no tenen feina. Respecte al nivell acadèmic, el major nombre d’aturats es concentra en persones amb estudis primaris i una educació general. Pel que fa al nombre d’autònoms a la comarca, en el primer trimestre de l’any n’hi havia 7.642, 24 persones menys que en tot l’any 2010. L’evolució en aquest sector en els darrers cinc anys ha estat positiva durant els anys 2006, 2007 i 2008, ja que es va passar dels 7.170 autònoms del

2006 als 8.235 del 2008. Tanmateix, l’any 2009 aquesta xifra va retrocedir ﬁns a arribar als 7.847 i va continuar caient ﬁns a les 7.642. Els serveis són el sector amb més autònoms (un 63%), seguit de la construcció (16%), la indústria (11%) i l’agricultura (10%). Per municipis, Vilafranca té un 33% d’autònoms, seguit a molta distància per Sant Sadurní (11%), Gelida (6%), Els Monjos (5%), Sant Martí Sarroca, Olèrdola i Subirats (4%). La resta de municipis sumen un 33% d’autònoms.

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

Ofegats i sense crèdit El 60% de les empreses considera que la disposició dels bancs per facilitar finançament ha empitjorat en els últims tres anys JOSEP BARELLA Un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística que compara les dades sobre l’accés al crèdit del 2007 amb les del 2010 conclou que una de cada quatre empreses petites i mitjanes espanyoles que sol·liciten un crèdit no l’aconsegueix, quan, abans de l’inici de la crisi, només una de cada deu empreses no aconseguia el finançament. El motiu més recurrent, la manca de garanties o avals. L’any passat el percentatge d’èxit de les empreses que van aconseguir un crèdit es va reduir molt i només la meitat se’n van sortir. El 38,0% de les empreses no financeres va necessitar finançament a través de préstecs financers l’any 2010. D’aquestes, el 25,2% va fracassar en el seu intent d’obtenir un préstec. Aquests resultats es

EL 35% DE LES EMPRESES QUE SOL·LICITEN UN CRÈDIT NO L’ACONSEGUEIXEN I NO SABEN EL MOTIU PEL QUAL NO SE’LS HA CONCEDIT desprenen de l’enquesta sobre l’Acceso a Financiación de las Empresas 2010, que l’INE publicava el mes passat per primera vegada. Respecte a 2007, el percentatge d’empreses que van sol·licitar préstecs es va mantenir estable (puja 1,7 punts), mentre que el percentatge d’empreses que no van assolir obtenir finançament va registrar un increment de 15,4 punts. El 50,6% de les empreses van considerar haver obtingut èxit total en l’obtenció de préstecs financers el 2010, enfront del 80,3% registrat el 2007. Per la seva banda, un 24,2% afirmen haver satisfet parcialment les seves necessitats, és a dir, sense obtenir la totalitat de l’import sol·licitat o sense assolir

totes les condicions desitjades. Un 5,9% de les empreses van acudir al finançament de capital. Però més de la meitat (el 51,7%) va fracassar en el seu intent. El 2007 el percentatge de fallits va ser del 18,6%. Finalment, una de cada tres empreses va sol·licitar un altre tipus de finançament, amb un percentatge d’èxit del 62,7%, enfront del 81,2% obtingut el 2007. Dintre d’aquesta categoria es poden destacar els descoberts en compte corrent i línies de crèdit (als quals van acudir un 52,5% de les empreses), el leasing, (un 41,1%) i els crèdits comercials de proveïdors (un 21,8%). Un 96,8% de les empreses que van buscar finançament mitjançant préstecs van acudir als bancs o caixes. El 21,6% van sol·licitar préstecs a propietaris i directius de la pròpia empresa i un 12,4% a altres empreses. Les principals raons proporcionades per bancs i altres fonts de finançament per denegar, total o parcialment, préstecs a les empreses a l’any 2010, van ser la falta de garanties o avals suficients i la baixa qualificació de la seva solvència financera. Per la seva banda, les empreses consideren que van tenir problemes per a l’obtenció de préstecs perquè els tipus d’interès eren massa alts o perquè les altres condicions del préstec no eren acceptables. Sis de cada 10 empreses considera que la disposició dels bancs per facilitar el finançament ha empitjorat des de 2007. Així mateix, més de la meitat considera que ha augmentat el cost econòmic d’obtenir finançament i que la seva situació financera ha evolucionat a pitjor. Un 61,4% de les empreses considera que necessitarà finançament en el període 2011-2013. Aquest serà sol·licitat principalment als bancs (93,0%). Les empreses consideren que els principals factors que limitaran el seu creixement fins al 2013 seran la perspectiva general de l’economia, la reducció de la demanda en els mercats nacionals i la competència de preus. Una de cada quatre considera que el seu creixement futur es veurà afectat per un insuficient finançament. El 41,5% de les empreses de la construcció va sol·licitar préstecs

financers l’any 2010, enfront del 39,2% de les empreses industrials i el 35,9% de les empreses de serveis. Quant al grau d’èxit arribat, les empreses industrials van obtenir el finançament desitjat en un 53,5% dels casos, les de serveis en un 51,7% i les de la construcció en un 44,0%. Per la seva banda, el percentatge de fracàs en l’obtenció de préstecs ha augmentat respecte el 2007 en tots els sectors, sent més acusat en la construcció. Quant al finançament que obtinguin entre 2011 i 2013, les empreses preveuen dedicar-la, principalment, a mantenir la marxa del negoci i a augmentar les seves activitats nacionals. A més, un percentatge significatiu de les empreses de la indústria (24,6%) i dels serveis (13,8%) dedicarà també els seus esforços a finançar la innovació i I+D. A la comarca, la situació és la mateixa que a la resta d’Espanya. I les empreses no aconsegueixen arribar als crèdits i veuen limitades les seves possibilitats tant de creixement, com fins i tot la de supervivència. Joan Marcè, president de Covides, assegurava que ‘les empreses del sector no aconsegueixen que les entitats financeres els renovin les pòlisses, i a canvi els ofereixen crèdits ICO. I quan demanen un crèdit, els bancs no paren de donar excuses. Els passen d’un departament a un altre, buscant guanyar temps’. Sense crèdit, ‘les empreses no poden tirar endavant. Necessiten diners per funcionar’. Canviant de sector, Esteban Cantador, de la botiga d’informàtica Magic Hardware de Vilafranca, assenyalava que la situació actual ‘és una vergonya. Sense obrir l’aixeta del crèdit, els bancs estan enfonsant les empreses. Només a Vilafranca hi ha diverses botigues de material d’informàtica que estan a punt de tancar si no aconsegueixen finançament’. I a nivell de clients, les empreses no poden renovar els equips perquè no tenen els diners.

Raons donades pels bancs per denegar els crèdits durant l’any 2010 (*) Garanties o avals insuﬁcients

8,6%

Baixa qualiﬁcació de la seva solvència ﬁnancera

36,9%

Sense donar cap raó o motiu

35,5%

Massa deutes i préstecs en vigor

35,5%

Manca de capital propi

12,2%

Projectes arriscats o amb poques garanties d’èxit Altres raons

8,8% 12,9%

Principals limitacions al creixement de l’empresa (*) Perspectiva general de l’economia

87,2%

Reducció de la demanda als mercats locals i nacionals

70,1%

Competència de preus i marges reduïts

59,4%

Alts costos laborals

40,1%

Manca d’incentius ﬁscals

33,1%

Finançament insuﬁcient

24,1%

Nous competidors al mercat

21,1%

(*) Les opcions no són excloents. Font: Instituto Nacional de Estadística

‘Si vas a demanar un crèdit, i ets una empresa, te’l deneguen. Però si ets un autònom, ja ni t’escolten’. I a nivell de particulars, la situació és encara més dramàtica. ‘La majoria de vendes les fem els dies 2 i 3 de cada mes, perquè la gent pot pagar amb VISA i li ﬁnancen el pagament. Del total de les vendes a ﬁnal de mes, només un 10-15% es paga amb metàl·lic’. Per la seva banda, Julià Lluch, gerent de la delegació de Nacex a Vilafranca, es refermava en el mateix sentit. ‘És indignant. Vas a demanar 10.000 euros, i com no tinguis

un aval de 50.000, no te’l donen. Però tothom està igual. En la majoria de converses amb els clients, tothom em pregunta si conec alguna entitat que estigui oberta a concedir crèdit, perquè les empreses no saben ni com ni a on dirigir-se per obtenir finançament’. Una situació que també reconeixen des les associacions d’empresaris ADEG i UEP, que asseguraven que l’aixeta del crèdit està tancada, i que les empreses no aconsegueixen finançament, cosa que dificulta molt la seva subsistència en els moments actuals.

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

La renda per habitant de l’Alt Penedès està per sota de la mitjana catalana Santa Margarida i els Monjos, amb 14.200 euros, se situa entre les poblacions amb la renda per habitant més baixes de Catalunya JOSEP BARELLA Per sota de la mitjana catalana a nivell de comarca, i per sota de la mitjana catalana a nivell de municipis. Per sorprenent que sembli, tant l’Alt Penedès com els municipis de la comarca estan per sota de la mitjana pel que fa a la renda familiar disponible bruta . A prop, però lleugerament per sota, segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’1 de juny d’enguany, corresponents a l’any 2008 en els municipis més grans de 5.000 habitants. Malgrat que l’Alt Penedès se situa a la part baixa de la taula, comparant-nos amb les comarques del voltant, la situació és encara pitjor tant al Baix Penedès (15.900) i al Garraf (16.500) com especialment a l’Anoia (15.700), on la renda bruta per habitant és de les más baixes de Catalunya. A nivell de país, la renda bruta per habitant de Catalunya va augmentar el 2008 un 3,8% respecte a l’any anterior, situant-se en els 16.900 euros de mitjana, gairebé un 10% més que la renda bruta mitjana a Espanya. Matadepera torna a ser el municipi amb la renda per habitant més elevada de tot Catalunya, doblant gairebé la mitjana amb 32.300 euros. Darrere de Matadepera, entre els municipis amb més renda, hi ha Cabrils (28.300), Teià (26.800), Alella (26.500) i Sant Vicenç de

Sadurní d’Anoia és la població de la comarca amb la renda més alta (17.700 euros). Vilafranca del Penedès (17.000) i Gelida (16.900) es troben, també, per sobre de la mitjana catalana. Santa Margarida i els Monjos, en canvi, es troba a la part dels municipis amb menor renda bruta de tot el país, amb 14.200 euros. En les quatre poblacions, però, la tendència és a l’alça, tal com es pot comprovar en el quadre adjunt, en el qual s’observa

un creixement prou signiﬁcatiu. Per comarques, la Vall d’Aran és la que suma més renda per habitant amb 20.900 euros de mitjana. El Pallars Jussà (18.700), també a la demarcació de Lleida, ha estat la que més ha incrementat el seu nivell amb un 5,8%, i se situa entre les quatre comarques amb més renda per habitant de Catalunya. Les altres dues són el Pallars Sobirà (19.500) i l’Urgell (18.900), també de les Terres de Ponent.

SANT SADURNÍ, AMB 17.700 EUROS, ÉS LA POBLACIÓ DE L’ALT PENEDÈS AMB LA RENDA MÉS ALTA Montalt (25.400), totes al Maresme. A l’altre extrem hi ha Badia de Vallès, que amb 11.800 euros per habitant és la població de més de 5.000 habitants amb menys renda. La Llagosta (12.700), Santa Coloma de Gramenet (12.300), Salt (12.200) i Constantí (12.200) són les altres localitats amb la renda bruta més baixa de Catalunya. A l’Alt Penedès, de les dades dels quatre municipis que s’incorporen en aquest estudi de l’Idescat, Sant

A l’altre extrem se situa el Baix Llobregat, que amb 15.200 euros per habitant és la comarca amb menys nivell de renda, seguida de la Selva, amb 15.500 euros, i el

LA RENDA PER HABITANT DE MATADEPERA (32.300 EUROS) QUASI DUPLICA LA DE VILAFRANCA (17.000) Baix Camp, amb 15.700. L’Alt Penedès, amb 16.700 euros, es troba en una situació lleugerament inferior a la mitjana catalana, si bé amb una tendència a l’alça, ja que el 2007, la mitjana comarcal era de 16.300 euros. Els principals ingressos de les famílies catalanes són les rendes procedents del treball assalariat amb prop del 60%. Les rendes procedents de les activitats professionals i empresarials representen el 24,5%, i les prestacions socials participen en els ingressos familiars prop del 16%. La mesura del creixement i la dis-

Comarques amb renda més alta Comarques amb renda més baixa Font: IDESCAT

Font: IDESCAT

tribució de la renda familiar disponible bruta (RFDB) gaudeix d’una llarga tradició en les estadístiques econòmiques oﬁcials del nostre país. Es tracta d’una de les macromagnituds més rellevants d’una economia territorial, ja que indica el valor de les rendes de la població resident en el territori de referència, és a dir, la riquesa que arriba a les llars o bé, expressat d’una manera més coneguda, la magnitud generalment emprada per mesurar el nivell de benestar de la població. Quan es compara entre territoris aleshores s’utilitza l’RFDB per habitant.

Penedès Econòmic

juny 2011

ACTUALITAT

CAVA BERDIÉ, GUARDONADA ALS PREMIS PIMES 2011 CONVOCATS PER PIMEC

ES TRASLLADA EL SERVEI D’INICIATIVES ECONÒMIQUES

L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA INICIA NOUS PLANS D’OCUPACIÓ

L’empresa familiar Cava Berdié, de Castellví de la Marca, ha estat guardonada en la 24a edició dels Premis Pimes, que va tenir lloc el passat dilluns 30 de maig al Palau de Congressos de Catalunya. L’acte, emmarcat dins del sopar anual de la patronal PIMEC, va estar presidit per Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. El premi a la Qualitat lingüística en el món empresarial que ha re-

Els emprenedors trobaran les noves oﬁcines del servei per a la creació d’empreses de la Mancomunitat Penedès Garraf, a la Plaça Penedès, 3, pis 2 de Vilafranca del Penedès. Iniciatives Econòmiques forma part de la xarxa inicia, que ofereix un assessorament gratuït en l’elaboració dels plans de viabilitat, a totes les persones interessades a posar en marxa un projecte empresarial.

L’Ajuntament de Vilafranca en el marc de la convocatòria destinada a la realització d’accions per a l’ocupació amb entitats locals per als anys 2010 i 2011, està desenvolupant plans d’ocupació locals dins del projecte Impuls-Treball. Des del dia 1 de juny, es van iniciar els 47 contractes previstos, per un període de 6 mesos i amb una jornada parcial del 70%. Les persones beneﬁciàries dels projectes són treballadors desocu-

but és fruit de la seva aposta clara pel català en la seva comunicació interna i externa, en l’etiquetatge de les seves ampolles i caixes de cava i, en els darrers anys, a Internet i en les xarxes socials.

La JCI Vilafranca participa de forma activa a la Conferència Europea de Joves Cambres Les Joves Cambres de Catalunya reuneixen més de 2.200 joves emprenedors a la Conferència Europea de la JCI cel·lebrada de l’1 al 4 de juny a Tarragona

pats inscrits com a demandants d’ocupació al Servei d’Ocupació de Catalunya i rebran un mínim de 30 hores de formació transversal (noves tecnologies, prevenció de riscos laborals, tècniques de recerca de feina,...) o professionalitzadora al llarg de l’execució contracte.

Èxit de participació en la 7a Nit Solidària del Rotary Club Vilafranca

REDACCIÓ

La Conferència Europea de la Jove Cambra Internacional (JCI), que va ser organitzada per les Joves Cambres de Catalunya, va reunir a 2.200 joves emprenedors de tot Europa de l’1 al 4 de juny a Tarragona. La conferència és la trobada anual de les joves cambres europees que es reuneixen per formarse i escollir els projectes de futur de la Jove Cambra. El programa de la conferència estava format per 200 activitats, que incloïen 48 cursos i una vintena de visites turístiques, entre d’altres

HI VAN PRENDRE PART DELEGATS DE MÉS DE 70 NACIONALITATS actes. La conferència també va reunir a 16 ponents internacionals destacats com són entre d’altres el president de la Fundació Cultura per la Pau i exdirector de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza; el mestre d’escacs internacional i activista per la pau i la infància, Anatoli Kàrpov i la secretaria general adjunta de la Unió per la Mediterrània, Cecilia Attard-Pirotta. En total hi van participar delegats provinents de 70 nacionalitats diferents d’Europa i de la resta del món. L’entitat organitzadora, la JCI Catalunya, ha valorat molt positivament l’impacte econòmic que

 Més de 1.000 joves emprenedors presents al sopar de gala

ha ocasionat la conferència en el territori que arriba als 2 milions d’euros, així com també, el fet de donar a conèixer tot el país a través de les visites turístiques que s’han realitzat. També es va portar a terme una trobada instantània d’empreses i una ﬁra comercial que va reunir una quarentena d’estands d’empreses catalanes i també de diversos països europeus. S’han dedicat tres dies monogràﬁcs oberts a la ciutadania, als negocis i a l’emprenedoria, a la sociopolítica i a la cultura i els valors. La conferència es va tancar dissabte a la nit amb l’acte de clausura a la plaça de braus Arena Tarraco de Tarragona. En aquest acte es va portar a terme l’entrega de premis europeus i el sopar de gala. L’acte va ser presidit per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega. La JCI Catalunya en el marc d’aquest acte va rebre dos

premis: un al millor júnior per Ruben Garrido de la JCI Sabadell i el millor programa solidari pels Reis Solidaris de la JCI Tarragona. Durant la Conferència Europea, els delegats han tingut l’oportunitat de tractar assumptes de preocupació global; participar en cursos i seminaris de formació en qüestions com el lideratge, el desenvolupament, l’economia, la resolució de conﬂictes, la motivació, la responsabilitat social corporativa o el canvi climàtic, entre d’altres; assistir a l’Assemblea General Europea anual, on es deﬁneixen els projectes de futur de l’entitat; així com participar d’activitats culturals, lúdiques i de networking. La JCI Catalunya ha estat l’encarregada d’organitzar aquesta trobada a Tarragona i, per això, ha comptat amb la participació d’uns 240 voluntaris catalans que amb el seu esforç desinteressat han col·laborat en la seva organització.

El passat 3 de juny es va celebrar la 7ª Nit Solidària del Rotary Club de Vilafranca del Penedès, un esdeveniment que des de l’any 2005, recull diners per a diferents projectes solidaris i que s’ha convertit en un clàssic de la societat penedesenca. Enguany el projecte escollit per rebre els beneﬁcis de la Nit Solidària és el banc d’aliments de Càritas Interparroquial de Vilafranca del Penedès, que a causa dels moments actuals ha vist incrementades exponencialment les seves necessitats.

Així, més de 300 persones van poder gaudir d’un extraordinari sopar espectacle en el marc de La Societat La Principal El Casal de Vilafranca del Penedès, que va comptar amb les intervencions de Ramon Martí, president del Rotary Club de Vilafranca, Josep Maria Mesa, representant al Rotary Internacional, el Mossèn Jaume Berdoy, representant a Càritas Interparroquial, i Aureli Ruiz, Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 2 - Juny 2011 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Marga Ciscar, Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

La generació perduda o desaprofitada? Dies enrere vaig poder estar amb un noi argentí nouvingut fent unes cerveses, li preguntava com és que havia decidit deixar el seu país per venir a Catalunya i la resposta em va sorprendre molt. Després de tota la filosofia inert que expressen tots els argentins, va venir a dir, que estava a aquí perquè al seu país d’origen no tenia la motivació suficient per treballar, que els sous baixos, els canvis de feina constant, l’atur elevat, havia portat a molts joves a prendre la decisió de trobar aquesta motivació en un altre lloc. Per tant, em pregunto ara, els joves d’aquí són una generació perduda o desaprofitada? I reflexiono, és l’educació o els valors del joves el problema? O és el mateix sistema que ha fet que hi hagi una indignació entre els qui busquen un futur, com aquest argentí? Val a dir que segurament seria un tema per fer una tesi doctoral i no un article, però sóc dels que penso que estem davant una generació amb molt de talent, que no treballen ni fan res, perquè no hi ha feina i no hi ha expectatives, i em baso en les dades actuals: l’estadística s’enceba especialment amb la joventut: l’atur entre els

menors de 25 anys va arribar el 45,4% en el primer trimestre de 2011 -més del doble de la general, el 21,3%. Quina motivació volem que tinguin els joves? Maslow indica en la seva piràmide de necessitats que primer de tot hi ha els elements bàsics, tal i com alimentar-se, el sexe, dormir... i la següent escala és la de la seguretat, la feina i els ingressos, i aquí és on estan tots els nostres joves, a un nivell quasi bàsic de necessitats. Però l’ésser humà i la nostra percepció de la felicitat a occident ens diu que hem d’arribar a la punta de la piràmide, a l’autorealització, però primer, és clar, s’ha de passar per tenir seguretat laboral, ingressos, estimació, acceptació, confiança i èxit, abans d’arribar a l’autorealització. On està el problema? Un etòleg humanístic, ens diria que estem a un nivell amb les mateix necessitats bàsiques que una tribu africana, però en un món sobre desenvolupat. Paradoxa: els nostres joves tindran tots un iPad amb internet, gps i el que vulguis, però només els hi servirà per trobar l’oficina més propera de l’atur. És això el que volem?

El Corte Inglés encarrega a Naulover que ompli el buit que va deixar Thomas Burberry El Corte Inglés busca marques per cobrir el buit de Burberry quan va eliminar la marca Thomas Burberry. Naulover ha estat una de les escollides REDACCIÓ

L’empresa tèxtil catalana, especialitzada en gènere de punt per a un públic femení major de quaranta anys, ha llançat Nau Sport, una línia que recorda a l’estil de Burberry, amb estampats de quadres i ratlles marineres. La consellera delegada de Naulover, Carme Noguera, aﬁrma que “després de la petició d’El Corte Inglés”, el grup es va disposar a crear una línia dirigida al mateix públic que Thomas Burberry, la línia de moda juvenil que el grup londinenc tenia a Espanya.

LA FÀBRICA DE MEDIONA DÓNA TREBALL A 170 PERSONES No és casualitat que la dissenyadora que Naulover hagi ﬁtxat per capitanejar Nau Sport procedeixi de Thomas Burberry. Verónica Fernández ha estat l’encarregada de dissenyar una línia “més juvenil i de cap de setmana”, explica Noguera. “No es tracta de copiar, sinó d’absorbir part de la clientela que va deixar Burberry, en oferir uns productes similars”, aﬁrma Noguera. La primera col·lecció de

Nau Sport ha estat la de primavera-estiu d’aquest any i ja està en El Corte Inglés, on la línia tradicional de Naulover ja estava implantada i en tendes multimarca. La consellera delegada de Naulover confia a vendre unes 25.000 prendes d’aquesta nova línia en el primer any. Naulover, fundada en 1957 és una de les poques indústries tèxtils que queden a Catalunya. La companyia compra els fils a empreses catalanes –“a algunes de les poques empreses de filat que sobreviuen, com Sisa i Estambrera”, diu Noguera–, i també treballa amb empreses de tintura catalanes. Naulover té la seva pròpia fàbrica a Mediona, on dóna feina a 170 persones, i també subcontracta a altres fàbriques, totes a Catalunya, en les quals genera més de 200 lloc de treball de forma indirecta. No-

guera no es planteja deslocalitzar la producció: “vam fer proves de fabricació a Romania, però la qualitat no era la mateixa”, assegura. Les prendes de Naulover tenen un preu mitjà d’entre 120 euros i 150 euros. A més de 90 punts de venda en El Corte Inglés, la ﬁrma es ven en més de 600 botigues multimarca. En el 2010 va obtenir una facturació de 17 milions d’euros, un 10% més. Naulover és la marca de peces de punt de senyora més venuda d’El Corte Inglés, i la tercera de tota la planta de senyores. Una de les estratègies de Naulover per afrontar la crisi és incrementar el pes de les vendes en l’exterior, que l’any passat van ser d’un 20% sobre el total. Naulover ven a Portugal, Bèlgica, Estats Units, Canadà, Itàlia i Alemanya. Noguera es planteja l’obertura d’una botiga bandera a Barcelona.

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

Pagès i Caellas assumeixen nous càrrecs a Caixa Penedès REDACCIÓ

Ricard Pagès és el nou president de Caixa Penedès arran de la renúncia de Josep Colomer, que deixa l’entitat d’estalvis en arribar al màxim d’edat El Consell d’Administració de Caixa Penedès, reunit el dimarts 31 de maig, va escollir Ricard Pagès nou president de Caixa Penedès. Pagès, que ﬁns ara era el Director General, va proposar al Consell nomenar Joan Caellas nou Director General de l’Entitat. Ricard Pagès i Font, de 64 anys, va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i és Diplomat de P.D.G.-I.E.S.E. per la Universitat de Navarra. Va iniciar la seva vida laboral al Banco de Vizcaya el 1974 i, l’any 1978, s’incorporà a Caixa Penedès

 Joan Caellas, nou director general de Caixa Penedès

Caixa Penedès començà una expansió que la portarà a ocupar un consolidat tercer lloc en el món de les caixes catalanes. L’any 1996

 Ricard Pagès, nou president de Caixa Penedès

amb l’encàrrec de crear la primera estructura organitzada en zones. El 1983 va ser nomenat Sotsdirector General, i el 1988 Director General Adjunt, etapa en la cual

va assumir la Direcció General del Grup Caixa Penedès i, des de desembre de 2010, compagina aquest càrrec amb el de vicepresident executiu primer del Grup

BMN. A partir d’ara exercirà de president de Caixa Penedès i de vicepresident executiu primer del Grup BMN. Joan Caellas i Fernández, de 48 anys, és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l’INEDE i llicenciat en Ciències Empresarials, secció econòmiques, per l’UNED. Va començar la seva trajectòria professional, l’any 1987, a Peat Marwick com a Auditor Júnior. Un any més tard, el 1988, ingressà a Caixa Penedès, on ha ocupat diferents llocs de responsabilitat entre els que destaquen, a partir del 1994, la Direcció del Grup Assegurador i Fons. L’any 2002 ocupà la Direcció Financera del Grup Caixa Penedès ﬁns que el desembre de 2007 va ser nomenat, a la mateixa entitat, Director General Adjunt. A ﬁnals de febrer del 2011 Joan Caellas va ser nomenat Sotsdirector General del Grup BMN, càrrec que exercirà conjuntament amb el de Director General de Caixa Penedès.

L’Assemblea de Caixa Penedès aprova segregar el patrimoni al BMN

Les assemblees generals ordinàries i extraordinàries de les quatre caixes que componen BMN (Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra) han aprovat la segregació total dels seus actius i passius a favor del Banc Mare Nostrum, S.A. A més, les quatre entitats van aprovar la modificació dels seus estatuts per adaptar-los a la normativa vigent i a l’exercici indirecte de l’activitat financera derivada de la segregació. La valoració del patrimoni net que les caixes transmeten a BMN puja a 2.660,192 milions d’euros, segons els balanços a 31 de desembre passat. A canvi, les caixes rebran accions de BMN per aquest valor i les seves participacions en el Banc es mantindran amb un 41% per a Caja Murcia, Caixa Penedès (28%), Caja Granada (un 18%) i Sa Nostra (un 13%). De la segregació queden exclosos els corresponents a les seves respectives obres benèfiques socials i les accions de cada caixa en BMN. La resta passa

al BMN. D’altra banda, en el decurs de l’Assemblea General celebrada a Vilafranca, el director general, Ricard Pagès, va presentar els comptes i l’informe de gestió de la Caixa de 2010. Pagès va anunciar que l’Entitat ha tingut un beneﬁci net de 27,45 milions d’euros, un 30,04% menys que el 2009. Pel que respecta a la morositat, la ràtio s’ha situat en el 5,28%, un 0,14 més que en el 2009. Pagès va argumentar que “aquest mínim creixement ha estat fruit de les estrictes mesures de control establertes”. Dels beneﬁcis de l’Entitat es destinarà un 32,5% a l’Obra Social, és a dir 8,92 milions d’euros. Aquesta aportació suposa un increment d’un 16% respecte de la dotació de 2009. En el decurs de l’Assemblea General celebrada a Vilafranca, es va designar els vocals, titulars i suplents per renovar el Consell d’Administració de l’Entitat. En aquest sentit, es va nomenar a Ricard Pagès membre del Consell d’Administració.

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

DAVID DELGADO VENDRELL President 2011 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

Joves actius en un marc global La passada setmana, de l’1 al 4 de Juny, la Jove Cambra Internacional (JCI) de Catalunya va organitzar a Tarragona la Conferència Europea de Joves Cambres. Es tracta d’un esdeveniment europeu que aplega més de dos milers de joves emprenedors provinents d’una setantena de nacionalitats diferents. La JCI Vilafranca del Penedès, com a membre de la Federació de Joves Cambres de Catalunya, hi va tenir una remarcable implicació: realitzant un Tour pel Penedès, la recepció VIP de JCI Alemanya a l’Amfiteatre Romà de Tarragona, i també sopars d’acollida a membres destacats de JCI Rezé Sud-Loire (França) i a representants de diverses joves cambres alemanyes, a part de col·laborar activament en les tasques de voluntariat a tots els nivells. I ha estat possible gràcies al gran esforç realitzat, ja des de mesos enrere, per tots els joves membres de JCI Vilafranca i altres joves voluntaris que s’han sumat en aquest projecte internacional. I és que podem estar orgullosos que al Penedès hi hagi un col·lectiu de gent jove, emprenedora i tan activa, que destini part del seu temps a projectes on es fomenta la cultura de l’esforç i la cerca de la millora personal en benefici de la ciutadania. Durant més de sis dies tots aquests joves hem viscut des de Catalunya l’experiència de conviure amb emprenedors de la resta del món. Hem comprovat com n’és de petit el

nostre país, però com n’és de gran la seva gent quan tothom s’esforça amb un objectiu comú: emprendre! Esdeveniments com aquests no fan més que empenye’ns els joves a dirigir la mirada envers l’exterior, de forma global. La resta del món és l’aula on tots nosaltres podrem aprendre a ser millors i on podrem dirigir l’impacte positiu que cadascú pot generar. En un temps com l’actual on es parla tant de la manca d’esperit emprenedor dels nostres joves i les dificultats de generació de noves oportunitats, no ens queda més alternativa que obrir els ulls, aixecar la mirada i caminar envers un futur on el factor predominant serà la globalitat. Per tal que això sigui possible, els joves del nostre país tenim un repte molt important a assolir si volem estar en igualtat de condicions per moure’ns en aquest nou context. Aspectes com l’aprenentatge d’idiomes de forma intensa, el foment de les habilitats directives i de treball en equip, la capacitat operativa en el camp de la direcció de projectes, etc, etc... tots ells componen un marc formatiu bàsic per tal de poder sobreviure en aquest nou marc internacional. Si volem seguir fent créixer el nostre país i dur-lo a cotes més altes de progrés, als joves no ens queda més remei que fomentar la nostra actitud emprenedora. Ningú vindrà a treure’ns “les castanyes del foc”. D’això ja en podem estar segurs.

La Seguretat Social “engresca” els autònoms a incrementar la seva base de cotització La campanya ‘Fes-ho per tu’ vol donar a conèixer les principals novetats que afecten el sector dels treballador per compte propi MARC BARELLA Dels 536.130 autònoms que hi ha a Catalunya, el 78,52% cotitzen el mínim exigit per la llei. Amb la nova llei, això fa que les seves prestacions futures, per exemple la jubilació o el subsidi per cessament de l’activitat, el que és l’atur per als autònoms, siguin menors. En aquest sentit, i com a exemple, a Catalunya la pensió mitjana entre els autònoms és de 570,89 euros, molt lluny dels poc més de 900 euros que corresponen als treballadors que han cotitzat en el règim general. És per això que la Tresoreria de la Seguretat Social, les principals associacions d’autònoms, i el Col·legi de Graduats Socials, han posat en marxa una campanya informativa i de conscienciació que sota el lema ‘Fes-ho per tu’ vol donar a conèixer les principals novetats que afecten els autònoms, i la importància d’incrementar la base de cotització en funció dels ingressos reals de cada treballador. Un dels aspectes que més es destacaran és que, ﬁns al 30 de juny de 2011, els treballadors autònoms que tinguin 48 o 49 anys i que a 1 de gener cotitzin per una base inferior a 1.665,90 euros mensuals, el que és el mínim, puguin apujar la seva cotització ﬁns al màxim establert pels menors d’aquesta edat,

 Roda de premsa de la Delegació del Govern a Catalunya

que és de 3.230,10 euros. Unes bases de cotització que suposen passar de pagar de mitjana uns 250 euros mensuals, a poc menys de 1.000 euros. Des de la Seguretat Social, es destaca que amb la nova llei, els treballadors d’aquestes edats només poden cotitzar el mínim, i que, amb aquesta ampliació, es dona la possibilitat als autònoms que ho desitgin de cotitzar “en funció dels seus ingressos” per poder optar a una pensió “més important” que, com han recordat, es calcula en base als últims 20 anys de cotització. La nova base de cotització tindrà efectes a partir de l’1 de juliol de 2011. La campanya informativa també destacarà que incrementar la base de cotització permetrà cobrar més en cas de cessament d’activitat,

l’anomenat “atur dels autònoms”, que es pot cobrar a partir del mes de novembre desprès de l’entrada en vigor del nou sistema ara fa mig any. Així, els treballadors autònoms cobraran en funció de la mitjana de les bases cotitzades en els darrers 12 mesos, de manera que, a més cotització, més prestació. Una prestació que tindrà una durada entre un mínim de dos mesos i un màxim de dotze per als treballadors que acreditin 48 o més mesos cotitzats, durant els quals l’organisme gestor abonarà, igualment, les quotes corresponents a la seguretat social. En aquests moments, Catalunya està a la cua pel que al nombre de treballadors que optin a aquesta prestació. A Andalusia hi opten més de 126.000 autònoms, per només uns 75.000 a Catalunya.

Es presenta Catalonia Gourmet amb dues empreses del Penedès OLGA AIBAR El Clúster Català d’Elaboradors de Productes Gourmet ha creat la marca Catalonia Gourmet amb l’objectiu de promocionar internacionalment els productes més selectes de la gastronomia catalana. La marca, que es va presentar el 8 de juny a Barcelona, identiﬁca aquells productes catalans que, ja sigui per la seva qualitat superior, l’exclusivitat del seu canal de venda, o el seu packaging soﬁsticat, tenen un posicionament diferenciat en el mercat. Actualment, formen part de Catalonia Gourmet,

17 empreses catalanes elaboradores de producte d’alta gamma de diversos sectors de l’alimentació: Fruits secs, Làctics, Olis i conserves, Productes del Mar, Vins i Caves, Xarcuteria, i Xocolates i Galetes. Entre aquestes, es troben dues empreses de la comarca: Bombons Cudié, de Vilafrnca, i les caves Castell Sant Antoni de Sant Sadurní d’Anoia. El president del Clúster, Valeri Salgot, destacava que, amb la creació de Catalonia Gourmet, “hem desenvolupat un segell gourmet distintiu que permetrà donar una imatge de qualitat dels nostres productes, presentar la nostra

oferta gourmet a diversos països, i posicionar aquest producte a nivell internacional”. En aquest sentit, el clúster ha tancat un acord amb el Monestir de Montserrat per a l’establiment de productes a les botigues del santuari. Un dels projectes en el qual treballen és una botiga on line per poder gaudir sempre, dels productes Catalonia Gourmet. Aquest projecte, que previsiblement estarà operatiu al setembre, oferirà propostes i solucions de producte innovadores. També al setembre és prevista la inauguració de la seva seu al Centre Gastronòmic d’Hostalric: la Domus Sent Sovi.

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

CAVES MAS TINELL, COL·LABORADOR DEL CLUB PATÍ VILAFRANCA

CONVENI ENTRE L’ADEG I LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ELS PREMIS UEP ES LLIURARAN EL 4 DE JULIOL EN LA III NIT EMPRESARIAL

El passat mes de maig el president del Club Patí Vilafranca, Joaquim Vázquez, i el gerent de les Caves Mas Tinell, Jordi Blancafort, van signar un conveni de col·laboració. D’aquesta manera el Caixa Penedès Club Patí Vilafranca farà publicitat en tots els seus encontres de les caves vilafranquines en la samarreta del primer equip. L’objectiu de l’acord és tant la promoció de la marca Mas Tinell com la promoció de l’enoturisme.

L’ADEG ha signat un conveni marc amb la Universitat Rovira i Virgili amb el propòsit d’establir línies de col·laboració entre dues institucions, per tal d’afavorir la connexió entre la innovació germinada a la universitat i les empreses del Penedès i el Garraf, promoure la transferència tecnològica i la formació. El conveni de col·laboració ha estat signat per Francecs Xavier Grau, rector de la URV, i Xavier Cardona, president de l’ADEG.

El lliurament dels Premis UEP Penedès 2011 tindrà lloc en el marc de la III Nit Empresarial del Penedès, que se celebrarà el proper 4 de juliol a Bodegas Torres, i a la qual assistirà el president Artur Mas. Segons el president de la UEP, Albert Calzada, “en moments tan complicats com l’actual, la nostra empresa necessita grans dosis de conﬁança i empenta, i aquest és el caràcter que la UEP vol donar als seus premis. Els vol convertir en un gran i sincer reconeixement a

Alhora el Patí també lluirà el logotip de Vilafranca, Capital del Vi, per tal de reforçar el senyal d’identitat de la vila, i l’enoturisme, objectiu principal de les Caves Mas Tinell.

Establiments Miró demana un concurs voluntari de creditors A Vilafranca, l’empresa va obrir a principis de 1980 al carrer de la Lluna i l’any 1989 a Santa Clara, 13

l’esforç de tots aquells empresaris i empresàries que treballen dur per aixecar els seus projectes i, alhora, fan avançar el Penedès”. La gala d’enguany tindrà el patrocini de Caixa d’Estalvis del Penedès i la col·laboració de l’Ajuntament de Pacs.

Les borses de treball, font de contractes

OLGA AIBAR Establiments Miró, empresa fundada a Martorell l’any 1971 i amb botiga a Vilafranca des de principis dels anys 80, ha presentat concurs de creditors. Els motius que han motivat la decisió són la disminució de les vendes, les pèrdues acumulades i la guerra de preus que pateix el mercat d’electrodomèstics. El Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona va declarar el 23 de maig concurs voluntari de creditors de la cadena, que presenta un passiu de 280 milions d’euros, dels quals 160 milions corresponen a deutes amb entitats ﬁnanceres i 120 milions a factures pendents amb proveïdors com Sony, LG, Acer, BSH, Electrolux, Fagor, Haier, Panasonic i Sharp. El titular del jutjat ha nomenat administradors concursals a Antonio Carreño León, José Vicente Estrada i un representant de Banesto, que tindran accés, si és necessari, a la comptabilitat, documentació i locals de l’empresa, tal com indica la resolució judicial. En la sol·licitud de concurs davant el jutge, la companyia va expressar la seva voluntat de continuar la seva activitat empresarial malgrat les actuals diﬁcultats per pagar els proveïdors. Tanmateix, la notícia ha generat inquietud en les 141 botigues de la cadena i als 1.500 treballadors que té actualment. En vista de les notícies i els rumors al voltant de la situació de la cadena, el seu propietari va fer una roda de premsa per aclarir aquesta qüestió i per explicar les previsions de futur. “Miró segueix i seguirà, nosaltres lluitem perquè així sigui”. Aques-

 Botiga Miró del carrer Santa Clara de Vilafranca

ta va ser una de les frases més contundents que va pronunciar Francesc Miró. Acompanyat del seu fill Joan i del responsable del Departament de Desenvolupament Estratègic, Roberto Martín, va afirmar que “Miró necessita una reestructuració perquè s’adapti a les necessitats del mercat actual”. Aquests plans passen per estudiar la situació d’aquelles botigues que no siguin rendibles o que siguin “poc rendibles”. Així, per sortir de la complicada situació en què es troba i salvar l’empresa, ha traçat un pla enfocat a Catalunya de manera que conservaria les botigues d’aquí i es desprendria del 20 % que es localitza fora. L’objectiu és reduir el deute. I és que en els últims anys, des de l’inici de la crisi econòmica, la xifra de vendes de Miró ha anat descendint. Els últims comptes presentats al Registre Mercantil de l’any 2009 indicaven una facturació de 332 milions d’euros, 20 milions menys que en 2008, i un benefici de 935.476 euros.

El grup va facturar 300 milions d’euros l’any 2010, però va registrar unes pèrdues de vuit milions. i, en el que portem d’any, està patint una nova caiguda de vendes. En un principi, per tal de remontar el concurs, Francesc Miró havia optat per vendre la cadena a una multinacional. Entre els interessats pel negoci de l’empresa es trobaven el grup portugués Sonae, propietari de la cadena d’electrònica Worten, i una multinacional britànica. Tanmateix, posteriorment es va optar per presentar el concurs de creditors. Establiments Miró va ser fundada el 1971 per Francesc Miró, l’actual director general, quan només tenia 15 anys. Va començar sent una petita botiga a Martorell, però ràpidament va créixer, primer a Catalunya i després es va estendre per tota Espanya, amb una xarxa d’establiments dedicats a la venda d’electrodomèstics i d’electrònica de consum. A Vilafranca, Establiments Miró va obrir a principis del 1980. Inicialment, es va situar al carrer de la Lluna i, l’any 1989 va obrir al carrer Santa Clara, 13.

L’any 2010, les empreses associades a l’ADEG van contractar, en conjunt, fins a 144 candidats seleccionats prèviament pel servei de Borsa de Treball de l’ADEG. L’agilitat i la immediatesa de la borsa de treball de l’ADEG fan d’aquest servei un dels més reconeguts, no només pels socis, sinó també per part dels públic extern de l’entitat. Aquest servei afavoreix la gestió d’ofertes i demandes mitjançant el seu propi espai al web de l’ADEG, www. adeg.cat, on es poden consultar tots els perfils i els currículums que reben al departament. L’ADEG gestiona entre 40 i 80 currículums al mes. L’any passat es van entrar 639 currículums nous. La major oferta es concentra en l’àmbit administratiu (atenció telefònica, comptable, personal per al departament de compres, etc). El perfil femení correspon a l’àmbit administratiu i el masculí al de tècnic/oficis. Els candidats són entrevistats individualment i personalment per tal de completar la informació expressada

en cadascun dels currículums i garantir així la màxima qualitat del servei a les empreses. Segons ens explicava Joana Campos, “el servei és molt ràpid i efectiu perquè, en una hora, les empreses tenen sobre la taula els perﬁls més adequats a la feina que s’oferta”. La Unió Empresarial del Penedès (UEP) també gestiona una borsa de treball on-line des de fa tres anys. Té una base de dades d’uns 900 currículums i serveix d’eina complementària a altres pàgines de recerca de feina com ara Infojobs. Des de la UEP, es gestionen unes 200 ofertes a l’any i, l’any passat, van ajudar a contractar a uns trenta candidats. Segons ens Miquel Àngel López, les feines més demandades són del sector industrial (operaris de maquinària, de carretons, de magatzem, etc.), i del sector serveis (comercials, atenció al públic, auxiliars administratius). La borsa de treball de la Unió Empresarial del Penedès té unes 1.000 visites mensuals.

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

ALBERT CALZADA I VILASECA President de la Unió Empresarial del Penedès (UEP)

El moment d’arrencar Davant la dificultat del moment actual, podria ser de gran ajuda un simple canvi d’actitud. Ara la tendència majoritària és pensar que aquesta situació de crisi no depèn de nosaltres, que és una davallada passatgera i que no podem fer res fins que no hagi passat, però si enlloc d’això optem per agafar consciència que aquest moment potser no és tan fugaç i que aquesta situació potser triga a millorar, això ens impulsarà a començar a buscar alternatives i solucions. Només cal mirar altres exemples. El Japó ha passat més d’una dècada en crisi i ha hagut de buscar la seva pròpia sortida perquè, evidentment, ningú de fora ha anat a treure’l del seu pou. Aquí, a Catalunya i a Espanya, seguim consolant-nos pensant que estem en una crisi global. Però aquesta crisi probablement sigui menys global del que sembla: el 20% d’atur, l’excés de despesa de les Administracions, la manca de bones infraestructures, l’incert mapa de les entitats financeres i la falta d’un sector potent que ompli el buit deixat per la construcció no són característiques comunes pel conjunt del planeta, són problemes molt nostres i que només nosaltres podrem superar. Cal, doncs, que tots els actors que hi tenim alguna cosa a dir, prenem consciència que, o ens hi posem tots a una amb decisió i amb veritable voluntat de remuntar aquesta situació, o seguirem molt de temps sense aixecar el cap. Necessitem gosadia, atreviment,

actitud positiva i ambició. I això s’ha de traduir en polítiques realment efectives de foment de la formació i l’ocupació, en la captació d’inversions privades, en un major suport a l’empresa d’aquí, en l’atracció d’empreses nacionals i multinacionals, en la potenciació de sectors i activitats d’alt valor afegit que generin activitat i ocupació a mig i llarg termini, i en l’acostament del finançament a l’activitat empresarial. No podem oblidar que el que genera veritable ocupació i riquesa és allò que, des de l’empresa privada, es fabrica, es ven, dóna servei i es pot facturar. La generació d’ocupació des de l’Administració suposa només una falsa sensació de progrés. Si no posem fil a l’agulla, la nostra economia difícilment superarà aquest tràngol i el nostre futur difícilment serà millor que el nostre present. I, tornant a recórrer a exemples de fora, només cal mirar el nostre entorn. Els països que no ho han fet bé i els països que no han demostrat cap capacitat per sortir-se’n, han vist com entitats supranacionals alienes els han intervingut i han començat a prendre decisions en lloc seu; decisions neutres i enfocades a objectius, sense lloc per la sensibilitat o la manera de fer que hi havia en aquests estats. Per tant, si no volem intervencions, si no volem perdre bona part d’allò que hem trigat dècades a construir entre tots, si no volem una ferida encara més profunda, reaccionem tots plegats i arrenquem d’una vegada per totes.

Auto Garatge Figueras S.A. rep el Premi a la Qualitat 2010 Chocolates LACASA escull aquest concessionari Citroën per comprar una flota de 50 vehicles

 Ramon Figueras

OLGA AIBAR Auto Garatge Figueras S.A., concessionari oficial Citroën a Vilafranca del Penedès, ha guanyat el Premi a la Qualitat 2010 en el servei de venda i postvenda. Aquesta distinció s’atorga després de superar un acurat test de satisfacció als clients en el qual valoren la qualitat del servei que presten els concessionaris. Davant dels excel·lents resultats obtinguts per Auto Garatge Figueras S.A., el propietari de la firma, Ramon Figueras, va ser convidat, juntament amb els concessionaris europeus referents en matèria de qualitat en cadascun dels seus països, a assistir a la jornada Awards 2011 “Citroën, la passió del client”. Aquesta es va celebrar a París el passat mes de març i va comptar amb la presència de M.Frédéric Banzet, Director General d’Automòbils Citroën. Segons manifestava Figueras, “estem molt contents perquè, dels més de 180 concessionaris que hi ha a tota Espanya, només quatre van rebre el guardó, un dels quals era Auto Garatge Figueras S.A.”. El cap de vendes del concessionari vilafranquí, Gustau Tutusaus, incidia en la importància d’aquest diploma i afirmava que “les marques cada cop tenen més cura de la qualitat i l’objectiu de Citroën és convertir-se en una de les tres primeres marques de qualitat d’Europa”. D’altra banda, Ramon Figueras també ha informat a Penedès Econòmic que l’empresa Comercial Chocolates LACASA, S.A., ubicada a Saragossa, ha comprat 50 cotxes al concessionari vila-

franquí per als directius i el departament comercial. En concret, els vehicles que han adquirit són C5, C4 i furgonetes Citroën Nemo. Chocolates LACASA és un dels primers productors nacionals no només de xocolates sinó també de dolços, torrons, bombons i caramels. Entre els productes que elabora es troben els Conguitos, els Lacasitos i els carmels Mentolín.

El concessionari Garatge Fipuma S.L. va obrir a Vilanova l’any 1939. El primer local es trobava a la carretera de Cubelles i tenia 500 m2. Posteriorment, es va traslladar al carrer Llibertat, en un local de 1.500 m2, i l’actual, de 5.000 m2, es troba a la Ronda d’Europa. Auto Garatge Figueras S.A. es va obrir a Vilafranca l’any 1972.

 Vehicles adquirits i rotulats per a Chocolates LACASA

Penedès Econòmic

juny 2011

L’ENTREVISTA

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari General de l’ADEG

A vegades, la capacitat d’innovació la tenim a dins, a casa nostra, i cal fer-la emergir Isidre Also és secretari general de la primera Organització Empresarial del Penedès - Garraf des de 1991. És diplomat en Relacions Públiques per la UB i ha cursat el Programa de Direcció General (PDG) a IESE i el Postgrau en Estratègia i Competitivitat Regional a la UPC JOSEP BARELLA PUIG

om a secretari general de l’ADEG, com veu l’estat d’ànim de l’empresariat? De la mateixa manera que les alegries, les tristeses també “van per barris”. Hi ha sectors que han mantingut una bona navegació i ﬁns i tot han assolit nous mercats, com és el cas de l’agroalimentari. En general, però, domina la incertesa i s’encomana una anorèxia anímica, una apatia que no troba

EN CINC ANYS S’HAN DOBLAT EL NOMBRE D’EMPRESES PENEDESENQUES QUE TENEN ACTIVITAT EXPORTADORA

pal·liatiu en cap de les mesures anunciades pel Govern. L’estat d’ànim és especialment crític entre els nostres empresaris i directius. I no es veu el ﬁnal de la situació. Com deﬁniria l’empresariat del Penedès? El nostre empresariat ha sabut pujar al tren de les noves tecnologies i està aprenent a embarcar-se en els termes de la globalització. Només així es pot explicar el fet que en els darrers cinc anys s’han

doblat el nombre d’empreses penedesenques que tenen activitat exportadora. El concepte de “cultura d’empresa”, prou escàs en les geograﬁes perifèriques, en el nostre cas s’ha implantat a casa nostra, també gràcies a les nombroses indústries que s’han implantat en els nostres polígons i que han contribuït a la modernització del nostre mosaic empresarial. Estem al dia amb el tema de la innovació?

Sí que ho estem. I ho podríem estar encara més si les xarxes de connectivitat fossin les adequades. Els dèﬁcits d’infraestructures en comunicació no ens deixen ser més competitius en relació amb altres mercats. Tot i això, l’empresariat penedesenc ha fet un esforç prou lloable per posar-se al dia. Això no amaga, però, una assignatura pendent, com és la relació amb el món universitari i els centres de recerca. Les nostres empreses haurien d’apostar per la transferència tec-

Penedès Econòmic

juny 2011

L’ENTREVISTA nològica, no només en la definició de nous materials i nous productes sinó també en l’adopció de nous processos. Aquí ens queda molt camí per recórrer. Molts empresaris es lamenten que no tenen imaginació per a innovar. Hi ha algún truc o recepta per a augmentar la capacitat d’innovació? Cal observar què fan els altres i com ho fan. Les pràctiques de benchmarquing són obligades en un context tan globalitzat. La fórmula de la innovació és l’observació i l’enginy, més que no pas la imaginació. Tots podem innovar i, de fet, moltes vegades ho fem de manera espontània. Tan sols cal posar-hi un cert mètode. Per exemple, els treballadors de la nostra empresa tenen moltes coses a dir, només cal escoltar-los. A vegades, la capacitat d’innovació la tenim a dins, a casa nostra, i cal fer-la emergir. Abans, el fet de tenir un negoci, consistia en fer-ho millor que els demés però l’esquema no variava, era la famosa cadena de valor de Porter. Perquè tot està canviant tan i tan depressa? La globalització dels mercats fa que la cadena de valor sigui necessàriament més flexible pel que fa als seus components i, per tant, als nostres proveïdors. Els cicles són cada vegada més curts i més freqüents i això comporta canvis constants en el procés productiu i, encara més, en la distribució. Com a forces motrius, cal atribuir-ho a la necessitat de créixer, de guanyar nous mercats, d’incrementar el posicionament del producte, de ser cada dia més competitiu. En aquesta societat tan canviant, que hem de fer els empresaris per no perdre el tren? Envoltar-se dels millors col·laboradors i procurar-se els millors partners, assumir la innovació com a assignatura contínua i, com ja hem dit, observar el mercat i els canvis de tendència. A banda, cal ser flexible en la revisió i l’adequació dels esquemes orga-

ELS CICLES SÓN CADA VEGADA MÉS CURTS I MÉS FREQÜENTS I AIXÒ COMPORTA CANVIS CONSTANTS EN EL PROCÉS PRODUCTIU I, ENCARA MÉS, EN LA DISTRIBUCIÓ

nitzatius.

LA MANCA D’OXIGEN ESTÀ MALTRACTANT LA SUPERVIVÈNCIA DE LES NOSTRES EMPRESES I ESTÀ ESTRONCANT LES INICIATIVES DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

caixes. No tenim més remei que recórrer al ﬁnançament alternatiu per part del capital risc i de les xarxes d’inversors privats, o bé adoptar fórmules que ens ofereix l’administració pública, com ara l’obtenció d’avals. La manca d’oxigen està maltractant la supervivència de les nostres empreses i està estroncant les iniciatives dels treballadors autònoms.

Creu vostè que el Penedès hauria de ser un parc temàtic o clúster d’enoturisme, o diversificar al màxim? Tenim un teixit divers i això ens dóna un cert equilibri, particularment favorable en una conjuntura adversa. Alhora, però, tenim la possibilitat d’especialitzar-nos, no tant en un monocultiu sinó en un camp de complementarietats com pot ser l’àmbit agroalimentari. I en aquest mateix calaix intersectorial també hi poden tenir protagonisme les activitats agroturístiques. Què podem fer per a motivar als joves a ser emprenedors i que no vulguin ser funcionaris? Començar per l’educació primària. Ja s’està fent en alguns municipis propers i el resultat és prou exitós. Hem d’educar les actituds emprenedores entre els més joves i alhora hem de pregonar entre les famílies i entre els mateixos educadors de l’escola les bondats de l’esperit emprenedor. Des de l’ADEG també ho estem treballant als instituts i a les escoles universitàries, en concret des de la iniciativa ADEG Advising, liderada per empresaris sènior. Com podem els empresaris suplir la falta de crèdit de les entitats financeres? Tenim mala peça al teler, sens dubte. Ens cal el finançament i fins avui els nostres proveïdors financers han estat els bancs i les

HEM DE COMPTAR MÉS AMB LA GENT QUE TENIM A CASA I ALHORA HEM D’OBRIR L’ANGULAR DEL NEGOCI I CERCAR NOVES OPORTUNITATS, NOUS MERCATS

Els empresaris volem receptes per sortir de la crisi. Es veu capaç de fer-nos un decàleg de les coses que hauríem de fer? Cadascú té el seu manual de subsistència i coneix millor que ningú el negoci que es porta entre mans. En tot cas, cal aixecar la vista del paper, obrir la ﬁnestra i, si pot ser, sortir al balcó. Ningú no ens ho resoldrà. Hem de comptar més amb la gent que tenim a casa i alhora hem d’obrir l’angular del negoci i cercar noves oportunitats, nous mercats. Les empreses que subsisteixen a la contingència solen ser organitzacions agosarades, que no s’han resignat i que han donat un pas endavant, i potser han fracassat però hi han tornat una altra vegada, i una altra. En deﬁnitiva, els empresaris del Penedès ens hem de sentir... Oberts al món, orgullosos de pertànyer a un territori tan extraordinari com el nostre, però amb l’horitzó posat en altres realitats i amb l’ambició de créixer, de fer empresa.

Penedès Econòmic

juny 2011

L’ANÀLISI

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

QUAN SORTIREM DE LA CRISI?

’endemà del debat a la televisió entre Solbes i Pizarro, un conegut em va preguntar què n’opinava i qui havia estat millor. Li vaig prevenir que, com que parlaven d’economia, era millor ajornar la qualiﬁcació sobre el valor dels seus diagnòstics i les seves previsions, ja que seria el futur el que s’encarregaria de posar a cadascun en el seu lloc. I li vaig explicar amb el següent exemple: feia poc temps que a un personatge popular, en una revisió mèdica, li havien diagnosticat un tumor cancerígen i maligne que havia d’extirpar-se immediatament amb l’objectiu que no es desenvolupés perillosament. Imaginem que va a un segon metge i aquest li diu que l’anterior era un catastroﬁsta. Que el seu físic estava com una roca i que les seves bases de salut eren sòlides. El que tenia era un problema puntual derivat del fred hivern i que en arribar la primavera es corregiria amb el bon temps i que no fes cas a aquestes prediccions tan pessimistes. Aquesta és la versió que li agradaria sentir, tant a ell com a la seva família i al seu cercle més proper. Però, si el primer tingués raó, s’iniciaria un procés de deteriorament de salut del malalt que acabaria inevitablement amb la seva vida i, paral·lelament, amb la imatge de professionalitat i responsa-

L’ANY 2006 VA COMENÇAR LA RECESSIÓ EN EL MERCAT IMMOBILIARI bilitat del segon. Al nerviosisme de la família, seguiria la indignació i, amb ella, una reacció tardana que acabaria concretant-se, si es canalitza jurídicament, en una de tantes denúncies que publiquen els mitjans per diagnòstic erroni amb resultat fatal. Corresponsables d’aquest error tràgic són els que van col·laborar amb els seus consells o la seva passivitat al fet que prengués aquella decisió tan equivocada. I li vaig donar la meva interpretació del que havia passat en l’economia espanyola en els últims anys.

Amb la introducció de l’euro, es va produir la consolidació dels tipus d’interès a un nivell mínim desconegut des de feia 25 anys. Espanya, per les seves dades econòmiques i la seva pertinença a la Unió Europea, gaudia d’una gran reputació exterior que va arribar al seu màxim al 2002, cosa que va facilitar l’obtenció de grans recursos financers de totes les instàncies i mercats internacionals, en un moment d’abundància de liquiditat i baixos tipus d’interès. Tant els crèdits de consum com els d’adquisició d’immobles, es van aprovar en gran part sense els límits que marcava la prudència i la solvència dels prestataris, intentant, amb l’ampliació del nombre d’operacions, compensar la reducció de marges financers de les entitats. Aquest plantejament tenia un problema: l’escassa renda de la població, amb una majoria cobrant sous que no sobrepassaven els 1.200 euros. Si difícilment es pot arribar a final de mes amb el sou net imaginint-se després de pagar les quotes de l’endeutament. El creixement del consum no es va finançar amb les rendes dels ciutadans, que s’havien reduït per la introducció de l’euro i l’increment de la inflació real per sobre dels creixements nominals dels salaris i ingressos anuals, sinó pel finançament bancari. A tot això, cal afegir

ABANS DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA D’ESTATS UNITS TENÍEM UNA CRISI PRÒPIA

el procés de creació d’ocupació poc qualificada en sectors d’expansió conjuntural com el de la construcció, i de baixa productivitat, com el de serveis, que van absorbir una emigració exterior creixent de molt difícil incorporació a sectors més productius, els quals requereixen una major preparació tècnica. El procés expansiu s’aniria extingint conforme es generalitzés entre la ciutadania l’accés al crèdit, ja que, si a les minvades rendes se’ls deduïen les quotes dels préstecs, el poder adquisitiu residual amb prou feines podria aconseguir al mínim vital. I, quant a l’adquisició d’immobles, el procés d’expansió s’extingiria quan els bancs reduïssin a percentatges mes prudents el finançament i els particulars haguessin d’aportar el 30/40% del valor de l’immoble perquè cobrís el diferencial de finançament, els impostos, les despeses i el condicionament de l’habitatge. A això es va sumar la reducció del fluxe de capital exterior en paral·lel a la pèrdua de confiança de l’economia espanyola en els mercats internacionals per l’elevada inflació, el gran desequilibri exterior, la pobra competitivitat de la seva economia i els problemes del sector immobiliari. L’any 2006 va començar la recessió en el mercat immobiliari. En els índexs dels registradors les

compravendes es van reduir en aquell any un 7’2%. En el 2007, el primer semestre va acabar amb una disminució d’un 10’6% que es va aguditzar en el segon semestre fins a aconseguir un 14% per a tot l’any. I va continuar agreujantse en el 2008 amb una reducció que, al final del primer trimestre, s’apropava al 40%. És a dir, abans de la crisi immobiliària d’Estats Units teníem una crisi pròpia que es va ocultar, per interès o per ignorància, per gran part dels mitjans d’informació general fins que va aparèixer la tradicional excusa exterior (com sempre Estats Units) que va permetre camuflar la responsabilitat de la nostra gestió econòmica. Si no fos així, per què a la finals de 2007 ja havien tancat la meitat d’agències immobiliàries? No seria perquè portaven dos anys amb una gran recessió de vendes i no pels tres o quatre mesos anteriors, des de la crisi a Estats Units? Crec que a partir del 2005, quan es va veure que no podia continuar l’economia fent més cases que tinguessin sortida per a una demanda solvent, la política econòmica havia d’haver-se concentrat en la promoció de coses, a fi de mantenir la producció, la renda i l’ocupació i fins i tot el nivell d’ingressos públics. Calia potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís en alternativa per a un sector de la construcció sobredimensionat i prop d’un ajustament, incentivant tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaluació de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèficit de qualitat en tants sectors que afecten a la producció (ex., infraestructures, educació tècnica, investigació, marc legal empresarial i laboral, energia,…). Llavors quan sortirem de la crisi? Quan abans substituïm el model especialment centrat en la producció de cases pel de producció de béns i serveis competitius internacionalment en preu i qualitat, única manera perquè, amb la generació de renda i ocupació en altres sectors, s’asseguri el futur del sector de la construcció i les seves branques auxiliars i complementàries.

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

Camper centralitza tota la seva

Casaametller inaugura una planta de producció logística des de la Granada de 2.500m2 a Olèrdola El magatzem de la Granada realitza tot el subministrament per a Europa i l’Orient Mitjà REDACCIÓ

Casaametller celebra aquest 2011 el seu 10è aniversari. Han estat anys d’intens creixement, i actualment té ja 45 botigues i més de 150 ha de producció directa i indirecta i 250 ha amb contractes de producció. Per altra banda, en les properes setmanes, s’inaugurarà una planta de producció de 2.500m2 a Olèrdola. L’empresa penedesenca tanca també la compra de les instal·lacions propietat de la cooperativa Campo Cieza (Mú-

ric) per 1.150.000€. D’aquesta manera, la companyia dóna un pas endavant en el cultiu de la fruita dolça durant els mesos de maig i juny. Aquesta producció, sumada a la de les ﬁnques del Penedès, permetrà completar cinc mesos de producció pròpia. Coincidint amb l’aniversari, el passat 9 de juny va inaugurar a Barcelona el primer punt de venda 3G. Va assistir a l’acte el Conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí.

La firma de calçats Camper automatitza el seu procés logístic per donar una millor resposta als seus clients. L’empresa ha instal·lat en el seu magatzem central un sistema de classificació automàtica de parells de sabates, cosa que permetrà optimitzar els seus terminis de lliurament. Camper unificarà els seus dos magatzems amb la finalitat de poder beneficiar-se d’aquest nou sistema. El magatzem central de la companyia, que es troba a la Granada del Penedès, absorbirà també el magatzem d’Inca, ubicat a Mallorca, des del qual se serveixen les comandes de la botiga online de Camper. Fonts de l’empresa han explicat que el complex d’Inca està ubicat a les mateixes instal·lacions que la seu central del grup i que no mo-

via ﬁns ara un gran volum. En el magatzem de la Granada es gestiona també l’activitat de Medwinds, la marca de moda purament online llançada per la família Fluxà, propietària de Camper. Miebach Consulting ha estat l’encarregada de posar en marxa el nou sistema de classiﬁcació que usarà a partir d’ara Camper en els seus magatzems. Miebach està especialitzada en la consultoria i enginyeria de la cadena de subministraments a nivell internacional, ja

que ofereixen solucions logístiques a 13 països de tot el món. Camper va tancar el 2010 amb una facturació propera als 200 milions d’euros i va ser fundada al 1975, encara que els seus inicis es remunten 120 anys enrere. Actualment, Camper dóna feina a més de 800 treballadors i té presència internacional, amb més de 300 establiments distribuint el seu producte en més de 3.000 punts de venda multimarca en 40 països.

Gran ruter, el Citroën C5 ens invita a veure la carretera des d’un nou angle. Decididament alt de gamma, els fars diürns led integrats ens els projectors ressalten l’estil dinàmic i amb caràcter. Equipat amb avenços tecnològics com el Control de Tracció Intel·ligent, el Citroën C5 ofereix un plaer exclusiu i una conducció de precisió que permet un control excel·lent en totes les circumstàncies. Deixa’t seduir. CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC – ABS I SISTEMA ANTIPATINATGE ASR – ESP I CONTROL DE TRACCIÓ INTEL·LIGENT – LEDS FARS DAVANTERS – REGULADOR I LIMITADOR DE VELOCITAT – CONNECTING BOX (BLUETOOTH, USB I PRESA AUDIO) – RÀDIO CD MP3 AMB 6 ALTAVEUS I COMANDAMENTS AL VOLANT – PROJECTORS AMB IL·LUMINACIÓ ADDICIONAL EN CORBA – ANTIBOIRES DAVANTERS – VOLANT FOLRAT EN CUIR – 4 LLANDES D’ALUMINI 16” – SISTEMA ISOFIX – ORDENADOR DE BORD – 7 AIRBAGS

CONSUM MIXT (L/100KM) / EMISSIÓ C02 (G/KM): C5: 4,6-7,3 / 120-189 *PVP recomanat C5 HDi 110 Business (impostos, transport i oferta inclosos). ** Fins a 4 anys de manteniment i de garantia comercial: segons condicions del Contracte de Servei Citroën FreeDrive Particulars de fins a 4 anys ó 60.000 kms. (el que abans es produeixi) per a condicions normals d’ús, per a clients particulars que financien un mínim de 6.000€ i un mínim de 36 mesos, a través de Banque PSA Finance, durant el mes de juny en els punts de venda participants. Oferta no acumulable. Consulti condicions a www.citroen.es

Penedès Econòmic

juny 2011

L’ANÀLISI

LEOPOLDO ABADIA Ex-Professor d’IESE i autor de “La crisis Ninja” www.leopoldoabadia.com

MI TEORÍA DEL MÍNIMO RIESGO S

tephen Hawking es una persona a la que le tengo un gran respeto. Para mí, es el modelo del auténtico optimista: el que no ignora lo que le pasa, que es muy serio, sino que lucha con uñas y dientes para salir adelante. Y estoy seguro de que le cuesta mucho y de que tendrá sus bajones y que, gracias a su categoría personal y supongo, a la ayuda de su familia y de sus amigos, seguirá trabajando duro y siendo un modelo de cómo hay que afrontar las cosas malas que, de vez en cuando, nos pasan. El señor Hawking ha dicho que no tiene miedo a morir, pero que no tiene prisa por morirse. Y ha añadido una frase verdaderamente optimista: “Es mucho lo que quiero hacer antes”. Todo lo que digo hasta ahora no implica que este señor acierte siempre. Nadie acierta siempre. Por lo menos, yo meto la pata con una cierta frecuencia, según me dicen amigos míos, a quienes les agradezco mucho que me lo digan, porque así puedo corregir mis tonterías. El señor Hawking acaba de decir en un periódico británico que la idea del paraíso y de la vida después de la muerte es sólo “un cuento de hadas de gente que le tiene miedo a la oscuridad”. Y, para aclarar las cosas, dice que “el cerebro es un computador que dejará de funcionar cuando fallen sus componentes”. Os tengo que confesar que yo le doy bastantes vueltas al tema de Dios, de la muerte, del más allá. Porque me parece que son asuntos de suﬁciente importancia como para tenerlos en cuenta de vez en cuando. A mí, pensar que cuando me duele la cabeza, en vez de tomar Gelocatil, tengo que coger una aceitera y engrasar el computador que llevo sobre los hombros, es algo que no me gusta. Me gusta pensar que soy algo más que un computador o que muchos computadores. Ahora mismo, cuando escribo este artículo en un PC Toshiba, me miro al espejo y me encuentro bastante diferente del chisme este. Y más guapo. Cuando me enamoré de mi mujer, cosa bastante fácil porque es un sol, no tuve la sensación de que el computador se ponía en marcha y que, para evitar enamorarme, bastaba con apretar la tecla Del. Me pareció que era algo mucho más

pueden presumir de lo listo que era su abuelo (q.e.p.d.). La teoría tiene un enunciado muy simple: 1. Soy partidario del mínimo riesgo. 2. Por eso intento ser buena persona. (Otra cosa es que lo consiga.) 3. Me da la impresión de que hay mucha gente que intentan ser buenas personas. 4. Me da la impresión de que hay mucha gente -la estamos sufriendo- que no sólo no quieren ser buenas personas, sino que quieren ser muy malas personas.

complejo, mucho más soﬁsticado y, por supuesto, mucho más bonito. Mi padre era comerciante. Teníamos un negocio familiar del que ya he contado algunas cosas. Era un hombre prudente. Me decía a veces que, como buen comerciante, procuraba que el negocio fuera bien, sin demasiadas audacias locas ni demasiadas seudoprudencias cobardicas. Siempre pensaba en guardar “para el día de mañana”. Seguramente por su inﬂuencia, yo también pienso frecuentemente en el día de mañana. Y cuando uno está cerca de los 78 años, ese día de mañana incluye el día en que uno acaba su existencia en este mundo. Por eso, cuando en esta vida loca en la que estoy metido, alguien me pregunta: “y usted, ¿cómo ve su futuro?”, siempre contesto: “corto”. (Y si se alarga un poco, mejor. Me pasa lo mismo que a Stephen Hawking: no tengo ninguna prisa en morirme.) Lo que pasa es que si pienso que soy un montón de chips y un montón de cables que hay que enchufar, me entra la depre. Y si veo tanta canallada por el mundo y tanta gente buena por el mundo y pienso que, de aquí a unos años, todos serán computadores tirados a la basura, la depre va subiendo. Y le empiezo a tener envidia a Helmut, mi perro, que el tío puede ser que no sea racional, pero se pega la vida padre. Cuando quiere comer, come. Cuando quiere dormir, que es casi siempre, duerme. Debe ser un computador de peor clase que yo, pero cuando se muera, que le quiten lo bailao.

Hay una cosa que no hace Helmut y que me parece que diferencia su computador del mío: no sonríe nunca. Cuando le hago caricias, me mira con unos ojos muy majos que tiene debajo de los pelos que le cubren la cara, me pega una par de lametones, hace un runruneo de mimo, pero el tío no sonríe nunca. Pienso que, entre Helmut y yo, debe haber alguna diferencia. Alguna diferencia que hace que

DOY BASTANTES VUELTAS AL TEMA DE DIOS, DE LA MUERTE, DEL MÁS ALLÁ yo pueda pensar que, cuando me muera, algo pasará. A mí, lo del Juicio después de esta vida me parece que es de sentido común. En las empresas hay juicios, no finales, pero juicios, todos los días. Juzgamos a Fulano y decimos de él que es un impresentable. Y le despedimos. Juzgamos a Mengano y decimos que es un tío muy bueno porque es honrado, porque trabaja mucho y trabaja bien y porque ayuda a los demás. Y no le subimos el sueldo, por aquello de cuidar los gastos fijos, pero igual le damos un sobre (negro) a final de año Hacemos juicios a diario sobre cosas que, al fin y al cabo, no son definitivas, porque Fulano puede dejar de ser impresentable y a Mengano le puede dar la neura y

volverse vago y egoísta. En el Juicio ﬁnal hay una cosa que me molestaría mucho. Ya sabéis que los que creen en estas cosas dicen que, ese día, el Juez separará a las ovejas de los cabritos. A mí, me gustaría más ese día ser oveja que cabrito. Porque en esta vida estoy cansado de ver cabritos. No lo digo como un insulto, sino por seguir la misma nomenclatura. Cabritos que hacen mucho daño a la gente, con su mal comportamiento en las empresas, que es donde la gente pasa horas y horas, y amargan la vida a esa gente, que va luego y amarga la vida a su familia. Cabritos que hacen mucho daño a la gente en muchas instituciones que conocemos. Cabritos que, con eso de que el business is business cometen verdaderas tropelías. Los cabritos (sigo con la nomenclatura) no pertenecen a una clase social determinada. Como dicen los cursis, esta es una actitud “transversal”. Transversal hacia la derecha, hacia la izquierda, hacia el centro, hacia arriba y hacia abajo. De las aﬁrmaciones de Stephen Hawking, deduzco que, como dice el tango “Cambalache”, “Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor, ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador”. Pero yo no me creo que sea lo mismo. Y como todos tenemos derecho a fabricar teorías, he diseñado la teoría del mínimo riesgo, que igual patento y de aquí a unos años se llama la teoría Abadía, se enseña en el IESE y mis nietos

5. Con ese panorama, puede haber dos posturas: a. La de Hawking (los computadores buenas personas y los computadores canallas, todos al mismo basurero) b. La mía (¡qué atrevimiento, Dios mío!): i. No somos computadores ii. Somos personas iii. Unos, ovejas. iv. Otros, cabritos 6. Para las ovejas: a. Si tiene razón Hawking, se morirán, habrán intentado ser buenas personas, su familia y sus amigos se lo agradecerán, y a la basura. b. Si tengo razón yo, se morirán, habrán intentado ser buenas personas, su familia y sus amigos se lo agradecerán y Alguien les dará un premio. 7. Para los cabritos: a. Si tiene razón Hawking, se morirán, habrán intentado ser malas personas, su familia y sus amigos les aborrecerán antes de olvidarles, y a la basura. b. Si tengo razón yo, se morirán, habrán intentado ser malas personas, su familia y sus amigos les aborrecerán antes de olvidarles y, lo peor de todo, Alguien les llamará (en público) “cabritos”, con todas sus (malas) consecuencias. Y hasta aquí llego. Y, por si no ha quedado claro, digo que no quiero ser cabrito, porque el riesgo es muy alto. Prefiero ser oveja, por si acaso el Sr. Hawking se equivoca. Porque, si me equivoco yo, no pasa nada, y si se equivoca Stephen, me pasa mucho y prefiero no jugar a la ruleta rusa. www.elconfidencial.com

Penedès Econòmic

juny 2011

EMPRESA

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista col·legiat

Educació, emprenedoria i recursos: Les tres claus de la innovació S’ha dit, amb raó, que la innovació és vital per al creixement econòmic, sent decisiva per aconseguir tenir una societat desenvolupada, amb major qualitat de vida per a tots. Per tant, és indispensable apuntar les polítiques públiques i iniciatives privades cap als factors fonamentals que desencadenen els processos d’innovació, en els diferents camps de les activitats del país. Hem escoltat en diverses ocasions que a Espanya la productivitat està estancada, després de l’alt percentatge de creixement aconseguit durant el final de la dècada dels 90 i el principi de la següent. L’explicació per a aquest fenomen és simple: el camí per tenir una productivitat alta es denomina innovació, la qual cosa significa necessàriament produir més amb els mateixos factors productius. Innovar és fer les mateixes coses que abans, però en millor forma. No obstant això, el món no és estàtic, no està detingut. Per contra, és dinàmic i hem d’aprendre a afrontar els nous desafiaments amb creativitat i utilitzant els recursos que disposem en la millor forma possible, amb la major eficiència. Per a això es requereix capacitat d’iniciar empreses de tota grandària o millorar les existents, i disposar de persones que tinguin competències laborals, coneixements i motivació per emprendre i per col·laborar més eficaçment en les empreses. Però també es necessita que exis-

teixin recursos per facilitar l’emprenedoria, impulsar l’indispensable millorament de l’educació i enfortir la creació i aplicació de coneixement, que és part ineludible de la innovació. Fins aquí, tot sembla coherent i fins i tot podríem dir que els ingredients i la recepta no semblen difícils. El problema és quan veiem les conclusions d’un estudi que es va realitzar a uns alumnes d’Aragó des que van finalitzar l’ESO fins al seu posterior seguiment durant cinc anys. Els resultats van ser els següents: el 72,6% de graduats en ESO preferia cobrar l’atur enlloc de tenir un treball, xifra semblant a la de la mitjana espanyola. Les dades publicades encara són més preocupants si mirem el col·lectiu d’estudiants de cicles formatius de grau superior, que és el que menys interès mostra, segons l’estudi, per aconseguir un lloc de treball, ja que, el 87,9% preferia cobrar la prestació d’atur. Malgrat aquesta xifres tant contundents, vull pensar que també hi ha molts joves que pensen diferent. En definitiva, per més recuros que tinguem, tenim un problema de fons molt més profund del que sembla, per tant necessitem un sistema educatiu, ja no diem enfocat a crear futurs empresaris, emprenedors, autònoms, etc., sinó enfocat a que els joves que pugen prefereixin treballar, sigui per compte propi o aliè, enlloc d’estar a casa o estar amb els amics sense fer res, res productiu és clar.

Bodegas Torres i Freixenet, entre les marques europees més reconegudes a nivell mundial REDACCIÓ

es Bodegas Torres i Freixenet es troben situades com a primera marca de vi europeu i tercera marca de vi escumós a nivell mundial, respectivament, segons l’informe anual publicat per la consultora independent britànica Intangible Business. L’informe, anomenat “The Power 100: The World’s Most Powerful Spirits & Wine Brands 2011”, valora les diferents marques d’arreu del món de forma independent. Des de l’any 2001, Intangible Business analitza anualment l’estratègia i el desenvolupament de prop de 10.000 marques de vins i begudes alcohòliques. En l’últim d’aquests informes, tant Freixenet com Bodegas Torres han aconseguit fer-se amb una posició del rànquing global, en concret se situen en 51a i 74a posició, respectivament. Segons la categoria de beguda, observem

que ambdues marques estan més ben posicionades, ja que els primers llocs els ocupen marques de begudes d’alt grau com el vodka o el ron. En el cas de vins escumosos, Freixenet es troba en 3a posició, per darrere de Moët et Chandon (1) i Veuve Clicquot (2). En aquest sector, la competència francesa és molt alta, ja que d’entre les deu primeres marques, vuit són franceses. Si observem el rànquing de vins, les Bodegues Torres apa-

reixen en 11a posició, però també és la primera marca europea de vins, ja que es troba envoltada de marques d’Estats Units i Austràlia. A l’informe, s’inclouen els majors propietaris a nivell mundial, un apartat en què també apareix Freixenet en la 24a posició i Bodegas Torres en la 26a. Aquesta classiﬁcació ens permet comprovar que dues bodegues familiars, nascudes a la comarca, s’han convertit en un referent del sector vinícola mundial.

Bombons Cudié crea el Bombó 2.0 a través de les xarxes socials REDACCIÓ

L’empresa familiar Bombons Cudié va celebrar la primera jornada de la creació del Bombó 2.0, una inicativa que neix amb la intenció de reunir els fans de les xarxes socials de les famoses catànies Cudié perquè elaborin un bombó al seu gust. El passat 4 de juny van arribar seguidors d’arreu de Catalunya i part de València. Persones de Vilafranca, Barcelona i Santa Coloma de Gramanet van participar en una iniciativa pionera a tota Espanya per poder fer realitat les creacions xocolateres en les pròpies instal·lacions de l’empresa, ubicades al polígon Clot de Moja d’Olèrdola. La nombrosa i variada assistència va sorprendre els organitzadors de l’esdeveniment, tal com va explicar el gerent de Bombons Cudié, Josep Miret, “la convocatòria ha tingut tant d’èxit, que no dubtem a repetirla. Hem gaudit molt veient com el consumidor s’interessa per les nostres creacions i, en general, pel món de la xocolata”. Després d’aquesta jornada, Bombons Cudié té intenció de posar a la venda

 Instal·lacions de Cudié al Polígon Industrial Clot de Moja

les propostes dels participants en www.cudieshop.com tal i com les van crear, ja que, al llarg de tot el matí, els organitzadors van poder comprovar el bon treball dels participants, que van maridar diverses xocolates sota l’atenció del Mestre Xocolater Oriol Llopart. Aquesta és una oportunitat que vol “donar el protagonisme que es mereixen als seguidors de la Catània”, tal com va argumentar Miret, i, a la vegada, també servirà “per col·laborar en una causa solidària ja que Bombons

Cudié destina un 3% del total de cada una de les compres que es realitzen a la botiga online a la Fundación Vida y Esperanza”. Sens dubte, l’empresa Bombons Cudié ha sabut adaptar-se a les oportunitats del món virtual, cosa que l’ha permès contactar amb prop de 5.000 seguidors repartits en les xarxes social de Facebook i Twitter, a més de tenir el suport del blog. Pels participants en l’esdeveniment, aquesta iniciativa “ha estat original, gratiﬁcant i a la vegada molt interessant”.

Penedès Econòmic

juny 2011

L’ANÀLISI

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

NO ME LO CUENTES, DEMUÉSTRAMELO

ace unas semanas, cerca de mi casa, pusieron una tienda pequeñita de bicicletas. Cuando paso delante de ella me da la sensación que no cabe ni una rueda ni un manillar más. Pero el dueño hizo una cosa muy inteligente. Fuera del local ha colocado varias bicicletas llamativas (eléctricas, de niños, de carreras,…) que pueden probarse. Todos los días hay gente que pasa por la tienda y al ver esas bicis se para y algunas veces prueban. Con frecuencia recibo folletos de hipermercados o grandes cadenas especializadas en deporte en las que anuncian bicicletas, pero aunque puedan parecerme interesantes sus ofertas, esos folletos acaban en el contenedor de reciclaje. La gran diferencia es que las empresas grandes basan su estrategia de marketing en la publicidad, en hablar de sí mismas y en las bondades de sus productos. Los pequeños comerciantes no llegan a tanta gente y no pueden basar su estrategia en la publicidad (ni por costes ni por medios), así que deben recurrir a la demostración, la evidencia, la prueba. Para mí, estos dos enfoques del marketing y el posicionamiento son perfectamente trasladables al mundo del Branding Personal. Siempre digo que el valor de la Marca Personal reside en la credi-

bilidad, en la conﬁanza. Si alguien se va a gastar 200 o 300 Euros en una bicicleta tendrá más posibilidades de comprarla si puede probarla o tocarla. Ya no tienes que esperar que otro te diga si es buena o mala, si pesa mucho o poco o si tiene componentes de buena calidad. Y cuanto más elevado es el precio del producto o cuanto más riesgo asumimos, más importancia tendrá la marca. Los profesionales hemos utilizado hasta ahora una herramienta publicitaria pésima, el CV. Es el

UNA LICENCIATURA ES UNA LÍNEA EN UN CV equivalente a un mal folleto que se mete en los buzones de gente a la que ni interesa ni seguramente creerá lo que dices. Además, tu “propaganda” va a perderse entre otros miles. Y aquí es donde entra la magia de Internet y es donde podemos hacer como el vendedor de bicicletas. En lugar de decirme lo bueno o buena que eres, mejor me lo enseñas y me das muestras de tu trabajo.  Una Licenciatura es una línea en un Currículum, pero doscientos posts hablando sobre un tema son

una excelente demostración de tu conocimiento.  Una Carta de Presentación es una forma aburrida de explicar quién eres pero un video con consejos sobre tu especialidad es la mejor forma de autopresentación.  Una recomendación de un antiguo jefe puede abrirte algunas puertas pero cuando todo el mundo habla de tí en La Red es fácil pensar que algo tendrá el agua cuando la bendicen.  Enviar tu candidatura a un anuncio en las páginas salmón puede conseguir que tu CV acabe con otros cientos pero un documento de cuatro o cinco páginas ofreciendo consejos sobre tu materia puede conseguir que decenas o centenares de personas lo impriman, lo repartan y lo guarden.  Responder a decenas de preguntas absurdas de un Headhunter puede desesperar a cualquiera pero explicar lo que haces en una presentación colgada en Slideshare puede demostrar tu singularidad.  Una batería de test de personalidad puede hacer creer que tu capacidad es medible, pero una conferencia, ponencia o charla puede llegar, además del cerebro, al corazón de mucha gente.  Levantarte todas las mañanas temprano a enviar tu candidatura a varios puestos que aparecen en portales de empleo puede tranqui-

lizar tu conciencia pero ofrecerte a hacer trabajos breves sobre tu especialidad a un empresario que conozcas en un evento de Networking puede ser deﬁnitivo. Pero además de lo importante que puede llegar a ser romper la barrera de desconﬁanza ofreciendo pruebas de tu saber hacer hay otro factor importante: Crear la Necesidad. Seguramente mucha de la gente que pasa por delante de la tienda de bicicletas no tenía pensado comprarse ninguna. Pero he visto como gente mayor se paraba a interesarse por las bicis con un pequeño motorcito eléctrico. De pronto sienten la necesidad de hacer ejercicio o de volver a la infancia. Siempre digo a mis alum-

nos que en muchas ocasiones hay directivos que no tienen ni idea de lo que está ocurriendo, por lo tanto diﬁcilmente podrán pensar que necesitan lo que puedes ofrecer por ejemplo con las Redes Sociales. Pero si aprovechas todas las ocasiones para explicar lo que puede hacerse y demostrar que tú eres la persona más adecuada para ello vas a tener todas las papeletas para que cuenten contigo. Entre otras cosas porque no conoce a nadie más. Por lo tanto, vete tomando nota de la lección que nos da el vendedor de bicicletas. Si quieres que te tengan en cuenta, no te dediques a hablar de lo bueno o buena que eres, mejor vas y me lo enseñas. www.marcapropia.net

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

DNI:

Firma:

Adreça: C.P.:

Subscripció anual: 10€ (I.V.A) inclòs

Població:

Telèfon: Email:

Envii aquest cupó a:

Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A 08720 Vilafranca del Penedès o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Nom i cognoms:

juny 2011

Penedès Econòmic

juny 2011

VINS&CAVES

L’Alt Penedès ha rebut 1,2 ME per a ajuts a les vinyes, la meitat que el 2010 El Departament d’Agricultura de la Generalitat ha destinat 3,8 milions d’euros a les vinyes catalanes. L’Alt Penedès és la comarca que més ajuts rep, seguida de la Terra Alta i l’Alt Camp LÍDIA OÑATE

l Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya va fer efectiu a mitjan maig el pagament de 3.857.678 euros i una superfície de 1.078 hectàrees a un total de 749 productors de tot el territori català, en concepte d’ajut del pla de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya de la campanya 2010-2011. Les xifres de l’actual campanya s’han reduït, sobretot, pel que fa a la quantitat de diners repartits, ja que l’any anterior es van destinar 8.084.573,47 euros, un 52,28% més que enguany, cosa que ha disminuït les possibilitats d’ajuda als productors. Malgrat això, les xifres en termes d’hectàrees són similars a la campanya 2009-2010, ja que només s’ha disminuït en un 3,54%. A l’Alt Penedès trobem una de freda i una de calenta, ja que per una banda és la comarca catalana que més percentatge d’ajuda rep amb un 31,87% del total d’euros destinats, un 33,28% d’hectàrees i un volum de productors que arriba al 31,77%. A més, aquesta campanya ha vist incrementat el percentatge de recepció dels ajuts econòmics en un 1,4% en relació al total

A fons

de Catalunya. Per contra, amb la disminució de diners per a les ajudes d’aquest any, també és de les comarques que més ho ha patit, ja que ha vist disminuïda a la meitat, un 50,09%, la quantitat econòmica rebuda, respecte a la campanya anterior, la qual cosa ha afectat els productors, un 15,9% han deixat de rebre’n. Si tenim en compte l’evolució de la comarca penedesenca en els últims tres anys, podem veure que del 2009 al 2010 l’Alt Penedès va endur-se 761.936,14 euros més, un 44,78% més de les ajudes econòmiques, que van arribar a 85,22 hectàrees més (increment del 30,72%) a un total de 54 productors més (increment del 23,58%). Sens dubte, durant la campanya 2009-2010, la comarca va obtenir dels millors resultats dels últims anys, que han fet que la campanya actual es percebi amb més desencís per les ajudes obtingudes. En termes absoluts, l’Alt Penedès ha rebut 1.233.881,97 euros menys, i una superfície de 3,84 hectàrees menys, a un total de 45 productors menys, respecte als 2.463.228,34 euros rebuts al 2010, i una superfície de 362,63 hectàrees, a un total de 283 productors. De les comarques que més ajudes reben en els tres aspectes mencionats (diners, hectàrees i productors) es troben la Terra Alta i l’Alt Camp. Des de fa anys, les tres comarques s’emporten pràcticament

els dos terços de les ajudes del pla de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya, ja que en l’últim trienni aquest trio comarcal ha sumat percentatges que oscil·len el 65 i 75% del total català. Cal dir que l’any passat aquest percentatge va arribar a baixar ﬁns a un 63%, fet que va permetre que altres comarques se’n beneﬁciessin, ja que amb l’augment de capital es va poder ajudar molts més productors de diferents indrets catalans. Mentre que l’Alt Penedès s’ha anat mantenint en els percentatges en relació amb el territori català, la Terra Alta ha vist com aquesta campanya ha millorat els seus resultats en tots els aspectes, de la mateixa manera que l’Alt

EL PLA DE REESTRUCTURACIÓ I RECONVERSIÓ DE VINYES El règim de reestructuració i reconversió de vinya té com a objectiu, pel que fa al raïm de viniﬁcació, adaptar la producció a la demanda del mercat. El règim inclou una o més de les accions següents: - La reconversió varietal, que inclou la que es faci mitjançant reempelts. - La reimplantació de vinyes - Les millores de les tècniques de gestió de vinyes relacionades amb l’objectiu del règim. Tot i això, el règim no inclou la renovació normal de vinyes que hagin arribat al ﬁnal de la seva vida

natural. L’ajut es concedeix per compensar els productors que s’acullin a un pla de reestructuració i reconversió de vinya per les pèrdues d’ingressos derivades de l’aplicació del pla; i per participar en les despeses de reestructuració i reconversió. D’aquesta manera es vol augmentar la competitivitat dels productors vitivinícoles i afavorir la modernització de les explotacions vitícoles, a més d’adequar les varietats de la vinya a les tendències del mercat per reforçar l’estructura del sector vitivinícola.

Camp. Tot i això, aquesta última va treure millor partit l’any anterior, aconseguint 1.644.909,65 euros, un 20,34% del total, i una superfície de 212,52 hectàrees, un 19,01%, a un total de 148 productors, un 16% del total.

EN LA CAMPANYA 2010-2011 S’HA PRIORITZAT MÉS ELS AJUTS ALS PAGESOS PROFESSIONALS Josep Marrugat, membre de l’executiva comarcal d’Unió de Pagesos, creu que aquest pla “és una ajuda molt important”, ja que permet “modernitzar les vinyes del pagès, cosa que ha servit a la indústria”. Aquest any, però, s’ha reduït la quantitat econòmica, el que ha deixat sense ajuts a molts pagesos, empreses o persones a títol individual amb iniciatives agràries que volien plantar vinya nova. Segons Marrugat, en la present campanya “s’han prioritzat els ajuts per als pagesos professionals” per tal de mantenir el sector ja existent. Tot i això, Marrugat veu factible plantar vinya sense ajuts, tal com ha fet enguany. També entén, però, que alguns pagesos s’hagin fet enrere per por a no poder afrontar els costos en cas de que la sol·licitud d’ajut fos denegada. Per Marrugat, aquesta incertesa “ha condicionat molt” la nova plantada de vinyes, “sobretot

per la cojuntura econòmica en què ens trobem”. Per contra, Francesc Pasqual, expresident de l’Associació de Viticultors del Penedès, veu els ajuts com un perill de cara al futur, ja que “vivim en un món d’excedents i aquests ajuts potencien l’augment de la producció, que devalua el preu del raïm”. Des del món de la pagesia reclamen unes altres línies d’ajuts que s’ajustin a la situació actual del territori, com per exemple, per fer un estudi de conreus alternatius o bé buscar vies per què els pagesos comercialitztin els seus productes. A més, Pasqual troba “incongruent” que la Comunitat Europea (que concedeix ajuts d’aquest tipus) “pagui per arrancar vinyes i després incentivi a plantar-ne de noves a qui vulgui continuar amb la producció vitícola”. D’aquesta manera, es produeix més cada any i això fa disminuir el preu del raïm. “Així no es pot competir”, ens afirmava Pasqual, que veu amb incertesa el futur del negoci. També reconeix que ha sol·licitat aquests ajuts, ja que “d’alguna manera m’he vist obligat, perquè sinó perdia competitivitat”. Des de l’Associació, es marquen dos objectius de cara a ajuts per a noves anyades. Un d’ells, que “contribueixi a portar valor afegit al raïm” i, l’altre, “uns ajuts que realment beneficiïn el territori i li aportin valor afegit”. Malgrat tot, Pasqual veu amb bons ulls que el Penedès formi part de les comarques que més diners reculli, ja que significa que “la gent encara aposta pel Penedès i que la tradició vitícola es manté”.

Penedès Econòmic

juny 2011

VINS&CAVES

A quin vi afecta més el canvi climàtic? L’increment de les temperatures previst per aquest segle obliga a plantar altres varietats

 Miquel A. Torres, propietari de Bodegas Torres

Després de quatre anys de treballs, les conclusions del projecte Cenit Demeter, que aglutina 26 bodeguers i 31 grups d’investigació espanyols, està a punt de respondre a com afectarà l’escalfament global a les varietats ull de llebre, verdejo i albariño. Per observar el previsible escenari al qual s’enfrontarien les vinyes en les properes dècades -ﬁns a 3 graus més de temperatura i un 50% menys d’aigua, en el pitjor dels casos-, l’empresari Miquel Torres, impulsor del projecte, va oferir una de les seves vinyes de Vilafranca del Penedès com a laboratori. En diferents recintes, han fet créixer 360 ceps de les tres citades varietats en diferents condicions climàtiques. Mentre unes creixen en una situació de temperatura i rec similar a la de la mitjana dels 10 últims anys, unes altres ho fan en un ambient controlat de tres graus més i un 50% menys d’aigua. A l’espera de l’anàlisi cientíﬁca dels resultats, al començament de 2012, l’observació dels ceps parla per si sola: la varietat a la qual més afecta l’escalfament és la d’albariño i la més resistent, la d’ull de llebre. Les que reben menys aigua posseeixen la meitat de l’envergadura que les altres, així com troncs i branques molt menys gruixuts. Per la seva banda, les que estan sotmeses a 3 graus més maduren unes dues setmanes abans i donen raïms amb característiques molt dife-

rents. La preocupació de Torres pels efectes del canvi climàtic va néixer arran de veure el documental «Una veritat incòmoda» (2007) de l’exvicepresident nord-americà Al Gore. Va ser llavors quan va començar a ser conscient que s’estava produint un canvi en les condicions climàtiques més accelerat del registrat en altres èpoques. I que tal fet anava a afectar a les vinyes, «molt sensibles als canvis de temperatura». La seva empresa, amb 10 milions d’inversió pressupostats per fer les seves bodegues més sostenibles i el compromís de reduir les seves emissions de CO2 en un 30% el 2020 respecte als nivells de 2008, ha aconseguit el guardó «Empresa verda de l’any», que lliura la revista britànica Drink Business. Espanya, amb el vinyer més extens del món en superfície, “és el primer país vinícola que assumeix el desaﬁament de combatre el canvi climàtic a través dels seus cellers i serà pioner en la lluita i adaptació”, aﬁrmava. De fet, així s’ha demostrat en l’organització de la jornada “Wineries for climate protection”, impulsada des dels cellers més grans del Penedès, que va aglutinar 300 cellers de les principals zones vitícoles del món el 10 de juny al Palau de Congressos-Fira de Barcelona. Unes jornades de debat i intercanvi d’experiències i coneixements en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del clima.

Dos vins i un cava de Freixenet reben la Gran Medalla d’Or L’Honoris 2006 de Bodegas Valdubón i l’Heretat de Segura Viudas guanyen al Monde Selection 2011 REDACCIÓ

El vi Honoris 2006 de Bodegas Valdubón, del Grup Freixenet, ha estat l’únic Ribera del Duero que ha obtingut la Gran Medalla d’Or del concurs Monde Selection 2011 de Brussel·les. Tan sols 5 grans vins, entre els 2.450 productes tastats, han aconseguit la distinció de Gran Medalla d’Or. Monde Selection és un Institut Internacional de Selecció de la Qualitat fundat el 1961, reconegut mundialment i que compleix estrictament els reglaments de la Unió Europea. Honoris de Valdubón, des de la seva primera anyada, ha estat premiat en nombroses ocasions. Així, l’Honoris 2003 va obtenir el Zarcillo de oro 2007, l’Honoris 2004 el Tempranillo de oro en el concurs Tempranillos al Mundo 2008 i el Bacchus de oro 2008. L’Honoris 2005 va guanyar la medalla d’or en el Concurs Internacional de Vins i Espirituosos 2009 de Sevilla, la Medalla d’Argent al Monde Selection 2009 de Brussel·les, la Medalla de Bron-

ze al Decanter 2009 i la medalla de bronze a l’International Wine Challenge 2009 de Londres. L’Honoris 2006 va obtenir 97 punts en la Guia Repsol 2010 i va guanyar la gran medalla d’or en el Monde Selection 2011. D’altra banda, la nova anyada del vi Fra Guerau 2006 de Freixenet ha estat guardonada amb la gran medalla d’or del concurs mundial de Brussel·les. Aquest concurs, situat en el rang dels campionats del món del tast, va ser creat l’any 1994 i hi participen uns 250 experts mundials, que avaluen més de 6000 vins i espirituosos. Així mateix, la prestigiosa revista Wine

and Spirit anualment distingeix els 100 millors vins de l’any en el mercat dels Estats Units i Fra Guerau, 2004, ha estat escollit com un d’ells. Fra Guerau està situada a la zona costanera de la comarca del Priorat, el Montsant. Deu el seu el seu nom al frare Guerau Miquel, un dels personatges més famosos del Montsant, per retre homenatge al frare cistercenc i als cartoixans que van portar a la regió la cultura de la vinya. La capacitat d’elaboració d’aquest celler és d’uns 3.500 Hl i compta amb una nau de criança amb quatre botes de roure americà i francès.

Vaquos Criança de Pinord D.O. Ribera del Duero aconsegueix 92 punts a la Wine & Spirits Magazine REDACCIÓ

La revista nord americana Wine & Spirits ha tastat i puntuat el vi Vaquos Criança, que Bodegues Pinord elabora a la Ribera del Duero.La revista qualifica amb 92 punts el Criança de Vaquos i el destaca com “elegant i sofisticat”. Els sabors els marca com “generosos, a fruites vermelles madures com maduixes i tocs de fruits secs, donant-li una profunditat deliciosa”. Wine & Spirits també el defineix de “robust o amb una acidesa ferma”, i el recomana maridar amb un bon estofat de carn. Des que Pinord comencés a comercialitzar els seus vins Vaquos a principis d’aquest 2011, ha rebut molt bones crítiques dels mitjans i experts del sector i, aquesta menció a la revista Wine & Spirits, és la primera que rep del mercat internacional.

El vi Mireia de Bodegues Pinord va obtenir la distinció Diamant en la categoria de vins blancs sense fusta, durant la Fira Fenavin. Aquesta distinció s’enmarcava dins els Premis “Vino y Mujer” que són reconeguts en el calendari 2011 com a Concurs Oﬁcial de Vi, un dels deu més importants a nivell nacional. D’altra banda, Bodegues Pinord va presentar recentment Diorama, una nova col·lecció formada per sis vins monovarietals procedents de vinyes ecològiques que s’adrecen tant a un públic iniciàtic com als consumidors més experts. El vi s’ha obtingut del raïm que s’ha cultivat a la ﬁnca Pinord de Muntanyans, a l’Alt Penedès. Alguns vins de la col·lecció, els de raïms de garnatxa, s’han elaborat amb els raïms de la D.O. Terra Alta, ambdós procedents de vinyes ecològiques també. Les sis varietats que protagonitzen

la col·lecció Diorama són Syrah, Merlot, Blanc Chardonnay, Cabernet Rosat, Garnatxa Blanca i Garnatxa Negra. Les etiquetes tenen un disseny modern i colorit que lliga amb la tipologia de raïm del vi.

Penedès Econòmic

juny 2011

LLIBRES

Una guia pràctica per a abrumats, introvertits i desconnectats

¡Odio el networking! (pero lo necesito) DEVORA ZACK EMPRESA ACTIVA 14,00€

L’autora, que és un pèl introvertida confessa com una exitosa conferenciant que parla enfront de milers de persones cada any, ha vist que la majoria dels llibres sobre networking assumeixen que per tenir èxit has de convertir-te en un extrovertit o almenys semblarho. Però no, hi ha altres formes de relacionar-se sense deixar

de ser qui és un. Networking és una ﬁlosoﬁa que consisteix en l’establiment d’una xarxa de contactes professionals que ens permet donar-nos a conèixer a nosaltres i al nostre negoci, escoltar i aprendre dels altres, trobar possibles col·laboradors, socis o inversors. Es tracta d’intercanviar informació i contactes, i d’establir relacio-

Si busques resultats diferents no has de fer sempre el mateix

Inteligencia comercial LLUÍS BASSAT PLATAFORMA 18,00€

Picasso i Van Gogh estan avui en els millors museus el món. No obstant això, en tota la seva vida Van Gogh només va aconseguir vendre un quadre. Picasso, en canvi, va vendre tota la seva producció, que va ser molta, es va fer immensament ric i ningú va gosar mai dir que la seva pintura fos comercial. El que era comercial

era la seva intel·ligència. Aquest és un dels molts exemples que Lluís Bassat utilitza en aquest llibre per explicar què és la intel·ligència comercial, per a què és necessària, i com podem desenvolupar-la si no hem tingut la sort de néixer amb ella. Per a això compta a més amb els testimoniatges de grans

ns amb persones que comparteixin interessos professionals comuns. Fem networking per avançar en la nostra carrera, per expandir el nostre negoci, per augmentar la nostra visibilitat i per millorar la nostra xarxa de contactes. Aquest llibre sacseja els estereotips sobre la gent que odia el networking. No són tímids o misantrops, sinó que són reﬂexius i prefereixen pensar abans de parlar. ja que els han dit que el networking és sobre xerrar i realitzar contactes cons-

exponents de la intel·ligència comercial en els nostres dies, com són Isak Andic (Mango), Emilio Botin (Santander), Peter Brabeck (Nestlé), Francisco Daurella (Cobega), Shelly Lazarus (Ogilvy), Ingvar Sviggum (Ford) i Kees van der Graaf (Unilever). Al llarg de les seves pàgines, descobrirem que la intel·ligència comercial no és un truc per vendre més. És una manera de fer que genera conﬁança, indispensable per a tot tipus d’empreses, tot tipus

tantment, dedueixen que no és per a ells. Però sí ho és. En aquest llibre de 224 pàgines, l’autora destrossa els tradicionals consells sobre networking que pretenen ser universals. Cadascú segons les seves pròpies qualitats pot realitzar el networking com més li plagui. La vida no és una altra cosa que una gran oportunitat de fer networking. Devora Zack és conferenciant i consultora i treballa amb les principals institucions i empreses dels Estats Units.

de professionals i tots aquells que necessitin convèncer a algú d’alguna cosa. Que som tots. Tot i la importància que Lluís Bassat ha desenvolupat en el sector de la publicitat, ha estat més conegut entre el públic general a causa de la seva relació amb el Futbol Club Barcelona, en presentar-se a les eleccions per a la presidència de l’entitat. Al 2004, es va incloure en una llista de «Els homes més inﬂuents de la publicitat»

juny 2011

Penedès Econòmic

juny 2011

TECNOLOGIA

Apple anuncia el llançament dels nous iMac amb processadors quad-core Els nous ordinadors de sobretaula d’Apple, que ja estan disponibles en els canals habituals, tenen uns preus d’entre 1.149 i 1.899 euros JOSEP BARELLA Apple ha actualitzat el seu ordinador compacte iMac amb la pròxima generació de processadors quad-core, amb un nou i potent circuit gràfic, amb la revolucionària tecnologia d’I/S Thunderbolt d’alta velocitat i una nova càmera FaceTime HD. El nou iMac, que parteix dels 1.149 euros amb IVA inclòs (970,33 euros, sense IVA ni canon), és fins a un 70 per cent més ràpid i els seus nous gràfics tripliquen el rendiment de la generació anterior. “Els nostres clients adoren el disseny d’alumini de l’iMac, la seva espectacular pantalla i naturalesa compacta”, assegura Philip Schi-

APPLE ESPERA SUPERAR ELS 68.000 MILIONS D’EUROS DE FACTURACIÓ AQUEST 2011 ller, vicepresident de Màrqueting de Producte mundial d’Apple. “Amb la nova generació de processadors quad-core, potents nous gràfics, tecnologia Thunderbolt i càmera FaceTime HD, hem millorat encara més el millor ordinador de sobretaula del món”. El nou iMac incorpora processadors Intel Core i5 quad-core, amb l’opció per al client d’optar per processadors Core i7 de fins a 3,4 GHz. Aquests processadors de pròxima generació incorporen un controlador de memòria integrat que brinda una sorprenent experiència en sensibilitat i rapidesa, a més d’un nou i potent motor multimèdia d’alt rendiment per a codificar i decodificar vídeo. Gràcies als nous processadors gràfics AMD Radeon HD, els nous iMac incorporen els circuits gràfics més potents integrats fins ara en un ordinador compacte. L’iMac és el primer ordinador de sobretaula del mercat que incorpora la revolucionària tecnologia d’Entrada/Sortida Thunderbolt. L’iMac de 21,5 polzades disposa d’un port Thunderbolt, mentre que el model de 27 polzades inclou dos ports, per oferir encara major capacitat d’expansió. Desenvolupada per Intel en col·laboració amb

Apple, Thunderbolt permet unes possibilitats d’expansió impossibles fins ara en un ordinador compacte. Dotada de dos canals bidireccionals amb velocitats de transferència de fins a uns sorprenents 10Gbps per canal, Thunderbolt entrega PCI Express directament a perifèrics externs d’alt rendiment com arrays RAID, i pot suportar dispositius FireWire i USB de consum i xarxes Gigabit Ethernet per mitjà d’adaptadors. Thunderbolt suporta també DisplayPort per connectar a monitors d’alta resolució i funciona amb els actuals adaptadors per a pantalles HDMI, DVI i VGA. L’iMac inclou una càmera FaceTime HD integrada i l’innovador programari FaceTime d’Apple per a realitzar video-trucades, de gran nitidesa i a pantalla completa. La nova càmera permet realitzar video-trucades en alta definició amb tots els ordinadors Mac equipats amb FaceTime HD i video-trucades en definició estàndard amb iPad 2, iPhone 4, la generació actual d’iPod touch i amb altres models de Mac basats en processadors Intel. L’iMac segueix caracteritzat pel seu elegant disseny d’alumini i cristall, espectacular pantalla d’alta resolució IPS amb retroiluminació LED, slot per a targetes de memòria SD i s’acompanya dels innovadors Magic Mouse o Magic Trackpad d’Apple. Avançant en el compromís d’Apple amb el medi ambient, la família d’ordinadors de sobretaula d’Apple és capdavantera en disseny “verd”,

 El nou iMac segueix caracteritzat pel seu elegant disseny d’alumini i cristall

Les accions d’Apple pugen un 3.930% en els últims 10 anys Les accions del fabricant nordamericà d’ordinadors i dispositius electrònics Apple acumulen una revalorització del 3.930% en els últims deu anys, convertint-se en el millor valor amb diferència del mercat nord-americà des de 2001, segons destaca un dels articulistes de referència del lloc web d’informació econòmica Marketwatch, pertanyent al grup NewsCorp. L’article destaca que, mentre el S&P 500 de la Borsa de Nova York tot just es

revaloritza un 8% en l’última dècada, amb grans valors com WalMart o Cisco pràcticament plans o amb pèrdues signiﬁcatives com Microsoft, General Electric o Bank of America, el valor de les accions de la companyia dirigida per Steve Jobs gairebé s’ha mul-

tiplicat per 40, ﬁns situar-se al voltants dels 350 dòlars. “El 2001 Apple tot just acabava de començar a convèncer Wall Street del seu valor com a inversió i les seves accions cotitzaven entorn els 9 dòlars, mentre que la seva xifra de negoci per a aquell exercici ﬁscal arribava als 5.300 milions de dòlars (3.630 milions d’euros), en contrast amb les previsions de superar els 100.000 milions de dòlars (68.512 milions d’euros) de facturació aquest any”.

respectuós amb el medi ambient. L’iMac incorpora pantalles amb retroiluminació LED exemptes de mercuri i realitzades amb cristall lliure d’arsènic. L’iMac utilitza components i cables sense PVC, està fabricat amb materials altament reciclables, i es caracteritza per dissenys d’embalatge i de sistema eficients en l’ús de materials. Tots els ordinadors iMac vénen amb Mac US X Snow Leopard, el sistema operatiu més avançat del món; i amb iLife, l’innovador paquet d’aplicacions d’Apple per crear i compartir fotos, pel·lícules i música. Snow Leopard es recolza en una dècada d’innovació i inclou la Mac App Store on localitzar magnífiques noves aplicacions per al Mac. iLife ’11 inclou iPhoto, amb espectaculars visualitzacions a tota pantalla per explorar, editar i compartir fotos; iMovie amb eines potents i fàcils d’usar per transformar vídeos domèstics en divertits trailers de cinema i pel·lícules; i GarageBand amb noves formes de millorar la interpretació d’instruments per part de l’usuari i de crear magnífics temes musicals. Els nous iMac estan disponibles a l’Apple Store per Internet (www. apple.com/és/), en les botigues pròpies Apple Retail Store i en el canal de distribuïdors autoritzats Apple. L’iMac de 21,5 polzades està disponible en dues configuracions: una amb un processador Intel Core i5 quad-core a 2,5 GHz, AMD Radeon HD 6750M i disc dur de 500GB al preu recomanat de 1.149 euros amb IVA inclòs, i un altre amb un processador Intel Core i5 quad-core a 2,7 GHz, AMD Radeon HD 6770M i disc dur de 1TB al preu recomanat de 1.449 euros amb IVA inclòs. El nou iMac de 27 polzades està disponible en dos models: un amb un processador Intel Core i5 quad-core a 2,7 GHz, AMD Radeon HD 6770M i disc dur de 1TB al preu recomanat de 1.649 euros amb IVA inclòs, i un altre amb un processador Intel Core i5 quad-core a 3,1 GHz, AMD Radeon HD 6970M i disc dur d’1TB al preu recomanat de 1.899 euros amb IVA inclòs. Entre les opcions de configuració a mida s’inclouen processadors Intel Core i7 més ràpids a velocitats de fins a 3,4 GHz, major capacitat en disc dur de fins a 2TB, unitat d’emmagatzematge d’estat sòlid de 256GB, memòria de sistema DDR3 addicional i Pla de Protecció AppleCare.

Penedès Econòmic

juny 2011

TECNOLOGIA

Informàtics per força Els empleats perden fins a dues hores a la setmana per solucionar problemes causats per la informàtica REDACCIÓ

Segons un estudi recollit per BCN Binary, consultora tecnològica especialitzada en estalvi de costos i augment de la productivitat, els treballadors d’oﬁcines dediquen entre mitja hora i dues hores a la setmana a solucionar problemes amb els sistemes informàtics. Aquesta pèrdua de temps, si es computa a nivell anual, arriba a la xifra de més de 100 hores perdudes per solucionar contratemps que sorgeixen amb els equips informàtics. Hi ha la creença general, entre els responsables de les empreses, que aquests “petits contratemps” diaris, que fan que el treballador deixi

el que estigui fent per solucionar un problema informàtic, no causa major problema. Tanmateix, i tal com es destaca des de BCN Binary, “aquesta minva de temps, a la llarga, es transforma en una minva de productivitat, que es tradueix, ﬁnalment, en una pèrdua important de diners per part de l’empresa”. El principal motiu que s’addueix per no voler invertir en nous equips informàtics ni disposar d’un servei de manteniment informàtic que tingui els equips al dia, és el cost que això suposa. En canvi, si bé aquesta inversió en tecnologia pot semblar a priori una inversió innecessària, “en un curt termini de temps, mostrarà la seva rendibilitat, i evitarà mals pitjors, com la falta de motivació dels em-

 Solucionar els problemes informàtics, suposa un cost molt alt per a les empreses

pleats per la sensació que no poden realitzar el seu treball d’una manera correcta “, comenten des de BCN Binary. De fet, un 33,7% dels empleats opina que les avaries de maquinari són un dels majors motius d’estrès a la feina. Aquesta falta de motivació dels equips

desemboca en una reducció de la productivitat. Per aquest motiu, és primordial tenir equips renovats, programes actualitzats i un servei de manteniment informàtic que ofereixi un correcte funcionament durant tot l’any. Per exemple, un dels principals avantatges de dis-

posar d’un servei de manteniment informàtic és l’immediat estalvi de costos a causa de l’automatització de les funcions de continuïtat empresarial, a més del fet de poder evitar pèrdues d’informació i d’activitat a causa de l’aturada d’un servei.

El comerç electrònic a Espanya Creix un 400% els va créixer un 27% el 2010 atacs als terminals El comerç online va sumar, al llarg de l’any, 100 milions de transaccions, un 34,8% més que el 2009

Font: Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones

JOSEP BARELLA La compra-venda de béns i serveis a través d’Internet va moure un volum de negoci rècord de 7.317,6 milions d’euros a Espanya durant el 2010, un 27,2% més que al 2009, segons les dades de l’últim informe de Comerç Electrònic publicat per la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT). El comerç online va sumar, al llarg de l’any, 100 milions de transaccions, un 34,8% més que al 2009, quan es van arribar als 74,3 milions d’operacions. Durant el quart trimestre de 2010 (octubre-desembre), el balanç

també va ser positiu: 1.911 milions d’euros, amb un increment interanual del 21,4%. Encara que el creixement de volum de negoci va ser més moderat que en mesos anteriors, és el setè trimestre consecutiu de rècord en ingressos. A més, va destacar l’augment molt considerable del nombre de transaccions: 28,5 milions d’operacions en el quart trimestre, 4,3 milions més que en trimestre anterior i 6,4 milions més que en el mateix període de 2009 Per activitats, el sector turístic (agències de viatges i operadors turístics, transport aeri i transport terrestre de viatgers) va reunir el 29,5% del total de facturació on-

line. Van seguir en la classificació de branques d’activitat amb major volum de negoci el màrqueting directe (7,4%), els espectacles artístics, esportius i recreatius (6,0%), els jocs d’atzar i apostes (6,0%) i les peces de vestir (4,0%). Igual que en els dos últims anys, les compres realitzades a llocs web espanyols van ser les que més pes van tenir per volum d’ingressos durant el 2010, representant el 54,7% del total dels ingressos per comerç electrònic, fins arribar als 4.002 milions d’euros. Dintre d’aquest capítol es recullen les compres realitzades des d’Espanya a pàgines web espanyoles (3.164 milions d’euros) i les compres realitzades des de l’estranger i amb destinació a webs espanyols (838,61 milions d’euros). Per contra, les compres realitzades des d’Espanya a pàgines web estrangeres van representar el 45,3% del total d’ingressos, fins a arribar a els 3.315 milions d’euros. Per àrees geogràfiques, la Unió Europea, com ve ocorrent en els passats trimestres, va ser la destinació preferida per realitzar compres a l’estranger. El volum de negoci va ser un 89% del total.

mòbils amb Android

JOSEP BARELLA L’augment dels atacs informàtics en els últims mesos és una realitat que demostren els casos de Playstation 3 de Sony i Facebook. En aquest espiral de ciberatacs, un estudi de la multinacional Juniper Networks assegura que Android és l’objectiu mòbil favorit del ‘malware’. El sistema operatiu mòbil de Google ha experimentat un augment del 400 per cent en els codis maliciosos. Els ‘smartphones’ d’última generació són pràcticament ordinadors de mà, són massius, cada cop s’assemblen més a ordinadors i estan més connectats. I els pirates informàtics estan demostrant un interès molt elevat en aquests dispositius i els atacs a mòbils s’han incrementat. Els usuaris guarden dades personals en els dispositius i, per norma general, no disposen de sistemes d’antivirus com si fan en altres equips. Els ‘intrusos’ s’han adonat d’aquest fet i s’han ﬁxat en

els sistemes mòbils, per convertir-los en els nous objectes de desig. Segons les dades de Juniper Networks, el més perjudicat és Android. El sistema operatiu de Google és cada cop més present i ha experimentat un augment del 400% d’atacs per codi maliciós. Segons l’estudi, la majoria dels atacs arriben a través de connexions Wi-Fi. Els usuaris es connecten a xarxes no protegides que, sense saber-ho, permeten la distribució de programes maliciosos als seus equips. Hi ha, però, mètodes més tradicionals. Els SMSs encara funcionen i els pirates els aproﬁten per infectar dispositius. En un 17% dels atacs, el programa maliciós ha arribat a través de missatges curts. En aquest cas, la majoria són SMSs que intenten que l’usuari respongui o truqui a un número de tariﬁcació addicional i en pagui les conseqüències. La descàrrega d’aplicacions també pot comportar l’accés a codi maliciós.

Penedès Econòmic

juny 2011

HISTÒRIA

ELS ORÍGENS A L’ALT PENEDÈS DEL COOPERATIVISME AGRARI La pagesia de la comarca va organitzar-se per mancomunar serveis als anys 20 i 30 del segle XX. Molts pagesos van poder tirar endavant gràcies al front comú fet als sindicats i cooperatives agràries

esprés de la crisi de la fil·loxera en què la pagesia i els elaboradors de vins es van haver de reinventar completament començant per la utilització del peu de cep americà empeltant les varietats autòctones. L’inici de la recuperació va coincidir amb la primera guerra mundial en què l’augment dels preus dels productes, sobretot el sulfat de coure i el sofre, provocava que el pagès hagués de fer front a un augment de les seves despeses fixes. Aquest fet es va maridar amb la situació d’inestabilitat que des de finals del segle XIX vivia la pagesia per qüestions relacionades amb l’accés a la terra i els contractes entre arrendador i llogater com la rabassa morta i l’aparceria, contractes del tot desfavorables per al pagès. Els orígens del cooperativisme agrari a Espanya i Catalunya caldria situar-los amb l’aprovació de la Llei d’Associacions de 1887. Aquest marc legislatiu va resultar clau per a aquelles persones que

aquells temps el cooperativisme agrari: “la defensa contra el comerç de mala fe, les crisis agrícoles, la falta de material d’elaboració, l’elaboració defectuosa i la repressió del frau”. Dels punts que citava Campllonch, comentarem que la defensa contra el comerç de mala fe feia referència a la mala praxis que alguns venedors d’adobs empraven per aproﬁtar-se del pagès i vendre-li fertilitzants químics de mala qualitat a un preu elevat. Per tal d’evitar aquesta situació calia comprar els adobs en grans quantitats i des d’una entitat amb el suﬁcient pes com per fer front al pagament i a un possible frau en la compra. Però, sens dubte, els punts més importants són els que feien referència a l’elaboració perquè s’ensenyaven i empraven nous mètodes de producció de vins i aiguardents per millorant la qualitat dels productes; i, per tal de solucionar la manca de material d’elaboració, els sindicats i cooperatives oferien espais per encabir el

 El Sindicat Agrícola de Moja creat l’any 1921

creien en un sistema alternatiu -ja en aquell temps- propis de l’ideari diferent establert que sorgia aleshores. El cooperativisme agrícola es dividia en tres àmbits ideològics i socials: l’agrupació de pagesos amb una inﬂuència de l’anarquisme; les cooperatives de parcers, mitgers i masovers vinculats a l’ideari del republicanisme federal; i els propietaris. L’enginyer de l’Estació Enològica de Vilafranca, Isidre Campllonch Romeu, va exposar el 1917 les causes que portaven a fomentar en

most per produir el vi ja què, tot sovint, el pagès no disposava de tines i cups per emmagatzemar el producte. Molts d’aquests sindicats i cooperatives agrícoles, oferien als seus associats l’ús d’eines i maquinària, com per exemple, màquines de batre; una secció de crèdit en què es constituïa una caixa per facilitar préstecs als seus associats amb un interès reduït i poder ﬁnançar operacions pròpies de l’entitat; i funcionar com a cooperativa de consum, en què es compraven a

l’engròs diferents productes per al camp i també per a la llar per obtenir un preu més reduït i vendre’l als seus associats amb un cost menor del què el podrien trobar en altres botigues. Els sindicats i les cooperatives agràries disposaven de diferents serveis per als seus associats que rebien de manera gratuïta o a un preu més reduït. Així, la majoria de cooperatives disposaven d’un cafè per fer les tertúlies que tot sovint era l’únic establiment d’aquest tipus al poble. Igualment, també hi havia servei de biblioteca, barberia, de festes... A l’Alt Penedès, es van constituir un bon nombre de sindicats i cooperatives agrícoles arreu del territori. La majoria dels que es van crear entre els anys 1910 i el 1930 van durar poc temps més, ja què després de la guerra civil espanyola molts d’ells van ser suprimts pel nou règim franquista i els seus edificis i maquinària van ser confiscats per l’Estat i cedits als ajuntaments i a l’Hermandad de Labradores i Ganaderos que feia, en molts casos, funcions semblants als sindicats. Al Gran Penedès es van crear -per posar solament alguns exemplesel Sindicat Agrícola Cooperatiu Unió d’Agricultors de Pacs del Penedès el 1921; El Sindicat Agrícola de Moja el 1920; el Sindicat Celler Agrícola de Les Cabanyes el 1919, el Celler Cooperatiu de La Granada el 1920, el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues el 1922, el Celler Cooperatiu de Moja el 1921, la Cooperativa Agrícola i Centre Recreatiu del Pla del Penedès el 1920, la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Calafell el 1921 i la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de L’Arboç el 1919. L’Administració pública de l’Estat i, més tard, de la Generalitat de Catalunya van impulsar aquest tipus d’organitzacions empresarials. Les Corts espanyoles van legislar per donar un marc legal als sindicats i a les cooperatives que anaven sorgint arreu de l’Estat des de finals del segle XIX. Més tard, amb el traspàs de competències del camp agrícola a la Generalitat de Catalunya segons marcava l’Estatut d’Autonomia de 1932, el govern català va fixar noves lleis en aquest camp. La primera llei aprovada va ser la Llei de Sindicats de 1906 que be-

 El Celler Cooperatiu de Les Cabanyes

neﬁciava als sindicats i cooperatives amb l’exempció del pagament d’impostos de timbre i de drets de constitució. A més, el Ministeri de Foment es comprometia a donar als sindicats eines i maquinària per fer més productiu el camp i suport

S’OFERIEN LLOGUERS A PREUS BAIXOS DE MÀQUINA AGRÍCOLA QUAN EL PAGÈS NO PODIA ADQUIRIR LA MAQUINÀRIA en l’aprenentatge de nous mètodes de treball amb la difusió dels avenços agrícoles. Desconeixem si aquesta bona intenció es va dur a bon port arreu de l’Estat. A Catalunya, el nou sistema institucional i polític de la segona república, el va portar a adquirir competències en la majoria dels àmbits, també en el d’agricultura. El 1934 es van aprovar dues lleis del tot favorables a la creació de cooperatives: la Llei de Bases de la Cooperació per a cooperatives, mutualitat i sindicats agrícoles, i la Llei de Cooperatives. En la primera llei es posava el marc legal de les entitats de caire agrícola indicant com s’havien de regir, per exemple,

amb la igualtat de vot entre tots els socis o la distribució d’excedents de manera proporcional segons la participació de cada associat en les operacions socials. La Llei de Cooperatives marcava que tots els socis tenien els mateixos drets i deures, l’organització de juntes directives i assemblees, el repartiment de l’excés de percepció... i es posaven per escrit les diferents tipologies jurídiques de cooperatives: de consumidors, de producció i treball, de crèdit i mixtes. Al Penedès, l’èxit, en part, d’aquest tipus d’entitats va ser gràcies al cultiu de la vinya. No tan sols pel pagès que la treballava, sinó també perquè bona part dels sindicats i cooperatives van construir un celler per encabir comunalment, el vi i poder distribuir-lo i vendre en millors condicions comercials als compradors. D’aquesta manera, es va donar fermesa social i empresarial a un sector productiu que necessitava eines per donar un impuls innovador i d’empenta envers les millores que s’estaven produint al sector agrícola.

Daniel Sancho París Historiador

Penedès Econòmic

juny 2011

VIATGES

Venècia, la reina de l’Adriàtic Al nord d’Itàlia, a la costa del mar Adriàtic, es troba una de les ciutats més peculiars i atractives del planeta, formada per 120 illes i 400 ponts REDACCIÓ

Venècia és la capital de la regió de Veneto. Es compon de 120 petites illes unides per 400 ponts. L’arribada a la ciutat es fa a través del Pont de la Llibertat que va a parar al Piazzale Roma. Sens dubte, un dels atractius de la ciutat són els canals i les típiques góndoles venecianes. El canal central és l’anomenat Gran Canal, que és com una gran avinguda on conflueixen gran quantitat d’embarcacions. El Gran Canal té 3.800metres de longitud, de 30 a 70 metres d’amplada i 5 metres màxim de profunditat. A la seva ribera -que els venecians anomenen Canalazzo- s’aixequen prop de 200 palaus, que daten entre el segle XII i el XVIII. La festa més popular de Venècia és el Carnaval, l’antiguitat del qual es remunta, possiblement al segle XI, quan la ciutat començava a dominar marítimament la mar Mediterrània. Oficialment, la festa es va declarar existent durant el segle XIII, tot i que no va ser fins al XVIII quan el Carnaval assoleix la màxima expressió. Un altre dels esdeveniments importants de la ciutat italiana és la Biennal de Venècia, que es fa des de 1893 i que inclou la Mostra Internazionale d’Arte, de cinema. També es recomana visitar la ciutat el 25 de març, quan se celebra la data de la fundació de la ciutat. La festivitat ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La plaça de Sant Marc és imponent: amb una longitud de pràcticament 3.500 metres, està delimitada per ediﬁcis com la basílica de Sant Marc, el Campanile, el Palau Ducal i la Torre del Rellotge. És recomabable pujar al Campanile per veure la vista de Venècia des de les alçades. Antigament, des d’aquest

edifici s’anunciava l’arribada dels vaixells i també s’alertava dels incendis a la ciutat. La plaça també està flanquejada per dos edificis anomenats Procuradories Velles i Noves. Al fons de la plaça de Sant

Plaça Sant Marc

VENÈCIA País: Itàlia Població: Prop de 270.000 habitants Superfície: 421 km2 Moneda: L’euro Cuina: La cuina de Venècia es basa en la pasta, cuinada de les més diverses maneres, i també en les pizzes. El cafè a totes hores és un costum estès a tot Itàlia. Compres: Es poden adquirir peces d’artesania variada i, per la proximitat, també hi ha moltes botigues d’objectes fabricats en vidre de Murano. A més a més, cal mencionar les famoses màscares de Venècia.

Pont de Rialto

Marc, entre aquests dos ediﬁcis, hi ha la Fabbrica Nuova, que avui és seu del museu Corner. Hi ha multitud de llocs per visitar a Venècia, com el Palau Ca’ d’Oro, el Ducal, Ca’Rezzonico. També, a més de la Basílica de Sant Marc, la de Santa Maria e la Salut, la Gloriosa dei Frai, la de Sant Jordi. I el si parlem de ponts, podem esmentar el Quart Pont sobre el Canal Gran -obra de Calatrava-, el Pont de l’Acadèmia, el dels Supirs i el de Rialto situat en el Gran Canal.