Penedès Econòmic 58

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 58 - Setembre 2016

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Les comarques del La contractació laboral Penedès-Garraf va camí de ser un 10% comencen recuperar el major queal’estiu passat volum d’afiliats al Gran Penedèsperdut pàg. pàg. 46

La cuina mediterrània per emportar pren part del pastís als negocis de fast food pàg. 6

Els sèniors engrandeixen el mercat amb noves necessitats i més oportunitats de negoci pàg. 2-3

Vilafranca del Penedès tindrà una delegació territorial d’Hisenda l’any vinent pàg. 12

Entrevista a Martí Sistané Planella President de l’ADEPG pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

L’ANÀLISI

Els sèniors: un segment de mercat molt llaminer per a les empreses Olga Aibar - Lídia Oñate Tal i com va afirmar l’escriptor Víctor Hugo: “Els cinquanta són la joventut de l’edat madura”.

Una idea que les empreses i els experts en màrqueting coneixen bé i que cada cop exploten més, ja que aquest segment de la població representa un filó de negoci molt atractiu i en ple creixement.

Conscients d’això, les estratègies de venda s’enfoquen en aquest tipus de consumidor, els sèniors, que, en la majoria dels casos, disposen d’un major poder adquisitiu que la resta. Una bona mostra és l’empresa penedesenca Bienestar Senior, especialitzada en productes adreçats exclusivament a la gent gran, que disposa de 56 botigues entre Espanya i Portugal i un catalèg amb més de 8.000 productes de tot tipus que permeten abarcar tot tipus de perfils.

Què s’entén per sèniors?

Aquest és un concepte molt heterogeni, que podria dividir-se en diverses categories d’edat. La pri-

mera seria la formada per persones d’entre 50 i 65 anys, la segona entre els 66 i els 74 anys; la tercera entre els 75 i els 84 i la quarta de més de 85 anys.

Un target amb estil propi i a la cerca de les darreres tendències Aquesta part de la població es caracteritza per realitzar compres més compulsives i valora especialment els productes saludables i que aportin beneficis per a la seva salut. El canal de compra que habitualment escullen és el del su-

y Potencial dels sèniors com a consumidors a nivell europeu

permercat, seguit de la botiga especialitzada de barri i del mercat.

Pel que fa al sector de la moda, aquesta s’adapta a les necessitats dels sèniors, però de forma més subtil. Aquest tipus de públic té el seu propi estil i busca vestir a l’última moda, no comprar roba pensada per a persones grans. Per això, cada cop compren més en establiments pensats inicialment per a gent més jove, grans cadenes que venen els seus productes a preus més econòmics, un factor també a tenir en compte per

y Els sèniors i les activitats d’oci i lleure Entre 50 i 59 anys

Del turisme cultural per Espanya als viatges exòtics pel món Tant joves com sèniors tenen el desig i la il·lusió per visitar nous paratges, cultures i ciutats. Però la realitat és que els majors de 55 anys, l’edat amb la qual comença el famós programa de turisme

y Prioritats dels sèniors (resposta múltiple)

1

Tenir una bona salut (87%)

2

Estar a prop de les seves famílies i amics (65%)

3

Tenir una bona situació financera (63,5%)

4

Gaudir d’un medi ambient de qualitat (53,5%)

5

Fer activitats esportives o d’oci (33%)

6

Fer activitats asociatives o professionals (21,5%)

Entre 60 i 75 anys

Quedar amb els amics una vegada per setmana p Font: Eurostat

a les persones amb pensions més reduïdes. Segons Maria Teresa Catasús, gerent de Modes Reno, un dels històrics establiments de roba femenina de Vilafranca del Penedès, amb més de 50 anys de trajectòria, “cada cop venem a preus més econòmics. A la gent li agrada mirar i comparar, per això hi ha cases a les quals he hagut de deixar de comprar perquè només tenien sortida durant les rebaixes”. Sobre la competència amb les firmes online, afirmava que “les dones sèniors estrenen més sovint, i confien en els nostres productes perquè saben que són de qualitat. Jo no compraria mai per Internet perquè el més pràctic i divertit és poder emprovar-se la roba i retocar-la si cal”.

Aquest col·lectiu també és molt inquiet culturalment. Un terç assisteixen almenys un cop al mes al cinema, al teatre o als museus.

També acostumen a apuntar-se a gimnasos, a acadèmies d’idiomes i conferències i activitats com les que realitzen les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran.

Al Complex Aquàtic de Vilafran-

ca del Penedès, per exemple, segons ens explicava la seva gerent, Anna Soldevila, “hi ha molts sèniors que fan activitats per lliure, però també més de 200 persones de més de 65 anys que gaudeixen d’una sèrie d’avantatges, com activitats físiques i aquàtiques gratuïtes durant tot el curs (gimnàstica, ioga, tai-chi, etc.)”.

Fer esport una vegada per setmana

Passejar 4 vegades per setmana

p Font: El Observatorio Cetelem (estudi Consumo Europa 2016).

p Font: El Observatorio Cetelem (estudi Consumo Europa 2016).

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

3

L’ANÀLISI Imserso, cada cop representen un target més atractiu per a les agències de viatges. La reducció de les places subvencionades sumada a la maduresa d’un públic que busca més aventura i disposa de més temps i poder adquisitiu que els joves, han acabat desembocant en nous catàlegs i programes especialitzats per satisfer les noves demandes. En són exemples el Club de vacaciones (disponible a totes les agències) i el programa de Viatges El Corte Inglés per a majors de 60 anys. En aquests casos les destinacions ja no tan sols cobreixen Espanya, sinó que s’ofereixen circuits per Europa, creuers i rutes exòtiques com les del Perú i l’Índia. “Els sèniors aventurers són els que més viatgen. Per això el catàleg s’ha ampliat moltíssim”, explica Cristina Martínez, de l’oficina de Viatges El Corte Inglés de Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, aquest públic manté les preferències habituals.

“No volen preocupar-se de res, només gaudir del viatge. No els preocupa tant si l’hotel no es troba al centre, ja que ens encarreguem d’organitzar-los rutes amb autobús i guia”, comenta. Per contrarestar la davallada de places d’Imserso, també han potenciat la seva oferta pròpia de circuits culturals per la Península Ibèrica mantenint els preus competitius.

“Hem d’adaptar-nos a totes les butxaques i actualment per uns 300 euros poden viatjar tota una setmana amb pensió completa”, afegeix Martínez.

A l’agència Panda Viatges, de Vilafranca del Penedès, es troben sovint amb casos de sèniors que demanen viatges exòtics com Vietnam i Cambdoja o la ruta de la seda, a més dels habituals circuits per Europa. “Cada vegada estan més viatjats i molts ja han vist pràcticament tot Espanya”, explica Laura Pasqual, de l’agència vilafranquina.

y Perfil dels sèniors actius, prejubilats i jubilats Edat 50-59 anys

Edat 60-75 anys

Els sèniors actius

prejubilats i jubilats

Els consumidors d’entre 50 i 59 anys representen el 14% de la població europea analitzada a l’estudi.

Els consumidors d’entre 60 i 75 anys representen el 16% de la població europea analitzada a l’estudi.

La gran majoria de persones d’aquesta franja d’edat es troben en actiu.

Només el 2% ha passat a l’etapa de jubilat.

La meitat d’ells declara estar encara actius, mentre que l’altra meitat ja estan jubilats.

De mitjana guanyen 20.400 euros a l’any, un 12% més que la mitjana de la població.

De mitjana guanyen 19.200 euros a l’any, un 5% més que la mitjana de la població.

El 32% té intenció d’incrementar els estalvis els propers 12 mesos, mentre que el 33% planifica el seu augment de despesa.

El 29% té intenció d’incrementar els estalvis els propers 12 mesos, mentre que el 32% planifica el seu augment de despesa.

Dos terços (66%) són propietaris dels seus habitatges, mentre que el 40% encara està pagant una hipoteca.

Més de dos terços (68%) són propietaris dels seus habitatges, mentre que el 20% encara està pagant una hipoteca.

p Font: Eurostat i El Observatorio Cetelem (estudi Consumo Europa 2016)

Bienestar Senior apropa un món de solucions per a la gent gran Els sadurninencs Manel Santacana i Anna Casanovas han dedicat més de dues dècades al servei de la gent gran, primer amb l’atenció a domicili, després amb productes especialitzats i en breu amb una plataforma que concentrarà un ampli catàleg de més de 8.000 productes i serveis de salut i d’oci. Sota la marca Bienestar Senior volen donar un nou impuls al sector, del qual n’han estat el referent des que van començar.

La vostra trajectòria ha girat sempre entorn els productes per a les persones grans. En què ha variat durant els darrers vint anys?

Manel Santacana (MS): De la mateixa manera que les famílies, la gent gran també s’ha

“EL TARGET DELS SÈNIORS ÉS EL MÉS GRAN: ABARCA EL 22% DE LA POBLACIÓ” transformat. Abans teníem la imatge d’un avi amb un bastó que caminava per la rambla i mirava la televisió. Avui en dia, en canvi, tenim tres grups d’edats diferenciades: de 65 a 75 anys, de 75 a 85 anys i majors de 85 anys. Sens dubte és el target més gran del país, ja que abarca un 22% de la població.

El mercat al qual us adreceu està en creixement, però per contra és un dels que menys viu la tecnologia. Com intenteu combatre aquest hàndicap?

Anna Casanovas (AC): Sempre hem intentat fer fàcil la tecnologia perquè està a la nostra vida diària. La nostra tasca ha estat cercar productes que estiguin adaptats a la gent gran. Però primer havíem de fer-los accessibles i per això vam crear La botiga de l’Avi, ja que no hi havia un establiment on poguessis trobar solucions per a gent gran.

I us vau llançar a l’aventura empresarial.

M.S: Vam aconseguir un partner que ens va ajudar a créixer. Teníem una xarxa de 56 botigues repartides per Espanya i Portugal, però hi havia molts municipis on no arribàvem. Internet, en canvi, et dóna la possibilitat que el teu catàleg de productes estigui a qualsevol domicili. Per això vam començar a apostar pel canal online, ja que així podíem estar a prop de l’avi i dels seus familiars.

A.C: La nostra pàgina web fins ara ha estat centrada en la venda de productes, però en unes setmanes posarem en marxa una plataforma de serveis, en la qual s’inclouran el d’oci i viatges i salut, a més dels productes.

Potser perquè aquest target encara no està prou ben atès per les marques i empreses?

M.S: Les ofertes d’empreses hi són, però l’avi les ha d’anar a buscar i sovint no se n’assabenta. A la gent gran no li agrada que l’atabalis amb productes d’ortopèdia, sinó que vol passar-s’ho bé. Per això vam llançar una nova línia de negoci centrada en viatges i sortides com les de l’Imserso. En el nostre cas, però, ho adaptem a grups i col·lectius i els oferim durant tot l’any i a destinacions molt diverses. A més, oferirem serveis de salut perquè la gent gran s’ha adonat que la Sanitat cada vegada és més lenta i les assegurances no els volen perquè són majors de 65 anys.

La demanda de productes i serveis també ha variat els darrers anys. En què es diferencien les noves generacions de la tercera edat?

La gent gran sempre havia volgut viure a casa, però la diferència és que ara els ho posem més fàcil per adaptar el seu entorn a les seves necessitats.

4

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

ACTUALITAT

El Penedès-Garraf va perdre entorn el 18% d’afiliats durant l’etapa de crisi Tanmateix, el darrer any les tres comarques han capgirat la situació i se situen entre les zones on més han augmentat el nombre d’afiliats ats, passant dels 27.459 el juny de 2015 als 29.006 el juny d’aquest any.

Lídia Oñate Poques comarques catalanes han recuperat el volum d’afiliats a la Seguretat Social que hi havia el juny 2007, just abans que esclatés la crisi financera i la bombolla immobiliària.

Per ser exactes només una, la Garrotxa, ha aconseguit superar el nombre d’afiliats durant aquest llarg període de nou anys. La diferència és molt minsa, 30 afiliats

lA GARROTXA HA ESTAT L’ÚNICA COMARCA QUE HA MILLORAT EL SEUS REGISTRES D’AFILIATS RESPECTE dEL 2007 més, però s’ha convertit en l’única que n’ha sortit prou ben parada. No ha estat el cas de l’Alt Ribagorça, el Solsonès i les Garrigues, que han perdut el 28,52%, 25,73 i 24,91% d’afiliats, respectivament, segons es desprèn de l’informe Ombres de la recuperació de l’ocupació i la contractació a Catalunya que va presentar recentment l’UGT. En el cas del PenedèsGarraf, la pèrdua d’afiliats

se situa entorn el 18%, una xifra que mostra l’elevat cost que ha comportat aquesta crisi per a les tres comarques. Amb una davallada del 18,90%, el Garraf ha estat la comarca que més ha patit la pèrdua d’afiliats, seguit del Baix Penedès (-18,18%) i l’Alt Penedès (-17,64%). Aquestes baixades a les llistes locals, però, es tradueixen de forma diferent en nombres absoluts, ja que és a l’Alt Penedès on més han caigut els afiliats: fins a 6.213 persones menys. En segon lloc es troba el Garraf, amb 5.759 afiliats menys i en últim lloc de les tres comarques, el Baix Penedès, que ha vist com s’ha reduït la llista d’afiliats en 3.958 persones durant el període de crisi.

El Gran Penedès recupera afiliats Tanmateix, les comarques del Penedès-Garraf han estat capaces de redreçar la situació durant el darrer any i posicionar-se entre les onze comarques catalanes que presenten un millor comportament en l’àmbit laboral. Segons l’informe, el Baix Penedès ocupa la cinquena posició de la llista de comarques on més afiliacions s’han registrat, passant de 16.712 a 17.811. Això suposa un increment del 6,58%,

lleugerament superior al del Garraf (6,15%), on el nombre d’afiliats ha passat dels 23.275 als 24.706.

Unes posicions més enrere es troba l’Alt Penedès, que

El baix penedès se situa entre les cinc comarques amb un major increment d’afiliats presenta un nombre d’afiliats més alt que les altres dues comarques del territori penedesenc. En concret, guanya un 5,63% d’afili-

L’UGT veu perill en una economia de serveis En l’informe Ombres de la recuperació de l’ocupació i la contractació a Catalunya l’UGT denuncia la situació laboral existent actualment a Catalunya, “on predomina la contractació temporal i focalitzada en el sector serveis”. Durant el primer semestre de 2016, 8 de cada 10 nous llocs de treball creats s’han concentrat en el sector serveis. En aquest sentit, des del sindicat temen que el país s’aboqui a un sector que genera molts llocs de treballs que “s’associen a la precarietat laboral, sovint merescudament”. Segons apunten a l’informe la terciarització que s’ha anat produïnt aquests anys al nostre país “va en detriment de la pròpia economia perquè la indústria, que suposava el 20% del total de llocs de treball (553.979 afiliacions) el 2007, enguany només en suposa el 16%”.

Entre les principals activitats generadores d’ocupació destaquen el comerç a l’engròs i al detall (exceptuant els vehicles de motor), els serveis de menjar i begudes, l’Administració Pública i de Defensa, i les

activitats sanitàries.

Pel que fa a la nova contractació, el sindicat tampoc veu amb bons ulls el camí que emprès, ja que el 80% són temporals, i d’aquests, el 36,20% te-

nen una durada inferior a un mes. “La contractació indefinida s’ha convertit en una pràctica molt residual i només suposa el 13,2% del total de contractes vigents”, argumenten.

y Evolució de les afiliacions durant la crisi

y Les comarques amb més afiliacions el darrer any

p Font: Informe Ombres de la recuperació de l’ocupació i la contractació a Catalunya de l’UGT.

Setembre - 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

ACTUALITAT

La cuina mediterrània pren terreny al fast food

L’Àpat

Els negocis de menjar per emportar sedueixen cada cop més clients, que cerquen qualitat a bon preu

L’origen de L’Àpat es troba lligat a la tradició al món de la restauració. Els seus propietaris, la família Sánchez Parés va començar la seva trajectòria el 1981 al restaurant Mirador de les Caves, a Subirats, i el 2010 van apostar per obrir la primera botiga de menjar preparat per emportar a Sant Sadurní d’Ano-

ia. Sota les premisses d’alimentació artesana, de proximitat i qualitat, L’Àpat ha anat consolidant-se al Penedès-Garraf amb diverses botigues a través de les quals ofereix un servei directe al consumidor, però també un altre de càtering, que s’adapta a empreses, i esdeveniments de qualsevol tipus.

Ametller Origen Lídia Oñate El ritme accelerat en el qual viu abocada la nostra societat ha anat modificant de mica en mica els hàbits en gairebé tots els àmbits, també en l’alimentació. Tot i que la dieta mediterrània i la parada de dues o més hores al migdia encara predomina al nostre país, cada vegada són més les empreses que aposten per compactar la jornada i oferir més flexibilitat horària als seus treballadors.

El desig de tenir més temps per dedicar a l’oci i el lleure, però també per dedicar més temps a la família i a les tasques de la llar ha comportat també un canvi en el ritual alimentari. No és d’estranyar doncs que els negocis de menjar per emportar s’hagin fet un lloc cada cop més sòlid a viles i ciutats. Ja no sols es tracta d’aquella botiga tradicional on trobar el menjar “casolà”, sinó de donar una solució a un moment puntual i, en força casos, a pràcticament tota la setmana. Ho saben a la botiga de Nostrum de Vilanova i la Geltrú, on es troben amb clients molt diversos. “El principal són els universitaris i els treballadors d’empreses properes, però al vespre també vénen molts jubilats que per comoditat agafen el sopar ja preparat”, comenta Rafel Serdà, propietari del local.

En el seu cas, destaca l’interès creixent de famílies formades per parelles d’entre 30 i 45 anys amb nens que treballen i no disposen de temps suficient per preparar el dinar i sopar diàriament. Segons Serdà, “acostumen a comprar per a tota la setmana perquè els nostres plats es conserven durant deu dies a la nevera”. El públic,

doncs, és força ampli i comença a ser cada cop més atractiu per a supermercats que han apostat per augmentar l’oferta d’aquest tipus, però també de botigues com la penedesenca Ametller Origen, que va començar amb el sector de les fruites i verdures i ha continuat creixent cap als productes elaborats que produeixen a la seva fàbrica a Olèrdola. Recentment ha potenciat aquesta línia, una unitat de negoci amb un creixement anual del 30%, amb el segment dels ‘obradors’. Es tracta d’un concepte amb el qual ofereixen un ampli assortiment

JUBILATS I FAMÍLIES amb nens se sumen A LA MODA DE LA COMODITAT de plats per dinar, menjar per emportar i opcions per esmorzar i berenar a una selecció de botigues arreu de Catalunya. Des de fa prop d’un any, tenen una gran varietat de plats tradicionals de la gastronomia mediterrània com la paella, albergínia farcida i bacallà amb samfaina, entre altres. Actualment, a més disposen d’un restaurant a la seu principal, ubicada a Sant Pere Molanta (Olèrdola), on també donen l’opció de fer l’àpat allà mateix.

Ja fa més de 30 anys que la família Sánchez Parés es dedica a la restauració i al servei de càtering, que van evolucionar cap a les botigues de menjar preparat per emportar sota la marca L’Àpat.

La primera d’elles va ser a Sant

Sadurní el 2010 i més endavant van expandir-se a Vilanova i la Geltrú, on van obrir una segona botiga el 2014. Fa uns mesos van inaugurar una altra a Vilafranca del Penedès, des d’on també ofereixen el seu ventall de plats precuinats, entre els quals hi ha una gamma sense gluten i sense al·lèrgens per tal de cobrir les necessitats d’un sector de població, cada cop més gran, intolerant a certs productes. En el seu cas, els clients no han variat amb els anys i abarquen moltes tipologies: “des de mestresses de casa fins a empreses, col·lectivitats o festes particulars, casaments i aniversaris” a través del seu servei de càtering.

D’un temps ençà, Serdà també ha començat a atendre de forma habitual empreses a domicili, on alguns treballadors es posen d’acord per demanar el menjar de forma conjunta. En el cas de les empreses ubicades en centres especialitzats com el Neàpolis de Vilanova i la Geltrú, Rafel Serdà ha optat per instal·lar una màquina de vending que serveix deu plats diferents de Nostrum. “És una fórmula que funciona molt bé i la intenció és anar instal·lant més màquines d’aquest tipus a d’altres llocs”, comenta Serdà.

La clau de l’èxit d’aquests negocis es troba en oferir productes de qualitat a preus competitius, ja que el menú complet no superen els 7 euros. Però també per haver mantingut la tradició dels àpats mediterranis i la varietat de plats disponibles. D’aquesta manera, s’han anat convertint en una alternativa sòlida davant de les multinacionals dels fast food, centrades majoritàriament en hamburgueses, frankfurts i entrepans.

Ametller Origen manté la filosofia de treball de casaametller orientada a una oferta de producte fresc i de qualitat amb una acurada presentació, on s’inclouen tant productes de conreus i producció pròpia del grup com un extens assortiment d’altres productors i fabricants. El nou model de botiga gira entorn a dos eixos

principals: la cistella saludable i la informació sobre l’origen de tots els seus productes. Ja fa uns anys que van iniciar el camí d’oferir una alimentació sana i equilibrada recuperant l’essència dels orígens i avui dia ja disposen de desenes de botigues repartides per tot el país sota els noms de casaametller i Ametller Origen.

Nostrum

El seu eslògan ja és tota una declaració d’intencions: “el menjar de la mama per emportar”. La cadena catalana de menjar preparat low cost Nostrum, amb seu a Manresa, ha estat capaç en qüestió d’uns anys de fer-se amb el mercat nacional a través d’un model de

franquícia molt potent basat en cuina de qualitat que manté la tradició, servida amb un envàs pràctic. A més, dóna l’opció de prendre-ho al mateix local, equipat amb microones. Actualment, ja suma més de cent botigues amb la seva marca i preveu seguir creixent cap a França.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

7

ACTUALITAT

Compromís per fomentar la indústria de l’Àmbit Penedès redacció

Els alcaldes i els presidents del Consells Comarcals de les quatre comarques de l’àmbit Penedès van signar el 14 de setembre al Vendrell un compromís per impulsar una estratègia conjunta de foment de la indústria del territori i de cooperació entre les entitats turístiques de la costa i d’interior.

En concret, volen treballar perquè les zones industrials del territori disposin de programes per avan-

çar en Energia, Infraestructures, Telecomunicacions, Mobilitat i Formació. També es va acordar

El conseller Baiget inaugura el polígon de La Bisbal del Penedès

Olga Aibar El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, i l’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré, van inaugurar el dijous 15 de setembre el polígon industrial de les Planes Baixes, al Baix Penedès.

La meitat d’aquest polígon, de 400.000 m2 i impulsat per un promotor privat, correspon a la plataforma logística que va obrir a mitjans de juliol El Corte Inglés mitjançant la qual distribueix productes a l’Aragó, València i Múrcia. Tanmateix, l’empresa actualment només n’ocupa uns 45.000, que donen feina a prop de 70 treballadors, segons va explicar el seu director de comunicació a Catalunya, Jordi Romanyac durant la inauguració. Romanyac va apuntar que van escollir aquesta ubicació per “la seva ubicació privilegiada, just en el trencant

de les autopistes AP-2 i AP-7 i proper a l’entrada de mercaderies del port”.

El conseller d’Empresa i Coneixement, va insistir que “la prioritat del Govern és fomentar l’activitat empresarial i la generació d’ocupació arreu del territori” i va reivindicar la necessitat d’infraestructures com el corredor mediterrani. L’alcaldessa, Agnès Ferré, va avançar que “ben aviat una altra empresa s’implantarà al polígon, amb la qual cosa ja estarà el 60% de la superfície venuda”.

El conseller també va assegurar que el Govern continua treballant en el gran projecte logístic projectat al Baix Penedès, el Logis Penedès: “hi va haver una petició de reformulació i no està aturat, de manera que continua els seus treballs”, va assegurar.

Un dels problemes en què s’està treballant és el de la manca de potència elèctrica, que frena les inversions.

impulsar la cooperació entre les entitats turístiques per tal de millorar l’oferta turística i cultural

del Penedès.

Tot plegat, en el marc del Pla Estratègic Penedès, coordinat per

la Fundació Pro Penedès. El president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, destacava que l’objectiu era “vincular la promoció econòmica de les quatre comarques del Penedès aprofitant les sinèrgies al voltant de la C-15, l’AP-7 i la N340.”

La presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, assegurava que ja fa temps que es col·labora en la cultura i el turisme de l’interior i la costa i amb la signatura “formalitzem aquestes col·laboracions en què ja estava treballant i que funcionen molt bé”. La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia, recordava la importància de treballar per la millora dels polígons industrials “una tasca que permeti atraure més indústria de qualitat que repercuteixi en l’economia de les nostres comarques”.

8

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

ACTUALITAT

El Logis Penedès, node estratègic de Catalunya

Norauto i Sprinter obren centres a Vilafranca

El director de l’Incasòl va parlar del paper del Penedès en la planificació territorial Olga Aibar El director de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Damià Calvet, va ser el protagonista de la conferència del Fòrum de l’ADEPG que va tenir lloc el 22 de setembre al Molí de Mar. A l’acte hi va assistir l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia, regidors municipals, i representats del sector empresarial i d’administracions públics de la comarca.

El director de l’Incasòl va esmentar la conferència que el sociòleg i economista Jeremy Rifkin va oferir recentment a Barcelona i en la qual proposava dur a terme la “tercera revolució industrial”, basada en un model sostenible d’infraestructures. Calvet va dir que hauríem d’aplicar aquesta idea i “tendir a focalitzar les inversions en infraestructures que ens portin cap aquesta revolució industrial, o tindrem un món cada cop més insostenible, i això afectarà l’economia”. En aquest sentit, va afirmar que l’Incasòl ha de fer “un canvi de paradigma” i “deixar de fer solars a tot arreu” per passar a la creació de sectors d’activitat econòmica especialitzats com el Logis Penedès, que “és un dels nodes que ens han de connectar amb el món a través

del corredor mediterrani”.

Calvet va explicar que “tenim quatre nodes principals a Catalunya: el de l’Empordà, el de la Llagosta, el port de Barcelona i el Logis Penedès” i va assegurar que “la logística és un sector important per al país perquè som la porta sud d’Europa, i amb el Logis Penedès i el corredor mediterrani, el potenciarem encara més”. També va confessar que en aquest sector estratègic, de 150 hectàrees, “tenim molts solars comprats i planificacions del que podria fer-se en el futur, però el projecte ha passat per diverses fases, perquè no hi havia consens amb el territori”. Tanmateix assegurava que “aquestes són jugades estratègiques de gra gran, que ens poden portar molt valor afegit, i per tirar-les endavant cal un pla director urbanístic”. També va

apuntar que “nosaltres hem actuat molt al Penedès, en polígons industrials i residencials. Al Garraf no hi ha gaire oferta, però es podria plantejar” i es va referir a la zona de l’Eixample Nord, on “tenim en marxa una gran operació econòmica, tot i que en aquest indret “la jugada és residencial i donarà negoci mentre es construeix; després, ja no tant”.

Durant el torn d’intervencions, el president de l’ADEPG, Martí Sistané, va afirmar que: “les artèries del país estan clares, però trobem a faltar els capil·lars, que han de marcar una estratègia de territori, si no quedarem isolats.

A més, aquí paguem un gran cost: els peatges”, qüestions a les quals Calvet va respondre glossant les accions que s’han realitzat des de la Generalitat per minimitzar aquest cost per al territori.

Durant el mes de setembre, les cadenes Norauto i Sprinter han obert establiments a Vilafranca del Penedès, en concret a l’avinguda de Tarragona, 143, al costat de Viena.

La cadena de roba, calçat i material esportiu Sprinter, amb seu a Elx, es va inaugurar el 8 de setembre, és la desena que s’ha obert a Catalunya i la número 113 a Espanya. L’espai té 734 m2 i ha suposat la contractació

de 21 nous llocs de treball. La botiga obre de dilluns a dissabte de 8 a 22h. Pel que fa a Norauto, el divendres 16 de setembre va obrir el desè autocentre de la província de Barcelona i el 77è de la marca a Espanya amb una superfície de més de 500 m2, dels quals 235 dedicats a taller i 210 a botiga) disposa de cinc boxes i botiga especialitzada. El seu horari és de 8 a 22h de dilluns a dissabte.

L’empresa Tauler assistirà a la fira C! Print Madrid L’empresa vilafranquina fabricant de màquines laminadores Tauler Laminating Tech serà present enguany a la fira madrilenya C! Print, una de les fires de referència del sector de la impressió gràfica a Espanya i puntera en innovació i creativitat.

La fira, se celebra els dies 4, 5 i 6 d’octubre al Pabellón de Cristal de la Casa de Campo, reuneix les empreses del sector de les arts gràfiques més rellevants del país. Tal com va fer al maig

a la fira alemanya Drupa, Tauler se’n va a presentar la seva aposta més forta: la laminadora automàtica SmartB3 Matic, un aparell que es caracteritza per la seva usabilitat i el seu format, més reduït. L’empresa fabrica i comercialitza maquinària per laminar des de fa més de 40 anys. Després de créixer per segon any consecutiu per sobre del 30%, l’any 2015 va consolidar les relació de negocis amb el mercat asiàtic.

Una vuitantena de dones assisteixen a una jornada sobre el talent femení Olga Aibar La jornada empresarial Lideratge i talent femení: un element clau al segle XXI, que va tenir lloc el divendres 23 de setembre a les 19.30h, va aplegar prop de vuitanta de dones emprenedores i directives de les comarques Penedès- Garraf, a la Vil·la Casals del Vendrell.

A l’acte van participar conjuntament amb Talent Femení Associació Empresarial Penedès – Garraf i la Xarxa Emprenedo-

ra, l’Eina i l’Ajuntament del Vendrell, l’assistència de l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, la presidenta del Consell Comarcal, Eva Serramià, i el regidor d’emprenedoria, Ferran Trillas.

L’Associació Talent Femení va fer el seu primer acte de presentació al Baix Penedès amb aquesta jornada. Posteriorment a la presentació, Núria Ballester directora de la Vil·la Museu Pau Casals, va explicar la historia de la dona d’en Pau Casals i la iniciativa de la fundació, i després va detallar la seva pròpia trajectòria professi-

onal a càrrec del museu.

A continuació es va fer una taula rodona amb Lídia Rodríguez, com a representant de Talent Femení al Baix Penedès, que va presentar l’acte, i les empresàries Jerusalem Torra, gerent del centre de dia de Roda de Barà, Míriam Buitrago dedicada a la dansa i que actualment elabora i comercialitza la seva pròpia marca de cava, i Jaione Mendizábal, consultora, formadora i coach.

Talent Femení és una associació que s’encarrega de potenciar la visibilitat i el talent de les

empresàries de l’àmbit Penedès - Garraf, amb una clara vocació internacional. La seva presidenta, Susana Villagrasa, és empresària des de fa més de 20 anys.

El proper esdeveniment remarcable de l’entitat serà els primers

premis Talent Femení que es celebraran el 18 de novembre a les Caves de Vallformosa. Es premiaran sis categories: Trajectòria, Innovació, Vinicultura, Arts escèniques, TIC i Comunicació i Enginyeria.

Setembre - 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

ACTUALITAT

Les comarques del Penedès-Garraf, entre les set més dinàmiques El primer semestre de 2016 l’ocupació va créixer el 5% al Baix Penedès i el 4,7% a l’Alt Penedès i el Garraf, amb la indústria al capdavant y Taxes de variació dels llocs de treball. 2002-2016

Lídia Oñate Bufen nous vents per al Penedès i el Garraf. Durant el primer semestre de 2016, les tres comarques han aconseguit situar-se entre les set més dinàmiques de Catalunya en creació d’ocupació. Amb augments del 5% al Baix Penedès i del 4,7% a l’Alt Penedès i el Garraf. El territori, doncs, ja és capaç de generar llocs de treball a un ritme major que el de la mitjana catalana (3,6%), segons es desprèn del darrer Informe ADEPG, elaborat per la consultora Actíva Prospect.

La construcció i la indústria, juntament amb alguns subsectors dels serveis com el comerç

Opinió

MONTSE ESTEVE Clavé Advocada a InDret Advocats

y Taxes de variació de l’atur. 2002-2016

o l’hostaleria, han estat els desencadenants d’aquest avenç, que ha sorprès en especial a l’Alt Penedès. En l’anterior informe, la comarca se situava a la 14a posició en creació d’ocupació, i en qüestió de sis mesos ha estat capaç d’avançar fins a set places en el rànquing de comarques catalanes.

La indústria, que genera un terç de llocs de treball a l’Alt Penedès, ha esdevingut el principal motor de creació d’ocupació, amb un creixement del 6,1%.

La vicepresidenta de l’ADEPG, Anna Cols, apuntava “la preparació i la diversificació de la indústria, que ha aprofitat els anys de crisi per guanyar competitivitat també en el mercat exterior”. Dins del sector serveis,

destaca la millora de l’hostaleria, amb un increment de l’11,1%.

El comerç, una de les activitats més importants pel seu pes en l’economia comarcal, manté una tendència positiva, amb un 3,2% més d’ocupació.

El Baix Penedès ha seguit la seva escalada entre les comarques més dinàmiques de Catalunya i durant el segon trimestre de 2016 s’ha situat en la cinquena posició. El seu creixement anual ha estat del 5%, 1,3 punts superior a la mitjana catalana. L’elevat dinamisme d’un dels sectors clau de l’economia, la indústria, així com de les altres activitats socials i altres serveis, l’administració i Seguretat Social i la construcció expliquen aquesta evolució. El comerç, que és la principal ac-

tivitat a la comarca per volum d’ocupació, no ha aconseguit crear ocupació (-1,4%).

El Garraf manté nivells similars de creixement als d’un any enrere (+4,7%) i ocupa el sisè lloc entre les comarques catalanes. En aquest període tots els agregats sectorials se situen en positiu, i la construcció és el sector que presenta una evolució més positiva (+13,8%), seguit dels serveis (+4,1%) i la indústria (+2,8%).

En un nivell més desagregat, destaca l’hostaleria com un dels sectors més dinàmics (6,4%), seguida de les altres activitats socials i altres serveis (5,9%).

Contràriament, els transports i l’administració i Seguretat Social pateixen una lleugera pèrdua del 0,1 i 1,9%, respectivament.

VILA LAUREN I ALTRES PROPIETATS DE VILANOVA I SITGES, A SUBHASTA El complex recreatiu Vila Lauren, ubicat al sector Masia d’en Barreres de Vilanova i la Geltrú, serà subhastat el proper 19 d’octubre amb un import inicial de 19,3 milions d’euros. D’aquesta manera, l’Agència Tributària podrà recuperar els 8,1 milions d’euros de deute que acumulava l’empresa Lauren Films, propietària del complex. L’estiu de 2015 Lauren va tancar-hi les seves sales de cinema i actualment només es manté alguna activitat lúdica com la bolera. Hisenda també subhastarà algunes propietats de Lauren com l’Apart Hotel Port d’Aiguadolç, situat a Sitges, i dues parcel·les edificables, de 2.000 m2 i valorats en més de 300.000 euros cadascun.

MARIA BATET, NOVA SÍNDICA D’EMPRESA La vilafranquina Maria Batet, entrenadora d’emprenedors, ha pres el relleu a Xavier Mestres i des d’aquest mes de setembre és la nova Síndica d’Empresa, un càrrec que va crear l’ADEPG ara fa dos anys per afavorir la relació entre les administracions públiques, particularment les municipalitats, i les empreses. Els oficis del Síndic són requerits per les empreses davant d’un conflicte o un suposat greuge derivats de la relació amb els ajuntaments o amb altres instàncies.

Les dues cares de la moneda: el dret a gaudir de l’espai públic vs el dret al descans dels veïns Amb l’estiu arriba la calor i el bon temps. Els dies més llargs conviden a sortir als carrers dels nostres pobles i ciutats i a gaudir de les activitats i festes a l’espai públic. Cert és que sempre ve de gust prendre un refresc en una terrassa, escoltar un concert prop de la platja o ballar per la festa major a la plaça del poble.

Però no és menys cert que ben a prop d’on es celebren aquests actes hi ha un nombre de veïns que no en participen ja sigui perquè l’endemà han d’anar a

treballar, per motius de salut, perquè són nens petits o perquè senzillament no és del seu gust.

Tots tenim dret a gaudir dels actes que tenen lloc a l’espai públic. El mateix dret que tenen els veïns propers a poder descansar. Per això, atesos els conflictes que aquest fet provoca, els poders públics s’han vist obligats a regular l’anomenada contaminació acústica i a protegir el dret al descans dels veïns. És innegable que el soroll a l’espai públic té una

gran repercussió jurídica, motiu pel qual s’ha intervingut tant a nivell europeu com estatal, i també autonòmic i local. També els tribunals de justícia han sentat jurisprudència en aquesta matèria. A aquests efectes destaca la Llei catalana 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica, la Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles públics així com la Sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya 82/2009, de 3 de desembre, que va imposar

a un Ajuntament la prohibició que autoritzés sine die qualsevol espectacle a la via pública els caps de setmana estiuencs, així com en altres èpoques de l’any, amb tres excepcions: Cap d’Anys, Sant Joan i la Festa Local.

En relació amb l’ús de l’espai públic es planteja una col·lisió: el dret a la llibertat d’empresa que es vol exercir a una terrassa i el gaudi del lleure que es manifesta en una festa popular com a activitats sorolloses s’enfronten al

dret a la salut i la intimitat dels afectats pel soroll.

Els ajuntaments tenen l’obligació d’assegurar el respecte d’aquests béns i drets, per la qual cosa l’ordenament jurídic els ha dotat de competències que necessàriament han d’exercir quan són superats els nivells de decibels permesos legalment.

Trobar el punt d’equilibri entre les dues cares de la moneda és una qüestió que ens incumbeix a tots; respecte per part d’uns i tolerància per part dels altres; el dret de gaudi per part dels primers i el dret al descans dels segons.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

11

ACTUALITAT

Tot a punt pel festival de cinema de Sitges Sitges ja té a punt les catifes vermelles per a la celebració de la 49ena edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que tindrà lloc del 7 al 16 d’octubre.

La nodrida llista de convidats al Festival inclou rostres consagrats i talents emergents. Els premiats d’enguany seran: Max Von Sydow, Christopher Walken, Paul Schrader, Walter Koenig, Barbara Crampton, Bruce Campbell, Ruggero Deodato, Terele Pávez; figures com Rob Zombie, She-

Les empreses El Outlet de la Tele, Monbús, Casa Andreu, La Daurada Beach Club i Rincón de Llaverias van ser els premiats de la cinquena edició

ri Moon, Nicolas Winding Refn, Dominic Monaghan, Dolph Lundgren.

El festival suposa un impacte econòmic d’uns 5 milions d’euros, segons l’organització. Cada any hi passen unes 200.000 persones, es projecten 300 pel·lícules, es venen 70.000 entrades de cinema i a la Zombie Walk hi participen unes 3.000 persones.

CaixaBank obre una oficina Store a Vilanova CaixaBank ha obert al centre de Vilanova i la Geltrú una oficina del seu innovador model Store, amb l’objectiu de reforçar el seu posicionament a la ciutat. L’entitat bancària està estenent per tot el territori espanyol el nou model d’atenció personal que es va iniciar el 2013 amb les oficines A de l’entitat. La Store de Vilanova i la Geltrú, ubicada en ple centre de la vila, a la Rambla Princi-

El turisme i el comerç viuen la seva gran nit a La Daurada

pal, 10, ha estat la dinovena oficina d’aquest model a Espanya, i consolida a CaixaBank com un referent en innovació i en qualitat de servei.

Lídia Oñate Vilanova i la Geltrú va celebrar el passat 29 de setembre la 5a Nit del Turisme i del Comerç, durant la qual es van repartir diversos premis a les empreses en reconeixement a la tasca feta durant l’any. Més de 110 persones van assistir al sopar que va tenir lloc enguany a La Daurada Beach Club, entre els quals hi havia nombroses personalitats de l’àmbit polític i empresarial com l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; l’alcalde de Sitges i diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Miquel Forns; i la presidenta del Node

Garraf i alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet.

Entre els guardonats es trobava El Outlet de la Tele, premi a la innovació, que després de sis anys de trajectòria a nivell online ara farà el salt al canal offline; Monbús, premi a la comunicació per estar present a totes les xarxes socials generalistes, a través de les quals ha establert una estratègia per solucionar incidències de forma immediata i millorar diferents aspectes; Casa Andreu, premi a la trajectòria, que després de 57 anys es manté com l’única botiga de música que ha quedat entre Tarragona i Barcelona; i La Daurada Beach Club, premi Promoció de la Ciutat, per

haver estat capaç d’atreure a la ciutat personalitats del món de l’espectacle amb esdeveniments internacionals. Per últim, el restaurant Rincón de Llaverias va rebre la Menció Especial per la seva trajectòria de 13 anys oferint productes de la llotja de Vilanova i la Geltrú.

Durant l’acte, Lloveras va avançar que el Pla de Màrqueting Turístic que es posarà en marxa permetrà situar Vilanova i la Geltrú com una ciutat turística a nivell internacional. “El Pla preveu dur a terme 50 accions que ens ajudaran a fer marca i que el nombre de visitants creixi un 20% els propers tres anys, mantenint la nostra essència com a ciutat”, afirmava.

12

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

ACTUALITAT

Vilafranca podria tenir una delegació de la hisenda catalana a finals de l’any vinent El cost del desplegament de les quinze noves delegacions de l’Agència Tributària Catalana es calcula que serà de 6,3 milons d’euros i les despeses de funcionament de 3,2 milions Olga Aibar Vilafranca del Penedès disposarà l’any vinent d’una delegació de la hisenda catalana, si es confirmen els plans de desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya(ATC).

Les noves delegacions se sumaran a les quatre que ja té actualment l’agència a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. A banda de la seu vilafranquina, les altres ciutats que també diposaran de delegacions de l’ATC seran Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, La Bisbal d’Empordà, Figueres, La Seu d’Urgell, Reus i Tortosa.

Per determinar la ubicació de les oficines liquidadores s’ha tingut en compte diversos factors: el volum d’habitants del territori d’influència de l’oficina, la distribució d’activitats amb transcendència tributària, el nombre i la distribució territorials dels treballadors de les 53 oficines liquidadores que dirigeixen els registradors de la propietat, i la divisió administrativa del país.

Per reforçar la proximitat del servei, l’ATC de cara al contribuent, la Generalitat ubicarà treballadors de la seva plantilla a algunes de les 142 oficines de la

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Xarxa de Tributs de Catalunya, que actuen com a finestreta única tributària, segons un conveni signat entre la Generalitat i les administracions locals.

El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, ho va explicar durant la compareixença a la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament del 14 de setembre per informar sobre el projecte de la nova Agència Tributària de Catalunya. Segons, va afirmar “la construcció de la hisenda catalana passa per assumir totes les funcions tributàries”, cosa que significa la gestió, la liquidació i la recaptació dels impostos cedits que fan els registradors de la propietat a les oficines liquidadores. Actualment aquestes oficines gestionen

el 75,1% de les autoliquidacions d’impost de Transmissions patrimonials i Actes Jurídics Docu-

per construir la hisenda catalana Caldrà assumir totes les funcions tributàries mentats, i el 61,6% de les referides a les Sucessions i Donacions.

Una inversió de 6,3 MEUR

Lideratge empresarial: el fet de compartir Hi havia una vegada...

Un empresari agricultor, de poc estudi, participava tots els anys en la principal fira d’agricultura de la seva ciutat. El més extraordinari és que ell sempre guanyava any rere any el trofeu: blat de moro de l’any. Entrava amb el seu blat de moro a la fira i sortia amb la faixa blava recobrint el seu pit. El seu blat de moro era cada vegada millor.

En una ocasió d’aquestes, un reporter de televisió va abordar l’agricultor després de la tradicional col·locació de la faixa de campió. Ell

va quedar molt intrigat amb la revelació de l’agricultor, de com acostumava a conrear el seu qualificat i valuós producte. El reporter va descobrir que l’agricultor compartia bona part de les millors llavors de la seva plantació de blat de moro amb els seus veïns.

- “Com pot vostè compartir les seves millors llavors amb els seus veïns, quan ells estan competint directament amb vostè?”

L’agricultor va respondre: - “¿No ho sap? És simple!

El vent recull el pol·len del blat de moro madur i el por-

Pel que fa al cost del desplegament de les 15 noves delegacions de l’Agència Tributària Catalana, suposa poc més de 6,3 milions d’euros, en els quals s’inclouen les obres d’adequació, l’equipament específic, el mobiliari específic i l’auxiliar, l’arxiu i transport de documentació i altres conceptes.

Pel que fa a les despeses de funcionament, es calcula que estaran a l’entorn dels 3,2 milions d’euros anuals en conceptes de lloguer i despeses generals, manteniments, neteja i seguretat, subministraments i assegurances, serveis informàtics i amortitzacions d’inversió.

Un estalvi de 17,2 MEUR El secretari d’Hisenda assegura-

ta de camp en camp. Si els meus veïns conreessin blat de moro inferior al meu, la pol·linització degradaria contínuament la qualitat del meu blat de moro. Si jo vull conrear blat de moro bo, he de ajudar-los a conrear el millor blat de moro, cedintlos les millors llavors.”

Relat anònim que ens parla de les avantatges de compartir.

Avui és important compartir la missió i visió de qualsevol organització amb la resta de persones per establir les bases de transparència i visió del negoci.

El lideratge empresarial consisteix, entre altres coses, a fomentar un clima de coresponsabilitat i con-

va que “un cop l’agència assumeixi la recaptació executiva i les funcions que exerceixen els registradors de la propietat a les 53 oficines liquidadores suposarà un estalvi de 17,2 milions d’euros anuals per a l’administració catalana en despesa de personal i d’oficines”.

El desplegament de totes les funcions que avui són competència del govern català requereix d’un creixement de personal important.

Es calcula que caldran 264 persones per assumir les funcions que actualment estan desplegant les oficines liquidadores, 115 per desenvolupar la recaptació executiva de totes les administracions tributàries catalanes i 43 per desenvolupar funcions de reforç de les àrees estructurals.

fiança mútua. Un dels mètodes per establir les bases d’aquest tipus d’actituds és compartir la visió de negoci, ja que d’aquesta manera s’està transmetent seguretat i transparència als equips de treball. La informació ha de ser accessible per a tothom.

Cal compartir amb les persones el motiu pel qual treballen, transmetent clarament els objectius generals, la missió i la visió i no només els objectius específics. Obrir-los els ulls a una perspectiva més global i més estratègica conciliarà les seves aptituds amb el seu acompliment.

Imposar una llista de tasques i exigir el seu compliment és un plantejament

del passat que ja no funciona, ja que provoca la pèrdua de motivació. Està comprovat que els resultats milloren quan es fa a les persones partíceps del projecte i se’ls demana caminar junts.

Tenint objectius grupals, l’empleat pot detectar en quin punt es troba ell i comparar-lo amb els objectius de la resta del seu equip. És molt important que les persones tinguin accés a les seves dades i al dels seus equips.

Les persones només poden aconseguir el compromís que se n’espera si se senten involucrades en el procés i si es reconeix la seva aportació i esforços.

Setembre - 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

EMPRESA

Panda Viatges s’especialitza en experiències enoturístiques arreu dels cinc continents

Lídia Oñate La passió pels vins i el desig de descobrir noves cultures es conjuguen en les experiències enoturístiques que fa poc més d’un any va començar a oferir l’agència de viatges Panda Viatges, de Vilafranca del Penedès. Amb el vi com a fil conductor, Panda Viatges ha teixit una xarxa de destinacions que abarca tot el món, fins a cinc continents. A nivell europeu destaquen diverses regions com la del Mosela, a Alemanya, on empren la peculiar tècnica Gotim Gelat; la Xampanya, a França, que es combina amb visites a poblacions properes, però també a ciutats com París o Estrasburg; i al Peloponès per descobrir l’origen del vi a Grècia. Fora d’Europa, les principals destinacions es troben al Japó, un indret únic que ha basat la seva tradició vinícola mil·lenària en la biodinàmica, i que es complementa amb visites a Kyoto, Tòquio i pobles com Shi-

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

rakawago, Patrimoni de la Humanitat; a Califòrnia per gaudir del paisatge de Napa Valley, juntament amb el de San Francisco o Los Angeles; a Sud-Àfrica i combinar-ho amb un Safari, a més de fer parada a Ciutat del Cap; i a altres països com Xile, Nova Zelanda, l’Argentina i l’Uruguai.

califòrnia, el japó, grècia, sud-àfrica i frança, entre les principals destinacions “El viatge variarà en funció del nombre de dies de l’estada i de les preferències del grup, ja que alguns són de caire més professional, format majoritàriament per enòlegs que saben a quins cellers han d’anar, i d’altres que viatgen

per plaer i volen arrodonir-ho amb més visites culturals”, explica l’agent de viatges de Panda Viatges Laura Pasqual.

Els grups acostumen a ser d’unes sis o vuit persones, amants del vi i del turisme, però també reben encàrrecs de cellers locals que necessiten que algú els organitzi un viatge per visitar els clients d’una zona en particular. En aquest sentit, des de l’oficina vilafranquina han detectat un interès creixent en enòlegs que, després d’haver establert contacte amb clients estrangers, volen estrènyer lligams i conèixer de primera mà la regió vinícola amb la qual volen fer negocis.

Tanmateix, Pasqual afegeix que també “oferim enoturisme de proximitat a les denominacions d’origen catalanes i de la resta d’Espanya com la Rioja, Jerez de la Frontera o Ribera del Duero.

Ens adaptem al que el client ens demana, tant si és un viatge de llarga distància com un parell de dies a Catalunya mateix”.

La cuina d’alta gamma torna pel 4t Tasta Sitges Catorze restauradors sitgetans presentaran noves tapes selectes De l’1 al 31 d’octubre se celebrarà una nova edició del festival gastronòmic Tasta Sitges. Un total de 14 membres del Club de Tast participaran a la quarta edició, durant la qual presentaran les seves novetats gastronòmiques.

El Tasta Sitges, organitzat pel Club de Tast del Gremi d’Hostaleria de Sitges, ha aconseguit consolidar aquesta cita, que abarca tot el mes d’octubre per demostrar el potencial de la gastronomia sitgetana.

Els restaurants oferiran una cata de mitja ració d’un plat creat especialment per a l’ocasió, acompanyat d’una copa de vi de Cellers Torres o cava Segura Viudas, a un preu de 9,80 euros. Cada membre del Club de Tast proposarà una recepta diferent de cuina d’alta gamma per tal que els visitants puguin degustar racions de molts tipus i així fer una petita ruta similar a la de les tapes, però de racions més selectes i maridades amb grans vins i caves del territori.

Els assistents podran tastar “productes del mar com la

Els quatre verbs de la vida Vivim uns moments on tot va molt ràpid, els canvis són constants i ens hi hem d’adaptar, d’això no hi ha dubte. Seguir el mateix paradigma o manera de pensar i fer què ens funcionava abans ja no ens serveix, i sembla prou obvi. Hi ha la sensació generalitzada que la vida avança molt ràpid i les persones anem endarrerides... i això és prou desmotivador.

Quan tenim la necessitat de canviar per obtenir resultats diferents sovint passa

que fem, fem i fem encara més i, en canvi, no arriben els resultats esperats. I ens podem preguntar, què està passant? acompanyat amb un desolador perquè ja no puc més...

I per explicar això jo tinc una teoria, ja que els resultats que obtindrem a la vida seran molt diferents en funció del verb que la representa, i ara, tot seguit, m’explicaré millor.

Quan el verb que està més present a la teva vida és: TENIR (béns, possessi-

ons, estatus…) viuràs en un estat de por i inseguretat pel fet de voler protegir les teves pertinences.

Si el verb és el FER possiblement la teva existència sigui un remolí d’activitat difícil de parar. Pots entrar en una imparable cadena d’accions i reaccions de què serà difícil sortir. Similar a la roda d’un hàmster, on hi ha molt moviment per no arribar enlloc.

Si el verb que condueix la teva vida és ESTAR, tindràs una sèrie de papers o rols a

corbina, el llobarro, el lluç, els musclos, la sardina, el bacallà o el plàncton, però també de la terra com la pasta, el garrí, l’ànec o la vedella, cuinats i condimentats amb un ampli ventall de receptes, des de les més tradicionals a les més sofisticades”, explica Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges.

Per l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, el Tasta Sitges és una gran ocasió per posar en valor la gastronomia sitgetana, que defineix com “un dels símbols d’identitat i referent conegut arreu del territori català per la seva singularitat i excel·lència”.

desenvolupar amb el conseqüent conflicte que pot haver entre els diferents rols que has assumit i les emocions i desitjos associats a aquests.

Per últim, només si el verb que regeix la teva vida és el SER (entès com a tenir conciència sobre qui ets, quins valors et mouen, què et motiva...) podràs accedir a tot el teu potencial i qualitats que t’ajudaran a estar, fer i tenir el que de veritat desitges.

Així doncs, és el moment de Ser, de conèixe’ns, de connectar amb nosaltres mateixos, d’acceptar-nos i

de decidir cap on volem anar. Quan ho fem en aquest ordre, els resultats no tenen res a veure a quan ens saltem aquesta part de la fórmula. Perquè quan actuem des de qui som, fem que les coses siguin més fluides.

Si actuem només amb la finalitat d’aconseguir resultats, possiblement els aconseguirem tot i que pagarem un preu molt alt, el de no estar alineats amb qui som i el sofriment que això comporta.

Atreveix-te a SER i a viure una vida autèntica.

Tens molt a guanyar.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

15

EMPRESA

Els hotels Le Méridien Ra i Dolce Sitges canvien d’amos i el Terramar es reforma Els fons d’inversió marquen el futur de tres hotels emblemàtics de la zona Olga Aibar Dos hotels del Gran Penedès han canviat recentment de mans.

Es tracta de Le Méridien Ra Hotel & Spa, ubicat al Vendrell, i el Dolce Sitges.

El primer, propietat fins fa uns dies d’Amrey Hoteles, la cadena que lidera l’expresident dels promotors immobiliaris de Catalunya, Enric Reyna, ha estat venut a un fons d’inversió nord-americà.

L’hotel canvia de mans just quan la cadena Starwood, que gestiona la marca Le Méridien, s’ha integrat a Marriot en una operació valorada en 13.000 milions de dòlars.

Dels cinc hotels d’Amrey, quatre a Barcelona i un a El Vendrell, el Ra era el que tenia més pèrdues.

Tanmateix, l’any passat va iniciar una reforma que acabarà l’any vinent. L’hotel-balneari Ra va obrir

u Hotel Le Méridien Ra Hotel & Spa

l’any 2003 al Vendrell i es va incorporar al portafoli d’Starwood l’any 2007 sota la marca Le Méridien.

A més del Ra, altres hotels de la costa catalana s’estan oferint a fons d’inversió que fugen dels alts preus de Barcelona i aposten pel mercat vacacional.

D’altra banda, Oaktree Capital Management ha posat en venda l’hotel Dolce Sitges, que va adquirir l’any 2015. L’hotel presenta

u Hotel Dolce Sitges

bons resultats, però el fons d’inversió amb seu a Londres ha optat per posar-lo al mercat perquè no és aliè a l’efervescència de compravendes que s’està produint a la costa espanyola.

El Dolce Sitges va obrir portes l’any 2004 com un dels primers allotjaments especialitzats en el segment de convencions i conferències (MICE).

D’altra banda, el grup Hi Part-

ners, que va adquirir l’hotel Terramar de Sitges al març, el tancarà mentre durin les obres de remodelació que s’han de fer.

Per això, ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) de caràcter temporal que afectarà 47 empleats. L’hotel tancarà el 10 d’octubre per poder fer les obres amb rapidesa i seguretat.

La companyia hi invertirà deu milions d’euros en diverses millores a

les habitacions, les zones comunes i en la creació d’una nova sala de convencions i reunions. Es preveu que les obres acabin a mitjans del 2017.

Un cop finalitzi la remodelació, Hi Partners contractarà una trentena d’empleats per tenir una plantilla d’unes 80 persones.

L’hotel de quatre estrelles, ubicat en primera línia de mar, té 218 habitacions.

16

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

L’ENTREVISTA

martí sistané Planella

President de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès i el Garraf

“L’ADEPG és una associació molt unitària i gens personalista” El ribetà Martí Sistané va ser escollit el 25 de juliol nou president de l’associació d’empresaris del Penedès i el Garraf, l’ADEPG, per al quadrienni 2016-2020.

Serà el sisè president de la història de l’entitat, després de Joan Mercadé, Josep Piqué Tetas (1991-1997), Joan Anton Matas Arnalot (1998-2006), Xavier Cardona Torrandell (2006-2014) i Jordi Solé Tuyà (2014-2016).

Olga Aibar

Martí Sistané va néixer a Barcelona fa 56 anys i actualment resideix a Sant Pere de Ribes. És consultor d’empreses especialitzat en les àrees de Màrqueting estratègic i Financial management. Ha cursat les carreres de Ciències Empresarials i Administració i Direcció d’Empreses. Ha desenvolupat diversos càrrecs directius en empreses del sector editorial, financer i bancari. Des de l’any 2009 és fundador i director de la consultora d’empreses Proment Consulting. En aquests darrers dos anys ha participat activament en la Comissió d’Estratègies, en la Comissió Financera de l’ADEPG i ha format part de la junta directiva de l’entitat. També forma part de la iniciativa ADEPG Advising. A més, ha format part de la xarxa consular de l’Associació, representant l’entitat al municipi de Sant Pere de Ribes. A banda, ha estat professor de l’Escola de Direcció d’Empresa i ha impartit nombroses accions formatives a càrrec de l’ADEPG.

La seva va ser l’única candidatura que es va presentar a la presidència de l’ADEPG. Què el va motivar a presentar-se per liderar la patronal?

Jo vaig entrar a formar part de la junta de l’associació fa dos anys i mig, quan Jordi Solé en va ser nomenat president. El fet que ell hagi optat a finalitzar abans d’hora el seu mandat em va motivar a assumir aquesta nova responsabilitat. I ho he fet bàsicament per dos aspectes: perquè hi havia molts projectes endegats als quals calia donar una continuïtat, i per iniciar-ne de nous.

Què va transmetre als empresaris durant el seu discurs?

Els vaig dir que la responsabilitat principal d’un president és la capacitat de fer sortir tot el potencial que té l’associació. Per això mantenim una vicepresidència i una junta àmplies, que tenen en compte la representació del territori, les diferents tipologies d’empreses i l’aportació que poden fer. Això és el que ens enriqueix, perquè, sinó, acabaria sent una associació monogràfica, i el territori no ho és. També els vaig dir que, fins ara, s’havien fet moltes coses, però que encara hi ha molta feina per fer.

Quines prioritats s’ha marcat en el seu mandat?

El que sempre m’ha agradat de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) és que és una associació molt uni-

La principal responsabilitat del president d’una associació ÉS fer sortir tot el potencial que té

tària i gens personalista. Potser la persona que està al capdavant aportarà les seves idees i el seu tarannà, però el projecte està per sobre dels personalismes. Per mi el principal és aportar un estil del que se’n diu ara “lideratge social” o del sentit comú, que és el que funciona a les empreses.

Consisteix en què el líder no es pregunta què ha de fer per ser líder, sinó què ha de fer perquè la seva organització sigui líder.

Aquest és el canvi de paradigma i, per això, volem fer coses consensuades. El segon eix bàsic és el treball amb el territori en elements transversals, i el tercer la connexió amb l’exterior.

En l’àmbit del territori, quines accions voleu impulsar?

Si obrim el frame de la fotografia del nostre territori, ens adonem que hi ha molta feina a fer. Hi ha elements transversals a les tres comarques: l’alt índex d’atur, la problemàtica de les infraestructures, etc. Són àrees de millora que han de ser les primeres a atacar, perquè aquí crearem un interès comú i un hàbit de treball per solucionar-les. Si ens acostumem a treballar els problemes conjuntament, podem crear dinàmiques en altres aspectes.

Darrerament es parla molt de sumar, de sinèrgies. Al Penedès hi ha una altra associació empresarial, la Unió Empresarial del Penedès (UEP). Creu possible que treballeu conjuntament en alguna qüestió?

La diversitat és interessant, perquè cada associació té la seva pe-

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

17

L’ENTREVISTA culiaritat i el seu tarannà. Això no treu que puguem realitzar accions comunes en aquells elements en els quals la suma pot ser millor que el treball individual.

nosaltres, i la majoria d’associacions del territori, som un reflex fidel del model que hi ha, i crec que és important que ho siguem, perquè hi estiguin representats els diferents sectors.

La situació política i econòmica que estem vivint repercuteix molt en l’ànim empresarial?

Està clar que sí. L’empresari no viu al marge de tota aquesta situació i la pateix com qualsevol altre. En aquest sentit, la nostra associació té una posició clara, i l’ha mantingut des de sempre, que és el fet de respectar tots els ideals, en el sentit més ampli i democràtic.

Pel que fa a la situació econòmica, tot i que els indicatius i els símptomes de recuperació són evidents, encara mostra una certa fragilitat. Vivim en un moment d’incertesa i de canvis continuats de difícil predicció. L’empresari té molt clar que l’èxit empresarial no es basa tant en les prediccions com en la capacitat de respondre ràpidament als canvis reals a mesura que aquests succeeixen.

Tots els presidents que ha tingut l’ADEPG fins ara han estat homes. Quan veurem una presidenta? És interessant la reflexió que fas, però és una qüestió sobre la qual no puc dir res perquè al càrrec es presenta qui vol i la decisió es pren en assemblea. Però fixa’t que en la vicepresidència ha sortit paritat, hi ha dues dones i dos homes, però no ha estat un tema buscat, no hem mirat el gènere, sinó la seva vàlua i disponibilitat.

Personalment crec que cal treballar conjuntament per tal de que les dones obtinguin la mateixa representació sense necessitat de l’existència de les quotes paritàries. L’objectiu és aconseguir un entorn amb igualtat d’oportunitats on es prioritzi la vàlua de les persones, independentment del seu sexe, la seva condició o la seva religió.

Creu que s’ha après quelcom de la crisi que hem viscut?

Des del 2007 fins ara, el canvi en la manera d’actuar ha estat radical en dos aspectes clau: les empreses han tornat al valor de la tresoreria. Vam viure en un temps en què semblava que qui no s’endeutava ho feia molt malament i avui dia s’ha tornat al sentit comú d’analitzar els projectes, veure el retorn que tindran i obrir el calaix a veure què tenim a tresoreria per veure si el podem fer o no. L’altre aspecte és en un sentit més de cooperació: jo veig les empreses més cooperativistes, independentment del model societari. Jo crec que aquests dos elements fan que les empreses tinguin una trajectòria i un creixement més consolidats, malgrat la situació del mercat, que continua sent complexa.

Sembla que el pitjor ja ha passat i hi ha una certa recuperació.

Hi ha elements objectius que permeten ser optimista, malgrat totes les prudències. Després de nou anys de crisi, el model econòmic ha anat canviant i s’han establert diversos avantatges competitius. La diferència essencial entre dues empreses són les persones. El talent i la motivació són avantatges competitius que no et poden copiar. És important crear equip Quina dimensió tenen les empreses sòcies de l’ADEPG ?

Nosaltres som una representació del territori, així que podríem dir del model que hi ha a Catalunya. La gran empresa no arriba al 2%; per tant la resta són petites i mitjanes empreses. Per això,

L’ADEPG és un Reflex fidel del model d’empreses que tenim a Catalunya

La diferència essencial entre dues empreses són les persones.

El talent és un avantatge competitiu que no et pot copiar ningú

Tanmateix, hi ha poques dones presidint associacions empresarials o grans empreses.

Aquest és un tema complex, però crec que les dones cada cop van assolint més posicions en el món empresarial. Només cal anar a la universitat, on l’índex de dones que estudien carreres és superior al dels homes És un tema que anirà caient pel seu propi pes. Jo vaig estar dotze anys en el món de la banca i és molt masculí, però les dones estan absolutament preparades per desenvolupar els mateixos càrrecs que un home en tots els àmbits. Dins de la nostra associació tenim Dones d’Empresa, una xarxa formada per empresàries, emprenedores, directives i executives que volen col·laborar en el desenvolupament de la dona professional i guanyar presència i visibilitat en els òrgans de decisió i de representació. És un col·lectiu amb un gran dinamisme i una manera de fer les coses molt especial, que genera moltes sinèrgies i oportunitats de negoci entre elles.

Abans explicava que va estar dotze anys treballant en el sector de la banca. Quan va decidir muntar la seva pròpia empresa?

L’any 2009 vaig obrir una consultoria a Sant Pere de Ribes que assessorava financerament les pimes. Amb el temps va anar evolucionant en funció de les necessitats i demandes dels clients. Actualment, a banda del servei d’externalització de direcció financera per a pimes, també oferim màrqueting estratègic i cursos de formació.

18

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL 15-M I LA CRISI: UNA INTERPRETACIÓ DIFERENT

E

n l’última reunió del Cercle d’Economia a Sitges, Pablo Iglesias va dir que l’èxit de Podemos era una conseqüència del fracàs de la política econòmica anterior. I crec que té raó, anem a explicar quin tipus de gestió ens va portar a la gran crisi i què cal fer per no repetir-la.

Quan iniciem el camí cap a la unitat de mercat ja vam destacar els riscos d’aquest procés. Era com quan un es planteja presentar-se a unes dures oposicions o participar en una competició d’elit, ja sap el que ha de fer i el que li passarà si no té una preparació suficient.

En unificar el tipus de canvi amb els països que millor competitivitat oferien i, alhora, eliminar les barreres aranzelàries i tècniques que permetien controlar la circulació de béns, era vital reforçar la maquinària productiva nacional per no destrossar el nostre futur.

Si no milloràvem la qualitat i conteníem els preus de la producció, cada vegada tindríem més dificultats per mantenir les vendes en un mercat cada vegada més globalitzat.

Per això, el programa era clar i inevitable. Calia donar preferència a l’economia com a motor, no solament de la renda comuna, sinó també dels ingressos públics, de l’ocupació per a la població, de la garantia per a la viabilitat de

l’estat del benestar i fins i tot de l’estabilitat política i social.

I des d’aquesta base les reformes surten soles: millorar el sistema educatiu fent-lo més rigorós i de major qualitat tècnica per proporcionar treballadors més qualificats, reduir els costos del proveïment energètic, racionalització de la política d’infraestructures, en matèria laboral simplificar i fer més atractiva la contractació, incentivar la millora de la productivitat i reduir l’absentisme, potenciar la generació d’emprenedors, únics que poden crear nova ocupació,

amb una millora en el marc legal empresarial, ajudar el sector exportador i, sobretot, dirigir els recursos financers, fonamentalment a les activitats productives.

La crisi nostra, com la de Portugal i la de Grècia, tenia un origen semblant: el fet d’accedir, a cos, a un mercat molt competitiu sense haver preparat els ciutadans ni el seu sistema econòmic per a aquest repte històric.

Ni es van fer les reformes fonamentals per millorar la capacitat productiva, ni es va adaptar l’Estat en tots els seus vessants a la nova situació política supra-

nacional ni els ingents recursos procedents dels fons comunitaris i dels mercats financers, en un moment d’excés de liquiditat i reduïts tipus d’interès, es van dirigir a la consolidació d’una estructura empresarial moderna, sinó que van ser, en la seva major part, balafiats en consum públic i privat desmesurat, despesa pública ineficient i en inversions de discutible utilitat social (i quan no directament objecte d’extracció particular o partidista, com després es va comprovar).

“Ens endeutàvem per viure millor, no per ampliar la nostra

capacitat productiva, de la qual haurien de fluir els recursos per fer front al deute i això acaba sent autodestructiu” (Joaquim Muns).

Cada país, a més, va tenir els seus desvaris particulars. El nostre va crear una estructura autonòmica sense ordre ni control ni justificació racional, que va desenvolupar un sistema ineficient contrari als principis comunitaris i inviable econòmicament, per la seva desproporcionada dimensió i font de tot tipus de balafiaments i corrupcions i també vam generar un boom immobiliari que, als seus moments més expansius (2005) va arribar a produir tants habitatges com França, Alemanya i el Regne Unit juntes.

I tot això va acabar quan el 2006 (no al fi del 2008) va deixar de rajar el crèdit exterior.

I al final, acabem contagiats de greus problemes comuns: els dèficits creixents de totes les administracions, el sobreendeutament tant públic com privat, la falta de competitivitat de les economies que va provocar desequilibris històrics en el sector exterior, el creixement dels costos salarials per sobre de la seva productivitat i de l’atur a uns límits escandalosos, la falta d’eficiència de les administracions de l’Estat i tot això potenciat per un general desconeixement de les obligacions que suposava el fet de ser membre d’un nou sistema polític molt més exigent.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Just: Una botiga d’sneakers exclusives i moda sostenible El Joan, és un jove de 34 anys de la Llacuna, on regenta un restaurant. A Vilafranca, que té com a segona residència, ha obert, des de fa només 15 dies, una botiga d’sneakers (calçat còmode tipus “bambes”) al carrer de la Parellada (a les Galeries). JUST, LA BOTIGA GOOD FIT, és una botiga de moda sostenible.

Joan, una botiga d’sneakers, en què consisteix?

Doncs les sneakers són bambes de carrer, no pas d’esport. És una tendència de vestir de forma còmode, molt pròpia de la gent que va créixer amb bambes i que ara tenen ja 40 anys, estan disposats a trencar les formalitats en el vestir i busquen un producte de qualitat però que sobretot aporti comoditat.

Una sneaker de moda pot tenir una vessant més esportiva, n’hi ha en canvi que porten una mica de taló, d’altres que tenen un caire més “surferers” però sempre tot encarat al vestir i no a la pràctica de l’esport.

I l’altra qualificatiu de “moda sostenible” a què es refereix?

A la botiga tenim també roba ECOALAF, una marca que fabrica roba a partir del reciclatge. Cada peça de roba porta una etiqueta que descriu com ha estat fabricada, per exemple “aquesta jaqueta ha estat fabricada amb 5 ampolles de plàstic o amb xarxa de pesca reciclada”... I en el cas del calçat tenim la marca VEJA que fabrica les sneakers a partir de materials (cotó, cuir, cautxú natural) produïts al Brasil en cooperatives locals i on es garanteix un preu just i unes condicions de treball respectuoses amb els drets dels seus treballadors.

Què fa pensar que una botiga tan especialitzada pot funcionar a Vilafranca?

D’entrada vull pensar que com que hi he posat tanta il·lusió s’acabarà transmetent. Però sobretot perquè cada cop hi ha més gent que busca un producte diferent, que té més consciència ambiental (especialment el públic jove). Hi ha una tendència també de públic que no vol entrar en la moda consumista de comprar un peça de roba o calçat molt sovint sinó que s’estima més comprar menys però de més bona qualitat i evitar així també llençar constantment i per tant malmetre el medi ambient. Tot el que hi ha a la nostra botiga està fabricat a la Unió Europea.

A banda, gràcies a la gran ajuda de la meva germana que és interiorista, hem creat una botiga amb un disseny diferent i molt acurat.

Entre tots dos i també la Claudia, hem triat amb el criteri de moda, comoditat i sostenibilitat tots els productes que venem a la botiga.

Parlem una mica de tu. Ets enginyer agrònom, què t’ha portat a obrir un restaurant primer i ara una botiga de calçat?

Estava acabant la carrera i hi ha via l’oportunitat de traspàs d’un negoci restaurant i els meus pares em van ajudar. Tenia 21 anys aleshores i la situació va venir una mica de rebot. Però ara, amb el temps, penso que l’opció de treballar per un mateix és molt satisfactòria...

Tot depèn de les responsabilitats que vulguis assumir, és clar. També penso però, que hi ha un punt d’inconsciència en el moment d’engegar un negoci.

I d’on neix la idea de la botiga

especialitzada en sneakers exclusives i moda sostenible?

A mi m’agrada molt el producte, jo me les compraria totes. De fet sempre deia que m’agradaria tenir una botiga però ho deixava l’aire.

Vaig anar a la Corunya i vaig veure una botiga que em va agradar molt, d’un estil semblant.

Anava pensant i dient, i qui em va donar l’empenta va ser la meva mare... Si tant t’agrada, em va dir, potser si que ho provis.

Potser va ser la gota que faltava...

Per on vas començar a fer realitat això que era un somni?

El local va ser el primer que vaig mirar. En un any llarg s’ha anat construint tot. Vaig anar visitant proveïdors, vaig fer les primeres compres al gener. En tot el procés he trobat molta ajuda. La meva germana i també la Claudia i també algun proveïdor que m’ha fet molta confiança i que no només m’ha proveït sinó que m’ha aconsellat i

ensenyat i sobretot m’ha animat molt a tirar-ho endavant.

Què et sembla que és el més difícil d’engegar un negoci?

El fet de no desconnectar mai.

Sempre penses en que milloraràs, què canviaràs.

El teu cap no para de donar tombs i voltes a cada detall del negoci...permanentment estàs actiu.

Quins reptes de futur et planteges, respecte a la botiga i el restuarant de la Llacuna, et veus amb nous negocis?

Els meus reptes de futur són ser feliç i viure tranquil... no sóc molt

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Descobrir i analitzar tendències una tendència va més enllà d’una moda passatgera i té més a veure en canvis d’hàbits del públic al qual ens adrecem. El Joan ha detectat la tendència a la comoditat i a atrevir-se a trencar formalismes.

2- L’especialització ens fa únics. Trobar una especialització que ens faci únics ens converteix en referents en el sector.

3- Quan viatgem ens inspirem i descobrim. Hem pogut llegir en moltes entrevistes com, un viatge ha ajudat a definir aquella idea que volta pel cap d’alguns emprenedors.

4- La millor manera de convèncer és estar-ne convençut. El Joan és un apassionat dels productes que ven a la botiga. Quan t’ho mostra i explica t’encomana aquesta passió.

ambiciós. No penso més enllà, el meu lema és menjar poc i pair be.

Només porto 10 dies amb la botiga oberta i cal veure l’acceptació que té...

Instagram, Facebook, xarxes?

La idea es fer-les servir com a plataformes de contacte i com a plataformes de venda si s’escau...

Si haguessis de donar algun consell a algun emprenedor que vulgui engegar el seu projecte, què li diríeu?

Jo no sóc especialista en negocis. No en tinc ni idea, no he estudiat cap especialitat en aquest àmbit, aplico, em sembla, el sentit comú.

Em baso en tenir la mínima despesa possible, el local és dels més modestos de la zona comercial de Vilafranca, en dedicar-hi moltes hores i en tenir poc personal. I pel que fa a la inversió cadascú sap fins on pot arribar però em sembla que aquí cal ser molt prudent i no endeutar-se de forma que les despeses fixes del mes es mengin la poca caixa de l’inici.

Has de ser moderat però alhora a la botiga hi ha d’haver producte, si no hi ha producte, no hi ha venda...

No descarto en un futur fer venda per Internet, però de moment he de veure com funciona tot plegat.

20

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Ara que la cosa sembla que va millor

E

l nou Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica ens porta bones notícies. Les tres comarques granpenedesenques estan millorant els seus resultats en termes de creixement del teixit empresarial i, encara més, en creació d’ocupació. L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf -totes tres- es troben entre les demarcacions capdavanteres de Catalunya pel que fa al dinamisme de les seves economies.

Els sectors de la Construcció, l’Hostaleria i la Indústria són els tres puntals del nostre creixement. Són els causants d’un increment de l’ocupació a prop del 5% i d’un augment dels centres de cotització de l’ordre del 3%, en la comparativa interanual. El volum de contractació ha crescut en un 12’5% i la taxa d’atur s’ha reduït al voltant del 13%.

Diguem-ho tot. La nota negativa cal posar-la en la temporalitat dels contractes, atesa l’estacionalitat predominant en la nostra geografia econòmica. El 90’5% dels contractes de treball són temporals, gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana.

Sempre he argumentat que la recuperació del mercat de treball a les nostres comarques havia de passar indefectiblement pel replà de la temporalitat. Atès el nostre mosaic d’activitats difícilment

podríem presumir d’un major reprise. Que ningú s’imagini un revifament de l’ocupabilitat alhora que un repunt accentuat dels contractes indefinits o de llarga durada. Això ja vindrà, és clar que sí, però serà en dos o tres replans més amunt. Ara no pot ser, malauradament.

Les dues comarques costaneres depenen excessivament del comerç i el turisme, com també de la construcció, però també a l’Alt Penedès hi ha una afectació de la temporalitat. Sorprenentment, a la nostra demarcació de terra endins hem vist aquest proppassat semestre com també era el sector de l’hostaleria qui liderava la millora de l’ocupació, tot i que

només en percentatge; de fet, és la indústria el motor dièsel de la nova ocupació a l’Alt Penedès.

Territori d’aquí i més enllà, hi ha dos factors categòrics que provoquen les modalitats de contractació menys estables: la normativa i els costos laborals. No només no s’estimula la contractació sinó que es penalitza; així de paradoxal. L’empresa que vol contractar ha de contribuir en la mateixa proporcionalitat; així d’estúpid.

La conjuntura cada vegada és més procliu a la contractació estable però les condicions són adverses i no s’ajusten als interessos de la demanda; conseqüentment, el mercat laboral no es reactiva en la mateixa proporció que ho

està fent l’economia. Els decisors de la política no ho veuen perquè estan a la sala del costat, amb les crispetes i a les palpentes.

Les escasses mesures d’incentiu a la creació de llocs de treball són ineficaces perquè no tenen en compte l’esforç contributiu de les empreses a l’hora de contractar i, sobretot, a l’hora de renovar la relació laboral. Només interessa l’estadística inicial, la dels primers contractes, la que es publicarà a les memòries anuals.

Tinc la impressió que els estímuls que promou el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC, una calcomania presumptuosa d’allò que HAURIA DE SER) són de curta volada o de vol gallinaci; no sem-

blen efectius. El nostre esponerós departament d’ocupació no se n’acaba de sortir, diguem-ho clar i fem-ne contrició (i que més d’un faci penitència).

Tot plegat, vet aquí, no depèn de nosaltres. Els nostres regidors, a peu de consistori, tampoc no hi poden fer gaire pel que fa al marc laboral i a la inèpcia dels ens propiciadors. Així i tot, insisteixo -com ja ho he fet en anteriors articles- en el fet que des dels municipis es poden premiar els augments de plantilla per part de les empreses.

Ara a la tardor, quan es dissenyaran les noves ordenances fiscals, els ajuntaments han d’enfilar l’agulla més gruixuda per introduir bonificacions tributàries i llençar un missatge clar i compromès. Si els equips de govern volen reduir la taxa d’atur dels seus municipis que obrin en conseqüència i ho expressin en forma d’incentius a la contractació. Si es fa com cal, qualsevol mesura d’estímul provocada des de la municipalitat tindrà un retorn directe i inequívoc. Si volem demanar a l’empresa que assumeixi riscos i que sigui valenta a l’hora d’ampliar la seva plantilla, l’ajuntament ha de fer el mateix: assumir riscos i ser valent a l’hora de plantejar un quadre d’exempcions prou suggerent.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Setembre - 2016

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

TRIBUNA UEP

El president Puigdemont rep la junta de la UEP al Palau de la Generalitat El cap de l’executiu català i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, animen la patronal a continuar defensant el teixit econòmic del Penedès El President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, van rebre el dia 20 de setembre a Palau una delegació de la junta directiva de la Unió Empresarial del Penedès, encapçalada pel seu president, Santi Carda, per tal de tenir un intercanvi d’impressions sobre la situació econòmica i política del moment i compartir les preocupacions del territori en matèria d’infraestructures, creació de noves empreses i enoturisme. El President Puigdemont va agrair la contribució de la patronal en la recuperació econòmica del Penedès i va animar la UEP a continuar liderant aquesta tasca i es va comprometre a incorporar

l’entitat en tots els fòrums de debat del Penedès on la Generalitat hi tingui un paper preponderant.

Els representants de la UEP van exposar al President i al conseller alguns dels temes que més preocupen les empreses, com pot ser el dèficit d’infraestructures que dificulten i penalitzen la mobilitat o les dificultats administratives que troben les empreses de nova creació a l’hora d’iniciar la seva activitat. Carles Puigdemont va admetre que el Penedès pateix un greuge comparatiu en matèria de mobilitat ja que les principals vies de comunicació gratuïtes, com són l’N-340, al seu pas per l’Alt i Baix Penedès, i la C-31, que travessa el Garraf, pateixen una situació de col·lapse

i l’única alternativa possible és de peatge. Per part de la UEP també es va plantejar la necessitat d’accelerar les obres de la B-40 que permetran millorar les connexions entre el Vallès i el Penedès.

La reunió de treball també va servir per exposar a Puigdemont la tasca que està duent a terme la Comissió d’Infraestructures i Territori del Penedès (CITEP), un òrgan consultor que en aquests moments està treballant en diversos projectes com ara en l’elaboració d’un perfil del polígon industrial sostenible. En aquest sentit, el conseller Baiget va convidar la UEP a integrar aquesta iniciativa en el projecte de Directori de Polígons Industrials de Catalunya que està ela-

borant el Departament d’Empresa i Coneixement. Quant a polígons, i a preguntes d’una de les representants del Baix Penedès a la junta directiva de la UEP, Puigdemont va reiterar que el seu Govern està estudiant com redimensionar el projecte per construir una gran plataforma logística en aquesta comarca, conegut com el Logis Penedès, per poder aconseguir el consens necessari al territori. La UEP considera que aquesta infraestructura és un instrument clau per reacti-

var l’activitat econòmica del Baix Penedès i una font de creació de llocs de treball.

Finalment, tant el president com el conseller van assenyalar que el Penedès és avui la comarca més avançada en matèria d’enoturisme i van oferir el suport de la Generalitat per intentar aglutinar totes les iniciatives que sorgeixin en aquest àmbit, així com assegurar la participació i el protagonisme de la iniciativa privada més enllà de la implicació de l’administració pública.

Espai Socis ESTABLIMENTS DOMINGO Establiments Domingo és una empresa familiar creada durant la sego-

na meitat del segle XX i dedicada a tot l’àmbit de productes relacionats amb

TORNER Boteria Torner és una empres familiar que té els seus orígens l’any 1739.

Pels volts de 1950 Josep

Torner i Jove (sisena generació) i el seu fill Josep Torner i Martí, després de treballar en altres llocs, obren

CECOVICA Som una comercial dedicada a la distribució i comercialització de productes i materials

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

per a la indústria del vi i del cava. Funcionem com a CECOVICA des del 1983. Val a dir que, des del

Ho acceptes tot?

Tothom, tenim el costum de passar per alt qualsevol petició d’acceptació de polítiques de privacitat o condicions d’ús a la gran majoria de pàgines web, plataformes, xarxes socials o aplicacions que dia a dia fem servir.

Potser la qüestió és aquesta, que com és quelcom que fem a diari, hem interioritzat que marcar aquella casella o clicar a un link de confirmació és simplement un pas més per continuar a la pàgina següent, on volem arribar. Si el nostre objectiu és mirar

aquell contingut, aquell joc o el que sigui, no ens aturarem ni dos segons a llegir què hem acceptat o clicat una mica abans. Anem molt ràpid sempre, el dia a dia és sinònim d’urgència, les rutines són rutines, però a tota velocitat.

Però què ens hem perdut pel camí? Passa més sovint quan la petició per a què acceptem una determinada política de privacitat és online. En paper, quan visitem un metge o ens proposen una promoció amb una butlleta o omplim un formulari d’inscripció al

l’elaboració i embalatge del vi, xampany i cava. Als nostres magatzems tenim tots els articles que el client necessita i els podem servir

immediatament. Disposem d’un sistema logístic per tenir el nostre stock al dia.

Les nostres instal·lacions es troben al carrer Tinent

Coronel Sagués, de Sant Sadurní d’Anoia. I tots els nostres productes i serveis els podeu trobar a www. gruped.es.

un nou taller a Vilafranca del Penedès, i al 1998 es fa el trasllat a Sant Cugat Sesgarrigues, on Boteria Torner es troba actualment, essent Agustí Torner Sam-

per el seu gerent i la vuitena generació al capdavant del negoci. Fabriquem barriques de roure, castanyer i fustes diverses per criança de vins. Reparació i aixulat

(rascat interior) de barriques usades així com venda de barriques usades i articles de decoració per a cellers i particulars. www. boteriatorner.com

1928, els avantpassats dels actuals propietaris ja es dedicaven a aquest negoci.

Com a exemple us podem dir que som els agents distribuïdors de Trefinos des

del 1931, un dels fabricants de taps de suro més importants. Creiem que una de les qualitats de CECOVICA és el servei als nostres clients i disposem

d’unes naus de més 1000 m2 que ens permeten tenir stock de seguretat dels diferents materials que venem. www.cecovica.com

gimnàs... sí que ens aturem una mica a llegir perquè volen les nostres dades i quin ús en faran abans de donar permís. Serà perquè encara ens sembla més formal el format paper o perquè els textos informatius són més aviat breus i concrets. I és que tot i que la majoria de termes i condicions d’ús publicades als llocs web són cada cop més entenedors, tenim assumit, perquè certament n’hi ha casos, que allò que ens conviden a llegir és impossible d’assumir, o ens aturarem a llegir 78 fulls de clàusules legals amb llenguatge “d’advocat”? Acceptem i

endavant.

En tot cas, acceptar tot així, sense més preocupació, no sembla la millor opció si tenim un mínim de respecte per la nostra privacitat i intimitat. D’acord que si volíem jugar en aquella plataforma o tenir un perfil en l’altra xarxa social, o acceptes o no hi participes. Llavors, la lectura i aprovació de les seves condicions no tenen alternativa. O entres o no. Poca objecció es pot fer, tot i que a base de demandes, s’ha anat aconseguint que allò que alguns van considerar abusiu es vagi rectificant a posteriori. En el fons, és

una altra cosa bona de la Protecció de Dades, dóna eines per reclamar en cas que no siguin respectats els drets de les persones.

Si ho fem, si acceptem tot sense informar-nos, potser arriba el dia en què ens sorprendrà perquè aquelles fotos nostres surten en una campanya de publicitat d’una organització, perquè el nostre telèfon rep publicitat relacionada amb un viatge que estava organitzant a través d’un portal web o perquè rebem a casa felicitacions pel nostre aniversari d’empreses que gairebé ni coneixem.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

23

EMPRESA

Gràfiques Varias s’obre pas en el sector de l’alimentació i la cosmètica Amb un nou centre de fabricació a La Rioja, busca consolidar la seva presència al mercat espanyol sense deixar de mirar cap a l’estranger nostres processos productius i ajustar al màxim el cost”, comenta Varias. Un dels canvis que va marcar la producció de Gràfiques Varias va ser la incorporació de l’etiqueta autoadhesiva el 1989, que a diferència de l’encolada no té limitacions i facilita la combinació de diferents sistemes d’impressió i acabats. Però l’evolució de la tecnologia no ha parat i des de fa un any a Gràfiques Varias es troben immersos en un projecte innovador. De la mà del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), i juntament amb sis empreses més, estan desenvolu-

Lídia Oñate Estar a la vanguàrdia de la tècnica mai ha estat un camí fàcil.

Després de gairebé un segle de trajectòria, Gràfiques Varias, de Sant Sadurní, ha aconseguit mantenir-se entre les empreses que s’han diferenciat per la innovació i l’experiència dels anys. Tot i que les millores en tecnologia han acabat reduint el pes del know-how, el saber fer, a Gràfiques Varias són conscients que encara avui dia l’experiència és un grau. “Cada vegada hi ha més competència, en especial de multinacionals que volen entrar al mercat espanyol, com ja han aconseguit a França i Itàlia. Per això intentem no ser un peix petit i afrontar aquesta amenaça amb més garanties”, explica Josep Varias, nét del fundador de l’empresa Josep Varias.

El 1918 va néixer la companyia, llavors dedicada a targetons, etiquetes i llibres. Als anys 30, l’empresa va apostar pel sector dels vins i caves i es va especialitzar en l’etiquetatge. Des de llavors ha esdevingut el seu sector estrella i actualment ja representa el 85% de la facturació de l’empresa. Fa uns anys van decidir obrir mercat a altres branques de l’alimentació per complementar el sector de begudes i, més recentment, han començat a fer els primers encàrrecs del món de la cosmètica. “L’etiqueta és diferent, però la forma i els acabats gràfics són pràcticament els mateixos. Per això vam creure oportú ampliar el ventall

de sectors als quals adreçar-nos”, comenta Varias.

La tercera generació va començar a capitanejar l’empresa el 2006, poc abans de l’inici de la crisi. Josep Varias recorda que en aquell moment es trobaven molt ben posicionats en el sector perquè “ja havíem fet inversions en maquinària per ser més competitius i no teníem deutes”. Els anys següents, doncs, van poder seguir creixent i ampliar mercat a Espanya i a l’exterior, principalment a França. El darrer any, a més, Gràfiques Varias ha aconseguit

consolidar la seva presència a la Rioja amb l’adquisició d’una empresa del sector que ha esdevingut el seu segon centre de fabricació, després del de Sant Sadurní.

El món de l’etiqueta i el disseny estan en constant renovació i moltes empreses, no només del sector dels vins i caves, han volgut fer un pas endavant i arriscar més per captar l’atenció del client. Segons explica Varias, “l’etiqueta és la carta de presentació del producte i el disseny sempre ha tingut importància. A mesura que han anat apareixent més marques, el

disseny ha agafat més rellevància perquè és el que fa distingir el teu producte i que sigui més venut que un altre”. En aquest sentit, afegeix que “al nostre país veiem més marques atrevides que a l’estranger. No tenim res a envejar”.

Però uns millors acabats i un disseny més agosarat també pot implicar un augment del preu.

“La pressió en els preus és cada cop més intensa i la qualitat es dóna per suposada. En el nostre cas intentem anar de la mà dels dissenyadors i de les agències per encaixar de la millor forma els

“AL NOSTRE PAÍS VEIEM MÉS MARQUES ATREVIDES QUE A L’ESTRANGER. nO TENIM RES A ENVEJAR” pant un projecte de tecnologia de tintes LEDS per aconseguir que les etiquetes puguin il·luminarse. “És el primer projecte en el qual participem i realment és una aposta molt il·lusionant”, comenta Varias, que considera necessari mantenir aquesta línia d’investigació i desenvolupament perquè “no saps mai què et pot demanar un client i cal estar a l’aguait de les noves tendències i avenços”.

24

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

VINS&CAVES

Gemma Mengual i Roger Coma, primers Ambaixadors del Cava El cavista Josep Ferrer Sala serà reconegut per la seva trajectòria Olga Aibar L’actor Roger Coma i la nedadora de sincronitzada Gemma Mengual seran els nous Ambaixadors de Cava. L’acte tindrà lloc el dissabte 8 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní, i no al balcó, com s’havia fet fins ara, i acabarà amb un brindis i una foto conjunta dels assistents.

La inauguració de la 35a Setmana del Cava començarà a les 20h amb l’actuació dels Bastoners del País del Cava i del Ball de Gitanes de Sant Sadurní, seguit d’un mapping en homenatge al pagès i al cavista, amb guió de la companyia teatral Comediants.

Una altra de les novetats principals de la Setmana del Cava és que la Confraria enceta enguany el reconeixement de la trajectòria de destacats cavistes. El primer

serà Josep Ferrer i Sala, president d’honor del Grup Freixenet.

L’acte tindrà lloc el divendres 14 d’octubre a la seu de la Confraria del Cava, durant el sopar d’investidura de la Confrare d’Honor, Carme Ruscalleda, els Confrares de Mèrit i els de Número.

Els actes de la 35a Setmana del Cava van ser presentats el dijous 29 de setembre amb la presència de la consellera consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que va estar acompanyada del president de la Confraria del Cava, Toni de la Rosa i Torelló i del president dels Joves Confrares, Rubén Pedregosa. També hi van assistir l’alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell; l’alcalde de Subirats, Pere Pons; el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, i el president de l’Institut del Cava, Jaume

Gramona, entre d’altres.

L’autor del cartell que il·lustra la XXXV Setmana del Cava és el pintor Josep Moscardó, que ha creat una imatge molt mediterrània que va ser molt lloada. Tots els parlaments van fer referència

L’empresa Henkell entrarà a Freixenet com a soci minoritari

Olga Aibar L’empresa alemanya Henkell & Co, filial de la coneguda multinacional Dr. Oertker, podria entrar a l’empresa com a soci minoritari, amb un paquet d’accions que oscil·laria entre el 20 i el 25%, segons avançava el dilluns 26 de setembre El Confidencial.

El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, va confirmar el mateix dia que hi havia una “oferta seriosa sobre la taula”, però que “Freixenet les ha tingut sempre” i que l’important és que “hi ha “una bona harmonia familiar”, sortint al pas així dels rumors i les

notícies publicades durant l’estiu per diversos mitjans en les quals s’apuntaven presumptes disputes i rivalitats familiars com a motiu de la voluntat dels Hevia de vendre’s les seves accions i sortir de l’empresa.

Si es tanqués el pacte amb Henkell, fet que podria produirse abans de finals d’any, segons diverses fonts, els Hevia vendrien el seu 29% de participacions per 145 milions d’euros, els Bonet les conservarien, i els Ferrer Noguer, que actualment tenen el 42%, passarien a tenir més del 50%, en adquirir part de les accions dels germans Pedro i Eudald Bonet.

Sembla que la clau per sortir

del bloqueig que s’havia produït han estat els Bonet, sobretot el president de la companyia, que no estava d’acord amb la intenció inicial de Henkell d’adquirir la majoria d’accions.

Les reunions continuen obertes per buscar les sinèrgies industrials amb l’empresa, principalment a través de la xarxa de comercialització. La intenció seria que cada grup oferís la seva cartera de productes a la xarxa dominant de l’altre a casa país.

D’altra banda, Freixenet també podria proposar a la multinacional nipona Suntory, el seu distribuidor al Japó, l’entrada en l’accionariat de la companyia.

a la importància que el sector i l’administració treballin junts per potenciar el cava i la consellera va apuntar els reptes de futur, entre els quals “adaptar-se al canvi climàtic, la eficiència en els costos i facilitar el relleu generacional”.

EL VIONTA 2015 GUANYA A RÍAS BAIXAS ALBARINYO El vi Vionta 2015 ha estat guardonat amb la medalla d’or en els premis de la XXVIII Cata Concurs Rías Baixas Albariño.

El certamen, organitzat pel Consell Regulador de Rías Baixas, va ser el punt fort de la festa de l’Albariño, celebrada a Cambados, Pontevedra.

Els 24 professionals que integraven el jurat van valorar 54 marques de Rías Baixas i van escollir el vi de Bodegas Vionta com el millor albariño en una cata a cegues.

El concurs aplega només als catadors i enòlegs dels millors cellers de la DO gallega.

El celler està ubicat a Meaño, al cor de la Vall del Salnés.

Raventós i Blanc comença nova etapa a Sant Sadurní

L’empresa sadurninenca Raventós i Blanc inicia una nova etapa, coincidint amb la tornada a casa de l’enòleg i director, Pepe Raventós, després de viure durant cinc anys a Nova York.

En aquesta ciutat l’empresa ha incrementat les vendes un 76%, superant el milió de dòlars.

La decisió de traslladar-se als Estats Units va ser estratègica, però també tot un repte. Allà, el celler va aconseguir trencar amb la imatge de vi escumós barat amb la nova categoria Conca del Riu Anoia. Segons assegura “el nostre somni és que la vall on

hem nascut i treballem sigui reconeguda en el món dels grans escumosos i se situi en la línia de preu, qualitat i posicionament dels Grower Champagne.

Tot un canvi de paradigma d’un celler que comença a competir als mercats internacionals.

Les vendes en són un bon indicatiu. L’any 2006 aquest mercat representava un 16% de la facturació, mentre que l’any passat era el 48%, i des del 2010 els preus en exportació han pujat un 30%.

Pel que fa a la facturació de la companyia, s’ha incrementat un 20% entre el 2011 i el 2015.

Setembre - 2016

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

VINS&CAVES

Dues dècades del Cavatast La Mostra de Caves i Gastronomia de Sant Sadurní potencia la restauració de la mà del Delta de l’Ebre i Girona

Una nova ‘Verema de Cine’ a Jean Leon

Lídia Oñate La 20a edició del Cavatast, que se celebrarà del 7 al 9 d’octubre a Sant Sadurní d’Anoia, es presenta plena de novetats. Aquest any des de l’Ajuntament es van proposar renovar la Mostra de Caves i Gastronomia des de diferents vessants.

Un dels canvis més rellevants serà el de la ubicació de la fira, que es traslladarà a la part baixa de la Rambla de la Generalitat per guanyar espai i comoditat, tant per als visitants com per al propi personal dels cellers. A diferència d’altres anys, per primera vegada a la mostra hi participaran restauradors de fora del Penedès, en concret del Delta de l’Ebre i les comarques de Girona. Segons l’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, “van mostrar interès de seguida i crec que si entre tots ens potenciem en sortirem tots beneficiats”. En

aquest sentit, Rosell afegia que “com a capital del cava hem d’estar oberts al món i convidar a tothom qui vulgui venir”. Els tastos i maridatges també prendran més importància, ja que disposaran d’un espai més gran a La Fassina.

A més, s’ampliaran les places a 50.

El Cavatast donarà el tret de sortida el divendres 7 d’octubre a la tarda, amb una inauguració que

anirà a càrrec del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat de la reconeguda cuinera Ada Parellada.

Una altra novetat serà la copa, de Riedel, i el sistema d’adquisició. El preu de la copa amb els tiquets serà de cinc euros i qui ho desitgi podrà tornar-la a les mateixes taquilles, on li retornaran dos euros.

El celler Jean Leon va celebrar el passat 17 de setembre una nova edició de la seva ja tradicional Verema de Cine. Es tracta d’un acte que homenatja la vinculació del fundador del celler, Jean Leon, amb el món del cinema en el Hollywood dels anys 50 i 60 i que, any rere any, compta amb destacats actors i actrius catalans.

En la novena edició, van participar una trentena de professionals del cinema com As-

L’entitat bàquica Apicius Nou acord per mantenir la Grup Penitensis fa 20 anys varietat Malvasia de Sitges

sumpta Serna, Jaume Balagueró, Octavi Pujades, Pep Plaza, entre altres, a més d’una bona representació de l’equip de la sèrie Merlí. Durant el matí van veremar i després van participar a la divertida competició de trepitjada de raïm. El grup format per Adrian Grösser, Vicky Luengo, Pep Munné i Martí Gironell van ser els guanyadors i es van endur de premi quatre magnums de Vinya Le Havre 2001.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 58 - Setembre 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64

L’entitat bàquica i gastronòmica penedesenca ApiciusGrup Penitensis celebra enguany el seu vintè aniversari. Per a celebrar-ho, el dimecres 28 de setembre es va organitzar una visita al celler Alemany i Corrió i un sopar al restaurant El Racó de la Calma al qual hi van assistir una trentena de persones.

L’investigador de la cultura del vi i la gastronomia Jesús Velacoracho va exercir de mestre de cerimònies i va il·lustrar els presents sobre el naixement de l’entitat i l’origen del nom, que ell mateix va escollir fa set anys a

demanda dels socis. Després, va donar pas als propietaris, Irene Alemany i Laurent Corrió, que van explicar com es va gestar la seva empresa, l’any 1999, en una antiga imprempta, a l’estil dels vins de garatge, i els trets principals dels seus vins: Principia Matemática, Cargol treu vi, Pas Curtei i Sot Lefriec.

Entre les curiositats que van explicar, es troben que fan la poda en verd, que els seus vins no es filtren ni es clarifiquen i que la seva producció és limitada perquè prioritzen sempre la qualitat.

La Finca Viladellops preservarà la varietat Malvasia de Sitges plantant una nova vinya i assumint l’elaboració des de les seves instal·lacions, ubicades a Olèrdola, a l’Alt Penedès. La fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges –promotora de l’elaboració de Malvasia- i aquest celler han signat un contracte de deu anys per garantir la continuïtat del producte, després que es trenqués l’acord amb l’anterior productor. El president de la Fundació, l’alcalde Miquel Forns, ha destacat que “de la incertesa, se n’ha fet una oportunitat”, ja

que la intenció és optimitzar la “qualitat” del producte. De moment, aquest setembre ja s’està elaborant el vi a les instal·lacions Finca Viladellops, mentre que la nova vinya es plantarà a principis del 2017, amb intenció d’obtenir la primera collita al voltant del 2020. Quan aquesta nova vinya estigui a ple rendiment, la fundació calcula que es podrà mantenir la producció d’ampolles de Malvasia que hi havia fins ara, d’entre 15.000 i 25.000 unitats –la xifra variarà en funció de les inclemències meteorològiques i de les destrosses dels senglars-.

http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

27

VINS&CAVES

Freixenet torna a apostar per la rítmica per a l’anunci de Nadal

El Penedès concentra la meitat de cellers a la 36a Mostra de Vins i Caves

Fèlix Miró

Fèlix Miró

L’equip protagonitzarà un emotiu espot amb imatges dels Jocs de Rio, on van guanyar una medalla

La Denominació d’Origen Penedès va predominar un any més a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que va celebrar la seva 36a edició del 22 al 25 de setembre al Passeig de Lluís Companys de Barcelona, al costat de l’Arc de Triomf.

Enguany, va ser la cinquena edició que participaven totes les 12 denominacions d’origen de Catalunya, tot i que la meitat dels 66 cellers que van assistir s’ubiquen dins del territori penedesenc.

La Mostra permet donar a conèixer la singularitat del vi català i un sector que representa el tercer més important de la indústria agroalimentària. Organitzada per la Generalitat, a través de l’Incavi i

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (Prodeca), enguany l’edició va coincidir amb el reconeixement de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016. En paral·lel, va tenir lloc una petita mostra alimentària, que acompanyava el tast de vins i caves amb una proposta de productes de proximitat com ara embotits, formatges, conserves de peix, postres i coques dolces i salades.

Al llarg dels quatre dies firals, prop de 150.000 persones van poder gaudir de l’àmplia oferta vinícola i alimentària, a més d’assistir a degustacions, presentacions i tastos guiats per poder aprofundir en la cultura del vi.

Olga Aibar L’equip espanyol de gimnàstica rítmica tornarà a protagonitzar l’anunci de Nadal de Freixenet.

El director de comunicació de la companyia, Pere Bonet, ho va anunciar després de fer una retrospectiva fins a l’any 2007, moment en què van prendre la decisió de centrar la seva campanya a internet, fet que va apuntar que “potser va ser molt avançada en el temps”.

En aquesta ocasió, l’aposta és fer una campanya multiplataforma, és a dir a la televisió però també a la web, en la qual les gimnastes explicaran les seves vivències durant els Jocs de Rio, on van aconseguir endur-se la medalla de plata. Bonet assegurava que: “van ser unes bombolles molt entranyables l’any passat i ens vam

quedar encisats amb elles pel seu entusiasme, la seva disposició davant de llargues sessions de filmacions, i també en conèixer les seves històries de superació i també les seves frustacions. Així que vam parlar amb la federació espanyola i les vam voler ajudar”. D’aquí va sorgir la campanya #VamosConEllas que Freixenet va llençar unes setmanes abans dels jocs per animar-les a guanyar, i que “va tenir molt d’èxit perquè va tenir un gran nombre de seguidors. Ara volem acompanyar-les fins al final i conèixer-les millor”, apuntava.

Per això, l’agència JWT les va seguir, filmar i entrevistar durant els jocs i, amb aquest material, reeditaran la campanya que es complementarà amb altres peces i el resultat, segons asseguraven serà “molt emotiu i sorprenent”.

Per a la capitana de l’equip, Alejandra Quereda “per a nosaltres és

La verema i el preu de raïm Una publicació com el Penedès Econòmic i no parlar del preu del raïm?

Som-hi, ja que tot just acaba la verema. Es un debat prou interessant que toca molt en l’àmbit d’aquest diari, però que sempre és complicat. D’aquí poc tornarà el debat de la verema, que sempre intenta tocar nous temes però sempre acaba el amb el titular del preu del raïm.

Per als lectors menys acostumats a aquesta indústria cal a dir que la mitjana del preu actual d’un quilogram de raïm blanc al Penedès esta al voltant dels 0,3€/kg (lleugerament

superior en el raïm negre), pot arribar 1€/kg al Priorat i per sota del 0,3€/kg per al que respecte al Cava. Podem també determinar que la producció anual de raïm a Catalunya està al voltant dels 600.000.000 de kg, una autèntica bestiesa! I bona part, concentrada al Penedès.

Un altre tema interessant es veure quan costa un quilogram de raïm a la Champagne, doncs intentant fer una recerca, he optat per donar-li un preu de 5€/kg, acollonant eh!

Respecte la producció, el Cava es situa com al tercer espumós del món,

amb 180.000.000 de litres, i el Champagne amb 350.000.000 de litres, en primera posició... produeixen quasi el doble, i el preu del raïm és 1.500% superior! WTF! No cal dir que tenim un problema i que no serem competitius! Si comparem les dues regions CAVA vs CHAMPAGNE, són similars, atomitzades, grans cellers i molts petits, tant allà com aquí la majoria de cellers de cava no elaboren el vi base, el compren... doncs on està la diferència?

El lobby de la pagesia a França no està per punyetes, cremen qualsevol cosa

un honor tornar a protagonitzar l’anunci de Nadal. Agraïm a Freixenet que aposti per la rítmica, ens ha donat sort. Brindarem per cada medalla que guanyem perquè esperem aconseguir-ne més”.

El president de la companyia, Josep Lluís Bonet, va afegir que: “elles són l’exemple dels valors que perseguim com a elaboradors de cava: talent, treball, tenacitat i afany de superació, un camí que hauria de seguir la gent jove del nostre país i que estan per sobre de la cerca de notorietat que aporten els famosos”. També va indicar que, la del Nadal passat, “va ser una campanya exitosa, perquè les vendes es van incrementar més d’un 5%”. Per al president de Freixenet “Espanya és important, però el mercat és el món. El cava és un guanyador que va avançant per la seva relació qualitat-preu i més que avançarà”.

a la mínima, en canvi aquí sempre ens hem supeditat als Hevia, Ferrer, Bonet, Raventós... Es cert que el cultiu de la vinya aquí és més “fàcil” que al nord de França, però no justifica aquesta diferència.

Els pagesos reclamen amb raó un preu digne per al raïm, i no és per menys, però el lliure mercat o el neoliberalisme, diguem-li com volgueu, marca el preu de les coses. Fa anys que el sector agrari demana a l’INCAVI un preu mínim del raïm, però si es marca un preu mínim, passarà a ser el preu màxim, i es trencaria la llei del mercat, no és una solució.

L’única cosa que veig és transformar la pagesia

en emprenedoria, i que molts del pagesos comencessin els seus propis cellers, malauradament el valor afegit no està en la matèria primera, està en la transformació i distribució, per tant, fer el vi o cava i conjugat amb l’enoturisme és la mare del ous del futur al Penedès.

M’agradaria tenir un cens de pagesos i veure’n l’edat mitjana real, però m’ensumo que és alta o molt alta, i que les noves generacions de nous agricultors han de fer un canvi de xip (o comprar les terres a França), i entendre que de produir raïm poc viuran, no està aquí el valor afegit, malauradament, repeteixo...

28

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

TECNOLOGIA

Prop del 40% de les avaries dels mòbils es produeixen a l’estiu Josep Barella Més del 80% dels dispositius electrònics presents en el dia a dia dels espanyols corresponen a telèfons mòbils. Una xifra que evidencia el perquè de l’augment en el nombre de reparacions i substitucions. I a l’estiu les avaries dels mòbils representen un 40% del total d’incidències.

El primer trimestre de 2016 es van incrementar de manera substancial les reparacions causades per humitat, tant en placa com altaveus i connectors de càrrega. En l’actualitat es reparen 10 smartphones per cada tablet, segons les

dades extretes d’un estudi que ha desenvolupat per holaMOBI Telefonia Global.

En aquesta època de l’any, els smartphones estan exposats a perills com la humitat i les altes temperatures a les platges i piscines. A més de fisures a la pantalla, les avaries causades per l’aigua, a la targeta interna o en l’altaveu són les raons principals per les quals els usuaris es veuen obligats a anar a un taller. El 2015 les reparacions de smartphones van créixer el doble respecte a l’any anterior i van arribar als 90.000 dispositius arreglats per mes.

Quant al que costa arreglar un dispositiu, els preus oscil·len en-

tre els 23 i els 45 euros. La xifra sol variar segons el tipus de local que es triï per a la reparació.

En aquest sentit, han proliferat a Espanya els llocs i botigues no especialitzades en reparació o substitució de peces de dispositius mòbils, que ofereixen un servei més barat. De fet, el 42% dels telèfons reparats en comerços d’aquest tipus tornen a patir avaries; per la qual cosa es desprèn que és fonamental portar els terminals avariats a botigues especialitzades i amb un servei professional amb garanties.

En els últims anys, amb la incursió en el mercat de mòbils de gamma alta, ha crescut també la

xifra de contractacions d’assegurances d’aquest tipus de dispositius per tal de donar cobertura a qualsevol incidència o avaria més enllà de la garantia que ofereixen fabricants i distribuïdors; això permetria evitar les despeses derivades de solucionar algunes de les incidències més habituals com el

trencament de pantalla o algunes irreparables, en alguns casos, com un telèfon mullat.

El temps que es triga a reparar un dispositiu, en general, no sol superar les 72 hores, i la majoria dels arranjaments poden ser realitzats el mateix dia que el mòbil arriba a la botiga.

Alguns problemes que pots tenir a les Xarxes Socials

Nostàlgia pel Messenger

Apaga el mòbil abans de dormir i llegeix

Les xarxes socials tenen la virtut de ser moltes coses.

Són un joc, són informació, són espai de contactes i flirteig, són llocs en els quals busquen feina... Hem fet un paper tan central en les nostres vides a webs com Facebook, que actualment els perills que es deriven de la nostra navegació també han augmentat.

Quins són els problemes més recurrents que podem tenir per un mal ús de les xarxes socials?

Els controls poden convertir-se en un veritable mal de cap si resulten ser persistents. No passa res (o no ha de preocupar) si una de les teves publicacions en obert té un comentari negatiu; les nostres opinions no els agradaran a tothom i hi ha persones que són molt donades a la desqualificació. El problema sorgeix quan un troll s’instal·la en la teva vida digital. Pots bloquejar-lo però si troba les vies (com crear un nou compte per seguir ‘trollejant-te’) hauries d’acudir a les autoritats.

Compte amb la viralitat. Malgrat que actualment sembla que tothom vol convertir-se en viral, passar a la fama no és tan bonic com sembla. Als nostres dies, la fama efímera no és difícil d’aconseguir i només cal una mica de sort. Amb tot, quan passa, has de saber que, de cop i volta, la teva vida en línia no et pertanyerà (o et pertanyerà menys) perquè estaràs en la mirada de tot el món. El que publiques, mal et pesi, no s’esborra gairebé mai. És per això que si estàs buscant un determinat treball i creus que certa informació pot perjudicar la candidatura, hauries repensar el que estàs publicant al teu mur de Facebook o Twitter.

En resum, de vegades ens prenem a broma les xarxes socials, però són, ara per ara, molt més que un xat portat a la màxima expressió.

Ara fa un parell de mesos es complien ni més ni menys que 17 anys de l’aparició d’un programa de missatgeria que als més joves no els sonarà de res.

MSN Messenger Service va ser creat el 22 de juliol de 1999 per deixar de funcionar el 2013. En aquell temps, un any abans del canvi de mil·lenni, ja existien els xats, però un sistema amb el qual relacionar-te amb els teus contactes de correu electrònic encara era un cosa inexistent. Aquest programa que avui dia és part de l’edat antiga de la xarxa, va créixer ràpidament fins a conquistar els ordinadors de mig món. Tan sols en el seu primer any va aconseguir la xifra de 18 milions d’usuaris i el 2009 tenia, ni més ni menys, 300 milions d’internautes connectats.

El que avui gairebé ja ni es recorda va ser un programa que canviava totalment la forma d’entendre la comunicació. El seu precedent era el telèfon. A partir de llavors, els joves de mig món van començar a relacionar-se d’una manera diferent. També va sorgir en aquells dies una de les preocupacions que encara avui (i és difícil pensar que desaparegui) no ens ha abandonat. Ens referim a la por dels pares sobre amb qui estaven comunicant-se els seus fills. Els nostàlgics recordaran, a més, algunes de les situacions que Messenger causava a casa seva. Amb un sol ordinador per casa, es feien necessaris els torns perquè cada fill pogués comunicar-se amb els seus amics a través del programa.

Altres recordaran els nickname (llavors en deien així a la forma en què els usuaris s’autodenominaven al programa) que cada un es posava. Hi havia dels més diversos. Posar-se lletres de cançons llarguíssimes, estats d’ànim i fins i tot anuncis sobre si s’estava de vacances o no (una cosa perfecta per als lladres).

Està comprovat: no sabem viure sense el nostre smartphone. De tota manera encara estem a temps de canviar certs patrons que faran la nostra vida una mica més saludable. Estem parlant de què hem de fer perquè la tecnologia impedeixi al màxim alterar els nostres patrons de son.

Per això, els experts de l’Institut Politècnic Rensselaer recomanen que una hora abans d’anar a dormir no usem aparells electrònics amb pantalles retroil·luminades. Això altera el nostre cicle de la son i pot tenir efectes molt negatius que augmenten entre els joves. Segons els estudis, la llum redueix la segregació de melatonina, un component que regula el patró del son. Per anar bé, dues hores abans de quedar-te adormit hauries de deixar de mirar qualsevol pantalla. No obstant això, avui en dia, i amb el tipus de vida que tenim, això resulta difícil.

Apagar el mòbil quan anem al llit és també una cosa recomanable. Mentre estem adormits, tot i que no ens adonem d’una manera conscient, el nostre telèfon rep notificacions, missatges, s’il·lumina la pantalla i fins i tot vibra. És molt important perquè el nostre somni no sigui deficient que aquestes alarmes a mitjanit quedin totalment minimitzades i la millor manera d’aconseguir-ho és apagant el dispositiu.

Finalment, una recomanació que gairebé ningú compleix: no fer servir la televisió abans d’anar a dormir. Els constants canvis d’imatges i volum provoquen una mala qualitat en el somni i, fins i tot, insomni. En resum, una hora abans de ficar-te al llit, apaga el mòbil, agafa un bon llibre i dormiràs molt millor.

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

29

LLIBRES

Claus per connectar amb el consumidor a la xarxa

Clientes globales Carlos Jiménez PROFIT 14,96€

Clientes globales té com a propòsit oferir una visió clara dels canvis que internet ha generat en la forma com els consumidors utilitzen els mitjans electrònics en la seva vida diària i en els seus processos de compra de béns i serveis. Aquesta visió busca ajudar l’empresa que desitja adequar el seu model de negoci a les demandes dels nous

consumidors per augmentar la seva presència en un mercat cada vegada més globalitzat.

Aquest llibre descobreix com els mitjans electrònics estan canviant, atenent aspectes com la migració de les audiències cap als dispositius mòbils i la batalla per l’atenció en un context mediàtic caracteritzat per la fragmentació i el multiscreen.

Tot el que s’ha de dir i el que no per poder triomfar

Éxito o fracaso depende de tus palabras Patrick Alain PROFIT 16,95€

Éxito o fracaso dependen de tus palabras conté més de 3.000 frases convincents que et permetran desembolicarte amb èxit en qualsevol situació important de la vida.

Dominaràs la conversa i aniràs sempre un pas per davant dels altres. Amb aquest passaport per a l’èxit iniciaràs una nova aventura en la qual formaràs

part de l’exquisit grup de les persones amb carisma. Es tracta d’una obra de consulta de fàcil maneig que et proporcionarà una nova imatge amb la qual podràs expressar tot el teu potencial de lideratge. Hi trobaràs les armes necessàries per obtenir excel·lents resultats en qualsevol situació que requereixi un llenguatge resolt

Un complet manual per treure el màxim partit a les xarxes socials

Gestión y planificación de redes sociales profesionales Jorge Villar DEUSTO 17,95€ i e-book 9,99€

Si bé les xarxes socials ja formen part de l’estratègia de comunicació d’un bon nombre d’empreses i institucions, la curta edat del sector i la seva constant i veloç evolució fan que es mantinguin els dubtes sobre què hi hem de fer, quina és la seva rendibilitat i quant d’esforç, temps i diners hem d’invertir en aquest camp.

Per ajudar-nos a gestionar i planificar adequadament les xarxes socials corporatives, Jorge Villar ens ensenya en aquest llibre tot allò que qualsevol tipus d’organització ha de saber i tenir en compte en la comunicació i el màrqueting online; des de l’estructura i els perfils professionals, fins a la figura del community manager,

També es revisa com les tecnologies de la informació i les comunicacions han donat als consumidors major accés a la informació per a la presa de decisions, oferint noves formes de comprar i relacionar-se amb les marques. Clientes globales planteja, a més, algunes reflexions sobre el consumidor del futur, pretenent ajudar les empreses per atendre millor als seus clients des d’avui, i així mateix mostra els avantatges d’internet i com les companyies poden participar d’aquesta revolució i

guanyar, en lloc de percebre la xarxa com una amenaça per als seus models de negoci.

Carlos Jiménez és conferenciant i autor especialitzat en negocis i màrqueting. És economista, amb un mestratge en Economia i un en Administració d’empreses. Va exercir com a docent durant més de vint anys en Internet Màrqueting i Anàlisi de la Competència. Actualment és articulista del diari La Estrella de Panamá i de les revistes Business Venezuela i Debates IESA.

i dinàmic. Éxito o fracaso dependen de tus palabras t’ensenyarà a: -Expressar-te amb lideratge.

-Desenvolupar una presència carismàtica.

-Guanyar-te el respecte dels altres.

-Trobar de seguida la frase adequada.

-Discutir de manera eficaç.

-Provocar admiració i influència.

-Evitar frases i expressions que puguin ser contraproduents.

Patrick Alain ha desenvolupat alguns dels videojocs amb major èxit de vendes del món, com els guardonats Grand Theft Auto i Red Dead Redemption. Alain va néixer a París i ha viscut en diferents països.

Parla fluidament cinc idiomes i atribueix a la seva capacitat de participar activament en grans equips multilingües gran part del seu èxit. Va obtenir un doctorat per la Universitat de París i viu a San Diego, Califòrnia.

passant per la importància del compliment de cadascuna de les etapes del social media plan: fase de recerca, establiment d’objectius, estratègies i accions a dur a terme, i pla de continguts.

Així mateix, aporta la metodologia adequada i facilita els recursos i eines necessaris per desenvolupar una estratègia guanyadora i que les xarxes socials permetin millorar la comunicació de l’empresa o institució.

Jorge Villar Rodríguez és director de comunicació de l’Ajuntament d’Elx, labor que desenvolupa mentre gaudeix d’una excedència en l’empresa de la qual és soci fundador, Youknow ecommerce.

Ha estat docent en màrqueting online a l’Escola Superior de Màrqueting d’Alacant (ESUMA), Esden Business School, IEBS School, Unimooc, CMUA Universitat d’Alacant i a la Escuela de Organización Industrial (EOI).

30

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

història

SE CELEBRA EL 25 ANIVERSARI DE LA PRIMERA PÀGINA WEB DE LA HISTÒRIA

C

ada 23 d’agost se celebra el dia de l’internauta. Encara que aquest 2016 va ser especial en complirse 25 anys del primer accés públic a la WWW (World Wide Web), creada en els laboratoris CERN a Suïssa durant 1989-1990. El creador va ser l’enginyer britànic Tim Berners-Lee qui, gairebé de manera accidental, va crear el que avui dia uneix milions de persones a tot el món.

Celebrem una fita que va canviar el rumb de la història i suposa una petjada d’identitat de la nostra societat. La idea original d’Internet es va descriure fa ja 27 anys, concretament un 12 de març de 1989. Tim, com era i encara és conegut, va ser l’encarregat de treballar en un sistema perquè els científics de tot el món poguessin compartir informació.

Un projecte que, sense saberho, va constituir el naixement del que avui anomenem Internet.

Cal diferenciar entre WWW i Internet: el primer és un sistema de distribució de documents

d’hipertext o hipermitjans interconnectats i accessibles via Internet, la xarxa que permet aquesta comunicació.

La primera pàgina web va ser llançada el 6 d’agost de 1991. En el seu inici, només era accessible per a usuaris dins del CERN. De fet, s’hi explicaven detalls del projecte. No obstant això, va ser el 23 d’agost quan es va convidar persones fora del CERN a accedir a aquest domini. Moment en el qual van començar a comptabilitzar visites, d’aquí la celebració del dia de l’internauta.

Aquella primera website no era més que un text pla amb alguns hiperenllaços connectant altres pàgines, però és l’essència primària del que avui dia és l’Internet que coneixem. Per als més curiosos, aquella primera web es troba disponible en info.cern.ch.

Com a curiositat, cal assenyalar que el primer navegador que permetia aquesta comunicació client-servidor utilitzant el protocol http funcionava sobre un NeXT, creació d’Steve Jobs. Un

u Així va ser la primera World Wide Web

descobriment que es va liberalitzar i va permetre així el desenvolupament de tot el que coneixem avui dia.

Creixement imparable d’Internet Avui dia resulta impensable no usar Internet i les websites. La presència de la xarxa ha crescut de forma exponencial al llarg dels anys. Segons la consultora IDC, s’estima que en aquest 2016 s’aconsegueixin els 3.200 milions de persones amb accés a Internet.

Sense perdre de vista que d’aquesta xifra, 2.000 ho faran a través del seu smartphone. Tot això a un ritme de creixement cada any d’un 2% fins al 2020.

Xina i l’Índia són els països en els quals el creixement s’ha produït de forma més ràpida.

Però, tornant als mòbils, l’accés a Internet creixerà un 25% cada any des de cada smartphone.

Els usuaris podran accedir a les més de mil milions de webs que avui dia estan a la xarxa, molt diferents d’aquella primera de Tim.

Tim Berners-Lee, el creador de la primera pàgina web Sir Timothy John “Tim” Berners-Lee, és un enginyer informàtic britànic i professor del MIT. L’orientació professional li venia de família, ja que els seus pares s’havien conegut en el projecte de desenvolupament del Ferranti Mark I, el primer ordinador comercial amb programa emmagatzemat desenvolupat per l’empresa Ferranti Ltd. a començament del 1950.

A partir de 1989 coordinà un grup d’investigadors de l’”Organització Europea de Recerca nuclear” (CERN), amb seu a Ginebra (Suïssa), que desenvolupà el projecte World Wide Web, (el web).

El 25 de desembre de 1990, amb l’ajuda de Robert Cailliau i personal del CERN, va implementar amb èxit la primera comunicació entre un client i un servidor http a través d’Internet. El 2007 va quedar en primer lloc, al costat d’Albert Hofmann, a la llista dels 100 majors genis vius de The Daily Telegraph. Berners-Lee és el director de la World Wide Web Consortium (W3C), institució que fundà el 1994, i que supervisa el desenvolupament de la web. També és el fundador de la Fundació World Wide Web, i és investigador sènior i titular de la 3Com i Fundador President del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratori (CSAIL). És director de la Web Science Research Initiative (WSRI), i membre de la junta consultiva del MIT Centre d’Intelligència Col·lectiva. L’abril de 2009 va ser elegit com a membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències amb seu a Washington, DC.

u Estació NeXT utilitzada per Tim Berners-Lee

Penedès Econòmic

Setembre - 2016

31

VIATGES

Qatar: rics però infeliços La riquesa i nivell de vida de Qatar són comparables als de països d’Europa ja que Qatar té el PIB per càpita més alt del món, però a la vegada està entre les 5 nacions més infelices redacció

En un remot lloc del món es troba la petita península de Qatar, oberta al turisme des de fa molt poc temps. En la península d’Aràbia es troba l’Emirat Àrab de Qatar, que ocupa una superfície d’11.437 quilòmetres quadrats, amb una longitud de 160 quilòmetres de nord a sud i de 55 a 80 quilòmetres d’amplària màxima. El país és en la seva majoria desert i pla, l’altura més alta ascendeix a tan sols 40 metres.

Entre els deserts s’amaguen petites localitats molt interessants i gens comunes. La vegetació natural és gairebé inexistent al país.

La fauna majoritària la constitueixen les rajades de camells i les cabres. Les ciutats costaneres, amb les seves fortificacions dominant els mars, es converteixen en llocs de pau i relax on el viatger podrà gaudir de platges solitàries i d’una cultura molt particular.

Del total de tota la seva població de només el 25 per cent és de Qatar. Cal dir que Qatar

QATAR Capital: Doha Idioma: Àrab Població: 2.303.994 habitants Superfície: 11.437 km2 Moneda: Riyal de Qatar (QAR) Clima: És molt càlid i bastant humit.

Es tracta d’un clima propi del desert amb temperatures molt elevades durant tot l’any Economia: Abans del descobriment del petroli i del gas natural l’economia de Qatar se centrava en la pesca i la recol·lecció de perles

és el país amb menys població del món àrab. Molts d’ells descendeixen de perses o najdi. La població, sedentària en part, es dedica a la pesca de la perla, a la ramaderia de camells i cabres i a una rudimentària agricultura.

L’economia del país es basa en les exportacions de petroli, cosa que ha provocat que es converteixi en el país que té el PIB per càpita més alt del món.

No hi ha gran cosa a fer excepte les magnífiques excursions (ja sigui en vehicles tot terreny o en caravanes), a través d’aquest país i admirar una cultura diferent. A Doha i Al-Khor, durant l’estiu se celebren espectacles de dansa tra-

dicionals i entre els millors llocs per admirar-les és el Parc Montazah. Altres actes culturals que podrà veure a Qatar els trobarà en el Teatre Nacional de Qatar, que té un aforament de 500 seients i en la Galeria d’Art AlSadd, on podrà admirar les exposicions artístiques d’aquest país.

Si el seu cos és resistent al sol, provi den banyar-se a les aigües del Golf Pèrsic.

Si viatgem cap al sud de la capital trobem la ciutat de Wakrah.

Hi podrà admirar les ruïnes del que va ser en el seu moment un palau, un petit museu, i gaudir del sol en unes boniques platges que estan als afores de la ciutat.

En els basars trobarà alguns objectes artesanals propis de la regió, no obstant això, quant a compres, Qatar no es distingeix en res particularment. En l’aeroport internacional es poden adquirir productes lliures d’impostos.

El menjar tradicional de Qatar no té molt de particular. Els restaurants ofereixen menjar occidental a la manera “fast food”, mentre que altres establiments ofereixen menjar indi i pakistanès a base de curris, així com altres especialitats típiques de la regió. Destaquen el xai al te, el xai dolç i els carbassons farcits.