Penedès Econòmic 60

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 60 - Novembre 2016

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Avinyonet del Penedès La contractació laboral i Sitges, entre va camí de serels un30 10% municipis més major que amb l’estiu passat renda al Grand’Espanya Penedès pàg. 64 pàg.

Les capitals del Garraf i l’Alt Penedès s’aboquen a la cursa per ser Smart City pàg. 6

El comerç intenta treure profit del Black Friday, que aconsegueix avançar les vendes de Nadal pàg. 2-3

Freixenet preveu un Nadal amb bones vendes, que seguirien a l’alça durant el 2017 pàg. 24

Entrevista a Josep Piqué Camps Exministre del govern espanyol i empresari vilanoví pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

L’ANÀLISI

El Black Friday arrela amb força, però es menja les vendes previstes per Nadal El sector comercial agraeix l’estímul de compra que suposa, però lamenta que els descomptes arribin just abans de la millor època de vendes de l’any El president de l’associació de comerciants Centre Vila de Vilafranca del Penedès, Fèlix Hill, reconeix que cada vegada se sumen més comerços a la iniciativa del Black Friday, que “s’està imposant i alterant la tradició nadalenca”. Malgrat que alguns municipis hagin acceptat avançar l’encesa de llums, a la capital de

Lídia Oñate Per a cada cop més empreses el Black Friday s’ha convertit en l’inici de la campanya de Nadal.

Un avançament que no necessàriament ha suposat un increment de les vendes en termes generals.

Multinacionals, grans cadenes de distribució i, sobretot, els negocis online, han sabut trobar un filó en aquesta tradició americana.

Des que s’instaurés a Estats Units l’últim divendres del mes de novembre com el dia dels descomptes i promocions per excel·lència

alguns municipis han avançat l’inici de la campanya de nadal amb motiu del black friday a menys d’un mes de Nadal, el Black Friday es viu més com una veneració consumista que no pas un dia ple d’oportunitats. Al nostre país aquesta tradició, com tantes altres, ha acabat arrelant els darrers anys. Tant, que el petit comerç ja no s’amaga i aprofita l’ocasió per mostrar alguns descomptes en els seus productes o premiar el client amb aglun obse-

qui. En la línia dels més agosarats, però, es mantenen grans companyies com Amazon o Fnac, que enguany han avançat i ampliat la seva campanya entorn el Black Friday. En el cas del gegant online va començar les seves ofertes onze dies abans, mentre que Fnac va optar per fer alguns descomptes en productes seleccionats des d’una setmana abans. Tanmateix, la tendència de la majoria ha consistit en guardar els plats forts pel dia de l’esdeveniment i fer bullir l’olla durant els dies abans com són els casos d’El Corte Inglés, Carrefour i Mediamarkt.

El Black Friday altera l’inici de la campanya de Nadal

Aquest Nadal se signaran més contractes laborals i de més durada La campanya de Nadal d’enguany suposarà la creació de més de 950.000 contractes laborals, que suposen un 14% més que el 2015, segons les dades de l’empresa de treball temporal Adecco. Catalunya, amb 167.000 contractes, la Comunitat Valenciana (161.000) i la Comunitat de Madrid (140.000) encapçalen la llista de comunitats autònomes que generaran més llocs de treball entre els mesos de novembre i gener. Els sectors protagonistes de la campanya serà el de

gran consum i atenció al client, però també destaquen els d’alta perfumeria i cosmètica, electrònica, joguineries, alimentació, distribució i retail, logística i ecommerce, a més de l’hostaleria i el turisme. Segons les previsions, la duració dels contractes serà superior a la dels últims anys, ja que la campanya començarà amb els descomptes de novembre amb motiu del Black Friday i el Ciber Monday, i s’allargarà fins a finals de gener, incloent així el període de rebaixes de principis d’any.

Sens dubte, la campanya nadalenca és la més important de l’any i la que més preparatius mou entre les associacions de comerciants. Algunes com Vendrell Comerç han apostat per avançar l’inici de la campanya de Nadal per fer-la coincidir amb el Black Friday. Segons el seu president Magí Mateu, “és un efecte crida que ens pot anar bé. La venda no es pot escapar, sigui en el moment que sigui perquè hi ha una necessitat de vendre.” Tanmateix, el comerç local mira amb precaució el Black Friday, una iniciativa que alguns comerciants consideren que juga en contra de la campanya de Nadal. “Tot el que són descomptes és molt atractiu per al

consumidor, però és una llàstima que aquest dia sigui just a l’inici de la campanya de Nadal perquè és l’època més important de vendes”, comenta Montserrat Domingo, presidenta de l’associació de comerciants Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú. Admet, però, que molts comerços han acabat sumant-se al Black Friday “perquè si vols vendre no pots anar a contracorrent, sinó que t’hi has d’adaptar”. Alhora, es mostra preocupada per la tendència que s’ha creat a Espanya d’allargar els dies d’ofertes i promocions durant els dies previs. “Ara ja no és un dia, sinó que alguns ho allarguen tota la setmana i el nostre comerç no sé si ho pot suportar”, comenta.

el comerç local mira amb precaució el black friday per la reducció dels beneficis l’Alt Penedès la mantenen a principis de desembre, juntament amb la inauguració de la pista de gel. “Preferim tractar el Black Friday com un dia especial de promocions i descomptes, però no portar-lo més enllà, ja que després notem que es ven menys al desembre”, afirma Hill.

Una campanya amb creixement de vendes, però moderat Pel president de Vendrell Comerç, Magí Mateu, aquesta campanya de Nadal parteix d’unes sensacions força conservadores, ja que els mesos d’octubre i novembre han estat especialment fluixos.

Durant els mesos de novembre, desembre i gener

+ 14%

+ 950.000

respecte 2015

contractes

Les comunitats autònomes amb més contractacions

+ 167.000 Catalunya

+ 161.000

Comunitat Valenciana

+ 140.000

Comunitat deMadrid

Sectors que més feina generen

Comerç

Hostaleria

Logística

Transport

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

3

L’ANÀLISI Tot i això, Mateu considera que “sóc dels que veu el got mig ple i sempre tinc l’esperança que el comerç comenci a agafar aire, encara que la campanya d’enguany no sigui per tirar coets”.

A Vilafranca del Penedès, les previsions són positives, però també mantenen el to moderat. “Esperem que sigui el millor any després de la crisi, però també haig de dir que no estem tornant a nivells de 2007”, expressa el president de l’associació Centre Vila, Fèlix Hill. Així doncs, l’objectiu per a molts comerciants serà igualar o augmentar lleugerament les vendes assolides la campanya passada. Des de Viu Comerç, Montserrat Domingo afronta la

es preveu una campanya millor que l’anterior, però amb creixement moderat campanya “amb expectatives i il·lusió”, malgrat l’aturada que pateix el sector des del passat octubre. “La voluntat és continuar treballant perquè Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat de referència en l’àmbit comercial per a les comarques veïnes”, afegeix.

La competència amb els ecommerce, el repte del petit comerç Ja fa uns anys que el comerç de proximitat ha vist com bona part de les seves vendes han estat absorvides pels negocis online. Per això, alguns han optat per introduir-se en el nou mitjà i obrir un ecommerce a través del qual compensar les vendes perdudes.

“Internet no entén de rebaixes ni temporades i ens hem d’adaptar als nous temps”, explica Hill.

També afegeix que “tothom s’està posant al dia i preparant-se per poder competir i tirar endavant”.

Montserrat Vilalta l Directora general de Comerç de la Generalitat

“Donarem seguretat jurídica al comerç amb la nova llei” El Black Friday (“divendres negre”) té el seu origen als Estats Units, on el comerç ofereix forts descomptes l’endemà d’Acció de Gràcies per donar el tret de sortida a la campanya de Nadal.

La festivitat s’anomena així perquè els comerços aquest dia venen molt i comentaven que la seva comptabilitat passava del vermell al negre, ja que arrossegaven setmanes de poques vendes.

El Black Friday mourà prop de 1.300 milions d’euros en compres a través d’Internet, un 13% més que el 2015, segons l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital). La facturació de les més de 500 empreses associades superarà el 5% del volum total de negoci del comerç electrònic a Espanya.

Aquest any es donarà el tret de sortida a una campanya de Nadal que, segons va apuntar la directora general de la Generalitat, Montserrat Vilalta, haurà de ser l’última sense regulacions d’horaris ni de períodes de rebaixes. Durant el 2017 és previst que es dugui a aprovació la Llei de Comerç i Fires de Catalunya, que regularà tota l’activitat econòmica que mou el sector comercial. “El principal objectiu és donar seguretat jurídica al comerç”, comenta Vilalta, però també regular horaris i períodes especials de descomptes com són les rebaixes. “A la llei recomanem dos períodes,

“el sector preveu una bona campanya malgrat que el consumidor encara estigui contingut” l’estiu i l’hivern, però donem llibertat a les associacions de comerciants perquè decideixin les dates d’inici i final. Internet ha alterat el mercat actual, ja que no entén de períodes”, afegeix. D’aquesta manera es busca equiparar les oportunitats de competir entre els comerços petits i les grans multinacionals.

Sobre la campanya de Nadal, que en alguns municipis ja va arrencar amb motiu del Black Friday, el 25 de novembre, confia que es mantingui el creixe-

ment de vendes que s’ha produït al llarg de l’any de forma generalitzada arreu del país. Segons Vilalta, “els comerciants preveuen una bona campanya malgrat que el consumidor encara estigui contingut. Aquesta és sempre una època de vendes i entenem que serà satisfactòria per al comerç”.

Vilalta va participar el passat 16 de novembre a un esmorzar amb empresaris locals al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, organitzat per l’ADEPG. Durant l’acte va fer un balanç del sector comercial, del qual va comentar que aquest 2016 ha registrat un creixement sostingut en termes generals i agregats, malgrat que no s’hagi experimentat en tots els comerços. Alguns dels empresaris presents van aprofitar l’ocasió per remarcar aquesta sortida de la crisi desigual per a un sector que encara avui dia pateix el baix consum a nivell local. Sobre aquest fet, Vilalta va comentar que des de la Generalitat han establert diversos eixos de treball per revifar les vendes del sector: la transformació digital del comerç per

adaptar-lo a les demandes del món online; potenciar el creixement de les vendes i facilitar el relleu generacional; potenciar la internacionalització i la innovació de models estrangers, però també de marques autòctones que exportin; i afavorir el talent de les noves fornades. D’altra banda, també va afegir que disposen de diverses línies d’ajuts per dur a terme iniciatives que promoguin el comerç local.

Per Vilalta, el moment actual és tot un repte, ja que els comerciants s’enfronten a una generació de clients “molt més informats i amb una gran capacitat de negociació. Actualment, el client té molt a escollir i la fidelització no ve donada sols pel producte, sinó pel tracte amb les persones, que ara cal potenciar més que mai”. En aquest sentit, Vilalta va remarcar que l’experiència multicanal i el temps són dos dels factors a treballar, ja que “el comerç ha de preparar una oferta per a cada canal que sigui satisfactòria” i procurar tenir el producte disponible ràpidament.

4

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

ACTUALITAT

Dos dels 30 municipis amb més renda per càpita d’Espanya estan al Penedès-Garraf Avinyonet del Penedès (13è) i Sitges (29è) se situen al capdamunt de la llista amb 43.031 i 36.937 euros de mitjana per habitant, respectivament Lídia Oñate

Avinyonet del Penedès i Sitges són els municipis amb una renda mitjana bruta més alta de l’àmbit Penedès. Alhora també han aconseguit posicionar-se entre els trenta municipis d’entre tot Espanya que presenten una major renda per càpita. En concret, es troben 13è i 29è, respectivament, amb 43.031 i 36.937 euros cada un d’ells, segons dades publicades pel diari Expansión en un mapa elaborat per Datosmacro.com. La renda mitjana bruta

24.896 euros és la renda mitjana bruta de les comarques del penedèsgarraf s’obté calculant la mitjana dels rendiments íntegres dels individus amb independència del fet que aquests estiguin vinculats a impostos o es tracti de rendes externes.

A l’altra banda de la llista es troben tres municipis per sota del llindar dels 21.000 euros.

Són dos del Baix Penedès, Santa Oliva (20.996 euros) i Albinyana (20.441 euros) i Torrelles de Foix

y Renda mitjana bruta per càpita als municipis del Penedès-Garraf 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Avinyonet del Penedès 29 l’Arboç Sitges 30 Castellví de la Marca Olivella 31 Castellet i la Gornal Gelida 32 Llorenç del Penedès Cubelles 33 Sant Quintí de Mediona Sant Sadurní d’Anoia 34 El Montmell Sant Llorenç d’Hortons 35 Bellvei Sant Pere de Ribes 36 La Bisbal del Penedès Olèrdola 37 Santa Oliva Vilanova i la Geltrú 38 Torrelles de Foix Canyelles 39 Albinyana Vilafranca del Penedès Vilobí del Penedès No s’han obtingut dades dels següents municipis: Torrelavit - Les Cabanyes Banyeres del Penedès - Pacs del Penedès Calafell - Pontons Sant Pere de Riudebitlles - Puigdàlber Olesa de Bonesvalls - Sant Cugat Sesgarrigues Font-rubí - Santa Fe del Penedès Subirats - Bonastre La Granada - Masllorenç Sant Jaume del Domenys El Vendrell Rànquing Penedès-Garraf Cunit Rànquing nacional Sant Martí Sarroca Mediona Renda mitjana bruta Santa Margarida i els Monjos El Pla del Penedès

p Font: Datosmacro.com

(20.490 euros).

El Garraf, la comarca amb més renda: més de 28.300 euros La renda mitjana bruta dels municipis del Penedès-Garraf se situa en els 24.896 euros. Tanmateix es presenten moltes desigualtats entre comarques. Segons les dades analitzades, els sis municipis del Garraf es troben entre les onze primeres posicions de

la llista penedesenca, amb una renda mitjana de 28.381 euros.

Aquesta xifra cau fins als 25.267 euros en el cas de l’Alt Penedès, on es registra un ventall molt divers de rendes mitjanes, que van dels 20.490 als 43.031 euros.

No és fins la quinzena posició que no se situa un municipi del Baix Penedès. Es tracta de Banyeres del Penedès, que amb una renda mitjana bruta de 24.828

euros encapçala el rànquing de la seva comarca. En aquest territori la renda mitjana se situa en els 22.579 euros, una xifra inferior a la mitjana estatal, de 24.376 euros. Cal recordar que el Baix Penedès també va registrar durant el 2015 la taxa d’atur més elevada de Catalunya (24%) i alguns dels seus municipis superaven la taxa del 30%.

Cal afegir que tant a la co-

marca de l’Alt Penedès com a la del Baix Penedès manquen dades d’alguns municipis: sis de la primera (les Cabanyes, Pacs del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues i Santa Fe del Penedès) i dos de la segona (Bonastre i Masllorenç). Aquest fet altera, en certa manera, les mitjanes comarcals, malgrat es tracti de municipis petits i amb poc volum d’habitants.

Novembre - 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

ACTUALITAT

L’eficiència energètica, la prioritat dels projectes Smart City de Vilanova i Vilafranca

Lídia Oñate Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès estan immerses en la cursa per esdevenir smart cities, és a dir, ciutats intel·ligents en les quals la tecnologia ha de ser capaç de marcar la diferència en el dia a dia dels ciutadans per proporcionar-los millors serveis i més benestar. Els darrers anys la capital del Garraf ha posat en marxa alguns projectes que van en la línia d’esdevenir smart cities com és el cas de l’eficiència energètica en llum de la via pública, donar suport telemàtic a entorns familiars de persones dependents, oferir noves experiències per a televisió i crear noves aplicacions mòbils com Vilanova +. Un dels bucs insígnia de la capital garrafenca és l’edifici del Neàpolis, el centre tecnològic especialitzat en coneixement, innovació i tecnologia, en el qual es dóna cabuda a més de 160 professionals d’aquests àmbits i 20 empreses, a més de ser la seu del Campus Universitari de la Mediterrània. “Com a Neàpolis estem a l’avantguarda, tant de la telefonia mòbil i la fibra òptica com de les noves tecnologies i la innovació, on tenim un lideratge que ve avalat per deu anys”, afirma la regidora d’Innovació, Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Ariadna Llorens.

En l’àmbit de l’eficiència energètica, properament Vilanova i la Geltrú introduirà sistemes de sensorització en tres edificis emblemàtics de la ciutat: el Neàpolis, el Mercadal i l’IMET, gràcies al finançament de la Diputació de Barcelona. “Amb els sensors no només podrem informar-nos del consum per saber com reduir-lo en un 30 o 50%, sinó també podrem conèixer si hi ha persones amb necessitats de llum i aigua i donar-los resposta”, comenta Llorens. Del que es tracta és de “posar la tecnologia al servei de les persones perquè és una eina,

no una solució”, afegeix.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins d’un ambiciós projecte, anomenat EDUSI, que aglutina cinc municipis més: Vilafranca del Penedès, Manresa, Igualada, Granollers i Mataró. Tots sis han col·laborat per crear una Smart Region, és a dir, una regió que comparteixi les mateixes inquietuds i voluntat d’esdevenir una smart city. En aquest projecte, cada municipi detalla les seves característiques, objectius i necessitats en diferents àmbits sota un nexe en comú: l’ús de les noves tecnologies per revertir-les en més benestar a la ciutadania.

Amb aquesta premissa, el grup de municipis va presentar fa uns mesos el projecte, que contempla un pressupost de 24 milions d’euros, que hauria de finançarse per la Diputació de Barcelona i fons europeus. Malauradament no va ser escollit en la primera convocatòria i ara que-

da pendent que es presenti en una segona, tot i que la voluntat dels municipis i de la Diputació es manté ferma en seguir apostant-hi.

Sobre la taula de l’ajuntament vilanoví també es troba el desplegament d’una aplicació mòbil que permeti identificar ràpidament les zones on hi hagi aparcament a la ciutat. Segons fonts del consistori, a principis de 2017 preveuen haver avançar en la fase

inicial i concretar el procés.

A Vilafranca del Penedès també es busca incidir en la sensorització a nivell tèrmic d’edificis històrics municipals que permeti gestionar d’una forma òptima tots els serveis que es trobin en un edifici. “Es tracta d’aconseguir que els edificis antics siguin tan eficients i intel·ligents com els d’ara”, comenta el tinent d’alcalde Francisco Romero. Però la idea no és aturar-se en edificis concrets, sinó ampliar el radi d’actuació a altres zones com els polígons industrials. “Es poden fer moltes coses per millorar la situació actual com, per exemple, instal·lar sensors perquè

apaguin els llums quan es detecti que no hi ha activitat o que avisin quan els contenidors estan plens”, explica Romero. Tanmateix, un dels problemes és l’elevat cost de la plataforma que ingesta i gestiona les dades que ajuden a prendre les mesures adients. Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona s’està treballant amb diversos municipis per tal de mancomunar aquesta plataforma i que pugui ser d’utilitat per a tots els que vulguin formar part d’una Smart Region.

Fins ara ha estat Barcelona qui ha dut a terme més projectes tecnològics aplicats a la ciutat, però la tendència és que cada cop sor-

geixin més iniciatives entorn els municipis de l’àmbit metropolità i les rodalies. Segons Romero, “a Barcelona s’ha fet una aposta important per la tecnologia, i ara falta apropar-la a la ciutadania per tal que pugui participarhi. Per això ens interessen molt les aplicacions mòbils com la premiada al concurs SmartCat Challenge, Minuts.cat, que modernitza la gestió d’un banc del temps i posa en contacte amb un sol clic voluntariat, empreses i món local”. En aquest sentit afegeix que “des de l’ajuntament hem de seguir aportant serveis a la ciutadania, sinó acabarà sent prescindible”.

El Pla d’Innovació de la Ciutat, el proper pas de Vilafranca per créixer com a Smart City En uns mesos Vilafranca del Penedès haurà de presentar els resultats del projecte pioner Vinyes per Calor (Vineyards4heat), finançat per la Unió Europea amb l’objectiu d’exportar els beneficis de la seva aplicació a altres països en un futur. Vinyes per Calor va ser seleccionat dins del programa europeu Life+, en el qual es van presentar més de 2.000 ciutats. Amb aquest projecte, l’Ajuntament de Vilafranca, juntament amb Innovi, el clúster d’empreses del vi i del cava, i les cooperatives Covides i Nouverd, busquen demostrar el funcionament del cercle de la biomassa, és a dir, a través de la transformació de l’energia resultant de la poda de ceps per obtenir-ne energia calorífica i de refrigeració (energia tèrmica).

El projecte Vinyes per Calor posa de relleu la intenció de l’ajuntament vilafranquí per avançar com a ciutat que vol potenciar-se com a smart city.

Aquest desembre es presentaran les bases d’aquest camí en el Pla d’Innovació de Ciutat, en el qual han estat treballant més d’una quinzena de tècnics de diferents serveis municipals. Segons el tinent d’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, aquest pla ha d’englobar l’estratègia i accions a realitzar per posar la tecnologia al servei de la ciutadania.

“Actualment poden realitzar fins a 300 tràmits diferents a l’Ajuntament, una seixantena dels quals online. La idea, però, és anar incorporant-ne de nous per posar-ho el més fàcil i còmode possible als ciutadans”, comenta Romero.

Aquest pla, però, també ha de contemplar la creació d’una nova zona plena d’equipaments que promocionin la innovació i on s’afavoreixi la implantació d’empreses innovadores. “S’ubicaria al barri del Molí d’en Rovira, a tocar del carrer Comerç i l’Ajuntament tindria un edifici, que seria el km0 de la innovació”, avança Romero.

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

7

ACTUALITAT

Més d’un centenar de participants al Congrés de Dones d’Empresa Les jornades es van celebrar a l’auditori de Neàpolis

Olga Aibar Dones d’Empresa va celebrar el seu segon Congrés els dies 18 i 19 de novembre a l’auditori de Neàpolis de Vilanova i la Geltrú.

Hi van participar més de 150 empresàries i directives.

El congrés va consistir en diverses ponències, conferències i taules d’estratègies i d’experiències. Algunes de les temàtiques centrals d’enguanys van ser: Què hi ha de nou en matèria fiscal, laboral, jurídica i prevenció de riscos penals; tendències en recursos humans, estratègia empresarial, comunicació i Big Data i noves tecnologies. Una de les taules més interessants va estar protagonitzada per Aurora Navarro, directora del Banc de Sang i Teixits

de Catalunya; Rosa Esteva, fundadora del Grup Tragaluz; Roser Marcè, dissenyadora de moda i Gina Tost, cofundadora i CEO de Gennap, moderades per Maria Batet, Síndica d’Empresa de l’ADEPG.

les dones d’empresa catalanes ja són primeres referents a europa Aurora Navarro, que va ser coordinadora de transplantaments durant deu anys, va explicar que “Catalunya és líder en donació i

Acord comercial entre Montserrat i Hitsein Hitsein & Gescon Asociados SA, empresa especialista en la gestió i assessoria duanera ha signat un acord comercial amb Montserrat Operador Logístic, especialitzat en la prestació de serveis logístics a la indústria del vi, cava i begudes alcohòliques per liderar la logística especialitzada en els productes subjectes als impostos especials. Aquesta aliança arrenca amb la gestió comú d’un dipòsit fiscal a l’Alt Penedès de més de 6.000 m2 per la recepció i emmagatzematge en règim suspensiu, preparació de comandes i expedicions per vi, cava, productes intermitjos, cervesa i begudes alcohòliques.

Amb aquesta Aliança Hitsein i Montserrat uneixen fortaleses i la seva especialització en cada un dels àmbits i coneixements de la cadena de valor del sector vi, cava i begudes alcohòliques.

D’aquesta manera, aporten sinèrgies a les empreses, sent un interlocutor de referència per assessorar-les i prestar serveis en tota la cadena de subministrament, amb un suport tècnic i professional.

transplantaments” i que la seva família li havia donat l’oportunitat de formar-se, fins i tot als Estats Units, fet que agraïa perquè “m’ho passo molt bé en la meva feina perquè m’agrada”.

Rosa Esteva va obrir la seva intervenció dient que “a mi em van educar per parar la taula i cuinar bé, i això he fet”. Va explicar la seva dilatada trajectòria restant importància al que ha arribat a fer i aconseguir, com el fet de fundar els famosos restaurants barcelonins Mordisco (1987) i Tragaluz (1991), entre molts d’altres, així com l’hotel Omm. Esteva apuntava que “l’èxit en els negocis està en buscar la solució als problemes que van sorgint. Almenys, en el meu cas ha estat així”.

Roser Marcè va glosar la seva

dilatada experiència en el món de la moda i va afirmar: “Sóc dissenyadora per vocació i empresària per vocació”. També va assegurar que “als anys 70 era difícil crear una empresa sent dona. Havies de demanar permís per a tot i et posaven mil trabes i avui és molt difícil aconseguir sobreviure a la competència”.

Finalment, la dissenyadora gràfica i periodista Gina Tost va parlar de la plataforma que va crear juntament amb dos amics per promocionar app a través dels mòbils, que l’any 2003 va derivar en la creació de l’empresa Geenap. Un negoci que actualment dóna feina a 20 persones, el 70% de les quals són dones, un fet inèdit en el món de les noves tecnologies.

8

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

ACTUALITAT

Les empreses del Penedès promocionen els productes ecològics a l’Econetworking Lídia Oñate

Sis empreses del Penedès-Garraf van participar el passat 7 de novembre a la segona Jornada Econetworking que organitzava el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a través de Prodeca al Mercat de la Flor de Mercabarna, a Barcelona.

Aquesta era la segona vegada que es propiciava una trobada de negoci dedicada al sector enològic, durant la qual productors i elaboradors del sector agroalimentari ecològic van posar-se en contacte de forma directa amb compradors i distribuïdors. Aquesta iniciativa va sorgir arran de la demanda

creixent de productes ecològics, d’una banda, i de la necessitat d’establir sistemes de distribució, de l’altra. D’aquesta manera, des del Departament d’Agricultura consideren que s’aconseguirà diversificar les opcions de venda de productors i elaboradors, alhora que s’atenguin les necessitats dels operadors de disposar d’una oferta àmplia i de qualitat en aquest segment creixent de l’oferta agroalimentària.

A la trobada d’enguany van participar 85 empreses productores i distribuïdores d’aliments ecològics, que van promocionar els seus productes amb la tècnica coneguda com a networking.

A través d’un sistema de mini-

Celler Vell

entrevistes (d’uns tres minuts cada una), els interessats a vendre (agricultors, ramaders, elaboradors, etc.) contactaven amb els qui buscaven productes ecològics (comerços, distribuïdors, restaurants, allotjaments rurals, etc.).

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va ser l’encarregada d’inaugurar la jornada, durant la qual va destacar l’augment del 70% de la producció ecològica a Catalunya en cinc anys. Segons les darreres dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) sobre la facturació de les empreses ecològiques, el sector va moure un volum de 291 milions

d’euros, cosa que suposa un increment de més del 56% respecte de 2010. La majoria dels productes ecològics catalans es destinen al mercat català (42%), que suposa una facturació de 102,5 mi-

lions d’euros; seguit d’Espanya (19%), 47,2 milions d’euros; la resta de la Unió Europea (26%), 64 milions d’euros; i fora de la Unió Europea (13%), 31,6 milions d’euros.

(Sant Sadurní d’Anoia)

(Castellví de la Marca)

Caves Bolet

Eudald Massana Noya

Per segona vegada Celler Vell va ser present en aquesta trobada de productos i distribuïdors. En el seu cas, el celler va presentar el seu cava ecològic, que ha rebut diversos premis fins ara. El seu gerent Josep Maria Estruch explicava que “la idea és ampliar els productes ecològics en un futur”. Sobre la fira comentava que “tot i que no aporta resultats directes ni expansius, crec que valia la pena tornar a provar, ja que la resposta ha estat força correcta”. De cara a un tercer any no descarta participar-hi de nou.

Per Caves Bolet, aquesta era la primera participació a la jornada. Entre els seus objectius destacaven arribar als punts de venda de proximitat i assolir el màxim d’entrevistes amb professionals, minoristes i punts de venda ecològics del sector. Segons el seu director Xavier Bolet, “hem complert les expectatives i ara hem de veure si els resultats de venda dels contactes assolits donen fruït”. A la jornada van presentar la seva gamma de vins ecològics i naturals, però també escumosos englobats dins de la Denominació d’Origen Cava.

Aquest va ser el segon any que el celler Eudald Massana Noya va decidir apostar per la Jornada d’Econetworking, un esdeveniment que els ha permès aconseguir nous contactes. “De moment no hi ha res tancat, però hem tingut molt bona acollida per part dels compradors”, comenten fonts del celler. En aquest sentit, afegeixen que els contactes realitzats l’edició anterior, fa dos anys, els va ajudar a incrementar les vendes i aconseguir més quota de mercat, que “ja es troba força saturat”.

Bouquet d’Hort

Addaia

Casa Boix

(Sant Pau d’Ordal)

(Sant Pere de Ribes)

(Sant Sadurní d’Anoia)

(Sant Pere de Riudebitlles)

Bouquet d’Hort va ser l’única empresa del PenedèsGarraf que va assistir a la Jornada Econetworking amb doble barret, és a dir, tant de venedor com de comprador de productes ecològics. Ubicat a Sant Pere de Ribes, al seu obrador elaboren melmelades, conserves i cremes amb fruites i verdures de temporada, ecològiques i de proximitat. A més, col·laboren amb productors locals que els aconsellen sobre les millors varietats i les més arrelades a la nostra terra.

Addaia és un petit celler familiar situat a Sant Sadurní d’Anoia que comercialitza sota les marques Addaia i Liorna caves i vins procedents de gairebé tota la seva vinya de cultiu ecològic, que abasta tres hectàrees. Fan la collita a mà i microvinificacions selectives i per varietats. Segons Addaia, la seva producció limitada es compensa amb una presentació acurada i d’alta qualitat. En aquesta segona Jornada d’Econetworking van presentar cava, però també oli d’oliva.

L’empresa riudebitllenca Casa Boix va apostar enguany per assistir com a comprador a la Jornada d’Econetworking, però després d’aquesta primera experiència positiva assistiran a la propera edició tant com a venedors com a compradors. Especialitzats en l’elaboració tradicional de productes càrnics selectes, el seu gerent Jaume Boix afirmava que “hem complert el nostre objectiu, que era contactar amb proveïdors de carn de gall d’indi ecològica i d’espècies naturals”.

Novembre - 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

ACTUALITAT

La Fira del Gall de Vilafranca estrenarà enguany l’etiqueta IGP Gall del Penedès Lídia Oñate Els propers 17 i 18 de desembre se celebrarà a Vilafranca del Penedès la centenària Fira del Gall, que any rere any incorpora novetats per tal de seguir captant nous visitants d’arreu de Catalunya. Es manté l’essència conformada per tres eixos (fira d’aviram, gastronomia i vins de la DO Penedès), però enguany serà especial, ja que cinc dels set criadors de la raça Gall del Penedès, estrenaran el segell d’Identificació Geogràfica Protegida (IGP). Segons comentava Maria Antònia Udina, portaveu de l’Associació de Criadors de la Raça Penedesenca, “ens fa molta il·lusió posar-nos de llarg a la Fira del Gall després de tants anys per aconseguir la IGP, que es va aprovar aquest juny”.

A la Mostra Gastronòmica es podran tastar fins a 21 receptes d’aviram (vuit d’elles de Gall Negre del Penedès) proposades per

set restaurants destacats del territori. Els preus dels plats es mantenen entre els 5,5 i 7,5 euros, mentre que el dels vins se situen entre els 1,5 i 2,5 euros per copa.

També es podran tastar vins de la DO Penedès al Superceller, a més de participar de diferents activitats de tastos i maridatges.

Destaquen el tast de set vins guanyadors de medalla d’Or al con-

curs de vins de la DO Penedès, el tast-maridatge a càrrecs dels germans Xavi Barba (enòleg i distribuïdor) i Lluís Manel Barba (enòleg i professor a l’Escola d’Hoteleria Hoffman), el tastmaridatge de vins i formatges Xerigots, el tast de quatre vins dirigit per Marta Casas, del celler Parés Baltà, i Mireia Tetas, de Bodegues Pinord; i el tast-maridatge

“Especial Fira del Gall”. Pel director de la DO Penedès, Francesc Olivella, “la Fira del Gall és una aposta de pimer ordre per la DO Penedès, ja que es prioritza els maridatges amb vi negre i encaixa amb els objectius de promoció de la DO”.

Una altra novetat serà la raça convidada a l’exposició i al concurs. Aquesta serà l’Espanyola Cara Blanca, la raça més antiga criada a la zona mediterrània. És una gallina que crida l’atenció per la mida de les seves orelles blanques, color que s’estén per tota la cara, tot i que el plomatge és negre. Per celebrar la vintena edició de la Mostra de Bestiari Festiu, el Gall Tomasot, la Gallina Ballarica, l’Àliga del Barri de Sant Julià i el Mussolot del Campanar, faran d’amfitrions de més de 15 bèsties convidades d’arreu del territori.

El mediàtic cuiner Pep Nogué serà l’encarregat d’inaugurar la Fira del Gall amb el pregó que tindrà lloc dimecres 14 de desem-

bre a les 20.15h al Saló de Plens de l’ajuntament vilafranquí.

Tot i que la fira es concentra al parc de Sant Julià, cada any s’intenta allargar-la fins el centre de la vila a través de complements com la Fira d’Artesania, que aquest 2016 s’ubicarà a l’avinguda de Catalunya i al carrer Oriol. Des d’allà es busca establir un enllaç amb les iniciatives que es duen a terme al centre com la pista de gel i el pessebre vivent parlat de les Gunyoles, però també apropar els visitants a l’eix comercial.

Com a novetat, la Fira del Gall posa a disposició un paquet turístic que inclou una entrada amb degustació a la Mostra Gastronòmica i al Superceller, una nit d’allotjament en habitació doble amb esmorzar per a dues persones, sopar especial de la Fira del Gall en un restaurant del col· lectiu Vilafranca ve de gust, una visita a un celler amb tast, visita al Vinseum amb degustació i assegurança de viatge.

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

11

ACTUALITAT

Els vins catalans s’obren a nous mercats Els cellers s’enfoquen als joves millennials a Catalunya i al món Prendre una copa de vi a cada àpat ja no és un hàbit tan comú a les llars. Ha caigut el consum diari de vins i caves per passar a vincularse a ocasions especials. A més, la competència és molt forta en el sector, amb més de 5.000 cellers i 22.000 marques només a l’Estat espanyol. En aquest sentit, la saturació d’oferta i la concentració de grans grups fa que les empreses catalanes busquin noves estratègies per posicionar-se.

Un estudi sobre l’actualització estratègica del sector dels vins i caves de Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa, detecta que la majoria de cellers se centren en crear experiències.

Les propostes amb més força es basen en crear nous formats de packaging, facilitar la compra on-line i fomentar l’enoturisme.

Els joves van passant de la cervesa a la copa de vi S’ha identificat nous perfils de consumidors: els millennials. Es tracta de joves entre 21 i 33 anys que veuen el vi com un luxe assequible.

Aquestes joves generacions de consumidors busquen noves experiències i, per això, molts d’ells formen part de wine clubs o tasting groups.

L’informe també indica que el vi va esgarrapant terreny a la cervesa entre els

millennials En només tres anys, els joves que asseguraven que preferien la cervesa al vi han retrocedit del 33% al 27%. Els millennials opten per vins que siguin més refrescants, afruitats i més fàcils de beure, fet que provoca una major tendència a la drinkability enfront a la digestability. En qualsevol cas, els baby boomers (4664 anys) continuen sent el perfil que més vins i caves consumeixen, amb un 39% del total.

Cellers catalans connectats al món La irrupció dels millennials en el mercat del vi és, de fet, una tendència mundial i també ha entrat amb força a mercats potents com el d’Estats Units, on la quota del vi no para de créixer des de fa 20 anys i els joves ja suposen un 24% de les vendes.

Passa el mateix en la resta de països on el consum de vins va més disparat, entre ells els mercats emergents del Brasil i Rússia. Tot i que aquest consum deixa de ser majoritàriament diari i augmenta el consum esporàdic vinculat a ocasions especials.

L’estudi d’ACCIÓ destaca que el total d’exportacions de les 11 DO catalanes suma un 46,3% de les vendes. De fet, Catalunya és la comunitat amb major nombre de cellers exportadors de l’Estat espanyol. Els cellers catalans aposten per la internaciona-

lització per contrarestar la caiguda de la venda nacional i per vendre productes més especialitzats.

Catalan Wines als Estats Units i Alemanya Els Estats Units i Alemanya són dos dels principals importadors de vins del món i el creixement del consum en aquests països és continuat. Per aquest motiu, ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa, organitza anualment el programa Catalan Wines en aquests dos mercats. Es tracta de dos serveis que promocionen els vins i caves catalans per facilitar l’entrada en aquests països i que permeten als cellers presentar el seu producte a diferents professionals del sector.

Des de 2010, el programa Catalan Wines als Estats Units ha organitzat 21 esdeveniments amb tast de

vins professional a diferents ciutats americanes. 50 cellers de 10 DO catalanes diferents han participat a les trobades i 2 de cada 3 han repetit en les diferents edicions. L’èxit del programa es basa en què més del 75% dels cellers participants han tancat acords comercials al país.

Alemanya també té un alt potencial d’importació i és per això que l’any 2014 es va replicar el programa en aquest país. A més dels esdeveniments de tast a destí, aquest servei incorpora una plataforma de promoció digital que contribueix a familiaritzar els consumidors alemanys amb els productes catalans i optimitzar la inversió del celler en màrqueting digital. Des del naixement del programa ja s’han promocionat més de 60 vins d’un total de 15 cellers catalans.

12

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

ACTUALITAT

CaixaBank estrena un EMMS presenta un sistema pioner al Penedès en l’aplicació nou concepte d’oficina A Vilafranca ha obert la vintena de l’agricultura de precisió oficina d’aquest tipus a Espanya redacció

Amb l’objectiu de fer més fàcil la vida de l’agricultor, l’empresa de maquinària agrícola EMMS ha apostat per incorporar la tecnologia d’anàlisi cartogràfica Topcon, que s’aplica amb un dron i el tractor SAME Frutteto Active Drive. El passat 3 de novembre EMMS va celebrar una jornada a la Finca Can Vendrell del celler Albet i Noya, a Sant Pau d’Ordal, per presentar diverses tecnologies d’última generació.

A l’acte hi van assistir representants de les dues empreses a Espanya i un centenar d’agricultors d’arreu del Penedès, que van poder conèixer de primera mà les novetats dedicades a l’agricultura de precisió. A la presentació van explicar que aquest sistema permet millorar la productivitat de les feines al camp i estalviar combustible i fitosanitaris, ja que el

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

sistema atura el llançament del producte quan el tractor surt de la passada de la vinya. Al detectar vegetació, en torna a ruixar.

Escollit tractor de l’any 2016 dins de la categoria especialista, el SAME Frutteto Active Drive disposa d’un sistema de suspensió molt innovador que permet

adaptar-se als sòls típics del Penedès, a partir d’un sistema d’eixos independents. Una tecnologia que s’adapta a les demandes dels agricultors i a les exigències del cultiu de la vinya que requereix precisió i un impacte mínim sobre el terreny. Segons el director de màrqueting de SAME Deutz Fahr Espanya, José Llopis, “actualment l’agricultura està molt tecnificada. L’agricultor és ja un empresari que està a l’última a nivell tecnològic”. Amb un sistema de control a través d’un dron, es realitza una anàlisi cartogràfica de la vinya que s’envia al sistema informàtic del tractor.

A partir d’aquesta informació, crea el seu propi mapa i és capaç de fer un control de les diverses passades que ha fet el tractor dins de la vinya. El marge d’error és mínim i no sobrepassa els dos centímetres.

Anomalies democràtiques Trump, el Brexit, el No a la pau a Colòmbia, la reelecció de Rajoy, la ultradreta a França... tot un seguit d’anomalies democràtiques estan sortint a la llum, però quines son les causes? Quin és l’efecte? A què és deu aquesta epidèmia d’anomalies?

Crec que el fons de la qüestió es el mateix sistema democràtic, al S.XXI, i en plena era de la informació ja no és vàlid votar cada 4 anys, de fet, ja no es ni vàlid tan sols votar. Estarem d’acord que la democràcia és que cada individu té el

dret a votar, que tots som iguals, i que els governs democràtics ens fan creure que les eleccions cada quatre anys és el sistema vàlid, veiem perquè no ho és a continuació: La democràcia no es pot simplificar a tan sols votar cada 4 anys en ple S.XXI, com si fos tant sols un tràmit, de fet a l’antiga Grècia no va ser concebuda de tal forma; llavors el ciutadà estava totalment implicat en els seus drets cívics, cridats a les assemblees i a les àgores de debat per veure quines lleis s’havien d’apli-

CaixaBank ha obert al centre de Vilafranca del Penedès un nou concepte d’oficina que desenvolupa un model de relació amb els seus clients amb el qual busquen fomentar la innovació, la transparència i la proximitat. La nova oficina, denominada A Vilafranca i situada a la plaça Sant Joan, 2, confirma l’aposta de l’entitat per la comarca. És la vintena que s’obre a Espanya, i ha de contribuir a consolidar CaixaBank com un referent en innovació i en qualitat de servei.

La nova oficina de Vilafranca disposa d’una plantilla de 22 empleats i gestiona uns 14.000 clients. CaixaBank vol donar resposta als comportaments i necessitats dels clients actuals i aproximar-se al món del comerç “retail”, intentant millorar l’experiència de compra del client dins l’oficina. “L’estètica

car o modificar. Malauradament, 2.500 anys més tard, el sistema no s’ha fet càrrec i potser no interessava donar eines als ciutadans per ser més crítics i més ben preparats per aquestes àgores, i que siguin partíceps dels governs de cadascuna de les ciutats.

I no tan sols el mateix sistema s’ha protegit creant i formant uns ciutadans que se’ls assenyala amb el dit la lluna, i miren el dit i no la lluna, sinó que la crisi econòmica, bàsicament deguda a que l’escala de producció, és a dir, el volum d’inversió i els mitjans per produir s’han disminuït una barba-

de l’oficina és completament diferent a la convencional, de la mateixa manera que també canvia la relació entre els treballadors i els clients, als qui donem tot el protagonisme”, comenta Jordi Nicolau, director territorial de CaixaBank a Barcelona. En aquest nou model d’oficina es potencia l’atenció personal i la gestió de l’autoservei; s’acompanyarà i ajudarà el client en l´ús dels caixers d´última generació situats a l’oficina i als dispositius amb accés a Línia Oberta per centrar-se en la gestió de les operacions que requereixin assessorament. En aquest sentit, els clients reben la benvinguda a l’entrada de l’oficina per part d’un treballador que els guia en funció de les seves necessitats.

Amb l’ús de l’smart PC, a més, es podran realitzar operacions i signar contractes.

ritat degut al desenvolupament tecnològic a occident.

Ara és molt més fàcil i econòmic produir el que abans necessitava molts més mitjans, sobre tot mà d’obra.

Tots aquest canvis, crisis, incloent la revolució digital, Internet i l’economia col·laborativa, han generat grans canvis en la ciutadania, i les elits econòmiques i polítiques no saben quines alternatives proposar en els programes electorals, i la majoria de votants, de forma simbòlica castiguen als partits que no proposen canvis, l’establishment, vaja (ex. TRUMP), i per altra part el votant més vell

o conservador votarà per la “seguretat” davant dels canvis i per por al desconegut (ex. RAJOY).

Per tant, estem davant d’una idiosincràsia amb difícil solució, necessitem un canvi, necessitem obrir la política a assemblees i centres de discussió, i no, només votar cada certs anys, votant programes que després no es compleixen (ex. POPULISME).

A dia d’avui, amb les xarxes seria una veritable revolució!

Ja ho sabeu, li diuen democràcia, i no ho és! Si Solón un dels set savis de Grècia aixequés el cap...

Novembre - 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

ACTUALITAT

L’associació Talent Femení premia sis dones i una entitat del Gran Penedès Un centenar de persones van assistir a l’acte, que va tenir lloc el 18 de novembre a Vallformosa Les caves Vallormosa de Vilobí del Penedès van acollir el 18 de novembre la primera edició dels premis Talent Femení, impulsats per l’associació de dones empresàries i emprenedores del Penedès-Garraf.

A l’acte, hi van assistir més d’un centenar de persones. Entre elles, càrrecs institucionals de renom com Muntsa Vilalta, directora general de Comerç de la Generalitat, Teresa Ma-

u Penjoll de detall als premiats

ria Pitarch, presidenta de Institut Català de les Dones, i Sònia Recasens, diputada de la Diputació de Barcelona. La presidenta, de Talent Femení, la vilanovina Susana Villagrassa, va agrair la seva presència i la tasca desenvolupada per

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

la junta.

La convidada d’honor va ser Maria Reig, presidenta de Reig Capital Group d’Andorra i propietària dels hotels Mandarin Oriental de Barcelona i Nova York, que va endur-se el premi d’honor. Les altres guardonades van ser Maria Rosa Ferré Galimany (Trajectòria), Ana Isabel Pastor (Enginyeria), Mireia Torres Maczassek (Vinicultura), Sílvia Laplana (TIC), Mayra Adell (Innovació) i Teatre Spai (Arts Escèniques).

Maria Rosa Ferré apuntava a Penedès Econòmic que “estic molt orgullosa d’aquest premi perquè és un reconeixement a la meva trajectòria”, Ferré va estar 42 anys treballant a Caixa Penedès, on va exercir càrrecs de responsabilitat, però afirmava que “ser una dona en un món d’homes era molt complicat; hi havia uns sostres de vidre que no podia passar”. Després d’aquesta etapa, va dedicar-se a la fotografia, que ha esdevingut la seva passió i “en quatre anys he guanyat 72 premis, he fet 158 col·laboracions en mitjans i empreses i 27 exposicions”.

Mayra Adell també afir-

mava que “el premi suposa la culminació d’un any ple d’èxits d’aquest nou projecte, coorganitzat per l’Ajuntament de Vilanova

Soltant el pilot automàtic Aquest cap de setmana he participat a un seminari del reconegut científic Dr. Joe Dispenza que ha tingut lloc a Sitges i on ens vam reunir més de 1.000 persones de 44 països. El Dr. Joe Dispenza acumula una extensa investigació per provar com els nostres pensaments creen la nostra realitat. Es recolza en diferents disciplines, especialment en la física quàntica, neurociència, biologia i epigenètica.

La base de la seva feina parteix de que allà on posem la nostra atenció posem l’energia, per tant, avui en dia és fàcil poder preveure

i la Geltrú, i en el que van participar una cinquantena d’expositors, marques internacionals, i va ser visitat per 25.000 persones”.

Pili Hidalgo

Olga Aibar

com serà la vida d’una persona, només sabent on posa la seva atenció. Sovint les persones tenim la mateixa manera de pensar i de sentir que el dia anterior, anem repetim patrons, per tant, cada dia serà prou similar a l’anterior.

Si seguim pensant igual que sempre i sentim les mateixes emocions de sempre, la vida serà la mateixa que sempre. Obvi, oi?

Si realment volem que la nostra vida canviï, haurem de començar a pensar de forma diferent.

Estem acostumats a viure en pilot automàtic, respo-

nent a l’entorn en funció del condicionament que hem rebut des de petits, és a dir, hem incorporat com a pròpia una manera de pensar fruit de pensaments repetitius (creences) dels nostres pares, escola, religió, societat en general… i en funció d’aquestes creences percebem el món. I cadascun d’aquests pensaments va associat a una emoció d’intensitat similar. Per exemple, si em dic “No puc ser feliç en la meva situació” sentiré emocions relacionades i poc positives en aquest cas.

Si no les canviem entrarem en un bucle difícil de sortir, perquè voldrem veure canvis mantenint la mateixa manera de pensar, sentir i

actuar, per tant, ja ho deia Einstein que no hi ha bogeria més gran que voler resultats diferents fent el mateix.

Per tant, canviar la manera de pensar, les creences inconscients, és una de les claus que ens possibilitarà arribar a nous horitzons.

Lamentablement, a nivell empresarial hi ha moltes resistències al canvi. Quan som addictes a les hormones de l’estrès sentim emocions com l’ansietat, por, ràbia, culpa... que desencadenen viure en mode supervivència. D’aquesta manera estem responent a l’entorn amenaçant que hem creat involuntàriament nosaltres per centrar-nos en els problemes.

Llavors, una bona opció

per poder trencar l’hàbit de centrar-nos en els problemes i començar a materialitzar la vida que volem és: 1. Definir clarament què vull (Definir Objectiu/s) 2. Definir quines emocions sentiré quan aconsegueixi aquests objectius.

3. Començar a sentir (en el moment present) les emocions com si ja tinguéssim el que volem. Aquí és on tenim el repte si no hi estem acostumats.

Aquesta manera d’actuar és disruptiva, especialment quan estem acostumats a sacrificar-nos molt per fer que les coses passin.

Et convido a posar-ho en pràctica. Funciona!.

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

15

ACTUALITAT

La Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú presenta la Glòria més gran Gairebé 200 persones van assistir a l’acte al restaurant Mas Roquer Olga Aibar La segona edició de la nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú es va tornar a celebrar al restaurant Mas Roquer del càmping Vilanova Park el divendres 18 de novembre, amb l’assistència de gairebé 200 comensals.

La festa va tenir dos punts àlgids. El primer va ser la presentació de la Glòria més gran mai feta, obra de Jaume Blanch. Es tracta d’un exemplar d’aquest típic pastís de Dijous Gras, que mesurava 180 centímetres d’alçada per gairebé un metre d’ample. L’altre moment destacat va ser l’homenatge que l’organització va retre a Pedro Romero, antic propietari del mític restaurant Can Pedro, i als mestres pastissers de les ja desaparegudes pastisseries vilanovines La Confiança i Tretze, en la figura de Joan

Francesc Soler i Josep Maria Soler Bou, respectivament. Els premis van ser lliurats per l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; pel president del Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú, Jaume Martí; i pel director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono.

Neus Lloveras va explicar que el consistori estava elaborant un pla de màrqueting turístic i apuntava que “Vilanova té molt de potencial pels nostres producte de qualitat i l’excel·lent gastronomia”. Octavi Bono va donar algunes dades de l’increment de l’activitat turística a Catalunya durant l’any. Durant

la nit es va poder degustar el Maki de Xató de El Local; el Carpaccio de Gambes de Vilanova del Marejol; la Broqueta de Pop Nikkei de Sushi Lounge; el Saltat d’Espigalls amb Cansalada i Botifarra de l’Associació d’Espigalls del Garraf i Caserco Càtering; la Bullabessa amb Escamarlans del 6QU, Els

Esmarris de Peix Blau de El Dinou; l’All Cremat de Moixina del Casablanca, Les Arrels de La Confiança, Els Borregos de Vilanova de la pastisseria Tretze, i la Glòria de la Pastisseria Blanch. Tot això acompanyat de vins seleccionats per Temps de Vi. Al llarg de l’àpat es van sortejar diferents regals.

16

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

L’ENTREVISTA

Josep PiQué i Camps

Exministre del govern espanyol i empresari vilanoví

“Estem en un món incert, en el qual les coses no es poden predir com abans” L’empresari i exministre vilanoví Josep Piqué Camps, va ser el protagonista del Pòrtic de la Fira d’aquest any. L’acte que serveix de preàmbul a la Fira de Novembre, organitzat per l’ADEPG i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que es va omplir. Els empresaris del Garraf i del Penedès van assistir a la cita per escoltar la conferència “La conjuntura econòmica des d’una perspectiva d’empresa”, a càrrec d’un ponent de reconeguda trajectòria empresarial i política.

Josep Piqué i Camps (Vilanova i la Geltrú, 1955) és llicenciat i doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, i professor titular de Teoria Econòmica, i llicenciat en Dret per la mateixa universitat. Membre de la Junta directiva del Cercle d’Economia de Barcelona (1989-1995) i en va ser el president entre els anys 1995 i 1996. També va presidir el grup Ercros (1989-1992), l’aerolínia Vueling (2007-2013), i va ser nomenat conseller de l’empresa constructora OHL. Ministre d’Indústria i Energia entre el 1996 i el 2000, el 1998 va ser nomenat Portaveu del Govern. L’any 2000 va ser nomenat Ministre d’Afers Exteriors, càrrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002, passant a ocupar el Ministeri de Ciència i Tecnologia. El 2003 va esdevenir candidat del PPC en les eleccions al Parlament de Catalunya, i president del grup popular en aquesta cambra. El 19 de juliol de 2007 va presentar la seva dimissió.

Olga Aibar

d’Europa. Ara bé, està per veure si això té continuïtat.

Què ha suposat per a vostè la proposta de l’ADEPG de ser el ponent d’enguany del Pòrtic de la Fira?

Ser el ponent del Pòrtic de la Fira m’alegra i em reconforta molt. De fet, respon a una reiterada invitació per part de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) que no he pogut atendre abans. L’ADEPG és una institució que conec des de fa molts anys, a més amb una certa vinculació familiar en els seus orígens i, al final, ho hem pogut arreglar i ho he fet amb molt de gust perquè, entre altres coses, alguns dels meus records d’infantesa sempre van lligats a la Fira de Novembre.

Per quin motiu?

Tenim un problema no només de dèficit, sinó de deute públic i privat que encara ens constarà molts anys de pair i de digerir i després tenim incertesa respecte d’elements que han estat molt importants per explicar el creixement econòmic que ara tenim, que no són interns. Un d’ells és l’evolució del preu del petroli, dels hidrocarburs en general, i de les matèries primeres, que sembla que ha arribat ja al seu sostre i, si alguna cosa pot passar, és que pugui tornar a créixer.

L’altre element són uns tipus d’interès pràcticament zero, o fins i tot negatius en termes reals, que deriven d’una política monetària molt expansiva de tots els bancs centrals, però també del Banc Central Europeu, i que lògicament això té el seu límit i, en algun moment, canviarà. Després també hi ha una circumstància específica que ens ha vingut molt bé i que no sabem quant durarà: i és que hem tingut un any turístic excepcional que està alimentant la demanda interna i que, per tant, també contribueix al creixement.

La recuperació econòmica ja està aquí per quedar-se o encara hi ha ombres de dubte?

Està per veure, perquè estem en un món d’incerteses. Passen coses que normalment no podíem preveure abans i, per tant, ens hem d’acostumar a un escenari en el qual les coses ja no les podem predir com ho podíem fer abans. Per tant, s’ha de ser molt prudent. Sí que és cert que el creixement econòmic d’Espanya, que acaba de confirmar la Comissió Europea, estarà aquest any 2016 al voltant del 3,2%, 3,3%, que és una xifra molt rellevant. Això ha permès generar entre 400.000 i 500.000 llocs de treball, fet que representa la taxa de creixement més important dins dels països més rellevants

El creixement econòmic d’espanya estarà aquest any al voltant del 3,2% o el 3,3%

Parlava de les incertes globals.

Acosti’ns-en algunes.

Tenim moltes incògnites obertes. A nivell global, més enllà de la incertesa que es deriva del resultat electoral dels Estats Units, els EUA van bé i seguiran anant bé, crec, i això és una bona no-

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

17

L’ENTREVISTA tícia. Cal veure què passa amb els principals països emergents.

Aquí tenim un altre dubte, que és la Xina. Hi ha molta gent que pensa que pot tenir una desacceleració abrupta, jo crec que no, que és suau. A partir d’aquí, no vénen especialment mal dades, però pot passar de tot, com estem veient.

En el cas d’Europa, en el context en què ens movem, hem de veure què passa amb el referèndum d’Itàlia del mes que ve, que pot posar en perill l’estabilitat del govern, i veure què passa a les eleccions de França i Alemanya que estan molt incertes.

El tractat de lliure comerç i inversions entre els estats Units i Europa està ferit de mort

Francesc Melcion

Hi ha qui diu que el resultat de les eleccions americanes i el Brèxit pot fer canviar l’ordre internacional al món. Vostè creu que això pot arribar a passar?

Jo crec que són dues coses diferents. Una és el Brèxit que, sota el meu punt de vista, és un problema sobretot polític i sobretot per al Regne Unit més que per a la resta, i una altra cosa és el que passi als Estats Units, perquè tal i com es diu des de fa anys, si els Estats Units tenen un refredat, els altres països corren el risc de patir una pulmonia.

Jo crec que la principal preocupació ve de les actituds proteccionistes, contràries al lliure comerç, i aïllacionistes que pot tenir el nou govern nord-americà, i aquí hi ha una mala notícia per als europeus: el que en diuen el TTIP, el tractat de lliure comerç i inversions entre els Estats Units i la Unió Europea jo crec que està ferit de mort, i el tractat entre els Estats Units i els principals països del Pacífic i d’Àsia, malgrat estar més avançat, crec que també està ferit de mort.

Què implicarà aquests canvis?

Els que creiem en el lliure comerç i en la rellevància de la globalització i la importància de ser competitius a nivell global, totes aquestes són males notícies. Ara, els presidents dels EUA en campanya electoral diuen una cosa, i després quan hi són en diuen una altra. Els anglosaxons tenen una expressió que és molt significativa. Ells creuen molt en els checks and balances, és a dir, en els equilibris entre els diferents poders, de manera que

no hi hagi ningú que mani més enllà de l’estrictament necessari.

Malgrat que les dues cambres, la de representants i el Senat, tenen majoria republicana, no vol dir que estiguin d’acord, necessàriament, amb un president republicà. S’ha vist durant la campanya electoral: el Partit Republicà no va donar suport a la candidatura de Trump. No sé què passarà; ho anirem veient.

Com afectarà a les empreses espanyoles que tenen interessos als Estats Units?

Està per veure. En principi, jo crec que hi haurà una política fiscal expansiva i, per tant, ha estat un punt del programa electoral molt fort, tant de Trump com de Clinton, de fer una cosa que els Estats Units necessiten molt: fer un programa d’infraestructures rellevant, perquè estan molt endarrerits en aquest aspecte respecte al que podem estar aquí i al conjunt d’Europa. Ara, també està per veure el que pugui passar en les relacions entre els Estats Units i Amèrica Llatina, i especialment amb Mèxic. El que succeeix és que moltes empreses espanyoles que estan als Estats Units també estan a Mèxic i, per tant, els efectes poden ser ambivalents i encara no sabem exactament per quin cantó es decantaran.

Jo ja fa vuit anys que estic fora de la política, però sembla que alguns no se’n recordin El seu nom va tornar a sortir a les travesses dels homes de consens de la política com a possible candidat a substituir Rajoy.

Algun dia encara li passa pel cap tornar a primera línia?

Jo fa vuit anys que estic fora de la política, però sembla que alguns no es recordin d’això. Jo acostumo a dir que hi ha dues etapes de la meva vida a la política: he dedicat catorze anys a l’activitat pública, però els altres 24 no, per tant, estic bé on estic.

Com a exministre, quina opinió li mereix el nou govern de l’Estat?

Doncs l’opinió pròpia d’algú que ha de donar un marge de confiança. Anem a veure. És una tradició democràtica donar 100 dies als nous governs perquè expliquin els seus programes, les seves idees. Jo crec que se’ls ha de donar cent dies com a mínim.

18

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EN EL 10è ANIVERSARI DEL COMENÇAMENT DE LA GRAN CRISI: QUI EN VA TENIR LA CULPA? (1a part) “És molt important que els ciutadans tinguin consol i reparació en les catàstrofes socials però crec que és encara més eficaç que els gestors públics comptin amb preparació i intel·ligència suficient perquè no es produeixin”

L

a crisi va posar en evidència no només errades del sistema legal de protecció de la ciutadania en les crisis econòmiques, sinó també, greus defectes estructurals en el funcionament de la nostra societat: educació deficient dels ciutadans, especialment en economia (com reiteradament han posat de manifest els informes sobre el nostre nivell educatiu), la falta d’independència i de professionalitat de bona part dels nostres mitjans d’informació, l’absència de responsabilitat i preparació tècnica de gran part dels dirigents de les entitats financeres que finalment acabarien desapareixent, la falta de formació i compromís social de dirigents socials, culturals i sindicals de gran ressonància pública i la gran incompetència de la classe política dirigent.

El problema és que, al no haver fet una autocrítica sobre el succeït en la gran crisi econòmica i no haver-ne corregit els fonaments, els seus efectes negatius van anar allargant-se amb les nocives polítiques econòmiques posteriors.

“Abans de la crisi immobiliària dels Estats Units teníem una crisi pròpia que es va ocultar, per interès o per ignorància, per gran part dels mitjans d’informació general fins que va aparèixer la tradicional excusa exterior (com sempre Estats Units) que va permetre camuflar la responsabilitat de la nostra gestió econòmica” (¿Cuando saldremos de la crisis?

28 de maig de 2008, NYR).

El quadre “oficial de la crisi” (una crisi d’origen exterior i imprevisible) no va tenir res a veure amb la realitat. Influents mitjans, per encobrir la responsabilitat de la gestió pública interior, la van repartir a tothom i fins i tot als nostres economistes i va servir perquè gestors interiors eludissin la seva culpa. Tot el que va succeir va ser denunciat pels nostres principals economistes.

Seleccionem-ne quatre dels més reconeguts públicament: Joaquim Muns, Xavier Sala i Martin, Juan Velarde i Ramón Tamames.

Els tres primers tenen el Premi Rei Joan Carles I d’Economia i

Tamames, juntament amb Velarde, el Premi Rei Jaume I, també d’Economia. Com sabeu, són personalitats amb grans divergències, per exemple en política, però en economia no. Com a mostra de com valoraven la gestió pública de l’economia, us deixo els següents textos: Joaquim Muns: “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”.

Sala i Martín, al febrer de 2008 va publicar l’article “Els músics del Titanic” en el qual comparava el que estaven fent, en matèria econòmica, Zapatero i Solbes amb els músics del Titanic .

2007 havien tancat a Espanya la meitat d’agències immobiliàries.

La crisi financera internacional va començar al setembre de 2008.

En la nostra opinió, sobre nosaltres van coincidir dues crisis, una anterior, pròpia i previsible i una altra posterior, internacional i més difícil d’anticipar.

La primera va ser conseqüència de defectes estructurals greus que arrossegàvem des de fa molt temps i a la falta d’adaptació de l’economia espanyola al canvi de cicle econòmic.

Crec que quan es va veure que no podia continuar l’economia fent més cases que tinguessin sortida per a una demanda solvent, la política econòmica havia

blics i d’amplis sectors culturals i socials que van donar suport a aquesta gestió.

I és que, des de l’exterior, la nostra economia s’observava amb una altra perspectiva. Així després del “dimarts negre”, el 24 d’abril de 2007, davant la caiguda de la Borsa i especialment de les constructores encapçalades per Astroc, Fadesa, Sacyr, Urbis... la premsa internacional (Le Figaro, Financial Times, Corriere Della Sera, The Wall Street Journal, The Daily Telegraph, etc.) ja destacaven el final del nostre procés especulatiu.

Fins el 2011, després dels avisos al maig d’Obama (i del primer ministre xinès) i la carta del

Juan Velarde, entre els nombrosos articles denunciant el que passava, va recollir la següent sentència de Linde de Castro: “L’economia espanyola passava a enfrontar-se a probablement la pitjor situació econòmica central i la pitjor situació financera pública en mig segle”.

I finalment, Ramón Tamames: “Zapatero era un il·luminat envoltat d’ineptes”. El 9 de febrer de 2009, a la seva proposta de fer uns nous Pactes de la Moncloa, li va contestar “Mira Ramón, no us assabenteu, som els que estem millor i els primers que sortirem de la crisi”.

Quant a la nostra crisi immobiliària, es va iniciar en el 2n semestre de 2006, el nombre de vendes d’habitatges es va reduir un 7,2% en aquest any i el 2007 un 13,93%. El 24 d’abril de 2007, va ser el dimarts negre borsari de les nostres constructores. A l’agost de 2007, va esclatar la crisi immobiliària d’EUA. A finals de

d’haver-se concentrat en la promoció de coses (béns i serveis), a fi de mantenir la producció, la renda i l’ocupació i fins i tot el nivell d’ingressos públics.

Calia potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís en alternativa per a un sector de la construcció sobredimensionat i prop d’un ajust, incentivant-ne el finançament i tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaloració de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèficit de qualitat en tants sectors que afecten la producció (ex. infraestructures, educació tècnica, recerca, marc legal empresarial i laboral, energia...).

De la ruïna de la crisi econòmica en van ser còmplices una gran part dels mitjans que van ocultar la responsabilitat dels gestors pú-

BCE d’agost, no es va produir un veritable canvi de rumb de la política econòmica, aquesta va estar defensada per gran part dels nostres mitjans d’informació.

A la crisi se la tractava com un cicló o una catàstrofe natural d’origen extern sobre la qual el gestor públic protegit no tenia cap culpa i l’única cosa que podia fer és esperar passivament que desaparegués.

Però l’excusa exterior i/o anterior, impedeix sempre que el procés d’ajust interior es realitzi amb diligència, ja que, en centrar la responsabilitat en causes alienes, impossibilita que es corregeixin les interiors que estan provocant la deterioració general.

I com que el marc general en què es desembolica el sector productiu no millora, tampoc ho fa la competitivitat dels productes interiors i, amb això, la solució a l’atur i a l’empobriment dels ciutadans.

Aquesta desinformació va

arrelar en bona part de la nostra població i en amplis sectors d’influència social.

El 13-1-2015, El Confidencial ho testificava amb el següent article de D. Forcada: “Els espanyols culpen els bancs i els polítics europeus de la crisi econòmica”.

Davant d’aquest fracàs informatiu, trobem a faltar una autocrítica en els nostres mitjans que van participar-hi, com relatava García Montalvo: “Als EUA, als opinadors que el 2005 parlaven de cercle virtuós i que el Dow Jones arribaria als 36.000 punts, els han eliminat. A Espanya, aquesta gent que el 2006 deia que tot era perfecte, avui explica com sortir de la crisi”. Quants drames personals i familiars s’haguessin evitat entre la seva clientela amb una informació honesta i amb un mínim de rigor!

Si eren mitjans d’informació...

Per què no van informar els seus seguidors dels riscos, per evitar que la crisi els afectés tan greument? Quantes portades i textos van dedicar a la històrica corrupció pública lligada a la bombolla immobiliària, a la incompetència de la gestió econòmica, a la ruïna que anava a provocar l’esclat del boom immobiliari, a la sobrevaloració dels immobles, a l’irresponsable creixement de la despesa pública, especialment autonòmic (en el període central de la crisi, des del tercer trimestre de 2007 fins al mateix període de 2010, les autonomies van crear 195.000 llocs de treball, FUNCAS) i de les inversions inútils i a les decisions econòmiques purament electoralistes, que estaven assentant les bases de la futura insolvència pública o a la falta de reformes que milloressin la competitivitat de l’economia? I quants vestits, viatges i despeses menors dels polítics (i no de tots), a personatges i temes trivials i a la denúncia selectiva de la corrupció (la dels altres)?

I davant la gran diferència entre el que publicaven i el que informaven mitjans tan allunyats geogràficament Què els va impedir explicar la veritat del que estava passant?

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Dones d’empresa. Experiències exitoses Els dies 18 i 19 de novembre es va celebrar a Neàpolis de Vilanova i la Geltrú el 2n Congrés de Dones d’Empresa. Una trobada que fa protagonistes dones professionals i empresàries que destaquen pel seu talent. Una acurada preparació i selecció de les participants i ponents fa que per segon any, es vagin poder escoltar durant dos dies experiències d’excepció. Enguany vaig tenir l’oportunitat de moderar una magnífica taula. Aurora Navarro, de l’Organització Catalana de Trasplantaments i Banc de Sang i Teixits, la Rosa Esteva del Grup Tragluz, la Roser Marcé Dissenyadora de moda i la Gina Tost, periodista i cofunddora de Geenap.

Faré una breu presentació de cadascuna d’elles i resumiré en 15 punts els aprenentatges que podem extreure de la seva dilatada i exitosa experiència.

Transformar la mort en vida.

Aquesta és la feina de l’Aurora Navarro Llicenciada en Medicina treballa a l’Organització Catalana de Trasplantaments i Banc de Sang i Teixits. Quan va acabar la carrera va decidir no fer el MIR i en aquell moment aquesta va ser una decisió molt controvertida. Però ens explica d’una forma apassionada la tasca tant pionera que s’ha fet i s’està fet en matèria de trasplantaments a Catalunya i com ella n’ha format part en tot el procés.

Va ser molt commovedor quan ens explicava quan davant de la mort convenç els familiars que un trasplantament és com transformar mort en vida.

Explicava com l’educació i la formació constant i el suport de la família han estat peces clau en la seva trajectòria professional.

Vaig tenir la sort de tenir mala sort. Així començava la Rosa Es-

teva del Grup Tragaluz la seva explicació Deia que ara s’adonava que els problemes i les circumstàncies la van fer treballar encara que aleshores no estava educada per això.

Es va casar als 19 anys i als 23 ja tenia el seu quart fill. Es va separar ben aviat i per tirar endavant va començar amb el seu primer restaurant el Mordisco.

Deia que la van ensenyar a cuinar, a parar bé la taula i aquesta ha estat justament la seva carrera.

A casa seva sempre hi havia molta gent a l’hora de dinar i això la va fer pensar que era el que millor sabia fer. Va muntar el seu primer restaurant que es va omplir de gent i d’artistes que van omplir les parets d’art.

Ens explica que per a ella, el secret de l’èxit no és altre que mirar de solucionar problemes, i d’atrevir-se a fer coses noves. Deia que sempre ha dit que sí a propostes esbojarrades.

Avui el grup Tragaluz té més de

Què podem aprendre d’aquestes experiències? A totes elles els vam preguntar per la fórmula de l’èxit.

1- EDUCACIÓ/FORMACIÓ. Totes elles destacaven la importància de formar-se permanentment en les seves respectives especialitats. Una peça clau per evolucionar personal i professionalment.

2- SUPORT FAMILIAR. Coincidien també totes elles de com la família ha estat un puntal clau. El fet que l’entorn més immediat cregui en tu i et facin costat representa una empenta clau.

3- SOLUCIONAR PROBLEMES. Cada nova proposta, cada nou producte o servei parteix d’aquesta premissa, quin problema soluciono? Totes tenen una resposta clara, contundent i única.

4- SIGUEM LLESTOS/LLESTES. Aquest concepte que va més enllà de la intel·ligència com l’hem entès sempre, és aquesta barreja d’astúcia, atenció i ràpida resposta. Significa sempre posar molta atenció al que passa al nostre voltant.

5- SUPERACIÓ CONSTANT. Totes les històries exitoses són en definitiva històries de superació i d’esforç. Cadascuna de les experiències que ens van explicar partia d’una superació personal.

6- TENIR CORATGE PER PROVAR IDEES NOVES, el fet de no témer i d’atrevir-se a intentar nous projectes i reptes també era un tret comú a totes elles.

7- SENTIR-SE LLIURES, tenir el propi projecte, la pròpia empresa, la pròpia autonomia, dóna com a resultat (i malgrat totes les dificultats) aquest sentiment de llibertat.

8- M’AGRADA MOLT, possiblement aquesta va ser la frase més repetida. Fer allò que de veritat t’agrada, són dones il.lusionades per la seva feina.

9- INCORPORAR LA TECNOLOGIA en tot allò que puguem...és un món que cada vegada té més presència a les nostres vides.

10- TENIR UNA VISIÓ GLOBAL encara que la resposta sigui local.

11- FER-SE PERMANENTMENT LA PREGUNTA, què ens fa diferents?

12- ACTUAR AMB PERSPECTIVA tant de passat com de futur.

13- No és una qüestió de talent individual, SEMPRE EL TALENT D’EQUIP SUMA MÉS. 14- AGILITAT EN LA PRESA DE DECISIONS i ser capaç de pivotar (canviar) si les coses no funcionen.

15- I deixo per l’últim una que crec que ho resumeix tot perfectament: QUE ET BRILLIN ELS ULLS AMB EL TEU PROJECTE!

1.300 treballadors.

Dissenyadora per vocació i empresària per obligació. Roser Marcé es defineix així Una dona inquieta, determinada i valenta. Des de ben petita que tenia molt interès per la moda i el seu propi criteri. Com que no li agradava el que trobava al mercat es feia la seva pròpia moda.

Una gran lluitadora, això és el que es desprenia de la seva explicació. És un dels pocs creadors que ha aconseguit sobreviure a les diferents crisis i la seva vocació des de la infantesa ha fet possible que porti més de 30 anys en el sector de la moda.

Ens explicava també en la seva intervenció que malgrat haver passat diferents crisis és possiblement aquest, un dels moments més complicats.

Una competència molt ferotge en preus fan que la seva clientela hagi de tenir una sensibilitat no només per la moda, sinó també per com s’ha produït aquella moda. Ella pot garantir que tot està fet amb productes locals i que les persones que han confeccionat els seus productes ho han fet amb totes les garanties laborals i legals.

Gina Tost La Gina és dissenyadora gràfica i periodista i té una llarga experiència en multitud de mitjans de comunicació especialitzats en la tecnologia, els videojocs mòbil i startups.

L’any 2000 va obrir el seu blog personal i el 2005 va penjar el seu

primer vídeo a la xarxa que va tenir tanta repercussió que es considera el primer videoblog de parla hispana. Aquesta experiència li ha permès treballar com a periodista per a diferents mitjans de comunicació de tot el món incloent Espanya, Llatinoamèrica, Estats Units i Japó.

Però el que ens va venir a explicar a Dones d’Empresa va ser la seva plataforma de promoció d’APPs Geenapp. Es un recomanador d’aplicacions mòbils.

Ens deia que el secret del seu èxit és possiblement tenir aquesta capacitat de pensar d’una forma molt global i tenir sempre una visió de solucionar problemes de forma tecnològica.

Aquestes quatre dones van formar part de la taula experiències exitoses i a continuació resumiré els aprenentatges que en vam extreure d’escoltar-les.

Va ser realment una molt bona tria d’àmbits ben diversos com ara la sanitat, la restauració, la moda i la tecnologia. Una tria feta per un equip també de dones que ha sabut convertir, en només dos anys, el Congrés de Dones d’empresa en un congrés no de dones, sinó de talent. Crec que és fonamental fer aquest incís. Possiblement la menor visibilitat de la dona en l’àmbit de l’empresa és el que motiva a organitzar un congrés sota aquest nom. Però l’objectiu últim és sobretot conèixer experiències existoses de persones que han lluitat per fer realitat els seus somnis i projectes.

20

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

L’econosistema de la Vegueria Penedès

C

om aquell conte del vestit de l’emperador, davant les evidències, pensis el que pensis, faràs bé en no portar la contrària i no contradir el dictat de les conveniències. Vet aquí que aquest article em pot costar molt car.

La Vegueria del Penedès admet poca dialèctica perquè tot sembla comptat i debatut. Només hi caben dues postures: estàs d’acord o no ho estàs. Si no ho estàs, pot ser perquè no ho acabes de veure clar o pot ser perquè no li trobes el sentit. Per això alguns que abans s’hi oposaven ara es manifesten partidaris i alguns dels que ho abanderaven ara es mostren escèptics; la qual cosa no vol dir que abans estiguessin convençuts i que després haguessin perdut la fe pel camí; i a l’inrevés.

El penell de la política hi té massa a veure i, al voltant de la vegueria, els vaivens entre la reivindicació i el rebuig estan esquitxats per l’electoralisme i, sovint, la politiqueria. Estic a favor si li convé al meu partit i m’hi oposaré en el moment en què no li convingui. Entre aquells que s’hi abonen i aquells que s’hi desdiuen poques vegades hi trobareu una explicació solvent o mínimament coherent. En l’àtic del moviment reivindicatiu, això sí, hi resideixen ciutadans convençuts des del principi; la qual cosa no vol dir que també hagin tingut les seves vel·leïtats i, al-

guns, hagin volgut treure’n rèdit polític, que no personal.

No hi estic en contra, de la vegueria. Em sembla bé la possibilitat que els ciutadans, les empreses i les institucions compartim i sentim com a nostre un econosistema en el què les decisions es prenguin des d’un sanedrí proper i amb suficient coneixement de l’entorn. Em semblaria extraordinari que uns i altres poguéssim decidir, influir o, si més no, ser escoltats abans que es resolguin expedients que ens toquen de prop.

És més, hi ha motius per arrenglerar estratègies i mancomunar recursos. El transport públic, el capítol sanitari, la qüestió cultural i de gestió patrimonial, l’epígraf de l’ensenyament, la política industrial, la planificació del sòl, la inversió en determinades infraestructures, el paràgraf energètic i els subministraments, en general, són algunes de les brides que menarien l’envol de la vegueria. Des del punt de vista econòmic i empresarial podria ser molt convincent. Però no n’hi ha prou.

No és cap retret. Només vull constatar una vegada més que el suposat compte enrere per a la consecució del rang de govern al què aspiren els pro vegueria té una índole marcadament política i només política. Les fites que marquen l’itinerari són de caire administratiu i només administratiu. Entreu a l’espai web www. vegueriapropia.org i digueu-me què hi trobeu.

No sembla que ningú s’entretingui a explicar-ho a la ciutadania -la dels 66 municipis!- i ensems no sembla que els ciutadans

s’humitegin davant els anhels d’una vegueria pròpia. El debat no està al carrer, com tampoc no està a les escoles, com tampoc no està a la majoria d’entitats; en prou feines està als cenacles de la política. És més, es pot dir que no hi ha debat, com us deia al principi. Com a molt hi ha un monòleg que sembla exclusiu d’una elit que el mastega, qui sap si amb ufana o golafreria.

Un té la sensació -segurament equivocada- que només són uns quants els que perseveren des del terrat. El pendó de la vegueria és sedentari i el seu altaveu és moix i claustral, goso dir. El relat ha transitat poc per la demarcació i la reivindicació no ha assolit la necessària capil·laritat. Sí que és cert que alguns alcaldes i alcaldesses, de tant en tant, es fan una foto i mostren un somriure convençut; però només alguns, no pas tots. Continuo frisant per la postal dels seixanta i escaig batlles, tots junts. La trobo a faltar.

Em pregunto com ho explicaríem a la ciutadania i què els explicaríem als penedesencs (als de terra endins però sobretot als de la marina) si el procés polític arribés a destí i un dia algú, cofoi tot ell, anunciés la immediata proclamació de la vegueria pròpia. Em pregunto, fins i tot, si hi ha algú que li preocupi si la ciutadania n’està al cas o no en sap res, de tot això.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

21

EMPRESA

Es presenta a Sitges la nova DO terra i mar

La Festa del Xató de Vilanova va servir gairebé 1.500 racions Olga Aibar

El Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges va acollir el dijous 17 de novembre la jornada Denominació d’origen: terra i mar.

Promoguda per la Mancomunitat Penedès Garraf i organitzat per l’Agència de Desenvolupament NODE, l’esdeveniment va aplegar cuiners, gastrònoms, productors, elaboradors i experts en turisme enogastronòmic. L’acte va ser presentat pel

gastrònom Pere Tapias i hi van assistir Antoni Díaz, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, Neus Lloveras, diputada al Parlament, i Rosa Huguet, presidenta de la Mancomunitat. La nova DO vol afavorir el coneixement dels productes autòctons i la cultura culinària del Garraf i del Penedès.

Montserrat Cassany, Jordi Luz i Gemma Marcer van ser els guanyadors del XXI Concurs Nacional del Xató de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar el passat diumenge 27 de novembre al Mercat del Centre, en el marc de la Festa dels Mercats i el Festival del Xató.

La intensa tempesta que va caure durant el dia va deslluir la festa, que va tenir menys públic de l’esperat i, per tant, menys vendes de racions del xató que, al final, van ser-ne gairebé 1.500, elaborades per Càtering Caserco. L’esdeveniment era la primera acció de la Temporada del Xató 2016–2017, que enguany celebra la vintena edició. Un punt culminat de la Festa dels Mercats i del Festival del Xató va ser la investidura dels Xatonaires d’Honor, que enguany va recaure en les figures de la il· lustradora Glòria Fort i del perio-

dista Jordi Eroles. L’acte protocolari va estar dirigit per Xavier, un personatge creat precisament per Glòria Fort per a un conte del xató que l’autora també va presentar el mateix dia. Tant l’acte d’investidura com el lliurament de premis del Concurs Nacional del Xató, van estar presidits per l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Llo-

veras, i pel regidor adjunt a Promoció Econòmica, David Montes.

Un bon nombre de parades del Mercat del Centre van oferir tapes de productes de proximitat. A la festa també s’hi van sumar el Pabordes de la Festa Major 2017, el patrocinador de la Ruta del Xató, Salses Ferrer, o el Celler de Viticultors, entre d’altres.

22

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

TRIBUNA UEP

Més productivitat i menys absentisme: els beneficis de la reforma horària L’increment de la productivitat i la satisfacció dels treballadors, i la reducció de l’absentisme i les baixes laborals són les principals conseqüències de l’aplicació d’horaris flexibles amb la concentració de les hores destinades a la feina i, per tant, amb un augment de temps per a la vida personal i familiar. Així ho confirma Fabián Mohedano, diputat de JxS i impulsor de plataforma Iniciativa per a la Reforma Horària a la qual la UEP està adherida.

En una recent conferència organitzada per la UEP a la Masia Vallfromosa, Mohedano va fer davant d’empresaris i responsables de recursos humans un

inventari dels avantatges i les accions que s’han fet per incentivar l’aplicació d’un nou model horari per a les empreses fins ara.

Des de l’impuls d’un lideratge estratègic per garantir una presencialitat eficaç, aplicada com a resultat dels valors i objectius propis, fins a la millora de l’organització del temps, la implatació de mesures de flexibilitat horària, la creació d’espais de participació i decisió operatius, l’establiment de canals de comunicació fiables i eficients entre els treballadors, la reducció de l’impacte ambiental, o suport a accions de responsabilitat social, i de sensibilització. En cada un

d’aquests apartats es van explicar exemples de millores tant per als treballadors com per als empresaris.

El cap de Recursos Humans del celler Masia Vallformosa, Joan Suriol, va explicar que la prova pilot que s’ha fet als serveis centrals de l’empresa ha estat un èxit. Amb l’aplicació d’una major flexibilitat horària, els treballadors “estan més contents, rendeixen més, estan més motivats, i s’ha reduït el nombre de baixes i l’absentisme alhora que han millorat els índex de rendibilitat de l’empresa”. Suriol considera que amb la flexibilitat horària, l’empresa és més respectuosa amb la

u Fabian Mohedano amb el cap de RRHH de Vallfromosa, Joan Suriol, en un moment de la conferència a la Masia Vallfromosa

situació personal i familiar de cada treballador en les diferents etapes i alhora aconsegueix més impliació per complir amb els objectius marcats.

La UEP, juntament amb les associacions de comerciants de Vilafranca –Centre Vila, Comerç

Espirall i Associació Comerciants de la Girada- defensen i impulsen al territori les bondats del projecte de la reforma horària.

La primera prova pilot d’horaris europeus es va dur a terme l’any passat a Vilafranca amb un èxit sense precedents.

Espai Socis JOIERIA MONER Des del 1871, a la Joieria Moner oferim als nostres clients una àm-

XOCOLATES SIMÓN COLL Elaboradors de productes de xocolata des de la fava de cacau, sota les mar-

CAVES LLOPART Durant segles, la família Llopart va compaginar el conreu dels

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

plia varietat de productes, tant de joieria com de rellotgeria. Comptem amb

marques d’alta gamma de luxe i manufactura com Breitling, Breitling for Bentley, Baume et Mercier, Chopard, Chaumet, entre

d’altres més cosmopolites.

Seguint la tradició familiar, els nostres signes distintius són la qualitat del producte, la exclusivitat en

el disseny, l’artesania en la producció de les joies i l’excel·lència en el servei al client. www.joieriamoner.com

ques Simón Coll, Chocolate Amatller, Arumí des de Sant Sadurní d’Anoia. Després de més de 170 anys de dedicació, molts dels mètodes d’elaboració de Simón Coll

conserven característiques pròpies diferencials, fruit de criteris professionals sòlidament establerts en el temps.

Una herència de les generacions que ens varen precedir

i que donaren fonaments a la nostra llarga trajectòria.

La fàbrica de Simón Coll és una combinació de saber fer tradicional i últimes tecnologies de fabricació,

ambdues actuant juntes per tal d’aconseguir productes cada cop més ben elaborats, més diferents i innovadors. www.simoncoll.com

productes tradicionals de la mediterrània: la vinya, el blat i l’olivera. Va ser a finals del segle XVIII, els Llopart decideixen dedicar-

se de manera exclusiva a la vitivinicultura, com va succeir de manera generalitzada al Penedès. Avui, Llopart és una de les marques

de cava més consolidades de Sant Sadurní d’Anoia i un referent en qualitat i enoturisme. Les seva àmplia gamma d’escumosos és

reconeguda arreu del món i ha estat mereixedora de nombrosos premis i mencions de prestigi. www. llopart.com

ocupa és tenir sota control la nostra política de protecció de dades personals a l’empresa. És a dir, a més d’intentar tenir estructurat l’ús dels dispositius mòbils d’empresa, hem de conscienciar el personal que el seu telèfon personal també és “responsable” del correcte tractament de dades de la companyia. L’ideal és mantenir estrictament separat el privat del professional, però això no sempre és així. El risc és que cada any augmenten els ciberatacs a smartphones i tablets, donat que són els dispositius

més utilitzats i on el ciberdelinqüents poden treure més profit. Fa poques setmanes que les visites a pàgines d’internet des de mòbil han superat les visites realitzades des dels ordinadors de sobretaula.

Aquest 2016 s’ha tornat a batre el record de malware detectat, 70 milions de noves maneres d’intentar aprofitar les mancances de seguretat dels nostres dispositius, la nostra imprudència i, perquè no, el nostre desconeixement. I quin és l’objectiu de la gran majoria d’aquests atacs? Sí, dades personals. És molt signifi-

catiu que una de les batalles més grans del present i el futur de la nostra societat sigui la lluita contra el tràfic il·legal de dades personals, un negoci que mou tants diners com altres de més alarma social, però el nivell de sensibilització estigui generalment sota mínims. Tot i que no vulguem adonar-nos, la informació que tractem cadascú de nosaltres cada dia, és rellevant. I seria bo que veiéssim que la primera peça de la cadena de valor és a les nostres mans.

La seguretat i protecció comença per un mateix.

Ciberatacs als mòbils Estem en un moment en què ja hi ha més smartphones i tablets a les llars que persones vivint-hi. Aquests aparells són part indiscutible de la nostra vida en tots els àmbits, ja sigui per a adults o per a infants, per a joves o per a gent gran. Els fem servir per aprendre, per oci i per treballar, i bàsicament per comunicar-nos entre nosaltres, sí, però no només això.

Pel que fa a la protecció de dades, ens fixem en smartphones i tablets, que

són eines de feina indispensables per a molts ja. La mobilitat que ha permès la connectivitat des de qualsevol lloc fa que treballem connectats permanentment, en espai i fins i tot en temps. Una dada, més de 15,5 milions de persones a Espanya es poden descriure com a usuaris multipantalles, fan tasques des de diferents dispositius, i això implica barrejar usos personals i professionals tot sovint, la qual cosa comença a ser perillós si el que ens

Novembre - 2016

Penedès Econòmic

23

24

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

VINS&CAVES

Optimisme a Freixenet en la previsió de vendes de cava per Nadal i l’any vinent La companyia presenta un anunci basat en la cultura de l’esforç i la superació dels joves per a llençar un missatge d’esperança en el futur Olga Aibar “La satisfacció es per a sempre”.

Freixenet ha fet seu el crit d’ànim de les gimnastes de l’equip espanyol de rítmica per a titular el documental que acompanya el nou anunci de Nadal, que es va estrenar el dilluns 28 de novembre al vespre al Teatro Goya de Madrid en un acte en directe, avançant-se a l’emissió en directe que va fer. La presentació, a càrrec de l’exgimnasta Almudena Cid, es va fer en un acte públic al qual hi van assistir 500 persones, entre elles les 350 que van guanyar un sor-

L’anunci es va presentar en un acte públic que es va oferir eN Directe teig realitzat per l’empresa entre les 4.000 sol·licituds que va rebre.

Satisfets es mostraven els responsables de la companyia, tant pel documental, dirigit per Jorge Palomar, com per les perspectives de vendes per a la propera campanya de Nadal i l’any vinent.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

intenció de l’empresa era “donar més visibilitat i recolzament als esports minoritaris, que suposen molt d’esforç, però que no tenen gaire visibilitat. Anuncis com el nostre fan que es vegin una mica més”. Respecte a la repetició, va assegurar que: “jo estic encantat de fer-ho perquè és gratificant. Hi ha anuncis que es repeteixen milers de vegades. Nosaltres només

Segons el president, Josep Lluís Bonet, “l’any serà bo, millor que l’any passat perquè el país va millor. Contràriament al que alguns diuen, les previsions són bones.

Espanya està tenint sort per moltes raons, entre les quals perquè s’ho ha treballat”. Sobre el futur de l’empresa, pel qual li van tornar a preguntar arran dels múltiples rumors i filtracions a la premsa, es va limitar a dir que: “no podem avançar res perquè no en sabem res. Fins aquí l’harmonia familiar ha existit; a partir d’aquí qui lo sa?”.

Durant la presentació de l’espot i la roda de premsa posterior, Freixenet va mostrar el seu suport a la cultura i a l’esport, i va fer un especial èmfasi en el local, recor-

dant que fa molts anys que actua de mecenes dels equips infantils d’hoquei de Sant Sadurní i també de l’orquestra Simfònica Freixenet, que forma part de l’Escola Superior de Música Reina Sofia.

L’orquestra, dirigida pel mestre Antoni Ros, va ser una de les protagonistes de la nit i va interpretar temes de Mozart i de Schuman mentre es projectaven en una pantalla imatges de bombolles i ampolles de cava. Les altres protagonistes van ser les bombolles, que van ser presents durant tot l’acte i que van recordar els germans Bonet durant la seva intervenció.

El director de Comunicació, Pere Bonet, va fer un repàs històric des del naixement de la primera bombolla, l’any 1972, fins a l’actuali-

tat i va assegurar que, “al llarg de 44 anys, ha estat el fil conductor dels nostres anuncis, que només vam trair l’any 2007 amb el curt d’Scorsese”. També ho va fer el president, que va dir que: “cada any ha assistit a la cita amb els espanyols per a desitjar bones festes i felicitat i, aquest any, ha fet quelcom més perquè representa un missatge d’esperança en el futur”.

Segons va afirmar el president de Freixenet, “l’esport i la cultura han arribat a nivells d’excel·lència amb la il·lusió dels nostres joves i el model de les tres t: talent, treball i tenacitat”.

Sobre el fet que l’anunci de Nadal el tornin a protagonitzar les gimnastes de la rítmica espanyola, Pere Bonet va afirmar que la

Idees preconcebudes i primeres impressions - “Pare... pare... vaig estar amb en Pep, que venia de barallar-se amb el seu papà.”

- “I per què es va barallar amb el seu pare?”

- “Perquè el pare d´en Pep diu que ell sap més que en Pep.” - “Sí, fill. El pare d´en Pep sap més que en Pep.” - “I com ho saps tu, si tu no coneixes el papà d´en Pep?” - “Bé, perquè és el pare, fill, i el pare sap més que el fill.”

- “¿I per què sap més que el fill?”

- “I... perquè és el pare!”

- “Què té a veure?”

- “Bé, fill, el pare ha viscut més anys... ha llegit més... ha estudiat més... llavors sap més

que el fill.”

- “Ah... i tu saps més que jo?”

- “Sí.”

- “I tots els pares saben més que els fills?”

- “Sí.”

- “I sempre és així?”

- “Sí.”

- “I sempre serà així?”

- “Sí, fill, sempre serà així!”

- “¿I la mare de Maria sap més que la Maria?”

- “Sí, fill... la mare de la Maria sap més que la Maria...”

- “Digues-me, pare, qui va inventar el telèfon?”

El pare el mira amb suficiència i li diu: - “El telèfon, fill, el va in-

ventar Alexander Graham Bell.”

- “¿I per què no el va inventar el pare d’ell, que sabia més?”

Conte atribuït a Osho (1931-1990). Va ser un filòsof, místic, orador, líder espiritual indi i fundador del moviment Osho.

Un estereotip es defineix com una idea o imatge acceptada per la majoria com a patró o model de qualitats o de conducta, un tòpic.

Si apliquem la idea d’estereotip en l’àmbit de les relacions laborals i interpersonals, és una idea preconcebuda de l’altre, i que ens la vam crear generalment amb

l’equip espanyol de gimnàstica rítmica va agrair el suport de freixenet hem repetit dos cops i les dues amb fonament”. El director, Kike Maíllo, de l’agència JWT, precisava que “hi ha subtils diferències i és bo que els espectadors les busquin. Però la diferència essencial respecte a l’any passat és que les protagonistes ja són estrelles”.

La capitana de l’equip espanyol de gimnàstica rítmica, Alejandra Quiroga, va agrair el suport de Freixenet a l’equip abans, fins i tot de guanyar la medalla de plata a Río.

la primera impressió que tenim d’aquesta persona per primera vegada d’acord a elements com poden ser la seva forma de vestir, la seva forma d’expressar-se, la seva forma de caminar i gesticular, etc.

Els psicòlegs diuen que ho fem en mil·lèsimes de segon.

En tot just un sospir sabem si una persona és del nostre grat o no, si ens inspira confiança o no. Per què passa això? És un aspecte que té a veure amb l’evolució de la nostra espècie. Un recurs adaptatiu molt fàcil d’entendre.

Si la persona que tenim davant nostre la jutgem com a amenaçant i perillosa, la nostra primera reacció serà la fugida. Les persones necessitem fer avaluacions instantànies per prendre decisions

al moment. Bé és cert que disposem d’aquesta part instintiva -i gairebé irracional- que ens indica l’instant si alguna cosa és inofensivao amenaçant, però també pesa molt la nostra pròpia experiència.

Tots, en major o menor mesura, més o menys vegades, hem prejutjat a algú, i ens hem pogut equivocar o encertar, però aquesta primera impressió ens ha marcat la relació amb aquesta persona durant un temps.

I és que realment, la primera impressió és important. Prejutgem “per inèrcia”, potser injustament però cataloguem ràpidament les persones segons la primera impressió que ens causen.

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

25

VINS&CAVES

L’EcoSostenibleWine vol un nou marc legal

La Fira de Novembre supera les expectatives previstes Olga Aibar

La cinquena Conferència Internacional EcoSostenibleWine, que es va celebrar el 4 de novembre a l’Auditori municipal de Vilafranca del Penedès va constatar que la normativa ecològica actual necessita evolucionar i afegir aspectes com les emissions de CO2 i les limitacions de l’ús del coure.

Les conclusions apuntaven que, per lluitar contra el canvi climàtic, els cellers haurien

d’aplicar estudis de cicle de vida per reduir el seu impacte, i que les inversions relacionades en reduir la petjada de carboni als cellers han de ser viables econòmicament. També es va reclamar un nou marc legal per afegir aspectes com les emissions de CO2 i les limitacions de l’ús del coure. La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va cloure l’acte.

La Fira de Novembre ha superat enguany les expectatives previstes. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, afirmava que “la primera impressió és que seguim sent un bon aparador de l’activitat de Vilanova i la Geltrú.

La Fira de Novembre és la fira de la ciutat perquè la gent ho sent així. Però és també un important agent econòmic perquè hotels, comerços, restaurants, han estat plens; i alhora és una fira que posa la ciutat al mapa i li atorga paper de capitalitat”, assegurava.

Entre les novetats, va destacar especialment l’espai enogastronòmic que es va habilitar a la Geltrú, pel qual hi van passar unes 2.500 persones. Lloveras manifestava que “era necessari portar la fira a la Geltrú, i l’espai enogastronòmic ha estat una proposta molt interessant”. Carles Carbonell, responsable de l’Espai Enogas-

tronòmic, en feia una valoració positiva donat que “teníem una previsió d’unes 500 persones per als dos dies que hem obert, i cal dir que dissabte ja havíem cobert aquest objectiu”.

També va convèncer la ubicació del Saló del Carnaval a la plaça de la Vila, que es considera un encert perquè, a més de la part dels carnavals convidats, també es va poder veure com hi ha activitat econòmica al voltant del carnaval.

La regidora d’Innovació i TIC, Ariadna Llorens va destacar que “hi ha hagut molta participació i molta oferta d’activitat.

Tenim la impressió que s’ha fet negoci, i això fa que Vilanova i la Geltrú segueixi sent líder en el seu territori. Llorens hi afegia que “cal celebrar que les innovacions d’enguany, el nou espai enogastronòmic o la Fira del Col·leccionisme, obren un camí excepcional per a la Fira”.

26

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

VINS&CAVES

La DO Penedès anuncia canvis a la seva estratègia de màrqueting Es reforçarà el lligam de la DO amb Barcelona i la comunicació de l’excel·lència dels vins negres Penedès

La DO Penedès, en la seva junta plenària de finals d’octubre, va acordar canviar l’estratègia de posicionament de la seva marca i per tant, dels seus cellers i vins.

Des del 2010, quan es va redactar el primer Pla estratègic de la DO Penedès, s’ha anat treballant per implantar-ne les bases, i els eixos principals han estat actualitzar i apropar la marca al consumidor, augmentar la qualitat dels seus vins i potenciar concretament els vins blancs de la varietat estrella del territori, el Xarel·lo.

Després de cinc anys en aquesta línia, es comença a treballar en un nou posicionament per donar a la DO Penedès un nou gir estra-

tègic i diferenciador.

Tradició, herència, arrels i innovació marcaran doncs, a partir d’ara, l’estratègia de comunicació de la DO Penedès. Això implicarà un nou tipus de difusió de la marca que fa molt més èmfasi a comunicar aquests valors únics.

L’objectiu serà comunicar als consumidors que la innovació que poden percebre en els grans vins Penedès no és conseqüència de cap moda ni de cap casualitat, sinó que és conseqüència de l’experiència de cellers i viticultors que, en molts casos, es remunten a quatre o cinc generacions.

Un altre dels eixos del nou posicionament serà la diversitat i l’origen. La DO Penedès és reconeguda pels seus vins blancs, però des de fa dècades els vinicul-

Jané Ventura presenta el vi ‘Flor Sempreviva’

L’enòleg i propietari del celler Jané Ventura, Gerard Ventura, va presentar el 14 de novembre a l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges el vi “Flor Sempreviva”. En aquest emblemàtic indret, on es conrea la malvasia de Sitges, una cinquantena de persones de diferents àmbits van poder conèixer la darrera novetat del celler vendrellenc.

Es tracta d’un vi fresc, intens i refrescant, amb aromes a flors blanques, que recorda

les fruites exòtiques com el mango. Té un to groc llimona pàl·lid, que recorda a la planta de la qual pren el nom, la flor de Sant Joan, que té la particularitat que, si es recull durant la floració, es manté groga durant força anys. Es tracta del segon vi sec que el celler treu al mercat.

Durant la presentació, Gerard Ventura va explicar que va descobrir la varietat malvasia de Sitges l’any 2004 a partir d’una vinya de Sant Pere de Ribes. El 2005 ja va comercialitzar el primer vi sec i el 2006 en va plantar a les vinyes de la Bisbal del Penedès i el Montmell. Segons Ventura: “és un vi d’allò més versàtil, perfecte com a vi gastronòmic, però que també pot funcionar d’aperitiu en un àpat”. I així va quedar demostrat en el dinar que es va servir posteriorment a un conegut restaurant sitgetà, on es va poder tastar la nova malvasia del celler i també la d’altres com Can Feixes, Vega de Ribes i l’Hospital de Sant Joan Baptista.

Maria Rosa Ferré

Olga Aibar

TORRES HOMENATJA EL PENEDÈS AMB EL VI ECOLÒGIC BELLATERRA

tors del Penedès han elaborat vins negres de gran qualitat. Uns vins que cal donar a conèixer avui. Pel que fa a l’origen, la DO reivindicarà el seu bressol, el qual es vincularà cada vegada més a la ciutat de Barcelona. Els vins Penedès van ser, històricament, els vins

de Barcelona, i volen tornar a serho tant de manera racional com emocional, vinculant així dues marques que comparteixen molts atributs d’excel·lència. El prestigi, serà dirigit a través d’una estratègia de potenciació principalment dels vins d’alta gamma.

La Carretera del Vi, la primera ruta enoturística d’emissions zero

La família Torres rendeix tribut al Penedès, la seva terra natal, amb un nou vi ecològic monovarietal, un merlot fresc i aromàtic, procedent de vinyes situades a l’Alt Penedès. Batejat amb el nom de Bellaterra, vol evocar la bellesa d’aquesta terra de tradició vinícola mil·lenària, “un incomparable jardí de verdes vinyes dibuixades entre groguenques masies i solitaris xiprers” tal como versa l’etiqueta.

Bellaterra neix amb l’anyada 2015 i una producció limitada, sent, a més, el primer vi DO Penedès amb segell ecològic que Torres incorpora a la seva gamma de vins per a la restauració i botiga especialitzada.

SURT A LA VENDA LA PRIMERA AGENDA DE VINS EN CATALÀ Sota el nom d’@UndiaUnvi, el projecte personal a xarxes socials de Patrícia de Golferichs, s’ha convertit en la primera agenda moleskine de vins catalans il·lustrada. L’agenda recomana un vi català cada un dels 365 dies de l’any. Es tracta d’una publicació amb una doble utilitat: d’agenda anual d’ús diari, de planificació i d’anotacions personals i, alhora, una eina que introdueix el vi català en el dia a dia dels consumidors de manera propera i amb un llenguatge molt visual. L’agenda es pot trobar a llibreries, botigues de vins i cellers.

PARATÓ XAREL·LO 2016 SURT AL MERCAT

La ruta turística ‘La Carretera del Vi’ ha incorporat aquest mes quatre vehicles elèctrics per recórrer l’itinerari, amb la possibilitat d’utilitzar-los de forma compartida. Els tretze cellers que en formen part, juntament amb els set municipis de la wine road, han decidit apostar per una mobilitat sostenible i 100% neta. El projecte d’electrificació i car sharing de la ruta enoturística de ‘La Carretera del Vi’, que es va presentar el 10 de novembre a l’Hotel Melià de Sitges, és una iniciativa que representarà un actiu més per als enoturistes que visitin l’itinerari.

La marca automobilística Nissan ha cedit dos cotxes i dues furgonetes elèctriques durant un període inicial d’entre 3 i 6 mesos per a que visitants i usuaris puguin moure’s per aquest itinerari. Segons el calendari previst, la prova pilot s’iniciarà a l’abril del 2017. A més, els cotxes i furgonetes també seran utilitzats pels Ajuntaments que integren la ruta, per a finalitats socials.

Segons la presidenta de ‘La Carretera del Vi’, Mireia Tetas, “per a nosaltres és un orgull poder dir que som la primera ruta enoturística d’emissions zero”.

El celler Parató, del Pla del Penedès, ha llançat al mercat el primer vi de l’última anyada, el Parató Xarel·lo 2016, definit com un vi fresc, elegant, jove i amb notes de fruita. Recentment, el vi monovarietal Parató Samsó 2012 ha rebut dues medalles d’or als concursos internacionals Mundus Vini (Alemanya) i International Wine Challenge (Viena).

Novembre - 2016

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

GASTRONOMIA

La 20a Ruta del Xató posa en marxa eleccions i nova web

Les Roquetes marida amb èxit caves i tapes

Lídia Oñate La Ruta del Xató va inaugurar la seva vintena edició el passat 21 de novembre en un acte en el qual la presidenta de la Ruta, Núria Carbó, va presentar-ne les novetats. Per primera vegada es posaran en marxa unes eleccions xatonaires per conèixer quina és la població on es fa el millor xató.

Els amants d’aquest plat tan típic al Penedès-Garraf podran votar per la millor recepta a través de les urnes situades als establiments adherits. El participant entrarà immediatament al sorteig d’un viatge per a dues persones a una ciutat d’Europa, mentre que el restaurant guanyador també obtindrà aquest premi com a recompensa de ser el millor establiment xatonaire. El xef Marc Gascons serà l’ambaixador de la Ruta del Xató 2016-2017, que durant tota la temporada inclourà la recepta al seu restaurant Els Tinars, situ-

at a Llagostera. A més, el 2015 va inaugurar el restaurant Informal, a l’hotel The Serras de Barcelona, en el qual combina una carta dedicada a la cuina catalana i mediterrània.

A l’acte d’inauguració el Gerent de Castells de Lleida, Ramon Orpinell, va presentar el portal de venda online dels packs turístics que ofereix la Ruta (www.rutadel-

El Mercat de Mar es va omplir de tapes i música

xato.net), amb la intenció de promocionar a tots els establiments i empreses dedicades al turisme de la zona, aprofitant que la Ruta té lloc en època de temporada baixa.

Des d’aquest any els amants del xató podran gaudir d’una nova salsa, elaborada per Conserves Ferrer. La marca catalana s’ha compromès a patrocinar la Ruta durant tres anys.

Més de 2.500 persones van degustar els passats 5 i 6 de novembre prop de 5.000 tastets de tapes maridades amb caves del Penedès-Garraf al 8è Mercat del Cava i la Tapa a les Roquetes, a Sant Pere de Ribes.

El regidor de Cultura i Comerç Local de les Roquetes, Adrià Solà, ha fet una valoració general molt positiva, ja que “tot va sortir com esperàvem malgrat la pluja de dissab-

L’antic Peixerot torna a obrir les seves portes

te al matí”.

La plaça Llobregat va reunir durant tot el cap de setmana diferents actuacions, a càrrec de les entitats culturals, però també tallers de vitivinicultura, a càrrec de cellers del territori i un nou espai lúdic per als menuts de la casa. “Els tallers i l’espai infantils habilitat va tenir una gran acceptació i els participants van quedar molt satisfets”, va afegir Solà.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 60 - Novembre 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai i Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L.

El Mercat de Mar va acollir amb èxit una nova edició del Mar de Tapes a Vilanova i la Geltrú, una iniciativa en la qual les diferents parades del mercat ofereixen degustacions de tapes variades elaborades amb els productes que habitualment es venen a plaça. Les parades Pesca Salada Rosa Mari, Cansaladeria i Xarcuteria Ana, Gallego Carnisseria, Polleria Ca la Montse, Aviram Anna, Fruites M. Dolors, i Peixos Encarna van servir durant el vespre del 5 de novembre fins la matinada del dia següent ta-

pes i begudes a preus d’entre un i tres euros majoritàriament.

Enguany el Mar de Tapes també va estar acompanyat de diferents actes per dinamitzar l’esdeveniment com una cercavila amb la Batucada Drum Beat i una sessió musical amb temes de la dècada dels vuitantes i dels norantes a càrrec de DJ Epi & Blas.

El Mar de Tapes va ser organitzat per l’Associació de Comerciants del Marcat de Mar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Diputació de Barcelona.

L’antic Peixerot, un dels restaurants més emblemàtics de Vilanova i la Geltrú, ha tornat a obrir i ho ha fet sota un altre nom, 1918 Cuina de Mar, i uns altres propietaris. Es tracta dels germans vilanovins Albà, la Núria, el Toni, la Natàlia i la Montse. El reconegut Peixerot va tancar el juliol de 2015 per motius econòmics.

Fundat el 1918, havia estat capitanejat per la família Pons-Mestres fins que la crisi va posar punt i final a la seva trajectòria gastronòmica, que hauria arribat al centenari el 2018. Ara la mítica façana del Peixerot comparteix protagonisme

amb el nou local de 1918 Cuina de Mar, que ja llueix just davant del Passeig Marítim. Al nou restaurant els comensals podran seguir degustant plats que ja formen part de la tradició vilanovina com els suquets, arrossos, calderetes i peixet.

C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

Dinars i sopars d’empresa i per a grups Per molts, siguin treballadors, empresaris o directius, el sopar d’empresa de Nadal és un maldecap. Un compromís i, fins i tot, un destorb que es repeteix inevitablement cada any i a la mateixa època. Una obligació, si no es vol quedar malament, de compartir taula i estovalles amb caps i companys, en una prolongació presumptament festiva de l’entorn laboral. En vista de l’ensopiment que genera als empleats afrontar el sopar de Nadal, cada vegada sorgeixen més propostes, diverses, per renovar el format clàssic i aconseguir que tot plegat sigui atractiu.

Aquí us oferim una bona mostra de suggeriments de sopars i dinars d’empresa que de ben segur us ajudarà a escollir la millor oferta. Per gaudir amb els companys de feina d’un dels àpats més esperats de l’any.

29

30

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

LLIBRES

La fórmula infalible de l’exit per enamorar els teus clients

Customer experience Marcos Álvarez PROFIT 16,95€ i e-book 6,99€

Només dos anys després que Steve Jobs presentés el primer iPhone al gener de 2007, Apple -que mai havia venut telèfons mòbils fins aleshores- desbancava Nokia com a líder de vendes en el sector de la telefonia. Apple va canviar la indústria de la comunicació i, el que és més important, la vida dels seus clients. El secret

del seu èxit? Avançar-se als seus competidors en descobrir i oferir una experiència extraordinària als seus clients.

Actualment el client és el que té el poder a la seva mà via smartphone. Les regles del joc han canviat i aquelles organitzacions que no siguin capaces de veure-ho i de tenirho en compte poden donar

50 preguntes i respostes sobre els problemes econòmics actuals

Economía para no dejarse engañar por los economistas Juan Torres López deusto 17,95€ i e-book 9,99€

El títol d’aquest llibre fa honor a la gran economista britànica Joan Robinson, qui deia que el sentit d’estudiar economia és «aprendre a no deixar-se enganyar pels economistes».

Un advertiment més necessari que mai avui dia, quan els economistes ocupen cada vegada més espai en els mitjans de comunicació i paraules com

a atur, deute, inflació, recessió, pensions, prima de risc o sigles com a PIB, IPC o FMI formen part del nostre llenguatge quotidià.

Els economistes poden enganyar-nos quan parlen de l’economia com si aquesta fos una ciència exacta que proporciona anàlisi i respostes úniques, objectives i alienes als

7 passos i 2 maneres per convertirte en un emprendedor sense risc

Hoy voy a emprender Alexis Díaz Lorenzo PROFIT 14,96€

Encara que estudiïs o treballis, si organitzes bé el teu temps i dónes els passos idonis en el teu projecte, pots emprendre sense abandonar la teva ocupació principal, minimitzant així els teus riscos i optimitzant al màxim les teves oportunitats.

Combinar l’emprenedoria i una altra activitat professional és possible. Parlar d’emprendre

sol anar associat amb arriscarse i dedicar temps complet a un projecte, tot i que el percentatge d’èxit dels emprenedors és molt baix. Per aquesta raó és necessari obrir l’emprenedoria a altres públics que no vulguin abandonar els seus estudis o treballs. Aquest llibre et mostra els passos que has de seguir per emprendre a

per segur que tenen els seus dies comptats. Si ets dels que pensen que per tenir èxit en l’actual era de l’experiència el més important és posar al client al centre del negoci, aquest és sens dubte el manual que estaves buscant.

Després de llegir aquest llibre, coneixeràs i seràs capaç d’implantar en la teva empresa el model Valor amb Valors, que t’ajudarà a orientar estratègicament la cultura de la teva empresa cap als teus clients i a desenvolupar accions de pro-

vada solvència per aconseguir sorprendre els teus clients i aconseguir resultats extraordinaris.

La fórmula infalible per enamorar els teus clients es recolza en tres pilars: 1. Valorar els empleats: generant un major compromís sobre els resultats.

2. Aportar valor al client: a través d’una experiència memorable.

3. Augmentar el valor de la companyia: incrementant el resultat del negoci.

valors i als interessos de cada persona.

Juan Torres López planteja cinquanta grans preguntes relatives al funcionament més general de l’economia per mostrar, a través de les seves respostes, que els problemes econòmics tenen solucions diferents segons les hipòtesis de partida de cada economista i en funció de qui es vulgui beneficiar-se’n.

Un llibre fonamental per entendre l’economia del nostre

temps aprenent a dubtar i a no deixar-se enganyar.

Juan Torres López és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Sevilla i autor de nombrosos articles i llibres científics i de divulgació, alguns, autèntics bestsellers. Entre ells destaquen manuals d’economia per a universitat i batxillerat, i obres pioneres a Espanya com Análisis Económico del Derecho. Panorama doctrinal o La economía del delito y de las penas.

temps parcial i quines són les claus que t’aproparan a l’èxit sense córrer riscos innecessaris.

Per a això, l’autor analitza el cas real d’un negoci que, seguint aquest sistema d’emprenedoria, ha aconseguit créixer cada any de manera impressionant.

I ens demostra també com emprendre a temps parcial sense abandonar l’activitat professional principal és possible.

Alexis Díaz Lorenzo és llicenciat en Dret per la

Universitat de Barcelona, Màster en Mercats Financers, Banca i Finances Globals per la Universitat Camilo José Cela de Madrid i Eserp Business School Barcelona. També ha fet un programa de Direcció Estratègica de Comunicació a ESADE i un MBA també a ESADE. Actualment és consultor de negocis, responsable d’estratègia de tresoreria d’una empresa i professor col·laborador a Eserp Business School.

Penedès Econòmic

Novembre - 2016

31

VIATGES

Moscou i Sant Petersbrurg Qualsevol viatge a Rússia ha d’incloure la visita a dues de les seves principals ciutats: Moscou i Sant Petersburg. La seva bellesa i la multitud de secrets que guarden no deixen indiferent a ningú redacció

Moscou, capital de Rússia, ha estat el cor de la vida del país durant moltes dècades. Com a centre de l’activitat política de la Unió Soviètica, es va convertir en l’emblema mundial del règim comunista en clara competència amb Washington. Moscou va sofrir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, però la guerra no va aconseguir acabar amb els seus encants.

Sant Petersburg, fundada per Pere I, va aconseguir durant el regnat d’aquest tsar, la capitalitat de Rússia i va ser on Pere el Gran va voler europeïtzar el seu regne.

Per això aquesta ciutat (que ha canviat de nom tres vegades) va introduir importants modificacions en tots els àmbits de la vida de la societat russa.

Moscou i Sant Petersburg són ciutats realment belles i recórrerles és tot un plaer. El contrast amb les ciutats de la resta d’Europa és fonamental ja que s’hi barreja orient i occident, conferint-los un

RÚSSIA Capital: Moscou Idioma: Rus Població: 146.544.710 habitants Superfície: 17.075.200 km2 Moneda: Ruble rus (RUB) Clima: L’hivern és l’estació dominant, amb un hivern, en general humit, fresc i curt i primaveres i tardors molt curtes Economia: Ha passat d’una economia aïllada i planejada centralment, a una economia de mercat globalment integrada

aspecte i un ambient molt especial.

La visita a la capital russa, permetrà al visitant descobrir algunes de les meravelles de Moscou.

La famosa Plaça Roja és, sens dubte, un lloc d’obligatòria visita. Aquest espai de 23.000 metres quadrats alberga alguns dels edificis emblemàtics de la ciutat, com el temple de Sant Basili i les seves cúpules sense igual, o el complex del Kremlin, en el qual podrà recórrer les seus de les principals institucions russes i les seves tres catedrals. No pot abandonar la ciutat sense endinsar-se en els túnels del seu subsòl, pels quals discorre el Metro de Moscou, i

descobrir les estacions ricament decorades que amaga el metropolità més elegant del món.

Si li agrada caminar, les àmplies avingudes i les belles places són un marc incomparable per respirar el veritable moviment d’aquesta ciutat i observar el comportament dels seus habitants. També els espais verds ofereixen un entorn molt agradable i cuidat pel qual donar un bonic passeig. El Parc Gorki, a Moscou, reagrupa diferents tipus de jardins amb variats ambients en els seus 110 hectàrees. A Sant Petersburg destaquen el Parc Lenin i el Jardí Gorki. En tots ells es pot veure parelles de concentrats jugadors

d’escacs inclinats sobre el tauler.

Moscou i Sant Petersburg mantenen durant tot l’any una àmplia oferta cultural que ha millorat notablement des del canvi de règim polític. Exposicions de tot tipus, conferències, biblioteques repletes de llibres interessants, concerts de música clàssica o contemporània, bells ballets, cinemes amb projeccions de pel·lícules nacionals i estrangeres o representacions teatrals de qualitat, tots ells en entorns espectaculars com el Teatre Bolxoi a Moscou i el Pushkin a Sant Petersburg. No es perdi l’oportunitat de veure una màgica funció del circ rus, és realment fabulós.