Penedès Econòmic 67

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 67 - Juny 2017

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

El 2017 arrenca amb un La contractació laboral increment de les va camí de del ser 35% un 10% vendesque d’habitatges el major l’estiu passat primer al Grantrimestre Penedès pàg. 64 pàg.

La FEGP premia la tasca de 18 empreses del Penedès-Garraf durant el darrer any pàg. 6

Els festivals de música d’estiu esdevenen una font d’ingressos en augment al Penedès-Garraf pàg. 2-3

Les grans empreses es preparen per presentar la declaració de l’IVA a temps real pàg. 9

Entrevista als artífexs del Banc Sabadell Vijazz Penedès 2017 pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Juny - 2017

L’ANÀLISI

Els festivals de música s’envolten de nous atractius per convertir-se en una experiència Aquest juliol es presenta farcit d’esdeveniments musicals que s’han erigit com una font d’ingressos molt interessant per als municipis del territori Olga Aibar - Lídia Oñate Any rere any se sumen noves propostes de festivals de música que veuen en els atractius de l’estiu una oportunitat per arribar a més amants dels escenaris, de l’ambient festiu, les copes a mitjanit i els amors que sorgeixen entre ritmes. Els darrers estius han proliferat propostes musicals de tot tipus sota una mateixa premissa: que l’assistència al festival en qüestió sigui tota una experiència. La música s’acompanya de degustacions gastronòmiques, vi i cava, manifestacions artístiques i passejades especials en jardins, zones de bosc decorades per a l’ocasió i espais chill out on allargar la vetllada amb una copa.

Tot està fet a mida per tal que l’assistent pugui gaudir de l’esdeveniment des de totes les vessants possibles.

De retruc, els festivals també són una font d’ingressos per a molts municipis, que durant un o diversos dies aconsegueixen treure profit dels nombrosos visitants que, a més d’assistir al festival, fan estada a la zona, amb la possibilitat que arrodoneixin l’ocasió amb alguns àpats als restaurants i compres a botigues locals.

Bona mostra en són els festivals que us presentem en aquestes pàgines, un recull dels que podrem veure durant el mes de juliol i bona part de l’agost.

Maridatge de vi & jazz a la capital del Penedès El Banc Sabadell Vijazz Penedès és un dels festivals que ha tingut una evolució més clara i exponencial. Una de les dades més significatives és que s’ha passat de les 20.000 degustacions servides en la primera edició a les 69.000 de 2016. Pel que fa als visitants, el festival ha tingut un important increment de públic en totes les seves activitats, passant de les 30.000 que es van comptabilitzar l’any 2007 fins arribar a consolidar la xifra de 50.000 persones de les darreres edicions.

L’assistència als concerts va augmentar de forma significativa l’any 2011 amb la incorporació d’un segon escenari. Pel que fa als participants als tastos i maridatges, van passar dels 500 de la primera edició als 1.250 que hi va haver l’any passat.

El festival indie Vida vol superar els 30.000 assistents Amb només tres anys a les seves espatlles, als quals cal sumar el bagatge de la dècada del Faraday (la llavor de tot plegat), el festival

VIDA Vilanova i la Geltrú 29 de juny -2 de juliol Quarta edició 25.000 assistents (2016) Pressupost d’1.250.000 euros

Vida, de Vilanova i la Geltrú ha aconseguit consolidar-se entre els esdeveniments indies imprescindibles en qualsevol calendari musical. Amb més dies plens de concerts -el dijous pren rellevància com a dia de ple festival -, nous espais com el Vida Club, dedicat

ELS FESTIVALS DE MÚSICA A L’ESTIU HAN TINGUT UN CREIXEMENT EXPONENCIAL DE PÚBLIC I ACTIVITATS a la música de dj’s amb residència a clubs i festivals tant nacionals com internacionals, i mantenint la línia d’èxit que han seguit fins ara esperen passar de 25.000 a 32.000 assistents. Amb Phoenix, Fleet Foxes i The Flaming Lips de caps de cartell, el Vida enguany

promet pujar encara més el nivell.

La música clàssica s’acompanya de noves activitats culturals Aquest any, el Festival Internacional de Música Pau Casals segmentarà la seva activitat en dues parts. D’una banda, presenta una proposta més reduïda i condensada en el temps centrada en peces musicals de compositors que el violoncelista Pau Casals admirava, que seran interpretades per artistes de renom. “Com a novetat, també projectarem imatges inèdites de Pau Casals mentre tocava a la plaça del Tívoli del Vendrell”, explica Oriol Toldrà, director de l’Auditori Pau Casals. D’altra banda, el festival es complementarà amb altres activitats per atraure nous públics, que es faran de l’1 al 26 d’agost. Segons Toldrà, “abans el festival s’allargava un mes i pel fet de condensar-lo crèiem que el mes d’agost havia quedat orfe d’oferta cultural, que ara oferirem”.

Una nit màgica a Mas Solers Sons Solers és un festival de petit format, però que també té un públic fidel. Enguany celebra la

quarta edició amb les entrades esgotades, unes 800 persones. Es caracteritza pel seu ambient relaxat i familiar. Un altre dels seus atractius és una oferta gastronòmica de qualitat elaborada per l’equip de cuina de la finca. Segons el seu director, Jordi Bernet, “el Sons Solers va néixer d’una manera humil i, després de tres edicions, s’ha consolidat ja com un festival de referència al territori gràcies a la seva aposta per un format reduït i uns espais naturals que fomenten una gran connexió entre públic i artistes”. En aquest sentit, destacava que “el festival tornarà a apostar per la qualitat per damunt de la quantitat”.

El Tingladu celebra deu anys de festival de cultura catalana El festival El Tingladu de Vilanova i la Geltrú arriba a la desena edició amb el cartell més important de la seva història. Grups internacionals com Talco o la Mala Rodríguez compartiran escenari amb bandes populars de territoris de parla catalana com Oques Grasses, Zoo i Aspencat, a més de grans noms de la música en català com Quimi Portet i Lluís Gavaldà.

Tot i haver crescut, Can Pistraus l’associació cultural organitzadora d’El Tingladu - es manté fidel als “orígens de gratuïtat, de voluntariat i de gestió assembleària i independent de marques i grans subvencions”, uns principis amb els quals esperen superar l’èxit assolit fins ara.

NOWA REGGAE

MÚSICA PAU CASALS

Vilanova i la Geltrú 14-15 de juliol Onzena edició 3.300 assistents (2016) Pressupost de 110.000 euros

El Vendrell 13-24 de juliol Trenta-setena edició 3.460 assistents (2016) Pressupost de140.000 euros

Penedès Econòmic

Juny - 2017

3

L’ANÀLISI Reggae al costat de la platja El festival Nowa Reggae, des de la primera edició, l’any 2006 fins el 2015 es va celebrar en un recinte amb l’aforament limitat a 1.500 persones. Tanmateix, l’any passat van canviar d’espai, al parc de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, i van poder duplicar l’aforament.

Aproximadament el 40% del públic és de fora de la comarca i més de la meitat assisteix a les dues nits del festival. Es calcula que la despesa econòmica dels assistents

dins del municipi va ser d’uns 5.000 euros l’any passat.

Música, vins i gastronomia entre vinyes Al cinquè VinyaSons música, vins i gastronomia es combinen per crear experiències úniques en l’entorn màgic dels cellers del Penedès, Bages i Empordà.

Es tracta d’una proposta única, innovadora i diferent que aporta un valor cultural de qualitat als cellers que hi participen i, alho-

ra, reforça l’oferta enoturística i musical de les tres comarques.

VinyaSons reivindica els cellers com espais d’un gran potencial com a ‘contenidor artístic’, tant per la seva ubicació o per la seva arquitectura i, en molts casos, per l’originalitat de la seva acústica.

Sitges estrena festival de música a uns jardins noucentistes Sitges inaugurarà aquest estiu el Festival Jardins Terramar, un certamen de música amb pinze-

llades de dansa, art i gastronomia. El cartell està encapçalat per la projecció-concert de la pel· lícula La La Land en la qual una orquestra simfònica interpretarà en directe la seva banda sonora.

També actuaran el grup Fangoria, el cantautor Miguel Poveda, el violinista Ara Malikian i la companyia de ball i percussió Mayumana, a més d’artistes locals que els faran de teloners i dj’s, que seran els encarregats d’allargar la nit amb una copa. La proposta

SONS SOLERS

JARDINS TERRAMAR

Sant Pere de Ribes 14 de juliol Quarta edició.

700 assistents (2016) Pressupost de 45.000 euros

Sitges 28 de juliol - 6 d’agost Edició zero Encara sense registres Pressupost de 600. 000 euros

BS VIJAZZ PENEDÈS Vilafranca del Penedès 7-9 de juliol Onzena edició 50.000 assistents (2016) Pressupost de 500.000 euros

EL TINGLADU

VINYASONS

Vilanova i la Geltrú 20-23 de juliol Desena edició 11.000 assistents (2016) Pressupost de 160.000 euros

Penedès, Empordà i Bages.

30 de juny - 4 d’agost Cinquena edició 1.600 assistents (2016) Pressupost de 48.000 euros

Ray Molinari

s’arrodonirà amb degustacions gastronòmiques. Aquesta és una edició zero perquè el 2018 és previst que sigui “la primera edició amb motiu del centenari dels Jardins Terramar, que donen nom al festival”, explica Juan Ramón Rodríguez, director de la promotora organitzadora del festival Jet Entertainment, que afegeix que “no s’entenia perquè un indret com Sitges no gaudia encara d’un festival musical gran a nivell estatal i internacional.”

4

Penedès Econòmic

Juny - 2017

ACTUALITAT

Les compravendes d’habitatges van créixer un 21% al Penedès-Garraf el 2016 El primer trimestre es van realitzar més de 1.100 transaccions immobiliàries, un 35% més que el mateix període de l’any anterior y Compravendes d’habitatges al Penedès-Garraf. 1r trimestre 2016 i 2017

Han augmentat

S’han mantingut

Han disminuït

Falten dades

Total: 1.183 compravendes | +34,58%

Lídia Oñate El mercat immobiliari mostra cada cop més símptomes de recuperació. El darrer any a les comarques del Gran Penedès es van formalitzar 4.451 compravendes d’habitatges, un 20,81% més que el 2015.

La dinàmica ascendent va continuar durant el primer trimestre d’enguany, quan

se’n van registrar 1.183, fet que suposa un 34,70% més que el mateix període de l’any anterior. A falta de conèixer les dades del segon trimestre, tot apunta que el sector seguirà a l’alça, ja que encadena cinc trimestres consecutius d’augments.

Així doncs, es confirmen les bones sensacions per a un sector que des de fa un parell d’anys ha començat a patir una manca creixent

d’estoc d’habitatges. “Estadísticament s’està demostrant que cada vegada es ven més, però depèn de cada zona, ja que en alguns barris de ciutats com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú ja pràcticament no hi ha oferta. Per això, ja s’han iniciat promocions noves d’habitatges i a curt termini és probable que veiem grues”, comenta Manel Fernández, gerent de l’agèn-

cia immobiliària Urbenorte de Vilafranca del Penedès.

D’altra banda, descarta que s’estigui gestant una segona bombolla immobiliària pel que fa a la venda d’habitatges, ja que “els preus són els que han de ser”. En el cas dels lloguers, però, considera que “és possible que el seu preu estigui per sobre del normal”. Fernández apunta també que amb la crisi s’ha produït un

L’augment dels preus dels lloguers al Gran Penedès supera la mitjana catalana Lídia Oñate Actualment, llogar un pis a l’Alt Penedès i al Garraf és més car que fa un any. Els preus del lloguer dels habitatges s’han incrementat un 7,26 i un 7,28%, respectivament, unes xifres superiors a la mitjana de Catalunya, on el dar-

rer any van augmentar un 6,84%.

Fent un cop d’ull als 47 municipis que conformen el Gran Penedès, en 29 d’ells el preu del lloguer s’ha encarit, mentre que en una onzena s’ha reduït, segons dades procedents de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. En un d’ells, Olesa de Bonesvalls, s’ha mantingut i dels sis restants no

s’han registrat dades.

A les capitals de comarca i principals ciutats del nostre territori el lloguer gira entorn els 400 i 540 euros, unes xifres que fa un any oscil·laven entre els 370 i 515 euros. En cada extrem se situa el Vendrell, la ciutat més econòmica (404 euros), i Vilanova i la Geltrú (543 euros), la més cara. Tanma-

y Compravendes d’habitatges. 2015 i 2016 Municipi 1 Pontons 2 Sant Quintí de Mediona 3 Les Cabanyes 4 Avinyonet del Penedès 5 Canyelles 6 Banyeres del Penedès 7 Subirats 8 Pacs del Penedès 9 Sant Martí Sarroca 10 Sant Pere de Ribes 11 Sant Sadurní d’Anoia 12 Calafell 13 Vilanova i la Geltrú 14 Sant Llorenç d’Hortons 15 Vilobí del Penedès 16 Albinyana 17 Font- Rubí 18 El Pla del Penedès 19 Vilafranca del Penedès 20 Cubelles 21 El Vendrell 22 Santa Margarida i els Monjos 23 L’Arboç 24 Sitges 25 Gelida 26 Cunit 27 Olivella 28 El Montmell 29 Bonastre 30 Bellvei 31 Torrelavit 32 La Bisbal del Penedès 33 Sant Cugat Sesgarrigues 34 Olesa de Bonesvalls 35 Torrelles de Foix 36 Mediona 37 Castellet i la Gornal 38 Santa Oliva 39 Olèrdola 40 Sant Jaume dels Domenys 41 Castellví de la Marca 42 Masllorenç 43 La Granada 44 Puigdàlber 45 Llorenç del Penedès 46 Sant Pere de Riudebitlles 47 Santa Fe del Penedès Total

2016

Dif. 2015 (%)

13

550,0

21

133,33

16

128,57

13

116,67

63

70,27

35

59,09

27

58,82

3

50,00

19

46,15

326

42,36

95

35,71

640

29,29

609

26,61

24

26,32

5

25,00

27

22,73

6

20,00

6

20,00

348

19,18

278

17,80

604

17,28

42

16,67

42

16,67

491

14,99

62

14,81

292

14,06

58

11,54

29

11,54

11

10,00

24

9,09

12

9,09

48

6,67

3 12

0,00

14

-6,67

21

-8,70

0,00

20

-9,09

20 14

-25,93

19

-26,92

7

-30,00

2

-33,33 -45,45

6 1

-26,32

-50,00

8

-50,00

14

-56,25

1

-

4.466

20,82

Font: Ministeri de Foment

canvi de xip en els compradors d’habitatges: “abans compraven pisos amb una o dues habitacions pensant de vendre’l després, ja que sabien que valdria més di-

teix, en ambdós casos els preus han crescut un 7,09% i un 5,22%.

Fora d’aquestes mitjanes queda Sitges, que viu una situació totalment aliena al sector immobiliari general. A dia d’avui, els preus de lloguer se situen en 847 euros de mitjana, gairebé un 12% més que fa un any. La manca de terreny per seguir edificant i l’alta demanda d’habitatges, principalment de cases, ha acabat generant una bombolla immobiliària que s’ha anat mantenint durant els anys de crisi.

El cas dels municipis petits, on sovintegen les segones residències

ners i es podrien comprar un altre habitatge més gran.

Ara, en canvi, es busca un producte que duri molts anys i per això ja no es construeixen tants pisos petits”.

i les cases particulars, els preus del lloguer són més elevats. Així doncs, no és estrany que la llista dels municipis on és més car viure de lloguer l’encapçalin pobles com Puigdàlber (917 euros), Canyelles (853 euros) i Olivella (819 euros). En aquest aspecte, els municipis del Baix Penedès queden lluny d’aquests preus, i només se’ls apropa Santa Oliva (555 euros) i Cunit (479 euros). Aquest factor queda palès a la mitjana comarcal, situada en 435 euros, tot i que el darrer any hagi crescut un 4,68%.

Juny - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Juny - 2017

ACTUALITAT

La Granja Foods és premiada com a Empresa de l’Any 2017 per la FEGP

Durant la primera Nit de l’Empresa des de la unió de l’ADEPG i la UEP, es van guardonar 18 empreses del Penedès i del Garraf per la tasca feta Palmarès dels Premis FEGP 2017 Gran Premi FEGP Empresa de l’Any 2017 al Gran Penedès La Granja Foods · Olèrdola

Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Innovació Descoberta · Banyeres del Penedès Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Innovació Instatec · Vilafranca del Penedès Premi FEGP 2017en l’àmbit de la Comunicació Patatas Piqué · Vilanova i la Geltrú Premi FEGP 2017 en l’àmbit del Compromís Social Formació i Treball, Fundació Privada · Vilanova i la Geltrú Premi FEGP 2017 en l’àmbit de Cultura d’Empresa Manuel Rueda Bordón · Olivé Rueda · Vilanova i la Geltrú Premi FEGP 2017 a la Iniciativa de Nova Creació La Balança · Vilafranca del Penedès

Lídia Oñate El passat 22 de juny es va celebrar la primera Nit de l’Empresa des de la unió entre les patronals ADEPG i UEP en l’actual Federació d’Empresaris del Gran Penedès (FEGP). Durant la present edició, que va tenir lloc a la Finca Mas Solers, de Sant Pere de Ribes, es van lliurar 18 reconeixements a empreses del Penedès-Garraf. Entre elles es trobava la vilafranquina La Granja Foods, que va ser distingida com a Empresa de l’Any 2017, un

EL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT VA ASSISTIR A L’ACTE ACOMPANYAT DEL CONSELLER JORDI BAIGET premi que va recollir el cap d’aquesta empresa familiar, Celestino López. Anteriorment, van ser distingides Vilanova Park (2015) i Cafès Novell (2016).

Premi FEGP 2017 a la promoció de l’Enoturisme en l’àmbit de la sostenibilitat La Carretera del Vi · Penedès Garraf Premi FEGP 2017 en l’àmbit de l’Enoturisme Albet i Noya · Sant Pau d’Ordal Premi FEGP 2017 en l’àmbit de la Internacionalització Bardinet · Gelida Premi FEGP 2017 en l’àmbit del Medi Ambient Ramaderia Farràs · Sant Llorenç d’Hortons Premi FEGP 2017 al Comerç més dinàmic Autocam · Vilafranca del Penedès Premi FEGP 2017 al Servei més dinàmic Serveis Mèdics Penedès · Vilafranca del Penedès

A més del lliurament dels premis anuals, també va haver-hi ocasió de felicitar aquelles empreses que aquest any celebren un aniversari rodó com el dels 25, 50 o 75 anys. A mà dreta trobareu el palmarès complet.

A la vetllada van assistir més de 600 comensals, entre els quals hi havia el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, acompanyats de representants d’empreses i institucions de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

Premi FEGP 2017 a la Prevenció de Riscos Accidentabilitat 0 Cafès Novell Millor iniciativa preventiva Dekra Empleo ETT Millor evolució preventiva Cevipe

LA IMATGE CORPORATIVA DE LA FEGP ES PRESENTA EN SOCIETAT Durant la Nit de l’Empresa també es va presentar públicament la imatge corporativa de la FEGP, de recent creació fruït de la unió entre l’ADEPG i la UEP. Elaborada per l’agència de comunicació ADN Studio, de Sant Pere de Ribes, la imatge potencia el concepte de “creixement” a través de la punta de la fletxa verda que finalitza la lletra G. Segons fonts de l’agència, amb aquest detall també es busca “expressar una unitat i conceptualment ve a representar un empresari o empresa”.

Amb motiu del seu 25è aniversari Codmar · Escola d’Hostaleria de l’Institut Joan R. Benaprès de Sitges · Hotel Melià Sitges · Instal·lacions Requejo · Jocs Recreatius del Penedès · Mercè Pastissers · Servihostel ETT · TankFoods Amb motiu del seu 50è aniversari Cales de Pachs · Construccions F. Munné Amb motiu del seu 75è aniversari Bodegues Pinord

Penedès Econòmic

Juny - 2017

7

ACTUALITAT

Sant Pere de Ribes accelera la inserció laboral amb plans d’ocupació Amb una inversió de 300.000 E, el consistori contractarà 20 persones, mentre que amb un programa de la Diputació, dotat amb 470.000 E, es donarà feina a 25 persones durant dos anys Lídia Oñate L’1 de juliol s’incorporaran a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes 45 treballadors contractats a través de dos programes de plans d’ocupació finançats pel propi consistori i per la Diputació de Barcelona. El primer d’ells permetrà donar feina a 20 persones gràcies a una iniciativa municipal que s’està duent a terme per primera vegada amb una partida pròpia de 300.000 euros i que ha prioritzat la contractació de persones a l’atur i amb necessitats de cotització. L’altre programa, que està subvencionat pel Programa Complementari de Foment de l’Ocupació Local 2017-2018 de la Diputació, compta amb una aportació total de 470.000 euros, distribuïda en dues anualitats. De moment, es contractaran 25 treballadors i el proper any, 25 més.

Segons l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido,

“l’objectiu és que persones que fa temps que estan sense feina puguin pal·liar la seva situació amb un contracte temporal de sis mesos que els permeti també actualitzar competències i facilitar-los l’accés al món laboral”.

A finals d’aquest mes, també s’incorporarà una vintena de persones vinculades al programa de Treball i formació que actualment està en actiu i ara és previst que es renovi. A través del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya se subvencionen accions d’experiència laboral i de formació adreçades a persones en situació d’atur no perceptores de prestació o subsidi per desocupació, preferentment més grans de 45 anys, i persones en situació d’atur beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (PRMI). Els contractes laborals tenen una durada de 6 o 12 mesos a jornada completa i les accions formatives a realitzar són obligatòries i es fan durant l’horari laboral.

Augmenten un 40% els crèdits a l’Alt Penedès

CaixaBank va aprovar la concessió de noves operacions de finançament a particulars de la comarca de l’Alt Penedès per valor de 8,5 milions d’euros durant el primer quadrimestre del 2017, fet que suposa un increment del 41,7% respecte del mateix període de l’any anterior. El director territorial de CaixaBank a Barcelona, Jordi Nicolau, destacava que “les xifres confirmen la

recuperació de l’economia” i es mostra esperançat perquè “es mantingui aquesta inèrcia positiva en la recuperació del crèdit que permeti seguir impulsant el creixement del consum i la inversió a l’Alt Penedès”.

Recentment, CaixaBank ha renovat l’oficina central a la capital de la comarca, Vilafranca del Penedès, que reuneix les darreres millores tecnològiques de les oficines A.

Sant Pere de Ribes revalida el Programa de Garantia Juvenil Paral·lelament, en breu es publicarà la convocatòria de places subjectes al Programa de Garantia Juvenil 2017 adreçat a joves d’entre 18 i 29 anys i que l’Ajuntament repetirà després de l’experiència positiva de l’any passat. La regidora d’Ocupació i Joventut, Noelia López, ha avançat que, a

diferència de l’edició anterior, en aquesta ocasió se simplificarà el procés d’inscripció i “només caldrà que els joves que hi vulguin participar estiguin donats d’alta al sistema de Garantia Juvenil i apuntats a l’atur, hagin acabat els

estudis reglats i no hagin treballat o rebut formació el dia anterior, principalment”. Ara ja no es demana que els joves portin un mes sense feina o tres mesos sense estudiar com en l’última convocatòria.

8

Penedès Econòmic

Juny - 2017

ACTUALITAT

La Inspecció de Treball aposta per més flexibilitat i horaris laborals “més raonables” La directora general de la Inspecció de Treball de la Generalitat va defensar el control horari de la jornada durant el fòrum Gran Penedès Olga Aibar La directora general de la Inspecció del Treball de la Generalitat de Catalunya, María Luz Bataller, va ser la protagonista del Fòrum Gran Penedès que es va celebrar el dijous 1 de juny al Centre Àgora de Vilafranca.

Bataller va fer una exhaustiva explicació de la tasca desenvolupada pel departament durant el 2016. Segons va explicar, l’any passat es van realitzar 36.000 visites a empreses i es van obrir 51.000 expedients, un 3,4%més respecte del 2015, el 52% dels quals procedents d’activitat planificada, un 45% a demanda externa, la majoria per part dels treballadors, i un 2,3% a iniciativa pròpia. D’aquests expedients, la meitat van acabar en ordres de serveis i 10.200 en infraccions a empreses. Per aquest motiu, la directora general insistia que “la Inspecció de Treball fa més feina preventiva que coercitiva”.

Els fets més denunciats van produir-se en els àmbits de seguretat i salut, en concret deficiències en l’avaluació de riscos (un 78% de les denúncies), relacions laborals, principalment incompliments en

les jornades a temps parcial i al control de les hores extres”.

Bataller va ser interpel·lada també sobre la flexibilitat horària.

Segons el seu parer, “caldria anar cap aquí, però anem al revés. Els directors de Recursos Humans haurien de valorar-la més, i apostar per un tipus de feina més racional, que et permeti viure la vida.

En això hauríem d’emmirallarnos més en Europa, que a les cinc de la tarda ja fan altres coses”.

Respecte a la tipologia de contractes, la directora general de la Inspecció de Treball de la Generalitat va afirmar que “tenim massa contractes temporals, quan es pot

BATALLER CONSIDERA QUE CAL UNA LEGISLACIÓ SOBRE LES PLATAFORMES DIGITALS matèria de temps de treball (un 26% dels casos) i Seguretat Social, casos de treballadors sense alta en el règim general (un 43% de les denúncies).

Durant el debat amb els assistents, la directora general de la Inspecció de Treball de la Generalitat va afirmar que calia fer canvis en el marc legislatiu actual en tres aspectes. El primer és el temps de la jornada laboral que “s’ha de clarificar i, per això, cal

una nova reforma laboral”. Pel que fa a la negociació col·lectiva, apuntava que un dels principals problemes eren les subcontractacions, perquè “tenim treballadors que no arriben a final de mes i han de treballar en dues feines”.

El tercer aspecte que creu que cal canviar és la regulació de les cooperatives. Respecte a les plataformes digitals, creu que s’han de controlar i legislar perquè, si no, “ens menjaran tot el mercat”

i “moltes feines es poden fer a través d’aquestes plataformes, però la llibertat que tenen no és tal”.

Sobre el control horari de la jornada laboral, després que el Tribunal Suprem sentenciés que les empreses no estan obligades a fer un registre de la jornada diària de tota la plantilla, assegurava que “ens ho han posat més difícil, però el control s’ha de fer, el tema no està tancat. Nosaltres continuarem fent campanyes en relació a

atendre la variabilitat horària de les empreses amb contractes fixes discontinus, per exemple. Cal treballar d’una forma més flexible i menys hores. El descontrol del temps de treball provoca autèntiques bogeries”, va reblar. Per aquest motiu, apuntava que: “hi hauria d’haver empreses potents que sàpiguen com engranar bé l’estructura, i que el treballador estigui el millor possible, i no que hagi d’estar sempre patint per si demà tindrà feina o no”.

la FEGP. Altres actes emmarcats en la quinzena van ser el quart dia de l’Emprenedoria del sud de Catalunya, que es va realitzar el 6 de juny al teatre auditori de Calafell, o l’esmorzar col·loqui amb Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya que es va celebrar el 13 de juny

al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú en el marc del Fòrum Gran Penedès. Durant la quinzena també es van fer visites a empreses i una sessió sobre Empreses que funcionen vs. empreses que no funcionen. Les claus de l’èxit, a càrrec de Daniel Lafuente a l’Escorxador de Vilafranca.

Marató comercial a la FEGP La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú va acollir el 7 de juny una trobada de presentacions professionals Olga Aibar La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú va acollir el dimecres 7 de juny al matí la Marató de la FEGP, emmarcada en la cinquena Quinzena de l’Empresa.

Es tractava de la sisena jornada de presentacions comercials i interrelació professional que va reunir empreses i professionals de diferents sectors.

La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria García, el president de la FEGP, Martí Sistané, i el director de l’oficina central de Banc Sabadell a Vila-

nova i la Geltrú, Ramón Zapatero, van donar la benviguda.

L’acte s’estructurava en tres parts, en el decurs de les quals es feien presentacions de sis minuts de cada empresa. En la primera es van presentar les empreses ADDCOOR, BC Coaching, CYP Assessors, INW Comunicación, IASS Comunicació i Hotel Dolce.

En la segona ho van fer Control i mesuraments acústics, Incognos, Human Quality Consulting, Reciclatges González, Social Mirror, Solmat Music Training Lab i Ringana, i en la tercera Cellers de Can Suriol de Castell, Hotel Fonda Neus, Offing, Synergie, Tem-

po Turism Service, Valor Humà i XTA. També es va fer una fotografia de grup. La Marató de la FEGP era un dels actes principals de la Quinzena de l’Empresa. Aquesta va començar l’1 de juny amb l’esmorzar col·loqui al Centre Àgora de Vilafranca amb la directora general de l’Inspecció del Treball de la Generalitat de Catalunya, María Luz Bataller, i l’acte acadèmic que se celebrava el mateix dia a la biblioteca del Museu Víctor Balaguer Època de canvi o canvi d’època,a càrrec del professor Jordi Molina amb motiu del conveni de col·laboració entre l’escola de negocis EADA i

Penedès Econòmic

Juny - 2017

9

ACTUALITAT

Les empreses que facturen més de 6 MEUR anuals hauran de declarar l’IVA en viu La mesura, que s’aplicarà a partir de l’1 de juliol, afecta també les empreses que declaren mensualment o vulguin fer-ho voluntàriament Josep Maria Roca Les empreses espanyoles que facturin més de sis milions d’euros l’any i les que fan la declaració mensual estaran obligades a comunicar, amb un marge de quatre dies, l’IVA de totes les factures que emetin o rebin a l’Agència Tributària Espanyola (ATE). És el que es coneix com SII (Subministrament Immediat d’Informació) o també “IVA en temps real”. També podran apuntar-s’hi aquelles societats que ho vulguin fer. La mesura no modificarà, al menys per ara, les dades de pagament del tribut que es continuaran fent en les dates que pertoqui a cada empresa.

El SII es començarà a aplicar aquest 1 de juliol, tot i que els gestors econòmics i els comptables de les grans empreses han estat rebent canvis a la normativa fins fa molt pocs dies. De fet, aquest primer semestre es considerarà experimental i serà, principalment,

LA NORMATIVA MARCA UN MÀXIM DE 4 DIES PER VALIDARLES DAVANT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA perquè els tècnics del fisc encara no tenen el sistema massa clar.

També servirà per donar marge a aquelles empreses que no hagin fet els deures. Per aquesta raó, l’ATE ha decidit, dies abans d’iniciar el nou procés, que durant el primer semestre allargarà fins a 8 els dies de termini per a declarar la facturació. L’1 de gener del 2018, quedarà en els quatre dies.

A ningú se li escapa que aquest és el primer pas per poder controlar la facturació de les empreses grans, mitjanes i petites i els autònoms a tot Espanya i permetre que el fisc pugui creuar les dades de tots ells per evitar els possibles fraus fiscals. Així també ho creu Martí Sistané, president de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), però opina que

“tenir l’eficiència per posar el projecte en pràctica des del primer dia serà la gran clau d’aquesta innovació que afecta més les empreses mitjanes i petites que tinguin molta facturació”. El cap de la patronal pensa que en alguns casos aquestes empreses hauran de contractar més personal amb el que suposa d’augment de costos.

Segons la mateixa Agència Tributària, seran més de 62.000 empreses les que hauran de presentar l’IVA en temps pràcticament real.

Aquesta xifra suposa, en diners, el 80 per cent del total de la recaptació que fa l’Estat per concepte d’lmpost del Valor Afegit. A poc a poc, el nombre de tributants obligats a fer aquest esforç anirà creixent i s’espera que d’aquí a uns quatre anys –segurament seran més-, tothom passi per aquest sedàs administratiu. De moment, a més de saber la facturació, el SII obligarà a facturar els albarans de lliurament amb més freqüència, ja que la factura subsegüent s’haurà d’emetre dins en aquest període de quatre dies. El procés d’introducció de dades és telemàtic, però algunes empreses amb poca facturació podrien optar per fer-ho de forma manual.

Els gestors consultats per Penedès Econòmic mostraven molts dubtes, tot i disposar de la normativa escrita i haver assistit a cursos. La clau està en la informació virtual, ja que el Ministeri d’Hisenda aprofita l’existència d’Internet per tal de controlar els milions de factures que s’emeten a l’Estat. Segons aquestes fonts, “Hisenda no busca augmentar la recaptació, sinó el control absolut per evitar el frau actualment

existent”. Tot el programa va amb valors i conceptes que disposen de fins a 500 caràcters per explicar cada factura que, se suposa, que algú es llegirà.

La declaració s’haurà de fer on line entrant dins la pàgina web oberta a l’efecte per l’Agència Tributària. Utilitzant una sèrie de codis s’haurà d’especificar si

la factura és ordinària, rectificativa, abonament, error informàtic, lloguer, etc... Fer-se amb el programa, expliquen els gestors, no serà fàcil i tampoc saben dir si caldrà el personal de comptabilitat per poder atendre-ho. De fet, per aquelles empreses que tinguin un bon equip i personal suficientment preparat no hauria de ser ne-

Les obligacions de les empreses començaran a partir de l’1 de juliol A partir d’aquest 1 de juliol, les obligacions de les empreses amb l’Agència Tributaria respecte a la seva facturació serà les següents: Les factures anteriors a aquest període s’hauran de presentar quan toqui i com es feia habitualment.

Respecte a les noves factures el llibre-registre de factures rebudes s’haurà de presentar en quatre dies des del registre comptable i abans del dia 16 del mes següent de liquidació, ja que predomina la data de l’albarà; el llibre-registre de factures intracomunitàries també s’haurà de presentar en quatre dies; i el llibre registre de bens d’inversió (les amortitzacions) seguirà presentant-se anualment.

El pagament de la quota a liquidar es continuarà fent en el termini que correspongui a cada empresa (mensual o trimestral).

Les empreses s’exposen a dos tipus de multes si no fan bé les seves declaracions.

Els errors en noms, NIFs o adreces dels clients o proveïdors es consideraran infraccions lleus i es multaran amb el 0,5 per cent de la quantitat a declarar (cadascun d’ells, ja que n’hi pot haver més d’un en una sola factura), fins a un màxim de 3.000 euros.

Si hi ha oblits o manquen dades, la multa es considerarà greu i serà de l’1 per cent fins a un màxim de 6.000 euros.

Tal i com es reflecteix en el reportatge, el termini d’aplicació durant el primer semestre serà de vuit dies, en constatar la pròpia Agència Tributària que serà molt difícil complir els terminis en els primers moments. La mateixa agència també ha comunicat que els errors que es produeixen es condonaran durant aquest període.

Segons Joan de Déu Garcia, cap de fiscalitat de Cellers Torres, “en altres països com Mèxic i Xile, per exemple, lliuren la factura amb la comanda en lloc de l’albarà”.

cessari. Cellers Torres, una de les empreses consultades per aquest mitjà pensa que “segurament els nostres comptables en alguns casos, estaran més preparats que els propis tècnics d’Hisenda”. De fet, aquesta és una situació força habitual. Les inspeccions més complicades solen acabar-se a la delegació central a Barcelona, ja que els realment experts en les diferents matèries tributàries no solen estar a les delegacions locals de l’Agència.

Per a les empreses penedesenques –són força les que superen aquest límit anual- la situació ha provocat trasbalsos als departaments de comptabilitat i fiscalitat.

Així ens ho explica Joan de Déu García, cap de fiscalitat de Cellers Torres. “Ha estat un esforç que ens ha costat molts diners, per adaptar el personal que ja teníem i comptar amb el suport d’ex-

EL CANVI AFECTA A MÉS DE 62.000 SOCIETATS A ESPANYA perts externs tant a nivell fiscal com informàtic”. Cellers Torres han hagut de reconfigurar el seu mètode de facturació ERP –que controla tota l’activitat econòmica que genera cada empresa- a la nova normativa. “És un canvi de mentalitat i demostra que en el dia a dia, l’Agència Tributària serà menys tolerant”, afegeix Joan de Déu García. “Probablement es generaran problemes quan hi hagi errors en factures de preus concertats i que no corresponguin amb allò que han pactat el client i el comercial”. En l’actualitat, aquestes diferències se subsanen fent un abonament que el client ja es descomptava el més aviat que podia. El cap de fiscalitat de Cellers Torres indica que les factures petites que es poden justificar com a despeses de l’empresa diu la normativa també s’hauran d’introduir. “Caldrà crear una carpeta especial; però el més normal es que això canviï en el futur, ja que en no poder-ne deduir-ne l’IVA no té massa sentit”.

10

Penedès Econòmic

Juny - 2017

ACTUALITAT

Els radars de trànsit recapten més d’1,1 milions al Penedès-Garraf

Carme Forcadell visita Naulover, a Mediona

El darrer any els set radars actius al nostre territori van posar 29.766 multes per superar la velocitat permesa Lídia Oñate Per la zona del Penedès i el Garraf transcorren algunes de les vies més importants de Catalunya com són l’AP-7, l’N-340 i la C-32. Al seu pas pel nostre territori s’ubiquen deu radars fixos actius, set dels quals van recaptar 1.191.170 euros en sancions per excés de la velocitat permesa durant el darrer any. A aquests, cal sumar dos radars fixos inactius, que permeten al Servei Català de Trànsit alternar els controls

EL RADAR DE L’N-340, A SUBIRATS VA APLICAR MÉS DE 20.000 MULTES EL DARRER ANY amb altres punts estratègics. En total, es van posar 29.766 multes, la majoria dels quals van localitzar-se al quilòmetre 1.226 de l’N-340, al terme municipal de Subirats. Només en aquest punt, en el qual no es pot superar els 70km/h, es van recaptar 821.010 euros en sancions, que van arribar a les 20.560. El segon punt més conflictiu del Penedès-Garraf es troba a Vilanova i la Geltrú, al quilòmetre 151 de la C-31. Allà

Opinió

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

redacció

la velocitat permesa està establerta en els 90km/h, però el darrer any es va infringir en 3.627 ocasions. Com a conseqüència d’això, el SCT va ingressar 143.470 euros. Aquest és l’únic punt actiu de radar fixe que hi ha actualment al Garraf, ja que el darrer any el que hi ha ubicat a Sant Pere de Ribes, al quilòmetre 1,4 de la BV-2113 no va registrar cap activitat.

El podi dels radars fixes més recaptadors el tanca el de la C-32, al seu pas per Calafell. Pel quilòmetre 9 es van superar els 120km/h en 2.780 ocasions, fet que es va traduir en uns beneficis de 111.315 euros per al SCT. Un altre radar que també és focus de sancions es troba novament a l’Alt Penedès, en concret al quilòmetre 24 de la C-15, al seu pas per Torrelavit. S’hi van registrar 1.738 multes i uns ingressos de

73.710 euros.

La resta de radars fixes se situen al Vendrell (km. 137 de la C-31), on es van expedir 428 multes per superar els 80km/h i es van recaptar 14.150 euros; a Santa Margarida i els Monjos (km. 1.208 de l’N-340), on es van posar 391 multes per excedir els 100km/h i es van ingressar 16.765 euros; i l’Arboç (km 1.200 de l’N-340), on es van aplicar 242 sancions per superar els 100km/h, que va suposar una recaptació de 10.750 euros.

A aquests radars cal sumar tres de mòbils, que se situen a l’N-340 (entre els km. 1.203,5 i 1.243,5, a l’Alt Penedès), la C-31 (entre els km.146,2 i 199,5, al Garraf) i la C-32 (entre els km. 0 i 12, al Baix Penedès). D’aquests, però, no se n’ha donat a conèixer la recaptació.

Ho estic fent bé?

Fa ja uns anys, el directiu d’una important empresa que no revelaré em deia que portava molts anys prenent decisions a la seva manera (llegeixi’s sense tenir en compte l’opinió dels consumidors) i que sempre li havia funcionat, cosa que per cert fins a aquell moment era veritat. Val a dir que al final va haver de seguir els consells que li donava per adaptar-se als nous temps que s’albiraven.

La pregunta que encapçala aquest article, si més

no, ens l’hem fet tots alguna vegada. I si no és el cas, ens l’hauríem de fer, ja que el dubte ens fa reflexionar sobre què i com fem les coses i facilita que optimitzem els serveis que oferim als nostres clients i avancem.

Però com saber si ho estem fent bé? A posteriori és molt fàcil: pot ser que no sapiguem en quins aspectes en concret hem fallat, però si el nostre negoci no funciona està clar que alguna cosa hauríem d’haver fet diferent. Faig un incís: la

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va visitar el passat 9 de juny la fàbrica tèxtil Naulover, ubicada a Sant Joan de Mediona. Acompanyada per la CEO i dissenyadora de l’empresa, Carme Noguera, i l’alcalde de Mediona, Servand Casas. La presidenta del Parlament va veure en primera persona les plantes de teixit i confecció de la marca, que enguany celebra el seu 60è aniversari.

Amb aquesta visita, Forcadell va voler mostrar el seu suport a les empreses que aposten pel territori i per la concentració de la indústria tèxtil a Catalunya. Segons Carme Noguera, “estem invertint a Catalunya perquè creiem en el seu potencial empresarial i la seva contribució que el tèxtil pot representar per al creixement de l’economia local, mal-

crisi ha estat un fre important per a moltes empreses i especialment en alguns sectors com la construcció, però en altres sectors, com la restauració, hi ha qui ha pogut/sabut adaptar-se a les circumstàncies i fins i tot hi ha qui se n’ha sortit prou bé.

En tot cas, és preferible no esperar que els mals resultats ens donin la veu d’alarma i treballar de manera continuada per adaptar-nos al que ens demanen les circumstàncies, que en definitiva són els clients.

D’altra manera els anirem perdent, i ja sabem que costa molt recuperar-los.

grat la tendència habitual a la deslocalització de la producció que hi ha dins del sector amb l’objectiu d’abaratir costos”.

Naulover disposa d’una plantilla de 130 treballadors directes, la gran majoria dels quals a l’Alt Penedès, a més d’uns 500 d’indirectes. L’empresa dissenya i fabrica les seves peces, accessoris i complements a les fàbriques pròpies de Sant Joan de Mediona, que ocupen una extensió de 9.000 m2.

Actualment, Naulover es troba immersa en un important procés d’internacionalització. Des de la seu a Barcelona, exporta el 25% de la seva facturació a països d’arreu del món, però els propers cinc anys preveu augmentar la xifra fins a un 50%.

Durant la seva estada a Mediona, Forcadell també va tenir ocasió de visitar l’Ajuntament de Mediona, on va ser rebuda per l’alcalde i diferents representants municipals.

Hi ha unes quantes variables que cal considerar per saber si estem fent les coses bé de cara al client, però les podem resumir en 4 grans blocs: - Conèixer el perfil sociodemogràfic dels nostres clients (gènere, edat, procedència...)

- Conèixer com valoren el nostre establiment (la ubicació, el disseny exterior, el disseny interior...)

- Conèixer com valoren els nostres productes/serveis (quant a la qualitat, diversitat, relació qualitatpreu, atenció al client...)

- Conèixer quina valoració global fan del nostre

negoci (fins a quin punt cobrim una necessitat important, quina intenció tenen de tornar, i de recomanar-nos...)

La clau és poder comparar la satisfacció que tenen els clients amb els nostres serveis amb la que tenen els clients de la competència. Si la competència sobresurt en aspectes que, a més a més, són importants per als clients, mirem què podem fer per contrarestar-ho.

Això sí, sense informació prèvia sobre l’opinió dels consumidors, les decisions que prenem són una ruleta russa.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

11

ACTUALITAT

Distingides 58 empreses del Garraf i 28 de l’Alt Penedès per la seva qualitat turística

També es van acreditar 51 punts d’informació turística a les 2 comarques Olga Aibar Un total de 58 empreses i serveis i 19 punts d’informació turística acreditats al Garraf van ser distingits el 14 de juny amb el Compromís de Qualitat Turística per la seva implicació en l’atenció i informació als visitants.

Els diplomes es van lliurar a la platja d’Adarró de Vilanova i la Geltrú, en concret al Xiringuito Zero de la mà de la presidenta de NODE Garraf i alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, el diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona i alcalde de Sitges, Miquel Forns, i la segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i regidora d’Economia, Hisenda i Seguretat, i presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria García.

Francesc Vila, gerent de Serveis

de Turisme de la Diputació de Barcelona, va explicar l’evolució que s’està fent de la qualitat a la sostenibilitat turística, entomant el projecte Compromís de Sostenibilitat en què ja estan treballant

una cinquantena d’empreses al Garraf. Els 19 punts d’informació turística van rebre l’acreditació junt amb un diploma i un dispensador de material turístic. Les 58 empreses i serveis distingits

amb el Compromís de Qualitat Turística van rebre també la placa i el diploma corresponent. A l’Alt Penedès, 28 empreses i institucions de la comarca van rebre el 22 de juny els distintius SICTED

a la seu de l’Oficina de Turisme de Vilafranca i, una setmana després, 32 empreses i entitats van rebre les plaques que les acrediten com a punts d’informació turística al Claustre de Sant Francesc.

12

Penedès Econòmic

Juny - 2017

ACTUALITAT

Leo Messi compra l’hotel MiM de Sitges i podria obrir un beach club a la terrassa

El Gremi d’Hostaleria valora positivament l’adquisició perquè va en sintonia amb la línia de model turístic de luxe i qualitat que defensen Olga Aibar Leo Messi ha comprat un hotel a Sitges, el MiM, l’antic Avenida Sofía, per 30 milions d’euros.

El fins ara propietari de l’hotel, Francisco Sánchez, va comunicar la venda fa unes setmanes a l’Ajuntament.

L’establiment de quatre estrelles superior, 77 habitacions, cinc Junior Suites i una Suite, està ubicat al número 12 de l’avinguda Sofia del municipi, al costat del Calípolis. Construït al 2013, el preu de les habitacions oscil·la entre els 250 euros i els 300 euros

L’HOTEL GRUP MAJESTIC S’ENCARREGA DE LA GESTIÓ

tas, considera positiva la compra del MiM perquè “suposa una passa més de la localitat vers el tipus de turisme que busquem”.

No és la seva primera incursió

de Messi en el sector immobiliari català. El jugador del Barça és propietari de l’edifici Rostower, a l’eixample de Barcelona. Segons informava Expansión, Messi va

per nit en temporada alta. Entre els seus principals atractius, es troben una magnífica terrassa amb piscina i vistes al mar, el seu spa amb tractaments d’hidroteràpia i els seus 300 metres de salons amb llum natural.

El Grup Majestic, propietari de sis establiments a Barcelona i Palma de Mallorca, dos edificis d’apartaments turístics i sis restaurants, s’encarrega de la gestió.

El president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, Joan Anton Ma-

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

La fe en els negocis Aquesta setmana es va celebrar La Nit de la FEGP, un gran esdeveniment i una gran festa, per cert.

Des d’aquí aprofito per felicitar els organitzadors perquè va ser una trobada magnífica i possiblement un auguri de l’èxit que viurà la Federació Empresarial del Gran Penedès.

La FEGP, (la unió de l’ADEPG i la UEP) posa en evidència valors molt importants per la societat i el moment actual com són: La comunicació, l’enteniment, l’escolta, la unió, el

servir, una aposta en comú, ambició... i no podria mancar la fe.

En el moment del lliurament d’un dels premis, algú que es va referir a aquesta paraula, a la FE, la qual sobta utilitzada en els negocis. Ho vaig trobar d’allò més encertat i fruit d’aquell moment ara pots estar llegint aquest text.

Tots els projectes i negocis parteixen (o haurien de partir) d’una visió, i la fe és el que fa possible transitar per la incertesa inicial i poder transformar en alguna

crear l’any passat una societat per invertir en el sector hoteler, anomenada Rosotel, destinada a l’explotació de negocis d’hosteleria.

La vinculació de l’astre argentí del F.C. Barcelona amb Sitges ve de lluny. Altres cracks del futbol són habituals a la vila, entre els quals entrenadors com Van Gaal o Mourinho.

D’altra banda, segons Crònica Global, Messi negocia amb una de les empreses participades per l’exmodel María Bravo per obrir una franquícia o un club de platja a la terrassa de l’hotel. La idea del crack blaugrana seria afegir un espai de còctels i hamaques similar al que es va estrenar a Marbella al març, el Playa Padre, o una franquícia d’aquest negoci, a la inauguració del qual van assistir famosos com Pamela Anderson o Eva Longoria, amigues de María Bravo.

cosa real i tangible, un procés creatiu com és la Visió.

El significat de la fe és la certesa d’allò que s’espera. És la convicció del que no es veu. És creure en alguna cosa en concret i saber que allò esdevindrà.

La fe és un estat mental que es pot entrenar.

Les emocions positives, l’enfocament en les solucions, la determinació i perseverança, és el que permetrà materialitzar el que un dia era únicament fe.

Per poder incrementar-la és necessari el convenciment. Creure en un mateix, en l’equip de què formem part, en el projec-

NOU DÍPTIC AMB ELS ATRACTIUS TURÍSTICS DE VILANOVA A L’ESTIU L’Ajuntament de la capital del Garraf ha editat una nova publicació, Estiu a Vilanova i la Geltrú, on es recullen els principals elements d’atractiu turístic, activitats lúdiques, nàutiques, esportives, culturals i festivals que es fan a la ciutat durant l’època estival.

El díptic va ser presentat el dimarts 13 de juny a l’Espai Far en un acte que va servir per donar la benvinguda a l’estiu i que va reunir a diversos responsables municipals, agents turístics i mitjans de comunicació.

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va afirmar que “aquest document forma part de l’estratègia que l’Ajuntament està impulsant per orientar Vilanova i la Geltrú cap a les activitats turístiques”.

Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Comunicació i Nova Governança, Juan Luís Ruiz, explicava que la publicació “permet conèixer tota l’oferta que genera la ciutat, no només de l’Ajuntament sinó també de la iniciativa privada”.

Entre els atractius principals es troben festivals de música, activitats esportives i culturals.

Estiu a Vilanova i la Geltrú es pot trobar a les oficines de turisme, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana i altres equipaments municipals. Està disponible en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

te, en la contribució a la societat, etc.

Només el dubte és el que fa desaparèixer la fe, i per tant, allunya la possibilitat que les coses passin com hagin de passar.

La fe és molt diferent a les expectatives. Les persones solem tenir expectatives, esperar que les coses siguin d’una determinada manera i si no es compleix aquesta predicció ens frustrem. I això és el que ens genera molt patiment, ja que sovint estem comparant com són les coses a com haurien de ser (segons la nostra percepció i/o voluntat).

Només l’acceptació, que no vol dir resignació, ens possibilitarà fluir amb la vida, perquè la vida passa i no sempre com volem nosaltres. Així que sota el meu parer, és el moment de confiar, de tenir fe i fluir perquè les coses passin. No resignar-nos sinó co-crear juntament amb la vida el negoci que volem i ens fa sentir bé.

Gràcies a La Nit de l’Empresa per haver-me inspirat a escriure sobre aquest punt i endavant amb tots els reptes i projectes. Tenim fe en tu FEGP, i tot l’equip que la formeu.

Juny - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Juny - 2017

ACTUALITAT

La innovació tecnològica serà una eina clau en el futur canvi de model turístic Neàpolis va acollir el 7 de juny una interessant jornada sobre la innovació TIC en el sector del turisme a Vilanova i la Geltrú organitzada per CTecno Olga Aibar El Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) va organitzar el 7 de juny a Neàpolis la Jornada d’Innovació TIC en el sector del Turisme a Vilanova i la Geltrú.

Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, va remarcar que “Vilanova aposta per un turisme innovador, responsable i sostenible, compatible amb les característiques que fan única la ciutat”. Per la seva banda, Jordi William Carnes, president del CTecno i director general del Consorci de Turisme de Barcelona, va destacar que el turisme s’enfoca a les necessitats dels consumidors a través de les noves tecnologies.

El doctor Josep Antoni Donaire, geògraf i professor de la Facultat de Turisme de la UdG, va explicar els canvis que el sector haurà d’afrontar en el futur,

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

com el fet que el volum de turistes mundial es duplicarà d’aquí al 2030, 30 milions dels quals provindran d’Àsia, Àfrica i Amèrica del sud. Segons va afirmar “en el canvi de model turístic el vector més important és la tecnologia, però aquesta no és el fi, sinó el mitjà al servei del canvi” i va assegurar que: “la tecnologia ha canviat operatives consolidades, com passar dels hotels per nits als hotels per hores, o l’aposta per la ro-

botització”. Finalment va afirmar que “la gran alternativa del model turístic català no és rebre més turistes, sinó esdevenir el pol d’atracció i d’intel·ligència turística mundial”.

La Jornada d’Innovació TIC en el sector del Turisme va acollir també una taula rodona moderada per Frederic Vilà, director del Campus UPC Vilanova, amb la participació de Joan Manuel Gallego, gerent de l’Estació Nàu-

Reacció a la provocació Hi havia una vegada...

A prop de Tòquio vivia un gran samurai, ja ancià, que es dedicava a ensenyar el budisme zen als joves.

Malgrat la seva edat, corria la llegenda que era capaç de vèncer qualsevol adversari.

Un dia un guerrer conegut per la seva total falta d’escrúpols va passar per la casa del vell. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació: esperava que l’adversari fes el seu primer moviment, i, gràcies a la seva intel·ligència

privilegiada per captar els errors, contraatacava amb velocitat fulminant.

El jove i impacient guerrer mai havia perdut una batalla.

Coneixent la reputació del vell samurai, va anar allà per derrotar-lo i augmentar encara més la seva fama.

Els estudiants de zen que es trobaven presents es van manifestar contra la idea, però l’ancià va acceptar el desafiament.

Ja a la plaça de la ciutat, el jove va començar a provo-

tica de Vilanova; Lluís Rabaneda, CEO de RocRoi Adventure Center; David Andreu, project manager a ADQA Anxanet; Jimmy Pons, innovation maker a Bluebay Resorts; Carlos Cuffí, programme director Digital Transformation a Mobile World Capital Barcelona i Antonio Martín, CEO de Turismo Vivencial.

Joan Manuel Gallego va remarcar la importància de la inversió en innovació tecnològica (comercialització, reducció de costos, millora de la marca, gestió de les persones…) per aconseguir diversos objectius (accesibilitat, big data, diferenciació, creació de nous productes i experiències…).

Lluís Rabaneda va explicar que, gràcies a un partner tecnològic s’ha convertit en el primer negoci d’esports d’aventura amb una plataforma de reserves online.

Jimmy Pons va destacar que en el món del turisme, “tothom vol innovar, però ningú sap com”.

car al vell: Va llançar-li algunes descalificacions, el va escopir i li va dir tots els insults coneguts, ofenent fins i tot als seus ancestres.

Durant diverses hores va fer tot el possible per treure’l de polleguera, però el vell va romandre impassible. Al final de la tarda, ja exhaust i humiliat, el jove guerrer es va retirar de la plaça.

Decebuts pel fet que el seu mestre acceptés tants insults i provocacions, els alumnes li van preguntar: -Com ha pogut suportar tanta indignitat? Per què no va usar la seva espasa, tot i

A Blue Bay Resorts han creat el primer termòmetre de la felicitat dels seus clients, a través de sensors que permeten saber quines emocions senten. Amb aquesta eina l’empresa és capaç d’analitzar les dades i prendre decisions per tal de millorar els seus serveis.

David Andreu va exposar que el wifi gratuït és un dels motius pels quals els viatgers trien un hotel i que aquests han de ser capaços de gestionar bé el tràfic.

Carlos Cuffí va explicar que la tecnologia mòbil és cada cop més accessible i barata, i les persones la utilitzen abans que les empre-

LA NECESSITAT D’INVERTIR EN INNOVACIÓ TECNOLÒGICA VA CENTRAR LA JORNADA ses. Finalment, Antonio Martín va parlar de Turismo Vivencial, una proposta de turisme innovadora on el viatger es converteix en el protagonista amb més de 700 experiències amb gent local.

La jornada la van tancar el vicepresident del CTecno, Joan Ramon Barrera, i el president de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès, Martí Sistané.

saber que podria perdre la lluita, en comptes de mostrar-se com un covard davant de tots nosaltres?

El vell samurai va respondre: -Si algú s’acosta a tu amb un regal i no l’acceptes, a qui pertany el regal?

-És clar, a qui va intentar lliurar-lo -va respondre un dels deixebles-.

-Doncs el mateix val per a l’enveja, la ràbia i els insults -va afegir el mestre-. Quan no són acceptats, continuen pertanyent a qui els carregava amb si.

Què passaria si no cedíssim a provocacions, insults

i intents d’humiliació? No podem canviar l’actitud dels altres, però podem triar no entrar en el joc, i no caure en la provocació.

L’actitud intel·ligent davant la provocació, és per descomptat, no caure-hi.

El provocador espera la nostra reacció. Si no es produeix... el desarmem.

Encara que costi, hem de reprimir la nostra reacció, generalment impulsiva i poc meditada. Una reacció de la qual possiblement sortim vençuts i que posteriorment ens penedirem d’haver-la dut a terme.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

15

ACTUALITAT

Les accions per la preservació del paisatge marquen el VI Congrés d’Art, Paisatge i Enoturisme

Alguns experts reclamen accions per aprofitar el potencial econòmic del paisatge, mentre altres temen els seus perills Olga Aibar L’economia va centrar aquest any el VI Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme que es va celebrar els dies 15 i 16 de juny entre Vilafranca i Subirats. L’objectiu era evidenciar el vincle que hi ha entre la qualitat del paisatge i l’increment dels beneficis, un fet reiterat al llarg del congrés. Els representants de les administracions públiques, del sector vitivinícola i els tècnics van coincidir en la necessitat de treballar conjuntament per aconseguir una consciència col·lectiva del paisatge per preservar-lo.

LA CONSELLERA D’AGRICULTURA VA INAUGURAR EL CONGRÉS La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, va destacar que “el paisatge és un element que aporta valor a la ciutadania. Us ajudarem perquè acabi esdevenint en oportunitats per al territori”. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, apuntava que “l’economia és bàsica si volem mantenir el paisatge, però també les infraestructures. Hem de decidir quines volem, i a on, per tenir un futur potent”. El director del congrés, Miquel Vidal, va afirmar que “quan l’economia

Els intangibles poden proporcionar als clients les experiències que estan buscant. Això ho troben en la imatge i packaging del celler, però també en el paisatge.

Paul Merton Fundador d’Ethos Wines Group El Penedès es troba en un moment crític. Necessita una acció immediata, urgent i contundent per garantir el futur vitivinícola de la regió.

Lluís Tolosa Sociòleg, autor de la Guia d’Enoturisme del Penedès Necessitem tenir gent arrelada al territori, que construeixin aquest paisatge que ens identifica a tots.

Meritxell Serret Consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca S’ha volgut impulsar el CIM amb l’excusa de pal·liar la crisi econòmica, però els terrenys es van comprar d’amagat i l’administració no ha escoltat els ciutadans.

Pau Batlle Arquitecte, membre de la plataforma No fem el CIM

es desenvolupa, l’agricultura tremola”, per això “el congrés ha de plantejar-se unes estratègies per tenir instruments i estar preparats per als moments difícils que vindran”.

L’economista nord-americà Paul Merton va pronunciar la conferència inaugural sobre la importància dels intangibles en el negoci del vi. Durant el congrés es van realitzar tres taules rodones, una per bloc temàtic (economia, paisatge i territori).

Entre les conclusions més destacades, el sociòleg Lluís Tolosa va assegurar que “el Penedès ja no té temps per debatre, ha de començar a actuar” perquè “a la vinya no la va matar la fil·loxera, però sí que la pot matar el suposat desenvolupament econòmic que ve de la mà d’altres indústries, si no es té en compte el potencial econòmic de la indústria agroalimentària i del negoci del vi”.

Joan Santó, d’Unió de Pagesos, va demanar a l’administració que s’involucri per “garantir al sector primari les mateixes oportunitats per ser competitius i que ja tenen la resta de sectors: formació, accés a la fibra òptica i a les xarxes de comunicació”. També Pau Batlle, de la plataforma No fem el CIM, va lamentar la “manca de voluntat de l’administració per escoltar les demandes del territori, que s’oposa a un projecte d’aquestes característiques”.

El congrés va acabar amb un tast de vins i caves reserva i gran reserva, i un homenatge a Joan Nogué, exdirector de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

16

Penedès Econòmic

Juny - 2017

L’ENTREVISTA Pere Pons, director artístic del Banc Sabadell Vijazz Penedès

“El Vijazz ha d’apropar una música associada a minories a un sector popular”

Aquest referent del món del jazz a Catalunya lidera una nova etapa del Vijazz, en la qual es vol consolidar com un festival de referència arreu Olga Aibar

Li va sorprendre la proposta de ser el nou director artístic del Banc Sabadell Vijazz Penedès?

I tant! Em va sorprendre perquè la feina del Carles Ocaña durant aquests deu anys ha estat impecable. El primer que vaig pensar és què fa deixant-ho? Suposo que estaria cansat, o que necessitava un canvi. No és fàcil assumir aquest repte, cal mantenir el llistó i aportar algunes coses.

Detalli’ns alguna.

De moment encara m’estic posant en situació perquè vaig començar a principis d’any. Algun detall de la programació hi és, com el fet que no obrim amb un cap de cartell, sinó amb sis

Pere Pons (La Bisbal d’Empordà, 1965) es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. Professionalment ha treballat com a periodista i crític musical. Va fundar i dirigir la revista Jaç del grup Enderrock, ha estat president de l’Associació de Festivals de Jazz de Catalunya. Presenta els programes L’home del jazz i Planeta Omega de Ràdio 4.

Des del 2012 és el programador del Jamboree Jazz Club de Barcelona i del festival Mas i Mas. Enguany dirigeix el Banc Sabadell Vijazz Penedès.

Va publicar el llibre El cas Jamboree per a commemorar el cinquantè aniversari de la mítica sala.

músics que són solistes de primera magnitud que vénen amb un espectacle de la gira Europea que s’estrena a Vilafranca i que serà una celebració perquè recull un viatge per la història dels 100 anys del jazz.

El bon vi, com el jazz, marida amb tot. El jazz, amb el temps, agafa solera i cos. Com els vins, hi ha de més joves, i frescos i potents, i n’hi ha més consolidats i amb molts aromes, fragàncies i sabors. El jazz també ho té això.

Tot un homenatge. És un espectacle que es va inaugurar a un espai mític com és el club Birdland de Nova York. El públic escoltarà des del jazz més bàsic de principis del segle XX fins a un jazz més elèctric. Pel que fa al cartell, es pot dir que no hi ha noms que siguin primeres figures, però enguany l’opció d’un concepte amb músics de gran nivell li dóna una singularitat.

El festival s’adreça a un públic eclèctic o entès en la matèria?

Hi ha gent que potser no coneix alguns vins i altres que no hagin escoltat mai jazz, però tots tenen l’oportunitat de veure’l en directe, escoltar-lo i descobrir artistes que desconeixien. Això és

Quins altres artistes actuaran?

Hi actuarà Christian Scott, un músic que és l’huracà de la nova generació del segle XXI, que és com la veu de Louis Armstrong, però posat avui dia, i ajunta el jazz amb les músiques més urbanes del moment (pop, rap, etc.).

També la banda original de James Brown, que suposo que farà que la gent salti de la cadira. El diumenge tocarà agafar un bon cava, asseure’s i gaudir de la veu increïble de Dianne Reeves, la cantant de jazz que més grammys ha guanyat.

El Banc Sabadell Vijazz Penedès ha superat les deu edicions. Quin balanç en fa?

Cada any la producció que s’ha fet ha estat d’un nivell espectacular i la progressió increïble. Jo no me n’he perdut quasi cap edició. És una demostració de com una feina ben feta, d’una banda la cultura d’arrel, d’identitat vitivinícola, i de l’altra la musical associades poden generar una rendibilitat molt superior al que es pensa. Moltes vegades es diu que la cultura és un pou sense fons, i aquí es veu que la unió entre la música i la terra pot generar uns beneficis increïbles que potser ni els propis gestors del territori s’imaginaven.

Tamateix, molta gent es preguntava, sobretot al principi, si el vi i el jazz maridaven bé.

“EL BON VI, COM EL JAZZ, MARIDA AMB TOT, I AMB EL TEMPS AGAFA SOLERA I COS” el que ha de procurar el Vijazz: apropar aquesta música, que de vegades està associada a minories, a un sector popular. Aquest és el repte de la programació, que tant satisfagui els entesos com els neòfits. L’any passat vaig venir a veure Malouf, que tocava el diumenge, i la plaça estava plena. Hi havia unes 3.000 persones i potser només el coneixien uns 300, però ningú es va moure del seient.

Què és el més difícil a l’hora de programar un festival com aquest?

Costa escollir perquè tens tres dies, i no pots fer miracles. T’has d’adaptar als recursos que tens i fer una tria equilibrada. El divendres, com a acte inaugural, has de fer portar un bon reclam, el dissabte, artistes més enèrgics i el diumenge més tranquils, elegants i sofisticats. I no només a l’escenari principal, sinó també al claustre de Sant Francesc, on se celebra el cicle “Elles i el jazz”, que enguany tindrà encara més força. A banda d’això, s’ha de viure el jazz en l’ambient de la vila. El que és important és que, durant gairebé una setmana, es visqui aquesta celebració de la música i de la terra.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

17

L’ENTREVISTA Joan Tarrada, president de Tastavins del Penedès i del Vinseum

“El Vijazz i els Tastavins han crescut tant que haurem de professionalitzar-nos”

Una organització sense ànim de lucre organitza un dels festivals de jazz més multitudinaris, amb un impacte econòmic d’1’5 milions d’euros Olga Aibar

Després de deu edicions, enguany heu canviat de director artístic del Banc Sabadell Vijazz Penedès. Va ser difícil convèncer el Pere Pons d’entomar el repte de substituir el Carles Ocaña?

No, ens vam entendre molt bé des del principi. El Pere Pons és la figura més coneguda a Catalunya a nivell de jazz. Tothom sap qui és “el noi del barret”. És una persona molt entesa i hi va haver molt bona sintonia, perquè aquest és el seu món i quasi no vam parlar ni de diners. Té ganes i idees i ja les hem posat en pràctica.

“AL VIJAZZ ES CREA UNA GRAN COMUNIÓ DELS ARTISTES AMB EL PÚBLIC”

Fèlix Miró

Havia estat al festival?

El coneixia molt, cada any venia com a públic, i crec que no se n’ha perdut cap. Jo recordo de les primeres converses que vam tenir, que va quedar parat del nivell que teníem ja d’entrada, en les primeres edicions. Qui ve a Vilafranca, veu el muntatge que fem al barri gòtic, el gran escenari i el nombre de cadires que posem, mira el cartell, amb grans figures del món del jazz, pregunten quant val l’entrada, i se’ls diu que és gratuïta, queden astorats.

Però al començament no seria fàcil portar aquests artistes de renom a Vilafranca.

No, vam haver de picar pedra per aconseguir un festival de nivell, i més sent una entitat sense ànim de lucre, amb poc pressupost, i un equip de només cinc persones. Vam treballar molt dur, vam fer moltes hores, i, fins i tot, vaig haver d’avalar pòlisses de crèdits a Banc Sabadell per poder fer front a les despeses d’organització, però ens en vam sortir prou bé, i ara el festival va gairebé rodat.

Quin pressupost té i quin retorn envers la comarca?

Té un pressupost d’uns 500.000 euros i un impacte econòmic de 1’5 milions d’euros. El que hem aconseguit al llarg dels anys és disminuir l’aportació pública, que actualment està entre el 12 i el 13%. La resta és financament privat. Per això “ojalà” es fessin més festivals com aquest.

El fet de ser gratuït és una de les claus de l’èxit?

Sí, a altres festivals es fan actes gratuïts, però els espectacles bons es paguen a tot arreu. Els artistes que han vingut aquí dels Estats Units fan una gira per Europa al juliol, i el primer lloc on actuen és Vilafranca. Vam tenir molt bon ull de triar aquestes dates perquè, quan vénen amb el seu projecte, on el donen a conèixer és aquí.

Això, d’entrada, ja ens dóna un avantatge respecte dels altres.

Per què escullen Vilafranca?

Perquè el món del jazz és molt petit i quan els artistes es troben i parlen dels llocs on han estat expliquen que a Vilafranca els tractem molt bé i que l’actuació es fa en un entorn tan emblemàtic que volen venir a conèixer-nos. Al festival de Sant Sebastià cobren molt més, però prefereixen venir a la nostra Vila perquè allà les actuacions són fredes, mentre que aquí es crea una comunió amb el públic que és genial.

“LA FIRA DE VINS ÉS DE LES MILLORS QUE HE VIST MAI I AMB MÉS CELLERS” La fira de vins també és un dels principals reclams d’autòctons i visitants.

Sense dubte. Vaig ser l’altre dia a Saint Émilion i allà al·lucinen amb nosaltres perquè no és gaire habitual que es faci una fira de vins amb més de 40 cellers i més de 300 referències de vins i caves propis. La fira del Vijazz és la mi-

llor de les que he vist. Conec les de França, i totes les que es fan a Espanya, i cap es pot comparar amb la nostra.

Per quin motiu?

Perquè no hi ha ningú que hagi tingut la sort de maridar uns productes com el jazz i el vi. Existeixen diversos festivals de Jazz a Espanya, però cap que uneixi aquests dos conceptes.

El festival ha tingut una gran progressió en poc temps.

Sí, se’ns ha fet gran, i també els Tastavins Penedès. Per això haurem de repensar-nos, i buscar un nou sistema de funcionament més sostenible. Crec que hauríem d’anar cap a la professionalització, que el gestioni un equip extern, perquè no es poden fer sempre tots els papers de l’auca.

Joan Tarrada i Gol (Vilafranca del Penedès, 1950) és agent d’assegurances i president dels Tastavins Penedès des de l’any 2006.

Va ser un dels impulsors a la dècada dels anys 70 de la popular festa de “Màrtirs Street” celebrada a la Plaça de la Vall del Castell. També va estar vinculat al Club Patí Vilafranca, del qual va ser vicepresident, a l’Institut d’Estudis Penedesencs i al Rotary Club de Vilafranca del Penedès. L’any 2011 va ser pregoner de la Festa Major vilafranquina.

Actualment és el president de la junta directiva del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vinseum.

18

Penedès Econòmic

Juny - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

DESPESA PÚBLICA I CORRUPCIÓ: EL NOSTRE SISTEMA DEMOCRÀTIC HA AVANÇAT EN QUALITAT ELS ÚLTIMS 25 ANYS? (2a PART)

E

n un article publicat uns mesos més tard, el 18 de març de 1994, en base a les reflexions d’Octavio Paz sobre els sistemes polítics del tercer món, en el periòdic econòmic Expansión intentava explicar per què les democràcies tenen graus de qualitat diferents i com era difícil que amb un període d’aprenentatge tan petit, tinguéssim altes notes i especialment, quan molts polítics de la transició no tenien precisament a Dinamarca com a destinació final dels seus projectes.

“La democràcia és un instrument que ofereix tantes cares com graus de desenvolupament tinguin els països on està implantada. En les democràcies dels pobles poc desenvolupats es donen, sovint, característiques negatives que no es troben en les democràcies madures.

Desplaçat el centre de la decisió política a la col·lectivitat, la capacitat i la qualitat del control de la gestió pública quedaran condicionades pel baixíssim nivell de renda i de cultura de la població.

Dues notes diferencien les democràcies dels països més desenvolupats dels països del tercer món: 1- La relació neutra entre l’Estat i els ciutadans, garantida per l’existència d’un Estat de Dret que tracta a tots per igual. Al moment que els ciutadans es trobin discri-

minats per l’Estat, a causa de les seves idees, ens trobarem davant un sistema democràtic falsificat, ja que gran part de les llibertats quedaran reduïdes per aquest abús de poder.

2- La concepció que de l’Estat tingui la classe política dirigent.

Mentre que en els sistemes polítics del tercer món les classes dirigents consideren a l’Estat com la seva propietat privada, en les democràcies madures, l’Estat és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens.

De manera que, si desvien cap a finalitats particulars o partidistes diners comuns, la societat els retira la confiança política i els aplica un sever correctiu legal.

Per aquest motiu la corrupció no és estranya en la democràcia de

les societats poc desenvolupades mentre que els polítics corruptes són habitualment separats de la política per les societats en les democràcies madures.”

Però, per fer això possible, ha de canviar el concepte de la lluita política de la societat. Si aquesta continua pensant que, el que guanya les eleccions té dret a apropiar-se de l’Estat com un botí de guerra com ho feien els exèrcits en els períodes predemocràtics, la corrupció no quedarà definitivament eradicada.

I si tots els partits participen d’aquesta pràctica medieval la corrupció es farà crònica, els que la critiquen intentaran fer-se amb el botí en el relleu de la classe anterior i la ciutadania assistirà perplexa al fet que l’única cosa que ha

canviat és el perfil i el nombre de beneficiaris.”

Actualment, el problema més greu per als ciutadans no és la corrupció que continuarà reduintse, sinó la falta de competència de la nostra classe política en relació als nous reptes. Això ho vam poder comprovar en la gestió de la nostra crisi, com va denunciar el professor Joaquim Muns: “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”.

I ens va prevenir de l’important que per al progrés del nostre país era el fet d’estar gestionats per polítics competents: “És el moment de deixar de costat la desgastada retòrica partidista que ja pràcticament no signi-

fiquen res -dretes, esquerres, progressistes, etc.- i prestar especial atenció a la categoria intel·lectual i a l’experiència dels candidats.

En la nostra societat s’està produint un fenomen lamentable i paradoxal. Em refereixo al continu descens del nivell de preparació dels nostres polítics en el precís moment en què la gestió pública esdevé més complexa i exigent.

L’evolució cultural, social i econòmica dels últims anys a tots els nivells és vertiginosa. La crisi econòmica global que el món pateix des de fa tres anys, fruit dels desajustaments i tensions que produeix aquest procés accelerat de canvi, té dues conseqüències que, com a electors, hauríem de tenir en compte. D’una banda, la relativització dels programes electorals. Cada vegada és més difícil que aquests puguin seguir l’acceleració de la realitat. En segon lloc i com a corol·lari d’això, la competència i l’experiència dels dirigents passen a ser la millor garantia per afrontar amb esperança raonable d’èxit les conseqüències dels problemes i crisis que ens han sacsejat i que, desgraciadament però inevitablement, seguiran assotant-nos durant molt temps.

El progrés de les nacions depèn de molts factors, però crec que l’experiència dels últims anys està demostrant el creixent protagonisme dels líders polítics ben preparats.”

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Juny - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

La Granja Entrevisto Celestí López de la Granja, empresa que ha estat guardonada Premi Empresa de l’Any per la FEGP. Regenta aquesta empresa juntament amb la Carme, la seva dona, i el seu fill Sergi.

En el decurs de l’entrevista enllaça amb una perfecta harmonia visió empresarial, família i esport i no necessàriament en aquest ordre.

Sempre amanit amb un missatge encoratjador i tremendament il· lusionant partint d’una realitat que, en alguns moments, la vida se li ha mostrat especialment crua.

Ha estat tresorer des de fa molts anys de la Fundació l’Espiga i encoratja especialment el sector empresarial a vincular-se al teixit associatiu del seu entorn.

L’any 1959 els seus paren tenien una granja de gallines (d’aquí el nom de la Granja) i una botiga de queviures a Gavà on venien magdalenes. El distribuïdor que els les subministrava va caure malalt i els seus pares van pensar que mentrestant les farien ells amb una molt bona recepta de l’àvia. Quan el Joan, el distribuïdor, es va recuperar, els clients ja havien apreciat les magdalenes d’elaboració pròpia i ja no es va tornar a canviar.

El 1981 es va fer càrrec del negoci i el 2001 va fer la fàbrica d’Olèrdola, primer ampliada de 1400 i ara 1400 en total, 4000 obrats, amb 80 treballadors.

Quan descobreixes la teva vocació empresarial?

Sóc el petit de tres germans i mai m’havia plantejat el futur a l’empresa familiar. Però els meus germans van emprendre altres camins professionals i acadèmics i els meus pares es van trobar que cap fill n’agafava el relleu. M’ho van proposar i després de valorarho vaig acceptar i el 1981 em vaig fer càrrec del negoci. Era molt

jove.

Vam estar uns anys a Sant Martí Sarroca i al 2001 vam fer la fàbrica a Olèrdola. En aquests moments tenim 4000 m2 obrats i 80 treballadors.

Quin és valor que ha fet diferent la Granja?

Dintre de sector de la pastisseria industrial ens diferenciem molt de la competència. Tenim tres línies de productes, la tradicional, la dietètica i l’ecològcia. Els productes més emblemàtics són les magdalenes, el pa de pessic, les galetes, els palitos i croissants.

Som l’única empresa que tenim aquestes tres línies de productes i ben diferenciades.

Respon al fet que la societat cada vegada demanda mes alimentació saludable. L’any 1988, quan encara ningú no ho feia, vam incorporar el producte dietètic i el 2005 l’ecològic Fora de la comarca se’ns coneix com fabricants de productes especials. Possiblement aquí es coneix més la línia tradicional.

Com us vau adonar de la necessitat d’incorporar altres productes a la línia tradicional?

Vaig patir una crisi molt forta entre el 81 i el 86... Pensava que era per la crisi del petroli del moment. Pensava que si feia el mateix que havia vist fer als pares, tindria els mateixos resultats.

Estàvem en un moment de canvi però jo no feia res diferent. Quan me’n vaig adonar havia perdut un 40% de la venda. Sentia el pes de la responsabilitat que comporta ser la segona generació d’un negoci. Em vaig aturar i vaig analitzar.

Vaig veure que en el sector havien desaparegut algunes empreses, d’altres anaven molt malament i d’altres havien multiplicat

vendes.

El que era clar era que no havíem innovat.

I quines van ser les innovacions que vau introduir?

Doncs vam innovar en packaging i en textures. Però vaig haver de parar. Quan pares, vénen els bons pensaments. I quan estàs angoixat és difícil pensar bé.

Amb 23 i 24 anys vaig fer un seminari a ESADE i vaig sentir a parlar dels nínxols de mercat i vaig pensar que aquesta era la meva oportunitat. Jo no podia competir per preu i havia de trobar el nínxol.

dre de primera mà molts dels problemes vinculats a la distribució.

Creus que la intuïció, el “nas”, et va fer anar pel bon camí? Per què tampoc no vas fer un rigorós estudi de mercat, cert?

La intuïció es qüestió de nas però també d’orella. Un client ens van preguntar si faríem una magdalena integral. Jo li vaig respondre que si ens donava temps, ho intentaríem. Vaig parlar amb un metge amic naturista i vam anar experimentant.

Vam veure que era important diversificar en productes. No podíem tenir un monoproducte.

Però a banda de la innovació en el producte vam també innovar en la distribució que va passar a ser pròpia.

La distribució pròpia ha estat molt important perquè ens ha donat molt avantatge respecte a la competència. Hem pogut enten-

Ets un gran esportista, t’hem vist fent maratons. Quin impacte ha tingut en la teva vida personal i professional?

L’esport sempre m’ha agradat.

Però al llarg de la vida les necessitats t’empenyen. El naixement de l’Alba, la nostra filla, amb necessitats molt especials, o el fet que el Sergi va decidir seguir el negoci familiar, són circumstàncies que fan canviar el que havies previst.

Quan he començat a fer esport de forma més intensiva, he pogut afrontar molt millor el creixement que no pas quan estava cansat i amb falta de motivació.

Crec que a la vida t’has de marcar petites metes que no t’han de faltar mai.

Tinc moltes il·lusions i si la salut m’aguanta, un munt de reptes a assolir...

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Formació i mirada atenta: Estar permanentment atent al que passa al voltant amb nas i oïda.

2- Innovació constant: No pensar el que ha funcionat sempre seguirà funcionant.

3- Petits reptes il·lusionats:A l’empresa i a la vida, reptes que t’estirin i et facin seguir endavant.

4- Tranquil·litat: L’angoixa no et deixa pensar bé.

Què ha significat per vosaltres ser l’empresa de l’any?

Ha representat moltíssim per nosaltres, per la Carme, per mi i sobretot pels treballadors i pel Sergi, una alegria molt compartida. Ens dóna mes ganes i més força per seguir endavant.

I una altra cosa que ens ha il·lusionat molt han estat les tantes felicitacions que hem rebut de gent, que ja veus amb la cara, t’ho diuen de forma molt sincera.

Si haguéssiu de donar alguns consells a algú que, com vosaltres, volgués engegar algun projecte, quins serien?

Per mi, el més important és afrontar-ho amb tranquil·litat. És bo pensar que sempre hi ha una segona oportunitat. Personalment vaig passar un sotrac molt fort i el pitjor és deixarte portar per l’angoixa. No et deixa pensar bé. Crec molt també en aconseguir un equilibri entre el treball i l’esport.

Les decisions que van prenent son més adients. Quan ets jove et sobra energia, por i nervis i per aconseguir equilibrar tot això el que necessites és trobar un equilibri. Cadascú el troba a la seva manera: en l’esport, la música, etc. És molt important millorar la qualitat dels teus pensaments.

20

Penedès Econòmic

Juny - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

LES DONES DEL GRAN PENEDÈS Al voltant de la Federació Empresarial del Gran Penedès s’hi mouen dos col·lectius amb entitat pròpia, Joves d’Empresa i Dones d’Empresa. En relació amb la FEGP, totes dues entitats comparteixen un compromís capital: l’entorn social i econòmic; les persones i les empreses

J

oves d’Empresa (www. jovesdempresa.cat) aplega executius i executives que no passen dels 39 (una edat com qualsevol altra). Dones d’Empresa (www.donesdempresa.cat) implica un directori de més de 500 associades, entre empresàries, directives, autònomes i emprenedores.

De Dones d’Empresa (DdE) només en podem parlar amb admiració. Aviat farà 10 anys de la seva fundació i el seu rumb no es centra tant en la revindicació recurrent, el fet de ser dones, sinó en l’afinitat professional,

el fet de ser “d’empresa”. No hi ha més catecisme que promoure la cultura d’empresa; això sí, en clau de dona.

Hi ha una singularitat que crida l’atenció. Els actes de DdE no són conventuals ni de claustre ranci; són oberts a tothom, també als homes. Quina millor manera d’estendre el missatge de l’equitat i els valors de la cooperació empresarial!?

Quan els fòrums són plurals les conclusions tenen major fonament. Quan hi ha diversitat en les formes, hi ha més solvència en els continguts. No

hi tenen lloc els amaneraments perquè es dissolen en el factor de la participació i s’anul·len els monòlegs mediocres i la presumpció fàtua.

Ara mateix DdE està preparant el seu tercer congrés anual.

Serà els dies 20 i 21 d’octubre, a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. La graella de ponents serà excepcional, com ja ens tenen acostumats. En tots els casos, seran executives amb expertesa i criteri, algunes més conegudes i altres per acabar de descobrir.

L’objectiu del congrés no és reportar “què bé que ho fem les

dones” sinó “ho hem de fer encara millor”, sense tòpics i sense paons irisats per l’oportunisme i pel discurs naïf.

Al 3r congrés de DdE es parlarà de noves tendències, de posar-se al dia i preparar-se per als canvis que s’ensumen.

S’abordarà l’economia digital, l’economia circular, l’economia col·laborativa... i l’economia de les dones, que no és diferent de la dels homes, perquè en aquest econosistema ens trobem tots i perquè ens agradaria compartirlo amb les mateixes condicions, elles i ells.

Darrere de tots els moviments associatius hi hauria d’haver pretextos concrets, actituds obertes i maneres de fer transparents, sense succedanis ni edulcorants. La grandesa de DdE és que combina el pretext, l’actitud i les maneres; i ho fa de forma competent, com també amb independència d’ideologies. Per això des de la FEGP, homes i dones -tots plegats, gent d’empresa- fem costat al col·lectiu que més i millor defensa els interessos de les dones del Gran Penedès.

Com si res.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

21

ACTUALITAT

Les Fires de Maig de Vilafranca 2017 disparen les vendes d’automoció Durant els tres dies firals es van vendre 160 vehicles, una nova xifra rècord, que posa en relleu l’atractiu comercial d’aquest sector

Olga Aibar Cellers Torres va ser guardonat amb el Premi SIL a la Sostenibilitat Logística. Els premis es van lliurar el 7 de juny a l’estació de França de Barcelona en el decurs de la 19a edició del Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL 2017).

Per part de Torres, va recollir el premi Mireia Torres, directora d’Innovació i Coneixement, de mans de Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de la Presidència.

Francesc Gómez, director d’operacions de Cellers Torres, manifestava que “el premi és un reconeixement a tot l’esforç que s’està fent en

Opinió

el conjunt del celler des de fa més de 10 anys per reduir les emissions de CO2”. Afegia que “A Torres som molt conscients que el canvi climàtic ens afecta de manera directa en tant que viticultors i elaboradors de vins de qualitat i ens sentim obligats, no només a adaptar-nos al nou escenari climàtic per garantir la continuïtat del negoci, sinó a fer tot allò que està a les nostres mans per minimitzar-ne les conseqüències. Per això, el 2008 vam posar en marxar el programa Torres & Earth per reduir les emissions de CO2 per ampolla en un 30% fins al 2020 i, segons l’últim balanç auditat per Lloyd’s, el 2016 vam reduir les emissions en un 15,6% des de la vinya fins a l’entrega del vi”.

Les Fires de Maig de Vilafranca mantenen la bona salut d’anys anteriors i aquest 2017 han aconseguit batre alguns rècords. Amb més de 46.000 visitants i 126 expositors, enguany s’han arribat a vendre 160 vehicles a l’espai d’automoció, una fita que no s’havia assolit fins ara. Enguany, l’oferta de vehicles de les marques més venudes va superar la del Saló de l’Au-

24%

Mostra interès en comprar

98%

Intenció de retorn

73%

Fidelització

(més de 5 anys)

126 expositors

tomòbil de Barcelona, fet que ha ajudat a situar les fires vilafranquines com una de les cites clau per a la compra d’un vehicle. Segons Antoni Jounou, gerent del Grup Jounou, “hem passat de ser un aparador a ser una fira comercial. Amb aquesta tendència cada any tenim més rèdit econòmic”.

En el cas de la maquinària agrícola, Max Margalef, ge-

truïble, ni muntable. ¿Per què demanar a la ciència la raó del Subjecte quan ella és una pura creació d’ell?

Aquest esforç va enriquir la categoria Subjecte del Globàlium, obra magna i esplèndida de saviesa catalana.

El Subjecte és el jo individual (cos/ànima) i el jo nacional (terra/esperit), sense signes d’identitat, vivint atent des del seu propi centre. És la font de consciència, les accions i reaccions lliures i responsables.

Cada Subjecte és sorpresa

incrementat la intenció de compra dels visitants, el 24% dels quals afirma venir “amb ganes de comprar i això vol dir unes 10.000 persones, que és una barbaritat”. Sobre la satisfacció dels visitants, l’organització destaca que pràcticament tots ells (el 98%) van afirmar tornar-hi un altre any.

En el cas dels expositors, vuit de cada deu va fer una bona valoració de la passa-

MÉS DE 3.400 € EN DEGUSTACIONS DE VI I 1.500 € EN CERVESA ARTESANA

EL 24% DELS VISITANTS AFIRMAVA VENIR A LES FIRES AMB INTENCIÓ DE COMPRA

Enfortir el Subjecte

Lluis Maria Xirinacs va seguir una formació de doctorat titulada “Les construccions del Subjecte”, per a impugnar-la: deia, ¿On s’és vist de construir el Subjecte? ¿Us imagineu construir una flama o un remolí d’aigua? La mentalitat dominant era estructuralista.

DOLORS Molts filòsofs, procientíMARÍN TUYÀ fics, es perden quan estudien el Subjecte des de la raó, Consultora Especialista en Psicologia l’estructura, la construcció o el muntatge. El jo raoClínica i Comunitària.

Màster Investigació en Psico- na, estructura, construeix, munta. Però ni és raonable, logia de la Salut. ni estructurable, ni cons-

46.179 visitants

Fèlix Miró

Lídia Oñate

rent d’EMMS Vilafranca, es mostrava satisfet de l’edició d’enguany, en la qual es va fer palès que “les empreses ens hem professionalitzat a les Fires de Maig per aprofitar-les al màxim i vendre”.

Any rere any, l’esdeveniment vilafranquí es consolida com un dels principals revulsius econòmics locals.

Des de l’Ajuntament de Vilafranca, l’alcalde Pere Regull, apuntava que s’ha

da edició i el 83% va afirmar tenir intenció de tornar a participar-hi.

L’espai gastronòmic va ser un dels que més novetats presentava, ja que a la Plaça del Vi es van ubicar parades d’ostres, embotits i cervesa artesana, a més dels vins de la DO Penedès, dues food truck i el restaurant Hídric.

En total, durant les Fires de Maig es van facturar 3.450 euros en degustacions de vi i 1.500 més en les de cervesa artesana.

imprevisible, racional o no racional. El Subjecte és, pensa, fa, sent, decideix, imagina, mentre existeix.

El Subjecte es contradiu, i arriba a l’excel·lència quan tracta d’assumir les contradiccions sense esclatar en trossos.

El Subjecte no són els trets identitaris individuals o de nació. Les possessions, gestes, família, currículums, relacions, trets físics, temperament, caràcter propi que configuren la persona – tot això és Objecte.

Confondre Subjecte amb Objecte genera subjecte alienat, qualsevol succedani del jo, que subjecten o es-

clavitzen la persona. Desequilibra la ment, la fa girar sobre idees o coses, pròpies o externes. Si és ideològica duu a fanatismes. Si la cultura occidental ens aliena via coses i esdeveniments externs, l’oriental ho fa vers la transcendència interior.

Cal aprendre a retirar totes les alienacions i encarar el propi jo, únic i insubstituïble. Saber que Subjecte és llibertat, responsabilitat, sobirania, autodeterminació, emancipació. Que produeix sorpresa, creativitat, que és aventura i risc.

Part de l’endreça interna passa per comprendre que la supèrbia ens fa perdre la

pròpia consciència i nega la realitat de tot el que és aliè al jo, que tiranitza a l’altre, el fa aliè, l’aliena.

Recentrar-nos en nosaltres mateixos és essencial. El Subjecte, individual o col·lectiu, té una força positiva inimaginable quan és net d’alienacions. És dens i lleuger alhora, d’una subtilesa insospitada, com una flama estantissa que tanmateix ho pot cremar tot. El Subjecte, font de tota responsabilitat i dret de tota llibertat corresponent. Només podem exigir plena llibertat en allò que n’assumim la plena responsabilitat.

Fèlix Miró

Torres, premi SIL a la Sostenibilitat Logística

80%

Procedència local i comarcal

83%

Intenció de retorn

80%

Fidelització

22

Penedès Econòmic

Juny - 2017

VINS&CAVES

Una nova plataforma web aglutina el sector ecològic de proximitat Neix plataformaecologica.cat, la primera xarxa catalana de comunicació d’establiments i productes ecològics

El grup Ametller Origen compra el 85% de la cadena de restauració Green Vita

redacció

Olga Aibar El veterinari vilafranquí Aleix Baltà, expert en salut pública i control alimentari, ha impulsat un espai web, plataformaecologica.cat, destinat a apropar totes les parts implicades en la producció agrària ecològica, des dels petits i mitjans productors de productes ecològics, als elaboradors i comerços locals, i els restaurants que fonamentin la seva oferta en productes ecològics i de proximitat.

Segons ens explicava el seu creador, “Plataforma Ecològica té l’objectiu de permetre identificar i localitzar fàcilment aquests establiments adscrits a la producció ecològica així com els productes de temporada que ofereixen cadascun d’ells, alhora que empren-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

dre accions en un benefici del sector a través de la creació d’una xarxa de dinamització, ajuda tècnica i potenciació de la visibilitat que tenen aquets establiments i explotacions a la vegada que es facilita en el mateix espai tot el contingut informatiu, difusor i analític que interessa als usuaris.

El disseny de la pàgina web és de fàcil navegació i permet un accés ràpid i clar a la informació per part dels usuaris. Els continguts d’aquest web tindran un abast comarcal. Tanmateix, la intenció és que es vagin incorporant en un futur proper els petits i mitjans productors, comerços i restaurants amb oferta gastronòmica ecològica, de les diferents comarques catalanes per donar un servei a tots els consumidors catalans.

Baltà explicava a Penedès Eco-

nòmic que “les grans superfícies estan creixent en percentatge de vendes ecològiques en detriment de les botigues especialitzades.

Per això, cal un plus de visibilitat dels petits comerços i d’aquí va sorgir la idea que es posessin en contacte entre ells per vendre els seus productes més a prop del que ho fan actualment”.

Baltà reconeixia que “es tracta d’un projecte que no tindrà uns rendiments immediats, sinó que està pensat perquè els tingui a mitjà o llarg termini”. D’entrada, ha comptat amb suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès perquè “va en la línia de la promoció de productes de proximitat amb què treballem, segons explicava el regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Montfort, durant la presentació del web.

La importància de la formació en protecció de dades El desconeixement sobre la matèria és un dels grans problemes de la protecció de dades de caràcter personal. I no només perquè sigui una llei orgànica i, per tant, d’obligat compliment. Això ja és un altre tema. Ja se sap que el fet de no conèixer una norma no implica que no s’hagi de complir. Quan posem el focus sobre la formació en protecció de dades és perquè cada cop més és una qüestió de seguretat de l’empresa. Les pautes que marca la LOPD per

protegir les dades personals van més enllà del fet de tractar d’una manera o altra aquest tipus d’informació.

La LOPD ens convida a l’ordre, a estructurar la informació i tenir protocols de tractament i seguretat clars i definits. Sovint, quan en sessions formatives a les empreses comencem a posar llum sobre què és en la pràctica això de la protecció de dades, els participants se sorprenen en veure que bona part del que implica la LOPD ja

El Grup Ametller Origen ha adquirit a la Família Subirats, propietària de SB Hotels i del Nacional, entre d’altres, el 85% de la cadena de restaurants Green Vita.

El 15% restant pertany a Joan Manel Gili, exdirector General d’UDON i Lizarran, i Dunia Moreno, exdirectora de màrquèting d’Unilever.

Green Vita és un model de restaurants saludables que ofereixen amanides al gust, verdures i hortalisses a la brasa, proteïnes vegetal, carn blanca i peix a la brasa, cuina al vapor, sucs naturals, etc, amb el denominador comú d’utilitzar productes de proximitat. És un concepte pensat per a la gent que vol menjar de manera sana i desenfadada a uns preus populars.

ho tenen en marxa... però de manera desendreçada.

O descontrolada. I aquí és quan comencen a detectarse riscos. Els més greus, els que tenen a veure amb la seguretat de la informació.

El fet que cada empresari, cada empleat, sigui conscient del que implica la seguretat de les dades avui dia, seria un pas endavant de magnífiques dimensions. Des d’una assessoria de protecció de dades, nosaltres ho expliquem sempre des del punt de vista de les dades de caràcter personal, però les mesures de seguretat que expliquem són cent per cent aplicables a la resta d’informació amb

Per aquest motiu, el Grup Ametller Origen ha vist en Green Vita un partner clau a l’hora de treballar per una alimentació saludable i al mateix temps, un nou canal per fer arribar els seus productes, i proveir aquests restaurants de fruites i verdures de la seva pròpia producció.

L’objectiu de Green Vita és créixer tant en centres comercials com a peu de carrer en els propers anys, en un primer moment a nivell estatal, sense descartar una possible expansió internacional.

El model de creixement serà mixt, entre locals propis i franquícies, amb una previsió d’obertures de deu restaurants a l’any a partir de l’any que ve. Actualment disposen de dos restaurants, un al centre comercial Diagonal Mar de Barcelona, i l’altre al The Style Outlet de Viladecans.

què treballa una empresa.

Per això, quan en una formació s’expliquen les obligacions per a la custòdia de les dades, normalment la conversa acaba derivant a qüestions més generals.

Són coses que molt sovint etiquetem dintre de l’apartat del sentit comú, però que també massa habitualment s’acaben ignorant, potser involuntàriament, és clar. I llavors, quan apareix sobtadament un problema que posa en risc la informació de l’empresa és el moment de reaccionar a la desesperada.

Que hi hagi usuaris únics definits i amb accessos concrets, que els

dispositius tinguin contrasenyes privades i renovades periòdicament, que el software estigui al dia d’actualitzacions o que hi hagi còpies de seguretat en espais físics (o virtuals) diferents no són coneixements estrictament relacionats amb la protecció de dades. La LOPD, tanmateix, ens convida a funcionar així. I quan tenim aquest coneixement a les nostres mans, ens adonem que són pautes tremendament útils que ens poden ajudar moltíssim en la nostra empresa. És ben cert que la formació ens ajuda a ser millors i més competitius.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

23

VINS&CAVES

Rius & Rius Assessors renova el seu suport a la Universitat Rovira i Virgili en l’any de commemoració del XXV aniversari de la seva creació pel parlament de Catalunya Ambdues parts signen un nou conveni que ratifica el suport de la Consultoria Vitivinícola a les tasques formatives de la Facultat d’Enologia i, a la vegada, donen el tret de sortida a la convocatòria de la XVII edició del Premi d’Enologia “Jaume Ciurana”.

u Oficiants i testimonis: Dr. JA Ferré, Rector de la URV; Dr. JM Canals, Degà de la Facultat d’Enologia; i l’equip directiu de R&R, Miquel, Santi i Sara Rius

La signatura del conveni tingué lloc el passat dijous, 25 de maig i va anar a càrrec del rector de la URV, Josep Anton Ferré, i del director gerent de Rius&Rius Assessors, Miquel Rius, en un acte celebrat al Rectorat, a Tarragona, en presència del degà de la Facultat d’Enologia, Joan Miquel Canals. El primer conveni marc entre ambdues parts es va signar el març de 2000 per instituir el Premi Jaume Ciurana. Des de llavors altres acords han anat ampliant aquesta col·laboració. En el nou es ratifica la continuïtat de diverses accions.

Una d’elles és precisament un ajut econòmic de 3.000 euros per a la dotació del Premi Jaume Ciurana, que permet distingir un estudiant que hagi finalitzat el Grau d’Enologia i que arriba ja a la XVII edició.

Amb aquest guardó ambdues parts volem fomentar l’estudi, l’aprofundiment i el co-

neixement de les disciplines pròpies de la Facultat d’Enologia. El premi s’adreça especialment a aquells estudiants que per mèrits curriculars se’n considerin mereixedors, d’acord amb els criteris i les valoracions que ha de fer un jurat nomenat expressament per atorgar-lo.

D’altra banda, Rius&Rius donarà assistència al personal que treballa a la Finca Mas dels Frares per gestionar la documentació del celler experimental de la Facultat d’Enologia, on els estudiants fan les pràctiques vitivinícoles. Aquesta col·laboració inclou unes sessions magistrals als alumnes sobre gestió de documents en cellers i caves, a càrrec de l’equip de professionals de R&R en les seves dues vessants: Agricultura i IIEE (impostos especials).

A més, el Dr. Ramon Viader, farmacèutic, reputat enòleg i reconegut expert en

implantació de sistemes de qualitat en empreses del sector del vi i del cava, habitual col·laborador de Rius&Rius, impartirà, amb caràcter anual, sengles sessions magistrals sobre aquesta temàtica.

El rector de la URV, Josep Anton Ferré, va remarcar que la col·laboració de Rius&Rius Assessors “és una de les de més longevitat dins de la Universitat, posant de manifest la implicació i la generositat d’aquesta consultoria cap als nostres alumnes d’Enologia”.

Per la seva banda el director gerent de Rius&Rius Assessors, Miquel Rius, manifestà: “De sempre, la visió empresarial de Rius&Rius ha volgut revertir –a mode de mecenatge- en activitats en pro del sector.

Ens sembla just i necessari. Per a nosaltres la signatura d’un conveni com el que avui ens ocupa s’adscriu en el marc d’activitats

conjuntes que la nostra consultoria manté amb un elevat nombre d’institucions i entitats, amb l’objectiu de relacionar transversalment l’entorn vitivinícola en qualsevol dels seus vessants, ja sigui històric, econòmic, social, pedagògic o agrícola.

Tenim la convicció que la suma d’esforços i de coneixements és fonamental per al desenvolupament empresarial i econòmic de qualsevol activitat humana. Aquesta línia de pensament i d’actuació ha permès posicionar la trajectòria de la nostra consultoria, com a líders en el sector a Catalunya i com a referent en d’altres regions vitivinícoles de l’Estat”.

Aquest nou Conveni rubrica i dóna continuïtat als formalitzats, en el seu moment, amb els eminents Rectors de la URV, el Dr. Lluís Arola, en primera etapa; i, amb el Dr. Francesc X Grau, en segona.

24

Penedès Econòmic

Juny - 2017

VINS&CAVES

Vilafranca viu La Nit dels Xarel·los més castellera

Les vendes de la DO Cava creixen un 12% el primer trimestre de 2017 Lídia Oñate

El Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès es va tornar a quedar petit el 17 de juny durant la novena edició de La Nit dels Xarel·los, organitzada pel restaurant vilafranquí El Gat Blau, amb la col· laboració de la DO Penedès.

L’esdeveniment va comptar enguany amb l’actuació dels Castellers de Vilafranca.

Els cellers participants van ser Nadal, Casa Berger, Esteve Gibert, Oriol Rossell, Trias

Batlle, Pinord, Can Descregut, Jean Leon, Sumarroca, Castell de Pujades, Viladellops i Jané Ventura, que van dur 24 referències. Precisament, un dels trets característics de l’acte és que els elaboradors poden explicar cadascun dels vins que tasten els assistents. Una altra de les novetats d’enguany va ser que es va avançar l’hora d’inici a les 19h, fet que va permetre que més famílies hi poguessin assistir.

Jean Leon aposta per la música al quart ViArt Jean Leon ha organitzat per quart any el ViArt, un maridatge de vins i art al bell mig del Penedès. Enguany estarà dedicat a la música en estat pur i se celebrarà el divendres 14 de juliol, a partir de les 21h, al Centre de Visites del celler penedesenc, ubicat a Torrelavit.

Després de la pintura, el teatre i la dansa, les modalitats artístiques escollides en edicions anteriors, els visitants

VETLLADA MUSICAL A L’HERETAT SABARTÉS La Finca Heretat Sabartés, ubicada a Banyeres del Penedès, acollirà el 13 de juliol una vetllada musical amb música de l’Orquestra de Cambra Catalana. El programa inclou obres de Jaume Pahissa, W.A. Mozart i Franz Schubert, que seran interpretades pel clarinetista Miquel Marín i els 23 músics de l’orquestra, dirigida per Joan Pàmies.

podran gaudir aquest any dels èxits musicals de Frank Sinatra, a càrrec de Xavier Piqué & BCN Golden Quartet, de reconegudes peces de jazz i soul, interpretades per Aisha Fay, i de grans obres d’òpera, amb veu de Gisela Villamayor, que estarà acompanyada de Xavier Borja al piano.

La vetllada s’arrodonirà amb un sopar en format còctel banyat amb vins Jean Leon.

La Denominació d’Origen Cava va vendre 5,1 milions d’ampolles durant el primer trimestre del 2017, un increment del 12,6%, segons afirmen des de l’organisme cavista. Al mercat interior l’augment representa un 20%, mentre que al mercat exterior ha estat del 9,1%, amb pujades significatives a Holanda, del 70%; a Suècia, del 43%; al Canadà, del 41%; a França, del 38%, o a Alemanya, del 30,7%. Al Regne Unit i als Estats Units, en canvi, s’han produït descensos del 7 i del 12%, respectivament.

D’altra banda, el cava ecològic registra un increment “considerable” i s’estima que a finals d’any superarà els cinc milions d’ampolles. Precisament, per a la DO Cava la xifra més significativa

és la referent al Cava Prèmium, que va registrar un augment del 30,8%, que traduït en ampolles, van ser 1,2 milions més que durant el mateix període de l’any passat.

El president del Consell Re-

gulador del Cava, Pere Bonet, va anunciar aquestes xifres el passat 19 de juny, en el marc d’un saló del Cava Premium celebrat aquest dilluns a l’Hotel Domine de Bilbao, al qual van assistir 25 empreses elaboradores.

zena de vins de la varietat estrella del Penedès, el Xarel·lo. Des de l’Ajuntament de Cunit fan una valoració molt positiva de la Xarel·lada. Segons afirma el

regidor de Turisme de Cunit, Jaume Casañas, “aquest és un acte molt proper que posa en valor la història i el turisme del poble”.

Més de 1.500 tastos a la 5a Xarel·lada de Cunit Any rere any, la Xarel·lada de Cunit va superant els seus registres. A la darrera edició, la cinquena, es van servir més de 1.500 tastos entre tapes, vins i postres. Prop de 350 persones es van reunir el passat 17 de juny per gaudir d’un esdeveniment, en el qual enguany van participar onze cellers que van donar a tastar una quin-

Marta Vidal és nomenada nova CEO de Vallformosa

Les millors anyades del Milesimé de Juvé&Camps

Marta Vidal Ollé és la nova CEO del celler Vallformosa, de Vilobí del Penedès. Segons fonts del celler, Vidal, de 32 anys i procedent del sector financer, va accedir al càrrec el passat maig amb l’objectiu de convertir la marca Vallformosa en “el referent per la seva professionalització, transparència i capacitat de connectar amb el client”. Un dels primers reptes de Vidal és l’elaboració d’un Pla Estratègic per tal que l’empresa creixi en diferents mercats i incorpori noves marques, però també defineixi un nou posicio-

Juvé&Camps presenta un recorregut per les millors anyades de Milesimé, un cava monovarietal 100% chardonnay procedent de les vinyes d’Espiells a Sant Sadurní d’Anoia, que només s’elabora en les veremes més excepcionals, expliquen des de les caves sadurninenques.

Aquest és un dels seus caves més representatius, que brinda l’oportunitat de poder gaudir d’anyades antigues. Durant la seva degustació es pot viatjar en el temps a través del clima, el paisatge i la viticultura del Penedès i

nament corporatiu. Actualment, amb les marques Vallformosa Cava, Gran Barón, Mistinguett i Domènech.Vidal, la companyia és el quart productor de cava del món, i líder de vendes a Benelux, principal mercat d’exportació.

apreciar les diferències del Milésime al llarg de diferents anys.

Aquest cava de Juvé&Camps, caracteritzat pel seu color daurat, és un escumós complet, elegant i intens en aromes.

Juny - 2017

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

Juny - 2017

VINS&CAVES

Temps de Vi tanca la sisena edició amb més de 43.000 degustacions

Més de 400 persones van gaudir dels tastos d’alt nivell que es van organitzar als restaurants col·laboradors de Vilanova i la Geltrú

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 67 - Juny 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Fèlix Miró

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Olga Aibar La sisena edició de la fira Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar del 9 a l’11 de juny, va acabar amb xifres molt positives, que cada any superen les expectatives.

Les 43.000 degustacions servides, i més de 6.000 copes venudes, fan que Temps de Vi es consolidi com un dels esdeveniments anuals imprescindibles per als amants del vi. Amb aquestes xifres, la fira assoleix el seu objectiu de convertir-se un referent tant al món del vi com entre el públic final, especialment entre el més jove, que va poder gaudir del vi combinant-lo amb la seva

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

manera d’entendre la cultura des d’un punt de vista més lúdic, amb l’Electronic Wine Sunset, els espectacles de pintura en directe o els concerts que van amenitzar la fira durant tot el cap de setmana.

En aquesta edició es van tornar a superar les cinquanta activitats, enguany de perfil més enogastronòmic, que es van dur a terme en nous espais de referència vilanovina com el Pati del Castell de la Geltrú, l’Espai Far, la Torre Blava, entre altres espais. En aquests tasts, es van maridar formatges, ostres, embotits i sobrassades es van maridar amb caves i vins de diferents denominacions d’origen catalanes.

Els tastos en vaixell van tornar a omplir-se, i més de 400 perso-

nes van gaudir dels tastos d’alt nivell organitzats als restaurants de Vilanova i la Geltrú que colaboren amb la fira: Marejol,

TEMPS DE VI ES CONSOLIDA COM UN REFERENT ENTRE EL PÚBLIC JOVE Ceferino, 1918 Cuina de Mar, L’Anima Bistró, Braseria la Treva, entre d’altres.

Un dels més esperats va ser el tast que va organitzar Qalidès el 9

de juny al Marejol, una proposta “pionera i especial”, tal com recordava el periodista especialitzat Ramon Francàs, que va dirigir i introduir els 14 vins negres penedesencs que es van servir. La iniciativa volia donar més visibilitat a la gran qualitat dels negres de la DO Penedès, darrerament força eclipsats pels vins blancs elaborats amb varietats autòctones, com ara el xarel·lo o la malvasia de Sitges.

Un dels promotors de la fira, Carles Carbonell, en feia un balanç molt positiu: “la fira ha estat molt concorreguda i tots els tastos, tant els que es feien en vaixell com en restaurants, han estat plens, així com la resta d’espais.

Hem millorat en alguns aspectes

El carro del turisme que se’ns escapa Agència Catalana de Turisme, Turisme de Barcelona, Diputació de Barcelona, Enoturisme Penedès, Turisme d’Avinyonet... Hi sóc a totes, tinc 6 segells a la firma del meu correu i als dossiers d’informació, assisteixo a cada una de les reunions de cadascun d’ells, i seguim on érem fa 10 anys.

No hem sabut tocar la tecla que fa falta per acabar d’impulsar el turisme al Penedès. Tots els indicadors ens mostren una evo-

lució del turisme espectacular, passarem dels 980 milions de turistes donant voltes per a tot el món al 2015, a 1.800 milions al 2030. Sí, en 15 anys es duplicarà la quantitat de gent que farà turisme. Si ho fem mínimament bé tindrem mil oportunitats per créixer, però malauradament no tenim estratègia ni cap mena d’“unió” entre els agents que han de desenvolupar el turisme. Fem el mateix que fèiem fa 10 anys, i ja no és

que no avancem, sinó que anem enrere.

Estratègia vol dir coneixement, vol dir ser proactiu no reactiu, vol dir que molts dels nous turistes vindran d’Àfrica i Àsia, vol dir que la tercera edat quedarà desplaçada per la quarta edat, però que aquesta tercera edat serà nínxol clau, estratègia vol dir la implementació de cotxes autònoms i eficients. També cal tenir en compte el canvi del que significa “família” al

com en les cues, ja que n’hi havia menys que altres anys, i en el servei als expositors. A més, aquest any hi ha hagut novetats que han funcionat molt bé, com la col· laboració de pintors de renom en el cartell d’enguany, o el fet de pintar botes en directe ”.

Els més petits també tenien el dos espais diferenciats pensats per a ells, tots dos a la Plaça de les Neus, un amb monitors i l’altre que constava d’una pista mòbil de karts elèctrics.

D’altra banda, es va mantenir l’acció solidària que va recollir més de 140 copes per a l’Economat de Vilanova i la Geltrú.

S.XXI, la típica família model de pare + mare + dos nens/es, no arriba al 15% del total, estratègia vol dir estar al costat de l’economia col·laborativa, Uber, AirBnB, Cabify etc..

També entendre les motivacions i la servucció de la venda del turisme, del offline a online, i la immediatesa.

Em sap greu, però l’economia del turisme va més ràpid que el sector a les nostres contrades, i no estem aprofitant les onades que es generen per connectar amb nous models de turisme, i el futur no

pot ser més fascinant, poder serem millennials però aquesta economia líquida ens posarà davant dels nostres morros una infinitat d’oportunitats que no en som conscients.

Aprofitem les oportunitats que ens vénen, n’hem perdut diverses, però estem a temps, no sé com ni qui, però fem-ho!

Seria estúpid seguir fent el que hem fet fins ara, quan tot al nostre voltant canviarà a una velocitat tan bèstia que o pugem al carro o ens quedarem relegats al no res.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

27

VINS&CAVES

Els caves prèmium conquereixen Nova York Premsa, botigues especialitzades i prescriptors es van donar cita a Nova York aquest juny per gaudir d’experiències úniques organitzades pel Consell Regulador del Cava i, així, reforçar la presència dels caves prèmium a l’estranger.

El primer acte va tenir lloc al conegut bar de vins “Corkbuzz” d’Union Square i va consistir en una masterclass sobre la DO Cava amb tast de deu caves Premium per part de la sommelier i comunicadora americana, Marnie Old. A la nit, va tenir lloc el segon acte en el prestigiós restaurant Blue Hill, un dels millors del món, segons la llista 50Best. L’elecció dels caves també va anar a

El festival de vins i jazz del Penedès amplia el ventall de maridatges selectes

La presidenta al Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, inaugurarà l’11è Banc Sabadell Vijazz Penedès el 7 de juliol

càrrec de Marnie Old, mentre que el menú degustació va ser preparat per l’equip del Xef Dan Barber. Aquest restaurant ha apostat des de la seva inauguració pel concepte Km0, basat en una cuina ecològica amb productes de proximitat i elaboració pròpia. redacció

Kripta rep la Platinum for Best Cava de Decanter El Kripta Gran Anyada 2006 va rebre, el passat 8 de juny a Londres, la medalla Platinum for Best Cava que atorga la prestigiosa revista Decanter. Amb una tirada de 43.000 exemplars mensuals, 54.000 usuaris i més de 219.000 usuaris a les xarxes socials, Decanter és, sens dubte, una de les publicacions de parla anglesa amb més influència al món.

Elaborat amb macabeu, xarel·lo i parellada i amb deu anys de criança en ampolla, el Kripta Gran Anyada 2006 va competir amb 17.429 vins, 1.936 dels quals procedien d’Espanya.

Més de 40 cellers del Penedès portaran les seves millors referènci­es de vins i caves als espais de tast del Festival Banc Sabadell Vijazz Penedès, que celebrarà l’onzena edició el 7, 8 i 9 de juliol a Vilafranca del Penedès. Enguany, els acompanyaran fins a 26 tastos i maridatges, una línia de complements per la qual el festival ha apostat cada any més. Totes les referències de vins i caves aniran acompanyades de productes de gran qualitat per intensificar els seus sabors. Hi haurà maridatges amb productes selectes com les anxoves, el foie, pernils, sushi o formatges. Se celebraran en un indret ben cèntric, al bell mig de la Rambla de Sant Francesc, on se situaran la Sala de Tast Ametller Origen i a la Sala de

Tast TR3SC. D’altra banda, els els més agosarats podran participar dels tastos nocturns, maridats amb literatura eròtica. Les entrades es poden adquirir a través de la pàgina web fins a exhaurir places. A més, al mateix espai de la Rambla tornaran a ubicar-se deu foodtrucks, que oferiran diferents propostes gastronòmiques.

Carme Forcadell encetarà l’11a edició, plena de novetats musicals La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, serà l’encarregada de donar el tret de sortida del festival tallant la cinta inaugural el proper divendres 7 de juliol, a les 19h, a la Rambla de Nostra Senyora. A continuació, la comitiva visitarà els estands de la Fira de Vins i Caves i, per acabar, es desplaçarà al VINSEUM, on tindran lloc els parlaments inaugurals a càrrec de Joan Tarrada, president de l’Acadèmia

Tastavins; Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, i la presidenta Carme Forcadell. En acabar se servirà una copa de xarel·lo i un petit refrigeri.

Fa unes setmanes, es van donar a conèixer els caps de cartell d’enguany, entre els quals destaquen Dianne Reeves, Christian Scott i The JB’s James Brown Original Band. Pel que fa als artistes nacionals dins el cicle de concerts solidaris “Elles i el Jazz” a l’Espai Cava (Claustre de Sant Francesc), Joan Chamorro presentarà La màgia de la veu, acompanyat d’Andrea Motis, Rita Payés, Alba Armengou, Alba Esteban, Èlia Bastida i Abril Saurí. A més, actuaran Violetta Curry & Jaume Vilaseca Trio i Mayte Alguacil.

Una part dels beneficis del cicle “Elles i el Jazz” aniran destinats a l’Associació Ginesta Vilafranca, per la lluita contra el càncer de mama.

28

Penedès Econòmic

Juny - 2017

VINS&CAVES

Els Cava Premium viuen un moment Premien la trajectòria de dolç amb l’increment del 30% de les Miguel Agustí Torres vendes el primer trimestre de 2017 Lídia Oñate Més de 300 professionals de la restauració, botigues especialitzades, sommeliers, bloguers i mitjans de comunicació es van reunir el passat 26 de juny a l’Hotel Melià Barcelona Sarrià per presentar les novetats i ampliar els coneixements sobre els Caves Reserva i Gran Reserva.

El Saló Cava Premium va ser inaugurat pel president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, que va destacar el moment dolç que està vivint aquesta gamma alta de cava. Segons Bonet, els Caves Premium estan tenint molt bona acollida entre els consumidors, ja que “estan creixent en la distribució tradicional amb un increment del 30%, un 1,2 milions d’ampolles més que durant el mateix període de l’any anterior”.

A més, va parlar del valor afegit que els Caves Premium aporten al sector “que va des de la vinya, que ha sofert un progrés extraor-

dinari en els últims anys, fins al màrqueting, sense el qual el Cava Premium no tindria futur”.

També va subratllar la importància que té per al sector celebrar aquest Saló a Barcelona i l’àrea metropolitana perquè és “la zona més important per al Cava en el seu conjunt però particularment per als Premium, que es carac-

teritzen per la seva gran excel· lència”. També va afegir que El saló va tancar amb un showroom de 45 empreses elaboradores de Caves Premium que van mostrar les seves millors referències. Al llarg de la jornada, els visitants van tenir l’oportunitat de degustar més de 1.200 ampolles de Caves Reserva i Gran Reserva.

L’Institute of Masters of Wine i la revista especialitzada Drinks Business han concedit a Miguel A. Torres, president de Cellers Torres i membre de la quarta generació, el Premi a la Trajectòria 2017.

Aquesta distinció reconeix aquelles persones que són “excepcionals i inspiradores, amb tota una vida de compromís amb l’excel·lència en el vi”, segons l’organització, i són escollides cada dos anys pels Masters of Wine de tot el món.

Fins a la data han obtingut

el Premi a la Trajectòria referents internacionals com Robert Mondavi (2005), Marchese Piero Antinori (2007), Jean-Michel Cazes (2011), baronessa Philippine de Rothschild (2013) i Hugh Johnson (2015). Miguel A. Torres es converteix en el primer espanyol que entra en aquest selecte grup.

El president de Cellers Torres va rebre el guardó en una cerimònia celebrada a Bordeus el 19 de juny, en el marc de la fira Vinexpo.

Trenta-tres elaboradors del Penedès Clients de Hilton Hotels visiten Parés Baltà participen a la Cimera del Xarel·lo Olga Aibar L’ermita de Santa Maria de Foix va acollir el 26 de juny, per tercera vegada consecutiva, una de les mostres més singulars del panorama vitivinícola. La Cimera del Xarel·lo va comptar amb més de 90 referències vinícoles de 33 cellers d’arreu del Penedès, amb la varietat reina d’aquest territori com a protagonista. Els prop de 400 assistents van gaudir del tast de les diverses interpretacions del Xarel·lo que s’hi presentaven envoltats d’unes vistes de 360 graus del paisatge propi del Penedès.

Elaboradors i assistents van coincidir a destacar l’originalitat i la qualitat de l’acte, fet que consolida aquest esdeveniment al calendari d’actes del món vitivinícola català.

La Cimera del Xarel·lo va néixer de la iniciativa dels propis cellers que hi participen per organitzar una mostra on es poten-

ciessin diversos elements propis del territori: la varietat xarel·lo, el paisatge del Penedès i la passió dels elaboradors de la zona.

Enguany, el xarel·lo vermell també va ampliar la seva visibilitat a la cimera. Tot i que aquesta varietat és molt minoritària entre els elaboradors del Penedès, durant la tercera edició de la cimera, es va poder tastar gairebé una desena de referències.

Enguany els cellers participants van ser Albet i Noya, AT Roca,

Avgvstvs, Cava Bolet, Can Descregut, Can Pasqual, Can Ràfols dels Caus, Castellroig, Colet, Coma Romà, Els Vinyerons, Esteve i Gibert, Eudald Massana Noya, Finca Parera, Gramona, Jean Leon, Loxarel, Mas Bertran, Mas Candí, Mas Comtal, Mas dels Clavers, Cava Nadal, Oriol Rossell, Parató, Parés Baltà, Raventós i Blanc, Suriol, Terra de Marca, Ton Rimbau, Torre del Veguer, Vins de Foresta, Vinyes Singulars, 1+1=3.

El celler penedesenc Parés Baltà va organitzar una gimcana el 16 de juny per als clients de Hilton Hotels a Espanya i Portugal que participaven en un ral·li d’alta gamma que va transcórrer pel Penedès i el Garraf.

Al celler penedesenc van poder realitzar una gimcana centrada en tres activitats. La primera consistia a esporgar una vinya, la segona a desgorjar una ampolla de cava amb un

sabre, i la tercera en un tast de most, mentre un dels enòlegs del celler els il·lustrava sobre la filosofia biodinàmica que segueixen, basada en el respecte a la natura, i en la menor intervenció externa possible en els tractaments, evitant l’ús de fertilizants, pesticides i herbicides industrials. A la tarda, els participants del ral·li van dirigir-se a un camp de golf de la Palma de Cervelló i van visitar el Hilton Diagonal Mar.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

29

LLIBRES

Tot allò que un professional de les finances hauria de saber

Productos y servicios bancarios David Igual Molina PROFIT 16,95€

L’accés a coneixements a través de materials tècnics independents és una de les necessitats de l’actual professional de banca per poder realitzar la seva funció, així com per a qualsevol persona o empresa que vulgui, per exemple, fer una inversió o sol·licitar un préstec.

Aquest llibre presenta i analitza tota la informació sobre

els productes bancaris d’avui (concepte, característiques, obligacions, exemples, etc.) estructurada de forma pedagògica, actualitzada i independent.

Ofereix un material de consulta molt útil per conèixer els productes bancaris, tant per a professionals de les finances, com per a consumidors que contractin productes per op-

Com, quan i per què Volkswagen va manipular les seves emissions

El escándalo de Volkswagen Jack Ewing DEUSTO 20,95€ i eBook 11,99€

A mitjan 2015, Volkswagen va aconseguir el seu gran objectiu: superar a Toyota com el major fabricant d’automòbils del món.

Uns mesos després, l’Agència de Protecció Ambiental nordamericana va desvetllar que la companyia alemanya havia instal·lat en onze milions de cotxes un programari que burlava els mecanismes de

proves d’emissions. A principis de 2017, Volkswagen va acordar amb les entitats reguladores d’Estats Units i amb els propietaris dels vehicles una indemnització milionària.

Però la història es remunta a 2009, quan els enginyers de l’empresa alemanya es van adonar que el motor dièsel que havien desenvolupat amb

Disposar de les dades dels clients és la base de l’èxit de l’empresa

Big Data: atrapando al consumidor Josep-Francesc Valls PROFIT 14,85€

Gràcies a les grans i petites dades –analítiques, algoritmes–, som capaços de conèixer fidelment les necessitats i aspiracions dels consumidors. Si sabem utilitzar bé aquestes dades, podrem entendre com hem d’establir una bona relació amb el nostre client/consumidor.

L’empresa del futur acompanya el client en el seu recorregut

de compra –abans, durant i després- i intervé en cadascuna d’aquestes fases creant tots els punts de contacte que siguin necessaris per facilitar-li un bon procés de compra.

Els passos següents de les empreses passen per la preparació de la proposta de valor, millorar el nostre producte, oferta, preu i altres

timitzar les seves condicions i saber els drets que tenen. És de gran utilitat per a tots els professionals de les finances, empleats, professors de l’àmbit de les finances i totes aquelles persones que vulguin conèixer el funcionament a nivell teòric i pràctic dels productes financers actuals.

David Igual és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció i gestió de Màrqueting per ESADE. La seva trajectòria

professional s’ha desenvolupat en entitats financeres amb responsabilitats en màrqueting, comunicació financera i productes. Professor de la BSMUniversitat Pompeu Fabra en diferents programes nacionals i internacionals, és també conferenciant i ponent en esdeveniments sobre finances i comunicació, així com soci fundador i CMO de Pensium.

Ha publicat diversos llibres sobre finances com Fintech i Planifica tu economía personal y familiar.

un alt cost per competir amb els japonesos no respectava la promesa de complir amb els estàndards d’emissions.

Per tant, tenien dues opcions: confessar el fracàs o cometre un delicte. I així és com es va forjar l’engany entre els directius de la companyia que van veure evaporar-se els objectius de vendes que s’havien fixat i amb ells també les seves primes.

La història del frau de Volkswagen té moltes lectures però és, en última instància,

una lliçó de com la pressió empresarial del segle XXI per aconseguir els objectius corporatius a qualsevol preu pot conduir-nos per una senda tenebrosa de conseqüències catastròfiques.

Jack Ewing és corresponsal d’economia a Alemanya per The New York Times. Posseeix un master en Història pel Trinity College a Hartford i és també autor del llibre Germany’s Economic Renaissance: Lessons for the United States.

avantatges competitius per aconseguir fidelizar el client/ consumidor.

D’aquesta manera, les empreses del futur, sigui quin sigui el seu nivell de robotització, solament seran sostenibles si es converteixen en centres d’innovació que acompanyen els clients en el seu recorregut de compra.

Desapareixeran les fronteres entre les marques de fabricants i les dels distribuïdors, buscant cadascuna la millor posició en

la cadena de valor. I encara que perdran una part del poder de negociació actual, els nous models d’ingressos els permetran obtenir més beneficis participant en molts més negocis.

Josep-Francesc Valls és catedràtic del departament d’Direcció de Màrqueting d’ESADE. Ha publicat una desena d’assajos sobre màrqueting i turisme i ha impartit cursos i conferències per tot Llatinoamèrica.

30

Penedès Econòmic

Juny - 2017

HISTÒRIA

50 ANYS DEL SITGES FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA El director asiàtic Johnnie To i el mexicà Guillermo del Toro, padrí del cinquantenari d’enguany, seran al Festival

E

l Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha presentat els actes commemoratius dels 50 anys d’història del Festival de Sitges. Amb nova imatge, però conservant com a emblema el clàssic goril·la i l’essència que el fa únic en el món, el certamen vol compartir la celebració del 50è aniversari amb el seu públic fidel i amb tots aquells espectadors interessats en el fantàstic i el cinema en un sentit ampli. El nou logotip és una adaptació de la històrica marca de Sitges i una reafirmació en la seva aposta pel gènere.

El cartell de la 50a edició fa referència al leit motiv del Festival –la figura de Dràcula– mite per excel·lència del fantàstic, aprofitant el 25è aniversari de l’estrena d’una pel·lícula tan definitiva com Drácula de Bram Stoker, de Francis Ford Coppola.

El pòster, creat una vegada més per l’agència China, recupera l’essència misteriosa i espectral del vampir, allunyant-lo tant de banalitzacions recents com de tòpics massa explotats.

D’altra banda, dos mestres del terror i el thriller seran a Sitges 2017. William Friedkin –director reconegut mundialment per cintes com El exorcista, The French Connection o Sorcerer– rebrà el Gran Premi Honorífic del Festival; i Johnnie To –màxim exponent del cinema negre asiàtic amb títols com Drug War o Election i premi Màquina del Temps a Sitges 2005, lliurat per Quentin Tarantino– també visitarà Sitges. Aquestes presències se sumen a la de Guillermo del Toro, que exerceix de padrí del 50è aniversari del Festival.

El programa d’actes elaborat amb motiu de la celebració de les 50 edicions pretén ser una reafirmació de la condició del cinema de gènere com a llenguatge universal i, al mateix temps, la projecció de la marca Sitges com a segell de tots els camps que integren el cinema fantàstic. El cinquantenari del Festival és un dels actes oficials de la Generalitat de Catalunya com efemèride del 2017. En aquest sentit, el passat 2 de maig, el Festival va rebre la Creu de Sant Jordi que lliura el

talunya, se celebrarà un cicle commemoratiu de projeccions amb una selecció d’una cinquantena de títols destacats dins la història del Festival, programats conjuntament entre la Filmoteca i el Festival. Blade Runner, Posesión infernal, El exorcista, La cosa, Akira, Reservoir Dogs, Oldboy, REC, El día de la bestia, Mulholland Drive o Martyrs són algunes de les cintes que els fans podran gaudir en pantalla gran del 22 de juny al 30 de setembre.

Samsung Sitges Cocoon La realitat virtual serà un dels eixos del Festival en aquesta 50a edició. Després de l’exitosa primera experiència de l’any passat, Samsung aposta per Sitges per traslladar-hi les últimes tecnologies en l’àmbit de la realitat virtual i els continguts immersius i 360º.

Govern de la Generalitat en reconeixement a les seves 50 edicions.

Exposicions del 50è aniversari El Festival aproparà la seva història al gran públic amb l’exposició 50è Aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 19682017: El cinema és fantàstic, a la Filmoteca de Catalunya, primer, i a l’Edifici Miramar de Sitges, després. La mostra està comissariada per Diego López, programador del Festival i responsable de la

secció Brigadoon, i organitzada conjuntament amb la Filmoteca.

Exhibirà un recorregut pels 50 anys del Festival a través dels seus cartells, films destacats, convidats i imatges diverses. A Barcelona es podrà visitar del 22 de juny al 17 de setembre, mentre que a Sitges hi serà el mes d’octubre.

El Reial Cercle Artístic de Barcelona –entitat amb la qual el Festival ha signat recentment un acord de col·laboració– serà escenari d’una exposició que es

podrà veure del 5 al 24 de setembre i que portarà per títol 50è aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 1968-2017: Memòria del Fantàstic i es composarà de documentació de l’Arxiu Històric de Sitges, exemplars del Diari del Festival des de 1979 fins l’actualitat, catàlegs de totes les èpoques, llibres i quadres originals dels cartells.

Cicle de cinema També a la Filmoteca de Ca-

28 de setembre de 1968 La primera edició del Festival, llavors anomenat Semana Internacional de Cine Fantástico y de Terror, va tenir lloc al cinema del Prado del 28 de setembre al 4 d’octubre de 1968. El film inaugural va ser Aelita (Yakov Protazanov, 1924). Per recordar aquesta efemèride, el Prado acollirà la projecció del film el proper 28 de setembre.

Cupó de l’ONCE commemoratiu Amb motiu del 50è aniversari del Festival, l’ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles) ha dissenyat un cupó commemoratiu que se sortejarà el diumenge 15 d’octubre, coincidint amb la cloenda de Sitges 2017.

Màster en cinema fantàstic La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estrenarà el proper curs el màster Cinema fantàstic i ficció contemporània, que neix de la col·laboració amb el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Festival celebra 50 edicions amb nova imatge, un cartell que evoca Dràcula i un programa d’activitats especials que inclou exposicions, un cicle de cinema i altres propostes.

Penedès Econòmic

Juny - 2017

31

VIATGES

Croàcia i les mil illes Croàcia és un lloc ideal per passar-hi les vacances ja que combina una gran oferta turística i una àmplia riquesa en patrimoni i arquitectura redacció

Croàcia s’estén en forma de búmerang des del riu Danubi a Ístria i al sud sobre la costa de l’Adriàtic fins a Dubrovnik. Com en la resta de l’ex-Iugoslàvia, el recent conflicte marca les circumstàncies de la Croàcia d’avui i encara poden trobar-se hotels que serveixen com a allotjaments per a refugiats de la veïna Bòsnia o museus tancats. Però, en contra del que el viatger podria esperar, no es troba amb un país deprimit per la guerra. La vida transcorre amb una perceptible normalitat, i només parlant amb els croats un pot apreciar les seqüeles de la tragèdia viscuda: la pèrdua de nivell de vida o, el més dramàtic, de parents i amics morts o desplaçats per la guerra. Però, per sobre de tot, Croàcia conserva en les seves gents i en el seu paisatge, l’atractiu que feien d’ella un dels enclavaments més atractius de l’Europa mediterrània. Bernard Shaw va dir que havia descobert el paradís a Dubrovnik i Jean Jacques Cousteau va declarar que el mar Adriàtic croat era un dels

CROÀCIA Capital: Zagreb Idioma: Croat Població: 4.284.889 habitants Superfície: 56.594 km2 Moneda: Kuna (HRK) Clima: La major part del territori croat compta amb un clima moderadament càlid i plujós, és a dir, un clima continental Economia: Està dominada pel sector serveis (i sobretot pel turisme), el qual representa el 66 % del PIB, seguit per la indústria amb el 27,2% i l’agricultura amb el 6,8%

més nets del món.

L’estreta franja costanera medeix només al voltant de 600 quilòmetres, però és tan accidentada, que amb els seus entrants i sortints la seva extensió real és d’1.778 quilòmetres. Afegint-li els 4.012 quilòmetres de costa de les seves 1.185 illes, resulta que Croàcia posseeix més de 5.700 quilòmetres de platges. De les illes i illots, 66 estan deshabitats, i les majors són Cres, Krk, Losinj, Dugi, Brac, Hvar, Korcula, Mljet i Vis. Croàcia compta amb set Parcs Nacionals, cinc a la costa i dos a l’interior, que conformen el 7,5% del territori nacional i s’ha proposat l’actual govern croat que arribin a ocupar fins a un 14%.

Croàcia presta summa atenció a la protecció i conservació de la naturalesa i de l’extraordinària riquesa de la seva flora i fauna.

L’illa de Cres és un dels últims llocs on encara habiten els voltors de cap blanc. En la limitada superfície de Croàcia creixen més de 4.300 espècies de flora, mentre que en l’Adriàtic abunden centenars d’espècies de peixos i mariscs. Cap al sud, les illes són famoses pels seus cultius, en particular el de la vinya, convertintles en veritables oasis de vins de gran qualitat. Tampoc falten les oliveres, les figues i les herbes aromàtiques, de les quals s’obté un deliciós aguardent.

Per la proximitat amb Itàlia, la pizza és molt popular a Ístria

i Dalmàcia, i d’una molt respectable qualitat. L’Adriàtic és ric en mariscs, incloent les gambes i cloïsses, i el brodet, peix guisat amb arròs. Generalment es cuina amb oli d’oliva i s’acompanyen els plats amb verdures bullides i xampinyons. A l’interior mereix la pena provar el manistra od bobica (sopa fresca de blat de moro amb mongetes) o el strukle (rotllos de formatge cottage), el pecena purica o krusnoj peci, una especialitat a força de gall dindi o el milinci, una modalitat local de pasta.

Entre l’artesania típica de Croàcia destaquen els delicats treballs d’encaix de les illes Dàlmates, els brodats, les talles en fusta, articles de pell, catifes, ceràmica, joieria i vestits típics nacionals i tapissos.

NOVES TECNOLOGIES, NOUS PROCEDIMENTS I MÉS SERVEIS DE QUALITAT Serveis Mèdics Penedès és un grup mèdic en constant evolució. Des de 1993 hem treballat per donar el millor servei dels serveis a tots els nostres pacients. Per aquest motiu, disposem del personal més qualificat així com de la més avançada tecnologia i hem esdevingut un grup mèdic de referència. Grup SMP, aposta per la qualitat assistencial oferint una atenció integral personalitzada, mitjançant el seu equip de més de 200 professionals, repartits entre especialitats mèdiques, metges, estomatòlegs, infermeria, tècnics de radiodiagnòstic, fisioterapeutes, personal administratiu, auxiliar i de manteniment.

VOLEM SER EL TEU CENTRE ASSISTENCIAL DE CONFIANÇA Vilafranca del Penedès CENTRE DE SALUT: Plaça de la Creu de Santa Digna, 1 · Tel: 93 817 22 99 CONSULTES EXTERNES: Camp dels Rolls, 8 · Tel: 93 817 30 73

Vilanova i la Geltrú Pelegrí Ballester, 17-19 Tel: 93 811 52 06

Sant Sadurní d’Anoia Ctra. Sant Quintí, 4-5 Tel: 93 891 41 42

REHABILITACIÓ: C/ Santa Digna, 23 · Tel: 93 890 74 81 COMPLEX AQUÀTIC: Antic Camí de St. Martí, 12 · Tel: 93 817 37 76

El Vendrell Ctra. Barcelona, 34 Tel: 977 66 33 11

Gelida Pg. de la Circumval·lació, 50 Tel: 93 779 08 04