Penedès Econòmic 68

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 68 - Juliol 2017

L’Alt Penedès és la segona comarca més exportadora de la demarcació barcelonina pàg. 4

El nombre de parats va descendir un 14,5% durant el darrer any al Gran Penedès pàg. 6

Vilanova i la Geltrú consolida l’activitat del port amb un tràfic de més de 100.000 tones pàg. 21

Entrevista a Martí Solé i Bordes

President de les fundacions Pinnae, Inglada Via i Mas Albornà pàg. 16-17

La diversió dels escape rooms també es posa de moda al Gran Penedès

pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

L’ANÀLISI

Els escape rooms, la nova oferta d’oci alternatiu que trepitja fort al Gran Penedès

Els darrers dos anys han proliferat les sales d’escapisme arreu del territori com una proposta d’entreteniment plena de misteris i enigmes per a tots els públics Lídia Oñate Fa uns anys, per anar a un escape room o sala d’escapisme calia desplaçar-se fora del nostre territori. Era un entreteniment poc estès, que només uns quants entesos coneixien i compartien amb alguns amics interessats en els trencaclosques i els enigmes.

Els darrers dos anys, però, els escape rooms han aconseguit fer-se un lloc entre les propostes d’oci per a tot tipus d’ocasions: una sortida amb els amics o la família, la celebració d’un aniversari, un comiat de solteria, una sessió de coaching per a empreses... Però en què consisteix un escape room? La premissa és senzilla. Un grup de persones, normalment entre dues i sis, entra a la sala d’escapisme amb un objectiu a assolir. Abans que s’acabi el temps, que sol ser d’uns 60 minuts, el grup haurà de resoldre tots els enigmes preparats per finalitzar el joc.

L’encarregat de la sala introdueix la història, de temàtica molt diversa, però sempre plena de misteri, i supervisa el grup a través d’un sistema de càmeres durant el procés del joc per donar alguna pista si ho necessiten.

Al Gran Penedès, es va obrir el

EN CINC ANYS S’HAN OBERT 400 SALES D’ESCAPISME A CATALUNYA 2015 una de les primeres sales que llavors hi havia fora de Barcelona.

L’empresa Scaparium, de Vilanova i la Geltrú, actualment ja disposa de dos locals i tres sales, la darrera de les quals va estrenar just fa dos mesos sota el nom de Boom Escape, un nou concepte de joc. “Fa dos anys n’hi havia una quinzena

Jocs de realitat virtual, desaparicions en una cripta amagada i un sopar d’un científic ple de misteri

Els escapistes podran escollir entre tres jocs diferents. El Mundo Virtual (nivell fàcil) posa a prova els sentits dels jugadors a través d’una realitat virtual amb moltes opcions, El Guardián de la Cripta (nivell mitjà) planteja un cas de desaparicions que tenen com a punt final la foscor d’una cripta i El laboratorio del Dr. Strauss (familiar) convida a assistir a un enigmàtic sopar d’un científic d’allò més particular.

El Vendrell

i ara l’oferta ja és de 400 sales”, explica Albert, un dels propietaris d’Scaparium. En paral·lel, el mateix any també va obrir una sala d’escapisme en clau rural a Vilafranca del Penedès. Can Bruna té la particularitat que es troba en una antiga masia familiar, fet que encara fa el joc més especial.

“Quan vaig començar pràcticament ningú coneixia què era una sala d’escapisme ni en què consistia. A banda dels meus amics i alguns experts en el tema, pocs més ho sabien”, comenta la propietària de Can Bruna, Marina Mestres.

Tot i que alguns apunten Silicon Valley (Califòrnia) com l’origen dels escape rooms el 2006, l’arrel europea se situa a Hongria, en concret a Budapest cap el 2012.

“Des de llavors la idea es va estendre com la pólvora i hi ha molta febre d’escape rooms a molts països”, comenta Mestres.

La nova sensació per celebrar aniversaris i comiats de solteria

Una de les claus del seu èxit és la seva versatilitat, ja que tant pot agradar a adults com a joves i infants. “Amb adolescents és molt xulo perquè s’ho passen bé i realment hi ha molt poca oferta per a ells que puguin fer tant amb la família com amb els amics”, afegeix. Darrerament, algunes sales com Indicis, a l’Arboç, Escapastic, al Vendrell, i Room Escape Sitges, a Sitges, han afegit un joc o modalitat pensada per a públic

L’ORIGEN DELS JOCS D’ESCAPISME A EUROPA ES TROBA A HONGRIA familiar i infantil. “L’experiència ens ha demostrat que és positiu crear diferents franges d’edat”, afirma Cristina Morales, propietària d’Indicis. Ara bé, pocs són

els pares que volen acompanyar el grup d’infants al joc. Per solventar aquest impediment, a Indicis ofereixen l’opció d’incloure un monitor. “Sabem que alguns adults prefereixen no fer el joc i per això els donem aquesta opció”, afegeix Morales.

En el cas d’Escapastic, José Segura, un dels seus propietaris, explica que “ens vénen grups d’aniversaris, però també té molta sortida entre el públic juvenil, a qui agrada més la temàtica de terror”. D’altra banda, fer una sortida a un escape room també s’està tornant força popular entre els comiats de solteria, un tipus de perfil en augment.

El sector, però, és molt canviant i el que avui està de moda i funciona, pot no valer d’aquí uns mesos. “Fa uns anys no hi havia ni història, simplement enginys i cadenats. Després es va plantejar als jugadors un objectiu a complir, a més d’escapar. I ara si no tens un vídeo amb el qual captar l’atenció

Un mas encantat del qual fins ara ningú ha aconseguit escapar

Escapar de joieries, mansions de Frankenstein i bombes tecnològiques

Entre premis de recompensa desapareguts i quadres d’alt valor a punt de cremar-se

Can Bruna s’ha tornat un mas vigilat pels avantpassats d’una família d’indesitjables, els Padrós, que després de morts han aconseguit apoderar-se de la casa amb joc brut i fer fora tots els Bruna que en aquell moment l’habitaven. Els escapistes hauran de trobar el receptari secret del beuratge que els ajudarà a foragitar els mals esperits i sortir vius de Can Bruna.

Scaparium ofereix tres opcions al seu escape room. Operación Orpheus és una missió que consisteix a saltar-se les mesures de seguretat d’una joieria prestigiosa i segura per aconseguir el diamant Orpheus i Franky Resurrection se situa als inicis del segle XIX i proposa als escapistes acabar amb la creació del Doctor FK en el punt àlgid d’una tempesta. El darrer joc, Boom Escape, es va estrenar fa dos mesos i és un nou concepte, ja que els jugadors han de desactivar una bomba tecnològica.

Labyrinthium posa a disposició dos jocs ben diferents. El primer d’ells, El premio, consisteix a descobrir què li ha passat al director desaparegut d’una empresa d’antiguitats i trobar els bitllets de viatge com a recompensa per als treballadors. Properament s’estrenarà el segon, Art on fire, en el qual els jugadors han de resoldre els enigmes per salvar d’un incendi el famós quadre d’un reputat pintor, el Professor Trokovsky.

Vilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Vilafranca del Penedès

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

3

L’ANÀLISI dels escapistes, estàs desfasat”, remarca Mestres. La darrera moda són els mecanismes elèctrics i la realitat virtual, uns elements que poden encarir més la inversió de la sala. “És molt difícil estar al dia de tot el que es fa. Has d’aprofitar el moment i reinventar-te contínuament perquè el joc no es quedi obsolet”, afegeix. En aquest aspecte, destaca que és important “mutar constantment la idea general per adaptar-te a les demandes del mercat i incloure algun nou mecanisme que sorprengui”.

Tot i que alguns apunten que un joc d’escapisme no es pot allargar més de sis anys, d’altres estan convençuts que més de tres anys és difícil. “Tot depèn d’on estigui ubicat l’escape room perquè no és el mateix estar en un lloc turístic on passen moltes persones que en un poble on hi ha menys gent per

visitar la sala. Perquè al final la gent només fa el joc una vegada”, comenta José Segura. En el cas de Sitges, tant Room Escape Sitges com Sitgeskape, les dues sales que hi han obert una sala d’escapisme, van veure aquest entreteniment com una oportunitat de negoci en un lloc turístic com és el municipi garrafenc. Tot i això, “ha estat difícil trobar l’espai adequat amb un lloguer assequible”, tal com comenta Isaac Requeda, un dels propietaris de Room Escape Sitges. Sens dubte, aquest ha estat un dels handicaps del projecte, però també ho és aconseguir omplir la sala el màxim d’hores possible, en especial entre setmana, que és quan més baixa l’activitat.

“A l’estiu és bastant impredecible amb les vacances, però els caps de setmana és quan millor funciona amb diferència”, explica Santiago

Salvar el planeta dependrà de l’èxit dels jugadors

La història se situa en un món devastat per diferents catàstrofes mediambientals provocades per l’ésser humà. La darrera oportunitat de salvar el planeta està a les mans dels escapistes que s’enfrontin als reptes del joc Indicis.

L’Arboç

Guinea, de Sitgeskape.

Una inversió que pot oscil·lar els 20.000 i 150.000 euros Tot i que totes les sales d’escapisme tenen elements en comú,

REALITAT VIRTUAL I MECANISMES ELÈCTRICS SÓN ELS ELEMENTS DE MODA la inversió pot variar per diferents factors. El cost de lloguer de la sala, el disseny del joc i els diferents components que el formen (mobiliari, mecanismes, cadenats, decoració...) poden variar en funció de cada sala. Algunes empreses

Anar al cinema es converteix en una activitat de risc per un psicòpata

El propietari d’un cinema és un psicòpata que atrapa els seus clients i els fa desaparèixer. Els escapistes hauran de superar els engimes que els plantegi per esmunyir-se de les seves grapes. Properament, la sala estrenarà un nou joc: el Barco Fantasma.

Sitges

ofereixen els seus serveis de disseny de jocs d’escapisme, el preu dels quals pot oscil·lar els 6.000 i 15.000 euros, mentre que d’altres han obert un model de negoci basat en franquícies. En aquest cas, el preu pot elevar-se fins els 120.000 i 150.000 euros.

L’èxit, però, no només rau en la proposta del joc, que ha de ser atractiva, coherent i que trobi el punt d’equilibri just de dificultat, sinó també en la ubicació com s’ha mencionat anteriorment. A ciutats com Barcelona, amb milions de turistes a l’any, és més factible amortitzar inversions més elevades o obtenir beneficis en poc temps de la posada en marxa de la sala. Els preus d’accés a les sales oscil·len entre els 12 i 25 euros per persona, en funció del grup.

Tanmateix, arreu de Catalunya estan proliferant les sales d’esca-

Els escapistes han d’esbrinar el secret que amaga un arxiu abandonat que sembla més viu que mai

Els escapistes es convertiran en valents investigadors que hauran de descobrir el misteri de l’arxiu abandonat, on s’estan produït fets insòlits, sorolls i veus estranyes i l’entrada i sortida de persones enmig de la nit.

Sitges

pisme, que gràcies a les xarxes socials i el boca-orella han començat a créixer significativament. Segons Marina Mestres, de Can Bruna, “la competència et fa posar les piles. Per això has d’estar alerta i visitar les sales que més funcionen per no adormir-te i seguir millorant”.

L’últim en sumar-se a l’oferta de room escapes al Gran Penedès ha estat Labyrinthium, a Vilafranca del Penedès. Es tracta d’una aposta de tres apassionats del món de l’escapisme que després d’haver completat jocs d’arreu, van decidir fer un pas endavant i crear la seva pròpia sala.

De cara el futur, moltes empreses d’aquest sector tenen previst augmentar l’oferta de jocs amb noves sales. D’aquesta manera, podran recuperar part del públic que va sortir satisfet de la seva primera experiència escape room.

Una aventura de pirates, tresors i malediccions amb rerefons històric

Sota el nom de The mysterious legend of Cubelles, aquest és un joc d’escapisme molt especial ja que ha estat pioner en el fet de basar-se en restes històriques, on els escapistes reviuen la història de Bonaventura Almirall i els seus grafits del segle XVIII trobats al castell de Cubelles. Actualment, però, es troba aturat, a l’espera de trobar una nova sala.

Cubelles

4

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

ACTUALITAT

L’Alt Penedès és la segona comarca de la demarcació de Barcelona en exportacions

Més d’una quarta part de les empreses industrials de l’Alt Penedès són exportadores, mentre que el Garraf és la darrera comarca de la demarcació Olga Aibar El 10,4% de les empreses de l’Alt Penedès van exportar l’any passat, una dada que la situa com la segona comarca de la demarcació de Barcelona amb el percentatge més elevat sobre el total d’empreses, després del Vallès Occidental amb un 12%. En canvi, el Garraf és la comarca amb un percentatge inferior d’empreses que exporten, només un 4,4% del total, segons es recull en l’Informe Territorial de la Demarcació de Barcelona que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació barcelonina.

El percentatge d’empreses exportadores a la demarcació barcelonina és molt més elevat en el sector industrial que en el dels serveis-el 24,1% i el 6,7%, respectivament. Per comarques, destaquen l’Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Anoia. En el cas de l’Alt Penedès, el percentatge d’exportacions de la indústria se situa

en un 30,4% i en els serveis en el 5,8%, mentre que en el Garraf és del 16,6% i 4,2% respectivament.

Com més elevat és el tram de facturació mitjana, més elevat és el percentatge d’empreses exportadores. Gairebé dues de cada tres empreses que tenen una facturació anual de més de 10 milions d’eu-

LA UNIÓ EUROPEA CONCENTRA MÉS DEL 50% DE LES DESTINACIONS DE LES EXPORTACIONS ros són exportadores (el 60,7%); quasi un terç de les que facturen entre 2 i 10 milions d’euros, i les que facturen menys de 2 milions només un 5,2%.

Europa concentra el 63% de les destinacions de les empreses exportadores de la província de Barcelona, seguides d’Amèrica (17,7%) i Àsia (12,3%).

y Empreses de l’Alt Penedès, IVT 2016

El Garraf, la comarca on més augmenta el teixit empresarial La consolidació de l’activitat econòmica durant el 2016 també s’ha reflectit en l’augment del teixit empresarial a totes les comarques barcelonines, a excepció del Moianès, segons les dades de comptes de cotització de la Seguretat Social. La comarca on més ha augmentat el teixit empresarial és al Garraf (un 5,4%) i on menys ha crescut ha estat a Osona (0,3%).

Pel que fa a l’Alt Penedès ha incrementat un 1,9%. Les empreses del sector terciari van augmentar a totes les comarques, a excepció del Moianès. Aquest creixement del nombre d’empreses de serveis va oscil·lar entre el 0,8% de l’Alt Penedès i el 4,4% del Garraf. El teixit d’empreses industrials va augmentar a totes les comarques, excepte al Berguedà i a Osona, destacant com a més intens el creixement del Garraf, amb un 3,8%. Pel que fa a la construcció, va ser el sector que més va créixer entre les comarques barcelonines, a excepció del Berguedà, l’Alt Penedès, el Bages i Osona.

y Alt Penedès

y Garraf

y Empreses del Garraf, IVT 2016

p Font: Informe territorial de la demarcació de Barcelona

p Font: Informe territorial de la demarcació de Barcelona

Juliol - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

ACTUALITAT

L’atur cau un 14,5% al Gran Penedès, on el juny es van registrar 21.033 desocupats La taxa d’atur va baixar fins al 15,76% al nostre territori just iniciat l’estiu. El Baix Penedès, però, encapçala la llista de comarques amb més atur de Catalunya Lídia Oñate L’estiu va començar amb bons registres d’atur al Gran Penedès.

Amb una davallada del 14,5%, les llistes d’atur es van reduir fins als 21.033 desocupats, una xifra a la qual no s’arribava des de feia diversos anys. A 30 de juny de 2017, la taxa d’atur se situava en un 15,76%, una dada positiva si tenim en compte que al nostre territori es troba una de les comarques amb més atur de Catalunya. Amb una taxa del 20,37%, el Baix Penedès es manté entre les comarques que pateix més atur, seguit del Montsià (16,23%) i l’Anoia (15,95%). Ben al nord se situen les comarques que registren una menor taxa d’atur com són la Cerdanya (6,29%), l’Aran (6,88%) i el Pallars Sobirà (8,24%).

Tanmateix, la regió baixpenedesenca ha aconseguit reduir l’atur en 896 persones el darrer any, fet que s’ha traduït en un 10,87% menys de desocupació,

que afecta 7.345 persones. Entre els municipis amb més atur es troben El Montmell (28,16%) i Bonastre (23,05%), mentre que a la parta baixa de la taula se situen Llorenç del Penedès (12,11%) i Banyeres del Penedès (15,13%).

Les llistes d’atur de l’Alt Penedès van patir un descens notable durant el darrer any.

LA CERDANYA I EL BAIX PENEDÈS, CARA I CREU DE L’ATUR A CATALUNYA El passat mes de juny va acabar amb 5.424 persones a l’atur, un 17,06% menys que el mateix període de l’any anterior. En números absoluts es va traduir en 1.116 aturats menys, segons dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat

y Taxa d’atur comarcal al Gran Penedès i nombre d’aturats

Alt Penedès Baix Penedès Garraf

de Catalunya. Amb aquesta davallada, l’Alt Penedès recupera la taxa d’atur de fa gairebé una dècada, situada en el 12,24%.

Entre els municipis que menys atur van presentar al juny es troben les Cabanyes (6,83%), Vilobí del Penedès (7,45%), Torrelavit (7,60%) i Castellví de la Marca (7,85%). Per contra, els que es mantenen amb taxes elevades són Torrelles de Foix (21,13%), Pontons (19,30%) i Mediona (17,69%).

En el cas del Garraf, la millora de l’economia ha permès reduir les llistes d’atur en 1.169 persones, un 12,39% menys que el juny de l’any anterior. Destaca el gran descens a Sant Pere de Ribes, on el passat mes de juny es van comptabilitzar 2.222 persones menys a l’atur que el mateix període de l’any anterior. Els municipis amb menys població, Cubelles i Olivella, registren la taxa d’atur més elevada de la comarca, situada en un 16, 15%, mentre que Sitges manté la taxa d’atur més baixa, del 10,83%.

y L’atur al Gran Penedès. Juny 2017

MUNICIPIS El Montmell Bonastre Santa Oliva La Bisbal del Penedès Calafell Albinyana Torrelles de Foix Cunit Bellvei El Vendrell Sant Jaume del Domenys Pontons Masllorenç Mediona L’Arboç Cubelles Olivella Sant Pere de Ribes Vilanova i la Geltrú Banyeres del Penedès Canyelles Castellet i la Gornal Santa Margarida i els Monjos Sant Quintí de Mediona Gelida Vilafranca del Penedès Llorenç del Penedès Olèrdola Avinyonet del Penedès Sant Llorenç d’Hortons Sant Martí Sarroca Sitges El Pla del Penedès Olesa de Bonesvalls Sant Pere de Riudebitlles La Granada Puigdàlber Sant Cugat Sesgarrigues Pacs del Penedès Subirats Sant Sadurní d’Anoia Font-rubí Santa Fe del Penedès Castellví de la Marca Torrelavit Vilobí del Penedès Les Cabanyes

TAXA D’ATUR

28,16 23,05 22,91 22,73 22,06 21,75 21,13 21,06 20,74 20,08 19,35 19,3 18,31 17,69 16,43 16,15 16,15 15,73 15,2 15,13 14,61 14,4 14,36 14,12 13,68 13,44 12,11 11,68 11,62 11,5 11,21 10,83 10,64 10,47 10,38 10,28 10,04 9,91 9,69 8,84 8,7 8,42 8,02 7,85 7,6 7,45 6,83

ATURATS

DIF. 2016

138 45 284 284 1.680 164 179 745 155 2.949 175 31 35 108 400 831 199 1.852 4.159 175 250 112 420 129 417 2.300 116 166 74 111 148 973 61 70 92 87 21 36 35 118 482 46 14 59 46 30 32

-4,17 -18,18 -13,41 -15,98 -8,05 -13,23 -15,57 -11,52 -2,52 -11,76 -13,37 -40,38 -7,89 -22,30 -9,71 -10,55 -17,77 -16,65 -10,04 -16,67 -14,68 -20,00 -12,13 -22,75 -10,71 -19,16 -6,45 -15,74 -14,94 0,00 -3,90 -13,43 -15,28 -20,45 -17,12 -26,89 -12,50 -30,77 -22,22 -6,35 -17,47 -25,81 -17,65 -15,71 -17,86 7,14 -13,51

p Font: Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

7

ACTUALITAT

Alcaldes del Penedès veuen amb bons ulls el model de la vinyeta per reduir l’afectació dels peatges al territori Pel Baix Penedès i el Garraf passa la C-32, una de les autopistes amb el peatge més car d’Espanya redacció

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va presentar el passat 12 de juliol el nou model de gestió de la xarxa viària catalana basat en el model de la vinyeta, que permetrà aixecar totes les barreres de peatge a Catalunya a partir de gener de 2019.

Amb aquest model es vol alliberar més de 300 milions d’euros l’any de recursos pressupostaris que actualment es destinen a pagar peatges a l’ombra (uns 200 milions), a manteniment de carreteres (70 milions) i a bonificacions

de peatges (45 milions). Segons el Govern, aquest estalvi permetrà destinar recursos econòmics a millorar el transport públic, modernitzar la xarxa viària i renovar el parc de vehicles. Aquest és un sistema que ja funciona a bona part d’Europa, tant per a vehicles lleugers com per a pesants.

La vinyeta catalana consistirà en una tarifa plana anual per a tots els vehicles (xifrada entre uns 40 i 110 euros), que podran utilitzar totes les vies d’altes prestacions, amb una clàusula d’excepcionalitat per a aquells que circulen poc.

Amb aquest nou sistema s’acabarà amb els actuals greuges entre

Ametller Origen rep el premi Impacte 2017

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va premiar el passat 19 de juliol l’empresa penedesenca Ametller Origen en la categoria de comunicació comercial per la seva contribució a la millora de l’alimentació i salut de les persones. En una primera fase, va ser el jurat dels premis Impacte, membres actius de l’avantguarda de la comunicació com Ogilvy, Ulled Comunicació i Havas Media, qui va seleccionar Ametller Origen com a nominat als premis, i el reconeixement final ha estat només a través de votació popular. Segons expliquen des de l’empresa penedesenca, “la comunicació d’Ametller Origen té com a objectiu fer pedago-

gia sobre hàbits d’alimentació saludables als seus clients: començant a les seves botigues, on els productes es troben categoritzats segons la piràmide alimentària; i estenent-se a les visites als seus camps i obrador de productes elaborats, la revista, els tallers i xerrades de cuina i nutrició, esdeveniments a botiga sobre esport i alimentació, contingut a les xarxes socials i fins a panells de tast i projectes de cocreació”.

A més, s’ha tingut en compte la tasca de la Fundació Ametller Origen, que vol promoure hàbits de vida saludable, a través de l’esport i el programa d’educació nutricional “Menja sa en família”, adreçat als nens d’escoles de Catalunya.

territoris que paguen més que altres, entre corredors amb vies de peatge i d’altres sense i amb preus per quilòmetre diferent.

Diversos alcaldes del Penedès i el Garraf s’han mostrat a favor d’aquest model, però reclamen al Govern de la Generalitat que “apliqui mesures urgents que aju-

din a pal·liar els efectes negatius que comporten els peatges a les nostres comarques”, tal com van manifestar els alcaldes de Sitges, Miquel Forns, Cubelles, Rosa Fonoll, i Cunit, Montse Carreras.

D’altra banda, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va destacar que “hi ha terri-

toris com el nostre que estan fortament afectats pels peatges, fet que perjudica l’economia de famílies i empreses”. En aquest sentit, la primera tinent d’alcaldia de l’Ajuntament del Vendrell, Eva Serramià, afegia que “eliminar els peatges farà que els nostres territoris siguin més competitius”.

8

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

ACTUALITAT

La responsabilitat social: un valor intangible per treballar a les empreses del Gran Penedès La Federació Empresarial del Gran Penedès va presentar el passat 5 de juliol el primer estudi sobre la cultura d’empresa al nostre territori

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va signar el passat 13 de juliol una quinzena de crèdits amb ajuntaments de la demarcació per 29,79 milions d’euros, dels quals 1,18 són subvencionats. Entre ells es troben dos consistoris del Gran Penedès: Vilafranca del Penedès i Cubelles. L’alcalde vilafranquí, Pere Regull, va rubricar un crèdit per valor de 2.325.000 euros, dels quals 101.834,23 euros estan subvencionats per la Diputació.

Lídia Oñate Per primera vegada, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha decidit posar el focus d’atenció en la cultura d’empresa i analitzar com repercuteixen els valors intangibles en les companyies del nostre territori.

De l’estudi que ha elaborat la consultora Institute Intangibles es desprèn que l’orientació al client, en especial la gestió regular de queixes i reclamacions, és el més valorat per part dels directius de les empreses del Gran Penedès.

Per contra, la sostenibilitat i, en concret, la responsabilitat social, és l’àrea de gestió menys valorada i, per consegüent, la que es recomana treballar en el futur. Aquestes són algunes de les conclusions que es van apuntar durant la presentació de l’estudi, en el qual ha participat una onzena d’empreses del Gran Penedès i una trentena de persones de diferents sectors i àmbits de les pròpies empreses.

Per dur a terme l’estudi s’han avaluat deu indicadors: comunicació estratègica i objectius; lideratge i presa de decisions; alineament inter-departamentals i gestió d’equips; formació contínua i desenvolupament humà; autonomia i participació (empoderament cultural); integració, motivació i compromís; responsabilitat social; rendició de comptes; qualitat, millora contínua i

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

VILAFRANCA I CUBELLES SIGNEN CRÈDITS AMB LA DIPUTACIÓ

innovació i orientació al client.

Emilio Moral, director del Programa de Cultura d’Empresa de l’Institute Intangibles, destacava que “cal treballar el salari emocional i això no només vol dir conciliació familiar, sinó analitzar les preocupacions personals i professionals dels treballadors”.

Per la seva banda, el vicepresident de la FEGP, Santi Carda, va comentar que al llarg de la seva trajectòria sempre havia considerat “dos tipus de salaris: l’habitual, el dels treballadors, i l’emocional, amb el qual entren en joc valors com el treball en equip i l’humà, és a dir, que la gent s’identifiqui amb els valors de l’empresa”. Per aquest motiu, Carda va defensar la necessitat de posar sobre la taula la cultura de les empreses del territori i analitzar els diferents factors que intervenen per millorar de cara al futur.

y Anàlisi dels deu indicadors sobre cultura d’empresa

En l’altre cas, l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, va signar un crèdit per valor d’1.789.095,53 euros, dels quals 68.164,78 euros estan subvencionats.

Segons la Diputació de Barcelona, els ajuntaments poden obtenir una línia de préstecs per a inversions a un tipus d’interès preferencial gràcies al conveni entre l’ens i Banc Sabadell. Al llarg de tot l’any passat, la Diputació va signar crèdits per valor de 95,54 milions d’euros, dels quals 4,55 estaven subvencionats per la corporació. p Font: Institute Intangibles

Es busca DPO Pocs mesos abans de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades, la nova norma europea que unificarà les diferents legislacions nacionals actuals, cada cop és més gran la inquietud per concretar exactament com és aquesta figura que ha de vetllar pel compliment de les polítiques de protecció de dades dins les organitzacions i que ha estat batejat com a Delegat de Protecció de Dades, en anglès Data Protection Officer, per això les sigles DPO. I és que els terminis es van cremant i la llei que ha

de derogar l’actual LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades 15/1999), de moment ni es coneix ni se l’espera, almenys en pròximes setmanes. I això que s’anunciava per l primer trimestre de l’any 2017. Ara hi ha ja qui fins i tot posa en dubte que estigui aprovada i en marxa abans del 25 de maig del 2018. Això deixa molts punts de la norma en una situació de provisionalitat que angoixa els professionals de la protecció de dades. Un d’ells, és la figura del DPO. Ara mateix, el tema no pot estar més obert. Pot ser

una persona física o jurídica, interna o externa, sense cap formació concreta i excloent, però amb experiència i coneixements específics demostrables. El DPO incorpora una càrrega normativa important, amb una gran responsabilitat, però també se li exigeix un gran component ètic i de lideratge.

El DPO ha de saber aportar al responsable o encarregat del tractament, coneixements jurídics, informàtics, de gestió de riscos i anàlisi de processos, així com un coneixement profund de la seva organització.

Tot i la importància que té el DPO al nou Reglament General, no tothom està

obligat a disposar d’aquesta figura. En principi només és necessari: • Quan el tractament el dugui a terme una autoritat o un organisme públic (tret de jutjats i tribunals).

• Quan el tractament requereix l’observació habitual i sistemàtica d’interessats a gran escala.

• I quan el tractament té per objecte categories especials de dades personals o dades relatives a condemnes o infraccions penals.

El tema que espera més concreció és definir què és gran escala i què és observació habitual o sistemàtica, que pot ampliar o limitar l’abast d’acció del DPO.

Perquè el fet que algú vetlli pel bon compliment del tractament de dades personals dins una empresa és conegut i, de fet, sempre recomanable, i és el que fem des de fa anys empreses com Aislopd.

D’altra banda, que calgui una determinada certificació, com sembla que serà, també ajudarà a professionalitzar el sector. La importància que el tractament de dades personals ha assolit en l’economia digitalitzada d’avui dia, mereix una gestió òptima i generalitzada. Per tant, caldrà seguir fent pedagogia de la protecció de dades.

Juliol - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

EMPRESA

La família Raventós declara Unipost en concurs de creditors

Gedia España rep un premi a la productivitat

L’administració concursal pagarà la nòmina als 3.500 empleats de l’empresa, que deu 50 milions d’euros Josep Maria Roca L’empresa Unipost, fundada al 2002 i gestionada per uma branca de la família Raventós va presentar el passat 18 de juliol concurs de creditors en el jutjat mercantil 7 de Barcelona. L’empresa manifesta que “les circumstàncies del mercat i una particular aplicació de la regulació del sector postal” són les causes que han fet prendre aquesta opció al consell d’administració, ja que “les dificultats financeres només poden ser salvades amb els beneficis de la declaració de concurs de creditors”.

Unipost fa sis anys que declara números vermells amb pèrdues acumulades de 23 milions i uns deutes de 50 milions. El millor any va ser el 2015 en què només va perdre 2 milions; però al 2016 va duplicar els números negatius.

Al 2015, l’accionariat va perdre la presència d’un soci, Deustche Post, que es va vendre les accions a la família. La recuperació del 37% de les accions que tenia l’empresa alemanya va fer que el 97% de les accions estigui actualment en mans de la família sadurninenca.

Els deutes principals d’Unipost són amb la plantilla, uns 3.500 treballadors a Espanya, a qui es calcula que es deuen uns cinc milions; els bancs, que s’haurien negat a tornar a refinançar el deute pels continus incompliments en els pagaments i la Hisenda Pública, a qui deu 5,4 milions, xifra que apareix en el llistat de morosos publicat pel ministeri.

A tots ells cal afegir bona part

Opinió

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

dels proveïdors, als quals es calcula que es deu una quantitat similars als altres sectors damnificats.

La facturació de l’empresa està caient en picat: l’any passat un 9% per un total de 78,3 milions, incapaç de fer front a la competència de Correus. Amb tot, les pèrdues

L’EMPRESA BUSCA INVERSORS PER GARANTIR-NE LA VIABILITAT d’Unipost ja fa anys que s’arrosseguen, i en els darrers temps, els incompliments amb els pagaments als empleats han estat freqüents.

Tanmateix, l’administració concursal d’Unipost va anunciar als treballadors que cobraran a principis d’agost els salaris que els deuen corresponents als 30 dies anteriors a la presentació del concurs de creditors. La resta del deute salarial, que és d’uns 6 milions d’euros,

haurà de ser assumit pel Fons de Garantia Salarial (Fogasa). L’administrador concursal, l’advocat Agustín Bou, va mantenir el dimecres 26 de juliol una reunió preliminar amb els representants dels treballadors, als quals va emplaçar a una nova trobada al setembre.

Després de la declaració concursal, la direcció d’Unipost aposta per la continuïtat i, segons fonts properes, estaria preparant un pla de viabilitat que passaria per una profunda reestructuració, i una redefinició estratègica del negoci. La família Raventós fa temps que cerca nous socis inversors per potenciar l’empresa però, de moment, no n’ha trobat cap.

L’empresa, de moment, manté la seva operativitat i funciona normalment. Així ho han confirmat treballadors consultats per Penedès Econòmic que afirmen no tenir més informació. Unipost és –dins el Gran Penedès- a les localitats de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, , Sant Sadurní d’Anoia, Sant Pere de Ribes, Cubelles i Sitges, segons el buscador oficial de la seva pàgina web.

Hi ha esperança Aquests últims mesos he tingut la sort de poder compartir grans moments i converses amb representants de diferents associacions d’àmbit local, principalment amb associacions de comerciants de barris de diferents municipis.

Hi ha un comú denominador en tots els seus representants: l’empenta.

El seu entusiasme, el seu desig d’aportar quelcom al seu entorn, les seves ganes

de què els negocis locals siguin competitius i exitosos.

I no ja per un tema merament egoista, que per altre banda seria lícit, sinó que fins i tot en alguns casos ho fan de manera plenament desinteressada, per veure créixer el seu barri, els seus companys/excompanys, els seus veïns. És part d’aquesta idea d’economia col·laborativa que ha experimentat un important auge arran de

L’empresa Gedia España, amb fàbrica i seu a Santa Margarida i els Monjos, va rebre el premi CIAC (Clúster de la Indústria de l’automoció a Catalunya) en reconeixement a l’alta productivitat industrial que constata i que han estat un dels pilars del creixement constant i sòlid de la companyia al nostre país. Els premis CIAC –que celebraven la segona edició-

EL NEGOCI DE L’EMPRESA PENEDESENCA CREIX PER SOBRE DEL 5% ANUAL reconeixen l’excel·lència en el sector de l’automoció.

L’acte de lliurament es va fer el passat 29 de juny dins el “Miting d’auto”, la nit de l’automoció a Catalunya, en el sopar celebrat a la Casa Llotja de Mar, a Barcelona. A l’acte hi van assistir més de 250 persones, entre les quals la iguala-

la crisi econòmica que hem patit i que ha fet que mirem al nostre voltant i ens fem partíceps emocionals del èxits i dels fracassos d’allò que ens envolta. D’aquí el creixement dels productes de Km 0 i una idea general que és millor donar feina al del costat que a un que està a desenes o a centenars de kilòmetres.

Els diferents canvis econòmics i socials ens estan fent canviar en molts sentits, i cada vegada es polaritzen més dues maneres

dina Àngels Chacón, directora general de Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Enguany, també s’ha guardonat l’empresa Densa Barcelona premiada com a millor empresa de l’any per la seva capacitat tecnològica i d’innovació en un any en què fa el 25 aniversari i ha augmentat les vendes; Ficosa Internacional, premi a la millor estratègia d’innovació i Funderia Condals, premi al millor pla d’internacionalització.

L’any 2016, la xifra en productivitat de Gedia España ha evolucionat de manera positiva amb un creixement que se situa per damunt del 4% i una facturació situada al voltant dels 75 milions d’euros.

Gedia España fabrica més de 50 milions de peces que subministra a més de 90 plantes de clients en més de 20 països.

La competitivitat, basada en l’alta productivitat i una localització estratègica, permeten a l’empresa mantenir un creixement sostenible anual per damunt del 5 per cent, amb la perspectiva d’assolir els 100 milions d’euros de facturació l’any 2020.

de funcionar per part de la societat: - La globalització, l’expressió més crua del capitalisme sense escrúpols en la qual les persones no som més que un mitjà per aconseguir un fi: que els socis/propietaris guanyin més calers, sense que el medi ambient o la qualitat de vida de la societat i dels treballadors (estiguin en el país que estiguin) importin gaire.

- La localització, el treball a i per a l’entorn, l’em-

patia social, el “viu i deixa viure”, el retrobar-se a un mateix i estar en pau amb el que ens envolta.

Marxem de vacances optimistes i esperançats que estem a temps de fer d’aquest un món habitable on tots busquem més què podem fer per al nostre entorn que no pas què en podem treure. Sempre hi haurà un reducte d’allò de “homo homini lupus”, però entre tots podem fer que sigui una anècdota.

Bones vacances.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

11

ACTUALITAT

El Penedès, la segona regió amb la renda per llar més alta de Catalunya

y Renda mitjana neta anual 2016

Segons l’Idescat, els penedesencs són els que menys dificultats tenen per arribar a finals de mes Lídia Oñate Amb 34.423 euros, la regió del Penedès (que engloba les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia), se situa com a segona zona de Catalunya amb més renda mitjana neta anual per llar, just per darrere de Barcelona (34.981 euros). A l’altra banda de la taula es troben les Terres de l’Ebre, que tenen un 40% menys de renda per llar que Barcelona.

Tot i això, la mitjana de renda per persona al Penedès (12.443 euros) queda allunyada de les primeres posicions de la llista i és inferior a la de la mitjana catalana (12.660 euros).

Aquestes són algunes de les dades procedents de l’Enquesta de condicions de vida, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En aquesta pu-

blicació també es desprèn que el Penedès és la zona de Catalunya que menys dificultats pateix per arribar a final de mes. En concret, el 57,1% dels enquestats afirmen que ho fan amb dificultat,

GAIREBÉ LA MEITAT DELS PENEDESENCS AFIRMA PATIR ALGUNA PRIVACIÓ MATERIAL mentre que a les Terres de l’Ebre aquest percentatge ascendeix fins al 74,5%. Tot i això, gairebé la meitat de la població del Penedès (48,8%) admet patir com a mínim una privació material com,

per exemple, marxar de vacances. En aquest cas, el Camp de Tarragona és la que més es priva (59%).

L’estudi també fa incís en les prestacions socials que va rebre la ciutadania. Ponent i les Terres de l’Ebre són les regions que més en necessiten, amb el 73 i 75% de la població respectivament, mentre que al Penedès, el percentatge descendeix fins el 57,5%.

Per últim, una de les dades d’estudi de l’enquesta gira entorn de la despesa mitjana mensual que es produeix a l’habitatge principal. A Barcelona és on es destinen més diners (443 euros), mentre que a les Terres de l’Ebre la despesa mitjana a la llar és d’uns 224 euros. En el cas del Penedès, es manté a prop de la mitjana catalana (367 euros) amb una despesa de 367 euros al mes per fer vida a l’habitatge principal.

Àrea Metropolitana de Barcelona: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Penedès: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Comarques de Girona: Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Alt Empordà, Garrotxa i Ripollès. Camp de Tarragona: Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat. Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre.

Ponent: Noguera, Pla d’Urgell, Garrigues, Segrià, Urgell, Segarra. Comarques centrals: Solsonès, Bages, Berguedà, Osona i Moianès. Alt Pirineu i Aran: Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Val d’Aran. p Font: Idescat

12

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

EMPRESA

Banc Sabadell guanya 450,6 ME fins al juny, un 10% més, i millora marges

CaixaBank ha guanyat 839 milions des del gener

Els ingressos del negoci bancari del grup creixen un 3,5% i el marge d’interessos augmenta un 2,4% en termes interanuals Olga Aibar El Grup Banc Sabadell va assolir fins al juny del 2017 un benefici net de 450,6 milions d’euros, fet que suposa un 10,0% més que en el mateix període de l’any passat, gràcies al sòlid creixement del 3,5% dels ingressos del negoci bancari del grup (marge d’interessos + comissions netes).

El marge d’interessos creix un trimestre més un 1,3% intertrimestral i un 2,4% interanual a tipus constant, fins als 1.936,9 milions d’euros, mentre que el marge de clients s’incrementa fins al 2,81% (2,77% en el trimestre anterior) gràcies a la caiguda en el cost dels recursos.

S’INCREMENTA LA RÀTIO DE COBERTURA D’ACTIUS PROBLEMÀTICS FINS AL 54% El total de recursos de clients de fora de balanç puja fins als 43.997 milions d’euros el juny del 2017 i creix un 17,2% respecte a l’any anterior (creix un 5,1% en termes intertrimestrals). El patrimoni en fons d’inversió, que el 30 de juny del 2017 se situa en 25.943 milions d’euros, representa un increment del 22,8% interanual (8,3% intertrimestral).

Opinió

El juny del 2017, els recursos de clients en balanç totalitzen 135.928 milions d’euros i presenten un increment interanual del 3% (1,8% ex TSB), a tipus de canvi constant, i un creixement trimestral del 2,4%. Els saldos de comptes a la vista superen per primera vegada els 100.000 milions d’euros. En tancar el juny se situen en 99.512 milions d’euros.

L’activitat comercial ha mantingut un ritme intens la primera meitat de l’any, fet que s’ha traduït en la captació de 285.883 clients fins al juny. En total, s’han captat més de 209.000 clients particulars, 133.830 nòmines i 76.553 empreses. El crèdit al consum ha crescut un 18,3% respecte a l’any passat, fins als 623 milions d’euros del gener al juny del 2017, amb un augment del número d’operacions del 18,7%. En préstecs hipotecaris, la pujada del volum ha estat del 13,4%, fins als 1.709,2 milions d’euros.

El número de contractes ha crescut un 8,5%.

Les quotes de mercat segueixen millorant en totes les rúbriques durant el segon trimestre respecte a l’any anterior. En empreses, en tancar el juny, destaquen l’operativa de TPVs, on la quota de Banc Sabadell s’incrementa fins al 14,97% respecte al 13,89%, i l’operativa per a exportació, que se situa en el 13,20% des de l’11,02%. També augmenta la quota de crèdit fins a l’11,30% des de l’11,02%. Els ingressos de les operacions de Sabadell United Bank i BanSabadell Vida incrementaran la ràtio de cobertura d’actius problemàtics fins al 54% (52% excloent-ne les clàusules sòl), fet que al futur permetrà posar fi a les pèrdues en la venda dels actius adjudicats.

Per la seva banda, la ràtio de cobertura de dubtosos se situarà en el 52,9% i la ràtio de cobertura d’adjudicats en el 55,1%.

Observem l’Objecte

L’Objecte és allò que observem, tenim al davant i que coneixem pels sentits o per l’enteniment. Tenim, obtenim, fem, desitgem objectes, o els prenem a la fi d’una acció o ens costen un esforç. Els objectes tenen esDOLORS MARÍN TUYÀ tructura estable, permanent, funcional, útil i valuosa.

Consultora Dels molts objectes que ens Especialista en Psicologia Clí- vénen a les mans, conservem nica i Comunitària. aquells que ens funcionen, Màster Investigació en Psico- ens són necessaris o ens logia de la Salut. agraden.

Segons el Model Global de la realitat de Lluís Maria Xirinacs, l’Objecte no és la realitat, n’és part i objectivitat no equival a veritat.

Quan objectivem o diem que parlem objectivament, ens considerem objectius o definim i perseguim objectius, anunciem que ens allunyem de la subjectivitat, consciència, sentiments i reflexions pròpies de qui observa a fi de cosificar, és a dir, fer que allò tingui

CaixaBank va aconseguir un benefici de 839 milions entre els mesos de gener i juny, un 31,6% més que en el mateix període d’un any abans.

El fort increment, que supera les previsions del mercat, es deu a la integració del banc portuguès BPI el passat mes de febrer, que va contribuir en 77 milions als comptes de Cai-

CAIXABANK VA MILLORAR EN UN 31,6% EL SEU RESULTAT RESPECTE A L’ANY PASSAT xaBank després de reduir 106 milions de costos de reestructuració, i també a la millora dels seus ingressos bancaris.

El seu marge brut, el que millor reflecteix el principal negoci bancari, va experimentar una millora del 5,7%, fins als 4.280 milions d’euros. Per la seva banda, els ingressos bàsics del negoci bancari (marge

caràcter d’objecte. En canvi objectem o considerem objectable quan ens oposem, combatem o rebutgem alguna cosa. O dit d’altra manera, quan fem, responem o refutem una objecció.

Són Objectes: Estructura. Complexitat. Complexió. Xarxa. Trama. Textura.

Text. Espai físic i social. On. Situació. Posició. Ubicació. Lloc. Identitat. Camp.

Constant. Alienació. Institució. Constitució. Patrimoni. Cos. Cosa. Element.

Exterior. Memòria. Cultura establerta. Estabilitat.

d’interessos, comissions, ingressos del negoci d’assegurances de vida risc i resultat per posada en equivalència de SegurCaixa Adeslas) han augmentat un 20,6% en el grup i un 11,8 % a CaixaBank, cosa que permet compensar els menors resultats derivats d’actius i passius financers.

El marge d’interessos ha crescut un 15,1% en el primer semestre, fins als 2.349.000€ (un 6,9% més si no es té en compte la integració de BPI); les comissions se situen en 1.252.000€ (+23,9%, un 12,4% més sense BPI), i els ingressos i despeses emparats per contractes d’assegurança o reassegurança han crescut un 66,7% fins als 233 milions.

La ràtio de capital de qualitat amb plena implantació de Basilea III es va situar al tancament del semestre en l’11,5%, en línia amb els objectius del pla estratègic a 2018 de l’entitat. Es preveu que la solvència es mogui en una forquilla entre el 11% i el 12%. Pel que fa a la morositat, s’ha reduït al 6,5%, enfront del 6,9% de desembre.

Equilibri. Sistema establert.

Documents. Monuments.

Relació estable. Contracte. Pacte. Signe d’identitat.

Referència. Quelcom. Això.

Part. Partícula. Particular.

Límit. Frontera. Obstacle.

Barrera. Oposició. Privacitat. Privació. Empresonament. Captivitat. Objectivitat.

I finalment, després de tantes coses, tornem a la nostra subjectivitat, parem l’orella al nostre dins, i aprenguem a conèixer aquest nostre tot i res indeterminat, inspirador, indefinit, am-

bigu i consentim-li algun equívoc. Observem-ne les rareses curioses, els senyals indefinits, no formulats, desdibuixats, aproximats, perquè és en aquest no res vibrant i oscil·lant on giravolten les ones, on nien les llavors fecundes i amb potencial fructífer, el desig i el que volem en esborrany o esbós. Res millor que anar aprenent a ser conscients de la nostra plenitud meravellosa, prodigiosa, màgica i renovadora en un ecosistema mental sostenible i reciclable.

Juliol - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

EMPRESA

Caprabo situa el seu punt de mira estratègic al Gran Penedès

Impuls per créixer a quatre empreses de l’Alt Penedès

Des de 2011, la cadena catalana ha intensificat el model de franquícies, que ja representen el 28,6% del total de botigues

redacció

Lídia Oñate La cadena de supermercats catalana Caprabo ha intensificat la seva presència al Gran Penedès els darrers sis anys. Per a la companyia ha esdevingut un territori estratègic gràcies a la bona acollida del model de franquícies, que ha anat en augment des que Caprabo comencés a apostar-hi el 2010. Actualment, al Garraf s’hi ubiquen vuit establiments, al Baix Penedès, quatre, i a l’Alt Penedès, dos. L’augment de població, xifrat en un 13% entre els anys 2015 i 2016, i l’oferta de municipis de més de 2.000 habitants a la zona penedesenca han fet decantar la balança de Caprabo en favor del Penedès per reforçar la seva xarxa d’establiments. En total sumen

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

catorze, dels quals quatre són franquícies sota la mateixa marca.

“Això ens obliga a ser més exigents amb els franquiciats perquè són ambaixadors de la nostra marca”, explica Claudi Estévez, director

AMB LES ÚLTIMES OBERTURES, EL GRAN PENEDÈS SUMA CATORZE ESTABLIMENTS CAPRABO de franquícies de Caprabo. Entre els aspectes que més valoren des de l’empresa destaquen “l’experiència, la confiança i el tracte amb la gent, és a dir, que siguin

capaços de transmetre els valors de la marca”. Tanmateix, Estévez admet que el perfil de franquiciat acaba sent molt variat: des de famílies que aposten per muntar una empresa d’aquest tipus a persones en desocupació que aprofiten aquesta oportunitat de negoci. De cara al que resta d’any és previst que s’obri una quinzena de botigues noves, que se sumaran a les 322 que ja té Caprabo, 52 de les quals són franquícies.

Un dels nous models que ha crescut més els darrers dos anys ha estat el de Caprabo Ràpid. Es tracta d’uns establiments pensats per a grans ciutats, que tinguin molta densitat de població. El darrer any la facturació de les seves botigues va incrementar-se un 21% i esperen mantenir l’èxit amb l’obertura de nous establiments.

Reaccions a l’adversitat Hi havia una vegada...

Una filla es queixava amb el seu pare sobre la vida. No sabia com seguir endavant i, cansada de lluitar, estava a punt de donar-se per vençuda. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre.

El pare, un reconegut xef, la va portar a la cuina. Va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre foc fort.

Quan el líquid estava bullint, va posar pastanagues a la primera olla, un parell d’ous a la segona, i alguns grans de cafè a la tercera.

La filla va esperar amb

impaciència, preguntant-se què estaria fent el seu pare.

Als vint minuts ell va apagar el foc, va posar les pastanagues en un recipient i els ous en un altre, va colar el cafè i el va servir en una gerra.

Mirant a la seva filla, li va preguntar: -Estimada, què veus?

-Pastanagues, ous i cafè -va ser la resposta.

Li va demanar que toqués les pastanagues: estaven toves. Després li va dir que trenqués un ou: estava dur.

Finalment, li va demanar que tastés el cafè. Ella va somriure, mentre gaudia

Les empreses Automòbils Autocam, SL, de Vilafranca, Embotits d’Autor, SL, d’Ordal, AdhesivosTecnicos y Troquelados, de Sant Pere de Riudebitlles i Ibktropic SA, d’Olèrdola, van ser distingides el passat 6 de juliol amb el diploma que acredita la seva participació al programa Accelera el creixement. La d’enguany ha estat la cinquena edició d’una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona i PIMEC amb l’objectiu que les pimes que participin obtinguin un pla de creixement i d’acció de la seva empresa i les eines de suport per realitzar-lo. En aquesta ocasió, 48 empreses de la província, entre les quals n’hi havia quatre de l’Alt Penedès, van tenir l’oportunitat d’impulsar el seu desenvolupament amb el suport dels Centres Locals de Serveis a les Empreses.

El president de PIMEC, Josep González, es mostrava

el ric aroma de la beguda.

Humilment, la jove va preguntar: -Què vol dir això, pare?

-Aquests tres elements -va explicar ell- s’han enfrontat a la mateixa adversitat: l’aigua bullint, i cada un ha reaccionat en forma diferent. La pastanaga, forta i dura, es va tornar dèbil, fàcil de desfer. L’ou era fràgil; la closca fina protegia el seu interior líquid, que després d’estar a l’aigua bullint es va endurir. Els grans de cafè van transformar a l’aigua, convertint-la en la rica beguda que et reconforta i s’escalfa. Què ets tu? -li va preguntar el cuiner a la seva filla-.

satisfet pels resultats i va assenyalar que “per reforçar el nostre teixit productiu hem de contribuir perquè les empreses creixin, generin més riquesa i més llocs de treball”.

Per la seva banda, la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació, Sònia Recasens, va posar en valor la tasca realitzada pels 98 Centres Locals de Serveis a les Empreses que “durant l’any 2016 han atès més de 34.000 empreses, ajudant a la creació de 3.400 noves empreses i més de 5.400 llocs de treball”. Recasens va remarcar la importància del teixit productiu vinculat amb el sector industrial, atès que 29 de les 48 empreses que han participat al programa es dediquen a aquest sector. “Hem d’afrontar, tant el sector públic com el privat, el repte del relleu generacional i la progressiva digitalització de la indústria que suposa el fet d’adaptació a la indústria 4.0 i que el 14% dels treballadors tenen 55 anys o més”, va puntualitzar.

Quan els problemes truquen a la porta, ¿ets pastanaga, ou o gra de cafè?

Conegut relat que ens mostra diferents actituds a l’hora d’afrontar qualsevol dificultat.

La pastanaga, que sembla forta però es torna feble quan l’adversitat la toca.

L´ou, el cor mal·leable s’endureix davant les penes.

I el gra de cafè, que canvia l’aigua bullent, l’element que li causa dolor.

El qui és com un gra de cafè, reacciona millor quan les coses es posen pitjor.

De fet, el gra fa canviar l’aigua calenta, precisament

la circumstància que li fa mal. Quan l’aigua s’escalfa, el gra allibera la fragància i el sabor. Si ets com el gra de cafè llavors, quan les coses han arribat al seu pitjor moment, tu comences a millorar i canviarà la situació creada al voltant teu.

Quan alguna cosa no surt com esperàvem, cal recompondre i traçar un pla B, o C o D ... Un fracàs és transitori, una nova oportunitat per triar un altre camí que probablement serà molt millor. Confia en tu i recorda: No és el que passa sinó com reaccionem al què ens passa.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

15

EMPRESA Jordi Ventura, director general d’AISLOPD

“Estem orfes de la cultura del tractament de la informació” Lídia Oñate Procedent del món del màrqueting, el vilafranquí Jordi Ventura va decidir apostar fa uns anys per un nínxol de mercat a l’alça que any rere any genera més moviment econòmic arreu del món.

La protecció de dades ha anat en augment amb l’explosió dels negocis online i les xarxes socials i, actualment, ha esdevingut un servei indispensable per a qualsevol empresa. Ventura és el director general d’AISLOPD, una empresa que s’ha especialitzat en el sector de la protecció de dades, que properament s’haurà d’adequar a les novetats que requereix la normativa europea, entre les quals destaca el dret a l’oblit, la desaparició del consentiment tàcit i la comunicació d’incidències i fugues d’informació.

Les empreses del territori són prou conscients de la importància de la protecció de dades?

La percepció que se’n té ha crescut els darrers anys, però no tothom l’ha interioritzat a l’ADN de la seva empresa. D’alguna manera, estem orfes de la cultura del tractament de la informació. Per això, part de la nostra feina és ensenyar aquesta cultura abans de guanyar diners. La meva estratègia primer se centra a aconseguir que la gent entengui que això ha de ser una part de la seva manera de treballar com tancar la porta amb pany i clau o posar l’alarma.

Si tens tan clar que has de bloquejar l’smartphone, com és que no tens clar el tractament correcte de la informació de valor?

D’altra banda, també m’he trobat incoherències en la cultura preventiva del tractament de la protecció de dades. És a dir, persones que decideixen copiar i enganxar la informació sobre el tractament de dades que durà a terme la seva empresa, que inclouen a les seves pàgines web.

Ho fan per desídia o innocència? És una barreja de tot plegat.

D’una banda, l’empresari no vol invertir en una cosa per la qual considera que no obté cap retorn directe i de l’altra, la reticència al canvi. Ens trobem amb problemes per l’esforç que li suposa mo-

“HI HA MOLTA COMPETÈNCIA QUE DIU QUE FA DE TOT, PERÒ A L’HORA DE LA VERITAT NI TAN SOLS FA BÉ EL SEU PROPI TRACTAMENT DE DADES” dificar la metodologia de treball per ordenar casa seva. Però fem entendre que l’ordre també aporta rendibilitat i un valor diferenciador per als teus clients perquè veuen un procés darrere.

Un dels handicaps que tenen els serveis d’Internet és que en molts casos els clients no poden veure qui hi ha darrere de l’empresa. En el vostre cas, la proxi-

mitat juga un paper rellevant?

Sí, sens dubte. Ens agrada establir un calendari amb el client perquè l’empresari sàpiga que periòdicament anirem a la seva empresa a oferir el servei habitual. És important que la gent ens vegi. És una de les claus de l’èxit?

Primer cal complir la llei al peu de la lletra i explicar exactament quin tractament de la informació faràs. Això és ser pròxim.

Hi ha certa obsessió per aconseguir tot tipus de dades dels clients, però les empreses tenen el mateix zel per protegir-les que per obtenir-les?

L’obligació que tenen les empreses és dir-nos qui serà el propietari d’aquesta informació, quina és la finalitat o tractament que faran de les dades i si poden cedir aquestes dades a tercers per a fins que han de dir quins són.

Amb el creixement de dades de tot tipus a Internet, també va augmentar la demanda d’especialistes en protecció de dades.

Actualment, aquest nínxol de mercat viu una època de saturació o s’ha estabilitzat l’oferta? És cert que hi ha moltes empreses que ofereixen aquest tipus de servei, però de bons professionals encara n’hi ha pocs. M’agradaria que es creés una associació de professionals que es dediquen a la protecció de dades. En conec alguna, però les agafaria en pinces.

La competència en aquest sector és ferotge?

La competència hi ha sigut sempre, però els clients que ens conei-

xen ens valoren moltíssim. És cert que hi ha molta competència que s’ha format fa quatre o cinc anys i diu que fa de tot, però a l’hora de la veritat ni tan sols fa bé el seu propi tractament de dades.

Amb les dades de navegació dels usuaris i la geolocalització, es tendeix a la picaresca per aconseguir més vendes?

LES SANCIONS PER INCOMPLIR LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES OSCIL·LEN ENTRE ELS 900 I 601.000 EUROS Sí, cada vegada ens agrada més anar per feina. No ens agrada esperar i acceptem tot el que ens va dient la pàgina web on volem comprar. Per això, sovint acceptem cookies i després se’ns oblida deshabilitar-les. Un cop l’empresa té aquestes dades, els del departament de màrqueting fan una anàlisi del procés de compra del client i ajusten les dades per captar noves vendes. I cal recordar que precisament la llei dema-

na preservar el dret, l’honor i la intimitat de les dades personals.

La gent ha de saber quins són els seus drets contra les xarxes socials i les pàgines web. Per això, ara estem estudiant oferir un servei a particulars per així donar servei a la ciutadania. Hem de fer pedagogia amb l’usuari.

Si s’incompleix la llei, les sancions a Espanya són severes?

Les sancions oscil·len entre els 900 i 601.000 euros. Per a les empreses grans, les sancions acumulades podrien arribar a suposar el 4% de la seva facturació.

Cap a on evolucionarà el sector?

Anem camí de tenir un nou càrrec a les empreses: el DPO, és a dir, l’evolució del responsable de seguretat, la persona que executa les mesures de seguretat.

Encara evolucionarà més el negoci d’Internet i les xarxes socials. El sector es professionalitzarà més, sobretot amb la nova generació de joves que seran els qui ens contractaran els serveis directament.

Per això serà molt important que el sector estigui regulat per algun tipus de col·legi o estament que s’encarregui d’acreditar el bon servei i professionalitat de les empreses que s’hi dediquen.

16

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

L’ENTREVISTA

MARTÍ SOLÉ I BORDES

President de les fundacions Pinnae, Inglada Via i Mas Albornà

“La fusió de BMN i Bankia ha perjudicat els accionistes minoritaris”

La Plataforma en Defensa dels Accionistes Minoritaris de BMN, encapçalada per la Fundació Pinnae, estudia accions legals contra el procés de fusió de Bankia i BMN per infracció del dret de la informació i per lesió dels seus interessos. Per aquest motiu, el president de la Fundació Pinnae, Martí Solé, va reunir-se el 18 de juliol amb el president de BMN, Carlos Egea, per parlar sobre el valor de les accions acordat entre les dues entitats i per traslladar-li el malestar dels accionistes minoritaris sobre aquesta qüestió.

Olga Aibar

Martí Solé i Bordes (Vilafranca del Penedès, 1958) té una destacada trajectòria en el món del dret i una reconeguda sensibilitat social al Penedès.

Com a advocat, està especialitzat en dret privat, amb una àmplia experiència en dret dels negocis i, en particular, en qüestions financeres.

Durant més de vint-i-cinc anys ha col·laborat amb els departaments jurídics de diversos bancs i caixes d’estalvi.

Va formar part de diversos òrgans de govern d’empreses i entitats vilafranquines. Va ser membre del Consell d’Administració d’Aigües de Vilafranca (1987 a 1997), i de la Institució Cultural Montagut, SA (de 1989 a 1999, els cinc darrers anys com a president), membre del Consell Rector del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (de 2007 a 2016). Entre els anys 2013 i 2014 va ser president de Caixa Penedès.

Actualment presideix els patronats de la Fundació Especial Pinnae, de la Fundació Inglada Via i de Mas Albornà.

Què li va dir al president de BMN sobre la fusió durant la reunió que van mantenir?

Em va donar explicacions sobre la situació que ens havia dut fins a on som ara, però jo li vaig recordar que a mi els meus patrons, la Generalitat, que ens supervisa, i la societat del Penedès em demanaran explicacions, i jo no puc respondre dient que el president del banc em va dir això o allò. Està molt bé que m’ensenyi estadístiques de com cotitzen els bans a Europa, però la documentació oficial que jo tinc, d’això no me’n parla. Únicament em remeten als balanços consolidats a 31 de desembre de 2016, que és com no dir res o em diuen conclusions molt diferents.

Quina participació té la Fundació Pinnae a BMN? La Fundació Pinnae té un 4,3% d’accions de BMN. Al març o abril, abans que formalment s’acordés la fusió, el FROB va demanar a Société Generale que busqués ofertes per a BMN, a veure què trobava. Sembla ser, o així es va informar, que va sortir una oferta que estava entre 1.050 i 1.300 milions d’euros.

La diferència venia donada perquè BMN té un acord de comercialització d’assegurances amb Caser i el trencament d’aquest acord significa pagar-li una indemnització de 250 milions.

Quina entitat era?

No s’ha sabut mai. El FROB no

TOTES LES COSES QUE HAN PASSAT EN ELS DARRERS MESOS DURANT EL PROCÉS DE FUSIÓ S’HAN FET A LES NOSTRES ESQUENES

ho ha fet públic i, tot i que se li ha preguntat, el ministre d’Economia va dir que no ho diria i que no l’acceptarien, perquè consideren que les sinèrgies que provocaria la fusió amb Bankia determinarien un valor superior. Es va iniciar el procés i l’estudi per tirar endavant la fusió perquè el FROB va decidir que aquest seria el camí que s’havia d’emprendre. Es va crear dins del consell de BMN una mena de comissió delegada que tenia l’encàrrec de vetllar expressament pels interessos dels accionistes minoritaris, i nosaltres de seguida vam aixecar el dit i vam dir que volíem estarhi. No va poder ser.

Per què?

No hi havia cap accionista minoritari en aquesta comissió, la formaven només consellers independents. A més a més, el consell d’administració va encarregar una opinió imparcial a Alantra, però la comissió va demanar la seva a Deutsche Bank. Nosaltres vam demanar conèixer què deien aquestes opinions, i tampoc va ser possible. Per això ens queixem de manca de transparència.

Totes les coses que han passat en els darrers mesos durant el procés de fusió s’han fet a les nostres esquenes. En l’únic document oficial al qual hem tingut accés, que és l’acord del consell d’administració per iniciar la fusió, on es fixa el valor, no es dóna cap explicació sobre per què es paguen 826 milions d’euros i no 900 o 500. La informació oficial que tenim ara mateix sobre la taula és nul·la.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

17

L’ENTREVISTA La meitat de l’oferta del març.

El 26 de juny ens anàvem a dormir amb la notícia que els consells ja havien acordat la fusió, encara no se sabia el tipus de canvi que es produiria amb les accions, però dimarts al matí ja era conegut, i sortia que s’havia valorat BMN en 826 milions i que l’intercanvi seria una acció de Bankia per cada 7,8 accions de BMN. Nosaltres esperàvem una quantitat molt superior.

Aquell mateix dia vaig parlar amb el president de BMN, Carlos Egea, i em va dir que era tot el que s’havia pogut fer, que ens havia perjudicat molt tot el que havia passat amb el Banc Popular, que els atacs que havia tingut a borsa Liberbank, que és una entitat de volum similar a BMN, també ens havien perjudicat, i que això era tot el que hi havia.

Què penseu fer a partir d’ara?

Hem encarregat a un bufet d’advocats de Barcelona un dictamen perquè ens digui quines possibilitats hi veu des d’un punt de vista legal o judicial. No sabem què ens diran. Crec que tenim dos camins: Un seria una impugnació per qüestions formals, perquè no hem disposat mai de la informació necessària sobre els informes que es van fer durant el procés de fusió. El segon seria per motius de fons. S’ha d’investigar si, per part del FROB, l’accionista majoritari, s’ha actuat en benefici propi i en perjudici dels minoritaris. Amb el que sé, entenc que s’ha fet una operació molt bona per a Bankia i molt dolenta per a nosaltres, i crec que la meva obligació és fer el que pugui per evitar que això tiri endavant.

Quina va ser la reacció de les altres tres caixes fundadores de BMN? Curiosament van votar favorablement. Ho veien bé, però és clar, ells tenen informació que nosaltres no tenim perquè estaven al consell d’administració.

Fèlix Miró

Què li van dir des del Penedès davant de les notícies sobre la fusió i els seus efectes?

De moment no hi hagut reaccions del territori, o no se’ns han fet arribar. Suposo que tots estan a l’expectativa. L’únic estament oficial que ha reaccionat ha estat el nostre supervisor, la Direcció General de Política Financera de la Generalitat de Catalunya, que el mateix dimarts que es coneixia la decisió es va posar en contacte amb nosaltres per preguntar-nos què pensàvem fer, perquè ells tampoc ho veien clar.

En quin sentit?

Tots els diaris econòmics deien que les accions s’havien cobrat molt per sota de les expectatives.

Jo no puc dir que s’hagi fet una valoració barata, però tots els imputs que m’arriben és que ho ha estat. A mi em van dir que tant Deutsche Bank com Alantra creien que era un tipus de canvi raonable atesa la situació del mercat, però això no em diu gran cosa perquè el raonable pot tenir un cert marge.

HEM ENCARREGAT A UN BUFET UN DICTAMEN PERQUÈ ENS DIGUI QUINES POSSIBILITATS TENIM DES DEL PUNT DE VISTA LEGAL I JUDICIAL

Què hauria estat el valor “raonable” per a vosaltres?

El valor de les accions que nosaltres rebrem segons van cotitzar el dia 26 de juny eren 35.800.000 euros. No podem saber quins seran els beneficis que repartirà Bankia l’any que ve, però fixantnos en els que ha repartit aquest any, això voldria dir que nosaltres rebríem un dividend d’una mica menys d’un milió d’euros anual.

Cal suposar també que, en haver integrat BMN, el benefici general del banc creixerà i, per tant, també creixerà el dividend, i podrem arribar a quelcom més d’aquest milió d’euros.

Una bona notícia per a les finances de la Fundació Pinnae.

Nosaltres estem encantats que una inversió que teníem a BMN que no ens produïa res, de cop i volta, es transformi en un dividend d’un milió d’euros anual, amb els quals la fundació podrà fer moltes coses que fins ara no podia fer. Tanmateix, si el que ens hauria de correspondre no és un milió, sinó 1.300.000 per dir una xifra, no em vull quedar amb els braços plegats per què, en definitiva, estem parlant de diners que es gastaran a fer coses per al Penedès.

L’OPERACIÓ ESTÀ PLANTEJADA EN TERMES MOLT AVANTATJOSOS PER A BANKIA, I NO TANT PER ALS ACCIONISTES MINORITARIS DE BMN

Quina serà la prioritat?

La fundació tenia en el seu actiu unes accions de BMN valorades en uns 90 milions d’euros, dels quals es poden tornar uns 40, cosa que suposarà una clatellada al compte de resultats de 2017, però serà teòrica, perquè l’any vinent rebrem uns ingressos de l’entorn d’un milió d’euros anuals. Aquesta quantitat ens permetrà començar a pensar en convocatòries, programes socials, el que hauríem d’estar fent.

Recentment vau crear un blog minoritariosbmn.com.

Amb quina finalitat?

Vam obrir aquest blog com un canal perquè altres accionistes minoritaris s’ajuntessin amb nosaltres. En ell es recullen totes les informacions que han aparegut respecte de la fusió dels dos bancs: els fets rellevants comunicats al FROB, els projectes de fusió de Bankia i BMN, i les accions que els accionistes minoritaris tenen previst fer per garantir els seus interessos. Fins ara se’ns han afegit uns 60, que representen un 0,4%, del capital del banc.

18

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ÉS ACTUALMENT ESPANYA UN RÈGIM AUTORITARI, AMB LA MAJOR CORRUPCIÓ DE LA HISTÒRIA?

P

er als que intentem aprofundir en els problemes socials, el comportament professional de molts dels nostres mitjans en els temes més importants per a la població ha estat decebedora i en bastants dels casos, irresponsable.

Ho vam denunciar pel que fa al seguiment de la crisi (veure per exemple En el 10 aniversari de la gran crisi 2006/16. Penedès Econòmic nº56) però han continuat amb temes tan importants com la corrupció i la qualitat democràtica del nostre sistema polític En relació a la corrupció, destaquem les següents notes del nostre treball Per què unes democràcies tenen més corrupció que unes altres? (Penedès Econòmic nº 45) que serveixen per aclarir per què quan hi havia tanta corrupció a Espanya, en el període del boom immobiliari, la percepció per la població era pràcticament nul·la (1% fins al 2009). De l’article em van cridar l’atenció les següents conclusions incloses en els estudis sobre la corrupció que vaig utilitzar. De El color de la corrupción, de P. Rey Mazón, sobre els principals periòdics espanyols “quasi tots deixen de cobrir o ho fan però dedicant-los menys espai, els casos dels partits “amics” o més afins. Només un ciutadà ben informat, amb una dieta informativa que inclogui tots els colors, podrà escapar de la visió partidista d’un sol periòdic”.

Segons M. Villoria i F. Jiménez, La corrupción en España.

Les denúncies de la corrupció política són també part de la política, “aquells que reporten o denuncien instàncies de corrupció poden ser opositors polítics de l’acusat amb la intenció de desacreditar-lo: aquests crítics de les pràctiques corruptes amb freqüència tenen una altra agenda pròpia” (Sandholtz i Koetzle)... la percepció general de la corrupció està fortament influïda pels escàndols i la cobertura mediàtica del tema.

Existeix un problema de “retard en els efectes” (Johnston). Quan un govern persegueix seriosa-

Índex de democràcia 2016

ment la corrupció es produeixen detencions i escàndols polítics que generen la sensació que hi ha més corrupció avui dia que quan no es perseguia. D’aquesta forma augmenta la percepció quan comença, probablement, a reduir-se el problema.

Els casos de corrupció que han sortit en els mitjans i s’han investigat provenen de l’època anterior. La majoria dels casos han estat molt vinculats al boom de la construcció i aquest havia finalitzat en l’últim trimestre de 2007.

Espanya no té una corrupció sistèmica en la qual els suborns als funcionaris són l’habitual.

Per exemple, a Amèrica Llatina, la mitjana de persones que reconeixen haver pagat un suborn en l’últim any és d’un 23% o a l’Àfrica subsahariana d’un 56%.

Les dades d’Espanya, d’entre un 2% (2009) i un 5% (2010) de pagadors, reflecteixen una Administració on el pagament de suborns és l’excepcional i proper a bastants països europeus que tenen nivells de percepció bastants menors (exemple, Àustria 2-9 i França 2-7, en els mateixos anys).

Les dades objectives ens diuen

que la corrupció pública és majoritàriament corrupció política i ella, s’ha centrat, sobretot, en l’àmbit urbanístic i en les administracions subnacionals, especialment en l’Administració local. És en l’àmbit de l’urbanisme i els permisos de construcció, on els enquestats denuncien majors demandes de suborn.

Si Espanya està en la mitjana, amb la reforma del marc legal en relació a la transparència de l’activitat pública i la penalització de la corrupció, l’incentivació de la independència i la celeritat de la justícia i de la policia, el control de la selecció de funcionaris i de la discrecionalitat dels polítics, les polítiques anticorrupció de la UE (exemple, GRECO...) i el despertar de la consciència ciutadana sobre aquest tema, anirem corregint aquest problema progressivament. Encara que en col·lectius tan enormes (entorn de 3 milions de funcionaris) sempre hi haurà persones que se surtin del guió. Tanmateix, si aquests casos es destaquen com la notícia més important del dia, la percepció de la corrupció s’anirà reduint lentament, encara que

les dades objectives ens apropin a Dinamarca.

Els nostres mitjans de comunicació tenen un gran repte per recuperar la credibilitat social.

Perquè si està acreditat que la percepció de la corrupció va relacionada amb la seva cobertura mediàtica, per què no la van denunciar en el seu període central?

Va ser per interès o per ignorància?

I el mateix ha passat amb la qualitat democràtica del nostre sistema polític. No es correspon la percepció ciutadana amb les dades objectives dels principals índexs.

Alguna vegada hem escrit en relació a les democràcies que tots els sistemes polítics tenen defectes i que no n’hi ha cap de perfecte. Però les democràcies tenen l’avantatge que, com que no tanquen, apallissen i eliminen els que les intenten perfeccionar i permeten rellevar als polítics incompetents, malversadors i corruptes, poden reduir-los.

En els règims autoritaris la repressió, la falta de control i de crítica i l’absència d’eleccions lliures, afavoreixen que s’instal·lin

eternament en la gestió pública la corrupció i la incompetència. Les seves classes dirigents a més de ser extractives en recursos econòmics, també ho són en llibertats ciutadanes, per aquest motiu els mateixos països estan junts en els últims llocs en llibertat i en els màxims en corrupció.

L’índex britànic de classificació mundial del 2016 “Democracy Index 2016, reparteix els països en grans grups: Democràcia plena (1/20), Democràcia imperfecta (21/76), Règim híbrid (77/116) i Règim autoritari (117/167). La classificació situa a Espanya en el lloc 17 del rànquing mundial de qualitat democràtica, per davant d’EUA, Itàlia i França. Espanya està integrada en el grup (solament 20) de Democràcia plena.

Estan situats en el grup de Règim autoritari: Veneçuela en el 117, Cuba en el 128 i Corea del Nord, l’últim en el 167.

En l’Índex de Percepció de Corrupció, sobre Transparència Internacional corresponent a l’any 2016, Espanya està situada en el lloc 41, Cuba en el 60, Veneçuela en el 166 i Corea del Nord en el 174 (l’últim és Somàlia en el 176).

La lluita política, com expliquem en el cas de la denúncia selectiva de la corrupció a Espanya, és molt més cruel que als mercats. De manera que, per desplaçar algú del poder, els contrincants exageren fins a la xafogor els defectes del contrari i oculten i intenten minimitzar els propis. Però, tots els partits polítics amb representació al parlament espanyol volen perfeccionar la democràcia o n’hi ha alguns que intenten substituir-la per un altre règim? Aleshores no passa la seva estratègia per deslegitimar el sistema democràtic?

I, quant als mitjans, per què no publiquen i amb la mateixa intensitat allò que ells consideren “sensacionals” índexs tan importants per a la població? No s’adonen que el seu comportament després de tantes decepcions és ja escandalós? Quan faran autocrítica de les causes de l’abandó dels seus clients?

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Actuo jo, teatre sense moure’t de casa ENTREVISTO el Toni Regueiro, actor de teatre, cinema, tv i director. M’explica que és actor per accident. Es va presentar a un càsting del Bigas Luna i el van agafar. El CAEP li va oferir la següent oportunitat i una llarga trajectòria de formació, reciclatge i experiència l’avalen.

El fet que la seva mare fos “taquillera del Casal” ha fet que hagi viscut des de la infància envoltat de cinema i també de teatre. Des de ben petit, diu que jugava a fer pel·lícules, i repartia papers entre els seus amics... Havia de ser...

Però possiblement per a molts és el Toni de Cal Cuscó. Allà el veiem, sempre atent, darrere el taulell.

Toni, quines coses estàs fent en aquests moments a nivell professional en el món del teatre?

Doncs estic molt content, el juny vaig estrenar un Pirandello, un d’aquells autors clàssics de teatre que resulta molt gratificant de fer per un actor de teatre. He estat molts anys en direcció i produccions i ara fer de nou interpretació m’il·lusiona molt.

Hem estat fent una setmana de representacions a Sabadell i de cara a la temporada vinent voldríem fer temporada a Bcn. A banda, al Vijazz vam fer a la sala de tast un maridatge amb contes eròtics que va funcionar molt bé.

Explica,ns què és la proposta Actuo jo?

La proposta va sortir per casualitat. Tinc un amic que es dedica a cuinar per les cases i el seu projecte es diu Cuino jo. Em coneix

i sabia de la meva afició pel món del teatre i un dia em va proposar, “per què no fas un Actuo jo”?

Portar el teatre a casa en comptes d’anar tu a teatre. És una proposta en format de monòleg. Tenim el web Actuojo.com on la gent pot contactar-nos i triar quin és l’espectacle que vol, encara que sempre acabem contactant i els clients es deixen aconsellar sobre quina és la millor proposta per a l’esdeveniment que celebren.

Som diferents actors la Laia Cruells, la Maria Rodríguez, en al seu moment la Marina Mestres i jo mateix.

O sigui que si us vull convidar en un sopar familiar i fer una sorpresa als comensals, apareixeu i ens feu un monòleg?

Efectivament, s’adreça a gent que organitza un esdeveniment, pot ser una festa, una trobada de feina, una celebració i regala un espectacle. Tria un personatge i aquell personatge apareix.

Hi ha un stripper, que acaba sobreprenent, un cap de protocol, un humorista famós, una parella que es dedica a netejar les cases... diferents personatges i cadascun d’ells s’adiu més a un tipus o un altre de celebració.

L’Actuo jo ja té uns anys, però com ho heu fet per donar-vos a conèixer?

Creiem que els personatges estan ben traçats i la gent en surt molt contenta. I és ben bé que un ho diu a l’altre. Tenim la nostra web però ha estat sobretot una cursa de fons i de fer les coses ben fetes. Les propostes han anat creixent i els personatges s’han anat consolidant.

A Vilafranca et coneixem perquè fa molts anys que treballes a Cal Cuscó i a més vas ser pregoner de la Festa Major del 2008. Com ha influeït la teva feina en la teva professió com a actor?

Jo crec que molt. Sempre he estat una persona molt tímida i com que des de molt jove he tractat amb molta gent per la meva feina, això m’ha ajudat molt en la meva feina com a actor. Amddues són feines de cara al públic i et fa estar pendent de què vol la persona que tens davant. Quan actuo sempre hi penso, són ells que han de disfrutar i crec que això t’hi acosta molt.

I pel que fa al tema del pregó, i com a vilafranquí, per a mi hi ha hagut un abans i un després a nivell personal i emocional, A nivell professional es un salt, jo no en vaig ser conscient fins al moment. Ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Des del moment en què

m’ho van proposar i vaig acceptar, vaig començar a pensar en com fer-lo, sóc molt creatiu i volia que la gent ho gaudís.

Què ha estat per a tu el més difícil en tot aquest temps ?

Doncs, possiblement el fet d’haver-ho compaginat amb la meva feina ha fet que tot el trajecte hagi estat molt tranquil, sense les presses d’haver de dependre de l’Actuo jo per viure.

A més, ha anat molt en paral·lel a la meva feina artística. He disfrutat i disfruto molt quan construeixo els guions i veig que es van consolidant.

Es molt habitual, com a actor esperar trucades. Un actor o director o creatiu sempre espera que algú pensi en ell i el truqui per ofereir-li un paper o un projecte. L’Actuo jo busca justament el contrari. En aquest sector nostre no pots estar mi quiet.

Ara estic fent un nou Videobook

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- En comptes d’anar a teatre, el teatre ve a casa. Aquesta és una proposta trencadora i provocadora. Sovint les idees de negoci més originals venen d’alguna provocació a les coses rutinàries i habituals.

2- La mirada empàtica cap al client resulta essencial per construir propostes que agradin al nostre públic.

3- L’actitud proactiva que mostra el Toni marca la diferència.

Inventar projectes i propostes i provar-les és la millor garantia d’endevinar-la.

4- Un cop més, la il·lusió és la força motriu d’un projecte. El Toni la transmet quan parla del teatre i també de la seva feina habitual. És bàsic!

per tornar a trucar directors de càsting.

Demana estar constantment renovant-te i formant-te...

Què li recomanaries a algú que vulgui tirar endavant el seu projecte?

Doncs senzillament que hi cregui, que contrasti si allò pot funcionar i que ho intenti.

Em sembla molt important la suma de la il·lusió i alhora de la racionalitat per veure si pot tenir sortida o no allò que estàs pensant.

Com et veus d’aqui 5 anys?

Em veig dalt d’un escenari i tenint contacte amb la gent.

M’encantaria poder seguir fent el que faig.

Et consideres una persona emprenedora?

Tinc moltes ganes de fer coses. Sóc una persona inquieta i crec que creativa... però surt de mi, és innat, natural no sóc conscient del que faig perquè em surtin les idees.

No sé estar-me quiet. Quan he estat més parat jo m’he buscat la feina. Hi ha espectacles que els he creat jo... i crec que això és fonamental.

20

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

U

n estudi de l’Institut d’Intangibles que analitza la cultura d’empresa al Gran Penedès ens ha deixat mal gust. La nostra demarcació empresarial necessita millorar en determinats indicadors si vol ser atractiva per al talent, el coneixement i les inversions.

Hem après que els factors de competitivitat d’una regió no només són les infraestructures, la universitat, la mobilitat, l’accessibilitat, la connectivitat, els subministraments d’energia i aigua, la proximitat a nuclis estratègics, l’entorn empresarial, la presència de proveïdors solvents i l’inventari de recursos.

A més, a l’hora d’estudiar la capacitat d’atracció i retenció d’una determinada geografia ens hem acostumat a tenir en compte els condicionants climàtics, la capacitació de les persones, el lideratge de les institucions, l’esperit innovador que es traspua i la propensió dels decisors públics; com també les polítiques propiciadores de l’activitat empresarial.

Tot plegat, tot just ho hem avaluat arran del procés de redacció del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica de Vilanova i la Geltrú i, de nou, de resultes del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Penedès Nord, que es presentarà la propera tardor. Per cert, aquests dos treballs s’han realitzat des del Consorci de Serveis Empresarials del Gran Penedès, soci-

ENAMORAR-SE AL GRAN PENEDÈS

etat promoguda des de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP).

Ningú no hauria de posar en qüestió la competitivitat del nostre mapa econòmic. A les tres comarques tenim capacitat per créixer i progressar, de manera equilibrada i en mode circular.

Només cal decisió i solfejar les partitures a mitjà i llarg termini, amb visió de futur. Ai! Ja en parlarem un altre dia.

Encara hi ha més factors a tenir en compte, però. Els economistes i els demògrafs més bohemis afegeixen un aspecte que us pot semblar frívol: un entorn només pot ser del tot competitiu si convida a enamorar-se.

En una regió com el Gran Penedès, mosaic fascinant de marines, platges de sorra i vinya,

parcs i paisatges preternaturals, amb la més mediterrània de les llunes i amb un onatge de vida original, genuí i festiu, en un escenari hedonista i poèticament libidinal com el nostre, enamorar-se és molt fàcil.

Vet aquí que en llegir el paràgraf anterior, entre l’estimable lector i jo acabem de multiplicar la competitivitat del país granpenedesenc. Ja tenim un altre motiu per presumir: la nostra és una regió per enamorar-se, i que enamora.

Tinguem-ho en compte de veres perquè, al contrari que la nostra, no totes les geografies estimulen l’amor i l’emprenedoria d’una sola tacada. Hi ha territoris asexuats, com també hi ha idiosincràsies verges i d’estadística anhedònia, amb consemblants

incapaços de sentir plaer i mastegar anhels. Hi ha trossos d’aquest món, finalment, que no tenen més ambicions que la serenor; i així no hi ha ningú que s’enamori com tampoc ningú que pensi en muntar-hi un negoci.

El treball de l’Institut d’Intangibles -dèiem al principi- ens aporta un nou concepte, menys epicuri que el precedent. Amb la col·laboració de la FEGP s’acaba de presentar un primer estudi sobre la cultura d’empresa.

S’han tingut en compte 10 indicadors: Comunicació estratègica i objectius; Lideratge i presa de decisions; Alineament inter-departamentals i gestió d’equips; Formació contínua i desenvolupament humà; Autonomia i participació (empowerment cultural); Integració, motivació

i compromís; Responsabilitat social; Rendició de comptes; Qualitat, millora contínua i innovació i, la desena, Orientació al client.

Els resultats de l’informe revelen que l’aspecte més ben valorat pels directius és l’orientació al client, i en concret, la gestió regular de queixes i reclamacions.

Per contra, l’àrea de gestió menys valorada és la que té a veure amb la sostenibilitat i, en major detall, amb la responsabilitat social.

Encara més crític, l’estudi també descobreix que els empleats no sempre reben el degut reconeixement per les seves iniciatives. Un altre aspecte a considerar és la falta de metodologia en la governança i la presa de decisions. És evident que d’això no en podem presumir i no ens podem quedar com si res hagués passat.

L’empresa també ha d’exercir la seducció si vol ser prou competitiva. Només així retindrà i atraurà el talent i la participació de les persones més contributives. Com la capacitat d’enamorar, la seducció s’ha de considerar un factor de competitivitat. És exigible que les institucions empresarials endeguem programes per promoure la comunicació interna i l’estímul del talent a les organitzacions, així com l’adopció de plans estratègics i l’adequació d’estils de direcció i sistemes de governança que sedueixin, i enamorin.

Com si res.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

21

EMPRESA

El port de Vilanova incrementa el tràfic de mercaderies fins a les 100.000 tones Durant els primers sis mesos de 2017, el tràfic ha augmentat més d’un 40% redacció

El port de Vilanova i la Geltrú ha assolit un tràfic de 101.166 tones de mercaderies durant el primer semestre, fet que suposa un increment del 43% respecte del mateix període de 2016.

D’aquest tràfic destaca el bon comportament de la sal per al desgel (62%) que es continua situant com la primera mercaderia del port. També s’ha consolidat el silicat de ferro (10,5%) i s’ha reprès l’operativa dels productes siderúrgics (14%). Així mateix, s’han mantingut els tràfics de ciment (4,5%) i fusta (3%) i s’ha incorporat la ferralla (6%).

El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, valora positivament aquest increment, ja que “el port comercial de Vilanova continua el camí de

la recuperació, consolida tràfics i incorpora nous productes. Uns resultats fruit de l’esforç de tots els agents implicats en l’activitat”.

L’activitat comercial ha posicionat el port vilanoví com la sorti-

GRAN PART DE LES MERCADERIES TENEN COM A DESTINACIÓ PAÏSOS EUROPEUS I DEL NORD D’ÀFRICA

tre s’ha exportat un 82% de productes com ara, sal per al desgel, ferralla, perfils d’acer i ciment, principalment a països europeus i països del nord d’Àfrica. Pel que fa a la importació de silicat de ferro, fusta i productes siderúrgics, aquests procedeixen dels països de l’est i de països nòrdics.

Si s’acompleixen les expectatives per al segon semestre, el port vilanoví espera tancar l’exercici amb un important increment respecte a l’any passat, per continuar situant-se com a tercer port de Catalunya en l’activitat comercial.

da al mar del teixit industrial de la Catalunya interior i el corredor de l’Ebre. Aquesta instal·lació continua tenint vocació exportadora, esdevenint la porta de sortida als productes catalans. Aquest semes-

Millora l’operativa dels grans vaixells Així mateix, Ports de la Generalitat ha finalitzat aquests dies el dragatge de la bocana i el canal d’accés del port de Vilanova per recuperar el calat de set metres

de profunditat, millorar la funcionalitat de la instal·lació i afavorir la maniobrabilitat dels grans vaixells. Les obres han tingut una inversió de 168.000 euros i un termini d’execució de quinze dies.

El calat de l’accés disminueix periòdicament a causa de la sorra que aporta la pròpia dinàmica del litoral, això fa que s’hagin de fer obres de manteniment per recuperar el calat.

22

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

OPINIÓ

JORDI CUYÀS I SOLER Coordinador de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

LA RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL EN ELS PROGRAMES TERRITORIALS

L

a responsabilitat social: un repte per a les empreses Sembla que cada vegada hi ha més empreses que són conscients que han de ser socialment responsables, que s’esforcen per anar més enllà del que marca la legislació i miren de ser útils a la societat que compra els seus productes o serveis per anar establint una relació de benefici mutu entre les dues parts. Falta molt camí per recórrer, sobretot entre les empreses molt petites, que sovint no són conscients del que poden fer en aquesta relació d’anada i tornada amb el seu entorn i, sobretot, entre les grans multinacionals que sovint s’omplen la boca de responsabilitat social, perquè fan algunes actuacions positives, però no diuen com van empobrint les persones i els territoris on estan. En el cas de les empreses petites cal un treball de suport per tal que s’adonin d’allò que poden fer; en el cas de les molt grans cal un control sobre la fiscalitat i sobre les posicions de domini en els mercats, que s’han de prendre a nivell global, com la lluita pel medi ambient, sinó s’escorren com l’aire.

Per altra banda, i coincidint amb aquest avanç responsable de moltes PIME, també molts territoris europeus, i concretament a Catalunya, han anat seguint les pautes marcades per la U.E. en el seu pla RIS3 (recerca, innova-

ció, sostenibilitat i especialització intel·ligent) i han dissenyat Projectes d’ Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) a nivell de comarca o d’agrupació de comarques en els quals s’ha definit quina es vol que sigui l’especialització en aquell territori i com s’ha de fer perquè sigui realment competitiva i compleixi els requisits RIS3. En el cas de l’Alt Penedès, es vol que sigui un territori sostenible i saludable en tot el procés de producció agroalimentària i es fixen uns paràmetres que es voldria que tingués aquesta producció que fan les empreses. Un exercici semblant s’ha fet en molts altres territoris.

Això planteja un nou repte a la Responsabilitat Social Empresarial: veure fins a quin punt les empreses volen i poden fer un esforç per adaptar-se a uns criteris territorials que han de beneficiar a tothom, incloses les empreses productores, però que representa seguir uns criteris que no estan obligades i que a curt termini els poden complicar la vida.

par en la seva posada en pràctica.

En el cas concret de l’Alt Penedès el projecte, extensible a les zones de la D.O. del vi Penedès de les comarques veïnes, tracta de tenir un territori sostenible i saludable, o sigui que la producció agroalimentària, des de les vinyes, els vins tranquils i escumosos, la fruita, la verdura i tots els aliments que es produeixen al Penedès tendeixin a una conti-

novació i sigui sensible al clima i l’ús de l’aigua.

FINS A QUIN PUNT LES EMPRESES VOLEN I PODEN FER UN ESFORÇ PER ADAPTAR-SE A UNS CRITERIS TERRITORIALS QUE HAN DE BENEFICIAR A TOTHOM?

El paper de l’administració local Per arribar-hi caldrà que l’administració local encapçali el canvi de model energètic basat en l’economia circular de la vinya i en les energies renovables, com ja s’ha començat a fer amb el Projecte Vinyes per Calor reconegut pel Programa LIFE de la U.E., així com que el propi sector del vi de forma organitzada encapçali un nou model d’enoturisme basat en la mobilitat i en energies renovables: un canvi de model energètic en equipaments públics i en la mobilitat enoturística. Alhora caldrà crear un ecosistema d’ innovació en el sector agroalimentari de la comarca, amb projecció internacional i amb un laboratori que ho dinamitzi, promovent el Penedès 4.0 amb una vessant TIC potent. Tot això es pot fer col·lectivament i, per tant, afecta menys cada empresa.

Un territori sostenible i saludable Elaborar i portar a la pràctica Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial hauria de comportar una doble tasca a les empreses que vulguin tenir una responsabilitat social amb el territori: participar en l’elaboració del projecte i partici-

nua reducció de rastres de residus nocius per a la salut i s’elaborin utilitzant energia que, com a mínim, el 50 per 100 provingui de fonts renovables, especialment el sector del vi, prestigiant la marca Penedès tant per l’exportació com per l’atracció de visitants (comercialització/enoturisme), en un entorn que afavoreixi la in-

Però també caldrà que cadascuna de les empreses i els viticultors implicats vagi en aquesta línia de treball curós de la terra o plantar varietats autòctones de ceps resistents, així com altres possibles vegetals, amb suport a diferents formes de minimitzar l’ús de productes fitosanitaris.

Alhora avançar en l’ús d’energies renovables als centres de produc-

ció. Tan sols així es podrà assolir l’èxit en tota l’operació territorial. I això és un enfocament actual de la Responsabilitat Social Empresarial.

Conclusions i perspectives de futur Molts territoris catalans i del conjunt de la U.E. han fet projectes d’envergadura en aquesta línia de treballar en una especialització competitiva, intel·ligent i sostenible. Però tot això requereix una implicació total de les empreses, que no haurien d’esperar que algunes es mullin i veure els primers resultats, sinó que si estan convençudes de la bondat del projecte caldria que s’hi posessin des del primer moment. I això és una manera, potser la més difícil perquè no ho decideix l’empresa sola, de ser Socialment Responsables: assumir allò que col·lectivament i havent-hi participat es creu que és el millor per a tots, però al que ningú et pot obligar, sinó que ho fas perquè creus en el projecte, i l’empresa s’hi posa des del començament ja que entén que és responsable socialment davant una comunitat territorial que ha decidit com vol que sigui el seu futur econòmic.

En els propers anys aquesta implicació amb els objectius del territori serà un dels elements distintius de la responsabilitat Social Empresarial.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

23

EMPRESA

El grup Covalco compra les botigues de Can Torreta-Ribetans Amb l’adquisició suma cinc establiments als vuit que ja tenia Josep Maria Roca El grup HD Covalco, especialitzat en la distribució majorista i minorista dins del sector de l’alimentació, ha adquirit recentment els Supermercats Can TorretaRibetans. La seu central d’aquest darrer es troba a Sant Pere de Ribes, on té dos establiments més, a més d’un a Vilafranca del Penedès i un altre a Segur de Calafell.

Amb aquesta compra, el Grup Covalco afegeix la marca garrafenca a les vuit que ja tenia: Coaliment, Coaliment Compra Saludable, Trady’s, Comercio Cash &Carry, comarket, don Market, Cash Sur i Super Sur.

El negoci del Grup Covalco se centra a Espanya, on va fer 80 obertures l’any 2016 i espera ferne 70 més enguany. Covalco té la seu a Granollers i té contractats 1.400 empleats. Els seus orígens se situen en una botiga d’ultramarins a la capital vallesana l’any 1945. Grup Covalco es va crear per la fusió de la majorista Coaliment, dels supermercats Valvi de Girona i altres. La família Saperas controla la totalitat de l’accionariat des de 1997.

Pel que fa a la història de Can Torreta es remunta al 1820. Uns avantpassat dels fundadors eren masovers de la masia Can Torreta, situada entre Ribes i Olivella.

Es tracta d’una empresa familiar

Lloveras rep als integrants del Projecte Ambaixadors

catalana, ja que va ser l’any 1885 quan Josepet Coll i Jacas, oncle del rebesavi de la generació actual, va començar a comercialitzar a Sant Pere de Ribes, d’on era de tota la vida, en un petit establiment ubicat on ara hi ha la plaça de la Vila del poble. L’any 1992 van obrir el primer supermercat de Ribes, que tenia 400 m2, i un any després va obrir un hipermercat a la mateixa localitat.

Aquesta modernització i els canvis que varen suposar han convertit Supermercats Can Torreta-Ribetans en una empresa amb cinc botigues, més de 60 treballadors i un volum de negoci superior als 8 milions d’euros, en xifres facilitades per Covalco.

Reclamen facilitar a les empreses l’autoconsum d’energies netes

redacció

Olga Aibar

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va rebre el 18 de juliol a l’Ajuntament als integrants del Projecte Ambaixadors.

Es tracta de Michel André, Jordi Hernández Borrell, Anna Poch, Valentí Guasch, Jordi Martí Molist, Antoni Mansilla, Josep Maria Canyelles i Eduard Brull. Aquest grup de persones han acceptat la proposta de representar la ciutat i fer de motors per a dur a terme activitats científiques, tècniques i petits congressos. L’alcaldessa va voler remarcar que aquesta

El president de Cellers Torres, Miguel A. Torres, i el director general de l’UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica), José Donoso, lamenten les dificultats i traves burocràtiques a què s’enfronten els empresaris que decideixen instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum i insten a les administracions a facilitar la transició energètica cap a un model net i sostenible eliminant les barreres existents.

Durant una trobada amb els mitjans de comunicació celebra-

Opinió

MONTSE ESTEVE CLAVÉ Advocada a InDret Advocats

acció forma part del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica que es segueix treballant, amb el suport total de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès. El Projecte ja ha aconseguit resultats donat que alguns congressos que s’han celebrat a la ciutat han estat possibles gràcies a aquesta iniciativa.

da a Barcelona, Torres va assenyalar que “els empresaris podem ajudar Espanya a complir amb els compromisos de lluita contra el canvi climàtic que té amb la Unió Europea pel 2020 mitjançant l’autoconsum d’energies netes.

Som part de la solució”.

Torres va afegir que “és difícil entendre per què ha de ser tant complicat per a una empresa instal·lar plaques fotovoltaiques per cobrir part de les seves necessitats energètiques, però el cert és que el sistema normatiu actual no afavoreix ni les inversions en renovables ni l’autoconsum energètic”.

L’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana davant la inexistència d’increment de valor L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut com a “Plusvàlua”, és un tribut que grava l’increment de valor que experimenten els terrenys.

Es posa de manifest arran de la transmissió de la propietat per qualsevol títol, o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitador del domini, sobre els terrenys esmentats.

Fins fa poc, el propietari

sempre havia de pagar en la seva meritació, encara que no obtingués cap guany en l’operació. Però recentment, el Tribunal Constitucional ha donat un gir de 180 graus a aquest fet en la Sentència d’11 de maig del 2017, segons la qual aquesta obligació de pagar en cas que no es generi plusvàlua és inconstitucional, considerant-la contrària a l’article 31.1 de la Constitució, que recull el principi de capacitat econòmica dels cons-

tribuents. I és que, de fet, segons els magistrats, quan no es produeix aquest increment de valor del terreny transmès, la capacitat econòmica gravada deixa de ser potencial per a convertir-se en fictícia, buidant de sentit la meritació de l’impost, l’objecte del qual és l’increment de valor d’un terreny.

A la vegada que consideren que la fórmula de càlcul de l’impost -que fins ara determinava sempre el pagament a càrrec del propietari- no és

Miguel A. Torres va expressar “la total indefensió davant la falta de solucions econòmicament viables i la incertesa jurídica que hi ha degut a les diferents interpretacions de la normativa, concretament el Reial Decret 900/2015, per instal·lar plaques fotovoltaiques”.

justa quan no queda palesa aquesta capacitat.

Aquest pronunciament té ara dues conseqüències immediates: la primera, la necessitat de reformar la Llei d’Hisendes Locals, concretament el seu article 107, que regula la base imposable de l’impost, i també l’article 110.4, que preveu la gestió de l’impost per part dels Ajuntaments, excloent en ambdós casos de la seva tributació les situacions d’inexistència d’increments de valor. És per això que la Sentència del Tribunal Constitucional d’11 de maig del 2017

tindrà també un impacte en les arques dels Ajuntaments, atès que la plusvàlua, com a tribut municipal, els comportava una gran font d’ingressos.

Fent un pas més enllà, la Sentència núm. 95/2017, de 30 de maig, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Cartagena, dictamina que no és el contribuent qui ha de provar que no hi va haver increment de valor dels terrenys entre l’adquisició i la transmissió, sinó que és l’Ajuntament que recapta qui ha de demostrar la seva concurrència.

24

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

VINS&CAVES

El sector del cava celebra una vetllada de premis a l’excel·lència

u Premi a la Divulgació

Ramon Francàs, Josep Buján, Esteve Raventós i Joan Juvé van ser distingits per haver contribuït a donar prestigi al cava El periodista vilanoví Ramon Francàs va recollir el guardó de mans del president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet u Premi a l’Enologia

L’enòleg sadurninenc Josep Buján va rebre el guardó de mans de la Ministra de Sanitat, Dolors Montserrat u Premi a la Viticultura

Lídia Oñate

La Ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina; la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat; la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, i el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, van entregar el passat 12 de juliol els II Premis Excel·lència Cava durant un acte que va tenir lloc al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès. Amb aquests premis, el Consell Regulador del Cava va agrair públicament a quatre persones vinculades al món del vi

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

la tasca i contribució de donar prestigi al cava i de situar-lo com un producte de qualitat. Aquest any el periodista Ramon Francàs (Vilanova i la Geltrú, 1967)

A L’ACTE VAN ASSISTIR LES MINISTRES D’AGRICULTURA I SANITAT I LA CONSELLERA D’AGRICULTURA va recollir el premi a la Divulgació de mans del president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet; l’enòleg Josep Buján (Sant Sadurní, 1948) va rebre el premi a l’Enologia de mans de la Ministra de Sanitat,

Dolors Montserrat; el viticultor Esteve Raventós va ser reconegut amb el premi a la Viticultura, que li va lliurar la Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, i, finalment, el cavista Joan Juvé va ser distingit amb el premi a la Trajectòria, un guardó que va ser entregat per la Ministra d’Agricultura, Isabel Garcia Tejerina.

Durant el seu parlament García Tejerina va ressaltar el rècord d’exportació del cava, que va definir com un “ambaixador de luxe en el món”. També va assenyalar que el sector del vi és el quart exportador europeu en indústria alimentària i el quart a nivell mundial.

Abans del lliurament de premis, el president del Consell Regulador de

Parlar menys i fer més Està clar que per aconseguir objectius hem de passar a l’acció, ja que sense acció no hi ha resultats.

Sota aquesta premissa, hi ha moltes vegades que no ho fem perquè pensem que abans s’ha de resoldre alguna cosa.

Les persones sovint ens relacionem amb nosaltres mateixes com si hi hagués alguna cosa que no funciona i si abans no ho solucionem no podrem emprendre el camí d’allò que volem. És a dir, podem caure en el parany de sen-

tir-nos incompetents o inadequats i ens posem frens del tipus “he de millorar la meva organització”, “he d’aprendre a gestionar el meu temps” “he de tenir la web ben posicionada”, “he d’estimar-me més”, etc.

Enfocar-nos en aquests punts “que no funcionen” és una arma de doble fil, ja que per una banda ens porta a evolucionar, a canviar.

I realment, si vols evolucionar com a persona i com a professional t’encoratjo a anar per aquí; a créixer en tots els sentits i millorar en

Cava, Pere Bonet, va destacar que des de la creació d’aquests guardons fa quatre anys s’ha aconseguit “millorar en notorietat, però sobretot en qualitat”.

Va subratllar que el cava és el primer vi espanyol en exportació, motiu pel qual “el sector ha de sentir-se orgullós”, tot i que va insistir que “no es pot abaixar la guàrdia i s’ha de seguir millorant, perseguint l’excel·lència. Hem d’anar a una”, va afegir.

Per la seva part, la Consellera d’Agricultura va assegurar que la Generalitat estarà al costat del sector del cava i va insistir que “cal preservar aquest patrimoni, que ens ha de permetre singularitzar-nos i fer-nos més competitius”.

tot allò que puguis ja que és la manera en què podràs treure tot el teu potencial.

Ara bé, aquests punts també ens poden fer patir molt i frustrar-nos amb facilitat ja que li estem donant molta importància a aspectes que considerem febles, que requereixen de la nostra ràpida acció i que si no ho fem així, podem entrar en el bucle de la procrastinació: posposar una i altra vegada allò que volem amb el conseqüent patiment i manca de resultats, precisament per no passar a l’acció.

I aquest és un símptoma

El viticultor font-rubinenc Esteve Raventós va rebre el guardó de mans de la Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret u Premi a la Trajectòria

El cavista sadurninenc Joan Juvé va recollir el guardó de mans de la Ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina

inconscient, ja que l’acte que es posposa pot ser percebut com desafiant, inquietant, difícil, avorrit, és a dir, estressant, per la qual cosa s’autojustifica posposar-lo en un futur que mai arriba.

La meva proposta davant aquest fet és, en primer lloc, assumir que totes les persones som complertes i plenes de recursos, per tant, així podràs reduir la sensació d’inadequació. I en segon lloc, passar a l’acció. Sí, sí, tan simple com has llegit, posar-te en allò que vas posposant.

Les persones solem caure

en la fal·làcia de pensar que quan aconseguirem tal cosa, serem feliços, o més productius o més competents, etc. I, per contra, no és així. Això és un autoengany de la nostra ment. No esperem més que arribin temps millors, el temps adequat el tenim aquí i ara, i és qüestió d’aprofitar-lo. Per tant, deixa de pensar tant en què necessites per millorar i actua per anar millorant, de forma que això et farà convertir-te en la persona i professional que vols ser.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

25

VINS&CAVES

Es donen a conèixer els primers dotze Caves de Paratge Qualificat La Ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, va anunciar que properament es publicaran al Boletín Oficial del Estado Lídia Oñate La Ministra d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, va anunciar el passat 12 de juliol durant la cloenda dels II Premis Excel· lència Cava el nom dels dotze primers Paratges Qualificats que han estat aprovats i que properament sortiran publicats al Boletín Oficial del Estado (BOE).

En concret són les Vinyes de Can Martí de Torelló; Turó d’en Mota i Serrall del Vell de Recaredo; Vallcirera d’Alta Alella; La Capella de Juvé&Camps; Can Sala d’Agrícola Casa Sala; La Pleta,

El Tros Nou i La Fideuera de Codorníu; Can Prats de Vins el Cep; Font de Jui de Gramona i Terro-

DE NOU EMPRESES QUE ESTRENARAN AQUESTA NOVA CATEGORIA DE CAVA, VUIT SÓN DE L’ALT PENEDÈS ja de Sabaté i Coca. De les nou empreses que estrenaran aquesta nova categoria de cava, vuit són

de l’Alt Penedès.

Tejerina va explicar que “el Ministeri havia procedit amb gran diligència per tal que els caves de Paratge Qualificat fossin una realitat” i que ja s’havia signat l’ordre ministerial perquè puguin publicar-se al BOE. “Ha estat un procés de treball minuciós per part de les empreses, del Consell Regulador del Cava i del Ministeri d’Agricultura durant els tres darrers anys”, va comentar Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava.

Aquesta nova categoria de cava va ser presentada el juny de 2016, on es van detallar les seves particularitats. Els caves escollits

han estat catats per un comitè d’experts formats per Pedro Ballesteros MW, Lenka Sedlackova MW, Ferran Centelles, Guillermo Cruz, Joan Miquel Canals, Enric Vives i Ramon Francàs. Han examinat els diferents aspectes d’un cava com el color, l’aspecte visual i textura del carbònic, complexitat, persistència i evolució de les aromes, estructura i balanç. Segons fonts del Consell Regulador del Cava, “aquests atributs han de

ser representatius d’una singularitat, d’un paratge”. Per Bonet, “el Cava de Paratge Qualificat representa la cúspide de la piràmide de qualitat dels vins escumosos a nivell mundial i culmina amb el procés de reconeixement global de l’excel·lència dels caves Premium”.

El procés de sol·licituds a Cava de Paratge Qualificat està obert a noves candidatures que s’avaluaran en una segona fase.

Celler Credo crea infusions Més de 870 referències de vi de 235 cellers participaran als V Premis Vinari de vinya del Penedès redacció

Celler Credo ha creat un nou concepte d’infusions de vinya amb la voluntat de representar les peculiaritats del paisatge vitícola del Penedès més enllà del vi. Les infusions, anomenades Vespres de verema, s’elaboren a partir d’ingredients 100% ecològics procedents de les vinyes del celler, ubicat al Sant Sadurní. Cada infusió està elaborada amb rapa de raïm, fulla de cep, pell i llavors de xarel· lo, a més d’una petita porció de fonoll, romaní i espígol. Els res-

ponsables de l’equip de viticultura han treballat durant tres anys en la recerca i desenvolupament d’una infusió que vol traslladar la persona que la prengui al territori penedesenc a través del paladar.

Segons fonts del celler, aquests set ingredients “pretenen recrear sensorialment els paisatges del Penedès i transportar-los a un dels moments més màgics de la verema: el vespre, quan el dia s’allarga i s’esmalta de daurats amb la posta de sol”. Vespres de Verema es presenta en una caixa de 10 piràmides en un format biodegradable i sense grapes al seu embalatge.

redacció

La cinquena edició dels Premis Vinari, organitzats per Vadevi.cat, reunirà més de 870 referències de vi de més de 235 cellers d’arreu de Catalunya. El certamen encara la recta final ara que ja s’han realitzat les cates a cegues, dutes a terme des de juny per una seixantena d’experts.

La directora dels Premis Vinari, Eva Vicens, destacava que els guardons, nascuts el 2013 i reconeguts oficialment per la Generalitat, continuen fidels al

seu objectiu original: divulgar i potenciar la producció de vins catalans. Els vins que millor puntuació obtinguin als tastos seran els premiats en una gala especial que se celebrarà el 6 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca del Penedès.

“Els tastos són a cegues, per la qual cosa el jurat només sap l’anyada i la categoria, i avalua els vins en funció de la seva percepció a la vista, nas i boca”, explicava la directora tècnica dels Premis Vinari, Ester Bachs.

Els Premis Vinari guardonen els vins blancs, negres, rosats, escumosos i dolços repartits en 12

categories, i també es lliura un Premi Nissan al millor vi ecològic, un premi al millor escumós, el Premi Agbar a la millor etiqueta, el Premi Monvínic a la trajectòria al món del vi i, finalment, el Gran Vinari d’Or, que és el més ben valorat de totes les categories.

26

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

VINS&CAVES

El Banc Sabadell Vijazz Penedès 2017 tanca amb un increment de visitants i de maridatges El festival, que es va celebrar del 7 al 9 de juliol a Vilafranca del Penedès, també va vendre un 8% més de degustacions respecte a l’edició anterior

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 68 - Juliol 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Olga Aibar El Banc Sabadell Vijazz Penedès 2017 va cloure el diumenge 9 de juliol la seva onzena edició amb un augment de visitants i vendes. Més de 55.000 persones van gaudir del festival i de les seves activitats, 5.000 més que l’any passat. Aquesta xifra, segons Joan Tarrada, president de Tastavins Penedès, “és espectacular i demostra que el Banc Sabadell Vijazz Penedès està en plena forma, i és capaç d’evolucionar”.

Pel que fa a les vendes, els tiquets degustació venuts van augmentar en un 8% respecte a l’any anterior. També els maridatges, van incrementar en un 50% els participants i els 26 tastos que es van realitzar es van omplir. Com a novetat d’aquesta edició, es van

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

celebrar tres maridatges exclusius al centre Agrícol de Vilafranca, una proposta que es vol duplicar l’any vinent.

La plaça Jaume I, on van celebrar-se els concerts gratuïts dels quatre caps de cartell, Dianne Reeves, Jazz – The Story, Christian Scott aTunde Adjuah i The JB’s James Brown Original Band, va estar plena els tres dies. També el cicle de concerts solidaris ‘Elles i el jazz’ al claustre de Sant Francesc, on van actuar Joan Chamorro i Andrea Motis, Violetta Curry i Mayte Alguacil.

Una altra novetat destacada va ser el primer Concurs Culinari amateur que han organitzat Tastavins Penedès i Ametller Origen.

Quinze participants, aficionats a la gastronomia, van demostrar les seves dots culinàries a la Plaça de la Vila davant de 250 assistents.

El títol de ‘Cuinetes del Banc Sabadell Vijazz Penedès’ se’l va emportar Maribel Carbó amb el plat “swing de marinats”.

Segons va explicar Tarrada durant el balanç del festival, les principals novetats de la prope-

S’ESTUDIA LA POSSIBILITAT DE SITUAR UN QUART ESCENARI PER ESPONJAR MÉS LES ACTUACIONS ra edició seran la participació de les escoles de jazz de la Vegueria Penedès en un tercer escenari, i la possibilitat de situar-ne un quart

Joventut, atur i precarietat laboral Aquest últim trimestre he tingut la sort de poder donar formació a un grup de joves de la nostra comarca, joves en molts casos en situacions complicades, famílies desestructurades, acollits en CRAES, i tot plegat m’ha portat a dues reflexions de certa importància.

La primera recau en adonar-se de situacions socials que ens pensem que son llunyanes, ja que molts cops vivim en una bombolla social, ja per què ens ho hem “currat”, o ja bé per una posició familiar benestant, i sense anar lluny, poder estar amb jovent que per A o per B els toca viure en situacions di-

fícils, m’ha fet obrir els ulls d’una societat que no veu o no vol veure altres realitats, i que poc se’n parlen, i aquí també un toc de crítica amb aquest article.

M’he trobat davant d’una joventut famèlica d’aprendre, sempre i quan els recolzin tutors socials, amb unes necessitats formatives concretes i enfocades al món laboral i pràctic, que la societat, la família o el sistema va expulsar del sistema educatiu regular. I aquí també intervenen cooperatives amb les quals he estat treballant: ACTUA SCCL, Cooperativa social de suport a l’infància i joventut amb

en un indret encara a confirmar per “esponjar més les actuacions al centre”. Davant del perill de massificació que es podria produir, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull apuntava que “em preocuparia la pèrdua de qualitat, que és el que ens diferencia d’altres festivals. No tot són només els números”. Regull també va afirmar que “la col·laboració público-privada funciona”.

Respecte al paraigües que els Tastavins Penedès demanaven davant del risc que suposa l’organització d’un festival d’aquestes característiques per a una entitat sense ànim de lucre, Regull va assegurar que “estudiarem la fórmula jurídica que permeti garantir la col·laboració público-privada perquè el paraigües hi ha de ser i hi serà”.

La dotzena edició se celebrarà

risc de vulnerabilitat, i també INSERCOOP SCCL, que assessora, implementa i desenvolupa serveis per a la millora de l’ocupació i les polítiques socials i educatives. Realment m’ha impactat i m’agradat la tasca social d’aquestes iniciatives.

La segona reflexió ha estat estudiar quin abast te aquest segment de població (jove i adolescent), si és cosa de pocs o de molts, i desprès de llegir-ne publicacions i xerrades amb els tutors de INSERCOOP, estic realment espantat. Sense anar més lluny, estem generant una divisió de classes molt bèstia, i creant una societat poc equitativa, m’explico: Actualment, més de 5,5

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

el 6, 7 i 8 de juliol de 2018, coincidint amb el segon cap de setmana de juliol, fet que tornarà a coincidir amb la mostra de vins i caves de la Granada. Segons Tarrada, el motiu és perquè els artistes nord-americans que hi participen no venen fins al primer cap de setmana sencer de juliol, per tant, “no és operatiu fer-los venir abans” i va assegurar que “no hi ha cap voluntat de perjudicar ningú. Creiem que si fem venir més de 55.000 persones al Penedès, hi ha gent per a tot”.

milions de joves d’entre 15 i 24 anys (24%) es troben en situació de desocupació a la zona-euro. Entre els països d’Europa hi ha diferències regionals molt significatives: mentre que a Grècia i Espanya el 58% i el 57%, respectivament, dels joves estan aturats, Alemanya i Àustria tenen la taxa més reduïda d’atur juvenil de la Unió: 8% i 9% respectivament. La desocupació té efectes devastadors en la gent jove però també en el global de l’Economia Europea: la desocupació juvenil costa a Europa més de 100 bilions d’euros anuals, dels quals més de 11 corresponen a l’Estat espanyol.

Un altre problema greu és

que sense experiència no hi ha ocupació, però sense ocupació no hi ha experiència, una espiral complicada... Gairebé 1.000.000 de joves a España menors de 25 anys son NI-NI’s, i 500.000 joves de fins a 30 anys no ha treballat MAI...

I quin futur tenen aquest joves? Frustració? Pobresa?

Precarietat? Separació de classes...

Fem-nos-ho mirar tots plegats com a societat, individualment i col· lectivament, però un país amb aquestes dades no és un país on em senti especialment còmode, tornem allò que a un li assenyales amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

27

VINS&CAVES

La Mostra de Vins i Caves El vi blanc, el més consumit durant de Catalunya, a l’octubre el Banc Sabadell Vijazz Penedès Olga Aibar

Part del sector vitivinícola català ha mostrat el seu malestar pel canvi de dates forçat per l’Ajuntament de Barcelona de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que se celebrava dins de les festes de la Mercè i que enguany passarà a fer-se del 27 al 29 d’octubre.

El motiu al·legat pel consistori barceloní és que necessita el passeig Lluís Companys per aquelles dates per poder esponjar les activitats que es fan al parc de la Ciutadella.

El president del Consell Regulador de la DO Cava, Pere Bonet, considera que és “una llàstima canviar de dates”,

EL BRUT CUVÉE ESPECIAL D’ORIOL ROSSELL, PREMIAT AL CSWWC Per segon any consecutiu, l’Oriol Rossell Brut Cuvée Especial ha rebut la medalla d’or en el concurs Champagne & Sparkling Wine World Competition, liderat per Tom Stevenson.

El britànic és considerat una autoritat del món dels escumosos i és un dels escriptors vinícoles més importants del món. L’entrega dels premis tindrà lloc el 14 de setembre al Regne Unit en un sopar on els assistents podran tastar l’escumós.

el mateix que opinen des de l’Incavi. Tanmateix, el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet, en veia les oportunitats. Segons Albet, “No ho entenc. Sempre havíem demanat que la Mostra es fes fora de la verema i ara que es farà ens queixem. De fet, era molt difícil i incòmode per als cellers mitjans i petits poderhi assistir per la Mercè. Ara potser ho podran fer a finals d’octubre”. També assegurava que “Barcelona té prou capacitat de convocatòria com per fer la Mostra de Vins i Caves de Catalunya en l’època que es vulgui”.

Per tercer any consecutiu, l’empresa vilafranquina d’opinió pública The Whatsons ha atorgat els guardons populars als vins i escumosos que més agraden entre el públic de la mostra de vins i escumosos celebrada a Vilafranca del Penedès amb motiu del Banc Sabadell Vijazz Penedès 2017.

L’enquesta que es va realitzar consistia en dues preguntes: “Véns pel vi o pel jazz?” i “Quin és el vi o escumós, dels que has

ELS HOMES VAN ESCOLLIR MÉS VINS NEGRES I ROSATS I LES DONES VI ESCUMÓS tastat durant el Vijazz 2017 que més t’ha agradat?”. Van respondre 533 persones, el 87,05% de les quals va optar pel vi mentre que la resta ho feia pel jazz.

Pel que fa als productes més

populars de la mostra, una vegada emeses les votacions, el recompte es va realitzar tenint en compte cinc categories: vi blanc, vi rosat, vi negre, vi escumós i celler, aquest darrer considerant el conjunt de valoracions dels seus productes.

Les preferències del públic van decantar-se cap al vi blanc amb un 49,34% del total de valoracions, seguit pel vi escumós (23,83%), el negre (13,70%) i el rosat (13,13%).

Pel que fa al gènere, en l’elecció del vi negre i rosat, van predominar els homes, mentre que en l’elecció de l’escumós la van fer

les dones. Respecte al vi blanc, van empatar.

En l’edició 2017, els vins més premiats per votació popular van ser el vi blanc i el negre 3055 de Jean Leon, el Rosat de Sumarroca i l’Ice Cocktail de Maset del Lleó.

El premi del públic al celler va ser per 1+1=3, principalment pels vins blancs Anais i Dahlia i pel cava rosat.

Aquesta ha estat la tercera edició d’uns guardons creats arran d’una iniciativa privada i aliena a l’organització de l’esdeveniment, amb l’objectiu de copsar els gustos del gran públic dels productes que arriben al mercat.

El Penedès triomfa als Premis Enoturisme 2017

Caves Vilarnau amplia les seves instal·lacions

El Penedès va rebre dos dels tres premis de la tercera edició de la Nit de l’Enoturisme de Catalunya, que es va celebrar el 4 de juliol al Castell de Peralada.

Mas Llagostera, una masia del segle XVII de la Bisbal del Penedès, referent de bones pràctiques quant a turisme sostenible i ús d’energies renovables, va rebre el premi en la categoria de millor allotjament turístic de Catalunya.

L’associació La Carretera del

Les Caves Vilarnau, ubicades a la Carretera d’Espiells km 1,4 de Sant Sadurní d’Anoia, han ampliat recentment les seves instal· lacions.

En concret, s’ha ampliat una de les sales, que ara té una capacitat per a 130 persones, i també la cuina, i s’ha obert una nova sala d’accés directe al carrer, fet que permet una major comoditat a l’hora de realitzar càterings, i una porta directa al jardí. També s’ha

Vi va guanyar el premi en la categoria d’Experiències i Innovació. El jurat va reconèixer el fet que la ruta fa un recorregut per la història vitivinícola, cultural i gastronòmica del Penedès potenciant la mobilitat sostenible entre els seus visitants. Finalment, en la categoria de cellers va guanyar La Vinyeta de Mollet de Peralada pel seu compromís amb el territori i la seva àmplia oferta d’activitats dirigides a l’enoturisme.

triplicat el nombre de banys i s’ha creat una il·luminació especial al bosquet situat al costat de les vinyes, on es podran realitzar més festes i esdeveniments d’estiu, que darrerament tenen una major demanda.

Segons ens explicava Maria Baró, Relacions Públiques del celler, “ara tenim més espais i més comoditat per treballar i per oferir un millor servei als nostres clients”.

28

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

TECNOLOGIA

Estiu i mòbils El 52 per cent dels espanyols confessa que les seves vacances perfectes serien aquelles en què poguessin desconnectar-se totalment del telèfon mòbil Josep Barella

Ja és aquí l’anhelat estiu, el bon temps, les revetlles dels pobles, les terrasses i, per descomptat, les vacances. No obstant això, sigui quina sigui la destinació o el moment en què marxem, el més important de tot és desconnectar i oblidar-se de la rutina almenys durant uns dies. L’estudi ‘Desconet-ta’ realitzat per PANGEA The Travel Store -que analitza si els espanyols desconnecten en vacances i la seva dependència de la tecnologia- revela que gairebé la meitat (49%) dels espanyols afirma que no hi ha cap motiu que els impedeixi desconnectar durant les vacances. Però quan això passa, què ens ho impedeix?

Durant les vacances és aquell moment de l’any en què més fàcilment podem desemmascarar si algú és addicte a les xarxes socials. Quan estem treballant sempre podem al·ludir que aquest missatge, aquest correu o aquest post de Facebook té relació amb la nostra ocupació. No obstant això, quan estem en aquest moment de l’any en què el relax ho és tot, aquesta tapadora deixa de tenir validesa.

Una de les grans raons que impossibiliten els espanyols desconnectar és, sens dubte, l’addicció a les xarxes socials. Aquesta situació ha arribat a tal punt que els espanyols no poden dei-

xar apartat el telèfon en els seus viatges a causa de l’arxiconegut “postureo”. En aquest sentit, el 30% dels espanyols utilitzen el mòbil no només per fer fotos, sinó també per compartir-les durant les vacances sent WhatsApp, Facebook, Snapchat o Instagram les vies més recurrents. És més, 1 de cada 5 afirma que l’utilitza per a pràcticament tot: pujar fotos a xarxes socials, fer-se selfies, fer vídeos en directe, guiar-se per les ciutats, etc. Cal ressaltar referent a això que la diferència entre generacions és molt evident a l’hora de decidir què fer i què no amb el mòbil i les xarxes socials. I és que en el cas dels

EL 25% DELS ESPANYOLS NECESSITA CONSULTAR LES SEVES XARXES SOCIALS CONSTANTMENT més joves, aquesta xifra puja fins al 45% que envia les seves fotos i vídeos als seus familiars i fins al 30% que les puja a les xarxes socials.

El telèfon mòbil, el gran enemic de la desconnexió Els espanyols assenyalen el culpable: tres de cada cinc espa-

nyols no poden desconnectar per culpa del seu telèfon intel·ligent ja que no poden evitar mirarlo en algun moment. De fet, a l’hora de preguntar als espanyols quines serien les seves vacances perfectes, per al 52% serien unes en què es desfessin per complet del telèfon, tot i que el 25% sentencia que necessita consultar les seves xarxes socials constantment i estar en contacte amb els seus éssers estimats.

D’altra banda, un dels principals motius per estar pendent del telèfon és el treball, sobretot en edats més altes en les que els llocs solen ser de més responsabilitat.

Específicament, un de cada cinc espanyols majors de 40 anys confirma que pateix d’estrès de no poder desconnectar per motius laborals, tot i que més de la meitat (56%) desitjaria fer-ho.

Desconnectar, beneficiós per al cos i per la ment Per als espanyols desconnectar té efectes beneficiosos per a la salut. En concret, el 68% dels enquestats afirma que en vacances descansa tant el cos com la ment, i gaudeixen del temps que tenen per a ells. Tot i això, encara hi ha un 32% que diu que la seva vida no millora en vacances.

Així, no és estrany que el 56% torni amb les piles carregades després de les vacances i amb forces per afrontar el nou curs tot i que és important destacar que al

42% l’envaeix la síndrome postvacacional amb la tornada a la feina.

En resum, sabem que som addictes, sabem que aquesta addicció no és positiva, però seguim defensant un món i unes vacances en què les noves tecnologies són centrals.

EL 33 PER CENT DE LES AVARIES DE TELÈFON INTEL·LIGENT ES PRODUEIXEN DURANT LES VACANCES Estiu contra els mòbils Només cal recordar què passava uns anys enrere. Anar-se’n de vacances significava desconnectar de tot el que ens envoltava durant el nostre dia a dia. Actualment, el telèfon intel·ligent que sempre portem a sobre, fa que fins i tot quan no hem de treballar estiguem connectats amb tota la nostra realitat quotidiana. És per això que el telèfon mòbil s’ha tornat indispensable durant les nostres vacances d’estiu, ja que és l’època de l’any en què més fotos ens fem (majoritàriament a la platja). Però això té un preu. L’estiu també és l’època de l’any en què més avaries pateixen

els nostres telèfons mòbils.

Segons un estudi de Phone House el 33 per cent de les avaries de telèfon intel·ligent es produirien durant aquest període.

I si hem de parlar de culpables hem de referir a tres eventualitats: calor, aigua, caigudes (en molts casos propiciades per intents de robatori).

En el primer dels casos, la calor, hem de tenir en compte que exposar el telèfon intel·ligent a la llum del sol és absolutament nociu. A això cal afegir que l’estiu és també segons l’informe de Phone House, l’estació en la qual més temps juguem amb el telèfon mòbil. Això fa créixer els riscos d’avaria que són responsables del 50 per cent de les avaries en aquesta època de l’any.

Estar a la platja o la piscina o un ambient molt humit fan que els smartphones entrin en contacte amb l’aigua. Una simple gota, diu l’informe de Phone House, pot produir l’avaria. Per això, sempre que el telèfon es mulli, hauríem de treure la bateria, mai posar el mòbil a carregar i tot seguit introduir el telèfon en un pot ple d’arròs perquè s’assequi.

Finalment, per combatre les caigudes i els possibles robatoris no hi ha cap sistema. És per això que l’informe recomana contractar una assegurança per evitar-te la pèrdua d’entre 150 i 600 euros.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

29

LLIBRES

Una guia pràctica per fer realitat les teves metes, objectius i somnis

Consigue tus objetivos César Piqueras PROFIT 11,95€ i eBook 6,99€

El món cada dia està més orientat a aconseguir objectius.

Els nostres entorns de treball i les nostres vides tenen molt a veure amb l’èxit quant a aconseguir el que ens proposem.

Les persones tenim objectius i reptes, és alguna cosa natural, ens agrada aconseguir metes que ara solament anhelem i ens entusiasma veure fets realitat

els nostres somnis personals i professionals.

Si analitzes totes les àrees de la teva vida o d’una empresa és fàcil que trobis alguns aspectes que t’agradaria millorar, i com més els analitzis, més aspectes pots trobar per optimitzar. En aquest llibre trobaràs una guia sobre com aconseguir objectius, sobre com fer realitat les

Per què alguns equips funcionen bé i uns altres no hi ha manera

Los líderes comen al final Simon Sinek EMPRESA ACTIVA 19,00€

Per què tan poques persones diuen “adoro el meu treball”?

Imagini un món on totes les persones s’aixequessin inspirades i amb ganes d’anar a treballar, se sentissin valorades durant el dia i tornessin a les seves llars satisfetes. Simon Sinek fa anys recorre el món i ha observat que alguns equips de treball podien

confiar totalment en els seus companys, fins a arriscar la vida, mentre que uns altres sense importar quina metodologia s’apliqués per incentivar-los, eren incapaços d’evitar la fragmentació de l’equip. La resposta la va trobar durant una conversa amb un general que va dir que: “els oficials mengen al final”. Sinek va observar que

Les habilitats comercials ja no són solament cosa dels venedors

Mentoring en ventas Jaime Tomás PROFIT 16,85€

Les habilitats comercials són cada vegada més demandades en moltes àrees de negoci i professions com enginyers, auditors, consultors i professionals d’assegurances i financers, ja que per tancar qualsevol acord és necessària una actitud i unes capacitats adequades que cal aprendre i treballar. Això es deu al fet

que la gestió de clients cobra cada vegada més importància, ja sigui en relació a l’atenció, la captació, la fidelització o a la gestió de queixes i reclamacions. Els processos tècnics que no estiguin en contacte relacional amb el client s’aniran substituint per la tecnologia i la digitalització.

Aquest és un llibre d’habilitats

teves metes, evitar autosabotejar-te, destacar entre els altres pels resultats que aconsegueixes i, en definitiva, tenir una vida més reeixida en tots els àmbits.

César Piqueras és conferenciant, coach executiu i escriptor.

CEO d’Excélitas Global, és autor de més de 12 llibres sobre management, entre ells Coaching de equipos, Creer para ver.

Una guía para el liderazgo personal, Venta por relación, Evitando el Autosabotaje, Aprender Coaching ¡es Fácil!, Superven-

dedor, ¡Todos a una! e Impacta con tus discursos. És blogger a www.cesarpiqueras.com amb més de 250 articles publicats cada any i 100.000 visites mensuals. És Master en psicologia de la gestió d’organitzacions per la London Metropolitan University Business School, Executive Master in Business Administration, Master i Trainer en Programació Neuro-Lingüística, Coach ORSC d’organitzacions, sistemes i relacions i Enginyer tècnic industrial.

els qui primer mengen són els soldats i al final de la fila es poden trobar als de major rang. El que resultava simbòlic en el restaurant era bàsic per a la supervivència en la batalla i en qualsevol equip. Aquest principi ha funcionat des de les més primigènies tribus humanes, no és una teoria de management sinó biologia, i Sinek ens ho demostra en aquest llibre, una nova edició revisada que inclou un nou capítol sobre com liderar els

millennials. Simon Sinek és un optimista a prova de tot i és l’autor de l’èxit Start with Why, en el qual qüestiona les formes amb què se suposa que els grans líders han d’inspirar a la gent. Ha escrit articles per a diferents publicacions periodístiques i de negocis, com The New York Times, The Wall Street Journal, The Washington Post, entre d’altres, així com també aparicions regulars al programa Your Business del canal MSNBC.

comercials i relacionals, on es desenvolupa tot el procés de la venda a través d’un fil conductor de converses, exposicions i mentorització entre un professor i un alumne que acaba d’incorporarse com a gestor de banca d’empreses en una entitat financera. El deixeble s’adona que la seva funció es basarà en la captació de clients i la venda de productes i serveis, temàtica que no ha estudiat en la facultat. Es tracta, doncs,

d’un llibre que aporta frescor i sentit pràctic a la necessària adquisició d’aquestes habilitats en l’entorn professional.

Jaime Tomás té un ampli bagatge comercial i empresarial.

Actualment és Director General a IDD Innovación y Desarrollo Directivo, consultora de formació i desenvolupament.

Imparteix programes formatius d’habilitats tant comercials com directives, a més de projectes de consultoria basats en l’anàlisi d’empreses.

30

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

HISTÒRIA

L’AEROPORT DEL PRAT COMMEMORARÀ EL 25è ANIVERSARI DELS JOCS OLÍMPICS Diferents activitats es perllongaran fins al 9 d’agost com exhibicions esportives de karate, esgrima i judo, un peveter commemoratiu i una campanya de premis en les botigues de l’aeroport

L

’Aeroport de BarcelonaEl Prat commemorarà el 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb diferents activitats que es perllongaran fins al 9 d’agost com exhibicions esportives i una campanya de premis en les botigues de l’aeroport. La iniciativa presentada el dimecres 19 de juliol al Prat en un acte en el qual van participar medallistes olímpics i paralímpics com Fermín Cacho, Juanma López Iturriaga, Mercedes Coghen, Natalia Via Dufresne, Miriam Blasco, Gema Hassen-Bey, Antonio Rebollo o Herminio Menéndez.

Durant el desenvolupament d’aquesta campanya de promo-

ció comercial, diverses zones de l’aeroport estaran ambientades amb motius olímpics, com una pista d’atletisme en plena zona comercial, i se celebraran exhibicions de diferents modalitats esportives com karate, esgrima i judo, entre d’altres. La campanya de les botigues consisteix en diverses iniciatives entre les quals és troben un concurs en què els viatgers hauran de respondre a preguntes relacionades amb els JJOO i a oferir descomptes als diferents espais comercials. Els viatgers podran rebre premis de 2, 5, 10, 20 i 30 euros a les botigues adherides (Zara, Mango, Burberry, Carolina Herrera, Tascón, Crystal Media, etc. i totes les bo-

tigues Duty Free) a la campanya segons els encerts que completin.

Durant la presentació, que va anar a càrrec de la periodista Maria Escario i del jugador de bàsquet Juanma López Iturriaga (medalla de plata als Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984), es van realitzat diferents visites per les botigues col·laboradores en

aquesta campanya de premis i es va procedir a l’encesa del peveter, situat a l’Sky Center de la terminal T1, per part d’Antonio Rebollo, que el 1992 va protagonitzar la històrica imatge de l’Estadi Olímpic de Barcelona. La flama olímpica que des del passat 19 de juliol il·lumina el Sky Center de la terminal T1 estarà encesa

fins al 9 d’agost coincidint amb l’aniversari del dia de la finalització dels Jocs de Barcelona.

També es va poder contemplar un vídeo històric que repassa les principals fites de transformació de la ciutat i del propi aeroport de Barcelona que va ser protagonista de la segona gran transformació dels seves instal·lacions.

Penedès Econòmic

Juliol - 2017

31

VIATGES

Portugal, terra de fados

Portugal ofereix una àmplia i variada oferta d’entreteniment. Solament és qüestió de triar i gaudir al màxim d’aquest bonic país redacció

Portugal és aquest petit país immensament bell que encara molts viatgers han de descobrir. És, sobretot i abans de res, mar i costa.

La influència de l’Atlàntic domina les seves terres no només des del punt de vista físic, produint un clima temperat i estable, sinó també des de la mentalitat de la gent i de la història. Els portuguesos es veuen a si mateixos com un poble mariner i no cal oblidar que navegants com Vasco de Gama van ser els que van obrir la ruta del descobriment d’Àfrica i el Nou Món.

Les platges i el sol, ja de per si mateixes abundants a les seves terres peninsulars, es multipliquen en els paraïsos de les illes Açores i Madeira, veritables jardins flotants que estenen els seus encants terra endins.

Però Portugal és molt més que mar i platja. El seu passat colonial va posar en contacte les seves gents amb elements africans i sudamericans, com els fados, malenconioses cançons característiques de Lisboa i Coïmbra, o l’estil ma-

PORTUGAL Capital: Lisboa Idioma: Portuguès Població: 10.309.573 habitants Superfície: 92.212 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: És mediterrani, tot i això és un dels països europeus amb major diversitat climàtica Economia: Es basa en els serveis i la indústria; els serveis comercials han pres un lloc més important que no pas les indústries tradicionals dels tèxtils, roba, i dels productes de fusta

nuelino, arquitectura barroca del “descobriment”, amb influències àrabs i a la qual pertanyen els edificis més notables del país.

Portugal és una terra de cultura mil·lenària poblada des de temps immemorials i amb gairebé nou segles d’història com a nació, construïts sobre les petjades que van deixar al seu pas celtes, fenicis, grecs, romans i àrabs, les marques profundes dels quals formen part de la seva idiosincràsia.

De nord a sud, a cada pas, es pot tenir una trobada amb el passat visitant castells, contemplant el treball realitzat sobre les pedres d’una catedral o la sumptuositat de la fusta tallada, delectant-se amb l’elegància clàssica dels palaus o amb un sorprenent viatge

en el temps dins d’una muralla medieval.

Molt sol, cultura i art a dolls, però també camp, muntanya i zones rurals. De nord a sud, Portugal es va mostrant amb una gran diversitat de paisatges: muntanyes enigmàtiques i sinuoses, planícies daurades, camps assolellats clapejats de sureres i oliveres, dunes atlàntiques que destaquen sobre les vastes extensions de sorra i colorides platges plenes de llum i de l’aroma del mar. Tot això ofereix al visitant la varietat dels múltiples contrastos que caracteritzen aquesta petita però sorprenentment bella nació. De la gran ciutat, com Lisboa, omple de tota la bullícia socio-cultural de les urbs de casta històrica, al colorit

dels pintorescs llogarets de pedra, passant per la immensitat del mar i les barques de Nazaré fins als caserius d’un blanc immaculat fistonats de blau i ocre, barrejats amb vestits de colors vistosos que mantenen tradicions centenàries.

Parlar de Portugal és parlar d’artesania, una artesania rica, variada i de qualitat. Es dóna en totes les províncies i, tant als mercats com en les fires, es troben mostres d’arts i oficis tradicionals, fetes de la mateixa forma en què es feien en el passat: a mà, amb perfecció i rigor.

Tota aquesta bellesa està magistralment acompanyada per la senzillesa i la gentilesa d’una gent que rep el viatger amb els braços oberts.