Penedès Econòmic 74

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 74 - Febrer 2018

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

L’alliberament La contractaciód’horaris, laboral clau per de potenciar el va camí ser un 10% comerç al parc Masia major que l’estiu passat d’en Barreres de VNG al Gran Penedès pàg. pàg. 46

El Garraf és la segona comarca amb els lloguers més alts de Catalunya pàg. 6

El 33% dels vins catalans amb DO que es venen a Espanya són del Penedès pàg. 2-3

El nou Reglament de Protecció de Dades provoca inestabilitat a les empreses i entitats pàg. 14

Entrevista a Joan B. Casas Onteniente Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

L’ANÀLISI

Els vins de la DO Penedès, els tercers més venuts a Catalunya i els vuitens a Espanya

Els vins de la DO Rioja lideren el mercat a Catalunya, però per primer cop el conjunt de les DO catalanes els superen als restaurants del nostre territori presenta un creixement interanual del 0,28%, mentre el canal d’hostaleria va comercialitzar 33.466 milers de litres, un 5,09% més que l’any 2016.

A la resta d’Espanya les denominacions d’origen catalanes concentren només el 6,6% de les vendes. La primera és el Penedès, amb un 2,2%, que se situa com

Olga Aibar Els vins catalans continuen incrementant el seu consum a Catalunya i creixen en vendes (un 2%) i facturació (un 8%), però encara queda molt de camí a recórrer, ja que la DO Rioja continua sent la denominació que més vi ven, seguida de la DO Catalunya i la DO Penedès, segons dades de l’informe Nielsen encarregat per l’INCAVI. En el cas del Penedès, les vendes l’any passat es van situar en 5.540 milers de litres en els sectors d’alimentació i hostaleria a Catalunya, i un percentatge del 10,91% en volum. Tanmateix, les dades indiquen que els darrers tres anys s’ha produït un retrocés tant en vendes com en quota de volum. En aquest darrer cas, s’ha passat del 12,12% del 2015 al 10,91% l’any passat. Tot i així, es manté a gran distància de la resta de denominacions d’origen catalanes, a excepció de la DO

Catalunya.

El conjunt de les DO catalanes lidera el rànquing de vendes en volum a Catalunya, amb un 35,71% de quota de mercat. Si es té en compte només les DO catalanes, la quota de mercat la lidera la DO Catalunya, amb un 11,79%, seguida del Penedès (10,91%), la Terra Alta (3,43%), Costers

del Segre (2,70%) i Montsant (2,39%).

On més s’ha incrementat el consum de vi català és en el sector de l’hostaleria, amb una quota del 37,4% i un increment del 4,56%.

En aquest segment, la DO penedesenca se situa en tercera posició, darrera de la DO Catalunya. El que és significatiu és que, per pri-

mer cop el conjunt de totes les DO catalanes aconsegueix superar La Rioja en el segment de la restauració amb un 37,4% de quota de mercat davant del 31,4%.

En xifres absolutes, el mercat de vi a Catalunya va vendre l’any passat 89.597 milers de litres i va facturar 341.045.000 euros. Del total de litres de vi venuts,

50.767 van ser marques amb denominació d’origen, 36.640 sense DO, 2.313 d’importació i 160 de vins sense alcohol. Així el consumidor aposta més pels vins que estan emparats en una denominació d’origen que no pas pels vins de taula.

L’alimentació va concentrar les vendes de 56.131 milers de litres de vi, cosa que re-

el 65% dels vins amb dO que es consumeixen a Catalunya no són catalans la vuitena DO espanyola més important. En el sector de l’Alimentació i l’Hostaleria, la DO penedesenca és la primera de les DO catalanes, per davant de la DO Catalunya, i seguida de la DO Terra Alta.

y Evolució volum i % quota de volum de les principals denominacions d’origen a Catalunya. Alimentació i hostaleria Denominacions VI AMB DO TOTAL DO CATALANES DO 1ª DO Catalunya DO Penedès DO 4ª DO 5ª DO 6ª DO 7ª DO Terra Alta DO Costers del Segre DO Montsant DO 11ª DO 12ª DOQ Priorat DO 14ª DO 15ª DO 16ª DO 17ª DO Empordà DO 19ª DO 20ª DO 21ª DO 22ª DO Tarragona p Font: Nielsen

2015 46.539 15.203 13.588 4.601 5.638 3.173 3.203 2.578 2.213 852 1.369 974 1.576 1.308 507 541 640 312 618 876 319 316 180 329 121

Vendes en milers de litres 2016 48.834 16.207 14.098 5.145 5.770 3.540 3.115 2.821 2.129 1.099 1.303 992 1.562 1.098 609 673 830 477 680 775 375 302 239 314 150

2017

2015

50.767 18.131 13.775 5.988 5.540 3.642 2.931 2.809 2.144 1.742 1.369 1.212 1.204 1.130 853 824 813 768 722 684 371 330 320 281 280

100,00 32,67 29,20 9,89 12,12 6,82 6,88 5,54 4,76 1,83 2,94 2,09 3,39 2,81 1,09 1,16 1,38 0,67 1,33 1,88 0,69 0,68 0,39 0,71 0,26

% Quota de volum 2016 100,00 33,19 28,87 10,54 11,82 7,25 6,38 5,78 4,36 2,25 2,67 2,03 3,20 2,25 1,25 1,38 1,70 0,98 1,39 1,59 0,77 0,62 0,49 0,64 0,31

2017 100,00 35,71 27,13 11,79 10,91 7,17 5,77 5,53 4,22 3,43 2,70 2,39 2,37 2,23 1,68 1,62 1,60 1,51 1,42 1,35 0,73 0,65 0,63 0,55 0,55

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

3

L’ANÀLISI Pel que fa a l’evolució de les vendes de vins amb DO a Espanya, en el sector de l’alimentació i l’hostaleria va incrementar-se, passant dels 1.658.533 milers d’euros del 2015 als 1.944.550, amb una variació del 8,18 al 8,38%.

la Majoria de DO creixen en vendes, menys la Do Penedès i La DO empordà Durant la presentació dels resultats, el director de l’INCAVI, Salvador Puig, va mostrar-se satisfet perquè mostren una tendència a l’alça del consum de vi català que ja va començar en el sector de l’alimentació els anys 2015 i 2016. Puig va recordar que la producció vitivinícola a Catalunya és de més de 110 milions d’ampolles de vi i de més de 250 milions de cava a l’any, però que l’informe s’ha centrat aquest cop en la producció i consum de vi a Catalunya. Tam-

bé va indicar que el cava exporta un 65% de la seva producció i el vi ven a l’exterior un 45% de les seves ampolles.

Respecte a les dades que s’extreuen de l’informe de la consultora, el president del Consell Regulador de la DO Penedès, Josep Maria Albet, ens feia diverses consideracions. Pel que fa al volum de vendes a Catalunya, apuntava que “tenim una producció de vins molt estable, tant en el mercat nacional com en l’exportació. La majoria de les vendes dels nostres cellers les realitzen al territori català, per això els esforços en promoció i venda es fan aquí, més que a la resta d’indrets”. Sobre la pèrdua de percentatge de mercat en els darrers tres anys, Albet apuntava que “no la considerem significativa perquè sempre mirem més el preu mig de les ampolles que el volum, i en preu mig hem pujat. El preu també forma part de la imatge del producte. Si volem prestigiar més el Penedès, hem de pensar més en el preu mig que en vendre més ampolles. Preferim ser els campions en qualitat que no pas en volum”.

y Evolució % quota de volum de les DO Catalanes a Catalunya. Alimentació i hostaleria

p Font: Nielsen

y Evolució % quota de volum de les DO Catalanes a Espanya. Alimentació i hostaleria Denominacions

2015

2016

2017

TOTAL DO CATALANES

6,26

6,04

6,64

DO Penedès

2,62

2,40

2,21

DO Catalunya

1,88

1,88

1,98

DO Terra Alta

0,31

0,43

1,00

DO Costers del Segre

0,46

0,42

0,42

DO Montsant

0,30

0,29

0,33

DOQ Priorat

0,18

0,21

0,27

DO Empordà

0,28

0,22

0,18

DO Tarragona

0,15

0,09

0,12

DO Pla de Bages

0,02

0,03

0,05

DO Conca de Barberà

0,04

0,04

0,04

DO Alella

0,03

0,03

0,04

p Font: Nielsen

4

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

Vilanova, a un pas d’obrir un nou polígon comercial a la Masia d’en Barreres

La majoria d’entitats de la ciutat veuen amb bons ulls el projecte, tot i que hi ha algunes que tenen reticències al fet d’obrir tot l’any els diumenges i festius Meritxell Bayarri La presentació del projecte del polígon Masia d’en Barreres que durant aquests mesos està fent públicament l’Ajuntament de Vilanova és una oportunitat perquè les entitats hi diguin la seva.

El consistori vol convertir la zona en un parc comercial on s’instal·lin superfícies de gran i mitjà format, així com també zones d’oci. Es tracta de l’espai que ocupava l’antiga fàbrica Cemex, una parcel·la de 41.600 metres quadrats situada a prop de la carretera de Vilafranca i a tocar dels cinemes Vila Lauren.

cal modificar el Pla d’Ordenació urbanístic per fer possible el parc, que tindrà zones d’oci Tot va començar a agafar empenta al febrer de l’any passat, quan la Comissió d’Economia del Parlament de Catalunya va aprovar la introducció d’una esmena a la Llei d’Equipaments Comercials per permetre l’ús de 19.000 metres quadrats de superfície comercial al polígon Masia d’en Barreres. Aquest pas va ser clau, ja que va permetre desencallar el

projecte i fer possible que aquest espai es pogués convertir en una zona semblant a la que hi ha actualment a la rambla del Garraf de Sant Pere de Ribes o al polígon Les Salines de Cubelles.

De moment, qui està tirant endavant el pla és l’empresa promotora Cel Urbà, que ha comprat els terrenys i va arribar a un acord amb el Govern municipal per poder desenvolupar la zona comercial. Aquest es compromet a pagar els costos d’un nou accés viari al polígon –per poder distribuir el trànsit de la C-31 i la C-15– a construir una nova rotonda i a fer un altre accés que connecti amb els cinemes Vila Lauren. A canvi, l’Ajuntament ha de modificar els horaris comercials per permetre que obrin durant tot l’any, inclosos diumenges i festius, els comerços que van des del polígon Masia d’en Barreres fins al barri de Mar,

passant per l’eix de la C-15 i la ronda Europa.

Tot i l’acord al qual han arribat el promotor i el govern municipal, perquè el parc comercial sigui una realitat cal que l’Ajuntament de Vilanova aprovi durant el ple de març la modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística, que inclou la construcció d’aquests nous accessos i la modificació dels horaris comercials. El govern de Lloveras té una certa pressa perquè s’aprovi aquesta modificació, ja que segons l’esmena aprovada pel Parlament de Catalunya, el parc comercial s’ha de materialitzar abans del 31 de desembre del 2021.

A hores d’ara, la majoria d’entitats i associacions de la vila es mostren a favor de la construcció d’aquesta nova zona comercial perquè consideren que és una oportunitat per potenciar la ciutat

com a destinació turística familiar i perquè permetrà crear un pol d’atracció comercial que arribi més enllà de la comarca. Aquest idea la recolzen el Gremi d’Hoteleria i Restauració, l’Associació de Restauradors de Vilanova, l’Associació Estació Nàutica i l’Associació Comerç de Mar. Tot i així, no tothom veu la proposta amb tan bons ulls. L’Associació Viu Comerç té algunes reticències a l’hora de donar el vistiplau al projecte. Temen que l’oferta comercial del polígon i l’alliberament d’horaris facin competència al tipus de comerç que hi ha al centre de la ciutat. En aquest cas, el primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Juan Luís Ruiz, explica que “al parc s’implantaran marques noves que no existeixen a la comarca i en cap cas les franquícies del centre aniran al Parc Comercial”.

Els sindicats UGT i CCOO del Garraf, per la seva banda, estan preocupats perquè l’alliberament dels horaris comercials vagi en detriment de les condicions laborals dels treballadors, fet que Juan Luís Ruiz ha respost amb la intenció de posar en contacte els sindicats i el promotor per tal de vetllar per les condicions de treball.

Actualment, no se saben quins operadors comercials aniran a parar els 19.000 metres quadrats del polígon Masia d’en Barreres.

El que si calcula el govern municipal, és que es crearan 600 llocs de treball directes i que en la mateixa zona hi haurà un aparcament

per a 1.200 vehicles. Pel que fa al pressupost, l’empresa promotora té previst invertir-hi 75 milions d’euros, dels quals 16 milions correspondrien a l’edificació i que es traduirien en 650.000 euros en concepte d’impost a la construcció.

El passat 16 de febrer va tenir lloc un acte de presentació del parc comercial del polígon Masia d’en Barreres davant les entitats i associacions vilanovines. En ell, l’alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras, va assenyalar que “el projecte repercutirà positivament en tot l’entorn urbanístic i en els accessos a la ciutat”.

De la mateixa manera, el primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica i Governació de l’Ajuntament vilanoví, Juan

El govern municipal estima que es crearan 600 llocs de treball al polígon masia d’en Barreres Luís Ruiz, va qualificar el projecte “d’oportunitat econòmica i comercial” i va afegir que el parc permetrà dinamitzar una zona que en aquests moments “es troba en un estat d’abandonament important”.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

y Evolució % quota de volum de les DO Catalanes a Catalunya. Alimentació i hostaleria

5

6

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

El Garraf és la segona comarca catalana amb els lloguers més alts L’any passat el preu mitjà dels lloguers va incrementar-se un 9,93% a Catalunya i entre un 6 i un 9% al Gran Penedès Olga Aibar El preu del lloguer de la vivenda a Catalunya està enregistrant increments considerables a causa de l’elevada demanda que s’està produint en els darrers anys i l’escassetat de l’oferta. L’any passat el preu mitjà es va situar en 654,83 euros, el que representa un creixement del 9,93% en relació a l’any anterior.

Per demarcacions, el Garraf és la segona comarca catalana amb els preus dels lloguers més alts, amb uns preus de mitjana de

La inestabilitat laboral i les exigències dels bancs dificulten la compra de vivendes 711,50 euros durant el 2017, un 9,95% més que un any abans, i 56,67 euros per sobre de la mitjana catalana. L’Alt Penedès se situava com a la desena comarca catalana, amb un preu de 495,80 euros de mitjana (+9,4%) i el Baix Penedès era la quinzena, amb un preu de 462,62 euros (+6,3%), segons dades de la secretaria d’Habitatge de la Generalitat a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASOL. Els motius que expliquen aquesta tendència a l’alça són diversos. Segons Max Jané, gerent de Finques Anoia Penedès de Vi-

lafranca, un d’ells és “la inestabilitat i la mobilitat laboral, que dificulta la compra de pisos davant de les demandes de les entitats financeres a l’hora de concedir crèdits”. També el fet que “molts inversors compren vivendes per posar-les en lloguer, ja que ofereixen millors rendibilitats que tenir els diners al banc”. Des de Fincas del Garraf, Esperanza Parada ens indicava que “estem una mitjana d’una setmana en trobar un pis de lloguer”.

Les zones amb més demanda són Vilanova i Sitges, segons Eric Morales, de Finques Pascual. Josep Maria Rius de Finques Rius afegia que “el mercat de lloguer ha anat creixent, però el normal sempre ha estat que hi haguessin pocs pisos disponibles.

Ara ens trobem que molts llogaters de Barcelona perquè allà els

preus són prohibitius”. Els preus que es pagaven fa uns anys ja no tenen res a veure amb el que es paga avui dia. Des del 2013 fins ara els lloguers han pujat un 38% de mitjana a Espanya. A l’elevat preu del lloguers se li suma el fet que durant el primer semestre de l’any finalitzaran els contractes que es van firmar abans de la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans del 2013. L’objectiu era flexibilitzar-ne la durada, passant de cinc a tres anys, i que els particulars lloguessin els pisos buits.

Per tant, molts arrendataris volen signar nous contractes. Un altre dels problemes dels propietaris són els impagaments dels llogaters. Per això, la majoria d’immobiliàries ofereixen una assegurança que garanteix l’abonament de les quotes durant els dotze mesos següents des del segon retard.

Preu mitjà del lloguer al Gran Penedès

p Font: Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

y Preu mitjà del lloguer dels municipis del Gran Penedès.

Mitjana 2017, 2016 i variació percentual

Municipis Sitges

Mitjana 2017

Mitjana 2016

Variació 2017-2016

955,37

847,11

12,78%

Olivella

927,50

819,85

13,13%

Puigdàlber

884,17

917,74

-3,66%

Canyelles

882,50

853,00

3,46%

Pacs del Penedès

851,29

559,17

52,24%

Olesa de Bonesvalls

701,43

650,00

7,91%

Sant Pere de Ribes

660,32

604,72

9,20%

Olèrdola

648,94

592,08

9,60%

Castellet i la Gornal

637,67

501,81

27,07%

Cubelles

615,66

580,73

6,02%

Cabanyes, les

600,00

-

-

Vilanova i la Geltrú

583,23

543,42

7,33%

Sant Cugat Sesgarrigues

568,75

555,71

2,35%

Granada, la

553,27

389,23

42,14%

Sant Llorenç d’Hortons

544,06

473,04

15,01%

Castellví de la Marca

535,63

489,29

9,47% 11,28%

Cunit

533,67

479,58

Santa Oliva

525,93

555,87

-5,39%

Font-rubí

522,22

410,00

27,37%

Albinyana

514,17

477,06

7,78%

Gelida

503,69

459,11

9,71%

Sant Sadurní d’Anoia

502,16

454,68

10,44%

Avinyonet del Penedès

494,69

438,13

12,91%

Calafell

492,32

465,35

5,80%

Sant Jaume dels Domenys

491,82

448,44

9,67%

Vilafranca del Penedès

491,45

445,07

10,42%

Subirats

490,43

437,50

12,10%

Sant Martí Sarroca

480,43

436,26

10,13%

Bisbal del Penedès, la

475,19

442,64

7,35%

Mediona

467,58

450,67

3,75%

Santa Margarida i els Monjos

452,84

407,10

11,23%

Banyeres del Penedès

446,17

453,81

-1,68%

Pla del Penedès, el

438,10

392,93

11,50%

Sant Pere de Riudebitlles

436,60

417,21

4,65%

Vendrell, el

429,26

404,17

6,21%

Llorenç del Penedès

416,31

513,13

-18,87%

Torrelavit

413,69

402,37

2,81%

Bonastre

413,33

366,14

12,89% -3,11%

Bellvei

412,54

425,79

Torrelles de Foix

400,46

390,71

2,50%

Sant Quintí de Mediona

382,18

310,63

23,03%

Arboç, l’

376,80

344,73

9,30%

Masllorenç

350,00

318,57

9,87%

Pontons

13,90%

344,23

302,22

Montmell, el

-

425,00

-

Santa Fe del Penedès

-

-

-

Vilobí del Penedès

-

635,00

-

p Font: Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

7

ACTUALITAT

Desajustament entre els cursos de formació professional i les necessitats empresarials L’oferta formativa al Gran Penedès no s’adequa amb la demanda actual Joana Sadurní La directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau, va assistir la passada setmana a un col·loqui amb diversos representants de l’administració pública i empreses del Penedès-Garraf. L’acte, organitzat per la Federació Empresarial Gran Penedès i patrocinat per Mútua Penedès, va suposar un punt de trobada entre les necessitats de les entitats i les conseqüents accions per part del SOC en relació amb l’àmbit laboral.

Garau va voler reivindicar la llarga tradició col·laborativa del SOC en la consolidació d’equips tècnics i la dinamització del territori, remarcant que cal molta cohesió entre el teixit empresarial i l’administració: “No es pot cons-

truir un país ni assolir que les persones siguin autònomes i lliures si els projectes es limiten a subvencions: busquem la inserció laboral, i per això el compromís de les empreses és indispensable”. També va apuntar que el passat 2016 es va fer una inversió de 12,3M€, enfocats a la realització de polítiques d’ocupació i formació pel 2017, però que els municipis del Gran Penedès són especialment vulnerables: el Baix Penedès té un atur del 19,7%, el Garraf del 13,8% i l’Alt Penedès arriba a l’11,3%. A més, el Baix Penedès i el Garraf es posicionen a la cua pel què fa al PIB. Així doncs, la zona del Gran Penedès es troba amb dificultats econòmiques, que s’ajunten al gran inconvenient d’aquestes comarques: hi ha una qualificació molt baixa de recursos humans i un desajustament notable entre

la formació de les persones i les necessitats de les empreses. Els centres formatius acreditats no s’adiuen amb la demanda de tots els sectors, i per tant potser sobren places en la formació per l’ocupació en logística, però falten places en la formació en agricultura.

Aquesta discordança dificulta la creació de perspectives de futur, que s’afegeix a les mancances de transport per assistir a cursos en altres centres i a la poca motivació a l’hora de treballar en una empresa on la retribució econòmica és menor de l’esperada.

Des de l’administració de diverses poblacions, com Sitges i Vilafranca, s’ha criticat l’exigència burocràtica del Servei i el poc contrast de dades amb les entitats involucrades en les polítiques de formació i ocupació. Davant aquest retret, Garau ha reconegut

les mancances en l’actualització i la gestió de les polítiques, que en part “recauen en la situació repressiva actual, la crisi econòmica, l’excés de controls i falta de mans i la impossibilitat d’homogeneïtzar necessitats i remeis”, davant la qual cosa ha demanat “molta paciència, perquè els nostres ob-

jectius són molt complexos i ambiciosos”. Alguns exemples són la teleformació en cursos que no requereixin una presència de més del 80% i un projecte pilot amb una entitat bancària per tal de fomentar la formació dual en empreses petites que no poden assumir el cost d’un tutor.

8

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

Joan B. Casas: “Les empreses haurien de ser com un hospital”

Premien Naulover a la 080 Barcelona Fashion

El Col·legi d’Economistes de Catalunya i la FEGP van signar un conveni de col·laboració després d’un acte a Vilafranca Olga Aibar La Federació Empresarial del Gran Penedès i el Col·legi d’Economistes de Catalunya van signar l’1 de febrer un conveni de col· laboració. L’acte va tenir lloc després de la conferencia del degà del col·legi, Joan B. Casas, titulada Empresa i entorn: una visió socioeconòmica del present i el futur.

Casas va explicar que “actualment estem en una fase intensa del procés schumpterià, de destrucció creativa. La innovació de les empreses comporta que altres desapareguin” i va afegir que “el període de maduració d’un pro-

“Estem en una fase intensa del procés de destrucció creativa d’empreses” ducte és llarg, però el procés de comunicació és molt ràpid. Una vegada que es coneix una novetat es fa ràpidament planetària”. Per això, davant d’una innovació no prevista, el temps de reacció és curt per a les empreses , i si és un producte substitutiu del teu, t’expulsa del mercat”.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

redacció

Casas va alertar també dels riscos de la quarta revolució, la robotització. Segons va apuntar, “alguns estudis indiquen que el 47% dels llocs de treball poden ser automatizats a través de robots. Així, en els propers cinc anys es preveu la destrucció neta de cinc milions de llocs de treball al món”. En aquest context, es valoraran més les habilitats creatives dels empleats, la resolució de problemes complexos, i el judici i la presa de decisions.

Pel que fa a la vessant social de les empreses, el degà del Col·legi d’Economistes va afirmar que “avui dia no només han de ser competitives, sinó que han de ser conscients que estan en un marc social que cal tenir present”. Entre altres aspectes, se’ls demana que cada cop siguin més transpa-

rents i sostenibles.

L’economista va indicar també que l’empresa del futur hauria de ser com un hospital, que té un enorme impacte social, el 70% dels seus empleats són tècnics qualificats, i pràcticament cap d’ells és expert en el mateix aspecte, i el trebal en equip que realitzen és molt alt”. En la darrera part de la seva intervenció, el degà del Col· legi d’Economistes de Catalunya va parlar de les diferents tipologies d’empreses que existeixen, entre les quals grans corporacions amb un domini important del mercat, empreses de “capitalisme clientelar”, les “too big to fail” o massa importants per a deixar-les caure, les grans empreses de la revolució digital, les pimes, les empreses d’economia cooperativa i les del tercer sector.

“InterSer” i Treball en grup Hi havia una vegada...

Un nen que robava a l’escola els llibres dels seus companys i, com si res els portava a la seva mare, qui, en comptes de corregir-ho, aprovava la seva mala acció.

En una altra ocasió va robar un rellotge que així mateix va lliurar a la seva mare. Ella també va acceptar el robatori. Així van passar els anys i el jove es va transformar en un lladre perillós.

Però un dia, agafat en el moment de robar, el van emmanillar les mans a l’esquena i el van conduir a la

presó, mentre la seva mare el seguia, donant-se cops al pit.

El lladre va trucar a la seva mare per dir-li alguna cosa a cau d’orella, però en apropar-se el fill, d’una mossegada, li va arrencar el lòbul de l’orella.

Recriminant la mare la seva acció, li va dir: -No acord amb els teus delictes, acabes per ferir la teva pròpia mare!

A la qual cosa el fill va replicar: -Si el primer cop que et vaig portar els llibres que vaig robar a l’escola m’ha-

L’empresa Naulover, amb seu a Mediona, va ser premiada a la passarel·la 080 Barcelona Fashion Week, que va lliurar el passat 2 de febrer els seus reconeixements a les diferents marques que van desfilar en aquesta 21a edició.

Naulover va aconseguir el premi MODACC a les marques internacionals per la seva col·lecció “La seducció”. La directora creativa de Naulover, Paula Noguera, es mostrava molt contenta per aquest premi que “reconeix el treball i l’esforç de les 130 famílies que treballen amb nosaltres”.

El secretari general d’Empresa i Coneixement, Paul Villòria; el gerent del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya i director de la 080 Barcelona Fashion, Miquel Rodríguez, i la directora general de Comerç, Muntsa Vilal-

guessis corregit, avui no em trobaria en aquesta lamentable situació.

“Cruel” relat atribuït a Isop, gran fabulista de l’antiga Grècia que gira entorn L’EDUCACIÓ.

Educar no és tan sols el procés de facilitar l’aprenentatge o l’adquisició de coneixements. L’educació comporta molts altres valors, creences, hàbits, moral i afectivitat de les persones d’acord amb la cultura i les normes de convivència de la societat a la qual pertanyen.

En l’àmbit empresarial, apareix el terme de “CAPITAL HUMÀ” per designar

ta, van fer entrega dels premis.

Les altres empreses guardonades van ser Krizia Robustella, Brain&Beast i Mans Concept Menswear, amb el qual Jaime Álvarez va guanyar el premi al disseny emergent.

D’altra banda, la companyia està preparant el desembarcament a Rússia amb 25 punts de venda multimarca. Aquest serà un dels mercats destacats, així com els de l’Orient Mitjà, i Amèrica del Sud. Les vendes internacionals representen la quarta part del negoci de Naulover, però la intenció de la companyia és que les exportacions aconsegueixin arribar al 50% d’aquí a cinc anys.

Naulover va créixer un 5% el 2017, i va superar els 19 milions d’euros de facturació. El grup disposa de 90 punts de venda a centres d’El Corte Inglés d’Espanya i Portugal i presència en més de 400 botigues multimarca.

a les persones, amb els seus coneixements, habilitats i actituds que integren un projecte.

Amb l’acumulació de capital econòmic i l’adquisició de tecnologies sofisticades ja no n’hi ha prou per si soles.

Són les persones les que mouen i donen valor i diferenciació a l’empresa.

A l’entorn de la nostra activitat laboral, resideix la manera de ser i de viure de cadascú, és la manera en què ens constituïm com a persones. L’educació, entesa més enllà d’un conjunt de coneixements, revaloritza el treball humà.

Es per això que l’empre-

sa valora cada vegada més l’actitud, a més de l’aptitud dels seus integrants.

Tornant al relat, s’evidencia en el protagonista una mancança de normes de conducta que la seva mare mai li va haver de transmetre. Una irresponsabilitat en ella mateixa en primera instància ja que segurament mai va actuar amb integritat i honestedat.

Aquestes normes de conducta, s’assimilen a través de l’educació i van molt més enllà dels coneixements o l’estatus social de la persona. És bàsicament qüestió de civisme i respecte cap a l’altre.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

9

ACTUALITAT

Les tres fires més grans de Vilanova tenen un impacte econòmic global de 15,4 ME

La Fira de Novembre, Temps de Vi i Expo Nadó van tenir 153.000 visitants l’any passat entre les tres i un retorn d’entre 32 i 47 euros per euro invertit y Impacte econòmic total de les tres fires vilanovines

Olga Aibar Les tres fires més destacades de Vilanova i la Geltrú, la Fira de Novembre, Temps de vi i Expo Nadó, van tenir l’any passat un impacte econòmic total de 15,4 milions d’euros, 8,4 dels quals directament a la ciutat.

La Fira de Novembre és, per la seva trajectòria i dimensions, la que té un impacte més gran, de 9,2 milions d’euros, i un retorn de 47,48 euros per euro invertit.

Suposa, a més, la creació de 87,9 de llocs de treball equivalents a temps complet; Temps de Vi té un impacte de 3,4 milions d’euros i un retorn de 32,86 euros per euro invertit, a més de 27,6 llocs de treball equivalents a temps

La majoria del públic és femení, té entre 35 i 44 anys i prové de la capital del garraf complet, i Expo Nadó de 2,7 milions d’euros, un retorn de 42,97 euros i la creació de 22,4 llocs de treball equivalents a temps complet.

L’estudi, elaborat per la consultora vilafranquina The Whatsons, indica que la Fira de Novembre va tenir més de 79.000 visitants,

Temps de Vi 43.000 i Expo Nadó uns 31.000. La majoria provenen de la comarca, i més del 80% de la mateixa capital. La majoria del públic de les tres fires és femení i la franja d’edat majoritària és la de 35 a 44 anys. En el cas d’Expo Nadó és la fira que més visitants atrau de la provincia de Barcelona (un 35,3%), mentre que Temps de Vi i la Fira de Novembre només el 14,9% i el 9,7%.

Pel que fa als canals d’informació pels quals tenen coneixement de la fira, la majoria se n’assabenten a través del boca orella i de cartells, tot i que en el cas d’Expo Nadó, més del 46,9% ho fan a través de Facebook. Respecte a la valoració global de les fires, Temps de vi va obtenir un 8,12,

mentre que Expo Nadó va ser puntuada amb un 7,99 i la Fira de Novembre amb un 7,28. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Juan Luís Ruiz, afirmava que “els estudis demostren la força i vitalitat de les tres fires i l’impacte que tenen al conjunt del territori” i apuntava que “la idea és que aquests estudis tinguin una continuïtat per veure’n l’evolució. Necessitem dades objetives per establir estratègies, sobretot pel que fa al Pla de màrqueting turístic”. També va destacar que les fires se celebren a l’espai públic, un tret diferencial respecte a altres certàmens, i que “un 70% dels visitants fa almenys un àpat a la ciutat”.

y Procedència dels visitants

p Font: Estudi d’impacte econòmic Fira de Novembre 2017. The Whatsons

10

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

Desviar els camions de l’N-340 a l’AP-7 beneficia els transportistes

Nou Espai Empresa per a persones emprenedores

Un estudi de la UPC diu que el pas bonificat per l’autopista estalviarà temps sense penalitzar el sector del transport redacció

Deixar de circular per la N-340 entre Castelló i Hospitalet de l’Infant, i entre Torredembarra i Vilafranca i fer-ho per l’AP-7, surt més econòmic per a les empreses de transport de camions, si es bonifiquen els peatges, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya encarregat pel departament de Territori de la Generalitat.

L’estudi indica que per autopista es fan menys quilòmetres, a una velocitat més constant i amb menys combustible i amb un menor temps de trajecte. Per tant, el

el cost del trajecte per autopista es calcula en 58 euros i per carretera en 74 cost del transport és més econòmic per autopista que per la via convencional.

L’informe concreta aquest estalvi i indica que per autopista el cost del trajecte es pot calcular en 58,1 euros en els vehicles més pesats contra els 74 euros que té de cost per al mateix trajecte en

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

redacció

el cas d’anar per la carretera convencional. Els autors de l’informe assenyalen que en aquest tram per l’autopista s’ha d’afegir el cost del peatge que per als camions pot estar entre 13,65 euros i 15 euros, depenent del tonatge, que és el preu que s’hauria de bonificar en el conveni entre Foment i Generalitat. L’estudi de la UPC indica que anar per el tram entre L’Hospitalet de l’Infant i Benicarló per autopista AP-7 és més curt que per la N-340, la mitjana de velocitat és molt més superior per l’autopista (uns 78 quilòmetres per hora contra uns 67 quilòmetres per la N-340), fet que redueix el temps de trajecte en uns vint minuts. També fa referència al tram entre Vilafranca del Penedès i Torredembarra, amb un trajecte de 36 quilòmetres en cas d’anar

per la N-340 o de 35,5 quilòmetres per l’AP-7.

El càlcul de temps i distància entre els dos trajectes dóna com a resultat final que el cost per l’AP7 seria d’entre 24,7 euros i 26,2 euros, depenent del tonatge dels vehicles, mentre que per la N-340 el cost estaria entre 29,7 euros i 32,6 euros. En aquest cas també cal afegir el preu del peatge que és de 6,1 euros o 7,7 euros, depenent del pes del vehicle, que són les quantitats que s’haurien de bonificar. La bonificació pactada fins ara preveu una reducció del peatge entre el 42,5% i el 50% en els desplaçament locals. Tanmateix, les empreses de transport de Tarragona demanen que aquesta bonificació arribi fins el 75% com a la Rioja, i anuncien mobilitzacions si no és així.

Whatsapp business: sí o no?

Avui dia, gairebé tothom fa servir Whatsapp, a nivell personal, de forma individual o per a comunicacions en grup. Sempre en un entorn privat. També hi ha empreses que l’utilitzen com a eina de treball. És una manera molt directa d’estar en contacte amb el client. Tanmateix, el desconeixement ha fet que ja hàgim vist sancions de l’AEPD a companyies que han “abusat” d’aquesta eina per a enviar comunicacions a clients sense tenir autorització per fer-ne ús de les seves dades. I és que cap assessor en protecció de dades amb un mínim de coneixe-

ment el recomanaria, tot i els exemples diaris d’empreses que utilitzen Whatsapp per connectar amb els seus clients. Des de comandes en línia, a consultes, reserves, convocatòries per a esdeveniments, etc.

Per mirar de donar resposta a aquest perfil professional, i per als que tenen remordiments, arriba Whatsapp Business: una aplicació de missatgeria instantània per a empreses, amb l’objectiu de facilitar la fidelització, la creació de clients i l’increment del volum de facturació amb la millora de la relació i comunicació amb el client. El que

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha posat en marxa el procés de cessió temporal d’espais del nou Espai Empresa de les Roquetes, que s’obrirà pròximament un cop s’hagin concedit les llicències a les persones emprenedores i empreses que s’hi vulguin allotjar.

Les seves instal·lacions, ubicades a l’avinguda d’Antoni Gaudí, 1, de les Roquetes, compten amb una zona de cowork i despatxos, i ofereixen espais de treball per un període de temps limitat (d’un any prorrogable fins a un màxim de 4 anys) a persones emprenedores que estan començant els seus negocis amb la finalitat d’ajudar-los a consolidar i a desenvolupar la seva activitat empresarial de forma independent, tot oferint-los lloguer assequibles i la possibilitat d’aprofitar sinèrgies amb la d’altres activitats que en for-

ja es venia fent en el model “personal” més matusserament ara pren forma d’app professional.

La pregunta és: a partir d’ara, amb aquest nou format, el podem utilitzar amb tranquil·litat? Hi ha diversos elements a valorar. Davant totes les bondats que ens explica la companyia, cal tenir en compte, per exemple, que la versió per a particulars està en el punt de mira de la Unió Europea per incomplir la legislació en matèria de protecció de dades: D’una banda, les comunicacions estan xifrades, però no és suficient: com es xifra l’hora a la que l’usuari desperta, a quina

min part. El centre disposa de serveis compartits i zones comunes.

L’Espai Empresa té una capacitat per a deu iniciatives empresarials que es poden allotjar o en un dels quatre despatxos independents del centre d’empresa o en algun dels 6 mòduls (per a una o dues persones) que formen l’espai cowork.

El primer any de lloguer és gratuït, i a partir del segon any tindran quotes mensuals assequibles (que van dels 105 als 215 euros/mensuals segons l’espai que ocupin). Les persones interessades poden enviar un correu amb el nom i cognoms, idea de negoci o empresa i el telèfon mòbil de contacte a promocioeconomica@ santperederibes.cat. Hi poden sol·licitar allotjament, qualsevol persona, física o jurídica que desenvolupi una activitat econòmica de recent creació al municipi amb una antiguitat inferior als 4 anys.

hora es comunica amb una persona, o on es troba...? I d’altra, es desconeix on són els servidors que allotgen la informació de les comunicacions (textos i fotos).

Són dos aspectes bàsics que es demanen a qualsevol empresa europea o de fora que tracti dades de ciutadans europeus. Llavors? Val a dir que existeixen alternatives de missatgeria per a telefonia, fins i tot “made in Spain”, més segures, però no tenen la mateixa fama.

Clar, Whatsapp és gratuïta i pertany a Facebook.

No obstant això, l’aplicació ha tingut una bona rebuda: ens permetrà rebre missatges relatius a serveis que hàgim contractat, envi-

ar queixes, realitzar seguiment d’enviaments o fins i tot efectuar transaccions o tancar compres. A més no cal pagar ni instal·lar res, funciona amb l’app de “particulars” que ja tenim.

A això, hi hem de sumar que la mateixa AEPD ha donat un nou impuls amb les seves accions a l´ús d’aquesta app i ha obert un servei de WhatsApp per impulsar l’educació dels menors en els entorns digitals, en col·laboració amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per actuar conjuntament.

Europa es mira Whatsapp amb recel i l’AEPD hi crea col·laboracions. La polèmica està servida.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

11

ACTUALITAT

Les tècniques d’un bon màrqueting digital explicades per l’influencer Dani Casanovas Tota marca necessita fer-se un lloc a les xarxes socials per ser competitiva Joana Sadurní L’expert en màrqueting digital i cofundador de l’agència de màrqueting Imagina Digital Dani Casanovas va ser el ponent de la conferència del cicle Desenvolupa’t que portava per títol Les 7 coses que no sabies que pots fer a Internet per la teva empresa, desenvolupada el passat dia 8. El cicle de conferències “Desenvolupa’t” de Vilafranca, que enguany celebra la seva divuitena edició, és una proposta de desenvolupament empresarial i professional mitjançant les xerrades formatives, que són conduïdes per ponents mediàtics.

Casanovas és també el secretari general de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, i la seva faceta més coneguda es troba a Instagram on,

a part del seu compte personal, també en té un on es dedica a la crítica gastronòmica (@foodiedani) i on té més de 35.000 seguidors, convertint-se en destacat influencer. Les claus de l’èxit de Dani Casanovas rauen en la seva constància, la forta iniciativa i la intuïtiva sensibilitat a l’hora de

PER CASANOVAS, EL PENEDÈS PODRIA ARRIBAR A SER LA CALIFÒRNIA DEL MEDITERRANI captar allò que interessa en un moment i lloc concret. El món de l’emprenedoria és altament competitiu i només es pot tenir èxit si

s’ofereix una imatge i marca que destaqui, perquè difícilment hi haurà una innovació en la varietat de productes. És precisament per això que cal idear una marca pròpia i trobar les tècniques adequades per fer-la sobresortir de la resta, concentrantse en el concret públic potencial.

La conferència de Casanovas va ser un èxit rotund de participació, ja que va atraure més d’un centenar d’oients; i a més tractava un tema de gran importància en l’actualitat penedesenca. Per l’expert en màrqueting, el Penedès té un enorme potencial per explotar i podria ser “la Califòrnia del Mediterrani”, sempre que es sàpiga aprofitar bé tots els seus atributs turístics i identitaris.

Els productes propis del Penedès tenen un ampli reconeixement, però cal aprendre a diversificar les empreses per marcar

la diferència. Casanovas va explicar que l’essència d’una bona promoció i reputació es troba en la cura del client: cal fixar-se en les seves preferències i facilitar la comunicació bidireccional. Per això el jove emprenedor penedesenc

aposta per l’explotació d’Internet, les xarxes socials i els recursos audiovisuals: més del 80% de la població utilitza les xarxes diàriament; i només amb el WhatsApp ja s’ocupa una mitjana de 5 hores setmanals.

12

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

El final de la campanya de Nadal trenca la baixada de l’atur

y Evolució de l’atur a l’Alt Penedès i al Garraf, 2017-2018

Del desembre 2017 al gener del 2018 l’Alt Penedès ha registrat 138 persones més a l’atur; i el Garraf 111 redacció

Aquest últim mes de gener, l’atur ha pujat lleugerament a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf.

Els municipis de l’Alt Penedès tenen 138 persones més registrades a l’atur aquest gener que el passat desembre: les dades del darrer mes del 2017 exposen un total de 5.693 persones; i aquest gener n’hi havia 5.831.

Al Garraf hi havia 8.902 persones aturades a finals de l’any pas-

sat; mentre que aquest últim mes han pujat fins les 9.013. Aquesta pujada es pot deure, en gran part, a la finalització d’alguns contractes temporals establerts específicament per a la campanya de Nadal, que funcionen durant els mesos de novembre i desembre però finalitzen a finals d’any o a principis de gener. Tot i així, la millora respecte de l’any passat és notable: a principis d’aquest 2018 hi havia mig miler d’aturats menys que el gener del 2017 a l’Alt Penedès, i al Garraf 617 persones menys que a

principis del 2017. Aquest esquema tendencial es repeteix a la resta de comarques catalanes: en total, hi ha 24.000 persones aturades menys que el gener de 2017; però el contrast entre el desembre del 2017 i el gener del 2018 és de pujada. Així, hi ha hagut un augment de persones demandants de l’atur entre el desembre i el gener, però en l’últim any totes les comarques de la demacació de Barcelona han experimentat una tendència d’evolució descendent del 7,5% en comparació amb el gener del 2017.

p Font: Diputació de Barcelona

El Penedès-Garraf acull una Nou programa ocupacional fira de productes de proximitat en el sector sociosanitari a Ribes redacció

redacció

El passat 2017 Caprabo va dur a terme 8 fires de productes de proximitat arreu de Catalunya, gràcies a les quals ha donat a conèixer més de 650 productes a unes 10.000 persones.

Com a novetat a destacar, per primera vegada les comarques del Garraf i de l’Alt i el Baix Penedès es van afegir a la iniciativa, acollint una fira a la localitat de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Per aquesta primera edició a la zona, la companyia de supermercats va aconseguir atraure

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha iniciat un projecte ocupacional en el marc del programa de projectes innovadors i experimentals del SOC. L’objectiu general és millorar l’activitat del sector sanitari, sociosanitari i de dependència, també generador d’ocupació al territori, mitjançant la cooperació público-privada per possibilitar la inserció sociolaboral de les persones més vulnerables.

La finalitat del projecte és donar suport a perso-

Opinió

17 productors de les tres comarques. Una de les finalitats d’aquestes fires és donar a conèixer els petits productors i les cooperatives agràries, fomentant el consum dels productes de

proximitat. Així, els clients que assisteixen a les fires poden degustar formatges, olis, carns, ous, vins i caves o mels per tal de conèixer els productes de primera mà.

La realitat i la cursileria crònica que patim

Les germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs són al convent de les Carmelites, a Vilafranca. Aquí hi viuen. Les hem visitat un petit grupet de Randa i cordials i amoroses ens demanaven sobre la realitat de fora, encara que vèiem Dolors que la sabien tota. Lloaven MarÍn Tuyà al seu germà, Lluís Maria.

Psicòloga i membre del Grup D’ell deien que es va donar d’Investigació Globàlium de a la vida i que, al final, va la Fundació Randa - Lluís M. donar la vida (“Jo sóc en vosaltres amics”). La reaXirinacs litat és que, ara que han

passat deu anys, som més conscients del valor de la seva opció de fer costat als oprimits. Són persones que han realitzat plenament les seves pròpies possibilitats i aspiracions. Han guardat una direcció, seguint la seva inspiració i la seva intuïció.

La realitat és tot i res; no pertany a ningú. Ni és teva ni meva. És tot allò que passa, que flueix fora nostre/ex-isteix i dins nostre/ in-sisteix íntimament.

En canvi, la cursileria és

negar la realitat amb ànsia d’aparentar el que ni s’és ni es té. Una nació és una realitat física i una idea. Segons Noël Valis, (acadèmica estudiosa de la novel·la realista, el realisme sagrat, la religió i la imaginació a l’Espanya moderna, el mite i la llegenda negra de l’Espanya de la conquesta i la Inquisició, a la pretensió ultracatòlica de Franco), la cursileria comença a Espanya el 1830 quan perd les primeres colònies i conti-

nes majors de 45 anys en situació d’atur en el procés d’orientació professional per a la seva reincorpora-

ció al mercat de treball tot atenent les seves competències i les necessitats del sector.

nua el 1898 amb la desfeta de l’imperi i és desplega mentre que Espanya queda relegada a la irrellevància internacional. Psicològicament, a la nostàlgia de la jerarquia s’hi suma el sentiment que no havia estat mai unida, ni ideològica ni històricament. Canovas del Castillo fabrica l’Espanya de la Restauració. Tothom sap que la propaganda mítica no partia de realitats històriques. La cursileria crònica que patim explica que Espanya hagi quedat com el poder europeu més resistent a la modernització

econòmica i social.

Xirinacs ens avança un Model global, compartit, com a font de pau i de superació de conflictes entre grups humans. Aporta eines, a fi d’assolir la perfecció comunicativa pròpia de la vera democràcia que permetin constituir un pacte federal d’idees el més universal possible, on cadascú pot conservar el seu pensament propi però sense cessar de créixer en bona avinença en les coses més essencials. Una bona teràpia psico-social.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

13

ACTUALITAT

Nou productes gastronòmics del Penedès i del Garraf, entre els 55 més singulars L’Alt Penedès és la comarca catalana amb més empreses productores adherides a la Xarxa de Productes de la Terra, i el Garraf la que menys Olga Aibar

y Mapa de productes singulars

1.181 EMPRESES QUE OCUPEN A 6.700 PERSONES

L’ànec mut del Penedès, el Gall del Penedès, els vins de la DO Penedès i el préssec de secà d’Ordal a l’Alt Penedès; i els espigalls, la malvasia de Sitges, les gambes de Vilanova, el cargol punxenc de Vilanova i l’escarola perruqueta del Garraf són alguns dels 55 productes gastronòmics singulars dels municipis de la demarcació de Barcelona que ha catalogat i que promocionarà la Xarxa de Productes de la Terra.

Es tracta d’un projecte impulsat fa vuit anys per la Diputació de Barcelona per enfortir el teixit empresarial de productes alimentaris locals i de qualitat de la de-

productes per sectors

p Font: Xarxa Productes de la Terra

La Xarxa productes de la terra està formada per 1.200 empreses productores marcació i aconseguir que sigui més competitiu i sostenible.

La Xarxa està formada per 1.200 emprees productores que donen feina a unes 6.700 persones. Destaca el fet que l’Alt Penedès és la comarca amb més empreses productores d’aliments amb trets singulars propis de la demarcació de Barcelona, aquells

que destaquen per les seves característiques úniques que el distingeixen de la resta a causa de factors com la tradició, la innovació o la qualitat. En concret, en té 159 (la majoria del sector vitivinícola) fet que representa el 14% del total. La segueix el Vallès Oriental amb 148 empreses, i Osona amb 137. La comarca amb menys empreses és el Garraf, amb 40.

Per sectors, n’hi ha que tenen alguna distinció que les fa particulars: un 27% treballen amb producte singular (unes 286 empreses), un 25% són ecològiques i un 11% tenen més de 100 anys. I pel que al perfil de l’empresa, majoritàriament són microempreses de caràcter familiar, el titular de

les quals és un home d’entre 35 i 65 anys, amb un màxim de 5 treballadors/es i amb relleu generacional assegurat.

Els productes singulars destaquen per la seva tradició, la innovació i la qualitat Les dades es van donar a conèixer el 13 de febrer durant la IV Jornada de networking empresa-

rial de la Xarxa Productes de la Terra a la qual hi van assistir una cinquantena d’empreses. Durant dues hores i mitja, es van realitzar 1.320 entrevistes, de 3 minuts cadascuna, on es van poder presentar les 40 empreses de la Xarxa amb els 33 comerços assistents.

La Xarxa Productes de la Terra està integrada pels Consells Comarcals de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Maresme, Osona i el Vallès Oriental; el NODE Garraf, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, el Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, el Consorci del Lluçanès i el Consorci de Turisme del Vallès Occidental.

Cereals i derivats

16%

Verdures i hortalisses

16%

Carn fresca

12%

Embotits

12%

Fruita

11%

Begudes

8%

Llegums

6%

Làctics

4%

Ous

3%

Olis i olives

3%

Altres

9% 27% amb producte singular 25% amb segell ecològic 11% amb més de 100 anys

EMPRESES ADHERIDES A LA XARXA DE PRODUCTES DE LA TERRA ALT PENEDÈS

159 (14%) GARRAF

40 (4%) p Font: Xarxa Productes de la Terra

14

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

Inquietud a les empreses per l’aplicació del nou Reglament de Protecció de Dades La normativa, prevista per al maig, exigeix l’existència d’un delegat encarregat de la privacitat i de la protecció de dades com Alemanya, i la idea és que s’estableixi a la resta de països de la Unió Europea.

El DPO serà l’encarregat de vetllar pel compliment de la normativa a l’empresa, entitat o organització per la qual treballi, i també anirà documentant quin és el tractament que l’empresa en qüestió dóna tant a les dades com a la normativa, per assegurar que el funcionament de l’organització és el correcte i es desenvolupa dins el marc legislatiu.

Joana Sadurní El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) entrarà en vigor el proper 25 de maig, en un context d’inquietud i incertesa de cara als nous canvis.

Un dels requisits del reglament és la necessitat de comptar amb un responsable que s’encarregui de la informació personal o sensible. Aquest càrrec laboral, que compliria el rol de delegat de protecció de dades, passarà a ser obligatori als organismes i entitats públiques (excepte tribunals i jutjats), i també dins les empreses que treballin amb la manipulació o consulta de dades i informacions personals.

Així, entitats com Serveis Mèdics Penedès o els diferents ajuntaments i consells comarcals hauran de designar un delegat intern o extern. Per Jordi Ventura, assessor en LOPD de la Federació Empresarial del Gran Penedès, la situació d’adaptació al nou reglament depèn de l’entitat: “si bé hi ha empreses on la seguretat en cas de riscos laborals encara és una utopia, en la preparació pel reglament passa el mateix: hi ha empreses que mai han treballat amb digitalització de dades o amb un sistema de protecció adequat, i ara s’hi troben de cop”.

Tot i així, l’aplicació del nou reglament segueix creant inestabilitat en algunes empreses: “El fet que des que es va aprovar

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

la normativa el 2016 es segueixi emprant la LOPD causa una certa confusió. Fins que no s’apliqui el nou reglament moltes empreses no acabaran de situarse en els canvis que suposa”.

El reglament exigeix que cada organització analitzi amb quina finalitat consulta les dades, quines dades concretament i sobretot quin mètode utilitza per la seva adquisició. Per tant, la finalitat principal del reglament, que és limitar la utilització del tractament de dades com a mètode per l’oferiment de béns i serveis, necessita que cada entitat tingui el propi sistema de control, ja que cada empresa i institució treballa a partir de dades i mètodes diferents. Però un mateix delegat pot treballar

per més d’una entitat alhora. La figura del delegat, doncs, hauria de ser un mitjà d’autocontrol de la mateixa empresa i una canalització interna dels requisits del reglament. La persona que assumeixi aquest càrrec tindrà no només una enorme responsabilitat, sinó també un accés pràcticament total a les dades de l’empresa o l’entitat per a qui treballi, sense oblidar les dades de clients, usuaris i altres persones. És una figura laboral que exigeix una professionalitat i transparència completes, conseqüents amb la magnitud de la seva tasca.

El delegat de protecció de dades, o Data Protection Officer (DPO), ja és efectiu en la normativa d’alguns països

Reivindicació femenina El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, data que fou instaurada per l’ONU l’any 1975, tot i que si tirem enrere en el temps ens adonem que la data té més història. Ja que l’any 1857 un grup de treballadores tèxtils va sortir al carrer de Nova York per protestar per les condicions en que treballaven. Amb el temps es van succeir diferents protestes similars fins que l’ONU va oficialitzar la data. És remarcable l’any 1909, en el que 129 dones

van morir dins de la fàbrica on treballaven quan el seu propietari va prendre foc mentre les dones estaven dintre exigint els seus drets laborals.

A l’inici es reclamava la igualtat de la dona treballadora en el context de la revolució industrial, i, actualment es reivindica el paper de la dona a la societat així com la igualtat salarial respecte als homes.

Algunes xifres que parlen per sí soles: -El 58% dels universita-

el dPO serà el punt de contacte entre l’empresa i l’autoritat Amb el RGPD, però, l’aplicació i coneixença del marc legislatiu no es limita a l’estudi de les sentències del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, ni als sistemes de funcionament i aplicació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ni molt menys en l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, sinó que també s’haurà de comparar amb l’aplicació de la normativa en altres estats membres. Per això el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també podrà incidir en l’homogeneïtzació dels criteris interpretadors de la norma i la coordinació de les autoritats de control dels diferents estats.

ris son dones.

-El 37% de dones ocupen llocs directius a Europa i aquesta xifra baixa a Espanya fins el 26%.

-El promig de dones en Consells de direcció d’empreses de l’Ibex 35 és del 19,5%.

-La diferència salarial entre homes i dones que desenvolupen la mateixa feina és del 23%.

-El 18,2% tenen ingressos inferiors al salari mínim.

- El 75% dels contractes a temps parcial són dones.

-Únicament el 2% d’ho-

QUÈ IMPLICA EL NOU REGLAMENT GENERAL DE PROTECCIÓ DE DADES? Per l’Assessoria i Serveis en Protecció de Dades, que ha passat a anomenar-se Windat, la protecció de dades és essencial per la seguretat dins el marc legal, ja que si no es compleixen els paràmetres es pot no estar cobert davant de qualsevol incidència amb el tractament de dades de clients, treballadors o proveïdors. A més, la protecció de dades també és un punt a favor per augmentar la competitivitat d’una empresa: reflecteix responsabilitat i eficiència organitzativa, a la vegada que projecta una imatge de prestigi al tenir cura de la transparència.

El nou reglament amplia l’àmbit d’actuació i suposa un canvi en l’organització d’un gran conjunt d’empreses. Així, aquelles empreses i entitats que l’hagin d’aplicar han de tenir en compte les diferències que suposa en relació amb la LOPD actual. La més significativa de les diferències segurament sigui el DPO, però hi ha una gran varietat.

El Reglament General de Protecció de Dades, per exemple, exigeix que l’obtenció del consentiment pel tractament de dades sigui explícit, i no tàcit com fins ara. L’edat en el cas del tractament de dades de menors puja dels 14 als 16 anys, tot i que depenent del país l’edat es podrà baixar fins els 13. A més, hi ha un canvi significatiu en els drets dels interessats: s’afegirà el dret a l’oblit. Pel què fa a l’impacte del tractament de dades personals, la legislació espanyola no obliga cap anàlisi, però el RGPD sí: caldrà fer una avaluació de l’impacte en les empreses on suposi un risc pels drets i llibertats de les persones.

mes amb jornada reduïda és per cuidar a menors i persones grans.

-Segons diferents estudis, les dones decideixen el 70% del total de les compres.

-L’any 2017 van ser assassinades 49 dones, de les quals 11 havien presentat denúncia per maltractament.

M’agradaria visualitzar un dia en el que celebrar el dia de la dona no tingui sentit, ja que voldrà dir que hi ha igualtat de gènere.

Tanmateix, tal i com estan les coses, queda molt per fer. Tot i que segueixo pen-

sant que amb consciència per part de tothom, voluntat, compromís i ganes es pot aconseguir.

Les dones tenim per endavant la nostra pròpia revolució, que va de dins cap a enfora, i que comença per una mateixa: valorar-nos i creure en nosaltres mateixes. Quan ho fem, estem més preparades per respectar-nos i fer-nos respectar. Ja que defenso que tot comença amb una declaració d’amor cap a una mateixa, per contribuir a crear un món millor.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

15

ACTUALITAT

El Baix Penedès i el Garraf incrementen els compradors de segones residències

La recent crescuda del mercat immobiliari ha incrementat la venda de segones residències, activitat que acaba repercutint en la demografia local mantenen el nom de les masies originàries. Aquest canvi de paisatge va provocar que es passés, en menys de 50 anys, dels 300 als 12.000 habitants, però actualment és una de les localitzacions que té més segones residències de la zona.

Al Vendrell les immobiliàries també han notat un augment de compres, com indicaven des de Finques Armengol: “és un augment lleuger però s’ha notat; sobretot per a residències amb 2 o 3 habitacions”, preparades per acollir famílies. A Sitges la posició privilegiada també ha jugat a favor, com afirmava Núria Mir de SitgesHouses.

Tot i així, cal tenir en compte que l’efecte de les segones residències causa modificacions en

Joana Sadurní El 2017 ha experimentat un creixement del mercat immobiliari espanyol del 18,7%, segons dades de BBVA Research. A la vegada que augmenten (es dupliquen, de fet) les vendes dels habitatges de segona mà arreu de l’estat espanyol, la venda de segones residències també ha percebut una pujada respecte el 2016.

Les segones residències s’acostumen a comprar en localitzacions o fins i tot províncies diferents d’on s’habita normalment, amb una finalitat de descans i vacances.

A nivell estatal, les províncies que més compradors han atret durant el 2017 són Màlaga, Madrid, València, Alacant i Tarragona; i els habitants que més han comprat aquestes segones residències són ciutadans de Madrid o de Barcelona, principalment.

LA CRESCUDA DEL MERCAT IMMOBILIARI HA ATRET INVERSORS LOCALS I ESTRANGERS A més, el darrer trimestre del 2017 les inversions estrangeres al mercat immobiliari espanyol van augmentar fins el 17,5%, en com-

paració amb el 16,9% del segon trimestre i el 16,7% del primer.

Així, des del gener al setembre del 2017 els compradors estrangers, la major part dels quals són del Regne Unit, van adquirir 66.190 habitatges a Espanya, un 15% més que durant el 2016 i que suposa un 17% del total de vendes d’aquest període del 2017.

Els municipis del Penedès i del Garraf també han contribuït a aquest augment, ja que hi ha destinacions properes a ciutats importants, com Barcelona, per aquells compradors interessats en zones econòmicament dinàmiques; i destinacions més petites i tranquil·les, pels qui busquen una

residència de vacances. Ciutats com Sitges, el Vendrell i Cunit tenen l’avantatge de la platja i el mar, idònia situació per les vacances estiuenques; i les comarques penedesenques tenen l’atractiu dels cellers i l’enoturisme.

Tot i així, les immobiliàries de l’Alt Penedès i de la zona de l’Anoia consultades no han percebut un augment de segones residències a la zona, on aquesta activitat porta molts anys estancada. Els municipis del Baix Penedès i del Garraf, en canvi, sí que han venut més cases enfocades a les segones residències.

De fet, més del 60% de les segones residències d’Espanya es tro-

ben en zones prop de la costa, i el territori que més demanda rep és el litoral mediterrani. El perfil majoritari dels compradors d’aquest tipus de segones residències, prop del mar i de caràcter vacacional; acostumen a ser parelles de més de 35 anys, amb fills i uns ingressos estables, que superin els 3.500 euros mensuals.

A Cunit, les arrels de l’evolució del paisatge es troben al boom immobiliari dels anys 60, quan les famílies propietàries de les masies de la zona van decidir vendre les seves cases i finques a promotors immobiliaris. Això va provocar la creació d’urbanitzacions arreu del municipi, algunes de les quals

l’alt penedès no ha notat un increment en aquest negoci, a diferència del garraf i el baix penedès la demografia del territori. Així, en pobles com Calafell la població local ha tendit a envellir, i en altres el volum demogràfic varia completament depenent de l’època de l’any: durant les vacances la població es multiplica.

16

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

L’ENTREVISTA

JOAN B. CASAS Onteniente

Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

“L’economia catalana és prou sòlida per aguantar xocs estructurals”

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya va ser el dijous 1 de febrer a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca on va pronunciar la conferència Empresa i entorn: una visió socioeconòmica del present i del futur. Durant la seva intervenció va apuntar el camí que haurien de seguir les empreses en els propers anys i els riscos de la robotització en l’àmbit laboral, entre altres qüestions. Abans de l’acte organitzat per la Federació d’Empresaris de l’Alt Penedès li vam preguntar per la situació econòmica catalana i els efectes dels darrers mesos.

Olga Aibar

Joan B. Casas és degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya des de l’any 2008.

Doctor en Economia Financera i Comptabilitat, i diplomat en Gestió i Perfeccionament Directiu del Sector Públic (Escola d’Administració Pública de Catalunya), diplomat en cursos sobre les Comunitats Econòmiques Europees i Diplomat en Alta Direcció Financera. És auditor de comptes i soci-fundador de Faura-Casas, Auditors – Consultors, S.L. Ha treballat com a analista financer i d’inversions. Funcionari del Cos Superior d’Administració Pública, ha exercit de professor al Departament d’Economia i Empresa de la UAB. És autor dels llibres: Direcció i Estratègia. Notes per a una direcció empresarial de futur; Euram: centre o perifèria?.Una perspectiva econòmica” i coautor de Manual de Auditoria del Sector Público. Ha publicat també articles a diversos mitjans de comunicació sobre temes empresarials i econòmics.

Quines són les previsions econòmiques per a aquest any per a Catalunya i la resta d’Espanya?

En principi les previsions són bones, tant a nivel mundial, on està previst que es creixi més del 3%, com també a la zona euro i als Estats Units. A Alemanya, per exemple, està previst que es creixi un 2,4% i aquest mateix percentatge de creixement també es preveu per a Espanya. Xina també creixerà un 6,5%, fet que donarà una bona empenta. Ara bé, sobre això, com sempre, hi graviten una pila de riscos i elements que després t’obliguen a explicar per què allò que havies previst al final no s’ha produït.

Quins són aquests riscos?

Són riscos tant a nivell mundial com a nivell domèstic. Hi ha el risc que hi pugui haver un repunt dels tipus d’interès perquè la política del Banc Central Europeu de compra d’actius atenuarà la seva intensitat. Si hi hagués aquest repunt en una economia endeutada com és l’espanyola això impactaria en els pressupostos i podria tenir un impacte en la inversió i el consum.

El preu de l’energia també és un element que pot afectar perquè estem en una economia molt energèticament dependent.

Un altre element a tenir en compte és la política fiscal dels Estats Units, que pot generar un dèficit important en la seva economia i això ens acabaria afectant a tots.

La sortida d’empreses de Catalunya és un cop molt dur des del punt de vista simbòlic i anímic

En el cas de Catalunya, també ho és la situació política actual?

Hem de pensar que la crisi mal dita de Catalunya és espanyola, perquè per cada punt percentual que es pugui reduir el creixement a Catalunya, aquest té una rèplica al conjunt de l’economia espanyola. Dit això, l’economia catalana és prou sòlida i estructurada com per poder aguantar xocs estructurals com els que es van produir a l’octubre. Un bon exemple és que les exportacions no s’han vist pràcticament afectades i que el sector industrial ha continuat tirant endavant.

Sí que hi hagut un impacte en el turisme, però tampoc es pot cenyir estrictament al problema català. Cal recordar que aquí hi va haver unes vagues a l’aeroport, va haver-hi els atemptats del mes d’agost, i altres factors. Les dades que tenim ara demostren que el xoc s’ha digerit i que si no hi ha una altra situació de violència molt greu, no tindrà perquè tenir un impacte més gran del que ha tingut.

Però hi ha moltes empreses que han traslladat la seu social fora de Catalunya.

Això és un element molt dur. Ho és més des d’un punt de vista simbòlic i anímic que des d’un punt de vista real, perquè la que marxa és la seu social. De fet hi ha moltes empreses que per interés fiscal, tenen la seu en un altre lloc. Només s’explica que ho hagin fet perquè tenien por que el mercat espanyol se’ls girés en contra, i en alguns casos, perquè els han ajudat a marxar, perquè

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

17

L’ENTREVISTA no hi ha motius per fer-ho.

Les inversions estan en un compàs d’espera? És cert és que la situació pot generar una certa retenció d’inversions futures. De tota manera, no passa en tots els sectors. Passi el que passi no es preveu que la crisi no s’acabi solucionant pels camins d’una societat que està al mig d’Europa, cosa que no vol dir que no hi hagi situacions tenses de violència que poden retenir.

Les empreses han ralentit les seves previsions de creixement?

Les empreses acostumen a viure en un entorn inestable. Estan sempre en un entorn de riscos i de grans tendències que són de caràcter geopolític i social de tot tipus.

Això no passa només a Espanya.

El sector públic, per exemple, està pendent d’una pujada dels tipus d’interès, i d‘una pujada del preu del petroli. També veurem què passa amb el Brexit, i amb la política de Trump, que està comportant que l’euro es revaloritzi, amb l’impacte que té això en les exportacions.

Quin és l’estat de salut de l’economia catalana?

L’economia va funcionant malgrat que no tinguem govern a Catalunya ni pressupostos a l’Estat. Tot i que no és desitjable, això no és suficient com per què el procés d’ajustament que ha fet l’economia catalana en els darrers set o vuit anys, i l’obertura a l’exterior, trontolli per aquesta situació.

Això acaba afectant en la mesura que es cronifiqui per molt temps.

Per altra part, hem de tenir present que el propi dinamisme de l’economia catalana fa que la seva dependència de l’acció directa inversora de la Generalitat no sigui tan important, perquè els seus pressupostos són els que són.

Fèlix Miró

En l’àmbit turístic ens recuperarem?

El mes de desembre va ser dolent, però penso que ens recuperarem per la potència que té Barcelona i Catalunya com a marca i destinació. A Londres i París hi ha hagut la tira d’atemptats i a molts llocs i es recupera una vegada passat el primer impacte perquè continua sent una oferta competitiva. Té una oferta molt bona de tot tipus. Barcelona és la primera receptora turística de l’Estat, i té una oferta molt bona i això no desapareix.

Els sector immobiliari sembla que torna a reanimar-se.

Sí, torna a tenir una forta embranzida. Hi ha indrets en els quals els estocs existents no tindran sortida, però l’oferta en

zones urbanes, cèntriques, ben connectades torna a tenir una demanda sostinguda. Ara comença a haver-hi impacte en els lloguers, fet que en algunes zones expulsa la gent cap a altres indrets. I no és previsible que hi hagi una nova bombolla immobiliària, tot i que potser en el futur hi tornarem a caure.

les empreses acostumen a viure en un entorn inestable i de grans tendències de caràcter social i geopolític

Un 13% de la població viu en llars on no hi ha cap ingrés i un 29% viu en el llindar de la pobresa. AIxò Cal solucionar-Ho

Molts economistes apunten que caldria incrementar els salaris per incentivar el consum.

L’economia espanyola ha guanyat competitivitat en els darrers anys a base de contenir salaris.

Aquest és un model que no podem pretendre que sigui vàlid per a les generacions que venen al darrere. Per tant, hem d’anar a un model on sigui la innovació i la capacitat de millorar els productes el que ens faci ser competitius. Això ha provocat uns salaris baixos que generen anèmia de consum i unes taxes d’atur importants. Cal pensar que el 13% de la població viu en llars on no hi ha cap ingrés i un 29% de la població que viu en el llindar de la pobresa. Això s’ha de solucionar.

Un altre problema és la temporalitat dels contractes, sobretot en el cas dels més joves.

Aquest és el problema que pateixen molt els joves, però no únicament. Dos de cada tres contractes fins als 30 anys són inferiors a un any. Amb una situció d’aquest tipus és molt difícil fer plans de futur i això ja té, d’entrada, un impacte en la natalitat.

De fet Barcelona és la ciutat d’Europa amb la natalitat més baixa. Hi ha un altre element que cal tenir present, lligat al consum, que és que hi ha una part de la població que ja s’ha acostumat a tenir una vida amb contractes temporals i ja no es retreu gaire el consum, però en canvi decisions a llarg termini ja no les pren, sigui una vivenda, o un fill. I aquest és un gran repte de l’economia espanyola que va lligat a les pensions, a un envelliment de la població, etc.

Parli’ns del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Quants col·legitats té actualment i quins serveis presta?

Tenim més de 8.000 professionals col·legiats i 2.000 despatxos vinculats dedicats a les diferents vessants de l’economia. Organitzem activitats i tenim serveis molt diversos (assessorament, formació, borsa de treball, serveis financers, organització de jornades, etc). De fet, som un centre de formació i reciclatge dels professionals i un fòrum d’opinió obert a la societat en general. La nostra voluntat és ser un referent per a la societat en els àmbits de l’economia i l’empresa.

18

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

PROPOSTES PER MILLORAR L’EFICIÈNCIA DEL NOSTRE SISTEMA DEMOCRÀTIC, SENSE TOCAR LA CONSTITUCIÓ I SENSE COST “La democràcia no camina sola, necessita de l’impuls d’un nombre mínim de ciutadans assenyats i diligents que la condueixin pel camí de l’eficiència. Això és tan determinant que he arribat a sospitar que la diferència de qualitat de les democràcies és que en unes el nombre és menor i en altres major”

U

n dels temes que més m’ha interessat és el de l’eficiència dels sistemes polítics.

Un dia vaig reunir tota la col·lecció d’articles que he publicat sobre política amb l’objecte de fer un resum de les idees o textos que pensava que mantenien la seva vigència malgrat la seva longevitat.

El primer tenia data del 2 de maig de 1984: “Por una visión práctica de la política”.

Allò que em va xocar és que gran part d’aquest conservava actualitat. Continuem tenint una fe cega en el fet que es compliran les promeses dels nostres polítics sense exigir les garanties mínimes que reclamem, en els temes que més ens interessen, en el nostre esdevenir personal i professional.

Sense un comportament exigent serà difícil aconseguir que siguin competents els nostres dirigents si com a ciutadans no ho som.

La idea d’aquestes propostes és la d’intentar aconseguir per al ciutadà una protecció semblant a la que té el consumidor en la seva relació amb els seus agents econòmics i socials amb els quals concerta i es relaciona però, per a això, ha d’aconseguir el mateix nivell de preparació i d’exigència que té en la seva vida privada.

1. INICIANT EL TRAJECTE: PER UNA VISIÓ PRÀCTICA DE LA POLÍTICA “Si només un 1 per cent dels que s’indignen pels aeroports sense avions i les autopistes sense cotxes hagués preguntat abans de la seva inauguració sobre el seu cost, quina utilitat tindrien per a la població i com ho pagaríem, segurament tindríem menys inversions inútils”.

Quan analitzem el comportament dels ciutadans davant

la política, en un règim democràtic, veiem que, bastants d’ells, no utilitzen el pragmatisme que fan servir en altres facetes de l’esdevenir social.

Aquesta mancança, crec que s’aguditza en les societats amb una alta tradició religiosa. En elles, molts ciutadans, transvasen el seu sentiment religiós a la política, la qual cosa condiciona el seu comportament polític i això, crec, no és bo per a l’estabilitat i el progrés social d’un país.

D’una banda, radicalitza les posicions, en infondre-hi un cert fanatisme per fer un examen objectiu de la situació real de la societat, dels seus problemes i solucions i converteix als ciutadans en fidels seguidors d’una nova classe sacerdotal, la política.

Si aquesta actitud es generalitza, la sobirania, que hauria d’estar al poble, passaria a ser monopolitzada per la classe política, privant els ciutadans, convertits en ingents ramats de

Molts ciutadans transvasen el seu sentiment religiós a la política, la qual cosa condiciona el seu comportament polític

fidels, de la seva llibertat d’acció i decisió, pròpia del sistema democràtic.

Crec que el comportament dels ciutadans davant la política, en un règim democràtic, hauria de ser el mateix que mantenen en la seva vida social i econòmica, fonamentalment pràctic, jutjant com l’afecta personalment l’esdevenir polític.

En l’àmbit privat, davant un producte que analitzem per al nostre ús ens fixem més en les qualitats i en el preu del mateix, que en la propaganda i imatge dels productors, d’aquesta manera, en la vida econòmica, van seleccionant-se els productes que ofereixen una millor relació preu qualitat i van sent eliminats els productes que malgrat una propaganda enlluernadora, de principi, després defrauden en la seva utilització.

Si ens comportem pragmàticament, la valoració d’una opció política la faríem després de

comprovar els efectes que produeix en la societat i en cadascun de nosaltres en relació amb el cost que ens representa.

Així, rebríem amb escepticisme la publicitat política fins que no veiéssim concretades, en el nostre entorn, les seves suggeridores propostes, en els temes que ens interessen i coneixem: progrés econòmic, llibertat personal en tots els camps, seguretat personal i col·lectiva, serveis públics... Justícia, salut, ensenyament, seguretat social, etc.

D’aquesta manera, el vocabulari que s’utilitza en política, tindria un altre significat, més real.

En efecte, els termes reaccionaris o progressistes aplicats a una mesura, a un programa o a un sistema polític, quedarien corregits d’aquesta manera: és progressista o reaccionària una mesura o un programa, en la mesura que en aplicar-se beneficia el benestar espiritual i material del poble, amb independència del que es digui en la seva presentació, i és progressista o reaccionari un sistema polític en la mesura que en relació amb altres sistemes polítics ofereixi o no al seu poble unes majors quotes de nivell econòmic i satisfacció espiritual.

Si actuéssim d’aquesta manera els ciutadans, els partits competirien en fets, en progrés social i no en publicitat i en oratòria, en comprovar l’escepticisme dels votants i l’esperit crític d’aquests davant els resultats negatius.

D’aquesta manera, la sobirania la recuperaríem els ciutadans i convertiríem als polítics, de pastors espirituals, en eficaços gestors dels nostres interessos, amb el consegüent progrés per al poble, que manté econòmicament el sistema democràtic i la consegüent estabilitat del mateix, en acreditar-se definitivament en la societat, sense cap risc.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

10 elements clau de la mentalitat emprenedora De tant en tant en aquest espai del quadern de l’emprenedor m’agrada fer una aturada en les entrevistes i aportar alguns suggeriments que donin valor a les persones que volen emprendre algun projecte. La meva activitat professional em porta a veure, entrevistar, parlar i formar un bon nombre d’emprenedors i també em demana llegir permanentment bibliografia relacionada amb el tema. Del que escolto, del que veig, del que llegeixo i del que penso en trec avui 7 elements essencials d’una mentalitat emprenedora.

tar-los es fan més forts.

pidesa que els competidors serà potser l’única avantatge competitiva sostenible.

El problema és que jutgem massa, jutgem les empreses, jutgem les idees, jutgem els suggeriments que rebem i quan ho fem posem una barrera en el nostre aprenentatge.

Si volem aprendre cal que deixem espai mental per fer-ho i el judici omple aquest espai.

Quin és el teu PER QUÈ?

Porto més de 25 anys veient persones que emprenen. Ho fan per a molts motius: alguns s’han quedat sense feina, d’altres han descobert una oportunitat, d’altres volen posar a prova la seva habilitat... Tot això són motius, però el que realment importa, el que de veritat dóna la força per emprendre és descobrir la motivació, és a dir, allò pel que realment vols engegar el teu negoci.

Descobrir l’autèntica motivació ajuda a superar moments en que les coses no van prou bé. Recordar el “perquè” empeny a trobar un “com”.

Persistència intel·ligent, no tossuda S’ha fet molt de mite de la necessària persistència de l’emprenedor per tirar endavant el seu projecte. És evident que la posada en marxa d’un nou negoci demana aquesta tenacitat. I que sovint el temps de maduració que demana un projecte no està en relació amb el temps que disposa l’emprenedor per ingressar una primera nòmina. Aquest fet fa que li doni una pressa innecessària al negoci.

Ara bé, cal saber distingir entre la persistència lògica i necessària de fer funcionar l’empresa i la persistència tossuda, que ens ennuvola la visió de veure que potser hem equivocat l’estratègia o les eines que fem servir per sortir-nos-en.

No deixar mai d’aprendre. Si jutges, deixes d’aprendre L’aprenentatge permanent és absolutament imprescindible.

Peter Senge, en el seu llibre de la Quinta Disciplina diu que la capacitat d’aprendre amb més ra-

Prepara’t pel que sigui...

Hi ha una tendència quasi malaltissa en els emprenedors d’aplicar un optimisme desmesurat en la visió del propi negoci.

Difícilment es pot avançar sense una necessària visió positiva

del negoci però cal fer un exercici de realitat que contempli tots els escenaris possibles.

Fes-te la pregunta: Què pot sortir malament? I planteja escenaris de contingència possibles.

Crea la teva marca Donem per fet que allò que faràs, ho faràs molt i molt bé. Malgrat això sabem que l’excel·lència no porta implícita la visibilitat. És necessària però no suficient.

Definir bé la teva marca, no només del teu producte, sinó sobretot la teva marca personal, és com pujar dalt d’una cadira, aixecar la mà i moure-la avisant que ets aquí.

La marca et permet posicionarte en el mercat, explicar què fas, com i per a qui. Genera record, la marca és la imatge mental que la gent té de tu. Genera confiança i

credibilitat.

Deixa’t aconsellar Disposar de mentors ajuda a créixer i aporta més seguretat.

Compartir et fa millorar.

Compte però amb la relació que estableixes amb el mentor no es tracta d’impressionar-lo, sinó d’escoltar i compartir.

Fes més amb menys temps La productivitat personal és el conjunt d’eines i estratègies que fas servir per gestionar el teu temps i la teva feina amb sensació real de control. Els emprenedors fem una mica de tot i esdevé fonamental la gestió del temps i de les tasques que hem de fer en aquest temps.

La productivitat i concentració, igual que la creativitat són un múscul que, a còpia d’exerci-

La por de no tenir un sou fixe Possiblement una de les angoixes més grans quan emprens un projecte és la incertesa econòmica.

No em canso d’explicar en els meus cursos que si tens la necessitat imperiosa d’ingressar una nòmina a finals del mes vinent, no obris un negoci. O dit d’una altra manera, sense un coixí econòmic, encara que sigui petit, no és prudent llençar-se a l’aventura.

Ens han educat poc en temes financers i tenim una mala relació amb els diners.

Fes-te un pla d’acció: quina és la teva fita d’ingressos? I la fita d’estalvi, i l’objectiu d’inversió i de donacions?

Quin retorn aportes?

En el camí d’obrir un negoci és molta la gent que t’ajuda.

D’alguna forma has de plantejar-te com vols fer el retorn de tot allò que has rebut de la societat. No cal que el retorn sigui econòmic, pots aportar el teus temps, les teves idees, compartir el que saps...

Gaudeix-ne!

No és només una feina, és un estil de vida. Emprendre representa un camí possiblement solitari, amb entrebancs i dificultats. És el camí que has triat.

Malgrat tot, gaudeix-ne i facis el que facis, fes-ho de tot cor!

20

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

L

Ètica empresarial, el decàleg

a Federació Empresarial del Gran Penedès acaba de reeditar el document que conté el Decàleg de l’Ètica empresarial. És un compendi de deu clàusules que incideix en els objectius, els mitjans i els valors que haurien d’assumir els directius de les empreses.

El promptuari, que es va redactar de resultes de l’Any ADEG 2006, proposa que actuar d’acord amb l’ètica empresarial implica que, a més de generar riquesa (valor afegit) i de vetllar per la seva continuïtat, l’empresa ho ha de fer amb actituds i maneres que garanteixin una missió a partir dels valors i els objectius prioritaris que es descriuen en el Decàleg.

En el preàmbul del document s’afirma que una empresa actua d’acord amb l’ètica empresarial quan, a més a més de generar riquesa (valor afegit) i de vetllar per la seva continuïtat, ho fa amb actituds i maneres que garanteixen una missió en què els valors i els objectius prioritaris són: 1. Considerar que el més important són les persones Respectar en tot moment la seva dignitat i seguretat, sense discriminació de cap mena, formin part dels públics interns de l’empresa, dels públics que hi estan en contacte o dels públics de l’entorn.

2. Promoure la integritat,

termini, per sobre del benefici immediat a curt termini.

7. Respectar i defensar els drets humans Com a comportament responsable de l’empresa tot fomentant les activitats educatives i la integració de les persones més desafavorides de la comunitat.

8. Observar el màxim compromís amb l’entorn No degradar-lo i respectar el medi ambient, sense perdre mai de vista la continuïtat de la vida en el nostre planeta.

l’honestedat i la justícia De les persones dins l’organització, pel que fa al seu tracte amb treballadors, clients, proveïdors o d’altres persones, així com pel que fa a la relació amb d’altres organitzacions. Promoure especialment la motivació, la fidelització, l’aprenentatge i la formació permanent de tots i cadascun dels individus.

3. Complir amb rigor i puntualitat els compromisos Els adquirits amb treballadors, clients, proveïdors i d’altres persones, així com amb les adminis-

tracions i d’altres organitzacions, mitjançant el manteniment d’un sistema viu de qualitat global.

4 Mantenir una comunicació i una informació transparent i verídica És la base de la confiança entre persones, marca la diferència en la capacitat de interdependència i és l’essència del treball en equip.

Ha de ser la que calgui, per a cadascun dels agents econòmics i socials interessats, entre els quals hi ha accionistes, creditors, clients, treballadors i Administració pública.

5. Superar els mínims que exigeix la legislació Complir les lleis, els reglaments i les normes que siguin aplicables, tant a l’empresa com pel que fa als seus productes i/o serveis, superant els mínims en seguretat i sostenibilitat, tant o més per convicció que per obligació.

6. Realitzar publicitat comercial verídica i responsable Sense enganys que falsegin les prestacions reals dels productes i/o serveis. Observar una política de continuïtat i prestigi a llarg

9. Assegurar la continuïtat de l’empresa Tot donant un veritable servei que contribueixi al bé comú i alhora promoure la creativitat compartida, traduïda en innovacions rendibles.

10. Crear riquesa suficient Generar riquesa (valor afegit) per retribuir adequadament els treballadors (treball) i els propietaris (pel capital i el risc assumit) i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat.

La cultura d’empresa té molt a veure amb aquests principis.

L’economia digital, l’onatge 4.0 i les noves tendències en la gestió empresarial són pilars que cal assentar-los en els fonaments de l’ètica i les bones pràctiques.

Febrer - 2017

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

OPINIÓ

Gemma Beltran Aniento Traduccions, creació de continguts, classes d’anglès www.gemmatraductora.com

La teva empresa encara no té un blog?

F

a un temps ens semblava que això d’escriure un blog era cosa de quatre egocèntrics o d’uns addictes a la tecnologia que tenien més temps que ningú per dedicar-lo a escriure les seves vivències a les xarxes. Però el món ha canviat. Google va arribar a les nostres vides i Google ens diu com hem de dur el nostre negoci.

Perquè sense blog no hi ha clients. O com a mínim, no n’hi ha tants, i de nous.

Quan parlem de blogs d’empresa, Google és el primer que ens ve al cap: aquest motor de recerca rastreja la teva pàgina i t’inclou al seu rànquing. Així, quan els teus clients potencials busquen el teu producte amb paraules clau, comences a sortir als buscadors i et posiciones millor.

Això t’ajuda a atreure trànsit al teu blog, d’allà poden passar al teu lloc web, i es poden convertir en futurs clients.

Per posicionar-te com cal, necessites una bona estratègia de paraules clau, aplicar-les als títols i els subtítols i col·locar-les d’una manera adequada al cos del text.

Tot això t’ajuda a potenciar el SEO, que és el procés de millorar la visibilitat d’un lloc web als resultats orgànics (és a dir, no de pagament) dels diferents buscadors.

A banda d’aquesta utilitat més pràctica del blog, hi ha altres ra-

ons per les quals és útil fer-ne un i mantenir-lo actualitzat si tens una empresa de productes o serveis que opera també en línia: En primer lloc, si el negoci és nou, t’ajuda a crear impuls. Si de moment no et coneix ningú, hauràs de publicar continguts sobre la teva marca, empresa i productes o serveis per arribar a més persones i començar a crear una relació de confiança.

Si ja tens clients però en vols trobar de nous, el blog t’ajudarà a sortir abans en les recerques que puguin fer aquests clients als buscadors (gràcies al posicionament SEO), i alhora, estaràs

Per posicionar-te com cal, necessites una bona estratègia de paraules clau, aplicar-les als títols i els subtítols i col·locarles d’una manera adequada al cos del text

fidelitzant-los i acostant-te a ells amb la teva marca.

Ara bé, com tot, el blog té uns peròs relacionats amb la inversió de temps que cal dedicar-hi, la creativitat que s’ha de tenir per publicar continguts nous i l’expertesa tècnica que has de tenir per gestionar-lo. Però per a tot això també hi ha solucions, com ara encarregar aquesta feina a experts: si no tens temps de publicar tres articles setmanals, pots encarregar aquesta feina a un copywriter (un creador de continguts) i posteriorment fer que un community manager (gestor de xarxes socials) gestioni els co-

mentaris del blog i comparteixi les teves publicacions a les xarxes (que també hauries de tenir, però aquest ja és un altre tema).

En resum, un blog requereix una inversió de temps elevada que no està feta per als que busquen un ROI directe, sinó que és més aviat un canal de comunicació que has d’incloure a l’estratègia de màrqueting i comunicació de la teva empresa perquè t’ajudarà a atraure nous clients a través dels buscadors, millorarà la teva reputació i de ben segur que et permetrà augmentar les vendes perquè generes confiança amb el teu públic objectiu.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

23

EMPRESA

La nova imatge que estrena la Denominació d’Origen Penedès evoca les arrels del do El nou logotip de la DO s’inspira en el bust de la deessa grega Demèter trobat als jaciments d’Avinyonet Joana Sadurní Tenim el do és l’eslògan que pretén enaltir els atributs diferencials de la DO Penedès com la mare i origen de la cultura vitivinícola a Catalunya. El nou pla de màrqueting, desenvolupat per l’empresa barcelonina Make it Gas, reivindica l’originalitat del Penedès i la seva exclusivitat dins l’àmplia diversitat qualitativa.

L’objectiu principal de la nova estratègia empresarial de la DO és recuperar la perllongada història vitivinícola de més de 2.700 anys, que va començar amb la im-

portació del vi per part dels fenicis a les platges de la zona.

De tota aquesta evolució es conserven les peces que s’han descobert als jaciments del territori, com les llavors mineralitzades de raïm del segle VII aC o el bust de la deessa de l’agricultura, Demèter, que representa la fertilitat de la terra.

Amb la fita de reivindicar l’origen genuí del Penedès, el dissenyador Ivo Gasulla ha optat per la senzillesa en l’estil, que aporta protagonisme a les persones i cellers que formen part de la DO més que no pas en els productes que s’elaboren, que ja són cone-

Unipost tancarà portes el proper 30 d’abril

Ha estat impossible. L’empresa de missatgeria Unipost, fundada i gestionada per la família Raventós des de l’any 2002, ja té data de caducitat: el 30 d’abril d’enguany serà el darrer dia en què s’obrin les portes. Aquesta és la data que l’administració judicial, el despatx Jausas Legal, ha donat com a topall per culminar el “tancament ordenat” de la societat.

Els creditors, els franquiciats i els col·laboradors han estat avisats de que la voluntat és mantenir l’operativitat fins aquesta data, alhora que se’ls ha convocat a diferents reunions per conèixer les seves necessitats en aquesta liquidació.

Serà el final de mesos d’agonia

que van començar el 9 de juliol passat en acollir-se Unipost al concurs de creditors del qual no ha pogut sortir. En aquell moment va declarar 23 milions de pèrdues i deutes per valor de 50 milions.

Malgrat els intents d’aconseguir una viabilitat amb diferents ERE o trobar-ne un comprador, aconseguir-ho ha estat impossible i el tancament és la solució final.

El tancament d’Unipost suposa la pèrdua de 2.400 llocs de treball directes i centenars d’indirectes.

Al Gran Penedès Unipost té delegacions o oficines a Vilafranca, Vilanova, El Vendrell, Sant Sadurní, Sant Pere de Ribes, Cubelles i Sitges.

guts. Per Gasulla, la necessitat de la DO Penedès a l’hora d’innovar la seva imatge era deslliurar-se de les modes i fer-se trascendent, amb un espai propi i inamovible al mercat. Gasulla ha apostat per “la fórmula del prestigi: els orígens, l’herència i la innovació”, fórmula que ha d’aconseguir cre-

ar un segell propi i reconeixible sense la necessitat de paraules.

El president de la DO, Josep Maria Albet, admetia la necessitat del canvi per tal de poder “redefinir-nos, crear el nostre espai i consensuar tota la nostra diversitat; tornant-nos més petits i centrant-nos en un producte

més qualitatiu i amb més personalitat”.

La DO Penedès té com a objectiu posicionar-se com una marca de marques, ja que és un conjunt d’empreses que conformen la percepció del Penedès tant a l’interior com a l’exterior. La imatge, en aquest cas, és més que essencial.

24

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

EMPRESA

Una startup amb seu a Neàpolis crea un robot per engreixar aviram

L’empresa Faromatics ha rebut una subvenció de 77.000 euros dins el programa Startech d’ACCIÓ per al ChickenBoy redacció

L’empresa Faromatics establerta al centre Neàpolis de Vilanova i la Geltrú, ha creat el ChickenBoy, un robot ramader per a l’engreix d’aviram.

El robot pot passejar a través de

rails entre milers de pollastres a l’interior de les granges, i amb les seves càmeres i sensors enregistrar i mesurar paràmetres com la temperatura, la humitat i els nivells de CO2. També pot detectar aus mortes, els nivells de gallinassa acumulats o anomalies diverses.

D’aquesta manera, pot controlar

la vigilància i la qualitat de vida del bestiar, detectar malalties i actuar de forma preventiva davant d’aquestes, fet que ajuda a reduir la càrrega de fàrmacs antibiòtics sobre les aus.

Per a fer-lo realitat, l’empresa ha rebut una subvenció de 77.000 euros en el marc del pro-

grama Startech d’ACCIÓ per al llançament i consolidació d’empreses tecnològiques emergents.

Actualment està cercant socis inversors per continuar promovent els seus projectes.

Tauler tanca l’any doblant vendes al mercat francès

NODE Garraf estrena nova imatge i identitat corporativa

redacció

redacció

El 2017 ha estat un bon any per a l’empresa fabricant de màquines laminadores Tauler Laminating Tech. L’empresa vilafranquina ha consolidat la seva presència al mercat francès, doblant les vendes al país respecte al període anterior.

Així mateix, Tauler ha crescut en rendibilitat i ha experimentat un creixement exponencial en la venda de serveis agregats a la comercialització de laminadores, una dada que reflecteix la consolidació de Tauler Laminating Tech com una empresa de referència en el sector de

L’Agència de Desenvolupament NODE Garraf ha estrenat nova identitat corporativa dissenyada per l’estudi Mr Carton.

Configurat amb els vectors del dinamisme, l’equilibri i la modernitat, el nou logotip de NODE Garraf coincideix amb una nova etapa en la què es formulen tres grans eixos d’actuació: Empresa, Turisme i Orígens.

Entre els programes que ja es porten a terme destaquen Origen Garraf, en el marc de la Xarxa de Productes de la Terra; el Cercle Local d’Inversors; Reem-

presa; la indexació i promoció dels Polígons Industrials; la iniciativa NODE Film Clúster·Costa Barcelona i tota la planificació de l’àmbit de Turisme, que enguany incidirà en les singularitats del patrimoni cultural i en els aspectes de sostenibilitat i qualitat.

També es realitzen accions de cooperació amb els

seguit que ens considerin, el següent pas és que es decideixin per provar amb nosaltres. Aquí sí que la comunicació ha d’estar dirigida a una persuasió a curt termini.

- Repetició: que el producte o servei que oferim hagi agradat és un element indispensable, però no sempre és suficient. La comunicació pot reactivar i augmentar la freqüència de compra.

- Fidelització: la boca petita de l’embut; en un mercat amb molta competència és difícil fidelitzar un client.

Més enllà de l’aspecte més racional dels avantatges de què ens comprin a nosaltres, la involucració emocional juga aquí un paper molt important.

Decidir en quin punt d’aquest procés necessitem incidir és important per encertar amb la nostra comunicació. Una publicitat només basada en la venda pot estar absenta de comunicació de valors i pot fer que no aconseguim crear un lligam i una certa aspiracionalitat pel producte/marca, i que les vendes, en cas d’aconseguirles, siguin només puntuals.

Un últim detall: en comunicació s’acostuma a utilitzar la filosofia “jaque”; “ja que” inverteixo en publicitat, aprofito per dir als meus clients potencials tot el que m’agradaria que sabessin.

Lluny de ser beneficiosa, aquesta manera de fer difumina el missatge principal per la quantitat de missatges

les arts gràfiques. A nivell d’expansió internacional, cal destacar l’acord amb el fabricant anglès Morgana, que ofereix els productes de Tauler en el seu portafoli i que permet a l’empresa fabricant de màquines laminadores reforçar la seva presència al mercat anglès.

Pel que fa a les novetats en productes, el 2017

Tauler Laminating Tech ha llançat el sistema Tauler_FOIL, un nou producte que ha tingut una molt bona acollida en el mercat i que ja es pot aplicar com a opcional a les laminadores SmartMatic2.0 i SmartB3 Matic.

L’empresa comercialitza maquinària per laminar des de fa més de 40 anys.

Comunicació: molt més enllà de la venda Un cotxe conduït en un espai natural, amb una mà que surt per la finestra, sentint l’aire, i una veu en off que diu: “T’agrada conduir?” Segurament tots recordem aquest anunci, i és que va tenir una gran notorietat. Però va aconseguir augmentar les vendes de BMW a curt termini?

La finalitat última de tota comunicació comercial és la venda, això no ho negarem. Les empreses que es decideixen a anunciar-se d’alguna manera sempre tenen com a estratègia i objectiu aconseguir arribar als clients potencials i que aquests comprin

els seus productes.

Però no tota la comunicació persegueix aquest objectiu a curt termini. De fet, hi ha publicitat que el que busca com a finalitat directa és el posicionament de la marca. Així, trobem anuncis de Coca Cola que busquen donar una imatge de felicitat (“destapa la felicitat”) o anuncis de Casa Tarradellas amb una visió més familiar (“passi el que passi jo estic al teu costat”).

En tots els casos, quan ens plantegem quin retorn ens reporta la publicitat que hem fet, hem de pensar que en la ment dels compradors la comunicació funciona com un embut:

- Coneixement: la boca gran de l’embut; el primer objectiu ha de ser donar-se a conèixer. Pot ser que amb el nostre anunci no haguem aconseguit augmentar les vendes, però si hem aconseguit ampliar el nombre de coneixedors de la nostra marca estarem eixamplant el nombre de compradors potencials.

- Consideració: si la imatge que transmetem, en quant a valor del producte i valors de la pròpia marca o negoci encaixa amb el nostre client potencial, aconseguirem estar entre el grup de marques entre les que es decidirà la compra.

- Prova: un cop hem acon-

sis ajuntaments i el Consell Comarcal, com també amb els agents econòmics i socials del Garraf. Els primers divendres de cada mes, a la seu de NODE, es reuneix el Consell de Promoció Econòmica del Garraf, amb la participació conjunta de les institucions públiques i privades de la nostra demarcació.

Opinió que es volen comunicar. És recomanable una bona definició de l’objectiu i una comunicació centrada en allò que en aquell moment estiguem considerant com a prioritari.

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

25

VINS&CAVES Rius & Rius i Ramon Viader ratifiquen el conveni de col·laboració en temàtica de TQM (Total Quality Management) que els ha permès contribuir a donar valor afegit als operadors del sector vitivinícola D’aquesta manera ratifiquen el compromís en la continuïtat d’actuacions en pro de cellers i caves tot garantint un increment de la productivitat (reducció de pèrdues i sobrecostos en la producció) i assegurant una millora de la imatge de les empreses davant dels seus consumidors En aquests anys de col· laboració, s’han unit la gran experiència i contrastats resultats que han posicionat a Rius&Rius com a líder en el sector vitivinícola a Catalunya i com a consultors de referència per a altres regions vitivinícoles de l’Estat, i els inabastables coneixements del Dr. Ramon Viader, farmacèutic i enòleg, a més d’expert (Màster) en Total Quality Management (www.ramonviader.com)..

Amb l’objectiu de contribuir a aportar substancials millores al sector vitivinícola, en renovar les bases del seu conveni, han posat especialment l’accent en temes: enològics, tècnics, de seguretat i innocuïtat alimentària i de medi ambient, així com reforçar i actualitzar la temàtica formativa i de transferència de coneixements, especials i específics, que venen oferint, de forma recorrent, en pro del sector.

Per aquesta nova etapa, el tàndem Rius-Viader posarà un èmfasi més especial, si cap, en la Gestió de la Qualitat Total en cellers i caves, oferint diversos serveis: estudi i revisió de la situació actual, selecció i avaluació de proveïdors, implementació de sistemes, innovació i validació de processos i

u Ramon Viader i Miquel Rius

mètodes. Actuacions, totes elles, orientades a la millora de processos, de materials i dels productes vitivinícoles La Gestió o Sistema de Qualitat Total (TQM) és la millor garantia per satisfer les exigents demandes de qualitat per part dels consumidors i, conseqüentment, el detonant de la confiança que aquests dipositaran en el producte, la marca i el celler o cava. Així mateix, el Sistema de Qualitat Total permet eliminar els costos derivats de la NO qualitat i, alhora, millora els rendiments dels processos, les matèries i els resultats.

En definitiva, es tenen en compte tots els factors associats al producte, per garantir la qualitat, millorar l’eficiència, reduir costos: des de la gestió empresarial fins l’adquisició de ma-

terials i recursos, passant per la producció pròpia, la gestió del personal, la logística, el consum energètic, la seguretat, el compliment normatiu, el medi ambient o el servei post venda, entre altres.

D’aquesta manera, Rius&Rius i Ramon Viader, com a professionals de reconeguda vàlua i contrastada experiència, poden garantir la correcta implantació dels protocols o sistemes més adients a cada cas de tal manera que els seus serveis en temàtica de TQM es converteixen en un valor afegit als productes, garantint un increment de la productivitat (reducció de pèrdues i sobrecostos en la producció), i assegurant una millora de la imatge de les empreses davant dels seus consumidors.

En el marc del conveni de col·laboració que manté actiu des de l’any 2000 amb la URV, Rius&Rius ha patrocinat una nova edició del Seminari sobre qualitat que imparteix la Facultat d’Enologia per reforçar i complementar la formació acadèmica El Seminari “Control de qualitat de matèries seques per a l’embotellament de vins tranquils i escumosos”, s’ha celebrat en dues sessions, 7 i 14 de febrer, a les instal·lacions de la Facultat d’Enologia del Campus Sescelades de Tarragona. El Seminari ha estat impartit pel Dr. Ramon Viader, eminent enòleg i professor “ad honorem” de la URV En el sí de l’ADN (RSC) de Rius&Rius hi consta, de forma destacada, la cooperació al desenvolupament que es posa de manifest, de forma recorrent, complementant els serveis de consultoria integral amb un ampli ventall d’accions formatives i de transferència de coneixement: cursos, seminaris, jornades, conferències i tallers pràctics destinats a la millora dels recursos humans de les empreses del sector vitivinícola. Es tracta d’accions formatives totalment modulars i adaptables a diversos nivells de coneixement en cada matèria.

S’entén la formació com una aposta de futur i es té el convenciment que la implicació de les empreses en accions formatives és fonamental per a donar resposta a les necessitats (i exigències) del mercat, esdevenint un deure propi del teixit empresarial amb la societat.

En aquesta ocasió el contingut del Seminari s’ha distribuït en dues sessions, una més teòrica, i una altra centrada en temes pràctics, havent abordat les àrees següents: conceptes, justificació, nomenclatura i normes de qualitat; con-

u Ramon Viader i Santi Rius

trol de l’aprovisionament, mètodes de mostreig i de inspecció; estudi de materials (fusta, ciment, acer inoxidable, vidre, llauna, bag in box); tapat (suro, plàstic, pilfer, obturador, corona, càpsules, morrions, etiquetes); avaluació i control de proveïdors; avaluació de productes; producció “just in time”; control estadístic de procés (CEP); diagrama d’Ishikawa; validació de processos; inspeccions en línia; anàlisis de resultats; estudi de costos: qualitat/ NO qualitat; tractament de No conformitats; gestió de productes NO conformes; gestió de magatzems.

La millora del servei i la consolidació del lideratge continuaran sent els reptes de la consultoria

Rius&Rius. És, de fet, el compromís permanent de participar activament a fer del sector vitivinícola un dels puntals del desenvolupament econòmic i social del territori: innovació, formació i transferència de coneixement, entesa universitat-empresa, transversalitat, competència, eficiència responsabilitat, atenció personalitzada... servei integral de qualitat.

Com va remarcar, en el seu moment, el Rector de la URV, Josep Anton Ferré “la col·laboració de Rius & Rius Assessors és una de les de més longevitat dins de la Universitat, posant de manifest la implicació i la generositat d’aquesta consultoria cap els nostres alumnes d’Enologia”.

26

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

VINS&CAVES PENEDÈS ECONÒMIC

Les primeres Enojornades ofereixen les claus del futur del sector enoturístic

Núm. 74 - Febrer 2018 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Joana Sadurní, Josep Ma. Roca i Meritxell Bayarri Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

L’acollida, la comercialització i el màrqueting de valor, reptes principals per l’enoturisme redacció

L’Institut del Cava, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Sadurní i amb el patrocini del Consell Regulador del Cava, va dur a terme els passats 15 i 16 de febrer les primeres Enojornades, centrades en l’intercanvi d’experiències entre professionals del sector de l’enoturisme.

Les Enojornades van comptar amb l’assistència de més de 180 professionals del vi i l’enoturisme, i amb les ponències de referents empresarials com Jordi Secall, director de màrqueting de l’Agència Catalana de Turisme, María del Pilar Leal, professora i investigadora a Ostelea School of Tourism o David de Yzaguirre,

CEO d’Emocions i Cultura del Vi. Els pilars de les jornades van ser les claus per tal d’assolir una bona acollida de cara als turistes, que es va afirmar com un aspecte d’igual o de més importància que la ja coneguda qualitat dels productes que s’elaboren als cellers. Secall, Leal i Damià Serrano, professor de turisme enogastronòmic del CETT-UB, van exposar les eines de promoció de l’enoturisme i els seus mercats, sobretot compaginant les estratègies amb la tecnologia i el futur. El sociòleg i divulgador de la cultura del vi Lluís Tolosa va insistir en la importància d’adaptar l’atenció als turistes segons les seves preferències, i Íñigo GarcíaValenzuela, fundador de Go Basquing (agència de viatges

especialitzada), va apuntar que cal connectar amb els visitants per tal de fidelitzar-los.

Yzaguirre, Víctor Cañizares (director d’Spanish Heritage) i Manuel Colmenero (CEO Ocio Vital) van remarcar la importància de l’efecte WOW! en els turistes; i la consultora i escriptora Alicia Estada, conjuntament amb la propietària de Castillo de Canena Olive Juice, Rosa Vañó, van aportar els valors per comunicar i vendre els productes. Finalment

les jornades van presentar tres casos d’èxit com a cloenda: Román Jiménez, gerent de La Cata del Barrio de la Estación (la Rioja), Rodrigo Burgos, director del Museo del Vino Pagos del Rey i Jordi Penas, director del Museu del FC Barcelona, van exposar les principals reflexions a tenir en compte a l’hora de tenir èxit en un món on el turisme té cada vegada més protagonisme, basantse en el patrimoni i la competència positiva.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Primeres ampolles de producció ecològica certificada de Mas Bertran

Tast d’escumosos internacionals a Vilafranca

El celler Mas Bertran de Sant Martí Sarroca ja té al celler les ampolles de la primera collita de producció ecològica certificada.

Aquest era un dels seus reptes, que es basa en el cultiu de varietats autòctones del Penedès i en la qualitat en el procés d’elaboració. La

El concurs que premia els millors vins del planeta, l’International Wine Challenge, va visitar el 12 de febrer la DO Cava on es va realitzar un tast d’escumosos internacionals. Al tast hi va ser present Charles Metcalfe, fundador i vicepresident dels famosos

guardons. El tast el formaven escumosos guardonats amb medalles d’or, plata i bronze en els últims certamens. Metcalfe ens explicava que un dels aspectes més interessants del cava és la nova denominació Caves de Paratge Qualificat perquè “ajuda el consumi-

dor a entendre que el cava té unes característiques i una zona concretes, i d’alta qualitat”.

tica porqueria psicològica, o misticisme al Coelho, o infinites variants del clàssic “com fer-se milionari sense esforç”.

Al final, del que es tracta en l’entreteniment buit és de convèncer-nos que res pot fer-se: que el món és tal com és i és impossible canviar-lo, i que el capitalisme i el poder opressor de l’Estat són tan naturals i necessaris com la pròpia força de gravetat. Per això és normal escoltar: “és una cosa molt trista, és cert, però sempre hi ha hagut pobres oprimits i rics opressors i sempre n’hi haurà. No hi ha res que pugui fer-se”.

El sistema establert és molt subtil, amb les seves estupideses forja les nostres estructures mentals, i per a això es val de la trona que tots tenim a casa nostra: la televisió. En ella no hi ha res que sigui innocent, a cada programa, en cada pel·lícula, en cada notícia, sempre traspua els valors del sistema establert, i sense adonar-nos, creient que la veritable vida és així, ens introdueixen els seus valors en les nostres ments.

Corrupció política, escàndols de la casa reial, el procés, el presos polítics catalans, els atemptats terroristes a Barcelona, la

contaminació, el càncer, etc. etc. se’n parla tan ràpid com entren en l’oblit, entre la merda que ens injecten via mitjans audiovisuals i la transició a la generació de l’informació, no tenim temps de pensar, no veurem Voltaires, ni Nietzsches, ni Confucios, encara menys Marxs o Engels que interpel·lin el sistema, bàsicament perquè no pensem!

Sempre ens quedarà aquell record dels temps estúpids en què els éssers humans van permetre que les seves vides fossin manipulades de manera tan obscena.

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

seva voluntat de superació queda palesa en els bons resultats aconseguits amb alguns dels seus productes més emblemàtics. Així, les anyades de l’Argila 2006 i 2009 han estat reconegudes com a excepcionals per l’evolució després de 84 i 120 mesos de criança.

La idiotització de la societat Es increïble com la gent (m’hi incloc) està imbuïda fins a tal extrem en el sistema establert, que és incapaç de concebre alternatives als criteris imposats pel poder.

El poder intenta aletargar la nostra sensibilitat social, i acostumar-nos a veure la vulgaritat i l’estupidesa com les coses més normals del món, incapacitant-nos per poder assolir una consciència crítica de la realitat.

En l’entreteniment buit, el comportament groller i irrespectuós es considera valor positiu, com veiem

constantment a la televisió, en els programes “tele basura” anomenats “del cor”, i en les tertúlies espectacle en què la cridòria i la falta de respecte és la norma, sent el futbol la forma més completa i eficaç que té el sistema establert per entretenir a la societat, “Panem et circenses”, no és el primer cop que ho escric...

La història no existeix, el futur no existeix; només el present i la satisfacció immediata que procura l’entreteniment. Per això no és estrany que proliferin els llibres d’autoajuda, autèn-

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

27

VINS&CAVES

Mesures per a mitigar els efectes del canvi climàtic a les vinyes Les noves tecnologies i l’adaptació al canvi climàtic van centrar la sisena Jornada Tècnica de Viticultura de Covides Olga Aibar La finca Prunamala a Sant Sadurní d’Anoia va acollir el 8 de febrer la Jornada Tècnica de Viticultura que Covides celebra anualment. Amb la participació de més de 100 socis, en la sisena edició de les jornades es van presentar diversos estudis i productes del sector agrícola dedicats a la millora del cultiu de la vinya i a la preservació del medi ambient.

Enguany la vessant tecnològica i el canvi climàtic també hi van tenir un paper destacat.

Durant la matinal es van presentar diverses aplicacions tecno-

lògiques dedicades al cultiu de la vinya, i a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic a l’agricultura.

Es van presentar Diverses aplicacions tecnològiques dedicades al cultiu de la vinya Una de les ponències destacades de la jornada va ser la del

membre del Grup de Recerca d’Agricultura de Precisió (GRAP) de la Universitat de Lleida (UdL), Jordi Llorenç. Durant l’exposició va explicar en profunditat com les noves tecnologies poden ser utilitzades per aplicar els tractaments fitosanitaris a la vinya, en quins camps d’investigació s’estan treballant en aquest sentit i quin és el futur per aquest tipus d’eines en el sector agrícola.

Per altra banda, el membre de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya (OCCC), Gabriel Borràs, va detallar les conseqüències de l’augment de les temperatures i la pèrdua de pluviometria en l’agricultura. Borràs va posar com

a exemple les tres darreres veremes o l’evolució de les espècies que habiten als boscos mediterranis. La ponència va sensibilitzar als assistents per a emprendre mesures per a mitigar els efectes del canvi climàtic a les vinyes del Penedès.

L’aplicació de tractaments a la vinya basats en les algues marines, va sert una altra de les ponències de la jornada. L’encarregada de portar-la a terme, la tècnica de productes fitosanitaris d’Arysta,

Irene González, va explicar un estudi basat en com aquest producte pot actuar en aspectes de la nutrició vegetal, l’estrès, la producció i la defensa sanitària dels cultius.

González va concloure que les algues poden sumar-se a les estratègies tradicionals de fertilització de la vinya. Durant la jornada, es va presentar el nou atomitzador en vinya Joan Cortiada i la gamma de productes ecològics per a vinya Compo.

Freixenet actualitza la imatge del vi Monólogo

La UE falla a favor de Torres en un litigi amb una altra empresa pel Sangre de Toro

redacció

redacció

Freixenet ha actualitzat la imatge del seu vi Monologo Tinto Crianza, que incorpora tons platejats i mantè l’estil urbà i desenfadat que carateritza aquests vins.

Monólogo Tinto Crianza està elaborat 100% amb raïms de la varietat ull de llebre a la D.O.Ca. Rioja. Es tracta d’un vi fresc i suau amb aromes a fruites madures, coco i vainilla. A més, l’empresa impulsa en el punt de venda la promoció “El valor de les paraules” en la qual els consumidors poden guanyar premis en metàl·lic i optar a un premi de 3.000 euros.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fallat a favor de Bodegues Torres en el litigi que tenia interposat contra l’empresa italiana Cantina e Oleificio Social di San Marzano.

Aquesta va presentar el novembre de l’any 2013 una demanda per registrar com a marca comunitària de begudes alcohòliques el nom Santoro, una denominació que podria confondre’s fàcilment amb el Sangre de Toro de Torres.

L’empresa italiana afirmava que no era possible la confusió perquè Sangre de Toro es referia només

a vins negres elaborats a Catalunya i que entre els vins espanyols i italians existeixen diferències d’elaboració i difusió. Tanmateix, els jutges consideren que la protecció de la marca catalana s’estén a tota la Unió Europea. L’empresa italiana també al·legava que la seva etiqueta era molt diferent al toro del celler vilafranquí i que hi havia diferències lèxiques i semàntiques, ja que Santoro té referències religioses (sanctorum) mentre Sangre de Toro feia pensar més en la paraula sangria.

Els magistrats, però, van considerar més important que els dos noms tenen fonètiques similars, fet clau a l’hora de sol·licitar una

ampolla a un cambrer que no pas els logotips o la imatge que tingui.

Isabel Vea, directora de Comunicació de Bodegues Torres manifestava la seva satisfacció pel resultat positiu de la demanda i afirmava que “tot el que sigui protegir marques històriques és una bona notícia”.

28

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

TECNOLOGIA

Les tendències que canviaran el sector retail els propers anys

Els minoristes, en totes les categories, s’enfronten a tot un seguit de desafiaments tecnològics que posaran a prova la seva capacitat d’adaptació i marcaran per sempre el futur del seu negoci Josep Barella En els últims anys, la tendència de vendes per als petits comerços s’ha tornat modesta o fins i tot negativa a causa de la irrupció de fenòmens com Amazon, el creixement de les compres en línia i la necessitat d’oferir una gran experiència al client. Aquests factors estan tenint ja un impacte significatiu en els retailers i seran responsables del canvi de rol de les botigues en els propers anys, segons un estudi d’EKN Research per Avanade.

Segons aquest recent sondeig global, per al 2020 és molt probable que les botigues compleixin funcions molt diferents a les actuals, ja que s’espera que en els propers anys neixin i es consolidin nous formats de botigues en els quals tant els clients com els treballadors tinguin un paper molt diferent a l’actual i les noves tecnologies siguin protagonistes.

Només el 55% dels clients admeten estar del tot satisfets amb el producte que han comprat en línia Botigues hipertecnològiques La firma d’analistes IDC prediu que per a l’any 2020, el 40% de les marques líders oferirà experiències digitals a les seves botigues, millorant l’oferta física amb tecnologies com la realitat virtual i la realitat augmentada. I segons l’enquesta d’EKN Research i Avanade durant els pròxims un o dos anys, el 52% dels minoristes planegen usar realitat augmentada i robòtica a les seves botigues. A més, el 80% dels nord-americans creuen que els assistents virtuals, com Alexa d’Amazon o Cortana de Microsoft, els podrien ajudar a millorar l’organitzar i contractar les seves vacances.

Avanade espera per això que el 2018 els retailers comencin a

oferir experiències AR / VR per emprovar-roba, assistents virtuals a través de chatbots o taules interactives en botigues i supermercats entre altres tecnologies.

“Més de la meitat dels retailers que vam enquestar tenen previst utilitzar AR / VR i robòtica a les seves botigues en els pròxims dos anys i és important comprendre l’impacte d’aquestes tecnologies tant en el consumidor com en les plantilles”, afirma Corine Vives, directora general d’Avanade Espanya.

En realitat, l’experiència tradicional de compra d’un client a la botiga (recerca d’un producte, selecció i compra) suposa poca o cap interacció entre el comprador i els empleats de la botiga, a menys que un article estigui esgotat o calgui alguna informació addicional.

No obstant això, aquest model tradicional de botiga necessita evolucionar cap a una experiència més rellevant per als clients. Sis de cada deu minoristes enquestats pretén avançar cap a altres models que li permetin atreure segments de clients molt específics basant-se en el lleure infantil, l’entreteniment o experiències basades en estils de vida.

Evolució dels treballadors Aquesta sèrie de canvis tecnològics i de format faran també que les capacitats i funcions dels

treballadors de les botigues evolucionin. No obstant això, els resultats de l’estudi mostren un gran desfasament entre la transformació que els comerciants esperen de les seves botigues i els canvis en les tasques dels seus treballadors.

Així, el 56% dels retailers espera utilitzar les seves botigues com a centres de lliurament de comandes en línia el 2020, però no contemplen un augment en el temps per gestionar aquestes compres per part dels seus empleats. De

El 61% de les dones i el 24% dels homes afirmen no comprar en línia per por a equivocar-se de talla la mateixa manera, el 52% planeja recórrer a establiments popup capaços de cobrir demandes i ofertes específiques per a èpoques especials, esdeveniments o llançaments de productes, però no per això planegen incrementar el nombre d’empleats dedicats a les activitats de cara al client. “Hi ha

una bretxa molt important entre l’esperada evolució del paper de la botiga i les activitats a exercir pels empleats. Els minoristes han de reconsiderar la forma d’organitzar i capacitar els seus empleats per garantir que la seva transformació serà efectiva”, declara Vives.

En definitiva, si els retailers actuals volen transformar el seu negoci, competir amb els nous actors i emprendre el camí que els assegurarà l’èxit entre les noves generacions de consumidors, han d’afrontar la transformació digital no només amb aplicacions per a smartphones i tablets, sinó també introduint assistents virtuals, realitat augmentada, wearables o noves solucions de pagament. Però també hauran de reconsiderar quins coneixements tecnològics tenen els seus empleats i quines tasques duen a terme a les botigues.

L’emprovador virtual Segons una enquesta digital realitzada a 1.528 consumidors espanyols i usuaris de MasCupon al desembre de 2017, els emprovadors virtuals estan en auge.

Va ser aproximadament el 2012-2013 quan va sorgir la idea tan revolucionària d’emprovadors virtuals. El 61% de les dones i el 24% dels homes afirmen no haver comprat en línia per por a equivocar-se de talla. Tot i aques-

tes dades, aquesta tendència presenta indicis de canvi com a conseqüència de la popularització de l’emprovador virtual.

Gràcies a una interfície senzilla i a l’absència d’alguns costos per al consumidor, el 65% de la gent està disposada a dur a terme aquesta pràctica, contra el 59% de 2016 i el 48% de 2015. A més, aquest fet es veu consolidat per la implementació d’aquest mecanisme per part de les botigues.

Tenint en compte l’augment any rere any d’aquesta pràctica, un 26% de les dones i un 9% dels homes entrevistats tenen previst augmentar les seves compres en línia. En aquest sentit, els sectors que més benefici i utilitat han tret d’aquest mecanisme són el de la roba (85%), el del calçat (70%) i el de la joieria (60%).

L’emprovador virtual ajuda tant a les empreses que ho implementin com als clients. Només el 55% dels clients admeten estar completament satisfets amb el producte que han comprat en línia, mentre que el 30% ho ha tornat.

Les raons d’aquesta devolució són variades: el 39% diu que, encara que el producte és de la seva talla, no està còmode amb el resultat; el 31% de la gent enquestada afirma que la talla és equivocada; el 30% restant es divideix en el fet que la peça és diferent al model (9%),

El 56% dels retailers espera utilitzar les seves botigues com a centres de lliurament de comandes en línia el 2020 s’han equivocat de peça (6%) i altres raons (15%). De totes maneres, aquest fet també beneficia les empreses ja que, tot i que el valor mitjà de la compra ha baixat en un 3,5% (+ 2% en dones i -10% en homes), amb la presència de l’emprovador virtual que ha augmentat en un 7%.

Aquest mètode ha duplicat la seva presència a les botigues espanyoles -en passar d’una visibilitat del 0,55% a una del 1,3%-.

Segons previsions, l’emprovador virtual creixerà exponencialment tant al nostre país com a la resta del món, on hi ha llocs com els Estats Units o el Regne Unit que estan més avançats que a Espanya. Tot i això, algunes botigues encara es mostren reticents a la seva implementació, argumentant raons de costos econòmics (43%), costos logístics (29%), la baixa acceptació dels clients (9%) i problemes tècnics o altres (11%).

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

29

LLIBRES

És possible que internet estigui canviant-nos com a éssers humans?

Humanoffon Andy Stalman DEUSTO 17,95€ i e-book 9,99€

El nou món digital ha transformat la nostra vida en molts aspectes i aquest canvi ens impulsa a aprendre a viure entre dos mons, l’online i l’offline.

Aquest concepte és essencial, ja que suposa l’avanç d’un home, el nou «Humanoffon», que aconsegueix convertir aquests dos mons en un solament enriquint-los mútu-

ament. Preservar i potenciar l’humà en aquest nou àmbit és la clau de l’èxit en aquesta era digital.

L’autor d’aquest llibre, Andy Stalman, és un dels més respectats experts en marques del món. Conegut col· loquialment com «Mr. Branding» i autor del bestseller Brandoffon, és director del

Guia per a directius que desitgen adquirir una empresa

De directivo a empresario Ramon Palacín PROFIT 16,95€ i e-book 8,99€

En què consisteix l’adquisició d’empreses mitjançant el Management Buyout? Com es desenvolupa la negociació per aquesta via? Com s’instrumenta l’adquisició conjuntament amb una empresa de capital de risc i un banc? Com es genera valor després de l’adquisició i quina estratègia cal seguir després?

Quines característiques ha de

tenir el director general perquè el Management Buyout tingui èxit?

Aquestes i moltes altres preguntes obtenen resposta en un llibre que va dirigit, especialment, als directius que es plantegen fer un pas endavant en la seva carrera professional i convertir-se en empresaris.

Basat en l’experiència d’altres

La fórmula per aconseguir la felicitat per a tota la vida

El algoritmo de la felicidad Mo Gawdat ZENITH 17,95€ i e-book 10,99€

Durant molts anys, l’egipci Mo Gawdat va estar interessat a dissenyar una fórmula que li permetés desenvolupar un veritable estat de felicitat permanent. Després d’incomptables hores de recerca, per fi va descobrir una equació basantse en la comprensió de com el cervell absorbeix i processa l’alegria i la tristesa.

Anys més tard, l’algoritme de Gawdat va ser sotmès a una duríssima prova quan el seu fill, Ali, va morir de manera sobtada. Ell i la seva família van posar en pràctica l’equació i van poder sortir de la desesperació i recuperar-se de la tragèdia.

Després de viure aquesta experiència, Gawdat va decidir

«Master Brandoffon» a Esden Business School i Premi a l’Excel·lència educativa del IE Business School. Ha estat director de màrqueting per Lacoste i Aeropuertots Argentina i des de 2000 és CEO de Cato Partners Europe & LaTam, liderant projectes en més de vint-i-cinc països. Professor convidat en prestigioses escoles de negoci i empreses a Europa i Llatinoamèrica, és un prestigiós conferenciant i referent al món digital. El seu blog va ser premiat com el millor

blog de Màrqueting del 2015. És llicenciat en Relacions Internacionals per la Universitat de Belgrano i llicenciat en Periodisme per la Universitat Catòlica Argentina, ambdues de Buenos Aires. Ha realitzat estudis avançats de Comunicació a la Universitat de Saint Joseph, de Philadelphia, i està especialitzat en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

També és doctor a la Universitat Piloto de Colòmbia de la càtedra que porta el seu nom.

directius que han tingut èxit en el Management Buyout i amb un aire molt pràctic, és la guia definitiva per dur a terme una adquisició empresarial.

Ramon Palacín és Doctor en Administració i direcció d’empreses per ESADE, MBA per ESADE i Enginyer Industrial per la UPC. Des del 1991, ha desenvolupat la carrera professional a M&A Fusiones y Adquisiciones, consultoria especialitzada en valoració d’empreses, assessorament en

la compravenda d’empreses, aliances estratègiques i capital de risc. El 1994, va passar a ser-ne director i, des del 1997 n’és el conseller delegat.

Durant aquests anys, ha intervingut personalment en les negociacions d’adquisicions d’empreses dels sectors industrial, dels serveis, de les noves tecnologies i comercial.

I des de l’any 1996 és professor associat de l’escola de negocis ESADE on imparteix cursos sobre fusions i adquisicions.

que compartiria el seu algoritme amb el món i ajudaria el major nombre de persones possible a ser més felices. En el llibre El algoritmo de la felicidad, l’autor ens explica les raons subjacents al sofriment i ens ensenya, pas a pas, com buidar la fórmula per aconseguir una felicitat per a tota la vida ensenyant-nos a dissipar les il·lusions que ennuvolen el nostre pensament.

Mo Gawdat, nascut l’any 1950, ha passat la major part

de la seva carrera en tres grans empreses de tecnologia de gran impacte al món en el qual vivim: IBM, Microsoft i Google.

Dins de Google és un dels executius més populars i assessora altres Googlers sobre com millorar el món, prendre bones decisions i trobar l’equilibri en el tema de la felicitat. A més, és un veritable orador de reconegut prestigi que inspira amb les seves conferència milers de persones en tot el planeta i és autor de diferents llibres.

30

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

història

PANASONIC, DE CELEBRACIÓ

Panasonic celebra aquest any una doble efemèride: d’una banda, el seu 100 aniversari i, per una altra, els 60 anys de la seva divisió de Climatització

P

anasonic celebra un segle des que Konosuke Matsushita va fundar la seva empresa a Osaka i va començar a fabricar un producte necessari per al Japó de la postguerra: un endoll i portalàmpares 2 en 1 (imatge inferior), que permetria utilitzar millor les deficients instal·lacions elèctriques de l’època. A partir d’aquest moment, van seguir nous invents com el llum per a bicicletes, una necessitat per als operaris que tornaven de les fàbriques després de llargues jornades, o com el 1958 el primer aire condicionat amb l’objectiu de donar solució a la calor tropical de les llars japoneses (imatge superior).

Des de l’inici, Panasonic segueix amb el mateix objectiu de ser útils a la societat contribuint al progrés del món a través dels productes que dissenya, produeix i ven. Aquesta idea sempre ha tingut en compte la cura pel medi ambient i la visió green de

l’empresa en la vida diària i els negocis, traduint-se a més en l’eix de totes les activitats comercials.

60 anys en aire condicionat i climatització El primer aire condicionat domèstic de Panasonic es va comercialitzar sota el nom Home Air Conditioner. Els aires condicionats a Japó, durant la primera meitat de la dècada de 1950, eren principalment de gran grandària per a ús comercial i cap estava disponible per a ús domèstic. Per això, l’objectiu de la indústria per al sector domèstic es va dirigir a compactar el sistema i reduir-ne els costos.

Així, Panasonic va enfocar el desenvolupament de producte dels seus aires condicionats en equips compactes, lleugers i de petita capacitat que podrien instal·lar-se fàcilment en finestres i en parets d’habitacions tant d’estil japonès com d’estil occidental.

60 anys després del primer aire condicionat, Panasonic és la marca capdavantera al Japó i una de les principals en el sector de l’aire condicionat de tot el món. La divisió de Climatització segueix oferint productes innovadors i eficients, respectuosos amb el medi ambient i que contribueixen a gestionar millor els recursos del nostre planeta, al mateix temps que proporcionen el màxim confort a llars, llocs de treball o d’oci.

2018 és a més l’any de culminació d’un projecte de creixement de Panasonic a l’àrea d’Europa basat en la divisió de Climatització per doblar la xifra de negoci.

Aquest creixement s’ha basat en un increment de la seva estructura per atendre satisfactòriament les necessitats dels clients, tant en servei prevenda com postvenda, i en la introducció de solucions professionals úniques i innovadores. Aquest creixement a Espanya ha suposat una ampliació del 60% de l’estructura.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

31

VIATGES

Ucraïna, el tresor dels tsars Kíev és una de les tres ciutats més importants de la part europea de la Comunitat d’Estats Independents i ofereix una àmplia i variada oferta d’activitats per gaudir-ne plenament redacció

L’època imperial en la qual els tsars dominaven Rússia resplendeix en la nostra memòria gràcies als luxes de la cort russa.

Kíev ha estat, al llarg de la història i fins als nostres dies, una de les ciutats ciutats més importants de la Comunitat d’Estats Independents (CEI).

Kíev va ser la primera que es va convertir en una veritable ciutat. Amb una forta influència de l’Imperi Bizantí, tant en l’art com en la cultura, Kíev va saber conjuminar aquestes influències amb les característiques pròpies del poble rus. Per aquella època comencen a aixecar-se enormes edificis coronats per belles cúpules de diferents colors i formes que segueixen sent en l’actualitat la imatge més coneguda de la CEI en la resta del món. Moscou va prendre el relleu de Kíev i solament el va perdre en els anys en què Sant Petersburg va ser fundada i nomenada capital de la cort per Pere I de Rússia.

UCRAÏNA Capital: Kíev Idioma: Ucraïnès i rus Població: 42.500.000 habitants Superfície: 603.550 km² Moneda: Hrívnia (UAH) Clima: És en la seva major part continental temperat, mentre que és més mediterrani en llocs com Odessa Economia: Una de les principals activitats econòmiques al país és el turisme, amb el qual Ucraïna ocupa el vuitè lloc al món pel nombre de turistes rebuts

Aquest tsar va millorar notablement les relacions de Rússia amb Europa adoptant models occidentals.

Aquesta mescla entre orient i occident és, potser, el major atractiu d’Ucraïna. Es respira un ambient exòtic. Passejar pels seus carrers és com endinsar-se a l’interior d’un país de llegenda, on la més original de les fantasies s’ha convertit realitat. Potser un dels personatges, propis de la imaginació, va utilitzar tots els seus poders per inspirar la seva creació als tsars i ells, després, posarien aquesta màgia a les mans dels homes per construir majestuoses ciutats plenes

d’encant. Un encantament que es plasma en edificis d’enormes dimensions amb una decoració tan bella que aconsegueixen semblar summament lleugers, museus amb col·leccions úniques al món, parcs de bellesa excepcional, una xarxa de metro que és una autèntica obra d’art i, sobretot, un poble format per persones de diferents races que no perd mai el somriure.

Si li agrada caminar, les àmplies avingudes i les boniques places són un marc incomparable per respirar el veritable moviment d’aquesta ciutat i observar el comportament dels seus habitants. També els es-

pais verds ofereixen un entorn molt agradable i cuidat pel qual donar un bonic passeig. A Kíev es pot gaudir enormement amb el parc aquàtic Dneprovskj i les exòtiques varietats del Jardí Botànic de l’Acadèmia Fomin. En tots ells es pot veure a parelles de concentrats jugadors d’escacs inclinats sobre el tauler. Si a vostè li agrada aquest joc no deixi de practicar-lo.

Si a més li agrada el bon menjar, els espectacles de qualitat, els esports, el vodka, els paisatges d’extremada bellesa i, com a element indispensable, la bona companyia, no ho dubti, a Kíev trobarà tot això i molt més.