Penedès Econòmic 71

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 71 - Novembre 2017

Augmenten els turistes al Penedès-Garraf, que el 2016 van fer un 7,35% més de despesa pàg. 4

Freixenet homenatja el brindis i els 40 anys del primer espot amb artistes internacionals pàg. 6

El certamen La Llotja acosta productors i restauradors de Km0 del Penedès i el Garraf pàg. 10

Entrevista a Albert Hereu Marès

Director de l’Institut Català del Suro pàg. 16-17

El Black Friday dóna inici a una campanya de Nadal tocada per la incertesa pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

L’ANÀLISI

La incertesa política i les vendes online marquen l’inici de la campanya de Nadal

Després d’un bon Black Friday, els diferents sectors de l’economia auguren unes bones vendes, tot i poder estar condicionades pels darrers fets polítics Olga Aibar - Lídia Oñate Les compres nadalenques s’avancen cada cop més, influenciades per iniciatives estrangeres com les del Black Friday i el Ciber Monday, i sovint s’acostumen a fer pel canal online.

Aquestes són les dues grans tendències que ha experimentat el nostre país darrerament i que ha confirmat l’Estudio de consumo navideño, de Deloitte. Segons les previsions d’enguany, cada família espanyola es gastarà 633 euros de mitjana durant la campanya de Nadal, un 3,3% més que els 612 euros de 2016.

Aquesta xifra, a més, es troba molt per sobre de la mitjana europea, situada en 445 euros. Dels deu països inclosos a l’informe, només el Regne Unit, amb 614 euros, s’apropa a la despesa espanyola, per davant d’Itàlia (529 euros) i Alemanya (484 euros). Tanquen la llista Polònia (257 euros) i Holanda (295 euros).

Una de les claus per entendre l’augment del con-

sum ve donada per l’acceptació que ha tingut el comerç electrònic durant els darrers anys al nostre país. Respecte el 2016, el canal online ha vist incrementar-se el seu consum fins a un 10,9%, mentre que les compres en botigues físiques només han augmentat un 1%. En nombres absoluts, l’auge del consum online es tra-

duirà en 153 euros del total de 633, fet que suposa el 24,2%. En aquest aspecte, entre els productes preferits per adquirir a través d’Internet destaquen l’oci, els videojocs, la tecnologia, la música i les pel·lícules.

Per contra, en el cas de la moda, el material esportiu i l’alimentació els consumidors prefereixen anar a la botiga física.

y Llistat de regals més comprats. Per gènere i franja d’edat

Font: Estudio de consumo navideño. Navidades en un click. Deloitte (2017)

El Black Friday irromp amb més força aquest any Malgrat ser una tradició americana que trenca amb la dinàmica comercial local, cada any són més els comerços que opten per sumar-se al Black Friday i oferir descomptes de tot tipus en els seus productes. A Vilafranca, s’hi han sumat més establiments que l’any passat. Segons el president

de l’Associacio Centre Vila, Fèlix Hill, “només fa tres o quatre anys que va arribar al nostre país i sembla que hagi estat tota la vida, perquè la gent ja ho ha incorporat al calendari”. També matisa que hi ha dos grans tipus de consumidors: els que ja tenien previst fer determinades compres i aprofiten el Black Friday per obtenir-les a millor preu i els que es guien per impulsos de compra, que “són els que acaben compensant l’esforç que fem els comerços per rebaixar el preu dels nostres productes”. En aquest sentit, Hill considera que “els grans operadors són els que surten més beneficiats perquè són els que tenen molt d’estoc, però als petits comerços els fa perdre el marge de beneficis. Amb el Black Friday hem notat que alguns proveïdors ofereixen productes a preus especials per a l’ocasió, fet que permet als comerços fer comandes especials. Ara bé, al final, cada establiment fa el que pot”.

Tanmateix, en ciutats com Vilanova i la Geltrú, l’associació de comerciants Viu Comerç viu amb disparitat d’opinions la jornada del Black Friday. “La tractem com les rebaixes: donem llibertat sense cap

tipus d’influència”, explica la gerent de l’entitat, Cristina Puigpinós. En el cas de la capital del Garraf, fins a mitjans de desembre no es dóna inici a la campanya de Nadal, que inclou diferents activitats per impulsar el comerç local. Entre elles destaquen la gimcana infantil i el lliurament de regals el 4 de gener, les targetes regal, que estaran disponibles entre el 16 de desembre i el 5 de gener, i els tions patrocinats.

A Vilafranca del Penedès, un dels grans atractius serà la pista de gel, que enguany incorporarà un nou element: un avet de tres metres d’alçada al centre.

També manté un any més la iniciativa del Pessebre Vivent de les Gunyoles, el 16 de desembre a la tarda, en el marc de la Fira del Gall, i els actes solidaris a favor de la Fundació l’Espiga i l’associació Ampert de lluita contra el càncer.

La política emboirina la campanya nadalenca Després d’unes setmanes convulses a nivell polític, el comerç ha començat a recuperar la normalitat a mitjan novembre. Tanmateix, encara és prematur afirmar si la situació continuarà com fins ara, ja que el proper 8

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

3

L’ANÀLISI de desembre a la mitjanit es donarà inici a la campanya electoral i el proper 21 de desembre se celebraran les eleccions autonòmiques.

Des del sector comercial es viu amb incertesa aquesta treva en l’àmbit polític i es mostra preocupació pel possible retorn a la tensió política que ha comportat una aturada, si bé provisional, de les vendes. “Fins al setembre estàvem remuntant, però després la situació política ha afectat el comerç. S’ha trencat la dinàmica ascendent aconseguida a l’estiu”, comentava Cristina Puigpinós. També afegia que “la climatologia tampoc ha ajudat perquè al setembre i a l’octubre ha fet molta calor”. Tot i això, espera que per la campanya de Nadal les vendes remuntin, ja que “el comerç s’està esforçant per capgirar aquesta situació tan trista”. Per la seva banda, Fèlix Hill comentava que “els darrers mesos han estat fluixos. Aquest any era més o menys estable, però l’octubre i el novembre les vendes s’han situat entre un 10 i 20% per sota de les previstes”. El president de l’Associació Centre Vila apunta a la situació política com una de les principals causes: “la gent no està ani-

mada per comprar. L’estat d’ànim no és el millor, però esperem que per les rebaixes de gener i febrer es recuperi la normalitat”.

EL COMERÇ ESPERA QUE LES VENDES REMUNTIN AL NADAL I A LES REBAIXES

Des de la botiga Torrons Maite Mira, de Vilafranca del Penedès, esperen que les vendes es mantinguin respecte de l’any passat i, fins i tot, que s’incrementin lleugerament si el moment d’incertesa política deixa pas al retorn de la normalitat econòmica. “La producció és similar a la de l’any passat, però una mica més alta, tot i que fins a última hora no sabrem com anirà la campanya perquè la gent compra cada cop més tard”, explicava la propietària de la botiga, Maite Mira. Entre les novetats d’enguany, destaquen els torrons de xocolata amb gerds i el praliné amb diferents gustos com el salat i el de gintònic, tot i que les estrelles segueixen sent els torrons de xixona i de crema catalana.

càtering o àpats per emportar, aquestes dates són d’especial rellevància, ja que s’acumulen molts encàrrecs en dies puntuals. És el cas de l’empresa penedesenca Ametller Origen, que enguany ha presentat diverses novetats en els menús de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any, que complementen amb el servei de paneres i el seu propi vi i cava Mata d’Abelló.

Perspectives positives en el sector de la restauració Els restaurants del Penedès i el Garraf tenen perspectives positives de cara al Nadal. De fet, tot i les setmanes que encara queden per a les festes, les reserves estan funcionant bé. Des del restaurant i hotel Can Panyella de Gelida, la directora, Rosa Garcia, comentava que “els darrers dies hem notat més alegria i

El sector alimentari confia a mantenir les vendes Un dels pilars de la campanya de Nadal és el sector de l’alimentació, entorn el qual giren tot tipus de productes: des de marisc i carn fins a torrons, bombons i polvorons. Per a les empreses que ofereixen servei de

y Intenció de despesa durant el Nadal per països. 2017

Font: Estudio de consumo navideño. Navidades en un click. Deloitte (2017)

una certa activació de la demanda dels nostres espais, tant per als sopars d’empresa com per a les festes nadalenques”. En el mateix sentit es manifestava Baltasar Julià, gerent d’El Molí de Cal Tof del Vendrell: “tot i que els darrers mesos hem notat una certa recessió pel tema independentista, ara tornen a trucar i demanar preus. Per això, crec que les perspectives de cara al Nadal i Sant Esteve seran bones”.

Disparitat d’opinions al sector del cava L’Institut del Cava creu que aquest Nadal les vendes es poden ressentir d’un possible boicot en el consum a causa del context polític, però confia que aquest descens se centrarà només en les marques més econòmiques. El president de la patronal, Jaume Gramona, afirmava que els productes de més qualitat es consolidaran amb la distribució de les primeres ampolles de cava de Paratge Qualificat.

En canvi, el president de Pimecava, Xavier Nadal, apuntava que “no es preveu una incidència significativa. Malgrat el moment convuls que viu el país, el sector del cava l’està superant amb bona nota”.

y Impacte del Black Friday

y Repartiment de despesa per canals

y Pressupost de Nadal per tipus de despesa. 2017

4

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

ACTUALITAT

La despesa dels turistes s’incrementa un 7,35% durant el 2016 al Penedès-Garraf

El cost de l’allotjament, però, s’abarateix per l’auge dels habitatges d’ús turístic, que al Garraf van augmentar un 32% respecte a l’any 2015 Lídia Oñate El 2016 va ser un any bo per al turisme, tant nacional com local.

Ho demostren les dades de l’Informe sobre l’Activitat turística de la Destinació Barcelona, elaborat per Turisme de la Diputació de Barcelona. Destaca l’arribada de 374.000 viatgers al Garraf, un 17% més que l’any anterior, que, traduït en nombres absoluts, van suposar 25.000 turistes. L’informe apunta que l’alt increment de l’oferta de places ha permès donar cabuda a més turistes i puntualitza que “els habitatges d’ús turístics (HUT) tenen un considerable augment de places, fins a les 8.948, que representa un 32,4% més que el 2015”.

Això, però, també ha repercutit en la despesa que el turista fa en allotjament, ja que el 2016 va disminuir un 1,1%, fins als 43,6 euros per persona i dia. En el cas de l’Alt Penedès, la reducció va ser menor, del 0,3%, fins als 34,6 euros. Tanmateix, la despesa global dels turistes va incrementar-se un 7,35% de mitjana al PenedèsGarraf, fins arribar als 43,9 euros de mitjana per persona i dia al territori. Aquesta tendència a l’alça es va percebre més a l’Alt Penedès (+11,3% i 39 euros) que al Garraf (+3,4% i 48,8 euros).

L’ocupació turística a l’Alt Penedès també va registrar dades positives i va ser un 1,7 punts percentuals més alta en el cas dels establiments del turisme rural.

Els turistes van augmentar un 12,6% en aquest tipus d’allotjament (1.549 turistes més) i les pernoctacions van augmentar un

16,3%. L’informe també apunta que el nombre de places hoteleres va ser un 5% superior que al de 2015 (34 places més), tot i que el gran increment va venir donat pels habitatges d’ús turístic, que van ampliar-se en un centenar de places. En el cas del Garraf, els turistes allotjats en establiments hotelers van augmentar un 28%, fet que suposa en nombres absoluts més de 57.000 turistes. En

càmpings el creixement va ser d’un 17% en nombre de turistes, 25.000 més que l’any 2015. Els hotels van aconseguir 299.290 turistes (11,8%s) i 862.007 pernoctacions (9,3%).

Pel que fa al perfil del turista que visita l’Alt Penedès és el d’un home (58%) d’entre uns 35 i 54 anys, que procedeix majoritàriament de Catalunya (45,4%), la

resta d’Espanya (22,3%), altres països d’Europa (26%), i el 6,8% restant, d’altres continents del món. En el cas dels països europeus, els principals mercats de la destinació són de nacionalitat francesa, anglesa, alemanya i italiana.

Gairebé el 30 % dels turistes viatgen amb la seva parella mentre que un de cada quatre opta per visitar l’Alt Penedès sol. Dels turistes, vuit de cada deu utilitzen el cotxe o moto propi, un 6,8% en avió i un 2,2% en tren. El 77,5% s’allotja a hotels, hotels apartament i pensions i el 16%, en establiments de turisme rural.

D’altra banda, el perfil del turista que visita la comarca del Garraf és un home (61,3 %) i es troba entre els 35 i els 54 anys. Pel que respecta al seu lloc de residència, destaca el pes del turista internacional (62,6%) per sobre del nacional (37,4 %), dades que fan del Garraf la segona comarca més internacional de l’entorn de Barcelona, per darrere del Maresme. Pel que fa a les nacionalitats, el 14,9% eren anglesos i el 12%, francesos.

L’estada dels turistes al Garraf es fa principalment en hotels (59,2%), tot i que disminueix 10 punts percentuals respecte el 2015; seguida dels càmpings (17,8%), les cases particulars (11,3%) i de les noves tipologies d’allotjament considerades en l’oferta (apartaments i HUT) amb el 10,6%.

Respecte al nombre de nits d’estada, la mitjana es va situar en les 6,4 nits al Garraf i en 2 nits a l’Alt Penedès.

y Indicadors d’evolució turística de l’Alt Penedès i Garraf. 2016

TIPUS ALLOTJAMENT

ALT PENEDÈS

GARRAF

Establiments hotelers

21 (places: 710)

65 (places: 5.438)

0 (places: 0)

6 (places: 8.526)

Establiments turisme rural

81 (places: 644)

5 (places: 62

Apartaments

1 (places: 12)

10 (places: 524

53 (places: 228)

2.081 (places: 8.948)

Càmpings

HUT

Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l’Idescat

Novembre - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

ACTUALITAT

Freixenet celebra els orígens de ‘les bombolles’ amb un homenatge al brindis

Ricardo Darín i Michelle Jenner protagonitzen l’anunci de Nadal de 2017, que torna a portar la màgia de les bombolles del cava a les llars

Lídia Oñate Quaranta anys d’anuncis nadalencs donen per a molt i més quan entre ells han participat estrelles del cinema de renom internacional. Per aquest motiu, aquest any Freixenet celebra el 40è aniversari de la primera aparició de la bombolla Freixenet acompanyada d’artistes amb un microrelat protagonitzat per l’actor argentí Ricardo Darín i l’actriu catalana, Michelle Jenner. L’anunci és un homenatge a la tècnica del brindis i reivindica la seva essència com a convenció social que transcendeix el simple gaudi per ser quelcom més espe-

Opinió

cial. En paraules del director de Comunicació de Freixenet, Pere Bonet, “el brindis s’ha banalitzat fins el punt que s’ha convertit com un tic”. Sota l’eslògan “El arte de brindar”, que dóna nom a la campanya, Freixenet pretén instruir sobre com fer un bon brindis. Per això, la campanya també està formada per petits tutorials que mostren totes les fases del brindis. Amb aquest anunci la cava sadurninenca també commemora les quatre dècades que porta felicitant les festes nadalenques de la mà d’estrelles de l’espectacle. El 1977 va ser el tret de sortida d’aquesta línia, quan va ser Liza Minnelli qui va desitjar les bones festes de Freixenet. Des-

prés van venir grans artistes com Gene Kelly, Shirley Mclaine, Paul Newman, Sharon Stone, Antonio Banderas, Penélope Cruz i Pierce Brosnan, entre molts altres.

FREIXENET CELEBRA 40 ANYS DEL PRIMER ANUNCI AMB UNA ESTRELLA Aquest any les estrelles escollides, Darín i Jenner, van mostrar la seva il·lusió per participar en un projecte en el qual han aportat, d’una banda, el discurs, i de

Empenta vital

Quan tenim empenta vital estem alegres, som optimistes i notem energia interior a doll. Quan no la tenim, ens inunda la tristesa i som pessimistes. Sentim íntimament, a cada vivència, el to vital, un estat d’ànim, l’empenta DOLORS vital que va conformant la MARÍN TUYÀ nostra pròpia vida psíquica, com s’explica en el MoConsultora Especialista en Psicologia del Ment Global de Lluís Maria Xirinacs.

Clínica i Comunitària.

El jo decideix, és el Màster Investigació en Psicologia de la Salut. poder ple, és sobirania,

emancipació, independència. L’ànima és meva, és l’arrel de l’esperit emprenedor i s’expressa a partir del que fa. L’ànim ens subjecta el jo. Conèixer el nostre estat d’ànim i saber reposar/descansar i reposar/ recarregar forces, i com anar calibrant la nostra energia interior disponible ens pot evitar emmalaltir d’animositat o desànim.

Depressió és allò que ens passa quan ens man-

l’altra, la màgia i humor, respectivament. Durant la presentació de l’anunci, el passat 28 de novembre, al Palacete de los Duques de Pastrana de Madrid, Darín comentava que el primer que va demanar abans d’acceptar l’encàrrec era “conèixer bé la idea i el que volien que fes. Si crec que és una cosa novedosa i atractiva llavors comencem a parlar”. En el cas de Jenner va ser més emotiu, ja que “és l’anunci que més recordo des de petita i un dels més esperats i especials per a mi. De seguida que m’ho van proposar vaig dir que sí”. Per al director de l’anunci d’enguany, Kike Maíllo (que ja havia fet els tres anteriors), aquesta és “una de les campanyes més

ca energia vital. Angoixa és l’excés d’energia vital concentrat en els nuclis nerviosos. L’angoixa pot ser el signe d’una malaltia d’adolescència mal resolta, sovint a causa de l’imperialisme dels adults sobre els joves. Una concentració excessiva d’energia vital ofega d’angoixa el subjecte fent que explosioni pel seu punt de fuga més feble.

Obsessions com la golafreria, les tempestes emocionals, tics, hàbits tòxics, etc. aparentment sufoquen i curen, quan en realitat empresonen. La persona

especials de l’any i per a mi és un orgull realitzar l’anunci de Freixenet. D’alguna manera, aquest cop torno al tema que em va portar aquí, que és la vessant cinematogràfica.” Sobre el seus treballs anteriors Maíllo va afegir que “després dels anuncis amb David Bisbal i Maria Valverde i els dos de l’equip de gimnàstica rítmica, volia seguir donant més pes a la dona i remarcar el seu empoderament als anuncis de Freixenet”.

L’anunci s’emetrà a les televisions a partir de l’11 de desembre, però tant la peça publicitària com tots els continguts extra de la campanya ja es poden veure a la pàgina web www.elartedebrindar.es i a les xarxes socials de Freixenet.

“No pot no” fer allò que aparenta calmar-la. Tota l’energia sobrera escapa compulsivament. Per exemple, la persona que fuma gasta obligadament l’excés energètic fumant, però no pot no fumar.

Per a recuperar la pròpia i genuina empenta vital fent que jugui a favor nostre, ens cal aprendre a separar el subjecte de l’objecte del desig. Desidentificar-se del tabac, l’alcohol, els diners, el sexe, o allò que ens té captats. I re-identificar-nos amb el nostre estimat jo. A mirar

amb distància els plaers i els dolors que donen les coses, sense negar-los, sense reprimir directament el desig o la por.

Aprendre a meditar ajuda a fer desapareixer la compulsivitat, la identificació alienadora. Anar assumint l’excés d’energia vital que s’emmagatzema en els centres nerviosos en forma d’angoixa.

Aprendre a expressar-se malgrat les pors. I a anar sabent quan disposem de la dosi d’energia proporcionada i harmònica del conjunt.

Novembre - 2017

Penedès Econòmic

7

ACTUALITAT

8

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

ACTUALITAT

La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú acaba amb un balanç molt positiu La Factoria de la Fira ha estat un dels nous espais més ben valorats i ja té més candidats per al 2018 Olga Aibar L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha valorat de manera molt positiva l’edició d’enguany de la Fira de Novembre. L’alcaldessa, Neus Lloveras, va afirmar que “totes les dades que tenim, malgrat que són provisionals, són molt positives. Les noves propostes han funcionat, i molt especialment La Factoria, que ha retornat el sector industrial al recinte firal.” També va destacar que “és un bon indici el fet que que cada any no només repeteixin expositors

CADA ANY S’AFEGEIXEN NOUS EXPOSITORS AL CERTAMEN sinó que també se n’afegeixin de nous que veuen la Fira com a una bona oportunitat”.

Per altra banda, Juan Luís Ruiz, regidor de Promoció Econòmica, va

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

explicar que les primeres xifres provisionals que té l’organització són positives donat que els expositors valoren la fira amb una nota de 7,3, mentre que els visitants ho fan amb un 8. A la fira hi va haver 202 expositors en 153 estands.

Pel que fa a la valoració dels diferents espais, el regidor de Promoció Econòmica va voler fer especial menció als dos de nova creació com han estat La Factoria i l’Espai Handmade. Si bé La Factoria ha estat una iniciativa d’èxit, a l’Espai Handmade a la plaça de la Mediterrània “els tallers han funcionat molt bé però la venda d’artesania d’elaboració pròpia ha estat menor del que s’esperava. Caldria trobar un nou encaix dins l’entramat de la Fira donat que la plaça de la Mediterrània no és un lloc de pas natural del recinte. Però això no és cap impediment per seguir apostant perquè hi hagi un espai dedicat al handmade a la Fira”, assegurava.

Sobre La Factoria, Isidre Also, com a secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès, va dir que “s’ha aconseguit

que la indústria estigués present a la Fira de Novembre després de molts anys d’absència”. Per la seva banda, Carles Carbonell, de Temps de Vi, també va valorar molt po-

EXPOSITORS I ELS VISITANTS PUNTUEN LA FIRA AMB UN NOTABLE ALT sitivament la segona edició de l’Espai Enogastronòmic a La Geltrú, i va afirmar que l’ampliació horària a divendres, ha resultat encertada.

Bienve Moya, com a organitzador del Saló de Carnaval va destacar que va agradar molt la nova ubicació a la rambla de la Pau (Baix-a-mar). Finalment, Viu Comerç va aplegar dinou expositors a la Plaça de la Vila, que va estar força plena durant tota la fira i on es van organitzar un nombre important d’activitats a la passarel·la a càrrec dels propis associats.

A mi no em passarà mai És molt comú entre determinades persones el fet d’ignorar certes coses amb la il·lusió o esperança que allò que pot ser una amenaça passarà de llarg en el nostre cas, perquè sí. Únicament perquè han decidit que fer les coses d’altra manera potser és més complex o dificultós i per tant la via fàcil és obviar aquesta realitat i encreuar els dits perquè tot rutlli com desitgem. A mi no em passarà.

I és probable que sigui així, que mai passa res i es

pot esquivar el problema per inacció o omissió. Mai passa res, fins que passa.

Hom creu que pots fer el que et vingui de gust amb les dades personals d’algú, com que ningú es queixa… fins que arriba la queixa que et fa posar vermell.

Això ve perquè aquests dies s’ha conegut la primera sanció que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha imposat a una empresa per fer un ús indiscriminat d’informació personal a través

de la famosa aplicació de missatgeria WhatsApp. Es tracta d’un restaurant de les Balears que potser es pensava que estava sent capdavanter i innovador en les seves accions de màrqueting, que estava oferint una magnífica experiència d’usuari als seus clients, amb immediatesa i transparència, però el cert és que ha quedat assenyalat per una falta de tacte enorme i per un flagrant incompliment d’una llei orgànica, per tant d’obligat compliment, com és la LOPD. En l’àmbit professional, fer un grup What-

sApp no és el mateix que a nivell particular.

De vegades, des de l’exercici de l’assessoria en protecció de dades som una mena de Pepito Grillo que intentem generar consciència i responsabilitat envers aquest aspecte i la missatgeria via telèfon mòbil és un tema estrella. És temptador perquè és senzill i ràpid, però per això mateix fa que s’obviïn principis bàsics de la llei de protecció de dades que poden acabar, com en el cas del restaurant que fa grups amb els clients que tenen taula reservada, amb una sanció. Com

era la primera vegada, ha quedat reduïda a advertència, sense cost econòmic i amb l’obligació de corregir la manera de fer.

No serà el mateix si reincideix.

No informar de l’ús que es farà de les dades dels clients, no tenir el seu consentiment, no prendre les mesures de custòdia de les dades i ignorar els drets de cancel· lació i oposició són faltes greus que poden tenir conseqüències molt serioses per a un negoci.

I tot perquè això del WhatsApp és molt xulo.

I, total, mai passa res.

Novembre - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

ACTUALITAT

Neix La Llotja, la nova regió enogastronòmica del Gran Penedès

El castell de Llorenç del Penedès, en venda

L’objectiu és afavorir el coneixement dels productes autòctons del mar i la terra i la promoció de la cultura culinària genuïna Olga Aibar Afavorir el coneixement de productes autòctons del mar i la terra i la promoció de la cultura culinària genuïna del Garraf i el Penedès a través de la promoció de la presència de productes de proximitat a les cartes dels restaurants. Aquesta és la finalitat principal de La Llotja, un ambiciós projecte impulsat per la Mancomunitat Penedès Garraf, sota la direcció de NODE Garraf, en l’àmbit de la tradició, la cultura i el turisme enogastronòmics.

El certamen s’emmarca en una nova denominació d’origen, Ter-

EL PROJECTE L’IMPULSA LA MANCOMUNITAT PENEDÈS GARRAF AMB EL SUPORT DE LA DIPUTACIÓ ra i Mar, i en el programa de la Diputació de Barcelona “Xarxa de Productes de la Terra” que promou els productes alimentaris locals de qualitat. D’aquesta manera, es potencia l’autenticitat de la cuina de proximitat com a atractiu de l’oferta turística de la demarcació del Penedès i el Garraf, a partir del binomi “turisme gourmet”.

Amb aquest objectiu, del 23 al 26 de novembre es va celebrar a cavall de Sitges i Vilanova i la

redacció

Geltrú un extens programa d’actes farcit de sessions tècniques, presentacions, tallers, visites i tasts de vins.

L’acte inaugural va tenir lloc al municipi impulsor del projecte, Sitges, on fa 15 anys va néixer el concepte d’Slow Food de la mà de Valentí Mongay, cuiner de La Salseta, i referent del moviment. Ell va obrir la ponència marc, acompanyat del president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, Joan Anton Matas, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, la presidenta de la Mancomunitat Penedès Garraf, Rosa Huguet, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns.

Durant la seva intervenció Mercè Conesa va destacar que “el fet de promoure aquest tipus de programes fa possible donar suport als productes culturals del territori i permet crear un nou

model de desenvolupament turístic, econòmic i sostenible”.

Rosa Huguet va destacar que “accelera les relacions entre productors, professionals de la restauració i el públic amb els productes que ens són genuïns de les comarques on el certamen se celebrarà cada any. La següent edició serà al Penedès. Finalment, Forns va apuntar que “la singularitat de La Llotja és la d’unitat territorial i ha de convertir-se en un estendard per la Vegueria del Penedès”.

Al llarg dels tres dies de durada del certamen i dels 22 actes organitzats hi van participar unes 400 persones, i 50 productors i restauradors van intercanviar contactes. Per aquest motiu, els organitzadors n’estan molt satisfets d’aquesta primera edició i ja preparen la propera, que podria celebrar-se al Penedès.

El castell de Llorenç del Penedès s’ha posat a la venda per 1,5 milions d’euros. Així ho ha fet públic l’agència Lançois Doval.

L’edifici, de més de 1.600 m2 construïts, i actualment tancat, és una de les construccions civils més antigues de la comarca del Baix Penedès.

Disposa de diferents salons, set dormitoris, una antiga presó, un celler, casa de masovers,

i diverses golfes, entre altres estances. També té vinyes annexes que podrien permetre els compradors interessats ampliar-lo. De fet, s’ha apuntat la seva possible utilització com a geriàtric, centre per a esdeveniments i celebracions, o un hotel dedicat a l’enoturisme.

L’edifici, datat del 1848, no només destaca per la seva singularitat, sinó també per haver passat per les mans de diversos llinatges: la família Tous, els Desbosc, els Cuixà i els barons de Maldà.

Novembre - 2017

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

ACTUALITAT

La nova llei de l’autònom posa el focus en una tarifa plana i la conciliació El proper 1 de gener entraran en vigor totes les mesures que ha posat en marxa el govern estatal per millorar la situació dels autònoms redacció

La Llei de reformes urgents del Treball Autònom entrarà plenament en vigor el proper 1 de gener i ho farà amb alegria moderada, ja que malgrat incorporar mesures necessàries i reivindicades per molts autònoms, també pateix certes mancances. El pasNou programa d’ajuts als emprenedors, a Sant Sadurní

Sant Sadurní posarà en marxa un programa d’ajuts a emprenedors que es donin d’alta al règim de treballadors de la Seguretat Social durant el 2017. A més, aquesta ajuda s’ampliarà als negocis constituïts també el 2016.

L’Ajuntament subvencionarà el cost mensual de la quota del règim especial d’autònoms de la Seguretat Social durant un any, fins al 100% durant els 6 primers mesos i fins al 50% durant els sis mesos següents, un cop deduïdes les bonificacions d’altres administracions pel mateix concepte, amb un import màxim de fins a 800 euros. El termini per fer les sol·licituds acabarà el 31 de desembre d’enguany.

sat 2 d’octubre es van posar en funcionament mesures per augmentar la protecció social com estendre les bonificacions del 100% de la base de cotització per als autònoms durant les baixes de

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

maternitat, paternitat, adopció, acolliment i risc durant l’embaràs o lactància, sense necessitat que hagin de ser substituïts per un altre treballador. Tanmateix, altres mesures és previst que es facin efectives a principis de 2018 com l’ampliació a un any de la tarifa plana de 50 euros per a nous autònoms, l’augment de les bonificacions de la tarifa plana fins als 24 mesos (els sis mesos següents als dotze mesos de la tarifa de 50 euros hi haurà una bonificació del 50%, que serà del 30% en els últims sis mesos) i la reducció a la meitat dels recàrrecs per retard en els pagaments a la Seguretat Social. També entraran en vigor l’1 de gener de 2018 les deduccions en l’IRPF per assegurances de malaltia, per les despeses de subministrament d’aigua, llum, electricitat i telefonia per a l’habitatge habitual si l’autònom treballa des de casa (deducció del 30%) i per les despeses de manutenció. D’altra banda, l’1 de gener també es faran efectius els canvis en les altes i baixes en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

Des de l’assessoria GAG de Vilanova i la Geltrú fan una bona valoració de la nova llei de l’autònom. Per al seu director, Felipe Laborda, el més destacat és “l’ampliació de la tarifa plana en l’alta d’autònom i la reducció del període a dos anys per poder-la aplicar,

la devolució d’ofici de l’excedent de cotització per als autònoms que es trobin en pluractivitat, la reducció al 10% el primer mes del recàrrec per impagament en termini i la inclusió de l’accident “in itinere”, entre d’altres. Tot i

El valor de la humilitat Hi havia una vegada...

En un petit poblat, vivia un captaire molt conegut per tots els seus habitants, per la seva sorprenent capacitat de donar consells i ajudar les persones.

El captaire, només demanava la voluntat per oferir les seves sàvies paraules als habitants del poble.

Tal va arribar a ser la seva fama que el Rei, sorprès pel que li explicaven, va decidir visitar-lo i demanar-li consell.

Després de visitar-lo, el Rei va quedar molt satisfet amb els consells del captaire i li va demanar que l’acompanyés a palau perquè pogués ajudar-

lo en les tasques del dia a dia.

El captaire va accedir i va marxar a viure a un sumptuós palau.

Cada dia que passava, el Rei es mostrava més satisfet amb l’ajuda del captaire fins que va decidir prescindir de tots els seus consellers.

Un d’aquests consellers, ressentit per la decisió del Rei, va decidir espiar el captaire per descobrir d’on venia la seva capacitat per aconsellar tan sàviament. Per a la seva sorpresa va descobrir que el captaire abandonava el palau al vespre i hi tornava abans de que sortís el sol.

això, considera que resta pendent de reformar alguns aspectes: “l’existència d’un mínim exempt de quota, ja que ara no queda clar i es lliga més a la eiteració que a la quantitat. També una reforma més completa de la cotització dels

Un bon dia va decidir seguir-lo per veure què feia durant aquestes hores en què s’absentava del palau. Sorprès va veure com el captaire es dirigia al vespre a una cabana que es trobava als afores del palau. Aquí, el captaire es despullava de les seves riques vestidures i es tornava a posar els seus antics vestits. Després es ficava al llit a terra sobre un llit de palla. Al matí, el captaire es tornava a posar les seves riques vestimentes i tornava a palau.

El conseller es va dirigir al captaire i li va preguntar: “Captaire, quin és el motiu pel qual et prives de les teves riques robes per tornar a posar-te les teves i dorms sobre el

autònoms per a les pensions”.

Amb tot, caldrà veure si aquestes mesures contribueixen a augmentar els autònoms, que a finals del mes de juny d’enguany superaven els 10.600 al Garraf i els 7.600 a l’Alt Penedès.

dur sòl podent dormir sobre un llit còmode al palau?”.

“Molt senzill”, li va contestar el captaire. “Per no oblidar-me mai del lloc d’on vinc”.

El missatge d’aquesta història és clar: Qui s’oblida del lloc d’on ve, oblida part de la seva essència com a persona.

L’absència de valors, és potser el factor més decisiu en el deteriorament de les relacions humanes i un pesat llast per al desenvolupament personal i professional.

La humilitat és un dels valors poc aplicable avui a la nostra societat.

La competitivitat desaforada ens priva de la humilitat, del que som.

Vivim en un món on el material pesa molt i les persones tendim a mesurar la nostra saviesa i felicitat en funció als béns materials.

La humilitat comença a convertir-se en un bé escàs !

Llàstima que la humilitat no estigui de moda i cada vegada es porta menys.

Tendim a oblidar-nos d’on venim. I només quan les coses ens van malament mirem cap enrere per trobar respostes. Les respostes estan davant nostre, sempre que seguim sent fidels a nosaltres mateixos.

I tornant al conte, ens demostra que la humilitat i la senzillesa ja són un luxe en les persones.

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

13

ACTUALITAT

NOU SERVEI D’ASSESSORAMENT JURÍDIC I FISCAL A CANYELLES L’Ajuntament de Canyelles ha posat a l’abast de les entitats i associacions del municipi un nou servei d’assessorament jurídic i fiscal. Es tracta d’una nova iniciativa municipal per donar servei i ajudar les entitats i associacions locals a l’hora de dur a terme una gestió correcta, després de l’última modificació efectuada al Reial Decret llei 1/2015 sobre les obligacions fiscals de les Associacions i Entitats Sense Ànim de Lucre (ESAL), que serà d’obligat compliment a partir del gener del 2018. L’alcaldessa de l’Ajuntament, Rosa Huguet, ha explicat que “cal estar al costat de les entitats i associacions, i ajudar-les en el que sigui necessari. És per això que a partir d’ara els ofereix aquest assessorament personalitzat en l’àmbit jurídic i fiscal”.

CaixaBank llança al mercat l’app AgroBank, que dóna informació sectorialitzada El negoci agrari de l’entitat bancària, conegut com a AgroBank, assoleix els 18.000 milions d’euros en el seu tercer any de vida redacció

AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en el sector agrari i en la indústria agroalimentària, compleix el seu tercer aniversari amb un volum de negoci proper als 18.000 milions d’euro, fet que es tradueix en un increment del 25,5% des del seu naixement el 2014. Després d’aquest temps, el bon comportament del negoci i l’aposta de l’entitat per la innovació han motivat el llançament d’una nova aplicació mòbil per a clients: l’app AgroBank.

La nova aplicació, disponible per Android i iOS, té com a objectiu satisfer les necessitats dels

clients d’AgroBank i permet l’accés a la cotització de diferents llotges de tot el territori nacional, donant la possibilitat a l’usuari de crear una llista de preferits en un sol clic. Un dels avantatges addicionals és que els usuaris poden informar-se de les últimes notícies d’agricultura, ramaderia, pesca, indústria i R+D+l en la secció ‘Actualitat’, o d’informacions relacionades amb la signatura de convenis, jornades i esdeveniments de l’entitat, recollides a l’apartat ‘Notícies AgroBank’.

La tendència a l’alça s’ha confirmat durant el 2017 Des de gener, el volum de negoci de la línia ha augmentat un 7,2%, mentre que els clients

agraris ja superen els 348.000, un 1,8% més respecte al 31 de desembre de 2016. A més, un de cada quatre agricultors espanyols ja confia en AgroBank per realitzar part de la seva operativa financera.

L’ambiciosa aposta per una marca pròpia, l’especialització en el negoci i la formació de la xarxa comercial han consolidat CaixaBank com a entitat líder en el sector. L’obertura d’oficines AgroBank a l’inici de l’any també és responsable de les fites acon-

seguides, ja que s’han sumat 300 noves oficines especialitzades fins a aconseguir una xarxa integrada per 901 sucursals i 3.000 gestors especialitzats en el negoci agrari.

El director general de CaixaBank, Juan Alcaraz, ha afirmat que “els bons resultats obtinguts durant aquests tres anys consoliden AgroBank com a referència del sector agrari” i des de l’entitat ho atribueixen a “l’especialització de la xarxa comercial i a l’aposta per una marca pròpia i una oferta financera diferenciada”.

14

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

EMPRESA

“A Saher estem intensificant els recursos per ser presents a mercats més llunyans” l’equip, però aporten una gran millora en general i no només econòmica. Cal mencionar que amb un equip adequat es pot arribar a aconseguir una reducció significativa de les dosis del producte i de carburant i una disminució de la quantitat d’hores de treball invertides. La tecnologia té un retorn econòmic important.

Lídia Oñate Aquest 2017 l’empresa de maquinària agrícola Saher, ubicada a Olèrdola, ha complert 50 anys des de la seva fundació. La seva aposta pel creixement i la millora en la metodologia de treball els darrers anys han permès a la companyia sortir de la crisi amb més garanties de futur. N’hem parlat amb el seu gerent, Xavier Sabaté, que afegeix que durant aquest temps també “hem ampliat les nostres instal·lacions per tal d’optimitzar els nostres recursos i convertir-los en més eficaços i eficients.”

Durant mig segle s’hauran viscut èpoques d’alts i baixos. Després d’haver superat la darrera crisi, amb quines perspectives l’empresa afronta el present?

El present l´afrontem amb il· lusió, doncs les noves tecnologies aporten una manera de treballar més rigorosa i més accessible, i alhora amb atenció plena als canvis que a gran velocitat es produeixen en aquest moment que ens toca viure. També amb la responsabilitat del testimoni que ens han passat els que ens han precedit i amb la ferma determinació d´estar a l´alçada dels temps.

“SOM CONSCIENTS QUE ÉS IMPORTANT EXPORTAR, EN ESPECIAL ARA QUE LA POLÍTICA ENS ESTÀ PASSANT FACTURA” La crisi ha estat forta, l’hem patit tant a nivell d’empresa com a nivell personal, però de les adversitats és del que hem d’aprendre i estic segur que ho hem fet.

La tecnologia evoluciona cada cop més ràpidament. El sector de la maquinària agrícola és més exigent que d’altres?

La tecnologia ha evolucionat en tots els sectors. El que passa és que el món agrícola, especialment quant als tractaments fitosanitaris, estava molt endarrerit i els canvis han estat més visibles.

Alguns cellers han apostat per la vinya ecològica per reduir al màxim els productes químics. Qui-

El parc de maquinària agrícola del país està tan envellit com s’havia dit del parc d’automòbils?

Sí, això és molt cert. De totes maneres està canviant també d’una manera ràpida, ja que tots els equips de tractament fitosanitaris estan obligats a passar una inspecció tècnica ITAF, que està contribuint a posar els equips al dia.

na repercussió ha tingut sobre Saher aquesta nova mentalitat?

A primer cop d´ull pot semblar que l’ecologia i els tractaments fitosanitaris poden ser dos temes contradictoris, però no és així. Ara els fabricants busquem la manera de fer equips que puguin tractar els cultius d’una manera eficient i sostenible, reduint les dosis i la deriva del producte d´una manera radical. D’altra banda, som conscients de pràctiques alternatives amb caràcter ecològic com podria ser la biodinàmica i és per això que hem desenvolupat equips per cobrir aquest mercat que, a hores d’ara, és considerat una minoria, però està guanyant adeptes cada vegada més. En aquest tema els laboratoris químics també han tingut un paper important.

Als anys 80, Saher va ser la primera marca en introduir atomitzadors en diverses denominacions d’origen, fet que va suposar clau per créixer. Des de llavors, quines altres innovacions us han permès ser pioners al sector?

Després dels atomitzadors, a Saher, ja amb la vista posada en el que havia de venir, vam apostar pels nebulitzadors, que ens permetien dirigir l’aire d’una turbina cap als ceps i així no llençar producte fora de la zona de tractament. Els nebulitzadors van ser el producte estrella i encara ho són, en contínua evolució.

Actualment, Saher abarca tot el territori espanyol. Quines són les zones on teniu més presència i quines voleu potenciar?

L´Estat espanyol és el principal client de la nostra empresa i podem trobar Saher en tot aquest territori. Podríem destacar actualment la zona d’Extremadura, però tot depèn de molts factors tant climatològics com econòmics. Per tant, no sempre és el mateix. A les zones més llunyanes per a nosaltres com Galícia o Andalusia és on tenim menys presència. No és perquè no siguin mercats potencials, sinó que és un problema de distància. Per això estem intensificant recursos per augmentar-hi la nostra presència.

A més, comercialitzeu productes als principals mercats europeus.

De cara als propers anys teniu previst ampliar la vostra expansió a l’estranger?

Els països veïns, França i Portugal, són els de més influència per a nosaltres com a marca Saher, on col·laborem amb distribuidors estables. També fabriquem maquinària per a clients amb un enfoc ament de venda molt internacional i a on s’arriba a continents diversos com Oceania, Sud-Amèrica o l’Àfrica. Som conscients de la importància de l’exportació, en especial ara que la política ens està passant factura. Hem d’estar amb una mentalitat oberta per maniobrar segons les necessitats.

Des de la Unió Europea, s’estan intensificant les mesures per produir de forma més ecològica.

Què han suposat per a Saher els darrers canvis en les normatives europees?

Quan parlem de normes, a primer

cop d’ull sempre sembla que això vulgui dir problemes d’implantació, però al capdavall, sempre tenen un sentit de millora que acaba repercutint positivament tant en les persones com en el planeta.

Estem molts atents als canvis so-

“LES FIRES SÓN UNA DESPESA NECESSÀRIA PERQUÈ SENSE DIFUSIÓ DELS PRODUCTES NO HI HA VENDA” bre les normatives europees encara que són processos que avancen molt lentament. Es pretén que les normatives espanyoles s’igualin a les exigències europees i Saher està en procés per aconseguir les homologacions europees. Els fabricants hem de tenir molt clar els requeriments de fabricació per complir amb les normatives i això és un tema que les institucions estan treballant per poder oferir.

Per a l’agricultor, tants canvis també li suposen més despesa i això també pot ser un fre de compra. Heu notat una davallada d’inversió en maquinària durant la crisi?

Durant la crisi la davallada va ser notable, però no pels canvis tecnològics, sinó per la pròpia crisi.

Els canvis tecnològics poden apujar lleugerament el preu final de

Per a moltes empreses és important ser presents a fires i salons especialitzats, però per a d’altres és una inversió que costa rendibilitzar. Per a Saher, què reporta la participació en aquests espais?

Les fires sempre són una despesa i una inversió important per a una empresa. Depèn de com ho miris, però sense difusió dels productes no hi ha venda. Són despeses que cal fer si vols tenir una posició important en el mercat.

A Saher tenim molt clar que cal continuar amb aquesta línia. Tenim una presència firal molt diversa: des de fires locals com les Fires de Maig a Vilafranca i les de Lleida i de més internacionals com les de Saragossa (FIMA i TECNOVID), Montpellier (SITEVI) i, puntualment, a Portugal i a Bolonya (Itàlia). D’altra banda també participem a fires més regionals on exposen els nostres distribuidors i som presents amb la nostra maquinària.

Quines noves fites teniu previstes per a curt i mig termini?

El fet de fer 50 anys és temps de celebració, però alhora de responsabilitat. Saher compta amb un equip de treball molt dinàmic i amb moltes ganes de fer coses noves i és aquest el motor adequat per tirar aquest projecte endavant.

Els nostres reptes pel futur passen inequívocament per implantar als nostres equips de tractament totes les millores tecnològiques, tant d’enginyeria com d’informàtica, que constantment apareixen en el mercat, i fer de la innovació el primer objectiu, per poder oferir al client equips cada vegada més eficients i més ecològicament sostenibles.

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

15

EMPRESA

Naulover fa el salt a la costa oest dels Estats Units i reforça la seva presència a Dubai Lídia Oñate L’empresa de moda Naulover, de Sant Joan de Mediona, segueix creixent arreu del món. Recentment, ha desembarcat a Los Angeles per impulsar un pla d’expansió a la costa oest dels Estats Units. Amb la presentació d’un showroom al fashion district de la ciutat californiana, la firma de moda catalana s’apropa a zones estratègiques com els estats de Texes i Arizona, que concentren un perfil de consumidora d’acord amb la marca. “Vam veure que allà teníem un públic afí a la nostra col·lecció i que els encaixava l’estil de Naulover”, explica la consellera delegada i dissenyadora de la firma, Carme Noguera.

Des de anys, Naulover aposta fermament pel que denominen slow fashion, és a dir, la producció de qualitat en l’àmbit local, en comptes de seguir la tendència habitual del sector cap a la

deslocalització. Aquest factor els ha ajudat a obrir portes a l’altra banda de l’oceà i a molts altres punts del món. “Valoren molt que estigui fabricat a Espanya pel que suposa: qualitat europea i respecte pels drets laborals i socials”, comenta Noguera. En el cas dels Estats Units, afegeix que Naulover hi té una oportunitat interessant, ja que “allà no hi ha gammes intermitges. Tot és molt car o molt barat”. Fins al moment, la firma de moda ja ha fet les seves primeres incursions a Nova York, on vol articular el seu model de negoci a través de córners en grans magatzems. A més, Naulover va presentar la seva col· lecció en el marc del saló Coterie, la fira de referència a Estats Units del prêt-à-porter, on les principals botigues multimarca i grans magatzems busquen noves marques.

S’obre una segona botiga de Naulover a Dubai El passat mes de juny Naulover

va obrir la seva primera botiga a Dubai i gairebé mig any més tard la companyia tèxtil va presentar un outlet a la ciutat emiratí, considerada un destí de compres mundial. En aquest cas, la marca s’ha instal·lat al Dubai Outlet Mall, un dels centres comercials amb major trànsit de visitants de la ciutat. Part de l’èxit de Naulover a Dubai recau en la creació d’una col·lecció específica per a aquest mercat. Segons Noguera, “per arribar a un mercat nou és molt important captar els gustos i les necessitats locals per adaptar la teva col·lecció”. Aquesta flexibilitat és possible perquè són fabricants. “Les empreses que produeixen a l’estranger necessiten més temps de reacció i no poden adaptar-se a les peculiaritats de cada mercat”, afegia.

Després d’obrir mercat a Mèxic l’any passat amb la inauguració de córners al centre comercial Palacio del HIerro, a la zona de Polanco de la capital mexicana,

Naulover té previst arribar a Panamà per continuar la seva incursió a Llatinoamèrica. Actualment, la firma és present a diversos països com Itàlia, Bèlgica, Portugal, França, Alemanya, la Xina i Xile, entre molts altres.

Naulover vol que el 50% de les vendes siguin al mercat estranger

Amb 400 punts de venda multimarca, prop d’un centenar de córners a El Corte Inglés i la botiga pròpia a Barcelona, a més de botiga online, Naulover es proposa generar el 50% de les vendes al mercat internacional els propers cinc anys, una xifra que l’empresa ja ha assolit al canal de distribució multimarca.

16

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

L’ENTREVISTA

ALBERT HEREU MARÈS

Director de l’Institut Català del Suro

“Els consumidors associen els taps de suro a productes de qualitat”

El clúster vitivinícola català Innovi i l’Institut Català del Suro van organitzar el 9 de novembre a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca del Penedès una jornada formativa sobre la importància del tapament en vins i caves i l’optimització del procés d’embotellament. Hi van assistir una seixantena d’elaboradors i professionals del sector vitivinícola del Gran Penedès. La jornada la va obrir el director de l’Institut Català del Suro i membre de la junta directiva d’Innovi, Albert Hereu, que va explicar els avantatges d’un valuós actiu socioambiental i econòmic. vitat biològica de l’alzina surera augmenta i la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Això la converteix en una font de biodiversitat i una barrera contra el foc, entre d’altres. A molts països hi ha un gran desconeixement sobre aquest fet, i fins i tot als Estats Units hi ha anècdotes divertides com el fet que algunes persones creuen que els taps surten dels arbres com les fruites.

Olga Aibar

Albert Hereu Marès (Girona, 1977) és director de l’Institut Català del Suro des de finals del 2014, llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i té un màster en gestió de persones per l’EAE Business School i un postgrau en gestió ambiental municipal per la Fundació Universitat de Girona.

Va iniciar la seva carrera professional a la consultoria estratègica en organitzacions, centrant-se en temes de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa, aportant els seus coneixements tant en Pimes com en empreses multinacionals. És fundador i director de l’Estudi Tecnoambiental, empresa de consultoria ambiental amb oficines a Catalunya i Mèxic.

En aquest darrer país, va ser director del programa de Màster en Administració d’Empreses Socioambientals (Green MBA) de la Universitat del Medi Ambient.

També és autor de diversos llibres.

Per què és millor un tap de suro que un sintètic o de rosca?

Els darrers estudis que s’han realitzat, entre els quals el publicat per Wine Economics l’any passat, indiquen que els consumidors associen els taps de suro a un producte de qualitat i que comprarien abans i estarien disposats a pagar més pel vi perquè aquest haurà evolucionat de forma positiva a l’ampolla.

Una altra qüestió rellevant és que, a diferència d’altres zones productives del món, Catalunya és un país vitivinícola i surer, i aquest fet té molt de potencial i representa una gran oportunitat.

S’han realitzat diversos estudis referents al suro i els possibles derivats i repercussions en el món de l’enoturisme i la cosmètica, entre d’altres. El suro té moltes coses a dir en aquests camps. El fet que sigui un producte associat a la terra és un factor més que pot aportar valor al sector vitivinícola.

Quins beneficis mediambiental tenen els taps de suro?

Els taps de suro tenen un benefici positiu envers el medi ambient. Com més taps produïm, més beneficiem la restauració del CO2 i la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.

El suro és un material natural que reté més CO2 del que emet i la seva extracció no causa cap impacte negatiu. A més, no requereix la tala de l’arbre. De fet, després de la pela del suro l’acti-

ELS CELLERS QUE UTILITZEN TAPS DE SURO PER TANCAR ELS SEUS VINS I ESCUMOSOS PODEN REDUIR EL CO2 DE LES AMPOLLES ENTRE UN 18 I UN 40%

Els taps de rosca i sintètics també es reivindiquen com les millors formes de tapament.

Les tendències a l’hora de vendre indiquen que han disminuït els tapaments alternatius. Sí que és veritat que aquests sistemes van tenir un gran creixement fa uns deu o quinze anys, fruit dels problemes sensorials que havien tingut els taps de suro, que van fer que incrementessin les vendes dels taps alternatius i la seva quota de mercat. Tanmateix, en els darrers temps aquesta quota s’ha anat recuperant en el cas dels taps de suro.

Per quin motiu?

Els taps de rosca, a l’hora de tastar els vins, han donat resultats no desitjats. Això ha fet que molts cellers hagin tornat als tradicionals. A més a més, la tecnificació que s’ha realitzat a la indústria en els darrers anys ha fet que els taps de suro tinguin més prestacions que minimitzen qualsevol problema sensorial.

La qüestió mediambiental és molt important. El consumidor està més informat, i a l’hora de

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

17

L’ENTREVISTA seleccionar un tipus de tapament, el de suro no té competència perquè prové d’uns boscos, mentre que el sintètic prové del petroli, i el de rosca de les mines de bauxita de Guinea Equatorial.

Durant la seva presentació, va fer notar el contrasentit que suposen els vins ecològics tapats amb taps de rosca, un fet que no sembla apreciar el consumidor.

Sí, tenim enquestes que així ho indiquen, i és un fet curiós perquè no deixa de ser un contrasentit tapar-los amb taps sintètics.

Això ens demostra que el consumidor potser encara no està prou informat sobre els tipus de taps de suro que existeixen.

En quina situació es troba la indústria surera catalana?

Aquesta és una indústria excepcional. No hi ha cap indústria al món que com més produeixis, menys impacte mediambiental provoquis. Com a la resta de sectors, la crisi va afectar la indústria i moltes empreses van desaparèixer o van haver de concentrar-se. En el cas dels taps de suro, l’estat de salut actualment és bo. S’exporta més del 50% de la producció i s’han introduït noves tecnologies i noves formes de producció més sofisticades i sostenibles que l’han situat a un nivell d’exigència molt alt.

ca. De moment, ja tenim dinou cellers interessats en el projecte.

La tendència a la proximitat donarà molt de joc en el futur.

NO HI HA CAP INDÚSTRIA AL MÓN QUE, COM MÉS PRODUEIXIS, MENYS IMPACTE MEDIAMBIENTAL PROVOQUIS

Recentment, el ministeri d’Indústria ha aprovat un dels seus projectes d’innovació, entre més de 300 sol·licituds. En què consisteix?

L’estudi de l’evolució i la traçabilitat de taps de suro amb tecnologia QR/NFC consisteix a avaluar el comportament de diferents tipus de taps de suro respecte a variables que condicionen l’evolució dels vins tranquils, així com la introducció de tecnologia de comunicació sense fils en la seva traçabilitat.

Quines millores s’hi han produït en els darrers anys?

A finals dels anys 90 es va començar a treballar molt intensament en les millores tècniques i en l’optimització energètica, de control de qualitat, etc. Això ha permès que actualment s’hagi posicionat com un sector referent de l’economia circular i la bioeconomia. La sostenibilitat és un factor estratègic important que diferencia el sector surer i que s’ha sabut aprofitar.

Quantes empreses s’hi dediquen?

Unes 150 empreses que donen ocupació a entre 2.000 i 3.000 persones i que facturen uns 350 milions d’euros.

Espanya és el segon país productor del món de suro, darrere de Portugal, que actualment és una potència en aquest camp.

Els taps es fabriquen a la província de Girona, en concret a Cassà de la Selva i Palafrugell.

En quines línies de futur es treballa?

A la zona d’on vinc, l’Empordà, estem treballant en articular un producte enoturístic vinculat al sector surer. La DO Empordà i l’Institut Català del Suro estem impulsant els taps de finca, una iniciativa per tapar els vins d’alta gamma de la nostra zona amb suros també de la nostra comar-

Vostè és membre de la junta directiva d’Innovi. Expliqui’ns quins avantatges té formar part d’un clúster vitivinícola.

L’objectiu d’Innovi és promoure la competitivitat de les empreses de del sector vitivinícola català, mitjançant la col·laboració i la innovació. Les empreses que estan al clúster han fet un salt qualitatiu d’experimentar, posarse al dia, innovar o afrontar reptes importants com el del canvi climàtic, i en aquests moments, s’estan establint aliances entre els diferents elements de la cadena de valor situada al voltant dels cellers com ara proveidors, envasos, taps, etc, que poden generar projectes interessants.

LA SOSTENIBILITAT ÉS UN FACTOR ESTRATÈGIC IMPORTANT QUE DIFERENCIA EL SECTOR SURER I QUE S’HA SABUT APROFITAR

Quina serà la seva finalitat?

Aquesta és una eina que poden aprofitar els elaboradors dels taps i també els cellers en la seva producció, però el potencial més gran és a fora. Les ampolles, un cop surten del celler, viatgen arreu del món. Aquesta nova tecnologia té implicacions diverses com la pròpia traçabilitat, és a dir, saber on és l’ampolla en cada moment, el poder evitar falsificacions o acostar el consumidors a les teves ampolles o al teu vi.

Amb aquests codis pots obtenir dades del celler, fet que permet una mena de joc o de compromís amb el consumidor.

Qui lidera el projecte?

Aquest projecte el desenvolupa conjuntament el clúster amb l’Institut Català del Suro, l’empresa de taps de suro J. Vigas, i el celler Castillo de Peralada.

En quins altres projectes esteu treballant?

En Bodegues Sostenibles 4.0, una eina online d’avaluació automatitzada i intel·ligent de l’aplicació de les principals tecnologies d’energies renovables i eficiència energètica als cellers, i en un software de càlcul de la petjada hídrica i sistema expert per a la presa de decisions i millores de fluxe.

18

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA NO ADAPTACIÓ DEL NOSTRE SISTEMA AUTONÒMIC A LA UNIÓ EUROPEA: UN ERROR HISTÒRIC

E

ls greus problemes actuals del nostre règim autonòmic crec que es deuen al desconeixement i, per tant, a la falta de preparació de la ciutadania i de gran part dels dirigents polítics, socials i mitjans d’informació, davant l’enorme repte que ens plantejava aquest procés d’unificació europea, que ha permès que la situació es deteriori fins a extrems inimaginables, com el que estem tractant en aquesta sèrie referit a Catalunya.

Incomprensiblement, l’entusiasme que va provocar al nostre país la incorporació a la CEE, el 1985, i la signatura de l’Acta Única Europea, el 1986, no va generar una resposta interna adequada.

No va haver-hi una segona transició que canviés la cultura política popular, reconvertís els programes dels partits polítics, ajustés el marc legal i millorés la competitivitat del nostre sector productiu, única manera que fos viable el nostre ingrés en la Unió Europea.

El procés d’unificació obeïa no només a raons econòmiques sinó també a polítiques i socials.

Les noves tecnologies avançades necessiten grans produccions i els costos han augmentat vertiginosament, la qual cosa exigeix que els productes hagin de ser col·locats ràpidament en un gran mercat per cobrir les despeses i reunir els fons necessaris per a les inversions de la següent ronda de renovació i aquest procés, en l’Europa Comunitària, quedava dificultat per les traves i les polítiques nacionalistes dels Governs.

La revolució afectaria, de manera directa i estructural, els Estats, les atribucions sobiranes dels quals quedaven enormement reduïdes. Es pot parlar d’Estats independents, quan funcions tan importants com la de les fronteres, seguretat i política exterior, bona part de la regulació econòmica, política social, fiscalitat... han d’estar concertades amb la resta de membres de la Unió Europea ?

Es preveia que un 80% de les funcions que abans del procés exercitaven independentment els Estats membres, quedarien desplaçades als òrgans de la Unió Europea.

Aquest procés d’harmonització s’anirà accentuant per aconseguir una estabilitat monetària, una concertació de polítiques fiscals i una unificació de gran part de la normativa econòmica (Règim de Societats, institucions mercantils, circulació de capitals, normes tècniques de producció, medi ambient...) i tot això dins d’una convergència de polítiques econòmiques.

Això havia de provocar una desnacionalització de la gestió pública econòmica, que passaria a mans comunitàries.

I aquest tema no té una transcendència purament material, sinó també social, cultural i política. Tal com recollia l’informe Poniatowski “de tant en tant es fa un elogi dels valors culturals europeus i aquests són presentats com una espècie de consol davant un eventual enfonsament

EL PROCÉS D’UNIFICACIÓ OBEÏA NO NOMÉS A RAONS ECONÒMIQUES SINÓ TAMBÉ A POLÍTIQUES I SOCIALS

tecnològic del nostre continent.

Aquesta fórmula és rotundament inacceptable, la qualitat de vida i la relativa harmonia social que existeixen a Europa, depenen, sobretot, de la seva capacitat d’oferir condicions de vida raonables a la majoria dels seus habitants; i no serà possible mantenir aquest nivell si Europa no torna a trobar la competitivitat. En cas contrari, la major part de l’Europa Occidental està condemnada a la decadència, a la pobresa i a la desocupació estructural O s’actuava immediatament o com assenyalava l’OCDE, Europa subministraria cada vegada més productes alimentaris, matèries primeres i béns manufacturats de baixa tecnologia.

Mentre els grans països europeus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per assegurar el futur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va continuar un procés contradictori amb les obligacions que havia assumit com a soci d’un procés

d’integració política i econòmica generant, en paral·lel a la creació de nous òrgans i funcions supranacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable econòmicament i desenvolupant una fragmentació legal contrària als fonaments econòmics i al règim constitucional comunitari.

Si una empresa decideix traspassar una part important de les seves funcions a una altra, procurarà reduir i en la mateixa proporció, les despeses de l’escindida amb l’objecte de mantenir l’equilibri econòmic i garantir la viabilitat del procés.

Per tot això, va ser el sector empresarial el que va entendre perfectament que els increments de costos de l’Administració després de la unificació i la proliferació normativa no casaven amb els acords que s’havien subscrit en aquesta matèria.

Com han destacat els organismes internacionals que ens han analitzat, el laberint legislatiu suposava un efecte dissuasori per a la inversió estrangera i un fre per a la competitivitat i la creació d’ocupació.

Si la reduïda dimensió dels grans Estats era una rèmora per al futur dels seus ciutadans, com portaria a la mateixa meta la nostra fragmentació? Qui ens estava enganyant?

El sistema autonòmic (que si es reconverteix ens sembla tan fonamental com la resta d’administracions), tal com va evolucionar, sense ordre ni control, s’ha acabat convertint en un sistema obsolet, ineficient, ruïnós per als ciutadans i font d’escàndols continuats en aflorar, sense descans, tot tipus de casos de balafiament de recursos, de corrupció i d’incompetència en bona part de la nostra geografia.

Tot això es manifestaria si als ciutadans se’ls fes la següent consulta: Està d’acord que el règim autonòmic s’ajusti a les funcions que les autonomies tindran després del procés d’unificació europea?

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Anther L’Esther fa 27 anys que va entrar a treballar a la botiga de moda Collectiv (ara TOKUT). Als 18 anys estudiava nocturn i durant els matins treballava.

Ha anat creixent dins la mateixa empresa i allà ha anat desenvolupant la seva carrera professional. S’ha format com a personal shopper, en informàtica, en màrqueting, en atenció al públic, en aparadorisme... Sempre ha treballat per compte d’altres i des de fa poques setmanes ha obert la seva pròpia botiga.

Esther, com definiries la nova botiga Anther? És una il·lusió, un somni. Des que vaig començar a treballar a la botiga, l’evolució ha estat una constant. Primer, evidentment era per necessitat, però mica en mica et vas fent teva la professió.

M’agrada molt la moda i treballar de cara al públic. Així que Anther forma part del que més m’agrada i sé fer.

Gaudeixo del comerç, gaudeixo molt de la meva feina i d´ajudar en les necessitats de les meves clientes.

Anther és una botiga de roba de dona, una roba “desenfadada”, còmoda, dinàmica per a dones que van a treballar de manera informal i que busquen les tendències noves. A la botiga s’hi troba roba de tendència, femenina, amb disseny...

Com arribes a la idea de muntar la teva pròpia botiga?

No hi he arribat sola a aquesta idea. Fa 27 anys que treballo a Tokut (abans Collectiv). Conec el sector, la clientela, les marques...

Hem detectat que hi havia una oportunitat per a un perfil de

dona diferent. I per això la meva cap, l’Anna i jo vam decidir obrir Anther, aquesta nova botiga que us presentem.

Perquè creus que Vilafranca és un bon lloc per fer-ho?

Perquè conec el mercat i també per a una qüestió pràctica. No és fàcil conciliar la vida familiar (sóc mare de dos fills) i la vida de botiga. He tingut sempre la sort que a casa m’han donat tot el suport, ara ells ja són grans i m’he pogut plantejar aquest repte.

Sempre és un equilibri entre la vida personal i professional. Sento que ara és el moment.

Però feia ja dos anys que buscàvem local. No ha estat fàcil perquè els preus dels lloguers són molt alts.

Pensem que a Vilafranca hi ha cabuda. No tothom vol anar a comprar a les franquícies que es troben a tot arreu. Mirem de tenir producte de fabricació nacional i europea. Si podem tenir productes de proximitat millor. Això sumat al fet que hi ha molta gent a qui li agrada que l’assessorin i aconsellin de forma individualitzada. I això és el que fem a Anther.

Què és el que t’ha resultat més difícil de tot el procés?

Un cop has près la decisió aleshores comença una mena de vertigen. Genera por, però crec que és important saber pensar en positiu. És veritat que en el procés et vas trobant amb molts entrebancs: el local, els permisos per obrir, tota la burocràcia, les obres inacabables, etc. Jo he estat de sort perquè a casa m’han ajudat moltíssim.

El fet de ser dona, creus que et

condiciona com a emprenedora?

Crec que necessites d’una organització molt més gran. Vols conciliar-ho tot i estar per tot, i encara que tinguis ajuda, és un no parar mai.

I pel que fa a la decisió de tirar endavant o no, crec que les dones tendim a buscar més l’aprovació de la parella del que ho fan els homes. Però és sobretot el tema de la conciliació el que representa més dificultat.

Quines creus que són les teves principals fortaleses que aportes a aquest projecte?

Sóc optimista i lluitadora, quan crec en alguna cosa ho lluito i penso que me’n puc sortir.

Hi ha una altra fortalesa que no ve de mi sinó de l’Anna. Si hagués hagut de tirar endavant en solitari hauria estat molt més difícil. Crec que fer-ho juntes ho fa molt més fàcil i ens genera millors avantatges per les dues parts.

Em sembla que han estat un conjunt de circumstàncies les que ho han fet possible.

Com imagines la botiga d’aquí a dos anys?

La botiga es va fent també a mesura que coneixes la teva clientela. Et vas adaptant al perfil dels clients. Vull ser capaç de saber-me

adaptar i donar servei a la dona actual, del moment moderna.

I també m’agradaria saber mantenir aquesta idea d’una botiga amb caliu, on t’hi sentis a gust, molt natural, agradable, senzilla, acollidora i fresca.

M’inspiraré mirant molt a les xarxes, mirant altres botigues...

També assessorament per experts.

Així es veuen les tendències i vas veient quines són les coses que es porten i vas agafant el teu propi criteri.

També vull tenir més presència a les xarxes per donar visibilitat a la botiga.

I si haguessis de fer alguna recomanació a persones empre-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Coneixement del sector: emprendre des d’una activitat que coneixes molt bé, farà més fàcil el camí.

2- Conciliar: La posada en marxa d’un negoci és molt absorbent.

Cal saber conciliar la vida personal i professional.

3- Adaptació constant: Els teus clients t’ajudaran a definir l’estratègia de creixement del negoci. Cal estar molt atents a les demandes d’aquests clients.

4- Equip: Envoltar-se d’un bon equip multiplica de forma exponencial les possibilitats d’èxit.

nedores que vulguin engegar el seu negoci, què els diries?

Primer de tot que t’agradi molt el que vols fer. Crec que això és bàsic perquè hi deixes moltes hores.

Després crec que és fonamental treballar amb coneixement i saber en què t’estàs posant, has de conèixer el producte i el sector.

També em sembla molt necessari fer un bon estudi de viabilitat econòmica.

Malgrat tot cal saber que hi ha coses imponderables, factors com la política, el temps depenent del tipus de negoci... Ha de saber que s’ha d’estar disposat a invertir moltes hores, ser constant, a sacrificar-se i a tenir molta paciència.

Has de creure amb tu i les teves possibilitats i gaudir molt fent el que fas.

Però la satisfacció més gran és que et funciona una cosa saps que has engegat tu.

Crec que la por és inevitable i has de saber que hi serà.

I per últim però crec que el més important és tenir un bon equip de treball. Jo el tinc i n’estic molt contenta.

Tant si funciona, com sinó, almenys no tindràs remordiments, ni pensaràs amb el “ i si...”.

20

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

ASSUMPTES INTERNS L

a nova DO “Terra i Mar” A finals de novembre hem assistit a les jornades de La Llotja. Organitzada per la Mancomunitat Penedès Garraf, la iniciativa ha suposat una exaltació dels nostres productes autòctons, els del mar i els de la terra.

Experts en turisme, gastrònoms, restauradors, periodistes, productors, elaboradors, tots ells, uns i altres, han fet ditirambe de la nostra regió enogastronòmica i han reconegut les oportunitats que es susciten del nostre particular coble “terra i mar”.

El Penedès i el Garraf, junts, són el millor maridatge. Aquesta mateixa simbiosi hauria de ser un revulsiu per a l’enoturisme i alhora l’atiador d’una nova tipologia de turisme que ens aniria de primera: el turisme gourmet.

El Cercle Local d’Inversors L’Agència de Desenvolupament NODE Garraf ha pres el relleu de l’antiga ADEPG -avui, Federació Empresarial del Gran Penedès- i ha rellançat el Cercle Local d’Inversors. Es tracta d’un programa de mediació i apropament entre inversors particulars i promotors d’activitat. La intenció és propiciar el finançament d’iniciatives empresarials per tal que germinin en el nostre entorn. Aquesta també és una bona manera de retenir i atraure el coneixement, el talent i les inversions.

El passat 21 de novembre, a la seu vilanovina de la FEGP, va tenir lloc la primera ronda de finançament. S’havien rebut una

Costas obrirà el cicle de sopars col·loqui organitzats pel GREC, el nou Grup d’Estudis Econòmics de la Federació Empresarial del Gran Penedès. Cada tres mesos es repetirà el format amb un ponent de prestigi, especialment relacionat amb els mons de l’economia i l’empresa.

El GREC promourà, a més, la publicació d’estudis i informes en relació amb l’economia del Gran Penedès. Entre aquests, coordinarà les edicions semestrals de l’Informe FEGP de Conjuntura Econòmica i la presentació anual de l’Índex FEGP de Competitivitat Territorial.

desena de plans de negoci i, prèvia avaluació, se’n van seleccionar tres, que es van presentar al nou pool d’inversors.

La Factoria de la Fira Una de les novetats d’aquesta darrera Fira de Novembre ha estat La Factoria de la Fira, a proposta i a càrrec de la FEGP. Es van reunir en un mateix espai mostres de la producció industrial d’algunes de les companyies més significatives de la rodalia.

Les mostres comarcals, com la de Santa Teresa, al Vendrell, les Fires de Maig, a Vilafranca del Penedès, i la mateixa Fira de Novembre no atrauen l’interès de la indústria. En alguns d’aquests

casos caldria revisar el model i repel·lir la caiguda lliure en la què semblen immersos aquests certàmens. La presència de la indústria -encara que sigui en modalitat d’aparador- podria ser determinant per revifar les fires locals.

Al cap i a la fi, a les fires hauríem d’ensenyar el millor que tenim.

La sindicatura d’empresa de la FEGP valora les noves ordenances fiscals La majoria dels ajuntaments ja ha aprovat les ordenances que seran d’aplicació en el proper exercici i la sindicatura d’empresa valora favorablement el fet que bona part dels plenaris han acceptat revisions moderades de

les taxes i les figures impositives i altres han considerat oportuna la congelació de la totalitat de les ordenances fiscals.

Així i tot, la sindicatura d’empresa de la FEGP demana als ajuntaments que procurin fer més entenedores i accessibles les informacions que tenen a veure amb les ordenances fiscals per tal que els contribuents puguin interpretar degudament l’abast i la repercussió de les taxes i els criteris d’aplicació dels impostos; així com els procediments per accedir a les possibles bonificacions.

El GREC, Grup d’Estudis Econòmics de la FEGP L’eminent economista Anton

Fer-se soci de la FEGP no costa res Des d’ara i fins al proper 31 de desembre, fer-se soci de la Federació Empresarial del Gran Penedès no costa res. La FEGP ofereix una promoció de benvinguda que suposa la gratuïtat de quota social fins al gener de 2018. D’aquesta manera les empreses que vulguin conèixer l’entitat tindran l’opció de fer-ho sense que els suposi cap compromís.

La FEGP aplega més d’un miler d’empreses de les tres comarques del Penedès i el Garraf. És una de les xarxes d’interrelació més extensa de Catalunya i una entitat reconeguda pel seu dinamisme, tant en l’organització d’actes com en la producció d’accions formatives, així com en els fluxos de comunicació amb els socis i l’entorn.

Com si res.

Novembre - 2017

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

EMPRESA

A la cerca de nous reptes a l’univers online

L’empresa vilanovina Offing Web Solutions busca especialitzar-se en el desenvolupament de projectes d’aplicacions web que destaquin per la seva funcionalitat i siguin trencadors en el seu àmbit Lídia Oñate Amb la democratització de l’accés a Internet, cada cop són més els usuaris que decideixen llançar-se a l’aventura online i crear el seu propi espai web. Des d’Offing Web Solutions en són conscients i per això, des que es va posar en marxa l’empresa ara fa un parell d’anys, van a la cerca de projectes que no només els suposin un repte, sinó també una oportunitat per diferenciar-se de la gran competència existent al mercat.

Amb el lema “Si ho pots imaginar, ho podem desenvolupar”, Offing Web Solutions, ubicada a Vilanova i la Geltrú, ja deixa clar que si els arriba un projecte aniran a per totes. “Mai ens tanquem una porta, sinó que si cal ens trenquem el cap fins que trobem la solució”, explica el fundador de l’empresa, Levi Esteller. Ara bé, també afegeix que “cal que el projecte sigui coherent i que es pugui plasmar perquè nosaltres puguem pensar-hi i desenvolupar-lo.” A hores d’ara ja han tingut ocasió de realitzar alguns treballs que han marcat un abans i un després en determinats àmbits. Un d’ells és el projecte d’Adissa Cooking, una aplicació web que permet configurar cuines industrials gràcies a les tecnologies avançades com Ionic, Angular i Symfony, amb les quals comenta que “hem aconseguit un alt rendiment d’una aplicació online, que no te res a envejar a les aplicacions offline”.

Opinió

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

L’aplicació web funciona de forma molt àgil perquè “a banda de ser online, amb tots els avantatges que això comporta com l’actualització de dades en un punt únic i rèplica immediata des que comencem a fer servir l’aplicació, estem descarregant codi, imatges i altra informació en segon pla per tal que quan utilitzem una funcionalitat puguem executar-la en local d’una forma tan ràpida com les aplicacions offline de tota la vida”. Aquesta solució, precisament, l’han volgut compartir a la Xarxa perquè també puguin aplicar-la altres desenvolupadors web. “Ens agrada la filosofia de compartir coneixement i optem per la generositat a l’hora d’explicar com hem aconseguit batre un repte”, tot i que reconeix que aquesta manera de ser és més ha-

bitual en freelances que no pas en empreses.

Actualment, es troben en fase d’expansió, per la qual cosa ofereixen serveis especialitzats en desenvolupament web a qualsevol sector. Fins al moment, la indús-

L’EMPRESA VOL OBRIR-SE CAMÍ AL SECTOR VINÍCOLA, POC ACTUALITZAT DIGITALMENT tria i la gran empresa, el turisme i les startups de serveis i del món del comerç són els sectors on més s’han dedicat. Ara, però, busquen ampliar mercat en d’altres com

Informació, la clau que obre el progrés En un futur no gaire llunyà la intel·ligència artificial, mitjançant complexos algoritmes determinarà i decidirà que necessitem fer un viatge per desestressarnos o un bon massatge, el contractarà per nosaltres i l’anotarà a la nostra agenda sense que calgui consulta prèvia.

Dir que vivim en l’era de la informació ja no sorprèn a ningú. Estem envoltats de dades: dels pagaments que fem amb la targeta, de les trucades que fem i rebem...

De fet les companyies de mòbils i Google saben més de nosaltres que nosaltres mateixos: a on vam anar fa tres setmanes, la probabilitat de votar a un determinat partit polític o si tenim la pressió sanguínia baixa.

Però deixant de banda aquests aspectes de futur que poden ser més o menys engrescadors i el fet que les dades puguin ser una font de perversió quan no les controlem, cosa que passa força sovint, el cas és que són essencials si volem diri-

el dels vins i caves. Offing Web Solutions ha creat el software de gestió de la Guia de Vins de Catalunya: un directori d’uns 1.500 vins catalans referent al sector que ha volgut apostar per tenir una finestra al món online on, a més de donar a conèixer la pròpia guia, els usuaris poden conèixer més detalladament cada vi i cava. Segons Esteller, “amb aquesta guia creiem que s’obre una nova porta i volem aprofitar l’oportunitat per oferir els nostres serveis a cellers i caves, ja que molts d’ells no estan actualitzats digitalment i creiem que en aquest àmbit es poden fer coses molt interessants”.

D’altra banda, durant aquests primers anys de vida, a Offing Web Solutions també han tingut temps d’especialitzar-se en desenvolupaments a mida de software

gir el nostre negoci.

M’agrada posar l’exemple del vaixell que està en alta mar. Sense GPS (brúixola, sextant o qualsevol altra eina de posicionament que vulguem considerar) no podrem conèixer la posició, la velocitat i la direcció del vaixell. Si no és que tenim un bon control dels astres, probablement optem per deixar-nos emportar per les corrents esperant que ens portin a un lloc paradisíac; però les corrents són molt capritxoses i no es deixen entabanar pels nostres desitjos.

La informació és a les empreses el que el GPS su-

de selecció d’equips d’aire condicionat. “Aquest software pemet al personal menys tècnic de l’empresa identificar el producte més adequat per a una instal·lació concreta més àgil i ràpida, fet que suposa un estalvi a l’empresa”, afirma Esteller. Tot i que funcionen sota demanda, des de la companyia vilanovina intenten oferir aquests serveis a empreses del sector. “Tot i que ho fem tot a mida, en aquest cas el tipus de projecte el tenim més per mà i això aporta més valor al client”, afegeix.

Tanmateix, a Offing Web Solutions no deixen de banda altres projectes més senzills, però que també cobreixen necessitats reals d’empreses de tot tipus. “Personalitzem pàgines web fetes amb Wordpress i Prestashop a qualsevol nivell. Ens agrada fugir de les pàgines web corporatives semiestàtiques per arribar més enllà en el desenvolupament que permet

“ENS AGRADA LA FILOSOFIA DE COMPARTIR CONEIXEMENT, ENCARA QUE SIGUI POC HABITUAL AL MÓN EMPRESARIAL” la plantilla”, explica Esteller, que vol destacar el saber fer de l’empresa quant a “rendiment, agilitat i disseny gràfic”.

De moment, l’equip està format per cinc persones, però la idea és anar augmentant la plantilla a mesura que arribin nous projectes. “Oferim serveis de SEO, SEM i màrqueting online a través de freelances, però amb el temps vodríem sumar-los a l’empresa”, afirma.

posa pels vaixells: - A quin client ens hem de dirigir?

- Quin camí hem de seguir per arribar-hi?

- Quin missatge arribarà millor a port?

- Què agrada i què no agrada al nostre client del que fem?

- Què hauríem de canviar per aconseguir més clients?

- Quines noves oportunitats hi ha per al nostre negoci?

- ...

Difícil donar resposta a aquestes preguntes només amb la intuïció, que sent una facultat interessant ens pot jugar una mala passada.

Tot i així, les dades són només el principi. Volten per tot arreu i sembla que només es tracta de capturar-les. Però no ens oblidem de seleccionar les més important i d’ordenar-les, per què de dades n’hi ha moltes i a vegades fins i tot poden semblar incoherents entre si. Per això també és essencial fer-ne una bona anàlisi.

I és en aquest punt que vull esmenar el títol del meu article: la informació per se no és la clau de res. La clau rau en saber-la analitzar, arribar a conclusions operatives i actuar en conseqüència.

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

23

EMPRESA

Incognos incorpora al seu portafoli una innovadora metodologia per conèixer oportunitats de negoci L’empresa vilanovina impulsa un estudi dissenyat a mida dels clients a partir de l’opinió dels clients potencials de l’empresa Olga Aibar Escoltar els clients potencials i connectar amb ells és la part més important dels negocis, i el que assegura la seva viabilitat: sense clients, no hi ha negoci. Per això l’empresa vilanovina Incognos ha incorporat una metodologia amb què pregunta als clients potencials per saber si existeixen oportunitats per als negocis, tant per a aquells que són de nova creació com per a aquells que ja tenen un cert recorregut.

Segons Daniel Lafuente, “es tracta d’un estudi dissenyat a

mida amb el qual es pot conèixer el potencial d’un negoci”.

L’estudi permet conèixer també quines són les vies per comunicar-se de manera més eficient amb els clients potencials d’un determinat negoci, els seus punts forts i els aspectes que s’han d’optimitzar per adequar-se a les seves necessitats. Consta de tres parts.

La primera consisteix a dimensionar i definir el perfil sociodemogràfic dels clients potencials, la segona a conèixer quins són els seus hàbits de compra i/o consum i la darrera en determinar com valoren aquests la idea de negoci. Els resultats acostumen a estar

Respon.cat premia Cafès Novell i l’Alt Penedès

L’empresa Cafès Novell i la comarca de l’Alt Penedès han estat reconeguts pels Premis Respon.cat. La primera, per les seves bones pràctiques i la seva trajectòria en matèria de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), i la segona com a territori socialment responsable, una candidatura presentada per la Fundació Pro Penedès.

Els Premis Respon.cat també han premiat la trajectòria socialment responsable d’Unilever, una multinacional dedicada a l’alimentació i a la higiene, i cinc empreses més per bones pràctiques en àrees concretes: dues empreses petites, Trias Galetes i Biscuits, per la col·laboració amb la Fundació

Emys en producte ecològic i reptes ambientals, i Xocolates Genescà per la gestió de la diversitat d’origen del seu equip, i una farmacèutica, Novartis, pel programa de voluntariat entre els seus treballadors i treballadores. També s’ha reconegut el Parlament de Catalunya per les bones pràctiques en reforma horària. Com a novetat, s’ha atorgat un reconeixement especial al recentment desaparegut Francesc Martínez de Foix, que va ser director general del Grup Cooperatiu Taller Escola Barcelona (TEB), fundador i president de la Federació Catalana d’Esports amb Discapacitat (Acell) i impulsor dels Special Olympics.

disponibles en aproximadament un mes.

Daniel Lafuente fa més de vint anys que treballa en investigació de mercats i opinió pública, primer en multinacionals i ara també per a petites i mitjanes empreses. Segons ens ha explicat: “l’any passat vaig decidir aportar a les

empreses del territori les eines i els coneixements de què disposen les empreses grans per entendre el mercat i decidir la seva estratègia de futur, i vaig muntar la meva pròpia empresa”. Aquesta es troba a Vilanova i la Geltrú, al carrer Sant Sebastià, 18. Diverses

institucions, associacions de comerciants i pimes de la Vegueria del Penedès s’han adreçat ja a la seva empresa per solicitar els seus serveis. Els estudis que realitzen permeten conèixer informació rellevant i representativa sobre els consumidors.

24

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

VINS&CAVES

La farmacèutica Grífols entra en l’accionariat de Juvé & Camps El president de les caves, Joan Juvé Santacana, i la seva filla mantenen la gestió de l’empresa amb un 30% de les accions redacció

La firma farmacèutica Grífols, la única empresa amb la seu social a Catalunya que actualment es manté a l’Ibex 35, ha entrat en el capital de l’empresa sadurninenca Juvé & Camps, la tercera del sector del cava català.

L’operació, que es va formalitzar el passat 27 d’octubre, la van rubricar el president de la farmacèutica, Víctor Grífols Roura, i el president de les caves, Joan Juvé, a través de la societat Scranton Enterpises BV, amb seu a Holanda.

Els Grífols han adquirit les accions d’una de les branques de la

família, els Rosal Juvé, que volen emprendre nous projectes personals i professionals. D’aquesta

L’OPERACIÓ ES VA TANCAR EL 27 D’OCTUBRE A TRAVÉS D’UNA SOCIETAT HOLANDESA manera, s garanteix l’estabilitat accionarial i el procés d’expansió de la firma.

El president, Joan Juvé Santacana, que ha liderat el grup durant les darreres dècades, i la seva filla Meritxell Juvé Vaello, quarta generació de l’empresa familiar, i actual consellera delegada, continuaran al capdavant de la companyia, mantenint la seva participació accionarial.

Aquest canvi permetrà consolidar l’estructura actual d’un projecte iniciat l’any 1921 i que ha situat la companyia al capdavant del lideratge dels elaborats de Gran Reserva. Amb un clar objectiu de continuïtat en la dinàmica de la gestió de les diferents empreses del grup, l’acord familiar resultant permetrà preservar els

Domènech.Vidal mostra com convertir una ampolla de vi en una obra d’art redacció

La plaça Jaume I de Vilafranca va acollir el 2 de novembre una performance per als Cultivare, els vins més especials de Domènech.

Vidal. L’acte va estar protagonitzat pels ballarins Olga Àlvarez i Joan Palau, que van actuar de pinzell sobre una catifa de més de 3.000 etiquetes, i amb els seus moviments van pintar-les de manera diferent, fet que fa a cada ampolla única. La coreografia i la música van ser creades per a l’ocasió recreant el cicle de la vinya.

La performance es va emmarcar dins dels actes d’inauguració del Most, Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava. Aquesta és la segona vegada que es realitza, ja que s’ha d’etiquetar la nova anyada del Cultivare Negre Sumoll/Samsó (2013).

El disseny de l’etiqueta dels vins Cultivare ha guanyat un Premi Laus de plata 2016, gràcies al treball de l’estudi de disseny Ladyssenyadora. El premi estava englobat en la categoria d’unitat o línia d’envàs pel disseny.

Ha obtingut, també, el premi al millor treball promocional dins la

valors tradicionals de les marques del grup empresarial, reforçant la seva vocació empresarial i el seu posicionament en el mercat.

Juvé & Camps és un dels cellers familiars més emblemàtics del Penedès. Disposen de 271 hectàrees de vinya cultivades de forma 100% ecològica. L’empresa exporta un 18% de la seva producció a 51 països i facturen uns 24 milions d’euros. El grup també té la majoria d’accions de la filial de

Els Caves Premium “sorprenen” al Benelux redacció

secció Collita del festival de cinema Most de l’edició del 2016. La peça audiovisual de la performance de les etiquetes de Cultivare de l’anyada del 2016, realitzada per la productora Centset, va ser pel jurat del Most el millor treball multidisciplinari i de promoció.

distribució Primeras Marcas, que factura uns 15 milions d’euros.

Disposa de dos cellers, un a Sant Sadurní d’Anoia, on elaboren marques com Juvé & Camps La Capella, Gran Juvé & Camps, Milessimé, Blanc de Noirs, Reserva de la Família, Essntial, Reserva Cinta Púrpura, Sweet i el Brut Rosé. i un altre a Espiells on s’elaboren quatre vins blancs , dos rosats, tres negres i un vi d’autor per a guarda elaborat en homenatge al fundador del celler.

La Denominació d’Origen Cava va organitzar el 5 de novembre al llegendari Chateau de Nercanne de Maastricht la Master Class ‘Het Terroir van Cava’ amb l’objectiu d’apropar alguns dels grans Caves als membres de ‘Vinologen’, una de les associacions vitivinícoles més influents del Benelux.

La conferència, impartida per l’enòleg i consultor internacional Germán Muñoz, va versar sobre les característiques diferencials que fan ‘únic’ el Terroir del Cava,

incloent-hi factors claus com l’enologia, els sòls, la climatologia, les varietals i les pràctiques enològiques. “Aquestes pràctiques fan única la nostra regió per a la producció d’escumosos al més alt nivell mundial”, va explicar Muñoz.

La master class va tenir una gran acollida entre els professionals assistents que van ‘alabar’ la complexitat dels Caves Reserva i Gran Reserva: “La paraula més utilitzada va ser “sorpresa”, i van mostrar el seu desig de seguir descobrint i compartint els Caves Premium”, segons Sílvia Grimaldo, directora de Comunicació de la DO Cava.

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

25

VINS&CAVES

Sant Sadurní celebrarà el seu primer Cavamarket

Els caves prèmium enamoren el Japó

El consum dels caves d’alta gamma va augmentar un 12% el darrer any i es van exportar fins a 8,5 milions d’ampolles redacció

El proper 10 de desembre Sant Sadurní celebrarà el Cavamarket, el seu primer mercat del cava, que tindrà lloc al carrer Raval. Un total de 24 caves participaran en la iniciativa, que l’Ajuntament sadurninenc ha ideat aquesta tardor per donar un impuls de vendes al sector cavista just abans de Nadal.

La jornada, que es durà a terme de 10 a 15h, està emmarcada en un dels diumenges festius d’obertura comercial

perquè els comerços donin més vida al Cavamarket. A més de les caves, hi participaran l’entitat comercial Som Sant Sadurní, quatre establiments gastronòmics de la vila i el servei de turisme local, que tindrà estand propi per donar a conèixer els atractius de la capital del cava.

La idea és que el mercat del cava prengui més volada de cara a l’any vinent i tingui continuïtat també a la primavera.

El mercat japonès s’ha convertit en un dels més rellevants en consum de cava de tot Àsia. L’any 2016, el país nipó va ocupar la sisena posició a nivell mundial en volum d’exportacions de cava amb un total de vuit milions i mig d’ampolles. Aquestes xifres van suposar un increment del 9% respecte de l’any anterior. Segons apunten des de l’Institut del Cava, “els consumidors japonesos tenen especial interès en aquest vi escumós i estan disposats a pagar preus elevats pels caves prèmium”. Només el darrer any el consum de Caves Reserva i Gran Reserva van viure un augment del 12% respecte del 2015.

Fruit d’aquest interès, sorgeixen visites especialitzades de periodistes del sector com la de Yasuko Nagoshi, de la revista Wands Magazine, que durant aquest mes ha tingut ocasió de visitar nou

cellers productors de cava per tal de conèixer de primera mà els primers Caves de Paratge Qualificat.

En paraules de Nagoshi, “tots els wine lovers de Japó tenen ganes de tastar cadascun dels Caves de Paratge que van sortint al mercat”. Al llarg d’una intensa setmana, la periodista ha trepitjat els paratges d’Alta Alella, Casa Sala, Castellroig, Codorníu, Gramona, Juvé & Camps, Recaredo, Torelló i Vins el Cep. El seu programa de

visites es va completar amb una masterclass al Consell Regulador del Cava, on va ser rebuda pels seus responsables tècnics.

Sota la coordinació de l’Institut del Cava, aquesta visita es converteix en la tercera per part de la periodista japonesa, que ja va venir al 2015 per escriure un ampli article sobre la varietat del xarel·lo en els Caves i al 2016 per escriure’n un sobre el Cava i els seus dosages.

26

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

VINS&CAVES

Marrugat Millésime 2011, millor cava d’Espanya

Colet crea un vi solidari amb la leucèmia infantil

redacció

El Cava Marrugat Brut Nature Millésime 2011 de Bodegues Pinord ha estat el guanyador del màxim guardó de la 48ena edició del prestigiós concurs International wine & Spirits competition 2017 el Trophy, en la que hi participaven les principals empreses dins de la categoria de la DO Cava. En concret, va guanyar amb una puntuació superior a 93 punts, convertint-se així en el millor cava de l’any.

L’entrega del premi es va fer el 15 de novembre al reconegut edifici Guindhall de Londres, en el decurs d’un sopar de gala al qual hi van assistir unes 500 persones de tot el món.

Segons Joan Josep Tetas, gerent del celler vilafranquí: “ens fa molta il·lusió haver rebut aquest reconeixement en un concurs amb tant de prestigi com aquest, en el qual hi participaven 350

redacció

marques diferents de cava de tot el món. Ha estat com un regal d’aniversari, ara que el nostre celler celebra 75 anys d’història”.

Les caves Colet de Sant Martí Sarroca impulsen un vi singular i solidari. Es tracta de Màgic, un clàssic Penedès la recaptació del qual serà íntegrament donada a l’Hospital Sant Joan de Déu per a la investigació del càncer infantil.

Es tracta d’un vi irrepetible perquè va néixer d’uns ceps del 1942 que ja no existeixen, una edició limitada i única de només

Nous caves Núria del celler de la Granada Miquel Pons El procés de renovació de la imatge i els productes del celler Miquel Pons continua amb dos nous caves que s’afegeixen al catàleg del celler. Seguint la imatge exitosa del seu multi premiat vi Núria de Montargull, les dues noves referències han pres com a

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

1.468 ampolles que han dormit a les fosques 129 mesos, esperat pacients més de 10 anys.

Segons Sergi Colet, “el 24 de novembre del 2015 quan vam rebre la terrible notícia que el meu fill gran li havien detectat leucèmia. L’atenció que ens van donar a Sant Joan de Déu va ser quelcom màgic, d’aquí surt el nom”.

Màgic es presenta en un estoig individual personalitzat, té un preu de 50 euros i es podrà a través del web www.coletmagic.cat.

Núm. 71 - Novembre 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Raventós i Blanc, entre els 100 millors vins del 2017

imatge central la mirada de la protagonista de l’etiqueta del vi. Els atraients ulls dels Núria simbolitzen, a la vegada, aquesta nova mirada que Miquel Pons vol donar a aquestes novetats, més fresques, afruitades i més enfocades a un públic juvenil.

L’escumós Raventós i Blanc De la Finca 2013 es troba entre els 100 millors vins del 2017 publicats per la prestigiosa revista americana Wine Spectator. És l’únic escumós espanyol de la llista.

Cada any, els editors de la revista tasten els més de

Tempus fugit i la brevetat de la vida L’altre dia fent un vol per Barcelona em vaig trobar amb una paradeta de jocs i joguines artesanes, sostenibles i pedagògiques, i atès el moment que ens trobem, vaig remenar entre els jocs per als regals d’aquestes èpoques que venen, i... voilà, un joc em va cridar molt l’atenció: Un joc de cartes sobre les emocions! Un rara avis, dins dels catàlegs típics i mítics de joguines.

Ho vaig trobar fantàstic, un joc que tracta les emocions tot jugant amb car-

PENEDÈS ECONÒMIC

tes, amb unes il·lustracions meravelloses sobre la felicitat, la culpa, la ira, la por... coses que crec que en molts casos no es treballen prou ni a les escoles ni a les llars.

A partir de veure-hi aquesta utilitat, aquell dia sense voler, ja vaig estar donant voltes a les meves emocions, com tothom, en tinc de por, d’alegria, d’inquietud, de temor, amor... però la reflexió va anar més enllà, i va ser, com acostumem a lligar aquestes emocions amb la vida, amb la

nostra vida...

Em dona la sensació, que vivim, però no sentim, que els dies passen i els anys empenyen, seria un clàssic parlar del <carpe diem>, però no deixa de ser quelcom que m’inquieta, igual que m’inquieta l’infinit en un món definit. Tots, o gairebé tots, esperem més la propera reunió, el que passarà demà, el que necessito aquesta tarda, el que faré per als regals de Nadal, i pocs, molts pocs, prenem una consciència del pre-

15.000 vins de tot el món tastats a cegues durant els 12 mesos anteriors i seleccionen els Top 100.

Aquesta selecció es realitza en funció de la qualitat, el valor, la disponibilitat i l’emoció que transmeten els vins. La llista va ser creada l’any 1988.

sent.

Si anem més al món empresarial, quelcom igual succeeix, personalment, gaudeixo del projecte Artcava en passat, en el que hem fet i el que hem assolit, però no en el present que estem, zero emocions, i moltes emocions mesclades per al futur, i jo crec que els micro empresaris hauríem de ser més emocionals en temps present, per a un mateix, i per a tot el que envolta l’empresa, clients, treballadors, proveïdors... Tot seria més fàcil crec...

Amb gent a qui puc traslladar aquestes inquietuds,

s’ho miren amb indiferència, segurament com vosaltres els lectors, però dins, ben endins, la gent acostuma a veure-ho i entendre-ho, però només dura uns segons, i de seguida, el dia a dia ens atrapa i no ens aturem mai emocionalment. La vida és curta, i la vida és salut, família, l’empresa, la teva empresa i el seu microsistema, i pocs l’estem gaudint ( segurament ens ho prenem com a una obligació quan també són emocions).

Instauraré el joc de cartes de les emocions als meus projectes...

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

27

VINS&CAVES

Innovi reinvindica el valor socioambiental i econòmic del tapament de vins amb suro Els cellers que utilitzen taps de suro per tancar els seus vins i escumosos poden reduir el balanç de CO2 de les ampolles entre un 18 i un 40% Olga Aibar Una seixantena d’elaboradors i professionals del sector vitivinícola es van reunir el 9 de novembre a Vilafranca en una jornada formativa organitzada pel clúster vitivinícola català Innovi i l’Institut Català del Suro, on es va posar en valor el tapament amb taps de suro dels vins i escumosos.

Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro, va destacar diferents aspectes beneficiosos d’aquest sistema, com el control en l’estabilitat del producte durant el transport i distribució, i el fet que els taps ajuden a la traçabilitat del vi i a determinar la seva autenticitat. Segons va assegurar “els taps de suro representen també un valuós actiu a nivell so-

cioambiental ja que permeten als cellers que els utilitzen reduir el balanç de CO2 de les ampolles entre un 18 i un 40%”. Els taps es poden reciclar per a diferents usos, també serveixen per obtenir biogàs o per transformar-se en substrat a la vinya i, fins i tot, es poden utilitzar com a medi granular per depurar les aigües residuals dels processos productius dels cellers.

Una de les dades més interessants que es van explicar durant la jornada és que, segons un estudi publicat per Wine Economics al 2016, el consumidor estaria disposat a pagar més per una ampolla tapada amb suro natural que per la mateixa ampolla tapada amb tap sintètic o rosca perquè l’associa amb un producte de major qualitat.

El consumidor també associa el tap de suro a un procés tradicional i a un cert ritual, sobretot en el cas de l’obertura d’ampolles de cava.

Hereu va destacar el fet que Catalunya és un dels pocs països del món on conviu el territori vitivinícola i el territori surer i les grans oportunitats que això representa. Entre aquestes, el fet de poder donar a conèixer aquesta riquesa en productes enoturístics i surers on el consumidor final pugui conèixer de primera mà el procés d’elaboració del vi o escumós o el procés experiencial de la pela del suro.

Durant la jornada, Anna Oliveras, responsable de química analítica de l’Institut Català del Suro, va analitzar els diferents tipus de tapaments i les seves ca-

racterístiques, tenint en compte també els criteris de control de qualitat, d’emmagatzematge i transport.

Pel que fa a l’aspecte pràctic, els assistents van recollir de la mà de Jordi Rosselló, responsable de

qualitat de l’empresa Oller, un conjunt de bones pràctiques en el procés de l’embotellament, i Magda Anton, directora de qualitat de Recaredo, va exposar un cas pràctic de com influeixn el tapament en l’elaboració del cava.

28

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

LLIBRES

Coneix una de les propostes més influents del màrqueting actual

Las claves de la estrategia del océano azul Chan Kim - R. Mauborgne PROFIT 19,85€

La Estrategia del Oceano Azul, un llibre transcendental, ha venut més de 3,6 milions d’exemplars a tot el món i ha estat traduït a 44 idiomes.

Gran part del treball de W. Chan Kim i Renée Mauborgne sobre la creació de nous espais de mercat es va publicar originalment en forma d’articles en les pàgines

de la Harvard Business Review.

Aquest llibre reuneix en un mateix volum el millor d’aquests articles, que expliquen pas a pas el procés de la creació “d’oceans blaus”, espais de mercat sense oposició ni contaminació de la competència.

Els autors Kim i Mauborgne ens exposen una sèrie d’eines

La gran crònica de l’eurocrisi explicada per un dels protagonistes

Comportarse como adultos Yanis Varoufakis DEUSTO 22,95€ i e-book 12,99€

Durant la primavera de 2015, les negociacions per renovar els programes de rescat entre el recentment triat govern grec de Syriza (el partit d’esquerra radical) i la troica passaven per un moment tan difícil i confús que, en un moment d’exasperació, Christine Lagarde, la directora del Fons Monetari Internacional, va reclamar a tots dos que

es comportessin com a adults.

Part de la confusió es devia a l’aparició en escena d’algú que intentava canviar la manera d’analitzar la crisi de deute a Grècia: era Yanis Varoufakis, el seu ministre de Finances, un economista d’idees iconoclastes que es passejava per les cancelleries europees amb una jaqueta de pell i sense corbata.

Els secrets, trucs i costums d’aquells que han aconseguit l’èxit

Armas de titanes Tim Ferriss DEUSTO 24,95€ i e-book 9,99€

Durant dos anys Tim Ferriss va realitzar entrevistes en profunditat a més de doscents destacats personatges pel seu podcast The Tim Ferriss Show. Aquest llibre recull les rutines, trucs, consells, exercicis i tàctiques que aquests triomfadors li van explicar.

Entre moltes altres coses,

descobriràs: - Com optimitzar els teus matins amb la rutina de Tony Robbins.

- Com aconsegueix el mag de Hollywood Robert Rodríguez convertir les seves febleses en punts forts.

Com usa Arnold Schwarzenegger la guerra psicològica.

analítiques per investigar i explotar aquests mercats, com la Corba de Valor, el Quadre Estratègic, la Banda de Preus del Gruix del Mercat i la Guia del Model de Negoci, eines que componen l’estructura de l’Estratègia de l’oceà blau.

S’ha inclòs també l’article més recent dels autors publicat a Harvard Business Review, “Trampes de l’oceà vermell”.

Tant si s’està familiaritzat amb l’estratègia de l’oceà blau com si no, aquest llibre ofereix una nova perspectiva

d’aquesta important estructura conceptual i ajuda a implementar-la en l’organització.

W. Chan Kim és investigador del Fòrum Econòmic Mundial i ha publicat nombrosos articles en revistes de reconegut prestigi sobre estratègia i gestió.

Renée Mauborgne és investigadora distingida i professora d’estratègia de l’INSEAD. També és codirectora de l’INSEAD Blue Ocean Strategy Institute.

El missatge que va comunicar a les institucions que negociaven amb Grècia va ser clar: el deute acumulat pel seu país era impagable i ho seria encara més si es continuava implantant l’austeritat que li exigien els seus creditors. De res servia acumular un rescat darrere l’altre amb més retallades i pujades d’impostos. El que havia de fer Grècia era més radical i passava per alterar les idees econòmiques de l’establishment europeu.

En aquesta crònica, Varoufakis

demostra el seu talent com a narrador i exposa les seves trobades i desacords amb els protagonistes europeus de la crisi financera, en les reunions que van tenir lloc durant aquells mesos. Amb una duresa inusitada, però també amb un reconeixement crític dels seus errors, mostra el funcionament de les institucions europees i les seves dinàmiques de negociació, i finalment la rendició grega que es produeix després de la seva sortida del govern.

- Com passar a l’ofensiva en la teva vida com fa l’inversor milionari Chris Sacca.

- Com fer preguntes a l’estil del supervendes Malcolm Gladwell.

- Com deslligar el teu potencial creatiu com l’escriptor Paulo Coelho.

Però no tots els protagonistes del llibre són famosos, també es troben científics, militars, aventurers, empresaris, pensadors creatius i investigadors, entre altres

professions, que en aquestes pàgines ens ensenyen a ser més rics, més savis i a estar més sans.

L’autor Tim Ferriss és inversor i conseller d’empreses de tecnologia com Uber, Facebook, Shopify, Duolingo o Alibaba. És autor de quatre bestsellers i ha estat reconegut com una de les «persones de negocis més innovadores» per la revisa Fast Company i per Fortune com un dels «40 de menys de 40».

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

Els àpats d’empresa, una tradició que torna als restaurants per les dates nadalenques Totes les societats es fonamenten en tradicions i per Nadal moltes d’elles s’agrupen al voltant d’un bon àpat. Els dinars o sopars d’empresa, el Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any o Any Nou són algunes dates clau per celebrar acompanyat de familiars, amics i, també, companys de feina. Cada cop són més els restaurants que aprofiten l’ocasió per oferir menús especials per a grups amb un ampli ventall de pressupostos, apte per a totes les butxaques. Als restaurants del PenedèsGarraf es troben propostes molt completes per tal que els comensals puguin gaudir de la bona gastronomia local.

29

30

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

HISTÒRIA

EL POPULAR FIAT 500 CELEBRA EL SEU 60 ANIVERSARI La famosa casa de cotxes intaliana Fiat celebra el 60 aniversari del model amb la creació d’una moneda commemorativa que costarà 5 euros

E

l popular model de la casa italiana Fiat, el 500, celebra aquest any el seu 60 aniversari, sent una de les icones més cridaneres de la història automotriu. Aquest petit gegant italià sempre ha tingut versions molt cridaneres, però amb motiu de la celebració d’aquest any li han sumat una peculiar forma; s’ha convertit en la imatge d’una moneda que ha sortit per a la seva venda al país, que si bé no tindrà validesa per pagar amb ella serà molt preuada entre els col·leccionistes i amants del model 500.

Es convertirà en un article netament col·leccionable ja que solament se’n realitzaran 4000 unitats, que seran venudes amb un valor de 5 euros. En una de les seves cares

trobem el primer Model del Fiat 500 de l’any 1957 juntament amb el model de actual del 2017; en el revers de la moneda trobem el perfil del popular cotxe amb les dates 1957 i 2017 que representen el moment en què es va presentar el primer exemplar juntament amb l’any en què es compleixen els 60 anys i és treta la primera moneda al mercat.

La presentació de la moneda és l’última de les celebracions respecte al model 500 de Fiat, i va ser presentada pel Ministre d’Economia i Finances d’Itàlia. Aquest mític vehicle ha estat homenatjat de múltiples formes entre les quals podem veure des d’un segell commemoratiu, versions del cotxe i per últim aquesta nova moneda.

60 ANYS AL MERCAT En els 60 anys d’aquest cotxe s’ha homenatjat de diferents maneres, entre les últimes ens trobem amb la incorporació d’aquest model a la col·lecció permanent del museu d’Art Modern a Nova York.

Va ser protagonista també d’un famós curtmetratge que portava per nom ‘See you in the future’, que va ser protagonitzat pel reconegut actor Adrien Brody, video que ha estat reproduït més de 19 milions de vegades.

Els fanàtics d’aquest model es van anar aplegant per diverses parts d’Europa per celebrar la gira que portava per nom ‘500 Forever Young’.

El Fiat 500 present d’igual for-

ma una altra vegada en el llibre dels Records Guinness, ja que el seu constructor, Fiat, va aconseguir ajuntar a més de 1520 unitats del peculiar model, i va poder batre i establir un nou Record mundial; aquest moment històric es va aconseguir en el

Motor Village de Mirafiori, a la ciutat de Torí, on aquestes unitats van ser lliurades als guanyadors del concurs organitzat per a les celebracions dels 60 anys en conjunt de la prestigiosa marca de supermercats italians Esselunga.

Penedès Econòmic

Novembre - 2017

31

VIATGES

L’elegància d’Àustria Als austríacs els encanta l’harmonia. És per això que han aconseguit integrar perfectament l’antic amb el modern, el luxe amb el popular i la tradició amb l’innovador redacció

L’elegància és alguna cosa innata a Àustria. Majestuoses muntanyes coronades per neu que es reflecteixen en les aigües transparents de silenciosos llacs, valls fèrtils d’abundants flors de vius colors, un famós Danubi travessant el país, seguint el compàs del seu propi vals, castells amb esplèndides torres i ponts llevadissos, belles esglésies, cases amb terrats d’or i palaus en els quals es van viure intenses històries d’amor i odi, són els elements que distingeixen Àustria.

I no només és en els paisatges i monuments on es percep l’elegància. Els austríacs també en fan gala. Aquest poble, amant de les arts i la cultura, és educat, acollidor i sobretot, harmònic, sabent combinar l’antic i el modern, el tradicional i l’innovador, creant un esperit nou amb bases ancestrals.

Si es passeja pels carrers de les principals ciutats austríaques un es troba amb nombrosos especta-

ÀUSTRIA Capital: Viena Idioma: Alemany Població: 8.572.895 habitants Superfície: 83.878,99 km² Moneda: EURO (EUR) Clima: Es caracteritza per hiverns freds, amb pluges freqüents a les terres baixes i neu a les muntanyes i estius frescos Economia: Està molt enllaçada amb la d’Alemanya, i està integrada per un sector dels serveis significatiu, un sector industrial fort, i un petit però altament desenvolupat sector agrícola

cles de carrer, persones tocant el violí, malabaristes, cantants pop, pallassos i rotllanes d’espectadors de totes les edats gaudint enormement amb les actuacions. Són generosos amb aquests artistes i a més d’aplaudir entusiásticament, solen oferir bones recompenses econòmiques.

No és estrany que la bellesa i la pau que es respira a Àustria hagin inspirat les composicions de música clàssica més belles. Mozart, Haydn, Strauss, Schubert i Beethoven, entre d’altres, van plasmar en partitures el so que escoltaven en el seu interior mentre passejaven pels encantadors racons de les ciutats austríaques.

És per això que la música és part fonamental d’Àustria i a qualsevol ciutat o petit poble es poden escoltar els compassos de melodies populars interpretats per les més variades orquestres, especialment durant les festes en les quals es balla, es canta i a més, es beu el fabulós vi austríac. Àustria és un veritable paradís per a les compres de qualitat. Tenen merescuda fama les botigues d’antiguitats, mobles de l’època imperial, vaixelles de porcellana realment exquisides, escultures, quadres, llibres, joies, monedes i qualsevol altre objecte que vostè pugui desitjar. Els preus solen ser més aviat cars. Si no desitja

gastar-se tants diners acudeixi als mercats ambulants, encara que la qualitat no està assegurada, aquí trobarà bons productes a preus raonables.

Tenen merescuda fama la joieria i rellotgeria austríaca. Els rellotges vienesos són d’excel·lent qualitat i les joies, d’elegants dissenys, en una magnífica combinació de gemmes, or o plata. Són molt bonics també els dissenys de la bijuteria.

Tant si es busca cultura, com bells paisatges, animades festes o llocs romàntics, Àustria és capaç de satisfer tots els desitjos. La qüestió és només saber gaudirlos.

www.smp.cat

Serveis Mèdics Penedès posa en funcionament un sistema per demanar “cita online” Des del mateix web de SMP, els pacients podran accedir a aquesta opció, després de donar-se d’alta, i demanar la cita de manera fàcil i ràpida sense necessitat de contactar amb el centre El centre sanitari Serveis Mèdics Penedès (SMP) ha posat a disposició dels seus pacients un nou sistema que els facilitarà la demanda de cita amb diferents especialistes i per a la realització de proves mèdiques.

El motiu d’aquesta iniciativa és vetllar per la qualitat assistencial del centre, objectiu que persegueix contínuament Serveis Mèdics i que, en aquest cas, ho ha volgut exemplificar amb una eina de millora en l’atenció al pacient.

cita. Haurà de seleccionar la delegació, l’especialitat i el metge. Tot seguit, podrà visualitzar l’agenda dels doctors que ha marcat amb la disponibilitat de cada un i, finalment, escollir el dia i hora que prefereixi.

Una vegada finalitzat el procés, el pacient rebrà un correu amb la informació de la cita juntament, també, amb l’opció d’anul·lar-la en cas de necessitat.

Com sol·licitar el servei de cita online?

Per a fer ús del servei, el pacient primer de tot s’ha de donar d’alta sol·licitant l’activació a qualsevol delegació. Una vegada té el servei activat trobarà l’opció de “Demana cita online” a la pantalla inicial del web de Serveis Mèdics Penedès (http://smp.cat/).

Una vegada a dins, i tal com indiquen les instruccions que s’han especificat, el pacient ha d’escriure el NIF per poder rebre la contrasenya que li permetrà accedir al sistema.

Fet això, ja pot entrar a l’interior i seguir els passos per demanar la

Sobre Serveis Mèdics Penedès SMP, que celebrarà els seus 25 anys el proper 2018, va néixer de la mà del Dr. Josep Panyella al 1993. Actualment, és present a cinc poblacions amb centres de multiespecialitat mèdica situats a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. I gràcies a un procés constant d’adaptació a les necessitats dels pacients, a la contínua implementació i renovació tecnològica i a l’ampliació de les instal·lacions s’ha convertit en un grup mèdic de referència de la medicina privada del Penedès i el Garraf.

Vilafranca del Penedès CENTRE DE SALUT: Plaça de la Creu de Santa Digna, 1 · Tel: 93 817 22 99 CONSULTES EXTERNES: Camp dels Rolls, 8 · Tel: 93 817 30 73

Vilanova i la Geltrú Pelegrí Ballester, 17-19 Tel: 93 811 52 06

Sant Sadurní d’Anoia Ctra. Sant Quintí, 4-5 Tel: 93 891 41 42

REHABILITACIÓ: C/ Santa Digna, 23 · Tel: 93 890 74 81 COMPLEX AQUÀTIC: Antic Camí de St. Martí, 12 · Tel: 93 817 37 76

El Vendrell Ctra. Barcelona, 34 Tel: 977 66 33 11

Gelida Pg. de la Circumval·lació, 50 Tel: 93 779 08 04