Penedès Econòmic 25

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 25 Setembre 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Les famílies gastaran una mitjana de 1.874 euros per fill durant el curs escolar 2013/14

Exdirectius de Caixa Penedès compareixeran el 14 i el 22 d’octubre al Parlament

pàg. 6

pàg. 7

Herències? No, gràcies

Els deutes acumulats als béns familiars disparen les renúncies a herències a la comarca pàg. 2-3

Més del 21% dels locals comercials de Vilafranca segueixen buits pàg. 8

Entrevista a Raimon Olivella Sadurní President de l’Associació Masies del Penedès pàg. 20-21

2

Penedès Econòmic

Setembre 2013

L’ANÀLISI

Els hereus penedesencs renuncien més sovint a la seva part del pastís familiar En els darrers cinc anys les renúncies a herències han crescut un 253% al districte notarial de Vilafranca, que engloba tota la comarca  Herències repudiades entre 2007 i 2012 a les capitals de comarca de l’àmbit Penedès

IGUALADA Total: 383

100%

EL VENDRELL Total: 335

246%

VILAFRANCA DEL PENEDÈS Total: 475

253%

LÍDIA OÑATE La crisi també ha passat factura als hereus. Si bé fa uns anys, una herència podia comportar una alegria pels béns que arribaven, ara aquesta paraula ha pres un caire diferent. Segons les darreres dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, les renúncies a herències han augmentat un 253% a Vilafranca durant els anys 2007 i 2012, un període marcat de ple per la crisi econòmica. L’any que va marcar el seu inici, es van registrar 30 renúncies a herències, una xifra que ha anat creixent any rere any fins a les 106 de 2012.

En total, s’han registrat 475 renúncies a herències.

El districte notarial de la capital de l’Alt Penedès, que aglutina totes les dades de la comarca, lidera la tendència a l’alça d’herències repudiades, tot i que el del Vendrell el segueix de prop amb un creixement del 246%. Més lluny es troben les altres capitals de comarca de l’àmbit Penedès, Vilanova i la Geltrú i Igualada, però amb augments notables: 187% i 100%, respectivament.

Aquest augments poden responsre a diversos motius, però segons apunten els notaris n’hi ha tres de principals. El primer d’ells són els pactes interns que es poden produir entre els propis hereus, ja que poden decidir partir l’herència de manera diferent a la prevista pel testador, la qual cosa

pot implicar la conveniència de dur a terme una o diverses renúncies. En segon terme, es pot optar per la renúncia per evitar alguns dels costos derivats d’una probable futura recuperació de l’impost de successions. Acostuma a passar en matrimonis d’avançada edat.

Quan un dels cònjugues mor, l’altre pot decidir renunciar a la part de l’herència a favor dels altres hereus i, així, aquests podrien estalviar-se l’impost en aquesta ocasió. Actualment l’impost de

LES NOTARIES RESTEN IMPORTÀNCIA A LES RENÚNCIES I AL·LEGUEN QUE LA MAJORIA D’HERÈNCIES S’ACCEPTEN successions no està en vigor, però sí ho estava en anys anteriors.

Com a tercera causa cal apuntar a la crisi econòmica, que ha repercutit en pràcticament tots els sectors, especialment, l’immobiliari.

Fruit d’aquest impacte apareixen problemes amb Hisenda, creditors i deutes diversos, la majoria dels quals vinculats a habitatges.

Molts hereus temen els deutes que els poden sobrevenir amb una

herència. Però cal saber que es pot acceptar de dues maneres: de manera pura i simple responent amb el patrimoni del difunt i els seus propis, i a benefici d’inventari, amb la qual l’hereu només respon dels deutes amb la part que hereti i mai amb els seus propis béns.

Aquesta opció és força desconeguda entre la ciutadania, però en casos de béns immobles hipotecats és força recomanada, ja que encara que hi hagi una hipoteca sobre l’immoble el seu valor pot superar el deute. Com a conseqüència de l’elevat augment del preu dels habitatges durant la crisi, l’hereu pot arribar a renunciar, encara que no és una pràctica gaire comuna.

Alguns notaris, però, han detectat un cert perfil de persones que renuncien. Segons el vicepresident del Consell General del Notariat, Joan Carles Ollé, acostumen a ser persones de classe mitjana amb petits estalvis o deutes, i petits empresaris que han muntat els seus negocis i se’ls ha complicat el seu projecte empresarial.

La Rioja i Navarra, on més i on menys renuncien a l’herència En els darrers cinc anys, les comunitats autònomes que han registrat un major creixement en renúncies d’herències han estat la Rioja (+197%), Múrcia (+178%) i les Illes Balears (+147%).

Aquest augment tan pronunciat en aquests llocs està molt relacionat amb les dades de població, ja que una lleugera oscil·lació en el

 Renúncia d’herències a Catalunya 5.991 4.947 4.282 3.542

VILANOVA I LA GELTRÚ Total: 560

2.631

187% Font: Ancert (Agencia Notarial de Certificación)

Font: Ancert

3.730

Penedès Econòmic

Setembre 2013

3

L’ANÀLISI

Què passa quan es renuncia a una herència?

Existeix un gran ventall de situacions en el cas que es renunciï a una herència. Tot dependrà dels hereus que hi hagi i si algun d’ells renuncia o ho fan tots. Si un dels hereus renuncia a la seva part de l’herència, excepte si el causant hagués establert una clàusula de substitució al seu testament per a aquesta situació, l’herència es reparteix entre els que l’han acceptat. La complexitat sorgeix quan els hereus situats a la primera línia de successió renuncien. En aquest cas, l’herència no desapareix, sinó que es convoquen les línies successives d’hereus establerts per llei per als casos en els quals no hi ha testament. És a dir, fills dels hereus, néts o descendents següents, ascendents (si n’hi haguessin), germans, nebots o cosins del mort.

Les subhastes a la Generalitat, cada dia més voluminoses Si tots els possibles hereus renunciessin a l’herència, aquesta correspondria a l’Estat o a la coTaxa de variació entre l’any 2007 i 2012 de les renúncies de les herències

rresponent comunitat autònoma.

La crisi del sector immobiliari també ha complicat la missió de convertir en líquid les herències intestades que han estat adjudicades a l’administració catalana. En les licitacions que s’han realitzat els últims anys, els lots adjudicats són escassos, per la qual cosa els pendents d’assignació s’acumulen a les subhastes, que són cada dia més voluminoses. Els anys 2006 i 2007 la Generalitat va obtenir prop de 9,4 milions d’euros, que després va repartir entre entitats amb finalitats socials i culturals, tal com està obligada per llei.

En canvi, el 2011, només es van aconseguir poc més de 620.000 euros. La pròxima subhasta està prevista abans que finalitzi l’any.

El testament, un document cada dia més freqüent A diferència de fa unes dècades, actualment es calcula que dues terceres parts de catalans disposen de testament. Aquest és un document cada dia més estès entre la ciutadania, que facilita la tasca del notari i evita possibles confrontacions familiars. Tot i que pugui sonar estrany, el testament és dels documents més +135% econòmics de 5845 la notaria, ja que costa poc més de 40 euros. Si és més extens, el preu pot pujar lleugerament, tot i que és poc probable que superi els 60 euros. +143% 3447

Daniel Iborra: “La crisi immobiliària ha repercutit molt en el volum de feina a la notaria” Especialitzat en temes financeres, el notari Daniel Iborra, establert a Vilafranca, ha comprovat de primera mà com ha influït l’esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi econòmica.

En què l’ha afectat més la crisi?

S’ha repercutit en moltes coses, però sobretot en el tema immobiliari. Per exemple, la compravenda d’habitatges ha baixat un 75% i les hipoteques fins un 80%. El 2007, quan tothom es pensava que anàvem tan bé, de tot el que gastava l’economia espanyola, una gran part la finançava el crèdit exterior. Érem un dels països més

endeutats del món i ara estem intentant tornar a la normalitat, però és que hi ha molta gent que no s’adona del que ha passat.

Però els bancs, que van aprovar els préstecs, també haurien d’haver previst que no es podrien retornar...

Hi ha una frase meva que diu: “No és que fóssim rics, és que ens prestaven diners com si ho fóssim i com si els poguéssim tornar”. Actualment és dels primers moments en els darrers 30 anys que l’economia espanyola arriba a final de mes amb el que produeix.

I si estem anant cap a

Foto: Fèlix Miró

nombre de renúncies és molt més visible que en altres comunitats autònomes com Catalunya, Madrid i Andalusia. On menys han repercutit les renúncies a herències es troba el País Basc i Navarra, que han experimentat uns creixements menors, en concret, 47% i 44%, respectivament. En el cas de Catalunya, que es troba en 6a posició en el rànquing estatal de l’augment de renúncies, va registar un 135% més entre el període 2007-2012, passant de 2.487 renúncies a herències a 5.845.

l’equilibri, per què no tenim la sensació que anem a millor?

Perquè som com un agricultor que, per fi, cobreix les seves despeses amb els seus ingressos i pot començar a somniar en tornar els seus deutes. El dia que produïm un major valor afegit serem més rics.

Juanjo Tamargo: “A dia d’avui, les notaries se sostenen per les herències” El vilafranquí Juanjo Tamargo, notari a Sant Boi de Llobregat des de fa dos anys, ens explica la seva visió de l’actualitat notarial fora de les fronteres penedesenques.

En què ha repercutit més la crisi en el seu dia a dia a la notaria?

A dia d’avui les notaries se sostenen per les herències que ens arriben. Gairebé no se signen compravendes d’habitatges i pràcticament cap hipoteca. Un dels serveis que més em demanen són els refinançaments, ja

que, si no es pot pagar el préstec i s’acumulen els deutes, s’han de renegociar les condicions del préstec.

L’augment de renúncies preocupa a les notaries?

En el meu cas no gaire, però durant la meva trajectòria professional pràcticament no m’he trobat amb aquesta situació.

Només en unes quatre o cinc ocasions. A la meva zona hi ha gent molt humil i treballadora.

En el seu cas, en quins casos s’han produït renúncies?

A vegades, quan no hi ha testa-

ment, els fills renuncien a favor del progenitor que ha quedat vidu, ja que per llei els fills es queden en ús de fruit la part del pare o la mare que hagi mort.

2007 2012

+71%

2487

2368

+130% 1958

1578 1381 +80%

497

635

656

764 +44%

398

363

Castella-La Mancha

401 296 218 151

Castella i Lleó

Canàries

Catalunya

Galícia

+84%

+65%

Madrid

+96%

388

Andalusia

896

784

1120 +75%

Aragó

714

Astúries

335

Com. Valenciana

Font: Ancert

208

544

Illes Balears

La Rioja

306 103

579

Múrcia

+197%

851

826

+111%

Extremadura

+147% +178%

+47%

299 208

Navarra

1291

País Basc

+137%

Cantàbria

1417

+101%

4

Penedès Econòmic

Setembre 2013

ACTUALITAT

Banc Sabadell preveu cobrir el 100% de l’ampliació de capital de 1.400ME Les oficines de Caixa Penedès de la comarca hi han contribuït de forma decisiva i han convertit alguns dels principals clients en accionistes OLGA AIBAR Banc Sabadell està satisfet de la participació de les oficines de l’antiga Caixa Penedès de la nostra comarca en el procés d’ampliació de capital del banc que es preveu que finalitzi el 27 de setembre amb la col·locació del 100% de l’emissió.

El Consell d’Administració del banc va aprovar, el 9 de setembre, una operació d’increment de capital per un import total de fins a 1.400 milions d’euros aproximadament, mitjançant dos augments de capital consecutius, amb l’objectiu d’enfortir el capital, donant entrada a nous accionistes significatius per a la futura internacionalització del banc.

El primer, d’un import de fins a 650 milions d’euros, a un preu d’1,64 euros per acció, estava destinat a inversors internacionals d’importància estratègica i es va realitzar a través d’una col·locació privada accelerada (accelerated bookbuilding).

El segon, adreçat als accionistes de Banc Sabadell, consistia en un augment de capital amb drets de subscripció preferent, al preu d’1,10 euros per acció, que cotitzaven del 16 al 27 setembre.

La decisió de dur a terme aquesta

operació mitjançant dues ampliacions de capital successives es va prendre després de constatar el creixent interès d’inversors internacionals per entrar al capital de Banc Sabadell com a accionistes estables i afegir-se així al seu projecte empresarial.

La primera fase va acabar en 24 hores, amb la col·locació dels 650

L’OPERACIÓ DEL BANC VALLESÀ S’HA FET A TRAVÉS DE DOS INCREMENTS DE CAPITALS CONSECUTIUS REALITZATS EN UN MATEIX MES MEUR a dos magnats llatinoamericans, el mexicà David Martínez i el colombià Jaime Gilinski, així com a diversos inversors institucionals.

En la segona fase és en la qual les oficines de Caixa Penedès de la nostra comarca, del Garraf i del Baix Llobregat han contribuït de

 Banc Sabadell, una de les empreses que forma part de l’IBEX 35

forma decisiva. En el cas de l’Alt Penedès, els responsables de les oficines han aconseguit convertir algunes de les principals empreses de la comarca en accionistes del banc. També molts particulars, que han volgut invertir els seus fons en les accions, que comencen a cotitzar al mercat el 8 d’octubre.

Una dada que demostra la bona acceptació rebuda pel nou pro-

El cap de setmana del 12 d’octubre es produirà la integració tecnològica de Caixa Penedès al Banc Sabadell El cap de setmana del 12 i 13 d’octubre, es produirà l’anunciada integració tecnològica de Caixa Penedès al Banc Sabadell.

Així, a partir del dilluns 14, el Banc Sabadell i Caixa Penedès operaran com un únic banc. Els terminals seran els mateixos per als clients de les dues entitats bancàries i tots tindran la mateixa rotulació. I les condicions tant de les targetes, com dels comptes i productes seran iguals. És a dir que es deixaran de cobrar les comissions que s’han estat cobrant als clients de Caixa Penedès per operar al Banc de Sabadell.

La integració ha estat gradual i, tot i algunes incidències durant l’inici del procés, no ha suposat massa mal de caps per als clients.

Per a dur a terme tot aquest procés, s’ha realitzat una formació de més de 100 hores per cada treballador de Caixa Penedès, un fet que, segons apuntaven fonts del banc vallesà “ha suposat un esforç titànic per conèixer a fons la nova cultura corporativa del banc”.

La de Caixa Penedès era, des de fa mesos, la crònica d’una mort anunciada. Des de la compra de les oficines de Caixa Penedès de l’àrea de Catalunya i Aragó per part de Banc de Sabadell, els canvis físics als terminals i rotulació de les antigues caixes penedesenques han estat ben visibles. Tant, que el nom de Caixa Penedès va començar a desaparèixer d’alguns edificis com la residència Inglada Via i el logo de Caixa Sa-

ducte és que les accions del banc han crescut un 5% en només dues setmanes, una de les millors del parquet.

Consultat sobre el final d’aquesta cotització preferent, que acava avui, amb diferents directors d’oficina de l’antiga Caixa Penedès, tot fa suposar que es col·locarà el 100%de l’emissió ja que, a mitjan setmana, la cobertura de capital ja era superior al

badell anava augmentant de tamany, mentre que el de Caixa Penedès s’anava fent petit.

També els canvis es van fer ven aviat evidents a la correspondència per als clients, on els dos logos presidien l’encapçalament de les cartes. Les comunicacions han estat més assídues del que és habitual i, en una missiva, s’explicaven els canvis que es produirien; en altres, es donava la benvinguda al Banc Sabadell i s’informava dels seus productes i serveis i, en una de les darreres, s’enviaven les noves targetes de claus de banca electrònica. En aquesta carta, s’adjuntaven dues targetes BS Online, una per a l’accés com a particular i, l’altra, com a empresa, ja que, a partir del 12 d’octubre, s’haurà d’accedir de manera separada. Tanmateix, durant aquell cap de

90%.

Aquesta operació permetrà el Banc Sabadell adequar la seva ràtio de capital després de les últimes adquisicions fetes a Espanya i situar-se entre els bancs més ben capitalitzats d’Europa, amb una ràtio proforma de Core Tier 1 EBA per sobre de l’11%.

L’operació està assegurada totalment per Deutsche Bank AG i JP Morgan Securities International.

setmana, les transaccions online no es podran realitzar.

Aquesta mateixa setmana, els clients han rebut la darrera notificiació, la que correspon al nou número de compte de Banc de Sabadell que estarà operatiu a partir del 12 d’octubre i on s’informava que els rebuts domiciliats i transferències rebudes seran reconduïts automàticament al compte nou.

Setembre 2013

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Setembre 2013

ACTUALITAT

Les famílies es gastaran una mitjana de 1.874€ per fill durant el curs escolar El cost mitjà del curs escolar 2013/14 en els centres públics és d’uns 1.268 euros, 2.386 en els col·legis concertats i 5.232 en els privats OLGA AIBAR Setembre és el mes de la temuda tornada a l’escola, un mes en el qual s’han de fer front a moltes despeses: llibres, roba, material escolar, menjador, transport i un llarg etcètera que suposa un veritable via crucis per als pares.

L’inici del curs escolar fa que la majoria de famílies hagin de fer molts números i veritables esforços per tal de poder arribar a final de mes, després de les despeses de les vacances.

Per tenir una idea aproximada del què estem parlant, la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha realitzat una enquesta a més de 1.000 pares amb nens per saber quin import preveuen gastar-se durant el curs.

El resultat d’aquestes enquestes és que la despesa mitjana per alumne serà de 164 euros mensuals, diners que inclouen la quota escolar (en el cas dels centres concertats i privats), el menjador (que pot costar entre els 89 i els 115 euros), activitats extraescolars, rutes i excursions, encara

que existeix una gran diferència entre els alumnes que estudien en col·legis públics, concertats o privats. En el primer cas, les despeses són d’uns 109 euros al mes, en els concertats 209 euros i en els privats 527 euros. A aquestes despeses s’haurien de sumar les que es realitzen de forma anual en concepte de llibres de text,

i 5.232 euros si estudien en un centre privat.

Els llibres són els que s’enduen la majoria del pressupost, uns 209 euros. També el menjador, on la despesa mitjana se situa en els 104 euros per nen.

Un any després de la pujada de l’IVA i de les retallades en les ajudes de les beques, la situació continua igual o més complicada.

Fins ara, les AMPA i les famílies n’han absorvit part del cost, però aquest fet no es garanteix en el proper curs, perquè el pressupost de les AMPA és limitat. Aquest és un dels inconvenients d’aquestes beques. Malgrat l’anunci del govern català que ampliava la partida per aquest concepte en 1’8 milions d’euros per tal de garantir l’accés a tots els alumnes amb privació alimentària, la subvenció no arribarà a totes les famílies que reclamen l’ajut. De fet, segons fonts del Consell Comarcal, la institució no havia adjudicat cap ajuda a principis de curs perquè no s’havia signat el conveni amb la Generalitat i no sabien quantes beques podrien donar.

ELS LLIBRES REPRESENTEN UNA DESPESA D’UNS 209 EUROS DE MITJANA uniformes, matrícula i la resta de material escolar, que normalment es paguen al setembre i que enguany se situaran entre els 329 i els 500 euros.

El total, en tot el curs 2013/14 les famílies es gastaran uns 1.268 euros si els seus fills estudien en una escola pública, 2.386 euros si ho fan en els col·legis concertats

 Despeses mensuals per alumne a les escoles

Llibres de text Públic

189€

Uniforme esportiu Públic

78€

Concertat

Concertat

243€

Públic

132€

39€

Privat

47€

89€

Material escolar Matrícula Assegurances

Uniforme escolar Públic

Concertat

21€

Mitjana global 1.874 euros

Com estalviar en les despeses?

Alguns dels consells que es donen per estalviar al màxim en la “tornada a l’escola són: organitzar i esgraonar les compres i fer la majoria abans de l’1 de setembre, deixant les compres més petites per a darrera hora; reutilitzar el material escolar de cursos anteriors; aprofitar les rebaixes i recórrer a les marques blanques i sol·licitar beques o programes de préstec de llibres. Tal com recomana la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU) cal combinar les 4R; Reduir, Reciclar, Reutilitzar i Reparar.

Associacions Clubs

Privat

223€

Privat

75€

dia està xifrat en uns 838 euros.

El cost de l’uniforme escolar o de les bates i roba necessària per a l’inici de curs, està situat a l’entorn dels 153 euros i poden arribar als 204 euros en el cas d’un centre privat.

La pujada de l’IVA l’any passat també va afectar el material escolar. La majoria de materials va pujar del 4 al 21%. Ara el cost està a l’entorn dels 85 euros per alumne.

La Federació d’Usuaris Consumidors Independents (FUCI) té un registre del que costa la tornada a l’escola des del 2003. Aquell any, el cost de mitjana per alumne va ser de 670 euros, mentre que el d’avui

Concertat

149€

Privat

204€

Públic

39€

Concertat

113€

Privat

277€

Públic

83€

Concertat

86€

Privat

108 108€

Altres despeses Públic

147€

Concertat

219€

Privat

163€

Penedès Econòmic

Setembre 2013

7

ACTUALITAT

El mes vinent, els exdirectius de Caixa Penedès compareixeran al Parlament Ricard Pagès i Manel Troyano ho faran el 14 d’octubre i Joan Caellas, Ricard Banquells, Albert Vancells, Martí Solé i Josep Colomer el dia 22 OLGA AIBAR Tal com ja avançàvem en l’edició de Penedès Econòmic de juliol, diversos exdirectius de Caixa Penedès compareixeran el mes vinent davant de la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors.

En concret, el proper dilluns 14 d’octubre a les 9 del matí compareixeran l’expresident i exdirector general, Ricard Pagès, i l’exdirector general, Manel Troyano, que hauran de donar explicacions per l’afer de les pensions milionàries que, presumptament, es van autoadjudicar.

Vuit dies després, el 22 d’octubre, estan cridats a comparèixer Joan Caellas, també exdirector general de Caixa Penedès; el vicepresident primer de Banc Mare Nos-

TRES D’ELLS HAURAN D’ EXPLICARSE SOBRE LES PENSIONS MILIONÀRIES trum (BMN) i exdirector general de Caixa Penedès, Ricard Banquells; l’expresident i exdirector general de Caixa Penedès, Albert Vancells; l’expresident Martí

Solé, i l’expresident Josep Colomer.

El 27 de maig, el Parlament català va aprovar la realització d’un total de 94 compareixences davant de la comissió corresponents als màxims representants polítics i empresarials, passats i presents, relacionats amb l’àmbit financer a Catalunya i Espanya.

Al juliol, la comissió d’investigació va iniciar els seus treballs cridant membres de l’antiga Caixa Catalunya i posterior CatalunyaCaixa, que va néixer de la fusió d’aquesta caixa de Barcelona amb les de Tarragona i Manresa.

El Parlament va reprendre les sessions a mitjans de setembre, després del parèntesi estival, amb la compareixença de representants de les antigues Caixa Tarragona i Caixa Manresa.

 Una de les compareixences al Parlament de Catalunya

Dos mesos després de la declaració de la cúpula de Caixa Catalunya, la Fiscalia Anticorrupció va demanar la imputació de l’expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, i de l’exdirector

general, Adolf Todó i també de 52 membres més del Consell d’Administració de l’any 2010, per aprovar augments retributius dels alts càrrecs malgrat la “situació crítica” de l’entitat.

8

Penedès Econòmic

Setembre 2013

ACTUALITAT

Vilafranca pateix l’efecte de la “persiana tancada” Segons un estudi d’Eixos.cat, com a mínim, un 20% dels locals comercials estan tancats o buits

Vilafranca del Penedès

Font: Eixos.cat

El comerç a l’àmbit Penedès

Local buit

Igualada

Distribució del comerç al centre urbà, segmentat per tipus (valors aproximats)

Sabateria

Forn de pa

Carnisseria

El Vendrell

Ens trobem a inici de temporada, una època que els comerços viuen amb efervescència. Nous productes, nova decoració, noves expectatives. I amb elles, l’entrada de nous empresaris que obren el seu comerç. Però d’un temps ençà aquesta visió conviu amb un altra de ben diferent: la dels locals buits o tancats. Els cartells “Es lloga” comencen a ser més habituals que fa uns anys i es van alternant de local. Actualment, més d’un 21% dels locals potencialment comercials de Vilafranca estan tancats o buits, segons les dades que s’extreuen de l’estudi que ha elaborat recentment l’observatori econòmic urbà Eixos.cat, que impulsa l’empresa Planol.info a partir d’un cens d’activitats comercials realitzat amb un exhaustiu treball de camp. Entre les diferents causes que poden influir en aquesta situació és troba la dificultat que tenen els comerços per mantenir la seva activitat en el temps. En el darrer any van obrir 45 botigues i van tancar 30. La xifra diferencial és positiva, però tot i així, la capital de l’Alt Penedès és força inestable comercialment.

Des d’Eixos.cat, apunten la inexperiència de l’empresari a l’hora d’establir el seu negoci, un factor que està molt relacionat amb la capitalització de l’atur que s’ha anat produint d’ençà de la crisi.

Això ha anat afectant la imatge de la Vila, ja que cada vegada s’obren més botigues sense fer un estudi de mercat adequat o sense un bon pla d’empresa i, com a conseqüència d’això, ha començat a patir l’efecte “persiana tancada”.

El director d’Eixos.cat, David Nogué, apunta a la caiguda del consum, fruït de la crisi econòmica, com a factor que ha incidit en el nombre d’establiments oberts, però remarca que “no ha afectat la qualitat del conjunt del comerç”. A més, preveu que quan el consum torni a créixer aquesta qualitat comercial podria “servir de motor per recuperar el terreny perdut en l’ocupació de locals”.

Un dels factors que pot influir en el percentatge de desocupació del locals comercials és l’alt preu de

m2. L’abaratiment del lloguer dels locals és un dels inconvenients a l’hora d’establir-se a la capital de comarca, però també és una reivindicació de la pròpia Associació de comerciants Centre Vila, que recomana fixar preus més competitius com en altres ciutats catalanes. Segons apunta el consultor Florenci Gallart, especialitzat en la implantació de franquícies, aquest tipus d’inversions no estan tan influïdes pel cost del lloguer, sinó per les dificultats de rendibilitzar la inversió feta, ja que la població que pot moure Vilafranca i comarca pot resultar insuficient per a grans franquícies.

Si segueix així, Nogué alerta que en algunes zones el teixit comercial es podria convertir en teixit residencial, canviant els usos comercials en altres com aparcaments, residències en planta baixa... D’altra banda, també pot canviar-se l’activitat comercial a una de més resistent a la crisi o subdividir els locals més grans, difícils de llogar i mantenir.

Segons l’estudi, que ha analitzat les quatre capitals de comarca de l’àmbit Penedès, totes aquestes ciutats tenen capacitat d’atraure fluxos comercials, com a mínim els de la resta de municipis de comarca. Igualada i Vilafranca se situen en posicions més avantatjades respecte a la resta. En concret, presenten un major Índex d’Atracció Comercial (IAC), que es calcula amb el percentatge de comerços d’equipaments per a la llar i la persona respecte al total de locals amb ús comercial. Aquesta tipologia de comerç, a diferència del comerç quotidià, és el que justifica el desplaçament de consumidors des d’altres municipis a la recerca de varietat i establiments de referència. A més, permet dinamitzar altres sectors comercials com la restauració o l’oci. L’estudi d’Eixos.cat ha establert un llindar del 30%, per sobre del qual es considera que una ciutat genera atracció comercial. En el cas de Vilafranca, és del 37,5%, el segon millor respecte la resta de capitals, just després del d’Igualada, que registra un IAC del 38,3%, mentre que Vilanova i la Geltrú (32,3%) i el Vendrell (30%) presenten més dificultats.

Dolços i pastissos

Roba i complements

Queviures

Floristeria

Vilanova i la Geltrú

LÍDIA OÑATE

Setembre 2013

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Setembre 2013

ACTUALITAT

L’Ajuntament de Vilafranca genera un estalvi de 6’5 MEUR en quatre anys El consistori és un dels més sanejats i està al dia en el pagament a proveïdors, que preveu liquidar en 30 dies abans de finals d’any OLGA AIBAR L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està immers en un pla d’estalvi de 2,5 MEUR a 3 anys vista (2011-13) que se sumarà als 4 MEUR que té en reserva per a cobrir els deutes dels contribuents i d’altres despeses a les quals ha de fer front. Això el converteix en un dels més sanejats, gràcies a l’esforç de contenció que s’ha realitzat conjuntament en tots els departaments i serveis municipals.

El regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, explicava a Penedès Econòmic que, l’any 2009, quan van entrar al govern, “ens vam trobar un forat de 6’5 milions d’euros que hem hagut de tapar poc a poc, amb petits estalvis en el funcionament de l’Ajuntament”. Uns deutes que provenien d’“obres que s’havien fet, però no s’havia cobrat l’ingrés que les finançava i que van crear una bola que es va anar fent cada cop més gran”. Aquest és “un error típic de les administracions: fer inversions sense tenir assegurat un finançament”. Per això, es va haver d’elaborar un pla per cobrir el dèficit. I com s’ha aconseguit?

Segons ens explicava Ruiz, s’ha fet una autèntica feina de formigueta i, cada any, “s’ha anat reduïnt els costos de cada departament i servei municipal i també en les obres que s’han realitzat, negociant amb els proveïdors i amb els promotors per aconseguir els millors preus en cada cas”.

PLA D’ESTALVI 2011-2013 AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

Aquests petits estalvis han permès generar superàvits que s’han destinat a cobrir els 6’5 milions de deute. L’esforç de contenció s’ha realitzat al llarg de quatre anys.

Pel que fa al pla d’estalvi 20112013, en el que més s’ha aconseguit reduir els costos és en el funcionament dels serveis municipals, que l’any 2010 suposaven una despesa de 2 MEUR i que l’any passat van ser d’1,3 MEUR. Aquesta reducció s’ha aconseguit, segons explicava Ruiz, amb la disminució de les despeses generals, l’eliminació d’activitats i progra-

ALGUNS CONTRIBUENTS I LA GENERALITAT SÓN ELS PRINCIPALS DEUTORS DE L’AJUNTAMENT mes amb poca eficiència i seguint la màxima “fer més amb menys”.

La segona font més important d’estalvi ha estat la reducció en la contratació externa, assumint les tasques abans externalitzades amb serveis propis i eliminant aquells serveis amb poca repercussió. A més, s’han renegociat tots els contractes a la baixa.

També s’ha aconseguit estalviar 240.000 euros entre els anys 2011

i 2012 amb la decisió presa pel govern de no substituir les baixes ni les jubilacions, excepte en l’àmbit de serveis a les persones.

Deutes pendents Cada any, l’Ajuntament vilafranquí fa una provisió de fons per a cobrir els deutes que provenen d’altres administracions i dels mateixos contribuents. Uns deutes entre els quals destaquen els 3MEUR que deu la Generalitat i els 5 milions que deuen els contribuents morosos, tant empreses

com particulars. Aquests darrers s’arrosseguen des de fa diversos anys, la majoria corresponen a promotors i constructors que no van acabar les seves obres o a empreses que van fer fallida, i encara estan en litigi als jutjats o en procés de reclamació a través de l’Agència Tributària. Tanmateix, cada any, mig milió d’euros es donen per perduts i es declaren fallits (incobrables) perquè són deutes molt antics i els propietaris, o no se’ls troba, o no tenen cap ingrés amb el qual fer front

al deute.

La reserva de 4 milions d’euros que té el consistori es dedica, doncs, a eixugar aquest dèficit, una previsió que pocs ajuntaments fan i que ha portat a alguns a endeutar-se fins a les orelles. L’Ajuntament de Vilanova, per exemple, va haver de demanar l’any passat a Hisenda més de 10MEUR per poder pagar els seus proveïdors, mentre que l’Ajuntament vilafranquí els paga a 40 dies i té per objectiu fer-ho en 30 abans de finals d’any.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

11

ACTUALITAT

La Fundació Pinnae torna a trontollar amb la marxa del seu director general Ricard Banquells assumeix el seu fracàs i afirma que cessa per les “pressions polítiques, els malentesos i les manipulacions interessades” OLGA AIBAR “Han fet una autèntica guerra bruta contra mi i contra la Fundació Pinnae i jo no sé jugar brut”.

D’aquesta manera resumia el ja exdirector general de la Fundació, Ricard Banquells, els convulsos mesos que s’han viscut des de la constitució de la fundació, el passat 10 de juliol i que el van forçar a presentar la dimissió el passat 17 de setembre. “Hi ha coses que no es poden acceptar i la manera com ens han torpedinat és inaguantable”, assegurava a Penedès Econòmic en una entrevista concedida el dimecres 25 de setembre.

Sensació de fracàs i un estrès mental important. Això és el que li queda després d’un llarg procés de gestació, tutelat per la Gene-

ralitat, i de dos mesos de lluita contra una marea de crítiques que ha acabat esdevenint un autèntic tsunami de conseqüències encara imprevisibles.

Les primeres crítiques van arribar aviat, només fer-se pública la notícia, per l’opacitat del procés de constitució i per la tria dels patrons, que es consideraven aleatoris i no representatius de tota la societat civil de la comarca. Les xarxes socials, les tertúlies, les converses i els blogs n’anaven plens.

Poc després, es va conèixer que una de les primeres decisions que s’havien pres per part de la comissió gestora era traspassar la gestió dels casals d’avis de Caixa Penedès als ajuntaments. Aquest fet i l’anterior, van provocar l’arribada de la tempesta en forma de mocions, primer a l’Ajuntament de

Vilafranca, que va representar un “cop mortal” cap a la Fundació, segons va confesar un dia després el president, Martí Soler, seguida de la del Consell Comarcal, que va acabar de reblar el clau. Més tard, van venir els articles d’El Periódico de Catalunya, del 29 i 30 d’agost, en plena Festa Major de Vilafranca, signats per Josep-Maria Ureta, cap de la secció d’Economia del diari, amb família vilafranquina, que incidien en el sou de Banquells (180.000 euros), en la demanda de l’Ajuntament de Vilafranca de revisar tot el procés i que afirmaven que “amb l’única fundació amb què hi ha hagut discrepància en la seva actuació és amb Pinnae”, ja que les altres havien seguit un mètode diferent de selecció de patrons. En la seva carta de comiat, Banquells lamentava

 Ricard Banquells

que “en lloc de complicitats, hem trobat incomprensió. En comptes de sumar, hem trobat l’enveja, la falsetat, fer mal” i assegurava que el sou “no me l’he autoassignat, és el mateix que tenia com a secre-

tari del consell d’administració de Caixa Penedès, que m’he guanyat en 30 anys de feina i que ha estat aprovat pel patronat de la fundació. És que no hi tinc dret?”, es preguntava.

12

Penedès Econòmic

Setembre 2013

ACTUALITAT

Ja s’ha donat a conèixer el calendari laboral de 2014 Els catalans tindrem 15 dies de festa, un més que l’any passat, però de caràcter recuperable REDACCIÓ

El Consell de Relacions Laborals de Catalunya va aprovar a finals de juliol el calendari laboral per a 2014, incloent una festa més de caràcter autonòmic, que se suma a les tradicionals vuit de caràcter estatal, quatre autonòmiques i dos locals. A tot el país serà festa laboral els dies 1 de gener (Any Nou), 6 de gener (Reis), 18 d’abril (Divendres Sant), 21 d’abril (Dilluns de Pasqua), 1 de maig (Festa del Treballador), 24 de juny (Sant Joan), 15 d’agost (l’Assumpció), 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), 1 de novembre (Tots Sants), 6 de desembre (Dia de la Constitució), 8 de desembre (la Immaculada), 25 de desembre (Nadal) i 26 de desembre (Sant Esteve). D’aquestes quinze, una és de caràcter recuperable, és a dir, el treballador haurà de recuperar aquest dia d’acord amb l’empresa.

Gravity Scooters crearà una nova branca de productes L’empresa medionenca llançarà al mercat el patinet elèctric, amb el qual vol arribar al públic nacional LÍDIA OÑATE L’empresa de Sant Joan de Mediona Gravity Scooters, ampliarà el proper any la seva gamma de productes. Està especialitzada en patinets de muntanya i de descens, coneguts amb la paraula anglesa downhill, trineus mushing, que estan portats per gossos (de dos a sis, depenent de la mida), i els patinets de muntanya esportius encarats a treballar la musculatura, sobretot la de les cames. Però des de fa uns mesos, l’empresa treballa per llançar al mercat un nou producte del seu sector, el patinet elèctric. “La intenció és ampliar la nostra gamma amb un producte que sigui accessible a tots”, explica Judith Garcia. Precisament, un dels objectius és guanyar ven-

des al mercat nacional. Actualment, pràcticament la totalitat de la producció s’exporta a països europeus com Alemanya, Suïssa, Suècia o Noruega, però també a Austràlia o Nova Zelanda. En aquests llocs acostuma a haverhi més tradició d’esports de neu i fora de la temporada d’hivern

opten pels productes com els que ofereix Gravity Scooters. En el cas d’Austàlia no és freqüent que nevi tant, però el mushing és molt demandat per gaudir de temps d’oci amb els gossos. Amb el patinet elèctric, podrien omplir la quota de mercat nacional, que fins ara els ha costat més.

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

El valor del temps lliure Després de les vacances, i amb la tornada a la feina, ens toca reestructurar-nos per tornar als nostres horaris habituals de feina i descans.

Per tant és un bon moment per plantejar-nos com aprofitar el temps lliure, aquest bé tan preuat que ara valorarem encara més.

Donem per fet que tothom desitja tenir més temps lliure, però segons els psicòlegs no és cert: resulta que només qui treballa massa aspira a tenir temps per a descansar. El temps lliure no és ben rebut per tothom, per a algunes persones suposa una mena de maledicció. Per exemple, qui ha perdut la seva feina o algunes persones al jubilar-se disposen d’un temps lliure que els ve imposat, però que no és gaudit com a “temps d’oci”.

De manera que temps lliure i temps de lleure (oci) són coses diferents.

A més, el treball té una rellevància diferent per a cadascú, per la qual cosa el temps lliure serà mesurat de diferent manera també depenent de com considerem de sacrificat el nostre temps dedicat a la feina. El psicòleg laboral Martin Stengel distingeix 3 grups: 1) Les persones que només desitgen fer carrera profesional. Per a aquests, el treball i els ingressos econòmics que els reporta són el centre de la seva vida, i a això subordinen la resta d’aspectes. 2) Les persones que prefereixen tenir temps lliure i van a treballar només amb l’objectiu de guanyar els diners suficients per a les seves despeses.

Per a aquests és important el compliment estricte de la jornada laboral. 3) També existeix un tercer grup (en què podríem incloure molts/ es autònoms/es que piloten el seu propi negoci) que treballen molt però normalment no per una remuneració massa elevada i que ho fan de bon grat perquè se senten recompensats/es amb la

seva activitat.

El temps lliure ha de servir per recuperar-se de les hores de treball, baixar el nivell d’estrès i canviar el ritme. Hi ha qui gaudeix aprofitant el seu temps lliure fent activitats relacionades a la seva professió amb la diferència que les fan sense presses ni pressions ni objectius, seguint només les seves motivacions o interessos.

Però el més recomanable és aprofitar el temps per fer activitats totalment diferents: per exemple qui està tot el dia assegut a la seva feina li recompensarà fer coses actives en el temps lliure o a l’inrevés, descansar físicament qui té una feina més activa o d’esforç físic. Així també, depenent del tipus de feina, pot variar la necessitat de cadascú de passar el temps lliure acompanyat d’altra gent o gaudir de la tranquil·litat i el silenci o estar il·localitzable al telèfon per exemple.

En tot cas, el temps lliure no hauria d’estar supeditat a llistes de coses a fer, agendes, rellotges ni resultats, la idea és TEMPS LLIURE = LLIBERTAT. Una altra qüestió és: pots passar dues hores senceres sense fer res? Sense mitjans de comunicació ni dispositius digitals, ni la companyia d’altres persones? Sense tenir mala consciència? No és gens fàcil en aquesta societat de la informació i que valora el rendiment, però no fer res per una estona i gaudir d’això també forma part de la llibertat.

Aleshores la clau és alternar entre la tensió i la distensió tant en horari de treball com en el nostre temps lliure (no passar de l’estrès continuat durant hores a la total passivitat). També cal intentar delimitar clarament els temps, d’aquesta manera tindrem consciència d’un temps lliure diari que ens produirà una major satisfacció personal i, per tant, estarem més contents dins i fora de la feina.

Setembre 2013

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Setembre 2013

EMPRESA

DONES D’EMPRESA I L’AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ, JUNTS PER LA PROMOCIÓ ECONÒMICA El Centre de Serveis a les Empreses NEXES de Sant Sadurní va acollir una trobada entre l’Ajuntament i l’associació Dones d’Empresa Penedès-Garraf, amb l’objectiu d’establir les bases d’una proposta de col·laboració en diferents àmbits d’interès comú per tal de promocionar l’economia de la vila. Entre els projectes que hi havia sobre la taula es va parlar de difondre les activitats que

BANC SANTANDER I ADEG SIGNEN UN CONVENI

duen a terme ambdues parts, col·laborar en l’organització de diferents actes i presentar serveis a les empreses. També es va tractar la possibilitat que el consistori cedís espais municipals per generar accions que permetin reactivar l’economia.

Roberto Domínguez, cap de l’Oficina d’Empreses al Penedès, i Dàmaris Guasch, gestora d’empreses de la mateixa oficina a Vilafranca, en representació del Banc Santander, i Xavier Cardona, president de l’ADEG, han signat un acord de col·laboració financera.

L’objectiu principal és afavorir la intermediació bancària amb condicions molt beneficioses per al teixit empresarial de l’entorn que pertany a la massa social de l’ADEG.

ExpoMobi tanca la meitat de les seves botigues per seguir viva Passarà a tenir de 50 a 24 botigues, tres de les quals es troben a la zona del Penedès-Garraf REDACCIÓ

La cadena de mobles ExpoMobi ha decidit fer un pas enrere per continuar viva al mercat. Després que es declarés en concurs de creditors voluntari, va fer públic el pla de viabilitat previst per seguir endavant. Aquest passa per tancar 26 de les seves 50 botigues i prescindir de 60 treballadors, la meitat de la seva plantilla. Segons fonts de l’empresa, aquesta mesura no afectarà les tres botigues que hi ha actualment a la zona del Penedès-Garraf. D’aquesta manera, ExpoMobi seguirà obert a Vilafranca, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú. Tot i això, el magatzem que hi ha a la capital del Garraf sí que es tancarà, afectant la plantilla que hi havia.

LA XIFRA DE NEGOCI HA PASSAT DE 48 EL 2008 A 16 MEUR L’ANY PASSAT La matriu de la cadena, Galeries Tarragona, va presentar el concurs el passat mes de juliol, després que la xifra de negoci passés dels 48 milions d’euros el 2008 als 16 milions l’any passat, quan va registrar quatre milions de pèrdues. El responsable de la cadena, Jordi Tarragona, atribueix la situació de l’empresa “a l’atur, la restricció de crèdits a famílies i empreses i a la caiguda del con-

 Mobles ExpoMobi de Vilafranca està situat al c/ Lluna, 1

sum de béns duradors a Espanya”, que en el cas dels mobles s’ha desplomat un 70% des de 2007 segons va informar Europa Press.

Amb el pla de viabilitat que ExpoMobi vol posar en funcionament, tornarà a tenir el mateix número de botigues que el 1987.

ExpoMobi prescindirà de la meitat de la seva plantilla Una altra de les decisions dràstiques que han aixecat més polseguera ha estat l’anunci de l’acomiadament de la meitat de la plantilla. Amb un passiu d’uns cinc milions d’euros i el tancament de la meitat de les seves botigues, la cadena s’ha vist forçada a reduir a la meitat la seva plantilla. Durant aquest mes de setembre s’ha executat el gruix dels acomiadaments, que afecten 54 treballadors. Segons l’acord al qual s’ha arribat, cadascun rebrà una indemnització de 20 dies per any treballat i una compensació addicionals d’un 10%. ExpoMobi seguirà operant amb prop

d’una setantena de treballadors arreu de les 24 botigues que romandran obertes, entre elles la de Vilafranca, que no patirà reduccions de personal.

Cal dir que des de 2009 molts treballadors s’han vist afectats per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), L’empresa acumula nou milions d’euros de pèrdues des de 2008 La crisi immobiliària i, per extensió, la crisi econòmica a tots nivells ha acabat mermant un dels bucs insígnia del sector dels mobles al país com és ExpoMobi, amb més de 45 anys d’experiència al sector.

L’arribada d’altres multinacionals com el grup suec Ikea, que s’ha posicionat amb força a Espanya, o la cadena francesa Conforama, que està creixent, han perjudicat ExpoMobi, que des de 2008, acumula nou milions d’euros de pèrdues, una xifra que espera reduir en els propers anys amb el pla de viabilitat endegat.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

La cervesa guanya al vi...

Mediterràniament Seguint el fil d’un fòrum d’Internet, escric aquest article d’aquest mes, per fer-lo extensiu a vosaltres.

Dit fòrum s’iniciava amb el titular que la cervesa ha duplicat el consum de vi a Espanya, segons la revista “Mercados del vino y la distribución”.

Les dades fan esgarrifar: el consum de la cervesa a les llars espanyoles s’ha incrementat en un 1,1%, situant-se la ingesta mitjana d’aquesta beguda en 17,64 litres per persona i any, mentre que el consum de vi es va situar en 9,15 litres, quan en altres països com França, Alemanya o el Regne Unit, el consum de vi és 3 vegades superior.

Moltes coses s’han d’analitzar profundament i molts canvis han de sorgir en un país com Espanya (respecte Catalunya les diferències són mínimes), amb una llarga i extensa tradició vinícola.

Possiblement primer hauríem de veure com es posiciona la cervesa en els mercats, cal recordar només els anuncis televisius de les grans marques i veure’n la diferència respecte als de cava, i ja no dic els quasi inexistents del vi en general. Els primers obren el producte al mercat, per a tothom, però sobretot per als joves, amb aire fresc, terrenal, assequible, i que fins i tot ens foten el porró per veure’n cervesa. Els segons, anuncis més o menys clàssics, com el propi mercat, buscant un públic esnob, elitista fins a cert punt glamurós, i que després la mateixa marca ven el producte per poc més de 3€.

Perquè no apropem el Cava sobretot al públic jove (futurs consumidors)? Amb campanyes del sector destinades captar-los. Perquè no fem que el producte sigui interessant per a ells?

Només cal revisar el màrqueting i deixar-nos estar de Reserves i Gran Reserves caríssims per mirar de prestigiar el sector. Fem caves joves, fàcils de veure, frescos, senzills, però de qualitat i amb els preus que es mereixin.

Si preguntes quins són el vins preferits per als consumidors joves (no experts, que són el 99%), et diran que els agraden els blancs afruitats, els rosats de Navarra, els Lambrusco... vins senzills per beure fàcilment, amb baixa graduació alcohòlica...

No dic de no fer vins de qualitat, fins i tot Caves Gran Reserva, però tots aquests suposen un segment de mercat petit, per a la gent que hi entén, o que compren per preu, però el gran mercat, el mass market vol el contrari, com la cervesa.

Per tant fem que el vi arribi a tothom, potenciem nous packaging, bag-in-box, llauna, envasos PET, fem que els enòlegs i propietaris de cellers entenguin que no cal lamentar-se per aquestes dades, sinó que el que cal és posar-se les piles i deixar l’esnobisme del vi, estic convençut i no sóc l’únic, que qui aposti per aquest canvi, s’endurà una grata sorpresa. És un debat interessantíssim, complex, amb molts interessos, però que cal fer, i fer accions. Si continuem igual, no ens queixem.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

Setembre 2013

15

EMPRESA

L’ADEG visitarà 500 directius per promoure la formació a les empreses REDACCIÓ

L’àrea de Formació de l’ADEG ha iniciat una campanya informativa que vol arribar a bona part de les empreses del Penedès i el Garraf, sobretot a les micro i petites empreses. El propòsit és exposar als directius, sempre de manera individualitzada i particularitzada en cada cas, els recursos i les línies de suport de què disposen per a la programació d’accions formatives per als seus treballadors.

Aquesta acció coincideix amb el programa Forma Empresa50.

Cat, endegat des del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que vol estimular la formació de demanda a les micro i petites empreses. Amb dades de 2012, a Catalunya tenen activitat un total de 592.192 empreses, de les quals 256.366 tenen treballadors en plantilla; un 98% d’aquestes tenen menys de 50 treballadors.

A banda d’això, de les 256.366 empreses amb treballadors al seu càrrec, només 60.675 fan ús de les bonificacions de la quota de formació de demanda i aquestes solen ser empreses grans i mitjanes. És per aquest motiu que s’impulsa aquesta campanya a Catalunya; també, per part de l’ADEG, al Penedès i el Garraf.

Més de 50MEUR desaprofitats L’any passat a Catalunya les empreses van desaprofitar, en conjunt, fins a 50 milions d’euros que haurien pogut invertir en la formació de les seves plantilles.

De manera expressa, els agents informadors de l’ADEG tenen la missió d’explicar el funcionament del sistema de bonificació, impulsat des de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, tant per a les accions formatives promogudes per les mateixes empreses com per als anomenats permisos individuals de formació, prou desconeguts.

Les empreses que vulguin ser visitades poden comunicar-ho directament a l’ADEG (al tel. 902 106 700 o bé a l’adreça adeg@adeg. cat). La reunió es pot emplaçar bé a la mateixa empresa o bé a les seus de l’ADEG, a Vilafranca del Penedès o a Vilanova i la Geltrú Consultories i empreses de formació fraudulentes En la campanya informativa, que s’estendrà des d’ara fins a la tardor de l’any 2014, els executius de l’ADEG tenen previst reunirse amb un mínim de 500 directius. La prioritat és animar la producció d’accions formatives a les empreses i alertar la comissió d’accions fraudulentes per part d’empreses suposadament expertes en la gestió de la formació.

Sovint, també al Penedès i al Garraf, es desvetllen casos d’empreses que han estat sancionades -fins a 30.000 euros de multa- per sotmetre’s a promocions enganyoses, adobades amb

l’obsequi d’aparells electrònics o altres regals més o menys temptadors, sempre amb el pretext que l’empresa podrà aprofitar la disponibilitat del seu crèdit formatiu i que no l’acabarà perdent a final d’any.

Segons asseguren des de l’ADEG, “convé combatre aquests fraus i, en aquest sentit, cal prevenir els

empresaris i directius davant les visites imprevistes o els missatges electrònics que enlluernen amb arguments que moltes vegades amaguen pràctiques il·legals”.

Amb el propòsit de prevenir el frau, es demana a les empreses que observin pràctiques de factura dubtosa que ho comuniquin a l’ADEG.

16

Penedès Econòmic

Setembre 2013

EMPRESA

Social Eaters o com socialitzar al voltant del menjar L’empresa organitza activitats perquè la gent es conegui al voltant d’experiències gastronòmiques OLGA AIBAR Una manera de conèixer gent a través de la cuina en cases particulars o en restaurants escollits.

Aquesta és la principal definició i el leitmotiv de Social Eaters, una start up (empresa de nova creació) fundada el març d’aquest any per tres emprenedors, dos dels quals són vilafranquins, Josep Laborda i Francesc Puig i un barceloní, Guillem Ricarte.

Socialeaters.com és una xarxa social vertical especialitzada en la gastronomia. L’empresa facilita que la gent connecti i socialitzi al voltant d’experiències gastronòmiques. Com diu el seu lema: “Meet Online. Eat Offline”.

Segons ens explicava un dels seus impulsors, Josep Laborda, “aquesta xarxa ajuda a connectar persones que no es coneixen amb l’excursa d’un esmorzar, un

 Participants d’una de les sessions de Social Eaters

sopar, un tast de vins o un brunch”. Es tracta de particulars que cuinen per a d’altres Social Eaters a canvi d’un percentatge que els serveix de doble incentiu: per a conèixer d’altres persones i per a guanyar-se uns diners extres.

L’empresa s’endú un altre percentatge per actuar de mitjancer

entre amfitrions i convidats.

L’objectiu de Social Eaters és passar una estona agradable amb altres persones a l’entorn d’un àpat, gaudir de la companyia, de la conversa, del menjar i, de pas, conèixer gent nova amb qui compartir interessos i activitats comunes.

L’Alt Penedès viu un canvi de tendència després de tocar fons La Mancomunitat Penedès-Garraf vaticina una millora de l’economia penedesenca aquest 2013 REDACCIÓ

Després d’un any 2012 negre, amb una gran destrucció de l’ocupació, sembla que“la situació ha tocat fons, tot i que encara s’ha de veure què passarà en els propers mesos”. Aquestes van ser les paraules de Frederic Ràfols, gerent de la Mancomunitat Penedès-Garraf, que fa uns dies va presentar l’anuari d’indicadors socioeconòmics de 2012, elaborat pel Servei d’Iniciatives Econòmiques.

La reestructuració del sector financer que s’ha dut a terme aquest any ha distorsionat les dades d’ocupació a la comarca, tot i que des de la Mancomunitat asseguren que no sembla que s’hagi produït cap canvi rellevant. En el darrer trimestre de 2012 es van registrat 9.093 aturats a l’Alt Penedès, 623 persones més que

a finals de l’any anterior, el que suposa un augment del 7%. Actualment, però, aquesta xifra es va reduir fins els 8.751 el passat mes d’agost, deixant la taxa d’atur en un 15,88%.

La contractació va seguir a la baixa durant el 2012, ja que es

van fer un 7% menys de contractes. En total, van ser 29.694, el 90% dels quals van ser temporals.

En l’àmbit empresarial també es va produir un descens de la massa d’empreses, registrant-se 101 menys que l’any anterior.

JOSEP BARELLA PUIG Editor jbarella.blogspot.com

El Principi de Pareto i el Cost d’Oportunitat No és la meva intenció comparar ni enfrontar dos grans sociòlegs i economistes com són Wilfredo Pareto -creador de la llei o Principi de Pareto-, i Friedrich von Wieser, -creador del famós Cost d’Oportunitat-.

Més aviat al contrari, més que dues lleis o principis són dos filosofies totalment complementàries que es transformen en una de sola: treure-li el màxim profit al nostre temps en la gestió empresarial.

La llei de Pareto (o la del 80/20), oblidant tota la filosofia del seu creador i aplicant-la al món de l’empresa, diu que el 20% dels nostres clients aporten el 80% de la facturació o el que és el mateix, el 80% restant dels nostres clients només aporten el 20% de la facturació.

Per la seva part, el cost d’oportunitat, obviant també tota la profunda teoria del seu creador, és ben simple, es refereix a tot allò que renunciem a fer a l’hora de prendre una decisió.

Així, podem dir que els dos pensaments conflueixen en un sol punt: optimitzar els nostres recursos i costos d’oportunitat.

A banda de la facturació, la llei de Pareto també la podem aplicar amb el temps que fem servir per atendre els clients, i comprovarem que el 80% del nostre temps l’emprem a atendre els clients que aporten només el 20% de la nostra facturació, i només emprem el 20% del nostre temps en els clients que aporten el 80% de la nostra facturació.

Aquí és on podem veure el cost d’oportunitat.

S’imaginen que demà tots nosaltres valoréssim més el cost d’oportunitat i poséssim l’accent a aprofitar aquest 80% del nostre temps que perdem miserablement en accions que gairebé no ens reporten res?

Donald Trump el magnat americà que va popularitzar la famosa frase: “ESTÀ VOSTÈ ACOMIADAT”, també fa servir freqüentment una altra sentència que, a mi, particularment, m’agrada moltíssim: “PENSI EN GRAN”. Trump defensa aquesta idea, argumentant que si es vol construir un edifici, costarà la mateixa dedicació (crèdits, plànols, etc.) fer un edifici de 10 apartaments com fer-ne un de 1.000, i ho assegura dient: “Si fracassa, tant és deure al banc 1 milió de dòlars com 1.000 milions”; per tant assegura: “Pensa en gran”.

Això sí que és portar fins al límit el cost d’oportunitat.

Però com espero que entre els nostres lectors hi hagi pocs Donalds Trumps, ens podem aplicar l’exemple a la nostra escala, dedicant més temps a aquest 20% dels nostres clients que comportaria una espectacular pujada de les nostres vendes i dedicar menys temps a aquest 20% de clients que són una rèmora que es mengen gairebé la totalitat del nostre temps, impedint-nos fer o dedicar més temps a tasques més rendibles.

Aquest és el nostre veritable cost d’oportunitat, rendibilitzar el nostre temps al màxim; no és fàcil però si tenim les idees clares, com a mínim ho podem intentar.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Setembre 2013

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Setembre 2013

EMPRESA

Augmenta l’ocupació hotelera i el nombre de visites al Penedès a l’estiu La despesa que els turistes estrangers van fer a Catalunya va ser de 1.955 milions d’euros, un 8,5% superior respecte a l’any anterior OLGA AIBAR La comarca de l’Alt Penedès ha viscut un estiu dolç pel que fa a visites turístiques.

A la capital, Vilafranca del Penedès, després d’un juny fluix, en el qual es van perdre 105 turistes respecte a l’any anterior, (van passar de 547 a 442), al juliol les xifres es van recuperar i van passar de 559 a 890 (+331) i a l’agost van patir un creixement considerable, en passar de 522 a 901.

Curiosament, a Sant Sadurní ha passat tot el contrari i el mes de juny va ser el més fort de tot l’estiu i agost el que menys visitants va tenir. Per les oficines del Patronat de Turisme de la capital del cava s’han atès, durant aquest temps, 3.450 persones, 1.749 de les quals van demanar informació turística de la vila, 1.112 van visitar el CIC Fassina, l’edifici on s’ubica la pròpia oficina de turisme i que és un dels revulsius i principals atractius turístics del municipi a banda de les caves i 590 han participat en activitats relacionades amb el CIC però organitzades fora del centre.

Del total de visitants, la majoria procedia de França, un fenòmen que també ha passat al conjunt de Catalunya.

A Vilafranca, el turista català és el majoritari, amb percentatges que

es troben entre el 60,5% del mes de juliol i el 70,7% d’agost, seguit del procedent de França, que es troba entre el 7,2% i el 11,2%, i de la resta d’Europa (entre el 2,4% i el 13,1%).

Pel que fa a l’ocupació hotelera de la comarca, durant el mes de juliol va ser escassa, del 42,82%, un 4% menys que l’any anterior, però a l’agost es va recuperar i va

 Despesa del turisme estranger segons país d’origen al juliol França:

334.511.098€

Rússia:

225.141.361€

610€ 1.399€

Regne Unit: 176.496.408€ EEUU:

872€

156.196.359€

arribar al 59,36%, sis punts més que l’any anterior, un diferencial de 5,82 punts percentuals respecte al mateix mes de l’any anterior.

La primera quinzena del mes va ser la que més visitants va tenir, amb un 61,54%, fet que va suposar un diferencial de 7,23 punts percentuals respecte al 2012. Pel que fa a la segona quinzena, va baixar fins al 57,18%, 4,40 punts més que la de l’any passat.

Despesa mitjana per turista

1.640€

Països Baixos:

133.166.738€

L’OCUPACIÓ HOTELERA A L’ALT PENEDÈS A L’AGOST VA SER DEL 59,36%, GAIREBÉ SIS PUNTS PER SOBRE DEL 2012

Despesa del país d’orígen

797€ Països Nòrdics:

132.160.214€ Alemanya:

703€

94.594.827€ Bèlgica:

747€

91.598.593€ Itàlia:

72.432.191€ Resta del món:

Total:

1.231€

539.076.492€

1.955.374.281€

Cada estranger ha gastat a Catalunya uns 934 euros de mitjana La despesa total dels turistes estrangers a Catalunya durant el mes de juliol va ser de 1.955,4 milions d’euros, un 8,5% més respecte de l’any passat, en consonància amb l’increment d’arribades de turistes estrangers.

564€

1.223€

934€

El turisme estranger gasta a Catalunya 934 euros de mitjana per turista i 105 euros per dia. Els Estats Units, Rússia i els Països Nòrdics són els mercats amb les despeses mitjanes per turista i per dia més elevades. En termes interanuals, la despesa per turista augmenta un 5,1% i és França el mercat que més creix (+23,2%).

Catalunya és de les destinacions on més s’incrementa la despesa total en termes relatius, juntament amb Andalusia i les Canàries, i és la destinació on més creix en termes absoluts.

De fet, la comunitat és la cinquena destinació en despesa mitjana per turista i la quarta quant a despesa diària.

La comarca perd el primer lloc en turisme rural durant el juliol LÍDIA OÑATE La comarca de l’Alt Penedès va ser desbancada pel Berguedà el passat mes de juliol en ocupació de turisme rural. Si bé l’any passat va aconseguir una ocupació del 50,44% (la més alta de tota la província de Barcelona), enguany ha baixat un 2,64%, segons les darreres dades de l’informe Flaix de la Diputació de Barcelona, corresponent al mes de juliol. L’han avantatjada fins a tres comarques: el Berguedà (56,34%), el Maresme (52%) i el Garraf (48%). I és

que les comarques de la costa enguany han aconseguit treure més rèdit dels seus atributs geogràfics.

Destaquen les bones xifres obtingudes també en els establiments hotelers, ja que el Maresme, Garraf i Baix Llobregat han estat de les poques comarques capaces de millorar els resultats de l’any passat en ocupació. Tot i així, cal esmentar l’increment que han experimentat els establiments del Bages, que han passat d’una ocupació del 36 al 47% en un sol any.

En el cas de l’Alt Penedès, durant el juliol va perdre un 4%, quedant amb un 42,82% d’ocupació,

ben lluny del 86,95% del Maresme, del 83,8% del Garraf o de la mitjana a la província barcelonina (75,75%).

Tornant al turisme rural, l’ocupació registrada a nivell provincial “mostra senyals positius de recuperació, segons afirma l’informe, ja que s’han estabilitzat les pèrdues d’ocuapció durant l’estiu i s’han recuperat les comarques amb major nombre d’establiments”. Tanmateix, “aquesta tipologia d’allotjament segueix tenint valors d’ocupació relativament baixos”, apunta l’informe. En el darrer any, la xi-

 Masia rural penedesenca

fra s’ha situat en el 46,55%, un 0,71% més que el 2012. Sens dubte, a mesura que s’apropa l’agost les dades milloren. Tot i que encara no s’han publicat les

dades d’aquest període, els propietaris d’allotjaments rurals i hotelers coincideixen en afirmar que en la majoria de casos s’ha millorat l’ocupació a l’agost.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Referendumwear.com: vestim el que triem El Santi Casanellas lidera el projecte que està format per la Teresa, la Mercè i el Marc. Entre tots han creat una marca de roba que porta implícits els valors de la proximitat, el respecte pel medi ambient, la qualitat, el consum no massificat i la responsabilitat.

Cada peça de roba engloba tots aquests valors: el teixit, el patronatge, els botons, les cremalleres, tot fet amb proveïdors del mateix país, en aquest cas Catalunya.

Però Referendumwear vol anar més enllà i replicar el model a diferents països.

Santi, què et porta a impulsar un projecte que comporta tanta complexitat?

Sóc dissenyador i vaig treballar molts anys en una entitat financera. Sempre he estat una persona inquieta i amb molts projectes al cap. Aquest en concret m’ha portat més de 2 anys de gestació.

El concepte que hi ha darrere de Referendumwear és el de triar en el moment de la compra. A través de l’acte de comprar tots podem contribuir que les coses que no ens agraden canviïn. Som la gent, en les nostres actuacions quotidianes els qui decidim els canvis.

Per què heu triat la roba com a producte?

La roba i les marques que l’acompanyen són un vehicle molt important a través del qual la gent s’expressa de cara enfora. El concepte de km0 en l’alimentació és molt més conegut, però comença a existir aquest mateix plantejament en l’àmbit de la moda.

Sota aquest concepte, cal pensar la moda de forma una mica diferent. Fem peces de fons d’armari, molt combinables entre elles

mateixes, portables els 7 dies de la setmana i de molta qualitat.

Es tracta de no tenir potser tanta roba i que aquesta sigui més atemporal.

Com podeu garantir que totes les peces de roba estan produïdes, en aquest cas a Catalunya?

Un dels pilars fonamentals d’aquest projecte són els proveïdors. He estat més de 2 anys fent aquesta recerca. En aquests moments en són més de 12 que contribueixen que des del teixit, fins als botons fins al packaging, absolutament tot estigui produït a Catalunya. És un projecte, el nostre, basat en la confiança. Totes aquestes empreses han cregut en el projecte i avui en són una peça clau.

A la web http://www.referendumwear.com les poden trobar totes referenciades, i aquesta no és una pràctica habitual en el sector de la moda, on el secretisme és pràctica constant.

I aquest model, és escalable? Té sentit Referendumwear fora de Catalunya? És molt escalable. El concepte de compra responsable i de moda i de qualitat és molt exportable a tots els països. La idea és dissenyat a Barcelona, però produït i venut al país on s’intal·li Referendumwear. Podem imaginar el concepte per exemple a França.

Dissenyem els models a Barcelona i fem tota la recerca de proveïdors a França i la venda es produeix també allà, és clar.

I això és exportable a qualsevol país...

I tot es compra a través de la web? Hi ha botiga física?

Evidentment es pot comprar a

través de la pàgina web, però tenim una botiga física a Sitges, al Carrer Major, 11, perquè ens sembla que és una manera d’arribar al màxim de gent possible per poder difondre la nostra manera de canviar les coses.

Què et fa por de tot aquest projecte?

Han passat més de dos anys i mig des que vam començar fins que hem fet la primera venda. Hem creat una base molt sòlida que es pot ensenyar i mostrar, i que ge-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- El temps de maduració: Cada projecte vol el seu temps de maduració, però aquest és un factor imprescindible en la posada en marxa de qualsevol empresa.

2- El factor confiança: sovint pensem que el recurs fonamental per engegar un projecte són els diners. Podem veure en aquest cas, com el pilar sobre el qual s’assenta, és la confiança. Confiança en el propi projecte que repercuteix en un element imprescindible per generar-la en els altres.

3- Diferenciació a partir dels valors del projecte: sovint pensem que el que fa diferent una empresa d’una altra és el producte final. Veiem en aquest cas com la diferència neix des d’una profunda convicció d’uns valors fonamentals i és a partir d’aquests que s’articula tot el projecte.

4- Passió i intuïció: un i l’altra són virtuts que cap emprenedor pot aprendre en una escola de negocis ni en un curs d’emprenedora. Un i l’altra venen de dins i resulten imprescindibles per tirar endavant el negoci.

nera confiança. Els col·laboradors i proveïdors hem aconseguit un projecte que il·lusiona i que comparteix uns valors molt sòlids de responsabilitat, de voluntat de canvi i de qualitat. Ara mateix, no em puc permetre tenir por.

Ni tant sols por a que et copiïn?

Jo ja he començat i tinc molta feina feta i justament per això, sé que és molt difícil...

Si haguessis de recomanar alguna cosa als emprenedors que comencen, què els diries?

No sóc ningú per donar consell, i, a més, estic convençut que els consells s’escolten poc.

Sí que, en canvi, em miraria el projecte i donaria la meva opinió.

Crec que la intuïció té un gran valor quan mirem un projecte de futur. Però sense cap dubte una cosa que crec que és fonamental és la passió per aquella idea i per aquell projecte.

Si jo hagués d’invertir-hi buscaria que els emprenedors que hi hagués al darrere, estiguessin apassionats pel seu projecte.

I quina és la teva de passió, la moda?

La meva passió és canviar les coses

20

Penedès Econòmic

Setembre 2013

ENTREVISTA

RAIMON OLIVELLA SADURNÍ

President de l’Associació Masies del Penedès

“El Penedès ha d’anar amb la marca Barcelona, però sense diluir-se” Després d’un bon estiu en turisme, en especial el rural, Raimon Olivella ens apropa el sector al qual s’ha dedicat els darrers vint anys: l’enoturisme. Des de fa un any és el president de l’Associació Masies del Penedès, que estrena un nou web i es fixa com a reptes crear una central de reserves i entrar amb veu i vot al Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès.

LÍDIA OÑATE

Raimon Olivella (Subirats, 1962) és, des de fa un any, president de l’Associació Masies del Penedès i propietari del conjunt turístic Masia Olivera, que concentra diverses cases rurals al bell mig del terme municipal de Subirats. Tot i que va estudiar enginyeria aeronàutica, Olivella sempre s’ha sentit atret per l’enoturisme i els vins, arribant a crear un projecte en aquest àmbit: els Vins Olivella. La seva llarga trajectòria en l’enoturisme es va iniciar amb la mort del seu pare, quan va heretar el seu patrimoni, format per diverses cases rurals. Des de llavors, el 1992, ha anat compaginant la seva professió amb l’esfera política, ja que va ser regidor de Turisme de Subirats, vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i el creador i primer president del Consorci de Promoció Turística.

Ens trobem a finals de setembre.

Hora d’asseure’s i fer balanç de l’estiu. Com ha anat?

Algunes previsions apuntaven que podria haver-hi un cert decreixement, però al final ha anat bé i, fins i tot, crec que hem millorat respecte a l’any passat. Ens ha salvat el turista estranger, i la campanya d’estiu ha anat relativament molt bé.

Quin és el perfil de visitant més comú? Ha variat els últims anys?

No, és el mateix. A l’estiu acostuma a venir turisme familiar, és a dir, parelles amb canalla que volen visitar Barcelona, però que prefereixen allotjar-se en un entorn natural com és el Penedès en comptes de la ciutat, i així evitar el bullici. Però no ens escullen a l’atzar, sinó que saben que aquesta és una terra vitivinícola i que els serveix com a epicentre de diferents ofertes turístiques al nostre voltant com Barcelona, la costa, Montserrat, Port Aventura...

Per a una família és més econòmic l’allotjament rural?

La mitjana de preu en un allotjament rural al Penedès està situada en uns 25 euros per persona i dia. Serien uns 700 euros per a una família de quatre membres, però tot dependrà de les comoditats i els complements.

El 90% de les cases rurals a l’Alt Penedès és lloguer de casa completa mentre que la resta, la casa de poble de tipus masia, és de lloguer d’habitacions. Per això, el nostre client potencial són les famílies o grups d’amics de qua-

tre o més persones que vénen a passar una o dues setmanes de vacances. Si no, no els surt bé de preu. Les parelles o persones que vénen pel seu compte acostumen a reservar a través de portals web especialitzats.

I d’on vénen els turistes?

Bèlgica, Holanda i Alemanya són els països d’on vénen la majoria

“LA CRISI ECONÒMICA HA INFLUENCIAT LA BAIXADA DEL CLIENT NACIONAL, PERQUÈ ESPERA OFERTES D’ÚLTIMA HORA I POT SER QUE ESTIGUI PLE” de turistes, tot i que també tenim francesos i italians. Depèn molt del touroperador, però, a grans trets, procedeixen d’aquests països.

El canvi d’hàbits en la planificació ha estat una de les causes de la baixada de turisme nacional al Penedès?

Crec que sí. La baixada del client nacional ha vingut influïda, sobretot, per la crisi econòmica, ja que espera ofertes d’última hora i molts es troben amb una alta ocupació prèvia. Els que treballem amb touroperadors estran-

gers sabem que les reserves arriben amb força antelació. El client nacional es troba amb el que es troba al juliol i agost. Pensa que si haguéssim esperat el client nacional segurament ens hauria baixat l’ocupació, però hauria augmentat el percentatge de turistes nacionals. El problema està que si el client vol una casa amb un mes i mig d’antelació es troba que moltes estan ocupades. El client nacional et serveix per omplir les baixes d’última hora o els buits que puguis tenir.

Però el client nacional ja acostumava a reservar amb poc temps?

No, abans no era així. El turista nacional també acostumava a reservar amb mesos d’antelació, però amb la crisi s’ha vist forçat a esperar a les ofertes d’última hora i arriscar-se a perdre el destí que desitjava. Nosaltres no som un destí de primer ordre, però sí que acostumem a treballar amb bastant de previsió.

Els turistes ja vénen amb una planificació en ment del que volen fer?

Normalment ja vénen amb una planificació prevista centrada en visitar Barcelona i anar a la platja, però també els proposem veure algun celler o fer alguna activitat al Penedès. Ells saben on van, és a dir, que som una terra vitivinícola referent en el vi i el cava, amb una cultura i patrimoni singulars, però, sobretot, per la seva ubicació. Quan marxen s’enduen el factor sorpresa, perquè no esperaven trobar-se la nostra oferta.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

21

ENTREVISTA Per quines activitats opten?

Per exemple, depenent del moment, els proposo anar a la Festa Major de Vilafranca o la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní. En el cas dels cellers, els deixo escollir entre els tres grans, però també els recomano els mitjans i petits, on gaudiran d’una atenció més directa i personalitzada de la família.

El que ara s’està posant més de moda són les activitats entorn el vi i el cava com caminades, visites guiades, amb Jeeps, cicloturisme, pícnics al bell mig de les vinyes...

Tot això està en ebullició i li falta consolidar-se.

El Penedès és terra de paisatge.

Creu que s’aprofita bé aquest tret distintiu?

Quan parlem d’enoturisme cal diferenciar entre marca i territori.

Com a marca, hem d’anar acompanyats de Barcelona perquè hem d’aprofitar-ne el potencial per vendre que, a part de Gaudí i el Barça, hi ha castellers, el romànic, l’enoturisme i moltes coses més.

Si ens dediquem a vendre enoturisme Penedès hem de ser nosaltres qui l’hem de batallar. Quan parlem d’internacionalització, hem d’anar amb Barcelona, però si ens adrecem a mercats d’interior o propers venem Catalunya, país de vins, denominacions d’origen, el Penedès...

I es té clara aquesta idea?

Sí, tot i que hi hagi hagut alguna discrepància, s’han solucionat. El que no podem fer és diluir-nos dins la marca Barcelona, però hem de buscar-hi l’encaix i crec que ja l’hem trobat perquè Barcelona, la Generalitat i la Diputació han acceptat la proposta de l’enoturisme com un complement de primeríssim ordre de la marca Barcelona.

Foto: Fèlix Miró

Per segon any consecutiu, la Ruta del Vi i el Cava del Penedès va ser el 2012 la més visitada d’Espanya amb més de 435.000 enoturistes, un 9% més que l’any anterior. Heu notat aquest increment en les reserves?

Quan es mencionen grans xifres de l’enoturisme a la comarca cal separar els enoturistes dels enovisitants perquè molts d’ells no pernocten. La majoria que computen són persones que visiten un dels tres grans cellers i caves i marxen de seguida. Pensa que en moltes ocasions aquestes visites formen part de circuits d’un creuer o viatges amb Barcelona com a ciutat central. Per tant tenen molt poques hores per veure el Penedès.

Llavors, què li manca al Penedès per arribar a ser un gran destí enoturístic?

Quan sortim de temporada alta i ens adrecem al turista nacional llavors aquí comença a agafar més importància el nom de Pe-

nedès i l’enoturisme. En relació a l’enoturisme, tothom hi estem apostant i ens n’estem beneficiant. Veiem que en esdeveniments puntuals com són el Vijazz, la Fira del Gall o les Fires de Maig acostuma a venir molt turisme nacional, però crec que hem de fer un pas més.

“COM A MARCA A VENDRE A L’EXTERIOR, EL PENEDÈS HA D’ANAR ACOMPANYAT DE LA MARCA BARCELONA I APROFITAR-NE EL POTENCIAL” En quin sentit?

Crec que hauria de ser l’ens que fos la referència en enoturisme, però no està prou dotat econòmicament per oferir l’oferta. Se l’hauria de donar més suport i hauria de tenir més implicació del sector privat, que, fins i tot, hauria de liderar aquest tipus de propostes com l’enoturisme. El sector privat hauria d’estar molt més present dins del Consorci, però com que a les empreses grans ja els va bé, no passa res. Al Penedès hi ha molts lideratges i institucions, i cadascú fa coses pel seu sector, però molts d’ells estan al Consorci perquè hi han de ser, i trobo que està bé, però no per liderar-lo.

L’individualisme s’ha agrupat, però falta un lideratge del sector privat perquè l’enoturisme creix.

“L’OBJECTIU ÉS QUE EL WEB ES CONVERTEIXI EN UNA CENTRAL DE RESERVES ON EL TURISTA PUGUI RESERVAR I PAGAR L’ESTADA DIRECTAMENT” És un tema transversal perquè tothom en traiem profit, des del mateix sector del vi i el cava fins els comerços, restaurants i allotjaments. Hem de creure més en l’enoturisme.

Recentment heu estrenat una proposta innovadora al web.

Com va sorgir la idea?

El web és un primer pas d’un pro-

jecte a mig termini que seria una central de reserves. Encara ens falta avançar en aquest sentit. El web que hem presentat fins ara és una eina que unifica els calendaris de les prop de 40 masies del Penedès associades. L’usuari pot escollir els dies de l’estada i el nombre de persones i, automàticament, li apareix les masies disponibles amb la informació relacionada.

Qui fa la reserva és la casa, directament, però el web serveix per fer un filtre i estalviar temps i feina, tant als turistes com als propietaris de les masies. El següent pas serà integrar aquest calendari amb el de l’Associació de Comarques d’Interior de Turisme Rural.

A mig termini, l’objectiu és que el turista pugui reservar i pagar des del web mateix, però per fer-ho possible necessitem un sistema de pagament online fiable. Per actuar com a central de reserves necessitem ser més masies associades i més productes per comercialitzar. Actualment som 42 cases a l’Associació i per anar bé amb aquest projecte hauríem de ser-ne un centenar, aglutinant masies del Garraf i les de la part sud de l’Anoia.

La competència de pàgines web com Toprural o Booking us ha pressionat per impulsar el web?

No. El que passa és que molts de nosaltres ens trobem que els clients ens pregunten quines masies estan lliures i fins ara no podíem dir res. La intenció és no deixar escapar aquests clients. Si jo ho tinc ple, puc beneficiar un company derivant-li el client.

Quins projectes teniu fixats per al 2014?

En tenim diversos. Un d’ells és aconseguir més pes dins del Consorci i entrar dins el club enoturismePenedès com a associació.

Un altre és ampliar l’oferta i oferir un producte propi, a més de l’allotjament. Es tracta d’incloure el cicloturisme i oferir itineraris pel paisatge penedesenc que podríem vendre com a Associació.

La idea és fer-ho amb bicicleta elèctrica perquè al Penedès no hi ha grans muntanyes, però sí desnivells. Pensant amb el nostre client, que és principalment la família, seria la millor opció.

Però primer hem de millorar el web i posicionar-la bé a Internet.

També heu decidit donar més visibilitat als productes Km0. És una demanda dels associats o un nínxol de mercat?

Creiem en els productes de proximitat i Km0 i si hi ha cases que els poden oferir, benvingut el web perquè els puguem donar visibilitat. Però també és per aprofitar una subvenció que la Generalitat aportava en base a aquest tipus d’oferta.

22

Penedès Econòmic

Setembre 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EN EL CAMÍ CAP A UNA DEMOCRÀCIA EFICIENT

N

ota prèvia: Aquests articles van ser publicats en diferents mitjans, en especial en el periòdic econòmic Expansión, durant la dècada dels 90, en la qual la societat no va saber utilitzar les convulsions d’aquella època per millorar l’eficiència del nostre sistema democràtic. Els actuals errors de gestió pública probablement tinguin a veure amb anteriors errors d’elecció.

Per aquest motiu, tal com vam comentar en l’article sobre la transcendental obra ”Transforma España”, un poble que és incapaç de seleccionar, controlar i corregir els seus dirigents públics no mereix queixar-se dels resultats negatius de la seva gestió.

1. L’ESTAT COM A GESTOR EFICIENT Sempre he mantingut una idea molt simplificada sobre el funcionament de les Hisendes als països democràticament desenvolupats.

En aquests països, els ciutadans tenen dos salaris: un salari que li resta després de pagar impostos i un salari en espècie, en el finançament de la qual participa tota la població.

Aquest salari en espècie està compost pel conjunt de serveis que la totalitat de ciutadans rep de l’estat: educació, justícia, sanitat, seguretat ciutadana i defensa, infraestructura i transports...

El finançament d’aquest salari en espècie es fa a través d’un esforç solidari, però discriminatori, el de l’aportació de renda pels contribuents, i la distribució de la riquesa es materialitza en una prestació de serveis socials, bàsicament igualitària, a tots els ciutadans.

El procés comença amb una percepció d’ingressos dels ciutadans i després d’una gestió de mediació, finalitza en la realització d’un conjunt de funcions d’utilitat general.

En conseqüència, el principi distributiu té una finalitat social que conforma i legitima les diferents actuacions. L’obligació dels subjectes passius de la tributació, dóna pas a l’obligació dels administradors de recursos i finalment a la dels encarregats de la gestió

tècnica dels serveis públics.

Les societats democràtiques són rigorosament exigents que aquest procés es realitzi amb la màxima eficàcia en tots els trams, conscients d’evitar que en la intermediació es perdi el menor nombre de recursos i que aquests s’apliquin correctament.

Són objectius de les Hisendes de les societats modernes, el fet d’aconseguir reduir els costos de la gestió pública, la qual cosa incrementa el nombre de recursos disponibles per atendre les necessitats socials i l’aplicació de quantes tècniques de gestió que millorin les prestacions publiques.

En conseqüència, hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la mateixa responsabilitat.

L’etapa primera, la contribució social, acostuma a ser discriminatòria, aportant més recursos els que obtenen més ingressos. En aquesta etapa s’està reconsiderant la pressió fiscal, perquè aquesta no és neutra, ja que té una immediata incidència en l’expansió de l’estructura productiva i en la preparació de la població i la seva assumpció de funcions complexes.

Perquè pot arribar un moment en què els ciutadans se sentin desmotivats pel descompte fiscal que

LA CONTRIBUCIÓ SOCIAL, ACOSTUMA A SER DISCRIMINATÒRIA, APORTANT MÉS RECURSOS ELS QUE OBTENEN MÉS INGRESSOS

sofreixen en les seves retribucions i redueixin la contribució del seu treball i la seva intel·ligència a la marxa del país, la qual cosa propiciaria l’empobriment general.

Per aquest motiu en la passada dècada s’ha vingut aplicant reformes impositives amb l’objecte d’establir un nou equilibri fiscal més positiu per al progrés i la competitivitat del país.

En la segona etapa, és fonamental que l’estat racionalitzi els seus costos d’administració com qualsevol empresa de prestació de serveis, de manera que un increment de la recaptació reverteixi en una millora del salari en espècie.

Un tema que ha trobat solució en les societats democràtiques avançades és el control de la utilització de recursos per la classe política dirigent. És lògic que els responsable polítics, una cop instal·lats, sentin la preocupació d’aconseguir la permanència de la seva opció política. Una manera d’ampliar el nombre de votants és el d’utilitzar políticament els recursos durant el seu mandat amb l’objecte d’assegurar-se la seva reelecció.

S’inicia llavors un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en funció, no de l’interès general del país, sinó de l’opció política que el dirigeix,

donant lloc a un increment de la penetració i control social i informatiu progressiu i a la creació de grans borses de beneficiaris polítics.

En aquestes circumstàncies, l’increment de la pressió fiscal de la primera fase quedarà anul·lat en la segona, sense que mai vegin els ciutadans recompensa per al seu esforç fiscal.

En les societats desenvolupades és molt difícil que els ciutadans admetin una reducció important d’ingressos per veure’ls evaporats en una funció tan insolidària. De manera que qualsevol desviament de recursos públics per a interessos partidistes, suposa a l’actor la fi de la seva carrera política.

El nivell educatiu i la maduresa democràtica de la societat és bàsic en el canvi de comportament de la classe política.

També és important la tercera fase, perquè és la que determina la qualitat dels serveis públics que componen el salari en espècie.

Com en una empresa amb una administració competent, l’estat té l’obligació d’aconseguir una professionalització de la funció publica, de manera que a través de procediments d’incentivament i reconeixement objectiu de mèrits, es trobin els funcionaris millors en els llocs de major responsabilitat. També és important que l’estat utilitzi les tècniques de gestió necessàries perquè millorin les prestacions socials i se’n redueixi el cost. Serien pràctiques contràries, per exemple, les adjudicacions polititzades d’obres i serveis en favor d’ofertes publiques o privades, inferiors en preu o qualitat a les seves alternatives, ja que redundaria en un encariment o en un deteriorament de les retribucions socials dels ciutadans i la politització de la funció publica en benefici de funcionaris afins. En ambdós casos es produiria, igualment, un frau a la societat.

En conseqüència, l’estat ha acabat funcionant com una empresa de prestació de serveis públics, i l’examen de la seva competitivitat vindrà definit per la relació entre el cost i el salari en espècie que proporciona als seus ciutadans.

Setembre 2013

Penedès Econòmic

23

24

Penedès Econòmic

Setembre 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

DESPIDE AL DEPARTAMENTO DE VENTAS DE YO S.A.

S

i has trabajado en el área técnica de una empresa, es muy probable que en algún momento alguien del departamento comercial te haya dicho algo como “Aquí los que damos de comer a la empresa somos nosotros, los que vendemos”. Si además, todo eso de salir a vender es algo que te parece antipático y extraño, entonces lo mejor era callarte.

Pues bien, aunque lo anterior tiene un poco de caricatura, hay algo de cierto en lo que dicen.

Si no vendes, no comes. El problema es que no sólo no nos han enseñado a vender sino que, encima hemos acabado aceptando que para vender hay que estar hecho de una pasta especial .

Creo que los buenos comerciales son una joya para las empresas.

De hecho creo que los grandes vendedores tienen todas las cualidades de una Marca Personal fuerte (credibilidad, contactos, sintonía…). Cuando paso un rato charlando con genios de las ventas como Celestino Martínez aprendo más que leyendo una docena de libros sobre el tema.

Desde el punto de vista del modelo que estoy planteando este año, creo que es fundamental dedicar un esfuerzo importante a vender. No me refiero a estar visible en Redes Sociales o a conseguir una gran puntuación en Klout. Estoy hablando de vender de verdad, de tener algo que merezca la pena y salir a la calle a buscar clientes. No “amigos”, fans ni followers, me refiero a clientes que te permitan pagar facturas.

Lo malo es que, aunque se habla mucho de aprender a “venderse”, parece que nadie se ha tomado la molestia de aplicar a los profesionales las lecciones aprendidas en la empresa. Déjame que te ponga algunos ejemplos.

No me dan trabajo Una de las frases más repetidas ahora que hay tanto paro es esa de que no me dan trabajo. ¿Pero cómo te van a dar trabajo? El trabajo no te lo dan, el trabajo lo ofreces, lo negocias y lo ven-

Entonces ¿Porqué te empeñas en hablar con quién hace de barrera? ¿No sería mejor llegar a quienes realmente deciden? ¿Cómo vas a convencer a un headhunter de que necesitan algo de lo que no tiene ni idea?

Es como ir al de contabilidad a venderle una máquina troqueladora. ¿No sería mejor contárselo a un responsable de departamento o a un empresario al que puedas conocer (o llamar su atención) en un evento, en LinkedIn o viéndote dar una conferencia sobre el tema? No aprendas a hacer entrevistas de trabajo, mejor sáltatelas.

des. Un buen comercial no dice “es que no me compran”, lo que hace es descubrir qué puede ofrecer y salir a venderlo.

En realidad un autónomo y un parado no son muy diferentes, incluso hay momentos en los que ambos están sin “clientes”, pero el autónomo está dándole vueltas al coco todo el día para descubrir lo que puede ofrecer y salir a venderlo porque le va la vida en ello. Creo que la diferencia es la mentalidad comercial.

He enviado miles de Currículos y no me responden No voy a repetir eso de que el Currículo está muerto, pero lo que está claro es que, en este momento es lo más parecido a poner propaganda en los parabrisas de los coches. Aunque te hayas pateado toda la ciudad lo más probable es que todos acaben en la basura. Es tan absurdo utilizar el Currículo como echar propaganda en los buzones.

Quizás te haga sentir que estás haciendo algo (hasta puede que hagas un curso para hacer Currículos), pero lo cierto es que como estrategia de visibilidad es pésima. Y lo peor de todo es que si alguien te contacta gracias a

uno de esos folletos de venta personal ¿Crees que te va a valorar como mereces? Apple no entrega fotocopias a la salida del metro.

UN AUTÓNOMO Y UN PARADO NO SON MUY DIFERENTES, INCLUSO HAY MOMENTOS EN LOS QUE AMBOS ESTÁN SIN “CLIENTES”

Hay pocas ofertas en las páginas salmón y en Infojobs ¿Desde cuando un comercial espera a que un cliente haga público lo que necesita comprar?

Salvo si trabajas para la administración pública, si quieres vender algo tienes que estar en contacto con tu mercado. Y si no necesitan nada, pues tratas de ponerles cachondos con lo que puedes ofrecerles tu. En muchos casos el problema no es que no sepas venderte sino, como digo muchas veces, que no tengas nada que vender o que lo de otros sea mejor. En ese caso, lamentarse sirve de poco, lo mejor que puedes hacer es actualizar tu “producto” y/o encontrar nuevos mercados (que no se anunciarán en los periódicos).

No me llaman para hacer entrevistas Una de las cosas que tengo claras del mundo de las ventas es que hay que tratar de llegar a quién tiene capacidad de tomar decisiones y evitar intermediarios.

Las preguntas las hago yo La otra cosa que sé del mundo comercial es que para saber lo que necesita alguien, lo mejor es preguntar. Pero si una entrevista de trabajo es una reunión comercial entre YO S.A. y un potencial cliente, ¿No es absurdo que las preguntas las haga el “comprador”? ¿Cómo vas a vender tu trabajo si no sabes casi nada de tu cliente? Primero debes saber lo que pueden necesitar aquellos con los que te gustaría trabajar y eso se consigue haciendo preguntas pero no en un proceso de selección sino en un entorno más “amigable” y en el que estés en mejor posición. ¿Una conferencia? ¿Una presentación de un libro? ¿Un amigo de un amigo? ¿Un contacto en LinkedIn? Estas son sólo algunas ideas sobre lo mal que sabemos vender nuestro trabajo lo que nos obliga a acabar “vendiéndonos” a nosotros. En este nuevo panorama, los neoprofesionales como yo los denomino, más vale que cambiemos la forma de pensar y entendamos que vender no sólo no es algo malo sino que, como profesional YO S.A., el comercial es uno de tus departamentos más importantes.

Después de todo esto quizás digas que “no tienes mentalidad comercial” que es muy parecido a aquello de “es que yo soy así”.

Si piensas de ese modo, ya sabes donde empezar a cambiar… en tu cabeza.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

25

EMPRESA

Ceràmiques del Foix deslocalitzarà la factoria dels Monjos a Castelló El tancament de l’empresa pot representar un impacte directe negatiu sobre el PIB de la comarca d’uns 2,5 milions d’euros OLGA AIBAR L’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que va presentar el 20 de setembre el grup Roca Sanitario, propietari de Ceràmiques del Foix, a la Generalitat suposarà un cop fort per l’economia de la comarca.

En concret, pot arribar a representar un impacte directe negatiu sobre el PIB de 2’5 milions d’euros, sense comptar amb els efectes indirectes que generaria a altres empreses subsidiàries de la comarca. També suposarà un fort impacte en l’ocupació del Penedès, ja que les 125 persones que veuen ara perillar els seus llocs de treball, el 76,6% de la plantilla, són majoritàriament de l’Alt i el Baix Penedès. Ara s’ha

obert un període de consultes d’un mes, fins al 19 d’octubre, durant el qual es negociarà amb els representants dels treballadors la xifra definitiva.

Els acomiadaments es produiran a les àrees de producció i logística, mentre que es mantindran les àrees d’administració, comercial, màrqueting i direcció.

La direcció justifica la mesura de deslocalitzar l’empresa a Castelló per “la caiguda de la demanda, que s’ha desplomat un 52% els darrers 7 anys”. D’aquesta manera, la producció es concentrarà a la planta de Belcaire, que té unes instal·lacions més modernes i competitives prop del clúster de proveïdors de ceràmica.

L’empresa ha assegurat que el cesament de l’activitat de la planta es produeix per “donar viabilitat

a la producció a Espanya” i que les mesures d’ajustaments realitzades “no han estat suficients per aturar el deteriorament de la competitivitat, augmentar les vendes i reduir el ritme d’acumulació d’estoc”. La divisió de ceràmica plana del grup Roca opera a 50 països de quatre continents, sota les marques Roca, Incepa, Laufen i USCT i té quatre plantes de producció pròpies ubicades a Santa Margarida i els Monjos, Belcaire i a Sao Mateus do Sul i Campo Largo (Brasil).

Per la seva part, UGT considera que, amb el tancament de la producció a Santa Margarida i els Monjos, “es desmantella la indústria de la ceràmica plana a casa nostra, i es deixa sense feina més d’un centenar de famílies”.

El dilluns 23 de setembre, el co-

 Planta de Ceràmiques del Foix als Monjos

mitè d’empresa es va reunir als Monjos amb els alcaldes dels municipis afectats per l’ERO. Els alcaldes van mostrar la seva disposició a ajudar a les famílies

en allò que estigui a les seves mans.

Dos dies després, també es va reunir amb els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya.

26

Penedès Econòmic

Setembre 2013

OPINIÓ

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

UN GRUP BEN AVINGUT

P

ermeteu-me en aquesta ocasió, com és habitual en aquest espai, no faci un comentari a partir d’un conte, text o faula sinó que ho faci a partir d’una experiència real viscuda molt recentment en primera persona.

Amb més d’un any d’antelació l´Ascen va tenir la idea de preparar una sorpresa al seu espòs Joan amb motiu del seu 50è aniversari.

Resulta que en Joan, juntament amb l´Helena, són socis i regenten un hotel al Marroc. El Kanz Errenal, situat al peu del desert d´Erg Chebbi.

La idea de l´Ascen consistia a omplir l’hotel de famílies properes i amics del matrimoni, per tal de passar-hi plegats uns dies de vacances. Era un secret maquinat per l´Ascen que aviat va tenir la complicitat de l´Helena en l’organització, i de tots els afortunats que vàrem integrar el grup. Ben aviat i d´una manera natural, es va sumar a les organitzadores l´Arcadi, parella de l´Helena. Professor vocacional i gran coneixedor del país del nostre destí. Ell va ser figura clau amb les seves aportacions coneixedores i entenedores de les seves explicacions.

El viatge en sí, interessant, bonic, diferent, exòtic i fins i tot sorprenent. Vàrem veure i viure un seguit de visites i activitats que van fer que les hores volessin.

Ara bé, el més destacable va ser el bon ambient del grup. Un grup de 39 persones dels 8 als 52 anys que entre nosaltres alguns ja es coneixien molt i entre altres, poc.

Haurà estat la màgia del desert?

En part potser sí, però és que tot estava destinat a l’èxit, ho teníem tot de cara: vacances, un clima distès, l´objectiu de passar-s’ho bé, el marc d´un atractiu hotel...

Però permeteu-me tornar a destacar aquest clima, aquest ambient d’amistat, “bon rotllo” i companyerisme. Tots parlàvem entre nosaltres. L´edat o condició no era obstacle per fomentar la relació interpersonal entre nosaltres. Un grup ben avingut. He pogut contrastar-ho amb altres components, i tots coincidim i ho hem destacat a la tornada com el millor del viatge.

A la mitja hora d’haver arribat a casa, la Carme va enviar un WhatsApp al grup dient: “Jo, ja us trobo a faltar”. La Nati deia:

“Quin luxe de gent”. L´Odina proposava: “a quina hora quedem per fer un te?” I el Joan deia: “Han estat uns dies inoblidables.

Tinc molta sort de tenir els amics

NO HI HA VENT FAVORABLE PER AL QUE NO SAP ON VA que tinc”. Crec que són comentaris prou explícits per il·lustrar l’ambient viscut aquells dies.

Quines idees i conceptes en podem extreure i traspassar d’aquesta experiència personal

tan enriquidora a l’àmbit laboral de les nostres empreses?

La línia entre el món personal i el laboral no és pas tan gruixuda.

La cada vegada més necessària implicació amb la nostra feina fa difícil separar-la del nostre entorn social. La nostra manera de ser i de fer no canvien tant en un cercle personal o social, amb el laboral. Treballant transmetem en el nostre entorn (companys, clients i proveïdors) les nostres actituds i valors personals.

En primer lloc tinguem clar que l’èxit, en qualsevol tasca o projecte a nivell empresarial, està en la preparació... Una simple reunió de feina... De ben segur hem tingut ocasió d’assistir-hi merament com a oients o havent-la preparat

prèviament. Quina resulta més profitosa? Més positiva? En quina situació podem aportar quelcom per al benefici de l’empresa, és a dir, per a nosaltres mateixos?

En segon lloc, cal tenir i transmetre als nostres col·laboradors una sèrie d’objectius clars, concrets i, mesurables. Els objectius, ben entesos, fan equip. És la font de la motivació. Hi és que ja ho deia el gran Sèneca: “No hi ha vent favorable per al que no sap on va”.

En tercer lloc, cal cultivar una actitud mental positiva en el nostre entorn laboral i transmetre la idea que un bon ambient de treball, depèn de cadascun de nosaltres.

Finalment, crec que a molts de nosaltres aquesta crisi ens està ensenyant que hi ha quelcom més important que els valors purament materials. L’actitud de les persones i els valors humans que transmeten resulten avui, ser aspectes importants. Tots estem més sensibilitzats. A tots, d’alguna manera, ens ha tocat més o menys de prop.

Hem d’aprendre a viure d’una altra manera... i és que realment fa pensar el fet d’ajudar, riure, estimar, somiar, els amics... són las millors coses de la vida... i són gratuïtes! Molts dels berbers i components de tribus nòmades que vàrem veure, transmetien molta felicitat amb ben poc, i que el rècord d’aquesta experiència tan enriquidora, perdurarà entre nosaltres, per sempre.

Gràcies Ascen, Helena, Arcadi, Joan i 35 més, ja que cadascú de nosaltres vàrem posar aquell granet de sorra... en aquell desert.

Setembre 2013

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

Setembre 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

CULTURA I EMPRESA, MÉS A PROP

E

s farà d’esperar la nova llei del Mecenatge. Sembla que el govern espanyol no està per la labor perquè en el text -no podria ser d’una altra manera- es proposa l’aplicació de majors estímuls al patrocini cultural a partir de deduccions fiscals que podrien obtenir les entitats o els ciutadans benefactors.

Tot i que els percentatges de deducció que es preveuen tampoc són res de l’altre món, l’autoritat tributària tem que això suposi una davallada en la recaptació d’impostos. I això sí que no és toca. Parlem dels mateixos àrbitres de la fiscalitat que van condemnar les activitats culturals amb un tipus impositiu que ha resultat funest, i ells ho saben.

La realització en les arts escèniques i les arts plàstiques, també en la indústria editorial i altres, ha decaigut d’una manera abracadabrant. S’intueix que el balanç recaptatori ha estat negatiu per a la hisenda pública perquè en el darrer exercici la davallada de la facturació va fer decréixer l’aportació tributària dels sectors culturals. I els manaies del Ministeri ho saben, però no fan marxa enrere.

L’IVA cultural -terme gens encertat- és una niciesa i amb indolència està posant una munió d’epitafis a la producció artística.

La indústria cultural batega en estat paracmàstic. No s’hi ha guanyat res d’irrogar-li aquest càstig;

 Obra Cursa ciclista de l’artista Artur Duch

ans al contrari, s’ha malmès la capacitat recaptatòria provinent d’un sector que, fiscalment i amb no tanta toixarrudesa, s’hauria pogut esmunyir i afavorir el seu desenvolupament ensems.

Des del punt de vista econòmic les activitats culturals conformen un sistema excepcional. Pocs sectors de l’economia poden resultar tan contributius, generar llocs de treball, afavorir la creativitat i, alhora, nodrir de coneixements i emocions als ciutadans.

I així estem. El govern dels estults colpeja l’activitat cultural amb més impostos i, a més, barra el pas al mecenatge, que podria ser un factor dinamitzador i amb el qual es podria pal·liar una situació en què el mateix sector públic està retirant les subvencions i defuig qualsevol acaronament a

la producció artística i a la gestió del patrimoni cultural.

El diàleg entre els móns de la cultura i l’empresa es fa necessari. Més que la responsabilitat social -se’n parla més que no pas s’exerceix i estem tips d’escoltar els mateixos models i paradigmes- cal un compromís per part d’empresaris i directius per tal de preservar el patrimoni artístic i participar en la promoció de l’activitat cultural.

Més enllà d’una qüestió filantròpica, hem d’entendre que els esdeveniments i, en general, l’efervescència cultural generen acceleracions econòmiques que s’escampen favorablement arreu; fins al punt que la cultura esdevé un dinamitzador del turisme, del comerç i de tota mena de serveis, com també de la construcció i, és

clar, de l’activitat industrial.

Des de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG) es treballa en la iniciativa “Llotja”. La polisèmia del terme ens apropa a un escenari de contacte i intercanvi, d’una banda, i a l’espai que ocupa l’espectador en relació amb una producció artística, d’una altra.

Amb la “Llotja”, l’ADEG procura atreure l’interès dels públics d’empresa vers els espais creatius i el patrimoni cultural.

Com a primera experiència, l’ADEG treballa conjuntament amb l’Organisme Autònom del Patrimoni Víctor Balaguer, que gestiona, entre d’altres, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i la Casa Papiol, a Vilanova i la Geltrú. Fruit d’aquest aliança i amb la col·laboració de la Fundació

Banc Sabadell, ara fa un any, es va realitzar la mostra temporal Del Realisme al Noucentisme, a la Col·lecció BS, una exposició que va aplegar obres de pintors catalans tan destacats com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià Fortuny, Anglada Camarasa i Joaquim Mir. De la mateixa manera, l’ADEG treballa al costat d’altres institucions culturals del Penedès per tal de donar suport a l’activitat.

Ben aviat es donaran a conèixer noves iniciatives en la línia de cooperació público-privada. També és un fet conegut la implicació de l’organització empresarial en el cas d’esdeveniments de major volada que s’emplacen al territori, com és el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, a Sitges, amb l’organització del qual s’ha signat un acord de col·laboració.

En la mateixa línia i amb el propòsit de donar suport als creadors locals, l’ADEG acaba d’estrenar Galeria.cat, una botiga virtual que combina l’exposició i la comercialització d’obres pictòriques, escultures i ceràmiques, realitzades per artistes del Penedès. El sitgetà Artur Duch ha obert la galeria internètica i serà l’artista convidat fins a mitjans del proper novembre, quan s’inaugurarà la mostra de ceràmica de la vendrellenca Roser Oter.

Us suggereixo una visita a www. galeria.cat

Penedès Econòmic

Setembre 2013

29

EMPRESA

Les despeses de producció suposen ja el 93% de la renda agrària dels pagesos Els pinsos representen el 52% de les despeses totals a les explotacions ramaderes i els fertilitzants la segona, seguit dels carburants OLGA AIBAR Les despeses de producció suposen ja el 93% de la renda agrària total, segons es desprèn de l’estudi realitzat pel Departament d’Economia Agrària de JARC-COAG, realitzat en base a les dades de consums intermitjos publicats pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en la seva segona estimació de macromagnituds agràries 2012.

Els consums intermitjos, que engloben el conjunt de despeses necessàries per realitzar l’activitat agrícola i ramadera, van arribar el 2012 als 21.247,8 milions d’euros, en termes corrents, cosa que suposa una nova pujada del 6,4%, després d’un 2011 en què ja es va produir un notable increment, del 10,1%. Als darrers 5 anys, les despeses de producció s’han incrementat un 13,4%, mentre

LA DESPESA EN FERTILITZANTS S’HA INCREMENTAT UN 9% RESPECTE A L’ANY 2011 que la renda agrària ha caigut un 1,3%. Aquesta evolució contrària ha provocat que la importància de les despeses de producció sobre la Renda Agrària hagi augmentat considerablement, situant-se en valors màxims històrics superiors al 93,5%.

L’augment dels preus de l’energia, els fertilitzants i els pinsos ha contribuït de forma decisiva a l’augment global.

En el cas dels fertilitzants, és un dels capítols de despesa que més s’ha incrementat, un 9% respecte a l’any 2011. Aquests representen el 8,6% de la despesa en consums intermitjos, situant-se l’any 2012 en 1.759 milions d’euros, que suposen un increment del 16% respecte a la mitja dels darrers cinc anys. D’altra banda, la quantitat consumida s’ha incrementat respecte a 2011 un 3,8%.

Pinsos: Aquest capítol de la despesa ha tingut un comportament desequilibrat durant els darrers

anys. Va augmentar considerablement els darrers 5 anys i va decréixer el 2009 per tornar a augmentar durant el 2010, 2011 i 2012. La despesa en aquest capítol aquest darrer any va experimentar un augment considerable respecte a l’any anterior, d’un 8%.

Respecte al període 2008-2012 s’ha produït un creixement també destacat, d’un 15,8%. D’altra banda, cal remarcar que aquesta despesa de producció representa ja un 52,2% de les despeses totals a les explotacions ramaderes.

Finalment, el capítol relatiu a energia i lubrificants augmentà un 8,1% respecte el 2011, després del destacat increment del 2011 respecte del 2010, d’un 18%. I la despesa del 2012 fou un 15,7% superior a la del període 20082012. Enfront d’aquesta situació, JARC-COAG està ultimant un document que recull 50 mesures per disminuir l’impacte de l’increment de les despeses a les explotacions, que es trametrà properament al Ministeri d’Agricultura.

Des del sindicat Unió de Pagesos, Josep Marrugat, explicava a Penedès Econòmic que “els productes agraris s’han encarit però els costos d’altres tipus també”. Segons afirma, “en deu anys, la renda agrària ha caigut un 40% aproximadament. Si això es traslladés a la renda d’altres persones, seria inaguantable”.

 % despeses/renda agrària

Marrugat quafica la situació actual de “drama” perquè, “veig difícil, però gairebé inevitable, traslladar els costos als preus de venda dels productes. Si hi ha un encariment significatiu dels aliments, hi haurà una crisi molt forta i tindrem un problema greu”.

Lligats al camp Marrugat explica que “per a persones d’una certa edat, al voltant dels 50 anys, ens trobem que, després de treballar tota la vida al camp, no podem deixar-ho perquè no trobariem feina en un altre sector, hi estem lligats”. Segons assegura-

 Despeses de producció. Evolució 2008-2012

va, “moltes vegades, un peó agrari guanya més que un autònom o un petit empresari”.

Per tot plegat, apuntava que “caldrà reprogramar molts costos i, a partir d’ara, veurem canvis inevitables que abans crèiem impossibles, com tornar a collir a mà per tal d’estalviar gasoil, perquè els costos energètics i d’amortizació de maquinària són molt elevats”.

Marrugat anava més enllà i assegurava va que: “si a nivell sociològic, hem patit un retrocés d’uns 40 anys, també el notarem al camp per a poder subsistir”.

El preu del gasoil professional

està al voltant d’un euro el litre, aproximadament, un preu que, tot i ser bonificat, “s’ha incrementat un 30% en cinc anys”, segons Marrugat, fet que “fa que els pagesos ho tinguem sempre molt present a l’hora de realitzar les feines del camp”.

Marrugat va instal·lar-se a la seva explotació agrícola de la Granada l’any 1990, i cada any, ha vist com les dificultats per tirar-la endavant es multiplicaven: “ara la gent no viu de la pròpia feina, sinó que depèn d’un altre sou i de l’ajuda i el treball que fan les persones jubilades i altre membres de la família”.

30

Penedès Econòmic

Setembre 2013

OPINIÓ

JORDI SOLÉ TUYÀ Director Executiu de Kreedit

MÉS ENLLÀ DELS ASPECTES PURAMENT ECONÒMIC-FINANCERS

S

atenció a la composició de la cartera de clients de l’empresa i a la solvència que aquests presentin.

El banc és tant o més conscient que l’empresa de la importància que té tenir una cartera de clients sanejada.

i bé és cert que la decisió de concessió de risc de l’entitat financera es basarà principalment en els paràmetres econòmic-financers que presenti l’empresa i de la mesura en què aquests siguin capaços de superar els scorings o ratings, també és cert que no hem de descuidar posar en valor altres aspectes.

En aquest sentit, l’entitat financera valorarà positivament tots aquells aspectes que puguin transmetre confiança en la solvència i viabilitat de l’empresa.

En destacaríem els següents:  Disposar d’una pòlissa d’assegurança de crèdits comercials. Aquest fet suposa l’eliminació d’un dels principals riscos que habitualment assumeixen les empreses: la possibilitat d’impagament per part dels seus clients. No és menor el fet que l’empresa tingui assegurat el cobrament de les seves vendes.

Els percentatges de cobertura més habituals d’aquest tipus de pòlisses són el 80%, 85% ó 90%, en funció de la companyia asseguradora i del país de residència del client. Qualsevol entitat financera valorarà molt positivament que l’empresa tingui contractada una assegurança d’aquest tipus.  Exportar i a quins països ho fa.

En l’actual conjuntura econòmica en què està immersa Europa i, especialment, l’estat espanyol, el fet

 Tenir diversificades les seves fonts d’aprovisionament. La dependència d’un o pocs proveïdors per proveir-se de matèria primera serà vist per l’entitat financera com una debilitat de l’empresa i com un aspecte que, en un moment donat, podria portar l’empresa a una situació de dificultats.

d’exportar significa, generalment, adreçar-se a mercats que probablement ofereixen més oportunitats a l’empresa, bé perquè estan en fase de creixement, bé perquè les seves taxes de morositat són més moderades, etc. No obstant això, cal posar de relleu que per una entitat financera no és el mateix que l’empresa exporti a un país o a un altre, doncs cadascun oferirà diferents avantatges i/o inconvenients, i implicarà un tipus de risc o un altre. No és el mateix exportar a Finlàndia que fer-ho a Guinea Equatorial, per exemple.

L’ENTITAT FINANCERA VALORARÀ POSITIVAMENT TOTS AQUELLS ASPECTES QUE PUGUIN TRANSMETRE CONFIANÇA EN LA SOLVÈNCIA I VIABILITAT DE L’EMPRESA

 Tenir diversificada la cartera

de clients. Tot i que l’exercici de l’activitat empresarial ja implica l’assumpció de tota mena de riscos, és cert que, en la mesura en què l’empresa sigui capaç de minimitzar-los, les entitats financeres ho valoraran positivament.

En aquest sentit, el fet de tenir diversificada la cartera de clients suposa, de per sí, una minimització del risc, atès que s’evita la dependència d’un o pocs clients i la incidència que això podria tenir en la fixació de preus, l’impagament, etc.  La solvència dels seus clients.

L’entitat financera prestarà molta

 Tenir diversificades les seves fonts de finançament bancari.

Darrerament, i a partir de les diferents onades de fusions entre entitats financeres en què s’ha vist immers el sistema financer espanyol, ha guanyat rellevància el fet que l’empresa tingui diversificades les seves fonts de finançament bancari i, a més, que les entitats financeres que tinguin inversió a l’empresa no estiguin en l’òrbita de possibles noves fusions. Això podria portar inestabilitat a l’empresa des del punt de vista financer. És important que siguem capaços de traslladar aquests aspectes a l’entitat financera, preferiblement per escrit i, fins i tot, en els casos en què sigui possible, acreditarlos documentalment.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Setembre 2013

31

EMPRESA

LÍDIA OÑATE

dor li va bé per expandir-se sense fer tantes inversions de capital.

Amb més de 25 anys d’experiència en empreses del món immobiliari i de les finances, el vilafranquí Florenci Gallart va decidir donar un gir a la seva consultoria GC Gallart Consultors fa tres anys, i va apostar pel sector de les franquícies, cada any més en voga.

Des de llavors compagina aquesta activitat amb els altres segments als quals ja es dedicava: finques, negocis i finançament. Un dels seus punt forts és l’assessorament integral que ofereix al client, que en qualsevol moment del seu camí empresarial pot trobar el suport i la informació que requereixi, i els serveis especialitzats en la compra i venda d’empreses de tot tipus.

Quines són les inversions més comunes?

Hi ha de tot i depèn del sector.

Les de serveis estan en auge i poden anar des dels 10.000 euros, en el cas d’agències de viatges, fins als 400.000 euros en algun gimnàs. Però el més habitual són uns 30.000 euros, com poden ser

Quin és el secret perquè la franquícia tingui tant d’èxit en els darrers anys?

La franquícia és una forma més d’expansió de negocis d’èxit, de crear una xarxa. Però n’hi ha altres com fer una agència, un distribuïdor... No tot el que sembla una franquícia ho és. El que passa és que tot es posa en el món de la franquícia. Ara bé, si aquest model té èxit és perquè és un mercat que mou molt. Actualment a Espanya hi ha més de 31.000 franquiciadors i 86.000 franquiciats.

Per al franquiciat és més fàcil muntar el negoci i al franquicia-

“VILAFRANCA NO TÉ PROU DENSITAT DE POBLACIÓ PER GRANS MODELS DE FRANQUÍCIA” els establiments de bellesa i estètica. Si mirem la restauració els preus pugen molt més i és habitual trobar inversions de 200.000 o 300.000 euros.

A la seva consultoria quines quantitats acostuma a tractar?

Entre uns 50.000 i 60.000, però gestionem franquícies de tot tipus i d’arreu de Catalunya amb expansió per tot Espanya.

En el cas d’una empresa que es vulgui expandir a través de fran-

quícies, què recomana?

El primer pas és veure si l’empresa és franquiciable. Després cal analitzar les diferents àrees de l’empresa per evitar que es reprodueixin problemes a les franquícies. Una vegada dissenyada la franquícia cal determinar les previsions financeres, tant per al franquiciador com per al franquiciat. Una de les fases més rellevants és la de l’empaquetament, ja que aquí es documenta tot el saber fer de l’empresa per tal que es pugui transmetre al franquiciat.

A partir d’aquí, es crea l’empresa que farà l’expansió i cercarà els possibles franquiciats i locals.

Què cal tenir en compte abans d’escollir el lloc d’una franquícia?

Quan prepares l’entrada d’una franquícia en un lloc determinat has de mirar que tingui èxit. El franquiciador vol obrir-ne, però també que les botigues tinguin continuïtat, ja que si es tanquen perjudica la imatge de la marca.

S’ha trobat que augmenten els franquiciats majors de 45 anys que han optat per aquest camí per sortir de l’atur?

Sí, hi ha un cert interès creixent perquè són persones amb els fills grans i que tenen capital per invertir. Tot i així, encara no representen una part important. Encara que el perfil de franquiciats és divers, la gent acostumada a tenir

Foto: Fèlix Miró

Florenci Gallart: “La franquícia té èxit perquè és un mercat que mou molt”

 Gallart, a la seva consultoria, situada al centre de Vilafranca

un negoci no vol estar en nòmina.

En canvi, als assalariats, els costa molt fer el pas a empresari. Has de ser d’una raça especial.

La franquícia a Vilafranca i comarca és un negoci emergent?

Depèn. Cada vegada acostumem a veure’n més, però no com en altres llocs com Vilanova i la Geltrú, Vic o Sabadell.

Sovint es critica el preu del lloguer dels locals. Creu que aquest aspecte pot fer enrere una inversió de franquícia aquí?

No crec que sigui el preu. Moltes franquícies no busquen zones cèntriques perquè el model de negoci no els permet pagar 2.000 euros al mes de lloguer. Per això

es busquen carrers B o C, que tinguin bon accés i es trobin dins el barri. Però el principal motiu és que no hi ha prou densitat de població per segons quins models. És un problema de rendibilitat.

Les franquícies es regeixen per una relació estreta entre el franquiciador i franquiciat. S’ha trobat amb problemes que ha hagut de mediar?

No gaire. En algun cas hi ha hagut incompliments de contracte com, per exemple, alguns franquiciats que s’excedeixen en la seva iniciativa i amplien serveis sense permís. Però intentem que hi hagi diàleg i se solucionin les coses. Una franquícia té èxit quan es renova el contracte.

Vilafranca va registrar a l’agost menys franquícies que el 2011 Les franquícies de lleure i cultura i l’equipament de la llar s’han reduït notablement en dos anys A 23 d’agost d’aquest any, la capital de l’Alt Penedès tenia un total de 790 establiments, un 4,08% més que fa dos anys. Aquest increment, però, no s’ha traslladat al nombre de franquícies, que han minvat lleugerament passant de 53 a 50 des de 2011.

Les tipologies que s’han vist més afectades durant aquest temps han estat les relacionades amb el lleure i la cultura i l’equipament de la llar. El primer tipus s’ha vist repercutit per la caiguda de videoclubs i establiments de venda i lloguer de videojocs, que no han

acabat d’encaixar en les preferències dels consumidors. Si bé en un moment donat va proliferar la seva obertura, aquests negocis no han estat capaços de mantenir la seva activitat, passant de 12 a 7 franquícies. Les d’equipament de la llar també han patit una davallada, baixant de 16 a 12, tot i que encara segueixen tenint un pes rellevant en el global d’aquest tipus de model empresarial a Vilafranca.

Al capdavant es troben les franquícies d’equipament de la persona, que han despuntat en els

últims anys i ja representen pràcticament la meitat a la capital penedesenca. La roba, el calçat i complements són els comerços que més interès generen en els consumidors i fruit d’aquesta atracció és l’augment que s’ha produït en els darrers dos anys.

Amb l’arribada de multinacionals com Stradivarius, Kiddy’s class o Desigual, o empreses franquiciades com Marypaz o La tienda de Lolín, que podíem trobar a Barcelona o, més a prop, Vilanova i la Geltrú, aquest tipus de franquícia ha crescut un 50% i ja en podem

 Un dels locals franquiciats de Vista Òptica, a Vilafranca

trobar 21 de diferents.

En el cas dels establiments comercials en general, a més de les botigues d’equipament personal (+7,78%), que ja arriben a 180, l’augment més notable el trobem en establiments de productes no quotidians d’alimentació

(+37,5%), dels quals n’hi ha 33, i els quotidians d’alimentació (+3,67%), que és el més nombrós a Vilafranca amb 226. Per contra, les categories de comerç mixt (-52,3%) i lleure i cultura (-21,84%) són les que més han caigut.

32

Penedès Econòmic

Setembre 2013

VINS&CAVES

La periodista Anna Simon serà coronada Reina del Cava 2013 L’humorista Pep Plaza i els germans Roca seran els altres protagonistes de la XXXII Setmana del Cava

Relleu al capdavant de Pimecava

LÍDIA OÑATE La XXXII Setmana del Cava ja té noms propis. En el marc d’un dels edificis més innovadors de Barcelona, el Disseny HUB, la Confraria del Cava va donar a conèixer els detalls de la nova edició. La periodista i presentadora de televisió, Anna Simon, serà la Reina del Cava 2013, en un acte que se celebrarà el proper 5 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní.

Abans de la coronació es farà el tradicional pregó d’inici de la festa, que enguany anirà a càrrec de l’humorista, Pep Plaza, popular per participar en diferents programes com Polònia o Crackòvia. Durant l’acte també es va presentar el cartell promocional de la 32a edició, realitzat per la dissenyadora Anna Vives, la noia amb síndrome de Down que s’ha fet popular amb la seva original tipografia que han lluït destacats esportistes, entre els quals hi ha els jugadors del FC Barcelona.

Els directors d’El Celler de Can Roca seran Confrares d’Honor Aquesta edició de la Setmana del Cava tindrà un marcat to gastronòmic amb la investidura dels germans Joan, Josep i Jordi Roca, directors d’El Celler de Can Roca, nomenat Millor restaurant del món 2013 per la revista Restaurant. Els germans Roca seran investits Confrares d’Honor en la solemne cerimònia d’Investidura Tardoral que se celebrarà a les Caves Freixenet el

 Pere Guilera i Mercè Rossell

 Anna Simon - Pep Plaza - Germans Roca

proper 21 d’octubre. Al seu costat, s’investiran també diverses personalitats com a Confrares de Mèrit i el 19 d’octubre tindrà lloc la cerimònia d’Investidura dels Joves Confrares.

Programa d’actes de la Setmana del Cava 2013 Altres actes destacats de la XXXII Setmana del Cava són el XXXI Congrés Internacional del Cava, que se celebrarà el 9 d’octubre a la seu de la Confraria del Cava, i la VII Cursa Solidària País del Cava, que es disputarà el diumenge 27 d’octubre. L’any passat van

participar més de 1.500 persones a la cursa i es van recaptar 12.200 euros que, com és habitual, es van destinar a la Marató de TV3. Enguany, el programa recollirà fons per a la investigació de les malalties neurodegeneratives.

A la presentació van assistir-hi nombroses personalitats com el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, el president de la Confraria del Cava de Sant Sadurní, Antoni de la Rosa i Torelló, i la presidenta dels Joves Confrares, Maria Mata, entre altres.

El cavista Pere Guilera ha pres les regnes de la Patronal de Petites i Mitjanes Empreses Elaboradores de Cava, de mans de Mercè Rossell, que havia estat la presidenta durant els darrers dos anys. El propietari de Cava Guilera iniciarà la tercera legislatura de Pimecava, amb l’objectiu de “promocionar i donar a conèixer la grandesa, el prestigi i la qualitat del cava, sobretot gràcies a l’aposta feta per les pimes amb els productes Reserva i Gran Reserva”.

Els principals eixos de la seva presidència seran el prestigi del cava, l’enoturisme, el paisatge i la cooperació entre les empreses del sector, tal com va presentar durant la seva elecció com a nou president, el passat

20 de setembre. Guilera, que va ser elegit per unanimitat, pren el càrrec amb “molta il·lusió i ganes i amb l’important bagatge que han deixat els antecessors al càrrec”, que li permeten “afrontar amb confiança i garanties els reptes que es plantegen davant la situació actual”.

Pere Guilera ha presentat una nova junta, continuïsta però amb noves incorporacions, que compta amb Xavier Nadal com a vicepresident primer, Ramón Canals, com a vicepresident segon, Gabriel Giró com a secretari, Josep Elies com a tresorer i en condició de vocals: Anna Berenguer, Montse Nicolàs, Josep Cardona, Jordi Casanovas, Josep Cusiné, Joan Pagès i Toni Rossell.

Cerimònia de comiat a Dolors Ferrer Sala L’1 d’octubre se celebrarà la missa funeral per la germana del president d’honor de Freixenet

Dolors Ferrer Sala Ha mort cristianament a la seva casa de Sant Sadurní d’Anoia (Freixenet) el dia 27 de juliol de 2013, a l’edat de 92 anys. (D.E.P.). Els seus germans, Pilar, Carmen, Josep, i cunyada, Gloria Noguer; els seus nebots i família tota preguen un record en les seves oracions. La família Ferrer agraeix l’atenció mèdica de la senyora M. Carmen Seral, i a les seves fidels cuidadores Elba Servin, Juanita Quintana, Maria Gómez, Mari Luz Santín, Paqui Gómez, Salvadora Casado i Anita Algaba.

La missa funeral per la seva ànima tindrà lloc el proper 1 d’octubre a les 19.30h. a la parròquia de Santa Maria Reina de Barcelona.

L’1 d’octubre se celebrarà una cerimònia de comiat a Dolors Ferrer Sala, germana del president honorífic del Grup Freixenet, Josep Ferrer Sala. La missa funeral serà a les 19.30h a la parròquia de Santa Maria Reina, ubicada a l’avinguda d’Esplugues, 103, de Barcelona.

Dolors Ferrer Sala va morir el 27 de juliol als 92 anys, a la casa pairal de les Caves Freixenet, a Sant Sadurní. Coneguda com la “tia Lola” era una persona molt estimada per tothom per la seva

bondat i pel seu caràcter senzill, auster i religiós. Dels quatre germans Ferrer Sala (Pilar, Carmen, Lola i Josep), era l’única que no tenia descendents. Des de ben jove va posar-se al capdavant de l’empresa i la família, a causa de la mort prematura dels seus pares, fins que Josep Ferrer va prendre les regnes del negoci. La cerimònia religiosa de comiat va tenir lloc a l’església parroquial de Sant Sadurní el passat 30 de juliol. Després va ser enterrada al panteó familiar.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

33

VINS&CAVES

MasTinell: una experiència única i inoblidable al bell mig del Penedès

Heu somiat mai com seria dormir dins d’una ampolla de cava, en un hotel de cinc estrelles, envoltat de vinyes i al bell mig del Penedès?

L’hotel MasTinell fa realitat els vostres somnis més secrets i els deixa molt per enrere del que us pogueu imaginar. I és que es tracta d’un hotel de cinc estrelles integrat entre vinyes, amb 12 habitacions exclusives: una d’individual, 10 habitacions dobles i superiors i una suite, personalitzades amb tots els detalls més suggerents i atractius. Les 10 habitacions estàndard tenen uns 32 metres quadrats, amb vistes a les vinyes.

un autèntic quilòmetre zero de l’enoturisme penedesenc i personalitza al màxim l’experiència que volen viure els clients per tal que esdevingui inoblidable i que gaudeixin del Penedès amb els cinc sentits.

tura i que ens fa viure l’estranya sensació de ser a l’interior d’una ampolla de cava. L’estructura de la suite n’és l’exemple clar, ja que simula dues grans ampolles de cava que reposen en posició horitzontal.

Serveis complets Totes les habitacions disposen de serveis complets. Entre aquests, destaca l’espai gastronòmic-wine bar En Rima, que ofereix cuina de mercat i de proximitat, amb show-cooking o “cuina a la vista”; sala de tast professional i dues sales per acollir diferents actes, a part d’una sala polivalent amb capacitat per a un màxim de 260 persones i tractaments de Vinoteràpia amb productes 100% naturals.

L’HOTEL OFEREIX UN SERVEI I UN TRACTE PERSONALITZAT PER A LA PREPARACIÓ DE QUALSEVOL TIPUS D’ACTE

Una estada única MasTinell és sinònim de qualitat i comfort. Però el descans també es pot combinar amb un ampli ventall de possibilitats d’oci i de cultura. I és que l’hotel esdevé

Disseny i tradició Un dels trets distintius que caracteritzen l’hotel MasTinell i el diferencien de tota la resta és el seu espectacular i innovador disseny.

Un hotel que s’integra amb la na-

De línies suaus i arrodonides i amb clares referències a Antoni Gaudí, l’edifici és, a més, completament sostenible. Disposa de caldera de biomassa, il·luminació LED, mobiliari i elements de-

OLGA AIBAR

coratius procedents de matèries primeres naturals i certificades pel seu baix impacte ambiental. A més, té ventilació creuada i filtració solar gràcies al disseny de la seva gelosia a les finestres.

logística que requereixi l’acte en qüestió.

L’hotel serveix, a més, menús completament personalitzables i disposa d’una zona enjardinada a l’exterior per als clients.

Especialista en celebracions A MasTinell són especialistes en la gestió i organització de tot tipus d’actes: reunions d’empresa, convencions, presentacions de producte, enllaços i celebracions familiars. Moments únics i irrepetibles que requereixen la màxima professionalitat per obtenir garantia d’èxit.

Segons assegurava Olivia Valderrama, gerent de l’hotel, “volem convertir-nos en el millor aliat dels nostres clients, oferint un servei i un tracte personalitzat per a la preparació i celebració de qualsevol tipus d’acte”.

Totes les sales de reunions disposen de llum natural, d’excel·lents vistes a les vinyes i a la muntanya de Sant Pau, a més a més de totes les facilitats d’accés, tecnologia i

Una ubicació idònia L’hotel MasTinell es troba a la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca km 0,5, a només 45 minuts de Barcelona i a escassos 35 min de l’Aeroport del Prat.

L’experiència d’Olivia Hotels El Cava & Hotel MasTinell forma part del grup Olivia Hotels, juntament amb el nou Olivia Balmes Hotel, un quatre estrelles superior ubicat a l’Eixample de Barcelona i l’Olivia Plaza, un hotel boutique de 4 estrelles situat a la Plaça Catalunya. També forma part del grup l’Hotel Riu Palace Bonanza Platja, un luxós spahotel ubicat davant de la badia de Palma de Mallorca, i l’Hotel Riu Bonanza Park, ubicat a la zona residencial d’Illetes.

34

Penedès Econòmic

Setembre 2013

VINS&CAVES

Torres amplia el seu ventall de productes d’alta gamma A partir d’ara, distribuirà el luxós vodka rus Beluga.

L’aigua noruega Voss ha estat l’última incorporació

El celler Mont Marçal explora els cinc sentits Situat a Castellví de la Marca, ha organitzat un cicle de concerts que mariden música, cava i vinya

REDACCIÓ

Bodegues Torres està expandint la seva gamma de productes. A l’agost va donar a conèixer l’aposta que ha fet pel luxós vodka rus Beluga, que distribuïrà a Espanya per tal d’ampliar la seva cartera de productes internacionals d’alta gamma. A partir d’aquest mes de setembre, les línies Noble Beluga i Beluga Gold Line, l’edició limitada per a gourmets i sibarites, passaran a ser distribuïdes pel celler penedesenc.

Beluga és considerat un dels millors vodkes del món i és elaborat en un dels principals centres de producció d’alcohol de Rússia, la fàbrica Mariinsk, situada al cor de Sibèria. Aquesta destil·leria va ser fundada el 1900 i ha conservat i transmès a cinc generacions diferents la tradició en l’elaboració de vodka convertint Beluga en un

 El vodka Beluga i l’aigua VOSS

producte natural conegut arreu del món com a sinònim de puresa, excel·lència i luxe.

L’última adquisició de Torres ha estat l’aigua noruega Voss, que distribuïrà a Espanya, Xile i la Xina. VOSS s’embotella en una deu situada a una zona de natu-

ra verge al sud de Noruega, on es filtra de forma natural i es protegeix de factors contaminants.

L’aigua es bombeja des d’un pou artesià a 200 metres de profunditat, i s’embotella sense processar.

Aquest fet és el que li dóna el seu sabor característic, net i fresc.

El celler Torelló treu al mercat un cava especial per exportar S’han elaborat 50.000 ampolles del Torelló Brut Reserva Special Edition, adreçades a l’hostaleria

orientar la seva activitat cap a un nou art, el del vi i elcava.

Les “Vetllades amb els 5 sentits” de Mont Marçal s’inicien amb el descobriment del celler, amb un recorregut en què es podrà conèixer la seva història, els racons més insòlits i tots els secrets de l’elaboració dels seus caves i vins.

Després del tast dels millors caves de Mont Marçal, tindrà lloc un concert de jazz en aquest particular escenari, a càrrec del grup “Carla Cruells Jazznova Project”, que posarà el punt i final a una vetllada original, pensada i organitzada per gaudir-hi amb tots els sentits.

Mont Marçal: el convent fet celler

REDACCIÓ

El celler Torelló, de Sant Sadurní, ha presentat un nou cava, el Torelló Brut Reserva Special Edition, que destinarà exclusivament a l’exportació. Aquest és un nou producte del qual s’han elaborat 50.000 ampolles i que té una criança mínima de 24 mesos. Es comercialitzarà al sector hostaler i a botigues especialitzades.

Els germans De la Rosa Torelló, la 24a generació del celler, van presentar el seu nou cava el passat 17 de setembre, al restaurant Dos Cielos, de Sergio i Javier Torres. Per aquest producte s’ha dissenyat una etiqueta especial de format sleever que el vincula a la marca Barcelona.

El seu destí és l’exterior, on el cava català té en aquests moments el 60% del seu mercat,

L’encant d’un entorn envoltat de vinyes, al so d’uns compassos de jazz i uns glopets de cava és la nova proposta del celler penedesenc Mont Marçal, que aquest mes de setembre ha iniciat les “Vetllades amb els 5 sentits”. Es tracta d’unes vetllades multisensorials que busquen reunir la màgia de la música i l’impecable gust, olor i color dels seus millors productes.

Segons ha avançat Mont Marçal, aquesta és una manera de tornar als orígens del celler, que va ser fundat el 1975 per Manuel Sancho que, després de tota una vida dedicada al món de la música, va voler

 Els germans De la Rosa Torelló amb el seu nou cava

amb Alemanya i el Regne Unit al capdavant, i l’únic amb capacitat de créixer enmig d’una fluixa demanda interna que, en els darrers anys, ha repercutit en el sector.

El cava Torelló Brut Reserva Special Edition, a més, ha estat un

dels nous productes que s’han pogut veure durant la darrera Mostra de Vins i Caves de Catalunya, en el marc de les festes de la Mercè, que ha aglutinat professionals del sector i el públic interessat en aquest àmbit.

El celler Mont Marçal es troba a la localitat de Castellví de la Marca, al cor de la comarca del Penedès.

Originària del segle XIV, la masia que alberga el celler es troba a 220 metres sobre el nivell del mar.

A finals del segle XIX va ser modificada per convertir-se en un convent de l’ordre

de les Carmelites Descalces, conservant l’encant de l’estructura original.

La finca disposa de 40 hectàrees de vinyes pròpies, compostes de varietats autòctones diverses i d’altres que s’han adaptat perfectament a les condicions climàtiques i geogràfiques de la zona.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

35

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Productes de proximitat En temps difícils com els que estem vivint, tota iniciativa és bona per intentar estimular el consum. Em refereixo a tots els mercats, iniciatives i segells que es fan per potenciar els productes autòctons, els de la terra, els que estan elaborats per productors de la zona. És més, podríem dir que tot plegat desprèn un aire de romanticisme, és a dir, que gràcies a comprar productes d’aquests contribuim a tenir una economia més justa a nivell social o hi ha qui diu que estem creant un model econòmic alternatiu.

Per definició, segons el departament d’Agricultura, “la venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia els qual són el resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es realitza en favor del consumidor final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària, per part dels productors o agrupacions de productors agraris”.

A simple vista he de confessar que trobo bé que es fomentin i es promoguin aquests tipus de productes, perquè en certa manera si tot el cicle econòmic es desenvolupa en un entorn relativament reduït, segur que indirectament en sortirem beneficiats. Però si anem més enllà i ens parem a pensar ja es veu diferent. Vull dir, que si tots els territoris fessin el mateix que fem aquí amb els productes de proximitat, segur que en aquells llocs es consumirien molt més els productes locals lògicament

i, en conseqüència, deixaríem d’exportar, i per tant, indirectament, en sortiríem perjudicats.

Dit d’una altra manera, quan diem productes de proximitat beneficiem uns però perjudiquem uns altres, uns altres que en molts casos són simples productors de proximitat que tenen l’encert de vendre a l’estranger. A partir d’aquí ja som nosaltres, em refereixo al consumidor final o la societat en general, qui ha de valorar si compensa més un model més aviat autàrquic o un model de caire més global.

Sóc conscient que queda més bé, o que és més políticament correcte, dir que s’aposta més per un model de proximitat que no pas per un d’exportació a nivell mundial, però si es posa de moda aquesta tendència de consumir només els productes de la terra, sí que vendrem molt a la nostra contrada però poc vendrem a més de 100km. a la rodona.

En canvi si ens obrim tots i pensem en una economia global, probablement que les nostres estanteries s’ompliran de productes de fora, però tindrem moltes estanteries per omplir arreu del món, probablement més que les que podríem omplir a la nostra zona d’influència.

En definitiva, està molt bé el fet de vendre productes de proximitat i hi haurà qui ho farà per convicció, no dic que no, però de ben segur que a la majoria de productors els agradaria, amb els seus productes, poder omplir les estanteries de tot el món.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 25 - setembre 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

MARIDATGE DE CAVES RESERVA AMB EMBOTITS SINGULARS El dissabte dia 21 de setembre, Pimecava va participar, per segon any consecutiu, en una de les activitats que organitza la revista Cuina, en el marc de la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. L’activitat que va completar ràpidament totes les places disponibles, va fer descobrir als assistents la qualitat dels caves dels petits elaboradors que hi van participar, així com una selecció d’embotits completament nous, elaborats seguint

SOPAR DE LA VEREMA A VILARNAU

receptes algunes d’elles d’origen medieval, andalusí, o basades en el llibre del Sent Soví i el llibre del Coq. L’activitat va ser dirigida per el cuiner Pep Nogué, els embotits van ser presentats per Jordi Vilarasa i embotits de la Catxaruda, i la presentació de caves va anar a càrrec d’Ignasi Seguí de Pimecava.

El divendres 27 de setembre a les Caves Vilarnau celebraran un sopar de la Verema al celler situat a la Finca Can Petit de Sant Sadurní d’Anoia, en un espai decorat pel dissenyador Toni Miró. L’activitat començarà a partir de les vuit de la tarda amb una passejada per les vinyes, un tast de most i de vi que encara està a la bóta, acompanyats d’una copa de cava i d’un mos per fer l’aperitiu. Seguidament, començarà el sopar i després la festa amb la música en viu

El Cavatast 2013 amplia horaris i activitats per atraure visitants El certamen arriba a la dissetena edició i aposta, de nou, per la qualitat dels productes i la diversificació OLGA AIBAR Els dies 4, 5 i 6 d’octubre se celebrarà la XVII Mostra de Caves i Gastronomia de Sant Sadurní d’Anoia que, un any més, aposta per la qualitat i la projecció de la fira a l’exterior.

Una de les novetats d’enguany és que s’amplien horaris al vespre i no es tancarà els migdies, per tal d’oferir més temps per maridar cava i gastronomia.

El Cavatast 2013 comptarà amb un total de 35 cellers i caves, i 10 empresaris de gastronomia. Els tiquets tindran el mateix preu que l’any passat. També es mantenen els canvis introduïts en les darreres ocasions, en què un producte es pot vincular a més d’un tiquet per tal de poder oferir cava i gastronomia de més qualitat.

Els organitzadors del Cavatast aposten perquè el CIC Fassina faci de “pal de paller” del certamen i, per això, durant els dies de la mostra, obrirà tot el dia per tal d’acollir diverses activitats. Enguany, les persones que comprin tiquets al Cavatast tindran un descompte en el preu de l’entrada.

Altres atractius de la mostra són el Trenet del Cavatast, o la Botiga del Cavatast, on es podrà adquirir tots els caves exposats. També es podrà fer la Ruta Teatralitzada “Un viatge als inicis del cava” i moltes altres activitats.

Durant la presentació de la mostra, el regidor de turisme, Jep Bargalló, va destacar la voluntat que el Cavatast sigui una fira per als consumidors però també una

fira professional. Per això, els elaboradors han programat activitats als propis cellers, fet que suposa una gran oportunitat de negoci per al municipi.

Per la seva banda, la presidenta del Patronat de Turisme i alcaldessa de la vila, Susanna Mérida, va agrair la tasca de totes les

A LA FIRA HI PARTICIPEN 35 CELLERS I 10 ESTABLIMENTS GASTRONÒMICS DEL MUNICIPI regidories de l’Ajuntament que col·laboren en l’organització del Cavatast, i també l’esforç dels expositors que hi participen i dels patrocinadors que hi donen suport, especialment el Banc de Sabadell, que pren el relleu de la desapareguda Caixa Penedès.

Mérida va dir que, des de

l’Ajuntament es fa un gran esforç per tirar endavant el Cavatast, que compta amb una partida de 195.000 euros sense IVA, però que són uns diners que tenen un important retorn per la vila: “El Cavatast fa 17 anys que funciona i és un exemple de la necessària col·laboració público-privada que permetrà crear les bases d’una promoció turística com cal”, assegurava.

L’alcaldessa també va manifestar la voluntat que la fira sigui un referent de qualitat: “No volem valorar l’èxit només per quantitat de tiquets i visitants, sinó per la qualitat i el retorn de tota aquesta posada en escena”.

L’any passat es van servir un total de 60.000 degustacions a la fira.

El certamen s’obrirà el 4 d’octubre de 19h a 22h, el dissabte d’11 a 23h i el diumenge d’11 a 21h. La inauguració serà el divendres 4 d’octubre a les 18h i anirà a càrrec del periodista Marcel Gorgori, director i presentador del programa En clau de vi del Canal 33.

36

Penedès Econòmic

Setembre 2013

TECNOLOGIA

Posar a punt els ordinadors per a la tornada a la feina Ha arribat l’hora de la veritat. És hora de preparar-se per a un nou curs escolar-laboral i establir bons hàbits que ens facin la vida més fàcil. Per evitar esglais us suggerim posar al dia els vostres equips i xarxes, aplicacions i comptes d’usuari.

JOSEP BARELLA De nou estem al setembre i tots hem tornat a la feina. Uns a l’escola, uns altres a la universitat i els més més més afortunats, a la feina, que no és fàcil conservarla. És temps de preparar motxilles, llibres, estris i vestuari per al nou curs. I, per què no començar amb alguns bons hàbits en l’ús de la tecnologia? Com a repàs, us volem ajudar a conservar també segurs els vostres ordinadors.

-Acabem de bolcar les fotos i vídeos de l’estiu en el nostre disc dur, són uns bons records que no volem perdre. Haurem de fer una bona còpia de seguretat i la guardarem en un lloc segur. Per si de cas, comprovarem que es pot recuperar. Tenir una còpia de seguretat dels nostres arxius no evitarà que puguem tenir un problema en els nostres equips, aquesta és una tasca per a altres mesures i eines de seguretat. Però en cas d’ocórrer qualsevol inconvenient, tenir còpies de seguretat evitarà els efectes més greus d’aquest problema; és a dir, que perdem la nostra informació. I actualment això és important no solament amb els nostres ordinadors, ja que no podem oblidar els dispositius mòbils (Android, iOS), en els quals guardem informació que possiblement no tinguem en un altre lloc (número de telèfon dels contactes, fotografies, etc.).

Lamentablement, realitzar còpies de seguretat, malgrat ser una tasca molt senzilla, requereix anticipació als problemes i no consisteix en una simple instal·lació. És per això que molts usuaris quan es troben amb un problema de seguretat descobreixen que no tenen cap còpia de les seves dades o les que tenen van quedar obsoletes fa molt temps. I tot això a causa de posposar una tasca que tots sabem que és necessària però que sempre ens fa mandra. Per això és necessari recordar que cal tenir còpies de seguretat, aquestes han de ser actuals i, a més, és molt recomanable que es comprovi que podem utilitzar-les per recuperar la informació que contenen.

-Aquest curs, no ho deixarem

passar més: hem d’actualitzar el programari del nostre equip. Revisarem que el sistema operatiu i els programes instal·lats estiguin en l’última versió. Comprovarem que les opcions i eines de seguretat (antivirus, tallafocs...), estiguin actualitzades i ben configurades, indicant que les actualitzacions es realitzin de forma automàtica. Prestarem especial atenció als navegadors (Internet Explorer, Chrome, Firefox, Safari…). És el moment de desinstal·lar els plugs-in o extensions que no usem. Molts usuaris consideren que actualitzar un programa significa solament mantenir-se a l’última i obtenir noves funcionalitats, però no comprenen el que implica quant a seguretat.

Tots els programes poden tenir problemes de seguretat a causa d’errors en el seu disseny. I, a mesura que es van coneixent, aquestes errades són solucionades pels seus fabricants a través de les actualitzacions. Aplicar les actualit-

NO SOM CONSCIENTS DE LA IMPORTÀNCIA DE FER CÒPIES DE SEGURETAT FINS QUE PERDEM TOTES LES DADES DEL NOSTRE EQUIP zacions d’un programa fa que el nostre equip corri menys riscos, i cada segon que es posposa la instal·lació de l’actualització és un segon més que permetem que el nostre equip segueixi en risc.

-Ja tenim les nostres dades fora de perill i també actualitzat el nostre programari, ara toca protegir la nostra WiFi. Si últimament has notat que la teva connexió d’Internet va més lenta del que era habitual, t’has parat a pensar que podria ser per culpa que algú està connectant-se a la teva xarxa? Segur que la idea no et resulta gens graciosa… i és lògic! Ja que la persona que s’estigui connec-

tant podria estar vigilant i controlant els teus moviment a Internet per conèixer, entre altres coses, quines pàgines visites, quines contrasenyes d’accés utilitzes, obtenir les teves dades bancàries, llegir els teus correus electrònics, publicar continguts en la web fent-se passar per tu, accedir i descarregar continguts de pàgines il·legals, etc. Imagina’t les conseqüències! Si encara no ho hem fet, és recomanable ocultar el nom de la xarxa, perquè no es ‘vegi’ des de l’exterior i utilitzar un protocol de seguretat. També és el moment de canviar la contrasenya del router, no volem que ningú pugui entrar a la nostra xarxa sense permís. Millor prevenir que curar!

-Revisant tots els llocs on ens hem subscrit (revistes, portals d’ocupació, xarxes socials, blogs,...), ens adonem que ja ha arribat el moment de posar ordre en les contrasenyes, canviarles, comprovar si són segures i, per què no, instal·lar un gestor de contrasenyes que ens faciliti la vida. Són tantes que és difícil recordar-les, canviar-les amb freqüència i que siguin suficientment fortes perquè ningú pugui endevinar-les o deduir-les. Ens prendrem el temps per recordar totes, recuperar-les, comprovar que encara ens fa falta aquest

servei i, en cas afirmatiu, canviarles. Mai utilitzarem la mateixa per a diferents serveis.

-Parlant de xarxes socials, no us ha arribat recentment algun missatge que les seves polítiques de privacitat han canviat? És normal; a l’estiu hem abaixat la guàrdia i no hem prestat massa atenció.

Per això ara haurem d’entrar als nostres perfils, llegir amb paciència i atenció les polítiques de pri-

HAURÍEM DE CANVIAR DE FORMA PERIÒDICA LES CONTRASENYES QUE FEM SERVIR vacitat i modificar el nostre perfil, d’acord a les nostres preferències.

Aquest any serem més cautelosos. També convé revisar la llista d’aplicacions que tenen accés als nostres perfils. Tot el que ja no ens serveixi... a la brossa!

-I a més una posta a punt del mòbil, smartphone o tablet no estaria malament. Li has posat ja un codi de desbloqueig? Aquest curs

haurem d’acostumarnos a bloquejar el terminal quan no s’utilitzi, així evitem que uns altres l’usin sense permís. A més prendrem precaucions per si cau en mans alienes, si el perdem o ens el roben. Una bona pràctica és anotar el codi IMEI, ja que farà possible el bloqueig en aquests casos amb una trucada a l’operadora. D’altra banda, no cal oblidar que existeix malware dissenyat específicament per a aquests dispositius, per la qual cosa s’han d’utilitzar eines de seguretat sempre que estiguin disponibles -Com que és temps de rebaixes és possible que vulguem realitzar alguna compra online. En aquest cas verificarem que la botiga té una web segura i confiable. Les adreces web que comencen per https:// en lloc d’http:// ofereixen majors garanties de seguretat, és un protocol més segur. No oblidarem verificar que l’adreça web de les botigues està escrita correctament, prendrem totes les precaucions en el moment de pagament i llegirem amb atenció les condicions de la venda.

Ara estem preparats per a un nou curs, amb un propòsit: aquest any tindrem sota control les nostres dades, els nostres equips, la nostra xarxa i les aplicacions que usem amb les seves contrasenyes, perquè la nostra vida online sigui més segura.

Penedès Econòmic

Setembre 2013

37

LLIBRES

Rosell ens explica els canvis necessaris per sortir de la crisi

Reformas o declive JUAN ROSELL DEUSTO 19,95€

Per saber on estem, tant en l’àmbit econòmic com en el social o en el polític, ens hem de preguntar d’on venim. Primer cal explicar l’ocorregut, i l’ocorregut, segons Juan Rosell, president de la CEOE, és que la despesa, sobretot la pública, ens ha devorat i amenaça de seguir fent-ho. La despesa com a solució, explica Rosell en aquest

brillant assaig, és una utopia viciada que només serveix per confondre la ciutadania. És moment de canviar les coses amb urgència. I per canviar-les no podem seguir fent el mateix que hem fet fins a la data i que no ha funcionat: viure com abans mantenint el balafiament. És hora de quadrar els números i això, segons l’autor, només es

Descobreix amb Jon Gordon el “gos” positiu que portem a dins

El perro positivo JON GORDON EMPRESA ACTIVA 9,00€

La vida és com una pel·lícula en la qual nosaltres som els protagonistes. Cada individu té el poder d’escriure el guió del seu propi film i decidir el desenvolupament dels esdeveniments. Podem optar per viure les misèries d’un drama o decantar-nos per l’alegria d’una comèdia. En qualsevol cas, està a les nostres mans poder esco-

llir el camí que volem prendre.

Jon Gordon ens explica en El perro positivo la importància de tenir una actitud positiva en la vida. Transmet la idea que l’optimisme es cultiva segons la nostra percepció de la realitat i la postura que tinguem davant els obstacles als quals ens enfrontem. Cal alimentar el gos positiu que portem dins i en-

Les claus per entendre aquest procés de canvi i saber cap a on anem

Cambio de era JOSEP PIQUÉ DEUSTO 22,50€

Ja ben entrat aquest segle i tenint en compte els esdeveniments als quals hem assistit, és evident que hi ha un canvi d’era en marxa. Les mutacions que s’estan produint són d’un calat més profund, si és possible, que aquelles que es van produir al segle passat arran de la segona guerra mundial i a partir de la caiguda del Mur de Berlín. Ini-

ciades amb l’atac a les Torres Bessones, precursor de tot un símbol de desestabilització, i rematades amb la crisi financera a l’estiu del 2007, aquestes mutacions globals apunten a un panorama de futur completament diferent al present.

Els anomenats països emergents, o BRICs, avui ja són països emergits. La competitivitat

pot aconseguir amb reformes en profunditat perquè, tal com resa el títol d’aquest llibre, sense reformes no hi ha futur.

En aquesta obra Rosell proposa una sèrie de canvis de gran importància, tals com la reestructuració de les administracions públiques, la millora de la gestió pública, la reforma judicial, laboral o educacional. Canvis que per difícils que siguin, ens condueixen a un futur millor per a tots i ens desvien de la inexorable senda del declivi i

de l’empobriment del nostre país. Els reptes són molts, i per aquesta mateixa raó les reformes han d’afrontar-se sense dilació si volem tornar a situar l’economia espanyola en el lloc que va ocupar fa pocs anys, incrementar la productivitat i acabar d’una vegada per sempre amb la xacra de la desocupació.

Rosell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona i ha cursat ciències polítiques la Complutense de Madrid.

terrar tots els negativismes que puguin perjudicar-nos.

En l’obra s’explica una metafòrica faula de dos gossos antagònics que difereixen en el seu punt de vista sobre la vida; mentre un és optimista i esperançat, l’altre és trist i pessimista. El més positiu tracta de convèncer el negatiu dels beneficis de tenir una actitud positiva, recordant-li que no solament se sentirà millor, sinó que, a més, millorarà tots els que l’envolten.

Aquest simple, però poderós missatge, és ensenyat per Jon Gordon en seminaris impartits a les principals companyies del món.

Jon Gordon, l’autor d’aquest llibre, és un consultor especialitzat a motivar equips de treball i ha assessorat les principals empreses d’Estats Units. Ha escrit diversos llibres entre els quals en destaquen Prohibido quejarse, el bestseller El bus de la energía i Sopa, tots publicats per l’editorial Empresa Activa.

de la Xina, l’Índia, el Brasil, Rússia, Corea del Sud, Indonèsia, Sud-àfrica o Mèxic va més enllà de la puixança de les seves economies. La seva veu en el nou traçat mundial és determinant, i cap decisió important pot ser presa sense el seu concurs. Aquest canvi d’era, evidentment, porta aparellada una transformació radical en els valors culturals i implica una sèrie d’interrogants sobre quins seran els models polítics que s’erigeixin en el futur.

Josep Piqué, que ha conegut de primera mà alguns dels esdeveniments més importants d’aquesta metamorfosi, desentranya en aquest assaig les claus bàsiques d’aquest procés. El seu relat, de caràcter divulgatiu, no està dirigit només a geoestrategues sinó a tots els que es veuran afectats, que som, al cap i a la fi, tots nosaltres.

Josep Piqué és un expolític, economista i empresari que va ser ministre d’exteriors i de ciència i tecnologia.

38

Penedès Econòmic

Setembre 2013

VIATGES

Còrsega, l’illa de la bellesa Còrsega no és únicament un paradís natural amb platges i penya-segats espectaculars també és una terra amb un ric patrimoni cultural REDACCIÓ

La seva annexió a França va tenir lloc el 1768, i de les seves terres han sortit il·lustres francesos com Napoleó. La seva població és propera als 300.000 habitants i a dia d’avui és una de les millors destinacions que existeixen per als amants de l’esport, de la naturalesa i dels paisatges.

Còrsega, malgrat ser territori francès, administrativament té algunes particularitats alienes a la resta del territori francès, com la seva denominació de Col·lectivitat Territorial, la qual cosa li permet gaudir de més poder d’autonomia. L’illa es divideix en dues zones, l’Alta Còrsega, la capital de la qual és Bastia, i Còrsega del Sud, la capital de la qual la trobem a Ajaccio.

El francès és l’únic idioma oficial de l’illa, encara que es reconegui el cors com a idioma regional històric. El cors és una llengua del grup de les llengües romàniques i connecta amb el grup de dialectes toscans, encara que el seu estatus de llengua com a tal és relativament recent (reivindicació que data dels anys vuitanta del segle XX) i no va entrar en la definició general admesa de llengua romànica a causa de la seva similitud amb el toscà.

L’illa se situa a 200 quilòmetres al sud-est de la Costa Blava, en el Mar Mediterrani, a l’oest de la regió italiana de la Toscana. És una illa increïblement bella, no en va, els grecs la van denominar Kalliste, o el que és el mateix, la bonica. Gairebé mil quilòmetres de platges, amb gairebé un terç

d’extenses platges de sorra daurada i fina, és el lloc ideal per passar unes vacances practicant esports aquàtics, submarinisme, senderisme… Un dels esdeveniments esportius destacables que es disputen a Còrsega, és el Ral·li de Còrsega, prova que s’organitza des de 1956 i que ha estat puntuable per al Campionat Mundial de Ral·li des del 1973 fins al

2008.

Porto Vecchio i Calvi són les seves dues destinacions preferents, les seves dues destinacions turístiques principals, encara que altres ciutats com Bastia o Ajaccio tam-

Bonifacio

CÒRSEGA País: França Idioma: Cors i francès Població: 305.269 habitants Superfície: 8.680 km² Platja de Palombaggia

Moneda: Euro (EUR) Clima: L’illa de Còrsega gaudeix d’un clima mediterrani i per tant d’una climatologia amb agradables temperatures durant tot l’any Economia: A dia d’avui la base de l’economia de Còrsega és el turisme, un turisme que arriba aclamat per les bones temperatures, pels seus paisatges i per l’àmplia gamma d’activitats que es poden fer

bé posseeixen excel·lents infraestructures, amb nombrosos hotels de tot tipus de categoria, cases i viles, hostals o apartaments on allotjar-se. El turisme exerceix un paper essencial en l’economia de Còrsega. El clima agradable de l’illa, el bell paisatge i les impressionants línies de costa en fan una destinació popular entre els francesos i els altres europeus occidentals. No obstant això, l’illa no ha tingut el mateix nivell de desenvolupament turístic que altres parts del Mediterrani i és relativament verge.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

Penedès Econòmic

Setembre 2013

39

HISTÒRIA

DUNLOP I EL PNEUMÀTIC COMPLEIXEN 125 ANYS El desenvolupament del pneumàtic amb càmera de Dunlop va arribar en un moment crucial durant l’expansió del transport terrestre, amb la construcció de noves bicicletes i automòbils

C

uriosament, la història no comença sobre quatre rodes; ni tan sols sobre dos, sinó sobre tres. El 1888 el fundador de Dunlop, John Boyd Dunlop, es va fixar en el seu fill petit, que conduïa un tricicle amb pneumàtics de cautxú massís sobre l’empedrat. Va observar que el nen no anava molt ràpid i que tampoc semblava molt còmode.

Intentant que el seu fill es desplacés amb més suavitat i pogués maniobrar millor, Dunlop va agafar el tricicle, va embolicar les rodes amb làmines fines de cautxú, les va enganxar i les va inflar amb una bomba per a pilotes de futbol. D’aquesta manera va crear el primer sistema d’esmorteïment per aire de la història, i va posar els fonaments del primer pneumàtic pròpiament dit.

Menys d’un any després, l’invent de Dunlop va fer el seu debut

europees i nord-americanes de Dunlop amb el seu negoci a Japó, com a part del grup Sumitomo.

El 1999 Sumitomo i The Goodyear Tyre & Rubber Company van acordar una aliança global, convertint-se en el major productor mundial de pneumàtics.

Dunlop d’Europa ara forma part d’aquesta empresa conjunta, que engloba sis empreses, i està integrada a Goodyear Dunlop Tyres B.V. en carrera sobre dues rodes. Al fer possible que un corredor poc conegut vencés fàcilment rivals superiors en una sèrie de carreres de bicicletes gràcies a l’avantatge que li donaven els pneumàtics, la competició esportiva es va convertir immediatament en tret constitutiu de la tradició Dunlop.

Tot seguit, Dunlop va patentar la idea i va començar a perfeccionar el seu invent en forma d’empresa comercial, i va fundar el que aviat es coneixeria com a Dunlop Pneumatic Tyre Co. Ltd. El 1890 va obrir la seva primera fàbrica de pneumàtics a Dublín, i tres anys després la primera a l’Europa continental, a Hanau (Alemanya). El 1895 els pneumàtics Dunlop es venien també a França i Canadà, i es fabricaven a Austràlia i als Estats Units. El 1898 el negoci havia desbordat la base de Dublín, i la producció es va traslladar a Anglaterra, primer a Coventry i després, el 1902, a un emplaçament de 400 acres a Birmingham, que

posteriorment es coneixeria com Fort Dunlop. El 1910 Dunlop va plantar la bandera a Malàisia, on va establir una plantació de cautxú de 20.235 hectàrees. El 1913 la primera fàbrica japonesa de pneumàtics va obrir les seves portes a Kobe. En vint anys, Dunlop havia deixat obsolet el pneumàtic massís i va passar de pioner a primera empresa multinacional

d’àmbit mundial. Fabricava a tot el món i venia a tot el món.

L’esperit empresarial del pare fundador es va convertir en el tret distintiu de l’empresa, que percebia de manera evident que per ser una corporació multinacional d’èxit l’empresa hauria de seguir sent pionera en investigació i desenvolupament tant com en la faceta comercial. L’objectiu de Dunlop era i és produir contínuament millors productes per millorar les prestacions dels vehicles i l’experiència de conducció dels seus conductors.

Al començament de la Segona Guerra Mundial, Dunlop era sinònim d’èxit en un conjunt d’activitats; no només en pneumàtics, on regnava en solitari dins i fora de la pista de carreres, sinó també en frens, rodes, pilotes de tennis i golf, revestiment de sòls i altres productes industrials de cautxú. La supremacia duraria fins a finals dels anys 60.

El 1984 es va produir la fusió de les operacions de pneumàtics

Dunlop és un dels líders mundials en la fabricació de pneumàtics d’alt i ultra-alt rendiment, amb un impressionant palmarès d’èxits en esports de motor. La dilatada experiència de Dunlop en carreres li ha proporcionat tecnologies innovadores per a pneumàtics dissenyats per a l’automobilisme diari. Dunlop busca constantment maximitzar el gaudi de conduir, oferint a tot tipus de conductors el rendiment i la durabilitat d’última tecnologia, incloent pneumàtics amb tecnologia RunOnFlat, que ha contribuït als premis de vehicles com les sèries de BMW Un, Tres, Cinc i del X5. Molts dels fabricants de vehicles capdavanters al món com a Alfa Romeo, AMG, Audi, Bentley, BMW, Jaguar, Lexus, Mercedes-Benz i Porsche, usen Dunlop com a estàndard.