Penedès Econòmic 46

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 46 - Juliol 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

La població Els marxa calçotsde revolucionen activa i el creixement els restaurants, que empresarial reben clientsmarquen de tota l’economia el 2014 l’Àrea Metropolitana pàg. pàg. 66

Una societat cada cop més conscienciada pel seu descans revitalitza el sector dels matalassos pàg. 22

Les màquines de vending com a activitat única es fan un lloc en les zones comercials pàg. 7

El Garraf supera el Penedès com a territori generador de franquícies pàg. 2-3

El Banc Sabadell Vijazz assoleix els 50.000 visitants i un 20% de quota estrangera pàg. 5

Entrevista a Celestí López Martín Director General de La Granja pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

juliol 2015

L’ANÀLISI

Franquícies made in Garraf i Penedès Malgrat el poc potencial d’aquest model al nostre territori, hi han nascut algunes de les franquícies més rellevants del país Olga Aibar - Lídia Oñate Si un model d’empresa ha sortit beneficiat durant els anys de crisi aquest ha estat el de les franquícies. El nombre de centrals a Espanya ha passat de 875 a 1.199, amb un augment del 37% entre els anys 2008 i 2014, i els establiments ja arriben als 63.800, un 9,5% més durant el mateix termini segons dades de l’informe La Franquícia a Espanya elaborat per l’Associació Espanyola de Franquiciadors.

El model de franquícia implica un menor risc a l’hora d’invertir en un negoci, tant per als emprenedors com per a les firmes, ja que “trasllada el “saber fer” de la central al franquiciat i l’experiència del negoci”, explica Florenci Gallart, expert de xarxes en franquícies a la consultora Pass Business de Vilafranca. A més, “permet obtenir unes economies d’escala i sinergies que benefiGRANIER

cien al conjunt de la xarxa i un recolzament constant per part de la central”. A tot això se suma el fet que la dependència és mútua i ambdues comparteixen objectiu: créixer i fer l’empresa més rentable. Tots aquests factors han anat consolidant un model que fins fa poc era pràcticament testimonial al nostre país, a diferència d’altres com Estats Units on les franquícies representen prop del 50% dels negocis.

Cada vegada són més les empreses que s’animen a créixer franquiciant el seu negoci com és el cas de les que mostrem en aquest article, amb origen al Penedès i al Garraf. Encara que alguns sectors predominin per sobre d’altres, bé pel seu atractiu o potencial de creixement, el cert és que tota idea és exportable si darrera té un bon pla de negoci i funciona al mercat. Des de fa uns anys, Granier ha demostrat que és un negoci altament rendible. En només cinc anys ha aconseguit obrir 267 franquícies

Any fundació: 2006

Vilanova i la Geltrú

Granier és una franquícia de forns d’èxit que segueix un model senzill: pa de qualitat, un preu molt competitiu, una àmplia gamma de pa i amb degustació. Granier recupera les receptes tradicionals per a oferirir productes exclusius.

SPORTS BAR

Sitges

És un restaurant, bar i cafeteria amb un concepte innovador de restauració temàtica esportiva que es desmarca de qualsevol negoci d’aquest sector a Espanya. D’origen nord-americà, la seva idea és ser el punt de reunió d’esportistes i aficionats.

Font: Elaboració pròpia i InfoFranquicias.com

Cànon d’entrada: 8.000€

Establiments propis: 247

Contracte: 10 anys

Establiments franquiciats: 267

Població mínima: 20.000 hab.

M2 local: 60m2

Formació: Sí, a càrrec de la central

Inversió: 60.000€

Termini d’amortització: No especificat

Any fundació: 1996

Cànon d’entrada: 30.000€

Establiments propis: 1

Contracte: 10 anys

Establiments franquiciats: 7

Població mínima: 50.000 hab.

M2 local: 250 m2

Formació: Sí, a càrrec de la central

Inversió: 275.000€

Termini d’amortització: No especifica

a Espanya i a la resta del món, 247 locals propis a Espanya i botigues a Miami, Roma, Lisboa i Londres. La cadena segueix un ambiciós pla d’expansió internacional que centra l’atenció als Estats Units, Sud Amèrica i Londres. Segons David Parera, director d’Expansió de la firma, van optar per obrir franquícies perquè “el ràpid creixement del negoci va trobar en aquest model una manera d’expansió i un model de negoci òptim per ambdues parts”. Una de les franquícies amb més trajectòria del sector de la restauració és Lizarran, que va sorprendre el 1988 a Vilanova i la Geltrú amb una proposta que tenia com a base el pintxo i l’estil de taverna basca.

Amb més de 200 establiments, Lizarran ara és propietat de Comess Group, però segueix oferint la mateixa fórmula. Jaume LIZARRAN

Mussons, administrador de la franquícia de Vilafranca, ens comenta que la seva va ser de les primeres franquícies Lizarran a obrir-se, el 1998.

“Vam optar per Lizarran perquè era un bar que trencava amb la línia de llavors”, explica. Sobre la competència afegeix que “no en tenim, però sí que han augmentat els locals de menjar ràpid i el reclam de pintxos. Tot i això, el nostre sistema ens permet atendre ràpid i més gent”, sentencia. Per ampliar clientela a Vilafranca han optat per canviar la imatge i fer que el local sigui més proper a una cerveseria juvenil que a una taverna.

Segons Mussons, “ara tenim més moviment que el 2013, quan vam tocar fons. De cara aquest any confio que les vendes segueixin a l’alça”.

Any fundació: 1988

Vilanova i la Geltrú

El sistema dels locals Lizarran té com a base el pintxo i una fórmula de consumir divertida en la qual el plat i els escura-dents determinen el consum final per part del client. A l’hora de pagar només s’han de comptar-los: una fórmula que l’ha dut a l’èxit.

SIN PROBLEMAS+

Vilanova i la Geltrú

Amb el boom de les cigarretes electròniques va sorgir Sin problemas+, una empresa jove amb l’objectiu de créixer al mercat espanyol. El seu tret diferencial es troba en la venda personalitzada i ofereix recuperar la inversió en poc temps.

Cànon d’entrada: 35.000€

Establiments propis: 1

Contracte: 10 anys

Establiments franquiciats: 224

Població mínima: 20.000 hab.

M2 local: 90 m2 + 90 m2 terrassa

Formació: Sí, a càrrec de la central

Inversió: 90.000€

Termini d’amortització: 2,5 anys

Any fundació: 2013

Cànon d’entrada: 0€

Establiments propis: 5

Contracte: 5 anys

Establiments franquiciats: 6

Població mínima: 40.000 hab.

M2 local: 15 m2

Formació: No especifica

Inversió: 12.000€

Termini d’amortització: 6 mesos

Penedès Econòmic

juliol 2015

3

L’ANÀLISI A les sis franquícies que desgranem a l’article cal sumar d’altres, que s’inclouen al Registre públic oficial de franquiciadors com Green Dog (Vilafranca del Penedès), Scottishtrial (Avinyonet del Penedès) i Soca Restauración (Sitges), que tenen previst expandir el seu negoci a través de franquícies.

Més de 60.000 llocs de treball directe a les franquícies implantades a Catalunya Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, el 2014 la xifra de negoci de les franquícies a Espanya va superar els 20.000 milions d’euros, fet que “la converteix en una font important de creació d’ocupació”, apunten. Per fer-nos una idea, de les 1.199 centrals que hi ha a l’Estat, el 24% es EL RECÓ

troben a Catalunya, és a dir, un total de 288 que proporcionen un lloc de treball a 65.400 persones. Quant a la facturació, les centrals catalanes van arribar als 6.122 milions d’euros i el 2014 ja van sumar 19.528 establiments. Aquest model fomenta l’esperit empresarial, alhora que és capaç de generar ocupació directa a les seves botigues. Durant els anys de crisi, per exemple, mentre la facturació va disminuir només un 0,5%, passant dels 26.010 milions d’euros el 2008 als 25.879 el 2014, l’ocupació va augmentar un 5,5% passant de 235.929 treballadors a 248.900 el 2014.

El món de la franquícia acostuma a atreure més homes que dones. En concret, els homes acaparen el 65% del total de franAny fundació: 1975

Sant Pere de Ribes

L’any 1975 es va crear la societat Artesanía Agrícola i un any més tard es va acreditar la marca El Recó com a franquícia. Centrada en plantes medicinals i cosmètica natural, amb el temps es van afegir noves línies de productes.

Cànon d’entrada: 3.000€

Establiments propis: 5

Contracte: 5 anys

Establiments franquiciats: 76

Població mínima: 30.000 hab.

M2 local: 60m2

Formació: Sí, a càrrec de la central

Inversió: 37.000€

Termini d’amortització: No especificat

quiciats, segons un estudi fet per quefranquicia.com. El perfil més habitual correspon a un home d’uns 35 anys amb un poder adquisitiu mitjà-alt. Quant a les dones, és a partir dels 45 i 50 anys, afectades per les poques oportunitats laborals, quan aconsegueixen capgirar la situació i representar un percentatge més alt, arribant fins al 47%.

El sector de l’alimentació, al capdavant dels que més creixen Tot i que el mercat de les franquícies és molt divers, hi ha certs sectors que en surten més ben parats. Bé sigui pel seu atractiu o la seva rendibilitat, el sector de l’alimentació és el que més ha crescut amb un total de 10.800 punts de venda. TamGLOBAL RECOBROS

Sant Pere de Ribes

Grup Global és una companyia de gestió d’impagaments, assegurança de crèdit i serveis jurídics, tant en territori nacional com internacional. Disposa de tres línies de negoci especializades en diferents àrees.

bé és el que presenta una major facturació amb 72 centrals l’any 2014, 35 més que el 2012. Juntament amb el de l’alimentació, destaquen sectors tan importants com el de la moda i l’hoteleria-restauració. Aquest últim ha incrementat molt la seva presència gràcies a les cadenes de cerveseries i restaurants. D’altra banda, han sorgit moltes empreses relacionades amb la informàtica, la telefonia i la tecnologia, segons apuntava Florenci Gallart. Aquests establiments “proporcionen àmplies possibilitats de negoci: botigues de complements, accessoris o consumibles”. També s’ha notat un augment interessant en franquícies de serveis com els gimnasos, acadèmies d’idiomes o bugaderies, entre d’altres.

Any fundació: 2007

Cànon d’entrada: 1.990€

Establiments propis: 1

Contracte: 4 anys

Establiments franquiciats: 3

Població mínima: 50.000 hab.

M2 local: 45m2

Formació: Sí, a càrrec de la central

Inversió: 0€

Termini d’amortització: 5 anys

4

Penedès Econòmic

juliol 2015

ACTUALITAT

SESSIÓ PER A EMPRESES QUE VOLEN EXPORTAR AMB GARANTIES El proper 16 de setembre es durà a terme una sessió formativa adreçada a empreses interessades en exportar amb les millors garanties. Hi participaran Roser Colomer, gerent territorial de la promotora de negocis internacionals Globalider a Barcelona, que explicarà la seva experiència exportadora; Ricard Rocosa, consultor de Projecte Exporta (Centrem-Sabadell), que compartirà la seva experiència d’internacionalització

amb pimes; Patrizia Duran, de l’Agència transitària DMM logística i consultoria de transport, que exposarà el servei logístic integral i les solucions a la cadena de tranports de mercaderies; i Francesc Costa, coordinador de directors de Comerç Exterior de Banc Sabadell (Regional de Catalunya Oest), que detallarà els recursos i línies de suport a l’exportació de la seva entitat.

La jornada se celebrarà de 9.15 a 11.30h a l’Edifici de l’Enològica de Vilafranca. La inscripció és gratuïta. Més informació al 93 817 11 69.

NOUS POSTGRAUS EN L’ÀMBIT D’EMPRESA L’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) de l’Adeg i la Universitat de Vic han programat el Postgrau de Negocis Internacionals que s’impartirà al Centre Àgora, a Vilafranca del Penedès, i el Postgrau de Direcció Estratègica i Emprenedoria de Pimes que tindrà lloc al Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú. Els cursos estan oberts a la matriculació d’alumnes amb titulació i a d’altres que vulguin certificar la seva experiència professional amb una acreditació universitària.

CAPRABO PREVEU PUJAR UN 15% LES VENDES DE PRODUCTES DEL PENEDÈS La cadena de supermercats Caprabo preveu tancar l’exercici de l’any 2015 amb un augment de les vendes de productes de proximitat a les comarques de l’Alt i Baix Penedès d’un 15% respecte l’any anterior. D’aquest manera, l’empresa catalana consolidarà el seu lideratge en proximitat després de la seva aposta per aquest tipus de productes. Ara fa més d’un any va posar a la venda 89 referències de productes de proximitat d’un total de 17 petits pro-

ductors i cooperatives agràries locals de les comarques penedesenques. Segons Fernando Tercero, responsable de productes de proximitat de Caprabo, “el programa té una resposta molt positiva, tant per part dels productors com del consumidor final, que està responent al valor afegit dels productes de proximitat”.

Josep Ferrer Sala rep el Premi Regne El comerç a cel obert rep d’Espanya a la trajectòria empresarial més de 100.000 euros Olga Aibar El rei Felip VI va lliurar fa uns dies el Premi Regne d’Espanya a la trajectòria empresarial al president d’Honor de Freixenet Josep Ferrer Sala. L’acte va tenir lloc a la Universitat de Deusto, a Bilbao i hi va assistir el lehendakari basc, Iñigo Urkullo, l’alcalde de Bilbao, la presidenta del Parlament, el President del Cercle d’Empresaris Bascos, i el president del Jurat del premi, Marcelino Oreja, a més d’una gran representació del món empresarial.

La decisió s’ha pres en virtut de “la seva contribució al desenvolupament econòmic i social d’Espanya al llarg de diverses dècades d’esforç i de treball, creant ocupació, internacionalitzant les seves activitats i contribuint a la millora del seu entorn i al be-

nestar del país; i això conjugant de forma excel·lent interessos professionals amb causes socials, artístiques i culturals, cosa que el converteix en un exemple per a les futures generacions”.

El guardó consisteix en una reproducció d’una medalla al mèrit de l’època de Carles III l’original

de la qual data de 1764.

Nascut a Sant Sadurní d’Anoia el 1925, Ferrer Sala es va criar entre vinyes i cellers i la seva mare, Dolors Sala, es va encarregar que aprengués l’ofici familiar. Va fer estudis d’Economia, Enologia i Viticultura a la Universitat de Barcelona i a Londres.

Dues pimes de l’Alt Penedès i una del Garraf reben ajuts de la Diputació i Pimec per accelerar el seu creixement Lídia Oñate Un total de 48 empreses d’arreu de la província de Barcelona han participat a la tercera edició del programa Accelera el creixement, promogut per la Diputació de Barcelona i PIMEC. Entre elles es troben dues empreses de l’Alt Penedès, Informàtica i Més, SL, de Vilafranca del Penedès i especialitzada en propor-

cionar solucions informàtiques a empreses; i Ondunova, de Santa Margarida i els Monjos i fabricant d’embalatge de cartró ondulat; i una del Garraf, Redman TH, SL, ubicada a Vilanova i la Geltrú i dedicada a la prestació de serveis d’informàtica, disseny i comunicació 2.0.

Les empreses seleccionades reben diferents eines de suport per desenvolupar i ampliar la seva activitat. Totes elles havien de te-

nir en plantilla un mínim de tres treballadors i portar més de quatre anys de trajectòria, a més de tenir ubicat el seu centre de decisió a la demarcació de Barcelona.

Segons dades de l’organització, les empreses participants pertanyen majoritàriament al Vallès Occidental (25%), Baix Llobregat (17%) i Vallès Oriental (15%). A finals de juliol se seleccionaran 50 noves empreses per a la quarta edició.

El Departament d’Empresa i Ocupació destinarà, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, un total de 109.070 euros a ajuntaments i comerciants de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Canyelles i Vilafranca del Penedès per impulsar projectes de centres comercials a cel obert. Durant aquest juliol s’han signat els diferents convenis amb els quals es busca crear sinèrgies comercials urbanes que donin resposta a les necessitats dels consumidors i convertir els equipaments comercials locals en motor de la revitalització comercial i turística del seu entorn.

En concret, l’Associació de comerciants, veïns i amics del carrer de Jesús i cap de la Vila de Sitges impulsa un pla d’actuacions del centre comercial a cel obert amb un pressupost de 5.700 euros (la Generalitat hi aportarà 2.703 euros), que preveu accions de formació, accessibilitat i promoció d’esdeveniments. El Gremi d’Hoteleria i Restauració del Garraf fomenta un pla amb un pressupost de 30.700 euros, que inclou actuacions com l’elaboració d’una guia d’establiments de Vilanova

o la promoció de la Revista del Gremi i la Ruta del Xató.

El Departament d’Empresa i Ocupació aportarà 18.240 euros. L’Associació de Comerciants Tot Comerç impulsarà un pla d’actuacions de 88.811 euros (amb 32.822 euros d’aportació) que promociona el Mercat d’estiu, Obert per Vacances, la Fira de Novembre o la Campanya de Nadal.

L’Associació Estació Nàutica rebrà 14.115 euros per fidelitzar clients d’un pressupost de 25.000 euros. A Canyelles, l’Associació d’Artesans impulsa un pla d’actuacions per valor de 48.600 euros, als quals la Generalitat contribuirà amb 8.485. Per últim, a Vilafranca l’Associació Centre Vila impulsarà el centre comercial al municipi amb un pressupost de 92.000 euros, dels quals 32.525 seran de la Generalitat.

El director general de Comerç, Josep Maria Recasens, que va visitar els diferents municipis del Penedès i el Garraf, va afirmar que “cal mantenir i augmentar la competitivitat dels eixos comercials dels barris i ciutats perquè quan la gent decideix on compra i a qui compra, també decideix qui treballa”.

juliol 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

juliol 2015

ACTUALITAT

L’economia mostra els primers passos de recuperació

y Nombre d’empreses per sectors. Alt Penedès-Garraf

El nombre d’empreses creix lleugerament tant a nivell local com autonòmic, tot i que els moviments poblacionals encara són negatius Lídia Oñate El nombre d’empreses va augmentar fins a un 5,5% al Garraf durant el 2014, un 1,8% a l’Alt Penedès, un 2,5% a la província de Barcelona i un 2,2% a Catalunya. Totes aquestes dades positives deixen palès que la recuperació s’ha iniciat, en alguns sectors més que en altres, com el de l’agricultura a nivell català (+6,5%) i provincial (+5%), el constructor al Garraf (+14,2%), o la indústria a l’Alt Penedès (+4,7%). El sector serveis, més nombrós que qualsevol altre, també ha experimentat una millora, molt similar a tots nivells, amb augments que oscil·len entre l’1,7% i el 4,6%.

Aquestes són algunes de les dades publicades al darrer informe territorial de la província de Barcelona corresponent al 2015, elaborat per la Diputació de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona i Mancomunitat de Catalunya, i que evidencien una certa millora de l’economia, tant a nivell local com provincial i autonòmic.

Com a contrapunt a l’optimisme, cal afegir la marxa contínua de persones residents al nostre país cap a l’estranger, que a l’Alt Penedès ja ha augmentat un 16,80%, molt per sobre de les mitjanes d’augment

a nivell provincial i autonòmica. A aquesta variable se suma la disminució de la població estrangera, que des de l’inici de la crisi no ha deixat de reduir-se a tot el país.

El 2014 va tancar amb 3.286 empreses a l’Alt PeAlt Penedès 0,40% 8.356 aturats 15,30%

Garraf

4,60% 12.268 aturats 15,90%

Província BCN 3,10% 422.935 aturats 14,70%

Catalunya

3% 575.948 aturats 14,70% % Variació ocupació 2013-2014 Atur Taxa atur

nedès, un lleuger increment que no es produïa des de l’any 2007. L’estructura empresarial de la comarca està dominada per la petita empresa, especialment per la microempresa, amb un 76,4% d’empreses amb menys de cinc treballors. El sector de la indústria aplega el 18,2% de les empreses de l’Alt Penedès (gràcies, en part, al fet que la mei-

tat es dedica a l’elaboració de begudes), una xifra molt superior a la mitjana provincial, així com també succeeix amb els sectors de la construcció (8,7%) i agricultura (1,3%). Els serveis, per contra, presenten un pes més reduït que al provincial (71,8%). Quant a l’ocupació, augmenta per primer cop en sis anys (+0,4%), la xifra més baixa de la província barcelonina, la mitjana d’increment de la qual se situa en un 3,1%.

En el cas del Garraf, les empreses ja arriben a les 3.762, un increment que trenca amb la tendència negativa iniciada el 2008 i que segueix la dinàmica ascendent de l’any anterior (+0,3%). Tal com succeeix a l’Alt Penedès, l’estructura del teixit empresarial està dominada per la petita empresa amb un 82,2% de les empreses amb menys de cinc treballadors. Aquest teixit destaca per la seva terciarització, amb un sector serveis molt potent, que representa el 84,3%, només superat pel Barcelonès a la província. Per contra, el Garraf és la comarca menys industrialitzada amb només un 6,1% d’empreses d’aquest sector.

El 2014 va tancar amb un 4,6% de nous llocs de treball, consolidant la creació d’ocupació, en especial la de treball autònom i esdevenint la comarca on més creix.

y Percentatges d’augment de població estranger i emigrant

Font: Diputació de Barcelona

y Nombre d’empreses per sectors. Província BCN i Catalunya

y Variació VAB Alt Penedès, Garraf i Província de Barcelona

y Variació de la població 2013-2014

Penedès Econòmic

juliol 2015

7

ACTUALITAT

Més fons d’inversió de CaixaBank al Penedès

Banc Sabadell incrementa el seu benefici net un 55,3% Per primer cop, els actius totals superen els 200.000 milions d’euros en augmentar un 26,2% interanual redacció

CaixaBank ha assolit a l’Alt Penedès els 197 milions d’euros de patrimoni gestionat, el qual suposa un increment percentual d’un 49% en el saldo de l’últim any. Un total de 4.256 clients de l’Alt Penedès tenen contractats fons d’inversió, un 29% més respecte a l’any anterior (dades a tancament de juny de 2015).

Pel que fa al Garraf CaixaBank ha assolit els 167 milions d’euros de patrimoni gestionat, el qual suposa un increment percentual d’un 48% en el saldo en l’últim any.

Un total de 4.276 clients del Garraf tenen contractats fons d’inversió, un 22% més respecte a l’any anterior.

InverCaixa és actualment la gestora líder del mercat a la província de Barcelona. L’entitat té una quota de mercat del 42,7% i un volum d’actius sota gestió d’11.041 milions d’euros (dades a tancament de desembre 2014).

A la província de Barcelona el 38% dels partíceps en fons d’inversió estan gestionats a través d’InverCaixa, la gestora de fons de CaixaBank.

En el conjunt d’Espanya, InverCaixa és la gestora líder del mercat amb un volum d’actius sota gestió de 45.000 milions d’euros. En els sis primers mesos de 2015, la gestora ha aconseguit atreure 5.600 milions d’euros que, sumat a la integració dels fons procedents de la gestora de Barclays a Espanya, han consolidat aquest lideratge. De fet, en els últims anys, InverCaixa ha passat de comptar amb un 5,58% del mercat en 2007, a la quota del 17,5% que manté actualment.

Aquest creixement en patrimoni demostra l’esforç de l’equip comercial de la xarxa d’oficines de CaixaBank i la gestió, idoneïtat i qualitat dels fons que es comercialitzen.

L’objectiu de l’entitat és disposar d’un portfoli de productes competitius adequats al perfil de cada client.

La major part del creixement dels últims anys d’InverCaixa prové d’aportacions netes, si bé en els últims anys s’ha incorporat un volum de fons procedents d’integracions d’altres entitats com Banca Cívica.

Els resultats consolidats de Banc Sabadell mantenen la progressió del primer trimestre i presenten un benefici net atribuït de 352,2 milions d’euros, un 55,3 per cent més que el 30 de juny de 2014, un cop fetes dotacions per insolvències i provisions de la cartera de valors i immobles per un import total de 1.749,1 milions d’euros.

La bona marxa del negoci ordinari i l’estricte control dels costos d’explotació recurrents, juntament amb l’adequada gestió dels diferencials de clients i el rigor en la qualitat del risc creditici, ca-

L’adquisició de TSB Banking Group impulsa la inversió creditícia i els recursos a clients racteritzen un segon trimestre en què es confirmen la inflexió positiva en l’evolució del crèdit sense dubtosos i la creixent reducció dels actius problemàtics.

El 30 de juny, Banc Sabadell ha obtingut l’aprovació per part de les autoritats britàniques per completar l’adquisició de TSB Banking Group (TSB), operació anunciada el 20 de març passat, de manera que, un cop tancada

l’operació, les dades del balanç consolidat de Banc Sabadell passats els sis primers mesos ja inclouen les magnituds del balanç íntegre de TSB en acabar el segon trimestre.

Balanç En tancar el segon trimestre, els actius totals de Banc Sabadell sumen 164.246,9 milions d’euros i creixen un 1,7% interanual. Incloent TSB, els actius totals consolidats augmenten un 26,2% respecte al tancament del segon trimestre de 2014 i superen, per primer cop, els 200.000 milions d’euros (203.959,4 milions d’euros).

Inversió La inversió creditícia bruta de clients suma 118.415,9 milions d’euros i és un 0,9% interanual menor. Considerant també les magnituds de TSB, aquest epígraf del balanç arriba als 148.962,6 milions d’euros, un 24,6% més que el 30 de juny de 2014.

Aquests dotze últims mesos, les

noves operacions hipotecàries del grup a Espanya han crescut un 31,2%. El crèdit net a empreses, d’altra banda, s’incrementa també un 6,3% interanual i encadena dotze mesos de puges en el ritme de concessió.

La ràtio de morositat sobre el total de riscos computables del grup s’ha continuat reduint el segon trimestre, de manera que, en tancar-lo, s’ha situat en el 10,98% (el 9,01% incloent TSB), cosa que implica una disminució interanual de 287 punts bàsics (176 punts bàsics els sis primers mesos de 2015).

Els actius problemàtics s’han reduït en 733 milions d’euros des de març de 2015 (2.670 milions d’euros els dotze últims mesos) i el saldo total de dubtosos ha disminuït la xifra rècord de 1.948 milions d’euros després dels sis primers mesos de l’exercici.

Fins al 30 de juny, la comercialització d’immobles al balanç evoluciona com es preveia, en línia amb els objectius fixats al Pla TRIple 2014-2016.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

juliol 2015

ACTUALITAT

Millorar la competitivitat del sector turístic al Garraf, objectiu de futur Diversos representants del sector públic i privat del Garraf aposten per l’especialització i per oferir paquets turístics que promocionin la gastronomia, la natura i la cultura al costat del restaurant la Cucanya, afegia que “caldria donar una sortida al passeig marítim i a zones com el Racó de Santa Llúcia que es col·lapsen els caps de setmana. Tenim molts visitants a Vilanova i cal donar-los un valor afegit, experiències positives”.

Sobre el fet si interessaria establir una estratègia turística conjunta amb Sitges, Matas indicava que “promocionar la destinació ja no fa tanta falta perquè la marca Cos-

Olga Aibar El restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú va acollir el dijous 9 de juliol una jornada de debat sobre el futur del sector turístic i del comerç a la comarca del Garraf. L’acte, organitzat per la Cadena SER i la delegació al Garraf de la Cambra de Comerç de Barcelona, el va presidir el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, que va protagonitzar una ponència sobre la situació actual de l’economia a Catalunya.

El conseller va llençar un missatge d’esperança en la recuperació ja que ja hi ha indicadors positius com la disminució de l’atur o l’increment de les afiliciacions al a seguretat social.

També va parlar sobre la repercussió de la llei des simplificació administrativa, aprovada el mateix dia, que permetrà “facilitar l’activitat econòmica i reduir les barreres administratives”. Pel que fa al turisme, Puig va insistir que “el nostre model turístic no ha de ser només de sol i platja, sinó que ha de tenir un valor afegit, de producte, d’experiència i gestió dels sentiments. El Garraf hauria d’apostar per l’especialització intel·ligent i concertada entre el sector públic i privat”.

Tot seguit es va donar pas a la taula rodona “El sector turístic: desenvolupant un nou model per millorar la seva competitivitat”, un debat en el qual van participar Amadeu Pujol, president de la delegació al Garraf de la Cambra de Comerç de Barcelona; Carme Rubió, subdirectora general de Programació Turística; Joan Anton Matas, president del gremi d’hostaleria de Sitges; Carlos Alcover, president de l’associació de restauradors Menja’t Vilanova, i Xavier Arrojo, gerent de l’associació de comerciants Viu Comerç, moderats pel periodista Adrià Gala.

A la pregunta si calia apostar per un projecte turístic més a

Proactivitat vs. Reactivitat Fa pocs dies en un viatge que vaig fer a Menorca vaig aprofitar per posarme al dia amb amistats i coneguts que tinc a la zona.

Estava parlant amb una noia que em va dir el següent: “Ara no treballo, l’empresa on estava va tancar i em van fer fora al carrer”... Aquesta frase tan escoltada, i m’atreviria a dir que fins i tot normalitzada avui en dia, em va fer encendre un senyal d’alerta dintre meu, especialment pel to de veu i l’actitud que l’acompanyava.

Vaig considerar que

aquesta persona, de forma totalment inconscient, s’estava posicionant com una víctima de les circumstàncies, buscant “culpables” (ja que si no fos perquè l’empresa va tancar, ella continuaria treballant) i com dic, de forma totalment inconscient, evadint la seva pròpia responsabilitat.

M’agradaria aclarir que en aquest text no pretenc jutjar a ningú sinó exemplificar i distingir dos tipus d’actituds: La proactivitat i la reactivitat.

La proactivitat és la capacitat de passar a l’acció per poder fer realitat el que ens proposem; és no quedar-nos

llarg termini o un pedaç temporal fins a poder tornar a recuperar els sectors més tradicionals, Pujol va respondre que “ no s’ha de deixar de banda la indústria, però cal tenir en compte que el sector del comerç és un element fonamental en el sector turístic”.

També va insistir en què “el sector privat ha fet els deures, mentre que l’administració pública ha de canviar d’actitud perquè hauria de facilitar i no posar traves a iniciatives locals com la de crear establiments hotelers, per exemple”. En aquest sentit, Alcover, un dels afectats per les dificultats normatives i administratives que van impedir durant molts anys que es pogués construir un hotel

amb els braços creuats, no tirar pilotes fora i deixar de posar excuses. En definitiva és assumir el propi lideratge i creure que som responsables de tot el que ens passa i per tant, de tot el que podem arribar a generar.

En canvi, per les persones reactives totes les causes de la seva insatisfacció provenen de l’exterior, o sigui dels altres. És força comú en elles buscar “culpables” i trobar excuses.

Les persones reactives acaben veient problemes a tot arreu, i les persones proactives tracten de trobar solucions a aquests problemes.

Mentre que les persones reactives acaben ofegant-se

“Vilanova té un potencial turístic important però li manquen hotels” Joan Anton Matas ta Barcelona ja ens aporta molt.

Vilanova té un potencial turístic important però li manquen hotels. Caldria costruir un hotel de referència i en aquest tema hi ha de jugar l’administració perquè, per l’empresa privada sola, no és una inversió prou atractiva. Caldria facilitar terrenys terciaris per abaratir costos”.

Sobre la taxa turística imposa-

en les seves pròpies llàgrimes, les persones proactives passen a l’acció per canviar la situació en què es troben.

Expressions de les persones reactives solen ser: “No entren clients”, “no ho podrem aconseguir”, “no hi ha feina”, “tot està molt malament”...

I de les persones proactives poden ser: “anem a buscar clients”, “fem un pla per impulsar el negoci”, “ho podem aconseguir”, “ho podem canviar”...

Avui en dia, el mon empresarial demana proactivitat: Sentir-nos responsables de la nostra parcel·la i passar a l’acció sense excuses, bé sigui a l’hora d’aconseguir més clients,

da per la Generalitat, Matas afirmava que “nosaltres la defensem, sempre i quan la finalitat sigui la promoció turística”. També s’hi mostrava a favor Carlos Alcover que assegurava que “és important que el sector aposti per si mateix, per la comercialització i la professionalització”. Amadeu Pujol disentia en part i indicava que “l’administració local hauria de destinar una part dels impostos a promoció turística, no a crear noves taxes”. Finalment, sobre si caldria obrir els comerços els diumenges, el gerent de Viu Comerç apuntava que “no creiem que s’hagi de fer perquè no tenim prou turistes com per compensar els costos. Potser en el futur sí que en tindrem però crec que ha de ser el propi sector qui valori si val la pena obrir”, idea en la qual coincidia la subdirectora general de Programació Turística que apuntava que “l’administració no és un bon àrbitre. És millor que el sector arribi a les seves pròpies conclusions”. Arrojo va afegir que “a la taula del comerç i el turisme es pacten propostes beneficioses per a tots els sectors però caldria enfortir el seu lideratge. Totes les ciutats turístiques amb què ens comparem o emmirallem tenen agències o patronats de turisme que lideren el sector. Aquest seria el nostre següent pas”.

iniciar col·laboracions, millorar els resultats, gestionar els conflictes, etc.

Sé que aquestes línies poden generar certa controvèrsia, ja que no es tracta únicament de ser optimistes i positius sinó que va molt més enllà. Es tracta d’apel·lar a la capacitat que tenim totes les persones de poder crear la nostra realitat. De fer una mirada interna i assumir la responsabilitat de la nostra vida, professió o negoci.

No esperem que ningú ens tregui les castanyes del foc, moguem-nos per poder aconseguir allò que desitgem.

La persona proactiva sap que fins que no hagi acon-

seguit el seu propòsit ha de continuar movent-se.

I vostè lector, quin tipus de persona està essent?

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

juliol 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

juliol 2015

ACTUALITAT

L’ateleier de serigrafia i confecció de Mas Albornà i Baobag, l’aliança perfecta La Fundació Mas Albornà i l’empresa barcelonina de bosses de mà i altres complements personalizats impulsen un projecte conjunt que obre noves oportunitats laborals des de Mas Albornà, és la confecció ja que els treballadors han hagut d’aprendre-ho tot de zero i això alenteix el procès però, un cop dominin les tècniques, seran molt més eficients. “Per a nosaltres, el principal és que hem obert una nova via de negoci amb el qual hem pogut donar ocupació a quatre persones i esperem que en un futur, podem donar noves oportunitats”. Arnau Martrat, director de producció de Mas Albornà afegia que “donar feina a quatre persones és important en un moment on l’ocupació és una assignatura pendent”.

L’objectiu és incrementar la plantilla a mig termini.

Olga Aibar Una aliança perfecta. La Fundació Mas Albornà i l’empresa barcelonina Baobag (www.baobag.es) dedicada al disseny personalitzat de bosses i samarretes han unit esforços per tirar endavant un projecte social beneficiós per ambdues parts que demostra que l’emprenedoria i l’economia social són perfectament compatibles.

La necessitat de l’empresa barcelonina d’incrementar la seva mà d’obra arran de l’increment de la demanda i la seva inquietud social van fer que busquessin un partner adient que els pogués fer allò que necessitaven. Tenien clar que volien incorporar a la marca el valor afegit de treballar amb un centre d’inserció social i van trobar la Fundació Mas Albornà, amb qui fàcilment es van entendre per dur a terme un projecte comú. Els inicis no van ser fàcils ja que Mas Albornà va haver d’aportar la maquinària adient, explicar què calia fer per muntar el taller, buscar una persona que el portés i formar els treballadors en les tasques de serigrafia i costura. Després es va muntar el taller i es van repartir les despesses al 50%.

El nou servei de serigrafia i costura s’ubica en un taller propi

ubicat a les seves instal·lacions.

Baobag aporta la creativitat, el know-how i els dissenys de creació pròpia i Mas Albornà realitza la producció a mà de cada peça.

Segons Cristina Barbacil, responsable de Comunicació de la fundació “la principal dificultat va ser l’aprenentatge d’un àmbit completament nou per a Mas Albornà, fet que va portar el seu temps”, però, com acostuma a passar, tot s’aprèn i “actualment els ritmes de producció són més

alts i cada cop més àgils”, fet que satisfà les dues parts. Segons Marc Crespí, responsable creatiu de Baobag, “necessitàvem un taller de costura que realitzés les nostres comandes i que aportés als nostres productes el plus que buscàvem: la proximitat, la col·laboració mútua, l’intercanvi de sinergies... Amb Mas Albornà ho hem aconseguit ja que suma al projecte tot el component social i de creació d’oportunitats ”. El més complicat, segons expliquen

Prou propietat

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Els canvis de models econòmics i de forma de vida que ens venen a sobre a una velocitat vertiginosa ja estan aquí. Portant a l’extrem aquesta afirmació, estem davant del final de les propietats individuals, termes com ‘mobility-asa-service’, ‘pay-x-view’, ‘pay-x-use’, començaran a entrar (algunes ja han entrat) a les nostres vides.

Parlarem de dos béns més comuns: el cotxe i la casa.

Quin sentit té comprarte un cotxe? És un dels forats negres més grans que existeixen a les nostres butxaques. Ja només sortir del concessionari el

seu valor es redueix uns 3.000€, les despeses oficioses volten els 2.500€ anuals (assegurança, taller, gasolina, impostos...), i en deu anys el valor n’és residual. Per tant, el cotxe mai és una inversió, és una pura despesa (tan sols és inversió quan són cotxes clàssics o per a serveis com taxis).

A més podem afegir que el cotxe passa el 80% del temps aturat, sigui al garatge o estacionat. Per tant, el cost d’oportunitat és elevadíssim si féssim quatre càlculs.

La meva decisió ha estat clara, necessito cotxe per on visc (una masia) i pel

tipus de treball que realitzo, he calculat els quilometres que puc fer en un any, i he revisat totes les propostes que faciliten a l’hora d’adquirir un vehicle. Al final, el rènting flexible ha estat la millor opció, que no deixa de ser un lloguer per quilometratge, on només pago una quota amb totes les despeses associades al bé. No tinc cotxe en propietat, ni la vull. Pago per al que necessito.

El cas d’un habitatge, és diferent, es una inversió com a tal, sempre associada a un risc (ho hem viscut aquests darrers anys), però s’han de tenir en compte

aspectes com: mobilitat, barrera d’entrada, despeses associades, contratemps imprevistos...

Personalment, la millor opció és el lloguer, sense cap mena de dubte.

Ens han volgut inculcar que la propietat és estalvi de futur, que necessitem propietats per tenir “alguna cosa” per al futur, però no tothom està prou informada, o te els nivells de coneixements financers necessaris (capacitat d’apalancament, tendència de preus...). Però a la llarga, sempre serà millor no tenir propietats.

Qui no coneix algú que ha tingut problemes amb l’herència de qualsevol bé?

Sabem qu`r significa tenir bens per a gaudi personal? Fa falta? Moltes preguntes m’he fet i totes em porten al mateix (repeteixo que és una opinió i valoració personal i segons les meves finances).

Només un cotxe o pis que se li tregui rendiment econòmic (lloguer, taxi, rendes...) té sentit com a propietat, i clar que hi ha casos i casos, però us estic convençut que el 95% de la gent, compra per comprar, perquè ens han dit que hem de tenir, per història de la nostra societat o perquè algú li ha interessat fer-nos creure que ser “propietaris” és la única opció.

Penedès Econòmic

juliol 2015

11

ACTUALITAT

Vilanova i la Geltrú és el 51è municipi d’Espanya amb major renda per llar De les 109 ciutats analitzades, només n’apareix una del Penedès-Garraf Lídia Oñate La capital del Garraf és una de les ciutats que formen part de la llista d’indicadors urbans seleccionats al projecte europeu Urban Audit, que estudia i mesura la qualitat de vida en un determinat número de ciutats segons la seva densitat de població i la mida del seu centre urbà. D’entre elles, només hi ha una ciutat del Penedès-Garraf: Vilanova i la Geltrú, que registra la 51a renda neta mitjana més alta per llar d’arreu d’Espanya, situada en 23.271,96 euros, segons les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Al capdavant del rànquing, que pren de referència dades de 2012, es posicionen tres ciutats madrilenyes: Pozuelo de Alarcón amb 54.543,78 euros, Las Ro-

zas de Madrid amb 45.223,27 euros i Majadahonda 44.023,45 euros. Els segueix Sant Cugat del Vallès, la primera ciutat catalana de la llista amb una renda de 41.475,80 euros. A l’altra ban-

Rànquing ciutats segons renda neta mitjana de les llars Major renda

54.543,78

Pozuelo de Alarcón

45.223,27

Rozas de Madrid, Las

sant cugat del vallès és la ciutat catalana amb més renda, i la quarta de tot l’estat

44.023,45

Majadahonda

41.475,80

Sant Cugat del Vallès

35.646,25 Alcobendas

Menor renda

7.985,67 Torrevieja

12.193,27 Elche/Elx

da del rànquing es troba, amb diferència respecte del següent, Torrevieja amb 7.985,67 euros.

Entre els quinze municipis que perfilen la llistas de les rendes més baixes també localitzem un de ca-

13.630,33 Fuengirola

13.924,67

Línea de la Concepción, La

14.999,06 Benidorm

Font: INE. Dades 2012

talà. Es tracta de Santa Coloma de Gramanet, que registra una renda menor als 20.000 euros, en concret, de 19.117,22 euros.

L’estudi també avalua la proporció de llocs de treball per sectors, en especial, la indústria i els serveis. La major proporció d’ocupats al sector industrial l’any 2014 es va registrar a Rubí amb un 42%, seguit d’Elda (39,1%), a la província d’Alacant.

D’altra banda, aquesta proporció industrial amb prou feines va arribar a l’1% en el cas de Benidorm pel seu potencial turístic i Majadahonda, per la seva forta presència de serveis.

En el cas de la proporció d’ocupats al sector serveis, destaca Pozuelo de Alarcón, on representa el 95,2%, Majadahonda (94,8%) i Toledo (94%). La primera ciutat catalana posicionada és Sant Cugat del Vallès (89%).

Ciutats amb més ocupació segons el sector Indústria

42,0% Rubí

39,1% Elda

25,7% Avilés

25,7% Gijón

22,3 Vigo

Serveis

95,2

Pozuelo de Alarcón

94,8

Majadahonda

94,0

Toledo

93,4

Benidorm

93.3

Rozas de Madrid, Las Font: INE. Dades 2013

12

Penedès Econòmic

juliol 2015

EMPRESA

Eliminar l’estrès i depurar l’organisme al cor del Parc Natural del Garraf El centre Mi Ayuno, ubicat a la casa rural La Torre d’Avinyonet del Penedès, reivindica els beneficis del dejú terapèutic realitzat sota un control mèdic Olga Aibar Unes vacances de salut a llocs increïbles. Aquest és el lema de Mi Ayuno, un programa de dejú de tres o sis dies que combina dejú, senderisme, ioga, pilates, teràpies i xerrades per controlar l’estrès i tenir una alimentació saludable controlades per un equip d’especialistes en salut i esport. Un sistema que han provat ja centenars de clients que han gaudit d’una estada depurativa a la casa rural La Torre, situada a l’Arboçar de Baix, un petit nucli

Un equip d’especialistes en salut supervisa les activitats que s’ofereixen del terme d’Avinyonet del Penedès, en ple pulmó verd del Massís del Garraf.

Les magnífiques vistes de la casa i l’entorn són un element més que s’afegeix a un eficaç programa de depuració de l’organisme i de l’estrès, ideal per desconnectar de la feina i eliminar uns quilets.

Es poden arribar a perdre 10 qui-

u Damien Carbonnier,

director de Mi Ayuno

los en tres setmanes.

Segons explicava Damien Carbonnier, director de Mi Ayuno, “el programa permet eliminar totes les substàncies nocives que acumulem al llarg dels anys a causa dels mals hàbits de salut i dels excesos en l’alimentació”.

El fundador va ser Christian Khoury, un ciutadà d’origen francès que regentava una gran empresa, fet que li provocava molt d’estrès. Un dia va provar el sistema de ‘Jeûne et Randonnée’ (dejú i senderisme) que li va fer canviar de vida i d’hàbits i va decidir que el traslladaria a Espanya. Ara viu retirat a València.

Basat en el sistema de dejú Buchinger, una clínica implantada

a Marbella en la dècada dels 70 pionera a Espanya en la implantació de mètodes naturistes, el programa Mi Ayuno combina diversos pilars de la salut per revitalitzar-se i desintoxicar-se en només una setmana.

Segons Carbonnier “el dejú controlat no només depura i elimina greix sinó que, a més, et revitalitza, ja que en alliberar el cos de les substàncies tòxiques, la persona incrementa la sensació de fortalesa i benestar, a la qual se li suma els beneficis de l’exercici o la pràctica activitats físiques”. Carbonnier assegura que els beneficis són immediats ja que “el programa permet depurar l’organisme, rehidrata la pell, redueix l’estrès,

redueix greix visceral i incrementa la vitalitat i el rendiment físic i mental, ja que ajuda a que la sang flueixi més”.

Abans de fer el dejú, cal fer una preparació a casa per acostumar el cos i després els bons hàbits d’alimentació s’han de mantenir per evitar el temut efecte rebot.

Els primers dies són els més durs però la sensació de gana desapareix als dos o tres dies. El més complicat és el tercer, quan es produeix una crisi d’acidesa, fet que pot provocar debilitar, nàusees o migranyes però, al cinquè dia el cos comença a reaccionar i a aprendre a viure de les seves reserves.

Ell mateix va comprovar-ne els

efectes en la seva pròpia pell. Durant cinc anys, va jugar a Rugbi a França. Aleshores pesava 115 quilos. En veure que al fundador de Mi Ayuno el dejú li anava bé, el va provar en un centre especialitzat del seu país i assegura que “em vaig sentir molt millor. Des de llavors no he deixat d’aplicar tot el que vaig aprendre”. Aquest fet el va motivar a formar-se en dietètica i nutrició i en pilates.

Sobre els problemes que algunes dietes o dejús extrems poden provocar en la salut, Carbonnier afirmava que “la nostra és una alternativa per perdre pes i adquirir hàbits saludables que realitzem sempre sota control mèdic i de professionals. Els nostres clients mai han tingut cap problema i la prova és que la majoria repeteix”.

Pel que fa al cost, és d’uns cent euros al dia.

Activitats i serveis El programa que se segueix a l’Arboçar de Baix consisteix en sessions de pilates al llevar-se, ingestió de sucs, una caminada de dues a tres hores, estiraments, teràpies, xerrades i conferències sobre alimentació saludable, un caldo vegetal per sopar i una estona de relax o d’activitats en grup.

Tant les xerrades com les teràpies les realitzen un equip de professionals de diferents àmbits que, entre altres coses, també ajuden a deixar de fumar.

De Cara Assessors pioners en els Punts d’Atenció a l’Emprenedor del Penedès Ha assessorat a més de100 empreses els darrers 3 anys Olga Aibar L’empresa De Cara Assessors, ubicada a la Rambla de Nostra Senyora, 25 de Vilafranca del Penedès, és el primer punt PAE (Punt d’Atenció a l’Emprenedor) que es va implantar al Penedès.

En concret, ho va fer l’any 2012 i, des d’aleshores, els seus responsables han ajudat a empredre el negoci a més de 120 empreses de molts sectors diferents, incloent-

hi negocis on-line.

L’economista Carles de Cara es mostrava satisfet de la tasca realizada al llarg d’aquests anys i també perquè són la única empresa privada al Penedès que ha tramitat fins aleshores la constitució de societats limitades de manera totalment on line i amb un plaç garantit de 48hores. L’any passat va ser un any especialment prolífic per a l’assessoria en aquest camp ja que es van arribar a les 48 altes noves, incloent-hi altes

d’autònoms i Societats de Responsabilitat Limitada (SRL).

L’economista apunta que estan fent una aposta important pels emprenedors de la comarca i tenen previst que en els pròxims mesos donar a conèixer nous serveis exclusius destinats específicament a les necessitats d’aqeust col·lectiu.

Els punts PAE faciliten la creació de noves empreses, l’inici efectiu de la seva activitat i el seu desenvolupament a través de la

prestació de serveis d’informació, tramitació de documentació, assessorament, formació i recolzament al finançament empresarial.

Poden dependre d’entitats publiques o privades, col·legis professionals, organitzacions empresarials o cambres de comerç. Tots

els centres han de firmar un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Els emprenedors reben el suport d’assessors que els ajuden a complentar el Document Únic Electrònic i realitzar tots els tràmits necessaris per a constituir l’empresa.

juliol 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

juliol 2015

EMPRESA

La firma Naulover estrena dues noves línies de negoci a la seva setena 080 Barcelona Fashion Malena Costa i Lourdes Montes van acompanyar la marca en un dels esdeveniments de moda més importants al país Lídia Oñate

u Malena Costa i Lourdes Montes

L’empresa Naulover, que dissenya i fabrica a Sant Joan de Mediona, ha apostat pel sector dels complements i la moda de bany a la nova temporada de primavera i estiu 2016. Així ho va donar a conèixer durant la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que va tenir lloc del 29 de juny al 3 de juliol a les instal·lacions de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Aquest era el setè any en el qual participava la firma de moda, que ha passat de desfilar juntament amb

les samarretes i els vestits llargs”, explica Noguera.

Des que es va fundar el 1957 l’empresa ha hagut d’estar al dia dels diferents canvis de modes i tendències. Els darrers anys el sector dels complements ha anat agafant volada i, per això, la firma ha decidit apostar-hi. Segons Carme Noguera, “les noves línies tant d’snickers, espardenyes i el kit de bany són ara mateix complements imprescindibles per qualsevol marca que vulgui donar un look total a la seva gamma de productes”. Des de Naulover confien que aquests llançaments tinguin la bona acollida esperada i puguin reforçar les línies amb noves peces, colors i productes.

les noves línies de complements han suposat una inversió de 300.000 euros altres marques a les dues primeres edicions a tenir la seva pròpia desfilada. La seva administradora, Carme Noguera, es mostra molt satisfeta, ja que “suposa una alta repercussió per a nosaltres, així com la projecció que ens

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

u Malena Costa

u Carme i Paula Noguera

dóna tant a nivell nacional com internacional”.

La companyia ha invertit 300.000 euros per al desenvolupament d’aquestes noves línies i preveu assolir la xifra de negoci de 600.000 euros amb les diferents peces. En concret es tracta d’una línia d’accessoris formada per espardenyes de jute i esportives de loneta en colors blau Royal, verd jade i vermell azalea; cistells de vímet; barrets estils Panamà i bosses de punt; a més d’una altra selecció de moda de

bany que consta d’una tovallola, un banyador i un biquini fabricats amb microfibra poliamida.

Tots aquests productes estan fabricats amb teles del mateix estampat pensades per combinar amb la resta de peces de la col·lecció d’estiu de Naulover.

Entre les novetats de la col·lecció que la marca va presentar a la passarel·la, titulada Afrodizzia, destaca el color i la mescla d’estampats florals que “evoca a les selves africanes i l’aire fresc i nòmada de les peces de roba com

Voldria fer-li una consulta sobre el funcionament i l’estalvi per a les empreses que contractin fent servir la modalitat del mínim exempt de cotització.

El mínim exempt de cotització és una de les mesures aprovada per Real DecretLlei 01/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social. En el seu article 8 s’estableix un mínim exempt de cotització a la Seguretat Social per afavorir la creació de treball indefinit i implica un benefici en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per contingències comuns per contractació indefinida.

Aquesta mesura va entrar

en vigor el dia 1 de març de 2015 i es mantindrà fins al 31 d’agost de 2016.

Aquest benefici implica, que en el cas de contracte a temps complert, els primers 500 euros de la base de cotització per contingències comuns corresponents a cada mes, quedaran exemptes de l’aplicació del tipus de cotització que correspon a l’empresa. Tenint en compte que l’aportació per a l’empresari per a 2015 del 23,6%, l’estalvi mensual és de 118 euros.

En el cas de contractació a temps parcial, quan la jornada de treball sigui , al menys equivalent a un 50% de la jornada d’un treballador a temps complert comparable, la quantitat de 500

se a l’esdeveniment. “Vam tenir ocasió de parlar amb Lourdes Montes i li vam comentar que hi participàvem, i ella es va oferir a ser la nostra padrina a la desfilada”, explicava Carme Noguera.

La model Malena Costa va obrir la desfilada de Naulover amb un conjunt de pantaló curt i camisa amb transparències en color blanc combinat amb unes esportives de color blau que Naulover llançarà al mercat el proper estiu.

Els cistells de vímet, les peces de bany i les espardenyes són els complements pels quals ha apostat Naulover

Malena Costa i Lourdes Montes, amb Naulover La firma Naulover va tenir dues grans ambaixadores al desfilada de la 080 Barcelona Fashion. La model mallorquina Malena Costa i la dissenyadora sevillana Lourdes Montes, amb qui Naulover tenia contacte des de feia temps, van ser les encarregades de donar suport a la marca i ajudar-la a promocionar-

euros es reduirà de manera proporcional al percentatge de reducció de jornada del contracte. És a dir, el mínim de jornada haurà de ser de 20 setmanals i es farà de manera proporcional, per exemple per un contracte de 20 h, l’estalvi és de 59 euros.

El benefici en la cotització s’aplicarà durant un període de 24 mesos, computats a partir de la data d’efectes del contracte. Finalitzat aquest període i durant els 12 mesos següents, les empreses que en el moment de formalitzar el contracte tinguessin menys de 10 treballadors tindran dret a 12 mesos addicionals de la mesura però sobre els 250 euros de la base de cotitza-

ció o la quantitat proporcionalment reduïda que correspongui en el cas de contractació a temps parcial.

Els requisits exigits per poder beneficiar-se’n són: 1. La contractació ha d’incrementar el nivell indefinit de contractació i del nivell d’ocupació total de l’empresa.

2. Aquest nivell s’ ha de mantenir durant 36 mesos.

3. No haver realitzat acomiadaments col·lectius o individuals que hagin sigut declarats improcedents en els 6 mesos previs a la contractació.

4. Estar al corrent de pagament de les obligacions tributaries i de seguretat social.

5. No haver estat exclòs d’accés als beneficis en aquesta matèria per sanció per comissió d’infraccions en ocupació i seguretat social.

En el cas d’incompliment s’haurà de reintegrar total (si l’incompliment es produeix des del mes 13 al 24) o parcialment (si l’incompliment es produeix des del mes 25 i mes 36 , la diferència per mesos transcorreguts des del mes 25).

El mínim exempt no té cap impacte en la quantitat de les prestacions econòmiques a les que puguin tenir dret els treballadors, que es calcularan sobre l’import íntegre de la base de cotització.

Penedès Econòmic

juliol 2015

15

EMPRESA

Diari de Vilanova canvia de propietaris i evita el tancament Les instal·lacions es traslladen al centre Neàpolis, l’edifici municipal que acull també la seu de mitjans com Canal Blau ràdio i televisió Comunicació 21-AEC El periòdic degà de la premsa a l’Estat finalment ha pogut evitar el tancament i endegar una nova etapa. Edicions Comarca 17, SL és la nova empresa propietària del Diari de Vilanova arran de l’adquisició de la unitat productiva de l’anterior editora del setmanari.

L’objecte de la societat Edicions Comarca 17 és “activitats relacionades amb la edició i venda de premsa escrita, radiofònica i digital, contractació de publicitat per als mitjans propis, suplements gràfics i revistes. El seu capital fundacional és de 3.000 euros.

El relleu en la propietat ha comptat amb l’informe favorable de l’administrador concursal, a més de la plantilla, al considerar

que el projecte presentat garanteix la viabilitat del mitjà i el manteniment dels llocs de treball. Si el Jutjat hagués tombat la proposta, el setmanari estava abocat al tancament després de 165 anys. El nou editor del Diari de Vilanova és el periodista i escriptor Isidre Cunill, que fins ara col·laborava amb el setmanari com a columnista. Per altra banda, l’advocat Lluís Subirats és l’administrador d’Edicions Comarca 17, i Annabel Casas, la gerent. El projecte compta amb el suport de diverses personalitats del món econòmic, social i cultural del Garraf.

Reformulació del Diari Per dur a terme el projecte, Edicions Comarca 17, SL pensa implementar una “profunda reforma” del disseny i els continguts.

Per una part, l’edició en paper es

transformarà en una publicació “interpretativa” i de “reflexió”; en una “eina d’aprofundiment” dels temes principals a través de reportatges, entrevistes i anàlisis, segons explica el mitjà.

Per l’altra, es potenciarà l’edició digital, que concentrarà l’actualitat diària, incrementant la seva actualització i incorporant un canal de vídeo i un nou tractament de la informació d’acord amb les noves eines digitals.

A banda, el Diari de Vilanova també incorporarà informacions d’abast més general i ampliarà el seu radi d’acció; és a dir, continuarà informant de Vilanova i el Garraf, però no restarà al marge del que passa a la resta del país, amb una especial atenció cap al Penedès. La intenció és posar al dia la informació local i comarcal, adaptar-la a les demandes

dels lectors i connectar-la amb la realitat catalana. Tots aquests canvis s’aniran implementant de forma progressiva en les properes setmanes, segons explica el mitjà.

Per a la nova etapa, l’editora manté Guillem Mercader com a director i Ramon Francàs com a director adjunt. A més, ha nomenat Llorenç Avinyó com a responsable digital, i ha reorganitzat la resta de periodistes per seccions, amb dos redactors en cap: Montserrat Martorell i Gerard Muñoz. La responsable de publicitat és Beatriz Rodríguez.

Finalment, la redacció del Diari de Vilanova ha deixat la seu de l’edifici històric del Pont del Nin, per traslladar-se a Neàpolis-Espai de la tecnologia i les idees, edifici municipal on, entre d’altres, hi ha les instal·lacions de Canal Blau ràdio i televisió.

Història Diari de Vilanova és un setmanari fundat a Vilanova i la Geltrú l’1 d’agost de 1850 per Josep Pers i Ricard. Amb la suma de diverses capçaleres i passant per alt alguns anys sense sortir,

es considera el periòdic més antic de Catalunya que continua actiu. Inicialment era redactat en castellà, però publicava molt sovint col·laboracions en català.

El 1886 va ser adquirit durant un any per la junta de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per fer-ho servir com a plataforma de difusió de les idees de Víctor Balaguer. Continuà la seva edició fins al 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias. Temps després de la guerra civil va ser editat per Falange Española, primer, y per la Red Catalana de Premsa del Movimiento, després. El 1957 va publicar un escrit en català que li causà problemes amb les autoritats franquistes.

Morta la premsa del Movimiento, la capçalera va passar a mans d’una societat anònima, tenint com a soci de referència i editor-director Josep Francesc Huguet Prats, pare de la fins ara presidenta de la societat, Conxita Huguet i Sesma. El 1976, coincidint amb el canvi de propietat, va renovar el nom de la capçalera per Diari de Vilanova.

16

Penedès Econòmic

juliol 2015

L’ENTREVISTA

celestí lópez martín Director General de La Granja

“La dificultat no està en fer molts productes, sinó en fer-los tots bé” Als anys 80, Celestí López va prendre el relleu al capdavant de La Granja, convertint-la en una de les principals empreses alimentàries de l’Alt Penedès.

Amb més d’una seixantena de productes, la companyia de brioixeria i pastisseria ha sortit reforçada de la crisi, doblant la seva facturació, i rep els propers anys preparada per consolidar-se en les seves línies: tradicional, dietètic i ecològic Lídia Oñate

Celestí López Martín (Gavà, 1959) és el petit de tres germans d’una família d’origen comerciant i ramader, que el 1957 va passar de tenir granges d’animals a adquirir una botiga de queviures (1958) i, finalment, va crear un petit obrador de magdalenes el 1959. Més tard van traslladar l’obrador a un espai més gran a Sant Martí Sarroca (1973) i set anys després, per motius de salut del seu pare, Celestino López es va fer càrrec de l’empresa. Havia finalitzat els seus estudis de COU, però va seguir realitzant formació contínua en diferents escoles de negocis. Durant aquests anys claus, va començar a renovar una empresa en constant evolució. A nivell d’infraestructura del negoci, La Granja també ha experimentat un creixement continu. El seu punt àlgid va ser l’any 2002, quan es van traslladar a la nova fàbrica al polígon Clot de Moja (Olèrdola), on és previst que es dugui a terme una ampliació de 1.300m2 de fàbrica durant aquest 2015.

Moltes empreses històriques acaben defallint perquè no saben gestionar l’èxit. Què ha sabut fer La Granja per mantenirse durant més de 50 anys?

Crec que es tracta de no caure mentalment. Fa uns dies vaig tenir una reunió amb l’equip i els vaig veure molt optimistes. Ja m’agrada perquè hem de ser positius, però hem de pensar que tenim davant un mercat que està més madur que l’ecològic o el dietètic quan nosaltres vam entrar. Per tant, si no ho fem molt bé, el mercat ens rebutjarà. Estic veient productes amb molt bona cara i ben fets, i això ens obliga a ser més exigents i estar atents perquè ens costarà molt. Ara bé, si entrem al mercat pensant que som els líders i que ho tenim més fàcil ens equivocarem de ple.

cap mercat, ni el massiu de consum ni el de mercat especialitzat.

Es pot ser competitiu en tots?

Als anys 80, que van ser els primers que vaig viure al capdavant del negoci, la tendència era aquesta. El que fabricava producte dietètic no fabricava producte tradicional perquè la seva credibilitat es veuria perjudicada. Però aquesta tendència s’ha anat tren-

“el consumidor actual és més llest i exigent. si vols que un producte nou es vengui ha de ser senzill perquè li arribi fàcilment”

Una de les conseqüències d’aquesta crisi ha estat la gran davallada del consum intern, però La Granja ha seguit creixent. Quin ha estat el secret?

Tot i que no sigui del tot correcte dir-ho, a nosaltres la crisi ens ha beneficiat perquè ha retirat del mercat fabricants que no anaven en una bona direcció. A més, la línia de productes ecològics ha pres volada. Durant aquests anys hem aconseguit augmentar un 100% la nostra facturació.

cant. Per exemple, Danone feia un iogurt tradicional i en got de vidre, i ja està. Però va anar creant nous productes com els dietètics i funcionals Actimel i Densia, amb els quals han demostrat que es pot fer de tot sempre que ho facis bé. La dificultat, doncs, no està en fer de tot, sinó en fer-ho bé.

I la credibilitat anirà en funció d’això perquè avui dia el consumidor és molt més exigent i llest.

Qualsevol empresa ha de definir el seu públic objectiu, però en el seu cas ha comentat en anteriors ocasions que no cal menystenir

La innovació ens pot fer caure, finalment, en l’absurd? Acabarem veient magdalenes vermelles perquè seran el més nou del

mercat com ha passat al Japó amb la primera hamburguesa vermella de Burger King?

Si està ben feta i el color és natural no em sembla malament. A més, al Japó són molt exigents. Busquen que el producte estigui molt ben fet i sigui natural. Són oberts de mires i van decidir apostar pel color vermell, que és també símbol de la seva bandera. És cert que és trencadora, però moltes coses ho han estat a la vida.

Què és més important: la vista o el paladar?

En un producte alimentari el més important és la vista, és a dir, el packaging, sempre i quan vagi unit a una bona textura o una bona olor. Pots treballar molt bé un producte, però si el packaging no l’acompanya es perd dins de la jungla del supermercat. Quan no coneixes el producte, és el packaging qui fa decidir al consumidor.

Però clar, el que es ven ha de ser veritat. Si no, el consumidor no repetirà. Perdre la fama és molt fàcil i recuperar-la costa molt.

La brioixeria està concebuda com un producte de baixa qualitat i poc saludable. Encara us perjudica aquest estigma?

A mesura que vaig anar creixent el que més em preocupava era el fet que el mercat estava molt dimonitzat perquè, al final, el que feies era brioixeria. Darrerament, hem comprovat que ens preocupa molt més la nostra salut i, per això, hem passat d’una magdalena normal a una altra ecològica o dietètica, que engreixen menys.

Aquest canvi de mentalitat ens

Penedès Econòmic

juliol 2015

17

L’ENTREVISTA ha ajudat a fer un pas endavant i consolidar-nos en el mercat.

Fèlix Miró

L’entrada de Granier ha revolucionat el sector de la brioixeria i les fleques amb un concepte nou, tant de producció, de disseny com de preus. La competència es va endurint?

Sempre he pensat que competim amb tothom i amb ningú. Un disseny d’empresa com la nostra no existeix al mercat nacional. És a dir, una empresa que fabriqui diversos productes de tres línies com les que tenim: tradicional, dietètic i ecològic. De cada una d’elles tenim uns competidors diferents. Ara mateix tenim una varietat de productes molt alta amb més d’una seixantena diferents. Quan vaig agafar les regnes del negoci l’any 1981 només produíem magdalenes. Era l’època de la crisi del petroli amb un alt atur al nostre país. Durant aquells anys les vendes van baixar molt, però després també seguien baixant i era normal perquè no estava fent res per canviar-ho. Va ser llavors quan vaig veure que l’empresa estava adormida i no estudiava el mercat. Per això vam decidir deixar enrere la tradició de monoproducte i diversificarnos amb nous productes, a més de distribuir nosaltres mateixos.

Per això, ara tenim un ventall tan ampli i una visió del mercat millor i més global. A més, fer el repartiment ens proporciona una informació sobre els clients que la resta no té.

Tot manual de venedor diu que el client sempre té la raó. Us esperàveu que aquesta dita es complís a la perfecció amb les primeres magdalenes integrals, proposades per un client?

Als anys 80 em vaig adonar que necessitàvem diversificar-nos.

Teníem uns competidors molt ben preparats per fabricar molta quantitat de producte i havíem de buscar nínxols de mercat que no volien o no els interessaven perquè eren petits. A més, el que sempre hem fet és recollir les demandes dels clients. Va ser el cas de la magdalena integral. Ens ho van comentar i vam ser sincers: no sabíem fer-ne, però vam dir que si ens donaven un temps de marge podríem investigar i ferne.

Era el 1988 quan vam començar la línia de producte dietètic, però no va acabar d’esclatar fins el 2001 perquè ens vam avançar massa al nostre temps. Això ens va permetre diferenciar-nos de la resta. La paciència és molt important quan llances un producte nou. Al principi el volum de vendes és molt minso i has de saber esperar. La línia integral va trigar uns anys a funcionar perquè el mercat pràcticament no existia.

Però clar, pots tenir paciència si

l’empresa ja va tirant amb altres productes. Si no, és complicat. La innovació necessita ranquil·litat i tenir les antenes posades per saber què demanda el mercat.

També hem intentat ser pioners però sense arribar massa d’hora perquè corres el perill de matar el producte abans de començar com en el cas de les magdalenes i croissants ecològics, dels quals

“tenir paciència és molt important quan llances els nous productes. has de saber esperar” ja teníem l’estudi fet, però vam decidir esperar que el mercat estigués madur. Això ens va permetre assolir l’èxit i agafar més experiència. A més, són aquests productes innovadors els que més valor afegit t’aporten i el mercat et premia. En el nostre cas ens ajuden a aconseguir obrir nous mercats.

En el cas dels ecològics i dietètics són productes innovadors enfocats a donar un servei i no tant a sorprendre.

Quant a la innovació, has d’aconseguir una mica dels dos.

Alguna vegada has de llançar un producte que sorprengui perquè és el que et manté dins del mercat amb un bon nivell de màrqueting, però, d’altra banda, t’has de centrar en productes pràctics. Si

“La innovació necessita tranquil·litat i tenir les antenes posades per saber què demanda el mercat” vols que un producte nou es vengui ha de ser senzill perquè arribi al consumidor fàcilment. No busquis una cosa molt estranya perquè et limitaràs el mercat.

Innovació també seria copiar, tot i que no és la nostra manera. Ho vaig aprendre fa anys en un curs on ens van dir que la innovació més econòmica és la còpia i millora del producte. Ens van explicar que Nestlé va ser l’inventor del producte originari que Danone

va millorar amb màrqueting i va batejar com a Actimel, allunyantlo de l’estètica de producte medicinal que li havia donat Nestlé.

Les crisis espanten, però la que hem passat encara més. Les empreses seguiran mirant fora o es giraran per reflotar el mercat nacional?

Encara tenim molt a fer al mercat nacional. Anem a dues fires, la Biofach a Nuremberg, la ISM a Colònia i al Saló Alimentària. En el nostre cas, durant els anys de crisi hem doblat les vendes, així que hem estat l’excepció perquè moltes empreses han tancat o han estat absorbides. La crisi ens va agafar preparats i, en certa manera, l’esperàvem perquè aquesta crisi va ser molt anunciada. El que no ens esperàvem era que fos tan forta. Si dic que ens va trobar preparats és perquè el 2005 ja vam començar la línia de productes ecològics. Avui dia la tercera part de la producció ja és d’ecològics.

La moda del ‘bio’ ha arribat amb retard a Espanya?

Sí, va entrar de mica en mica. Als països del nord d’Europa la preocupació pels temes d’alimentació va començar fa més anys. Aquí no ens preocupava tant perquè ens agrada més el menjar tradicional i no canviar gaire. Els productes ecològics són més cars, fet que va dificultar l’augment de vendes amb la crisi econòmica. Hem vist que els productes de marca blanca han tingut molta més acceptació. Ara, però, ja hem notat un increment dels productes ecològics, especialment entre la gent jove, que està més conscienciada.

Tot i això, estem en uns nivells de consum d’aquest tipus de productes més baix que en altres països d’Europa. La meitat del nostre producte ecològic l’exportem i per tal d’arribar a més països llunyans estem desenvolupant un seguit de productes que tinguin una vida d’uns sis mesos.

A La Granja vostè defensa la llei de les tres parts: inversió en el negoci, patrimoni i bancs. Si falla la tercera, coixeja la primera i se’n ressent la segona. Què pot fer l’empresa davant d’aquesta situació, que ja han viscut moltes empreses?

El negoci t’ha de donar suficient per tirar endavant sense la necessitat de dependre massa dels bancs. Molts empresaris confien que els préstecs els permetin tirar endavant, però crec que això pot fer que es relaxin. Si tens pocs diners intentaràs invertir-los de la millor manera possible. Per mi és important haver crescut d’aquesta manera, estalviant i demanant pocs préstecs, perquè si baixen les vendes pots seguir treballant sense la tensió d’haver de tornar el crèdit.

18

Penedès Econòmic

juliol 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL PROBLEMA DEL POLÍTIC NO ÉS EL QUE COBRA SINÓ EL MAL QUE FA A LA SOCIETAT QUAN ÉS UN INCOMPETENT

C

rec que la base dels nostres problemes amb la política està en el fet que no hi apliquem els principis i les prevencions que utilitzem per a protegir els nostres interessos en la vida privada.

Si, per exemple, en un sopar d’amics, i a la vista que som a punt de comprar un cotxe nou, ens pregunta un d’ells com hem escollit i contestem que finalment ens hem decidit per una marca i per justificar aquesta elecció, que tothom considera equivocada per la major qualitat d’altres vehicles amb el mateix preu, els diem que hem pres aquesta decisió pel carisma del president de la companyia.

O si, per a construir una casa, ens decidim pel constructor més simpàtic o pel que ens cau millor, deixem al seu albir el cost de l’obra, no ens preocupem dels materials ni de la seva realització i deixem en les seves mans el termini d’execució, no solament ens arrisquem a pagar una quantitat desproporcionada, rebre una construcció amb tot tipus de deficiències i en un termini desmesurat sinó a convertir-nos, segurament i com en el primer cas, en la riota del poble.

Un dels principis fonamentals indiscutits els últims anys, és el del protagonisme del gestor polític en l’economia.

Si recordem, va haver-hi un compromís generalitzat cap a la potenciació de la intervenció de l’Estat en tots els sectors i estadísticament es pot comprovar amb l’extensió del control de quotes, cada vegada majors, de la producció i la renda nacional especialment des de la dècada dels setanta.

En l’actualitat és un de tants principis d’organització econòmica que estan qüestionats.

Jo he arribat a la conclusió que estava assentat en un pressupost que s’ha demostrat fals: que la gent es fa intel·ligent quan entra en la política.

Fa uns anys, davant un problema econòmic greu en un

sector o en una gran empresa, es produïa un immediat consens entre les nostres forces sindicals, polítiques i socials: l’Estat ha d’intervenir perquè és l’únic que pot solucionar tan deplorable situació econòmica.

Quan, des de fora principalment, es decidia privatitzar empreses o sectors, cercant una gestió més eficaç, una onada de crítiques interiors requeia davant d’una heretgia així.

Transcorregut el període adolescent, vaig començar a adonar-me que l’Estat no funcionava automàticament dirigit per un cervell superior, sinó que el gestionaven persones de carn i os.

En aquell moment, em vaig preocupar per una possibilitat.

Què passaria si per dirigir una institució pública nomenen a un incompetent? Aconsegueix millorar el seu nomenament la seva capacitat tècnica?

la gent no es fa intel·ligent quan entra en la política

Era una pregunta que era una mica irracional i fora de context, però que tenia la seva justificació.

Si els polítics eren com els altres mortals i no es produïa aquesta transformació personal, la qualitat de la gestió acabaria determinada pel procediment de selecció personal en la destinació encomanada.

A ningú li donen un lloc de rellevància i responsabilitat en el món privat sense estudiar la seva preparació, la seva experiència, la seva intel·ligència i fins i tot la seva maduresa.

Així que vaig pensar que, només una selecció professional molt més rigorosa que en el sector privat i amb un règim d’incentivament i de responsabilitat adequat, justificaria el principi de superioritat de la iniciativa pública.

Perquè, clar, si anteriorment no havia regentat bé un nego-

ci o una activitat professional particular, normalment més senzilla en coneixements, que coneixia de tota la vida, amb pocs treballadors i escàs volum econòmic. Per què havia de portar millor una empresa desconeguda fins al nomenament, en la qual no es juga el patrimoni familiar sinó l’aliè, en el qual li manca tot tipus de responsabilitat davant els resultats i els deutes i amb una facturació i amb una plantilla infinitament superiors?

El principi de la superioritat de la intervenció pública en l’economia o s’assenta en una justificació racional o deriva al terreny de la il·lusió.

L’última mostra l’hem tingut en la ruïna que va provocar la gestió política de les caixes centenàries que, fins a aquell moment, havien aconseguit superar tot tipus de guerres i de crisis econòmiques, socials i polítiques.

El fet que els nous polítics que intenten fer-se un buit entre la classe dirigent hagin inclòs, entre les seues propostes per a sortir de la crisi financera, la d’arreplegar el testimoni dels anteriors en la direcció d’entitats de crèdit, quan sembla evident que cada vegada estan accedint gent més incompetent i amb menys experiència en gestió, és una altra mostra que bona part de la societat i dels nostres mitjans no han après res de l’origen dels actuals problemes econòmics i socials.

Així doncs, quan encara veig que es debat, encara que sense tanta tensió i amb mes equilibri que antany, la participació de l’Estat en l’economia i la nacionalització o la privatització d’empreses i serveis, o se’m convenç de la preeminència del procediment de selecció i incentivament del sector públic sobre el privat o és una discussió entre els que creuen que la política fa intel·ligent a la gent i els que són mes escèptics davant aquest principi fins fa poc tan inqüestionat.

Penedès Econòmic

juliol 2015

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Respostes que et conviden a fer-te preguntes Tanquem curs i iniciem un període de vacances. Aquest darrer blog de l’emprenedor no és una entrevista com les que faig habitualment en aquest espai. No entrevisto un o uns emprenedors sinó que de les preguntes, de les respostes i dels consells que hem pogut llegir en tot aquest període, he elaborat un qüestionari. És una mena d’autoavalució que suggereixo a tots aquells que tinguin un projecte en ment. Som molts els qui en un moment determinat se’ns acut una nova idea bé per obrir un nou negoci o bé per ampliar el que tenim.

Podem trobar en molts llibres de management qüestionaris més o menys estàndards. Aquest està extret del que emprenedors i emprenedores com tu i com jo, fan cada dia per intentar tirar endavant els seus negocis. No són teories de manual, són pràctiques des de la quotidianitat.

Tota nova empresa, necessita de tres pilars fonamentals: la persona (o persones) emprenedora, les idees i el pla de negoci o d’empresa.

Podem tenir un fantàstic pla d’empresa però si darrere no hi ha determinades actituds, habilitats i valors de la persona que l’impulsa o no hi ha prou idees per fer-lo funcionar, difícilment el negoci reeixirà.

Aquesta entrevista que et pots fer a tu mateix té tres parts clarament diferenciades: la que té a veure amb la persona, la que té a veure amb les idees i la que fa referència al projecte.

Preguntes sobre tu mateix/a 1- Et sents il.lusionat amb el teu nou projecte?

Tots els emprenedors entrevistats destaquen la il·lusió com a

força principal per tirar endavant 2- Si haguessis de destacar quina és la motivació principal que t’impulsa a emprendre, quina seria?

La motivació pot venir perquè has descobert una habilitat, una oportunitat, perquè t’agradi molt el que vols fer, perquè no tens altre remei....

3- Qué és el que més por et fa d’aquest procés?

També han coincidit bona part dels entrevistats en el fet que justament la por a no fer-ho bé, a que el negoci no surti, es converteix en un estímul per buscar alternatives i noves idees.

4- Ets conscient que engegar el teu propi negoci demana molt esforç. Estàs disposat a treballar de valent?

La càrrega de feina especialment a l’inici de l’activitat és molt intensa. Per això tots els emprenedors recomanen emprendre un projecte sobre algun tema que de veritat t’apassioni.

5- Tens el suport familiar per engegar?

Si la il.lusió és la força principal, el suport de l’entorn més proper seria l’energia necessària pel dia a dia. És prou difícil engegar com per fer-ho sense l’alè dels qui tenim més aprop.

6- La formació i millora constant és un requisit imprescindible per la bona marxa del projecte. Què has previst fer per millorar les teves competències com a emprenedor/a?

7- Què pots aprofitar de la teva experiència anterior que puguis aplicar al nou negoci?

O també de la teva experiència com a client en aquest sector.

Tots portem una motxilla amb un bagatge adquirit amb els anys i que podem aplicar-lo al nostre

nou projecte.

8- Ets conscient que un dels actius més importants és la teva xarxa de contactes? Gent que et coneix i que et farà confiança quan engeguis. Com has previst “cuidar-la”? Què tens previst fer per ampliar-la?

9- Calen dosis d’atreviment i també de seny. Com et consideres quan a valentia i seny?

10- Tots els emprenedors que han començat destaquen alguns valors que els semblen clau: paciència, perseverança, confiança i capacitat d’adaptació i flexibilitat Si tu mateix/a t’haguessis de posar nota en cadascun d’aquests valors què hi posaries? Fes servir el barem de l’1 al 5, essent el 5 la màxima qualificació. Si en algun d’aquest valors consideres que treus “mala nota” què podries fer per millorar-ho?

Preguntes sobre la teva idea Et proposo en aquest apartat 5 preguntes clau en l’apartat de les idees: 1. Ets una persona curiosa?

Tens una actitud de buscar i adaptar idees constantment per al teu negoci?

La curiositat és la font de la creativitat, de trobar noves idees per aplicar al teu negoci 2. Ets capaç de posar-te en la pell del teu client per pensar què li cal exactament i adaptar el teu negoci a allò que necessita?

3. Has buscat tendències en altres llocs (països, altres ciutats, altres sectors....) que et puguin servir d’inspiració ?

4. Pensa en tres problemes que

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Quan pensem i analitzem el nostre negoci val la pena analitzar-nos primer a nosaltres mateixos, veure si treballem bé les nostres idees i per últim veure com tot plegat es plasma en l’empresa.

2- Mantenir una ment oberta i curiosa aporta genera alternatives, possibilitats i nous projectes per l’empresa.

3- Però el més important no és la idea sinó com la idea es plasma en el negoci. Com diu Trias de Bes, és millor una idea mediocre implementada de forma brillant que una idea brillant implementada de forma mediocre.

4- I recorda que en pràcticament el 100% dels cassos entrevistats, la força més gran que mou un projecte és la il.lusió que siguem capaços de posar-hi.

tingui el teu client. A continuació pensa en tres possibles solucions que siguin filons de negoci.

5. Prototipa les teves idees i posa-les a prova amb els teus clients potencials.

Fer un prototipus vol dir fer un primer esborrany del que seria el teu producte o servei i provar-lo directament amb els teus potencials clients, si els agrada si no els agrada, què hi troben millorable. Es tracta de cocrear amb ells.

Preguntes sobre el teu projecte o la teva empresa.

Els emprenedors que ja han iniciat els seus projectes fan sovint esment de la importància dels petits detalls que donen el valor diferencial a les empreses 1. Pensa en 4 detalls, per petits que siguin, que facin del teu, un negoci diferenciat als de la competència.

2. Quin és el temps que creus que necessita el teu projecte per madurar i que comenci a donar els seus fruits?. Coincideix amb el temps que tu pots aguantar sense tenir ingressos? És molt important aquest punt.

3. De quina manera escoltaràs els teus clients i com les seves opinions es traslladaran en millores?

4. Quins avantatges i quins inconvenients té la ubicació que has triat per al teu negoci?

5. Com imagines el teu negoci el d’aquí a 5 anys?

20

Penedès Econòmic

juliol 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

La dona desplaça l’home en els llocs de decisió. Per què?

Cada dia mana més. La dona cada vegada té més presència en els fòrums polítics. Ha deixat enrere el seu paper vicari i ha passat a assolir un rol de lideratge, en progressió ascendent.

Ja no cal envejar els models escandinaus en els què el paper de la dona semblava del tot equiparable a l’home; si més no, quan es tractava de representants públiques i figures parlamentàries.

Dels 47 municipis que componen les tres comarques del Gran Penedès, 15 estan governats per alcaldesses; és a dir, el 32%. A la comarca del Garraf, 5 dels 6 consistoris acaben de designar una dona com a primera representant local. A l’Alt Penedès, dues de les quatre poblacions més significatives, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos, estan dirigides per il·lustríssimes batllesses. Al Baix Penedès, el Consell Comarcal compta amb la seva primera presidenta. El mateix podríem dir pel que fa als percentatges de regidores i conselleres que tenen representació en els respectius plenaris de totes aquestes i altres institucions.

No és un suflé, cosa que seria d’efectes fugissers o fins i tot volàtils. L’embat femení ha arribat per quedar-s’hi. La dona ha decidit instal·lar-se en els òrgans de decisió de la cosa pública, i també de les coses privades.

En el món de l’empresa, per

molt que les dades revelin que les executives encara són minoria en els consells d’administració de les grans empreses, a les pimes es fa evident la irrupció de directores generals i executives responsables de departament. Sí que és veritat que les àrees de producció i les de component tècnic o d’enginyeria encara pertanyen als mascles, però només és qüestió de temps, perquè elles no trigaran a equiparar la seva posició en la resta de l’organigrama, així com en la jerarquia. Ja ho veureu com sí.

A les associacions empresarials la presència de la dona en els òrgans de direcció és anecdòtica, tot i que ja es coneixen les primeres presidentes, com és el cas d’Helena de Felipe, a Fepime. No és que les barreres d’accés a les juntes directives impedeixin el pas a les executives; penso que no és aquesta la causa. Opino que el motiu és que la manera de fer de

les “patronals” -denominació decimonònica que és com una mena d’alopècia endèmica- no s’avé amb el dinamisme, la pragmàtica i l’ambició de la dona directiva.

Les empresàries que podrien participar activament en les organitzacions empresarials no ho fan senzillament perquè no les troben prou suggerents. Me n’adono que la dona executiva té una noció del time management més exigent que l’home. Deixeu-me que ho digui clar: la dona va per feina!

Per cert, la Junta Directiva de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) la componen 40 membres, dels quals 11 són dones. El percentatge no és apte per presumir, és veritat. Així i tot, la proporció està per damunt de qualsevol altra entitat empresarial, i haurà de continuar progressant fins assolir la plena igualtat, sense concessions ni frivolitats, per meritació. De

fet, dins de la nostra Associació hi ha el col·lectiu Dones d’Empresa, que aplega 640 empresàries i directives de les nostres comarques.

El món de la política i el món dels negocis en pocs anys estarà en mans de la ginecocràcia.

Fixeu-vos que en els segments de l’ensenyament bàsic, des de pàrvuls a secundària, la docència està majoritàriament en mans de les mestres. En els itineraris formatius superiors no és gaire diferent i la presència de professores va en augment. És a dir, la formació dels nostres joves discents és cosa de dones. Això, al cap de poques generacions, s’ha de notar, i molt.

Encara més dades, el 53,5% de les matriculacions universitàries corresponen a dones. Pel que fa a la formació contínua, més del 80% dels alumnes que es matriculen en cursos i tallers de millora competencial són dones. I tant que ho sentirem a dir, ja ho

veureu com sí.

La dona està guanyant parcel·les decisòries per mèrits propis, sí, però també s’està trobant amb un estadístic menfotisme per part de l’home, que prefereix el gimnàs, els còmics i els videojocs. Disculpeu la caricatura. Així ens ho demostren els estudis més recents pel que fa als hàbits quotidians d’unes i altres. No cal dir que la dona llegeix més llibres, tot i que l’home llegeix més diaris (bona part dels quals són de temàtica esportiva, és clar).

Els homes semblen haver renunciat i cedeixen la responsabilitat a les dones. Eludeixen els compromisos i es mostren mandrosos, socialment i professionalment. Prefereixen acampar en una zona confortable, sense majors esforços. Ras i curt: els homes hem dimitit.

I algú em podria preguntar: tot això és bo o és dolent? De la mateixa manera que ens aboquem a una societat immersa en la revolució digital, també haurem d’assumir un canvi de paradigma en la manera d’interpretar les organitzacions, gestionar les afinitats i, en definitiva, prendre decisions. Això requereix una major preparació i un bagatge més solvent quant a les habilitats i les capacitats. És en aquest sentit que la dona ha pres el relleu. Vet aquí que ha arribat l’era de les dones.

Com si res.

Penedès Econòmic

juliol 2015

21

EMPRESA

El restaurant Peixerot canvia de propietaris

La família Oller compra l’Hotel Sant Sebastià de Sitges redacció

El Peixerot de Vilanova i la Geltrú va tancar portes el 30 de juny després de gairebé cent anys d’història. El restaurant degà vilanoví, que va obrir família Pons-Mestres l’any 1918 al passeig marítim, fa dos anys que estava en concurs de creditors. El propietari, Jordi Mestres, va intentar vendre el negoci, però no va trobar cap comprador, motiu pel qual va haver de plegar veles.

Diverses empreses i persones interessades a continuar amb el negoci van visitar les instal·lacions en els darreres setmanes. Finalment, se l’han quedat els germans Clavé, propietaris d’Obres Clavé de Vilanova i la Geltrú que realitzaran diverses reformes amb l’objectiu que el restaurant recuperi el prestigi perdut.

El restaurant podria reobrirse abans de finals d’any.

La família Oller, exaccionista d’Almirall Prodesfarma i expropietària de la Torre Agbar, ha comprat l’Hotel Sant Sebastià Platja a Sitges, situat a primera línia de mar.

L’establiment, de 51 habitacions i d’una categoria de quatre estrelles, pertanyia a l’hoteler local Paco Sánchez, que ha venut l’edifici per 10,5 milions d’euros.

La gestió de l’hotel s’ha cedit a l’empresa URH, que explota quatre hotels més ubicats aTorroella de Montgrí (Baix Empordà), Mataró (Maresme), Santurce (Biscaia) i Covera (Astúries).

Tanmateix, la part gastronòmica la gestiona l’equip d’Oído Cocina, format per Quim Marqués, xef del restaurant Suquet de l’Almirall de la Barceloneta, i diversos socis.

Marqués feia anys que buscava local a Sitges, però volia una bona localització i la platja de Sant Sebastià és la que més possibilitats

de negoci oferirà en ser la més familiar i transitada de totes les del municipi.

La intenció de Marqués és obrir la versió marinera del restaurant Pepa Tomate que ja té al barri de Gràcia. Per això, la seva mà dreta, Manel Marqués, s’ha encarregat de les obres del restaurant La Pepa del Mar va obrir portes a mitjans de mes després d’una completa remodelació. La nova imatge juga amb els colors

blanc i blau i amb materials com la fusta, que aporta calidesa a l’establiment.

La cuina de La Pepa del Mar de Sitges inclourà tant plats clàssics del Suquet de l’Almirall com platets del Pepa Tomate. La intenció és oferir un menú mariner, casual i econòmic per tal que la gent repeteixi.

Pel que fa a la resta de l’hotel, es renova però només s’hi faran retocs puntuals d’interiorisme.

22

Penedès Econòmic

juliol 2015

EMPRESA

El sector dels matalassos desperta del seu son Amb la recuperació econòmica, el benestar personal i la millora del descans torna a prendre importància

Lídia Oñate A diferència dels aparells elèctrics, el matalàs no acostuma a avisar-nos amb urgència sobre el seu recanvi. Envelleix, però encara que es desgasti, segueix prestant-nos el seu servei. Aquest ha estat un dels factors que més ha repercutit en les vendes, ja que moltes persones han decidit postposar la seva compra a l’espera d’una millora de l’economia. “Al llarg d’aquests anys de recessió del consum la població en general ha prolongat la vida dels seus matalassos per sobre dels vuit anys, que és el màxim aconsellat”,

afirma David Sànchez, fundador i director general de Dormity.com, amb botigues a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. “Ara, en un moment de recuperació econòmica, un cop s’han pal·liat les primeres necessitats, és un bon moment per tornar a pensar en el benestar personal i en la millora del descans”, afegeix Sànchez, qui atribueix el dinamisme del sector a aquests factors. Des de Mobiprix, amb botigues a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, Enric Tarragona apunta que l’oferta del sector de matalassos ha augmentat com a conseqüència de la demanda, més elevada.

Tot i així, afegeix que malgrat

Repàs de fi de curs Arriben dates d’esbarjo, de vacances per a qui pugui, de llarga aturada pels nens a les escoles... així que afegint-me a aquest moment de final de temporada proposo fer la meva particular repassada de fi curs de l’assignatura que ens pertoca, la Protecció de Dades.

Els darrers mesos he intentat apropar els lectors a aquesta llei que com vàrem comentar el primer article ara fa uns mesos deia que “ens fa més lliures”. Clar, que la llei per si mateixa

no deixa de ser una norma escrita, una declaració de bones intencions. Després cal aplicar-la i aquí és on ens toca a tots no amagar-nos i fer aquest petit esforç per conèixer-la i aprofitar-la.

Aquesta voluntat pedagògica és la que he intentat portar endavant des d’aquesta columna i com deia abans, potser ara a les portes de dies de vacances per a molts, és bon moment per recollir allò que en podríem batejar a l’estil llibre de moda com “les 8 coses que mai pots obviar de la

l’inici de la recuperació econòmica “no hi ha excedent de diners a les famílies o aquest és minso i, per tant, per raons econòmiques es posposen les decisions de canviar el matalàs i les inversions corresponents”.

Durant la bombolla immobiliària molts sectors es van beneficiar del dinamisme de la construcció, que, de retruc, va dur moltes vendes associades com la de mobles i matalassos. Segons Sànchez, “la reactivació del sector immobiliari indubtablement ve lligada d’un increment del consum de béns d’equipament de la llar com és el sector del descans”.

Per contra, Francesc Peran, ge-

Protecció de Dades”. I són: 1. És una llei, per tant de compliment obligatori. Si més no, coneix en què consisteix i com afecta el teu negoci, empresa o àrea de treball. Una mica. Que ja hi ha experts que n’hi aprofundeixen i assessoren com i quan cal.

2. Contempla la implementació de la llei com una oportunitat per aportar valor i diferenciar-te en una àrea sensible com aquesta.

3. És una llei transversal, no pensis que és cosa de grans empreses o amb centenars de clients.

4. Les dades personals

rent de Mobipreu, amb botigues a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, considera que aquesta reactivació “no incideix gens ni mica”, sinó que “l’augment de vendes ve donat per l’interès en la cura i benestar personal”.

Un producte amb una vida d’uns vuit anys de mitjana Els experts recomanen no allargar la vida d’un matalàs més enllà dels vuit o deu anys, tot i que dependrà de l’ús que se’n faci, si diari o només els caps de setmana, i del pes de la persona. Segons un estudi d’Asocama, l’associació de fabricants de matalassos de l’Estat només la meitat de la població el canvia abans dels deu anys.

A l’hora de comprar el que marca la diferència no és només una bona qualitat-preu, sinó també “un bon coneixement del producte i dels materials per poder assessorar el millor matalàs segons el pes corporal, la fisonomia i la posició al dormir de cada persona”, explica Sànchez, ja que “hi ha tants matalassos ideals com persones”. També influeixen factors com “les al·lèrgies, la calor i altres més subjectius que fan que el matalàs sigui totalment únic”, afegeix Peran. Entre 300 i 600 euros es troben els preus de compra més habituals per un matalàs de matrimoni, tot i que la xifra pot variar amb un ampli ventall que va de 49 a 1.000 euros.

El client s’informa prèviament i cada cop més sovint per Internet Els hàbits de consum han canviat en molts sectors, també en aquells en el quals semblava difícil. Algunes botigues com Mobipreu han experimentat un creixement important de vendes online.

Des de Dormity.com especifiquen que segons un estudi que analitzava el comportament del consumidor online i offline, “el 32% dels consumidors busca informació online i després acaba comprant a la botiga física, mentre que el

són un tema sensible i l’administració així ho valora, no esperis a l’excepció, la integració en el dia a dia facilita la gestió i evita maldecaps.

5. No ens enganyem, no és una feina a fer un dia i prou. Igual que no fem balanç econòmic de l’empresa un cop. L’actualització és important.

6. Com a persones també tenim la nostra paraula a dir. Tinguem cura de les nostres dades personals, a qui les cedim i per què. Recordem que tenim dret a ser informats i sempre haurem de donar un consentiment

18% dels compradors ho fa a l’inrevés”, és a dir, prefereix informar-se a la botiga física i comprar al web. En el cas de Mobiprix, Enric Tarragona se sorprèn que els clients acabin comprant aquest producte “sense haver-lo provat”.

El cert és que són majoria els compradors que abans d’entrar per la porta de la botiga ja han fet una ullada a l’oferta i preus del mercat, han contactat amb els seus amics o han consultat fòrums o blogs. “La informació d’Internet et permet conèixer materials, tendències i una orientació de preu, però al final, és important provar el matalàs personalment per saber si estem còmodes i estar convençuts que el matalàs que triem

només la meitat de la població canvia el matalàs abans dels 10 anys és el més adequat segons el nostre pes, mida i posició de dormir”, comenta David Sànchez. Per aquest motiu afegeix que “al nostre sector d’activitat tenen molta rellevància les botigues físiques, perquè a la gent li agrada provar els matalassos i demana força assessorament”.

El fet que es tracti d’un producte de llarga durada influeix en la decisió de compra. “Normalment la primera visita no acostuma a acabar en venda”, comenta Tarragona, tot i que depèn de la urgència amb què vingui el client i la confiança dipositada. Des de Mobipreu, calculen que entre un 30 i 40% de les vendes es formalitzen durant la primera visita. Sànchez afegeix que no es tracta “d’una compra per impuls, sinó que és racional i és el client qui ha de sortir de casa amb la decisió presa”.

previ.

7. En tot cas, sempre tenim els drets ARCO per revisar la situació. Accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

8. Si estàs a internet, la teva pàgina web corporativa també és part important de la gestió de protecció de dades.

I sí, també hi ha un ens sancionador que recull denúncies de persones i que pot multar amb quantitats força elevades, però això no hauria de ser una preocupació. Si no beus alcohol quan has de conduir, no importa si la multa per anar begut és

d’un milió d’euros. Femho bé a la primera.

Bon estiu, ens retrobem ben aviat.

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Penedès Econòmic

juliol 2015

23

TRIBUNA UEP

L’assemblea de socis de la UEP dóna llum verd a les negociacions amb la UEA per impulsar una nova patronal de l’Anoia i el Penedès El president de la UEP, Santi Carda, destaca que la suma de les dues organitzacions seria beneficiosa tant per als socis com per al conjunt del territori L’Assemblea General Ordinària de Socis de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha donat llum verd a les negociacions amb la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) per impulsar el naixement d’una nova organització empresarial de l’Anoia i el Penedès. La proposta a l’assemblea, que va ser aprovada per unanimitat dels socis presents ¬–una trentena¬– la va fer el president de la UEP, Santi Carda, que va destacar la sintonia que sempre hi ha hagut amb la UEA i que ja fa un any es va concretar amb la firma d’un acord de col•laboració. Ara, segons Santi Carda, l’objectiu és fer un pas més per ampliar l’abast d’aquest acord, ja sigui a través de la fusió de les dues institucions en una nova orga-

nització territorial més sòlida i participativa o bé a través d’una federació empresarial entre la UEP i la UEA. El model final es decidirà en el si de la comissió

negociadora integrada pels presidents i membres de les juntes directives de la UEP i la UEA, un cop l’assemblea de la UEA hagi donat el seu vistiplau al pro-

cés tal com ha fet la de la UEP. L’objectiu és que l’estratègia quedi definida la pròxima tardor i que l’acord es faci efectiu a principi de 2016.

El president de la Unió Empresarial del Penedès va agrair el suport a l’assemblea i es va mostrar convençut que el nou escenari que es planteja seria beneficiós tant per als socis de les dues entitats com per al conjunt del territori, ja que els sectors econòmics del Penedès i l’Anoia estan molt diversificats i es complementen molt bé.

Santi Carda aposta perquè, un cop s’hagi consolidat l’acord amb la Unió Empresarial de l’Anoia, el pacte s’obri a altres organitzacions territorials que interactuen al territori.

L’assemblea general de socis de la UEP, que es va celebrar el 15 de juliol passat, també va aprovar per unanimitat els comptes de l’exercici 2014 i el pressupost del 2015.

Espai Socis FUSTERIA I DECORACIÓ OLLÉ, innovació i experiència

FECA, 40 anys Ferret Casulleras SL (FECA) som una empresa vilafranquina, fundada l’any 1975 (enguany celebrem el 40è aniversari) dedicada a la venda de materials de construcció, ferreteria, bricolatge, jardineria, banys i cuines.

Recentment hem ampliat i renovat les nostres instal·lacions, amb 3.000m2 que comprenen un gran centre de bricolatge, jardineria, ferreteria, construcció i botiga de banys i cuines,

així com 2000m2 més de magatzem de materials de construcció. A FECA també apostem per les noves tecnologies amb una nova pàgina web amb botiga on line www. feca.cat i presència a les xarxes socials.

Formem un equip humà integrat per 43 professionals dedicats al servei dels nostres clients.

Guia de Serveis

Parlar de Fusteria Ollé és parlar de qualitat, innovació i experiència. Som una empresa familiar ubicada a Sant Cugat Sesgarrigues, fundada l’any 1983 per Joan Ollé Batet, i dedicada a la fusteria i ebenisteria, i hem apostat per la modernització, la consolidació i la millora de la qualitat del producte final. Tant és així,

BARDINET SA, rom entre vinyes

que la màxima inversió ha estat i segueix sent en maquinària d’última generació per tal d’oferir resultats excel·lents amb la màxima eficàcia. Recentment hem estat treballant amb projectes engrescadors al restaurant Pakta dels germans Adrià a Barcelona i a l’Hospital Sant Joan de Déu. Descobreix-ne més a www.fusteriaolle.com.

l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

Bardinet SA és una empresa amb seu a Gelida fabricant de begudes espirituoses que, des de 1857 i a partir de la seva emblemàtica marca Negrita, s’ha convertit en tot un símbol de la tradició ‘ronera’ al món.

L’activitat original, que va tenir els seus inicis en la sàvia barreja, envelliment i preparació dels roms que arribaven del Carib, ha donat lloc a un grup d’empreses

dedicades a l’elaboració i comercialització de les principals begudes espirituoses existents a l’actualitat. Bardinet SA pertany al Grup La Martiniquaise, amb seu central a París i plantes elaboradores a Bathgate, Vilanova de Gaià, Le Havre, Bordeaux, Fort de France, Guadeloupe i Barcelona, entre d’altres. www.bardinet.es.

24

Penedès Econòmic

juliol 2015

VINS&CAVES

El setè Sopar Solidari de Vallformosa bat el rècord de recaptació econòmica Es podrien aconseguir més de 30.000 euros provinents de les aportacions de diverses empreses, entitats i particulars que es destinaran a l’ICO i a l’associació Ampert

El setè Sopar Solidari de Vallformosa per la lluita contra el càncer, que es va celebrar el passat divendres 10 de juliol, batrà el rècord de recaptació econòmica de totes les edicions. Els diners recaptats, que podrien superar els 30.000 euros, es publicaran un cop tancada la possibilitat de fer els donatius de fila zero.

D’aquesta aportació, un 80% es destinarà a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) per finançar el projecte TeVico, un nou canal de comunicació per a pacients i familiars amb pantalles comunicatives i un 20% a l’associació Ampert per cobrir el servei de transport dels pacients oncològics des del seu domicili fins a l’ICO de l’Hospitalet de Llobregat.

Prop de 400 persones van assis-

Fèlix Miró

Olga Aibar

tir a l’esdeveniment, que va presidir el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. La celebració va ser molt especial per al celler de Vilobí ja que s’emmarcava en el 150è aniversari com a viticultors, motiu pel qual es va fer la presentació pública de la Fundació Vallformosa, ubicada al Celler de l’Avi Pepet, que va in-

augurar el president de la Generalitat, Artur Mas. Segons va explicar Queta Domènech, presidenta de Vallformosa, “l’objectiu de la fundació és promocionar iniciatives globals per a la lluita contra el càncer i la promoció d’iniciatives de millora social. El lema serà gotims d’esperança i, entre altres activitats, convocarà el Premi Martí

Via que ja compta amb un patrocinador”, fet que Domènech va agrair públicament.

Posteriroment, el president Mas va afirmar que “un acte com aquest s’ha de veure com un homenatge a la vida i un tribut a l’esperança. Cada cop hi ha més empreses al país que tenen un esperit solidari i Catalunya, a més,

té un dels sistemes de salut que està més a l’avantguarda”.

L’acte, que es va celebrar als jardins del celler, va ser presentat pel periodista de RAC1, Joan Maria Pou, marit de la periodista Tatiana Sisquella, que va morir l’any passat víctima d’un càncer. La celebració va acabar amb el concert del grup Derrumband.

Cellers Torres celebra quinze anys de la constitució del seu pla de pensions Cellers Torres celebra 15 anys de la constitució del pla de pensions dels seus col·laboradors a Espanya amb aportacions anuals de prop d’un milió d’euros.

Gestionat per Vida Caixa, el pla de pensions de Torres comp-

ta amb un patrimoni a dia d’avui de 14 milions, repartits entre 1.100 partícips, i contribueix a millorar les condicions de vida dels treballadors durant la seva jubilació. Torres, que dóna feina actualment a 1.300 persones

a tot el món, va ser una de les primeres empreses vitivinícoles que va implementar polítiques socials, i avui continua sent un referent al sector pel que fa a pràctiques de compensació, motivació i retenció dels empleats.

Pensant en vendre els productes de la teva empresa a l’exterior...

Possiblement, estàs llegint aquest diari mentre esperes a un client, o estàs fent un cafè després d’una intensa reunió i a punt d’entrar a una altre.

I és clar, tot roda al voltant del mateix, vendre, fer quadrar els números i trobar nous clients.

I si aquí l’economia està com està, perque no vendre a fora? De ben segur que ho estàs aconseguint, nous contactes, viatges, descobrint i fidelitzant nous canals

de distribució. Et caldria estar a tot arreu, de ben segur que els teus clients agraïrien tenir-te aprop més sovint, pwl teu suport, el teu assessorament i acompanyament.

T’agradaria tenir cara i ulls a cada mercat? Una vareta màgica per estar present a qualsevol lloc, sense haver de fer milers de quilòmetres, amb retrassos, esperes, dormir fora de casa...

Conèixer els moments i les oportunitats a cada racó del món; que et traslladi

al punt, per tancar el tracte i que et faci entendre la idiosincràsia de l’altre i que l’altre t’entengui. A Globalider no tenim varetes màgiques, però sabem com pots exportar a altres mercats, sense complicacions, amb eficàcia i garantia amb els nostres compromisos.

Pots posicionar-te a nombrosos canals de distribució, tenir espais, oficines i fires permanents, equips comercials nadius dels països on exportaràs.

Et captem importadors,

distribuïdors, majoristes, inversors, pel teu model de negoci. I el més important, t’expliquem a cada moment, el que passa en el teu sector. Globalider està a Espanya, Portugal, Mèxic, Colòmbia, i altres països de l’Aliança del Pacífic, a Panamà i tot Centre Amèrica, al Magreb, West Àfrica, Polònia, fins a 15 països del continent africà, a mercats asiàtics i europeus.

El nostre secret és estar i entendre els canals de distribució, posar-los a la teva disposició amb recursos humans i les infraestructures que calguin, amb garanties d’èxit i feina a resultats.

Globalider guanya quan tu guanyes.

Volem gaudir dels teus èxits comercials. No som consultors, no et donarem lliçons de res, ni manuals, ni massa papers, sinó que intentem entendre el valor del teu producte o servei i l’implantem amb equips comercials a nous canals de distribució . I, possiblement, no es costarà més del que et pot costar un viatge de 4 dies i que no et caldrà realitzar Per cert, ànims a la propera reunió, i que pactis amb èxit la teva proposta, t’ho mereixes. El mercat és dels que cerquen i bus-

quen l’èxit al món, com tu. A Globalider et volem acompanyar amb els teus èxits internacionals.

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

Penedès Econòmic

juliol 2015

25

VINS&CAVES

El Banc Sabadell Vijazz se supera de nou i s’apropa al seu sostre amb 50.000 visitants El canvi d’orientació dels estands i la duplicació de sales de tast han fet créixer el festival de vi i jazz del Penedès, que va reunir un 20% d’estrangers Lídia Oñate Els canvis afegits a la novena edició del Banc Sabadell Vijazz i l’aposta per la promoció i difusió als diferents canals i mitjans de comunicació han suposat un nou èxit per a un dels festivals amb més recorregut del Penedès.

El president de l’Acadèmia Tastavins Penedès, Joan Tarrada, es mostrava molt satisfet de la bona rebuda d’aquesta edició, tant dels prop de 50.000 visitants com dels 43 cellers participants. Entre les primeres dades que s’han donat a conèixer, sorprèn el 20% d’estrangers que van venir al Vijazz, tot i que encara no s’ha fet la segmentació per nacionalitats.

Tarrada explicava que la campanya publicitària feta per la costa del Penedès i el Garraf, la difusió a l’Espai Penedès a Barcelona i els mitjans d’àmbit nacional han contribuït a fer córrer la veu tam-

bé als estrangers que passaven aquells dies per la zona. Quant a l’impacte econòmic, el 95% dels 1.300 enquestats afirmaven haver dinat o sopat en un restaurant de Vilafranca, mentre que el 99%

la venda de tiquets va augmentar un 21% i les places de maridatges es van esgotar deien que tornarien al festival.

“Hem arriscat fort i ens ha sortit bé”, explicava Tarrada sobre els tres canvis introduïts. El primer d’ells ha estat el canvi d’orientació dels estands,

que no només ha afavorit que en puguin gaudir més visitants, sinó que també s’ha guanyat en seguretat i s’ha creat una zona encarada als restaurants, que han agraït la proposta. De cara a propers esdeveniments, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, pren com a bona la idea, encara que això hagi suposat també un grau de complexitat afegida pel fet de tallar el trànsit d’una de les artèries principals de la vila.

En el cas de la gastronomia, l’entrada d’un nou partner, Casa Ametller, ha afavorit l’oferta gastronòmica del Vijazz, però Tarrada afegeix que la intenció no és créixer gaire en aquest aspecte perquè “no volem fer la competència als bars i restaurants que paguen els impostos durant tot l’any. Del que es tracta és de potenciar la gastronomia a través de tastos i maridatges, que són els que millor s’encaixen en una fira vínica”.

De cara al proper any, estudiaran afegir un tercer escenari i seguir la tendència ascendent de tiquets, que han augmentat un

EL VIJAZZ EN XIFRES

50.000 visitants

20%

estrangers

1.100

places de maridatges

+21%

de tiquets venuts

95%

visitants afirma haver dinat o sopat en restaurants vilafranquins

99%

visitants afirma que hi tornarà

21%, i les activitats com els tastos i maridatges, que enguany s’han potenciat amb dues sales, fet que ha permès dur-los a terme alhora i oferir més places. En total, s’han omplert 1.200 places.

L’últim dels canvis que ha tingut èxit ha estat la recol·locació de la zona de partners i patrocinadors, que s’han traslladat a les primeres files al davant del Palau Baltà.

“Aquesta nova fórmula va molt bé perquè fins ara l’espai de davant de l’escenari era molt qüestionat quan quedava buit”, comenta Tarrada. Si aquesta zona no s’omplia durant els concerts, els visitants podien accedir-hi.

D’altra banda, amb un pressupost total de 360.000 euros, Tarrada remarca que només un 15% procedeix d’aportacions públiques (en concret, de l’Ajuntament de Vilafranca), fet que valora molt positivament perquè “molt pocs festivals ho poden dir”.

26

Penedès Econòmic

juliol 2015

VINS&CAVES MAS RODÓ REP 90 PUNTS PARKER PELS SEUS VINS MONOVARIETALS

Creix el lideratge de la Ruta del Vi i el Cava del Penedès Són les més visitades de les Rutes del Vi d’Espanya segons ACEVIN redacció

L’Associació Espanyola de Ciutats del Vi (ACEVIN) ha fet públic el setè informe anual sobre les visites a cellers i museus del vi que formen part del seu Club de Producte Rutes del Vi d’Espanya.

El nombre total de visitants registrats pels cellers de les ru-

tes va ser de 2.124.229. Durant 2014 les xifres de visitants han augmentat pràcticament en totes les rutes, fet que posa de manifest la consolidació del turisme enològic com a important complement a l’oferta turística espanyola.

L’informe de 2014 torna a situar la Ruta del Vi i el Cava del Penedès Enoturisme Penedès i les Rutes del Vi i Brandy del Marc de Jerez al capdavant del rànquing

de les més visitades, amb 497.310 i 444.427 visites respectivament.

La ubicació privilegiada en territoris amb un important moviment turístic i la seva proximitat a la costa i a grans nuclis de població com són Barcelona i Sevilla, a més de comptar amb alguns dels cellers més visitats d’Espanya, són circumstàncies determinants d’aquest èxit.

Altres rutes que han obtingut

bones xifres i que segueixen al capdavant del rànquing són Ribera del Duero, Rioja Alta, Rioja Alavesa i Rías Baixas. Pel que fa a la distribució temporal al llarg de l’any, tardor i primavera tornen a ser les temporades preferides per realitzar enoturisme. Els mesos d’octubre (255.395 visites) i setembre (237.558 visites) són els més fructífers en l’arribada de visitants.

El grup Freixenet planta 12.000 ceps a la Cerdanya redacció

Les bodegues Freixenet de Sant Sadurní d’Anoia han plantat 12.093 ceps a Riu de Cerdanya. Les vinyes són fruit de la col·laboració entre els germans Marginet i la coneguda bodega.

Per començar s’hi han plantat tres varietats de raïm, Parellada, el més abundant; Muscat de Frontinyac, i Pinot Noir, només uns 300 ceps de prova.

Un dels responsables de la vinya, Antoni Marginet, explicava

que “primer hem de veure quina varietat de cep s’adapta millor al clima i al terreny”. La intenció d’ambdues parts és que la primera verema es faci l’any 2017, s’arribin a collir fins a 20.000 quilos i es puguin produir unes 15.000 ampolles d’aquest nou vi escumós.

La idea de plantar les vinyes va sorgir de l’enòleg de Freixenet, Francesc Bujan, que estiueja de fa molts anys al municipi. Bujan va proposar als germans Marginet de plantar els ceps i els germans van proposar-li els terrenys que

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 46 - Juliol 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

tenen a la solana de Riu. Tècnics de les bodegues van estudiar la composició dels sòls, la vegetació i la fauna per tal de decidir les varietats a plantar. La primavera de l’any passat es van plantar els primers quatre ceps per veure com evolucionaven. Del fruït de

Comunicació assertiva Hi havia una vegada, ...

Un sultà va somiar que havia perdut totes les dents.

Després de despertar-se, va fer cridar un savi perquè interpretés el seu somni.

- Quina desgràcia, el meu Senyor! Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de vostra Majestat”, va dir el savi.

- Quina insolència! Com t’atreveixes a dir-me semblant cosa? Fora d’aquí!

Que li donin cent fuetades!”, Va cridar el sultà enfurit.

Més tard va ordenar que

La publicació de vins més influent del món, The Wine Advocate, ha fet pública la llista Parker 2015 amb els vins millor puntuats de Catalunya, on apareixen dos dels vins amb criança de Mas Rodó: el Mas Rodó Cabernet Sauvignon 2011 i el Mas Rodó Macabeu 2013.

De fet, el jove celler familiar de Mediona només va enviar a tastar aquestes dues referències, que han resultat altament puntuades.

li portessin a un altre savi i li va explicar el que havia somiat. Aquest, després d’escoltar al sultà amb atenció, li va dir: - Excel·lent Senyor! Gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviuràs a tots els vostres parents”.

Es va il·luminar el semblant del sultà amb un gran somriure i va ordenar que li donessin cent monedes d’or.

Quan aquest sortia del Palau, un dels cortesans li va dir admirat: - No és possible! La in-

les vinyes es farà un vi escumós de muntanya ecològic, “d’altura”, assegura Marginet. Que segueix, “es premsarà aquí amb una premsa mòbil i el most anirà a les bodegues del Penedès on es farà el vi escumós”. La inversió ha estat de 200.000 euros.

terpretació que heu fet dels somnis és la mateixa que el primer savi. No entenc per què al primer li va pagar amb cent fuetades i a tu amb cent monedes d’or.

El segon savi va respondre: - Amic meu, tot depèn de la forma en què es diu. Un dels grans reptes de la humanitat és aprendre a comunicar-se. De la comunicació depèn, moltes vegades, la felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra. La veritat pot comparar-se amb una pedra preciosa. Si la llancem contra el rostre d’algú, pot ferir, però si l’emboliquem en un delicat embalatge i l’oferim

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

amb tendresa certament serà acceptada amb grat”.

L’assertivitat és un concepte molt utilitzat en les àrees dels recursos humans de les empreses.

Els experts ho defineixen com aquella conducta que permet a una persona actuar en base als seus interessos o necessitats.

Així mateix, es considera com a eina per desenvolupar un estil de comunicació i de relació entre les persones.

Hi ha una sèrie d’interessants estratègies per afrontar l´assertivitat: - Tenir un bon concepte

de si mateix - Planificar els missatges - Ser educat - Guardar les disculpes per quan siguin necessàries - No arraconar els altres - No recórrer a les amenaces - Acceptar la derrota quan sigui necessari Tanmateix, permet frenar o desarmar les persones que ens ataquen, aclareixen equívocs i permet que el nostre interlocutor se senti respectat i valorat.

Penedès Econòmic

juliol 2015

27

VINS&CAVES

FREIXENET LLENÇA EL MONÓLOGO VERDEJO El Grup Freixenet ha ampliat la seva gamma de vins amb el llançament de Monólogo Verdejo 2014, un blanc fresc i saborós, destinat a un públic informal.

La presentació del nou vi de la DO Rueda es va realitzar en el marc de l’espectacle 15 anys no són res de Carlos Latre, on va ser un dels protagonistes en escena.

El Monólogo Criança ha estat guardonat amb la Medalla d’Or al Concurs Internacional Mundus Vini.

Sancions de 100.000 € per als cellers morosos

NADAL TREURÀ A LA TARDOR UN NOU MÀGNUM DE LA MARCA SALVATGE

ORIOL ROSSELL PRESENTA LA NOVA ANYADA DEL ROCAPLANA 2013

TANNIC BY FREIXENET, GUARDONAT AMB UN LAUS DE BRONZE

Nadal treurà al mercat abans de final d’any el nou cava Gran Salvatge Brut GR 2008. El nou cava Gran Reserva, pensat específicament per a ampolla de litre i mig de capacitat, es troba finalitzant la criança en ampolla a vint metres. El Màgnum Gran Salvatge Brut, elaborat a partir de les tres varietats clàssiques, substitueix el Màgnum Nadal Brut GR 2004, l’èxit del qual ha fet que el celler hagi esgotat totes les existències.

El celler Oriol Rossell ha presentat aquest mes la nova anyada del seu Syrah negre Rocaplana, un vi procedent de la finca de Cal Cassanyes.

El Rocaplana és un vi negre color cirera picota amb ribets violacis. Té una intensitat potent en nas i un pas net i suau en boca.

El Syrah d’Oriol Rossell ja es pot trobar des d’aquest mes a les botigues especialitzades i de restauració.

Tannic by Freixenet ha estat guardonada amb un premi Laus de Bronze del disseny gràfic i la comunicació visual en la categoria “empresa”. L‘espai del Grup Freixenet a Barcelona es va inaugurar al desembre de 2014.

L’acte, que va tenir lloc a la seu del Disseny Hub Barcelona el passat divendres 10 de juliol, va reconèixer els millors projectes entre les més de 1.200 candidatures que s’hi presentaven aquest any.

Caves Codorníu va acollir la primera Nit de l’Enoturisme Bodegues Miguel Torres, SA va ser premiat en la categoria d’experiències enoturístiques a cellers redacció

El sindicat agrari JARCCOAG va realitzar recentment una jornada informativa per calmar el sector viticultor, preocupat per patir nous endarreriments a l’hora de cobrar el raïm. La nova llei que controla la cadena alimentària permetrà al Ministeri d’Agricultura sancionar aquelles empreses que no abonin el pagament pel raïm en un termini de 30 dies després de l’entrega.

Fins ara, eren moltes les empreses que allargaven el pagament, en alguns casos, fins a l’agost de l’any següent, fet que perjudicava l’economia dels viticultors, que es veien obligats a fer de financers encoberts. Així doncs, a la verema d’enguany tots els viticultors hauran de cobrar el seu raïm en aquest termini i sense reduccions de preu per aquest motiu. En algunes comunitats autònomes no serà així, ja que a la Rioja es fan dos pagaments: un per a l’entrega del raïm i un segon per a la qualificació d’aquest raïm. No és el cas de Catalunya, on tot el raïm acceptat s’empara directament sota una regió vitiviní-

cola. Des de JARC-COAG lamenten que “l’Administració de l’Estat hagi rebut pressions per part dels compradors per reinterpretar o flexibilitzar la normativa segons els seus interessos”.

La sanció establerta per no formalitzar un contracte escrit o no incloure els requisits mínims que ha de contenir s’eleven fins als 3.000 euros (sanció lleu), i si s’incompleixen els terminis de pagament la quantia es podria elevar fins als 100.000 euros (sanció greu). En el supòsit que es reincidís en sancions greus, la multa podria assolir el milió d’euros A la jornada va assistir el Director de l’Agència d’Informació i Control de la Cadena Alimentària (AICA), José Miguel Herrero, que va exposar l’obligatorietat de formalitzar contractes de venda per escrit previs a l’entrega del producte, en els quals es defineixi el preu, inclosos els possibles descomptes determinats en funció de factors objectius i verificables, i el termini de pagament.

Les Caves Codorníu van acollir el 6 de juliol els primers Premis d’Enoturisme de Catalunya, uns guardons que reconeixen les millors iniciatives enoturístiques del país i que pretenen ser un estímul perquè les empreses vetllin per la qualitat, sostenibilitat i especialització del seu producte. El lliurament va tenir lloc en el marc de la 1a Nit de l’Enoturisme a Catalunya, organitzada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

L’acte va estar encapçalat pel president de la Generalitat de Ca-

L’acte va estar encapçalat pel president de la generalitat de Catalunya, Artur Mas talunya, Artur Mas, i va comptar també amb la participació dels consellers d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, i del diputat en funcions de Turisme, Ramon Riera.

Els guardonats de la nit van ser en la categoria d’Allotjaments: Hotels Priorat, SL - Hostal Sport, amb seu a Falset; en restaurants:

Teresa Immaculada VandellòsBar Restaurant Moderno, amb seu a Vilalba dels Arcs (la Terra Alta); en la categoria d’Art i cultura: Mas Blanch i Jové, SLU, amb seu a la Pobla de Cèrvoles (les Garrigues) pel projecte “La Vinya dels Artistes”, una sala d’exposicions a l’aire lliure i enmig de la vinya, que fusiona terra, art i vi, i amb actes de caire cultural oberts al públic; en experiències enoturístiques a cellers es va premiar Bodegues Miguel Torres, SA, amb seu a Pacs del Penedès, per convidar els seus visitants a viure experiències úniques amb el vi com a protagonista, que els porten a entendre el perquè d’aquests vins com ara la Nit de les Estrelles que, a l’estiu, combina astres, vi i sopar a la fresca.

En la categoria d’experiències enoturístiques que ofereixen agències de viatges especialitzades, empreses d’activitats enoturístiques, transportistes i d’altres es va guardonar el Taller de Projectes Oci, SAL - Ocio

Vital, amb seu a Barcelona, una empresa especialitzada en turisme d’experiències; en pràctiques sostenibles/responsables d’enoturisme la guardonada va ser Bàrbara Magugliani-Can Torres, amb seu a Vilartolí (l’Alt Empordà).

El president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar en aquesta primera Nit de l’Enoturisme que “per triomfar en l’àmbit de la vinya, el vi i el cava ho tenim tot, no ens falta res. Tenim uns paisatges magnífics, grans cellers, empreses multinacionals i també els cellers més petits. Tenim la pagesia i restauradors. I tenim els turistes, els tenim a casa”. En aquest sentit, va recordar que en “un país de 7 milions, rebem 17 milions de turistes i si sumem els residents de la resta de l’Estat en tenim quasi 25 milions”.

El conseller Felip Puig va recordar que Catalunya “és una potència turística del sud d’Europa i el turisme ha estat un àmbit de recuperació econòmica.”

28

Penedès Econòmic

juliol 2015

TECNOLOGIA

El reiet de casa

El mòbil és el dispositiu més utilitzat a l’hora de connectarnos a Internet, i la distància segueix augmentant Josep Barella El telèfon mòbil, la tablet i el televisor guanyen quota de participació pel que fa a l’accés a Internet enfront dels equips tradicionals. Segons les dades de l’Associació per a la Recerca de Mitjans de Comunicació de 2014 presentades recentment, 9 de cada 10 navegants utilitza el mòbil per connectar-se a Internet, xifra +59 punts superior respecte del 2009, per davant de l’ordinador portàtil/netbook (opció escollida pel 76,9%) i l’ordinador de sobretaula (72,4%).

A més, els qui utilitzen el telèfon mòbil per accedir a Internet ho fan “Diverses vegades al dia” (opció seleccionada pel 77,7%, +20 punts respecte del 2011), més temps i per a més coses. Entre les activitats que més es realitzen a través d’aquest dispositiu destaquen el correu electrònic (85,8%, +3,3 punts en un any), la missatgeria instantània (82,9%, +4,7 punts), la navegació (78,7%, +4,6), les xarxes socials (71,2%, +2,3), llegir notícies d’actualitat (66,1%, +5,8), la visualització online de vídeos (61,1%, +6,0) i les consultes/transaccions bancàries (48,3%, +7,5). La tablet continua a l’alça amb grans increments i és utilitzada per connectar-se a Internet pel 54,7% dels internautes, xifra que se situava en el 14,3% fa tan sols tres anys.

Això sí, els que la utilitzen diverses vegades al dia per accedir a Internet disminueixen del 54,9% el 2011 al 39,3% en 2014. Per la

seva banda, el televisor continua amb el seu persistent avanç i és fet servir pel 21,2% dels enquestats per connectar-se a Internet, doblant el seu ús en només dos anys. La principal activitat que es realitza a través d’aquest aparell en internet és la visualització de continguts audiovisuals online (84,9%). També destaca l’ús de la videoconsola de sobretaula per connectar-se a la xarxa (13,2%).

Centrant-nos en l’equip que l’internauta considera més important per connectar-se a Internet, l’ordinador de sobretaula ho segueix sent pel 38,4% d’entrevistats, però perd 9,2 punts des de 2012. L’ordinador portàtil/netbook perd, al seu torn, 6 punts en el mateix període, situant-se en el 31,3%. El mòbil redueix distàncies i és ja

usos de les xarxes socials són les relacions d’amistat (77,8%), familiars (51,0%), estar informat de l’actualitat (50,6%), compartir entreteniments (42,8%) i les relacions laborals (41,3%).

la targeta de crèdit segueix sent el mètode més emprat (84,6%, +4,8 punts). La principal alternativa són les plataformes de pagament tipus Paypal (49,8%, +3,6 punts).

Pugen les compres online Un 74,7% dels enquestats (+7,8 punts respecte 2013) havia fet alguna compra per internet, sent un 39,8% (+7,5 punts) els que realitzen almenys una compra setmanal per aquesta via.

Quant a la forma de pagament,

Les aplicacions, indispensables a l’hora de connectar-se a Internet Les aplicacions dels telèfons mòbils juguen un paper fonamental a l’hora d’accedir a Internet: més de la meitat dels individus (58%) accedeix majoritàriament mitjançant apps (20,8% ho fa sempre o gairebé sempre i un 37,2% la majoria de les vegades). I, entre aquells que es connecten amb el mòbil, la descàrrega diària de noves aplicacions se situa en el 28,5%, sent un 85,3% si ampliem el focus d’atenció a la descàrrega mensual.

L’ús de la missatgeria instantània aconsegueix un màxim històric en ser utilitzada diàriament pel 59,6% dels enquestats (+25 punts en 4 anys). Sens dubte ha contribuït a això la popular aplicació per a smartphones WhatsApp, que és utilitzada per una àmplia majoria de la població internauta (89,4%).

Encara que algun dels seus directes competidors, com Line (17,1%) o Telegram (6,1%) també han contribuït a aquest fenomen.

el dispositiu d’accés més important per un 23,3% d’entrevistats (+13,2 des de 2012) i la tablet ho és per al 6,6%.

Estancament en l’ús de les xarxes socials Després de diversos anys de fortes pujades, el fenomen de les xarxes socials sembla que s’ha estancat. Els internautes que declaren usar-les diàriament són el 75,2% (nivells molt similars als registrats el 2013). Facebook manté la seva hegemonia (l’utilitzen el 88,8% dels que han utilitzat xarxes socials), seguit de Twitter (47,1%) i Google+ (37,0%). Creix notablement l’ús de Linkedin (29,6%, +5,4 punts en un any) i Instagram (26,5%, +6,4 en un any, +12,6 en dos), que es consoliden en la quarta i cinquena posició, respectivament. Els principals

Penedès Econòmic

juliol 2015

29

LLIBRES

Guia imprescindible per potenciar les teves habilitats directives

Dirigir con éxito ¡Es fácil!

Morey Stettner PROFIT EDITORIAL 11,95€

Guia que mostra la millor manera d’avaluar el rendiment, pensar de forma estratègica, dirigir grans reunions, donar i rebre feedback orientat a la consecució de resultats, oferir guies i directrius, parlar amb força, criticar amb franquesa però amb tacte, motivar els que tenen un rendiment mitjà i preparar-se per al canvi.

Com a manager, hauràs d’enfrontar-te cada dia a nous reptes i proves. A diferència d’altres llocs que hagis ocupat abans, el teu èxit serà jutjat pel rendiment dels altres. Aprofita totes les oportunitats per a triomfar i per aprendre com guanyar-te el respecte, tant dels teus subordinats com dels teus caps, amb la comprova-

Un model que supera la dicotomia entre capitalisme i comunisme

La economía del bien común Christian Felber DEUSTO 14,00€

L’economia del bé comú, el model econòmic alternatiu de Christian Felber, ha despertat un enorme interès a tot el món. Prova d’això és que en menys d’un any, centenars de ciutadans, polítics, associacions i empreses s’han unit a aquesta iniciativa i no sembla que això vagi a acabar aquí.

Aquesta teoria està basada,

igual que una economia de mercat, en empreses privades i iniciativa individual. No obstant això, la diferència amb els models anteriors radica en que les empreses no s’esforcen per competir entre elles per obtenir més benefici econòmic, sinó que cooperen per aconseguir el major bé comú per a la societat en el seu conjunt.

Tot allò que els millors fan diferent que la resta

Campo de entrenamiento Jon Gordon EMPRESA ACTIVA 11,00€

Aquesta és la història d’un jove esportista que somia d’arribar a ser professional, però es lesiona i pensa que la seva carrera s’ha acabat. Quan se sent més deprimit apareix un entrenador que li mostrarà quins són les onze lliçons que canviaran la seva vida i que li permetran mantenir intacte el seu somni. Encara que mai ha-

gis practicat esports, si tens un somni que complir ja sigui tocar el piano com a concertista, manejar el bisturí com un gran cirurgià o ser un programador de vídeo jocs, aquest llibre et permetrà aplicar les lliçons necessàries per poder escalar, ja que tots hem de pujar la muntanya per poder arribar al cim.

Amb això ens vol dir que els

da i contrastada eficàcia de les tècniques descrites en aquest manual.

Dirigir con éxito ¡Es fácil! t’ofereix valuosos consells i directrius per fer equip amb els teus col·laboradors, alhora que és font d’inspiració perquè tinguin un excel·lent rendiment i uns magnífics resultats. Cada vegada més, l’èxit d’un executiu és mesurat pel rendiment dels altres i per la seva rapidesa i eficàcia a l’hora de superar els contratemps que vagin sorgint.

Molt ràpid deixaràs de ser un

nou directiu per convertir-te en un que coneix perfectament la naturalesa de les seves responsabilitats i les oportunitats que té que ell i la seva organització marquin realment la diferència. Bona sort!

Morey Stettner és director d’Executive Wealth Advisory, consultor de comunicació i popular conferenciant.

Ha escrit nombrosos llibres professionals i de gestió empresarial, entre ells Skills for New Managers i The Manager’s Survival Guide.

En aquest revolucionari llibre, bestseller a Àustria i Alemanya, s’expliquen detalladament els principals valors sobre els quals s’assenta el model afavorit per Felber: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i democràcia. L’objectiu? Posar fre a la desigualtat social, a la destrucció mediambiental i la pèrdua de sentit i democràcia que regna en els nostres dies.

T’apuntes al canvi?

Christian Felber, va néixer a

Salzburg el 1972, va estudiar filologia hispànica, psicologia, sociologia i ciències polítiques a Madrid i Viena. És professor associat des del 2008 a la Universitat d’Economia de Viena, ciutat en la qual viu; ponent sol·licitat a nivell internacional, ballarí de dansa contemporània, escriptor independent i l’iniciador del projecte Banc pel Bé Comú i del moviment internacional de l’Economia del Bé Comú. www.christian-felber.at

millors dels millors, ja es tracti d’un venedor, d’un esportista, d’un professor, d’una infermera, d’un empresari, d’un músic, etc., comparteixen una sèrie de característiques similars i que només existeix una fórmula per aconseguir l’èxit: l’excel·lència.

Jon Gordon és un conferencista i consultor especialitzat a motivar equips esportius professionals. Graduat de la Cornell University, té un màster en educació de l’Emory Uni-

versity. Ha treballat amb les principals empreses d’Estats Units i amb institucions esportives. Entre els seus clients destaquen JP Morgan Chase, PGA tour i Northwestern Mutual. El seu anterior bestseller: The Energy Bus, l’ha convertit en un consultor buscat per insuflar energia i positivisme a les empreses. També ha escrit nombrosos llibres entre els quals està Prohibido quejarse publicado, publicat en castellà per Empresa Activa.

30

Penedès Econòmic

juliol 2015

història

DURALEX COMPLEIX 70 ANYS Les vaixelles Duralex compleixen 70 anys catapultades per l’auge de la moda retro.

La firma, un clàssic de la nostra infància, ven cinc milions de peces a l’any a Espanya.

T

é 70 anys i segueix com el primer dia, irrompible. El plat de llenties on no es veia fons, el got per al Cola-Cao del berenar, el de l’aigua amb les seves ratlles estratègicament situades per agafar-lo... Duralex, de tota la vida. En les llars espanyoles va haver-hi un moment, allà entre els 70 i principis dels sobreexposats 80, en què a l’hora de menjar es desplegava tota l’artilleria sobre les estovalles: la vaixella que no es trenca, i dura, i dura, tant que podria ser la nova porcellana que s’hereta de generació en generació. “Sé que hi ha llars on es troben sempre, gairebé des de la II Guerra Mundial. Fins que la gent les tira, perquè no es trenquen...”, confirma Guillaume Henry, export manager de la firma per a Europa.

Lògic, llavors, que ho associem a record d’infància, alguna cosa que succeeix al país d’origen, França, però també a Itàlia i a Espanya, un mercat el nostre que consumeix a l’any al voltant de cinc milions d’aquestes mítiques peces; els plats per amanides Lys apilables són el bestseller amb 1,5 milions, seguits dels plats Paris i els gots Gigogne (els dels solcs, per a l’aigua i el cafè tallat). El seu secret? El resistent vidre temperat, “l’acer del vidre”, que el fundador, Saint Gobain, va desenvolupar en la cristalleria de la Chapelle-Saint Mesmin –al costat d’Orleans– en principi per a llunes d’automòbils. Avui, després de revesos econòmics i canvis de propietat, compten amb 230 empleats que produeixen 300 referències en catàleg de les quals exporten el 85% a un centenar de països.

Aquest 2015 celebren aniversari rodó, des del 1945, i sembla que gaudeixen d’una segona joventut, encoratjada pels vai-

vens de la moda i l’impuls de l’hostaleria. “Durant molt temps s’ha preferit la pisa blanca, però ara restaurants molt moderns estan tornant a aquestes peces.

Ho estem veient a Anglaterra, Holanda...”, assegura Henry. Al nostre país tenim l’exemple de Quique Dacosta, que va apostar per elles al Mercatbar, un dels seus locals a València. “Volia tornar al tradicional i Mercatbar era la forma perfecta. Gairebé totes les famílies a Espanya referenciaven aquests plats amb el més entranyable de les llars, amb la cuina de l’àvia, el menjar domèstic, popular”, explica el xef (42 anys) que també es va criar amb ells a casa. “L’any 2000 vaig fer un plat molt transgressor amb moll i cebes cremades. No resultava bonic i a més era molt modern.

Ho vaig posar en un plat de Duralex perquè la gent s’apropés amb amabilitat. I va funcionar”.

Si alguna cosa no es discuteix és la seva funcionalitat, un disseny senzill, atemporal, concebut per a tots els dies, i recuperat ara per les tendències que ens fan mirar pel retrovisor. Si fins a James Bond es prenia un whisky en un Picardie a Skyfall (2012)!

Avui ho compra “des de qui ho recorda perquè ho tenia a casa, fins a gent jove que no ho va usar i valora productes que podríem considerar retro”, explica Adela Guerra, responsable de disseny i producte no alimentari de Petra Mora. Aquest establiment es distingeix per l’escollit de la selecció de productes que ven: “Busquem el luxe del senzill, els productes de qualitat que sempre van estar en els ultramarins, el menjar que teníem en tornar del col·legi...

Aquí encaixa Duralex. Les primeres que van arribar a Espanya es compraven a Andorra, avui les servim online”. Algunes coses canvien, unes altres no.

Penedès Econòmic

juliol 2015

31

VIATGES

Xina, el gegant asiàtic La República Popular de la Xina (RPX) és el segon país més extens d’Àsia, després de Rússia, i el tercer més extens del món, solament superat pel Canadà redacció

La República Popular de la Xina és un país que posseeix les més precioses riqueses de la humanitat, entre les que compten amb una història mil·lenària, múltiples cultures i una gran extensió que produeixen aquesta singular policromia en els costums i hàbits del poble xinès. Totes aquestes meravelles les pot apreciar el viatger que s’apropi fins a l’anomenada ‘Terra dels Dragons’.

Nombrosos són els atractius que faran que mantinguem el record inoblidable d’un viatge a la Xina dins del cor: bells rius i muntanyes, relíquies culturals i diferents costums que el viatger podrà descobrir en aquest país.

Fascinaran al turista les belleses naturals, les set antigues capitals: Anyang, Xian, Luoyang, Kaifeng, Nanjing, Beijing i Hangzhou, on es conserven nombroses relíquies culturals i artístiques, sense oblidar la Gran Muralla, única obra anti-

R.P. DE LA XINA Capital: Pequín Idioma: Xinès Població: 1.330.141.295 habitants Superfície: 9.596.960 km2 Moneda: Iuan (CNY) Clima: És molt variat, clima subtropical a la part sud fins al subàrtic del nord, i marcat pel monsó Economia: Des del 1978 s’ha passat d’una economia planificada, a l’estil soviètic, a una economia, encara planificada i sota el control rígid de l’Estat, però més orientada al mercat

ga que, segons els cosmonautes, es pot apreciar des de la lluna.

El Palau Imperial, considerat com la ‘vuitena meravella’, o l’enigmàtic Gran Canal. Un viatge per la regió fronterera del sud-oest de la Xina pot proporcionar una de les visions més meravelloses del món: l’Everest i el Salt del Tigre, la vall més profunda de la Terra. Entre els molts atractius culturals compta amb el famós espectacle de l’òpera, una barreja de música i cant de la qual existeixen moltes varietats.

Un país ple d’art en el qual podem trobar les més delicades sedes i artesanies de tot tipus,

resultat d’una llarga història.

Objectes de ceràmica, brodats, laques, escultures en ivori o jade tallat, apareixeran davant els seus ulls com sorgits d’un conte en els entretinguts i colorits mercats. Però si el que es desitja és gaudir de la gastronomia, a la Xina hi ha una gran varietat d’especialitats que formen part de la seva mil·lenària cultura.

El turisme per a la República Popular Xina, poble de caràcter marcadament laboriós, és un nou descobriment que té el propòsit de potenciar l’amistós contacte entre el poble xinès i altres comunitats.

En definitiva, el viatger tindrà

l’excel·lent oportunitat de gaudir dels bells paratges naturals, que s’estenen des del mar fins a les altes muntanyes, paisatges de gel i neu enfront de càlids llocs i famosos llocs d’interès turístic, tant per a l’amant del món antic com per al que li agrada la vida moderna. A la Xina tindràs l’oportunitat d’apreciar l’art de la cal·ligrafia i la pintura, presenciar representacions artístiques, assaborir exquisits menjars, adquirir precioses artesanies i conèixer els costums del poble xinès. Et convidem a introduir-te en el màgic i exòtic Orient, un viatge que perdurarà en la teva memòria.