Penedès Econòmic 27 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 27 Novembre 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Les institucions es mobilitzen per evitar les deslocalitzacions d’empreses

Enguany torna a baixar el consum de Nadal, que a Catalunya serà de 510€ per càpita

pàg. 6

pàg. 10

La Generalitat manté les inversions previstes a l’Àmbit Penedès el 2014, que superen els 31 ME

pàg. 2-3

Noves estafes internacionals posen en alerta el sector del vi i del cava pàg. 27

Entrevista a Josep Esteve Gilabert Director regional Catalunya Oest de Banc Sabadell pàg. 16-17

Penedès Econòmic

novembre 2013

L’ANÀLISI

Els pressupostos de la Generalitat per al 2014: de les retallades al manteniment Garantiran els serveis que fins ara es prestaven i destinaran 31,3 milions d’euros a l’Àmbit Penedès en inversions, un 6% més que l’últim any que es van aprovar, el 2012 LÍDIA OÑATE Les comarques que conformen l’Àmbit Penedès percebran 31.300.000 euros en inversions el proper 2014, una xifra lleugerament superior a la dels darrers Pressupostos de la Generalitat que es van aprovar, ara fa dos anys. Entre les principals inversions que es realitzaran s’inclou la carretera C51 entre el Vendrell i Valls, que s’emporta 11,7 milions d’euros; les obres per a la segona fase del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Vilafranca, amb una dotació de 3,4 milions d’euros; i el nou CAP de Piera, que també rebrà 3,3 milions d’euros. Aquesta és la proposta que va donar a conèixer el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, el passat 5 de novembre, quan va detallar les principals inversions de les conselleries i organismes catalans, que mantenen la despesa i les inversions previstes, la majoria de les quals continuen els projectes ja encetats. Per comarques, l’Alt Penedès percebrà ﬁns a un total de 8.000.216,90 euros, un 0,9% del total de Catalunya. Malgrat que en termes absoluts ha disminuït 2,6 milions d’euros, la seva quota de pes ha augmentat en un 0,1%. A banda del segon CAP, en els pressupostos de l’any vinent s’inclou una partida de 195.735 euros per construir l’escola Montcau de Subirats, una de 85.000 euros per a les obres que s’hauran de fer a la muralla d’Olèrdola, i una altra de més gran per a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, al qual es destinaran 2,4 milions d’euros, el 86,17% dels quals serviran per pagar el préstec de les obres fetes en anys anteriors. Per l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, la del CAP és “una de les inversions sanitàries més importants del país en aquest moment”. Si se segueix el pla previst, les obres s’enllestiran l’any vinent. El del Baix Penedès és un dels pressupostos més engreixats del nostre Àmbit, però si es

mira amb detall deixa poc marge a gaire inversions. Les obres a la C-51 s’enduen pràcticament la majoria del pastís i només permeten realitzar actuacions a l’Arboç (enjardinament de la rambla Bastoners, línia elèctrica de Mestral...), i alguna puntual a Calafell, Banyeres del Penedès o Santa Oliva. Pel que fa al Garraf, l’any vinent només rebrà 2 milions d’euros. El port serà un dels espais que recull bona part d’aquest pressupost (810.000 euros). En concret es recuperarà el calat a la bocana, s’aplicaran mesures d’eﬁciència energètica, i es millorarà l’accessibilitat i la mobilitat de la pesca, entre altres. A nivell d’infraestructures, s’ampliarà l’escola Sant Jordi de Vilanova (es farà el menjador i sis aules més) i es construirà una nova línia a l’escola Agnès. La xifra dels pressupostos per a l’Anoia és similar a la de l’Alt Penedès. Dels 7,8 milions d’euros que rebran els anoiencs, destaca, a més del CAP de Piera, les millores i manteniment de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (1.715.050 euros) o les obres a la línia elèctrica de Vilanova del Camí (581.826 euros). La inversió per càpita segueix baixant A diferència d’anys anteriors, la inversió per a cada penedesenc serà inferior: 132 euros al Baix Penedès, 75 a l’Alt Penedès, 66 a l’Anoia, i uns minsos 14 al Garraf. Com a tall d’exemple, els altpenedencs rebran un 25% menys que el 2012 i un 97% menys que el 2011.

Anoia INVERSIÓ:

7.884.242 % INVERSIÓ: 0,90% POBLACIÓ: 118.817 hab. EUROS PER HABITANT: 66€

Alt Penedès INVERSIÓ:

8.000.216

Baix Penedès

% INVERSIÓ: 0,90% POBLACIÓ: 106.252 hab. EUROS PER HABITANT: 75€

INVERSIÓ:

13.379.054

% INVERSIÓ: 1,60% POBLACIÓ: 101.138 hab. EUROS PER HABITANT: 132€

Garraf

 Principals inversions al Baix Penedès i Anoia

BAIX PENEDÈS

ANOIA

11.782.346€

3.368.116€

Obres de la carretera C-51 entre el Vendrell i Valls:

385.091€

Millores i manteniment de carreteres

Nova construcció del CAP Piera

1.715.050€

280.000€

Millores i manteniment de la línia dels ferrocarrils de la Generalitat

257.144€

Millores i manteniments de les carreteres

Enjardinament al sector Mestral (Rambla Bastoners de l’Arboç) Participació en la subestació de la Gornal-l’Arboç

232.136€

Línia elèctrica definitiva al sector Mestral (l’Arboç)

634.133€ 581.826€

Obres en la línia elèctrica de Vilanova del Camí:

INVERSIÓ:

2.042.876

% INVERSIÓ: 0,20% POBLACIÓ: 147.107 hab. EUROS PER HABITANT: 14€

Penedès Econòmic

novembre 2013

L’ANÀLISI PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2014 Classificació territorial de les inversions reals ALT PENEDÈS

TERRITORI

DESCRIPCIÓ

CASTELLET I LA GORNAL

OBRA D’URBANITZACIÓ DE L’ENTORN DELS EDIFICIS, DE L’ESTREP ESQUERRE I MIRADOR DEL PANTÀ DE FOIX: OBRA D’EXECUCIO DIRECTA

24.332,45

OLÈRDOLA

OBRES MURALLA A OLÈRDOLA: OBRES MURALLA A OLÈRDOLA

85.236,00

SANT SADURNÍ

INSTAL·LACIONS SEU LOGARITME, SERVEIS LOGÍSTICS, AGRUPACIÓ D’INTERÈS ECONÒMIC: IMAQUINÀRIA I INSTAL·LACIONS

504.484,57

SANT SADURNÍ

INSTAL·LACIONS SEU LOGARITME, SERVEIS LOGÍSTICS, AGRUPACIÓ D’INTERÈS ECONÒMIC: EQUIPS DE PROCÉS DE DADES

100.000,00

SANT SADURNÍ

INSTAL·LACIONS SEU LOGARITME, SERVEIS LOGÍSTICS, AGRUPACIÓ D’INTERÈS ECONÒMIC: APLICACIONS INFORMÀTIQUES

100.000,00

SANT SADURNÍ

INSTAL·LACIONS SEU LOGARITME, SERVEIS LOGÍSTICS, AGRUPACIÓ D’INTERÈS ECONÒMIC: TRANSPORTS

SUBIRATS

NOVA CONSTRUCCIÓ ESCOLA MONTCAU (SUBIRATS) NOVA CONSTRUCCIÓ: OBRA EXECUTADA PER INFRACAT

VILAFRANCA

LABORATORI CONSORCI DEL LABORATORI INTERCOMARCAL DE L’ALT PENEDÈS, L’ANOIA I EL GARRAF HOSPITAL DE L’ALT PENEDÈS: EQUIPAMENTS

265,06

VILAFRANCA

LABORATORI CONSORCI DEL LABORATORI INTERCOMARCAL DE L’ALT PENEDÈS, L’ANOIA I EL GARRAF HOSPITAL DE L’ALT PENEDÈS: EQUIPS INFORMÀTICS

9.864,28

VILAFRANCA

LABORATORI CONSORCI DEL LABORATORI INTERCOMARCAL DE L’ALT PENEDÈS, L’ANOIA I EL GARRAF HOSPITAL DE L’ALT PENEDÈS: APLICACIONS INFORMÀTIQUES

14.870,66

VILAFRANCA

NOU CAP VILAFRANCA DEL PENEDÈS ABS 3: OBRES

3.407.381,48

VILAFRANCA

CONSTITUCIÓ CENS EMFITÈUTIC VINCULAT A L’IMMOBLE H.C. DE L’ALT PENEDÈS: COMPLIMENT ACORD DE GOVERN DEL 13 DE MAIG DE 2003

2.068.227,48

VILAFRANCA

INVERSIONS REPOSICIÓ HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS: OBRES

40.000,00

VILAFRANCA

INVERSIONS REPOSICIÓ HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS: MOBILIARI

40.000,00

VILAFRANCA

INVERSIONS REPOSICIÓ HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS: MAQUINÀRIA

VILAFRANCA

INVERSIONS REPOSICIÓ HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS: EQUIPS INFORMÀTICS

40.000,00

VILAFRANCA

INVERSIONS REPOSICIÓ HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS: ALTRES IMMOBILITZAT MATERIAL

90.000,00

VILAFRANCA

INVERSIONS REPOSICIÓ HOSPITAL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS: IMMOBILITZAT IMMATERIAL

70.000,00

VILAFRANCA

INVERSIONS EN INFORMÀTICA: INVERSIONS EN INFORMÀTICA

ALT PENEDÈS

OPERACIONS DE CONSERVACIÓ SEMI-INTEGRAL D’OBRA CIVIL, SENYALITZACIÓ VERTICAL I BARRERES DE SEGURETAT AL PARC DE CONSERVACIÓ DE VILADECANS: 3A. PRÒRROGA: CONSERVACIÓ SEMI-INTEGRAL D’OBRA CIVIL, SENYALITZACIÓ VERTICAL I BARRERES DE SEGURETAT AL PARC DE CONSERVACIÓ DE VILADECANS

393.569,00

ALT PENEDÈS

OPERACIONS DE CONSERVACIÓ SEMI-INTEGRAL D’OBRA CIVIL, SENYALITZACIÓ VERTICAL I BARRERES DE SEGURETAT AL PARC DE CONSERVACIÓ D’IGUALADA: 3A. PRÒRROGA: CONSERVACIÓ SEMI-INTEGRAL D’OBRA CIVIL, SENYALITZACIÓ VERTICAL I BARRERES DE SEGURETAT AL PARC DE CONSERVACIÓ D’IGUALADA

634.132,67

TOTAL COMARCA

IMPORT (€)

60.000,00 195.735,92

120.000,00

2.117,33

8.000.216,90

GARRAF

TERRITORI

DESCRIPCIÓ

OLIVELLA

CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I ELS COL.LECTORS EN ALTA D’OLIVELLA-URBANITZACIONS: OBRA D’EXECUCIO DIRECTA

ST. PERE RIBES

CONSORCI LABORATORI INTERCOMARCAL. HOSPITAL RESIDÈNCIA SANT CAMIL: EQUIPAMENTS

SITGES

NOVA CONSTRUCCIÓ ESCOLA AGNÈS (SITGES) NOVA CONSTRUCCIÓ 1 LÍNIA: OBRA EXECUTADA PER INFRACAT

150.692,39

VILANOVA

CENS EDIFICI CAP BAIX A MAR DE VILANOVA I LA GELTRÚ.ABS-3: QUOTES CENS

413.087,39

VILANOVA

AMPLIACIÓ ESCOLA SANT JORDI (VILANOVA I GELTRÚ) AMPLIACIÓ MENJADOR + 6 AULES: OBRA

244.111,75

VILANOVA

VILANOVA I LA GELTRÚ: RECUPERACIÓ CALAT BOCANA: VILANOVA I LA GELTRÚ: RECUPERACIÓ CALAT BOCANA

300.000,00

VILANOVA

VILANOVA I LA GELTRÚ: MESURES CODI ISPS: VILANOVA I LA GELTRÚ: MESURES CODI ISPS

60.000,00

VILANOVA

VILANOVA I LA GELTRÚ: EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: VILANOVA I LA GELTRÚ: EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

90.000,00

VILANOVA

VILANOVA I LA GELTRÚ: ACCESSIBILITAT I MOBILITAT PESCA

300.000,00

VILANOVA

VILANOVA I LA GELTRÚ: ADEQUACIÓ ZONA TRAJO DE GARBÍ

60.000,00

GARRAF

TOTAL COMARCA

IMPORT (€) 4.489,50 15.000,00

405.495,34

2.042.876,37

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

La Fira de Vilanova 2013 bat el rècord de visitants OLGA AIBAR La Fira de Novembre 2013 va batre el rècord de visitants de l’any passat, establert en 140.000 persones, tot i que va quedar-se a les portes d’aconseguir la màgica xifra dels 150.000 visitants. El fort vent que bufava el darrer dia va ser un inconvenient que va perjudicar la bona marxa que hi havia hagut ﬁns aleshores, afavorida per les altes temperatures

dels primers dies. El regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras, es lamentava del fet que “havíem tingut pluja en altres edicions, però mai aquest vent”. Tot i això, valorava els transcurs de la ﬁra com com a “molt positiva” i recordava la importància de l’esdeveniment per les empreses per “donar-se a conèixer, fer contactes i generar noves oportunitats de negoci”.

Per aquest motiu, Penedès Econòmic també va ser present a la ﬁra i va aproﬁtar l’oportunitat per donar-se a conèixer al públic del Garraf. L’estand va estar molt concorregut durant els tres dies i molts visitants es van endur el mensual sota el braç. Diverses persones i empreses es van interessar pel mitjà i altres com el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, o l’actor vilanoví Toni Albà es van retratar amb el Penedès Econòmic

a la mà Des de l’Ajuntament i l’empresa pública PIVSAM, es considera que el tercer any del nou emplaçament de la fira, ha consolidat el model que l’ha convertit en la fira multisectorial a cel obert més gran de Catalunya. Més del 90% dels expositors ja han manifestat el desig de tornar-hi l’any vinent. Les primeres dades del mostreig que ha realitzat l’empresa PIVSAM demostra que, de les 400 persones enquestades el dissabte tarda, la meitat eren de fora de Vilanova i la Geltrú, amb un forta presència de les ciutats de l’Eix Diagonal. Un dels punts forts de la fira ha estat l’àmplia programació d’activitats que s’hi han realitzat, amb més d’un centenar de pro-

postes al llarg dels tres dies del certamen. Figueras va manifestar la seva satisfacció “per la gran afluència de públic que hi va haver a l’estand municipal” i molt especialment a les xerrades que es van realitzar durant el certamen. El concurs d’Instagramers també va ser un èxit. Per Gerard Figueras, ara arriba un període “d’anàlisi i reflexió” que s’ha de realitzar des del recentment constituït Comitè de Fires. “Ara caldrà pensar en el 2014, tabular les diferents enquestes, extreure conclusions i el gener començar a treballar en el disseny de l’any que ve. El que sí que s’ha demostrat és que la Fira de novembre és una fira útil i atractiva tant per als expositors com per als visitants”.

novembre 2013

PenedĂ¨s EconĂ˛mic

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

JORNADA SOBRE ELS CÀRRECS DIRECTES SEPA Banc Sabadell, amb la col·laboració de la Unió Empresarial del Penedès i de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Alt Penedès, van organitzar al Vinseum de Vilafranca del Penedès una jornada informativa sobre els efectes que tindrà per a les empreses l’assumpció de la Single Euro Payments Area (SEPA) o Zona Única de Pagaments en Euros. A partir de l’1 de febrer de 2014, els sistemes nacionals de pagament seran reemplaçats

pels instruments de cobrament europeus SEPA. Totes les operacions en euros realitzades entre els països participants quedaran subjectes a un conjunt de regles i condicions homogènies i seran processades amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eﬁciència com succeeix actualment en el mercat nacional.

LA TERCERA NIT EMPRESARIAL SE CELEBRARÀ EL 30 DE NOVEMBRE

L’EMPRESA POOLBIKE REGISTRA POOLBIKING BARCELONA

La tercera Nit Empresarial, organitzada per Som Sant Sadurní amb el suport del Patronat de Turisme i Comerç, tindrà lloc el 30 de novembre de 2013 a la Fassina de Can Guineu de Sant Sadurní d’Anoia. Durant la celebració es farà un reconeixement a l’emprenedoria, a la responsabilitat social de les empreses i als projectes interempresarials i es farà un reconeixement a la Continuïtat Empresarial dels negocis de més de 50 anys.

L’empresa igualadina Poolbike S.L.U. he resgistrat la marca Poolbiking Barcelona. Amb ella, s’identiﬁquen valors comuns entre l’empresa i la ciutat de Barcelona com la innovació, el disseny i l’esport, associats al benestar i al mar Mediterrani. La marca Poolbiking Barcelona serà l’insígnia de la marca a nivell internacional. Actualment l’empresa exporta el 95% de la seva fabricació i les seves màquines de Fitness estan

presents als cinc continents. Segons els directius de l’empresa Poolbike, aquesta és “una gran notícia, ja que l’estratègia comercial pren una nova dimensió per la marca”. La propera campanya de màrqueting de l’empresa igualadina Poolbike S.L.U. girarà entorn la nova marca.

La ﬁ de la temporada estival torna a elevar la taxa d’atur al Penedès-Garraf Les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf recuperen el nombre de parats que hi havia abans de l’estiu, 8.970 i 13.659, respectivament  Torrelles de Foix i Sant Pere de Ribes són els municipis amb una taxa d’atur més alta

LÍDIA OÑATE Un mes després d’acomiadar la temporada estiuenca, les llistes de l’atur tornen a registrar el mateix volum de parats que al maig. L’octubre va acabar amb 8.970 altpenedesencs i 16.659 garrafencs a l’atur. Les xifres van anar augmentant després de l’estiu, deixant una taxa d’atur del 16,27% a l’Alt Penedès i del 17,37% al Garraf. El darrer mes podem dir que ha estat força negre, ja que només tres municipis han aconseguit reduir l’atur (Gelida, en un 4,15%, Olivella, en un 1,92%, i Olèrdola, en un 1,16%). A nivell autonòmic i estatal la situació no ha estat molt millor. Les darreres dades van situar el nombre de parats a Catalunya en 633.832 persones (+2,08%), i a Espanya en 4.811.383 (+1,84%). Torrelavit, el municipi amb menys atur El municipi torrelavitenc és el que té la taxa d’atur (9,70%) més baixa de la zona de l’Alt Penedès-Garraf, juntament amb el de Vilobí del Penedès, que a 31 d’octubre va registrar una taxa del 9,82%. El fet que siguin municipis

més petits i eminentment residencials ajuda a aconseguir taxes menors al 10%. Tanmateix, cal esmentar el municipi de Sitges com a excepció, ja que malgrat ser més gran en població, a l’octubre només va registrar un atur del 10,49%. A l’altra banda de la taula, es troba Torrelles de Foix (23,85%), Santa Margarida i els Monjos (19,27%) i Vilafranca del Penedès (18,99%) amb les taxes més elevades de la comarca. En el cas del Garraf, són Sant Pere de Ribes (19,55%), Vilanova i la Geltrú (19,49%) i Canyelles (18,78%). L’agricultura, el sector que

va a contra corrent En el darrer any tant l’Alt Penedès com el Garraf han experimentat una lleugera

L’AGRICULTURA ÉS L’ÚNIC SECTOR ON HA AUGMENTAT EL NOMBRE D’AFILIATS davallada en les llistes de parats, en concret, un 0,70 i 0,88%, respectivament. Per sectors, el de l’agricultura és l’únic que ha estat capaç de millorar el nombre d’aﬁlitats en ambdues comarques, especialment a

l’Alt Penedès (+12,50%), que ha registrat 20 afiliats més. La resta han patit les conseqüències de la caiguda de l’ocupació en temporada estiuenca. Al Garraf, la gran davallada s’han produït en el sector de la construcció (-21,82%), mentre que a l’Alt Penedès ha estat més pronunciada al dels serveis (-14,97%), passant de 17.576 a 14.945 afiliats respecte l’octubre de l’any passat. En general, però, el nombre de persones afiliades s’ha reduït en ambdues comarques. Actualment hi ha 27.324 a l’Alt Penedès i 20.758 al Garraf, un 9,92% i un 3,36% menys que ara fa un any, respectivament.

Font: Servei d’Iniciatives econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

Els ERO i la deslocalització d’empreses deixaran sense feina 400 penedesencs El Consell Comarcal de l’Alt Penedès impulsarà un pla especial per la dinamització del sector industrial, conjuntament amb patronals i sindicats OLGA AIBAR Evitar les deslocalitzacions d’empreses ubicades a la comarca cap a d’altres zones i, en conseqüencia, la pèrdua de llocs de treball en un sector, el de la indústria, que té un pes molt important a l’Alt Penedès. Aquest és l’objectiu en el qual treballen les institucions polítiques de la comarca, encapçalades pel Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, els diputats comarcals i els representants patronals i sindicals. I és que la situació preocupa, i molt, a tothom. Els recents anuncis d’expedients a les empreses Ceràmiques del Foix dels Monjos, SCA de Mediona i de la planta de Robert Bosch a Castellet i la Gornal afectaran uns 400 treballadors. A més a més, suposa un major impacte, no només pels llocs de treball directes que es perden, sinó també pels indirectes, que afecten empreses proveïdores. Per tot plegat, s’ha produït, no només la mobilització dels empleats de les empreses afectades, sinó també de tota la comarca, que s’ha implicat de ple en un tema que agreuja la situació econòmica de moltes famílies. Pla per la dinamització de la indústria En el Ple del Consell Comarcal de l’Alt Penedès del dijous 14 de novembre, els alcaldes van mos-

trar la seva preocupació per la situació. El president, Francesc Olivella, va avançar que, des del consell comarcal, s’impulsarà un pla especial per la dinamització de la indústria i de les inversions en els polígons de la comarca. Per a dur-lo a terme, es crearà un grup de treball amb representants de l’ADEG, la UEP, UGT i CCOO i dels municipis que tenen polígons industrials, i es repartiran les tasques a realitzar. Entre d’altres accions, s’intentarà millorar les condicions i els serveis dels polígons per fer-los més atractius i es demanarà als ajuntaments que ﬂexibilitzin les condicions impositives i que agilitzin les tramitacions de les llicències de les empreses. Un efecte contagi? Els sindicats i les patronals no creuen que hi hagi un efecte contagi amb altres empreses. El secretari general del sindicat UGT a la Unió Intercomarcal de l’Anoia- Penedès – Garraf, Francesc Rica, recordava que el pes de la indústria continua sent fort al Penedès i assegurava que “no es tracta d’una epidèmia, sinó d’una coincidència en les decisions estratègiques de tres empreses”. En el mateix sentit es manifestava el gerent de la Unió Empresarial del Penedès, Francesc Simó: “les multinacionals no prenen decisions per simpatia. No hi ha cap garantia pel fet que s’hagin fet grans aquí”.

Per un Penedès conscientment industrial Les quatre comarques de l’Àmbit Penedès han anat patint un procés de disminució del teixit industrial, en paral·lel al que ha passat a tot el país, i que ara s’ha evidenciat a l’Alt Penedès d’una manera singular, ja que no són empreses que tanquen per que no són viables, sinó que se’n van totalment o parcialment per millorar la productivitat abaratint cos-

tos. És a dir, que aquestes empreses estaven aquí perque és una zona ben comunicada per autopistes amb els mercats i que havien tingut una mà d’obra relativament barata. Quan les comunicacions han millorat en general i els salaris són com a tot arreu, aquestes empreses ja no consideren atractiu aquest territori i en busquen un altre. Això fa pensar que la co-

Situació a Ceràmiques del Foix A l’empresa Ceràmiques del Foix de Santa Margarida i els Monjos, dels 125 treballadors afectats per l’ERO que va presentar l’empresa al setembre, ja s’han acomiadat 40 persones, s’han recol·locat 32 en altres plantes i s’han fet 19 plans de renda per als majors de 55 anys. Actualment, falten una trentena de persones que s’acomiadaran properament. A la planta de Santa Margarida i els Monjos només quedaran els 54 empleats de les àrees de direcció, administració, comercial i màrqueting. El comitè d’empresa ha renegociat els acomiadaments i les condicions amb l’empresa.

S’ESTUDIARAN LES NECESSITATS DE LES EMPRESES PER EVITAR QUE EN MARXIN MÉS

Ceràmiques del Foix

SCA Hygien Products S.L.

tovallons, etc.) ha commocionat el municipi ja que es tracta de l’empresa que més ocupació dóna. Com a mesura de protesta per una decisió que consideren “injusta” perquè l’empresa té uns beneﬁcis de més de 15 MEUR, unes 300 persones es van manifestar el 18 de novembre al migdia pels carrers de Sant Joan de Mediona.

Protesta contra el tancament de SCA a Mediona A Mediona, la notícia de la intenció de l’empresa SCA de tancar la part de converting, el producte elaborat de paper (mocadors,

Reducció de plantilla a la planta de Robert Bosch a Castellet A la planta de Robert Bosch de Sant Marçal, a Castellet i la Gornal, la direcció va plantejar al comitè d’empresa, fa unes setmanes, que, de cara a l’any vinent, s’haurien de reduir 110 llocs de treball, el 25% de la plantilla, perquè la planta sigui competitiva, reducció que es vol fer a través de baixes voluntàries incentivades. Així, des de fa unes setmanes, empresa i treballadors negocien per intentar aconseguir el màxim d’acords possibles.

marca ha sigut industrial per raons alienes a la voluntat dels seus habitants i és ara, quan ja no s’és competitiu, que tothom s’adona de la importància d’estar preparats per acollir la industria del segle XXI. És a dir, que cal estar preparats per donar la formació professional que requereixen aquestes empreses, que les zones industrials han de tenir les característiques que avui es necessiten, cal disposar de línies de ferrocarril per mercaderies, cal preveure fonts d’energia modernes i no sotmeses als elevats preus que

tenen les convencionals, cal acords municipals per la gestió conjunta del sòl industrial... Tot això no es farà d’un dia per l’altre, però cal posarse mans a l’obra per tenir estratègies clares, o sigui, per ser conscientment industrials, com ja ho som amb el sector vitivinícola o l’enoturisme. Hem de fer un esforç semblant i així podrem tenir un territori equilibrat entre l’agricultura, la industria i els serveis, juntament amb la rehabilitació d’habitatges i la producció d’energies no fòssils. Tot

Pel que fa a les indemnitzacions, ﬁnalment seran de 35 dies per any treballat, amb 24 mensualitats com a màxim.

Robert Bosch

Primeres mesures Jordi Cuyàs, coordinador del Pla Estratègic del Penedès, liderat per la Fundació Pro Penedès, avançava que l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal treballen en la realització d’un estudi de la situació i necessitats de les grans empreses de la comarca per intentar evitar que marxin del Penedès. Per Cuyàs, “si no hi ha una relació constant amb les empreses, és difícil lluitar contra deslocalitzacions o els tancaments, perquè els coneixem un cop la decisió ja està presa i, aleshores, no hi ha marxa enrera”. Tanmateix, creu que la solució a la situació actual ha de venir de “l’aplicació de mesures més estratègiques, com disposar de menys polígons i dotats de més tecnologia i mesures intel·ligents; més formació professional industrial, i una millora del transport per carretera i per ferrocarril”. També considera que cal atraure més empreses innovadores a la comarca.

plegat no treu que ara calgui fer plans d’urgència per retenir l’actual teixit industrial i cercar noves empreses, però cal no perdre de vista els temes de fons i treballar-hi ja des d’ara d’una manera conscient.

Jordi Cuyàs i Soler Coordinador del Pla Estratègic del Penedès

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

Es busquen emprenedors i aturats que vulguin formar-se El programa Genera de la Fundació Pinnae facilitarà microcrèdits per tirar endavant projectes viables OLGA AIBAR Tècnics del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en el marc del Programa Genera, impulsat per la Fundació Pinnae, i d’acord amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i els ajuntaments, recorreran els municipis de la comarca per detectar les persones que estiguin interessades en els àmbits de l’emprenedoria, l’autoocupació i la formació. En cada municipi, una empresa especialitzada en aquests temes oferirà un taller per detectar els candidats més adients per rebre assessorament per part de l’àrea de creació de projectes del Consell Comarcal. També es vehicularà la formació necessària en cada cas. El projecte Genera de la Fundació Pinnae és un programa d’inserció social i laboral, autoocupació i emprenedoria que té diferents ei-

nes de suport com les microﬁnances, la formació, la capacitació, el voluntariat i l’acompanyament. Els principals objectius són la lluita contra la vulnerabilitat, la promoció de l’ocupació, el combatiment de l’atur i l’impuls de l’esperit emprenedor. El programa rep el suport directe del

Fons Europeu d’Inversions que comparteix amb Pinnae el risc de les operacions de microcrèdit. Per a dur-lo a terme, es crea una xarxa amb les entitats del tercer sector o amb les vinculades a la promoció de l’autoocupació i l’emprenedoria. Més informació a: info@pinnae.cat.

Una nova app de Banc Sabadell transforma els mòbils en TPV El nou producte permet acceptar el pagament amb targetes de crèdit en qualsevol indret REDACCIÓ

Banc Sabadell és el primer banc que ha anunciat el llançament de la seva pròpia aplicació per convertir qualsevol telèfon intel·ligent en un TPV (Terminal Punt de Venda) mòbil, que permet acceptar el pagament amb targeta de crèdit en qualsevol lloc. La nova solució, que ja està disponible per a iPhone i que aviat ho estarà per a Android i altres sistemes operatius, la formen una aplicació mòbil gratuïta i un perifèric i acceptarà totes les formes de pagament. Segons Albert Figueras, director de Mitjans de Pagament i Finançament al Consum del banc, “es tracta d’una possibilitat especialment interessant per a empreses i professionals que es desplacen molt sovint i necessiten oferir una gestió de pagaments in

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Flexibilitat i capacitat d’adaptació Hi havia una vegada... un jonc i un roure que van créixer junts. Al cap del temps el roure es va fer un enorme i vanitós arbre que menyspreava el jonc burlant-se d’aquesta manera : - Que petit i feble ets. Ni tan sols tens branques i el teu tronc no aguantaria ni un quart de quilo. Jo, però, sóc gran, tinc poderoses branques i el meu tronc és mil vegades més robust que el teu. No sé ni tan sols per què et parlo. El jonc ni s’immutava davant tals paraules, però s’entristia que el seu company, el roure, estigués tan cregut de si mateix. Un dia un tornado va arrasar la comarca i mentre que el roure s’oposava a la virulència del vent amb tot el seu vigor, el jonc es doblegava. Tan fort i insuportable va ser el tornado, que va acabar arrencant el roure. Quan va arribar la calma, el jonc es mantenia dempeus perquè no es va oposar frontalment a l’enorme força que els atacava, sinó que la va saber eludir, mentre que el roure va caure per creure’s invulnerable, acabant per convertir-se en llenya per als llenyataires. En veure’l el jonc li deia: - Tanta vanitat i supèrbia

de què t’han servit?. La teva inflexibilitat davant el tornado t’ha portat a la teva pròpia caiguda. La flexibilitat i la necessària capacitat d’adaptació al canvi en temps convulsos és quelcom necessari i de “rabiosa actualitat” en el mon empresarial. Molts fem “mans i mànigues” per adaptar els recursos i la oferta a la demanda real dels nostres productes i/o serveis. Cal anticipació, prudència, optimitzar els costos, buscar i “remenar”, imaginació i creativitat, etc. treballant més que mai guanyant de ben segur menys, i un xic, o molta sort per sobreviure i tirar endavant. Què us he de dir? La rigidesa davant els problemes no és garantia de supervivència, sinó d’intransigència i debilitat. No obstant això la flexibilitat, en el moment oportú, pot suposar una actuació justa i una garantia de continuïtat. Tornant a fer referència directe al conte, podem afirmar que no voler escoltar les advertències i els consells dels més febles, però potser més savis, és símptoma de supèrbia i és una manera d’actuar poc intel·ligent.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a: situ però prefereixen estalviar-se les molèsties que suposa haver de portar a sobre un TPV mòbil constantement”. En aquest sentit, “el fet d’integrar el TPV en el telèfon mòbil, comporta, a més d’una disminució de costos, altres avantatges com la

possibilitat de tenir, en un únic dispositiu, el TPV i Bs Mòbil per a gestionar el negoci, així com altres aplicacions mòbils que s’hagin pogut instal·lar”. La innovació consolida el Banc Sabadell como una entidad de referència en el mobile banking.

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

Els farmacèutics cobren tres factures pendents però estan en situació crítica OLGA AIBAR Finalment, i després de reitereades demandes i protestes, els farmacèutics van cobrar el dimecres 20 de novembre els diners pendents del novembre i desembre del 2012 i del maig d’aquest any, un deute que pujava a 309 milions d’euros i que es liquidarà amb el pla de proveïdors ICO que va aprovar el govern espanyol. D’altra banda, des del 5 de novembre les farmàcies estan pendents de cobrar del CatSalut la factura del setembre, que suma 107 milions d’euros. Així, el 5 de desembre s’hauria de cobrar la factura dels medicaments dispensats a l’octubre, que suma 118 milions d’euros. La Generalitat s’ha compromès a pagar una d’aquestes dues mensualitats abans que acabi l’any i a posarse al dia de pagaments durant el 2014. És a dir, si es compleix aquest compromís, a ﬁnals d’any

quedarà pendent de cobrament un mes, ja que la factura de novembre no s’hauria de cobrar ﬁns el 5 de gener i la de desembre, ﬁns el 5 de febrer. En protesta pels retards en els pagaments, el 7 de novembre es

MOLTS FARMACÈUTICS ESTAVEN AL LÍMIT DEL COL·LAPSE PEL RETARD EN EL PAGAMENT DELS MEDICAMENTS va realitzar el segon tancament patronal en menys d’un any. La majoria de farmacèutics, excepte els de guàrdia, van tancar les persianes durant el matí, fet que va reduir en el 79% la dispensa-

ció de receptes amb finançament públic. Els farmacèutics de la comarca també es van sumar a la protesta i mostraven el seu malestar per la complicada situació que pateixen. Romà Bosch, subdelegat de les farmàcies de Vilafranca, lamentava la insolidaritat que existeix en el sector i el fet de no tenir més força de pressió per aconseguir estar al dia dels pagaments. Per la seva banda, Salvador Font, propietari de la farmàcia Font d’Avinyonet, assegurava que “deixar de cobrar la facturació de dos mesos, per a les farmàcies petites, ja és dramàtic però, deixar de cobrar-ne cinc i dir-nos que no cobrarem fins l’any vinent és terrible”. Font també afirmava que “la salut de la gent no pot ser moneda de canvi polític” en referència a les crítiques creuades entre el govern de la Generalitat i el govern central pels impagaments, mentre que ningú es feia càrrec de la factura farmacèutica:

 Farmàcia tancada el dia de la protesta, el 7 de novembre

“els únics que estan complint són la gent del carrer, que són qui paguen la seva part d’aportació, mentre que als farmacèutics hem posat tots els diners que tenim i ja no ens donen crèdits”. De fet, al conjunt de Catalunya, ja són 23 les farmàcies que han decidit cessar en la seva activitat per impossibilitat d’obtenir nous crèdits. Una situació que, si s’allargava

més en el temps, podia portar al desabastiment d’alguns medicaments. Font alertava el dia abans del tancament patronal que “alguns clients es poden trobar que no els poguem servir el medicament al qual estan acostumats perquè no el tenim o no ens el serveixen perquè els proveïdors no volen cobrar amb tants mesos de retard”.

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

Els catalans gastaran de mitjana 510 € per Nadal, un 12% més que a Espanya Les associacions de comerciants del Penedès veuen difícil millorar les vendes, i apunten que el sector de l’alimentació podrà esquivar la crisi LÍDIA OÑATE

Antoni Calaf, “serà la panera més gran del Penedès”.

Estem a les portes d’un dels períodes per excel·lència de gran consumisme. El Nadal és, sens dubte, la festa dels comerços i el moment en què poden revifar les vendes que en mesos anteriors no s’han fet. Després d’anys de baixades, aquest 2013 no sembla ser millor, tot i que tampoc molt pitjor. Les diferents associacions de comerços de l’Alt Penedès amb les qual Penedès Econòmic ha contactat coincideixen en afirmar que no s’esperen grans augments de vendes, però confien a remuntar el que portem de temporada. Un dels sectors que concentrarà més vendes és el de l’alimentació. Són dies de festa grossa, de reunions familiars i grans àpats, unes premisses essencials per generar confiança als comerciants, tant de petites botigues com de grans multinacionals. Segons l’estudi de la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (Fuci), Madrid (540 euros) i Catalunya (510 euros) seran les comunitats autònomes on es farà una despesa per persona més elevada que a la resta d’Espanya (455 euros). En concret, els catalans gastarem un 12% més que la mitjana espanyola. En general, la despesa s’ha reduït novament respecte l’any anterior.

Catalunya, una de les autonomies on més despesa es farà El cost del Nadal és diferent en funció de la comunitat autònoma on resideixen els consumidors. Les diferències són molt importants, ja que mentre Madrid i Catalunya són les autonomies que estan al capdavant de la despesa amb més de 500 euros, les Illes Canàries i Extremadura es troben a l’altre extrem amb una despesa inferior als 400 euros. La tendència a la baixa de la despesa nadalenca és generalitzada a tot Espanya. Tot i així, les Illes Canàries i Andalusia és on es preveu unes retallades en la despesa més signiﬁcatives. Per tipologia de despeses, Catalunya ocupa la tercera posició en joguines i regals amb 170 euros, després de Madrid (180) i el País Basc (175). En l’apartat de loteria, se situa en primera posició amb una despesa de 80 euros, juntament amb Madrid. La part d’alimentació és força similar arreu d’Espanya. Madrid, Navarra i Catalunya és on més es gastaran els consumidors: 200 euros. En oci, Catalunya ocupa la segona posició amb 60 euros, empatada amb cinc comunitats autònomes, i Madrid al capdavant (80 euros).

Així doncs, aquest Nadal la Fuci preveu que els espanyols gastin un 11,5% menys. Les grans davallades es produeixen en la despesa de loteria i oci, on s’ha passat de gastar 133 euros i 209 euros, respectivament, el 2008, a 65 i 60 euros el 2013, ja que els consumidors les consideren qüestions prescindibles. En aquest sentit, el president de Comerç l’Espirall, Josep Rovira, apuntava que el sector de “l’alimentació no està tan inﬂuenciat per la crisi”, ja que molts dels seus productes són de primera necessitat. Rovira és propietari d’una botiga de fotograﬁa i tem que disminueixin entre un

L’efecte crida a través de la il·luminació, publicitat, campanyes i promocions és un dels punts

forts del Nadal. Per aquest motiu cada associació de comerç intenta potenciar al màxim els seus atractius. En el cas de Vilafranca, enguany l’Associació Centre Vila tornarà a apostar per la pista de gel, mentre que l’Associació Comerç del Foix, dels Monjos i la Ràpita, ha preparat una megapanera amb diversos productes que tots junts sumen un valor de 5.300 euros. Aquest és un recurs que funciona força bé, ja que aglutina una gran varietat de productes i sol convèncer tant a consumidors com comerciants. Segons ens ha explicat el president de Comerç del Foix, Joan

Regals -7,97%

Alimentació -5,76%

5 i 10% les vendes. “El meu és un dels sectors més afectats”, explica, “però està clar que el Nadal és un moment de vendes”.

EN LOTERIA I OCI ÉS ON MÉS RETALLARAN LA DESPESA ELS CONSUMIDORS

 Despesa mitjana a Espanya segons la tipologia

Oci -23,07%

Loteria -20,73%

Mitjana total a Catalunya

-9,73%

2012

2013

2012

2013

2012

2013

2012

2013

2012

2013

78€

60€

82€

65€

163€

150€

191€

180€

565€

510€

Font: Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (Fuci)

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT Director de l’Agència Catalana de Consum

Alfons Conesa: “La gent consumeix més perquè comença a tenir confiança” Recentment, el director de l’Agència Catalana de Consum, Alfons Conesa, va ser a Vilafranca per presentar l’exposició Consum, punt de trobada, que informa sobre les bones pràctiques de consum. Penedès Econòmic va aprofitar l’avinentesa per parlar sobre la revifada del consum durant el passat mes de setembre i les dates tan assenyalades que s’apropen com són les de Nadal. Després de mesos de caigudes, el passat mes de setembre les vendes del comerç minorista van augmentar 2,1% a Catalunya. S’està recuperant el consum? Si el consum ha pujat és perquè la gent comença a tenir més confiança. Moltes vegades alguns magatzems diuen “ja és primavera” i tothom va a comprar encara que faci fred. L’Administració ha dit que la recessió ha acabat i això dóna confiança. Moltes persones probablement podien gastar més, però no ho feien perquè estaven espaordides perquè el diner és covard. De mica en mica sembla que la gent tingui més ganes de fer més coses. Des de l’inici de la crisi el consum en si també s’ha concentrat més. En el cas del turisme, ens quedem més al país i sortim a llocs propers. Ara preferim consumir en botigues de proximitat i fer turisme nacional perquè ho valorem més. Quan estem a punt de perdre una cosa és quan la valorem més i això ajuda al consum

de proximitat. Aquest novembre s’ha inaugurat a Vilafranca una exposició sobre les bones pràctiques de consum. Què ha de saber el consumidor? L’objectiu de l’exposició és molt clar: que el consumidor sàpiga els seus drets i deures per tal que cada vegada les empreses i els comerciants siguin més capaços d’aconseguir una relació d’excel·lència amb el client.

“EL COMERÇ DE PROXIMITAT JUGA AMB AVANTATGE PERQUÈ TÉ LA CONFIANÇA DEL CONSUMIDOR” M’ha sorprès que a Vilafranca les reclamacions en comerços de proximitat hagin baixat, tal com m’ha dit la regidora de Comerç, Dolors Rius. Crec que els comerciants han pres més consciència de la seva funció en la relació de consum. Són ells els que han de ser consellers i amics perquè això ﬁdelitza els clients. La relació de conﬁança no es pot trencar mai perquè el consumidor és el que pren decisions i amb elles opta per comprar en un lloc o en un altre. Amb aquesta exposició volem conscienciar els consumidors de la força que tenen perquè són

ells el qui amb les seves compres decideixen qui treballa. Un dels sectors que aglutina més reclamacions és el de les noves tecnologies. Què fa l’Agència en aquests casos? Sí, és el nostre camp de batalla, però no hem de demonitzar les grans empreses perquè, com és lògic, tenen més reclamacions pel gran nombre de clients que tenen. Però entre els milions de contractes que tenen, per exemple, les empreses de telefonia i el nombre de reclamacions hi ha un abisme. Haurien de reduir les reclamacions i reforçar la seva capacitat d’atenció al consumidor per tal que l’Administració no hagués d’intervenir tan sovint. Moltes vegades la mateixa empresa podria solucionar els problemes a través de la seva pròpia estructura de comunicació i atenció al client. Per això els insistim que resolguin elles mateixes els seus problemes. En primer lloc perquè aconseguiran millorar les relacions amb el consumidor, ﬁdelitzar-lo i, alhora, s’estalviaran costos. I no creu que això és una tàctica de les empreses de telefonia per desgastar el consumidor i així acabin sortint-se amb la seva? Això és com amagar el cap sota l’ala perquè el que aconsegueixen és perdre usuaris que canvien d’empresa. Una de les funcions de l’Agència Catalana de Consum és vetllar pels drets de consumidor i, si les empreses els vulneren, els obrim expedients sancionadors

Foto: Fèlix Miró

LÍDIA OÑATE

que després hauran de pagar. Vilafranca és un exemple de ciutat mitjana que manté el centre comercial històric, però que pateix el degoteig de vendes a favor de ciutats amb major oferta. Quin és el camí que han de seguir aquests tipus de ciutats? Crec que el comerç de petita i mitjana localitat té un avantatge enfront de les grans ciutats: la proximitat i conﬁança amb les persones, que saps que les veuràs cada dia i que tindràs un tracte sovint amb elles. Als grans magatzems has d’anar a buscar coses concretes que són difícils de trobar al comerç local, però en les coses de dia a dia no busquis més conﬁança que la que et dóna el comerç local.

L’únic que podem dir és informa’t, mira, compara i compra allò que necessites i no el que vols. Mira el teu pressupost i pensa que els productes s’apugen de preu amb la demanda. Si tens previst adquirir un producte concret fes l’encàrrec amb temps i, així, t’asseguraràs trobar-lo i a bon preu.

Estem a les portes d’una de les campanyes més potents, la de Nadal. Quines previsions teniu?

Creu que els comerços haurien d’obrir més hores? La normativa d’horaris comercials ha estat sempre molt adequada i consensuada. El número d’hores d’obertura a la setmana i els intervals d’horari cobreixen totes les possibilitats. A més, amb els festius que es permet obrir ja es completen les opcions dels consumidors a l’hora de comprar. Cal pensar que no és bo obrir tots els dies i a totes hores perquè també hem de vetllar per la conciliació amb la vida familiar.

i sostenible. A la presentació va assistir el director de l’Agència Catalana de Consum, Alfons Conesa; la regidora de Comerç de l’Ajuntament de Vilafranca, M. Dolors Rius, i la consellera de Consum del Consell Comarcal

de l’Alt Penedès, M. Josep Tuyà. Per Conesa, aquesta exposició era una gran oportunitat perquè “els consumidors puguin informar-se sobre els seus drets” i fer-se valer davant possibles conﬂictes amb empreses.

El 41% de les reclamacions a Vilafranca són per a empreses de noves tecnologies En el darrer any el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca va registrar ﬁns a 568 reclamacions de consumidors, el 41% de les quals estaven relacionades amb empreses del sector de les noves tecnologies, el 16% amb els subministraments de la llar (gas, llum i aigua) i el 15% amb els serveis ﬁnancers, entre d’altres. Segons la regidora de Comerç, Dolors Rius, el de la tecnologia és “un mercat tan ampli que fa que els drets dels consumidors sovint siguin menystinguts per les grans

empreses”. Rius també va destacar el percentatge de reclamacions en comerços petits, que no ha superat el 10% del total. “Això demostra que els comerços de proximitat estan fent una bona feina i donant un bon servei al consumidor”, afegia. Aquestes dades es van fer públiques el passat 4 de novembre, en el marc de la presentació de l’exposició Consum, punt de trobada que es va poder visitar a la rambla de Sant Francesc de Vilafranca durant les dues pri-

meres setmanes de novembre. L’exposició ha permès veure i consultar de manera interactiva dins d’uns contenidors els cinc conceptes entorn els quals s’estructura: el codi de Consum de Catalunya (un marc jurídic que per primera vegada a Europa recull tota la legislació dispersa en matèria de consum); els drets i deures de les persones i les empreses; la seguretat de productes; les activitats d’informació i formació que es duen a terme a l’Agència Catalana del Consum, i el consum reﬂexiu

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

El sadurninenc Santi Carda, únic candidat a presidir la UEP L’empresari vol treballar en xarxa amb les empreses i establir noves sinèrgies amb altres institucions OLGA AIBAR La Unió Empresarial del Penedès (UEP) tindrà nou president el mes vinent. L’entitat celebrarà el 28 de novembre, a partir de les sis de la tarda, en primera convocatòria, l’assemblea general extraordinària de socis per donar el relleu a la presidenta actual, Queta Domènech, propietària del celler Vallformosa de Vilobí. En el moment de tancar l’edició, només s’havia presentat una candidatura per optar a la presidència de l’entitat, la del sadurninenc Santi Carda, director general del grup de restauració Cal Blay, una empresa amb més de 30 anys de trajectòria a Sant Sadurní i amb quatre restaurants a diferents punts de Catalunya. Carda, de 45 anys, explicava a Penedès Econòmic que “no era el meu objectiu, però m’he de-

 Santi Carda, director general del grup Cal Blay

cidit a presentar la candidatura perquè m’he sentit molt recolzat per la junta actual”. Respecte als projectes en ment, la seva idea és “treballar en xarxa per establir el màxim de sinèrgies possibles entre les empreses, les organitzacions i les institucions perquè vivim moments molt complica-

ts i cal treballar en equip”. Una premisa que Carda té molt clara ja que ve del món de l’esport, en concret de l’hoquei sobre patins, on va aconseguir diversos títols. Segons aﬁrmava: “aquest món ensenya a ser molt competitiu, un fet que cal traslladar al món de l’empresa”.

Manel Fuertes, director de zona de Banc Sabadell a Vilafranca El nomenament es va fer arran de la integració de les oficines de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó REDACCIÓ

Manel Ramon Fuertes (Sabadell, 1955) és el director de Zona de Vilafranca de Banc Sabadell, una de les zones més importants pel que fa a volum de negoci del banc a Catalunya. El seu nomenament va ser efectiu des de la integració de les oﬁcines de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó. Actualment, lidera un equip de 22 oﬁcines i més d’un centenar d’empleats de la comarca de l’Alt Penedès. Segons manifestava fa uns dies a Penedès Econòmic, “estic molt satisfet de la nova tasca que realitzo i de l’equip que tinc al darrera perquè està molt motivat i il·lusionat i és molt professional. A més està molt arrelat a la comarca, fet que ens facilita molt la nostra tasca”. Fuertes, amb una àmplia forma-

ció ﬁnancera i un PDD d’IESE, va iniciar la seva trajectòria professional a Banc Sabadell el 1979. Durant tot aquest temps ha assumit diverses responsabilitats directives. Ha estat director de Productes Internacional, direc-

tor comercial de la Territorial de Barcelona i director del Segment de Pimes de Serveis Corporatius. El 2005 es va fer càrrec de la direcció de la Zona Barcelona Est, càrrec que va desenvolupar ﬁns aquest any.

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràﬁca www.judithantolin.com

Vocabulari gràfic. Què és un logotip? Què és un logotip? Un logotip ha de tenir un símbol o pot ser només format per lletres? Ben segur que tots/es coneixeu la paraula “logotip” ja que totes les empreses en tenen però sobre aquest tema he detectat que hi ha confusions per desconeixement. Per començar, un logotip és un missatge abreujat de la personalitat i els valors d’una marca, que està format per un grup de lletres, símbols, abreviatures, xifres, etc, per facilitar una composició gràfica que les persones identifiquin i associïn ràpidament amb l’empresa a la qual pertany. És com la signatura de l’empresa. Confio que en això estarem d’acord, però els dubtes sorgeixen amb quins elements poden formar un logotip. Sovint m’he trobat amb clients que em sol·liciten un projecte de disseny de marca gràfica o logotip, i en la primera conversa m’han fet comentaris com per exemple: “fins ara teníem només aquestes lletres -ensenyant-me el logotip antic- però amb el nou disseny voldríem un logotip -referint-se a que volen un símbol a més de les lletres”. En aquests casos els explico que un logotip pot estar format per lletres soles (el que es diu tipografia), o per tipografia + símbol, però que no és obligatori que contingui les dues coses. És a dir, una marca pot estar representada gràficament només amb el nom escrit en una tipografia específica i un color concret que la representi. Penseu per exemple en CocaCola o en marques de moda com Zara o Mango: els seus logotips són únicament tipogràfics. També m’han comentat

algun cop que “hi ha logotips que només utilitzen un símbol” (com seria el cas de Nike), són pocs casos en què una marca pugui arribar a tal nivel de simplificació per usar un símbol sense lletres. Sempre es tracta de l’extracció d’una marca que sí que està formada per símbol + tipografia però que amb el temps, quan la marca s’ha fet molt reconeguda, pot arribar a obviar-ne el nom. Per a empreses més petites no és adequat treure el nom, ja que un logotip serveix per representar una marca i identifica-la, per tant no té cap utilitat comercial si no dóna a conèixer el nom de l’empresa. Si parlem amb propietat, existeixen diferents denominacions per a cada tipus de marca gràfica: LOGOTIP: realment només seria apropiat parlar de logotip quan ens referim a formacions de paraules (Logo significa paraula) per tant , no són logotips tots aquells identificatius formats per símbols al costat del text , només aquells que es limiten a la tipografia. ISOTIP: es refereix a la part simbòlica. En branding, parlem d’isotip quan reconeixem la marca sense necessitat d’acompanyar-la de cap text. Isotip seria únicament un símbol, i aquest seria comprensible per si mateix. Aquest és el cas de l’exemple de Nike abans comentat, o la M de McDonalds, o els símbols de les marques de cotxes. IMAGOTIP i ISOLOGO: Un imagotip és un conjunt format per símbol i text, en què es troben clarament diferenciats i fins i tot poden funcionar per separat en alguns casos. Isologo és quan el text i el símbol es fonen en un sol element, són parts indivisibles i només funcionen junts.

novembre 2013

PenedĂ¨s EconĂ˛mic

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

S’APROVA EL FULL DE RUTA DEL III PLA ESTRATÈGIC DEL PENEDÈS El patronat de la Fundació Pro Penedès va donar llum verda, el dilluns 18 de novembre, als eixos i objectius del III Pla Estratègic del Penedès, que ha d’establir les bases del futur Pla Estratègic Parcial del Penedès que la Generalitat ha d’aprovar l’any vinent. Aquest pla haurà de donar respostes innovadores als nous reptes de la nostra economia a un horitzó de set anys vista. Els objectius estratègics del

JORNADA SOBRE EL PORT DE VILANOVA

mateix són: concretar el model d’infraestructures de comunicació i transport, coordinar el pla territorial de les comarques penedesenques i deﬁnir el model d’assentaments i activitats dels espais oberts. A diferència dels dos plans anteriors, és la primera vegada que el pla tracta sobre tot l’àmbit Penedès.

El dijous 28 de novembre, a la sala d’actes de la Llotja de Pescador, es va oferir una jornada sobre el port de Vilanova i la Geltrú com a millor sortida per exportar. L’objectiu d’aquesta jornada era donar a conèixer el port de la ciutat com a canal d’importació i exportació de mercaderies dins les estratègies d’internacionalització de l’empresa catalana. El port ofereix serveis a la mida de les necessitats del producte, en funció de la seva tipologia.

Vilafranca va ser la seu del 20è Congrés de Fires de Catalunya Catalunya celebrarà 449 fires l’any vinent, un 8,2% més que aquest any, de les quals 408 d’àmbit local OLGA AIBAR

Catalunya acollirà 449 fires el 2014, 34 més que enguany. La majoria, 408, seran d’àmbit local o comarcal i 41 seran esdeveniments amb projecció estatal i internacional, segons va avançar el secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, en la inauguració de la 20a edició del Congrés de Fires de Catalunya que es va celebrar els dies 21 i el 22 de novembre a Vilafranca del Penedès. La xifra representa un creixement del 8,2% respecte aquest any, en què s’han organitzat 415 i supera les 441 fires celebrades el 2012. Així, per a l’any vinent, es creen més d’una quarantena de fires noves d’àmbit local i comarcal, un fet que segons destacava Torres, demostra “la dinàmica positiva, de recuperació i confiança” per part dels municipis i les empreses a nivell local. Per sectors, la majoria de les fires convocades, més del 20%, corresponen a esdeveniments multisectorials. Un percentatge similar al de les fires d’alimentació (22%) i les d’artesania i ceràmica (16%). En la inauguració del 20è Congrés de Fires que la Federació de Fires de Catalunya el secretari d’Empresa i Competitivitat va recordar la importància d’aquest sector. “Catalunya és un país de fires” i “tant importants són els esdeveniments de projecció internacional que es fan a Barcelona com les d’àmbit local i comarcal que se celebren arreu del territori i que també dinamitzen l’economia catalana”.

Per la seva banda, el president de la Federació de Fires de Catalunya, Ramon Ferrando, va destacar la bona salut del sector, el qual ha aconseguit una notable estabilitat davant la crisi econòmica, un fet que demostra que “s’està fent bé la feina per poder-nos mantenir no només any rere any sinó, fins i tot, poder créixer en molts casos en oferta i expositors, i en alguns també en públic”. L’economista José Ma Gay de Liébana va obrir el certamen L’economista més mediàtic del moment, José Ma Gay de Liébana, va inaugurar el certamen amb una conferència sobre “L’impacte de les fires a l’economia local”, tot i que va dedicar la major part del temps a fer un detallat i lúcid anàlisi de la situació econòmica actual a Espanya. Segons va afirmar, a finals de l’any vinent començarà a haver una tímida recuperació però “fins al 2016,

no hi haurà un creixement de l’economia perquè la inversió i el consum estan aturats”. Sobre les fires, va dir que “són l’economia a peu de carrer” i “un lloc ideal per fer contactes i veure les noves tendències” i va insistir en la necessitat de celebrar-les perquè “tenen un impacte econòmic molt potent, tant per les transaccions que es generen, com pels beneficis que, indirectament, en reben els restauradors, els comerços i els hotelers”. També va assegurar que l’avantatge de les fires és que aglutinen moltes petites i mitjanes empreses i és una manera de crear un lobbie”. Durant el congrés també hi va intervenir l’emprenedor i comunicador Pau Garcia Milà i l’escriptora Soledad Morales. Així mateix, es van lliurar els Premis a la Innovació de les Fires de Catalunya i es va oferir un reconeixement als expresidents de la Federació de Fires de Catalunya amb motiu del 20è Congrés de Fires.

L’AUTÒDROM DE TERRAMAR SERÀ UN PARC TEMÀTIC DEL MOTOR L’autòdrom de Terramar, situat a Sant Pere de Ribes, es transformarà en un parc temàtic del motor. Així ho pretenen un grup d’empresaris que han comprat els terrenys perquè el circuit estigui remodelat i acompanyat d’un hotel de cinc estrelles, un parc temàtic de lleure familiar, apartaments, un centre de convencions i un museu del motor. L’espai també inclourà una zona de restauració de vehicles clàssics. La inversió que es calcula

serà d’uns 230 milions d’euros provinents de capital privat. Els seus impulsors volen obrir-lo al públic durant el primer trimestre del 2017. L’autòdrom de Terramar va ser construït l’any 1923 com el primer circuit oval de l’estat. Té una longitud de dos quilòmetres.

JORDI SOLÉ I TUYÀ Director Executiu de Kreedit

Preparació del compte de resultats i balanç de situació Entre tots els factors que incideixen en la decisió de concessió de risc d’una entitat financera cap a una empresa, la major part del pes recau en la valoració que aquesta faci dels seus estats financers, és a dir, del compte de resultats i del balanç de situació. Per això, esdevé clau prestar especial atenció a la informació i imatge de l’empresa que aquests transmeten. Pel que fa al compte de resultats, l’entitat financera prestarà una atenció especial en l’evolució de la xifra de vendes, del percentatge de marge brut i del cash-flow (benefici més dotació per amortitzacions). L’import i evolució del cash-flow seran clau, doncs aquest posa de relleu la capacitat de l’empresa per generar recursos, els quals li han de permetre retornar el finançament que l’entitat està estudiant concedir-li. I, en contra del que a priori podria semblar, l’entitat financera no prestarà tanta atenció al benefici final, sempre que aquest sigui positiu. I pel que fa al balanç de situació, haurem d’assegurarnos que els ratis més

importants presentin uns valors ajustats als següents paràmetres:  Ràtio d’autonomia financera = Fons Propis / Total Passiu o Valor òptim  0,4 o Valor mínim  0,2  Rati de solvència = Actiu Corrent / Passiu Corrent o Valor òptim  2 o Valor mínim  1  Ràtio de Payback = Endeutament a llarg termini / cash-flow o Valor màxim  6 anys També es tindrà en compte l’evolució de la ràtio de rotació de l’stock (Cost de les vendes / Valor de l’stock) i que aquest sigui el més baix possible. És important que siguem conscients que a partir d’una determinada realitat econòmica i financera, l’empresa té al seu abast diversos criteris a aplicar en l’àmbit comptable i fiscal i que l’elecció d’uns o altres pot mostrar una o altra imatge de l’empresa a través dels seus estats financers. Cal tenir en compte aquests aspectes, doncs aquí hi pot haver una de les claus que ens permeti accedir a finançament i, a més, fer-ho en millors condicions.

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

José Peñín: “De bons vins se’n fan molts i ara l’important és saber vendre’ls” LÍDIA OÑATE El creador de la famosa Guía Peñín de los Vinos de España, José Peñín, va visitar Vilafranca a mitjan novembre per oferir la primera de les conferències de la segona edició del cicle Desenvolupa’t, organitzat pel Centre Àgora. El prolífic escriptor i periodista especialitzat en vins va desgranar fins a 12 oportunitats de negoci entorn del vi al llarg d’una hora i mitja. Per Peñín, el vinícola és un món amb múltiples possibilitats, i bona mostra d’això són les diferents idees que s’han posat en funcionament en els darrers anys. Actualment aquest sector està reunint empresaris de perfils molt diversos i, en conseqüència, propostes tant diferents com les Bodegues Boutique (persones que tornen al camp, però subcontracten un enòleg i compren raïm per elaborar vi), guardavins (espais amb les condicions ideals per em-

magatzemar el vi), microvinyes (recuperació de vinyes abandonades i que siguin integrades dins el paisatge), clubs de vi (per conèixer de prop els vins), logística tèrmica (per garantir la bona conservació del vi) o consultories enològiques

“ESPANYA ÉS UNA POTÈNCIA TURÍSTICA, PERÒ ELS TOUROPERADORS ENCARA HAN DE CONFIAR EN EL CONCEPTE VI” (per aconsellar sobre el producte a l’empresari), entre d’altres. Sigui amb una idea o altra, Peñín va insistir en la importància que ha pres la comercialització en un mercat tant competitiu i global

com l’actual. “De bons vins se’ns fan molts i ara l’important és saber vendre’ls”, aﬁrmava, “per això s’ha de transmetre al client que aquest vi està molt bé”. Per aquest motiu, remarca que les agències de comunicació han de reorientar el màrqueting vitivinícola que ﬁns ara s’havia dut a terme. “El periodisme no és fer un cant gregorià sobre les bondats d’un celler, sinó extreure els trets diferenciadors dels seus vins per captar l’atenció dels sumillers”, afegia. Tot i haver dedicat gran part de la seva trajectòria a la cata de vins a tot arreu, Peñín ha decidit donar un nou gir a la seva vida i aprofundir en el que ell anomena “la part humanista del vi”, és a dir, “catar un vi, però tractar l’essència humana de qui el produeix perquè el vi també són sensacions”. La seva també ha estat una vida de carretera i manta, ja que al llarg dels anys ha viatjat per zones vinícoles de tot el món. En aquest aspecte, ha posat l’èmfasi en

 José Peñín durant la conferència a l’Auditori de Vilafranca

l’enoturisme i tots els productes que giren al voltant del vi que contribueixen a facturar més com poden ser els hotels, restaurants, spa o camps de golf. “Espanya és una potència turística, així que només es tracta de posar el concepte vi”, explicava, “però els touroperadors encara han de conﬁar en el producte perquè aquí tot gira entorn

del sol i del turisme cultural”. La propera conferència del cicle Desenvolupa’t serà el proper 11 de desembre amb Xesco Espar, exjugador i entrenador d’handbol del FC Barcelona entre 2004 i 2007, a més d’especialista en motivació d’equips. Més informació i inscripcions al 93 817 11 69 o a agora@vilafranca.org.

Penedès Econòmic

novembre 2013

L’ENTREVISTA

JOSEP ESTEVE GILABERT

Director regional Catalunya Oest de Banc Sabadell

“Els nostres ﬁlls no trepitjaran una oﬁcina bancària en el futur” Josep Esteve dirigeix la regional Catalunya Oest de Banc Sabadell, una de les tres grans divisions de la territorial sorgida després de la integració de les oficines de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó. Una integració que s’ha fet en menys de cinc mesos i que va culminar el cap de setmana del 12 d’octubre. Ara la seva tasca és “posar a velocitat de creuer” el que s’ha aconseguit. J. BARELLA - OLGA AIBAR

Josep Esteve Gilabert (Gavà, 1963). Graduat en Direcció de Recursos Humans per EADA i amb un PDD en IESE. Entre els anys 1979 i 1992 va ocupar diversos càrrecs d’administració i gestió a l’oﬁcina principal de Banc Sabadell a Cornellà de Llobregat. Del 1992 al 1995 va ser el delegat de suport de zona (desenvolupava diverses tasques en una àrea de suport d’expansió del banc i a la zona d’Hospitalet. Entre el 1995 i l’any 2000 va dirigir les oﬁcines principals del Prat de Llobregat i de Cornellà de Llobregat. Del 2001 al 2008 va ser director de Zona de Banca d’Empreses. Del 2009 al 2011, va ser nomenat Director de Banca Comercial i els anys 2011 i 2012 va ser el Director de Crèdit Immobiliari Territorial. Enguany ha estat nomenat Director Regional de Catalunya Oest.

Geogràficament, quin percentatge representa la zona Oest del Banc Sabadell en personal, oficines i volum? Arran de l’adquisició de la xarxa d’oficines i del negoci financer de BMN a Catalunya i Aragó, es va fer una reestructuració del banc a Catalunya i es va crear la Direcció Territorial de Catalunya, dividida en quatre potes: tres direccions regionals i una direcció d’empreses, que la formen empreses a partir de 6 milions de facturació. Les tres primeres són Barcelona Ciutat, Catalunya Est i Catalunya Oest, aquesta darrera amb seu a Vilafranca del Penedès. En dimensió, la zona Oest comprèn 11 zones que representen el 72% del territori, la integren 250 oficines i hi treballen unes 1.300 persones. Entre les tres regionals, facturem uns 40.000 milions d’euros i 20.000 per la part d’empreses.

però no en oficines. El model de distribució de la banca actual és insostenible. Moltes oficines han caigut. De fet, els nostres fills no trepitjaran una oficina bancària en el futur perquè la majoria de gestions es faran online. No és estratègic tenir més punts de servei així que, a curt termini, no obrirem cap més oficina. En adquirir la xarxa de BMN a Catalunya

Quines zones integren la Catalunya Oest? Està integrada per Vilafranca del Penedès, Tarragona Sud, Nord i Centre, la Segarra, l’Anoia, el Prat, Viladecans, Martorell, Lleida, el Garraf, el Baix Llobregat i el Bages.

i Aragó buscàvem créixer. Ara hem de sabadellnitzar els punts adquirits. De fet, les oﬁcines que s’havien de fusionar ja ho han fet. En algun moment, pot ser que n’adquirim alguna per aproﬁtar una oportunitat concreta, però no serà habitual perquè no necessitem créixer en perímetre, sinó en quotes de mercat.

I no us preocupa el fet? Sí que ens preocupa i molt; hi estem treballant per solucionarho. L’oficina principal ja tenia certs col·lapses abans, però ara es noten més. Ara tenim vuit llocs d’atenció al client mentre que abans n’hi havia cinc i hem instal·lat un aparell per donar números i minimitzar les cues però, en dies puntuals, no les podem evitar. Per això, hem posat mitjans tecnològics nous, com lectors de targetes i hi ha una important inversió prevista per renovar els caixers, perquè es pugui fer el màxim d’operacions sense haver de fer cues a finestreta. Tenim un llistat amb els temps d’espera de cada oficina i podem dir, que a hores d’ara, s’ha reduït a la meitat respecte a la setmana passada.

Des de la integració, les cues són una tònica a l’oﬁcina principal i en altres. Com ho penseu solucionar? És un fet puntual i que passa només en algunes oﬁcines concretes. El problema està en vies de solució. Cal pensar que fa poc més de quinze dies des de la integració

I no es solucionaria amb més personal? Aquests primers dies n’hem posat més. Cal tenir en compte que, amb la integració, nosaltres no hem fet cap retallada de personal a la comarca, sinó tot el contrari, l’hem incrementat. Hi havia previst un Expedient de Regulació

Amb aquestes dades a la mà, quasi podríeu ser un banc. La volumetria de la Direcció Territorial de Catalunya és una mica més gran que la de tot el banc de fa deu anys, és la territorial més gran de totes. I penseu a créixer o decréixer en oﬁcines? En volum sí que volem créixer,

VOLEM CRÉIXER EN VOLUM PERÒ NO EN OFICINES. ARA HEM DE SABADELLNITZAR ELS PUNTS ADQUIRITS

tecnològica. Ara ens hem trobat amb un cert efecte tafaner, que ja vam aprendre amb la integració de la CAM. Molta gent ve aquests dies a veure si la llibreta encara funcionava bé o com són els nostres productes. A tot això s’hi han sumat les obres que estem fent a l’edifici i certes inseguretats dels treballadors a l’hora de portar a la pràctica la formació teòrica que tenen i el fluxe normal de gent en oficines macro com aquesta.

Penedès Econòmic

novembre 2013

L’ENTREVISTA Temporal d’Ocupació (ERTO) que ﬁnalment no s’ha dut a terme, a canvi de certes mesures solidàries entre els empleats, com la renúncia a alguns dies de vacances i a una part del pla de pensions. Nosaltres ara hauríem de ser capaços de posar en marxa la maquinària per rendibilitzar els llocs de treball en un horitzó de dos anys. El meu encàrrec és posar tot això que hem adquirit a velocitat de creuer. Recentment, es van presentar els resultats del tercer trimestre de 2013, que dupliquen els resultats obtinguts en el 2012. Tanmateix, el client surt poc al balanç. Teniu dades de satisfacció dels clients? Sí que les tenim, però no actualitzades. El que està clar és que Banc Sabadell lidera tots els índexs de qualitat de la banca que es publiquen a nivell estatal. Quan es donen totes aquestes dades en la presentació dels números, és perquè ens dirigim als analistes, però l’eﬁciència és una ràtio, que té un numerador i un divisor. Aquesta ràtio es pot rebaixar posant menys gent al divisor o posant més xifra al numerador. La nostra feina és incrementar el numerador.

Foto: Fèlix Miró

La ràtio de morositat del banc és del 12,61%. Aquest percentatge és similar al de la nostra zona? Sí, a la zona Catalunya Oest tenim un percentatge molt similar al del banc. Aquesta ràtio s’ha incrementat en el darrer trimestre per un tema tècnic i ara estem en pic, però no s’ha d’anar massa més enllà. A més, nosaltres no tenim massa exposició immobiliària. De fet no hem portat res al SAREB perquè quan vam adquirir les oﬁcines de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó, BMN ja havia portat els actius crediticis i els immobles que tenia al banc dolent. Podem dir, a més, que Banc Sabadell no ha fet cap desnonament en primeres residències, un fet que poques entitats poden dir. Quina valoració en feu de la integració tecnologica que es va fer el cap de setmana del 12 d’octubre? Hi va haver cap problema? Cal fer-se càrrec de la dimensió del procés que hem viscut, una integració que s’ha fet en només cinc mesos. El cap de setmana del 12 d’octubre es va realitzar el traspàs de 545 milions de dades de BMN a Banc de Sabadell i l’operació va ser un èxit. Aquesta és la onzena fusió que fem, així que tenim prou experiència en el tema. Cal pensar que, en la primera integració que vam fer, amb el NatWest, vam trigar dos anys a fer-la. Ara tenim un equip d’integració molt acostumat a aquest tipus de transaccions, que informa de qualsevol incidència

que es produeixi. Ens costa que la darrera ampliació de capital del banc, les oﬁcines de Caixa Penedès van tenir un paper important. Sí, tot i que per a aquestes oﬁcines va ser la primera experiència en una ampliació de capital,

LES CUES SÓN UN FET PUNTUAL DELS PRIMERS DIES POSTERIORS A LA INTEGRACIÓ. ESTEM TREBALLANT PER SOLUCIONAR-HO perquè abans eren una caixa, van aconseguir col·locar 32 milions d’accions, cosa que representa uns 60 milions d’euros, un esforç molt important que cal valorar. Quins objectius teniu per al 2014? Els objectius de Banc Sabadell són molt ambiciosos. Amb aquestes adquisicions, ens situem en una quota a nivell país del 7,7% i la voluntat és estar, en dos anys, a un 10% de quota, sense cap adquisició. Creiem que tenim la dimensió que hem de tenir per ser signiﬁcatius a nivell de país i el que volem és créixer orgànicament. Tanmateix, els objectius concrets per a l’any que ve encara no els tenim del tot deﬁnits. Com veu la situació econòmica per a l’any vinent. Començarà a remontar? Parafrasejant una exministra, no diré que no hi vegi encara “brotes

BANC SABADELL LIDERA TOTS ELS ÍNDEX DE QUALITAT DE LA BANCA QUE ES PUBLIQUEN A NIVELL ESTATAL verdes” a la situació actual, però notem senyals que hem tocat sostre i que comencem a pujar lentament. Però si no ﬂueix el crèdit no serà possible. La demanda de crèdit és cada cop millor. Tenim moltes ganes de donar crèdits però, malauradament, no aconseguim invertir el que voldríem.

Quins són els productes que més demanda tenen? El nostre producte estrella és el compte Expansió que no té comissions per a les persones amb un ingrés mensual de 700 euros. A més, es torna el 3% dels principals rebuts domèstics domiciliats. Fa poc vau presentar el projecte BStartup. En què consisteix? Un projecte que vol facilitar línies de crèdit a emprenedors. Es tracta d’un programa de desenvolupament empresarial dirigit a impulsar el creixement d’empreses joves, especialment aquelles amb un projecte innovador i perfil tecnològic. Tenim un grup d’anàlisi, capitanejat per Dídac Lee, conseller delegat d’Inspirit i reconegut emprenedor del sector tecnològic que, amb el suport d’experts del banc, es mirarà amb molta cura els projectes que es presentin.Amb aquest objectiu, i entre altres mesures adoptades, s’han seleccionat més de 50 sucursals pròximes a nuclis d’emprenedors, entre les qual es troba la seu vilafranquina, el personal de les quals serà format específicament per poder atendre aquesta mena de clients. Coneixia el Penedès personalment? Sí. Estem a la comarca des de principis de juny i, a més, en l’anterior càrrec que ocupava, vaig parlar amb diversos promotors immobiliaris de la comarca. Ara estic coneixent tota la zona Catalunya Oest però on més temps estic és a Vilafranca i comarca. He estat en les actuacions castelleres de Sant Fèlix i de Tots Sants i també en el concert de presentació en societat del banc que es va fer a l’Auditori. Hem demostrat que tenim una implicació important amb la societat penedesenca i, per això, no hem volgut trencar cap lligam emocional amb el cor de Caixa Penedès. La sensibilitat del banc amb el Penedès està demostrada i és ben visible. Un indicador molt clar és que, no és per casualitat, que la seu de la regional Catalunya Oest sigui a Vilafranca, on era la seu històrica de l’entitat. I per això dos protagonistes de la campanya “Seny” són del Penedès? Sí, a l’hora de dissenyar la campanya teníem clar que teníem el reconeixement dels clients dels valors que identifiquen el banc. El problema era que calia donar a conèixer la marca. Per això es va pensar en l’eslògan “Seny” i en la imatge de Pep Guardiola, una persona que representa aquests valors. En el cas del Penedès, es va escollir el casteller David Miret i el físic i meteoròleg Toni Mestres perquè són dues persones molt conegudes que es caracteritzen per aquests valors.

Penedès Econòmic

novembre 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

I SI ANEM TAN BÉ, PER QUÈ LA GENT NO HO NOTA? “Hem de passar de la cultura del mannà a la cultura de l’esforç i el treball. Hem creat un entorn sobreprotegit i poc productiu. El nostre nivell de vida està per sobre del nostre nivell de productivitat” (Juan Roig)

n l’últim número de setembre del Penedès Econòmic, dins de l’interessant tema de la renúncia de les herències, es van recollir unes manifestacions meves sobre l’actual realitat econòmica les quals van quedar tan resumides que necessitaven una ampliació, per entendre temes tan amplis i profunds. I això és el que faig en aquest article. Per entrevistar-me em van enviar una jove periodista que em va preguntar sobre la situació real de la nostra economia davant el daltabaix produït per la gran i recent crisi i davant la diversitat d’opinions sobre el tema. Li vaig contestar que estàvem vivint una experiència positiva i inèdita en els últims 40 anys. Per fi l’economia espanyola arribava a final de mes cobrint les seves despeses del que produïa. Dels 32 anys del període 1980/2011, Espanya va registrar un dèficit per compte corrent en 29 i en 15 d’aquests (entre ells els 2007 i 2008, els de la Champions) vam aconseguir el rècord mundial, en termes relatius. (Vidal Diez Tascón) (1). El diner que corria i dinamitzava la nostra economia no era resultat de la nostra producció, sinó que estàvem utilitzant una pòlissa d’un bilió d’euros que ens va facilitar el sistema financer internacional, en una situació d’excés de liquiditat i baixos tipus d’interès. Per això vam dir que “no és que fóssim rics és que ens prestaven diners com si ho fóssim i com si els poguéssim retornar”. No emprem el diner per potenciar i millorar la nostra capacitat productiva (el sector industrial va continuar abandonat fins i tot per als que clamen un treball estable i ben remunerat) sinó, fonamentalment, es va centrar en el sector immobiliari i en mantenir una desproporcionada despesa pública i privada, sense que mereixes-

(1) ABC, 31 d’agost de 2013

sin el control ni l’atenció dels nostres gestors públics. Va ser com una piràmide de responsabilitat que va acabar afectant tota la societat. Des d’un President que manifestava que “la crisi era una fal·làcia, pur catastrofisme” o “que el nostre model econòmic era un model internacional de solvència i eficiència”, a compradors, amb renda de 1.500/2.000 euros mensuals, que creien que amb aquesta quantitat podrien retornar préstecs sobre habitatges de 200.000/250.000 euros o per a vehicles de 20.000/25.000. Encara recordo un dia en el qual un empresari em va manifestar que aquell mateix matí havia aparcat a la seva fàbrica i el pitjor cotxe era el seu! La crisi va posar en evidència no només errades del sistema legal de protecció de la ciutadania en les crisis econòmiques (ex. desnonaments) sinó també greus defectes estructurals en el funcionament de la nostra societat: educació deficient dels ciutadans, especialment en economia (com

recentment ha posat de manifest l’últim informe sobre el nostre nivell educatiu, aquesta vegada en relació als adults), la manca d’independència i de professionalitat de bona part dels nostres mitjans d’informació, l’absència de responsabilitat i preparació tècnica de gran part dels dirigents de les entitats ﬁnanceres que ﬁnalment acabarien desapareixent (com podeu comprovar en les seves declaracions públiques), la manca de formació i compromís social de dirigents socials, culturals i sindicals de gran ressonància pública i la gran incompetència de la classe política dirigent. (Joaquim Muns: ”Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”). El problema és que, al no haver fet una autocrítica sobre el que va succeir en la gran crisi econòmica nostra i no corregir-ne els fonaments, els seus efectes negatius van allargar-se amb les nocives polítiques econòmiques poste-

riors. Això va succeir especialment a Catalunya, on els que van dirigir la gestió pública durant aquells anys no van saber diagnosticar ni, per tant, gestionar la gran crisi portant les ﬁnances de la Generalitat a una situació de deterioració econòmica pràcticament irreversible. I ﬁnalment, em va fer la següent pregunta: si ens apropem a l’equilibri, per què no tenim la sensació que anem millor? I li vaig contestar, que Espanya és com un agricultor, inicialment elaborador de productes de poc valor afegit però que, sorprenentment, va fent cada vegada millor i amb major èxit internacional, un major tipus d’activitats econòmiques complexes i de major valor afegit. I un agricultor no és un senyor que els caps de setmana se’n vagi a Londres o París a comprar roba, va en un Audi o en un BMW i no acostuma a passar les seves vacances en platges de moda o en creuers de luxe. Per això, els prestadors ens veuen

ara com una gent seriosa que no perd el temps en protestes com a Grècia, ni dóna les culpes del que li passa a un enemic exterior, sinó que s’ha dedicat a ajustar el seu nivell de vida i a millorar la seva capacitat de producció, la qual cosa li permet cobrir les seves despeses i, amb això, somiar que podrà retornar els seus deutes. Per això, haurem de treballar amb intensitat, sense parèntesi ni tornades a “la cultura de la mandra”, millorant la qualitat del sistema educatiu, formant ciutadans qualificats i no votants, completar les reformes estructurals, especialment la laboral, adaptant-la als models dels països amb menys desocupació i donar una prioritat a l’economia. I aquesta té un principi fonamental: que la competitivitat del seu sector productiu és la que determina la producció, la renda, l’ocupació i fins i tot el nivell d’ingressos públics i la seguretat de les prestacions socials. Una altra política només assegura els ingressos dels gestors públics que la dirigeixen. El dia que fem productes de major valor afegit, serem més rics i podrem retornar abans el que debem, i viure millor. Llavors, ens anirem semblant més als ciutadans europeus que admirem, no només en la manera de treballar sinó també en la de seleccionar, controlar i corregir els nostres dirigents polítics. Ja veureu com hi haurà llavors menys corrupció i incompetència i tindrem millor renda i prestacions socials. I és que, com hem comentat anteriorment, aquest país no canviarà fins que als seus habitants se’ls ensenyi i des del seu naixement, que si volem tenir el nivell de vida i les prestacions socials dels finlandesos o els alemanys haurem d’estudiar i treballar com ells, encara que no necessàriament en la mateixa línia de productes.

Penedès Econòmic

novembre 2013

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Pollastres ecològics d’El Tros SCCL El Toni, el Xavi i el Manel, artista, professor i lampista respectivament, poltifacètics tots, emprenedors els tres i compromesos com a ﬁlosoﬁa de vida, decideixen impulsar una explotació de pollastres ecològics a Sant Joan de Mediona. És el lloc on viuen, on s’han conegut i on han compartit inquietuds per l’educació, pel consum responsable i sostenible i per una manera d’entendre el món que els envolta. Estan encara en la fase de construcció dels corrals i la feixuga tasca de buscar i obtenir els permisos per obrir i començar a criar els pollastres ben aviat. On neix la idea d’obrir una explotació de pollastres ecològics? Sempre hem estat preocupats pel consum de productes ecològics, de proximitat, si pot ser, locals, i això ens va fer coincidir en una associació de famílies que funcionàvem com una cooperativa de consum. Això ens va portar a descobrir que la producció de pollastres ecològics és molt escassa, i que hi ha més demanda que oferta. I és d’aquí que neix la nostra idea. Sembla que en un moment de crisi econòmica hagi de baixar la demanda d’aquests tipus de productes... Efectivament, podria semblar que no són bons moments per a productes de qualitat que, inevitablement, tenen un cost superior. Però la realitat ens diu que és un mercat clarament en creixement. En molts sectors de la població, especialment entre els més joves, hi ha un canvi de prioritats en el menjar. Potser no es menja tant sovint, per exemple pollastre,

però s’opta per un pollastre més ecològic. El canvi de preu és significatiu. Si un kg de pollastre en una gran àrea pot valer sobre els 3 euros, un d’aquestes característiques pot estar entre els 7 i els 8€/kg. Com és una explotació de pollastres ecològics? Hem llogat una parcel·la de 6ha. de terreny a Sant Joan de Mediona i, en aquests moments hi estem construint 8 corrals que ocupen aproximadament 1ha. amb els seus patis corresponents per tal que els pollastres puguin campar per allà. Els requisits vénen molt marcats pel CCPAE (Consell Català de Producció Agroramadera Ecològica). En un futur ens agradaria, amb el terreny de que disposem, produir part del gra per l’autoconsum. Al Manel li agrada molt fer de pagès i ens sembla una opció viable. I quan veurem al mercat els primer pollastres de El Tros? Ens agradaria molt poder començar a criar els primers pollets cap al mes de gener. Però si som realistes, fins per allà al març, és possible que no puguem iniciarho. Les inspeccions, els permisos, les poques facilitats amb què ens estem trobant per part de l’administració, alenteixen molt el procés. Costa d’entendre com en moments en què caldria acompanyar i facilitar la creació de nous projectes, es posin tantes dificultats. Som molt respectuosos amb l’entorn i volem que sigui una construcció que s’hi integri. Treballem amb palla i fang, per posar un exemple... La nostra és una explotació petita i ens demanen

els mateixos permisos que li demanarien a una granja de 50.000 pollastres. No deixem de sentir com costa aconseguir el ﬁnançament per engegar un nou negoci. Com us ho heu fet? La inversió que necessitem és d’aproxidament 40.000 euros i l’hem aconseguit a través de Triodos banc. Una banca que té el qualiﬁcatiu de banca ètica i que opta per projectes que tenen algun impacte social i que són respectuosos amb determinats valors. Per què heu triat com a forma jurídica una cooperativa? Perquè creiem en el model participatiu. Tots tres creiem en el

nostre projecte, no només com a mitjà per a guanyar-nos la vida, sinó sobretot com a una manera de transformar la societat. Hi estem tots molt involucrats. Sempre demanem algunes recomanacions per a aquells que comencen.

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- Emprendre en equip: El Toni, el Manel i el Xavi ens encomanen, en sentir-los, la força que dóna l’equip i el grup. La col·laboració i la participació de tots a l’hora de decidir fa més fàcil el camí d’iniciar un projecte. 2- Malgrat el moment, és possible aconseguir finançament: Encara que sigui difícil accedir al crèdit, veiem en aquest projecte com un projecte diferencial és capaç d’aconseguir recursos 3- Dificultats en la posada en funcionament: és important preveure la barrera d’entrada que representa la legalització de determinades activitats, per tal de tenir la resistència necessària per fer-hi front. 4- Més que un projecte, una visió del món: els projectes que van més enllà de descobrir una oportunitat laboral o de negoci i que tenen a veure amb la nostra visió del món, són molt més significatius per a aquells que l’impulsen

Nosaltres recomanaríem molt, emprendre en equip. El camí no és fàcil i és llarg (fa més de dos anys que batallem). Pensem que la millor recepta és treballar de forma conjunta, perquè quan un decau, l’altre dóna suport. També ens sembla clau el suport de la família, de l’entorn més immediat. De fet pensem que és impossible tirar endavant sense aquest suport. I per últim, ens diu el Toni, cal tenir previst sempre, un pla B. I si parlem de pors, quines en destacaríeu? Doncs justament que l’equip no funcioni, que l’engranatge deixi de funcionar o que no tingui consistència a llarg termini. Una altra por és que, justament perquè és un sector llaminer, entri en el mercat una competència “destralera” de grans empreses que malmeti tot el que hem creat. Què us faria sentir especialment orgullosos? Evidentment, que això funcioni i que els qui tenim aprop ens reconeguin i poguem contribuir d’alguna manera en la transformació de la manera de concebre i entendre el nostre entorn.

Penedès Econòmic

novembre 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

ALT PENEDÈS INTRAMURS

e com els polítics del nostre solar altpenedesenc no mostren cap interès en escoltar el parer dels ciutadans d’altres comarques veïnes. La sessió organitzada pel Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès (CESAP), en què es van aplegar ﬁns a nou residents de les comarques veïnes perquè expliquessin com ens veuen, no va interessar gaire, diguem-ho clar. El títol era prou explícit, L’Alt Penedès, des d’extramurs. Entre la platea d’assistents, cap polític, per bé que els mitjans de comunicació sí que van complir amb el seu compromís professional. El CESAP va programar la sessió a l’Escorxador de Vilafranca; per tant, un escenari que tothom coneix. L’acte era obert a tots els públics. L’horari de capvespre no era prohibitiu. Es va fer arribar la invitació de manera expressa als regidors de la comarca. Sense notícies dels nostres il·lustres i il·lustríssims. Tenien altra feina, potser. La veritat és que no en tenien, d’obligació. Al cap i a la ﬁ, aquests del CESAP són una mena de secta que va a la seva i que no es subordina a les municipalitats del tros, i això està mal vist, perquè què s’han cregut, aquests?, que no saben qui mana, aquí? Opino que l’exercici era del tot innovador i l’esquema proposat pel CESAP era força suggerent. No es coneixia cap precedent ni cap altra posada en escena d’aquestes característiques. Els convidats van donar joc, encara que de manera

ELS POLÍTICS DEL NOSTRE SOLAR ALTPENEDESENC NO MOSTREN CAP INTERÈS EN ESCOLTAR EL PARER DELS CIUTADANS D’ALTRES COMARQUES VEÏNES

desigual; per a ells també era la primera vegada i no passa cada dia que algú et convidi perquè vagis a casa seva a explicar-li què en penses, de l’amﬁtrió i del seu entorn. Per una cosa i per una altra, l’experiment va ser interessant però no va resultar gaire reeixit, també ho admeto. Es van escoltar coses ben dites i altres de no tant; es van dir coses més evidents que sorprenents i altres més tòpiques que no pas suggerents. Tot plegat, vam sortir satisfets perquè no ens van fer gaires retrets i tampoc no ens van posar vermells, els forasters. En general, està clar que la nostra és una comarca respectada pels veïns, i ﬁns i tot envejada. La gent d’extramurs va lloar el mestissatge de la vinya i la indústria, la ubicació privilegiada i estratègica del territori, l’accés a infraestructures viàries de qualitat, la fermesa de Vilafranca del Penedès com a capitalitat i referència visible a

LA GENT D’EXTRAMURS VA LLOAR EL MESTISSATGE DE LA VINYA I LA INDÚSTRIA I LA UBICACIÓ PRIVILEGIADA I ESTRATÈGICA DEL TERRITORI

l’exterior i, no hi podia faltar, la riquesa expressiva de la festa i les singularitats culturals. Però els nostres polítics no hi eren, per escoltar-ho. Tenien una altra feina aquell dia. Què ens han d’explicar a nosaltres, aquests forasters? Quina ocurrència, aquests del CESAP, qui es pensen qui són? Els més sorpresos de l’absentisme dels nostres edils van ser els mateixos convidats. No ho entenien. Fins aquell moment gairebé cobejada, la imatge positiva de l’Alt Penedès va resultar ferida per la indiferència de la seva mateixa classe política. L’onanisme com a única teràpia introspectiva sembla tan empeltada en els escons consistorials que no els adelita la promiscuïtat. Ni tan sols un narcisisme endèmic és pretext d’un menfotisme com aquest que us he explicat. Finalment, us vull descobrir les set entitats que componen el Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès. Són aquestes: Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, ADEG; Cambra de Comerç de Barcelona, Delegació a l’Alt Penedès; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials del Garraf i l’Alt Penedès; Comissions Obreres, CCOO; Institut d’Estudis Penedesencs, IEP; Unió Empresarial del Penedès, UEP; Unió General de Treballadors, UGT. El grup no està tancat, ans al contrari. Hi ha altres entitats que ja han manifestat interès a participar-hi; cap d’elles, sospitoses, però, us ho asseguro.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

novembre 2013

ACTUALITAT

Més del 30% dels ajuts a Catalunya per reestructurar la vinya van a l’Alt Penedès LÍDIA OÑATE La comarca de l’Alt Penedès va ser la més beneﬁciada dels ajuts del Pla de Reestructuració de la Vinya durant el període 2008-2013. En concret, va rebre 13.849.358 euros, una xifra que representa el 31,26% de tot Catalunya. Segons va informar fa uns dies la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, el Pla comptava amb una dotació inicial de 30,1 milions d’euros, però “el model de gestió del Govern ha permès augmentar els fons ﬁns els 44,3 milions”. Sens dubte, la zona més afavorida ha estat la del Penedès, ja que sumant les comaques del Baix Penedès (2.580.173 euros), l’Anoia (1.038.776 euros) i el Garraf (301.408 euros), a més de l’esmentada, l’Alt Penedès, aconsegueix obtenir més del 40% dels ajuts per reestructurar

la vinya. La plantació, l’emparrat i l’arrencada són les accions que més s’han realitzat arreu del territori català. L’Alt Camp i la Terra Alta tanquen el podi de comarques que més ajuts perceben d’aquest tipus, amb 8.838.202 i

 Beneficiaris d’ajuts al PRV per comarques. 2008-2013

MÉS DE 1.500 VITICULTORS ES VAN BENEFICIAR DELS AJUTS DEL PLA A L’ALT PENEDÈS 8.495.230 euros, respectivament durant el quinquenni entre 2008 i 2013. En el cas dels beneﬁciaris del Pla, ﬁns un total de 1.505 viticultors han rebut una ajuda a l’Alt Penedès, molt més que a la Terra Alta (984) i l’Alt Camp (807). Els 44,3 milions d’euros destinats

Font: DAAM de la Generalitat de Catalunya

al Pla de Reestructuració de la Vinya formen part del programa de suport al sector vitivinícola establert a l’Organització Comuna de Mercats (OCM) que

es ﬁnança íntegrament amb fons comunitaris i que està dotat de 80 milions d’euros. Per al període de 2014-2018, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural de la Generalitat té previst aplicar el nou model de la Política Agrària Comuna (PAC), que es desenvoluparà entre 2014 i 2020.

Penedès Econòmic

novembre 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

NO ES LO QUE TIENES, ES LO QUE HACES “Hay que ver, cuantas más cosas tienen los niños, menos se divierten. Cuando yo era pequeño jugábamos con una caja de cartón” ¿Has oído o dicho alguna vez algo parecido? Es muy probable que sí. Solemos reprochar a los críos que no saben divertirse, que parece que necesitan juguetes, cuanto más caros mejor, para pasar el rato. Les regañamos cuando, en una comida familiar, se dedican a jugar con su Nintendo. Sin embargo, lo que hacen ellos no es más que la versión mini de lo que hacemos nosotros. ¿Has oído o escuchado alguna vez que “necesitas” un iPad? ¿Has pensado que las cosas te podrían ir mejor si te dieses de alta en una Red Social? ¿Te has pasado el rato trasteando con tu móvil en una comida familiar (después de regañar a los críos por usar la Nintendo)? ¿Crees que tendrías más “éxito” si tu aspecto fuese más atractivo? o ¿Crees que a otros les va mejor porque tienen más cacharros o son más activos en La Red? Es muy probable que si. Al ﬁnal, muchos se quejan de que tienen todos los cacharros y “están” en todas las Redes Sociales pero las cosas no les van mejor y piensan que la culpa es de las herramientas. Pero eso es como decir que que las almohadas son peligrosas porque en algunas películas las utilizan para asﬁxiar a una víctima. No entienden que lo que consigan será una consecuencia directa de lo que HAGAN no de lo que TENGAN. El problema es que, tanto los críos como los mayores (que no somos más que niños grandes) solemos pensar que lo que nos puede hacer más felices o tener “éxito” son las cosas. Tenemos tendencia a creer lo que vemos en la tele. Eso se aplica desde un juguete que parece que hace maravillas (hasta que lo sacas de la caja y ves que no hace nada por sí solo) hasta una “tablet” que parece que va a cambiar tu vida y que no sabes como has podido vivir hasta ahora sin esas aplicaciones tan “imprescindibles”. Lo que olvidamos o no queremos

recordar es que un juguete, un cacharro o una aplicación sólo son instrumentos, herramientas, mecanismos inertes que no hacen nada hasta que tu les insuﬂas vida y les das sentido. Quizás es una especie de complejo de inferioridad que nos hace pensar que siempre nos falta algo y que, por eso, no nos van bien las cosas. Creo que a todos se nos cae la cara de vergüenza cuando vemos lo que son capaces de conseguir algunas personas con medios inﬁnitamente menores de los que tenemos nosotros. Mientras que se nos cae el mundo encima si el Powerpoint no funciona, algunos sólo necesitan su voz y su imaginación para trasladar una idea. Mientras parece que necesitamos la última herramienta de diseño para el iPad, hay quien es capaz de crear maravillas con un lápiz y una servilleta. Mientras a algunos les entran ataques de ansiedad por no poder ver antes que nadie la última temporada de la enésima serie imprescindible otros siguen disfrutando

UN PORCENTAJE ALTO DE PERSONAS ACABAN ECHANDO LA CULPA DE SU INACTIVIDAD A LA FALTA DE “COSAS”, DE HERRAMIENTAS O DE RECURSOS

con Casablanca en su viejo DVD. Mientras algunos creen que necesitan toda la artillería dospuntocero para generar un mínimo impacto, hay quien es capaz de cambiar el mundo sin utilizar nada que necesite ser enchufado, conectado o actualizado. Mientras algunos buscan excusas y echan la culpa a su falta de infraestructura para no hacer nada, otros se ponen en marcha y empiezan a hacer cosas porque saben que, de algún modo, cuando actúas, las cosas suceden. Es el clásico “Dios proveerá”. Mientras David Copperﬁeld necesita una infraestructura inmensa para sus espectáculos, a nuestro Juan Tamariz le basta un juego de cartas y su creatividad para encandilarnos. ¿Por qué digo todo esto? Pues porque cuando tengo la oportunidad de conocer a mucha gente distinta de sitios diferentes veo que hay un porcentaje alto de personas que acaban echando la culpa de su inactividad a la falta de “cosas”, de herramientas o de recursos. Siempre piensan que si

otros han conseguido algo es porque tenían más medios que ellos. Esto puede valerles a ellos para tranquilizar su conciencia, pero es mentira. Lo que realmente te permite dejar una huella, una Marca Personal profunda, no es el medio, no es lo que tienes, sino la forma en que lo utilizas. Evidentemente es más difícil saber lo que puedes contar en una presentación que hacer un Powerpoint espectacular pero sin contenido. Es más cómodo pasarte el día leyendo cosas de otros en tu ﬂamante “tablet” que crear contenidos propios. Es mejor pasarte el día viendo (y retuiteando) conferencias TED que atreverte a subir a un escenario. Cada día soy más partidario de algo así como una dieta mediterránea de herramientas. Creo que hay que volver a lo básico, al lápiz y papel, a la voz, a las historias, a las viejas películas y libros, a las agendas o a los paseos sin cacharros que nos digan las calorías que consumimos. Creo que ahora tenemos muchos juguetes pero no sabemos qué hacer con ellos y echamos de menos salir a la calle a jugar al escondite. Uno de esos tópicos que circulan en Twitter y Facebook es que para aprender antes tenemos que desaprender. Pues bien, quizás una de las formas de hacerlo es volviendo atrás y acostumbrarnos a hacer cosas sin tener que ir por la vida cargados con varios kilos de cacharros, transformadores, cables y baterías. Lo que te va a permitir dejar una Marca Personal no es el medio o la herramienta que utilices sinó el valor que puedas aportar. Y para eso no necesitas nada que se tenga que enchufar. He puesto una foto que me gusta porque me recuerda que aunque tengamos claro donde está la salida, lo importante es que te decidas a dar el paso. La puerta sólo es un medio, una herramienta. Lo importante es lo que hagas tú.

Penedès Econòmic

novembre 2013

EMPRESA

Dolors Novell: “El públic és cada cop més exigent amb la preparació del cafè” Amb vuit delegacions a Espanya i Itàlia, l’empresa vilafranquina Cafès Novell ha fet el salt als Estats Units, on s’ha promocionat durant el 2013 LÍDIA OÑATE A ﬁnals d’octubre, l’empresa vilafranquina Cafès Novell va participar en el tercer i darrer esdeveniment organitzat dins del programa Catalan Gourmet USA, una plataforma que impulsa la Generalitat a través de l’agència de competitivitat Acció per tal d’introduir els productes gourmet catalans als Estats Units. Junt amb Cafès Novell també van promocionar els seus productes les empreses Miquel Alimentació Grup, Cap d’Urdet, Xertol i Amanida, a la XVII edició del Americas Food&Beverage, considerada la ﬁra alimentària més important dels Estats Units, on cada any es reuneixen 500 productors i 10.000 compradors d’arreu del món. Penedès Econòmic ha parlat amb Dolors Novell, directora general de Cafès Novell, sobre l’aventura americana, de la qual fa una “molt bona valoració perquè ens ha donat una gran visió sobre com funciona tot”. L’objectiu amb el qual partien sembla haver estat complert, tal com ens explica Novell, ja que “hem conegut el mercat americà i hem vist de primera mà si hi havia un espai per a nosaltres”. La companyia penedesenca acabarà l’any amb 3.500 clients només en el negoci hostaler, als quals cal sumar els del mercat domèstic i el del vending. Actualment té delegacions a Madrid, València, Sa-

ragossa, Màlaga Bilbao, les Illes Canàries i Milà, a Itàlia, a més de subdelegacions més petites per cobrir la resta de mercat. El sector del cafè és molt competitiu, però Cafès Novell ha aconseguit crear un perﬁl aromàtic molt característic. Com s’aconsegueix aquest to aromàtic tan particular? A base d’anys, i de mantenir sempre una qualitat altíssima en la matèria primera, unes instal·lacions de torrefacció modernes i fent molta formació als baristes que són, al ﬁnal, els responsables de preparar els cafès i cappuccinos.

“A AMÈRICA VALOREN MOLT LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AL MERCAT I LA CAPACITAT D’INNOVAR” El sector del cafè cada dia és més exigent. Quines són les tendències que hi ha actualment? Tot i que sembli que el cafè sigui un mercat madur, hi ha moltíssimes tendències noves. En els últims anys hem vist la irrupció de les càpsules, que s’estan estenent ràpidament per tot el mercat, però també hem comprovat que

el públic és cada cop més exigent amb com li preparen el cafè a l’hostaleria i amb la seva qualitat. Recentment es va culminar el programa Catalan Gourmet USA. Quines han estat les impressions dels distribuïdors, importadors i agents comercials amb els quals heu parlat? Les impressions han estat bones. Els americans sempre estan buscant productes diferencials. En general, s’han mostrat molt interessats pels cafès Gourmets, en especial els Herbal and Teas. Valoren sobretot els anys que porta Cafès Novell al mercat i la nostra capacitat per treure nous productes i innovacions. Sempre heu mantingut els vostres orígens i els heu convertit en un valor d’empresa. És difícil fer el salt a l’exterior? La veritat és que sí. Necessitem anar adaptant l’empresa a nous requeriments que et fan des de l’exterior com l’etiquetatge, traduccions de tot el material, catàlegs, formats a adaptar blends a diferents maneres de fer el cafè. Perquè no és el mateix un cafè fet amb cafetera de ﬁltre que un cafè fet amb màquina d’espresso. El vostre segment de mercat és l’alta hostaleria, però també teniu altres línies com “Novell espresso”, “Novell vending” i “Novell Club del Cafè”. Amb totes aquestes branques teniu cobert tot el mercat potencial de cafè?

 Dolors Novell i Manel Batet, a la fira alimentària de Miami

Sí, cada una d’aquestes marques van cobrint diferents maneres de prendre cafè o, millor dit, diferents situacions en les quals es pren el cafè, sigui a la cafeteria, a casa o a l’empresa. Un dels passos importants que va fer Cafès Novell és franquiciar botigues sota la marca Club del Cafè Novell. Per quin motiu vau emprendre aquest camí? En el seu moment vam emprendre aquest camí amb la intenció d’apropar el nostre cafè d’hostaleria a les famílies. En tots els Clubs del Cafè hi ha un espai dedicat a vendre els productes que Cafès Novell prepara per al sector hostaler. Actualment també hi tenim les cafeteres de càpsules i les càpsules per poder comercialitzar-les directament.

Quantes franquícies s’han obert ﬁns ara? Amb la crisi ha augmentat l’interès? Actualment tenim 19 franquícies de Club del Cafè, i durant la crisi, la veritat és que no hi ha hagut un augment signiﬁcatiu de l’interès per crear-ne de noves. Cafès Novell va ser la primera empresa d’àmbit peninsular d’obtenir dos segelles que acrediten l’elaboració de Cafè Responsable i Comerç Just. En què reverteixen tots aquests valors en l’activitat de l’empresa? Aquest és un dels valors importants de la nostra empresa perquè és la nostra aportació com a Responsabilitat Social Corporativa. I una de les coses que ens reverteix és que uneix molt tot l’equip que treballem a Cafès Novell.

Penedès Econòmic

novembre 2013

EMPRESA

S’inaugura el nou consultori de Policlínica Comarcal del Vendrell La Policlínica obre unes noves instal·lacions amb cinc especialitats per millorar la qualitat assistencial LÍDIA OÑATE La Policlínica Comarcal del Vendrell ampliarà la seva cobertura sanitària amb l’obertura d’uns nous consultoris, situats a la carretera de Valls, 15, del Vendrell. La inauguració tindrà lloc a les mateixes instal·lacions, el 29 de novembre a les 19h. El nou equipament acollirà els serveis de dermatologia; pediatria; oftalmologia; certiﬁcats mèdics per a carnets de conduir, permís d’armes i homologació de permisos, entre d’altres; i dietètica i nutrició, a més d’una sala per fer tractaments. En un futur, es podrien afegir nous serveis, segons la demanda que es generi. Per a Cristina Contel, gerent de Policlínica Comarcal del Vendrell, “l’important és oferir una bona qualitat assistencial i serveis de proximitat; per això hem obert

 L’actual Policlínica es troba a l’avinguda Santa Oliva, 1-13

aquests nous consultoris”. Seguint l’objectiu fundador de ser un centre integrat i polivalent de salut, on prima l’atenció personalitzada i la qualitat assistencial, Policlínica Comarcal del Vendrell vol donar una cobertura sanitària i sociosanitària el més completa possible adreçada a les necessitats de salut i població de la comarca

del Baix Penedès. El compromís és ferm, ja que Policlínica Comarcal del Vendrell atén a qualsevol hora tots els dies de l’any. A més, PCV col·labora amb les companyies d’assegurances sanitàries més importants a nivell nacional i internacional, oferint les seves 45 especialitats sanitàries.

La cadena vilanovina Granier obre la guerra del pa a Madrid Un forner de Madrid acusa Granier d’oferir preus molt baixos, que “escanyen els proveïdors” REDACCIÓ

La cadena vilanovina de ﬂeques de pa Granier, amb 170 botigues a les comunitats de Catalunya, Madrid, València, Aragó, Múrcia i les Illes Canàries, ha indignat una part del sector a Madrid, que l’acusa de haver iniciat “una guerra de preus” amb l’objectiu d’enfonsar la competència i quedar-se sols al mercat”. Segons publica Expasión.com, Francisco Valverde, un forner de Madrid, propietari de les empreses Valpan i Vait, assegura que les franquícies de Granier ofereixen uns preus “excessivament baixos”, “escanyen els proveeidors” i “no compleixen la normativa municipal”. A més, l’empresari acusa Granier de “faltar a la veritat en dir al públic que elabora diàriament

 Imatge d’una de les franquícies de Granier

els seus productes amb mètodes tradicionals. A Catalunya, tradicionalment, el pa ha estat d’excel·lent qualitat. Seria bo que les empreses catalanes vinguessin a Madrid a competir, però no com ho ha fet Granier”. El responsable d’expansió de Granier, David Parera, ha assegurat, en declaracions a l’agència Efe, que les acusacions de Valpan són

“mentides” i ha lamentat que Valverde busqui una “confrontació absurda” entre Catalunya i Madrid. Segons Parera, Granier pot oferir uns productes a menor preu perquè els guanys estan en el volum, no en els marges. No fem cap tipus de trampa”, assegura. Granier no descarta emprendre accions legals contra Valpan per aquestes declaracions.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

El Penedès (des)Industrial i la “Penedisitis” Sempre miro de ser optimista amb tot, és qüestió de veure el got sempre mig ple, però en aquest article, més que pessimista seré realista. El sector Industrial de l’Alt Penedès està donant clars símptomes de fatiga, i és molt greu. No parlo dels sonats casos del tancament de SCA a Mediona (150 empleats), ni de la Roca als Monjos (114 empleats), i encara menys el cas de la Bosch a Castellet (ERO a 700 empleats), tot i que són xifres que fan mal, aquests són casos que fan soroll perquè tenen comitès d’empresa i un altaveu. Però el dilema està en les 600 empreses que han tancat des del 2008, amb una mitjana de 15 empleats, que sumen un total esgarrifós de 9.000 pèrdues de llocs de treball. Podem parlar que de les 600 empreses, un 30%-40% són del sector industrial, però és clar, sense comitès ni altaveus, no tant sonades, però més significatives que les 3 esmentades al principi. Però no tot és de color negre, ja que diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, i els estocs de sostre (naus en lloguer/venda) i de terreny industrial (polígons buits), és molt elevat i per tant es troben naus/ terrenys a preus més que raonables. Com podem reactivar tot plegat? Primer recordar que el Penedès està situat en un lloc excel·lent referent a les comunicacions, i més ara que s’ha aprovat a Europa el corredor Mediterrani que passarà pel Mediterrani. També insistir a la política

local que ha de facilitar una flexibilització de la fiscalitat per atraure indústria al territori (podem fer un símil amb els cinemes, que s’han adonat que baixant els preus tenen les sales plenes i més beneficis que apujant els preus per cobrir despeses). I el gran tema tabú, el LOGIS Penedès, que és un projecte molt interessant que mentre hi ha grans crítiques continua endavant, però que s’ha de fer ben fet, i serà un pol d’atracció de molta indústria al seu voltant. Però, això ho sabem nosaltres, però fa falta un aparador on es mostri al món de què disposem. Però és clar, el tema està en l’equilibri entre indústria/ paisatge, què volem? Vinyes o asfalt? Poden conviure les dues? És possible un Penedès amb una població de 100.000 habitants dels quals 35.000 són població activa, viure només del “paisatge”? Jo crec que no, que la mateixa idiosincràsia de les comunicacions fa que haurem de buscar l’equilibri urgentment. Abandonar la “Penedisitis” (Problema mental d’algun VTV – Vilafranquí de Tota la Vida) d’alguns polítics i no polítics, per obrir-nos al món i mostrar que som molt macos, que podem conviure amb el paisatge si els polígons es construeixen bé, que de moment es tracta de recuperar sostre industrial en desús, i si això no ho entenen, sempre poden anar a viure al Pirineu. Ep! i per cert, us parla un propietari d’un celler amb 35ha de vinya i fanàtic del Penedès.

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2013

VINS&CAVES

Premien els caves de Covides al Japó

Les caves Agustí Torelló Mata celebren el 20è aniversari El primer acte va ser una exposició de Quim Serrano i un concert-vermut amenitzat per Blaumut

Els caves Xenius Brut i Duc de Foix Brut Nature van ser guardonats amb una medalla de plata i una de bronze, respectivament, a la XVI edició dels premis Japan Wine Challenge, que es van celebrar entre els dies 23 i 25 de juliol, però que ﬁns aquest mes de novembre no es van donar a conèixer. Fins un total de 1.400 vins van participar al certamen procedents de 23 països diferents,

entre els quals destaquen Xile, França, Espanya, Austràlia, Itàlia i el Japó. Des de Covides viuen amb satisfacció aquest nou reconeixement, ja que “amb aquestes dues noves medalles ja són 13 els premis que hem rebut aquest 2013”. L’entrega dels guardons tindrà lloc el proper 7 de febrer de 2014 al Gran Hyatt de Tòquio, on és previst que assisteixi la princesa Takamado.

Les caves sadurninenques Agustí Torelló Mata commemoren enguany el 20è aniversari i els 30 anys del seu primer cava propi, Kripta. Per celebrar-ho, durant els mesos de novembre i desembre, les caves es transformaran en galeria d’art i sala de concerts. El tret de sortida el va donar el passat diumenge 17 de novembre la inauguració d’una exposició inèdita del pintor Quim Serrano Bou titulada L’auca del cava, seguida per un concert-vermut amb un tast de caves Gran Reserva i Reserva i complicitats gastronòmiques, maridat amb la música en directe del grup Blaumut, autor de temes tan coneguts com Pa amb oli i sal o Bicicletes. Entre els assistents es trobava la periodista i comentarista Núria Ribó. El segon acte, que tindrà lloc el 15 de desembre, consistirà en un

 Instant de l’actuació dels Blau Mut a les caves Agustí Torelló

maridatge de luxe entre la pintura de Rafael Bartolozzi, creador de l’etiqueta del Cava Kripta, i el concert a capella del tercet vocal Tresquartsdetres, sempre acompanyat de cava i gastronomia. Durant la presentació de l’acte, el fundador de les caves, Agustí Torelló Mata, va aﬁrmar que “celebrem vint anys d’una marca i

Foto: Fèlix Miró

OLGA AIBAR

n’estem molt satisfets perquè hem seguit el nostre full de ruta i hem fet les coses ben fetes. Aconseguir ser profeta a la teva terra costa molt i nosaltres ho hem fet”. Durant el primer trimestre de 2014, la cava presentarà un nou vi jove l’etiqueta del qual s’escollirà a través d’un concurs dirigit als joves dissenyadors gràﬁcs.

Penedès Econòmic

novembre 2013

VINS&CAVES

Chateldon, un dels vins més premiats, estrena nova imatge L’empresa ha elaborat una nova etiqueta i una nova ampolla, més esterilitzada que les anteriors REDACCIÓ

Des de 1969, Bodegues Pinord elabora Chateldon, un referent dels grans vins negres del Penedès i un dels vins més premiats del món. Amb el temps, la presentació del Chateldon ha anat evolucionant, mantenint sempre una aparença d’acord amb cada moment. A mitjans del mes d’octubre, es va realitzar un canvi en la seva imatge, adaptant-la a l’actualitat sense perdre els signes d’identitat que l’han diferenciat durant gairebé mig segle, amb una nova etiqueta i una nova ampolla, més estilitzada, per potenciar la seva presència als mercats nacionals i internacionals durant la propera dècada. Chateldon neix a les 45 ha de vinyes pròpies a Muntanyans, a

molt poca distància del celler i de Vilafranca, en una ﬁnca pionera en la implantació, a principis de la dècada dels 80, dels

ceps de Cabernet Sauvignon i Merlot dels quals prové aquest gran vi. Després d’una acurada selecció del raïm i d’una viniﬁcació controlada, aquest vi passa 14 mesos de criança en bótes de roure i es conserva en ampolla durant un període no inferior als dos anys abans de la seva comercialització. L’acurada atenció que Pinord posa en el seu producte estrella aconsegueix un vi rodó, ple d’aromes, complex i amb un paladar suau, en perfecte equilibri amb el cos. Entre els nombrosos premis i distincions que ha rebut el Chateldon destaquen el WineAdvocate # 188 Rating: 90, el Decanter 2008, on guanyà la Medalla de Plata, la medalla de bronze del Challenge International du vin France o la qualiﬁcació de vi excel·lent en el Premium SelectWineChallenge, Prowine 2011.

Mireia Torres tanca el cicle dels “Dimarts Qalidès” al Vinseum Més de 400 persones han participat en les sessions que han realitzat dotze elaboradors de l’associació REDACCIÓ

El pati de la Taverna de Vinseum es va omplir de gom a gom el 12 de novembre per assistir als tasts dels Dimarts Qalidès i, en aquesta ocasió, per presenciar la darrera sessió del cicle. Durant dotze setmanes, els cellers que formen part de Qalidès, Terrers del Penedès, han transmès a més de 400 persones les històries dels seus cellers, anècdotes i, sobretot, ha ofert els seus vins més preuats, els vins de ‘terrer’. Mireia Torres, presidenta de Qalidès i membre la cinquena generació del celler Miguel Torres, va presentar cinc vins de ﬁnca del emparats sota la DO Penedès: Waltraud, Fransola, Mas Borràs, Mas La Plana i Reserva Real. Mireia Torres va posar especial èmfasi en la composició de ca-

 Mireia Torres, presidenta de Qalidès

dascun dels terrers, el procés d’elaboració, la seva criança i la història de cadascun d’aquests vins. En ﬁnalitzar el tast, Mireia Torres, va agrair als assistents la seva presència a “una cita ineludible amb els millors vins del Penedès,” tot tenint de ben a prop els elaboradors, un fet diferencial amb la resta de tasts que es fan, el que aporta valor afegit al cicle Dimarts Qalidès. Des de l’Associació Qalidès es va valorar aquesta col·laboració amb la Taverna de Vinseum com de “molt satisfactòria”, tot servint als objectius de l’entitat de fer “promoció d’una viticultura sostenible i ecològica amb l’entorn”. Per la seva banda, des de la Taverna de Vinseum també estan molt satisfets, tant per l’acceptació del públic, que ha omplert cada sessió, com pel grau d’implicació per part dels cellers.

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

El Penedès Econòmic creix Aquest mes de novembre el Penedès Econòmic creix, donant el salt a les comarques veïnes. És a dir, a més de distribuir-se a l’Alt Penedès, tal i com s’ha vingut fent des de l’any 2011, ara es distribuirà també pels quioscos del Baix Penedès i del Garraf. Al mateix temps, també es farà arribar als més de mil empresaris d’aquestes tres comarques gràcies a l’acord de col·laboració que s’ha arribat amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG). El proper mes es farà el mateix amb la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i també es vol arribar a un acord amb la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA). D’aquesta manera el Penedès Econòmic es vol convertir en tot un referent econòmic i empresarial a la zona de la teòrica Vegueria Penedès que inclou els municipis de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i 25 municipis de l’Anoia. Un total de 72 municipis, amb una població de 465.000 habitants, que representen el 6,2% de Catalunya, i que situa el Penedès com el quart àmbit més poblat de Catalunya, després del Metropolità, el de Girona i el de Tarragona. Amb aquestes dades a la mà

creiem que la nostra tasca pot servir per a enfortir el teixit empresarial de la nostra zona i sumar sinèrgies aprofitant l’àmplia i rica diversitat de les nostres empreses. El Penedès Econòmic també vol ser un altaveu de totes les novetats i notícies que generin les empreses d’aquestes noves comarques on, des d’aquest número, comencem a arribar, motiu pel qual des d’aquestes línies oferim a totes les empreses aquest mitjà per fer-se’n ressò. Tots sabem que són temps difícils però també és el temps de la grans oportunitats, i aquest és el motiu i no un altre de la nostra decisió. No voldria acabar sense dedicar quatre ratlles per agrair públicament a l’Ajuntament de Vilanova la seva bona voluntat i predisposició per tal que Penedès Econòmic pogués estar present a la Fira de Novembre, la qual es va celebrar els passats 8, 9 i 10 de novembre a la capital del Garraf. La veritat és que des del primer moment tot van ser facilitats. Des d’aquí només podem dir “Gràcies” a l’Ajuntament de Vilanova, a l’ADEG i a la UEP per tot el suport donat. Esperem no defraudar-vos.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 27 - Novembre 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

novembre 2013

VINS&CAVES

Toc d’alerta al sector del vi i del cava davant noves estafes internacionals Els Mossos d’Esquadra recomanen precaució en la distribució de mercaderies agroalimentàries per fraus produïts a Anglaterra i la Xina LÍDIA OÑATE Des de fa unes setmanes, les patronals del sector del vi i del cava, i empreses vinícoles en general, veuen amb expectació els darrers fraus comesos a Anglaterra i la Xina amb la distribució de mercaderies agroalimentàries. Instàncies policials d’àmbit europeu van posar en coneixement dels Mossos d’Esquadra l’existència d’una tipologia d’estafa a nivell internacional que podria haver afectat empreses catalanes del sector agroalimentari, en concret, el vinícola, a més d’altres que comercialitzen fruites fresques, olives, ous i cebes. En el frau que s’està produint a Anglaterra, els majoristes estafats havien contactat amb els departaments de vendes d’empreses subministradores alimentàries europees, que s’havien fet passar per empleats d’empreses legítimes situades al Regne Unit. Una vegada acordat l’encàrrec, les empreses enviaven les mercaderies, però mai cobraven l’import corresponent. Fins al moment, tant les patronals del vi i del cava del Penedès com els Mossos d’Esquadra no tenen constància de cap empresa afectada, tot i que recomanen extremar la precaució. El director de l’Associació Vinícola Catalana (AVC), Joan Gil, aﬁrma que “de fraus sempre n’hi ha hagut” i que “en casos com aquest és complicat evitar-ho perquè es tracta de processos molt professionalitzats”. Malgrat això,

afegeix que des de l’AVC sempre estan atents a alertes d’aquest tipus per tal d’avisar a temps les empreses. Un altre dels casos recents s’ha produït a la Xina. A algunes empreses, en el moment de tancar la transacció econòmica, se’ls demanava abonar més diners en el contracte per tal de pagar un intermediari que els estafadors justiﬁcaven conforme apareixia al marc legal xinès. La quantitat

ELS ENVIAMENTS EREN REALITZATS A ADRECES DEL REGNE UNIT, QUE EREN MODIFICADES EN L’ÚLTIM MOMENT normalment girava entorn els 600 euros, una xifra que en determinats casos podia ser força elevada per la transacció que es realitzava. Alguns vinaters s’havien ensumat l’engany i havien refusat abonar dita quantitat ﬁns corroborarho amb la legislació. Arribats a aquest punt, ja no tornaven a saber res més dels estafadors. Per Gil, les estafes a nivell inter-

nacional com les d’aquest tipus evidencien que “el vi també ha entrat al mercat de l’especulació”. L’Institut del Cava també ha alertat les empreses de la patronal, però segons ens ha explicat la seva gerent, Maria del Mar Torres, “no crec que hagi estat una estafa generalitzada perquè, si no ja ho sabríem”. El modus operandi de les estafes a Anglaterra Una gran empresa reconeguda del Regne Unit realitza una comanda via correu electrònic a un majorista, establint com a lloc de lliurament de la mercaderia el Regne Unit, normalment ubicat a la zona nord de Londres. Els controls de crèdits efectuats pel majorista li confirmen que l’empresa és solvent per realitzar negocis. A més, es verifica que hi figuri el nom d’un alt directiu en la comanda, que apareguin els detalls bancaris de l’empresa i una adreça similar de correu electrònic al que utilitza l’empresa. Els enviaments són realitzats generalment a adreces del Regne Unit, les quals són modificades en el darrer moment. D’aquesta manera, una vegada efectuat el lliurament de la mercaderia, el majorista emet la seva corresponent factura, però l’empresa le-

Abans d’acceptar una comanda, la policia recomana revisar quatre claus 1 Números de telèfons: posar-se en contacte amb l’Oficina

Central de l’empresa abans d’enviar cap comanda, utilitzant els telèfons fixos o adreces electròniques que apareguin a la pàgina web oficial de la mateixa. Cal desconfiar dels telèfons aportats per l’interlocutor i per qualsevol número que comencin per 00447, ja que, segons instàncies policials, es tracta d’un telèfon mòbil.

2 Correus electrònics: es recomana revisar els correus electrònics aportats, especialment les variacions de petits detalls respecte als originals. A més, en el cas de les grans empreses del Regne Unit no acostumen a utilitzar correus electrònics allotjats en dominis com Hotmail, Gmail, Yahoo o Altavista, entre d’altres.

3 Localització del lliurament: és aconsellable utilitzar l’aplicació informàtica Street View de Google Maps per comprovar l’adreça d’enviament facilitada, ja que en general la mateixa no té cap relació amb l’empresa, sinó que es tracta en general d’un local llogat pels estafadors, utilitzat per al seu lloguer identitats falses.

4 Rectificacions del lloc de lliurament: qualsevol modificació

en l’adreça de lliurament que es produeixi amb posterioritat a la realització de la comanda hauria de despertar la desconfiança en el majorista i seria convenient que es fessin més comprovacions per evitar el frau.

gítima de la raó comercial utilitzada de forma fraudulenta (a qui anava enviada en un primer moment la comanda) desconeix òb-

viament la comanda, la qual cosa es tradueix en pèrdues per als majoristes que fan l’enviament dels productes.

Penedès Econòmic

novembre 2013

TECNOLOGIA

Verdader

Fals

Tenir instal·lat un antivirus és molt important, però necessita anar acompanyat d’altres mesures i bones pràctiques de seguretat. De res serveix tenir un antivirus instal·lat si no l’actualitzes sovint. També has d’actualitzar tots els programes que tinguis instal·lats -navegadors, sistema operatiu, etc.-, ja que les actualitzacions el que fan és corregir errors de seguretat, que són utilitzats pels delinqüents per a colar-se als ordinadors.

Els pedòfils i pederastes tenen uns coneixements informàtics molt alts

La privacitat ha mort

Verdader

Fals

Desgraciadament no és necessari tenir molts coneixements informàtics. Simplement creant un perfil fals en una xarxa social ja es podria estar passant desapercebut per a romandre camuflat i realitzar activitats delictives. És molt important no agregar com amics a desconeguts als nostres perfils de les xarxes socials i, a més, tenir configurades correctament les opcions de privadesa disponibles.

Verdader

Fals

Els últims anys s’ha desenvolupat el component social de la xarxa, facilitant als usuaris la publicació d’informació privada (gustos, aficions, imatges, geolocalitzacions, etc.) a canvi de tenir una experiència social més enriquidora. Com gestionar la privadesa segueix sent una decisió personal i cadascú ha de trobar el compromís entre el respecte a la seva intimitat i els avantatges que li aporta el publicar informació privada. Pensa abans de publicar!.

Trivial de la seguretat

Tenir instal·lat un antivirus em protegeix de tots els riscos que circulen per Internet

Trivial de la seguretat

Depenent del tipus de virus hi pot haver algun símptoma visible o no. Es pot donar el fet que un ordinador estigui infectat amb un codi maliciós que permet que l’ordinador sigui controlat per un altre equip o servidor de forma remota sense que l’usuari de l’equip afectat tingui coneixement de la situació, el que es coneix com un ordinador zombi.

El meu ordinador no es pot infectar visitant una pàgina web. Necessito descarregar algun arxiu.

Trivial de la seguretat

Fals

Als delinqüents els interessa atacar grans empreses o institucions perquè la informació que tenen és molt més valuosa

Els ordinadors MAC no es veuen afectats pels virus i són més segurs que altres sistemes operatius, com Windows

Trivial de la seguretat

Verdader

Trivial de la seguretat

L’empresa de seguretat G Data ha publicat recentment un estudi sobre la percepció de seguretat que tenen els usuaris d’Internet. La investigació la van realitzar entre persones de diversos països, edats i sexes. Mostra que la majoria dels internautes tenen una percepció falsa de la seguretat a Internet i no tenen una consciència real dels danys que els poden ocasionar. En aquest estudi es demostrava que la gent donava per fet una sèrie de falsos mites. - Si el meu ordinador està infectat, notaré els símptomes. Això ho afirmaven el 93% dels enquestats, que donaven per fet que l’ordinador començarà a anar més lent, a donar errors, mostrar més finestres emergents, etc. Però als ciberdelinqüents el que més els interessa és que la víctima trigui el màxim possible a identificar que està infectada, així ells tindran més temps per realitzar les accions malicioses. - La majoria dels virus arriben per correu electrònic. Així ho creu el 54% dels entrevistats. Això era així fa 10 anys, on l’enviament d’arxius adjunts infectats era la forma més freqüent de difusió de virus. Ara, la manera més comuna és a través d’enllaços a pàgines web amb contingut maliciós, ja sigui pàgines web, resultats de recerques o, el més popular últimament, a través de xarxes socials. - L’ordinador no es pot infectar només per visitar una pàgina web. Segons aquest estudi, les pàgines web amb contingut nociu han passat a ser el principal mètode d’infecció. N’hi ha prou de carregar-les al navegador per resultar infectats. - Els ordinadors dels usuaris particulars no són d’interès per als ciberdelinqüents. Afortunadament, només el 8% dels enquestats ho creu. És cert que els ordinadors d’una gran companyia contenen informació més actractiva i poden ser un objectiu més profitós, però també estan molt més protegits. Els ordinadors d’usuaris particulars són interessants perquè guarden moltes dades personals, comptes de botigues en línia, informació bancària, perfils de xarxes socials... I els delinqüents poden treure molt partit de tota aquesta informació. En conclusió, no cal creure’s que ho sabem tot sobre Internet; les maneres de resultar infectats van evolucionant i no hem de quedar-nos enrere.

Un ordinador infectat amb un virus té símptomes visibles que alguna cosa va malament

Trivial de la seguretat

JOSEP BARELLA

Trivial de la seguretat

El test de la seguretat a Internet

Si la teva xarxa wi-fi està protegida amb contrasenya, pots estar tranquil perquè ningú es connectarà a la teva xarxa

Verdader

Fals

Als usuaris particulars poden obtenir noms d’usuari i contrasenyes, dades bancàries, adreces de correu electrònic, etc. És més senzill entrar a l’ordinador d’un usuari final que accedir als servidors d’una gran empresa, ja que, en principi, una empresa té implementades unes mesures de seguretat molt altes per evitar que ningú penetri als seus sistemes.

Verdader

Fals

Un virus pot colar-se al teu ordinador simplement visitant una pàgina web. Els errors que tenen els navegadors són utilitzats pels delinqüents per a infectar els equips. Si el teu navegador està desactualitzat, accedir a una pàgina maliciosa pot ser suficient perquè -sense que t’adonis- es descarregui un virus. Limita, tant com sigui possible, l’accés a pàgines que no siguin de confiança.

Verdader

Fals

És una llegenda urbana, com aquella que diu que de vegades han plogut submarinistes. Els virus també afecten el sistema operatiu d’Apple. Per aquest motiu, ha de mantenir-se actualitzat i protegit de la mateixa forma que amb els ordinadors Windows.

Verdader

Fals

Tenir una contrasenya per a connectar-te al wi-fi no és suficient. Has de modifica les dades per defecte d’accés al router, ocultar el nom de la xarxa wi-fi, assegurar-te que s’està usant el protocol de seguretat WPA o WPA2, i que la contrasenya d’accés utilitzada sigui segura.

Penedès Econòmic

novembre 2013

LLIBRES

Aprendre economia com mai havia estat possible: fàcil, clar i ràpid

El libro de la economía DIVERSOS AUTORS AKAL 24,00€

Amb l’arribada de la crisi econòmica, la majoria de nosaltres ens hem familiaritzat amb termes tècnics com la prima de risc, la deﬂació, recessió... I la veritat és que l’interès que desperta tant la microeconomia com la macroeconomia va en augment. L’última de les perles que aquest moviment de nous “economistes” ha creat és el El

libro de la economía, una guia essencial de més de 100 de les grans idees de la teoria i la pràctica econòmica, que abarca des de les teories antigues ﬁns a les últimes novetats més actuals. Una de les característiques que li atorguen valor afegit són els complements, molt ben estructurats, com els autors de les teories econòmiques, gràﬁcs

Lliçons de màrqueting per convertir els clients en seguidors ﬁdels

Lealtad total JACKIE HUBA EMPRESA ACTIVA 14,00€

Pocs artistes han congregat en un període tan curt de temps tants seguidors com ho ha fet Lady Gaga, que amb una gran campanya de màrqueting i promoció ha aconseguit enganxar públics de totes les edats i de tots els racons del món. La cantant és actualment una de les personalitats més famoses i reeixides del món, tot això grà-

cies al seu indubtable talent i a una sèrie d’eines de màrqueting que han seduït la gent. Lealtad total ens explica les claus de la campanya promotora de Lady Gaga i extreu lliçons teòriques del seu èxit. Un exemple d’això el podem trobar en la creació d’una comunitat virtual (littlemonsters.com) en la qual els fans de l’artista no

Analitza aspectes bàsics en el procés innovador a les empreses

Cómo gestionar la innovación E. BARBA I J.R. MAGARZO ALTRAN 17,50€

L’economia global i les prioritats dels consumidors han canviat dramàticament en els últims anys. La manera en què els directors generals i els directors d’innovació responguin a aquests canvis imprevistos determinarà el nostre futur empresarial, tant a curt com a llarg termini. Des del punt de vista de la tecnologia i l’economia,

dos prestigiosos experts ensenyen en aquesta obra com desenvolupar processos d’innovació reeixits per abordar aquests nous desaﬁaments. Enric Barba i José Ramón Magarzo exposen en aquest volum, de manera pedagògica i amena, nombrosos casos i exemples pràctics del món dels negocis i referits a l’aplicació de

innovadors o els resums en organigrames dels conceptes principals. Amb una estètica atractiva que facilita la lectura i l’assoliment dels continguts, El libro de la economía ens introdueix a l’univers econòmic sense que ens adonem. D’Aristòtil a John Maynard Keynes fins als nostres dies, ofereix al lector la biografia i teoria dels grans economistes, que ajuden a clarificar els conceptes més difícils de comprendre. Amb la premissa “Grans

idees, explicacions senzilles”, l’editorial Akal ha volgut mostrar una síntesi d’allò que semblava pràcticament impossible: fer que aprendre economia sigui fàcil, clar i ràpid. Sens dubte, El libro de la economía és una obra perfecta per als estudiants que s’iniciïn en les ciències econòmiques, però també per a qualsevol persona que tingui curiositat per saber com funciona allò que ﬁns fa pocs anys es veia (i es feia) tan feixuc d’entendre: l’economia.

només poden assabentar-se del que succeeix constantment a l’artista, sinó que també poden interactuar entre ells i proposar plans i idees. Una guia molt aclaridora per aconseguir que els clients es converteixin en lleials seguidors dels productes que llancis al mercat. En deﬁnitiva, el que fa Jackie Huba és analitzar totes les causes per les quals Lady Gaga s’ha convertit en un fenomen mundial i les extrapola al món empresarial.

Jackie Huba, és coautora de dos llibres sobre lleialtat del consumidor: Citizen Marketers i Creating Customer Evangelists; que han estat traduïts a diversos idiomes i s’han convertit en clàssics de l’atenció al client. Huba ha estat nominada com una de les deu personalitats més inﬂuents del màrqueting online i escriu en el blog Church of the Customer. És també una de les fundadores de la Word of Mouth Marketing Association.

la tecnologia als processos empresarials. Es tracta d’una eina molt útil per als especialistes i els directors d’innovació, però també per als emprenedors. Així com per a totes les persones interessades a conèixer les formes d’utilització pràctica de la principal palanca que mou el canvi econòmic en el nostre temps. Enric Barba és doctor enginyer en Telecomunicacions i màster en Gestió i Organització d’Empreses. Ha desenvolupat

la seva carrera professional en empreses tan rellevants com Terra, Sony, Roca, Philips o Cirsa i és col·laborador acadèmic a diferents universitats i escoles de negoci (UPC, ESADE, etc.). L’any 2011 va ser guardonat amb el Premi ENBIS al millor directiu europeu. El mateix any va publicar Innovación, 100 consejos para inspirarla y gestionarla. A més, ha estat ponent en diferents cursos de l’Escola de Direcció d’Empresa (EDE).

Penedès Econòmic

novembre 2013

HISTÒRIA

80 anys de l’estimat batut català Després de dos anys d’haver esquivat la fallida, Cacaolat espera recuperar el vigor perdut amb un augment de la producció el proper any JOSEP MARIA ROCA Al febrer de 2012 naixia a Santa Coloma de Gramenet el Grup Cacaolat S.L. Era la recuperació d’una marca que amb aquest nom havia comercialitzat l’empresa barcelonina Letona S.L.. des de feia 80 anys. L’associació de dues grans empreses catalanes líders en el món de les begudes com la cervesera Damm i Cobega, productora a l’estat espanyol de la Coca-Cola, va evitar la seva desaparició després d’estar en mans durant alguns anys de Nueva Rumasa S.A., la darrera empresa de la família Ruiz Mateos. Cacaolat i Letona van salvar-se a l’últim moment, en ple procés judicial per desmantellar Nueva Rumasa. El jutge va evitar que l’empresa es fragmentés i la va oferir al millor postor. L’aposta de les dues empreses catalanes –amb el suport de les institucions del país- va permetre continuar l’activitat. Cobega va posar-hi efectiu i Damm les seves instal·lacions –ja abandonadesde Santa Coloma amb l’objectiu d’expandir Cacaolat per tornar a convertir-lo en la marca líder en la categoria de batuts de cacau. El passat juliol va posar en marxa el Centre Productiu Grup Cacaolat S.L a Santa Coloma, on s’ha construït la moderna fàbrica que produeix Cacaolat i Letona, així com el centre logístic i la seu corporativa de l’empresa. Una parcel·la de 51.631 m2, dels quals 27.100 els ocupen la zona d’envasat i emmagatzematge, on s’han invertit els 130 milions d’euros que van salvar l’empresa amb una tecnologia punta i pionera. La llet, des que és descarregada del camió cisterna ﬁns que surt embotellada, passa pels diferents processos de forma automàtica, aïllada d’elements externs. El Grup Cacaolat ha anunciat que espera facturar aquest any 45 milions d’euros, cinc més dels inicialment previstos i 10 més que l’any anterior. La beguda Cacaolat ha recuperat el mercat català de la restauració, on la seva penetració torna a ser del 95%, mentre que en el sector alimentari de begudes de cacau la quota de mercat ja és del 45%. La companyia espera ara créixer tant a la resta de l’estat espanyol com a l’estranger, aproﬁtant les xarxes de distribució que disposen tant Coca-Cola com Damm.

L’empresa gestiona 150.000 litres diaris de producte i preveu arribar als 200.000 el 2014; però la capacitat de la fàbrica és molt superior. Un total de 15.000 ampolles petites de Cacaolat i 10.000 de litre surten cada dia de la fàbrica, que alterna la producció del batut Cacaolat i les diferents llets que s’agrupen sota la marca Letona, que també està recuperant l’espai que tenia en el món de la restau-

ració abans de l’època Rumasa. Els orígens del batut català El batut Cacaolat va néixer al 1933, dos anys després que un dels socis fundadors de Letona SA, Marc Viader Bas, i el seu fill Joan viatgessin a Budapest per assistir a una fira internacional. Un dels comissaris hongaresos va convidar els Viader al casament de la seva filla. Poc abans de la mit-

janit, els amﬁtrions els van servir una beguda refrescant a base de llet i cacau. A la península no es coneixia res semblant i Joan Viader va tenir la brillant idea de fabricar industrialment una beguda similar en una producció en sèrie, higienitzada i apta per a tothom. A més, la beguda es feia amb el xerigot, la llet que queda un cop extreta la nata i que no tenia sortida comercial.

De retorn a Barcelona, el laboratori de Letona es va posar a treballar ﬁns que va obtenir la fórmula deﬁnitiva que, amb la base del cacau i la llet, és, encara avui, un secret tan ben guardat com ho és el de la Coca-Cola. El seu sabor únic i inimitable el va convertir en un referent que ha conquerit gairebé la totalitat del mercat català i treballa per imposar-se a la resta d’Espanya i l’estranger.

Penedès Econòmic

novembre 2013

VIATGES

Zuric, una mescla extraordinària La ciutat ofereix plaers, cultura, natura, gastronomia, botigues, museus i oasis verds dins el nucli urbà REDACCIÓ

Zuric és un destí amb molt per oferir, tant a nivell cultural, artístic com si el que es vol és un turisme de natura o de compres. És també el centre ﬁnancer i motor econòmic de Suïssa i està considerada com una de les ciutats amb més qualitat de vida del món. Zuric està situat en una zona de transició entre l’atlàntic i el continental. Les precipitacions són habituals. Quant a temperatures, la mitjana anual es troba en els 8 graus i mig, amb temperatures màximes a l’estiu de 35 graus i mínimes a l’hivern de 10 graus sota zero. L’origen del nom és la paraula celta Turus, tal com suggereix una inscripció en una tomba que data de l’ocupació romana del segle II. El nom romà del poble va ser Turicum i en el dialecte local de l’alemany suís s’anomena Züri. Un dels vials més coneguts és el Bahnhofstrasse, el principal i elitista carrer comercial de la ciutat, on podrem trobar les marques de moda més exclusives, juntament amb els tallers artesans més pintorescs. L’espai que actualment ocupa el carrer Bahnhofstrasse era antigament un fossar d’aigua de la fortalessa de la ciutat. Una de les zones més populars, modernes i alternatives de la ciutat és el Zürich-West, un antic barri industrial que es troba entre el riu Limmat, el pont d’Europa i les vies del tren de l’estació central. Aquí podrem trobar els restaurants i locals més de moda. Algunes de les antigues fàbriques, com la Puls 5, és avui dia un ediﬁci que acull els més

selectes apartaments, un gimnàs, restaurants i botigues. Un altre exemple de reconversió arquitectònica és el Schiﬀbau, una antiga drassana que actualment acull un restaurant, un club de jazz, un bar i una immensa sala d’espectacles. A nivell cultural, la capital suïssa compta amb una oferta d’una cinquantena de museus, dels

quals podem destacar el Kunsthaus Zürich, un museu d’arts plàstiques, a on trobem una extensa col·lecció de quadres, escultures i també altres formats més actuals, com fotos i vídeos. En aquest espai hi ha una col·lecció molt important d’obres d’Alberto

ZURIC País: Suïssa Idioma: Alemany Població: 372.047 habitants Superfície: 91.88 km² Moneda: Franc suís (CHF) Economia: La ciutat ha estat guardonada amb el títol de ciutat amb millor qualitat de vida del món en dues ocasions: l’any 2006 i l’any 2008 Cuina: La gastronomia de Zuric està molt inﬂuïda per l’alemanya. Destaquen productes com les patates, les salsitxes, els formatges... Però un dels més reconeguts arreu del món és la seva xocolata

Giacometti. Cal esmentar, també el Museum Rietberg i el Schweizerisches Landesmuseum, que ofereix la col·lecció d’història cultural més gran del país, en un imponent ediﬁci ubicat a pocs metres de la principal estació de trens. Com es pot veure, Zuric no és només una ciutat elegant i urbana, sinó també un indret on gaudir de la cultura alternativa i també on es conserva intacte el seu passat medieval, com es pot comprovar en un passeig pel centre històric.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

Ara també ens podreu trobar als quioscos del Baix Penedès i el Garraf