Penedès Econòmic 29

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 29 Gener 2014

Els sectors primari i de la construcció fan caure el PIB comarcal del Penedès-Garraf pàg. 4

El mercat de lloguer es recupera durant la crisi immobiliària amb l’augment de contractes pàg. 8

L’1 de febrer entra en vigor el sistema de pagament europeu SEPA pàg. 9

Entrevista a José Peñín Santos Director de la Guía Peñín de los Vinos de España pàg. 16-17

Sant Valentí resisteix tot i les campanyes comercials potenciant Sant Jordi

pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

gener 2014

L’ANÀLISI

El comerç s’esforça per Sant Valentí, tot i el desencís general per la festa Molts establiments en fan negoci, tot i que no es fa cap campanya específica i Sant Jordi es considera la festa dels enamorats a Catalunya O.AIBAR - L.OÑATE La celebració de Sant Valentí a Catalunya i la seva vessant comercial és un tema que causa polèmica, perquè existeix un gran nombre de detractors, però també de defensors d’aquesta festa dedicada a l’amor.

A Catalunya, on es considera Sant Jordi l’autèntica festa dels enamorats, molta gent no ho celebra i es veu Sant Valentí com una festa aliena, de països anglosaxons. Tanmateix, hi ha un gran nombre de persones que sí que hi creuen i aprofiten per fer un regal o un detall a la seva parella en aquesta data tan assenyalada.

Pel que sembla, els ideals polítics o la defensa de Sant Jordi com a patró, desmotiven molts comerciants a guarnir els aparadors per Sant Valentí.

Tanmateix, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, defensava l’any passat al programa Fricandó Matiner de RAC105 que Sant Valentí, antigament, era també una festa tradicional a Catalunya i no només anglosaxona. Junqueras recordava que Joan Amades afirmava en el Costumari català que era l’època en què els ocells s’aparellaven i que la celebració deriva d’una tradició cèltica o romana que es va estendre per França, Anglaterra i després als

Estats Units, on es va fer gegantina i es va explotar massivament.

De fet, del sant en sabem molt poques coses i existeixen moltes llegendes al seu voltant.

Els pastissos en forma de cor omplen els aparadors Sigui com sigui, el que sí afirmen alguns dels comerciants a qui hem consultat sobre aquest tema és que és una festa que, amb els anys, ha anat creixent. Així ho manifestava Teresa Altés, de la

PER ALS PASTISSERS, SANT VALENTÍ ÉS “L’ALEGRIA DEL FEBRER” Pastisseria Soler del Vendrell, que afirmava que “és una festa que, en els darrers 20 anys ha anat a més; és un bon moment de venda. Per als pastissers, representa l’alegria del febrer. De fet, la majoria pensem que tan de bo hi hagués un Sant Valentí cada mes”.

L’establiment guarneix l’aparador amb pastissos de cor de cinc o sis tipus diferents i amb caixes de bombons. La Teresa afirma que “ara se celebra tot, Sant Valentí

i Sant Jordi. El que sí pot ser és que, amb la situació econòmica actual, en comptes d’un pastís de 600 grams, se’n compren un de 400, però sí que se l’enduen a casa”.

A la pastisseria Carafí, ubicada a Sant Sadurní, també coincideixen en aquest extrem. De fet, tenen una especialitat, els petons de cava. Es tracta d’un bombó en forma de llavi que es ven molt durant aquesta festa i que, cada any, es presenta en un forma diferent. L’any passat, per exemple, es lliurava a l’interior d’una llauna i enguany se servirà en un altre format. També elaboren tot tipus de pastissos en forma de cor, tant individuals, com per parelles o més grans, i fan galetes de pasta seca en forma de cor, així com cupcakes. Segons ens explicava una de les dependentes, “des de fa uns anys notem que es ven més perquè hi ha més persones de l’Amèrica del Sud o d’altres països, que veuen el nostre aparador i s’animen a comprar-los. Aquestes persones pensen que tot s’ha de celebrar, que ben trist que és tot i són les primeres a portar-se un pastís a casa”.

Els conjunts de roba interior tenen força demanda Un altre sector en el qual la festivitat de Sant Valentí també representa un bon moment co-

mercial és en la roba interior. A la Lenceria Almai de Vilanova i la Geltrú ens explicaven que, “tot i que aquí no se celebra tant com en altres països, tenim una línia especial dedicada a Sant Valentí amb conjunts amb lligacama o mitges curtes, perquè per aquestes dates s’acostumen a regalar força”. Segons apuntava, “tenim línies de les marques Avet, Selmark i una casa americana anomenada Dream Girl que perme-

ten fer un regal més original, com una mena de disfressa”. A Almai també aprofiten l’ocasió per guarnir l’aparador amb motius relacionats amb el sant.

tí posat, però no sé com anirà la venda aquest any. Abans, uns deu anys enrera, el dia dels enamorats era com mig Reis, però ara ja no és així”. El motiu l’atribuïa a la situació econòmica, més que no pas a una altra qüestió. Segons explicava, “ara la gent no pot gastar tant, no té diners i amb les notícies que hi ha cada dia, la gent no compra tant. El que fa és passejar. Els carrers són plens, però les botigues buides”. Tanmateix, esperava que els clients s’animin a comprar per Sant Valentí perquè “la gent és detallista”. Assegura que el que més es ven ara és plata i bijuteria i el que té més sortida per a la festa són els penjolls i els anells.

Des d’Acquajoyas, ubicada a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, la propietària indicava que “aquesta no és una festa massa arrelada a Catalunya però crec que s’hauria de celebrar més. La gent de fora sí que compra alguna cosa però s’hauria de notar més en les vendes”. L’establiment decora l’aparador amb detallets en forma de cor i la joia que més es ven són els penjolls de cor.

A les joieries, Sant Valentí era un gran negoci fa uns anys Pel que fa a les joieries, des d’Anna Abarín, de Vilafranca, la propietària ens indicava que “jo ja tinc l’aparador de Sant Valen-

Les associacions de comerciants no fan cap campanya Tot i el poder atractiu que podria tenir la festa de Sant Valentí, les associacions de comerciants no realitzen cap campanya específica

LA RESTAURACIÓ OFEREIX MENÚS ESPECIALS PER ANIMAR LES PARELLES A CELEBRAR AQUESTA DATA

Penedès Econòmic

gener 2014

3

L’ANÀLISI al voltant d’aquesta data. Des de l’associació de comerciants i professionals “Centre Vila” de Vilafranca, el president, Fèlix Hill, explicava a Penedès Econòmic que “nosaltres potenciem més Sant Jordi, que és quan organitzem diverses activitats relacionades amb els llibres o concerts. Al llarg de l’any, fem diverses campanyes, per Nadal, les rebaixes, el Dia del pare, de la mare, etc., però per Sant Valentí no, és més un tema que cada comerciant fa a nivell individual”.

El mateix fan a l’associació Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú.

El gerent, Xavier Arrojo, “aquesta no és una campanya molt treballada aquí, no té tanta tradició com altres i només té incidència en alguns sectors determinats com les joieries, floristeries, llenceria i poc més. Nosaltres ens centrem més en el Carnaval, que aquí es viu molt”.

La restauració prepara menús especials i packs d’hotels Un dels sectors en els quals repercuteix més la festa és el de la restauració. Fer un sopar romàntic és la proposta més tradicional

de celebrar el Sant Valentí. Els restaurants ho saben i per aquest motiu, alguns d’ells han preparat menús especials per a l’ocasió. És el cas de Miquel Soria, que viurà per primera vegada el Sant Valentí a Vilafranca, després de traslladar el restaurant, situat al Vendrell els últims cinc anys.

Les parelles que decideixin celebrar-hi el Sant Valentí podran optar pel menú degustació per un preu de 30 euros amb beguda inclosa. Juntament amb el primer i el segon plat, les postres seran l’element estrella de la vetllada amb motius tradicionalment romàntics com són els cors i afrodisíacs com són les maduixes.

Per tal d’adaptar-se al moment de dificultats econòmiques per les quals travessa la majoria de la població, el propietari Miquel Soria ens ha explicat que ha reduït el preu. “Volem donar facilitats a les parelles perquè s’animin i vinguin a celebrar Sant Valentí”, comentava Soria.

Un altre dels locals on aprofiten aquesta data romàntica és La Cucanya, de Vilanova i la Geltrú, que ha preparat un menú de platets de degustació. Tot i que

encara queden per lligar alguns detalls, el seu propietari Carlos Alcover, ens explica que sempre han fet menús especials per Sant Valentí.

Enguany la festa dels enamorats caurà en divendres, un factor que Alcover veu molt positiu per a les vendes. “Tenim bones previsions perquè al caure en cap de setmana hi ha més possibilitats que la gent s’animi”, explica. A més, allargaran l’opció de fer el menú fins el dissabte per tal de donar més oportunitats a les parelles que ho festegin.

Com a novetat d’aquest 2014, Alcover ha volgut idear un paquet molt suggerent. Es tracta d’un menú a La Cucanya i una nit d’hotel, un paquet romàntic “per fer alguna cosa diferent”.

L’auge del catalanisme minva les vendes en algunes floristeries Les floristeries han perdut l’esperança en Sant Valentí. Si més no com a data capaç de dis-

parar les vendes. Amèlia Torres, de Flors Amèlia, a Vilafranca, va més enllà i comenta que “com més catalanisme hi ha, menys importància té Sant Valentí”. Un bon exemple d’aquest canvi de tendència és la baixada de vendes de l’orquídia, la flor més típica per aquesta data. “L’any passat no en vam vendre pràcticament cap i són flors molt cares que no podem mantenir en estoc”, confessa Torres, que per aquest any ha reduït l’oferta d’orquídies.

Un dels productes més venuts és la flor única treballada, acompanyada d’una estructura que pot ser de ferro i ornamentació vegetal amb algun complement. El seu preu pot oscil·lar entre els 5 i 12 euros, depenent dels motius ornamentals que s’hi afegeixin.

En el cas dels rams, enrere han quedat els voluminosos i ben carregats de roses, i els clients opten per rams combinats i de mides més petites. Segons Torres, “hem notat més la baixada de vendes per l’augment del catalanisme, que no pas per la crisi. Perquè per a altres tipus de celebracions sí que es gasten els diners”.

4

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

El PIB comarcal baixa entre un 1,45 i un 2% a la zona del Penedès-Garraf Els sectors primari i de la construcció s’emporten les majors davallades, mentre que el de la indústria i serveis capegen l’envestida de la crisi LÍDIA OÑATE

Creixement del PIB en % el 2012. Per comarques

80% 70%

L’activitat econòmica de les comarques de l’Alt i Baix Penedès, i el Garraf van seguir la tònica general d’arreu de Catalunya durant el 2012. A excepció d’alguns matisos, el Producte Interior Brut (PIB) va contraure’s entre un 1,45 i 2% a la zona penedesenca.

Per sectors, el primari i el de la construcció van patir les majors davallades, mentre que el dels serveis i la indústria van mantenir-se amb pèrdues molt menys significatives. Destaca el petit augment de l’activitat industrial a l’Alt Penedès, on té un pes superior que a les comarques del seu entorn, amb gairebé un 40% del total del PIB. Aquestes són les dades que presenta l’Anuari Econòmic Comarcal de 2013 de Catalunya Caixa, en el qual només apareix una comarca amb una millora del seu PIB durant el 2012. Es tracta de Ribera d’Ebre, que el va incrementar un 2,03%. A l’altra banda de la llista, el Priorat va ser la comarca amb una davallada del PIB més pronunciada, del -4,28%.

A nivell català, el PIB va caure un -1,36, trencant la dinàmica dels dos anys anteriors, quan havia augmentat un 1,08 i 0,51%, el 2011 i 2010, respectivament.

Lleuger creixement del PIB industrial a l’Alt Penedès La indústria és l’únic sector de l’Alt Penedès que va tancar el 2012 en positiu amb un lleuger repunt del 0,19%. Segons l’anuari de Catalunya Caixa, la producció industrial va avançar

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Primari

Indústria

Construcció

Alt Penedès

Baix Penedès

Garraf

moderadament per la millora de les manufactureres (0,14%) i, en especial, de les produccions energètiques i extractives (2,93%).

El PIB a la comarca, però, va caure un 1,49% el 2012, una xifra que difereix de l’any anterior, quan el PIB va augmentar un 1,87%. Els resultats de 2012 reflecteixen importants davallades a la construcció (-9,01%) i al sector primari (-10,54%), aquest últim marcat, sobretot, per la reducció de l’activitat agrícola i ramadera. En el sector constructor, ha incidit la negativa dinàmica del sector residencial, on els habitatges en construcció van caure un -64,7%.

Finalment, el comerç va experimentar un decreixement de l’1,28%, mentre que el sector d’altres serveis a empreses es va contraure un -0,81%.

El Baix Penedès acusa la crisi del

sector constructor i primari El PIB de l’economia del Baix Penedès ha estat el que menys ha disminuït de les tres comarques, un 1,45%, tot i que és molt similar al de l’Alt Penedès.

A diferència de l’any anterior, que va créixer un 0,04%, s’ha produït una davallada generalitzada de tots els sectors, amb especial incidència de la construcció (-6,85%) i el sector primari (-12,07%). En menor mesura, va baixar la indústria (-0,92%) i els serveis (-0,07%). Entre els augments que es van produir, destaca el de la branca d’altres serveis a empreses, que va presentar un modest increment de l’1,83%.

El PIB del Garraf retrocedeix gairebé un 2% el 2012 La comarca del Garraf va ser la més perjudicada de les tres comarques analitzades amb un retrocés del seu PIB de l’1,93%.

Serveis Catalunya

Com al Baix Penedès, va experimentar una caiguda generalitzada de tots els sectors, amb grans disminucions al primari (-12,36%) i la construcció (7,48%). El primari va baixar per la contracció de l’agricultura, arrossegada en gran part per la caiguda de vi i subproductes (-11,11%). La producció industrial es va contraure com a resultat de la caiguda de les indústries manufactureres (-2,86%), tot i el millor comportament de l’energia (1,4%).

L’accentuació en la caiguda de la construcció (-7,48%) reflecteix la dinàmica residencial, a la qual es va sumar l’obra pública i i les davallades també a la rehabilitació i l’obra no residencial.

En el cas dels serveis, van baixar el serveis privats i públics, a més de la branca d’altres serveis a empreses, mentre que el sector de l’hostaleria va augmentar un 0,41%.

Comarca Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d’Urgell Pla de l’Estany Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Catalunya

 Pes del Producte Interior Brut (PIB). Per sectors. 2012

Alt Penedès

Font: Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa (2013)

Baix Penedès

Primari

Garraf

Indústria

Construcció

Serveis

Catalunya

Total 2012 -0,97 -1,52 -1,49 -1,46 -3,32 -2,02 -2,59 -0,06 -2,18 -1,13 -1,86 -1,45 -1,04 -2,70 -2,33 -3,69 -1,93 -4,10 -1,02 -1,27 -1,69 -2,65 -3,79 -1,06 -1,48 -0,90 -2,90 -1,37 -4,28 2,03 -3,55 -0,50 -2,44 -1,92 -2,07 -0,21 -2,97 -2,80 -0,11 -1,14 -1,98 -1,36

gener 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

El sector de l’automòbil deixa enrere un 2013 irregular Les matriculacions de vehicles han registrat tantes baixades com pujades al llarg dels mesos, tot i que el Baix Penedès i el Garraf han encarrilat el nou any LÍDIA OÑATE Els concessionaris de vehicles han tancat un any, el 2013, ple d’irregularitats en les vendes. Al llarg dels dotze mesos s’han produït pujades i baixades en les matriculacions de vehicles, fet que no ha acabat de donar la tan desitjada estabilitat al sector. Tant l’Alt Penedès com el Garraf han acabat el 2013 amb un increment de les matriculacions, si bé a la comarca garrafenca ha estat molt més notable, passant de 1.868 a 1.996 vehicles (+6,85%). A l’Alt Penedès, malgrat acumular set mesos de baixades mensuals respecte al mateix període de l’any anterior, no ha aconseguit millorar la xifra de 2012, passant de 4.493 a 4.548 vehicles matriculats (+1,22%).

Març i setembre: llums i ombres de 2013 Els mesos de març i agost van suposar un daltabaix per als concessionaris. Amb baixades d’entre el 20 i 30%, aquest parell de mesos van tenir una especial incidència negativa en el recompte anual de vehicles matriculats. Els períodes vacacionals serien una de les principals causes d’aquestes baixades. D’altra banda, amb l’arribada de setembre, el Baix Penedès i el Garraf es van anotar els increments més notables respecte al 2012. En el cas de la comarca baixpenedesenca es van doblar les matriculacions, passant de 52 a 105 vehicles, mentre que al Garraf es va incrementar un 53,54% passant de 99 a 152 vehicles, un percentatge que es va repetir el mes següent amb 195 matriculacions registrades.

Figues d’un altre paner són les de l’Alt Penedès, ja que des d’agost no ha parat d’empitjorar els resultats de 2012. Mes a mes ha anat recollint baixades d’entre 5 i 15%. El desembre, però, només es va produir una reducció del 2,9%, que, en nombres absoluts no s’ha traduït en una gran pèrdua (de 413 a 401 vehicles).

A l’Anoia, la situació ha estat inversa. Si bé va començar l’any amb menys matriculacions que el 2012 de febrer a juny, ha acabat

el 2013 amb el quart trimestre en verd. Això l’ha permès recuperar-se i anotar un increment del 2,55% en les matriculacions anuals, passant de 2.003 a 2.054 vehicles.

El consumidor jove perd interès a comprar-se un cotxe Tradicionalment el vehicle ha apel·lat al component emocional per aconseguir vendes. En els darrers anys la crisi econòmica s’ha convertit en un escull difícil de superar, sobretot en el consumidor jove. Però durant aquests anys, la tendència sembla haver anat més enllà i haver-se convertit en un canvi d’hàbit. Recentment han sortit a la llum alguns estudis que afirmen un canvi de comportament del consumidor més jove.

En concret, s’apunta que amb la crisi econòmica, els menors de 30 anys han deixat de veure com a prioritari la compra d’un vehicle i opten per altres tipus de transport com el públic o comunitari (a través de cooperacions entre amics, familiars o coneguts).

EL MARÇ I L’AGOST VAN SER ELS MESOS MÉS NEGRES DE L’ANY A TOT L’ÀMBIT PENEDÈS Les matriculacions han augmentat un 8% a Catalunya el 2013 Durant l’any passat es van matricular 114.763 turismes i tot terrenys a Catalunya, un 8% més que el 2012, mentre que a Espanya s’han registrat 722.703 operacions amb un creixement del 3,3%. Aquestes xifres han superat les previsions inicials del sector, segons el Gremi del Motor, que ha apuntat com a factor decisiu “l’ajut estatal a través dels plans d’ajuda PIVE en les seves quatre edicions i el PIMA (Pla d’Impuls al Medi Ambient), que incideixen especialment en el canal particular de vendes, fet que ha neutralitzat el comportament dels mercats de les empreses en general i les dedicades al lloguer”.

Alt Penedès. Matriculacions 2013

r

ne

Ge

r

bre

Fe

rç

Ma

ril

Ab

ig

Ma

y

Jun

iol

Jul

ost

Ag

bre

tem

Se

bre

re

tub

Oc

vem

No

bre

sem

De

Baix Penedès. Matriculacions 2013

r

ne

Ge

r

bre

Fe

rç

Ma

ril

Ab

ig

Ma

y

Jun

iol

Jul

ost

Ag

re

mb

te Se

re

tub

Oc

re

mb

ve No

re

mb

se De

Garraf. Matriculacions 2013

r

ne

Ge

r

bre

Fe

rç

Ma

ril

Ab

ig

Ma

y

Jun

iol

Jul

ost

Ag

bre

tem

Se

re

tub

Oc

bre

vem

No

bre

sem

De

Penedès Econòmic

gener 2014

7

ACTUALITAT

Els preus de les assegurances de cotxes cauen un 10% de mitjana l’any 2013 Segons un estudi realitzat entre més de 6.000 pòlisses de més de 20 asseguradores, els preus van caure un 21% a l’octubre OLGA AIBAR Els preus de les assegurances de cotxe van arribar al mínim durant el mes d’octubre i van acabar el 2013 amb una caiguda del 10%, segons un estudi del comparador d’assegurances Segurojoven.com.

L’estudi, que ha analitzat els preus de 6.000 pòlisses en més de 20 asseguradores, mostra que els preus màxims es van registrar durant el mes de setembre, quan van superar en un 2% el preu mitjà de gener (551 euros), i es va arribar als 562 euros de mitjana.

Aquests preus van caure un 21% a l’octubre, el descens més fort de l’any, amb una mitjana de 445 euros, 116 euros menys de mitjana que en començar l’any.

Les dades demostren que les tarifes de les assegurances estan sotmeses a una constant fluctuació durant l’any, amb variacions de més d’un 20% entre els preus mitjans mensuals màxims i mínims i que, a l’estiu, arriben als preus més elevats.

Pel que fa a la modalitat d’assegurança més contractada durant l’any va ser la de “a tercers” bàsica, amb un percentatge del 63% i la segona, amb un 15%, va ser l’assegurança “a tercers ampliada”, l’assegurança “a tot risc amb franquícia” va tenir un 8% de contractes i la de “a tot risc” la van contractar un 5% dels clients.

El preu mitjà de les pòlisses bàsiques durant l’any va ser de 385 euros, un preu similar al que

tenien “a tercers ampliada”, per sota dels 400 euros de mitjana, mentre que els de les modalitats més completes van tenir una mitjana de preus de 788 euros durant l’any.

Tots els tipus d’assegurança van reduir els preus mínims registrats durant l’any, a excepció de l’assegurança “a tot risc”, que va acabar l’any amb un preu un 25% superior a l’inici.

Des de l’oficina de Mapfre del barri de l’Espirall de Vilafranca del Penedès, l’agent delegada Elisabeth Bartolomé, afirmava que, en el seu cas, com ha passat a nivell general, també van ha-

LA MODALITAT D’ASSEGURANÇA MÉS CONTRACTADA DURANT L’ANY VA SER A TERCERS COMPLETA ver de reduir els preus respecte a anys anteriors i duplicar el nombre de descomptes en les assegurances de vehicles, a causa de la gran competència que existeix en aquest sector amb les companyies que operen a través d’Internet.

Tanmateix recordava que “nosaltres oferim un servei personalitat que marca la diferència, mentre que aquestes companyies, en cas

d’incidències, només tenen un telèfon al que es pot trucar”. Per tot plegat, es mostrava satisfeta perquè “el percentatge de fidelitat dels nostres clients és molt alt i som una de les úniques oficines que no han perdut clients en l’àmbit de vehicles”. Segons explicava, el 70% de les assegurances en vehicles que s’han fet han estat “a tercers completa”. Pel que fa a altres assegurances, com la de la llar o de salut, es van incrementar. A nivell general, apuntava que el 2013 “ha estat un any bo com a empresa i, com a companyia. Estem contents perquè tenim una marca que funciona molt bé”.

També des de la Corredoria

Mutual de Conductors, amb oficina al carrer Amàlia Soler, 32 de Vilafranca, l’auxiliar assessor Joan Cortiada, explicava que els preus de les assegurances de vehicles s’han reduït i que “les comissions són cada cop més baixes”.

Actualment, l’assegurança “a tercers completa” es pot trobar per un preu mitjà de poc més de 200 euros, mentre que “a tot risc” tenen un preu molt superior que s’estableix en funció de diferents tipus de variables, depenent de l’edat de la persona, el tipus de vehicle que condueixi, on visqui, etc. Normalment aquest tipus d’assegurança, tot i la crisi, encara s’acostuma a realitzar en el

cas dels vehicles nous durant els primers quatre o cinc anys. Pel que fa als canvis de preus en funció del mes, Cortiada apuntava que “cada companyia canvia el preu quan vol. L’ideal seria que es mantingués el preu amb l’IPC però no sempre és així”.

Segons sembla, tot apunta que aquest any es podria posar fi a la guerra de preus del sector. Els primers símptomes d’aquest canvi de tendència serien l’increment de matriculacions i en el consum de carburants, fet que implica un increment dels desplaçaments i, per tant, de la sinistralitat, amb la qual cosa s’apujarien els preus de les assegurances.

8

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

El mercat del lloguer es dispara després d’anys d’estancament de les hipoteques Les dificultats d’accés al crèdit han acabat orientant el sector cap al mercat de lloguer, més assequible i amb més oferta que abans de la crisi LÍDIA OÑATE Els anys del boom immobiliari van aparcar el mercat del lloguer a un segon pla, amb uns preus similars als de les hipoteques en molts casos. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, els preus dels lloguers s’han anat desinflant majoritàriament a tot Catalunya i són pocs els municipis on s’han incrementat. Aquest factor, sumat a les dificultats d’accés al crèdit per a particulars, ha generat l’ecosistema ideal perquè el lloguer es vagi recuperant d’una llarga letargia.

El lloguer creix com a revulsiu d’un mercat immobiliari estancat En pràcticament tots els municipis que apareixen a la taula (dels quals Incasòl ha donat a conèixer dades) s’ha produït un augment de contractes de lloguer, tant el 2012 com en el període que abarca la crisi econòmica. Els més notables han tingut lloc a Gelida (+60,95%) i Vilanova del Camí (+35,35%), municipis on el mer-

ELS CONTRACTES DE LLOGUER VAN CRÉIXER MÉS D’UN 60% A GELIDA DURANT EL 2012 cat de lloguer era molt reduït i poc diversificat. Tot i que la tendència general ha anat encaminada a consolidar el lloguer com a alternativa al mercat immobiliari, estancat per la manca de crèdit a particulars, tres municipis de l’àmbit penedesenc han experimentat reduccions importants en el nombre de contractes realitzats. Es tracta de Piera (-20,11%), Sant Sadurní (-19,38%) i, com a cas poc significatiu, el d’Igualada (-0,28%), on pràcticament es van mantenir al llarg de 2012.

L’augment de contractes de lloguer és realment considerable d’ençà que va esclatar la bombolla immobiliària, que ha anat en paral·lel amb la baixada dels preus. En municipis com

Gelida (1.590%), Santa Margarida de Montbui (+870%), Cunit (704,76%) o el Vendrell (567,07%), els contractes s’han disparat en els darrers sis anys.

Viure de lloguer a Sant Sadurní és més car avui que fa sis anys Tot i la dinàmica generalitzada a la baixa del preu del lloguer, Sant Sadurní és l’únic municipi de l’àmbit Penedès on llogar un habitatge pot arribar a ser més car que en plena bombolla immobiliària. Per fer-nos una idea, el preu mitjà de lloguer el 2006 era d’uns 446 euros, mentre que el 2013 es va registrar una xifra de 465 euros (+4,37%). A diferència de la “capital del cava”, la resta de municipis han experimentat reduccions de preu, que en alguns casos com el Calafell ha assolit el -33,36%. Sens dubte, els preus s’han anat normalitzant i adequant-se a les butxaques dels inquilins, molts dels quals ja no es poden permetre aventurar-se en una hipoteca. Altres municipis on el valor del lloguer ha disminuït són Vilafranca del Penedès (-17,55%) o Sitges (-19,89%), que havia arribat a tenir un preu mitjà que vorejava els mil euros, pràcticament idèntic als del Barcelonès.

El Garraf supera el preu mitjà del lloguer a Catalunya El Garraf és l’única comarca de l’Àmbit Penedès que va registrar un preu de lloguer més elevat que la mitjana a Catalunya, situada en 547,17 euros el març de 2013, segons indiquen les dades de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasòl. En concret, el preu a les quatre comarques del Penedès és de 619,91 euros al Garraf, 420,26 euros a l’Alt Penedès, 411,78 euros al Baix Penedès i 370,92 euros a l’Anoia.

La presència de ciutats com Sitges (729,50 euros) o Sant Pere de Ribes (613,60 euros), amb uns preus de lloguer mitjà força més elevats que els de la resta de Catalunya han fet disparar el preu del lloguer a la comarca del Garraf, que pràcticament competeix amb el Barcelonès, situat en 654,88 euros. Així doncs, ambdues comarques es troben en primer i

segon lloc de la llista de les més cares de Catalunya.

El CCAP gestiona habitatges a partir de 200 euros Actualment, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP) gestiona una trentena d’habitatges d’arreu de la comarca. Els preus de lloguer oscil·len entre els 200 euros (a Pontons) i els 430 euros (a Santa Margarida i els Monjos).

L’oferta és força àmplia i diversa, ja que es poden trobar habitatges

vigents. Tot i que en el darrer any s’han reduït lleugerament, les previsions de l’OLH és que es mantingui i, fins i tot augmenti, la demanda d’habitatges de lloguer, ja que és una de les vies alternatives a la venda de què disposa la ciutadania. Les zones més demandades són Poble Nou, la Girada i Sant Julià. En quant als preus, de 2012 a 2013 s’ha produït una reducció del 9,11% de mitjana, i se situen en 359 euros el mes.

des d’una habitació i de 37 m2 (a Sant Cugat Sesgarrigues) fins a allotjaments de quatre habitacions i de fins a 190 m2 com és el cas de Castellet i la Gornal. La majoria d’habitatges, però, giren a l’entorn dels 70 m2 i els 300 euros mensuals.

A Vilafranca, un dels serveis que es posa a l’abast en matèria d’habitatge és l’Oficina Local d’Habitatge, que gestiona una borsa pròpia que actualment registra 140 contractes de lloguer

 Preus del lloguer 2012-2013. Per municipis

STA. MARGARIDA DE MONTBUI 2013  339,57€ 2012  340,03€

IGUALADA 2013  346,80€ 2012  375,63€

PIERA 2013  446,15€ 2012  473€

MASQUEFA 2013  515,17€ 2012  509,46€

SANT SADURNÍ D’ANOIA 2013  465,59€ 2012  459,97€

VILANOVA DEL CAMÍ 2013  337,83€ 2012  346,32€

GELIDA 2013  428,86€ 2012  401,91€ CUNIT 2013  458,36€ 2012  506,09€ STA. MARGARIDA I ELS MONJOS 2013  340,67€ 2012  400,94€ CALAFELL 2013  442,65€ 2012  492,17€

EL VENDRELL 2013  386,79€ 2012  428,37€

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2013  407,08€ 2012  439,39€

SANT PERE DE RIBES 2013  613,60€ 2012  591,64€

CUBELLES 2013  541,67€ 2012  580,64€

Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL

SITGES 2013  729,50€ 2012  795,38€

VILANOVA I LA GELTRÚ 2013  541,24€ 2012  531,44€

Penedès Econòmic

gener 2014

9

ACTUALITAT

L’1 de febrer entra en vigor el nou sistema de pagament europeu SEPA A partir d’ara, totes les transaccions s’han de fer amb el codi IBAN OLGA AIBAR A partir de l’1 de febrer, els sistemes nacionals de pagament seran reemplaçats pels instruments de cobrament europeus SEPA (Single Euro Payments Area) o Zona Única de Pagaments en Euros.

Aquest nova modalitat es caracteritzarà per una harmonització en la forma de fer els pagaments en euros en els 33 països que la integren (els 28 de la UE més Islàndia, Liechtenstein, Mónaco, Noruega i Suïssa). Així, les transferències bancàries, les domiciliacions i els pagaments amb targeta internacionals seran tan senzills com els nacionals.

Sense el codi IBAN (International Bank Account Number) no es podrà realitzar cap operació financera de cobrament o de pagament. L’IBAN és l’identificador

internacional estàndard per a comptes bancaris que serà exigit obligatòriament en lloc del codi compte client (CCC). Aquest número l’hauran d’utilitzar les

AMB L’IBAN EL CONCEPTE DE COMPTE CORRENT DESAPAREIX I S’HOMOLOGA A TOTA LA ZONA SEPA empreses per pagar els seus empleats, les companyies de serveis per a passar els rebuts, els col·legis i llars d’infants per cobrar les quotes dels alumnes, els

ajuntaments o les comunitats de veïns, per exemple.

Segons explicava a Penedès Econòmic Noèlia Pérez, delegada de Banc Sabadell Finançament a la regional Catalunya Oest, “fins ara, els comptes a Espanya s’han identificat amb el Codi de Compte Corrent (CCC), format per 20 dígits que responien al codi de l’entitat, l’oficina, la xifra de control i el número de compte. A partir del febrer, només s’utilitzarà l’IBAN, que tindrà 24 dígits, els vint que hi eren fins ara, encapçalats per ES, en el cas d’Espanya, i un dígit de control de dues xifres”.

El codi ja és vigent a les entitats bancàries. Tanmateix, en el cas de les empreses sembla que el més calent encara és a l’aigüera. La dada es pot obtenir en l’extracte del compte i altres comunicacions dels bancs i també està

disponible en les aplicacions de banca electrònica de les entitats.

També es pot convertir el codi compte client en codi IBAN a través d’un programa informàtic que es pot trobar a la pàgina web Sepaesp.es. En cas de no tenir-lo al febrer, el Ministeri d’Economia

ha aprovat una mesura temporal que permet la conversió de CCC a IBAN fins al 2016. A aquest idenfiticador s’afegeix el Business Identifier Code (BIC), un codi que caracteritza a l’entitat associada al compte emissor i que està format per 11 caràcters.

10

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

Vilanova obté 1’5 MEUR del SOC per a polítiques d’ocupació Es podrà atendre 2.000 persones en situació d’atur i realitzar més de 9.400 hores de formació REDACCIÓ

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aconseguit 1,5 milions d’euros del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per desenvolupar polítiques actives d’ocupació durant el curs 2013-2014. Això suposarà que es puguin atendre gairebé 2.000 persones en situació d’atur, a través de diferents programes específics i més de 9.400 hores de formació.

Pel que fa als programes, n’hi ha que són específicament per a joves en situació d’atur i altres que s’adrecen de forma genèrica a persones aturades. Pel que fa als joves, l’IMET ha obtingut recursos del SOC per realitzar el programa “Joves per l’Ocupació” del qual se’n beneficiaran un total de 50 joves d’entre 16 i 25 anys que no hagin finalitzat l’ESO o, que tot i tenir el graduat de secundària (GESO) no vulguin continuar els

estudis. Formen part d’aquest programa les accions formatives relatives a ‘Auxiliar d’Estètica’; ‘Operacions bàsiques de cuina’ i ‘Activitats auxiliars de comerç’, amb un total de 860 hores de formació. També s’inclou en aquest àmbit els curs de ‘Teleoperador/a’ del programa ‘Fem Ocupació per a Joves’, del qual se’n beneficiaran

15 joves d’entre 18 i 30 anys que estiguin inscrits a l’atur i comptin amb l’ESO o Batxillerat. També es realitzaran 5.370 hores de formació d’accions formatives com ‘Activitats auxiliars de comerç’; ‘Amarratge de port i monoboies’; ‘Atenció sociosanitària a persones dependents’ i ‘Serveis de bar i cafetèria’, entre d’altres.

El Consell Comarcal del Garraf cerca nous projectes estratègics Aquest mes s’inicia el Pla de desenvolupament social i econòmic del Garraf, que durarà un any REDACCIÓ

Aquest mes s’inicia a Vilanova i la Geltrú el Pla de desenvolupament social i econòmic del Garraf, un projecte gestionat pel Consell Comarcal i Node Garraf, Agència de Desenvolupament, amb el suport de la Diputació de Barcelona, per tal d’analitzar i programar accions i projectes estratègics per al desenvolupament comarcal.

El Pla se centrarà en dos eixos bàsics: les noves formes d’activitat econòmica vinculades als actius territorials, i el desenvolupament local en base a elements associats a la innovació social com l’economia, la salut, l’educació, l’habitatge i la cultura.

Durant les diferents fases d’elaboració, es preveu la participació ciutadana a través d’unes

 Moment de la presentació del pla

taules de debat que es programaran durant el primer trimestre d’aquest any. La primera va tenir lloc el 28 de gener i les conclusions d’aquestes taules s’inclouran als documents de síntesi del pla.

Segons Iolanda Sánchez, Consellera Comarcal d’Ordenació Territorial i Habitatge, “volem que

hi hagi participació dels agents socials, econòmics, entitats i ciutadania i de les administracions”.

El pla parteix de l’anàlisi d’estudis impulsats per agents de la comarca des de l’any 2000 en àmbits d’estratègia territorial, mobilitat, promoció econòmica, etc.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Homeschooling Fa uns dies, una de les moltes piulades que hi havia al meu timeline de Twitter, em va cridar l’atenció: Homeschooling. És tracta de l’escolarització a casa, una tendència creixent als EUA i que té pinta d’obtenir uns resultats molt interessants.

Mirant d’informar-me més sobre aquest tema, el vaig trobar fascinant i esperpèntic alhora. Des d’un punt de vista generalitzat pensem que l’educació dels nostres fills és la base per crear una societat benestant i productiva, però a la fi, el sistema educatiu actual no és més que una eina per mantenir la roda del sistema i tots els seus engranatges, fent-nos creure que tot requereix d’un creixement constant.

En lloc d’educar i preparar els estudiants per ser creatius i fer que siguin autosuficients a l’hora de pensar, els estem educant sistemàticament i tots per igual, obtenint graduats més submisos, obedients, sistematitzats, sense capacitat de pensament racional, tal com al sistema li interessa que sigui.

Portant cap a aquest tema la frase d’Einstein que deia que tots som genis, però que si jutgem a un peix per la seva habilitat de trepar a un arbre, aquest viurà tota la seva vida pensant que és un inútil, i precisament això és el que succeeix en el nostre model educatiu.

Als EUA, la moda d’escolaritzar els fills a casa ja suposa un 3,8% del total, i està creixent percentualment any rere any. Serà una moda o romandrà per sempre, però els resultats són clars: Els

nens/nenes que des de primària han estat escolaritzats a casa, tenen un perfil infinitament més creatiu, adaptabilitat, capacitat de raonament lògic, desenvolupament de competències professionals, i segurament el més important, capacitat de raonaments irracionals o sentimentals.

En dues enquestes en aquell país, una a nens, dins el sistema educatiu tradicional, i una altra als escolaritzats a casa, amb una sola pregunta: Què voleu ser quan sigueu grans? La resposta en el primer cas va ser la típica, bombers, policies, metges, etc. En el segon grup, la resposta va ser unànime, volem ser feliços.

I personalment no dic que el sistema educatiu d’aquí no pugui seleccionar i mimar als talents, o personalitzar l’ensenyament segons si ets un peix que vol trepar a un arbre o ets un mico, però considero que és molt difícil, o que fent-ho a casa és molt més fàcil.

Memoritzar i fer exàmens inútils segur que no és la millor forma, i possiblement sigui la pitjor, però sembla que a “algú” no els hi interessa una societat emancipada mentalment, per tant, aquesta opció del Homeschooling pot ser una bona alternativa.

I una última reflexió per a tothom: Mata la creativitat i el sentiment de ser lliures l’educació actual? Ens eduquen per a un sistema en concret? No serem com una ovella que segueix a un ramat?

Emancipate Yourselves From Mental Slavery, None But Ourselves Can Free Our Minds.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

gener 2014

11

ACTUALITAT

La població estacional al Baix Penedès supera l’empadronada durant l’any Les localitats turístiques i amb forta presència de segones residències són les que tenen una càrrega poblacional més important J.M. ROCA La població estacional dels municipis oscil·la durant l’any, ja que depèn de les entrades i sortides que es produeixen en funció de la població que hi ve o se’n va per motius laborals, d’estudis, de segona residència o turístics.

El cens d’una ciutat reflecteix, en principi, el nombre de residents que hi ha; però la dada que aporta la població estacional explica el nombre de persones que, de manera real, són –sempre en pla estadístic- sobre el territori designat.

Les estadístiques de població estacional de 2012 expliquen que les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf tenen una població estacional més baixa, mentre que al Baix Penedès és tot al contrari. I per molt. És en aquest cas on es pot explicar millor què ens indiquen les dades de població estacional. Les dades abasten la comarca en la seva globalitat i les ciutats de més de 5.000 habitants censats, per tant es desconeix, tot i que pot intuir-se, la fluctuació en els poblets més petits de la comarca.

El Baix Penedès és, eminentment, turístic i les xifres no deixen cap mena de dubte.

Només l’Arboç –l’única població important exclusivament

d’interior- perd habitants estacionals, i únicament a l’estiu, i una xifra mínima. La resta, veu incrementat el nombre de persones que hi viuen en uns percentatges molt alts. A Calafell, a l’estiu augmenta la població en un 140 per cent i passa dels 24.672 habitants censats a una població que supera els 59.000 habitants, amb puntes que poden arribar prop dels 70.000 al mes d’agost, gairebé el triple.

En menys mesura passa a la resta de poblacions de la comarca que, en el global de l’any, suporten un 25 per cent més de persones de les que tenen censades, amb la càrrega que suposa en despeses de serveis per als respectius municipis.

Contrasta amb el que hem explicat del Baix Penedès que el Garraf, també turística i costanera, tingui un resultat negatiu en aquesta estadística i, llevat de Sitges, les xifres ens expliquin que hi ha menys habitants que residents habituals. La forta atracció que té la Blanca Subur tot l’any impedeix que la dada de residents amb feina a Barcelona –on s’estan la majoria d’hores diürnes- doni la volta a una situació que, d’entrada semblaria que ha de ser al contrari. La proximitat amb Barcelona i les excel·lents condicions de vida han fet que molta gent hagi triat el Garraf com a residència, tot i

que la seva vida laboral, d’oci i familiar estigui especialment a la capital catalana.

A l’Anoia, comarca de l’interior, succeeix el contrari. La població roman estable, si bé el resultat de la població estacional baixa en uns 3.650 habitants en el global de l’any. Els habitants que marxen per feina o estudis es compensen amb els que tenen una

segona residència o estiuegen a la zona. Les xifres oscil·len mínimament, tot i que cal constatar que a Igualada hi ha més gent a l’hivern i a Piera a l’estiu. A l’Alt Penedès, la fluctuació encara és menor. 703 persones (un 0,8%) és la diferència global de l’any amb puntes significatives, com les 1.665 persones que se’n van de Vilafranca –se suposa que de

vacances la major part- a l’estiu.

Sant Sadurní i Santa Margarida i els Monjos sumen població tot l’any, llevat de l’estiu. Amb tot, les dades de la comarca queden coixes, ja que molts dels habitants viuen en els 23 pobles que no surten a l’estadística perquè no arriben als 5.000 habitants.

La fluctuació comarcal es manté gairebé estable tot l’any.

12

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

Assumptes pendents amb la Sindicatura de Comptes Un total de 14 municipis de l’àmbit Penedès van començar l’any sense haver presentat els comptes

LÍDIA OÑATE Fins a 14 municipis de les comarques de l’àmbit Penedès han incomplert la llei de la Sindicatura de Comptes, aprovada el 2010, en la qual es requereix els ajuntaments a retre els comptes de cada exercici, directament, a la Sindicatura de Comptes, abans del 15 d’octubre de l’any següent al del tancament de l’exercici.

A principis de 2014, set ajuntaments de l’Anoia (Argençola, Bellprat, Calonge de Segarra, Capellades, Castellfollit de Riubregós, els Hostalets de Pierola, i la Llacuna), tres de l’Alt Pene-

CAPELLADES, TORRELLES DE FOIX I SANT PERE DE RIBES ENCARA NO HAN PRESENTAT ELS COMPTES DE 2011 dès (Gelida, Olesa de Bonesvalls i Torrelles de Foix), tres del Baix Penedès (Calafell, Masllorenç i Santa Oliva) i un del Garraf (Sant Pere de Ribes), encara no havien entregat la informació requerida per la Sindicatura relativa a les finances de 2012. En el cas de Capellades, Sant Pere de Ribes i Torrelles de Foix també han incomplert el lliurament del comptes de 2011. El regidor d’Hisenda de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes, Lluís Giralt, va afirmar recentment al periòdic Ara que “si el consistori no ha fet

els deures en els últims dos anys és a causa de la “mala gestió” de l’empresa Garraf Promocions Municipals, una corporació dedicada a construir habitatges de protecció oficial que va començar a tenir problemes econòmics el 2011 i que ara està en liquidació”. Des del consistori esperen tenir-ho resolt en un mes.

Segons les estadístiques, la majoria dels ajuntaments incomplidors són els de petits municipis amb dificultats tècniques i pocs recursos per estar al dia en els tràmits. A excepció dels casos esmentats anteriorment, amb la nova llei els ajuntaments cada vegada són més complidors, ja que any rere any són més els ens lo-

cals que porten al dia els comptes i els ho fa saber a la Sindicatura de Comptes. El 2011 van ser 330 consistoris, mentre que el 2012 la xifra va reduir-se fins els 303.

Sis ajuntaments van presentar els comptes de forma incompleta Els ajuntaments de Sant Sadurní i Vilobí del Penedès, de l’Alt Penedès; i l’Arboç, la Bisbal del Penedès i Cunit, del Baix Penedès; van retre els comptes abans d’acabar l’any, però segons la Sindicatura, de forma incompleta.

En el cas dels consells comarcals, només queda el de la Selva per completar tot el recull de comptes corresponent al 2012.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Penedès econòmic, altres límits A veure si ens entenem.

Avui a l’Alt Penedès hi ha 660 empreses menys que a l’inici de la crisi. S’han perdut 8.187 llocs de treball. Al Garraf, el saldo negatiu en el mateix període estadístic és de 922 empreses i 10.071 ocupacions, mentre que al Baix Penedès el balanç nefast és de 868 empreses i 7.340 llocs de treball.

En conjunt, a les tres comarques s’ha reduït el nombre de centres de cotització en 2.450 i el nombre de llocs de treball en 25.598, sempre en relació amb l’any 2007. Pel que fa als autònoms, al Gran Penedès avui hi ha 2.003 autònoms menys que ara fa sis anys.

Per combatre la pèrdua d’activitat i arriar les economies locals, fins ara el punt de mira de la majoria d’administracions estava posat en les activitats turístiques. Calia acaronar el turisme i promoure dinàmiques d’acolliment i visita. Aquest ha estat el placebo dels darrers anys i s’hi han expès molts esforços, sovint amb un lideratge del sector públic que no ha estat correspost per la iniciativa privada, per no parlar de tantes i quantes actuacions per part de consells comarcals i ajuntaments que poc o res tenen a veure amb els anhels o les capacitats dels agents privats.

El turisme no és la panacea, ni tan sols un apòsit, per a entorns no avesats. Com a molt, és un mentrestant. Més enllà de les voluntats, cal oportunitats reals de fer-se un lloc en el mercat de destinacions, i això passa per invertir en equipaments i infraestructures, no només en presumir del paisatge i vantar-se de les singularitats ambientals.

A més, en el millor dels casos, els resultats d’una bona planificació de l’activitat turística arriben després de moltes etapes primerenques, mai no són immediats i d’avui per demà. A banda d’això, sempre hi ha una assignatura pendent: la ciutadania autòctona ha d’aprendre els exigibles de l’activitat turística i acceptar les conseqüències,

i això no és gens fàcil.

Amb les dades a la mà i sobretot esperonat pels afers tremends de Ceràmiques del Foix, Robert Bosch i SCA, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès vol endegar un pla de suport a la indústria. Ja s’ha parlat amb les entitats empresarials i sindicals més representadores -qui sap fins a quin punt representatives- i només és qüestió d’agenda que uns i altres s’hi posin. La croada és oportuna perquè mai és massa tard quan es tracta de promoure condicions favorables a l’activitat industrial.

I què es pot fer des del territori? Quines poden ser les actuacions pel que fa a la vitalització de l’entorn industrial? Els marcs normatius són els que són i les qüestions laborals, fiscals i financeres s’escapen de les nostres atribucions. Per tant, què hi podem fer? Quins són els altres límits del Penedès econòmic?

Si aconseguim reunir prou arguments per captar iniciatives empresarials, esforç inversor i talent, alhora tindrem els pretextos per consolidar la continuïtat de les activitats ja existents i afavorir un entorn confortable per a les indústries.

Aquesta vegada, la conjugació verbal haurà d’acoblar un lideratge publicoprivat i haurà de tenir en compte la formació d’oficis, la qualificació dels recursos humans, la gestió generosa dels polígons i les zones d’activitat, els factors de connectivitat, la mobilitat entre els nuclis urbans i les perifèries industrials, la logística assenyada, la qualitat dels subministraments, la dinamització d’una xarxa d’interrelacions entre empresaris i directius i la promoció d’un espai amb segell d’innovació. A més, caldrà actuar de manera decidida i estratègica en la comercialització del sòl i sostre industrial existent. En definitiva, caldrà posar a la venda el nostre catàleg, ara sí, de potencials i realitats; que en tenim, i tant que sí.

Penedès Econòmic

gener 2014

13

ACTUALITAT

Banc Sabadell triplica els resultats de 2012 amb un benefici net de 247,8 ME L’entitat va tancar l’exercici 2013 amb 6’5 milions de clients, dels quals 100.000 corresponen a l’Alt Penedès, el triple que l’any anterior OLGA AIBAR Banc Sabadell va presentar el 23 de gener el tancament de l’exercici 2013, en el qual va obtenir un benefici net de 247,8 milions d’euros, el triple del resultat del 2012. El fort increment dels volums de negoci i la captació de clients nous caracteritzen un trienni en què l’entitat ha aconseguit una substancial expansió de les quotes de mercat.

En tancar el quart trimestre de l’exercici de 2013, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup sumen 163.441,5 milions d’euros i creixen un 1,2% interanual en relació amb els actius totals existents al final de l’exercici de 2012.

EL BANC PREVEU ESTABLIR LES BASES PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ Destaca particularment el creixement de la inversió creditícia bruta de clients, amb un total de 124.614,9 milions d’euros i que augmenta un 4,2% d’un any a un altre, ja que inclou els saldos aportats per BMN-Penedès, Lloyds España i Banco Gallego.

Durant la presentació de les dades, el president del Banc, Josep Oliu, va afirmar que, encara que

la crisi encara continua, “la recessió ja s’ha acabat i hi ha bones perspectives de recuperació”. De fet, aquest any el banc preveu “establir les bases per a la internacionalització” amb iniciatives sense un consum excessiu de capital, amb la finalitat d’”estar preparat per tenir, en el futur, una posició internacional”.

El banc es planteja obtenir un ROE (Rentabilitat sobre Recursos Propis) de dos dígits i part d’aquesta rentabilitat vindria d’una major activitat en el crèdit que espera creixements de fins al 20% en segments com el de les pimes.

La ràtio de morositat de Banc Sabadell se situa en el 13,63%, una dada que el president del banc creu que “aquest any començarà a caure. No preguntin quan, però serà així”, va afirmar.

Pel que fa a la venda d’immobles, s’ha incrementat un 34% interanual i ha arribat als 3.120 milions d’euros, un 20% més del que es preveia. En total, s’han venut 18.501 habitatges, més de 60 per dia, i un 16% més del que s’havia pressupostat. La cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i de la cartera d’immobles és del 13,61% en tancar l’exercici de 2013, una de les més elevades del sector financer espanyol.

El 31 de desembre de 2013, els recursos de clients al balanç sumen 94.497,2 milions d’euros i creixen un 17,9% respecte al darrer trimestre de 2012.

Banc Sabadell ha tancat l’exercici de 2013 amb 6,5 mi-

Benefici net:

247,8 MEUR Actius totals:

163.441,5 MEUR Core capital:

11’91%

Nombre d’oficines:

2.418

Nombre d’empleats:

18.077

Habitatges venuts:

18.501

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

lions de clients. Aquest quart trimestre s’han captat un total de 116.849 clients nous, a un ritme de 8.900 altes per setmana, el 20% dels quals eren empreses.

L’increment de la base de clients i els volums de negoci s’ha traduït també en un augment rellevant de les quotes de mercat.

Es tripliquen els clients i les oficines a l’Alt Penedès Pel que fa a l’activitat a la comarca, l’any 2013 ha estat un any clau per al banc. Amb la integració de Caixa Penedès, operació finalitzada el 12 d’octubre, Banc Sabadell va incrementar ostensiblement la seva penetració a la comarca. La proximitat amb el client es va multiplicar per nou, passant de les 3 oficines que hi havia abans de la integració, a

una xarxa de 28 oficines, un cop conclosa la integració. A l’Alt Penedès, Banc Sabadell ha triplicat el nombre de clients, arribant als 100.000.

Per al Director de Zona de Vilafranca, Manuel Fuertes, “el 2013 ha estat un any molt intens per al banc, sobretot a la zona d’origen de Caixa Penedès. Hem integrat les seves oficines en un temps rècord i al Penedès hem estat capaços de mantenir un bon nivell comercial.

Sobre el 2014, Fuertes afirma que “l’objectiu del banc a la zona és posar el focus en la inversió per a pimes, comerços i autònoms.

També volem incrementar encara més la fidelització dels nostres clients. Encarem l’any en clau positiva ja que hi ha indicis que pot ser un bon exercici per a tots”.

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

14

Penedès Econòmic

gener 2014

TRIBUNA UEP

La junta directiva de la UEP incorpora empresaris joves L’organització vol créixer en nombre d’associats i facilitar la relació entre empreses per fer negocis

REDACCIÓ

La UEP està fent el primer pas en l’actualització dels seus objectius i activitats. S’ha estructurat l’organització amb nova Junta Directiva, una Comissió Executiva reduïda i sis Àrees de Treball que analitzen necessitats i fan propostes d’actuació.

Els objectius finals de la reestructuració son créixer en nombre d’associats, generar o compartir iniciatives de projectes de territori, intermediar amb les administracions locals per facilitar l’activitat empresarial, facilitar la relació entre empreses per afavorir fer negoci, trobar finançament per les empreses i participar en tots els processos de planificació territorial. Alhora es portaran a terme tots els esforços que siguin necessaris per apropar les diferents organitzacions empresarials que operen a les comarques pròpies i les que ens envolten.

Els valors que defensa la UEP son tractar els socis com a pro-

tagonistes, respecte pel territori vitivinícola i els seus valors paisatgístics, col·laboració amb els

 Membres de la junta directiva

La renovada web de la UEP incrementa el nombre de visites Tres mesos després de la renovació de la web de la UEP (www. uepenedes.com), que va incorporar un disseny novedós i una navegació més senzilla, s’ha produït un increment del tràfic de visites.

En concret, la web ha tingut un

agents polítics i socials i no fer mai la competència a les empreses associades.

promig mensual de 1.200 entrades, amb més de 4.300 pàgines mensuals visitades.

El més visitat ha estat l’accés a empreses associades, en segon lloc la borsa de treball, seguit de l’agenda i els serveis de la UEP.

Per sectors empresarials, el més visitat ha estat el d’alimentació, vins i caves, seguit pel de consultories i gestories, i comerç al major i detall. El gran canvi respecte a l’anterior web ha estat el de considerar el soci com a protagonista, per la qual cosa cada associat té una fitxa personalitzada amb tot tipus de recursos visuals al seu abast. Es poden incloure imatges, vídeos, textos i logos.

Els continguts de la seva fitxa es poden modificar en qualsevol moment, afegint novetats, avantatges, descomptes o qualsevol altre tipus d’informació.

XAVIER MONTOLIU Vicepresident de la UEP. Responsable de Finançament Empresarial

El finançament a la Pime i alternatives Amb l’actual conjuntura econòmica, el finançament empresarial s’ha convertit en una de les principals preocupacions de tot empresari.

L’escassetat de crèdit actual és degut al procés de desendeutament que succeeix a tota crisi financera.

Estem immersos en un context d’elevada aversió pel risc, que unit a un sistema financer en procés de reestructuració, fan que el crèdit sigui un recurs molt escàs, pel qual les empreses, tant petites com grans, estiguin competint.

En particular, la Pime, que en general atén a un mercat més domèstic i està menys internacionalitzada, ha vist com els seus resultats es deterioraven més que el de les grans, motivant així un increment del risc percebut pels creditors, i dificultant, no només la concessió de crèdit nou, sinó la renovació del crèdit atorgat amb anterioritat.

De cara a 2014, hem de tenir cautela ja que hi ha molts fronts de risc, si bé hi ha certs indicadors que dibuixen una certa millora del sentiment econòmic. Hi ha un gradual optimisme en els mercats financers i, especialment, hi està havent una reobertura dels mercats de finançament per als actius dels països perifèrics.

Aquesta lleugera recuperació de la confiança cap l’economia espanyola reforça la idea de que podríem haver tocat fons, a pesar de que hi ha indicadors que encara continuaran mostrant deteriorament, tal com és el mercat de treball. Esperem que tot això indiqui una gradual recuperació de la confiança en l’economia i un canvi de tendència, que primer l’experimentaran els mercats financers, després sembla que les entitats financeres comencen a obrir la porta a empreses (sanes), continuaran per les empreses i finalment, arribarà a les economies domèstiques (i l’ocupació).

No obstant, mentre aquest

crèdit no torni a fluir de forma contínua o no aconseguim aquest finançament extern, haurem d’exprimir les alternatives de finançament que tenim, tant les “internes” com les externes que ens ofereixen els mercats.

El finançament intern o autofinançament, es pot generar o bé perquè s’obtenen beneficis (gràcies a l’optimització de tots els epígrafs del compte de resultats) o bé perquè es fa una gestió eficient del nivell d’actius de la companyia, tant de l’immobilitzat com del capital circulant en particular.

Addicionalment, també hi ha les fonts de finançament externes que ens ofereixen els mercats i que, apart del tradicional finançament bancari, són, fonamentalment, el capital risc o capital privat en les seves diverses modalitats (venture capital, business angels, private equity, family offices, fons distressed, etc.), el finançament públic (via ICO, ICF, Enisa, CDTI, Avalis, etc.) i privat, el Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB) o inclús, les operacions de naturalesa corporativa, tal com són els processos de venda, fusió, aportacions de branques de negoci, jointventures, etc., les quals poden aportar una perspectiva més àmplia per afrontar els problemes empresarials i no només de finançament.

A cada empresa o situació, una alternativa o conjunt de les mateixes es pot adaptar millor que les altres, per això cadascú ha d’analitzar què li encaixa millor i posar-hi tot l’esforç i professionalitat per aconseguir-ho, però en qualsevol cas, hi ha eines per fer empreses més grans, fortes i amb capacitats per competir en un context cada cop més exigent.

La UEP està ben posicionada i amb l’experiència necessària per atendre els seus socis pel que fa a assessorament en la valoració de necessitats de finançament i també en la gestió de la consecució del propi finançament.

Penedès Econòmic

gener 2014

15

ACTUALITAT

Primeres passes al Penedès i Garraf per sancionar bancs amb habitatges buits Els Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i de Vilafranca del Penedès també multaran les entitats i societats que tinguin pisos tancats OLGA AIBAR La problemàtica social que viuen moltes famílies que es troben desnonades o amb serioses dificultats per accedir a una vivenda, o per pagar la hipoteca o el lloguer de la seva, i per contra, el fet que hi hagi molts pisos buits, la majoria propietat dels bancs, ha aconseguit finalment mobilitzar els consistoris i emprendre mesures per incentivar que aquests pisos tornin al circuit social. Unes mesures més contundents i coercitives que les realitzades fins ara que, bàsicament, han consistit en la negociació amb els bancs. I és que Espanya és un mal exemple perquè és el país d’Europa amb més pisos buits, 3’5 milions, el 13’7% del total, i amb un parc social de menys del 2%.

La decisió que va prendre l’Ajuntament de Terrassa de sancionar els bancs que tinguin habitatges buits va crear un precedent i va començar a estendre’s com una taca d’oli per diferents ciutats de Catalunya i ja en són unes 17 les que ho han anunciat o ho estan aplicant, entre les quals Girona, Santa Coloma de Gramenet, Granollers o Sabadell.

Les accions contra els pisos desocupats també han arribat al

Penedès i al Garraf.

A Vilanova i la Geltrú, en el ple del 13 de gener, es va aprovar, per unanimitat, la moció impulsada per la Plataforma Afectats per la Hipoteca, presentada per la CUP, amb el suport del PSC i ICV, en la qual s’insta els ajuntaments a sancionar econòmicament, de forma contundent, les entitats financeres propietàries d’aquests pisos i que es neguen a posar-los en circulació. A Vilafranca i a Sant Pere de Ribes també debatran la moció en els proper plens i ICV presentarà la proposta al Consell Comarcal del Baix Penedès.

VILANOVA INSPECCIONARÀ UNS 800 PISOS QUE ESTAN BUITS A LA CIUTAT De fet, Vilanova i la Geltrú és un dels municipis que ha avançat més en matèria d’aplicació de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge.

Com a primeres mesures, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú començarà a inspeccionar en les properes setmanes uns 800

pisos que considera que estan buits a la ciutat, la meitat dels quals serien propietat dels bancs, i, en cas que això es constati, s’imposaria una multa de fins a 100.000 euros. L’alcaldessa, Neus Lloveras, considera que és l’única sortida davant d’uns bancs que fins ara no han atès les demandes: “No hem tingut un interlocutor fàcil i així esperem aconseguir els pisos”. L’alcaldessa asseguravaque “no volem sancionar, sinó que volem que aquests pisos es posin a disposició de les persones que tenen dificultats d’habitatge”. El 2013 el consistori va aconseguir 5 habitatges que va posar a lloguer social.

A Vilafranca del Penedès l’Ajuntament elaborarà un cens d’habitatges buits al municipi, tant pertanyents a entitats financeres com a altres societats, per tal que es posin en circulació al mercat immobiliari.

Aquest cens es farà mitjançant el creuament de dades municipals (cadastre, padró d’habitants, etc.) amb les que es puguin sol·licitar a d’altres organismes (registre de la propietat, companyies subministradores d’aigua, llum i gas, etc).

Un cop detectada la desocupació, es notificarà als propietaris i se celebrarà una audiència de les persones interessades, per com-

provar la situació d’aquests pisos.

Aleshores, s’atorgarà un termini de dos mesos per comunicar si es llogaran o si el volen incloure en la borsa de medició per al lloguer social i, si no s’actua, es posaran multes “coercitives”.

L’alcalde de la ciutat, Pere Regull, explicava que “l’equip de Govern entén que les entitats bancàries han obtingut ajuda en forma de diner públic i que, per això, han de col·laborar socialment”. A Vilafranca existeixen 365 habitatges en el parc públic de lloguer, dels quals 152 pisos són propietat de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, 140 estan inclosos a la Borsa de Llo-

guer que gestiona Habitatge de l’Ajuntament, 67 al Programa de Rehabilitació d’Habitatges i 6 que són de la Societat Municipal d’Habitatge.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és un dels pioners a Catalunya en sancionar bancs i caixes que tenen pisos buits. Durant l’any 2013 ja van ingressar prop de 20.000 euros per sancions de disciplina urbanística sobre onze vivendes. Mentre això es produeix, el Govern de la Generalitat fa gairebé un any que està elaborant un impost per cobrar als bancs els pisosbuits. Aquesta taxa es podria començar a aplicar abans de l’estiu.

Aquestes entitats i Càritas, a més de l’Ajuntament de Vilafranca, Sant Sadurní i Sant Cugat Sesgarrigues, entre d’altres, la Síndica de Greuges de Vilafranca i el delegat del Col·legi d’Advocats, formen part de la taula contra els desnonaments que funciona des de fa un any.

Entre els objectius de la taula es

troben fer arribar a les persones i a les famílies tota la informació i els recursos públics i privats disponibles, paralitzar els desnonaments de residència habitual dels deutors de bona fe, donar alternatives a l’ocupació de vivendes i unificar l’atenció que reben els usuaris que s’adrecen als Serveis Socials locals i comarcals.

El Servei Comarcal d’Habitatge va assessorar l’any passat 128 famílies El Servei Comarcal d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Alt Penedès va atendre l’any passat 128 famílies amb dificultats per pagar la hipoteca. Un total de 84 casos estan tancats i, en la resta, encara s’hi està treballant.

Segons explicava Joan Rodríguez, cap del Servei Comarcal d’Habitatge, “atenem tot tipus de situacions, tant de persones que s’han quedat a l’atur i no poden pagar la hipoteca, com les que volen gestionar una dació en pagament, les que ja tenen un procés judicial iniciat i, els casos més extrems, que derivem als Serveis Socials”. Segons apuntava, “pri-

mer valorem en quina situació es troben, quines opcions tenen i els donem suport en la negociació amb el banc. Fins i tot si es troben immerses en un procés judicial, encara es pot negociar”.

Segons avançava, en les properes setmanes, se signaran convenis perquè es pugui dur a terme un treball conjunt entre els jutjats i el Servei Comarcal d’Habitatge per creuar dades i permetre un millor assessorament.

Aquest és només un dels múltiples serveis que s’ofereixen per atendre les persones amb aquest tipus de dificultats però permet fer-se una idea de l’evolució en el

nombre de consultes, ja que l’any anterior en van atendre només 20. El motiu d’aquest increment s’atribueix al fet que el servei és més conegut i perquè “és ara quan, moltes famílies que l’any 2010 van començar a patir dificultats han acabat l’atur i totes les prestacions possibles i es troben en un atzucac”.

Altres serveis de suport i mediació són l’Oficina Local d’Habitatge, el Servei d’Orintació Jurídica dels Jutats de Vilafranca o l’Associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya, a més de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

16

Penedès Econòmic

gener 2014

L’ENTREVISTA

JOSÉ PEÑÍN SANTOS

Director de la Guía Peñín de los Vinos de España

“Ara no es tracta tant de vendre el producte, sinó de mostrar confiança” Un dels catadors de vins amb més experiència del país, José Peñín, veu cada dia més clar que saber vendre és, actualment, tant o més important que el producte i que el vi és capaç d’obrir múltiples vies de negoci. D’un temps ençà, a més, ha decidit apostar per un aspecte poc observat en el vi: la seva vessant humanística, de la qual es declara profundament captivat.

LÍDIA OÑATE

José Peñín (Santa Colomba de la Vega (León), 1943) és l’escriptor de vins més prolífic de parla hispana i un dels periodistes més experimentats d’Espanya en matèria vitivinícola, a més de ser àmpliament conegut a nivell internacional. Va començar al món dels vins als anys 70, però des que va crear el 1990 la Guía Peñín, és el referent més influent al comerç internacional de vins espanyols i la publicació en aquesta matèria més consultada a nivell mundial, cosa que el converteix en un dels creadors de corrents d’opinió entorn al vi més importants.

Peñín ha recorregut gairebé totes les vinyes del món, i combina els seus viatges amb la seva trajectòria com a conferenciant, consultor, catador, i membre de diferents jurats internacionals.

Després de dècades de professió ha vist moltes vinyes arreu del món. Ja ha trobat la dels seus somnis?

En un món global com en el que estem vivint, els espais diferents són menys diferents. Els territoris vinícoles acaben sent iguals. Quan un està veient un celler al Napa Valley no sabria si és a Catalunya o Argentina, sinó és que parlen anglès. Ara mateix la meva inquietud es dirigeix més a la part humanística del vi perquè és el que em faltava i fins ara no hi havia parat atenció. M’havia dedicat a catar vins i puntuar-los i no em vaig pensar en la part humana del vi. Darrere de cada vi hi ha una expressió humana del talent i emoció del viticultor. Pot passar que hi hagi vins que no tinguin l’estructura enològica o l’equilibri, però en aquests casos ho interpreto més com una obra d’art. Seria un vi que té defectes, però que formen part de la seva silueta perquè l’elaborador l’està fent d’una determinada manera.

Vivim en un món cada vegada més exigent. En què ha canviat el negoci del vi?

Estem en una època d’emprenedoria. Des de fa uns anys els joves estan afilant la seva imaginació per crear negocis que, a més de productius, siguin atractius. I la informàtica hi està ajudant. Ara no es tracta tant de vendre el producte sinó de mostrar confiança. Amb la globalització tot ha canviat. Ara tenim una mobilitat enorme i en 24h podem tenir un vi des de l’altra punta del món. El client ja no és

local, sinó global. Hem entès que Internet no és una finestra oberta al seu territori, sinó al planeta. A la vegada, això fa que hi hagi més competència i ara la lluita està a ser més originals. Ens trobem en un moment apassionant perquè la gent s’està trencant la closca per crear negocis impensables fa uns anys i la crisi hi està ajudant.

“UN VI MEDIOCRE AMB UNA AMPOLLA I ETIQUETA PERFECTES SEMBLA QUE TÉ MILLOR GUST”

Per triomfar què és més importan: fer un bon vi o saber vendre’l?

Comercialitzar-lo és fonamental. Es pot fer un vi mediocre i amb un bon comercialitzador arribar molt lluny, i es pot elaborar un gran vi, però quedar-se esperant a la porta que vingui el comprador.

Quin pes té realment l’etiqueta d’una ampolla?

L’etiqueta és la targeta d’identitat del vi. És essencial perquè ha de dir amb quines varietats s’ha elaborat, d’on procedeix, el temps de criança... L’estètica i el packaging també són molt importants. Hem arribat a un punt on un vi mediocre amb una ampolla i etiqueta perfecta sembla que tingui millor gust.

Tota marca empresarial té els seus punts forts i dèbils. Quins són els del Penedès?

El Penedès el conec de fa molts anys. Tota la seva vida ha viscut a costa del que dictessin els grans cellers. És una denominació d’origen amb una gran quantitat de porus. Tradicionalment li ha interessat més la vessant econòmica que no pas la qualitativa o

Penedès Econòmic

gener 2014

17

L’ENTREVISTA les varietats autòctones. Era una fàbrica de producció de vins i des de fa uns anys tot això ha canviat amb el redescobriment de la Xarel·lo, que s’ha convertit en l’emblema del Penedès. Per tant és ara quan el Penedès ha de donar el seu valor, atès que ja l’ha identificat i els viticultors ja cerquen una viticultura atractiva i de cura amb la terra. El Penedès ara comença a tenir retrat propi gràcies a la conjunció de la Xarel·lo, la Garnatxa, la Carinyena i altres.

En el futur crec que s’ha de provar la subzona del Garraf, que és molt atractiva. Pel que sé, alguns vinaters tenen interès a explorar-la perquè s’intueix molt potencial. És conegut per arreu que el vi blanc va amb el peix, el vi negre amb la carn i el vi dolç amb les postres. Què hi ha de cert en tot això? D’on va sorgir aquesta catalogació?

Aquestes coses són sempre per un casual. Alguna persona ho va dir fa uns anys, però jo he fet proves contràries i no té ni cap ni peus. L’altre dia vaig tastar un vi blanc amb carn, però era un blanc amb esperit de vi negre. S’ha de buscar un Xarel·lo, per exemple, amb fermentació en barrica i 14 graus. I un vi negre lleuger del Penedès el pots prendre amb peix en salsa. Crec que hi ha molts elements que s’entrecreuen entre els dos tipus. Jo no sóc dogmàtic en aquest sentit. Només recomano no prendre vi negre amb marisc perquè es carrega el vi i el marisc.

Però per la resta tot pot ser raonable.

bo, o un xampany d’igual puntuació. Potser el nou ric escolliria un xampany barat malgrat ser inferior al cava. Jo, com a professional, estic obligat a escollir el millor i no una zona determinada.

No es casa amb ningú, doncs.

No, és que jo he tastat vins de molts llocs diferents. Però ara mateix opto per anar a llocs singulars, amb ceps que no he vist mai perquè els grans vins ja els conec.

“ARA HI HA TANTS VINS BONS QUE FINS I TOT M’ALEGRO DE TASTARNE ALGUN DE DEFECTUÓS”

El raïm és l’essència del vi.

Per vostè quina és l’essència de la vida?

Ser un mateix i la felicitat, que, en general, es basa en les petites coses, les quotidianes. Hem de saber apreciar-les i ser positius perquè la felicitat és voler.

I quin és el retrat que veu del Penedès?

Si fos vi, seria blanc, i si fos raïm, seria Xarel·lo.

Foto: Fèlix Miró

Sovint veiem més vins amb puntuacions superiors a 90 punts. Quin futur entreveu a la Guía Peñín si aconseguir 90 ja no és tan prestigiós com abans?

Al capdavall, la guia és un producte rutinari. És explicar com són les collites que es van succeint al mercat. L’únic que fem és valorar-les perquè la gent actuï en conseqüència. No és que siguem indulgents; és que ara hi ha millors vins que abans. Hi ha moments en què m’alegro de tastar vins defectuosos. I resulta que a un col·lectiu de persones els agrada aquest tipus de vins. És increïble perquè això dels gustos és un tema molt relatiu.

Imagini’s que fa una festa de gran embalum i ha d’escollir: cava o xampany?

Des del punt de vista social, entenc els que escullen el xampany, però en el meu cas, hauria d’escollir entre un cava fantàstic de 95 punts a la Guía Peñín, encara que no fos conegut, però fos

Una de les línies per difondre el consum del vi i les seves característiques són els maridatges.

La gent havia perdut l’interès pel vi sol?

Si la gent beu vi amb aquest interès no puc dir res, però Espanya és un dels països del món on s’associa més el vi amb el menjar, mentre que a la resta de llocs fan una copa de vi sola. Jo sempre dic que podem prendre el vi a qualsevol hora, no necessàriament per l’àpat. El concepte de menjar amb vi és una de les parts tradicionals de la nostra existència perquè era nutritiu. En canvi, ara beure vi és més un acte hedonista.

“A L’HORA DE VENDRE, EL PLAER DE L’ELABORADOR DE VI ÉS SUPERIOR AL DEL BOTIGUER”

Parlant de la visió humanista que explora, què hi ha darrere dels vinaters?

En molts hi ha un negoci i en altres hi ha molta il·lusió i ganes d’elaborar un vi propi. Però, sobretot, hi ha el plaer de fer arribar la seva ampolla a la gent. No és vendre quincalla, sinó que estan involucrats en el desenvolupament i l’elaboració del producte.

I això té un pes i un gran valor.

Pensa que el plaer que pugui aconseguir l’elaborador a l’hora de vendre deu caixes d’ampolles és molt superior al plaer que pugui sentir l’empresari d’una botiga a l’hora de vendre mocadors.

No és només fer caixa, sinó que algú begui el vi que ha elaborat.

A vegades es tendeix a vendre una mica de fum en el món dels vins. S’ha trobat amb algun cas?

Del que es tracta és d’ajudar el que comença a vendre més, però no a costa de mentir a la gent.

Parlar bé d’un vi que no està bé no ho he fet mai. Jo havia tingut una agència de comunicació especialitzada en vins sota una premissa: parlar realment del producte, informar-ne i dir la pura veritat. I si un producte no reuneix la qualitat és preferible no parlar-ne perquè és contraproduent tant per al periodista com per a l’elaborador.

18

Penedès Econòmic

gener 2014

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

NADIE ES PERFECTO...

PERO PUEDE MEJORAR

H

ay momentos en cada proyecto en los que parece que has llegado a un callejón sin salida. Te encuentras en una meseta o, algo peor, en un momento en el que crees que consideras que ya no puedes ir más lejos o no tienes los recursos necesarios para subir al siguiente nivel.

Con mucha frecuencia, en mis cursos o en los comentarios en mi blog alguien me dice que lo que propongo está muy bien y es muy atractivo pero que le falta alguno de los “ingredientes” para ponerse en marcha. Eso siempre me suena a excusa. Puede ser falta de tiempo, de dinero, de contactos, de tecnología, de objetivos o de autoestima. La lista es inmensa.

Lo malo es que muchos suelen abandonar en ese punto y se quedan con la conciencia tranquila pensando que si no hacen nada es porque no tienen lo que hay que tener. Aunque todavía son peores los que echan la culpa a la suerte y consideran que a los demás les han dado algo que tu no tienes. Lo bueno es que una vez que detectas tus carencias es cuando puedes hacer algo para solucionarlo. Creo que el mayor problema en un proyecto de Estrategia Personal es no ser capaz de detectar cuales son tus problemas. Y el segundo es no hacer algo para resolverlo.

Te contaré un secreto. Aunque en la mayoría de las ocasiones en

las que escribo un artículo como este parece que estoy regañando a alguien, en realidad es una especie de terapia en la que reflejo mis propias inquietudes y carencias.

Cuando pones por escrito y a la vista de todos lo que te frena, suelen empezar a aparecer soluciones o, al menos, el problema deja de parecer tan grande.

Desde hace algún tiempo me encuentro en una de estas etapas de meseta. No es grave. Es algo que ocurre cada cierto tiempo. Lo malo es que andas preocupado, intranquilo y como un animal

TODOS SABEMOS LO QUE NOS PARALIZA O NOS IMPIDE SEGUIR ADELANTE CON UN PROYECTO encerrado. Lo bueno es que tu cabeza se pone en marcha y empieza a generar nuevas ideas que podrás probar.

Creo que, en realidad, todos sabemos lo que nos paraliza o nos impide seguir adelante con un proyecto (búsqueda de empleo, desarrollo profesional, mejora de relaciones,…) pero somos muy buenos encontrando argumentos

para quedarnos donde estamos en vez de hacer algo para superar esa barrera.

Quizás se trate de aprender algo, o de salir a la calle a vender, o de escribir un par de posts a la semana, o de atreverse a subir a un escenario o simplemente levantarse del sillón y salir a correr o andar un poco todas las mañanas. Creo que todos sabemos lo que nos hace falta pero siempre es más fácil decir “ya, pero es que…” y quedarte ahí.

En mi caso tengo muy claro por donde deben ir los tiros. Tengo que dedicarme más a la venta y menos a la visibilidad dospuntocero. Tengo que escribir cosas con más contenido y menos opinión personal. Después de cuatro libros, muchos cursos y conferencias y casi diez años de blog hablando sobre Marca Personal hay que seguir avanzando. Ya, pero es que…

Decía el otro día en un tuit algo así como que lo que te paraliza no es la gente que te critica sino aquella que te alaba. Cuando haces algo y algunas personas dicen que les encanta, es muy probable que acabes repitiendo la misma fórmula una y otra vez. Y el problema es que en dospuntocerolandia, salvo que seas un político o un famoso, lo más probable es que pocos te digan lo que haces mal y muchos te digan lo bueno que eres… aunque sepas perfectamente que no es así.

Está claro que si quieres conseguir un empleo, hacer lo que te gusta, ser conocido, ser reconocido o simplemente pasar por esta vida haciendo algo que merezca la pena hay que esforzarse y cuando mayor sea lo que pretendes, mayor será el esfuerzo. Quizás debas reconocer que si quieres diferenciarte no basta con leer un par de cosas en la Wikipedia sino que, quizás debas dedicar meses o años a aprender todo lo que puedas sobre un tema. Ya, pero es que…

Y ahí está la dificultad del Branding Personal. Si realmente fuese tan sencillo como pasarse el día tuiteando o creando un

perfil chulo en LinkedIn, habría millones de personas dejando una huella memorable. Pero no es así.

Si hay poca gente que deja una Marca Personal duradera, valiosa y positiva es porque son muy pocos los que detectan sus carencias y trabajan en ellas dedicando el tiempo y los recursos necesarios. (¿Está claro Andresito?).

Se acabó la complacencia, hacer el vago (ahora procrastinación), esperar que ocurran cosas o no hacer lo correcto para no perder “amigos”.

Hay algo peor que no saber lo que hay que hacer y es saberlo y no hacer nada para cambiarlo.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

gener 2014

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Fesgest.cat, un gest amb valor FesGEST és una iniciativa que vol apropar l’estalvi de les persones d’un territori a les necessitats de l’economia local donant crèdit a projectes de proximitat fora dels circuits capitalistes.

Ens l’explica Jordi Bertran, que és gestor de projectes, emprenedor i l’impulsor de FesGEST al Penedès.

Jordi, d’on neix la idea de convertir l’estalvi particular en inversió per l’entorn local i proper?

Possiblement França ha estat el país pioner en aquest tipus d’experiències. El projecte CIGALES és una experiència d’èxit en la canalització de l’estalvi popular cap al desenvolupament d’una economia local sostenible a l’estat francès i porta ja més de 20 anys funcionant. Aquí a Catalunya, la Fundació Seira, amb la col·laboració del SOC i el FSE van posar, ara fa 6 mesos, les bases per poder donar els primers passos d’una iniciativa, que de funcionar, s’autogestionarà sense la necessitat de cap administració darrera.

Exlica’ns, en què consisteix GEST? Les seves sigles volen dir Grup d’Estalvi Solidari Territorial i consisteix en que un grup de 5 a 20 persones d’un territori, puguin generar estalvi (petit o gran) i amb ell donar suport a emprenedors del mateix entorn.

Aquests grups funcionen amb la lògica cooperativista, en el sentit de que una persona representa un vot, indistintament del capital que hi hagi aportat.

El grup es constitueix en una SCP per tenir una forma jurídica legalitzada i perquè és una forma molt senzilla de formalitzar-lo i donar-li cobertura legal.

Però això està pensat per a persones que tenen molts diners per a estalviar i invertir?

No, en absolut. La modalitat d’estalvi dels grups FesGEST varia dels uns als altres. Alguns opten per aportar una quantitat al grup i d’altres per fer petits estalvis, fins i tot de 20 euros al mes.

Quan els emprenedors que han rebut l’ajuda fan el retorn, es va reinvertint en el grup i així va creixent l’import disponible a invertir en d’altres projectes. És una iniciativa que madura i es consolida amb el temps.

Si haguessis de destacar què és el més important per què funcioni un grup promotor en un territori, què destacaries?

Sense cap dubte, el factor clau és la confiança. És un projecte que neix i creix en base a aquest valor. Confiança entre les persones que configuren el grup promotor i que són els estalviadors, però també confiança entre els inversors i els emprenedors. Tant és així que a França, que tenen molta més experiència en aquest àmbit, han pogut veure com la banca tradicional, aposta molt més per un projecte que compta amb l’aportació d’inversors locals, que no pas per d’altres. Parteixen de la base de que aquell projecte ja ha estat capaç d’aixecar la confiança dels seus veïns.

Hi ha algun grup d’usuaris ja en funcionament?

A Catalunya hi ha en aquests moments, i després de només sis mesos de començar aquesta iniciativa, tres grups d’usuaris, el del Barri de Sants que dóna suport a projectes del propi barri, hi ha també el grup Les formigues, que té per objectiu promoure projectes d’àmbit social i el GEST del Solsonès que acompanya projectes de la comarca.

I al Penedès, s’ha donat a conèixer i hi ha grups interessats?

Sí, a Vilafranca s’ha explicat en diferents ocasions al Centre Àgora, també s’han fet presentacions a diferents col·lectius i vam sortir en un reportatge per

Penedès TV. La veritat és que sempre ha tingut molt bona rebuda i hi ha moltes persones interessades en la iniciativa.

I si algú té ganes de promoure un grup, què ha de fer?

Doncs la pàgina web del www.fesgest.cat orienta tot el procés de gestació d’un grup.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La confiança: quan iniciem un projecte, aquesta es fa del tot imprescindible. I la confiança comença sempre per un mateix. És molt difícil que aconseguim aixecar la confiança dels altres cap al nostre projecte si no hi creiem fermament.

2- L’estalvi: en un projecte d’aquest tipus val la pena reflexionar de quina manera els nostres estalvis els podem fer treballar en projectes propers a nosaltres que repercuteixen en donar suport a emprenedors que ho necessitin i en la millora de l’entorn més immediat.

3- El valor de posar en comú estalvis particulars: aquest és un projecte que demostra la fortalesa que té ajuntar petits esforços per afrontar un repte col·lectiu 4- Fer un gest: el nom de la iniciativa ho diu tot... la importància d’un gest.

Li suggereix tots els documents que convé tenir presents estatuts, fitxes d’adhesió, models de plans d’empresa, contractes de constitució...

I també punts de contacte en els quals es pot rebre orientació per avançar en la seva posada en funcionament.

Quin valor creus que aporta una iniciativa d’aquest tipus?

Crec que en té molts de valors, tant pel qui inverteix com pel qui rep l’ajuda. GEST és la mostra de confiança entre un grup de veïns. Els estalviadors, veuen el fruit del seu estalvi a través de veure créixer aquell projecte en el qual han invertit.

Un projecte que està a prop de casa i del qual en poden veure la seva evolució.

Però també pels emprenedors, és un avantatge comptar amb el suport, no només econòmic, d’un grup de persones properes i que han fet el gest de fer-li confiança.

En haver d’explicar i convèncer del seus projecte, els emprenedors aconsegueixen tenir una mirada crítica i objectiva d’algú que s’ho mira des de fora, però que té l’interès de que millori per poder-ne formar part.

20

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

NEXES S’ADHEREIX AL FÒRUM LOCAL D’INVERSORS

El RESTAURANT SITGETÀ EL VELERO TANCA PORTES DESPRÉS DE 25 ANYS

L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, a través del seu Centre de Serveis a les Empreses, Nexes, s’ha adherit a la xarxa d’entitats que promouen el Fòrum Local d’Inversors, impulsat per l’ADEG. El grup d’inversors el formen ciutadans, a títol particular, que estan disposats a donar suport financer, de petita o mitjana quantia (de 6.000 a 90.000 euros) a nous projectes que han de desenvolupar-se en el territori del Penedès

El restaurant El Velero, ubicat al número 38 del passeig de la Ribera de Sitges, va tancar portes a finals d’any després de 25 anys de trajectòria.

El local, que feia tres anys que estava en venda, ha estat adquirit pel grup de restauració barceloní Salamanca.

El tancament va ser gairebé una sorpresa per als usuaris d’aquest històric restaurant, que encara van omplir l’establiment la nit de Cap d’Any.

i el Garraf.

L’objectiu del Fòrum és fomentar la inversió per part de financers particulars en iniciatives empresarials que han de germinar en el nostre entorn més proper. Fins ara ja han estat avaluats favorablement una vintena de business plans.

Nova normativa de l’IVA per a les pimes i els autònoms Les empreses no estaran obligades a avançar a Hisenda l’IVA de les factures que no hagin cobrat JOSEP MARIA ROCA Les empreses amb menys de dos milions d’euros de facturació poden optar per pagar tot l’IVA generat, tant emès com rebut, o només aquell que han pagat i cobrat durant el trimestre corresponent. Cada manera té els seus avantatges i inconvenients, i ha de ser la pròpia empresa qui decideixi quin és el model que més la beneficia. Aquesta mesura, aprovada al 2013, s’ha prorrogat fins al març. Anualment, es podrà decidir si s’entra o es surt d’un model o un altre, però impedirà tornar-hi en els tres anys següents.

EL GOVERN HA AMPLIAT EL TERMINI PER ACOLLIR-S’HI FINS AL MARÇ La nova norma té el nom de Règim Especial del Criteri de Caixa, amb les sigles RECC. Aquest règim és opcional a l’IVA del devengo i, per tant, la declaració de les factures emeses i rebudes només recull aquelles que es cobren i es paguen durant cada període declarable. Això sí, hi ha un límit per incloure-les, que venç el 31 de desembre de l’any posterior a la data d’emissió. L’altre requisit limita aquesta opció a empreses que no facturin més de 2 milions d’euros i que el total

de cobraments en efectiu que es realitzi respecte d’un mateix destinatari durant l’any no superi els 100.000 euros.

Es podrà sol·licitar el canvi de règim a través d’una declaració censal. Un cop demanada, s’entén que es prorroga d’any en any, llevat de la renúncia que tindrà efecte durant un període mínim de tres anys.

Incloure’s dins aquest règim comporta obligacions, però no únicament a aquelles empreses o autònoms que s’hi acullin voluntàriament. També els destinataris d’aquestes operacions, professionals o empreses que comprin o venguin a aquells que estiguin dins aquest règim especial, es veuran afectats per les obligacions que comporta el nou sistema.

Aquells que s’hi acullin hauran d’afegir, en el llibre registre de factures emeses i rebudes, a més de la informació obligada per a tothom, las dates del cobrament o pagament, parcial o total, de l’operació, amb indicació per separat de l’import corresponent,

en el seu cas, així com el compte bancari o mitjà de cobrament emprat que acrediti el cobrament o pagament parcial o total de l’operació.

Els destinataris de les operacions acollides al règim especial RECC no se les podran deduir fins que facin el pagament i hauran d’incloure en el seu llibre registre de factures rebudes la mateixa informació que hem descrit en paràgraf anterior, ja sigui total o parcial. Les operacions hauran de ser anotades en els llibres registre en els terminis establerts com si no els fos d’aplicació el RECC i complementar-se en el moment en què s’efectuïn els cobraments i pagaments. Les factures emeses per l’empresa o professional acollit al RECC hauran d’incloure la menció “Règim Especial de Criteri de Caixa”. D’aquesta manera, el destinatari de la factura amb aquesta menció sabrà que no podrà deduir-ne l’IVA suportat fins que faci el pagament i que, a més, haurà de sotmetre’s a les obligacions formals que això comporta.

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

El futur de l’economia espanyola: entre Bill Gates i els nostres tertulians El dia que els nostres mitjans van publicar la notícia que Bill Gates havia fet una inversió a FCC, un client em va mostrar la seva estranyesa a la vista de les opinions, generalment pessimistes, de gran part dels nostres comentaristes sobre la situació de l’economia espanyola.

Li vaig comentar que fos pràctic: Bill Gates és pobre o ric? Si està, i des de fa temps, en l’elit dels més rics del món segurament no és per casualitat. En aquesta categoria romanen els que no acostumen a tenir greus errors ja que, si només en tinguessin uns quants, deixarien de tenir aquesta situació privilegiada. Segur que ho ha estudiat abans i ho té clar.

I els referits comentaristes són pobres o rics? I si ho són, estan també, en aquest núvol de riquesa?

Normalment semblen gent modesta que combaten cada dia les mateixes dificultats econòmiques que la resta de ciutadans.

Però el problema d’ells és un altre, és que no poden aportar, per la seva credibilitat, cap prova que anticipés la gran crisi econòmica, que una vegada produïda, l’analitzessin i diagnostiquessin la solució, que estiguessin en la crítica dels greus errors de gestió i que uns anys després del seu inici, quan els efectes van ser descomunals, ens van espantar amb les seves previsions sobre la ruptura de la Unió Europea, la sortida d’Espanya de l’euro, de la fallida general del sistema bancari, del nostre inevitable corralito i aportant solucions tan positives com la de retirar els diners dels bancs i emportar-se’ls a casa o a l’estranger o incomplir les obligacions crediticies amb els presta-

dors... i fins a l’any passat, van avançar la data i les conseqüències, sempre catastròfiques, per al benestar i les llibertats dels nostres ciutadans de la intervenció exterior. I, encara ara, tampoc aconsegueixen una anàlisi completa de la nostra millora econòmica que s’està reconeixent fins i tot en els despatxos financers més llunyans i exigents.

No se sap si la seva ceguesa obeeix a motius personals o polítics o potser procedeixi de la seva falta de preparació per a temes constructius. Una vegada escrivia d’una persona: “el seu problema, no només era la seva ignorància, és que a sobre era exhibicionista, la qual cosa feia que encara es notés més”.

El fet que, després de tant pronòstic fracassat i de la seva falta de previsió quan feia falta, continuïn rebent atenció pública, en lloc dels nostres grans economistes, com el professor Joaquim Muns, que ha demostrat fins a la sacietat un discurs seriós, coherent, documentat i de pur interès social, és una altra mostra de la falta de maduresa, preparació i responsabilitat de bona part de la ciutadania.

Aquella frase que utilitzem per a la política: “si som tan intel·ligents per què escollim polítics tan dolents?” la podem aplicar, també als nostres tertulians.

Així doncs, si el camí per l’economia es divideix en dues direccions contradictòries i els nostres comentaristes segueixen en una direcció diferent als que estan en el cim mundial, li vaig recomanar que acabarà millor i tindrà més possibilitats d’èxit si va al costat de Bill Gates, Juan Roig o Amancio Ortega que amb els nostres tristos i fracassats comentaristes.

Penedès Econòmic

gener 2014

21

ACTUALITAT

El port de Vilanova rebrà 3MEUR en 3 anys per a millorar la façana marítima L’objectiu és obrir les instal·lacions a la ciutat i generar riquesa OLGA AIBAR El port de Vilanova i la Geltrú rebrà gairebé 3MEUR de la Generalitat i es preveu que uns 13 milions d’inversió privada per a millorar la façana marítima.

L’objectiu és obrir el port a la ciutat i generar riquesa.

Les actuacions començaran de forma immediata i aquest estiu ja es podrà començar a veure algunes de les intervencions previstes, segons va anunciar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, durant la presentació del projecte de remodelació, que va tenir lloc el 21 de gener a l’edifici de la Llotja.

La primera acció serà la retirada de la tanca que separa el port del passeig de la Ribera, que es

farà abans de l’estiu. La mesura es pren després de trobar “un consens amb la gent que hi treballa, sobretot per garantir la seguretat”.

LA PRIMERA ACTUACIÓ SERÀ LA RETIRADA DE LA TANCA QUE SEPARA EL PORT DEL PASSEIG DE LA RIBERA Ara es podrà tornar a passejar lliurement per la zona portuària durant el dia i s’habilitarà una tanca a la zona de treball del Port que es tancarà només a la nit. També es millorarà la il·luminació i s’hi instal·laran videocàmeres. Pel

que fa a l’aparcament, serà d’ús compartit amb la ciutadania.

A la plaça del Port, un altre espai que actualment es troba tancat, s’hi farà una remodelació que obrirà 14.600 metres quadrats per a usos ciutadans. L’obertura de la ciutat al mar es veurà beneficiada per a nous espais públics, comercials i equipaments per la ciutat. En concret, es contemplen tres edificis de 900, 800 i 600 metres quadrats.

La remodelació també inclou fer nous accessos a la dàrsena esportiva, remodelar el parc de Ribes Roges i desenvolupar una àrea lúdico-comercial al Trajo de Garbí.

Aquest projecte comprèn La Daurada Beach Club, un espai d’oci que els darrers dos estius ha donat vida a la façana marítima de Vilanova i que pretén instal·lar-se com un espai fix durant, almenys,

deu anys pels quals l’empresa emprenedora n’ha rebut la concessió.

Neus Lloveras qualificava el projecte de”molt important”i afirmava que, “des de l’Ajuntament i com a govern municipal, fa dos anys i mig que treballem en aquest nou model de ciutat, molt

orientat a la indústria però que també vol trobar noves oportunitats”. També assegurava que amb aquestes actuacions “es crearà un nou centre de la ciutat a primera línia de mar, un fet que permet obrir la ciutat i potenciar més a l’exterior què pot oferir aquest port”.

22

Penedès Econòmic

gener 2014

ACTUALITAT

L’any de la “recuperació” comença actualitzant els preus Posem al dia el 2014, que ha entrat amb increments de l’aigua, la llum, els peatges i el transport públic

AIGUA

LLUM

+ 8%

+2,3% Tarifa elèctrica

GAS

= Bombona de gas butà 17,5€

d’últim recurs

LÍDIA OÑATE

PEATGES

El 2014 va entrar deixant enrere la recessió, però amb la tradicional actualització de les taxes i preus dels serveis bàsics. L’aigua és un dels serveis que més s’ha encarit amb un 8% d’augment de mitjana. La tarifa elèctrica d’últim recurs (TUR), que té uns 16 milions de consumidors, serà un 2,3 % més cara de mitjana durant aquest primer trimestre.

Això repercutirà en un 0,15% més d’augment en la factura elèctrica, però en una segona residència pot suposar fins a un 5%.

La TUR del gas, en canvi, romandrà congelada durant el primer trimestre de l’any. Pel que fa a la bombona de butà, que usen uns vuit milions de llars, començarà 2014 en el mateix preu, 17,5 euros, ja que no es revisarà fins al proper mes de març.

Els peatges de les autopistes de pagament dependents de l’Estat s’augmentaran un 1,85% de mitjana. La Generalitat de Catalunya, però, mantindrà preus i reduirà els del tram de Castelldefels-Sitges (-30 %) i el de Montgat i Mataró (-10 %), per als vehicles que usin el sistema de pagament automàtic (Teletac).

Els bitllets de tren s’encariran

DEPENDENT DE L’ESTAT

+ 1,85% de mitjana DEPENDENT DE LA GENERALITAT

Rebaixes en alguns trams per als vehicles que utilitzin Teletac (sistema de pagament automàtic)

Castelldefels-Sitges

Montgat-Mataró

-30%

-10%

TRANSPORT FERROVIARI MITJA DISTÀNCIA - FEVE AVANT - RODALIES T-10 9,85€

10,30€

+5,1%

(1 zona)

un 1,9% de mitjana, tot i que un dels més usats, la T-10 d’una zona del Sistema Tarifari Integrat, costarà un 5,1% més. En el cas de

}+1,9% de mitjana

=

l’AVE, el govern central ha decidit mantenir les tarifes, seguint la línia de fomentar el transport d’alta velocitat a tot el país.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Anticipació Hi havia una vegada... un camell i un ruc que anaven travessant un camí pedregós. El ruc avançava ensopegant contínuament, mentre el camell no tenia cap dificultat en sortejar les dificultats.

El burro li va dir al camell: - No acabo d’entendre com jo que vaig mirant a terra, al terreny que trepitjo, vaig ensopegant contínuament i tu que mires a la llunyania no.

El camell li va contestar: - És una qüestió de perspectiva. Jo m’avanço als obstacles, els veig venir de lluny. Tu, no tens temps material per reaccionar-hi, te’ls trobes a sobre.

L´anticipació és una de les claus més importants en les millors empreses.

El món actual canvia a tanta velocitat, que cada vegada tenen menys pes, aquelles prediccions d´escenaris socials, empresarials o econòmics a llarg termini o a anys vista.

Avui, el valor de saber-nos anticipar, no passa tant per saber predir el que vindrà, sinó per saber preparar les nostres estructures per estar adaptades al que vindrà. La diferència no és subtil.

Excepcionalment, sempre han existit persones visionàries, enteses com a persones amb un do natural o innat. El més habitual però, és entendre

aquest valor com a fruit d´una bona preparació, de l´experiència i sobretot, d´una actitud clarament proactiva, entre altres aspectes.

Hem interpretat la realitat, hem llegit els signes dels temps i hem previst quins fets i quines oportunitats s’esdevindran.

L´anticipació, doncs, és en gran mesura, tasca d’emprenedors.

L’anticipació ens permetrà estar en el lloc correcte en el moment oportú i gràcies a tenir un producte o servei excel·lent i innovador, podrem competir amb clares oportunitats de guanyar i alhora posicionar la nostra empresa. Amb l’anticipació podrem predir les necessitats dels nostres clients, innovar els productes o serveis adaptant-los als seus requeriments i llavors: vendre més.

Aquest valor, incorpora un altre component: l´audàcia, perquè ens atrevim a transitar per un camí encara no segur. I és aquest atreviment és el que ens pot aportar una diferenciació real i per tant, l’èxit estant per davant dels altres.

A la pràctica, es tracta de poder prendre les millors decisions estratègiques, que puguin aportar un avantatge competitiu i serveixin per preparar i adaptar als esdeveniments externs, tant amenaces com oportunitats.

ATUR ALT PENEDÈS

GARRAF

16,35% | 9.012

17,20% | 13.525

-1%

-2,11%

BAIX PENEDÈS -

| 11.695

-0,91%

CATALUNYA 15,80% | 624.872

-2,11%

L’atur ha donat la benvinguda al nou any amb menys persones a les seves llistes. La baixada més pronunciada a la nostra zona ha estat a la comarca del Garraf (-292 parats). A l’Alt i el Baix Penedès la disminució ha estat més modesta amb 91 i 107 persones a l’atur menys el darrer mes, respectivament.

Un fet que deixa entreveure un principi d’any més pausat en la recuperació econòmica.

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

gener 2014

23

ACTUALITAT

Es convoquen els premis ADEG 2014

Xavier Cardona deixarà la presidència de l’ADEG al març Després de vuit anys de mandat, l’empresari creu que cal donar pas a noves persones al capdavant OLGA AIBAR

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf obre la convocatòria dels Premis ADEG 2014.

Aquesta serà la quinzena edició, sempre amb el propòsit de reconèixer les millors pràctiques i les fites més rellevants assolides per les empreses del Penedès i el Garraf.

Totes les empreses del Penedès i el Garraf poden optar als Premis ADEG 2014, tot i que les candidatures només podran ser suggerides per empreses o entitats associades a l’ADEG.

Els interessats en proposar una o més candidatures ho poden fer omplint un formulari que trobaran a l’espai www.adeg.cat/premis abans del 7 de març.

La proclamació dels Premis ADEG 2014 tindrà lloc en el decurs de La Nit de l’Empresa, el 9 de maig, a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes.

En la mateixa gala també es lliuraran els ducs de reconeixement a les empreses i entitats associades que enguany celebrin un aniversari prou destacat de la seva creació.

Bona acollida de Comercial Esteller

Després de vuit anys de mandat, Xavier Cardona ha anunciat que deixarà la presidència de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, l’ADEG. L’Assemblea General de Socis, que es reunirà el proper 27 de març, haurà d’elegir el successor.

La Junta Directiva de l’ADEG ja ha comunicat als socis l’obertura del procés electoral i la convocatòria del primer termini de presentació de propostes de candidatures, que s’estendrà fins al proper 15 de febrer.

Cardona explicava a Penedès Econòmic que el motiu de la seva decisió és que “porto dos mandats i crec que s’ha de donar pas a altres persones; vuit anys és un període suficientment dilatat i ric”.

Considera que l’experiència ha

 Xavier Cardona, president de l’ADEG

estat “molt interessant i enriquidora perquè jo venia d’una multinacional (Pirelli) i desconeixia la

problemàtica de les petites i mitjanes empreses”, per això agraïa als empresaris que “m’hagin donat aquesta oportunitat”.

Afirmava que, durant el seu mandat, “he fet el que he pogut pels empresaris i perquè l’associacionisme, com a força impulsora, fos una realitat a les nostres comarques”.

Sobre el fet de la coincidència de la majoria del seu mandat amb una època de crisi, apuntava que “estic satisfet d’haver ajudat quan la mar és brava és quan un president ha de tenir suficientment representativitat i intenció positiva per representar adequadament l’entitat i fer-ho amb orgull, ganes i voluntat de servei als altres”.

D’ençà la fundació de l’ADEG, l’any 1988, Xavier Cardona ha estat el quart president de l’entitat, precedit per Joan Mercadé (19881991), Josep Piqué (1991-1998) i Joan Anton Matas (1998-2006).

David Agustín pren el relleu de la presidència a la JCI Vilafranca El 46è Congrés Nacional de les Joves Cambres de Catalunya, serà un dels actes importants de 2014 REDACCIÓ

Els clients de Comercial Esteller, importador i distribuïdor de xemeneies i estufes d’alta qualitat i ecològiques per tota la península i les illes, han donat una bona acollida al nou punt de venda que va obrir al setembre l’establiment al Vendrell. L’objectiu d’aquesta obertura era aproximar als seus clients del nord de Tarragona, Barcelona i Girona la seva àmplia oferta de productes.

Comercial Esteller té més de 40 anys d’experiència dins d’aquest sector a través del seu establiment d’Alcanar una de les més grans exposicions de xemeneies i estufes d’Europa.

La nova botiga, situada a

l’entrada sud del municipi, té una superfície de 500 m2 on, a més d’estufes i barbacoes, els clients es poden informar sobre les piscines i adquirir els seus productes químics i accessoris, i també es poden trobar productes d’altres tres o quatre empreses, com poden ser tancaments de terrassa en vidre sense marc, mobles artesans i també mobles de cuina.

A més, Comercial Esteller també disposa d’una secció de productes outlet, amb preus molt econòmics, i, ofereix la possibilitat de finançar, tant xemeneies com piscines, fins a 5 anys o bé a 1 any sense interessos.

David Agustín va ser escollit president de la Jove Cambra Interncional de Vilafranca el passat 17 de gener durant l’Assemblea Anual de Traspàs, que va tenir lloc a l’Agrícol. D’aquesta manera Agustín pren el relleu a Joan Ollé. Després de l’assemblea i l’habitual sopar, es van lliurar els premis Gualbert Carrasco, que premien el millor júnior de l’any, un guardó que va recaure en Eva Calaf per la seva implicació tant a l’entitat de Vilafranca com a la resta de JCI locals participant als seus actes durant el 2013.

De l’activitat de la JCI aquest 2014 destaca la celebració del 46è Congrés Nacional de les Joves Cambres de Catalunya, que tindrà lloc per primera vegada a Vilafranca, el proper mes d’octubre.

Al llarg de la setmana del congrés

 David Agustín i Joan Ollé, president entrant i sortint

es realitzaran diversos actes, que la JCI girarà entorn les característiques que defineixen Vilafranca com el vi, la vinya o els castellers per tal que els assistents la descobreixin de primera mà.

De cara al nou any que ha co-

mençat, Agustín vol incrementar l’activitat de la JCI Vilafranca i fer-la més propera a la ciutadania.

Entre les diferents apostes, destaca l’English Meetings per practicar conversa en anglès o els cursos de formació específica.

24

Penedès Econòmic

gener 2014

EMPRESA Xavier Carbonell, membre de Som Energia a l’Alt Penedès

“Tenim contractada una potència de llum que no fem servir”

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

Que no estamos tan mal

LÍDIA OÑATE

Què diferencia Som Energia?

Som Energia és una cooperativa que comercialitza energia elèctrica procedent de fonts renovables, tant de producció pròpia a través de plaques fotovoltaiques com adquirida a altres empreses del mercat majorista amb un certificat que garanteix la procedència de fonts renovables. A Espanya hi ha 300 empreses comercialitzadores, però Som Energia va ser la primera cooperativa en produir i comercialitzar energia “verda”.

D’una factura de Som Energia, quin percentatge procedeix de producció pròpia?

El 2013 la cooperativa va produir 1.000 KW i en va comprar 24.000. En total, el 4% és de producció pròpia. Produïm en funció dels socis que tenim. Pensa que les empreses elèctriques acostumen a comprar la part d’energia que els falta per donar servei a tots els usuaris.

Amb la darrera subhasta dóna la sensació que els preus de l’energia semblen no tenir un sostre. Quin marge de benefici té la cooperativa?

Hi ha molts moviments especuladors i el govern central treballa pels interessos de les grans companyies elèctriques. El marge de benefici d’una companyia comercialitzadora com la nostra es troba entre un 2 i 3%. Per això és difícil oferir un preu més competitiu. A la subhasta tothom té el mateix preu de sortida, per tant poc marge de maniobra tenim.

A més, el sistema elèctric és molt complicat perquè no pots quedar-te ni curt ni llarg a l’hora de comprar l’electricitat, perquè et poden penalitzar. Per tant, les comercialitzadores han de preveure un dia abans el consum que es farà l’endemà.

Tot i això, tenim la capacitat de vendre, fins i tot, a un preu més competitiu energia elèctrica i estalviar una part per reinvertir en

Foto: Fèlix Miró

Xavier Carbonell és un dels membres fundadors del grup local de la cooperativa Som Energia de comercialització d’energia elèctrica. Ha treballat com a delineant projectista elèctric i tècnic elèctric en el manteniment industrial, i actualment compagina la feina actual amb les tasques d’informació i assessorament a la comarca com a membre de Som Energia.

la cooperativa.

En quins projectes reinvertiu?

Catalunya té moltes minicentrals elèctriques que durant molts anys van estar parades i que als anys setanta i vuitanta es van reconvertir per poder tornar a funcionar. Fins ara funcionaven al llarg dels rius com el Besòs o el Llobregat, però algunes d’elles s’han quedat en desús per manca de diners. Un dels nostres projectes seria recuperar les minicentrals i adaptar-les per produir energia elèctrica de fonts renovables, que en aquest cas procediria de l’aigua dels rius.

“MOLTES EMPRESES DESITJARIEN L’INCREMENT DE SOCIS DE SOM ENERGIA” Al llarg de l’any realitzeu diverses xerrades arreu de Catalunya. Hi ha molt desconeixement sobre el model energètic?

Saps quan val el quilowatt? Perquè segur que saps el que costa el litre de gasoil. Amb les xerrades volem donar una mica de llum sobre com funciona el sector elèctric. Expliquem el dèficit tarifari, el negoci dels oligopolis i a on van a parar els diners, què està passant amb les energies renovables...

Per exemple, Espanya és un dels països europeus on l’electricitat és més cara, només per darrere d’Irlanda i Xipre. Només la meitat de la factura són peatges i impostos de l’Estat.

Quan es pot estalviar una llar amb el canvi a Som Energia?

A dia d’avui la diferència no està tant en el preu com en el valor afe-

git de consumir energia elèctrica de fonts renovables. Tot i així, posant preus de mercat lliure, el consumidor de Som Energia es pot estalviar entre uns 4 i 5 euros al mes. Al final de l’any poden ser uns 60 euros.

Recentment el govern actual ha canviat certs aspectes. Ara el factor potència té més pes a la factura, de tal manera que encara que no gastis res, seguiràs pagant igual.

Abans baixaves la potència contractada per estalviar, però com que les companyies han comprovat que molta gent ho està fent, han pressionat el govern per modificar-ho. A més, ara si vols canviar-te la potència has de pagar.

Si tantes persones han reduït la potència, no serà que tenim contractada més potència del que realment necessitem?

Amb els temps de bonança econòmica moltes llars tenen contractada una potència de 8 o 10 KWH amb trifàsic i, realment, no ho fan servir. Jo a casa tinc 4,4 KWH de potència i tinc tot tipus d’electrodomèstics. L’únic que, de lògica, no puc tenir tres o quatre electrodomèstics d’alt consum encesos al mateix moment.

Per què l’Estat no us permet aplicar la Tarifa d’Últim Recurs (TUR)?

Som Energia està al mercat lliure i ha d’aplicar el preu marcat.

La TUR és un invent del govern d’Aznar que desapareixerà. Durant el seu mandat es van liberalitzar els preus de l’energia elèctrica argumentant que així hi hauria més competència i baixarien els preus. Però des de llavors el preu no ha fet més que pujar a causa de l’especulació. A tot això, cal sumar el regal que el govern va fer a les grans empreses elèctriques: els pantans, que són fàbriques de producció elèctrica, que ja feia anys que estaven amortitzats.

Gener és el mes de fer-se propòsits i un dels propòsits més repetits és aprendre i millorar l’ANGLÈS; en general tenim el sentiment que al nostre país hi ha molt mal nivell d’aquest idioma, que no estudiem suficient, que fem el ridícul, etc. i és clar, no ens ajuda gens veure a una política dient “a relaxing cup of café con leche” a les televisions de tot el món.

Però per contra de tot això, aquest estiu vaig poder viure en primera persona una experiència interessant que em va fer veure-ho més relatiu i a pensar que “no estamos tan mal”, com deia en Laporta.

Les casualitats d’internet van fer que ens enroléssim a viatjar -jo i el meu marit- dues setmanes amb un grup de joves per Irlanda en autocar; s’informava que el guia del viatge i tota la informació seria en anglès. El nostre guia nadiu irlandès parlava ràpid i amb accent, sense fer cap esforç perquè el poguéssim entendre aquells que no érem angloparlants i anava intercalant “jokes”, però ja sabíem que ens trobaríem allò i ens venia de gust practicar.

En total vam ser un grup de 50 persones d’edats entre 20 i 35 anys aproximadament i de diferents països del món: Estats Units, Canadà, Alemanya, França, Japó, Austràlia, etc. i només nosaltres dos d’Espanya.

Va ser divertit tractar amb gent de llocs tan llunyans entre si.

En anar conversant amb els companys de viatge, sorgien les típiques preguntes: “d’on ets?”, “a què et dediques?”, “quina edat tens?”, “què estudies?” en fi, que vam poder saber que la majoria estaven estudiant a la universitat o eren titulats amb estudis universitaris, però vam detectar que no tots tenien un nivell similar d’anglès (ni de comprendre’l ni de parlar-lo). Ens va sorprendre veure que no érem els únics que a estones ens

sonava xinès l’accent irlandès del nostre guia, i aviat va ser un tema de conversa entre nosaltres.

Podem dir que hi havia dos grups pel que feia al nivell de coneixement d’anglès: 1) Els anglo-parlants tenien la impressió que no necessiten aprendre segones llengües i a la pràctica és cert, a l’escola escullen una segona llengua però no han de donar-li ús normalment per a la seva vida laboral, així que normalment són monolingües. I ens transmetien una mica la sensació que els avorria mantenir una conversa amb un anglès més “lent” com el nostre.

2) La resta. Tots els europeus que havíem après anglès com a llengua estrangera teníem un nivell similar que ens permetia entendre i parlar-nos entre nosaltres amb dubtes i limitacions, era igual si eren alemanys, francesos o italians. També vam conèixer un noi japonès enginyer que treballava a Bèlgica i es trobava en aquest nivell. Tots ells ens van dir que l’anglès l’aprenien a l’escola des de primària com assignatura d’idioma estranger amb un nombre d’hores similar a nosaltres, però tampoc no tenien un domini espectacular. També ens van dir que havien fet algun curs pel seu compte per a intentar millorar. Per tant, la situació d’ells és comparable a la nostra.

En resum, durant aquests quinze dies d’immersió, vam actualitzar una mica les nostres oïdes, la nostra conversa en anglès i vam aprendre realitats vàries que ens van fer eliminar la sensació d’inferioritat per motius de nacionalitat. Estem d’acord que hem de seguir aprenent, millorant els nostres coneixements i practicar molt més anglès, però vam veure que aquests problemes els compartim amb joves de situació i preparació similar a nosaltres, d’arreu d’Europa i del món.

Penedès Econòmic

gener 2014

25

EMPRESA

Es presenta el nou Hyundai i10

“El futur del cava passa per un augment dels preus” L’equip de cata de la Guía Peñín veu necessari apujar el valor del cava per la seva alta qualitat LÍDIA OÑATE

Penedescar S.A., concessionari oficial Hyundai per l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, va presentar fa uns dies el nou Hyundai i10 a les instal·lacions de Vilafranca del Penedès.

El nou Hyundai trenca amb la línia de disseny del seu antecessor i presenta un format més atractiu, tant en disseny interior com exterior. Les línies laterals de la carrosseria estilitzen la figura del nou vehicle de la marca coreana.

Tot i que es tracta d’un model petit, és 8 cm més llarg, 6,5 cm més ample i 5 cm mes baix que l’anterior. El vehicle se situa en la part més alta del seu segment amb la millor nota

en seguretat, segons EuroNCAP (European New Car Assessment Programme), el Programa Europeu d’Evaluació d’Automòbils Nous.

A nivell d’equipament, destaca l’ampli ventall d’accessoris que té (sis airbags, ABS, control de tracció i estabilitat, entrada AUX i USB i llums diürns LED). A més, es pot optar per més elements, com el climatitzador automàtic, volant multifunció, control de creuer, sensor d’aparcament i clau intel·ligent. Com tots els Hyundai, té cinc anys de garantia sense límit de quilòmetres, cinc anys d’assistència en carretera i el Compromís de Devolució Hyundai.

Vilanova vol atraure el grup hoteler H10

Amb més de 600 mostres de cava catades, l’equip de la Guía Peñín ha certificat l’augment de qualitat dels caves del darrer any, especialment aquells que eren de gamma mitja i baixa. Durant la darrera setmana de gener van visitar les instal·lacions del Consell Regulador del Cava, a Vilafranca.

Segons explicava Carlos González, director de l’equip, “el 80% del que catem és de qualitat i les mitjanes se situen entorn els 85 i 87 punts”. Davant la polèmica sobre la necessitat d’apujar els preus del cava, sobretot de cara a l’estranger, González afirma que “El futur, sens dubte, passa per augmentar els preus. Si la DO Cava no vol acabar sent absorbida pels grans que competeixen amb aquells preus i opta per fomentar

 L’equip de cata de la Guía Peñín, a Vilafranca

el petit elaborador, el gruix de la zona ha d’incrementar els preus”.

González va més enllà i afegeix que “aquí ja hi ha productes de qualitat que justifiquen un preu elevat per poder competir amb els grans escumosos mundials”. En aquest sentit, el catador es mos-

tra crític amb la sortida d’alguns cellers de la DO Cava, ja que tot i ser “una decisió de cada celler, la DO Cava té la suficient diversitat i capacitat per donar tranquil·litat als petits elaboradors dins dels seus estatuts perquè no tinguin la necessitat de marxar”.

El celler Can Ràfols dels Caus nomena nova directora general S’encarregarà de professionalitzar l’empresa familiar i liderarà el rellançament del celler d’Avinyonet OLGA AIBAR

La Fira de Turisme Internacional Fitur, celebrada a Madrid lentre el 24 i el 26 de gener, va servir per establir contactes amb diverses cadenes hoteleres que podrien estar interessades en construir hotels a Vilanova. Després d’aquests primers contactes, de moment la cadena catalana H10 ja s’ha mostrat interessada en venir a la ciutat a visitar els espais disponibles.

Entre les propostes que l’Ajuntament vol oferir es tro-

ben un solar al costat d’Adarró, al passeig de Ribes Roges, i una parcel·la ubicada entre la rambla de la Pau i la rambla Lluís Companys, a l’Eixample de Mar. D’altra banda, l’Ajuntament de Vilanova també va parlar amb l’Agència Catalana de turisme per iniciar els tràmits per a obtenir el segell Destinació Turisme Familiar. Actualment hi ha catorze destinacions certificades amb aquest segell d’especialització.

Rosa Maria Aguado (Barcelona, 15-06-1963), Enginyera Tècnica Agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), ha estat nomenada directora general del celler Can Ràfols dels Caus.

S’encarregarà de professionalitzar l’empresa familiar amb l’ajuda d’un equip d’experts i, aprofitant l’estrena de les noves instal·lacions del celler, liderarà el seu rellançament.

Fins ara, Rosa Maria havia treballat com a Enginyera Tècnica Agrícola del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, havia desenvolupat càrrecs entre els què destaquen responsable de Comunicació i Exportació de Raventós i Blanc i responsable d’Exportació i Re-

 Rosa Maria Aguado i Carlos Esteva

lacions Públiques de Viticultors Mas d’en Gil. També ha impartit nombrosos cursos de formació dirigits al sector del vi en relació al màrqueting estratègic i l’exportació.

Can Ràfols dels Caus, al llarg de gairebé quatre dècades, ha aconseguit destacar en el panorama vitivinícola internacional per

la singularitat del seu entorn, una afermada identitat, una filosofia de treball rigorosa i un esperit innovador i dinàmic. Aquestes característiques responen al perfil de Carlos Esteva, el seu mentor i protagonista, un empresari, viticultor i apassionat del vi que ha aconseguit fer del seu celler un referent de qualitat i singularitat.

26

Penedès Econòmic

gener 2014

VINS&CAVES

El Consell Regulador lliura els primers quatre Distintius Excel·lència cava Els reben Pere Albà, Gustau Garcia, Ramon Viader i Pepa Fernández OLGA AIBAR El Consell Regulador del Cava va lliurar el 13 de gener, a l’Hotel Casa Fuster de Barcelona, les primeres Distincions Excel·lència Cava.

Aquests guardons tenen com a objectiu reconèixer les persones que contribueixen, dins les seves professions, a fomentar la qualitat i el prestigi del cava. En total es lliuraven quatre premis, que es van atorgar a l’empresari vilanoví Pere Albà, en la categoria de Viticultura, per la seva defensa del sector del cava arreu del món; a l’expresident del Consell Regulador del Cava, Gustau Garcia Guillamet en la de Trajectòria, pels trenta anys dedicats al sector del cava, el farmacèutic i professor de la Facultat d’Enologia de la Uni-

versitat Rovira i Virgili Ramon Viader, en la d’Enologia, per ser l’enòleg de capçalera de diferents firmes i ocupar llocs rellevants a diferents entitats del sector, i a la periodista lleidatana Pepa Fernández en la de Difusió, per

L’ACTE VA SER PRESIDIT PEL MINISTRE D’AGRICULTURA, MIGUEL ARIAS CAÑETE difondre els valors del cava a través del seu programa No es un día cualquiera a RNE. L’acte va ser presidit pel ministre d’Agricultura, Alimentació i

Medi Ambient, Miguel Arias Cañete; el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, i el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet.

Durant els parlaments, Bonet va afirmar que aquest lliurament de premis és un acte de gran rellevància per al món del cava. Segons va afirmar: “han estat moltes persones que els han merescut al llarg de la història, persones que han fet possible que el territori del cava sigui un paisatge envejable”. També va afirmar que “el cava és, sens dubte, un vi que persegueix l’excel·lència des de la vinya al màrqueting, a través de les persones que aporten la seva excel·lència”.

Per la seva banda, el ministre d’Agricultura, Miguel Arias Ca-

Arias Cañete obre la porta a la futura zonificació del cava El ministre estudiarà que els caves puguin fer ús de la designació de “qualificat” en l’etiquetatge

ñete, va instar el consell regulador a posicionar el cava en un segment més alt de preus. Segons va manifestar: “per la seva excel·lència, no es pot caure en l’error de posicionar-lo com un producte barat”.

En el mateix sentit, el conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, va instar el consell a incrementarel preu dels caves perquè “ajudaria a millorar les rendes dels agricultors”.

Mas Tinell, millor establiment turístic

REDACCIÓ

El ministre Arias Cañete va anunciar, després del Ple del Consell Regulador del Cava i del lliurament de les Distincions Excel·lència Cava, que el govern espanyol està treballant en un avantprojecte de llei de les Denominacions d’Origen (DO) i Indicacions Geografiques Protegides (IGP) d’àmbit supraautonòmic, entre les quals està inclosa la DO Cava. Aquest avantprojecte reforçaria el paper dels consells reguladors, que passarien a ser una corporació de dret públic.

Arias Cañete va afirmar que s’han analitzat les al·legacions formulades pel Consell Regulador del Cava i que eren “sensibles” a la de “donar valor afegit als vins procedents d’explotacions vitivinícoles en paratges determinats, la qual cosa es considera en la normativa comunitària com

una Unitat Geogràfica Menor”.

Per això, el ministre ha assegurat que el seu departament treballa perquè el cava, la procedència del qual sigui exclusiva dels vinyers d’aquests paratges, pugui fer ús de la designació “qualificat”, en l’etiquetatge, presentació i publicitat, fent referència al seu origen.

Això faria possible la coexistència

dels caves d’origen genèric, elaborats amb raïm procedent de tota l’anomenada Regió del Cava, que inclou 159 municipis de 7 comunitats autònomes, i els “qualificats”, elaborats amb raïm procedent d’aquests “paratges determinats”, que podrien fer constar en les etiquetes el seu origen concret, cosa que fa temps que es demana.

L’hotel MasTinell de Vilafranca del Penedès ha rebut un premi al Millor Establiment Turístic en el marc dels II Premis d’Enoturisme Rutes del Vi d’Espanya, convocats per l’Associació Espanyola de Ciutats del Vi (ACEVIN).

El jurat li ha atorgat pel seu “innovador i esplèndid disseny” i per la seva àmplia oferta de serveis enoturístics que ofereix prenent el món del vi i del cava com a eix argumental

de tota l’oferta”.

Els II Premis d’Enoturisme Rutes del Vi d’Espanya han recollit 33 candidatures de les diferents rutes que formen el club de producte. Aquest club, promogut per ACEVIN i TURESPAÑA, reconeix el mèrit, com a millors projectes enoturístics, a establiments i iniciatives de les Rutes del Vi de Rioja Alta, Enoturisme Penedès, Ribera del Duero, Rueda i Ribera del Guadiana

Penedès Econòmic

gener 2014

27

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

El vi fa aigües Probablement l’aspecte que en aquests moments més preocupa al sector vitivinícola català i espanyol en general és el baix nivell de consum interior de vi, que ara es troba per sota dels 20 litres per habitant i any, i el que és més greu, amb una tendència a seguir descendint en els propers anys. En la dècada dels anys vuitanta, el consum de vi al nostre país superava els 45 litres per habitant i any, i des de llavors la caiguda del consum ha estat constant i imparable, i s’estima un descens mitjà anual proper al 2% durant els últims 25 anys.

Si comparem el nivell de consum de vi amb països del nostre entorn, també de tradició vitivinícola com el nostre, observem que ocupem el lloc número 20 a nivell mundial (tot i ser el país que té més superfície de vinyes), ens superen països com França amb prop dels 50 litres per habitant i any, Portugal amb 42 litres per habitant i any, i Itàlia amb 40 litres per habitant i any.

Què ha succeït? Per què ens trobem en aquesta delicada situació? D’una banda, podem dir que el vi ha deixat de formar part de la nostra dieta alimentària, motivat per un canvi de costums i forma de vida.

Un altre important factor que ha influït decisivament en aquesta caiguda de consum, són les campanyes oficials, on s’ha inclòs el vi dins d’un conjunt de begudes alcohòliques, ex-

cloent les seves propietats saludables quan es consumeix amb moderació.

Campanyes, on especialment podem destacar, la gairebé tolerància zero al consum d’alcohol per part de la Direcció General de Trànsit.

També l’actual crisi econòmica ha influït de manera molt important en el descens del consum de vi, doncs sota aquestes circumstàncies, la població mai adquireix béns o aliments que considera prescindibles i, per desgràcia, entre ells es troba el vi.

Per acabar, i com a factor no menys important als anteriors, està la preocupant desafecció al vi per part dels nostres joves, que fan perillar el relleu generacional dels consumidors de vi a Espanya i que, en conseqüència, es prevegi una major caiguda de consum per als propers anys. La major part dels joves veuen el vi com una beguda de persones grans, preferint un altre tipus de begudes amb o sense alcohol, entre les quals es troba la cervesa, que pel seu volum i menor preu els causa major satisfacció, a més de considerar el món del vi com alguna cosa molt complexa d’entendre.

En definitiva, el sector del vi està canviant de forma molt ràpida a Espanya i no pas cap a bé. Per tant, la internacionalització o la concentració de productors, són algunes de les claus de futur que garantiran la supervivència d’aquest sector.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 29 - gener 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

L’AVC COORDINA ELS TASTOS DE THE WINE ADVOCATE A CATALUNYA Luis Gutiérrez, el tastador oficial de la revista The Wine Advocate, ha fet dues sèries de tastos, el primer realitzat a VITEC i el segon a la seu de l’Associació Vinícola Catalana (AVC) de Vilafranca del Penedès, en els quals s’han avaluat una mitjana de 80 a 90 vins diaris. En els tastos hi han participat 176 cellers de les 12 denominacions d’origen catalanes, cellers i marques que han estat seleccionats exclusivament per Gutiérrez, designat

LA DO PENEDÈS DESTACA A VINOS IMBATIBLES

des del passat mes de juny primer tastador espanyol per a la publicació de Robert Parker.

Durant l’estada a Catalunya el crític ha tastat més de 660 vins, entre tranquils i escumosos, un 19% menys que en l’edició anterior, factor que ha permès una major atenció a cada vi, dedicant-hi 10 minuts per mostra.

David Seijas, sumiller de la Fundació El Bulli, ha presentat la seva quarta edició de la guia Vinos Imbatibles, la qual menciona i valora els 150 millors vins espanyols d’entre 4 i 10 euros, o més. De les 48 DO que cita a la franja d’entre 6 i 10 euros o més, Penedès és la primera DO catalana amb 8 vins, la següent és Montsant amb quatre, i la tercera del conjunt de l’estat, igualada amb la DO Cava, seguint a Ribera del Duero amb 11 i la Rioja amb 10 vins.

Torres estrena un tren elèctric i solar al centre de visites de Pacs El tren, pioner a Europa per a visites d’enoturisme, redueix les emissions de CO2 en un 50% OLGA AIBAR Fidel al seu compromís amb el medi ambient i en la preocupació pel canvi climàtic, Bodegues Torres ha estrenat el primer tren elèctric-solar utilitzat a Europa per a visites d’enoturisme, que permet reduir en un 50% les emissions de CO2 en comparació amb les que genera el tren de motor dièsel utilitzat habitualment al seu Centre de Visites de Pacs del Penedès.

El nou tren, que va ser presentat als periodistes el 14 de gener, té una longitud de 18 metres i capacitat per a 72 passatgers.

Incorpora 15 panells solars d’alt rendiment que generen entre 6 i 14 kw/h al dia segons l’època de l’any i aporten entre el 8 i el 10% de l’energia necessària per al funcionament. La resta de la càrrega es realitza per captació de xarxa. Fabricat per la companyia holandesa SOIOS, té autonomia suficient per realitzar sis voltes al circuit del Centre de Visites.

Tal com explicava el president de Bodegues Torres, Miguel A. Torres, l’adquisició d’aquest vehicle respectuós amb el medi ambient “és un pas més en la trajectòria i en el compromís de l’empresa de reduir els gasos d’efecte hivernacle”, un dels principals pilars del programa mediambiental Torres & Earth amb el que la companyia s’ha proposat disminuir les emissions de CO2 per ampolla en un 30% l’any 2020 respecte al 2008. Torres afegia que “tothom pot fer passos per fer front al canvi climàtic, també les em-

preses, i això no sempre vol dir grans inversions”. El programa Torres & Earth cobreix projectes relacionats amb les energies renovables, l’optimització de l’ús de l’aigua, l’eco-eficiència del transport i mesures d’adaptació a les vinyes, a més de la reducció de CO2. Destaquen aquells projec-

MIGUEL AGUSTÍ TORRES: “TOTHOM POT FER PASSOS PER FER FRONT AL CANVI CLIMÀTIC” tes destinats a reduir el consum d’energia: aïllament dels dipòsits d’acer; construcció de magatzems subterranis; incorporació de sistemes d’eficiència energètica en els nous edificis; i la posada en marxa d’una caldera de biomassa per cremar els sarments, la més gran que s’utilitza actualment en

un celler espanyol, que redueix un 10% el consum d’electricitat i un 95% el de gas. A més, la companyia està substituint els cotxes dièsel utilitzats pels seus col·laboradors i ja disposa d’una flota de 50 vehicles híbrids.

Pel que fa al foment de les energies renovables, destaca la instal·lació d’un parc fotovoltaic de 12.000 m2 sobre terrat a Pacs del Penedès i la utilització de panells solars per generar l’aigua calenta en la línia d’embotellats, cobrint el 50% de les seves necessitats.

Bodegues Torres és també un dels impulsors de Wineries for Climate Protection, una iniciativa de la Federació Espanyola de Vi que aglutina a més de 150 cellers adherits a la “Declaració de Barcelona”. Entre els objectius es troba reduir un 20% les emissions de CO2 al 2020. Segons va explicar Torres: “estem en l’última fase del procés d’homologació per a la certificació dels cellers però és un procés lent perquè volem ser molt seriosos en aquest tema”.

28

Penedès Econòmic

gener 2014

LLIBRES

Oriol Amat i Pilar Lloret publiquen Avançant, claus per sobreviure i créixer dins el món empresarial

E

ls economistes Oriol Amat i Pilar Lloret acaben de llençar al mercat Avançant, claus per sobreviure i créixer, un llibre que vol fer arribar a totes les empreses “els secrets” de l’èxit, fins i tot en temps de crisi.

D’on sorgeix la idea d’escriure Avançant?

O.A.: A partir de l’any 2008 amb l’inici de la crisi econòmica vam trobar d’interès analitzar com ho fan les empreses que en moments complicats segueixen creixent i generant riquesa.

D’aquesta manera, enlloc de contribuir al catastrofisme imperant volíem posar el nostre granet de sorra per a promoure una visió més proactiva per a fer front a la crisi.

No és la primera vegada que tracteu el tema de la creació i gestió de l’empresa no?

P. LL.: Al treballar en l’anàlisi d’empreses en el món de la banca des de fa més de quinze anys, sempre he dedicat temps a aquest tipus d’anàlisi.

O.A.: L’anàlisi d’empreses és una matèria a què em dedico fa anys. De fet, també vam publicar amb la Pilar un llibre sobre l’anàlisi d’empreses des del punt de vista de les entitats de crèdit, ara fa uns anys.

Quants empresaris, empresàries, directius i directives heu entrevistat pel llibre?

P. LL.: S’ha fet una recerca amb el mètode del cas. D’aquesta manera, s’ha analitzat més a fons, sovint amb entrevistes en profunditat, gairebé un centenar d’empreses d’èxit. Amb el mètode del cas no es pretén trobar evidències de com és el conjunt del teixit empresarial, però el que sí que s’aconsegueix és explorar de manera aprofundida les empreses seleccionades.

També s’han desenvolupat diversos estudis empírics amb totes

les empreses que dipositen els comptes al Registre Mercantil (més 1.200.000 empreses) que permeten conèixer les característiques diferencials de les empreses d’alt creixement. Són estudis basats en enquestes i també en l’anàlisi dels comptes anuals. En utilitzar mostres representatives del teixit empresarial investigat, aquestes anàlisis permeten formar-se una idea de com funcionen les empreses.

Hi ha alguna empresa que us hagi sorprès en sentit positiu?

O. A.: Totes les empreses d’alt creixement que hem estudiat ens han semblat molt interessants.

Una sorpresa és que n’hi ha en tots els sectors de l’economia. És veritat que en uns sectors (com les TIC o els serveis, per exemple) n’hi ha més que en d’altres. Però també hem trobat empreses molt exitoses en sectors molt madurs com el comerç, l’agroalimentari o la indústria.

I de l’espanyol?

P. LL.: El teixit empresarial espanyol també té fortaleses importants com la diversificació sectorial i la capacitat exportadora.

En el primer capítol del llibre repasseu les habilitats directives que ha de tenir qualsevol persona que estigui ficada dins el món de l’empresa. Pel que heu vist n’hi ha alguna més estesa que una altra?

P. LL.: Els líders d’empreses d’èxit tenen diverses habilitats de tipus personal (visió estratègica, capacitat de treball, perseverança, capacitat per aprendre dels errors, implicació en el projecte, autoconfiança, humilitat, austeritat, assumeixen les seves pròpies responsabilitats, saben prendre decisions, orientació al client, ètica…).

I en sentit negatiu?

P. LL.: Les empreses que ho estan passant pitjor són les que tenen una base financera feble a l’estar molt descapitalitzades i a més no innoven suficient.

Després d’analitzar tantes empreses podeu fer una radiografia del panorama empresarial català?

O. A.: El teixit empresarial català té fortaleses importants.

Entre elles, podem destacar que està molt diversificat. Així, a part del turisme que representa un 12% del PIB) i la construcció (que ara representa un 9% del PIB) la resta de l’activitat està molt repartida en molts sectors, com són l’agroalimentari, el químic, l’automòbil, el farmacèutic, l’editorial, etc. Una altra fortalesa important és la capacitat exportadora. Catalunya és una de les regions europees que més ha incrementat les exportacions en els darrers anys.

ORIOL AMAT És economista i catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat Pompeu Fabra. També és president del Registre d’Experts Comptables (CGE) i de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). Amb Profit Editorial ha publicat, entre altres llibres, Anàlisi integral d’empreses, Las empresas de alto crecimiento y las gacelas, Nuevas tendencias en finanzas corporativas.

Avançant ORIOL AMAT I PILAR LLORET PROFIT Editorial 16,85€

També compten amb altres habilitats que estan més relacionades amb la interacció amb altres persones (gestió per valors, proximitat, selecció de bons col·laboradors, capacitat d’organització, capacitat de convèncer amb diàleg i consens, empatia, motivació i incentius, enfocament win-win, són bons comunicadors, busquen l’excel·lència, relacions externes, tenen gran capacitat per resoldre satisfactòriament els conflictes...).

En el cas dels emprenedors capdavanters, solen predominar característiques tals com l’ambició de crear un projecte propi, el desig d’independència, la capacitat d’identificar i aprofitar les oportunitats; habilitat per seleccionar els socis, col·laboradors i assessors adequats; i la capacitat d’aprendre, entre d’altres.

També dediqueu un capítol a la creació d’empreses. És fàcil o difícil emprendre al nostre país?

O. A.: Crear una empresa al nostre país és més complicat que en d’altres. Calen molts més tràmits que exigeixen més temps i generen importants costos. Això ho posa de manifest informes com el del World Economic Forum on Espanya és un dels països on hi ha més traves per a crear empreses.

Aquest és un tema que fa molts anys que està diagnosticat, però no hi ha manera de resoldre’l i el problema és que tenim un sector públic que encara no ha entès que ha de fer reformes molt importants per a fer-ho més fàcil a emprenedors i empreses.

Quan es parla de reducció de costos la primera idea que ens ve al cap és la rebaixa del sou.

Aquesta és sempre la primera opció? Ha de ser sempre la primera opció? Quines alternatives hi ha?

P. LL.: Quan l’empresa perd competitivitat a causa del seu elevat preu de venda, és lògic que una de les mesures a avaluar es baixar tots els costos que sigui possible, sense perjudicar la qualitat, això afecta sovint els costos laborals.

De tota manera, hi ha empreses que han millorat la productivitat per la via de la innovació i de la millora de la imatge i la comunicació. En molts sectors podem trobar empreses que amb un producte de qualitat aconsegueixen vendre’l bé a preus més elevats que els seus competidors.

Les empreses poden créixer en temps de crisi?

O. A.: És més difícil, però moltes ho aconsegueixen, això és el que fem al llibre, on exposem les causes que expliquen perquè hi ha empreses que creixen i molt en anys complicats. Entre els factors que hi contribueixen n’hem trobat que estan relacionats amb el lideratge. Entre les moltes característiques analitzades podem destacar la passió, la humilitat i la proactivitat. També compten amb una cultura organitzativa forta en la qual predominen valors com responsabilitat social corporativa. Un altre aspecte diferencial és què fan i com ho fan. És a dir, l’estratègia i el model de negoci. Aquestes empreses aposten més per les persones, la innovació, l’excel·lència, el màrqueting i la internacionalització.

Aquestes polítiques afavoreixen

els models de negoci guanyadors que s’adapten millor a les transformacions que s’estan vivint en la majoria de sectors per fenòmens com el baix cost, la globalització, Internet, etc. El model de negoci de les empreses d’èxit els permet disposar d’avantatges competitius. En uns casos, l’avantatge competitiu és en el preu. En uns altres és a través de la innovació, la tecnologia, disseny, la marca, la qualitat, la política mediambiental o la responsabilitat social.

Convé recordar que el model de negoci de les empreses es basa sempre en el mètode de prova i error. D’aquí la importància de mantenir una actitud proactiva.

Mantenir l’ànim i la motivació i seguir experimentant el model fins a aconseguir que arribin els resultats.

Una altra característica comuna de les empreses que avancen és que tenen unes finances prudents i, per exemple, reparteixen pocs dividends als accionistes. D’aquesta manera potencien la capitalització i redueixen l’endeutament.

Què són les empreses gasela?

N’hi ha a Catalunya? I a Espanya?

O. A.: La denominació de gasela fa referència a empreses d’alt creixement que tenen pocs anys de vida. Les empreses d’alt creixement tant poden ser joves com tenir molts anys. Centrant-nos només en les que tenen més de 10 empleats a Catalunya n’hi ha unes 350. A Espanya unes 1.400.

En aquest cas entenem per alt creixement quan una empresa augmenta com a mínim un 20% les seves vendes cada any durant tres anys.

A qui va dirigit el llibre Avançant?

P. LL.: Som conscients que no és fàcil crear una empresa i menys encara aconseguir que sobrevisqui i creixi. Les empreses, com les persones, no són eternes. El llibre té com principal objectiu exposar els factors clau que contribueixen a l’èxit empresarial i també els factors que afavoreixen que l’èxit es mantingui al llarg dels anys.

Els factors vénen acompanyats d´empreses reals i conegudes per quasi tothom i que demostren que també en temps de crisi es pot anant avançant. Creiem que el llibre pot ser d’interès i utilitat per qualsevol lector interessat en com ho fan les empreses que els va millor i com ho fan aquelles que veuen en el seu dia a dia.

PILAR LLORET És economista especialitzada en anàlisi d’empreses i de riscos. També és professora a diverses escoles de negocis. Amb Profit Editorial ha publicat Análisis de operaciones de crédito.

Penedès Econòmic

gener 2014

29

LLIBRES

La història real en què es basa la pel·lícula El llop de Wall Street

El lobo de Wall Street JORDAN BELFORT DEUSTO 19,95€

Aquesta és la història de Jordan Belfort, anomenat El llop de Wall Street pels seus multimilionaris negocis al mercat d’inversió nord-americà i per la seva extravagant vida, marcada pels excessos propis d’un estrella del rock: sexe, drogues i, en el seu cas, diversos centenars de milions de dòlars guanyats de manera fraudulenta amb la

compra i venda d’accions a través de Stratton Oakmont, una firma de la seva propietat que va marcar un abans i un després en la història de Wall Street.

Si durant el dia el seu exèrcit de traders li permetia guanyar milers de dòlars, durant la nit els gastava amb el mateix frenesí en restaurants de moda, drogues de tot tipus, prostitu-

Eines de màrqueting necessàries per passar a l’acció i triomfar

Coaching para la acción JUANITA ACEVEDO PLATAFORMA EMPRESA 15,00€

Aquest és un llibre pràctic escrit amb molta empatia i entusiasme per motivar aquells professionals amb actitud que desitgen fer d’activitats professionals com el coaching el seu mitjà de vida i la seva font d’ingressos. És un llibre escrit des de la pròpia experiència, de llenguatge senzill i fàcil de comprendre, que dóna les pautes de

màrqueting necessàries per engegar un negoci i/o enfortir-lo.

Parteix de conceptes generals bàsics que es van desenvolupant amb exemples i exercicis que es proposen a fi d’assimilar allò après d’una forma amena en línia amb el propi negoci.

A més d’abordar els conceptes generals de màrqueting i la importància imminent del màr-

El llibre que regeix en certa manera la política econòmica mundial

Mis años en la Reserva Federal BEN BERNANKE DEUSTO 19,95€

El 2012, el president de la FED, Ben Bernanke, va donar una sèrie de conferències a la Universitat George Washington sobre la Reserva Federal i la crisi financera de 2008 com a part d’un curs sobre el paper d’aquest banc central en l’economia. En aquest esdeveniment, Bernanke, que es coneix com l’Helicòpter Ben per la

facilitat amb la qual imprimia bitllets des del banc central, va revelar dades importants sobre les accions crucials d’aquesta institució durant la pitjor crisi financera des de la Gran Depressió.

Aquestes conferències, transformades en reveladors articles, constitueixen el llegat que deixarà Bernanke després del

tes de luxe i viatges per tot el món; i amb freqüents parades als bancs suïssos.

En aquesta sorprenent i hilarant autobiografia, Belfort narra els excessos de cobdícia i poder que el va portar a convertir-se en una llegenda de Wall Street, des de la turbulenta relació amb la seva dona, amb qui compartia una mansió que incloïa dos nens i vint-i-dues persones al seu servei, fins al desenfrenat hedonisme de la seva vida laboral, on el consum de drogues i el sexe entre com-

panys de treball durant l’horari d’oficina no només estaven permesos sinó que formaven part de la cultura corporativa.

Aquesta és la increïble història d’un home comú que va començar venent gelats als setze anys i va acabar guanyant centenars de milions de dòlars fins que, després d’anys evitant-ho, tot el pes de la justícia va caure sobre ell. Una història que el director Martin Scorsese, protagonitzada per Leonardo di Caprio, ha volgut portar a les grans pantalles.

queting de serveis, Coaching para la acción subratlla la necessitat d’aplicar el màrqueting personal i enfortir el bon nom del professional com un actiu el valor incalculable del qual s’ha de cuidar i potenciar. Al voltant de la marca personal es desenvolupen moltes de les accions proposades per generar confiança, bones recomanacions i, a conseqüència d’això, vendes.

Com a complement indispensable, es donen pautes per optimitzar l’ús d’eines tradicionals

de comunicació i altres basades en internet. I és en aquestes últimes eines en les quals es posa l’accent, especialment en els mitjans socials que hi ha actualment, ja que permeten que hi hagi una alta exposició i importants resultats si se saben gestionar adequadament.

Juanita Acevedo és llicenciada en Administració d’Empreses, màster en Gerencia per la Universitat del Rosario de Colòmbia i màster en Negocis per la Universitat Politècnica.

seu pas per la FED, on el seu mandat acaba el 31 de gener de 2014. L’economista hi examina els orígens de la Reserva Federal, des de la seva creació el 1914 passant per la segona guerra mundial, i analitza la FED posterior a 1945, quan va començar a operar de manera independent d’altres departaments governamentals com el del Tresor. Durant aquesta època, la FED va haver de bregar amb episodis d’inflació elevada, finalment controlats pel llavors

president, Paul Volcker. Bernanke també explora el període corresponent al mandat del seu predecessor, Alan Greenspan.

Així mateix, l’autor aprofundeix en la reacció de la FED davant la recent crisi financera, centrant-se en el paper del banc central com a prestador d’última instància i analitzant les injeccions de liquiditat en el sistema bancari. En aquest sentit, acaba assenyalant que la política monetària no pot, per si sola, reactivar l’economia.

30

Penedès Econòmic

gener 2014

TECNOLOGIA

Ull amb Sant Valentí El proper 14 de febrer tres de cada deu persones tenen previst enviar fotos picants a la seva parella. En cas d’una futura ruptura, però, faran el que calgui per evitar que aquestes fotos circulin per la xarxa JOSEP BARELLA El dia 14 del mes vinent arriba Sant Valentí, una jornada prou romàntica marcada en rosa en els calendaris d’arreu del planeta.

Però no només de romanticisme viuen les parelles. Segons un estudi publicat pel fabricant nordamericà d’antivirus McAfee, el 36% de les persones té previst enviar una foto atrevida a la seva parella a través d’un missatge de text, correu electrònic o en un missatge privat a les xarxes socials. Les fotos enviades dependran del caràcter de cadascú, però són majoria les fotos en postures insinuants, amb poca roba o, fins i tot, amb res de roba.

DESPRÉS DE SABER LES CONTRASENYES, UN 56% ESPIA ELS PERFILS DE LES SEVES PARELLES A LES XARXES SOCIALS Però què passa quan acaben aquestes relacions? Segons aquest mateix estudi, una de cada 10 persones implicades en una ruptura sentimental va amenaçar de publicar online una foto reveladora de la seva exparella i el 60% va arribar a complir aquesta amenaça.

La ruptura amb la parella fa que també s’hagin de prendre mesures en la seguretat dels dispositius electrònics en general.

McAfee va donar a conèixer que més del 50% dels enquestats havia compartit les seves contrasenyes (correu, xarxes socials, dispositius electrònics...) amb la parella. Molta gent considera, equivocadament, que compartir les contrasenyes amb la parella és una mostra d’amor, però quan la relació acaba malament és necessari canviar-les immediatament, adverteixen des de McAfee. Grà-

cies a conèixer les contrasenyes de les parelles, més del 56% dels enquestats havia espiat els perfils a les xarxes socials i fins i tot els comptes bancaris de les seves parelles i el 48,8% havia revisat els seus correus electrònics. L’hàbit d’espiar en línia, però, va més enllà de les parelles actuals. Els enquestats van reconèixer haver espiat també les seves exparelles, així com les exparelles dels seus actuals novios, en llocs com Facebook i Twitter. Curiositat, desig, passió encesa... Qualsevol excusa és bona per saber coses de les exparelles. En la mateixa enquesta també es va donar a conèixer que els homes són més propensos que les dones a revisar dissimuladament els comptes personals de les seves parelles i a vigilar les seves exparelles a les xarxes socials.

En aquest sentit, Erika Holiday, psicòloga clínica especialista en temes de parella, recomana abstenir-se de compartir aquest tipus d’informació personal “fins que de debò coneguis l’altra persona. I això porta anys, fins i tot dècades. Requereix molt, molt temps”. La prevenció és l’única forma de protegir-te realment i hi ha algunes mesures de seguretat pràctiques que haurien de ser universals. Comença per bloquejar amb contrasenya els teus dispositius mòbils i el teu ordinador.

Quan et sentis còmode en una relació, pots ser més flexible amb la seguretat. Es recomana posar contrasenya als smartphones sense importar l’estatus de la relació.

També és recomanable instal·lar programari antivirus als dispositius electrònics, especialment als telèfons i tablets, per protegir millor qualsevol informació confidencial que tinguis guardada.

També s’hauria d’instal·lar un

Publicaria les dades privades de la meva parella si...

-em menteix (45%) -m’enganya amb altres persones (40%) -acaba la nostra relació (26%) -cancel·la la boda (14%)

programari de rastreig que permeti esborrar a distància la informació d’un dispositiu perdut o robat.

Pel que fa a l’enviament de fotos compromeses, o compartir contrasenyes, el consell és clar: simplement no fer-ho. No cal sentir-se, en cap cas, obligat a ferho i això no significa que estiguis ocultant alguna cosa. Una vegada que es comparteix una foto o un vídeo a través d’un missatge de text o d’un correu electrònic, el creador perd el control sobre el que passa amb aquest material.

Per treure de circulació un contingut com aquest, el receptor hauria d’acceptar esborrar totes les còpies d’aquest material del seu telèfon o compte de correu electrònic. Però confaci que algú

farà això és més difícil si la relació ha acabat malament. I si l’altra persona ho va compartir, encara que sigui solament amb una persona més, serà impossible controlar que les teves fotos personals es divulguin.

Després d’una ruptura les teves opcions són limitades. Canvia immediatament les teves contra-

senyes per protegir la teva informació personal. Si el teu ex té fotos o dades comprometedores, pots intentar raonar amb ell/ella i demanar-li que esborri aquests arxius. Encara que això, normalment... no passa.

s’emmascaren en pàgines web que ofereixen regals originals per a aquestes dates, especialment quan diuen que regalen roses o altres flors. En aquest cas, el perill radica en els enllaços inclosos en aquests correus electrònics que podrien direccionar l’usuari cap a llocs enganyosos, en els quals li sol·liciten el seu número de targeta de crèdit i informació personal. És probable que, en aquests casos, l’usuari interessat acabi pagant un producte que mai rebrà, adverteix l’empresa. També cal anar amb compte de no deixar-se dur per l’emoció i descarregar indiscriminadament un vídeo simpàtic, un paper tapís de Cupido, una cançó d’amor o un tema de Sant Valentí per al seu perfil de

Facebook. Tot plegat és la feina dels estafadors virtuals, que, aprofitant la conjuntura, han distribuït programari, el qual una vegada obert, potencialment, pot infectar el seu dispositiu o robar-ne la informació.

El més aconsellable els propers dies és que, si reps una targeta d’aquestes característiques, comprovis l’adreça del remitent i validis que sigui un lloc web de targetes electròniques legítim. Per això el millor és realitzar una cerca a la xarxa, fins i tot si la targeta sembla provenir d’algú que coneixes. Tampoc és convenient respondre missatges de text d’algú que no coneixes o d’una empresa que enviï una oferta no sol·licitada.

Enganys virtuals Les targetes virtuals pel dia de Sant Valentí també poden ser perilloses. Segons McAfee s’ha posat de moda enviar targetes virtuals d’amor que poden contenir virus que busquen accedir a la llista de contactes o a altres informacions de caràcter personal per propiciar el robatori de la identitat. Per aquest motiu s’aconsella que no s’obrin els missatges d’aquest tipus, especialment si es desconeix el remitent. La mecànica de l’estafa és simple. Arriba una targeta amb un contingut cridaner, en dates especialment assenyalades, com poden ser el 14 de febrer. En clicar l’arxiu, una finestra demana a l’usuari descarregar la versió més recent del Flash Player, ja que la versió que té actualment l’ordinador no suporta els gràfics de la targeta. En fer clic per descarregar la nova versió, s’instal·la el virus a l’ordinador.

Una altra modalitat d’estafa és quan els ‘estafadors virtuals’

Penedès Econòmic

gener 2014

31

VIATGES

Turquia, un país de contrastos Situat entre orient i occident, té fronteres al nordoest amb Grècia i Bulgària, a l’est amb Geòrgia, Armènia i Iran i al sud amb l’Iraq i Síria REDACCIÓ

Diu la llegenda que els déus van decidir crear un lloc en el qual l’orient i l’occident s’unissin.

Desitjaven fusionar les dues cultures en una nova proposta que aglutinés el millor i més bell d’ambdues. I així va néixer Turquia, un país de contrastos i triat per nombrosos pobles que han deixat la seva petjada: hitites, urarteus, frigis, lidis, caris, licis, grecs, romans, bizantins, georgians, armenis, àrabs, perses, kurds, seljúcides, turcmans i otomans.

La riquesa històrica de Turquia és comparable a l’explosió de bellesa que la naturalesa del país ofereix i que ha estat triada per més de quatre milions d’aus per passar les estacions de primavera i tardor durant l’època de migracions. Però Turquia ofereix, a més, magnífiques platges color turquesa, impressionants cascades, frondosos boscos amb interessants espècies endèmiques, fèrtils valls, coves amb estalactites i estalagmites, així com formacions rocoses molt originals i que romanen en el record per molt temps en el cor de qui les descobreix. Aquest paisatge encantat té la peculiaritat de canviar de color depenent de la llum solar.

Els tons marrons, ocres i vermells es converteixen en blaus i grisos amb les últimes llums del dia.

A Turquia existeixen també ciutats subterrànies amagades després d’intricats laberints i accessos ocults, habitatges cavats en la roca i esglésies de pedra amb bells frescs que semblen sorgir del mateix centre de la Terra.

Istanbul és entrar de cop en el cor de Turquia. És una de les ciutats més visitades del món i és que, haver estat capital de tres imperis: Romà, Bizantí i Otomà; és un fet que cap viatger pot deixar passar per alt.

Encara que des de 1923 Ankara és la capital del país, Istanbul segueix sent el centre neuràlgic de l’economia, la cultura, l’art i la religió, és a dir, de la vida turca. Deixa’t seduir per la història

de l’antiga Constantinoble i pels seus paisatges naturals: la Banya d’Or i el Bòsfor. Cap visitant quedarà indiferent amb els contrastos d’una ciutat massa oriental per ser europea i excessivament occidental per ser asiàtica.

Interior Gran Basar

TURQUIA Capital: Ankara Idioma: Turc Població: 77.804.122 habitants Superfície: 780.580 km2

Mesquita Blava

Moneda: Lira turca (TRY) Clima: És mediterrani en les zones costaneres, continental en la part asiàtica i alpí a la zona del Mont Ararat (5.166 m.)

Economia: Està considerada com una de les noves economies emergents al món, amb un grup de països agrupats amb el nom de CIVETS (Colòmbia, Indonèsia, Vietnam, Egipte, Turquia i Sud-àfrica).

Com si d’un viatge al passat es tractés, fent turisme a Istanbul us trobareu davant aquesta històrica i animada ciutat situada entre dos mars, el Mar de Màrmara i el Mar Negre; entre dos continents, Europa i Àsia; i entre dos móns, el tradicional i el modern.

Visitar Santa Sofia i la Mesquita Blava, recórrer el Bòsfor amb vaixell, regatejar en el Gran Basar i veure el reflex de la màxima esplendor de l’Imperi Otomà en el Palau Topkapi és alguna cosa que tot viatger ha desitjat visitar alguna vegada en la seva vida.