Penedès Econòmic 30 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 30 - Febrer 2014

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I EL GARRAF

Les “hipoteques bombolla” podrien desmantellar desenes d’habitatges

El negoci de les calçotades s’incrementa a les comarques del Penedès i el Garraf

pàg. 4

pàg. 6

El repte de l’enoturisme: assolir una oferta estable que garanteixi més pernoctacions pàg. 2-3

L’impacte econòmic del Carnaval es viu de forma desigual en l’oci nocturn i la restauració pàg. 8

Entrevista a Cristina Mestre Bertran Presidenta de l’associació Dones d’Empresa pàg. 16-17

Foto: Blai Carda

Preu: 1,00€

Penedès Econòmic

febrer 2014

L’ANÀLISI

El sector turístic del Penedès i el Garraf, a la recerca d’experiències úniques Atraure creueristes interessats en l’enoturisme, allargar les pernoctacions i potenciar nous esdeveniments són els principals reptes de 2014 O. AIBAR - L. OÑATE Des de fa uns anys EnoturismePenedès és la ruta del vi més visitada d’Espanya, amb més de 400.000 turistes anuals. El potencial turístic és un dels camps que té per recórrer el territori del Gran Penedès i en el qual treballen, de diferent manera, les comarques que el conformen. Un dels majors reptes és acabar d’arrodonir la promoció, no només al propi país, sinó també a l’estranger, però també allargar l’estada dels visitants que decideixen passar uns dies entre vinyes, sol i platja. Un dels objectius dels diferents consorcis turístics del Penedès i el Garraf és desestacionalitzar el turisme, que habitualment es concentra més a l’estiu. Per això, es vol implicar els allotjaments perquè aquests actuïn de prescriptors de les activitats que es poden fer a les comarques i, així, afavorir que es quedin més temps. Segons ens explicava Núria Sala, directora d’EnoturismePenedès, “el Penedès pot ser una destinació perfecta per escapades de cap de setmana. Cal treballar amb el públic

de proximitat perquè vinguin i es quedin per gaudir de tota l’oferta que tenim”. Tanmateix, indicava que cal incidir més en el mercat internacional: “els clients que vénen de fora reserven amb bastants mesos d’antelació i, durant aquest temps, es pot informar de tot el que es pot fer a la comarca per ajudar a que la seva estada pugui estar més planiﬁcada”. Però el Garraf no es vol quedar al marge del potencial enoturístic. Malgrat que la presència de cellers no és tan nombrosa, els hotels de la comarca ja elaboren paquets turístics amb activitats relacionades amb el món del vi. L’enoturisme, repte del Garraf per completar l’oferta turística El Garraf, amb Sitges i Vilanova i la Geltrú al capdavant, té un fort potencial turístic, monopolitzat pel tradicional turisme de sol i platja, tot i que la demanda d’empresaris és cada cop més incipient. En el darrer any, ﬁns i tot, s’han incrementat un 0,48% les places hoteleres, passant de 5.382 a 5.408. Des del Consorci del Turisme del Garraf s’està treballant per desestacionalitzar el turisme per tal que la tem-

 Quant es gasta el turista durant la seva estada?

porada baixa no afecti tant. En aquest cas, les activitats culturals i enoturístiques juguen un paper important, sobretot en aquell públic familiar que fa escapades de cap de setmana o excursions d’un dia. A la zona interior és on es troben situats els pocs cellers que hi ha al Garraf. L’Associació de Viticultors del Massís del Garraf n’aglutina set, alguns dels quals fora de la comarca. Cada un d’ells organitza diferents propostes

EN TEMPORADA BAIXA ELS HOTELS APOSTEN PER ACTIVITATS CULTURALS

mercat amb el seu servei al client, molt personalitzat i proper. “Aquí resideix la principal fortalesa que ens diferencia entre empreses hoteleres de grans companyies i els allotjaments similars al nostre”, aﬁrma Carlos Díaz, gerent de l’hotel. En temporada alta “no hi ha sorpreses”, comenta, ja que la majoria dels clients acostumen a fer estades llargues de vacances, en família i amb l’objectiu de passar uns dies de platja. Segons explica Díaz, “tenim un client molt ﬁdel que repeteix cada estiu, tot i que la tendència del turista nacional ha estat reduir dràsticament el nombre de dies”. Malgrat el pes d’aquest tipus de turista, també destaca la presència a nivell europeu, sobretot de francesos i holandesos.

enoturístiques, que acostumen a formar part de paquets que elaboren conjuntament amb els hotels de la zona. A primera línia de costa la competència és ferotge. Això ho saben des de l’Hotel Ceferino de Vilanova i la Geltrú, una empresa familiar que al llarg dels anys ha optat per diferenciar-se en el

Els creuers, la gran oportunitat de 2014 Amb les últimes obres al port, Vilanova i la Geltrú encara aquest 2014 amb una gran oportunitat, la d’acollir creuers de petita envergadura amb capacitat d’entre 200 i 300 persones. Per Rafel Florenciano, director de Node Garraf Àrea de Desenvolupament, “volem omplir un nínxol de mer-

Es perden places hoteleres a l’Alt Penedès, però creixen les rurals L’Alt Penedès és la comarca penedesenca amb més recorregut per fer a nivell turístic. El 2013 va tancar amb 721 places hoteleres, segons dades de l’Idescat, una xifra que ha anat caient respecte el 2011, quan es va marcar el rècord amb 808. La particularitat del seu territori avaforeix una major presència d’allotjaments rurals, que en els darrers anys ha anat creixent. Actualment ja es compten ﬁns a 75 establiments, que posen a l’abast 589 places en cases de poble compartides o independents, masies i masoveries. Tot i això, el tancament de

 Quins llocs de Catalunya coneixen?

Total entrevistes Mostra teòrica: 2.050.576 Mostra efectiva: 2.144

Font: Estudi realitzat per DYM per a la Diputació de Barcelona i Turisme de Barcelona 2013

cat, que és el dels petits creuers de luxe que busquen un producte diferenciat”. En aquest sentit, es tracta d’un públic familiar, però “exigent, que en visites ràpides pugui gaudir d’experiències noves i de qualitat”. Els eixos principals d’aquestes activitats són el patrimoni, el folklore, la cultura i l’enoturisme. Durant el 2013 es va realitzar un catàleg d’activitats i actualment estan en el procés de comercialització a les companyies que operen al mar Mediterrani.

Penedès Econòmic

febrer 2014

L’ANÀLISI l’Hotel Pere III evidencia una fluixa promoció de Vilafranca i comarca per captar visitants. A l’hotel Casa Torner i Güell, la directora, Elisabeth Díaz, explicava que el seu perfil de clients és el d’empresa, que acostuma a ocupar les instal·lacions de l’hotel entre setmana. Els caps de setmana, el turisme català és el majoritari, seguit de l’americà i el francès. Acostumen a ser parelles d’una edat mitjana d’entre 30 i 50 anys. Segons afirmava Díaz “a l’hivern treballem més que a l’estiu”. Pel que fa als visitants, demanen informació de visites a cellers, que incloguin degustacions i cates, referències de bons restaurants i museus i llocs concrets com el Vinseum o el castell d’Olèrdola.

dues i tres nits. Els usuaris normalment demanen informació de Port Aventura, Barcelona i Sitges i també activitats per a joves i nens. D’altres també s’interessen per la gastronomia i per la Ruta del Xató, els cellers i les calçotades. Calafell és un dels destins preferits pel turista nacional, en especial, el de la província de Barcelona. Molts dels visitants disposen d’una segona residència a la vila calafellenca i d’altres, lloguen apartaments durant una setmana o quinze dies. Des de l’Oﬁcina de Turisme remarquen que des de fa uns anys han complert l’objectiu d’atraure el públic familiar, tot i que els sorprèn que “un 13% viatgi sol, molt probablement per motius de negoci”, apunten. En el

Establiments Alt Penedès Baix Penedès Garraf

Places

721

8 63

Brava, Barcelona, Salou o Lloret de Mar. Com a detall, d’entre els països que s’havia mirat com a alternativa, hi havia França i Itàlia amb un 2% cada una. Un dels pilars principals de l’economia espanyola és el turisme, que s’ha convertit en el valor refugi durant aquests anys de crisi. No és d’estranyar, doncs, que estudis d’arreu es dediquin a analitzar la despesa que realitzen els turistes. L’informe de la marca Costa de Barcelona exposa que cada turista es gasta 626 euros al llarg del seu viatge (vegeu quadre a la pàgina 2), dels quals destaca l’allotjament (267 euros), seguit de la despesa mitjana declarada (231 euros) i el cost mig del viatge (128 euros).

Establiments

Places

Alt Penedès

589

4.352

Baix Penedès

132

5.408

Garraf

Font: Idescat

El Baix Penedès, la zona de sol i platja per excel·lència Tot i que l’oferta d’activitats al Baix Penedès és molt diversa, els visitants acostumen a buscar més l’oferta de sol i platja, en ser la porta d’entrada de la Costa Daurada. En el darrer any, però, el nombre de places hoteleres s’ha vist reduït en un 3,42%, passant de 4.506 a 4.352. Un dels hotels més emblemàtics de la comarca, ubicat al Vendrell, és l’hotel Le Méridien Ra, que rep clients principalment de Rússia, França i el nord d’Europa. Aquests visitants acostumen a fer estades de més de deu dies i, en el cas dels clients nacionals, d’entre

cas del perfil que ve de vacances, valoren positivament el patrimoni històric i cultural, l’oferta gastronòmica, comercial i lúdica, i les zones infantils, però critiquen la disponibilitat d’aparcaments. El perfil del turista de la Costa de Barcelona, a fons A l’hora de planificar el viatge, sorprèn que el turista que visita el territori que conforma la marca Costa de Barcelona és força fidel a la intenció inicial de venir a Catalunya. El 65,7% dels enquestats afirma no haver contemplat cap altra alternativa, mentre que el 27,6% admet haver mirat destinacions catalanes com la Costa

El Penedès-Garraf, un dels destins coneguts de Catalunya D’entre els vint llocs que més coneixen els turistes, el Penedès i el Garraf han aconseguit col·locarne quatre (vegeu quadre). Aquesta classiﬁcació deixa entreveure que la difusió del territori pot millorar, però també que s’està realitzant un bon treball, ja que al capdavant de la llista hi ha marques tant potents com la de Barcelona, Costa Brava, Pirineus, Montserrat o Port Aventura. Sens dubte, Sitges és el ﬁló més important de l’Àmbit Penedès i un dels pols d’atracció a través del qual es pot donar a conèixer els atractius penedesencs.

El Mobile World Congress perd impacte al Penedès amb l’augment d’hotels a Barcelona

Any rere any, Barcelona s’ha anat consolidant com a ciutat de grans esdeveniments, no només turístics, sinó empresarials. El gran potencial atractiu ha contribuït a veure la ciutat comtal com una gran oportunitat per al sector hoteler que ha incrementat notablement el nombre de places, que ja arriben a 67.567 repartides en 365 hotels i de cara a aquest any esperen obrirne dotze més. La gran oferta que s’hi ha erigit ha afectat directament el Penedès, que en anys anteriors aprofitava esdeveniments com l’esperat Mobile World Congress, acollint empresaris d’arreu del món que volien reunir-se a la cita barcelonina. Si bé en d’altres anys, els hotels de l’Alt Penedès i el Garraf s’omplien de reserves, aquest 2014 ha estat força més fluix. En el cas de la comarca altpenedesenca pràcticament no s’han realitzat reserves d’assistents a la fira de mòbils, malgrat que l’any anterior la majoria d’hotels de Vilafranca van tenir congressistes allotjats a les seves instal·lacions. Segons la directo-

ra de l’hotel Casa Torner i Güell, Elisabeth Díaz, un altre dels motius podia ser l’increment de l’oferta de lloguer de pisos i apartaments. Tot i això, Sitges encara manté el seu atractiu, tant empresarial com turístic, que ha permès que en hotels estrella com Dolce Sitges l’ocupació hagi augmentat ﬁns al 85%. Les seves àmplies instal·lacions, especialment preparades per acollir reunions, congressos i trobades empresarials, han fet decantar la balança i aproﬁtar un any més l’èxit del Mobile World Congress al territori català. Amb l’auge de l’oferta a Barcelona, queda palesa la necessitat d’esdeveniments propis al territori penedesenc. En aquest sentit, des de l’Hotel Ceferino es remarca la importància del Festival Vida de Vilanova i la Geltrú (antic Festival Faraday), que repercutirà directament a la ciutat. També és el cas del Vijazz a Vilafranca del Penedès, que permet aglutinar milers de persones d’arreu al llarg de tres dies.

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

Les “hipoteques bombolla” ja afecten més de 142.000 propietaris a Catalunya Un estudi de Kelisto.es augura més baixades de preu de l’habitatge. Aquest any podrien desmantellar-se vivendes a les urbanitzacions penedesenques LÍDIA OÑATE La crisi immobiliària s’ha cobrat moltes víctimes d’ençà que va esclatar la bombolla. Una d’elles s’ha vist agreujada a mesura que avançava la crisi general. La pèrdua de valor dels habitatges, inflats fins a límits que es desconeixien en aquest país, han ocasionat el que els experts anomenen les “hipoteques bombolla”. És a dir, la diferència entre el valor dels habitatges en la situació actual i el dels seus préstecs pendents. El 2013 el forat total creat per aquestes hipoteques va ascendir a 12.917,5 milions d’euros a tot Espanya, el 40% dels quals corresponen a Catalunya, segons informa l’estudi elaborat pel portal web independent de l’estalvi, Kelisto.es. Aquest és el primer estudi que aborda aquesta temàtica i posa llum a alguns dels calaixos negres de la crisi immobiliària, que, encara ara, segueix empitjorant any rere any la situació de moltes famílies. Actualment, es calcula que un de cada deu hipotecats a Espanya està atrapat en un habitatge que val menys que el préstec que li queda per pagar (9,5%), un percentatge que s’elevarà fins el 10,7% el 2014 i l’11,3% el 2015, tal com apunten des de Kelisto.es. El context que es viu “d’enduriment de les condicions per accedir al crèdit, de contracció econòmica (amb dos períodes de recessió durant la crisi econòmica) i d’un acusat augment de la taxa d’atur”, exposa l’estudi, no contribueix a generar un millor clima per a la recuperació. El delegat del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’edificació de Barcelona a l’Alt Penedès i Garraf, Sebastià Jané, explica que “tenim un greu problema perquè ara hi ha molts habitatges que estan per sota del seu valor d’hipoteca. En funció de quan es va fer la valorització, la diferència pot arribar a ser molt gran perquè els preus han baixat fins a un 40%”. Segons l’estudi de Kelisto.es Catalunya és la comunitat autònoma on més ha caigut el preu de l’habitatge en relació als nivells màxims, cap al 2007, fins al quart trimestre de 2013, amb un descens del 47,2%.

La segueixen la Rioja (-43,5%), Aragó (-43,5%) i la Comunitat de Madrid (-43,4%). Per contra, a Andalusia i Melilla és on menys ha baixat, tot i que els percentatges són, igualment negatius, amb un -30,4% i -30,1%, respectivament. Baixa la demanda de crèdit per adquirir un habitatge Un dels camps de batalla de particulars i petites i mitjanes empreses és l’accés al crèdit. En el cas dels habitatges, els bancs asseguren que la demanda de crèdit va caure un 22% durant el tercer trimestre de 2013. Aquesta dada està molt relacionada amb els canvis que s’han anat produint en el sector immobiliari, que ha aconseguir aﬂorar els estalvis de molts inversors, tant particulars com empresaris, que han vist grans oportunitats amb la davallada dels preus dels habitatges. Són precisament aquestes compravendes, les poques que s’han anat materialitzant durant els últims anys de crisi econòmica.

 Llars amb hipoteques bombolla 2013 Principat d’Astúries

Cantàbria

Navarra

25.780 2,5% 721.021.361 -41,2%

Galícia 16.820 6,7% 125.630.445 -30,8%

Hipoteques bombolla (% sobre el total de les hipoteques)

País Basc

8.866 10,6% 221.316.720 -40,7%

8.189 19,1% 87.441.270 -32,3%

Número d’hipoteques bombolla 4t 2013

Valor del forat provocat per les hipoteques bombolla en €

7.648 0,5% 180.790.959 -41,6%

Caiguda dels preus de l’habitatge 2007-2013

La Rioja

6.082 13,2% 160.118.835 -43,5%

Castella i Lleó 26.668 8,7% 335.113.721 -35,8

Catalunya 20.592 12,4% 635.309.669 -43,5%

Madrid

105.481 11,8% 3.680.302.389 -43,4%

Castella-La Mancha 24.401 9.3% 167.051.468 -33.2%

Extremadura 4.637 3.7% 13.351.910 -26%

142.008 13,7% 5.175.853.066 -47,2%

Aragó

Illes Balears 13.981 9,7% 167.589.369 -35,4%

Comunitat Valenciana

67.181 9,0% 767.395.007 -36,5%

Illes Canàries

Múrcia

Andalusia

18.991 7,2% 115.642.699 -32,0%

16.882 4,3% 119.755.519 -31,8%

66.418 6.1% 236.278.011 -30,4%

Melilla

EL FORAT DE LES HIPOTEQUES “BOMBOLLA” ARRIBA ALS 13.000 MILIONS D’EUROS Es redueix el creixement d’afectats per aquestes hipoteques El 2009 les hipoteques bombolla només representaven un 0,3% del total d’hipoteques pendents de pagament. Tanmateix, en quatre anys, aquesta xifra s’ha multiplicat per 30 fins arribar al 9,5% del total al tancament de 2013, mentre que Kelisto.es preveu que el percentatge avanci fins l’11,3% del total. El problema no sembla que tingui fi, però l’estudi augura que de cara aquest any i el que ve es reduirà el creixement d’afectats, és a dir, el ritme anual serà del 15% (2014) i del 6% (2015), molt menor que entre el període 2009-2011. Des del Col·legi d’Aparelladors, veuen difícil que la tendència a la baixa dels preus de l’habitatge

429 2%* 5.104.525 -30,1%

Ceuta

387 2%* 2.448.669 -32,5%

*Dada conjunta per a Ceuta i Melilla

Dades nacionals 2013

*Dada conjunta per a Ceuta i Melilla

Font: Kelisto.es

Més de 9,6%

5,1% - 7%

7,1 - 9,5%

0% - 5%

es perllongui durant molts més anys. “No m’atreviria a dir que hem tocat fons, però tampoc hi ha molt marge per a baixades importants”, comenta Jané. Com a conseqüència d’aquesta pèrdua de valor, la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB) està preparant desmantellaments de blocs d’habitatges per tal d’aturar les despeses que genera mantenir ediﬁcis en urbanitzacions fantasma o zones en les quals vendre un habitatge podria suposar anys d’espera. “Al Penedès, per exemple, hi ha municipis que tenen urbanitzacions amb habitatges d’alt standing, però sense els serveis municipals necessaris per aquest tipus de perﬁl de comprador”, explica

Dades nacionals 2015

581.441 9,5% 12.917.515.610 -38,5

Jané, que veu probable que, si no s’acaben venent, es podrien desmantellar per no seguir perdent diners. En el cas de les capitals de comarca com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú no és una situació que es contempli, ja que el seu atractiu de capitalitat, amb bones connexions de transport i nivells d’indústria i serveis, fa difícil el seu abandonament. Ara bé, això no signiﬁca que en certs barris com el vilafranquí la Girada, s’hagin vist afectats per la davallada de persones procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona. En el cas de Sitges i Barcelona ciutat, s’està produint una revalorització interessant per moltes ﬁnques. Segons Jané es tracta de “zones privilegiades i on ha afectat menys la crisi perquè el

710.386 11,3% 19.579.784.760 -48,2

perfil del comprador és de poder adquisitiu alt”. Previsions negatives, però amb un petit moviment del mercat Les previsions per als dos propers anys no conviden a l’entusiasme, ja que el forat creat per les “hipoteques bombolla” augmentarà un 29,5% al llarg d’aquest any (fins als 16.722,15 milions d’euros) i un 17% més el 2015. Tot i aquestes dades, Jané afirma que el 2014 ha començat amb una petita demanda de mercat. “Sembla que es bellugui alguna cosa, perquè tinc constància de que es fan pressupostos per algunes ofertes de projectes. Amb els anys el mercat de la vivenda s’ha anat regularitzant i tornant a una situació de més normalitat”.

febrer 2014

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

Les calçotades, un negoci a l’alça que mou més de 15 milions d’euros a l’any Restauradors, agricultors, comerciants i carnissers del Penedès i del Garraf multipliquen els seus ingressos durant la temporada dels calçots

OLGA AIBAR Les calçotades són una tradició gastronòmica a Catalunya que genera un negoci considerable, que mou al voltant de 15 milions d’euros a l’any només a la zona de l’Alt Camp, on va néixer, i que abarca diferents àmbits, el principal dels quals és el de la restauració, que aconsegueix incrementar la facturació en uns mesos de l’any tradicionalment més ﬂuixos com són els d’hivern i els inicis de la primavera. Però del calçot no només se’n beneﬁcia aquest sector sinó també altres com l’agrícola, els carnissers,

EL CALÇOT COSTA ENTRE 14 I 18 CÈNTIMS D’EURO DE MITJANA el vinícola i els establiments que venen els materials adients per realitzar-los. D’un producte que té una mitjana de preu d’entre 14 i 18 cèntims per calçot, i que era un menjar tradicional dels pagesos, se’n treu ara un gran proﬁt. De fet, la descoberta del calçot s’atribueix a un pagès vallenc de ﬁnals del segle XIX conegut amb el nom de Xat de Benaiges, a qui també s’assigna la forma de coure’l i la salsa que l’acompanya. Al restaurant Cal Pau Xich de Guardiola de Font-rubí, Esteve Ventura ens explicava que, per a

ells, la temporada dels calçots “és forta, tot i que hem notat que, en els darrers anys, la gent se’ls fan també a casa, cosa que ens treu negoci”. Tanmateix, la comoditat de tenir-los a la taula sense la feina que suposa coure’ls, el servei, el fet de gaudir-ne en un indret diferent sense haver d’embrutar massa, fan que molta gent opti per menjar-los fora de casa. Ventura explicava que “nosaltres atenem tant famílies com grups més grans i la majoria aproﬁten per visitar després caves o altres punts d’interès de l’entorn”. Molts dels calçots són de producció pròpia i també els porta un pagès de la comarca. El menú que ofereixen són calçots a la brasa, pa torrat, botifarra, xai i carxofes, crema catalana, vins i caves al preu de 28 euros. Ca N’Ayxelà, de Santa Margarida i els Monjos, és un altre lloc de tradició de calçotades. Segons ens explicava Salvador Canals, “cada setmana, tenim moltes reserves de grups d’amics, personal d’empreses i d’altres. Per a nosaltres la temporada és força bona”. A Ca n’Ayxelà serveixen un gran aperitiu, calçots, botifarra amb mongetes blanques, xai a la brasa amb carxofes, crema catalana, cafè i begudes per 32 euros. Una altra forma diferent de consumir-los és vora al mar. En aquest sentit, la Cucanya, a Vilanova i la Geltrú, ofereix tres tipus de menú, en funció dels plats amb què

es vulgui acompanyar. Així, hi ha un menú de 32,90 euros amb calçots, botifarra de Moja, costelles de xai amb patates, crema catalana cremada i begudes, un de 36,90, que incorpora carxofes i carquinyolis, i un altre més complet de 42,90. Una altra de les novetats que està tenint força sortida són les calçotades a cellers de la comarca, segons fonts del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès. Els carnissers també se’n beneﬁcien de les calçotades, ja que, en la majoria de casos, s’acostumen a acompanyar de carn i carxofes. Des de Carns Valls, Salvador Valls ens explicava que, el que més es demana, és xai i cansalada, xistorra i botifarra crua. Una de les novetats que presenta, i que està tenint força demanda, és la botifarra crua amb calçots. De fet, segons apuntava Valls, “aquests mesos compensen altres en els quals no es consumeix tanta carn”. Per a establiments com la FECA, de Vilafranca del Penedès, també és una bona temporada. Segons ens explicava Gemma Casulleras, “aquest mes i

el vinent tenim molta demanda de barbacoes, graelles, pinces, guants especials per a fer calçots i eines per mantenir les graelles en bon estat. També venem unes graelles especials de 100x50 cm d’acer que són molt còmodes per coure’ls”. També venen molt de carbó, pellet i llenya. Tots els articles es poden consultar a la web www.feca.cat. Per als productors com EstevePréssec d’Ordal de Cantallops és un negoci creixent. Isidre Esteve aﬁrmava a Penedès Econòmic que “hi ha molta demanda. La temporada va començar bé al novembre, va caure al desembre i al gener i febrer està funcionant molt bé”. El preu del manat de 50 és de 7,5 euros. La majoria en compra entre un centenar i uns 300, tot i que també es venen quantitats més petites. A banda de les calçotades, hi ha persones que els compren per a arrebossar, per fer pizzes o coques enramades. Són un altre tipus de calçot, més prim o tallat, que es ven a un preu inferior. Segons explicava Esteve “tenim molts clients que repeteixen

cada any, la majoria vénen atrets pels productes de proximitat però també venem a fora de Catalunya com a Mallorca, Galícia, Bilbao o Saragossa”. Els germans Esteve tenen unes 20 hectàrees de terra, de les quals 1’5 es dediquen als calçots. Aquests es planten a principis d’agost, es tapen o calcen i es recullen a principis d’octubre. Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, calculava que es deuen consumir uns 70 milions de calçots a Catalunya, dels quals 10 tenen la IGP Calçot de Valls, que ampara una cinquantena de productors que segueixen un reglament estricte de qualitat, amplada i alçada dels calçots, entre altres qüestions. Es calcula que a la calçotada de Valls hi passen cada any entre 35.000 i 40.000 persones i que, durant la temporada, de novembre a abril, passen per la comarca unes 350.000 persones.

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

La deficient accessibilitat als polígons resta competitivitat a l’Alt Penedès Un estudi sobre la Regió Metropolitana de Barcelona deixa al descobert una de les debilitats de la comarca, mentre el Garraf aprova amb nota LÍDIA OÑATE Anar a treballar a una empresa situada a un polígon industrial és més difícil a l’Alt Penedès que en qualsevol comarca de la Regió Metropolitana de Barcelona. Ho afirma l’estudi “Accessibilitat en transport públic col·lectiu als polígons d’activitat econòmica de la RMB”, que ha analitzat l’oferta de transport públic de què disposen les gairebé 300.000 persones que treballen als 728 polígons de la regió. Carles Ruiz, president del Comitè Executiu de Pacte Industrial de la RMB, l’associació que va presentar l’estudi, destaca que “la competitivitat industrial d’un territori ve molt condicionada per la qualitat dels seus polígons d’activitat econòmica, que són el suport físic on les empreses desenvolupen la seva activitat”. En aquest sentit, insisteix que “la millora de l’accessibilitat en transport públic és un element clau per afavorir la seva qualitat, la competitivitat de la indústria i la sostenibilitat del territori metropolità”. Més de 6.800 treballadors afectats a l’Alt Penedès El 82% dels treballadors en empreses de polígons industrials a l’Alt Penedès tenen una accessibilitat deficient. Tant és així que és la comarca amb una pitjor accessibilitat en transport públic col·lectiu. Dels 45 membres que formen l’associació Pacte Industrial, tres són de l’Alt Penedès

(Gelida, Vilafranca del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues), dels quals han analitzat la situació. Als set Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de Gelida, que ocupen una superfície de 53,42 ha, hi treballen prop de 600 treballadors, que tenen accessibilitats en Transport Públic Col·lectiu (TPC) diferents segons la seva ubicació. Els polígons propers a l’estació de tren, a la part baixa del nucli urbà, tenen accessibilitats acceptables, mentre que aquells polígons que estan lluny del nucli urbà, en terrenys aïllats com Can Juncoses i Plans de la Ferreria, la seva accessibilitat és inexistent o bé molt deﬁcient.

MÉS LÍNIES DE BUS I CARRILS BICI SÓN LES PROPOSTES PER REDREÇAR LA SITUACIÓ DELS POLÍGONS Els tres polígons propers al nucli urbà disposen d’accés especíﬁc a peu, però cap polígon té accés especíﬁc per a bicicletes. Vilafranca del Penedès disposa de 16 PAE que ocupen 281 ha, però en canvi només hi treballen 800 persones. Els polígons s’estructuren a la part nord-est i a la part sud-oest del municipi sense seguir gaire la trama urba-

na, més aviat segueixen les xarxes viàries. L’accessibilitat és, en general, deficient i millorable. En primer lloc, per la posició excentrada de la majoria dels polígons, i també perquè el transport urbà no supera el perímetre de la zona densa i no serveix els polígons. Quatre dels polígons disposen d’accessos específics a peu i també quatre amb bicicleta. Els tres polígons de Sant Cugat Sesgarrigues, de 31 ha, ocupen gairebé 250 treballadors, que per la mida poblacional del municipi (973 habitants) representen una quantitat considerable. Estan situats al llarg de la carretera N340 i no són continus a la trama urbana, sinó que formen part d’altres polígons dels municipis veïns. Tots els PAE presenten nivells d’accessibilitat deficients, per la distància de les parades i a les baixes freqüències de les línies de bus interurbanes. A més, no tenen accessos específics ni a peu ni amb bicicleta. El 75% dels treballadors al Garraf tenen una bona accessibilitat El Garraf disposa de molt poca superfície dedicada a PAE (447 ha) i un número de treballadors també baix (3.713). Aquests polígons tenen una accessibilitat molt dispar, ja que tot i que el 75% de treballadors poden accedir-hi bé, la resta tenen una accessibilitat pràcticament nul·la. De membres del Pacte Industrial a la comarca només hi ha Vilanova i la Geltrú, que dispo-

 Propostes de millora als municipis de l’Alt Penedès i Garraf

sa de 14 PAE de mida mitjana i petita, que ocupen una superfície de 255,85 ha on treballen uns 3.300 empleats. La majoria d’aquests polígons estan situats a l’est i al nord de la població, sense seguir en moltes ocasions la trama urbana. En general tenen una accessibilitat acceptable en TPC, ja que disposen de servei de bus. No obstant, hi ha diferències entre els més propers a l’estació de tren, que tenen una bona accessibilitat, i els més allunyats com el polígon Industrial la Plana, que té una accessibilitat deﬁcient. Tres dels polígons disposen d’accessibilitat a peu, però cap d’ells té accessibilitat amb bicicleta. Més transport públic, en bicicleta o a peu: recomanació de l’estudi Un 80,6% dels treballadors en empreses dels polígons de la Regió Metropolitana de

 Nombre de treballadors i qualificació de l’accessibilitat, per comarques

Transport Públic Col·lectiu - Augmentar les expedicions en bus / tren Transport Públic Col·lectiu - Augmentar viatges de bus / tren o noves parades en grans PAE Bicicleta - Condicionar l’itinerari a peu per adaptar-lo a bicicletes Bicicleta - Crear accés per a bicicletes al polígon si hi ha xarxa interna de bicicletes A peu - Condicionar un accés d’aquest tipus si el PAE està en l’entorn urbà Total de municipis amb polígons: 88 Número de municipis Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

Barcelona gaudeixen d’una bona accessibilitat en transport públic, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient. En nombres absoluts, els treballadors d’aquest 19,4% sumen 58.000 persones. Per tal de corregir aquestes mancances, l’estudi proposa millorar, en primer lloc, el Transport Públic Col·lectiu, en especial “l’oferta d’autobús donada la rigidesa del sistema ferroviari”. En segon terme, es recomana proporcionar l’alternativa del transport en bicicleta “per als polígons que ja disposin d’un accés específic a peu i sempre que disposin d’una mida mínima”. En el cas dels polígons que es trobin integrats o molt propers als nuclis urbans, es proposa millorar l’accessibilitat a peu. Per últim, es considera l’opció de crear una línia específica d’actuacions per als PAE més petits amb dificultats d’accessibilitat.

Font: Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

El pas de la rua de Carnaval fa patir la restauració i l’oci nocturn ho aprofita D’entre els municipis de l’Àmbit Penedès, Sitges i Vilanova i la Geltrú surten més beneficiats de la festa, per la qual reben més suport municipal LÍDIA OÑATE El febrer és el mes dels Carnavals, una època de disbauxa, en la qual “tot s’hi val”, diu la tradició. Darrerament, però, el seny s’ha anat imposant a la rauxa i pocs són els restaurants que poden aprofitar el pas de les rues de Carnaval. Tot i això, una vegada finalitzats els recorreguts, els locals d’oci nocturn, en especial els de zones costaneres, són els que poden treure rèdit d’aquesta tradició allargant la festa a les seves sales. En alguns municipis com Sitges, el tancament del centre gairebé “obliga” a abaixar persianes, ja que impedeix el pas dels cotxes i “això afecta molt el poble”, explica a Penedès Econòmic Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges. Aquesta és una batalla que fa temps que dura entre el Gremi i l’Ajuntament, que no troben una solució òptima per mantenir el grau de seguretat sense haver de tallar la circulació del centre. Malgrat això, Matas reconeix que el Carnaval té una “incidència positiva” en especial els dies forts (diumenge i dimarts), ja que molts visitants surten de festa per la vila sitgetana. En el cas dels hotels, la majoria registra una bona ocupació per aquestes dates. El divendres de la setmana de Carnaval s’arriba a una ocupació d’entre el 60 i 65%, mentre que el dissabte s’eleva fins al 80 i 85%. “La promoció que es fa a nivell municipal ens ajuda molt a aconseguir visitants, molts dels quals pernocten el cap de setmana”, comenta Matas. A Vilanova i la Geltrú la festa del Carnaval també es viu com una bona oportunitat per fer més calaix, tot i que “els dies previs són molt fluixos”, comenten des del Gremi d’Hoteleria i Restauració del mateix municipi. Els locals que més èxit tenen durant el Carnaval són, precisament, els de primera línia de costa. El Passeig Marítim i el Passeig del Carme concentren gairebé tot l’impacte de la festa, tot i que el centre també aprofita

el moviment de visitants al llarg del cap de setmana de Carnaval. La zona d’interior té més diﬁcultats per treure proﬁt del Carnaval, ja que no aconsegueix atraure l’interès de visitants d’altres llocs. Un dels grans frens en el cas de Vilafranca del Penedès és, precisament, el dia de la celebració, molt qüestionat pel sector hostaler i d’oci nocturn. “Si féssim la Rua el divendres seria bestial, apoteòsic”, explica Juan Antonio Arribas, propietari de l’empresa

EL TANCAMENT DEL CENTRE AFECTA ELS RESTAURANTS DE SITGES, QUE OPTEN PER NO OBRIR d’oci nocturn Grup Arcs. L’èxit del canvi de data es va fer palès fa dos anys quan el dilluns de Carnaval va ploure i la festa es va ajornar ﬁns el divendres de la mateixa setmana. “Es va omplir tot Vilafranca de gent d’arreu de la comarca”, comenta Arribas, que ho veu com una solució per al sector, encara que topa amb

els plans de l’Ajuntament, que es manté ferm a l’hora de mantenir la Rua en dilluns. A tot això, cal sumar la baixada de vendes durant les dues setmanes prèvies al Carnaval. Segons Arribas, “fa deu anys a Vilafranca no se celebrava gaire el Carnaval, però ara la gent prefereix estalviar i entrenar per a la Rua”, en la qual participen ﬁns a 2.500 balladors. Aquest “estalvi” previ, però, no acaba de compensar el sector per al gran dia de Carnaval, ja que només s’omplen dos locals “i molts dels que entren ja vénen amb unes copes de més perquè acostumen a ser balladors, que ja s’han demanat l’endemà com a dia de festa. Poca despesa fan i, a més, l’entrada és gratuïta”, explica Arribas, que veu necessari un impuls més gran del Carnaval a la capital comarcal. Al Baix Penedès la situació és desigual. Les zones més turístiques i amb el sector comercial i restaurador més concentrat com és el cas de Segur de Calafell, tenen més oportunitats d’aproﬁtar la festa del Carnaval. Segons Elías Chacón, president del Gremi d’Hostaleria del Baix Penedès, “a Bellvei o al Vendrell la rua dura unes hores i ja està. La festa no continua, com en altres llocs costaners”. L’aportació municipal segueix sent la font d’ingressos principal Per tal que la festa dels carnavals tingui el ressò esperat cal la implicació de tots els agents econòmics, però també la participació dels ajuntaments. Un dels que més aporta és, precisament, el de Sitges. En total, aquest 2014 destinarà 115.000 euros que es repartiran equitativament entre les entitats segons el número de carrosses que hi participen (uns 55.000 euros). Aquesta xifra també inclou les aportacions que es fan a grups que organitzen els personatges del Carnestoltes i la Reina, amb 10.000 i 5.000 euros, respectivament. La resta de la partida per al Carnaval es destina a la instal·lació

d’infraestructures com poden ser les tanques, els sanitaris o la vigilància. A Vilanova i la Geltrú, un dels municipis on també es potencia molt la festa del Carnaval, l’Ajuntament farà una aportació de 65.000 euros. Des de fa 25 anys, una entitat s’encarrega de gestionar tot allò relacionat amb la festa. La Federació d’Associacions pel Carnaval (FAC) ha comentat a Penedès Econòmic que tot i que s’ha mantingut la partida de l’any 2013, “aquesta s’ha retallat ﬁns a un 30% en els darrers anys”. A diferència d’altres llocs on s’han eliminat els premis en metàl·lic, el Carnaval de Vilanova manté

EL SECTOR HOSTALER I D’OCI NOCTURN DE VILAFRANCA VEU AMB BONS ULLS EL CANVI DE DATA DE LA RUA el premi a la carrossa satírica per l’Arrivo, de 500 euros. A aquest se’n sumen d’altres per al Concurs de disfresses. La baixada de l’aportació municipal ha obligat a l’entitat a cercar recursos econòmics, tot i que la situació de les empreses també és difícil. Per aquest motiu, la FAC els ha proposat col·laborar prestant serveis o aportant material com a premis per als guanyadors del concurs de Carnaval.

Ben diferent és la situació d’altres comarques com la del Baix Penedès o l’Alt Penedès. En el cas del Vendrell, el cost de l’arribada del Carnestoltes és de 1.500 euros, al qual cal afegir el cost de la infraestructura, el servei de policia i el de neteja. A la rua de Carnaval vendrellenca participa un nombre limitat de 25 carrosses i 10 comparses, que reben una subvenció. En concret, és de 180 euros per a les primeres, i 50 euros per a les segones. En el cas dels premis, se n’atorguen quatre de diferents. El de millor carrossa local i visitant opten a dos guardons per categoria: el primer de 300 euros i el segon de 150 euros; mentre que el de millor comparsa i el de millor disfressa són premiats amb 150 euros cadascun. La suma total de l’aportació arriba als 10.300 euros, una xifra molt allunyada de localitats costaneres com Sitges o Vilanova i la Geltrú. Una de les viles penedesenques amb una forta presència del Carnaval és Vilafranca, que fa anys va suprimir els premis en metàl·lic i els va substituir per plaques d’obsequi. L’Ajuntament, però, concedeix una subvenció per a les carrosses i comparses participants. En altres municipis més petits com Cubelles, la Rua de Carnaval genera una despesa de 4.000 euros a les arques municipals, als quals cal sumar els 12.300 euros per a les subvencions de les comparses i carrosses, que arriben a 40 aquest any. Segons fonts del consistori, d’ençà de la crisi econòmica van decidir retirar els premis en metàl·lic.

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

Els comerços catalans podran obrir 72 hores setmanals i dos festius més Les associacions de comerciants del Penedès i del Garraf consideren que no els beneficia obrir més dies, però veuen bé la llei catalana OLGA AIBAR La nova Llei d’horaris comercials, aprovada pel Parlament català el 12 de febrer, amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC i ICV, suposarà l’increment de 8 a 10 dels festius d’obertura anual. La xifra de vuit festius que hi havia actualment s’ha hagut de canviar perquè entrava en contradicció amb la llei espanyola. D’aquests deu festius, els ajuntaments en podran escollir quatre. La norma es va impulsar el mes de març de 2013 per CiU i ERC després que el Govern espanyol recorregués davant del Tribunal Constitucional (TC) el decret de la Generalitat que regulava els horaris, un decret que el tribunal manté en suspensió i sobre

el que encara no s’ha pronunciat. La llei restringeix la liberalització de la normativa espanyola. En lloc de les 90 hores setmanals, a Catalunya se’n podran obrir 72 i els únics establiments exempts seran els de municipis turístics i els d’alimentació inferiors a 150 m2. Els grups que van donar suport a la norma han reivindicat la necessitat de mantenir el comerç de proximitat per facilitar la conciliació laboral i familiar i impedir que els municipis catalans es converteixin en una “botiga 24 hores”. Preguntat sobre aquesta qüestió, el gerent de l’associació de comerciants de Vilanova i la Geltrú, Viu Comerç, Xavier Arrojo, aﬁrmava que obrir dos festius més “no va en beneﬁci del comerç de proximitat, sinó de les grans

cadenes, perquè no tots els dies són rendibles econòmicament i suposarà un sobreesforç per a les botigues”. Arrojo també apuntava que “aquests canvis s’haurien de promoure des del propi sector, no des de l’administració”. El president de l’associació de comerciants Centre Vila de Vilafranca del Penedès, Fèlix Hill, aﬁrmava que “obrir més festius afavoreix altres formats comercials més grans però, si són només dos, no afecta massa. Aquest serà el mal menor de la nova llei, que veiem millor que l’espanyola, que té uns horaris més liberals”. Així mateix, apuntava que “el que realment incentiva el consum no és obrir més, sinó que la gent disposi de més diners per gastar”. També demanava que “hi hagi seny a nivell municipal

a l’hora de decidir els dies que es podrà obrir. Fina Olivella, de la botiga Oh! Casual de Vilafranca del Penedès, també veu bé que Catalunya pugui regular el seu model comercial però no tenia

tant clars els avantges d’obrir més diumenges perquè “suposa una despesa més, quan la gent pot anar a comprar igualment abans, i et treu hores de la teva vida personal”.

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

Dones d’Empresa de l’ADEG celebra la trobada i sopar anual

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

El divendres 14 de març al restaurant La Torre del Gall, ubicat a Sant Cugat Sesgarrigues

El primer pas A les muntanyes O Mei Shan existien molts monestirs. Els monjos dels grans monestirs eren molt rics, mentre que els dels monestirs més petits eren molt pobres. Un dia, un monjo d’un petit monestir va anar de visita a un gran monestir amb la intenció d’acomiadar-se, ja que partia en peregrinació a Putu, una illa del mar de l’Est. Per arribar-hi calia escalar altes muntanyes i travessar nombrosos rius, a través de molts quilòmetres. Aquest dur viatge durava molts mesos, o fins i tot anys. Quan el monjo pobre va posar al corrent de la seva intenció al monjo ric, aquest va quedar sorprès : - I què portes per al teu viatge? - Un gerro i un bol per proveir totes les meves necessitats. Recolliré l’aigua amb el meu gerro i quan senti fam demanaré aliments d’almoina amb el meu bol. - Jo també vull fer aquesta peregrinació; fa diversos anys que estic preparantme, però mai he pogut posar-me en camí, ja que sempre em falta alguna cosa. Em temo que et prens les coses molt a la lleugera. Aquest viatge no és tan fàcil com tu creus! Dos anys més tard, el monjo pobre tornava de la seva peregrinació, i va anar a saludar el monjo ric i li va explicar com havia estat la seva peregrinació a Putu.

REDACCIÓ

El proper divendres 14 de març es celebrarà la Trobada/Sopar de Dones Empresàries i Emprenedores del Penedès Garraf organitzat per l’associació Dones d’Empresa de l’ADEG. És el 7è any que se celebra aquest acte i tindrà lloc a les 20h a la Masia La Torre del Gall, a Sant Cugat Sesgarrigues. Està organitzat per Dones d’Empresa però és obert a tothom, només cal fer la reserva prèviament per telèfon al 902 106 700 o e-mail (info@donesdempresa. cat). El preu del tiquet amb IVA inclòs és de 35€ per als socis i 45 € per als no socis. Totes les empreses que tinguin interès a aportar els seus gadgets o regals promocionals poden posar-se en contacte amb l’organització a info@donesdempresa.cat.

Aquesta trobada anual té lloc cada mes de març des de 2008 amb l’objectiu de commemorar l’efemèride del naixement de Dones d’Empresa i celebrar el Dia Internacional de la Dona. Enguany aquest 14 de març la nit serà plena de sorpreses que com-

binaran el caràcter lúdic i professional. Entre altres activitats, hi haurà ponències de dones de rellevància per la seva trajectòria empresarial o el seu càrrec de representació pública, que seran amenitzades amb música en viu, ball, dansa.

Neymar i Müller van rodar un espot de Volkswagen a Vilanova La seva presència a la plaça de la Vila va aixecar una gran expectació i un gran ressó mediàtic

La plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú va ser aquest mes l’escenari del rodatge d’un anunci de la marca Volkswagen per a la televisió alemanya, que també es podrà veure per Internet. L’anunci està protagonitzat pel jugador del Barça, Neymar da Silva, i per Thomas Müller, jugador del Bayern, tot i que no han coincidit en el rodatge. Neymar va arribar el 20 de febrer a la ciutat en helicòpter i, la seva presència a la ciutat, va aixecar una gran expectació. L’acció de l’espot se situa a Copacabana i una localitat italiana i hi apareixen ﬁns a quatre cotxes de la marca alemanya. La productora va escollir Vilanova perquè les rajoles amb sanefes de la plaça són molt semblants al terra del passeig de Copacabana i també per l’estil colonial que té. Segons ens

Afirmava Lao Tse que “un viatge de mil milles comença amb el primer pas”. El mateix passa davant els problemes, comencen resolent-se amb una primera decisió: la d’afrontar-los. Aquest, és el primer pas. El mateix passa en qualsevol decisió professional, a l´hora d´emprendre, a l´hora d´iniciar uns estudis... Sovint per caràcter personal de cadascú, més que ja no pas per actitud o ganes, ens costa donar aquest primer pas. Potser busquem amb excessiva prudència, el moment, el lloc, i demés circumstàncies ideals. Unes circumstàncies que potser no arribin mai. Creieu que al monjo ric del conte, li faltaven ganes d’iniciar la seva peregrinació? Les persones tendim a buscar “seguretat”, una certa “comoditat”, a no córrer riscos del tot necessaris. Potser la necessitat sigui un al·licient. El tan utilitzat concepte “d’actitud emprenedora”, no és més que la voluntat de donar aquest primer pas. Un pas ferm, amb ganes i decisió cap a un viatge no del tot conegut; tot perseguint unes fites, una idea i sovint i fins i tot, un somni.

Foto: Miquel Vall

REDACCIÓ

Malgrat el seu desconcert , el monjo ric confessar: - Respecte a mi, encara no he acabat els preparatius per al viatge.

 Neymar a la plaça de la Vila de Vilanova

explicava el vilanoví Jan López, ajudant de direcció en publicitat, i localitzador d’espais, les necessitats de localització de l’anunci i el fet que hi intervinguessin més de 200 persones, feien complicat realitzar-lo en una gran ciutat i Vilanova està disposada a vendre’s de cara a l’exterior com

una ciutat idònia per fer localitzacions publicitàries o cinematogràﬁques”. En el mateix sentit es manifestaven els responsables de l’Ajuntament: “la nostra ciutat és un lloc idoni per recrear escenaris i localitzacions publicitàries, a banda de la proximitat a Barcelona”.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

El món de l’art mira de reüll la rebaixa de l’IVA, a l’espera de la Llei de Mecenatge La baixada de l’IVA del 21 al 10% en les obres d’art no acaba de convèncer els marxants i galeries d’art, que la veuen massa limitada LÍDIA OÑATE A finals de gener, el govern espanyol va anunciar amb la boca ben ampla que abaixaria l’IVA cultural, però només el de la venda d’obres d’art, que passaria del 21 al 10% quan es tractés de la primera transacció de l’obra o en la revenda per part de sectors o persones que acostumin a dedicar-se a l’activitat artística. Massa limitacions per a un sector que ja ranquejava a l’inici de la crisi i que l’augment de l’IVA va acabar d’enfonsar en el silenci propi de les galeries d’art. Aquesta darrera decisió del govern ha deixat una sensació poc satisfactòria als galeristes, que esperaven més gosadia a l’hora d’aprovar reformes per incentivar el sector. “La il·lusió i eufòria se’ns va truncar quan vam veure els supòsits de la llei. El canvi s’ha quedat curt perquè la baixada hauria d’haver estat generalitzada”, explica Albert Gran, president del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. El director de la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès, Ramon Sicart, veu insuficient la rebaixa de l’IVA, més encara, quan “la demanda històrica del sector és baixar-lo fins al 7% com a la majoria de països europeus.” Sicart tampoc acaba d’entendre la intenció del govern d’anar reduint l’IVA cultural per parts de forma paulatina. “La cultura és el tercer motor d’Espanya”, argumenta, així que “si vols reduir-lo ho comences a fer-ho de forma general”. El sector critica l’elevat IVA per competir a nivell internacional Des del Gremi de Galeries d’Art veuen difícil competir amb països com Alemanya, Suïssa i Àustria, on l’IVA que grava la venda d’obres d’art és només del 7%. Aquesta situació acaba perjudicant les vendes al nostre país, ja que els compradors prefereixen comprar fora, on la pressió fiscal és menor. “Són pals a les rodes, tot i que és difícil quantificar l’impacte”, afegeix Gran, que va més enllà d’aquesta qüestió: “ens preocupa que a Espanya sigui d’un 21%, però per a nosaltres és més urgent la creació d’una Llei

de Mecenatge, que premiï l’esforç que fan certes persones que inverteixen en art”, explica Gran. En aquest sentit, la llei hauria de proporcionar una desgravació als particulars i empreses que s’impliquessin en l’adquisició i promoció de l’art. A dia d’avui, segons ens ha explicat Gran, “la llei està en cartera del Partit Popular i esperem que moguin ﬁtxa aviat perquè és una cosa de vida o mort per nosaltres”. Per Sicart, la Llei de Mecenatge ha de ser el revulsiu que necessita el sector, ja que permetrà als inversors en art accedir a desgravacions d’impostos, una mesura molt atractiva per al ﬁnançament de les galeries i el sector en general. Les galeries d’art locals, enmig d’un mercat precari La majoria de galeries d’art del Penedès sobreviu com pot. Davant un mercat precari, el negoci del sector se segmenta entre les exposicions, la minsa compravenda i l’emmarcació de quadres, una de les vies per les quals ha optat la galeria Ismes de Vilanova i la Geltrú. “A nivell comarcal no es fan grans inversions, pròpies d’especuladors, sinó que ens movem en un mercat d’obres d’artistes joves, de talent i amb projecció”, explica el seu director, Jordi Capdet. Lluny queden les grans subhastes d’obres descobertes en inventaris d’herències perdudes que acostumen a ser protagonistes de pel·lícules hollywoodianes. “La cultura i el món de l’art sempre han estat en crisi, però la crisi econòmica general ha

accentuat més la desaparició de la classes mitjana”, aﬁrma Sicart, que diferencia molt el col·leccionista del comprador esporàdic. “Tenim un ventall molt ampli de preus que van des dels 150 als 70.000 euros, però la majoria de compradors acaben fent una despesa d’entre 2.000 i 4.000 euros. Les xifres milionàries es troben en altres mercats, no aquí”, explica el galerista vilafranquí.

Per Capdet, però aquesta és una opció personal també, perquè “sempre he defugit l’elitisme. Crec que l’art ha de ser accessible a tothom”. Per aquest motiu, sovint opta per artistes penedesencs o propers a la nostra zona, amb els quals ha treballat anteriorment. La Fira ARCO, possible desencadenant del canvi d’IVA Més d’una veu dissonant ha apuntat que la proximitat de la 33a

edició de la Feria Internacional de Arte Contemporáneo de Madrid, més coneguda com ARCO, que es va celebrar entre el 19 i 23 de febrer, ha estat el pretext idoni perquè el govern central es promocioni amb el nou canvi d’IVA com a mesura de suport als artistes. “Ho han volgut utilitzar per confondre, però no crec que sigui capaç de fer créixer les vendes”, puntualitzava el president del Gremi.

S’aplicarà el 10% només en: 1. Les importacions d’obres d’art, antiguitats i objectes de col·lecció sigui qui sigui qui ho importi. Es considera importació quan es tracta de portar a Espanya obres de fora de l’Unió Europea com, per exemple, d’Estats Units, d’Argentina o de Japó). 2. Els lliuraments d’objectes d’art realitzades pels artistes de la seva pròpia obra o pels seus hereus. La primera transacció de l’obra, sigui per part de l’artista o els seus hereus, tributarà el 10% d’IVA, en comptes del 21%. 3. Els lliuraments d’objectes d’art per empresaris o professionals diferents dels revenedors, sempre que tingui dret a deduir-se l’IVA. (En cap cas els galeristes, antiquaris, marxants, col·leccionistes o societats que es dediquin de forma habitual a l’art). 4. Les adquisicions intracomunitàries (entre països pertanyents a la Unió Europea) d’objectes d’art quan el venedor dels mateixos sigui un artista que ven la seva obra o els seus hereus que venen la seva obra, o un empresari o professional diferents del revenedor habitual. Queden exclosos els galeristes. S’ha inclòs un nou supòsit per al règim d’usats (IVA especial) que afecta els galeristes i altres revenedors i que pot beneficiar els galeristes en poder tenir major marge de benefici i poder oferir als seus clients preus de les obres més competitius. Es podrà aplicar en els supòsits explicats en els punts anteriors.

NOU IVA ALS LLIURAMENTS D’OBRES D’ART

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

El centre Nexes supera un any de vida amb bona nota

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Per què no esclata una revolució?

OLGA AIBAR Nexes, el Centre de Serveis a les Empreses de Sant Sadurní, ha celebrat recentment un any de vida i ha fet un balanç satisfactori de les actuacions que s’hi han dut a terme. Els responsables del centre explicaven a Penedès Econòmic que “estem contents perquè el primer any sempre costa i hem tingut força demanda d’informació i assessorament. El més difícil va ser que vingués el primer emprenedor, però ara ja en tenim la meitat del viver ple i esperem acabar l’any amb el 100% d’ocupació”.

El centre ha prestat durant el 2013 uns 350 serveis d’informació a emprenedors i uns 250 a empreses. Tècnics especialitzats també han atès 205 consultes, 93 d’emprenedors i 112 d’empreses. Durant al 2013 també s’han portat a terme accions de sensibilització a l’emprenedoria, entre les quals cinc tallers per potenciar les habilitats emprenedores, tres tallers d’exposició de casos pràctics d’emprenedors i un curs d’idees pràctiques sobre com portar la pròpia empresa, així com accions de sensibilització empresarial. Altres serveis oferts han estat formació empresarial i el Club de l’emprenedor, un servei que

ofereix recursos per a la creació d’empreses com ara llibres, revistes, documentació diversa i l’atenció de tècnics especialitzats i que han utilitzat 115 persones. Un altre dels serveis que ofereix Nexes és el d’allotjament empresarial, per facilitar les condicions d’arrencada i consolidació de projectes empresarials. La modalitat d’allotjament empresarial és el de coworking. Les empreses que estan al viver són Carme Rosell Solsona (arquitectura tècnica), Noubit (serveis informàtics), Opensec (Consultoria tècnica, especialitzada en ciberseguretat industrial) i Vitis consulting (consultoria, formació i coaching).

món de l’empresa a estudiants i a la població en general, en el qual van participar 468 persones. Un dels temes en el que actualment més treballa el centre és en la consolidació de les empreses que es creen. De fet, des de fa dos anys, i per mitjà de la Diputació de Barcelona i de Pimec, treballen en el programa “Accelerem el creixement”, per identiﬁcar les empreses que tenen voluntat de créixer. Enguany, de les 50 de la província de Barcelona, n’hi participen quatre del Penedès.

Pel que fa al viver del centre, amb una cabuda per a nou empreses, en naus de 40, 80 i 140 m2, actualment l’ocupen cinc i està a punt d’incorporar-se una sisena. Les actuals són Llibla consulting, Xta.cat, Enotècnia, 4mes4.com i Tecvife. La sisena és Tamic SL. Per aquest any, el Centre Àgora vol posar en marxa un punt PAE (Punt d’Atenció a l’Emprenedor) per poder tramitar electrònicament la constitució d’empreses i societats.

L’Àgora va ajudar a crear 67 empreses l’any passat El servei d’assessorament del Centre Àgora va atendre l’any passat 282 projectes de negoci, 12 menys que el 2012, als quals s’hi han de sumar els que encara es gestionen de l’any anterior, fet que comporta un total de 487. Malgrat que el volum de projectes s’ha mantingut, el nombre d’empreses creades durant el 2013 va disminuir ﬁns a les 67, vuit menys que el 2012 i 46 menys que el 2011. Pel que fa al tipus d’empreses creades, el 96% correspon al sector serveis. El 71% de les persones inscrites al servei d’assessorament estaven a l’atur. L’any passat, el Centre Àgora va organitzar 27 activitats formatives, entre les quals va destacar un curs de creació de microempreses de 530 hores en el qual van participar 16 persones, i 29 tallers de sensibilització per introduir el

No us heu preguntat mai per què no esclata la societat amb els abusos de poder, la corrupció, les injustícies socials i les polítiques actuals? Jo personalment estic perplex de la situació que estem vivint, ens han robat literalment el present i el futur. Joves sense esperances o amb treballs precaris, empreses amb l’aigua al coll i famílies desestructurades que subsisteixen amb treballs en negre i una llarga llista esgarrifosa. En canvi, tots semblem estar hipnotitzats, adormits, com si no anés amb nosaltres aquesta batalla i amb la sensació que no hi podem fer res, que el sistema s’autoprotegeix. Però no és l’atzar, no ens equivoquem. Conèixer la veritat ja no importa, és igual que ens diguin que alguns polítics ens roben, que els bancs i empreses energètiques, entitats criminals ambdues que es dediquen al saqueig massiu i que tenen uns beneficis estratosfèrics quan aquestes ni donen crèdit i deixen sense llum a famílies. Per tant, la informació ja no té importància, estem en l’era del coneixement, mai hem tingut tanta informació com ara, xarxes socials, Internet... però ja no importa. On està llavors el problema? En la psicologia i la PNL (Programació Neuro Lingüística) Sí, pot semblar estrany, però desprès de fer-ne recerca, n’he deduït la seva

importància, i m’explico: EXCÉS D’INFORMACIÓ PREMEDITADA. Un bombardeig d’informació produeix en el nostre cervell un efecte d’apatia, ja que no donem temps a raonar els imputs rebuts i acaba amb una fragant falta de resposta. Aquest procés està descrit com a: Percepció, Valoració i Resposta, i precisament aquest excés de percepcions no ens dóna temps a fer valoracions i menys, respostes! Per tant, no seria il·lògic pensar que el sistema ens manipula, com amb tot, però aquí ens indueix a un rentat de cervell brutal per tal de controlar la situació. De la mateixa forma que la nostra capacitat de judici i anàlisi queda reduïda a un Tweet, la nostra resposta emocional queda reduïda a un emoticona. Resumint, l’excessiu bombardeig d’informació ens impedeix prendre’ns el temps necessari per atorgar el valor adequat a cada informació rebuda i amb això, ens impedeix associar la suficient càrrega emocional com per generar una reacció efectiva i real. Només petites revolucions son possibles, quan canviem la nostra psique i quelcom ens il·lusiona o enamora, com pot ser el procés d’independència de Catalunya, llavors ens alliberem de l’esclavitud mental que ens sotmeten i focalitzem accions i respostes.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

Baixen un 4,69% les tones de residus recollides a l’Alt Penedès i el Garraf

 Generació de residus municipals (kg/hab/dia) a Catalunya, 2012

El Baix Penedès és la comarca que genera més quilos d’escombraries per dia i habitant de l’Àmbit Penedès, amb un total d’1,75 kg OLGA AIBAR De les comarques de l’Àmbit Penedès, el Baix Penedès és la que genera més quilos d’escombraries per dia i habitant. En concret, l’any 2012 en generava 1,75, seguida del Garraf, amb 1,54, l’Anoia amb 1,42 i l’Alt Penedès, amb 1,36 kg. Unes dades que han caigut respecte a un any enrere, principalment al Baix Penedès, on es va passar de 1,95 a 1’75 kg per dia i habitant. El que més es reciclen són els voluminosos i els biorresidus, seguits del vidre, les runes, i el paper i el cartró. Pel que fa a la recollida selectiva, la comarca de l’Alt Penedès ocupa la vintena posició de la taula, amb un 32,34% de recollida neta, mentre que el Garraf ocupa la 32a, amb un 27,83%, el Baix Penedès es troba en la 38a amb 19,94% i l’Anoia tanca la taula de les comarques catalanes, amb un 18,02%. Sant Sadurní és el municipi de la comarca que més brossa recull de forma selectiva. La implantació del sistema de recollida porta a porta està donant bons fruits. Tot i que es tracta d’un sistema més car, el percentatge de retorn és molt alt, del 86,79%. A la vila, es van recollir l’any 2013 un total de1.027 tones de rebuig, 417 tones d’envasos, 86,3 de papercartró i 425,7 de vidre i 1.585 de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM). Disminueixen els residus recollits a l’Alt Penedès i Garraf Els residus recollits al llarg de l’any 2013 per la Mancomunitat Penedès Garraf continuen la tendència a la baixa dels darrers cinc anys. Segons el darrer rànquing publicat per l’Agència de Residus de la Generalitat, en el 2012 l’Alt Penedès va tenir un índex de reciclatge del 40,01% i el Garraf del 35,72%, dades molt similars a la mitjana catalana, que al 2012 va ser del 39,05%. Segons les dades de què disposa la Mancomunitat, en comparar

els residus recollits en el 2013 respecte de l’any anterior, es constata que s’han generat menys residus en el global del rebuig, la fracció orgànica, els envasos, el paper i cartró i sobretot en la recollida de trastos al carrer, que disminueix en un 19,36%. Del total de 120.836 tones recollides, el 64,83% correspon al rebuig, que tot i disminuir en un 2,66% respecte al 2012, suposa traslladar 78.344 tones al centre de tractament. Mentre les tones de paper i cartró recollit disminueix en un 10,10%, fruit de la menor activitat econòmica i dels furts que es produeixen al contenidor, augmenta la recollida selectiva

LA RECOLLIDA DE TRASTOS AL CARRER VA CAURE UN 19,36% L’ANY PASSAT de vidre en un 7,37%, que és la nota més positiva. Els envasos disminueixen en un 1’86 % arribant a les 3.780 tones anuals. La fracció orgànica, suposa el 8,14% del total de tones de residus que es recullen. Es nota l’impacte del menor malbaratament alimentari i en el 2013 s’han recollit un 5,53% menys de tones. Les deixalleries, tot i disminuir un 13,48% les tones de residus que s’hi recullen, han incrementat els número d’usuaris. Cada municipi ha de pagar en funció de les tones de brossa que genera. Per tant, tots els residus que es recullen es pesen i cada residu segueix el seu recorregut en funció de la seva tipologia. Els de la recollida selectiva es distribuixen per diferents plantes de reciclatge i, la resta, van a abocadors controlats. En els darrers anys, els Ajuntaments de les dues comarques i la Mancomunitat han realitzat un esforç per disminuir els costos

Font: Agència de Residus de Catalunya

efectius del servei, reajustant freqüències i rutes de recollides alhora que s’optimitza la ubicació de contenidors. La Mancomunitat Penedès Garraf ofereix diversos serveis als municipis: recollida domiciliària de residus municipals; planta

de transferència i selecció de Vilafranca del Penedès; planta de compostatge de Sant Pere de Ribes i també gestiona les deixalleries de Vilafranca del Penedès (que dóna servei al Pla del Penedès, Pacs, les Cabanyes, Olèrdola, la Granada i Santa Fe), Sant

Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos (que dóna servei a Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal), Subirats, Olèrdola (deixalleries de Daltmar i Sant Pere Molanta, que dóna servei a Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyonet), Cubelles i Canyelles.

 Evolució de les recollida de residus a la Mancomunitat Penedès Garraf 2013

8,14%

3,00%

6,34% 6,86%

5,50% 4,18% 64,83%

3,13%

Penedès Econòmic

febrer 2014

TRIBUNA UEP

Els empresaris del Penedès batallen per reduir la pressió ﬁscal dels ajuntaments L’IBI i l’IAE són els impostos que més inquieten l’empresariat, tot i haver-se congelat a la majoria de municipis penedesencs el darrer any LÍDIA OÑATE

VILAFRANCA I EL VENDRELL SÓN ELS CONSISTORIS QUE MÉS HAN AUGMENTAT ELS IMPOSTOS els impostos i taxes modiﬁcades, a excepció de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica que s’augmenta un 2% i la Taxa per la prestació del servei de gestió de residus municipals, que s’encareix un 10%.

Segons la UEP, els principals impostos que inquieten el món empresarial són els que graven els béns immobles (IBI) i l’activitat econòmica (IAE), ja que suposen una despesa important i “no tenen cap contraprestació de l’Administració Pública com en el cas de les taxes”, explicava l’advocat Andreu Batlle. Un dels pocs ajuntaments que ha fet canvis ha estat el de l’Arboç, que malgrat haver augmentat un 1,7% la majoria d’impostos i taxes que afecten directament a les indústries del municipi, ha reduït el gravamen sobre els béns immobles urbans i ha congelat l’IAE i la Taxa per la prestació del servei de gestió de residus. És precisament aquesta darrera taxa la que ha aixecat més controvèrsia en els darrers mesos entre l’empresariat. Segons la UEP, “en temps de crisi l’Administració hauria de ser més ﬂexible amb aquest aspecte, ja que la llei de protecció mediambiental suposa

una despesa afegida a les empreses”. En concret, afecta especialment aquelles empreses que no s’autogestionen els residus, “fet que augmenta els seus pressupostos anuals”. En el cas de Santa Oliva, no s’han produït augments del IAE ni l’IBI, però sí que s’ha actualitzat el valor cadastral, fet que ha modiﬁcat el preu d’aquest darrer impost. De cara el 2014, la

UEP mantindrà la interlocució entre empreses i ajuntaments, i destaca que seguirà batallant per “ajustar al màxim els impostos i taxes”. Francesc Simó, gerent de la UEP, explica que en les reunions amb els consistoris intenten que es justiﬁqui al màxim l’augment de la pressió ﬁscal, ja que “cal donar suport a l’empresa, que és qui porta riquesa i llocs de treball”.

Font: Batlle&Casanova i Tutusaus&Cardús

A diferència d’altres administracions, els ajuntaments de les comarques de l’Alt i Baix Penedès han optat aquest 2014 per fer un esforç de contenció i mantenir la pressió fiscal de l’any anterior. La calma fiscal, però, no ha arribat a les capitals comarcals. Tant Vilafranca del Penedès com el Vendrell han decidit seguir apujant els impostos i taxes, una política que dol els ciutadans, però també les associacions d’empresaris com la Unió Empresarial del Penedès (UEP), que ha elaborat un informe exhaustiu de les ordenances fiscals, taxes i impostos de quinze ajuntaments penedesencs. El seguiment ha anat a càrrec dels bufets d’advocats de Batlle&Casanovas i Tutusaus&Cardús. A l’informe destaquen de Vilafranca “l’increment de l’1,5% de tots els impostos amb possibilitat d’augment i de les taxes que afec-

ten directament a les empreses” i afegeixen que “ha estat l’únic municipi de l’Alt Penedès amb un grau important de presència industrial que ha adoptat un increment generalitzat dels impostos i taxes”. En el cas del Vendrell, l’augment ha estat molt més pronunciat, del 3% en tots

Els ajuntaments, decidits a interposar davant el constitucional un conflicte en defensa de l’autonomia municipal La nova Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local capgira de manera radical l’exercici de les competències atribuïdes fins ara als ajuntaments. Per bé que la reforma del règim local es pretengui justificar en la necessitat que té l’Estat d’ajustar-se als compromisos europeus d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i eficiència en l’ús dels recursos públics, que obliguen també les administracions locals, el cert és que, en la pràctica, la nova llei no només suprimeix un nombre important de competències locals, traspassant aquestes a les Diputacions en municipis de menys de vint mil habitants, sinó que, a més, limita fins a extrems

inadmissibles el poder de decisió dels ajuntaments en assumptes que són de la seva estricta competència. Així doncs, moltíssims ajuntaments d’arreu d’Espanya s’estan mobilitzant per tal de portar als plens respectius, l’acord d’interposició davant el Tribunal Constitucional d’un conflicte en defensa de l’autonomia municipal, contra dita Llei 27/2013, previ dictamen preceptiu però no vinculant del Consell d’Estat. Amb caràcter previ a la seva admissió, caldrà acreditar que els ajuntaments que han decidit plantejar el conflicte, suposen com a mínim una setena part dels ajuntaments d’Espanya i que representen una sisena part de la seva població ofi-

cial. El recurs, l’esborrany del qual ja ha començat a circular, qüestiona fonamentalment, entre molts aspectes, no només la voluntat de la Llei de retallar les competències municipals, sinó d’impedir subreptíciament que les comunitats autònomes puguin atribuir com a competències pròpies dels ajuntaments, àmbits materials atribuïts com de la competència autonòmica, mentre que, al contrari, permet atribuir a les Diputacions les competències que tinguin per convenients. D’altra banda, el recurs qüestiona també la discriminació que estableix la llei, absolutament arbitrària, entre els ajuntaments de més o de menys de 20.000 habi-

tants, imposant per aquells que no arriben a dita població, rigorosos controls que dificulten greument la possibilitat que prestin per sí sols els serveis mínims obligatoris exigits per la llei, obligant en definitiva a traspassar la gestió d’aquests serveis a les Diputacions. Així mateix, el recurs critica tant els nombrosos mecanismes externs de tutela i de control de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, com els interns, en favor dels interventors municipals, que esdevindran simples delegats del Ministeri d’Hisenda dintre del ajuntaments, que condicionaran completament les potestats d’organització dels serveis de la seva competència i de llibertat pel que fa a la fixació del destí i la orientació de la despesa

pública, reconeguda constitucionalment als ajuntaments. Finalment, cal assenyalar que el propi Consell d’Estat, en el seu Dictamen núm. 567/2013, de 26 de juny, a l’avantprojecte, de llei, ja va posar de manifest que alguns preceptes de la llei qüestionaven seriosament el principi d’autonomia municipal, garantit constitucionalment.

Jaume Tutusaus Tutusaus & Cardús, Advocats Assessor de la UEP

Penedès Econòmic

febrer 2014

ACTUALITAT

Hortànic, calçots del Penedès a Europa L’empresa de productes ecològics espera vendre 50.000 calçots

Les setrilleres desapareixeran dels bars i restaurants Una nova normativa obliga que l’oli d’oliva que se serveixi estigui degudament envasat i etiquetat OLGA AIBAR

En el marc del restaurant El Cigró d’Or de Vilafranca, Hortànic, l’empresa de producció i comercialització de productes ecològics amb garantia del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), va presentar el seu projecte d’expansió centrat en el producte estrella dels darrers anys: el calçot. Hortànic va néixer el 2005 i és una empresa de productes locals, dedicada al cultiu i comercialització de calçots ecològics. Així va començar i ara ja produeix prop de 200.000 calçots a l’any, cosa que els permet fer tota una sèrie de subproductes de la família del calçot, com la salsa o el ravioli de calçot. Actualment i amb l’objectiu de fer arribar la “marca Penedès” fora de la comarca, Hortànic ha començat a exportar els seus productes al mercat europeu. Aquesta iniciativa, pionera a la comarca de l’Alt Penedès, ha

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients. El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una

permès exportar un producte tradicional català al bressol d’Europa. Amb una mitjana de 150 clients al mes, aquesta empresa espera augmentar aquest nombre ﬁns als 400 durant el proper any, gràcies a la venda de cistelles men-

AQUEST 2014 HORTÀNIC ES MARCA ARRIBAR ALS 65.000€ DE FACTURACIÓ suals i l’expansió del negoci en àrees com la de Barcelona. La previsió de vendes per aquest 2014 és de 50.000 unitats de calçots, que es podran comprar a través del seu web www.hortanic.com. Amb aquest volum de vendes els emprenedors penedesencs esperen assolir una facturació d’uns 65.000 euros.

Les setrilleres han de deixar d’utilitzar-se, a partir del 28 d’aquest mes, als bars i restaurants en aplicació de l’aprovació del Reial Decret 895/2013 que estableix determinades mesures de comercialització en el sector dels olis. Mentre la Unió Europea manté ajornada la prohibició de servir oli en setrills, sense especificar-ne la procedència, a Espanya el Consell de Ministres va optar per aplicar una regulació. D’una banda, obliga a utilitzar envasos que permetin una correcta informació al consumidor, i de l’altra, prohibeix als restauradors fer servir recipients que es puguin reomplir un cop acabat el producte. Aquest text determina que els olis que estiguin a disposició dels consumidors en establiments de restauració, hostaleria i serveis de càtering han de trobar-se en envasos correctament etiquetats. La nova normativa vol evitar un possible etiquetatge confús en el cas dels olis d’oliva refinats i els olis de pinyolada. L’objectiu de la mesura és reforçar la competitivitat d’Espanya en el sector de l’oli d’oliva, ja que suposa una garantia de la qualitat, les característiques i l’autenticitat dels olis posats a disposició del consumidor final. Des del Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès, la presidenta, Dolors Pons, afirmava que “els restauradors estan molt enfadats perquè ja estaven tocats amb l’aplicació de les lleis antitabac i de l’alcoholèmia i ara, aquesta

àmplia gamma de serveis de neteja en indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria. MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també

facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

mesura, suposarà un nou cost”. Pons apuntava que “sobretot en el cas dels menús, s’intentarà posar la vinagreta a la cuina perquè, amb els ajustats preus que s’ofereixen, no surt a compte po-

LA MESURA VOL GARANTIR LA QUALITAT DE L’OLI D’OLIVA QUE ES CONSUMEIX A ESPANYA sar dosis individuals d’oli. A partir d’ara, serà qüestió de reinventarse una mica”. També explicava que s’ha arribat a un acord amb un distribuidor d’oli de la comarca que els ha ofert una rebaixa en el preu i s’han negociat d’altres descomptes per als membres de la Ruta del Xató. Pons indicava que

han notat una certa sensibilitat en aquest tema perquè “molts distribuïdors han ajustat preus”. Els representants del gremi van realitzar el mes passat una reunió informativa per explicar els detalls de la normativa. Pons també indicava que ja s’ha fet alguna inspecció a la província de Barcelona sobre aquest tema. Les cooperatives fan una valoració positiva de la nova normativa, que també exigeix que el nom comercial del producte aparegui en un lloc visible de l’etiqueta en el cas dels olis d’oliva que contenen oli reﬁnat barrejat amb oli verge. El president de la cooperativa Ceolpe de Llorenç del Penedès, Josep Soler, mostrava la seva satisfacció perquè “és una normativa important per a les cooperatives i també per als consumidors perquè es garanteix la qualitat dels olis que es consumeixen. Fins ara, a les setrilleres es posaven tot tipus d’olis. Ara el que hi haurà a l’envàs estarà garantit”.

Penedès Econòmic

febrer 2014

L’ENTREVISTA

CRISTINA MESTRE BERTRAN

Presidenta de l’associació Dones d’Empresa

“Ser empresària és una actitud de vida i un gran aprenentatge” Dones d’Empresa és una xarxa que va néixer fa gairebé sis anys per part de dones emprenedores, empresàries, directives i executives que formen part de l’ADEG. Un dels seus principals objectius és guanyar en presència i visibilitat de les dones en els òrgans de decisió i representació. Cristina Mestre n’és la presidenta des de fa un any. OLGA AIBAR

Cristina Mestre Bertran (Sant Pere de Ribes, 1961) és ﬁlla de comerciants. Va estudiar a l’escola Eina de Disseny a Barcelona. Al tercer any, mentre encara estudiava, va muntar la primera empresa, una botiga d’antiguitats al Bulevard dels Antiquaris al Passeig de Gràcia a Barcelona. Durant uns anys, conjuntament amb el seu marit, van obrir diverses botigues d’antiguitats a la comarca. També va treballar en diverses empreses del sector de mobiliari i la decoració. Fa 14 anys, va muntar la darrera empresa d’interiorisme i decoració: Design41 Cristina Mestre i va associar-se a l’ADEG. Després de diversos anys col·laborant de forma activa, va entrar a formar part de la junta directiva de ADEG. Mes tard, va entrar a l’associació Dones d’Empresa i, des de fa un any, n’és la presidenta.

Què va motivar la creació de Dones d’Empresa? Consideràveu que calia crear una associació específica de dones empresàries dins de l’ADEG? Sí, les dones de l’associació ens sentíem una mica desplaçades en un món que encara és molt masculí. Nosaltres volem tenir veu i vot i les mateixes opcions per decidir com funciona el món a tots els nivells. Volem estar a la política, a la vida econòmica i social, a on es prenen les decisions d’empresa i poder-hi influir. Quins peatges han de pagar les dones empresàries? S’han de fer molts sacrificis i renunciar a moltes coses que t’agraden i, fins i tot en alguns casos, a la maternitat perquè les lleis no ajuden a conciliar. A Europa, un home té un any de paternitat i les dones que tenen llocs de responsabilitat poden tornar a la feina més aviat. Aquí, els horaris són massa extensos i, de vegades, es convoquen reunions molt tard, quan haurien de ser molt abans per poder ser aviat a casa i estar amb la família. Què oferiu des de Dones d’Empresa? Oferim atenció, suport, assessorament, recursos i estratègies a més d’una formació específica i singularitzada. També promovem serveis, activitats i proposem espais de trobada amb la finalitat d’afavorir l’oportunitat de fer networking, de fomentar la cooperació, la innovació i l’enfortiment de projectes empresarials liderats per dones.

LES DONES EMPRESÀRIES HAN DE FER MOLTS SACRIFICIS I RENUNCIAR A MOLTES COSES QUE ELS AGRADEN

Quins són els objectius de l’associació? Els principals són crear una xarxa amb professionals del món de l’empresa per sumar esforços, coneixement, sinèrgies, idees i energies; posar en valor i promoure el talent i el lideratge femení per enriquir el capital humà de les organitzacions; contribuir a trencar els frens interns que impedeixen la dona a optar o acceptar determinats càrrecs de responsabilitat i impulsar la seva presència en els òrgans de decisió de les organitzacions; defensar la igualtat d’oportunitats en l’accés als llocs de direcció i el desenvolupament i potenciació de la carrera professional de les dones i promoure noves formes d’organització del temps que facilitin la conciliació. Què ha canviat des que és la presidenta? Hem canviat la manera de treballar que teníem. Abans ho feiem tot entre totes les persones que formaven part de la junta i no era efectiu, havíem de canviar de xip. Ara tenim unes comissions de treball, implantem un treball col·laboratiu on cada una té una part de responsabilitat. Això fa que ens inpliquem de forma diferent, amb més ganes i passió per fer petits projectes. La nova etapa, sota el lema “Dones en marxa”, va presentar-se el 3 d’octubre de l’any passat en un acte al Museu del Ferrocarril que va ser tot un èxit i que encara es recorda. Un altre canvi que va crear una mica de controvèrsia va ser el cobrament d’una quota anual de

Penedès Econòmic

febrer 2014

L’ENTREVISTA 30 euros per a les que no siguin sòcies de l’ADEG, per tal de donar un valor al fet de ser membre de l’associació. Aquesta quota es compensa amb preus més econòmics en les activitats que realitzem i et permeten optar a un dels premis Estela Dona Emprenedora que lliurem. Quantes sòcies teniu ara? Ara som més d’un centenar i estem fent difusió dels avantatges que oferim per tal de captar-ne de noves. Quin és el perﬁl majoritari? Tenim directives i executives de totes les edats i sectors. Al principi, la mitjana d’edat era més alta però, darrerament, hi han entrat dones més joves.

LES DONES ACOSTUMEN A CREAR EQUIPS MÉS MOTIVATS I PARTICIPATIUS

Són emprenedores per voluntat, per necessitat o per tradició familiar? Hi ha tot tipus de situacions. Ser emprenedora i empresària és una actitud de vida i un gran aprenentatge. Jo als 24 anys vaig muntar la meva pròpia empresa, al Bulevard dels antiquaris de Barcelona. Va durar només un any, però vaig aprendre moltes coses. Després, vaig tenir tres botigues més. Ser empresari és ser un aventurer, és posar diners en una idea i has de saber gestionar, fer de comercial, de relacions públiques i del que convingui.

Aquesta trobada-sopar anual es farà aquest any al Penedès. Sí, tindrà lloc el 14 de març a la Masia Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues. Volem obrirnos més al Penedès, que ens coneguin i que les empresàries i emprenedores de la comarca se sumin a l’associació. Amb les diﬁcultats de trobar feina i l’èxode de persones a altres països, les empreses d’aquí estan deixant perdre talent femení?

Aleshores, per què als consells d’administració de les empreses i als governs n’hi ha tan poques? Perquè, segons un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, les empreses catalanes haurien d’incorporar 865 dones en els consells d’administració i 2.700 en la direcció. Tenim una herència masclista que costa de canviar, és un tema generacional que, de mica en mica s’està superant. Nosaltres no som feministes, el que volem és demanar justícia en els temes que passen com demanar la igualtat de sous per a una mateixa feina, per exemple, cosa que no passa. Què hauria de canviar perquè hi hagi més presència femenina en aquests àmbits? Hi hauria d’haver més partitat a les empreses. En l’àmbit directiu, hi ha tant de talent masculí com femení. Les dones tenen una visió més a llarg termini, no de solucionar els problemes del dia a dia, per això és bo que estiguin als òrgans directius, perquè tenen una visió més àmplia i són molt prudents.

Als actes que realitzeu només sou dones? No, som una entitat oberta i a molts dels actes que organitzem també hi vénen homes, tot i que encara són molt pocs. Quines activitats organitzeu al llarg de l’any? En fem moltes i molt diverses. Tenim l’Espai Dona, un punt de trobada lúdic-cultural per fer xarxa, coneixement i networking professional; formació a través del programa Executiva XXI; un espai de difusió que ofereix xerrades, conferències i taules de debat; espais de comunicació als mitjans escrits i audiovisuals; el “Tens 5 minuts?” Un espai on pots presentar projectes empresarials, idees i negocis; visites experiencials i el sopar anual de Dones d’Empresa.

En moltes ocasions, les dones que no troben feina es munten la seva pròpia empresa. Molt sovint ens trobem que, per a una mateixa oferta de feina, a la qual es presenten dos currículums similars, per part d’una dona i d’un home, quasi sempre, es tria el d’un home, perquè qui escull el candidat és també un home, quan les dones tenen dues característiques importants: capacitat d’organització i de gestió de les emocions. Les dones acostumen a crear equips més participatius i motivats, fet que ajuda que tinguin una major durada.

MOLT SOVINT, PER A UNA OFERTA DE FEINA, ES TRIA EL CURRÍCULUM D’UN HOME EN COMPTES DEL D’UNA DONA PERQUÈ QUI ELS TRIA ÉS UN HOME

Considera necessària una quota de dones a les llistes electorals? Si no s’hagués imposat una quota, moltes dones no hi serien, no haurien tingut l’oportunitat de demostrar els seus valors. Crec important que entrin i després es faci el garvell que calgui. No hi ha moltes dones que siguin líders en el món de la política o que facin conferències arreu del món. Els homes van més a la seva i es venen molt bé, són més ambiciosos. Hi ha moltes dones en el món de l’economia però són molt discretes. Quins són els seus referents? A mi no m’agraden models com el de Margaret Thatcher o Angela Merkel. La meva referent és la directora de l’Observatori de la dona de la Cambra de Comerç, Anna Mercader, una dona oberta, femenina, que diu les coses amb senzillesa i cordialitat.

Penedès Econòmic

febrer 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ESTEM MILLOR O PITJOR QUE FA SET ANYS?

i ha un desconcert general entre els nostres ciutadans sobre la nostra situació econòmica. En les enquestes dels anys 2007/8, una gran proporció d’ells es manifestava optimista sobre el seu futur econòmic mentre, actualment, semblant proporció es mostra pessimista sobre l’economia del país. Però, per a les grans institucions públiques i inversors internacionals, la situació de l’economia espanyola està millorant tant que s’atreveixen a qualificar la seva evolució com un dels èxits econòmics més rellevants de l’economia europea. Els fruits de la consolidació fiscal, l’equilibri de la balança comercial, la millora de la competitivitat de les empreses espanyoles i el sanejament financer, són les bases objectives que han propiciat la reducció de la prima de risc, la fi de la fugida de capitals i el retorn de la inversió estrangera en tots els àmbits (i amb això, l’ampliació de les tombes per a tants comentaristes imprudents). Normalment, ningú deixa diners a qui no li va a pagar ni fa inversions on no prevegi un benefici. L’explicació d’aquesta divergència crec que es deu a un error clau, el que encara no hem entès la diferència entre la renda provinent del treball i les activitats econòmiques i la que deriva d’un préstec. Per fi, actualment, aquest país arriba a final de mes cobrint les seves despeses amb el que produeix. Durant un llarg període de 40 anys Espanya, generalment, ha estat vivint amb un nivell de despesa per sobre del seu nivell de producció. En l’últim decenni tot això es va agreujar, aconseguint el dèficit exterior en el període del boom immobiliari i de l’optimisme general (2004-2009) un rècord mundial, en termes relatius. Sobre nosaltres van coincidir dues crisis, una que era pròpia i previsible i una altra internacional i més difícil d’anticipar. La primera va ser resultat de la

manca d’adaptació de l’economia espanyola al canvi de cicle econòmic. El creixement espanyol d’aquells anys va estar basat en un model en el qual el pes de la construcció tenia 3 vegades més incidència que en altres economies del nostre entorn. Aquest creixement es va sostenir en una forta entrada de capital exterior col·locada en crèdits aprovats sense els criteris de solvència i professionalitat tradicionals. La demanda va créixer, no perquè la població incrementés proporcionalment la seva renda, sinó per les facilitats que els va donar el sistema ﬁnancer als compradors tant en termini com sobretot en quantitat i enmig d’un conjunt de previsions que després comprovaríem que eren falses: el tòpic que els preus dels immobles mai baixen i que el creixement econòmic i l’ocupació continuarien indeﬁnidament expandint-se. El previsible era que aquest procés s’esgotés, ja que estava alimentat per factors molt difícils de mantenir. En aquest punt, qualsevol punxada faria derrapar el vehicle de l’economia en la seva embogida carrera. Crec que, quan es va veure que no podia continuar l’economia fent més cases que tinguessin sortida per a una demanda solvent, la política econòmica havia d’haverse concentrat en la promoció de

LA POLÍTICA ECONÒMICA S’HAURIA D’HAVER CONCENTRAT EN LA PROMOCIÓ DE LA COMPETITIVITAT DE BÉNS I SERVEIS

la competitivitat de béns i serveis, a fi de mantenir la producció, la renda, l’ocupació i fins tot el nivell d’ingressos públics. Calia potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís en alternativa per a un sector de la construcció, sobredimensionat i a punt d’un ajust, incentivant la canalització preferent de recursos financers a aquest sector i afavorint tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaloració de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèficit de qualitat en tants sectors que afecten a la producció (ex. educació tècnica, investigació, marc legal empresarial i laboral, energia, etc.). Els diners que corrien i dinamitzaven la nostra economia no eren resultat de l’èxit als mercats de la nostra producció, sinó del crèdit que ens va facilitar el sistema financer internacional. Els diners no els emprem per potenciar i millorar la nostra capacitat productiva (el sector industrial va continuar abandonat en la seva recessió sense que es tingués en compte el seu paper com a motor per a la potenciació de l’ocupació estable i ben remunerat) sinó, fonamentalment, es va centrar en una expansió des-

controlada del sector immobiliari (vam arribar a fer l’any 2005, tantes cases com Alemanya, França i el Regne Unit junts, països amb més població i renda i, a sobre, més cares) i a mantenir una desproporcionada despesa pública i privada, sense que mereixessin el control ni l’atenció dels nostres gestors públics. Va ser una època en la qual funcionaven a ple rendiment els motors que tradicionalment eren els responsables principals de gran part dels nostres problemes econòmics i socials: la utilització partidista i/o electoralista dels recursos públics i de la política econòmica. Si tots els diners que vam gastar en béns que no necessitàvem ni podíem pagar i en despeses i inversions públiques, sense utilitat social preferent, s’haguessin dedicat a mantenir el ﬁnançament del sector empresarial, tindríem la meitat d’atur i amb això de desgràcies personals i familiars i d’indignació social. La nostra situació s’assemblava a la d’una família que guanyava 1.500 euros al mes i formalitzava un préstec de 100.000 euros, no per ampliar la seva capacitat productiva sinó per viure millor. Tothom, excepte ells, sabia com acabarien. El goig inicial només es mantindria ﬁns al pagament de la primera quota. Per aquest motiu em va semblar encertada l’apreciació d’un analista exterior que vaig llegir en L’Economista, i que no he pogut recuperar, i que deia més o menys el següent: “Els espanyols han viscut els últims anys en una situació d’embriaguesa col·lectiva. El problema que han tingut va ser que els que havien d’imposar ordre i disciplina eren els que dirigien la festa i estaven més borratxos que els ciutadans.” Aquesta situació de falta de competència i de responsabilitat que es va estendre en gran nombre d’estaments socials, com ressaltem en el nostre article anterior, no només anava a deteriorar greument els fonaments econòmics del nostre país sinó també la base del nostre sistema democràtic i de la sobirania nacional.

Penedès Econòmic

febrer 2014

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

La Sastreria La Teresa és una professional i vocacional del món de l’educació que, després d’una llarga trajectòria a les aules d’un institut de secundària, detecta una necessitat, es forma, i ofereix un nou servei pensat per cobrir-la. Al carrer de la Cort de Vilafranca obre la Sastreria, on podem llegir aquesta explicació sobreimpresa en una de les seves parets: ...neix La Sastreria , un espai transformat per donar forma a una nova realitat. Vestir la paraula, eixamplar l’escolta, enﬁlar projectes, prendre mida a nous patrons. Perquè la vida no s’atura i tot sovint l’hem de redissenyar per tornar a vestir còmodament allò que li dóna sentit i la fa saludablement. Teresa, per què el nom de Sastreria, al lloc on durant tants anys n’hi va haver una? La Sastreria és el nom que sintetitza el que va ser i el que és ara l’espai: quan vam arreglar-lo vam veure que hi havia molt material de l’antiga sastreria, un llegat d’un oﬁci que està desapareixent i que valia la pena preservar. A la vegada ens ve fer veure el paral·lelisme que hi ha entre el que s’hi feia abans i el que s’hi farà ara. La Sastreria va ser en el passat, el lloc on es feien els vestits d’home a mida. Ara, La Sastreria vol ser l’espai on les persones trobin el vestit que millor els escaigui per a sentir-se a gust en la seva vida, que se sentin còmodes i saludablement felices dins seu, coneixent-se millor, prenent millors decisions i aconseguint desenvolupar al màxim les seves capacitats. La Sastreria és un espai d’escolta, d’acompanyament i d’assessorament educatiu, i també és un espai per a la formació. S’adreça a nois i noies adolescents que necessitin poder parlar

sobre aquells temes vinculats a l’orientació, a la tria professional i d’estudis... Però també, és clar, s’adreça a les seves famílies o directament a escoles i instituts. Estem parlant de coaching? En què es diferencia de la ﬁgura del psicòleg? Efectivament, és coaching, que no vol dir altra cosa que acompanyar algú en un moment de canvi i decisió. El coaching és una eina que sempre intenta potenciar les capacitats de cada persona, mira d’ajudar en el descobriment de totes aquestes potencialitats per fer una mirada cap al futur. És diferent de la psicologia que fa una mirada al passat per detectar l’arrel dels problemes i té una visió més terapèutica. El coaching intenta fer visibles tots els actius de la persona per fer front als reptes que es planteja. Ens parlaves també de formació i de conversa, formar-se en què i parlar de què? Penso sobretot en la formació de docents per donarlos eines d’acompanyament, d’oferir formació en l’àmbit de la intel·ligència emocional, o de portar a terme programes de mentoria, per formar la ﬁgura del mentor dintre dels centres educatius. I quan parlo d’un espai de conversa, penso en poder oferir, des de La Sastreria un espai de tertúlia, de conversa sobre temes que afecten la vida quotidiana, coses que ens preocupen i sobre les quals no sempre trobem el lloc i el temps per parlar-ne. Converses entre pares i mares, entre joves... Hi ha moltes situacions relacionades amb l’educació, complexes i que s’afronten molt millor si es comparteixen amb persones que també hi estan sensibilitzades.

I què et va portar a pensar en un servei com aquest i com vas afrontar aquest canvi? He passat tota la meva vida professional dins les aules. Durant un període, vaig tenir l’oportunitat de veure l’educació des de fora i en vaig poder veure algunes mancances que des del coaching es poden suplir. Però crec que el canvi que he fet té molt a veure amb la meva vocació de poder acompanyar persones, de poder oferir serveis als altres i això no sempre és possible fer-ho des de dintre de les aules. En aquests moments compagino una feina i l’altra, cosa que em permet seguir tenint la visió ben bé des dintre i alhora un espai on mirar-m’ho amb una mica més de distància. I a nivell personal, què t’ha suposat aquest canvi? Doncs un cert vertigen... Però el canvi sempre és fruit d’un procés. La meva manera d’entendre l’educació ha anat madurant a mesura que he anat coneixent altres entorns i reﬂexions. De cop l’espai físic de la sastreria era un

lloc que es podia adequar, i tot un seguit de peces comencen a encaixar... era el moment de provar-ho. Però segur que tu deus, atès el servei que ofereixes, saber afrontar millor que d’altres aquest canvi, no? Sento aquest vertigen com tothom, perquè forma part del que és incert i es mou. Possiblement és la millor expressió que alguna cosa està canviant. També és veritat que aquest vertigen es va fent petit així que vas donant petits passos. A mesura que t’acostes al teu repte, les pors disminueixen. I espero que arribi un moment en què les senti ja molt petites.

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- El coneixement de la professió permet descobrir mancances . Detectem oportunitats del coneixement i la mirada atenta a la pròpia professió. Ens resultarà molt més fàcil generar idees a partir del sector que més coneixem. 2- La por com a estímul de canvi: de vegades la por ens paralitza. Hem pogut llegir en aquesta entrevista, com la por pot ser l’estímul per donar els primers i petits passos per aconseguir el nostre repte. 3- Moure’s, moure’s moure’s! no en fem res de tenir un molt bon producte o servei si no ens movem per explicar-lo i donar-lo a conèixer. 4- Mirar el nostre sector des de fora. Ens ajuda a detectar noves possibilitats que el dia a dia i la inèrcia no ens deixen veure 5- El vertigen que sentim quan ens enfrontem a nous reptes és el motor del canvi, possiblement si desapareix és que ja no fem coses noves

Arriba el moment de poder donar algun suggeriment a algú que, com tu, estigui en procés de voler engegar un projecte, l’animaries? I tant que l’animaria. El canvi ens estimula i ens posa en moviment. És necessari posar-ho tot a la balança, és clar. Arriscar-se no vol dir ser temerari però crec que val la pena escoltar la il·lusió que ens provoca voler perseguir un repte i portar-lo a terme. Si haguessis de deﬁnir quines són les coses necessàries per començar un nou negoci, quines destacaries? Crec que el més important és creure-t’ho i posar-hi molta il·lusió i entusiasme. L’altra cosa necessària és la perseverança perquè res no és fàcil ni ràpid. Em sembla també bàsic saberho explicar i saber convèncer del projecte que tens al cap i moure’t molt per donar-te a conèixer. Però una cosa que és clau és l’entorn familiar, perquè pren molts recursos, entre d’ells el del temps. Com t’imagines en uns anys? M’imagino seguint servint a l’educació des de la vessant de l’acompanyament i podent contribuir que els joves tinguin un espai per sentir-se acompanyats en les seves tries professionals. I m’imagino també podent seguir escrivint i teoritzant sobre la meva professió.

Penedès Econòmic

febrer 2014

OPINIÓ

MARTÍN CABALLERO Economista a InDret Advocats

CAP A LA DEVALUACIÓ FISCAL? El president del govern, Mariano Rajoy, ha anunciat en el debat de l’estat de la nació, l’aprovació d’un impuls a la contractació amb l’establiment d’una tarifa plana per a les contingències comunes de 100 euros durant 24 mesos, això sí només per als nous contractes indefinits, sempre que això comporti creació neta d’ocupació. La mesura em sembla encertada i encaminada a albirar quina serà la fórmula que utilitzarà Espanya per solucionar els problemes econòmics, que més enllà de dades econòmiques, pretén tancar un drama per a molts joves i famílies del nostre país. La fórmula sembla ser la devaluació fiscal. A hores d’ara és per tots conegut que les cotitzacions a la Seguretat Social no garanteixen les nostres pensions futures, atès que el que paguem avui, no és per a les nostres pensions, si no per les dels actuals pensionistes. Per aquest motiu crec que és el moment d’anar deconstruint el frau piramidal que suposa el sistema de cotitzacions a la Seguretat Social i caldria considerar les pensions públiques de jubilació com un dret igualitari de tots, igual que ho és la sanitat i l’educació i passar a finançar-se directament pels impostos, que tal com estableix la Llei General Tributària, han de regir-se pels principis de justícia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitativa distribució de la càrrega tributària i no confiscatorietat.

Atès que les cotitzacions a la Seguretat Social podríem considerar-les com a impostos, aquests són els menys compresos per la població. Aquestes cotitzacions entre treballador 6,35% i empresa 29,90% suposen el 36,25% del sou brut del treballador. A més de no ser compresos, no compleixen amb els principis que estableix la Llei General Tributària, com a

NECESSITEM UN CANVI DE MODEL FISCAL exemple podem dir que no són progressius ja que hi ha un límit, la part del sou mensual que superi els 3.262,50 euros no cotitza. En el cas que un treballador estigui al límit de cotització màxima, és a dir uns 39.000 euros anuals, la seva cotització per IRPF estaria al 22%, per la qual cosa unida a les seves cotitzacions socials faria que la seva ﬁscalitat total superés el 50%. Mentre que si el treballador cobrés 600.000 euros bruts, les seves cotitzacions a la Seguretat Social equivaldrien al 2% del seu salari brut i, una vegada que els tipus marginals màxims que l’actual govern va posar de manera provisional tornin al seu estat anterior, estaríem parlant que igualment la seva ﬁscalitat total rondaria el 50%. On és la progressivitat? Des que va començar la crisi hi ha hagut diversos intents de

solucionar els problemes econòmics, i la seva conseqüència directa i més traumàtica ha estat la desocupació. Els primers intents van ser per part del govern socialista, volent reactivar l’economia incrementant el dèficit públic via despesa. I després, amb l’arribada del Partit Popular, a través de la reforma laboral, que l’única cosa que ha aconseguit, és abaratir els costos de les empreses que necessiten reestructurar les seves plantilles. Ara és per tothom reconegut que l’única cosa que pot canviar el signe de la nostra economia, és potenciar el nostre sector exterior, ho és ara i ho ha estat sempre. De fet fins l’adopció de l’euro com a moneda, el més habitual, quan l’economia necessitava un impuls, era la devaluació monetària, i si es quedava curta se’n feien dues… En l’actualitat no hi ha sobirania monetària i l’única eina que queda per intentar conduir l’economia és la política fiscal, per la qual cosa si volem rellançar el nostre mercat exterior, l’única possibilitat políticament acceptable és utilitzar la devaluació fiscal. Dic l’única políticament acceptable perquè, en realitat, hi ha una altra possibilitat que és la que fins ara ha agafat cos, la devaluació salarial i la fragmentació del mercat laboral. Necessitem un canvi de model fiscal, en el qual els impostos els paguem entre tots en funció de la nostra capacitat contributiva, que no gravi ocupació i que no minvi

la competitivitat de la nostra economia. Quan una empresa exporta les operacions estan exemptes d’IVA, no obstant això, els nostres béns i serveis que van a l’exterior van gravats per les cotitzacions socials, fent que les nostres exportacions no siguin prou competitives perquè el nostre sector exterior, sigui el motor d’ocupació que tant necessitem. Una vegada oblidat el sector de la construcció com a futur motor de l’economia, ara com ara, no hi ha un sector productiu concret que sigui capaç d’absorbir els milions de persones que no tenen ocupació. Jo diria que no hi ha un sector, però ho podrien

L’ÚNICA COSA QUE POT CANVIAR EL SIGNE DE LA NOSTRA ECONOMIA ÉS POTENCIAR EL NOSTRE SECTOR EXTERIOR ser tots, la indústria agroalimentària, el tèxtil, l’automòbil,… La nostra balança comercial podria aconseguir el cercle virtuós, que en reduir la desocupació, reduís el dèficit fiscal, s’alliberessin recursos financers al sector privat, s’incrementés la demanda interna

i que la nostra economia pogués funcionar amb un mercat laboral que, si no donés ocupacions fixes, si fos segur que tindries ocupació. A Europa hi ha alguns països amb una cotització a la seguretat social molt baixa, perquè les prestacions són completades amb el pressupost general de l’Estat. És el cas de Dinamarca, amb una quota fixa per treballador d’uns 290 euros, la qual cosa no arriba ni a l’un per cent de cotització per al sou mitjà danès. En canvi, Dinamarca és un país amb alts tipus d’impostos sobre la renda que compensen aquesta baixa quota. A Dinamarca les empreses no tenen por d’acomiadar, ni els treballadors tenen por que els acomiadin, és el que anomenen la flexiseguretat danesa, és el que permet a les empreses adaptar-se en tot moment a les necessitats de producció i, d’altra banda, els treballadors disposen d’una àmplia xarxa social de seguretat. Les empreses amb tres mesos de preavís poden acomiadar el treballador, i aquest no rep indemnització però, per la seva banda, els treballadors poden cobrar fins a quatre anys la prestació per desocupació i gaudir d’un alt nivell d’activació per a l’ocupació, que els permet entrar al mercat laboral. Espanya va tancar el 2013 amb una taxa d’atur del 25,8% mentre que Dinamarca ho va fer en el 6,9%, i allà, tant sindicats com empresaris, estan d’acord que el seu sistema és dinàmic, flexible i segur.

24 de març a les 17.00h al Neàpolis, de Vilanova i la Geltrú Amb el suport de:

Amb la participació de la alcaldesa i alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Vendrell.

Conferència La Planiﬁcació territorial a Catalunya. Pla Territorial de l’àmbit del Penedès a càrrec del Dr. Gral. d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Agustí Serra Monté.

Cal conﬁrmar assistència al e-mail: fundacio@propenedes.com

Penedès Econòmic

febrer 2014

EMPRESA

Social Mirror, experts en serveis de màrqueting i comunicació digital OLGA AIBAR Social Mirror és una empresa ubicada a Sant Sadurní d’Anoia que ofereix serveis de màrqueting i comunicació digital per a empreses i administracions públiques. La van constituir el juny de 2011 dues persones que, després d’estar més de 10 anys treballant en el món del màrqueting, la comunicació i la tecnologia, van decidir llançar el seu propi projecte per tenir més llibertat i ser plenament responsables de les seves decisions. Actualment Social Mirror ha realitzat més de 30 projectes per a organitzacions de tot tipus que han volgut aproﬁtar els canals digitals per tal d’incrementar la seva notorietat, augmentar la sol·licitud de pressupostos i millorar el seu posicionament en cercadors. Segons els responsables de Social Mirror, “el món digital seguirà guanyant rellevància, ja que

quasi tothom abans de comprar un producte o després de rebre una visita comercial, va a Internet per tal de conèixer millor aquella empresa o negoci, comparar-la amb altres productes i serveis, conèixer l’opinió d’altres persones que ja l’han adquirit, etc”. Per a Social Mirror, Internet s’ha convertit en el millor aparador de l’empresa, ja que “si fas les coses bé, és possible que tot i tenir el teu negoci o empresa al Penedès, puguis connectar amb els teus clients potencials ja estiguin al Passeig de Gràcia de Barcelona o a la Cinquena Avinguda de Nova York. El que s’ha de pensar bé és què fer per tal d’atreure aquests clients potencials i que, quan ho aconseguim, sigui amb la nostra millor imatge”. Tot i aquestes possibilitats, ens trobem en una situació en la que, potser a causa de la manca d’informació per part dels responsables de les empreses i de les moltes possibilitats de fer quel-

com a Internet de forma gratuïta, com per exemple entrar en les xarxes socials, en moltes empreses aquesta tasca ha recaigut en persones que o bé no tenen els coneixements adequats o bé no disposen del temps per gestionar-ho correctament. Aquesta és una situació beneﬁciosa per a les empreses que estan contractant serveis de màrqueting i comunicació digital a empreses especialitzades en aquest camp i per suposat, per a empreses com Social Mirror, ja que els qui decideixen llançar-se al món digital acompanyats de professionals obtenen millors resultats i de forma més ràpida. Segons els responsables de l’empresa,” abans de llançarse a Internet és molt important analitzar la situació actual en què l’empresa es troba, on està el seu públic potencial i quina és la situació de partida, per tal de plantejar-se objectius concrets i quantiﬁcables, i un cop acordats amb la direcció, proposar i executar ac-

Xènia Porcel

Postgrau en Gestió Cultural (UOC) i una Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (UPF).

cions que vagin alineades segons aquests objectius”. L’últim pas sempre és analitzar els resultats, treure’n conclusions i aproﬁtarles per aﬁnar més en l’execució de properes accions. Actualment estan guanyant importància projectes on l’objectiu és portar visites al web, bloc, canal de YouTube,

Roger Villanueva

Postgrau en direcció i administració d’empreses (UAB) i una Diplomatura en Marketing (UdG).

etc. Això es tradueix en projectes de posicionament en cercadors, en la creació de continguts d’interès pel públic potencial, així com en formar a la plantilla perquè, sota unes directrius acordades amb gerència, siguin ells qui mantinguin la presència digital de l’empresa.

Penedès Econòmic

febrer 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

PENEDÈS, EPICENTRE CULTURAL

a capitalitat cultural de Vilafranca del Penedès ens ha de venir acompanyada en el decurs de 2015 per la notorietat i per la posada en valor dels actius artístics i patrimonials del territori. Però cal posar-hi ambició i no caure en amaneraments festosos. Vilafranca ha d’aproﬁtar el segell de Capital de la Cultura Catalana i estendre el seu punt d’ebullició durant tot l’any. Cauríem en un error si només tinguéssim la pretensió de mostrar què tenim. Ens hem de fer atractius de gener a desembre, tots els caps de setmana i tots els dies feiners. Vilafranca ha de satisfer les expectatives generades per la designació de capital cultural i ha de bastir formats que la projectin com una ciutat moderna; farcida de tradicions, sí, però també afanyada per les noves tendències. Ara que estarem a l’aparador no ens hauríem de mostrar com una vila carrinclona i provinciana. Hem de jugar en clau de futur. L’onada emergent de les Indústries Culturals i Creatives (ICC) no pot passar per alt al comitè organitzador de la CCC 2015. Avui la cultura també està al núvol i en espais indeﬁnits. Avui dia també hi ha escenaris sense prosceni, auditoris d’aplaudiments muts i galeries imaginàries. L’espectador interactua amb l’avorriment vital i, més que la sublimitat, anhela la sorpresa, la singularitat, per histriònica que sigui la càrrega expressiva. L’enciclopèdia de les sensacions

és evanescent, com ho són, cada dia més, les expressions escèniques, les modalitats plàstiques, la literatura mateixa, que es llegeix sense passar pàgina i ja no ha de menester el punt de llibre. Avui la cultura ja es paga en bitcoins i poc té a veure amb la preservació conventual o amb l’elitisme dels més presumits. Ara la cultura són totes les activitats que amanyaguen el coneixement i desperten la sensibilitat. I cada vegada més, les activitats culturals besen el binomi de la producció i l’eﬁciència. I la cultura és cash-ﬂow o ja no és cultura, perquè és efímera, miscel·lània però volàtil, com el

ARA QUE ESTAREM A L’APARADOR NO ENS HAURÍEM DE MOSTRAR COM UNA VILA CARRINCLONA I PROVINCIANA

gall del Penedès. Farien bé els promotors de la capitalitat cultural en convidar la participació del món empresarial. No és gens contemporani preterir el seu concurs. En un moment en què les activitats culturals han de subsistir sense el mamellam del sector públic, les principals institucions artístiques i de gestió del patrimoni han fet un gir copernicà per obrir-se al món de l’empresa i procurar noves vies de cooperació. Encara més, s’ha superat un punt d’inﬂexió a partir del qual els equipaments i les produccions culturals es gestionen amb criteris empresarials. No oblidem, a banda, que no-

més un nou paradigma de mecenatge, amb els pertinents estímuls ﬁscals i el reconeixement social, podrà garantir la continuïtat de les institucions culturals i la pecúnia dels creadors. Els nous patronats de les fundacions aplegaran contribuents de veritat, més que no pas saberuts neurastènics i politicastres que juguen amb els diners que no són seus. Per tot això, en el seu exercici de capital cultural, Vilafranca ha de tenir en compte un nou marc de dependència econòmica dels sectors culturals; com també ha d’admetre la seva emancipació del paternalisme decimonònic al qual han estat sotmesos, més que no pas emparats, pel sector públic. I aquí tenim tema per al debat i per a la producció d’unes jornades. La Capital Cultural de Catalunya 2015 no hauria de ser una seqüència folklòrica més en la cursa de relleus iniciada a Banyoles ara fa deu anys. Vilafranca del Penedès té arguments per signiﬁcar-se com una vila de realitats i projeccions culturals, seu de festivals i certàmens, amb activitat teatral durant tot l’any, amb entitats socioculturals i ateneus de gran tradició i dinamisme, i alhora com una ciutat moderna que sap interpretar els reptes de les noves indústries creatives i les noves tendències de l’art. L’any que ve hauríem d’aconseguir que els vilafranquins i el conjunt dels penedesencs ens vantéssim de ser l’epicentre cultural del país.

PORTAL DE VENDA ONLINE CERCA PROVEÏDORS DE PRODUCTES OCI - BELLESA - MODA - ESPORTS - MENAGE Interessats posar-se en contacte a:

especialstock@gmail.com

Penedès Econòmic

febrer 2014

EMPRESA

El grup Torres tanca el 2013 Codorníu fitxa un nou director de màrqueting amb una facturació de 230 ME Guillem Graell ocupava aquest càrrec fins ara a Chupa-Chups El Grup Codorníu ha designat el fins ara director de màrqueting de Chupa-Chups, Guillem Graell, com el nou director de màrqueting i Comunicació de la companyia. Guillem Graell és enginyer industrial per la ETSEIB– UPC de Barcelona i posseeix un Programa de Desenvolupament Directiu per l’Escola de Negocis ESADE. La seva carrera professional l’ha desenvolupat en importants empreses com Procter & Gamble, on va ocupar diversos càrrecs a nivell nacional i internacional; Reckitt Benckiser, com Category Marketing Manager i, abans de la seva incorporació al grup, va treballar a Chupa-Chups com a director de màrqueting d’Espanya i Portugal. Guillem Graell s’encarregarà de liderar, planificar, dirigir,

El grup aposta per la internacionalització i preveu augmentar un 5% la facturació d’aquest any REDACCIÓ

organitzar i coordinar l’àrea de Màrqueting i Comunicació del grup, incloent el disseny de la política estratègica de màrqueting, desenvolupant i mantenint les marques així com la seva imatge capdavantera del mercat a nivell global cap al seu públic intern i extern. Tot això, amb la ﬁnalitat de garantir l’expansió i rendibilitat del negoci a mitjà i llarg termini.

L’ADEG reforça el lligam amb entitats

El grup Torres va facturar 230 milions el 2013, cosa que suposa una caiguda del 0,4% en relació amb el 2012, segons va explicar Miquel Àngel Torres, president i conseller delegat del grup en el marc de la conferència “Torres: 144 anys d’història i aposta per la innovació” que va realitzar davant l’auditori d’ESADE. Les xifres de vendes del gener i febrer d’aquest any, més les perspectives econòmiques, fan que el grup Torres conﬁï en recuperar el procés de creixement amb un augment del 5% de la facturació, un índex que suposaria retornar als percentatges de creixement previs a la crisi. Els mercats que més han crescut en percentatge durant el 2013 han estat Brasil, Bèlgica i Suècia. La Xina i Mèxic continuen sent

mercats estratègics per a la companyia. D’altra banda, l’Índia, tot i les pèrdues acumulades, es considera un mercat de futur. Torres exporta els seus productes a 140 països del món i disposa

LA XINA, MÈXIC I L’ÍNDIA ES CONSIDEREN MERCATS ESTRATÈGICS DEL GRUP de bodegues a Califòrnia i Xile, a més de Pacs, El Lloar al Priorat, Fuente Pedraza a Ribera del Duero i la Bastida a la Rioja. Durant la conferència, el president de Torres va explicar que l’any passat el grup Torres va invertir dos milions d’euros en pro-

grames de recerca i innovació. També va assenyalar que s’havia realitzat un bon procés de transició a la cinquena geneació, que ja ha assumit funcions importants a l’empresa. D’altra banda, el grup de bodegues Torres prepara el llançament del seu primer cava al mercat per al 2016. El nou projecte està liderat per la ﬁlla del president, Mireia Torres, que també és la directora del Priorat i Jean Leon.

Pinnae és escollida intermediària del Fons Europeu d’Inversions A través d’un conveni, Pinnae preveu proporcionar microfinançament a un total de 400 emprenedors REDACCIÓ

Xavier Cardona, per part de l’ADEG, i Xavier Vallès, president del Gremi d’Instal·ladors del Garraf, van firmar el 24 de febrer el conveni de col·laboració entre ambdues entitats, tot revalidant l’acord ja existent des de fa dotze anys. En el text del document es proposa la producció d’actuacions conjuntes, compartir avantatges en benefici dels respectius afiliats i afavorir les iniciatives d’empresaris

i professionals. La signatura segueix la que va encetar el protocol, signada amb el Gremi d’Hostaleria de Sitges, la setmana passada. Totes dues formen part d’un seguit d’actes que oﬁcialitzaran la vinculació de l’Associació amb diferents col·lectius del territori i que donarà fonament a la creació del Consell d’Entitats Professionals i Empresarials del Penedès i el Garraf.

En el marc del Programa Progress Microfinance, la Fundació Pinnae i el Fons Europeu d’Inversions (FEI) s’ha signat un acord de garantia per tal de donar suport als joves, emprenedors i col·lectius en risc d’exclusió. En concret, el FEI permetrà accedir al microfinançament fins a 400 emprenedors. Els préstecs que garanteix Progress, l’instrument europeu de microfinançament, són de menys de 25.000 euros i es posen a disposició dels seus beneficiaris a través d’intermediaris seleccionats que participen en l’execució del programa, com ja ho és Pinnae. Des de la seva creació, l’entitat penedesenca va orientar la seva activitat a dinamitzar econòmicament el territori i a la inserció sociolaboral, a través de

l’autoocupació i el foment de l’emprenedoria a petita escala. Amb l’objectiu de generar oportunitats per lluitar contra la vulnerabilitat i combatre l’atur, Pinnae duu a terme el Programa “GENERA”, un programa d’inserció social i laboral, autoocupació i

emprenedoria, basat en tres eines bàsiques i diferenciades, que són la formació, l’acompanyament i el microcrèdit. Amb l’acord del FEI, Pinnae preveu reforçar ﬁnancerament l’activitat d’aquest programa i proporcionar millors eines als emprenedors.

Penedès Econòmic

febrer 2014

EMPRESA

La delegació de la Cambra de Comerç al Garraf es trasllada La nova ubicació es troba a les dependències de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova

Assessorament ﬁnancer a PIME’s

REDACCIÓ

La delegació de la Cambra de Comerç al Garraf ha canviat d’ubicació. De la Rambla Principal, 7 de Vilanova, s’ha traslladat a les dependències de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la capital del Garraf, ubicades a la Plaça de la Vila. Les noves instal·lacions es van inaugurar oﬁcialment l’11 de febrer per part de l’alcaldessa de la vila, Neus Lloveras i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. També hi van assistir Amadeu Pujol, president del Consell de la Delegació al Garraf de la Cambra i el regidor de Promoció Econòmica de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras. En el decurs de l’acte, el president Miquel Valls va valorar el trasllat als locals de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, com

“un canvi beneﬁciós per la promoció econòmica de la vila i de la comarca. Això permet treballar conjuntament Promoció Econòmica i la Cambra, aproﬁtant sinèrgies”. Des de la nova seu, es poden resoldre, en un mateix lloc totes les gestions administratives que han de fer les empreses

tant a nivell local (Ajuntament) com català, a través de l’Oﬁcina de Gestió Empresarial (O.G.E.) de la Generalitat que gestiona la Cambra. La delegació de la Cambra va ser inaugurada l’any 1990 al carrer Correu de Vilanova, amb Jordi Morera com a primer delegat.

Una guia per superar l’examen de conduir a Vilafranca Dos igualadins creen VilafrancaVial.com, una iniciativa pionera en el sector de l’educació viària

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) i les organitzacions ACEB (Berguedà), CIESC (Vallès Occidental), FAGEM (Maresme), FOEG (comarques de Girona), UEA (Anoia), UEI (Vallès Oriental), i UIER (Ripollès), s’han unit per participar en el programa de Diagnosi i Acompanyament Financer promogut per ACC1Ó del Departament d’Empresa i Ocupació de la

Generalitat de Catalunya per oferir aquest servei als seus respectius territoris. L’objectiu del programa és assessorar en l’àmbit financer a micro, petites i mitjanes empreses que, en la majoria de casos, no tenen departament financer o personal especialitzat en finances. Les organitzacions fan una crida perquè les empreses interessades ho sol·licitin.

L’Hotel Domo, a la xarxa Sercotel

OLGA AIBAR Dos joves igualadins, Ferran Caldito i Daniel Cervera, han creat VilafrancaVial.com, una guia per superar l’examen pràctic de conduir a la capital de l’Alt Penedès. Es tracta d’una iniciativa innovadora en el sector de l’educació viària que van iniciar després de l’experiència de BcnVial.com, la mateixa idea aplicada a Barcelona. En el portal web, els usuaris podran realitzar un recorregut virtual per les zones d’examen de Vilafranca del Penedès; totes elles comentades i guiades per professionals de la conducció per anticipar els punts més conﬂictius i les maniobres més comunes per ajudar a superar amb èxit l’examen de conduir. El material didàctic juga amb la memòria fotogràﬁca a través d’imatges reals i explica-

cions de professionals. Segons Daniel Cervera, professor d’autoescola i un dels creadors del portal, “ﬁns al moment, existeixen inﬁnitat de manuals per ajudar a aprovar l’examen de teòrica de la conducció, però el procés d’aprenentatge de la conducció pràctica estava poc o gens

documentada a nivell didàctic”. La guia té una part Premium a la qual es poden subscriure els alumnes o les autoescoles que s’hi adhereixin per tenir una informació més complera sobre les zones d’examen, les interesseccions més problemàtiques, les maniobres, etc.

L’Hotel Domo de Vilafranca del Penedès s’ha incorporat recentment a la cadena hotelera espanyola Sercotel, fet que li permet obtenir una major visibilitat i més reserves. La xarxa “Sercotel hotels”, fundada l’any 1994, va introduir a Espanya un nou model de cadena hotelera basada en la comercialització conjunta sota una mateixa marca d’hotels, l’explotació de la qual pertany

a diferents propietaris. A partir de 2008, Sercotel incorpora una nova línia de negoci, amb hotels d’explotació i gestió directa que arrenda als seus propietaris, projecte que inicia després de la incorporació del nou accionista, el Grup Corporatiu Landon. Actualment, Sercotel té 141 establiments ubicats a 99 destinacions diferents d’Espanya, Portugal, Colòmbia i Andorra.

Penedès Econòmic

febrer 2014

EMPRESA

Applus+ IDIADA, innovació al servei del sector de l’automoció Les instal·lacions de l’empresa al polígon L’Albornar de Santa Oliva ocupen 365 hectàrees, tenen 12 pistes i donen feina a 800 persones OLGA AIBAR Tots hem vist en algun moment, circulant per les nostres viles i ciutats, cotxes tapats amb plàstics, que criden molt l’atenció dels ciutadans. Es tracta de vehicles que encara no han sortit al mercat i estan en les darreres fases de validació, fent proves de durabilitat. Aquests cotxes, que van camuﬂats per amagar les diferències que hi ha en el disseny respecte a versions anteriors, estan relacionats amb una empresa que té la seu al Penedès: Applus+ IDIADA. Ubicada al polígon l’Albornar de Santa Oliva, és una de les cinc divisions d’Applus+, una multinacional espanyola especialitzada en la provisió de serveis de disseny, assaig, enginyeria i homologació per al desenvolupament de productes del sector de l’automòbil a nivell internacional. Les instal·lacions de l’Albornar són la seu mundial i el principal centre tècnic de la companyia. Ocupen una superfície de 365 hectàrees, i inclouen un modern sistema de dotze pistes i laboratoris d’assaig. Tanmateix, per estar a prop dels seus clients, l’empresa opera a una vintena de països més amb delegacions a Alemanya, Bèlgica, Brasil, Corea, la Xina, els Estats Units, França, l’Índia, Indonèsia, Italia, el Japó, Malàsia, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Rúxsia, Sud-àfrica, Tailàndia i Taiwan. L’Institut d’Investigació Aplica-

da de l’Automòbil (IDIADA) va néixer vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya durant els anys seixanta i va passar a mans de la Generalitat en la dècada dels noranta. L’any 1999 es va obrir un procés de privatització a través del qual la companyia es va integrar com a divisió d’Applus+ i va passar a anomenar-se Applus+ IDIADA.

LES INSTAL·LACIONS DE SANTA OLIVA SÓN LA SEU MUNDIAL DEL GRUP Les obres de construcció de l’actual centre tècnic van començar l’any 1990 i l’empresa s’hi va traslladar al 1992. Applus+ IDIADA té una plantilla de més de 1.700 empleats, 800 dels quals estan treballant a l’Albornar. Els seus clients principals són els fabricants de vehicles d’arreu del món, que realitzen tot tipus de proves a les instal·lacions. L’empresa ofereix serveis d’enginyeria a la indústria de l’automòbil en diversos camps d’activitat: seguretat passiva, activa, línia motriu, confort, ﬁabilitat i electrònica. També té pistes d’alta velocitat, de soroll exterior, dues plataformes dinàmiques, una pista de handling (manipula-

ció), una de rampes, una altra de fatiga accelerada, una de frenada en recta, dues pistes de comfort, una de tot terrenys i una de wet handling. També alguns campions del món de Fórmula 1 han visitat les pistes en alguna ocasió. L’empresa es troba actualment en un clar moment d’expansió. La facturació de l’any 2010 va ser de 74,5 milions d’euros, la del 2011 de

93,1 i la del 2012 de 116 milions. Pel que fa al grup Applus+, va obtenir una facturació de 1.470

milions d’euros l’any 2012, dóna feina a 18.000 persones i està present a 60 països dels cinc continents.

Penedès Econòmic

febrer 2014

VINS&CAVES

El Penedès, premiat per l’aposta ecològica a la Fira BioFach 2014 Els cellers Jean Leon, Torres, Albet i Noya i Parés Baltà es van endur diversos guardons a Nuremberg LÍDIA OÑATE L’aposta per l’elaboració de vins ecològics es referma any rere any. Fruit de l’esforç dels cellers penedesencs són els diferents guardons que es van endur a la Fira Internacional d’Agricultura Ecològica BioFach 2014, que va tenir lloc a Nuremberg (Alemanya) entre el 12 i 15 de febrer. Bodegues Torres, Jean Leon, Albet i Noya, i Parés Baltà van destacar en el concurs de vins ecològics per excel·lència, Mundus Vini BioFach 2014, amb diferents premis. Del Grup Torres (DO Catalunya), Habitat blanc, de garnatxa blanca i xarel·lo, va guanyar la medalla d’or mentre que al seu

homònim negre, de garnatxa i syrah, li va ser concedida la medalla de plata. Per a Torres, aquests distintius suposen el reconeixement a la seva tasca i esforços,

EL MUNDUS VINI BIOFACH ÉS EL CONCURS DE VINS ECOLÒGICS PER EXCEL·LÈNCIA un any després del llançament dels Habitat. Aquests vins van començar a recollir guardons ﬁns i tot abans de la seva comercialit-

zació, rebent a principis del 2013 el Best Green Launch de la prestigiosa revista britànica The Drinks Business. En el cas dels vins de la Denominació d’Origen Penedès, Jean Leon va aconseguir una medalla d’or amb el vi Jean Leon 3055 Merlot Petit Verdot 2012, mentre que Albet i Noya també va ser reconegut amb una medalla d’or amb els vins Martí Reserva 2007,

El Xitxarel·lo de Martí Serdà, un vi blanc original i descarat La iniciativa, que pretén recuperar el consum de vi català, és una proposta enfocada al públic més jove OLGA AIBAR Les caves Martí Serdà de Santa Fe del Penedès han tret una nova anyada del vi Xitxarel·lo, un blanc jove elaborat amb la varietat autòctona de la comarca per excel·lència, el xarel·lo, que ha generat força renou per la seva original presentació. La seva imatge mostra un compendi d’insults en català, un fet que, d’entrada ja crida força l’atenció. Però potser el que més ha sorprés és el “trompímetre” que hi ha ubicat al lateral de l’ampolla, una escala per mesurar el nivell d’embriaguesa i que va des de content, tocat, calent, pitof, trompa, torrat ﬁns arribar al buida ampolles. Un dels seus creadors, Albert Virgili, ens explicava que “la nostra és una proposta més desenfadada, enfocada al públic ca-

talà i jove que vol recuperar dues tradicions catalanes: el bon beure i el mal parlar”. Potser per la seva originalitat o per la presència i

difusió que estan tenint a les xarxes socials, el cert és que aquest vi no deixa ningú indiferent. De fet, la primera partida que van fer d’aquest vi, de 10.000 ampolles, es va esgotar abans de Nadal i, recentment, n’han tret una altra de 30.000. Virgili és l’autor de l’etiqueta que, segons explica, ret homenatge als “grans embaixadors de l’insult català: el Capitán Haddock i Vegeta, per les traduccions que es van fer del còmic de Tintín i la sèrie Bola de Drac al català”. A la web www.elxitxarelo. cat s’explica també que més enllà d’incloure un bon grapat de renecs a l’ampolla, el Xitxarel·lo és també “un producte de divulgació lingüística” i que s’ha creat la Fundació Xitxarel·lo, “un espai de divulgació lingüística per tal de difondre una de les joies oblidades del català: el renec”.

La Milana 2009 i Lignum negre 2011. Pares Baltà és un altre dels cellers penedesencs que va ser premiat en el concurs de garnatxes Grenaches du Monde 2014, on el vi Hisenda Miret Garnatxa2011 va obtenir una medalla de plata. Un jurat internacional independent format per més de 50 enòlegs, sommeliers, periodistes i marxants de vi va tastar i puntuar els vins presentats al concurs

Mundus Vini BioFach, que reuneix vins d’arreu del món i té com a objectiu fomentar l’elaboració i consum dels vins ecològics de qualitat. Amb aquests últims reconeixements, el Penedès es referma com un dels territoris líder en l’elaboració de vins ecològics i orgànics de qualitat, i obté també reconeixements més enllà de les nostres fronteres.

El director general de Moritz, a la DO

Albert Castellón, conseller estratègic de Cerveses Moritz i que va ser director general de l’empresa des del seu llançament al 2004, s’incorpora aquest mes a la Denominació d’Origen Penedès com a assessor per donar suport al departament de Màrqueting i Comunicació, a través de la seva nova companyia de consultoria estratègica i branding, The Catalan Lobster. Les seves funcions estaran

relacionades tant amb la gestió global de la marca DO Penedès, propietat dels viticultors i cellers que en formen part, com en la nova percepció qualitativa dels escumosos Penedès. Segons el president de la DO Penedès, Josep M. Albet, “amb aquesta nova incorporació es volen optimitzar més els recursos i millorar l’impacte de les accions de màrqueting de la DO Penedès”.

Penedès Econòmic

febrer 2014

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Pàrquings de diners Recordo que quan era petit tenia una bossa de supermercat tota plena de monedes (pessetes en aquella època) que t’havien anat donant els pares i, sobretot, els avis. Va arribar un moment en què la bossa es va tornar molt gran (almenys des de l’òptica d’un nen petit) i vaig obrir una llibreta amb aquells estalvis. Des de la distància he de dir que veig encertat el fet que els meus pares em portessin a obrir una llibreta, ja que ni que tinguessis pocs milers de pessetes et servia per inculcar la cultura de l’estalvi. Així, cada cop que anaves de petit a la caixa tenies la il·lusió d’actualitzar-la i veure que t’havien abonat interessos que, per petits que fossin, i en no tenir despeses en aquella etapa de la vida, feia que cada dia tinguessis més diners. Anys més tard van introduir les comissions, és a dir, t’abonaven els interessos i després se’ls cobraven amb escreix, aplicant-te una quota de manteniment. La típica comissió que, encara avui, si et queixes, et diuen que surt per defecte però després de molt insistir te l’acaben traient. Es podria donar el cas que si no féssim cap abonament, cada dia tindríem menys diners, ja que la comissió cobrada en la majoria de llibretes és superior als in-

teressos abonats. Va arribar un punt, però (almenys amb les dues entitats que he treballat) que van deixar de pagar interessos a les llibretes a la vista. És a dir, et cobraven per guardar-te els diners, i no et donaven res a canvi. Mirat així, podríem dir que té certa coherència. Pagues pel servei que et donen, ja que tens els estalvis més ben guardats que a casa i, en principi, no perillen. Però què passaria si altres empreses de serveis fessin el mateix? Ens imaginem aquesta situació, per exemple en un pàrquing? Aplicant el que fan els bancs, seria com si arribéssim a un pàrquing, deixéssim el cotxe aparcat, i mentre que el tenim allà, ells lloguessin el nostre cotxe a algú. Ells en treurien un benefici, i nosaltres encara hauríem de pagar per l’estona que tenim el cotxe aparcat. I no veuríem ni un euro del benefici que ells obtenen per haver estat usant el nostre vehicle. Però la realitat no és així. Els pàrquings només cobren de nosaltres, però els bancs cobren de nosaltres i dels clients a qui deixen els nostres estalvis. Només una última reflexió: per què el que no pemetríem que fessin els pàrquings amb els nostres cotxes ho permetem amb els nostres estalvis?

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 30 - Febrer 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

1+1=3 PRESENTA DOS NOUS ECOLÒGICS

LES CAVES RECAREDO, ENTREN A LA RENAISSANCE DES APPELLATIONS Les caves Recaredo de Sant Sadurní han estat escollides com a nou membre de la Renaissance des Appellations, una agrupació de 175 viticultors de tot el món que tenen com a objectiu “garantir la plena expressió del terroir” i difondre la personalitat de vins amb un marcat caràcter d’originalitat.

El requisit dels seus membres és el cultiu amb vinyes pròpies i l’aplicació de pràctiques ecològiques certiﬁcades i biodinàmiques.

El celler 1+1=3 ha presentat dos dels seus vins insígnies com a ecològics: El Rosat Cabernet Sauvignon Syrah i el blanc Xarel·lo. Un pas més d’aquest celler de Guardiola de FontRubí que fa temps que cultiva les vinyes seguint els criteris d’agricultura ecològica i que al 2010 ja havia presentat al mercat el seu primer cava ecològic.

L’Acadèmia de Tastavins lliura els premis anuals El conseller Pelegrí va ser nomenat Acadèmic d’Honor

Escavi Business School Millor iniciativa vitivínicola

 Guanyadors dels premis Tastavins

La Masia Vallformosa de Vilobí va acollir el dilluns 17 de febrer el 465è capítol de l’Acadèmia de Tastavins del Penedès, en el qual es va investir com a acadèmic d’honor el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep M. Pelegrí. També es va investir com a acadèmic de mèrit el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i director de la DO Penedès, Francesc Olivella; i com a acadèmics de nombre Albert Valldosera, Sergi Seve, Àlex Virgili, Josep M. Sants Travé i Juan Carlos Sánchez. També es van lliurar els Premis Tastavins, que anualment atorga l’Acadèmia a la millor iniciativa vitivinícola, al millor celler, al millor pagès i al mèrit periodístic. Durant l’acte també es va homenatjar a l’antic president de l’Acadèmia Tastavins Penedès, Josep Santacana, a qui se li ha entregat la medalla de plata de l’entitat en reconeixement a la seva tasca com a president durant 8 anys. D’altra banda, també es van lliurar el premis anuals de l’acadèmia. El premi a la millor iniciativa vitivinícola ha recaigut

en l’Escavi, l’Escola Superior del Cava i el Vi que s’està projectant a Vilafranca del Penedès; el premi al viticultor de l’any va anar a mans de Gabriel Giró, viticultor, elaborador i persona molt vinculada a les entitats del sector; el millor celler 2013 ha reconegut la trajectòria del celler Huguet de Can Feixes, i el Mèrit Periodístic ha estat per la periodista de La Vanguardia especialitzada en gastronomia, Cristina Jolonch. Durant el seu discurs, el conseller Pelegrí va dir que els eixos de futur del sector vitivinícola català, passen per “la qualitat, la professionalització i la internacionalització”. També va explicar que les exportacions de vi i cava s’han triplicat entre el 2009 i el 2012, ﬁns als 9,7 milions d’euros. El conseller també va recordar que s’ha presentat el nou programa de suport al sector vitivinícola que, de nou, incorpora la promoció a tercers països i que enguany incorpora una nova línia d’inversions per a PIME’s. Entre l’any 2008 i el 2013 s’han destinat 26,60 milions a aquest programa.

Gabriel Giró Millor pagès

Finca Can Feixes Millor celler

Cristina Jolonch Premi al mèrit periodístic

Penedès Econòmic

febrer 2014

TECNOLOGIA

Guia dels errors més comuns que pots cometre amb el teu smartphone Aquests són alguns dels errors que pots cometre amb el teu smartphone i que poden posar en perill la seva integritat o la de les dades que hi guardes. Si en alguna t’hi veus reflectit, has de ser conscient del perill al qual t’exposes JOSEP BARELLA Fa uns anys els nostres mòbils només emmagatzamaven els telèfons de contactes, que normalment residien a la mateixa targeta SIM. Ja en aquells temps, perdre el mòbil podia ser una veritable tragèdia si teníem molts contactes que no podíem recuperar d’una altra forma. Però ara, amb els smartphone actuals estem guardant inﬁnitament més dades sensibles i valuoses, com fotos, vídeos, missatges de correu, xarxes socials, dades dels nostres comptes bancaris, informació detallada de contactes i molt més… Tenim mitja vida al telèfon però dóna la sensació que no som capaços de prendre les precaucions necessàries per protegir el terminal i les seves dades. 1.- Deixa’l a la vista als restaurants, bars i altres llocs públics. Ja saps com va això: arribes a un lloc i deixes sobre la taula les coses que et molesten, com les claus i el mòbil. I és que vols tenir-lo a la vista per si et truquen o t’arriba un missatge, així que també pots deixar la bossa o la motxilla oberts amb el mòbil treient el cap. Així, tot el món, ﬁns i tot els amics de les coses alienes, saben que tens un smartphone de gamma alta recent estrenat. 2.- Porta’l de qualsevol manera. Tu vols lluir el teu preciós telèfon sense fundes ni carcasses, perquè així és com realment el gaudeixes. Però si ets d’aquests que vols portarlo nu, almenys, no el portis a la butxaca amb les claus o monedes, o en una motxilla plena d’objectes que el puguin colpejar. Tam-

poc el portis a la butxaca del darrere dels pantalons i t’hi asseguis sobre en qualsevol lloc. En qualsevol cas, si el portes sense funda, és inevitable que acabi mostrant el pas del temps en forma d’esgarrapades o cops. I si t’agrada conservar l’aspecte del teu telèfon, no hi ha res com protegirlo amb una funda o carcassa. No lluirà igual d’espectacular, però estarà protegit. 3.- No sincronitzis els contactes. Total per què? Sempre podràs anar-los recuperant quan et truquin o buscant entre les teves velles agendes en paper… De debò, si encara no tens els teus contactes sincronitzats amb l’ordinador o millor amb l’ordinador i amb el núvol (ja sigui amb comptes Gmail, Live.com o com sigui), t’exposes a perdre informació molt valuosa, com adreces de clients, amics o familiars.

4.- No facis una còpia de les fotos ni dels vídeos. Perdre les teves fotos pot fer-te perdre records molt importants que no podràs recuperar mai. Sincronitza les fotos amb el teu ordinador o descarrega-les en una carpeta. I si tens algun tipus d’emmagatzematge al núvol com iCloud, Dropbox, Google Drive, o Skydrive, usa-ho. Una altra bona idea és tenir un disc dur a casa en el

qual facis còpies de seguretat. Pel que fa als vídeos, aplica els mateixos principis, encara que en aquest cas és més pràctic tenir un disc com còpia de segure-

tat, o ﬁns i tot pots pujar vídeos de manera privada a YouTube i compartir-los només amb qui desitgis. 5.- Si tens un iPhone, no activis l’iCloud ni ‘Buscar

el meu iPhone’. En realitat tu vols l’iPhone per presumir, així que això són coses dels “frikis informàtics”. Doncs bé, és una cosa que et prendrà només tres minuts: crear el teu compte iCloud, activar-lo i activar el “Buscar el meu iPhone”. Així, si te l’oblides en algun lloc o te’l pren algú amb poca experiència, pots trobar-lo o, almenys, recuperar la informació del telèfon des del núvol i esborrar de manera remota el terminal si es connecta a Internet. Si tens un mòbil Android, és una bona idea activar l’Administrador de dispositius, que ofereix les mateixes funcions que el ‘Buscar el meu iPhone’. Pots localitzar el telèfon, fer que el timbre soni al màxim del volum (per si

te l’has deixat a casa i no recordes on) i també pots bloquejar-lo i esborrar-lo de manera remota. 6.- No posis mai contrasenya perquè és una pèrdua de temps haver-la de teclejar. Deixa’l sense per poder entrar-hi més ràpid. L’inconvenient és que igual de ràpid pot entrar qualsevol per espiar els teus missatges de WhatsApp, els teus contactes, els teus missatges de correu… i de passada, si ets dels que apuntes coses sensibles com números de targeta i contrasenyes al bloc de notes o en missatges de correu, ho deixes tot en mans de qui prengui el teu terminal. Pensa que ho estàs posant molt fàcil a qui vulgui esborrar ràpidament el telèfon per vendre’l sense deixar rastre. 7.- Activa el compartir Wi-Fi, ﬁns i tot sense contrasenya, el Bluetooth deixa’l visible i connecta’t als Wi-Fi oberts de qualsevol lloc. De la mateixa manera, si hi ha un Wi-Fi obert, per què no connectar-te? Total, quants hackers hi pot haver en aquesta sala de l’aeroport? Doncs bé, el perillós no és que hi hagi un intrús sinó que hi ha altres ordinadors o smartphones infectats amb programes espia que van buscant sense parar dispositius desprotegits. De la mateixa manera, en moltes xarxes Wi-Fi obertes, la informació viatja sense xifrar, cosa que fa molt més fàcil accedir a les dades.

8.- Oblida el programari de sèrie, això és per covards. Si tens un iPhone, per què vols pagar per les aplicacions de la botiga oﬁcial? I si tens un Android, instal·la tot el que vulguis sense restriccions i no et ﬁxis si ve d’un desenvolupador desconegut.

De debò, si uses un iPhone i el desbloqueges per instal·lar aplicacions que no han passat els ﬁltres d’Apple t’estàs exposant que entrin al teu smartphone programes que poden espiar-ho tot. I en el cas d’Android, passa el mateix si tens activat l’usuari root o t’instal·les aplicacions sense signar. I quan t’instal·lis un programa revisa bé a quin tipus de recursos li dónes accés i sospita de les aplicacions que vulguin accedir a les teves dades sensibles com els contactes. 9.- No facis cas a les actualitzacions de seguretat. Si no porta noves icones més boniques, per què vols actualitzar-les? Doncs bé, al contrari del que passa amb un sistema operatiu nou, amb el qual de vegades és bona idea esperar uns dies per veure si sorgeixen problemes que et puguin afectar (com aplicacions que no funcionin, problemes amb la bateria o de qualsevol altre tipus); quan en el teu sistema d’actualització apareguin actualitzacions de seguretat, és convenient descarregar-les i instal·larles.

Penedès Econòmic

febrer 2014

LLIBRES

Deixa de fabricar-te un currículum i comença a fabricar-te un treball

No busques trabajo RISTO MEJIDE GESTION 2000 16,95€

Fa ja massa temps que estàs a l’atur? Potser tens treball, però estàs ﬁns als nassos dels teus caps? Cobres una misèria? No et sents valorat? Encara somies amb aquell projecte professional tan llargament postergat? Tranquil… No t’estressis. Has arribat al llibre adequat. O bé, estressa’t ﬁns que no puguis més i la teva única i millor

opció sigui acabar d’una vegada per sempre amb aquesta absurda paràlisi. Atreveix-te a emprendre! Autoocupa’t! T’ho diu Risto Mejide, que no només és publicista i productor, sinó emprenedor de si mateix. Amb la seva habitual ironia, Mejide explica aquí veritats com punys sobre què signiﬁca avui emprendre… i com acon-

La recessió ha acabat, però la crisi segueix aquí. Com ens en sortim?

Cuatro bodas y un funeral DAVID TAGUAS DEUSTO 17,95€

David Taguas, prestigiós economista, reﬂexiona en aquest llibre sobre l’actual situació econòmica del nostre país i exposa les seves propostes per aconseguir una ràpida recuperació. En primer lloc, repassa els fets que van donar lloc a la crisi i, per a això, relata el que anomena les quatre grans bodes de la nostra economia, és

a dir: la nostra inclinació a la despesa pública; la nostra excessiva ponderació del present en l’elecció intertemporal entre consum i estalvi -la qual cosa és l’origen d’una absurda política ﬁscal que penalitza extraordinàriament l’estalvi-; la nostra creença que ha de mantenir-se sempre i en qualsevol circumstància el poder adquisitiu dels

Nick Bilton ens explica la història real que hi ha darrere de Twitter

La verdadera historia de Twitter NICK BILTON GESTION 2000 19,95€

Des de fora, la xarxa social Twitter sembla ser la típica companyia sense problemes i que gaudeix de la seva ubicació a Silicon Valley. El seu inici només representa un més d’entre les moltes petites empreses tecnològiques que acaben aconseguint un èxit desmesurat: un grup de joves programadors funden una empresa

amb l’esperança de fer-se rics i canviar el món. I ho aconsegueixen. Però Twitter no es va constituir de la manera que se’ns ha fet creure. Més aviat és al contrari, va ser una història de traïció, d’inversors despietats i de lluites de poder que van acabar amb l’expulsió dels fundadors de Twitter, de directors executius, empleats, inver-

seguir-ho. Aquest llibre és una gran excusa, o, millor dit, cinquanta petites excuses. Però són les teves excuses, aquestes que t’impedeixen donar el gran pas d’autoocupar-te. I és igual si el teu projecte és gran o petit, si és per a tots els públics o només per a uns escollits, si tens suﬁcient capital o no el tens, si ets molt jove o molt madur… En aquestes pàgines sempre trobaràs poderoses raons per crear la teva pròpia ocupació. I, per començar a animar-te, un gran consell (o diversos):

desconfia dels polítics, desconfia dels sindicats, desconfia de les ajudes públiques, desconfia dels experts, desconfia dels mitjans de comunicació, desconfia d’aquest país… i desconfia fins i tot de l’autor d’aquest llibre. Però confia en tu! Risto Mejide és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i MBA per ESADE i és especialment conegut per la seva participació com a jurat en els programes televisius: Operación Triunfo i Tú sí que vales.

treballadors i, per últim i com quarta boda, l’excessiva dependència del crèdit. Quatre bodes que van tenir un fatal desenllaç: el funeral de l’economia espanyola, immersa des de fa més de sis anys en una crisi econòmica de la qual no aixeca cap a causa del deute extern i a una taxa d’atur que s’ha incrementat des d’un 8 a l’actual 26%, una xifra històrica a Espanya. Què cal fer per revertir l’actual situació? Taguas advoca per reduir la despesa pública en cinc punts

del PIB (baixant del 46 al 41% el 2016), reduir els impostos a famílies i empreses, reformar l’administració i les empreses públiques i impulsar polítiques que incrementin la competència. Amb tals mesures, l’estalvi augmentaria 11 punts del PIB, la inversió tornaria al 25%, es crearia ocupació i s’aconseguiria un signiﬁcatiu creixement econòmic. I, tot això, de la mà d’Europa, soci imprescindible per aconseguir una ràpida recuperació econòmica.

sors i de membres del consell. Aquest bestseller, escrit pel periodista de The New York Times Nick Bilton i que en poques setmanes ha aconseguit els primers llocs de les llistes nordamericanes, relata totes les interioritats d’aquesta trama que va tenir com a objectiu assaborir la fama, la inﬂuència, el poder i els diners, i deﬁneix a una generació en la qual els enginyers de programari s’han convertit en celebritats de fama mundial. És l’autor de Bits, un dels blogs

de referència en l’àmbit tecnològic. A més, és responsable del laboratori que té The New York Times dedicat a la investigació i al desenvolupament de noves tecnologies. Juntament amb la resta de l’equip, preveu els rumbs pels quals evolucionarà la tecnologia i l’ús que d’ella farà el consumidor. Exerceix també de professor a la Universitat de Nova York i imparteix conferències i seminaris per tot el món. És autor de Vivo en el futuro... y esto es lo que veo.

Penedès Econòmic

febrer 2014

HISTÒRIA

Jané Ventura fa 100 anys Les quatre generacions de les caves del Vendrell han convertit el celler en un referent al Baix Penedès OLGA AIBAR La família Jané del celler Jané Ventura celebra 100 anys de vinculació en el món del vi. Quatre generacions que han viscut de primera mà la gran revolució de la viticultura i l’enologia i han sabut adaptar-se i millorar. Moltes coses han canviat, però no la vinculació al territori, al paisatge, a les varietats autòctones i una manera humana de teixir relacions professionals. El besavi Josep Jané era “corredor” de vins, “negociant”. Va començar a seleccionar vins a granel i comercialitzar-los, documentat des del 1914. Va prendre el relleu el seu ﬁll, l’avi Albert Jané i Jané (Bodegas Jané) que va llogar un celler a Santa Oliva l’any 1928 i, més endavant, l’any 1954 va adquirir el celler històric del Vendrell, actualment seu social de l’empresa familiar. Aquest ediﬁci el va aixecar la família Steiner l’any 1933, que eren suïssos i es dedicaven a l’exportació de vins. En aquella època la localització prop de l’estació i del mar (port de Sant

Salvador) era estratègica per al transport del vi a granel. La gran revolució de la viticultura i l’enologia enceta l’etapa moderna, que es deu a Benjamí Jané Ventura, qui va decidir fer vins de qualitat, embotellats amb denominació d’origen. En un primer temps, va caldre construir una nau adjunta al celler històric per separar el granel del vi embotellat. Les primera ampolles de Jané Ventura surten al mercat per al blanc i el rosat el 1984. L’any següent, amb l’adquisició de Mas Vilella (Bisbal del Penedès) i la plantació de varietats nobles com la Cabernet Sauvignon, traça una nova manera de fer les coses. A Finca Els Camps (Joncosa de Montmell) hi trobem majoritàriament varietats blanques, de vinyes velles, ben adaptades a un microclima més fresc que vinifiquen des del 1998. El primer tiratge es va fer l’any 1988, però no surten al mercat les primeres ampolles de Cava Reserva fins el 1990. Les dues finques de vinyes donen nom als vins de terrer, els vins més singu-

lars: Finca Els Camps amb un microclima fresc, gran amplitud de temperatura entre dia i nit, terrenys pedregosos, ben drenats i amb riquesa mineral. Mas Vilella té un sòl sorrenc pobre i poc profund, càlid, idoni per a varietats de cicle llarg com la Cabernet Sauvignon. Gerard Jané, quarta generació, enòleg i gerent actual del celler Jané Ventura ha rebut els coneixements i la passió per continuar formant part de la història vitivinícola del Penedès i de Catalunya.

En Gerard és un dels enòlegs més implicats en la recuperació de varietats autòctones oblidades (Malvasia de Sitges i Sumoll), ha sabut fer la transició d’una agricultura ja respectuosa amb l’entorn ﬁns a la certiﬁcació ecològica. És conscient del valor del patrimoni paisatgístic i cultural del seu territori i n’és un ferm defensor i divulgador. Gràcies al patrimoni familiar, el celler ofereix un entorn idoni per a activitats d’enoturisme.

Penedès Econòmic

febrer 2014

VIATGES

Austràlia, molt més que coales i cangurs Austràlia amb una extensió de 7,69km2 és l’illa més gran del mon però a la vegada també és el continent més petit REDACCIÓ

Austràlia, juntament amb Nova Zelanda, és actualment una de les destinacions turístiques en auge, on acudeix gent de tot el món no solament atreta per les seves platges cristal·lines, el seu entorn natural, la fauna única i l’amabilitat dels seus habitants, sinó també per la seva gastronomia i vins, de gran importància en els cercles culinaris mundials i pel seu art autòcton indígena, famós internacionalment per la seva innovació i talent. Per realment entendre i conèixer Austràlia, seria necessari un mínim de tres mesos, però si no es disposa de tant temps, un mes és suﬁcient per fer-se una bona idea general i amb dues setmanes com a mínim per prendre contacte amb la cultura australiana i visitar algun lloc interessant. Una gran diversitat d’escenaris i paisatges caracteritzen aquest país, de topograﬁa pràcticament plana, i en el qual dos terços de la seva superfície està constituïda

AUSTRÀLIA Capital: Canberra Idioma: Anglès

Òpera de Sydney

Població: 21.507.717 habitants Superfície: 7.686.850 km2 Moneda: Dòlar australià (AUD) Clima: Existeixen dues zones climàtiques: al nord, sobre el Tròpic de Càncer, la zona tropical i la resta es de zona temperada Economia: Posseeix una pròspera economia mixta occidental, amb una renda per càpita lleugerament superior a la del Regne Unit, Alemanya i França, en termes de paritat de poder adquisitiu

per deserts, concentrats en la costa oest, amb atraccions naturals de les més belles del planeta. Des de les daurades platges (destaca la dels 12 Apòstols), interminables i vermells deserts, frondoses selves tropicals, terres verges i santuaris, ﬁns a les internacionalment conegudes pistes d’esquí i camps d’esports construïts per les Olimpíades, donen diversitat a un lloc en el qual les ciutats, platges, i la majoria de les atraccions se situen a la franja verda de la seva cara sud-est on es conrea blat, del que és un dels majors productors mundials, civada, ordi i canya de sucre. A més és un dels majors productors de minerals del món de carbó, ferro, bauxita, plom, zinc, coure,

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

níquel i urani; i s’autoabasteix de petroli. En el seu viatge no pot deixar de provar la cuina de la Conca del Pacíﬁc, servida amb un toc asiàtic, que fa el millor ús de la sorprenent gamma de mariscs, carns i productes artesanals. El turisme que combina cuina i vins també està creixent i les regions de producció vitivinícola també ofereixen festivals locals, passejos amb globus aerostàtics, excursions en carruatges tirats per cavalls i recitals de jazz i òpera entre les vinyes. Les seves dues principals ciutats, Sydney i Melbourne, s’han convertit en aquest segle en centres d’estil i cultura, amb gran qualitat de vida al qual han

contribuït factors com la bona accessibilitat física i financera, fins a aspectes específics com els immillorables cafès amb vistes al mar, espais a l’aire lliure amb bulliciosos mercats, jardins botànics plens de flora nativa i galeries comercials històriques, com The Strand i l’edifici Reina Victòria, a Sydney; així com el teatre marginal i els festivals d’estiu. La majestuosa òpera de Sydney s’ha convertit des de la seva construcció en una de les icones de la ciutat, juntament amb l’Uluru (Ayers Rock) i la Gran Barrera de Corall. Tot i així, limitar el viatge únicament a les grans ciutats, suposa tornar a casa sense la menor idea de com és realment aquest país.

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75