Penedès Econòmic 32 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 32 - Abril 2014

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I EL GARRAF

Els turistes rurals catalans reserven els primers i escullen llocs a prop de casa

Banc Sabadell obté un beneﬁci net de 81,2 M€ en el primer trimestre de l’any 2014

pàg. 4

pàg. 11

Les Fires de Maig conﬁen que l’automoció capitanegi la recuperació de l’economia local Malgrat ser l’única alternativa ràpida, les autopistes del Penedès perden vehicles pàg. 15

pàg. 2-3

Entrevista a Jordi Solé i Tuyà President de l’ADEG pàg. 16-17

Penedès Econòmic

Abril 2014

L’ANÀLISI

Les Fires de Maig aspiren a omplir el buit del Saló de l’Automòbil de Barcelona La decisió de fer el saló bianualment deixa el camp lliure a les fires vilafranquines, que han ampliat l’automoció en tres marques expositores LÍDIA OÑATE El sector del motor, encapçalat per l’automoció i la maquinària agrícola, sempre ha estat un dels bucs insignia de les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats de Vilafranca del Penedès. I enguany tot sembla indicar que també seran els caps visibles de la recuperació econòmica. Dins el cartell de novetats de l’edició de 2014 destaquen dos fets que poden suposar l’impuls necessari per erigir les ﬁres vilafranquines en el Saló de l’Automòbil en els anys en què no se celebri a Barcelona, tal com es va anunciar per tal d’alternar-se amb el de Madrid, també bianual.

LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA ÉS EL SECTOR QUE MÉS CREIX AMB 6 NOUS EXPOSITORS En el cas de les Fires de Maig, participaran més d’una trentena de marques expositores, amb tres novetats, que ocuparan tot el pavelló ﬁral central. Antonio Jounou, del Grup Jounou i membre de la Comissió de Fires, ha avançat que els visitants podran veure moltes novetats i primícies

de les marques, que acostumen a presentar-les al maig. En el cas de les vendes, les previsions són més altes que les de l’any passat, quan ja es van millorar un 20% les vendes realitzades. Segons Jounou, “la gent torna a venir al Penedès a comprar el cotxe”, un fet que valora especialment, ja que un dels objectius és perfilar la zona penedesenca com “un dels punts de venda importants”. A tots aquests factors cal sumar l’incentiu que suposa el sorteig de 3.000 euros, ofert pels concessionaris adherits a la campanya. És obert a tots els compradors que adquireixin un cotxe en el marc de les fires, que podran gaudir d’aquest descompte sobre el preu de venda del vehicle. Juntament amb l’automoció, el sector de la maquinària agrícola despunta aquest 2014 amb la incorporació de sis nous expositors que ocuparan una superfície de 1.600m2 entre les 13 empreses que hi participaran. Aquest és el sector que més creix, i també ho fa en activitats, ja que es revalida per segon any el Gran Premi de Tractors, que en la seva primera edició va reunir participants de tota la comarca. Segons Max Margalef, membre de la Comissió de Fires i gerent d’EMMS Vilafranca, “és tradició que els agricultors vegin a les fires les opcions que tindran per invertir en la verema d’aquell any”. En aquest sentit, Margalef veu “molts més ànims” que en anys anteriors, fet que reforça

Tenim l’avantatge que enguany no hi haurà Saló de l’Automòbil a Barcelona i ho hem d’aprofitar Antonio Jounou Grup Jounou

l’ambient d’optimisme que es respira en els diferents sectors per fer de les Fires de Maig d’enguany el gran aparador multisectorial capaç de captar nous clients. La fira es reorganitza per guanyar un 6% d’espai d’exposició La superfície total de les Fires de Maig es manté en 16.500 m2, però s’ha reorganitzat espais per obtenir més m2 d’exposició. Aquest canvi ha permès incrementar fins a un 6% l’espai que disposaran els més de 150 expositors presents a la fira per mostrar els seus productes. “Volem millorar l’experiència de visitants i encabir el màxim d’oferta possible”, explicava Dolors Rius, re-

gidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca. La gastronomia pren més rellevància amb el bar-restaurant L’àmbit gastronòmic s’ampliarà per dues vies. D’una banda, es recupera l’espai de bar i restaurant, donant resposta així a una de les demandes que any rere any feien els visitants. Estarà ubicat dins el pavelló de l’automoció i obrirà les mateixes hores que l’espai ﬁral. Als migdies s’oferirà, a més, un menú especial. Els restaurants “Vilafranca Ve de Gust” i “El Gat Blau” seran els encarregats de gestionar-lo. D’altra banda, el carrer de l’enogastronomia torna a tenir

En aquesta fira hi seran gairebé totes les marques de tractors que es comercialitzen a nivell nacional Max Margalef EMMS

Sempre hem confiat en les Fires de Maig. Són un aparador important per generar un contacte directe amb el client Pere Albornà Viatges Ecuador

Les jornades empresarials, que se celebraran a l’Auditori Municipal, esperen molts assistents Les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès tornaran a tenir diferents activitats dirigides a les empreses. Es tracta de les jornades empresarials que se celebraran entre el dimecres 14 de maig i el divendres 16 de maig, principalment en el marc de l’Auditori Municipal de Vilafranca. La primera serà el 14 de maig de 9.15 a 14h i consistirà en la 12a Jornada de l’Emprenedor,

organitzada pel Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca. En el marc d’aquestes jornades, s’oferiran les ponències “La vida d’un emprenedor a través de l’objectiu d’una càmera”, a càrrec de Jordi Escofet, emprenedor i fundador de Punt TV i “Un món ple d’oportunitats”, a càrrec de Jordi Mercader, consultor en economia, inversions i organització i consolidació d’empreses, i soci fundador

de Mercaconsult i d’Inﬁnitum Projets. També es lliuraran els premis CREAJOVE’14. El dijous 15 de maig, de 8.15 a 13.30h, el clúster vitivinícola català INNOVI celebrarà la jornada “Què i com la Ramaderia Ecològica pot aportar a les nostres ﬁnques”, a càrrec dels ponents Enric Bartra, Charli Descomptes, Gerardo Caja, Ramn Bach, Marta Carola, Jaume Gramona, Soazig Dar-

nay, Yoann Malandain i Ferran Mata. Finalment, el divendres 16 de maig, de 9.30 a 11.30h, en el marc del Cicle Desenvolupa’t

organitzat pel Centre Àgora, es parlarà sobre “Les emocions en el procés de la venda” a càrrec de la ponent Anna Flores.

Penedès Econòmic

Abril 2014

L’ANÀLISI  Percentatge d’estands per sectors

“Les Fires de Maig són el reﬂex del que passa al món econòmic” OLGA AIBAR

presència per tercer any, i incorpora un canvi de format per adaptar-se millor a les necessitats dels visitants. Aquest espai s’ampliarà amb expositors dedicats als productes d’alimentació artesanal (embotits, formatges, olis...), que completaran la tradicional oferta de vins i escumosos de la DO Penedès. Una de les novetats es trobarà a l’estand de l’Eix Diagonal, que oferirà tastos particulars de cada una de les quatre ciutats (Vilanova i la Geltrú, Igualada, el Vendrell i Vilafranca).

ES RECUPERA EL SERVEI DE BAR I RESTAURANT, OBERT DURANT L’HORARI FIRAL Nova oferta a la zona exterior Aquest serà el primer any en el qual es destinarà un espai de 80m2 a les comunitats de propietaris per tal d’oferir tots els serveis que necessitin. A través d’un programa d’activitats, es formarà als assistents en diferents aspectes que afecten les comunitats com el funcionament d’un extintor, els

beneficis d’instal·lar una caldera biomassa, o la rehabilitació energètica. Gran Penedès i l’àrea metropolitana de Barcelona, pols d’atracció Tota la difusió està adreçada a captar visitants de les zones properes a la comarca de l’Alt Penedès, però també més enllà com és l’àrea metropolitana de Barcelona. Les Fires de Maig, però, també són vistes des de l’exterior com una oportunitat de negoci. Tot i que més del 70% d’expositors són de l’Alt Penedès, també hi ha presència d’empreses del Garraf (3%), la província de Tarragona (6%), la resta de Catalunya (18%) i Espanya, en general (2%). Des de la regidoria de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca remarquen que l’objectiu principal és donar visibilitat a empreses de la comarca i contribuir, d’aquesta manera, a la dinamització local de l’economia. Un reconeixement per als expositors fidels La Nit de l’Expositor se celebrarà un any més el divendres de fires, una ocasió que aquest 2014 estarà dedicada a la fidelitat dels expositors que hagin participat a les Fires de Maig durant deu anys de manera ininterrompuda.

Les Fires de Maig creixen per primer cop des de fa diversos anys. És un símptoma de que millora la situació econòmica? Sí, les Fires sempre seran un reflex del que passa al món econòmic del Penedès. Com els temps i la situació que ens envolta, van evolucionant i canviant i pot ser que hi hagi sectors que, de mica en mica, hi estiguin més representants i d’altres que deixaran de ser-hi. Jo crec que el sector de l’enoturisme, el de la gastronomia i el del vi tindran un marc molt indicat de creixement en aquestes fires. Creu que els temps més difícils ja s’han superat? Estem satisfets d’haver pogut resistir els moments difícils que hem viscut en els darrers anys i que ara tornem a tenir les fires plenes i amb els sectors econòmics més importants del Penedès representats en elles. Creiem que aquest esforç que ha fet l’Ajuntament i els expositors ha donat els seus fruits perquè els empresaris confien en el poder d’atracció i de negoci que generen les Fires de Vilafranca, que han deixat de ser un simple aparador comercial i han esdevingut un punt important per atendre els clients i tancar vendes. La maquinària agrícola torna a tenir una presència important després d’uns anys sense gaire presència. Sí, és un dels espais que més creix aquest any, arribant als 1.600 m2 i a les 13 empreses. S’ha d’agrair els expositors que hi han apostat sempre i també aquells que han tornat a la

fira després d’uns anys. A banda de l’atractiu que tenen per si mateixes, l’època en què es fa la fira és interessant perquè, moltes vegades es prenen decisions d’inversió de cara a la verema. Agraïm el treball que fan els mateixos expositors de convocar els seus clients o possibles clients a la fira i les activitats paral·leles que fan que tenen un gran atractiu. Ha canviat la manera de ser present a les Fires? Des de que sóc regidora aquesta actitud s’ha anat modificant lleugerament. Hi havia èpoques en què no calia fer gairebé res perquè les vendes ja es feien al punt de venda i només calia estar allà i donar un fulletó. Aquesta forma de fer Fires ha quedat obsoleta i ara cal anar a treballar, a

ELS EMPRESARIS CONFIEN EN EL PODER D’ATRACCIÓ I DE NEGOCI QUE GENEREN LES FIRES ser actius. Fins i tot l’estand de l’Ajuntament de Vilafranca fa uns anys que és actiu, no és només un estand amb fotografies, també hi ha activitats, es mostra als vilafranquins el que es fa des de l’Ajuntament. Aquest poder d’atracció que tenim i que es treballa entre tots fa que la gent vulgui tornar-hi. Quin percentatge de fidelització tenen les Fires? Tenim una fidelització de més del 50%, però això no vol dir que

Dolors Rius

Regidora de Comerç i Turisme

no cal que patim. També en els últims anys, en la situació econòmica que vivim, tots ens tornem més exigents i mirem més en què invertim els diners. Això eleva el nivell d’exigència pels que organitzem la fira i mirem de donar la millor resposta als expositors, fer una gran difusió de les fires, donar suport en temes formatius, etc. Què diferencia les Fires de Vilafranca d’altres de l’entorn? A banda de la gran oferta que tenim de maquinària agrícola, un dels trets diferencials és el fet que haguem pogut mantenir-nos en un recinte firal on la major part dels estands són coberts o semicoberts. Considero que sempre és millor fer-la en un recinte tancat i especialitzat. Expositors nostres que van a altres fires agraeixen la seguretat que dóna aquest fet perquè els vehicles no s’embruten tant, no estan tant a l’abast de la gent i poden asseure’s tranquil·lament a parlar amb els clients. A més, disposem de grans zones d’aparcament gratuïtes i, el fet de no ser al centre de la ciutat, permet que altres activitats, com ara el mercat dels dissabtes, puguin continuar també amb la seva presència habitual.

Penedès Econòmic

Abril 2014

ACTUALITAT

Els catalans, més previsors i amants de l’oferta turística rural del seu territori Segons l’estudi de l’Observatori de Turisme Rural de 2013, el 41,5% dels catalans reserven amb més d’un mes d’antelació la seva estada rural els quals destaca l’alta presència de catalans (90,2%). Aquest és un dels punts forts del territori, que aconsegueix mantenir la conﬁança i atractiu dels viatgers de la pròpia comunitat autònoma. Segons apunta l’estudi, “la riquesa i diversitat d’allotjaments rurals, entorns naturals i activitats a realitzar expliquen la predominància de Catalunya com a destinació preferida per als catalans”.

LÍDIA OÑATE Amb l’abril a l’esquena, molts ja han estrenat la temporada primaveral de sortides, escapades i vacances. El català és el client més previsor a l’hora de fer la seva reserva, en concret, el 41,5% dels enquestats s’avança més d’un mes per fer la reserva del seu allotjament. És el que aﬁrma l’estudi de l’Observatori de Turisme Rural corresponent a l’any 2013, que afegeix que aquesta xifra és sensiblement superior a la mitjana espanyola, situada en un 32,5%. Per contra, Castella i Lleó és la comunitat autònoma on s’esperen més a que arribin les ofertes d’última hora amb un 7,5% dels enquestats, una xifra que oscil·la el 4 i 5% en la resta de regions. Quant a oferta, Catalunya és la segona comunitat autònoma, després de Castella i Lleó, amb un major nombre d’allotjaments rurals oberts amb un total de 1.732 que correspon al 12% de tot Espanya, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

EL TURISME RURAL CATALÀ ÉS DELS MÉS PREPARATS PER A FAMÍLIES El 58,5% dels valencians van optar per visitar Catalunya, seguits pels madrilenys (44%). En menor mesura, es troben els vascos (25,2%) i els aragonesos (24%).

(44,8%) i descripcions (38,4%). Tot i això, el preu segueix sent un altre dels elements clau (72,2%), al qual s’afegeix el component de les valoracions d’altres viatgers, que prenen més importància. Segons l’estudi, aquesta observació s’hauria de traduir en una millor política de preus que ajusti la relació qualiat-preu sense caure en la rebaixa constant i, d’altra banda, en una gestió de la reputació online que contribueixi a la bona imatge de l’establiment. La despesa mitjana del turista rural a Espanya és de 44 euros per persona i dia, tot i que hi ha una gran diferència entre edats. Mentre els menors de 20 anys gasten una mitjana de 29 euros al dia, els majors de 50, en destinen més de 52. Ara bé, la gran escletxa es troba entre els residents a Espanya i els estrangers, ja que els primers van fer una despesa diària d’uns

32 euros, mentre que els segons van superar els 108, segons les dades de Turespaña, l’organisme nacional de turisme responsable del màrqueting a Espanya. El món online, tot un repte pel sector rural La principal font d’informació a l’hora de fer una sortida és Internet (94,7%), així que no és estrany que els establiments es vegin obligats a fer un pas més enllà i apostar pel web com

 Elements que més valora el client català quan està allotjat

Neteja

Comfort instal·lacions

90,7%

74,2%

 Despesa als allotjaments rurals. Per comunitats autònomes

Amabilitat propietari

Paisatge entorn 69,7%

57,4%

 Aspectes que influeixen el client català quan reserva 60,3%

El factor “experiencial”, cada vegada més decisiu per al viatger Segons l’enquesta realitzada als viatges, els elements que més valoren dels webs d’allotjaments rurals són aquells relacionats amb un factor “experiencial”, és a dir, fotograﬁes (79,4%), opinions

Catalunya: la destinació rural preferida per als catalans El 68% dels clients dels establiments rurals catalans són de nacionalitat espanyola, d’entre

a porta d’entrada de clients. Catalunya és un dels territoris més conscienciats sobre aquest àmbit, ja que més de la meitat gestiona eines online i el 44% dels establiments disposa d’un encarregat especialitzat. En el cas dels serveis, els clients valoren cada cop més la connexió a Internet. El 77,8% dels establiments catalans ja en disposen i és un dels punts a reforçar en els propers anys, per davant d’altres com tenir piscina.

54,3%

14,3%

17,2%

16,3%

20,2%

24,3%

27,2%

30,8%

8,8%

22,2%

3,3%

Entre 10 i 20€

Més de 100€

16,5%

Entre 51 i 100€

QUANT GASTES EN LES TEVES ESTADES DE TURISME RURAL?

14,3%

Equipament per a mascotes

Equipament infantil

Servei de menjars

Pel tracte familiar

 Quan fan turisme els catalans 65,9%

Entre 41 i 50€

31,8%

Granja d’animals

58,6%

11,8%

Entre 21 i 30€

Entre 31 i 40€

DESPESA MITJANA DEL VIATGER RURAL

33,3%

(per CC.AA)

+55 € 46 - 55€ 36 - 45€ 26 - 35€ 0 - 25€

19,7% 14% 10,4% 65,6%

54,9%

19,7%

38,7%

14,7%

15,7%

Cap de setmana

Ponts

Setmana Santa

Estiu

Nadal

Dates especials

Font: Observatori de Turisme Rural

5,8% 5,3% Altres

Mitjana nacional

Abril 2014

Penedès Econòmic

Abril 2014

ACTUALITAT  Oriol Amat, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra

“Catalunya és econòmicament viable. Els dubtes són polítics”

OLGA AIBAR El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Oriol Amat, va presentar el dilluns 7 d’abril a Vilafranca del Penedès, el darrer treball que ha coordinat, juntament amb Modest Guinjoan, titulat Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència, en un acte organitzat per la Unió Empresarial del Penedès que va generar un gran interès entre els assistents. Quin és l’objectiu del llibre? El llibre és una iniciativa de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes perquè vam rebre diverses peticions de donar resposta a alguns dubtes econòmics sobre la sobirania catalana. Aleshores, vam contactar amb economistes col·legiats que haguessin fet estudis sobre la matèria i, al final, hi van participar 18 experts, independentment de la seva ideologia, des del conseller Antoni Castells a Xavier Quadras, David Ros, Roger Fatjó, Núria Bosch, Marta Espasa, Jordi Galí o Miquel Puig. Aquests economistes no han cobrat res per fer això. Quina és la conclusió principal dels autors? La conclusió de tots els autors és que Catalunya és una regió molt dinàmica, que està rebent més inversió extrangera i una de les primeres regions turístiques d’Europa. Té una economia molt diversificada, el turisme és important però també és important el sector agroalimentari i la costrucció. Per tot això, i per la importància de les exportacions, Catalunya, per si mateixa, econòmicament, és viable. Catalunya estaria dins de la Unió Europea? Les úniques incògnites que hi ha en el tema català són de tipus polític: si hi haurà consulta o no; en cas que Catalunya sigui independent, si Espanya boicotejarà la seva entrada a la Unió Europea, etc. Entre el govern de Catalunya i Espanya hi ha un diàleg de sords i això afecta una bona part de la societat. L’Antoni Castells és l’únic autor que entra en el tema polític. Diu que preveu a nivell polític dues fases. Una és la fase actual, en la qual la Unió Europea diu que aquest és un tema intern i que no s’hi fica però que, per sota, recomana a l’Estat espanyol que es

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Determinació

mogui. La segona etapa seria, si la independència esdevé inevitable, la UE forçarà una negociació perquè aquest procés d’independència generi el menor mal possible. Quin seria l’endeutament del nou estat? David Ros i Roger Fatjó han calculat que l’endeutament del nou Estat se situaria entre un 52% del PIB, en el cas que no s’heretés deute espanyol, i un 103% en el pitjor dels escenaris analitzats, depenent del resultat de les negociacions de repartiment d’actius i passius.

“ENTRE ELS GOVERNS DE CATALUNYA I ESPANYA HI HA UN DIÀLEG DE SORDS” Què passaria amb el dèficit fiscal? Catalunya té un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros a l’any. Tanmateix, si no el tingués, hauria de suportar estructures d’Estat. Hi ha un estudi que les quantifica i que indica que aleshores el govern català hauria de contractar entre 51.000 i 71.000 persones. Tenint en compte tot això, Antoni Castells indica que, si es produís la independència, en el primer any, el PIB català pujaria un 2% i, als pocs anys, l’increment derivat de la independència seria un +7%. Aleshores el govern català tindria superàvit. Sí, i es podrien dedicar a reduir el deute, a baixar impostos o millorar la despesa pública. Catalunya és actualment la comunitat que gasta menys per habitant en educació, sanitat, infraestructures. Potser es podrien destinar a corregir desequilibris, però això ho ha de decidir el govern.

Tanmateix, un estudi recent de la Cambra de Comerç deia que una Catalunya independent tindria, d’entrada un dèficit del 2’4%. Com s’entèn aquesta contradicció? La Cambra difereix amb el nostre estudi en això però sí que coincideix en que, a llarg termini, el PIB pujaria un 7%. L’economia és una ciència subjectiva i els resultats depenen de les hipòtesis que es fan. L’informe de la Cambra indica que Catalunya ingressa l’equivalent al 38,4% del PIB i gasta l’equivalent al 39,5%, amb la qual cosa el saldo és d’un -1-1% del PIB. Tanmateix, l’informe de la Cambra incorpora a les despeses de Catalunya unes partides pressupostàries a les quals només han de fer front els Estats com defensa, afers exteriors, etc., unes despeses que equivalen a l’1,3% del PIB, que afegeixen a aquest 1,1%. Què passaria amb les pensions? Espanya, pel que fa a la seguretat social, ja fa anys que gasta més del que ingressa. Això contribueix al dèficit públic i es va menjant el fons de les pensions. Catalunya, fins l’any 2010, sempre havia tingut superàvit perquè hi ha més gent cotitzant i menys gent rebent prestacions. Per tant, és més fàcil cobrar les pensions en el cas d’una Catalunya independent que en el sistema actual. Es podria produir un boicot comercial espanyol? El boicot l’han analitzat diversos autors i la conclusió és que les empreses catalanes poden superar, globalment, un boicot, fins i tot de grans dimensions. Francesc Raventós exposa que gràcies a la diversitat sectorial, a la imatge internacional que tenen moltes marques i al pes decreixent de les vendes al mercat espanyol, les conseqüències negatives de la independència no serien d’especial gravetat i durada.

Hi havia una vegada... dues llavors que estaven enterrades juntes, costat a costat, en una fèrtil terra a principis de primavera. La primera llavor va dir: - Vull créixer! Vull impulsar a les meves arrels a fons, dins de la terra que hi ha sota, i expulsar els meus brots a través de l’escorça de la terra que hi ha sobre mi. Vull desplegar els meus tendres brots com a banderes que anuncien l’arribada de la primavera. Vull sentir la calor del sol sobre el meu rostre i la benedicció de la rosada matinal sobre els meus pètals. I va créixer. La segona llavor va dir: - Tinc por! Si impulso les meves arrels dins de la terra que hi ha sota, no sé què hi haurà a la foscor del subsòl. Sí m’obro pas per la dura escorça terrestre que hi ha sobre, puc fer mal als meus delicats brots. I si al deixar que els meus brots s’obrin, un cargol intenta menjar-se’ls? I si obro els meus capolls, una persona o animal podria arrencar de la terra. No, serà millor que esperi fins que no hi hagi perill. I va esperar. Una gallina afamada que buscava menjar afanyosament entre la terra de començaments de primavera, va trobar la llavor que esperava seguretat i ràpidament se la va menjar. Quina lliçó podem apren-

dre d’aquest conte? En primer lloc, que els que temen arriscar-se a créixer en l’àmbit personal i professional, i no volen córrer riscos, són engolits per la mediocritat. Sapiguem mantenir la distància amb aquells que només volen transferir la seva frustració i el seu esperit de derrota, fent-nos sentir impotents i incapaços de fer alguna cosa. És la posició més fàcil, la de la queixa constant i la lamentació. Per contra, cal mantenir vives les fites, i somnis, per què no? Marcar un camí i recorre’l. Els nostres propis objectius són els que ens animen a moure’ns i a esforçar-nos cada dia. Evidentment les circumstàncies i l’entorn compten, però tinguem clar que nosaltres mateixos som l’únic causant del nostre propi recorregut. Tenir determinació és tenir una actitud clau per assolir l’èxit, ja que aquesta consisteix a tenir el valor i la fermesa per sostenir una decisió. Aquesta va acompanyada d’una força interior que ens permetrà enfocar i concentrar-nos en aquelles accions que ens portin a l’assoliment dels objectius i metes prèviament establerts. Determinació és prendre una decisió amb valor i convicció alhora que, ens ajudarà a superar tot el que es presenti, com un impediment o obstacle en la nostra tasca.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

Abril 2014

ACTUALITAT

Desgranem algunes de les principals novetats de la campanya de la renda A banda de les novetats en els tràmits, és la primera campanya en què els habitatges adquirits l’any anterior ja no tenen dret a deducció OLGA AIBAR La campanya de la renda presenta enguany diverses novetats. La primera és que no es podran presentar les declaracions realitzades a mà, fet que afecta uns 35.000 contribuents, el 0,8% de les declaracions. També s’ha posat en marxa un nou programa PADRE simplicat que facilitarà la descàrrega de les dades fiscals i personals per a la confecció i presentació de la declaració i s’ha habilitat el PIN24H com a alternativa al servei REN per l’obtenció ràpida de l’esborrany i les dades fiscals així com per a la presentació de la declaració i la consulta de l’estat de la devolució. El programa PADRE està disponible des del dia 8 d’abril per a tots els contribuents, que podran utilitzar-lo per a presentar les declaracions per Internet a la pàgina de l’Agència Tributària (www. agenciatributaria.es) des del 23 d’abril fins el 30 de juny. El 5 de maig s’iniciarà el servei de cita prèvia i el 12 el de confecció de declaracions en oficines de l’Agència. El 25 de juny serà el darrer dia per presentar les declaracions per ingresar amb domiciliació bancària del primer termini d’ingrés i, dos dies després, acabarà el termini per sol·licitar cita prèvia. Qui està obligat a declarar? Estan obligats a declarar els contribuents amb salaris superiors

als 22.000 euros bruts, així com els que guanyen més d’11.200 euros si tenen més d’un pagador i la suma del percebut del segon i la resta excedeix els 1.500 euros l’any. També aquells qui hagin aplicat deduccions per inversió en habitatge, per compte estalviempresa i/o per doble imposició internacional. Desapareixen les deduccions per habitatges? Aquesta és la primera declaració sense deducció per a nous habitatges. Els contribuents que van adquirir el seu habitatge habitual o van realitzar algun pagament per a la seva construcció abans

ELS PREMIS DE LES LOTERIES I APOSTES DE L’ESTAT JA NO ESTAN EXEMPTS DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA de l’1 de gener de 2013 mantenen el dret a desgravació el 2014 i els anys successius, sempre que hagin deduït per aquest habitatge el 2012 o anys anteriors. A més, poden deduir-se ﬁns al 15% de les quantitats invertides amb un límit d’inversió de 9.040 euros. Què passa amb els premis de la loteria?

5 de maig  Inici del servei de cita prèvia 12 de maig  Inici del servei de confecció de declaracions en oficines de l’Agència.

Els premis de les loteries i apostes organitzades per Loteries i Apostes de l’Estat i per les comunitats autònomes, Creu Roja i per l’ONCE ja no estan exempts de l’Impost sobre la Renda. Sí que ho estan els premis amb un import igual o inferior a 2.500 euros i els que superen aquest import tributen el 20% respecte de la part que excedeixi de 2.500 euros. Deduccions per inversió en empreses de nova creació Des del 29 de setembre de 2013 els contribuents poden deduirse de la quota íntegra estatal l’import corresponent a la nova deducció en empreses de nova o de recent creació. El percentatge de deducció serà del 20% de les quantitats satisfetes per la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent

25 de juny  Fi del termini de presentació per a declaracions per ingressar amb domiciliació bancària del primer termini d’ingrés. 27 de juny  Fi del termini per sol·licitar cita prèvia. 30 de juny  Fi de la campanya de la renda.

creació que compleixin els requisits establerts en la norma. La base màxima de deducció serà de 50.000 euros anuals. Business angels La Llei d’Emprenedors estableix un nou incentiu ﬁscal en l’IRPF a favor dels business angels o de les persones que estan interessades a aportar capital per a l’inici d’una activitat. D’aquesta manera, es poden crear noves empreses incorporant al seu accionariat els inversors per un termini d’entre tres i dotze anys. Plans de pensions Les persones que hagin fet aportacions a plans de pensions han de revisar la seva declaració perquè, en els exercicis ﬁscals de 2012, 2013 i 2014, han augmentat els tipus de l’Impost sobre la Renda

des de 0,75 a 7 punts percentuals addicionals, depenent del nivell d’ingressos. I si Hisenda detecta alguna incorrecció? Les multes depenen del tipus d’infracció que s’hagi comès. Conﬁrmar un esborrany amb dades errònies o incompletes o presentar la declaració fora de termini ja són motiu de sanció, que poden representar un cost d’entre 100 i 200 euros. Però pot ser que també hi hagi negligència per part del contribuent. La infracció es considera lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros, greu quan superi aquesta quantitat i el 10% de la quantitat es degui a l’ocultació de dades i molt greu si s’utilitzen mitjans fraudulents com una doble comptabilitat.

Zona Penedès Azucena Cortado Giralte: 675 93 60 76 Olga Cuesta Oliver: 686 54 33 04

Zona Garraf Cristina Martí Serrano: 666 35 80 57

Avinguda Diagonal, 668-670 · 08034 Barcelona

Penedès Econòmic

Abril 2014

ACTUALITAT

El 9 de maig se celebrarà la Nit de l’Empresa de l’ADEG

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràﬁca www.judithantolin.com

Serà a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes i s’homenatjarà set empreses pels seus aniversaris

Tan sols un 34% dels autònoms són dones

REDACCIÓ

La Finca Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, acollirà el 9 de maig la celebració de La Nit de l’Empresa, la cita anual per a empresaris, directius i representants polítics i institucionals del Penedès i el Garraf. El programa començarà a partir de les 20h, amb l’aperitiu de benvinguda i recepció per part del president de l’ADEG, Jordi Solé i Tuyà. Com a novetat, aquest pròleg de La Nit tindrà lloc al Saló del Celler, amb interpretacions musicals i una ambientació molt singular, proposada per Galeria.cat, la sala d’art virtual de l’ADEG. Al voltant de les 21h, els assistents accediran al Gran Saló Hispano Suiza on tindrà lloc el sopar i la cerimònia d’entrega dels ducs. A la sobretaula, es farà proclamació

i lliurament dels Premis ADEG 2014, així com l’homenatge a les empreses associades que enguany compleixen un aniversari signiﬁcatiu. Abans, es farà públic el veredicte del Premi Estela Dona Emprenedora, per designació del col·lectiu Dones d’Empresa; el Premi a la Jove Emprenedoria,

a proposta del col·lectiu Joves d’Empresa, i el Premi Anxanet, aquest en l’àmbit de les TIC. Enguany s’homenatjarà Finques Serra pel seu 50è aniversari i Leonor Viçon, Instal·lacions Requejo, Grup Quatre, Cegecop, Gestingral, JD Núñez i Endutex Ibèrica, pel 25è aniversari.

La Fira del Vehicle d’Ocasió incrementa un 15% les vendes Els vehicles seminous d’una gamma intermitja van ser els més sol·licitats pels assistents al certamen

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca del Penedès, que es va celebrar el 5 i 6 d’abril, va incrementar les vendes un 15% respecte a l’edició anterior, segons l’organització. La gran aﬂuència de públic, juntament amb la gran i variada oferta que hi havia en vehicles usats, va ser un dels principals motius de l’increment de les vendes. L’oferta va constar de tot tipus vehicles particulars, comercials, autocaravanes, i una àmplia representació del sector de la maquinària agrícola. Des del concessionari Remm Guitart, Fran Sánchez, responsable de vendes de Vilafranca, explicava a Penedès Econòmic que, en el seu cas, havien incrementat un 40% les vendes de vehicles i que la majoria havien estat cotxes seminous

Foto: Fèlix Miró

REDACCIÓ

i de gerència. També apuntava que “hem notat un increment de públic i, a diferència d’altres vegades, hi havia més intenció de compra. Qui s’asseia a la nostra taula era per comprar i no per curiositat”. Per la seva banda, Josep Anton Sánchez, coordinador de vendes de vehicles d’ocasió del

Grup Jounou es mostrava satisfet pel nivell de vendes i perquè “s’ha arribat a més públic de fora de l’àmbit Penedès, fet que permet obrir més la ﬁra”. Pel que fa al sector de maquinària agrícola, alguns dels assistents consultats no es mostraven tan satifets pel que fa a les vendes.

Al març vaig llegir un article que em va captar l’atenció. On destacava que el 70% dels nous autònoms a Espanya el 2013 van ser dones però alhora posava de manifest el baix percentatge de dones autònomes a Catalunya, que se situa només en un 34% enfront a un 63% d’homes. Em va sorprendre, perquè no era conscient d’aquesta gran diferència entre gèneres, no se’m fa tant palpable perquè conec moltes dones emprenedores i que treballen en els seus propis negocis. Vaig buscar l’origen d’aquestes dades a l’informe de la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos – ATA amb motiu del Día Internacional de la Dona titulat LA MUJER, PROTAGONISTA DEL CRECIMIENTO DE AUTÓNOMOS. En aquest informe hi ha moltes dades interessants com per exemple (per tenir un coneixement més global) quina és la situació en comparació a altres països de la Unió Europea: les dones són el 33,2% del total d’autònoms a Espanya; a Itàlia un 29,1%, a França el 31,3%, a Bèlgica el 30,2%, a Alemanya el 32,9% o a Portugal el 37,9%. O sigui que no és un problema del nostre país sinó que és generalitzat, queda molt camí per recórrer! Això m’ha fet reflexionar i pensar en el perquè d’aquest fet, en quins poden ser els possibles arguments perquè només 1 de cada 3 autònoms siguin dones. Però segons les dades és evident que hi ha menys dones que homes que s’embarquen en l’aventura emprenedora, cosa que em decep, en canvi també hi ha dades en aquest mateix estudi de l’ATA que demostren que està canviant la tendència. Per motius històrics, les dones sempre han tingut menys opcions que els

homes per desenvoluparse professionalment i ara que poden estan demostrant especials dots per l’emprenedoria. La història de dones al capdavant dels negocis és recent i per aquest motiu falten referents a les que seguir, no obstant això va millorant amb les generacions joves i amb l’alt grau de formació actual de les dones. I també suposo que deu haver-hi bastantes dones que no hi consten i que aporten feina i talent al negoci del marit. Crec en la igualtat entre gèneres, en les altes capacitats de tots i que cadascú pot arribar allà on es posi la seva meta, treballant amb autoconfiança, valor i valentia. Per tant, opino que en l’emprenedoria afecta el caràcter personal: cal tenir aquesta autoconfiança, energia i fortalesa, tant sent home com dona. És possible que aquí intervingui en cert grau la qüestió de gènere encara que no m’agradi i reivindico que això no sigui un fre ni una excusa per al desenvolupament personal. És cert que les dones som i actuem diferents als homes, en general els homes actuen més per desitjos que per necessitat i prenen decisions més espontànies; en canvi les dones són millors mantenint les emocions sota control quant a nivells de riscos i busquen més l’estabilitat, però també són més reflexives i això és positiu. Aquests poden ser alguns motius pels quals tradicionalment hi ha menys dones autònomes que homes: por a la incertesa, a l’estrès i la sobrecàrrega personal, conformisme, preferència per l’estabilitat, falta de models o referents, falta de competitivitat, motivació o suport al seu voltant. Tots aquests sentiments poden superarse i depèn tant de les dones com de tot l’entorn social. Ànims.

Penedès Econòmic

Abril 2014

ACTUALITAT

La moda de les polseres de gometes s’estén amb força pel Penedès i Garraf El creador del teler Rainbow Loom ha esdevingut milionari amb l’invent OLGA AIBAR Una cosa tan senzilla com les polseres de gomes de colors està triomfant arreu del món. La febre per aquestes polseres es multiplica i s’estén com la pólvora. Milers de nens, i no tan nens, s’entretenen ara confeccionant polseres que regalen a familiars i amics. La moda ha arribat també als patis del col·legis i a les cases de la zona del Penedès i el Garraf. Aquest nou entreteniment està donant negoci als establiments que venen les gometes i els accessoris necessaris per confeccionarles. Tot i que el seu preu és molt econòmic, una bossa pot costar un euro, s’esgoten ràpidament. Les polseres han causat un autèntic furor que s’ha incrementat encara més en lluir-les perso-

natges famosos com David Beckham, Gwyneth Paltrow o, en el cas d’Espanya, el príncep Felip o l’actriu Paula Echevarría, entre molts d’altres. El creador d’aquesta moda ha estat el malaisi Cheon Choon Ng, de 45 anys, que resideix a Michigan, als Estats Units, on treballava com a enginyer en el departament de proves de xoc de Nissan, fins que un petit invent li va canviar la vida. Fa quatre anys, va veure com les seves filles intentaven fer una polsera amb gomes de colors. Les va intentar ajudar i va crear una màquina per trenar les polseres. Al principi el model es trencava fàcilment però, de mica en mica, la va anar perfeccionant fins arribar a un resultat satisfactori. Així va néixer Rainbow Loom, una mena de teler del qual ja s’han venut 10 milions d’unitats. Tan-

mateix, molts nens i adults fan les polseres d’una manera més econòmica, ajudant-se d’una agulla, dels dits, o de dues forquilles. A YouTube hi ha molts tutorials que ensenyen com fer-les. Precisament, d’aquesta manera va donar a conèixer l’inventor de Rainbow Loom com s’elaboraven les polseres quan, al principi, ningú hi apostava, perquè les botigues de joguines no sabien com funcionava aquest teler. Una cadena de botigues de joguines li va comprar les primeres unitats de telers, que es van esgotar ràpidament i des d’aleshores les comandes es van començar a multiplicar. Choon Ng no es podia imaginar que aquest invent el faria, temps després, milionari. Amb una inversió de només 10.000 dòlars, els diners que havia reservat per a la universitat de les seves ﬁlles, ha aconseguit facturar més

de 100.000 milions a tot el món i l’empresa no para de créixer. L’estiu de l’any 2011 va embarcar tota la família en crear la seva empresa, Choon’s Desing. Juntament amb la seva dona i les dues ﬁlles es passava hores al garatge de casa seva preparant els kits per

a poder confeccionar les polseres. Actualment, l’empresa té una quinzena de treballadors i s’ubica en una nau de més de 7.000 m2. Del seu producte s’han fet inﬁnitat de còpies, de més o menys qualitat, amb les quals ara ha de batallar el seu creador.

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

L’ADEG SIGNA UN ACORD AMB “MENJA’T VILANOVA” Jordi Solé, president de l’ADEG, i Carlos Alcover, president de l’Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú, “Menja’t Vilanova”, van signar el 7 d’abril un conveni de col·laboració entre ambdues entitats. Amb la signatura de l’acord, “Menja’t Vilanova” se suma al Gremi d’Hostaleria de Sitges, el Gremi d’Instal·ladors del Garraf, la UCER i la Jove Cambra de Vilafranca, com a membres del nou Consell d’Entitats Professionals i Empresarials

del Penedès i el Garraf i alhora s’adhereix al Fòrum Local d’Inversors, també promogut per l’ADEG. A més, es proposa la producció d’actuacions conjuntes, compartir avantatges en beneﬁci dels respectius aﬁliats i afavorir les iniciatives d’empresaris i professionals.

NOU CODI ÈTIC DE L’EMPRESA CELLOGRAFICA GEROSA

PENEDÈS ECONÒMIC PATROCINA UNA PISTA DE PÀDEL CENTER PENEDÈS

L’empresa Cellograﬁca Gerosa S.A., ubicada al polígon industrial Sant Pere Molanta d’Olèrdola i membre del Gruppo Gerosa, ha adoptat un codi ètic, un compromís que assumeixen l’empresa i els seus col·laboradors per respectar els valors i els principis que el conformen. Els valors reconeguts en aquest codi es poden consultar a la web del grup www. gerosagroup.com en l’apartat de Responsabilitat Social.

Penedès Econòmic patrocina una de les pistes de Pàdel Center Penedès, empresa amb qui va arribar a un acord recentment. Des de fa uns dies, el mensual és plenament visible a una de les pistes de Pàdel Center Penedès, el centre especialitzat en pàdel situat al carrer Sumoi, 16 del polígon industrial Clot de Moja d’Olèrdola. Una sèrie de vinils amb el nom del mitjà s’exhibeixen als vidres i a la xarxa de la pista.

El sector de l’ajuda a domicili, un negoci en ple creixement La plataforma Afables s’ha convertit en el primer recomanador d’assistència social d’Espanya OLGA AIBAR Quan fa poc més d’un any del seu naixement, Afables s’ha convertit en el primer cercador-recomanador d’assistència domiciliària d’Espanya. La plataforma, que agrupa l’oferta de serveis d’assistència a domicili, fundada per quatre emprenedors vilafranquins, Elisabeth Olivé, Rosa Palomino, Jordi Taulé i Miquel A. Mora, està creixent i demostrant ser un cas d’èxit en el sector de l’ajuda a domicili, un sector en ple creixement i amb una gran progressió de negoci, segons dades de l’Associació Espanyola de Serveis a la Persona.

LA PLATAFORMA HA REALITZAT MÉS DE 600 RECOMANACIONS D’EMPRESES Elisabeth Olivé, CEO d’Afables, explicava a Penedès Econòmic que “ara estem a més de 90 ciutats del país, tenim una llista de més de 450 professionals liberals entre Barcelona, Madrid, Sevilla i Toledo, i hem fet gairebé 600 recomanacions d’empreses al nostre portal. A més, 169 famílies han conﬁat ja en la plataforma”. A través del portal www.afables.com les persones poden accedir gratuïtament a les dades d’aquests professionals referents a experiència, formació, referèn-

cies i valoracions. L’objectiu és ajudar persones en qualsevol situació de dependència (persones grans, malalts, convalescents o persones amb diversitat funcional) i els seus familiars, a escollir el millor professional per satisfer les seves necessitats d’ajut a les seves llars. Olivé especificava que “nosaltres no seleccionem els professionals per a cada usuari, són les families -a través de portal web- qui ho fan, ja que disposen de l’eina perquè trobin el més adient”. Per això, comproven les dades de les empreses i les dades personals de cada cuidador, realitzen una entrevista personal a cada candidat i verifiquen les referències. Segons apuntava. “nosaltres no publiquem tot el que rebem. No sóm un infojobs, sinó que filtrem informació per garantir les millors candidatures. De fet, fins a un 40% dels perfils rebuts no s’acabaven publicant per no complir els nostres requeriments editorials”. Per a obtenir aquests perfils, col·laboren amb entitats, associacions i treballadors so-

cials. El projecte va néixer arran de les males experiències i vivències familiars pròpies a l’hora de cercar ajuda a domicili: “moltes vegades, les persones dependents o els seus familiars no saben on començar a buscar ni a on anar. El nostre portal té com a objectiu millorar la qualitat d’aquests serveis d’assistència domiciliària i aproﬁtar l’experiència dels altres en el moment de prendre la decisió”. Tanmateix, també disposen d’atenció telefònica a les famílies a través del 932 754 498. L’atenció a domicili de les persones dependents és una de les activitats típiques de l’economia submergida. Olivé apunta que “el gran problema és que, moltes vegades, no es troba una oferta professionalizada. Aquest fet genera sovint insatisfaccions”. Des d’Afables.com també donen solucions online a aquest factor professionalitzador del sector i des del portal les families poden realitzar el contracte laboral amb el cuidador sense moure’s de casa.

El mensual també serà present a un expositor a l’interior del local, on els clients podran consultar-lo mentre esperen per a poder jugar o mentre prenen alguna cosa prèvia al partit.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

I si ens aturem un moment? De tant en tant em vénen al cap reflexions estranyes però que agafen del tot sentit. Em dóna la sensació que vivim moments massa frenètics, tot canvia a una velocitat extremadament ràpida i no ens adonem de res. Crec haver aconseguit entendre i practicar allò que una vegada em va suggerir una educadora personal (dit coach). Em va dir que havia d’obrir les mires, que havia d’elevar el meu punt de vista per veure més extensió de terreny, i tenia tota la raó del món. A més és un aprenentatge que ja em queda interioritzat. No sé vosaltres, però tenir un moment al dia de desconnexió és un dels millors exercicis que es pot fer. La inèrcia del dia a dia ens fa estar aïllats del que realment succeeix al nostre voltant. Un exemple serà aquesta crisi que estem tancant, que passarà i res canviarà: hi haurà els mateixos polítics, les mateixes eines, formes, estratègies. Un preu massa elevat a pagar, perquè no haurem reflexionat sobre què ha passat, i no obtindrem cap mena de canvis positius a nivell personal i de la societat. Sempre he entès que una

forma de vida atabalada té un sentit i ens fa sentir autorealitzats, però on està el límit? Estar segrestats simbòlicament per una rutina diària, independentment de la tipologia de treball, no ens fa veure més enllà, i el nostre cervell sembla que ja li estigui bé perquè no dóna símptomes del contrari. He tingut ocasions de parlar amb directius, emprenedors, empresaris que, un cop jubilats, s’han adonat de molts errors, i es repeteixen: La relació amb el fills, amb la parella, no gaudir de molts dels moments importants en la vida, la sensació d’haver viscut una vida accelerada i curta, etc. Però se n’adonen un cop jubilats, massa tard potser. Per tant, la pregunta que em faig jo mateix, és on està la línia vermella entre l’autorealització, l’autoexigència, la felicitat, l’èxit, les necessitats socials, buf, moltes variables però totes importants, però també intangibles. Difícil resposta. De moment tots hauríem d’aturar-nos 5 minuts al dia, i pensar-hi... alguns li diuen meditació. Si no ho fem, semblem humans amb clucales.

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

Banc Sabadell va obtenir un beneﬁci net de 81,2 ME en el primer trimestre de 2014 L’increment del marge d’interessos i la reducció de la ràtio de morositat confirmen la inflexió iniciada el darrer trimestre de l’exercici anterior REDACCIÓ

Banc Sabadell ha tancat el primer trimestre de 2014 amb un benefici net atribuït de 81,2 milions d’euros, un 58,8% superior al registrat després del mateix període de l’any anterior. Segons van explicar els seus màxims responsables, aquest resultat “ratifica la inflexió apuntada els darrers trimestres de 2013 i reflecteix la capacitat del banc de generar resultats positius”.

ELS RESULTATS EXTRAORDINARIS OBTINGUTS PER OPERACIONS FINANCERES PERMETEN ACUMULAR 811 MEUR MÉS EN PROVISIONS La millora substancial dels marges, la favorable evolució de la captació i els recursos de clients i les quotes de negoci i la reducció de la morositat i dels actius adjudicats, per primer cop des del principi de la crisi el 2008, caracteritzen un primer trimestre en què s’ha completat la integració comptable i tecnològica de Banco Gallego i Lloyds Bank España. En tancar el primer trimestre

de 2013, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup sumen 161.093,9 milions d’euros. Els préstecs amb garantia hipotecària representen, al final del primer trimestre, prop del 46% del total de la inversió creditícia bruta, amb un saldo de 56.264,6 milions d’euros, un 3,1% més que un any enrere. Igualment significatives són les dades de la nova producció creditícia que, tant en particulars com en empreses, mostra senyals positius, amb increments interanuals significatius en hipoteques (+47%), consum (+30%), circulant (+8%) i la resta de finançament a empreses (+12%). La ràtio de morositat sobre el total de riscos computables del grup Banc Sabadell, sense considerar els actius destinats a l’esquema de protecció d’actius de Banco CAM, és del 13,6% i disminueix 6 punts bàsics els sis últims mesos.

Pel que fa a la cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i la cartera d’immobles arriba al 14,0% (13,8% el març de 2013) i se situa com una de les més altes del sistema. La cobertura sobre el total de l’exposició no immobiliària és del 6,5%. El ritme de vendes d’immobles manté el bon ritme de trimestres

anteriors. Així, en el tancament del primer trimestre, els ingressos per aquest concepte creixen un 42% interanual (657 milions d’euros) per la venda de 3.271 habitatges, un 13% més que després del primer trimestre de l’any anterior. El 31 de març, els recursos de clients al balanç presenten un

RÀTIOS

saldo de 94.690 milions d’euros i creixen un 14,5% interanual respecte a la mateixa data de 2013. Cal destacar la favorable evolució dels comptes a la vista, que s’incrementen un 28,4% i sumen 37.082,2 milions d’euros, i els dipòsits a termini, que, durant el mateix període, augmenten un 12,7% i assoleixen un saldo de 60.674,8 milions d’euros. L’increment del marge brut i el rigor aplicat en la gestió dels costos d’explotació fan que la ràtio d’eﬁciència, sense tenir en compte els resultats no recurrents de les operacions ﬁnanceres, sigui del 56,33% i millori 309 punts bàsics respecte a la ràtio d’ingressos/despeses registrada després en el mateix trimestre de 2013. Com a resultat de tot això, el primer trimestre de 2014 es tanca amb un marge abans de dotacions de 1.129,4 milions d’euros, un 167,6% superior a l’obtingut un any enrere.

31.03.2013

31.03.2014

Eficiència (%) (2)

59,42

56,33

Eficiència sense despeses no recurrents (%) (2)

59,14

55,11

Core capital / Common equity (%) (3)

10,6

10,4

Morositat (%) (4)

9,69

13,57

Cobertura global (%) (5)

13,8

14,0

1.889

2.343

14.957

17.924

Nombre d’oficines Nombre d’empleats i empleades

(2) Per al càlcul d’aquests ràtios, s’ajusta al marge brut considerant únicament els ROF i diferències de canvi recurrents. (3) Des de 2014, segons criteris de Basilea III. (4) Percentatges calculats sense considerar els actius afectes a l’Esquema de Protecció d’Actius. (5) Correspon a la cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i de la cartera d’immobles.

Penedès Econòmic

Abril 2014

TRIBUNA UEP

FECA AMPLIA LES SEVES INSTAL·LACIONS I INICIA L’AVENTURA DE LA VENDA PER INTERNET

La responsable de comunicació de l’empresa vilafranquina FECA, Gemma Casulleras, va explicar a l’espai de la UEP Empresa (Cadena Ser), que el trasllat de la botiga del centre i l’ampliació de la botiga a la carretera de Sant Martí han coincidit amb un canvi de ci-

cle. FECA s’ha especialitzat en bricolatge i ferreteria després de comprovar la crisi del sector de la construcció. I ha obert mercat a Espanya i a les Illes, mitjançant una nova plana web www.feca.cat i una botiga on-line que, de moment, dóna bons resultats.

GARANTIES PER ALS COBRAMENTS DE LES PIMES

EMILIO DOMENECH Especialista en auditories a BDO

L’empresa Mármoles Margonmi, ubicada a Sant Llorenç d’Hortons, ha iniciat una campanya, amb el suport de la UEP, per entrevistar-se amb representants parlamentaris. L’objectiu és aconseguir el compromís dels polítics per crear un organisme que doni garanties de cobrament a les petites i mitjanes empreses per la seva feina. La gerent, Maira Pérez, considera que de la mateixa manera que les diputacions gestionen els pagaments de les administracions locals, les pimes necessiten unes garanties que, actualment, no es poden tenir de cap manera.

I si no podem pagar?

L’alcalde de Vilafranca defensa la convivència entre l’activitat industrial i la vitivinícola L’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, va defensar un model econòmic comarcal basat en l’impuls de la formació professional i la convivència de les activitats industrial i vitivinícola en la primera reunió dels empresaris de la Unió Empresarial del Penedès amb els alcaldes de la comarca. A preguntes dels participants, Pere Regull va admetre que l’administració ha de fer un esforç per millorar en eﬁcàcia i celeritat vers el teixit industrial, simpliﬁcant tràmits i agilitzant-los. Segons l’alcalde, el Penedès està ben posicionat per afrontar la remuntada de la crisi però considera important que arribi més inversió pública de l’Estat en infraestructures per millorar les comunicacions i fer la comarca més competitiva. La formació professional és, segons Regull, un dels puntals que han d’ajudar el Penedès a sortir de la crisi i, en aquesta línia, va citar dos equipaments que ja estan en servei o ho faran properament: l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i l’Escavi.

Espai patrocinat per:

Foto: Taempus

REDACCIÓ

La trentena d’empresaris que van assistir a l’acte van reclamar també a l’alcalde més places d’aparcament al centre de la ciutat. Regull va avançar que al setembre s’iniciaran les obres d’urbanització d’un tram de la coberta de la via del tren, que permetran crear 400 noves places de pàrquing amb un sistema de pagament “simbòlic” per fomentar la rotació i que, al costat del futur ambulatori, l’Ajuntament també hi habilitarà un aparcament. Finalment, Pere Regull va manifestar la disponibilitat de l’Ajuntament de Vilafranca per atraure noves empreses al Penedès, concentrant l’activitat industrial en polígons que estan semi

desocupats. Precisament, l’àrea de Promoció Econòmica ha iniciat recentment una campanya per “vendre” els polígons industrials a empreses que busquen un emplaçament. “Tot allò que ens aporti riquesa, llocs de treball i que sigui compatible amb el nostre paisatge i l’activitat vitivinícola serà benvingut i mimat des de l’Ajuntament”, va concloure Regull. El president de la UEP, Santi Carda, valora molt el resultat d’aquesta primera trobada dels empresaris amb Pere Regull i ha anunciat que, al llarg d’aquest any, se’n faran altres trobades amb la resta d’alcaldes del Penedès.

Vivim temps econòmicament molt complicats on el més important no és el resultat d’una companyia sinó la tresoreria del negoci. Tot el dia llegim notícies sobre refinançaments, morosos, ERO i concursos. Això, juntament amb la caiguda o reduït creixement en les xifres de negoci de les empreses, està generant situacions de gran incertesa. En el balanç és on es pot veure la capacitat de maniobra de l’empresa per fer front al pagament dels deutes. Però, què passa si una empresa no pot fer front a les seves obligacions financeres en els terminis establerts? Com ho ha de traslladar a la informació financera pública? La majoria de les clàusules contractuals dels préstecs bancaris estableixen que l’impagament d’una quota del préstec esdevé en l’exigibilitat immediata de la totalitat del deute. Així podem analitzar quatre escenaris. Primer. Abans del tancament de l’exercici s’incompleixen les condicions i no hi ha autorització del prestador per evitar la cancel·lació, malgrat que l’autorització s’aconsegueix abans de formular els comptes anuals. La societat no té cap garantia que no s’exercitarà la cancel·lació anticipada. Per tant, els préstecs rebuts quedaran reflectits en el passiu corrent del balanç i se n’informarà en la memòria.

Segon. Abans del tancament de l’exercici s’incompleixen les condicions i no s’ha obtingut l’autorització del prestador, malgrat que la situació se soluciona després del tancament de l’exercici i abans de la formulació dels comptes anuals. S’aplicarà el mateix que en el primer escenari. Tercer. Després del tancament de l’exercici però abans de la formulació dels comptes anuals s’incompleixen les condicions en base a les dades que s’han obtingut a partir del tancament. S’aplicarà la solució del primer escenari, però el fet s’haurà d’identificar en la memòria, ja que el passiu es classifica com a corrent. Quart. En la data de tancament de l’exercici s’han complert les condicions exigides, però la societat considera que, a partir d’una avaluació posterior, és probable que no es compleixin durant els dotze mesos següents. El deute s’haurà de classificar com a corrent, indicant en la memòria les circumstàncies que han portat a aquesta classificació. El més important és que la societat sigui conscient de la transcendència del traspàs del passiu no corrent al corrent no només des del punt de vista de la correcta classificació de les masses del balanç, sinó també per l’efecte que suposa en el principi de l’empresa. Per això, n’ha d’informar clarament en la memòria.

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

Cauen les vendes de motocicletes als establiments de l’Àmbit Penedès La manca d’ajudes és un dels inconvenients que lamenten els venedors OLGA AIBAR El mercat de les motocicletes s’està convertint en un dels sectors de l’automoció més afectats per la crisi. L’any passat va ser el tercer any consecutiu en què el sector va reduir la matriculació de motocicletes i ciclomotors nous, amb xifres que cauen a l’entorn d’un 7% en relació a les de l’any anterior, segons dades de la DGT analitzades per SeguroJoven.com. Segons aquestes dades, les 95.497 matriculacions de 2013 a Espanya van suposar un descens de més de 7.000 registres en comparació amb l’any anterior, quan es van arribar a les 102.000, un fet que no passava des del 2003, quan es van registrar unes vendes properes a les 77.500 unitats. Pel que fa a la nostra zona, la comarca de l’Àmbit Penedès amb

més vendes durant el 2013 va ser la del Garraf, amb 463 motos matriculacions, segons dades del Gremi del Motor. Tanmateix, es van vendre 67 menys que l’any anterior. El mes amb més vendes va ser el juliol, amb 62. A l’Alt Penedès, l’any passat es van vendre 192 motos. Aquesta comarca és la que més ha mantingut les vendes, ja que només es van matricular cinc motos menys que l’any 2012. Les marques amb més sortida van ser les Gas Gas i Yamaha i els mesos amb més vendes van ser els d’abril, amb 27 unitats, seguit de juny i novembre, amb 19. Al Baix Penedès, es van vendre 174 motos durant el 2013, 66 menys que l’any anterior. Els mesos més forts van ser els de juliol i setembre, amb 25 motos matriculades i les marques més demanades van ser les de Yamaha

i Kymco. Alguns dels establiments de venda de motos explicaven a Penedès Econòmic que, en el seu cas, no havien notat tant aquest descens. Josep Pareja, propietari de l’empresa Factory Motos de Vilafranca del Penedès explicava que “nosaltres som una empresa jove, que va obrir en plena crisi, l’any 2011, i anem fent. Les vendes són molt canviants d’un mes a un altre i moltes van en funció de la promoció que faci el fabricant, però s’acaben tancant”. El tipus de motos que més van vendre l’any passat va ser les scooter 125 cc. Des de Galsan Motors, Xavi Galimany explicava que les vendes no van ser tan bones l’any passat. Segons apuntava, “on es fan més les matriculacions és a Barcelona capital perquè és on es necessiten més. A l’interior no es nota tant”. Els mesos més bons

van ser els de l’estiu i les motos que més es van vendre van ser les scooter de 125 cc i les mots de 400 cc. Galimany lamentava que “els cotxes es venen força perquè tenen ajudes dels plans PIVE mentre que, en el cas de les motos, no tenen ajudes”.

Els establiments del Garraf també lamentaven la situació que pateixen per la gran davallada en les vendes de motos. Des de Motos Pujante, de Vilanova i la Geltrú, aﬁrmaven que “la situació és crítica perquè l’any passat pràcticament no vam vendre res”.

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

La nàutica torna a la calma després dels anys boigs del boom immobiliari L’empresa Guasch System, especialitzada en cobertes de teca d’embarcacions, preveu una remuntada del sector nàutic durant el 2014 LÍDIA OÑATE L’empresa vilanovina Guasch System, especialitzada en la fabricació i instal·lació de cobertes de teca, torna a mirar amb bons ulls el mar. Després d’uns anys d’estancament, el sector nàutic sembla haver recuperat lentament l’activitat. La seva trajectòria va començar el 2007, el darrer any del boom immobiliari. Paral·lelament a la bonança econòmica que es va viure amb el mercat immobiliari, el sector de la nàutica va conèixer uns anys daurats amb l’arribada de nous clients procedents del negoci de la construcció. Fèlix Guasch, gerent de Guasch System, ens explica que ambdós sectors han estat molt relacionats i “durant la crisi moltes embarcacions han canviat sovint de mans perquè no es podien mantenir”. Aquest 2014, però, ha percebut un canvi de tendència i tot sembla indicar que el mercat es torna a estabilitzar. “Hem començat a tenir més comandes, principalment a Catalunya i les Illes Balears i, en menor mesura, a la Costa de Llevant”, explica Guasch. La seva zona d’inﬂuència és la costa mediterrània, la principal zona nàutica d’Espanya pel nombre de ports, serveis i tipus de mar. “La costa del Mediterrani és més per navegar i gaudir del mar”, comenta, mentre que a Galícia i Andalusia

és on es construeix el gran gruix d’embarcacions. L’empresa està situada al carrer Moll de Ponent, dins del Gran Marina al Port de Vilanova i la Geltrú. Està dirigida per Fèlix Guasch, i Anna Moreno n’és l’administrativa. Com en tots els sectors especialitzats la competència pot arribar a ser ferotge. Guasch System, però, ha aconseguit destacar-se amb un sistema diferent al tradicional que ha captat l’interès del seus clients. Es tracta d’un sistema ràpid, net i econòmic que els permet realitzar reparacions parcials o totals a les cobertes de teca, tant en petites embarcacions com a megaiots.

LA COSTA MEDITERRÀNIA ÉS LA ZONA PRINCIPAL DEL SECTOR NÀUTIC “No treballem a l’embarcació, sinó que mesurem les mides de la coberta que s’ha de substituir o construir i fem una plantilla. Als tallers fabriquem tota la coberta i un cop acabada ens desplacem ﬁns on està l’embarcació i l’instal·lem”, ens detalla Guasch. D’aquesta manera, eviten que l’embarcació estigui aturada durant mesos al varador del port, fet

que pot elevar molt els costos de reparació. A més, amb aquest sistema no intervé tant la mà d’obra, un avantatge a tenir en compte, ja que mentre més temps estiguin els operaris, més augmenta el risc de desperfectes que poden causar a l’embarcació durant el procés d’obra (ratllades, cops...). Per realitzar els encàrrecs disposen d’un equip d’operaris que es desplaça ﬁns al port on està l’embarcació que s’ha de reparar. De gener a juny és el període durant el qual reben més encàrrecs, just abans de l’època estiuenca, quan els navegants volen gaudir dels seus vaixells. Entre els seus trets distintius, destaca l’ús d’una de les fustes més difícils d’aconseguir del mercat: la teca de Birmània, que aporta una resistència molt major que qualsevol altra. La ﬁnestra online, clau en la cerca de clients La majoria dels encàrrecs arriben, en gran part, d’Espanya, tot i que també n’accepten d’altres països. “Puntualment rebem alguns encàrrecs de Portugal, Itàlia i França, però no acostumem a fer-ne gaire fora pels costos que ens suposa desplaçar-nos a tanta distància”, comenta Guasch. Gràcies a Internet han pogut arribar a molts més clients potencials, no només de l’estranger, sinó a la zona mediterrània. Segons l’empresari vilanoví, “hi ha

 El gerent Fèlix Guasch i l’administrativa Anna Moreno

molt poc retorn amb la publicitat convencional, per això hem apostat per Inernet, a través del qual ens fan els encàrrecs”. I és que aquest és un sector molt especíﬁc, fet que diﬁculta contactar amb possibles clients. “A base de

EL SEU SISTEMA, RÀPID, NET I ECONÒMIC, HA CONTRIBUÏT A FER-SE UN ESPAI DINS DEL SECTOR treballar durant anys i fer treballs amb solvència aconseguim nous clients gràcies al boca orella”, afegeix. De cara al futur, però, li agradaria que el Port de Vilanova apostés més pel sector a través de presentacions o ﬁres dedicades exclusivament al món nàutic. “Normal-

ment quan es fan ﬁres nàutiques es tendeix a generalitzar molt i no beneﬁcia a tothom per igual. En aquests esdeveniments pots trobar roba, alimentació i material, entre moltes altres coses, i això no acaba d’ajudar-nos per a que els visitants es concentrin en els nostres serveis”, apunta Guasch. Noves línies de negoci Guasch System està especialitzada en la fabricació i instal·lació de cobertes de teca, però també realitza poliments de fusta i canvis de gomes per al manteniment de les cobertes. Aquest últim aspecte és un dels més importants per a la posada a punt de l’embarcació ja que evita degradacions causades pels canvis de temperatura o per l’ús de productes químics durant la neteja de la coberta. Amb la davallada d’encàrrecs, Guasch System ha decidit apostar per la venda de productes químics per envernissar i pintar, un subsector amb el qual pretén ampliar més el negoci.

NAVE EN VENTA 2.350 m2 construidos Almacén y oficinas totalmente equipadas  Tres sectores independientes  Estanterías para Palets  4 puertas TIR Montacargas  Alturas: Planta Baja: 5,40m. - Planta 1ª: 4m.  

 93 891 17 52

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

Les autopistes de pagament segueixen amb el degoteig de vehicles al Penedès A l’espera que aquest 2014 canviï la tendència a la baixa, l’empresa que les gestiona, Abertis, registra les pitjors dades de l’última dècada LÍDIA OÑATE Les autopistes que travessen el Penedès van marcar el seu pitjor resultat dels darrers deu anys durant el 2013. Segons les dades de l’empresa que gestiona les autopistes de pagament, Abertis, un total de 41.543 vehicles van transitar diàriament de mitjana l’AP-7 entre el tram de Barcelona i Tarragona, un 4,92% menys que l’any anterior i una xifra un 23% menor que el 2003. En el cas de la C-32, coneguda com l’Autopista de Pau Casals, que travessa el Garraf i és una de les més cares de tot Catalunya, van transitar-la 20.492 vehicles, un 6,74% menys que el 2012 i un 24,5% menys que fa una dècada. El ritme ascendent de trànsit de vehicles es va truncar el 2007 amb l’inici de la crisi econòmica, però els anunciats brots verds encara no han mostrat una incidència positiva en el pas de vehicles per les autopistes, si més no penedesenques. Ara bé, el conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, ha informat que en el que portem de 2014 el trànsit a les autopistes que gestiona a l’Estat han augmentat un 1,5%. Aquest canvi de tendència representa la primera dada positiva des de 2008 i un signe de la possible millora de l’economia. De moment, però, no s’han donat a conèixer dades territorialitzades. El trànsit per les carreteres, i sobretot les autopistes, sempre ha estat un bon indicador per

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients. El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una

 Trànsit per les autopistes del Penedès (intensitat mitjana diària)

70.000

50.000

59.630

55.306

60.000

61.944

52.323

56.359

53.980

AP-7

54.446

43.692 48.703

40.000

32.021

28.543

30.000 20.000

58.198

26.712

34.062

29.722

27.116

31.211

41.543 25.200

27.853

21.973 20.492

10.000

C-32

0 2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Font: Abertis

descobrir l’estat de l’economia d’un país. El transport viari marca la diferència, tal com demostren les dades facilitades per Abertis, en les quals es percep un increment paulatí durant la dècada del 2000, que va tenir el seu pic més alt l’any anterior de la crisi. Un any més tard, el trànsit es mantenia elevat, però les caigudes es repetien any rere any, amb força més intensitat que el creixement anterior. Tant és així que en els anys de crisi s’ha arribat a registrar una freqüència de pas de menys de 20.000 vehicles a l’AP-7 i 14.000 a la C-32.

EN ELS ÚLTIMS DEU ANYS EL TRÀNSIT PER L’AP-7 HA DISMINUÏT UN 23% I PER LA C-32 UN 24,5%

àmplia gamma de serveis de neteja en indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria. MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també

facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Les autopistes rescatades perden un 9% de trànsit aquest 2014 Els últims mesos han estat força moguts al Ministeri de Foment per la fallida de les nou autopistes d’arreu de l’Estat, que el govern espanyol pretén integrar en una societat pública. D’aquesta manera, pretén evitar la seva liquidació. Només durant el primer trimestre d’aquest any han registrat una davallada del trànsit del 9,3% i una mitjana de 5.190 vehicles per dia. Segons el Ministeri de Foment, les vies de peatge que seran rescatades van patir un descens del

nombre d’usuaris molt més pronunciat que el del conjunt de la xarxa, que va ser de l’1,6%. El 2013 va tancar amb una mitjana de 13.097 vehicles diaris en totes les autopistes de pagament del país. Aquesta xifra mosta una caiguda del 35,2% en comparació amb el volum de viatgers que es van registrar el 2007. Cal remuntar-se 18 anys enrere, l’any 1998, per trobar una dada tan baixa en els tres primers mesos de l’any. Però llavors la xarxa d’autopistes de peatge tenia una longitud de 1.733 quilòmetres i ara n’hi ha un total de 2.560.

Penedès Econòmic

Abril 2014

L’ENTREVISTA

JORDI SOLÉ I TUYÀ President de l’ADEG

“Les empreses van molt perdudes a l’hora de demanar crèdit al banc” El flamant president de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, Jordi Solé Tuyà, ens avança el que depara a l’entitat enmig d’un context econòmic de millora lenta però ferma; uns nous projectes, més atrevits; i un objectiu clar: augmentar la massa social per tal que es reafirmi l’ADEG com una de les grans organitzacions empresarials de Catalunya LÍDIA OÑATE

Jordi Solé Tuyà (Vilafranca, 1973) dirigeix la consultoria ﬁnancera Kreedit. La seva trajectòria professional compta amb més de vint anys d’experiència en comitès de direcció d’empreses industrials, sempre com a responsable de l’àrea ﬁnancera. Pel que fa a l’àmbit associatiu, destaca el seu itinerari de quinze anys de vinculació a la Jove Cambra Internacional. Ha estat president de la JCI de Vilafranca i de Catalunya. També ha estat president de la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC). Actualment és membre de diverses comissions, com la de Joves Empresaris i d’Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona i de Noves Empreses i d’Indústria de Foment del Treball, on fa unes setmanes va entrar a la Junta Directiva. L’any 2011 Solé va rebre el Premi ADEG al Jove Emprenedor.

Aquest serà el primer mes al capdavant de l’ADEG. Més estressant del que s’esperava? Han estat uns dies amb més càrrega de feina de la que crec que tindré en tot el mandat, però és normal al principi perquè la figura del president de l’ADEG és molt requerida en molts àmbits. En aquest sentit no he tingut cap sorpresa; és el que m’esperava. Ha hagut de renunciar a alguna cosa per accedir a aquest càrrec? No especialment, donat que ja porto uns quants anys renunciant a una part de la dedicació a la meva família i a la feina per la meva implicació en aquest àmbit. Al llarg d’aquests anys, durant els quals he assumit càrrecs de responsabilitat en organitzacions empresarials, ja m’he anat planificant la vida de forma que pugui destinar una part del temps a aquestes activitats. Aquesta crisi econòmica podem dir que ha estat també la crisi de la confiança. Ara, la confiança ho és tot? Jo no li poso aquest adjectiu a la crisi. Crec que el problema és que hem basat massa l’activitat econòmica en l’especulació i no tant en l’economia real i productiva. Fa anys que els bancs no compleixen amb la seva funció principal: prestar diners. Ja no arriben projectes bons per finançar? De diners n’hi ha. I molts. Els bancs en tenen. I molts. El que passa és que estan optant per inversions que, sota el seu criteri,

són més rendibles i de menys risc. Actualment costa que els bancs apostin per les empreses, perquè dubten sobre si l’empresa serà viable econòmicament i si, per tant, tindrà capacitat de retornar el finançament que demana. També observo que hi ha algun projecte empresarial que, tot i no ser viable econòmicament, l’empresari s’entesta en voler-lo tirar endavant a base de finançament bancari. I el banc, que ho veu, li denega aquest finançament.

“PELS BANCS D’ESPANYA ELS PLANS DE VIABILITAT TENEN POC PES A L’HORA DE CONCEDIR PRÉSTECS.” Aquesta situació confronta amb el foment de l’emprenedoria, perquè sempre encoratgen a seguir endavant amb la idea de negoci encara que et tanquin les portes. El problema està en el pla de viabilitat o és que no s’arriba a valorar el projecte? En aquest país, els bancs donen ﬁnançament basant-se en les dades econòmiques històriques de l’empresa i poc pes té a l’hora de prendre la decisió sobre la concessió de risc del banc portar un pla de negoci on es fan unes projeccions de resultats futurs. Per tant, aquell que comença ha de conﬁar que el banc es cregui el

pla de negoci i, en aquest país, els bancs donen poca credibilitat a això. Per tant, és extremadament difícil obtenir finançament per a un nou projecte empresarial. En aquest sentit, sempre es posa d’exemple Estats Units com a país que dóna oportunitats. Sí, seria l’exemple contrari al que succeeix a casa nostra. Allà basen més la decisió de concessió de finançament al pla de negoci futur, que no pas en les dades econòmiques passades. Paradoxalment, a Espanya ens trobem que, a vegades, els bancs donen finançament a empreses que no tenen viabilitat futura, però sí que acrediten dades econòmiques passades força positives. I, en canvi, deneguen el finançament a una altra empresa que presenta uns resultats dolents en el passat, però que realment té viabilitat futura, i que està justificada amb un pla de negoci ben fet. Llavors tornem a la teoria de que el fracàs realment estigmatitza moltíssim a Espanya. Durant aquesta crisi està passant una cosa molt greu. Tots aquells empresaris que han estat al capdavant de negocis que han deixat de tenir viabilitat i que, per tant, han hagut de tancar, presentar concurs de creditors o declarar-se en fallida, queden senyalats pel sistema, de forma que durant molts anys o, inclús indefinidament, se’ls negarà l’accés al crèdit. El sistema bancari els qualifica com a “tòxics” i, a partir d’aquí, denegarà el crèdit a qualsevol projecte empresarial posterior al qual

Penedès Econòmic

Abril 2014

L’ENTREVISTA estiguin vinculats. El sistema bancari espanyol hauria d’ampliar la màniga doncs? L’ideal seria un entremig. Hauríem d’intentar no criminalitzar els que han tingut un projecte empresarial fallit i hauríem de considerar que han après una mica més i que, per tant, aquella persona ha adquirit unes habilitats que abans no tenia i que l’ajudaran a gestionar millor un nou projecte empresarial. I per als emprenedors, hauríem d’intentar incentivar que les entitats financeres donin una mica de credibilitat als plans de negoci, cosa que avui en dia no fan i així condemnen d’alguna forma l’emprenedor a buscar finançament entre familiars, coneguts o amics, amb totes les limitacions que això comporta. I hi ha intenció de la banca de canviar el xip? Els bancs són empreses privades i han de tenir la llibertat d’invertir on estimin millor. Considero que incrementaran el finançament a les empreses en la mesura en que els projectes que se’ls presenten acreditin capacitat de devolució i que aquests projectes estiguin en un entorn econòmic que presenti una tendència favorable. És a dir, actualment encara perjudica molt el fet que les nostres empreses desenvolupen la seva activitat en un context econòmic advers, com és l’espanyol.

Foto: Fèlix Miró

Ofereix consells de finançament bancari en diferents portals web. Quin és el principal que sempre dóna i no falla? Miracles no n’hi ha, però el que recomanaria a les empreses és que diversifiquin les fonts de finançament entre diferents entitats financeres, perquè és la manera de minimitzar els riscos. I que tinguin en compte que a Espanya no operen només mitja dotzena d’entitats financeres, sinó que n’hi ha més d’un centenar. El que aconsello és obrir la ment i anar a buscar altres entitats financeres amb les que fins el moment l’empresa no ha treballat. Veu perdudes les empreses a l’hora de cercar finançament? Una part significativa de les denegacions de crèdit bancari que les entitats financeres traslladen a les empreses és degut a que l’empresa no fa adequadament el procés d’aproximació i negociació amb l’entitat financera. Només fent bé aquest procés es guanyen moltes probabilitats a l’hora d’obtenir el finançament. A vegades també es va massa tard, quan ja s’han acabat els recursos. I això el banc s’ho ensuma. L’actitud d’anar capcot, a la desesperada, encara empitjora més les coses.

En el cas de la seva empresa, Kreedit, ajuden a parlar en el mateix idioma, no? Efectivament. Una part de l’èxit rau en la capacitat d’empatia amb el banc. La capacitat de posar-se en el seu lloc i entendre’l. Cada banc és diferent, per això cal preparar-se cada situació. En el nostre cas, tenim accés a més de 30 entitats ﬁnanceres. El que ens fa diferents és que només cobrem pels nostres serveis si aconseguim el ﬁnançament que reque-

“AMB LA CRISI S’ESTÀ CRIMINALITZANT ALGUNS EMPRESARIS, QUE SÓN CONSIDERATS TÒXICS PELS BANCS” ria l’empresari. Aquesta forma de treballar, amb transparència i rigor, és el que ens fa guanyar la confiança de l’empresari. En la presentació de la seva candidatura va centrar-se en dos projectes: la creació del Síndic de l’Empresari i el creixement de socis. Què tindrà d’especial aquesta figura empresarial? La figura del Síndic de l’Empresari de l’ADEG serà una persona a la qual es dotarà d’un equip jurídic, que ajudarà les empreses en alguns tràmits que es puguin veure demorats o encallats amb l’administració. Molts empresaris se senten perduts en situacions com aquestes. Per això amb el Síndic intentarem que l’empresari no se senti sol, que sàpiga que té algú amb actitud

“A L’ADEG VOLEM GENERAR OPINIÓ, PRONUNCIARNOS PER CREAR EMPATIA ENTRE LA CIUTADANIA I EVITAR ELS PREJUDICIS CAP A L’EMPRESARIAT” negociadora i col·laboradora, i que aquest es posarà al seu costat per agilitzar els tràmits amb l’administració. I pel que fa al creixement en associats, creiem que per una qüestió de responsabilitat, hem de donar a conèixer a moltes més empreses els serveis que ofereix l’ADEG, perquè són realment útils, sobretot en

aquests moments de diﬁcultat. En el mapa de les patronals de Catalunya les veus més autoritzades posen a l’ADEG com a exemple d’associació empresarial. Els empresaris de les nostres comarques hem de sentir-nos orgullosos de poder tenir una associació empresarial que ofereix serveis amb una qualitat equiparable a la que ofereixen les principals patronals del país. Quins altres objectius hi ha sobre la taula? Un dels objectius que ens plantegem és generar opinió, és a dir, que l’ADEG es pronunciï més sovint sobre aquells aspectes que puguin afectar als empresaris. No és fàcil, però l’entitat està preparada per fer-ho, tal com ja fan les altres grans patronals del país. Una de les nostres missions, a més de donar serveis, és defensar els interessos de les nostres empreses i una de les formes és fent sentir la veu dels nostres empresaris en aquells casos en què sigui necessari fer-ho. Creiem que a vegades es tenen prejudicis en relació a l’empresariat, precisament perquè no ens pronunciem gaire. A mesura que fem la ciutadania més partícep de les diﬁcultats pròpies dels empresaris es podran fer valoracions més justes de les decisions que prenen. Hi ha una mala imatge de l’empresari llavors? No sé si hi ha una mala imatge, però sí que hi ha certs prejudicis. Volem explicitar més el sentiment i opinió dels empresaris, per fer-nos més propers i considero que això ajudarà a eradicar els prejudicis que encara hi puguin haver. El darrer any ha estat un any de relleus generacionals a les organitzacions empresarials del Penedès. Primer la UEP i ara l’ADEG. És l’hora dels júniors? Són temps de canvis, de tractar d’incorporar nous actius en els òrgans de govern de les institucions. Personalment, m’he passat uns quants anys reivindicant un cert relleu generacional en els òrgans de govern de les grans patronals. Per això, el que ha passat ara, en aquest sentit, a les nostres comarques, ho celebro. Però els joves poden aportar certs avantatges, suposo. Sí, crec que la generació que va dels 30 als 50 anys incorpora uns actius concrets en les seves habilitats i capacitats que, en molts casos, no tenen altres generacions. Per exemple, aquesta generació s’han format i ha crescut professionalment en temps on els canvis han estat constants i molt ràpids. Això li ha aportat una alta capacitat d’adaptació ràpida al canvis constants.

Penedès Econòmic

Abril 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ÉS COMPATIBLE EL NOSTRE RÈGIM AUTONÒMIC AMB LA UNIÓ EUROPEA?

a unitat de mercat és una de les antigues reivindicacions del sector empresarial que ve enfrontant-se amb un laberint legal, totalment contrari al dret comunitari i als fonaments econòmics de la Unió Europea. El procés d’uniﬁcació obeïa no només a raons econòmiques sinó també a polítiques i socials. Les noves tecnologies avançades precisen de grans produccions, els costos han augmentat vertiginosament, la qual cosa exigeix que els productes hagin de ser col·locats ràpidament en un gran mercat per cobrir les despeses i reunir els fons necessaris per a les inversions de la següent ronda de renovació i aquest procés, en l’Europa Comunitària, quedava diﬁcultat per les traves i les polítiques nacionalistes dels Governs. O s’actuava immediatament o com assenyalava l’OCDE, Europa subministraria cada vegada més productes alimentaris, matèries primeres i béns facturats de baixa tecnologia i, amb la pèrdua de competitivitat, la major part d’Europa estava condemnada a la decadència, a la pobresa i a la desocupació estructural. Això afectaria la qualitat de vida i la sempre difícil harmonia social dels seus ciutadans. Els greus problemes actuals, polítics i econòmics, crec que es deuen al desconeixement i per tant, a la falta de preparació de la ciutadania i de gran part

dels dirigents socials i mitjans d’informació, davant l’enorme repte que ens plantejava aquest procés, el qual ha permès que la situació es deteriori fins a extrems inimaginables. Incomprensiblement, l’entusiasme que va provocar al nostre país la incorporació a la CEE, en el 1985 i la signatura de l’Acta Única Europea, en el 1986, no va generar una resposta interna adequada. No va haver-hi una segona transició que canviés la cultura política popular, reconvertís els programes dels partits polítics, ajustés el marc legal i millorés la competitivitat del nostre sector productiu, única manera que fos viable el nostre ingrés a la Unió Europea. Quan em convidaven a alguna conferència sobre aquest tema, posava com a metàfora que entrar a la Unió Europea era com ingressar a la NBA, al principi fa molta il·lusió i al president el treuen els aficionats a coll però si a continuació no amplia els pressupostos, no fa un equip competitiu, no adapta la manera d’entrenar i jugar a una competició d’elit i no fitxa una direcció tècnica competent, millor seria que ens haguéssim

quedat a casa. Mentre els grans països europeus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per assegurar el futur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va continuar un procés contradictori amb les obligacions que havíem assumit com a socis d’un procés d’integració política i econòmica generant, en paral·lel a la creació

de nous òrgans i funcions supranacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable econòmicament i desenvolupant una fragmentació legal contrària als fonaments econòmics i al règim constitucional comunitari. Com han destacat els organismes internacionals que ens han analitzat, el laberint legislatiu, suposava un efecte dissuasori per a la inversió estrangera i un fre

per a la competitivitat i la creació d’ocupació. Els estudis que maneja l’Administració Comercial mostren que Catalunya serà l’autonomia més beneficiada per l’entrada en vigor de la nova legislació, seguida de Madrid i el País Basc, en ser les tres regions que tenen un sector industrial i de serveis més potent. L’informe Cecchini, “El cost de la no Europa”, va demostrar la ineficiència de la fragmentació de mercats, que un informe de la CEOE estima en 45.000 milions d’euros per a Espanya. El catedràtic de la UB, Francesc Granell, en un article a La Vanguardia, destacava que l’informe de Cecchini va avaluar que l’increment del PIB derivat de la posada en marxa del mercat interior únic, va suposar entre el 2’1% i el 3’7% del PIB comunitari, amb beneficis derivats tant de la supressió de barreres com de la supressió de les ineficiències derivades de normes no homogènies. Si la reduïda dimensió dels grans Estats era una rèmora per al futur dels seus ciutadans, com portaria a la mateixa meta la

fragmentació nostra? Algú estava errant: els qui tindrien raó, els dirigents democràtics de les nacions de major progrés d’Europa que havien sacrificat la seva sobirania i les seves atribucions o els nostres polítics interiors que intentaven ampliar-les? Sí han demostrat, fins a la sacietat, la seva incapacitat per diagnosticar i resoldre els problemes socials i econòmics presents, per què han de gestionar millor un futur que desconeixen? Quin d’aquests dos grups que ens assenyalen camins contradictoris, ens està enganyant? Haurem d’esperar a que ens visiti la decadència, la pobresa i la desocupació estructural, per desvetllar els nostres dubtes? I quan aquests desastres s’apropin a casa nostra, quants dirigents polítics, personatges i institucions que els van donar suport i van avalar les seves promeses de futur, estaran presents per donar-nos explicacions i assumir la seva responsabilitat davant d’una ruïna així? Encara que, després de tan clars indicis, de tants consells de gent amb més preparació tècnica i experiència democràtica que nosaltres i al final d’un període tan llarg per reflexionar i canviar d’opinió, a qui convencerem que ignoràvem aquests riscos i que no vam tenir cap responsabilitat en una catàstrofe tan gran? També, com en la recent crisi econòmica, buscarem responsables exteriors a qui culpar d’allò que va succeir?

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Abril 2014

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Merceria Rosa, tradició, innovació i noves tendències La Glòria segueix un negoci que va començar l’any 1941, de la mà del seu avi i que posteriorment la seva mare, la Rosa, va continuar i va fer créixer. Una merceria que forma part del paisatge comercial de Vilafranca i que està situada a la plaça de la Vila, al carrer de la Cort. Des de ben petita la Glòria ha estat darrere el taulell i és allà on va aprendre el seu oﬁci. Malgrat això explica que mai no va sentir la pressió d’haver de seguir el negoci familiar. Després d’estudiar disseny d’interiors, decideix incorporar-se plenament a la botiga. Ara ja fa 7 anys que, des que la seva mare va morir, regenta en solitari el negoci. L’entrevistem, perquè des de fa poques setmanes, ha obert un nou establiment, aquest cop a la Parellada i amb el mateix nom.

Em vaig ﬁxar en el que més demanava la gent (llanes, robes de patchwork, etc.) i el local del carrer de la Cort se’m quedava petit. Així que vaig decidir buscar un local i obrir un nou concepte de botiga.

Segur que més d’una persona t’haurà dit, que valenta, obrir ara un nou establiment... Per què decideixes donar aquest pas? La mare sempre em deia que cada 10 anys cal fer canvis importants en una botiga i que si mai havia d’obrir un local, en triés algun que fos ben cèntric. De fet, aquesta recomanació ja és la que l’avi i ella mateixa van seguir quan van passar del carrer d’Amàlia al carrer de la Cort. Em va semblar que ara, malgrat que no ho sembli, és un bon moment. D’una banda no era difícil buscar un establiment als carrers més comercials i cèntrics de Vilafranca i d’altra banda hi ha un ressorgir de les coses fetes a mà. Hi ha moltes persones que tenen ganes d’aprendre i fer manualitats i labors.

La botiga del carrer de la Parellada s’adreça a aquest públic? La nova botiga és molt gran i té dos espais molt diferenciats. Un que es destina a venda de complements sobretot tocats, ventalls, xals, detalls per a núvies i bijuteria. L’altra espai, està pensat per “ensenyar a fer” algunes de les labors. Fem cursos de tota mena i venem tot el material necessari per elaborar els diferents productes, des de la roba, la llana, les tisores, les agulles, etc. ﬁns a les màquines de cosir també... El concepte de botiga respecte al del carrer de la Cort és diferent. Aquí tot està a la vista i la idea és que la gent passegi, pensi, se li acudeixin idees i compri.

M’imagino que la teva clientela ha canviat amb els anys... Quin és el nou perﬁl? Efectivament, el que podríem dir és que la “clientela de tota la vida” o la modista que cosia s’ha fet gran i cada cop fa menys coses. Però hi ha tota una nova tendència entre la gent jove que té ganes de fer coses fetes a mà. Però és un perﬁl molt diferent. Acostumen a voler materials, sobretot en llanes, naturals, gruixudes, coses fàcils de fer... Busquen aprendre ràpid i que el producte que estan fent, s’acabi ben de pressa.

I quins tipus de cursos feu? Cursos molt diversos. Des d’aprendre a fer ganxet, fins a fer mitja, patchwork, però també aprendre a fer anar una màquina de cosir, tallar els patrons d’un vestit o aprendre a fer-ne un a partir d’una patrons trets d’una revista o d’internet. La idea és que hi hagi molta oferta i molt canviant, ara començaré tot un conjunt de monogràfics que poden anar des d’aprendre a decorar un cistell, fins a aplicar roba a una samarreta o fer-te un biquini de ganxet. A la gent li agrada molt, fer un curs en el qual, un cop l’acaba, ja es pot endur la seva peça elaborada. Com imagines les dues botigues a 3 anys vista? La meva idea és mantenir les dues botigues obertes. Les imagino, molt vives, amb molta entrada i sortida de gent.

M’agradaria que fos un referent de merceria no només per a la comarca. Voldria seguir amb una de les coses que ens ha caracteritzat, que és estar a “l’última” en les tendències de merceria. Em faria molt contenta que la gent que ve, que aprèn a la botiga, se senti l’espai seu. Penso que una de les coses més agradables quan la gent fa un curs, no és només allò que aprèn, sinó el caliu que s’acaba creant. Després de més de 20 anys al capdavant del negoci, què és el que t’empeny a seguir buscant noves idees, a innovar i a enge-

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- Cada 10 anys cal fer canvis. El savi consell que va rebre de la seva família era bo en el seu moment i imprescindible en el moment actual. Ja ho diu el suggerent títol del llibre de Franc Ponti. “ Si funciona, cámbialo” 2- Atents a les noves tendències: els canvis a introduir en un negoci, sovint els descobrim escoltant el que els propis clients ens demanen. 3- Fes-t’ho tu! Aquesta és una clara tendència d’aquests anys. El públic jove vol aprendre a fer-se coses fetes a mà. Però atenció, la Glòria ho explica clarament, coses fàcils, ràpides i on es pugui veure ràpidament el producte acabat. 4- Saber comprar. Tant important és vendre com endevinar quines i quantes coses cal comprar.

gar aquest nou espai? Abans, quan volies trobar determinats productes de merceria, havies d’anar a Barcelona. Des de fa ja uns anys, a casa s’hi pot trobar de tot. Una de les coses que més em satisfà i que m’ajuda a seguir i a innovar, és quan la gent em diu “ el que no trobem aquí, segur que no ho trobem enlloc! El concepte de merceria ha canviat molt. És important tenir una gran quantitat de productes, amb molta diversitat. La clientela és molt exigent i vol trobar varietat i tenir on triar. Acostumem a acabar aquesta entrevista preguntant quina recomanació o suggeriment faries a algú que vulgui obrir un comerç? Em sembla fonamental conèixer molt bé el sector, cadascú el seu, però és important saber d’allò sobre el que vols obrir la botiga. Després de tants anys, em sento coneixedora del sector de la merceria i quan ha estat el moment d’obrir la nova botiga, el referent del que em demana la meva clientela, el fet de veure moltes altres merceries arreu, m’ha ajudat molt. També em sembla clau saber comprar. Hi ha tanta cosa al mercat, que cal saber seleccionar bé quines compres fas.

Penedès Econòmic

Abril 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

UNA DÈCADA D’ABALTIMENT INDUSTRIAL A L’ALT PENEDÈS

ovint comparem les dades econòmiques actuals amb el darrer període de major algidesa, que podríem situar entre 2008 i 2009, per bé que els primers senyals d’alerta es van escoltar el setembre de 2007. No es pot negar l’interès d’observar la involució, gairebé paracmàstica, del darrer lustre, però també estarem d’acord que l’anàlisi és poc pertinent atès que proposa el contrast entre períodes de signe extremadament dissemblant. En aquest article us proposo un cop d’ull als darrers 10 anys i, per no allargar-ho massa, ens centrarem en les dades d’ocupació, globals i per sectors. Ens adonarem que les dades fredes i objectives no sempre coincideixen amb els parers generalitzats, potser perquè la memòria econòmica és encara més vel·leïtosa que la memòria històrica. Retrocedim a 2005. L’Informe ADEG de Conjuntura Econòmica a l’Alt Penedès, datat a 31 de desembre, revelava que el major dinamisme de l’ocupació a la comarca venia encapçalat per la construcció, els serveis immobiliaris i empresarials, la sanitat i els serveis socials. Es parlava d’un creixement generalitzat en tots els sectors d’activitat de la comarca, amb l’excepció de l’administració i seguretat social, altres activitats socials, altres serveis i -atenció!el sector industrial i energètic. L’estudi de la consultora Actíva

Prospect apuntava l’estabilitat de l’atur, el descens de la contractació (principalment la de tipus temporal) i la consolidació de l’evolució positiva de la sinistralitat laboral. A més, el nombre d’habitants de la comarca havia augmentat un 4,4% respecte l’any 2004. La comarca comptava aleshores amb 40.334 llocs de treball, un 17,6% dels quals (9.844) eren coberts per autònoms. Per sectors, el calaix del comerç i els serveis donava feina al 52,57%; la indústria, al 35,88%; la construcció, al 10,67%, i les activitats primàries, al 0,86%. Això equival a simpliﬁcar que 5 de cada 10 treballadors exercien en el sector dels serveis, mentre que 3 de cada 10 ho feien a la indústria, i 1 de cada 10 al ram de la construcció. Les dades ens ofereixen un mapa d’activitat prou eloqüent en un moment determinat, en què les coses anaven bé i la tendència era a millor. Sí que s’apuntava, però, l’inici d’un fenomen que, potser per la feblesa de les dades, llavors no va cridar l’atenció: la indústria a l’Alt Penedès començava a perdre pes, sempre en relació amb l’exercici anterior (2004), amb decrements del 2% en el nombre d’ocupats i del 0,8% pel que fa als centres de cotització. Mentrestant, la resta de sectors presentava increments força signiﬁcatius, sobretot la construcció amb un 14,8% i un 10,5%, respectivament.

Ara avançarem el rellotge ﬁns al 31 de desembre de 2013, nou anys després, havent travessat una situació econòmica calafetosa. Fixeu-vos quin ha estat el balanç de l’abaltiment. Al darrer Informe ADEG de Conjuntura Econòmica corresponent a l’Alt Penedès, llegim que en acabar 2013 comptàvem amb 34.282 llocs de treball, dels quals un 21,74% corresponien a autònoms. És a dir, havíem perdut 6.052 llocs de treball en relació amb 2005, un decrement del 15%. Quant als treballadors autònoms, hem passat dels 9.844 (17,6% del total de llocs de treball), l’any 2005, als actuals 7.452 (21,74% del total de llocs de treball). El mapa de sectors, en termes d’ocupació, manté el predomini del sector serveis, amb escreix, amb un 58,5%, seguit de la indústria, amb un 32,8%. Un 6,32% de llocs de treball pertanyen a la construcció i un 2,4% a l’agricultura. És a dir, durant aquesta darrera dècada, el mapa de sectors d’activitat ens explica que la construcció ha perdut per damunt dels 4 punts i -atenció!que la indústria n’ha perdut 3; mentre que el sector serveis n’ha guanyat 6. Avui per avui, 6 de cada 10 llocs de treball a l’Alt Penedès corresponen al gran sector del serveis, mentre que 3 de cada 10 depenen de la indústria, sector en caiguda

lenta però sostinguda. Quant a centres de cotització, la davallada global ha estat per damunt del 12%, atès que l’any 2004 se’n comptaven 3.676 i ara fa poc ens en quedaven 3.229. El sector dels serveis s’enduu la fracció més grossa, amb el 72%, mentre que un 18% de les plantilles corresponen a la indústria i un 9% a la construcció. La incidència d’activitats primàries su-

comprovar el procés de concentració del sector d’activitats primàries, amb una mitjana actual de 19,26 treballadors, quan ara fa 10 anys era de 8,24 per empresa; això s’explica perquè el nombre de centres és gairebé el mateix (43) mentre que el nombre d’ocupacions al sector ha passat de 309 a les 828 actuals (!). Aquesta geometria comparada pretereix el cicle de màxima acti-

posa poc més de l’1%. Avui els nostres establiments de serveis tenen una mitjana de 8,64 treballadors, quan ara fa 10 anys en tenien 9,12. Avui les nostres empreses industrials tenen una mitjana de 19,7 treballadors, molt semblant a 10 anys enrere, quan en tenien 20,16. Pel que fa a la construcció, la mitjana no ha variat i continua sent de 7,3 treballadors per centre de contractació. Resulta interessant

vitat, és cert, però ens demostra que, en general i tret d’alguns serrells prou signiﬁcatius i en contra de la percepció més estesa, la comarca de l’Alt Penedès està clarament orientada als serveis; mentre que la indústria no és d’ara que s’esvaeix, sinó que va iniciar el seu declivi ara fa deu anys, tot i que la davallada ha estat moderada ﬁns fa poc, quan un seguit d’episodis majúsculs han atiat la croada vers la revitalització.

Abril 2014

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

Primera convenció de les pimes al Penedès i el Garraf Tindrà lloc el proper dimecres 4 de juny i l’organitzen conjuntament el Centre Àgora i l’ADEG REDACCIÓ

El Centre Àgora i l’ADEG treballen en la iniciativa Àgora Pimes, la primera convenció de les petites i mitjanes empreses al Penedès i el Garraf. La jornada està datada per dimecres 4 de juny, en sessions de matí i tarda, al mateix Centre Àgora. Al matí, en dos espais simultanis, els participants podran assistir al programa Àgora Gestió, amb ponències relacionades amb la ﬁscalitat, les relacions laborals i el ﬁnançament, o bé al programa Àgora Acció, amb continguts propis del màrqueting, les tecnologies i la internacionalització. Al migdia tindrà lloc un dinar de treball a l’Hotel Restaurant Sol i Vi, amb ponència i posterior col·loqui que tindrà com a convidat principal Joan Antoni Ma. Grau, director general d’Indústria

de la Generalitat de Catalunya. La sessió de tarda contindrà una exposició a càrrec d’empresaris i directius d’algunes de les empreses més signiﬁcatives del territori, que explicaran les seves dinàmiques en aspectes tan rellevants com la innovació, la competitivi-

tat i la internacionalització. La convenció de pimes s’emmarca en la 2a Setmana de l’Empresa, promoguda per l’ADEG. A banda, durant la primera setmana de juny tindrà lloc La Marató de l’ADEG i la 9a Jornada de Turisme d’Empresa.

Vilafranca promocionarà la internacionalització d’empreses Es crearà un punt d’assessorament al Centre Àgora a partir d’un acord entre l’Ajuntament i la Cambra REDACCIÓ

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Cambra de Comerç van signar el 16 d’abril un conveni per impulsar i afavorir la internacionalització de les empreses de la comarca de l’Alt Penedès. La signatura ha anat a càrrec del regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Montfort, i del president del Consell de la Delegació de la Cambra a l’Alt Penedès, Joan Amat i Solé. Segons el conveni, l’Ajuntament de Vilafranca i la Cambra de Comerç posaran conjuntament al servei de les empreses de l’àmbit municipal i comarcal, serveis d’iniciació a l’exportació, d’anàlisi i obertura de nous mercats, d’accés a oportunitats de negoci i d’estratègia internacional, que impulsin i afavoreixin la internacionalització del teixit empre-

sarial de Vilafranca del Penedès i de l’Alt Penedès en general. Com a conseqüència d’aquest conveni, l’Ajuntament de Vilafranca crearà un punt d’assessorament a la internacionalització al Centre Àgora, des d’on s’informarà i assessorarà de forma personalitzada les empreses i es posarà al

seu servei els diferents programes de suport a la internacionalització que ofereix la Cambra de Comerç de Barcelona. Com a inici de la col·laboració, s’organitzà una jornada gratuïta d’iniciació a l’exportació. Aquesta jornada, està previst que es realitzi a ﬁnals del mes de maig al Centre Àgora.

DAVID SANS ACUÑA Advocat penalista de Juristes Grup

El delicte d’estafa Qui no ha emprat mai la paraula “estafa”? De la noció d’estafa se n’ha fet sempre ús (i abús) entre la immensa majoria de la gent. Sovint, i ara parlo com a jurista, de forma bastant imprecisa. Habitualment a qualsevol persona sospitosa d’haver comès algun tipus de delicte per mitjà del qual s’hagi enriquit il·lícitament, se li penja l’etiqueta d’estafador, però en poques línies veuran com no sempre és així. Però si volem parlar amb propietat, què és realment l’estafa? L’origen d’aquesta conducta delictiva arrenca del darrer Dret romà, en el qual rebia el nom d’stellionatus, i es configurava ja des del seu naixement com un delicte de traïció, mai violent. La regulació actual que en fa el nostre Codi Penal gravita entorn dels següents elements: l’ús d’un engany que ha de ser bastant –és a dir, suficient- per provocar (induir) en la víctima un error que la porti a realitzar un acte de disposició patrimonial (una transferència, un pagament, etc.) que li causi un perjudici patrimonial a si mateix o a un tercer. A partir d’aquí, tant la jurisprudència (les sentències dictades pel Tribunal Suprem com a màxim òrgan d’unificació de doctrina) com la literatura jurídica han analitzat fil per randa cadascun d’aquests elements: l’anomenada posada en escena que fa l’estafador per guanyar-se la confiança de la potencial víctima i aconseguir que baixi les seves defenses, el perfil de l’estafador proper al d’un actor i les tipologies de víctima (des de la víctima completament innocent fins a l’anomenat “estafa-

dor estafat”), les relacions entre aquest delicte i la falsedat documental, la necessitat que la suficiència de l’engany sigui idònia no només per a provocar error en la víctima, sinó també per vèncer l’anomenada autoprotecció que es pressuposa a tota persona (és a dir, el deure de tot ciutadà de desconfiar i de tenir cura dels seus propis béns, atès que com s’ha dit des d’una concepció d’inspiració marcadament liberal del dret, qui desatén la protecció dels seus béns, no pot esperar que la maquinària de l’Estat ho faci per ell), etc. D’altra banda, en les reformes introduïdes en els darrers anys en el Codi Penal, aquesta conducta ha anat absorbint d’altres infraccions que en unes ocasions guarden certa relació amb l’estructura de l’estafa, però en d’altres ben poca, com l’estafa mitjançant targetes de crèdit, o l’anomenat frau informàtic amb fenòmens cada cop més freqüents com el phishing. Recapitulant, no tothom que es queda diners d’un altre és sempre un estafador. Per tant, si en alguna ocasió han d’explicar en poques paraules què és una estafa recordin això: si agafo un objecte d’una altra persona sense el seu consentiment, estaré cometent un furt. Si l’agafo accedint a un lloc on el tenia tancat forçant la porta o la finestra o bé intimidant o agredint el seu propietari, seré autor d’un robatori. Si una persona m’ha deixat una cosa i després no se la torno, em podran acusar d’un delicte d’apropiació indeguda. I, finalment, si enganyo a algú perquè em doni diners i me‘ls quedo, ara sí, em podran dir estafador.

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

L’empresa Tauler inicia a Madrid la promoció de la nova laminadora friendly La Printlam Smart B3 és la primera màquina de senzill funcionament d’Europa i ha estat dissenyada i produïda per l’empresa vilafranquina LÍDIA OÑATE En el marc del Showroom de Madrid, que es va celebrar entre l’1 i 5 d’abril, l’empresa Tauler Laminating Tech, amb seu a Vilafranca del Penedès, va presentar la nova laminadora per a impremtes tradicionals, digitals i centres d’impressió. Aquesta ha estat la primera màquina amb tecnologia friendly que es crea a Europa, dissenyada i fabricada per la pròpia Tauler. Segons ens ha explicat el director comercial de Tauler, Josep Saumell, “venim de fabricar màquines orientades a la indústria gràﬁca tradicional (diaris, revistes...), i aquesta és la primera màquina orientada al món de la impressió digital”. Fins ara aquest tipus de laminadores només es fabricaven al mercat asiàtic, en especial, a la Xina i Corea del Sud, però Tauler ha decidit donar un nou impuls a l’empresa i incorporar el component friendly a les seves màquines, és a dir, que siguin senzilles de funcionar. La Printlam Smart B3 és el principal exponent d’aquest canvi, que s’ha produït com a revulsiu d’un mercat que “es mor”, aﬁrma Saumell. “La impressió tradicional es va perdent. No es mor la notícia, sinó el suport. Hi ha impressió, però de tirades curtes amb molt valor afegit, atractiva i curosa amb els detalls”, afegeix. Per tal d’adaptar-se a les noves demandes, Tauler ha presentat una de les laminadores més petites del mercat, “molt

friendly perquè pugui ser utilitzada fàcilment, semiautomàtica i capaç d’estalviar temps, ja que la seva ràpida preparació permet treballar en sèries molt curtes”. Els clients potencials són les impremtes digitals, però Saumell comenta que també s’orienten cap a aquelles impremtes tradicionals que vulguin crear un segment de negoci i acceptar encàrrecs de tirades curtes i amb demanda d’acabats de qualitat. “La tecnologia d’impressió tradicional és molt costosa i ja no és rendible.

EXPORTAR AL BRASIL I RÚSSIA I CONSOLIDAR ELS PRINCIPALS MERCATS EUROPEUS, REPTES DE 2014 Actualment veiem que segueixen apareixent noves revistes; és més, n’hi ha més que mai, però de menor tirada i amb dissenys molt treballats”, explica el vilafranquí. La trajectòria de Tauler Laminating Tech va començar el 1960 amb la família que va donar el nom a l’empresa, Tauler. Deu anys més tard, va entrar a formar part la família Saumell i des del 2010, és gestionada només pels seus membres. Al capdavant, hi ha les dues germanes, Gemma i Neus Saumell, un dels pocs

exemples de dones empresàries al sector industrial al Penedès. Amb l’entrada de la nova generació el 2004, es va donar un impuls a l’exportació, que ﬁns llavors havia estat anecdòtica. Al llarg d’aquests anys, Tauler ja ha aconseguit col·locar una de les seves màquines als cinc continents, en especial l’europeu, i ha exportat els seus productes a més de 40 països d’arreu del món. Entre els mercats més atractius actualment per l’empresa vilafranquina es troben el de Rússia, Brasil i SudÀfrica, tot i que Saumell reconeix haver-se trobat amb certes diﬁcultats per accedir-hi perquè “has de tenir els contactes adequats”. Fins al moment, ha venut algunes màquines a Aràbia Saudita i Israel, i ha establert contactes als

Emirats Àrabs, tot i que encara està a l’espera. La seva insistència respon a l’interès que mostren aquests països per l’alt nivell d’acabats d’impremta, un aspecte que en certs països es veu com a accessori. De cara a aquest any, però, Tauler també s’ha marcat com a repte consolidar els mercats que havien estat importants en els inicis de l’exportació com són Anglaterra, França i Alemanya, que “amb la crisi econòmica han estat adormits”, comenta Saumell. El proper pas, però, serà a ﬁnals de maig, quan es presentarà la nova laminadora a Barcelona. El sector dels usats pren embranzida Una de les màximes de sempre

de Tauler Laminating Tech ha estat la innovació, un component essencial en el sector de les arts gràﬁques que els ha permès mantenir l’alt nivell d’exigència dels seus clients. D’uns anys ençà, a més, han decidit ampliar la seva oferta de màquines amb el sector dels usats. Les anomenades màquines d’ocasió s’han convertit en una petita línia de negoci que comença a donar fruits. “Amb la crisi econòmica han tancat moltes empreses, que han decidit vendre’s les màquines”, explica Saumell. En aquests casos, si estan en bon estat Tauler les adquireix per revendre-les, sovint a empreses que comencen i que no poden permetre’s invertir en màquines noves.

Penedès Econòmic

Abril 2014

EMPRESA

La Generalitat simpliﬁca els tràmits per obrir negocis A través del portal electrònic Canal Empresa es podrà presentar tota la documentació necessària REDACCIÓ

El delegat del govern a Barcelona, Fernando Brea, va ser recentment a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú per presentar el portal electrònic de la Finestreta Única Empresarial, que aglutina tots els tràmits i serveis de les diferents administracions en un únic espai. D’aquesta manera, la Generalitat busca reduir les traves burocràtiques i simpliﬁcar els passos als emprenedors que volen obrir un negoci. Amb aquest nou projecte es pretén reduir les càrregues administratives a empreses i emprenedors, una de les demandes històriques del sector. Brea calcula que en alguns negocis l’estalvi de temps pot arribar al 50%. A més, el model és multiadministració, és a dir, des d’un únic punt l’empresari ha de poder fer tots els tràmits que necessita per realitzar la seva activitat amb independència de l’administració que n’és responsable. Per fer-ho possible cada ajuntament haurà d’aprovar, de forma voluntària, les ordenances tipus que ha ela-

borat la Diputació de Barcelona, i proporcionar tota aquella informació relativa als tràmits que afecten el món empresarial per tal d’actualitzar ràpidament el portal electrònic. “No serà obligatori, però per un emprenedor serà més interessant establir el seu negoci a un municipi que faciliti els tràmits administratius”, explicava Brea. Fins al moment, només dos municipis pilot s’han adherit al Canal Empresa, Castellar i Castellbisbal, però s’espera que pro-

perament ho facin 40 més, i s’hi afegeixin gradualment els 947 municipis catalans. El director dels serveis territorials del Departament d’Empresa i Ocupació, Eliseu Oriol, va aproﬁtar l’ocasió per presentar la xarxa Catalunya Emprèn, que destinarà 5,3 milions d’euros aquest any a atendre 30.000 potencials emprenedors, així com donar suport a la creació de més de 4.000 empreses, segons les dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

Documenten la història dels negocis més antics de Vilafranca REDACCIÓ

El fotògraf Mingo Girona i la periodista Montse Bueno han elaborat un minuciós treball sobre 125 famílies propietàries de negocis, botigues i tallers de Vilafranca del Penedès. El llibre, titulat Converses de rebotiga: pessics de vida, és un recull de l’herència verbal de diverses generacions d’establiments amb més de cinquanta anys en actiu. Han estat més de tres mesos de realització, en el qual han trucat a gairebé 700 portes i han fet 129 trobades. Finalment, Converses de rebotiga: pessics de vida reuneix 125 reﬂexions de famílies que, per un motiu o un altre, han seguit durant dècades el negoci familiar. Segons ha explicat Bueno, “no hi ha cap negoci que continuï per una qüestió pràctica o econòmi-

ca, sinó emocional”. En aquest sentit, troba important reconèixer el paper que han tingut els familiars que han actuat d’enllaç entre membres de la família, tot i no acabar d’agradar-los el negoci. Vivim una època de canvis tecnològics i els negocis vilafran-

quins no en viuen aliens. “Són conscients que han d’evolucionar i veuen la necessitat d’estar a Internet, però alhora manifesten el dubte de saber com, però també n’hi ha d’altres que han fet un pas endavant i se n’han sortit molt bé”, comenta Bueno.

ROGER VILLANUEVA Co-fundador Social Mirror Fundador de: www.marketingyventasconroger.com

Internet ens influencia i molt en les nostres decisions de compra Va començar com si res, sense adonar-nos, però a poc a poc internet ha passat a ser un “prescriptor” important en les nostres decisions de compra. Fa uns anys quan volies fer una reserva a un hotel; podies confiar amb la persona de l’agència de viatges, llegir les recomanacions que trobessis en una guia o preguntar a una persona propera que hi hagués estat, però un dia va haver-hi l’opció de preguntar-ho a internet. Allà estava ple de webs amb informació, blocs amb opinions i comentaris de gent desconeguda que explicaven les seves experiències i és a partir d’aquell moment que molta gent vàrem començar a fer cerques sobre les característiques, particularitats i opinions de diferents productes i serveis a internet. Tu, com a possible client, la teoria que segueixes és la següent: “si diferents persones anònimes consideren que un producte o servei és bo, potser que els faci cas”, i així a poc a poc, aquesta pràctica es va anar estenent amb més persones que fem consultes, i amb més persones que publiquen la seva experiència. Els senyors de Google l’anomenen ZMOT (Zero Moment of Truth), el moment zero de la veritat. Els experts en marketing de productes de gran consum, des de fa uns anys saben que hi ha 3 grans moments de la veritat: L’impacte, és el moment en que el públic potencial (target) veu l’anunci sobre un producte a la televisió, diari, ràdio etc., i li agafen ganes d’adquirir-lo. El punt de venda, que consisteix en que quan vagis a buscar aquell producte a una gran superfície, el trobis ràpidament, ben col·locat a l’estanteria i so-

bretot que el trobis abans que els productes de la competència per tal que no canviï’s d’opinió. L’experiència, és el moment en què consumeixes el producte, ja que si t’agrada tornaràs a realitzar la compra. Doncs bé, això està canviant i a poc a poc va perdent importància en la decisió de compra el punt de venda, ja que ara és possible que estiguis al sofà mirant la televisió, vegis un anunci sobre un producte o servei que et cridi l’atenció i automàticament si al teu costat tens un telèfon mòbil, una tablet o el portàtil, és molt probable que facis una cerca sobre aquell producte o servei. Allà et sortiran infinitat de webs, blocs, opinions, vídeos comparatius, explicacions etc., sobre el que hagis cercat. Atès que la cerca que has fet t’interessa i a la televisió segueixen fent anuncis, a poc a poc et vas formant una opinió sobre quin producte s’adapta millor a les teves necessitats i quin t’agrada més. Un cop saps quin producte vols i on l’has de comprar, serà molt difícil que canviï’s d’opinió tot i trobar-te un cartell en el punt de venda que et digui que el producte de la competència és millor, ja que tu has pres la decisió tranquil·lament en el sofà de casa teva fa uns dies i n’estàs convençut. A nivell empresarial, la conclusió de tot això és que si ets una empresa que ofereix productes o serveis, és molt possible que apareguis a internet i els teus clients potencials vulguin obtenir informació de tu per aquest mitjà, pel que és important que apareguis de la millor forma possible, ja sigui mitjançant la teva web, en un bloc o amb els comentaris que puguin haver en les diferents xarxes socials.

Penedès Econòmic

Abril 2014

VINS&CAVES

AIRES VINTAGE AL MINIBLACK DE FREIXENET El Miniblack de Freixenet, la proposta més innovadora i original de la marca de cava sadurninenca, ha canviat recentment d’imatge i ha agafat aires Vintage, amb un collage ple d’energia, color i creativitat. D’aquesta manera, el Miniblack segueix marcant avantguarda en el disseny i en la manera de beure cava. De fet, el Miniblack de Freixenet s’ha convertit en una icona de referència per als creadors de tendències. En el seu disseny hi

TAST A CEGUES AL CONSELL REGULADOR

han intervingut reconeguts dissenyadors com Jordi Labanda que fa dos anys, va plasmar el seu estil també en aquest format. És molt més que una beguda, una manera de tastar cava amb estil que s’ha fet imprescindible en els locals i ambients més cool. És un cava lleuger i fresc, en el qual destaquen les notes frutals que caracteritzen tant el seu sabor com els seus ﬁns i intensos aromes. Disponible en les varietats brut i rosé, en format de 20 cl amb copa incorporada, té un preu d’entre 5 i 7 euros i es pot trobar a través de la web www.miniblack.com.

El Consell Regulador del Cava va acollir la setmana passada un tast a cegues organitzat pel sommelier Ferran Centelles i el periodista Richard Hemming, col·laboradors directes de la crítica anglesa de vins i Master of Wine, Jancis Robinson. Al tast hi havia 221 mostres de cava que les empreses vitivinícoles van remetre al Consell Regulador del Cava. Per a l’ens la iniciativa és “una bona manera de contrastar la diversitat dels diferents caves” a través de dos

Els cellers Albet i Noya i Mas Rodó, estrelles de la DO Penedès Els seus vins van rebre la majoria de medalles d’or del 48è Concurs de Vins de la DO Penedès

Palmarès del 48è Concurs de Vins DO Penedès Vins Blancs 2013  Medalla d’Or – Còsmic de Parés Baltà  Diplomes d’Excel·lència: Clot dels Oms Blanc 2013 de Ca n’Estella i Mont Marçal – Mont Marçal Blanc 2013  Medalla de Bronze – Muscat 2013 de Torre del Veguer  Medalla de Plata – Gessamí de Gramona Vins Blancs Criança  Medalla d’Or – Macabeu 2012 de Mas Rodó  Diplomes d’Excel·lència: Gran Clot dels Oms 2011 de Ca n’Estella i Gran Crisalys de Torelló Llopart  Medalla de Bronze – Chardonnay 2013 de Jaume Serra  Medalla de Plata – Gramona Sauvignon Blanc de Gramona

 Tots els guanyadors del certamen de 2014

LÍDIA OÑATE Els cellers Albet i Noya amb tres medalles d’or i Mas Rodó amb dues van destacar en el lliurament dels guardons del 48è Concurs de vins de la DO Penedès, organitzat per l’Acadèmia Tastavins del Penedès i el Consell Regulador de la DO Penedès. Per 48è any consecutiu, dimarts es van entregar a la Masia Torre del Gall els guardons del Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès, que reconeixen l’esforç i l’aposta de qualitat dels elaboradors de la DO Penedès. Enguany s’hi van presentar 130 mostres d’una seixantena de cellers diferents, que optaven a una de les vuit categories convocades. La novetat més destacada d’aquesta edició va ser la convocatòria de la categoria de xarel·los, reservada

exclusivament als vins elaborats amb aquesta varietat. El vi El Fanio del celler Albet i Noya va ser el guanyador de la Medalla d’Or. El president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, va remarcar “la importància que la varietat xarel·lo tingui una mica més

LA CATEGORIA DE XAREL·LOS S’ESTRENA AMB ÈXIT DE CONVOCATÒRIA de reconeixement i en fem bandera”. Tanmateix, va reconèixer que “al Penedès no només fem vins blancs, sinó també fem bons vins negres”. En aquest sentit, va afegir que “actualment tenim una ocasió

única on tenim molt a guanyar perquè s’estan demandant molts vins negres del país”. En la resta de categories, les medalles d’or van ser per Còsmic de Parés Baltà (Vins Blancs 2013), Macabeu 2012 de Mas Rodó (Vins Blancs Criança), Pinot Noir Merlot Clàssic d’Albet i Noya (Vins Rosats), Barthomeus Negre 2012 de Josefa Roig Recasens (Vins Negres 2013), Mas Rodó Cabernet Sauvignon 2009 de Mas Rodó (Vins Negres Criança), Vi de Glass Gewusgtraminer de Gramona (Vi Dolç), i Brut 21 Barrica d’Albet i Noya (Vins Escumosos). El Penedès a Barcelona torna amb més promoció que mai Del 6 al 8 de juny, el Penedès tornarà a tenir un aparador propi de grans magnituds al Passeig de Joan Borbó de Barcelona. Al llarg de 40 metres lineals d’estands

especialistes, un local i un altre internacional. Ferran Centelles va ser sommelier del Bulli i ara és cofundador de la Wineissocial. com i Outlook Wine i Richard Hemming és escriptor i crític de vins a més de col·laborador de www.jancisrobinson.com.

Vins Rosats  Medalla d’Or – Pinot Noir Merlot Clàssic d’Albet i Noya  Diplomes d’Excel·lència: Parató Pinot Noir 2013 Rosat de Parató Vinícola i Masia Freyé de Masia Vallformosa  Medalla de Bronze – Petjades de Torelló de Torelló Llopart  Medalla de Plata – Duc de Foix de Covides

l’Arboç 1919 de Castell d’Or  Medalla de Plata – HMR Black 2013 d’Heretat Mont-Rubí Vins Negres Criança  Medalla d’Or – Mas Rodó Cabernet Sauvignon 2009 de Mas Rodó  Diplomes d’Excel·lència – Masia La Sala 2011 de Masia Vallformosa i Mas Irene de Parés Baltà  Medalla de Bronze – Masua Freyé Syrah 2011 de Masia Vallformosa  Medalla de Plata – Mas Codina de Masia Codina Vi Dolç  Medalla d’Or - Vi de Glass Gewusgtraminer de Gramona Vins Escumosos  Medalla d’Or – Brut 21 Barrica d’Albet i Noya  Diplomes d’Excel·lència: Clos Lentiscus Sumoll Reserva Família 2009 de Finca Avinyó i Brut Nature Reserva 3 d’Albet i Noya  Medalla de Bronze – Colet Vatua! de Colet Viticultors  Medalla de Plata – Argila Rose Mas Bertran de Mas Bertran Viticultors

Vins Negres 2013  Medalla d’Or – Barthomeus Negre 2012 de Josefa Roig Recasens  Diplomes d’Excel·lència – Bru de Gramona de Gramona i Duc de Foix Merlot de Covides  Medalla de Bronze – Negre

Vins Xarel·lo  Medalla d’Or – Xarel·lo El Fanio d’Albet i Noya  Diplomes d’Excel·lència: Descregut X100 de Can Descregut i Virolet d’Oriol Rossell  Medalla de Bronze – HMR White 2013 d’Heretat Mont-Rubí  Medalla de Plata – Nadal Xarel·lo 2013 d’Enric Nadal

hi haurà una mostra de vins de tots els elaboradors de la DO Penedès que hi vulguin participar i degustació de vins. A més, s’habilitarà un escenari per a actuacions d’escoles de música, corals, concerts i recitals de poesia, entre d’altres; es dedicaran 30 m2 d’estands institucionals i promoció turística, als quals caldrà sumar els 72 metres de plafons amb més de cent fotograﬁes dels llocs més bonics del Penedès i prop de

100 metres per a donar a conèixer els museus de tot el Penedès. Juntament a aquesta iniciativa en breu s’estrenarà la Sala Tastavins Penedès, un espai ﬁx a Barcelona que permetrà donar a conèixer els vins del territori als restauradors que vulguin demanar-ne per a les seves cartes durant els matins. A més, es faran tastos, maridatges i promoció de la terra i el producte, de cara a les tardes.

Penedès Econòmic

Abril 2014

VINS&CAVES

Vilanova i la Geltrú celebrarà la tercera ﬁra Temps de Vi El certamen ocuparà una superfície de 12.000 m2 i espera superar els 50.000 visitants de l’any passat REDACCIÓ

Del 30 de maig a l’1 de juny se celebrarà a la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú la fira Temps de Vi. Ocuparà una superfície de 12.000 metres quadrats amb la presència de 42 estands, dos escenaris, un espai infantil, i propostes tan diferenciadores i úniques com el tastos de vins en vaixell. L’organització espera superar la xifra de 50.000 visitants de l’any anterior i consolidar-se com una de les fires multi Denominació d’Origen més importants del país. A la fira es faran activitats relacionades amb el món del vi com tallers d’olors, disseny d’etiquetes, o cupatge de vins ficticis. En aquesta tercera edició hi hauran algunes novetats. Una d’elles és la deslocalització dels tastos ja que, després de mantenir diverses converses amb el

Gremi d’Hostaleria i Restauració de Vilanova i la Geltrú, s’ha obert als restaurants de la ciutat la possibilitat de fer tasts. També s’ha arribat a un acord amb el Club TresC que permetrà una millor promoció i comunicació de la Fira a l’àrea metropolitana de Barcelona. Enoturisme Penedès

hi serà present amb un estand propi. La ﬁra l’obrirà l’escriptora i periodista Empar Moliner. Al web www.tempsdevi.cat s’oferirà la possibilitat de fer compra anticipada de tiquets a un preu especial i de fer la reserva de tastos o activitats.

Els cellers de la DO Catalunya i Banc Sabadell signen un acord Els 213 cellers adscrits a la DO tindran condicions especials per contractar productes i serveis del banc REDACCIÓ

El director regional de Catalunya Oest de Banc Sabadell, Josep Esteve, i el president de la DO Catalunya, Francesc Xavier Pie, van signar el 4 d’abril a Reus un acord de col·laboració per mitjà del qual els 213 cellers adscrits a aquesta denominació d’origen es podran beneficiar d’unes condicions especials a l’hora de contractar productes i serveis financers del banc. El conveni comprèn una oferta global de productes d’estalvi-inversió, finançament i de serveis. Entre altres, destaca l’Expansió Negocis-Pro, un compte exempt de comissions d’administració i manteniment, amb transferències nacionals gratuïtes per BS Online i ingressos de xecs sense cap cost econòmic. També s’ofereix de franc l’ús de BS Online, BS

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Per una revaluació del low cost No, no existeix una errata en el títol d’aquest article. No he pretès escriure “revolució”, tal com podria semblar a primera vista. El model low cost no necessita precisament cap revolució. Com a consumidors, tots som testimonis que reina i governa les nostres vides, i cada vegada exerceix una major influència sobre les nostres decisions. He usat el terme “revaluació” com a oposat a “devaluació”. Per això, abans de triar aquesta paraula tan poc usada, he decidit consultar el diccionari per assegurarme de la seva existència. En efecte, el terme existeix i és perfectament vàlid: “elevar el valor d’una moneda o d’una altra cosa, en oposició a devaluar“. Portem diversos anys sent bombardejats amb la famosa “devaluació”: salaris, preus, nivell de vida, condicions de treball, etc. Aquest significat sí el tenim ben assumit, i una majoria de nosaltres l’hem sofert en primera persona en els últims temps. Tant els consumidors, com les empreses i molts governs, estem bolcats a reduir costos. A estalviar uns cèntims allà on es pot. A centrar-nos en l’essencial de les coses, suprimint despeses supèrflues. Ara bé. Referent a l’oferta de productes i serveis, aquesta lògica contracció de la despesa està propiciant el triomf (més aviat, una autèntica hegemonia) del denominat “model low cost”. Volem en companyies low cost,

dormim en hotels low cost, comprem perfums low cost i mengem en menús low cost. Portant això a l’extrem, moltes empreses exhorten al consumidor a triar els seus productes o serveis, basantse exclusivament en el preu Per part dels consumidors, no hi ha res a objectar a la reducció del preu de productes i serveis. Al cap i a la fi, a tots ens agrada comprar més barat. Però sí ens hauríem de resistir a acceptar que algunes grans empreses rebaixin els preus a costa d’empitjorar la qualitat del producte, l’atenció al client o les condicions de treball dels empleats. Si admetem això, el low cost s’acabarà convertint en un infeliç low value, amb el trist resultat d’empobrir-nos tots: treballadors, clients, petites empreses proveïdores, etc. Tornant a l’inici de l’article, reclamo una “revaluació” dels productes i serveis. La imitació del low cost per part de les pimes és contraproduent, i està provocant l’acceleració de molts tancaments, per pura inanició. Per tant, la millor manera que tenen les pimes per escapar d’aquesta espiral devaluatòria, és precisament la contrària a l’habitual. Mantenir, o fins i tot apujar els preus, en lloc d’abaixar-los, pot suposar un avantatge competitiu quan s’acompanya d’una petita millora en les prestacions i/o en el servei, acompanyada d’una millor percepció i confiança cap a la nostra marca.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 32 - Abril 2014

Mòbil, així com la utilització de targetes de crèdit i dèbit. A més a més, el banc abona el 10% de la quota de l’associació sempre que estigui domiciliada i inclou TPV i pòlissa de crèdit en condicions preferents. Així mateix, els membres de la DO Catalunya tindran al seu abast assessorament ﬁnan-

cer personalitzat en facturatge, conﬁrming, comerç electrònic o negoci internacional. A parer de Josep Esteve, aquest acord ha de servir per “ajudar a dinamitzar l’activitat de negoci dels cellers de la DO Catalunya. Contribuir a fer créixer el sector del vi és motiu de responsabilitat i satisfacció”.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado Marga Ciscar i Diego Bautista

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic

Abril 2014

VINS&CAVES

El cava: un referent del turisme del Penedès amb molts adeptes Dormir entre vinyes, cates comentades, maridatges, rutes guiades en bici o a cavall i negocis en espais singulars són alguns dels principals atractius OLGA AIBAR Dormir entre vinyes, experiències en cellers i caves, cates comentades, maridatges, senderisme i cicloturisme, rutes guiades i negocis i esdeveniments en espais singulars són només algunes de les múltiples propostes que es poden fer al Penedès i que, cada any, atrauen milers de turistes a la nostra comarca per gaudir dels nostres productes, del nostre paisatge i dels indrets més atractius. Les iniciatives de les diferents empreses que formen part d’EnoturismePenedès i que s’ofereixen a través de la web www.enoturismepenedès.cat són molt diverses. Una de les propostes més completes és un tour panoràmic pel Penedès, un itinerari guiat de dues hores de durada en vehicle privat per diferents zones de la comarca, que s’atura en alguns dels millors miradors de la regió i que inclou una visita a un celler pioner en viticultura ecològica i un dinar a peu de vinya. Tanmateix, el més sol·licitat pels turistes són les visites a cellers i caves i els maridatges. No en va, l’Alt Penedès és un territori amb cellers líders en enoturisme, entre els quals es troben els tres grans referents: Freixenet, Codorniu i Bodegues Torres, tot i que existeix una gran diversitat de cellers de més reduïdes dimensions que també destaquen pel seu atractiu, per la qualitat dels seus vins i caves i per la tasca que realitzen i que, cada cop, són més sol•licitats. Un d’ells és la Masia Can Batlle, seu de l’empresa Artcava, situada

a Avinyonet del Penedès, on els usuaris poden crear el seu propi cava, escollir-ne el gust, participar en el procés de desgorjat i personalitzar-lo amb les etiquetes que vulguin. Una de les cites obligades al Penedès és la visita al municipi de Sant Sadurní d’Anoia. Tant a Codorníu com a Freixenet es pot realitzar un complet reco-

FREIXENET, CODORNIU I BODEGUES TORRES SÓN ELS REFERENTS AL PENEDÈS rregut per les històriques caves, amb visita guiada, explicació del procés d’elaboració del cava, un recorregut en tren i cates de caves. Aquesta visita també es pot fer combinada amb el Centre d’Interpretació del Cava a un preu especial de 9,25 euros. Si parlem de combinacions, una simbiosi perfecta és el maridatge entre cava i xocolata. Es tracta d’una visita al Centre d’Interpretació del

Cava i l’Espai Xocolata Simón Coll al preu de 7 euros. D’aquesta manera, durant una hora i quart, el visitant pot conèixer els orígens del cava, els detalls de la història de les vinyes, les formes de la seva arquitectura, els protagonistes de la indústria vitivinícola, i tot allò que ha transformat Sant Sadurní d’Anoia en la capital del cava. Després d’una copa de cava, comença la segona etapa de

la visita, que endinsa els assistents en l’apassionant món de la xocolata i que acaba amb una exquisida degustació. Una altra activitat completa i molt atractiva consisteix en fer de viticultor per un dia, elaborar el teu propi cava, o realitzar una esca-

pada en Burricleta (bicicleta elèctrica) per les vinyes de la comarca. També s’ofereix als visitants sortides guiades a cavall i escapades enoturístiques amb estada a hotels de la comarca per tal d’allargar el màxim possible l’experiència de viure i tastar el Penedès.

Penedès Econòmic

Abril 2014

TECNOLOGIA

Adéu XP! El sistema operatiu més famós de Windows s’acomiada aquest abril, tot i ser el preferit de tothom: el 21% dels ordinadors i el 60% dels caixers dels bancs encara el fan servir JOSEP BARELLA Aquest mes d’abril Microsoft ha deixat de prestar el seu servei tècnic a Windows XP. S’acaba així un dels millors sistemes operatius creats pel gegant nordamericà, un sistema solvent, eﬁcaç i un dels preferits dels usuaris, tant en l’àmbit professional com en el domèstic. De fet, segons càlculs de la pròpia empresa, gairebé un 21% dels ordinadors de sobretaula del planeta encara fan servir aquest sistema, la majoria en entorns professionals.

ELS ORDINADORS AMB WINDOWS XP NO PODRAN INSTAL·LAR ELS PERIFÈRICS NOUS QUE APAREGUIN DESPRÉS D’AQUEST ABRIL La notícia no ha sorprès ningú perquè els 13 anys d’història que té el sistema, estan molt en la línia del que és la vida útil d’aquest tipus de programari. El comiat significa, bàsicament, que Microsoft deixarà d’oferir actualitzacions temporals i suport tècnic que corregeixi fallades i errors de seguretat. Això sí, que ningú s’espanti ja que si el teu ordinador funciona amb XP, quan el posis en marxa, no passarà res diferent i podrem seguir treballant amb ell com fins ara i l’usuari no notarà res de la discontinuïtat del suport. Però aquelles actualitzacions periòdiques tan habituals ja no arribaran més, així que ens quedarem una mica ‘ancorats’ en el passat. Hom recorda que moltes vegades, en apagar l’ordinador, aquest seguia treballant instal·lant actualitzacions del sistema i ‘parxes’ de seguretat, que enviava la pròpia companyia. Aquestes protegien el sistema de les contínues amenaces que sorgeixen cada vegada més sofisticades, explica l’empresa. Sense les actualitzacions de Windows XP Security Updates, el PC serà més vulnerable a virus perillosos, spyware i altres

programes maliciosos que poden robar o danyar les teves dades i informació. Microsoft afegeix que els antivirus no serviran per eradicar aquests possibles problemes. A més, l’usuari corre el risc de no poder utilitzar els perifèrics més moderns llançats al mercat, ja que no seran compatibles els que apareguin després d’aquest abril. XP ha estat un dels puntals de la companyia, a causa de la seva robustesa i la capacitat per connectar equips en xarxa, però és cert que s’ha quedat obsolet per als usos d’Internet que fem avui dia. Microsoft ha estat realitzant diverses campanyes d’informació perquè els usuaris d’aquest sistema es passin a les noves versions però encara queda un gran nombre d’ordinadors que segueixen amb l’XP. És difícil saber la xifra exacta perquè gairebé qualsevol organització té algun ordinador amb XP. Fins i tot hi ha moltíssimes empreses que encara fan servir el Windows 95 (anterior a l’XP), especialment els hospitals. Sense disposar de xifres exactes, s’especula que entre el 20% i el 25% de les empreses del món encara segueixen treballant amb l’XP. A Espanya, aquest sistema operatiu està present en aproximadament quatre milions d’ordinadors, un 20% del total d’equips del país. D’aquesta xifra, tres milions pertanyen a llars mentre que l’altre milió l’utilitzen empreses, en la seva majoria pimes i autònoms. A la resta del món el percentatge és encara major: gairebé un

QUATRE MILIONS D’ORDINADORS A ESPANYA ENCARA FAN SERVIR EL WINDOWS XP: TRES MILIONS A LES CASES I UN MILIÓ A LES EMPRESES de cada tres ordinadors continua amb Windows XP -el 10% del total d’ordinadors d’empreses i governs a tot el món segueix amb el sistema- malgrat que Micro-

soft ha posat al mercat diversos successors els últims anys, com l’oblidable Vista, Windows 7 i Windows 8. En qualsevol cas, el més pràctic és donar el salt a un sistema posterior, l’elecció del qual depèn de diverses raons. El millor és provar i decidir amb quin sistema operatiu estem més còmodes i quin s’adapta millor a les nostres necessitats quotidianes. Les organitzacions han de decidir si desitgen o no continuar en l’entorn Win-

WINDOWS XP S’HA QUEDAT OBSOLET PER ALS USOS ACTUALS D’INTERNET dows. Si la resposta és aﬁrmativa, llavors han de triar: la millor opció és Windows 7 o Windows 8.1 si es vol seguir en l’entorn de Microsoft, perquè el món no s’acaba aquí. Una migració a Windows 7 és més rápida, però una a Windows 8 durarà més, ja que el suport a Windows 7 ﬁnalitza el gener de 2020. Els estàndards del mercat, i la moda, ens porten a Windows 8 que treballa de la mà de la majoria de fabricants d’equips de sobretaula. W8 té un look completament diferent, la seva interfície està pensada especialment per a dispositius tàctils i s’adapta molt bé als nous usos d’Internet, però precisament aquesta nova aparença ha generat certs dubtes en els usuaris més tradicionals. En cap cas és recomanable la

instal·lació del Vista, un sistema erràtic i que va arribar a desesperar-nos a molts fa uns anys. El problema és que molts equips amb XP estan massa antiquats com per poder ser compatibles amb l’última versió de Windows, cosa que obligarà aquests usuaris a adquirir un nou dispositiu si no volen romandre vulnerables als atacs. Això no és

necessàriament així encara que també pot ser l’excusa ideal per a renovar l’ordinador si ens va a pedals. Microsoft s’encarregarà de recordar-los el risc de seguir amb el vell sistema operatiu amb un missatge en les seves pantalles. També pot ser un bon moment per donar el salt o almenys per provar formes alternatives de treball com Linux, Ubuntu, etc.

Un 60% dels caixers dels bancs a Espanya encara utilitzen el Windows XP

Un dels sectors més afectats per la fi de Windows XP és el financer, ja que a Espanya hi ha més de 60.000 caixers i, d’aquests, al voltant d’un 60% tenen instal·lat aquest sistema operatiu de Microsoft. Fins i tot n’hi ha un 10% que encara opera amb Windows NT, sense suport de la companyia de Redmond des de 2004. La fi del suport de Windows XP està provocant grans debats sobre la seguretat dels caixers, encara que històricament s’ha donat poca importància al fet d’operar amb un sistema de Microsoft no

suportat: el 2008, quatre anys després de la fi del suport oficial de Windows NT, aquest sistema seguia estant instal·lat en un 40% dels caixers. Això demostra que el canvi a un sistema operatiu més modern no ha estat mai una prioritat per alguns gestors de xarxes de caixers: d’una banda perquè això podria deteriorar la disponibilitat del servei i de l’altra pel cost. Així que si no hi ha una percepció de risc que ho justifiqui, pot perfectament concloure’s que l’actualització pot no merèixer la pena.

Penedès Econòmic

Abril 2014

LLIBRES

Postfutbolista: de futbolista de segona a executiu de primera

manera haig de reconèixer que els primers mesos van ser molt durs i tenia molt mono de futbol i de competició.

Aquesta és la història d’un futbolista de segona divisió que actualment, com a executiu, juga a primera. L’autor va arribar a jugar a l’Espanyol B i al Barça B al costat de jugadors com Iniesta o Valdés. No obstant això, mai va abandonar els estudis i quan va veure que la seva carrera no arribaria a ser la d’una superestrella, va anar cursant la carrera d’enginyeria. Actualment és el Director General de Privalia a Mèxic i en aquest llibre ens brinda en forma molt amena la importància de preparar les següents etapes laborals, ja que tots tenim una etapa post. Quina serà la teva? Com recordes la teva etapa de futbolista? La recordo com una etapa d’aprenentatge accelerat en tots els aspectes. Un futbolista professional en general anticipa moltes experiències vitals. Comença a gestionar els seus diners als 18 anys, té molta pressió des de curta edat i en general està acostumat a treballar en equip. En el meu cas vaig poder arribar al segon equip del FC Barcelona i vaig tenir la sort de coincidir amb grans estrelles com Víctor Valdés o Andrés Iniesta. Aquest va ser el màxim nivell al qual vaig jugar i per això em considero molt afortunat d’haver pogut

viure totes aquelles experiències que em van enriquir moltíssim. Per què vas prendre la decisió de deixar el futbol? Perquè havia de triar. Havia de triar entre ser un jugador de futbol de segona categoria o buscarme un futur millor com a enginyer. A curt termini el futbol em donava més del doble de diners però a llarg termini vaig pensar que la meva ocupació em donaria molt més. I afortunadament, així ha estat. Et penedeixes d’haver pres aquesta decisió? No em penedeixo perquè el temps m’ha donat la raó. De tota

Postfutbolista ALBERT SERRANO PONS EMPRESA ACTIVA 13,30€ Com t’ha canviat la vida des de llavors? Ara sento que tot el que vaig aprendre en el camp ho poso en pràctica al món de l’empresa. Actualment tinc la sort de ser el director general d’una empresa de més de 100 empleats i en la qual creixem a un ritme endiablat. La meva competició ara està al món

Disminuir el tamany de l’Estat per millorar la societat del benestar

Una revolución liberal para España JUAN RAMON RALLO DEUSTO 17,95€

Tots desitgem gaudir d’un excel·lent sistema sanitari i educatiu; tots aspirem al fet que les pensions i els salaris siguin el més elevats possible; tots volem viure en una comunitat innovadora, culturalment avantguardista, respectuosa amb el medi ambient i solidària amb els més necessitats. La majoria de ciutadans creu que la manera

d’aconseguir tots aquests lloables objectius passa per augmentar la grandària de l’Estat tot i que aquest ja es troba en màxims històrics. El conegut economista Juan Ramón Rallo ofereix en aquest llibre una proposta radicalment diferent a l’habitual: el camí a la prosperitat col·lectiva no passa per incrementar encara

empresarial però la veritat és que m’apassiona el que faig així que sóc un privilegiat. Ara per cremar energia em dedico a córrer. És la forma més eﬁcient en temps que he trobat de cremar calories i fer esport.

Quin consell donaries als joves que estan començant la seva carrera futbolística?

Que la gaudeixin al màxim. Que valorin el que han fet. Que relativitzin els seus èxits i més encara els seus fracassos i que pensin que entrenar al màxim nivell no és incompatible per res a poder formar-se o preparar la seva etapa professional més llarga que sens dubte serà la de després de la seva carrera esportiva. Si són grans esportistes ho seran durant 10 o màxim 15 anys. Encara els quedaran més de 30 anys que professionalment hauran d’emplenar. I més val que aquests 30 anys siguin almenys tan motivants com els anys de competició ja que si no, amb quina energia aniran a treballar? Una vegada vaig escoltar que una dona ha de tenir una gran ocupació abans de tenir el seu primer bebè per poder tenir la força suﬁcient per tornar a treballar una vegada el seu bebè ha nascut. Doncs bé, el mateix penso dels esportistes. Han de poder aconseguir una gran ocupació després de la seva carrera esportiva perquè si no els serà impossible que tinguin la mateixa il·lusió en treballar que tenien quan eren esportistes professionals.

més l’intervencionisme estatal, sinó per reduir-lo a la seva mínima expressió; és a dir, la seva proposta passa per que sigui la pròpia societat, i no els polítics i els buròcrates, la que es faci càrrec de serveis tan essencials com l’educació, la sanitat, les pensions o la protecció del medi ambient. Això és justament el que trobaràs en aquesta obra: una rigorosa i documentada explicació de per què el benestar de tots els ciutadans milloraria molt nota-

blement amb menys impostos, menys despesa pública i menys regulacions. Rallo, éss doctor en Ciències Econòmiques, llicenciat en Dret i professor d’Economia. Ha escrit diversos llibres entre els quals destaquen El liberalismo no es pecado, Los errores de la vieja economía i Una alternativa liberal para salir de la crisis. És columnista als diaris El Economista i El Mundo i comentarista econòmic a esRadio.

Quina importància té la preparació de les noves etapes laborals? Les habilitats que avui et serveixen clarament no et serviran en cinc anys, tinguis la professió que tinguis. La major part de noves ocupacions que avui es creen amb prou feines existien cinc anys enrere. Preparar la teva propera etapa laboral no és que sigui alguna cosa opcional sinó és una realitat necessària perquè pugui existir una nova etapa laboral. La pregunta no és si et prepares doncs és evident que has de fer-ho, per a mi l’única pregunta és com et prepares. La teva única elecció és la forma de preparar la teva propera etapa i per sort l’any 2014 hi ha moltíssimes maneres i canals per fer-ho.

Penedès Econòmic

Abril 2014

HISTÒRIA

Trident centenari La luxosa i esportiva firma italiana Maserati compleix un segle de vida

1913 - El primer taller d’Alfieri

1929 - Maserati V4: primer rècord mundial

1933 - 8CM

1948 - 4CLT

1953 - A6 GCS/53 Berlinetta

1954 - 250F

1957 - 150 GT

1957 - 3500 GT

1959 - Tipo 61 Birdcage

1963 - Mistral

1966 - Ghibli Spyder

1971 - Tipo 117

1973 - Khamsin

2004 - MC 12

OLGA AIBAR La ﬁrma de vehicles de luxe Maserati celebra enguany cent anys de vida amb tota una sèrie d’events i amb novetats importants de disseny així com projectes d’expansió del mercat. La marca del trident es va fundar l’1 de desembre del 1914 a Bolonya (Itàlia), encara que, oﬁcialment, va començar la seva activitat el 14 de desembre.

Els caps visibles de l’empresa eren aleshoers Alfieri Maserati i els seus dos germans, Ettore i Ernesto, tots ells grans aficionats a la mecànica i apassionats de la velocitat. Un quart germà, Bindo, es va unir a l’empresa quan va morir Alfieri l’any 1932 i s’atribueix a Mario Maserati la creació del famós logotip inspirat en la font de Neptú de la Piazza Maggiore, en ple centre històric de Bolonya. La firma va construir el seu primer automòbil l’any 1926,

1930 - El gran premi de Trípoli

el Tipo 26, un prototip de competició que va debutar amb una victòria a la carrera Targa Florio del mateix any. Va ser la primera de les diverses victòries en el món de la competició que ha obtingut Maserati al llarg de la seva història, entre les quals destaquen dues edicions de les 500 Milles d’Indianapolis, nou victòries en fórmula 1 i el Campionat del Món de fórmula 1 el 1957. L’any 1947 Maserati va presentar el seu primer vehicle de

1950 - Primera carrera de Fórmula 1

2013 - Quattroporte

carretera, l’A6 Granturismo, i el 1963, amb la primera generació del Quattroporte, Maserati va crear un segment del mercat nou: el de la berlina esportiva de luxe. Deu anys abans, va veure la llum l’A6GCS i el primer model de la marca fabricat a gran escala, el 3500GT. Tots dos van passar a la història de Maserati juntament amb altres models com el 150GT del 1957, el Bora del 1971 o el Ghilbi del 1966.

Per celebrar els primers 100 anys de la marca, Maserati ha programat diferents activitats, la principal de la qual serà una concentració a Mòdena, del 19 al 21 de setembre, de més de 250 models de la ﬁrma procedents de tot el món. Durant la segona meitat de l’any, aquesta ciutat també acollirà una exposició d’alguns dels models més emblemàtics de la història de Maserati. Una ocasió única per veure juntes aquestes joies automobilístiques italianes.

Penedès Econòmic

Abril 2014

VIATGES

Jordània, una terra amb molta història La ciutat de Petra, el lloc més turístic de Jordània, és considerada com una de les set noves meravelles del món REDACCIÓ

Viatjar a Jordània és remuntar-se lluny en el temps, i gaudir de la possibilitat de viure una aventura en una terra que conserva les petjades de civilitzacions mil·lenàries. Tancar els ulls per sentir en silenci les veus de la humanitat que descansa misteriosa sota les ruïnes. El viatger tindrà l’oportunitat de visitar llocs que ja estaven allà fa més de 10.000 anys, descendir fins al Mar Mort o admirar el seductor paisatge de la Vall del Jordà, entrar en els castells d’àrabs i croats i submergir-se en les pàgines de la història, fins al món greco-romà, de les mítiques ciutats de la Decàpolis, on l’esplendor de Grècia i Roma conviu amb una moderna Jordània plena de vida amb els seus teatres, avingudes de magnífiques columnes, temples i banys. En les àrides regions de l’est podrà aventurar-se en els deserts i desenterrar els enigmes que guarden les seves ardents arenes, prendre contacte amb els beduïns

JORDÀNIA Capital: Amman Petra

Idioma: Àrab Població: 6.407.085 habitants Superfície: 92.300 km2 Moneda: Dinar jordà (JOD) Clima: Té un clima mediterrani semiàrid amb dies assolellats sense núvols i nits fresques Economia: La principal font d’ingressos és el turisme. És el tercer productor mundial de fosfats. Són grans productors també de petroli, níquel, crom, bronze i titani

i les tribus nòmades, que acampen les seves tendes mentre reposen silenciosos els seus ramats i camells, i perquè no... seguir les petjades de Lawrence d’Aràbia. El turisme és un sector d’importància clau per a l’economia jordana. Unida a l’estabilitat política del país, la seva geograﬁa la converteix en una destinació turística de gran atractiu. Les principals activitats turístiques a Jordània inclouen la visita de nombrosos llocs ancestrals i enclavaments naturals sense explotar, passant per l’acostament als llocs religiosos i culturals i les seves tradicions. Destaquen: - Amman, una de les ciutats

més antigues del món, és la capital del Regne Hachemita de Jordània. La ciutat d’Amman és amistosa, segura, moderna, activa i misteriosa. L’explorador hi trobarà un lloc perfecte per recórrer, fer compres, visitar restaurants, cafès, clubs nocturns, i hotels per a totes les butxaques. - Petra, la ciutat rosada, està considerada com una de les més belles d’orient. Utilitzada com a refugi dels àrabs nabateus, nòmades beduïns, que procedien del nord d’Aràbia, la van crear partint de coves en la roca com a ciutat fortiﬁcada fa més de 2.000 anys, esdevé per al visitant el punt turístic per excel·lència del país.

Petra, el lloc turístic més atractiu de Jordània, ocupa una vall a la qual només es pot accedir a través d’un llarg congost, i els seus ediﬁcis, la majoria tombes i temples del segle II, estan excavats a la roca de gres. Destaquen el Tresor de Petra, el Monestir o Deir i les restes de la ciutat romana. La ciutat està considerada com una de les Set meravelles del món modern. La varietat i bellesa de Jordània es fon amb una tradició d’hospitalitat que farà gaudir a l’estranger d’aquesta terra amable i mil·lenària, que al seu torn gaudeix de totes les modernes estructures que hi ha avui en el món.

Amman

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75