Penedès Econòmic 53

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 53 - Març 2016

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

El Penedès és la ElsBaix calçots revolucionen comarca que pateix els restaurants, que la taxa alta rebend’atur clientsmés de tota de tot Catalunya l’Àrea Metropolitana pàg. pàg. 64

Els bancs donen a conèixer la seva borsa d’habitatges: més de 3.100 al Penedès-Garraf pàg. 10

El 40è aniversari del Saló Alimentària desperta l’interès de més empreses del Penedès-Garraf

pàg. 2-3

Nou repunt a l’alça de la sinistralitat laboral, que tanca el 2015 amb més de 2.700 accidents pàg. 11

Entrevista a Albert Puig Pascual Director de Comunicació del departament d’Economia i Hisenda pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Març - 2016

L’ANÀLISI

Alimentària arriba als 40 anys com la fira sectorial més gran d’Espanya Moltes empreses del Penedès-Garraf hi han participat de forma intermitent, però en aquesta 21a edició busquen potenciar la marca i presentar més novetats Edició

MULTIPLE FOODS Productes alimentaris diversos.

21a

INTERNATIONAL PAVILIONS Participacions agrupades d’origen internacional.

Periodicitat

HEALTHY FOODS Aliments ecològics, dietètics, funcionals, especials: sense gluten, sense lactosa, etc., i nutrició infantil.

Caràcter

MEDITERRANEAN FOODS Olis d’oliva i vegetals, productes del mar, aqüicultura i piscifactoria, productes frescos i productes vinculats a la Dieta Mediterrània

Dates de celebració

SNACKS, BISCUITS & CONFECTIONERY Confiteria, galetes i snacks.

Horari

LANDS OF SPAIN Participacions agrupades d’origen autonòmic.

FINE FOODS Productes artesans, delicatessen i gurmet.

EXPOCONSER Conserves i semiconserves.

PREMIUM

Biennal Professional 25 - 28 d’abril de 2016 De 10.00h a 19.00h Lloc

Pavellons 1, 2, 3, 4, 5 i 6 Recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Av. Joan Carles I n.58-64. L’Hospitalet de Llobregat

GOURMET OLIVE OIL TASTING BAR

INTERVIN: Vins, sidres i espirituosos.

VINORUM

INTERLACT: Productes làctics i derivats.

LAND OF 100 CHEESES

Superfície ocupada (previsió)

90.000 m2 nets (oferta comercial + activitats)

INTERCARN: Productes càrnics i derivats.

RESTAURAMA: Alimentació fora de la llar, pastisseria, forn de pa i gelateria.

Aigües, begudes refrescants i cerveses. Productes semieleborats i congelats.

Expositors representats (previsió)

4.000

THE ALIMENTARIA HUB

President

THE ALIMENTARIA EXPERIENCE

Olga Aibar - Lídia Oñate

Alimentària, el Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes, està d’aniversari. Del 25 al 28 d’abril celebrarà 40 anys després que iniciés la seva trajectòria el 1976. En la seva 21a edició potenciarà l’àmbit gastronòmic amb una destacada presència de restauradors.

El maridatge de l’agroalimentació, l’hoteleria, la restauració i el turisme serà l’eix que articuli Alimentària, ja que, segons destacava el seu president, Josep Lluís Bonet, “la suma de l’activitat econòmica d’aquests sectors suposa el 25% de PIB de l’Estat”.

L’edició d’Alimentària d’aquest any ocuparà més de 90.000 m2 a les instal·lacions de Gran Via de l’Hospitalet. Es preveu que hi assisteixin més de 140.000 visitants, el 35% dels quals seran estrangers, i 4.000 expositors de 70 països diferents. La fira estarà segmentada en cinc grans salons monogràfics: Intervin, Intercarn, Restaurama, Interlact

i Multiple Foods, que serà la novetat de 2016. Aquesta nova àrea expositiva concentrarà pràcticament la meitat dels expositors d’Alimentària. Entre ells es troba Casa Ametller que presentarà una àmplia gamma de productes, entre els quals el Yoligur amb efecte bífidus com a principal novetat.

Segons el director comercial, Daniel Ricart, “la nostra intenció és comunicar l’essència d’Ametller Origen. Els nostres productes són molt coneguts però no ens podem limitar a oferir-los tan sols a les botigues del grup, volem que tinguin vida més enllà”. A Multiple Foods també hi és present Galana Desserts, una empresa especialitzada en la creació de postres ubicada a Olèrdola, que disposarà de sis estands i una superfície de 100m2. “Portarem una selecció de productes de diferents països com Bèlgica, Itàlia, França i Alemanya, a més dels nostres propis, ja que a més de produir per tot Europa també importem d’altres a Espanya”, explica el seu director general, David Boada. Moltes empreses aprofiten el saló per do-

nar a conèixer les seves novetats.

Galana Desserts presentarà postres sense gluten i lactosa, i una línia de dissenys i textures noves.

Participar al Saló Alimentària requereix una inversió important, que depèn de l’espai contractat i el tipus d’estand escollit. Tot i que la majoria d’empreses reconeixen que quantificar el retorn és molt

reforçar la relació amb els clients és l’objectiu clau per a les empreses difícil, també consideren que és una aposta important de cara a reforçar la relació amb els clients.

“El saló és més un punt de trobada que de venda. Ens interessa poder parlar distessament amb els clients fora de l’àmbit de la feina i, així, sortir de la rutina”, explica Josep Bundó, gerent d’Embotits

Josep Lluís Bonet

Bundó, amb seu a l’Arboç. Amb un estand de 80m2 al saló Intercarn, aprofitaran per mostrar els seus productes artesanals elaborats amb matèria primera de proximitat, procedent del Baix Penedès i l’Alt Camp. Enguany, a més, ho complementaran amb un espai de showcooking, a càrrec de dos cuiners de l’Escola d’Hostaleria de Sitges, amb qui han arribat a un acord de col·laboració.

Altres empreses, en canvi, obtenen diferents tipus de rendiment. És el cas de Cafès Novell, que s’ubicarà al saló Restaurama, dedicat a la pastisseria, fleca, gelateria i begudes. “Tenim un espai per rebre els nostres clients i poder fer trobades, ja que durant l’any és complicat, però també aprofitem per fer contactes nous i reforçar la marca”, comenta Ramon Novell, gerent de l’empresa, amb seu a Vilafranca del Penedès.

El saló és un aparador de gran rellevància per a les empreses que hi participen, ja que per a molts Alimentària és la fira de referència de Catalunya. “Si només tinguéssim en compte les vendes seria

difícil valorar-ho positivament, però la visibilitat que et dóna un esdeveniment d’aquestes característiques et col·loca en primer fila de les empreses del teu sector”, afegeix. La feina, però, ve després, quan cal convertir les visites i els contactes fets en clients. En aquest sentit és molt important la imatge donada, l’enviament de mostres i, en alguns casos, la visita que puguin fer a les instal· lacions de l’empresa. Segons Novell, “el fet de tenir tan a prop la nostra seu ens ajuda a acabar de convèncer-los”. Al saló presentaran diferents productes nous: el cafè ecològic, una carta d’herbes renovada i un cafè de finca monovarietal adreçat a un públic més selecte. I per preparar l’estiu, herbes que infusionen en fred, pensades per acompanyar un còctel o gintònic, una crema de cafè i una crema de iogurt amb sabor a cafè.

Al Finca Viladellops, en canvi, no estan tan satisfets amb el certamen. Hanna Aran afirmava a Penedès Econòmic que “la veritat és que no sé perquè hi anem, perquè de clients nous pràcticament

Penedès Econòmic

Març - 2016

3

L’ANÀLISI INTERVIN “Fa més de 30 anys que Juvé y Camps participa al Saló Alimentària, una plataforma que considerem clau per apropar la marca i la nostra manera de treballar als nostres clients i donar a conèixer els nostres productes.”

Meritxell Juvé, adjunta a presidència del celler Juvé y Camps

RESTAURAMA “Aquest tipus de fires requereixen una inversió alta, però la visibilitat que tens et col· loca en primera línia de les empreses del teu sector. En el nostre cas, el del cafè.”

Ramon Novell, gerent de Cafès Novell

INTERCARN “Cada vegada és més important mostrar el procés d’elaboració dels productes al client. Per això aquest any ho hem potenciat amb un espai de Showcooking”.

Josep Bundó, gerent d’Embotits Bundó

multiple foods INTERCARN “L’important és que el visitant se senti a gust a l’estand. Per aquest motiu, personalitzem el tracte per a cada tipus de client.”

David Boada, director general de Galana Desserts

no en fem i hi ha tanta gent que costa que parin a tastar el teu producte”. Segons assegurava, “l’experiència i el retorn del darrer certamen no van ser positius, motiu pel qual enguany hem optat per canviar de partner i anar sota el paraigües de l’associació Terra de garnatxes”.

Des del departament de Comunicació de Freixenet, Marta Raventós explicava que a Alimentària “hi anem a fer marca” i que al seu estand s’hi podrà trobar una representació de productes de tots els cellers del grup que tenen a tot el món. Pel que fa a les novetats, indicava que enguany presentaran tres productes: el Freixenet Ice, el Monólogo rosat i el Garnatxa Subirat Parent, l’última Cuvée de Prestige de l’enòleg de referència de la casa: Nestor Luján. Des de Juvé y Camps, una altra gran empresa del sector, l’adjunta a la presidència, Meritxell Juvé, explicava que presentaran les noves anyades dels elaborats de la casa Juvé, ja que el saló “és una plataforma excel·lent per consolidar els caves que hem llançat al mercat en els últims dos anys, com ara el cava de llarga criança La Capella i el xarel·lo reserva Essential”. El celler subiratenc Albet i Noya explicava que la seva empresa acostuma a estar present al certamen cada quatre anys perquè, segons

“La nostra presència al saló es deu a una qüestió més d’imatge i de relacions públiques que de contacte amb distribuïdors perquè ja els tenim. Aprofitem per presentar productes nous del grup Freixenet als nostres clients” Marta Raventós Relacions Públiques del Grup Freixenet

“Nosaltres anem a Alimentària cada quatre anys per fer contactes amb distribuïdors i restauradors de tot el món, no per fer vendes. Entre les novetats que portarem enguany presentarem la línia Curiosos, enfocat cap al sector més jove”.

Josep Maria Albet i Noya director tècnic del celler Albet i Noya

indicava el director tècnic, Josep Maria Albet, “ens va bé per fer contactes, però no fem gaires vendes”. Entre les novetats que presentaran es troben els productes de la línia Curiós (xarel·lo clàssic, ull de llebre i rosat), enfocada cap al públic més jove.

Intervin, el saló dels vins i espirituosos d’Alimentària, es renovarà i apostarà pels nous mercats del vi i la millora del consum intern.

Ocuparà 15.000 m2 al Pavelló 3 del recinte i reunirà unes 800 empreses vinícoles i de destil·lats, entre les quals la majoria dels cellers del Penedès i el Garraf. Com a novetat, s’inclourà l’espai Vinorum Think, un renovat espai de reflexió i divulgació del vi espanyol que reunirà més d’una trentena d’experts nacionals i internacionals, amb l’objectiu d’estudiar l’estat actual i el potencial del vi espanyol al mercat internacional, així com les seves harmonies amb la millor gastronomia. Entre els grans noms del vi que estaran al Vinorum Think figuren el crític d’escumosos més important del món, Tom Stevenson; la fundadora del concurs de vins referent a Àsia, Debra Meiburg; el fundador i el director de la Guia Peñín dels Vins d’Espanya, José Peñín i Carlos González, respectivament; el director de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi, Rafael del Rey, així com representants de mitjans de comunicació internacionals com The Wine Advocate i Robertparker, entre altres.

Opcions de packs d’estands

Low cost 3.216€

silver 3.945€

MÀXIMA 5.869€

FUSTA 6.050€

GOLD 11.859€

platinum 21.354€

agrupado business 2.785€/pack mínim 6 packs 16.710€

agrupado gourmet 3.337€/pack - mínim 6 packs 20.022€

4

Penedès Econòmic

Març - 2016

ACTUALITAT

El Baix Penedès registra una taxa d’atur del 24%, la més elevada de Catalunya Tots els seus municipis, a excepció de Llorenç del Penedès, superen amb escreix la taxa d’atur mitjana a Catalunya, situada en un 14% el febrer Lídia Oñate

Ja fa temps que els municipis de la comarca del Baix Penedès arrosseguen taxes d’atur molt elevades, moltes de les quals voregen o, fins i tot, superen el 30%. El Montmell és el que més atur pateix amb diferència (33,05%), però també la Bisbal del Penedès (27,56%) i Santa Oliva (27,23%). Fins a cinc municipis baixpenedesencs se situen per sobre la taxa mitjana de la comarca (24,08%), però el més preocupant és que només Llorenç del Penedès (13,49%) presenta una taxa d’atur per sota de la mitjana catalana, que el passat febrer es va situar en un 14,06%.

No és d’estranyar, doncs, que la comarca encapçali la llista de comarques amb una taxa d’atur més elevada arreu de Catalunya. Bona part dels seus municipis ocupen les primeres posicions en diversos trams de població, segons les darreres dades de 2015 del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Són els casos de Santa Oliva amb 377 aturats (el 27,72%), La Bisbal del Penedès, amb 383 aturats (26,53%), i el Montmell,

cinc municipis del baix penedès es troben entre els que més atur tenen a catalunya amb 154 aturats (26,40%), que monopolitzen el podi català de municipis amb més atur amb una població d’entre 1.000 i 10.000 habitants. Aquesta casuística es produeix gairebé al complet en el següent tram poblacional, en el qual el Vendrell, amb 4.027 aturats (26,41%), i Calafell, amb 2.305 aturats (22,36%) ocupen la primera i tercera posició, respectivament, del podi de municipis amb més atur amb una població d’entre 10.000 a 40.000 habitants.

Tanmateix, alguns d’aquests municipis van aconseguir reduir lleugerament les seves llistes

y Taxa d’atur arreu del Penedès-Garraf. Febrer 2016

Font: Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

de parats el mes anterior com el Vendrell (-67), Calafell (-48), l’Arboç (-26), Santa Oliva (-23), Banyeres del Penedès (-18) i Cunit (-17), entre d’altres. En total, al febrer hi havia 209 persones menys a l’atur.

En el cas de l’Alt Penedès, la gran majoria de municipis es van mantenir en els nivells del mes de gener amb una taxa del 15,08% i només 59 aturats menys. La major part s’han localitzat a Santa Margarida i els Monjos (-27), on la taxa se situa en un 17,29%.

Pontons (29,65%), Mediona (21,35%) i Torrelles de Foix (24,45%) continuaven amb alts índexs d’atur, mentre que Vilobí del Penedès va registrar una de les taxes d’atur més baixes de Catalunya, amb només un 7,03%.

De prop, el seguien les Cabanyes (9,04%), Santa Fe del Penedès (9,09%) i Torrelavit (9,93%).

No és el cas del Garraf, on el mes passat 290 persones van deixar d’estar a l’atur, principalment de Vilanova i la Geltrú (-168). En aquesta comarca la taxa d’atur es va situar en un 17,65%, una xifra molt similar als municipis

que la conformen, amb una sola excepció: Sitges va registrar una taxa del 13,34%. A més, segons les dades del Ministeri de Treball se situa en quarta posició entre els municipis catalans d’entre 10.000 i 40.000 habitants amb un total de 1.370 aturats. Per davant només té Sant Just Desvern, amb 655 aturats (8,02%), Sant Quirze del Vallès, amb 863 aturats (8,48%), i Sant Andreu de Llavaneres, amb 476 aturats (9%).

Baix Penedès obre i Aran tanca el rànquing comarcal de l’atur A nivell català, les comarques de l’Anoia (18,78%) i el Baix Camp (18,38%) es troben entre les que més taxa d’atur tenen, mentre que Aran (6,43%), Alta Ribagorça (8,29%) i Pallars Sobirà (8,51%) tanquen la llista amb dades molt més positives. Moltes de les comarques que registren una taxa d’atur menor acostumen a tenir poca població. No és el cas del Garraf i l’Alt Penedès, que al febrer van ocupar el 6è i el 17è lloc, per sobre de la mitjana catalana (22è).

Municipis amb més atur

Municipis amb menys atur

Més de 40.000 habitants Reus Taxa: 21,20% - Aturats: 9.247 Figueres Taxa: 21,11% - Aturats: 4.327 Mataró Taxa: 18,81% - Aturats: 11.911

Més de 40.000 habitants Sant Cugat del Vallès Taxa: 7,38% - Aturats: 3.310 Barcelona Taxa: 11,20% - Aturats: 89.877 Castelldefels Taxa: 11,39% - Aturats: 3.813

De 10.000 a 40.000 habitants El Vendrell Taxa: 26,41% - Aturats: 4.027 Salt Taxa: 23,31% - Aturats: 3.094 Calafell Taxa: 22,36% - Aturats: 2.305

De 10.000 a 40.000 habitants Sant Just Desvern Taxa: 8,02% - Aturats: 655 Sant Quirze del Vallès Taxa: 8,48% - Aturats: 863 Sant Andreu de Llavaneres Taxa: 9,00% - Aturats: 476

De 1.000 a 10.000 habitants Santa Oliva Taxa: 27,72% - Aturats: 377 La Bisbal del Penedès Taxa: 26,53% - Aturats: 383 El Montmell Taxa: 26,40% - Aturats: 154

De 1.000 a 10.000 habitants Naut Aran Taxa: 2,13% - Aturats: 19 La Vall de Boí Taxa: 3% - Aturats:15 Viladrau Taxa: 3,29% - Aturats: 15

Fins a 1.000 habitants Sant Miquel de Fluvià Taxa: 24,37% - Aturats: 86 Vespella de Gaià Taxa: 23,69% - Aturats: 41 Montferri Taxa: 22,83% - Aturats: 36

Fins a 1.000 habitants Sant Jaume de Frontanyà Taxa: 0% - Aturats: 0 Arres Taxa: 0% - Aturats: 0 Bellprat Taxa: 0% - Aturats: 0

a Catalunya 2015

a Catalunya 2015

Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social. Dades de desembre del 2015.

Març - 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Març - 2016

ACTUALITAT

La Generalitat dedicarà 75ME a ajudar les empreses a créixer El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, va participar en el darrer Fòrum ADEPG a Vilafranca Olga Aibar El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio, va participar el dimecres 16 de març al Fòrum ADEPG, organitzat a l’Enològica de Vilafranca.

Aregio va explicar als empresaris de la comarca assistents les iniciatives de suport a l’empresa del departament per impulsar la competitivitat catalana. Entre aquestes mesures, va anunciar que es destinaran 50ME a ajudar

les empreses que tenen potencial per créixer i 25 ME per a modernitzar-les.

Segons va explicar, l’empresa de la Generalitat Avança es dedicava a salvar teixit industrial, ara tam-

bé ajudarà les empreses que estan funcionant a modernitzar els seus processos productius. També es vol avançar en la simplificació administrativa i en la unificació entre la formació professional, l’ocupacional i la contínua a través d’un sol ens: l’Agència de Formació Professional.

Aregio va acabar la seva intervenció com la va iniciar, amb un missatge positiu: “la situació actual ens permet mirar el futur amb un cert optimisme. L’únic inconvenient que tenim és el preu de l’energia”.

Aquesta qüestió va generar un extens debat entre els assistents, que van lamentar els elevats costos de l’electricitat fet que suposa un “llast” per a les empreses, segons recordava la vicepresidenta de l’ADEPG, Anna Cols. També li van preguntar si la Generalitat podia fer de lobby davant de la Unió Europea per canviar la normativa dels plans FEDER per la millora de la competitivitat de les empreses ja que no són finalistes.

Denuncien l’alcaldessa de Canyelles a Antifrau

El portal immobiliari yaencontre renova la marca

L’alcadessa de Canyelles, Rosa Huguet, defensa la transparència i l’acció del govern arran de la investigació que realitza l’Oficina Antifrau de la seva gestió. En concret, s’investiguen tres denúncies sobre els presumptes delictes de prevaricació administrativa en l’àmbit de la contractació pública, malversació de cabals públics i tràfic d’influències.

Els denunciants asseguren que s’han produït irregularitats en la contractació de serveis i de personal temporal per part de l’Ajuntament en fires, festes i actes diversos. Tanmateix, l’alcaldessa recorda que “es tracta dels mateixos fets que ja va investigar en el seu moment el Tribunal de

Després de celebrar el 15è aniversari com a un dels portals líders de l’àmbit immobiliari, yaencontre ha renovat la seva marca. L’empresa penedesenca aposta per una identitat visual més senzilla i desenfadada. Així, ha realitzat una renovació completa dels colors associats a la marca: el blau i el gris del logo han estat reemplaçats per colors més vius: el cyan, el magenta i el violeta. Un altre dels canvis importants és el nou eslògan: “Perquè les millors coses succeeixen a casa” amb el qual l’empresa ha volgut posarse en la pell de les persones que volen trobar el seu espai propi ja sigui com a propietaris o com a inquilins.

Comptes i que van ser arxivats a finals d’octubre de l’any passat”.

Per això assegura que les acusacions són “venjances de persones amb interessos particulars que s’acabaran descobrint”.

L’Ajuntament de Canyelles es reserva el dret d’emprendre accions legals “en cas que continuin aquest tipus de denúncies recorrents i sense fonaments”.

col·lectiu professional per desenvolupar la seva activitat econòmica a nivell internacional, tot debatent sobre els reptes i oportunitats.

Així, es va parlar dels condicionants que cal complir per accedir al mercat europeu i de les facilitats que Neàpolis, com a Agència Pública d’Innovació de l’Ajunta-

ment, ofereix a les empreses i emprenedors per fer possible aquest desenvolupament internacional.

La regidora d’Innovació i TIC

El govern de Sant Pere de Ribes ha posat en marxa un pla de reactivació i consolidació del Mercat Municipal La Sínia que està treballant conjuntament, a través de la regidoria de Promoció Econòmica, amb els propis paradistes i amb la gerència d’aquest equipament.

Entre les mesures impulsades hi ha previst canviar els anys d’adjudicació de les concessions per tal d’abaratir el cost d’obertura, i la “bonificació de l’IBI que, de moment, s’està estudiant”, segons apuntava l’alcaldessa, Abigail Garrido. Actualment el Mercat Municipal té 10 parades i 2 locals disponibles.

VIENA I NORAUTO OBRIRAN ESTABLIMENTS A VILAFRANCA

També és novetat la versió 2.2 de la seva app per iOS i Android i el nou bloc immobiliari “El rebedor”. D’aquesta manera, es vol “iniciar una nova etapa d’innovació que ens permeti mantenir-nos en primera línia dels portals immobiliaris nacionals, donant resposta a les necessitats d’un mercat en plena transformació com és el de l’habitatge a Espanya”, asseguraven des de l’empresa.

Neàpolis crea una nova unitat de suport a les PIMES Sota el títol La internacionalització a VNG i el Garraf. Emprenedoria, innovació i recerca l’Auditori de Neàpolis va reunir el 15 de març emprenedors i empresaris de PIMES interessats en projectar el seu negoci a Europa i al món.

L’objectiu era donar a conèixer les oportunitats a l’abast d’aquest

S’ABARATIRÀ LA CONCESSIÓ DE PARADES AL MERCAT DE LA SÍNIA

de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ariadna Llorens, va explicar que Nèapolis ha creat una nova unitat de suport a les PI-

Viena i Norauto obriran properament establiments a Vilafranca del Penedès, en concret, al polígon de l’Avinguda Tarragona, al costat de REMM Guitart, concessionari Renault i Dacia.

Ambdós compartiran espai en els terrenys de l’antic supermercat Plus.

L’establiment Viena és el primer que s’obrirà a la zona del gran Penedès. Pel que fa al taller Norauto n’hi ha al Centre d’Oci la Rambla del Garraf, a Sant Pere de Ribes.

MES que vulguin iniciar la seva internacionalització “molt orientada al sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, multimèdia i eficiència energètica, les àrees que treballem en el nostre pla de l’emprenedoria”.

El director-gerent de Neàpolis, Joan Carles Lluch, va presentar aquesta unitat de projectes internacionals, ‘Neàpolis up!’. Finalment, Cristina Fabián, delegada d’ACCIO Generalitat va indicar que “la clau de l’èxit radica en l’estratègia i en el producte que s’ofereix.

Penedès Econòmic

Març - 2016

7

ACTUALITAT

Els empresaris d’ImpulsA Penedès van participar en una experiència nova el segon cap de setmana de març. De la mà dels Nens del Vendrell, els empresaris van conèixer de prop la gestió d’equips humans dins del món casteller per traslladar-la al món empresarial. A la xerrada organitzada van intervenir l’antic cap de colla, Kevin Prados, i l’actual president dels Nens del Vendrell, Rubén Gaón, que consideren que l’èxit rau a “potenciar el ‘com’ es fan les coses per arribar a un objectiu determinat per sobre d’aconseguir un resultat a qualsevol preu”. La xerrada dels Nens del Vendrell tanca un ampli cicle de trobades empresarials que el col·lectiu ImpulsA Penedès ha fet sobre internacionalització, reducció de costos, motivació o captació de talent.

Fèlix Miró

ESTRATÈGIA CASTELLERA DINS DE L’EMPRESA

El 40% dels vehicles exposats van trobar comprador a la 24a Fira del Vehicle d’Ocasió

de la província de Tarragona. El gran nombre de públic, juntament amb la varietat i la qualitat de l’oferta, són les claus que han contribuït al creixement de la Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca en les seves darreres tres edicions. Entre les novetats destacava l’espai de proves de vehicles d’alguns dels expositors situada entre els pavellons que acollien els vehicles. Aquest espai ha permès donar continuïtat a la fira, a més de dinamitzar-la.

Lídia Oñate L’Associació de Concessionaris i Maquinària Agrícola de Vilafranca del Penedès ha valorat molt positivament els resultats de la 24a Fira del Vehicle d’Ocasió, que es va celebrar el dissabte 12

i diumenge 13 de març al Pavelló Firal. Segons l’organització, durant els dos dies va haver-hi una gran afluència de públic, fet que es va traduir en un 38% de vendes del total de vehicles exposats.

Tot i així, cal sumar-hi les que es faran durant els dies posteriors, ja que molts compradors primer

valoren les diverses ofertes abans de fer la seva adquisició final als concessionaris.

Una de les dades més significatives és la procedència dels visitants. Cada any el nombre de visitants de fora de la comarca augmenta, procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona i

els dies posteriors els concessionaris esperen arrodonir noves vendes En aquesta edició hi han participat 17 concessionaris: 9 de turismes i furgonetes i 8 de maquinària agrícola, exposats en 7.500 metres quadrats. Any rere any, la fira vilafranquina es consolida com una de les més potents de la província de Barcelona i l’única de la zona que inclou oferta de maquinària agrícola.

8

Penedès Econòmic

Març - 2016

ACTUALITAT

Dones d’Empresa premia la trajectòria de Ramona Torné Olga Aibar

“Cal donar visibilitat a la dona en tots els àmbits de la societat” Neus Munté

Consellera de la Presidència de la Generalitat

ria Rosell; l’alcalde de Subirats, Pere Pons, que va exercir d’amfitrió, i el president de l’ADEPG, Jordi Solé.

Durant el decurs de la nit,

van tenir lloc diverses intervencions, entre les quals, les d’Immaculada Amat, directora d’Amat Immobiliaris, i la de la formadora Maria

Batet. Els discursos institucionals van anar a càrrec de Teresa Maria Pitarch, que va destacar que “un dels principals objectius és fo-

mentar el desenvolupament empresarial de les dones”, i de Neus Munté, que va manifestar el compromís del Govern de “donar visibili-

feina de Ramona Torné, al capdavant de l’empresa familiar de Deixalles i Transports A. Plazas, ubicada a Lavern. Torné, visiblement emocionada, va agrair el premi i també la família pel suport que ha rebut sempre.

En la gestió o lideratge d’un equip, també és clau, ja que quanta més n’hi hagi, més bona comunicació hi haurà i més predisposats estaran els membres d’un equip a gestionar els malentesos o possibles conflictes que puguin sorgir.

Els conflictes no estan gaire ben vistos, ja que s’atribueixen a quelcom desagradable, i sol fer por enfrontar-s’hi. Si bé, formen part de la condició humana.

Les persones ens comportem i interactuem amb els altres en funció de la nostra percepció de la realitat. Per tant, com a éssers únics que som, és obvi que puguem tenir punts de vista diferent als altres i que puguin

decaure en un conflicte, entès com una situació de tensió que prové pel desacord de dues o més persones.

Gestionar els conflictes és sa, ja que no fer-ho, no significa que tot estigui bé i no hi hagi desacords, sinó que pot ser sinònim de l’anomenada harmonia artificial, que vol dir que si rasquem, segurament trobarem alguna cosa que faci pudor.

Costa enfrontar-se als conflictes perquè no se sap com reaccionarà cap de les parts implicades, si bé si com a base hi ha una bona confiança, serà qüestió de temps trobar la millor solució.

Fotos: Adatikur Fotografia

Dones d’alt nivell van assistir a la novena Trobada anual de Dones d’Empresa, que es va celebrar el passat divendres 11 de març al restaurant Sol i Vi de Lavern.

L’acte el van presidir la consellera de la Presidència de la Generalitat, Neus Munté i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa Maria Pitarch. A la taula d’honor també es trobaven les diputades al Parlament i alcaldesses de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i de Sant Sadurní d’Anoia, Ma-

tat a la dona en tots els àmbits de la nostra societat”. El moment central de l’acte va ser la proclamació del Premi Dones d’Empresa a la trajectòria d’una empresària rellevant del gran Penedès.

Enguany, es va reconèixer la

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

La confiança: La base de tot plegat Confiança: paraula clau en la vida i l’empresa.

La confiança en un mateix és una qualitat que s’ha d’anar alimentant sovint.

L’auto-confiança és el que ens fa créixer com a persones, ens fa sentir-nos capaços de poder desenvolupar noves habilitats i poder aconseguir els nostres objectius.

L’auto-confiança ens fa creure i apostar per allò que volem. Ens porta a assumir riscos, i la majoria de vegades, ens porta a tenir èxit.

Evidentment, l’auto-confiança no és lineal ni estàtica, sinó que pot anar fluctuant en funció de les circumstàn-

cies en què ens trobem. Si prenem consciencia del grau d’auto-confiança que tenim en un tema determinat i ens hi enfoquem, podem augmentar-la. I a l’inrevés, si ens deixem influir per la negativitat de l’entorn i/o comentaris poc “afins” a nosaltres, l’auto-confiança pot caure en picat.

Val la pena, doncs, saber quin grau d’auto-confiança tenim per qualsevol tema que sigui la nostra prioritat i fer tot el que calgui per potenciar-la.

La confiança també és important en les relacions humanes, ja que quanta més confiança puguem ge-

nerar amb les altres persones, millors relacions podrem establir, tant a nivell familiar, com de companys de feina, socis, proveïdors…

Igualment, en el món dels negocis i les vendes, quan més grau de confiança puguem generar entre les persones amb què tractem, més grans seran les transaccions que hi puguem generar. I a l’inrevés: sense confiança no podem pretendre que hi hagi vendes, tampoc hi haurà satisfacció per part del client.

Sota el meu parer, la confiança és la base sobre la que se sustenta tot, en la vida i l’empresa.

Març - 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Març - 2016

ACTUALITAT

Més de 3.100 habitatges buits al Penedès-Garraf, a mans dels bancs Les entitats financeres van registrar 1.314 habitatges buits al Baix Penedès, 1.012 a l’Alt Penedès i 853 al Garraf durant el 2015 Lídia Oñate Gairebé una dècada després de l’esclat de la crisi immobiliària han sortit a la llum algunes dades sobre les propietats immobiliàries que actualment pertanyen a entitats financeres, procedents d’un procés d’execució immobiliària. Segons l’Agència Catalana de l’Habitatge, l’organisme que recull les dades, a la comarca del Baix Penedès el 2015 es va registrar un total de 1.314 habitatges buits propietat d’algun banc, mentre que a l’Alt Penedès la xifra descendia a 1.012 habitatges i al Garraf, a 853.

El Vendrell encapçala amb diferència la llista de ciutats i viles del Penedès-Garraf, amb 518

amb 518 habitatges buits, el vendrell és el municipi del gran penedès que en té més habitatges buits. Aquesta xifra, força elevada per un municipi molt menys poblat que les capitals comarcals properes, deixa

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

paleses les conseqüències d’un sector constructor que va inflar l’economia a base de créixer desmesuradament. Aquest fet es va produir en major mesura en municipis costaners, on la tendència de construir segones residències era molt alta. Un dels exemples és Calafell, la segona ciutat del Penedès-Garraf amb més habitatges buits a mans dels bancs (354) i Cubelles (137). En el cas de Vilanova i la Geltrú, amb 348 habitatges buits, el seu atractiu ve condicionat tant pel fet de capital de comarca com municipi costaner.

Tanmateix, a ciutats de l’interior com Vilafranca del Penedès (311) i Sant Pere de Ribes (211), les entitats financeres també re-

gistren un volum important d’habitatges buits a la seva disposició.

Santa Fe del Penedès és l’únic municipi que no ha registrat cap habitatge buit, mentre que pobles com Puigdàlber (2), Vilobí del Penedès (2), Sant Cugat Sesgarrigues (3), Pacs del Penedès (5), Font-rubí (5), Masllorenç (5) o Castellví de la Marca (6) en tenen alguns, però pocs.

En termes absoluts, Barcelona és la ciutat que lidera el rànquing amb 2.685 habitatges i la segueixen Terrassa (2.102) i l’Hospitalet de Llobregat (1.701). Per comarques són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Segrià les que més pisos i cases desocupades tenen. En total, a Catalunya n’hi ha 46.974.

Akrasia i la procrastinació Us heu preguntat mai per què no acabem fent mai el que els nostres pensaments volen que fem? Reflexionar i estudiar sobre la resposta ens pot servir tant a la vida personal com a la nostra vida professional.

La raó bàsica que ens fa procrastinar és el mateix dia a dia, tots els menesters diaris ens fa deixar coses per demà, quan sempre hem sentit: No deixis per demà el que puguis fer avui; una visió més Dewarista ens diria: Deixa per demà el que no et vingui de gust fer avui.

Llavors, per què fem mil plans per demà i no n’acabem fent cap?

La resposta està en la inconsistència del linealtemps, els humans acceptem molt més les recompenses a molt curt termini que no les futures, eureka!

Quan fem plans per a nosaltres mateixos - tal com perdre pes, escriure un llibre, estudiar un nou idioma - en realitat estem fent plans per al “jo” futur. Amb tot estem imaginant que a llarg termini tindrem una figura meravellosa, serem

MÉS DE 35 EMPRESES DEL BAIX PENEDÈS BUSQUEN VIES DE COMPETITIVITAT Més de 35 empreses de la zona del Baix Penedès van participar a la jornada emmarcada en les Trobades Comarcals de CEPTA (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona) el passat 10 de març. Amb l’objectiu de cercar noves vies de competitivitat i desenvolupament, les empreses del territori van fer diferents aportacions que es van traduir en la necessitat d’elaborar un retrat socioeconòmic potent que serveixi per cercar millores concretes del Baix Penedès. Entre les principals demandes que van traslladar als moderadors de CEPTA, destacaven les millores en infraestructures, la força industrial i turística i l’elevat nivell d’atur, que s’ha mantingut els darrers anys de crisi.

LA GRANJA AMPLIA ESPAI I LÍNIES DE PRODUCTES

Font: Agència Catalana de l’Habitatge

escriptors o parlarem dos llengües més, per al cervell és molt fàcil posar el valor aquesta imaginació i els beneficis a llarg termini.

Però quan arriba el moment de prendre una decisió, de passar a l’acció, tant el nostre jo, com el cervell estan al present, i tots sabem ja que el que vol el cervell és la gratificació instantània, no pas una recompensa a llarg termini.

Aquest és el motiu amb el qual molts cops anem a dormir motivats per fer un canvi a la vida, o plantejar un nou repte a la feina, però quan ens llevem al matí,

L’empresa vilafranquina La Granja, dedicada al sector de la pastisseria, ja ha iniciat les obres d’ampliació de la seva nau, ubicada al polígon industrial Clot de Moja, fet que els permetrà guanyar 1.200 m2. A més, hi podran adequar un espai comercial de botiga nou per mostrar l’ampli assortiment de productes que han anat incorporant a les seves tres línies: tradicionals, dietètics i ecològics.

Actualment, busquen ampliar mercat especialitzant-se en els productes sense gluten.

tornem a caure amb els vells patrons.

La nostra ment valora beneficis a llarg termini quan son visions del “jo” futures, però només valora la satisfacció immediata quan es tracta del moment present, per això és més fàcil rebentar la targeta de crèdit en una tenda de roba o Amazon, que fer dieta i perdre pes.

Aristòtil va definir l’antònim de Akrasia (dilació), com a Enkrateia (decisió d’un mateix), i l’eterna lluita del nostre cervell entre el curt termini (satisfacció) i llarg termini (visualització)

recau en ser decidits, per tant, dissenyar accions futures en petits curts terminis (estratificació temporal), reduir la fricció inicial, aquell moment de mandra abans de començar quelcom, i intencions d’implementació: Data, lloc, hora i el que molt concretes. Aquesta seria la recepta per ser menys procrastinadors i fer més decididament el que no ens dóna satisfacció immediata, allò de primer cal sembrar i desprès collir està lluny de la ment humana.

I tu de qui ets? Akrasia o Enkrateia?

Penedès Econòmic

Març - 2016

11

ACTUALITAT

Els accidents laborals creixen un 4,5% al Gran Penedès, però són menys greus Un total de 2.717 treballadors penedesencs va patir un accident durant el seu horari laboral el 2015. D’entre tots els accidents, el 99,1% van ser lleus y Accidents laborals segons àmbit geogràfic

Lídia Oñate La sinistralitat laboral va tornar a créixer l’any passat. Fins a 2.717 treballadors de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf van patir un accident mentre es trobaven en el seu horari laboral. Això representa un 4,5% més que el 2014 i un 10,72% més que el 2013. Entre les possibles causes d’aquest increment es troba el nombre de treballadors, que ha anat augmentant a mesura que millorava l’economia.

Com a dada rellevant, cal destacar que la mortalitat en els accidents laborals s’ha reduït en gran mesura el darrer any, passant de quatre a tan sols un accident, localitzat a l’Alt Penedès.

Per sectors, només la indústria va ser capaç de registrar millores en si-

Accidents lleus Accidents greus Acidents mortals

van empitjorar les seves dades el 2015. En total, es van produir 81.301 accidents en l’àmbit laboral, però tant els mortals com els greus van disminuir un 21,05% i un 8,42%, respectivament. Per províncies, Tarragona és l’única que va aconseguir millorar les seves dades en sinistralitat laboral amb davallades del 16% en accidents mortals i greus, mentre que a Girona i Lleida es

van mantenir (mortals) o augmentar (greus). A Barcelona es van disparar en les tres tipologies.

Per sexes, habitualment el nombre d’accidents que pateixen les dones disminueix a mesura que augmenta el nivell de gravetat. Així doncs, d’entre tots els accidents lleus el 32,15% van afectar dones, d’entre els greus, el 17,74%, i de mortals només el 10,14%.

Baix Penedès

Garraf

Gran Penedès

7 (-30%)

74 (48%)

1 (-50%)

7 (0%)

Baix Penedès

15 / 25,00%

22 / 26,67%

91

1.878 / 5,92%

417 / -6,29%

137 / -4,20%

262 / -1,87%

816

18.409 / 3,75%

Construcció

77 / 5,48%

61 / 10,91%

90 / 50,00%

228

7.499 / 9,89%

Serveis

529 / 1,54%

437 / 14,10%

635 / 8,73%

1.601

54.130 / 6,30%

Indústria

Lleida

643 (9,54%)

4.832 (2,70%)

7 (40%)

62 (10,71%)

0 (-100%)

6 (0%)

Garraf

Tarragona

1.005 (7,49%)

7.861 (9,65%)

4 (-20%)

50 (-16,67%)

0 (-100%)

5 (-16,67%)

Gran Penedès (total)

Catalunya

54 / 8,00%

51 (34,21%) 8.750 (10,26%)

(Totals)

Agricultura

355 (6,61%)

1.069 (-0,74)

y Accidents laborals per sectors al Penedès-Garraf Alt Penedès

59.863 (5,21)

Girona

Alt Penedès

nistres laborals, amb reduccions d’entre l’1,8 i 6,3% a les comarques del Penedès-Garraf i un total de 262 casos. En agricultura van augmentar un 26,67%, però són molt pocs els accidents registrats (22), mentre que al sector constructor (90) i serveis (635) la dinàmica creixent segueix a l’alça, amb un 50% i 8,73% més d’accidents laborals. A nivell català, tots els sectors

Barcelona

Catalunya

2.717

81.301(6,00%)

18

541(8,42%)

1

69 (21,05%)

Homes

55.166

445

62

Dones

26.140

96

7

Font: Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

12

Penedès Econòmic

Març - 2016

ACTUALITAT

El sector agrícola tem que la nova revisió cadastral dispari el cost de l’IBI y Valors Cadastrals segons la seva superfície. Per municipis

Lídia Oñate

Els propietaris de finques rústiques, la majoria agricultors, estan en peu de guerra amb el Ministeri d’Hisenda. La darrera reforma de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovada el 2015, ha començat a aplicar-se i en alguns municipis s’han adonat que els increments dels valors cadastrals i el consegüent Impost de Béns Immobles (IBI) són més elevats de l’habitual. La revisió afecta les construccions en explotacions agropecuàries com granges, dipòsits o magatzems, entre altres. Segons Francesc Boronat, president del sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), per a les revisions cadastrals “s’estan aplicant criteris industrials, en comptes d’establir un barem específic per a les construccions agrícoles, que és el que caldria fer.”

Per aquest motiu, demanen que es modifiqui la llei. De moment, però, encara estan en procés de reunir-se amb fonts del Ministeri i la situació podria allargarse força fins que no hi hagi un govern estable. Tant el sindicat de JARC com el de la Unió de Pagesos recomanen als afectats que presentin al·legacions per evitar que la Direcció General del Cadastre doni per vàlides les quantitats fixades.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

A la majoria de municipis de les comarques del Penedès-Garraf l’última revisió del cadastre immobiliari rústic es va fer entre els anys 2001 i 2003 i només en cinc d’ells els anys 2006 (Sant Pere de Ribes i Sitges) i 2008 (l’Arboç, Calafell i Masllorenç). Ara, però, comencen a arribar les notificacions sobre els nous valors, que segons Boronat, han pres com a referència les vistes aèries, una via que presenta “molts errors en les taxacions”. És el cas de Joan Josep Saumell, propietari d’una finca a Font-rubí, a la qual li han inclòs una parcel·la agrícola en desús. “Fa 25 anys que vam deixar de treballar-la perquè era molt petita i no valia la pena esmerçar-hi esforços”, explica. Abans hi tenien ametllers i hi conreaven patates, però actualment és “una zona que està convertint-se en bosc”. Segons Saumell, el Ministeri l’informa que el tipus de conreu ara és de cereals.

Tanmateix, Saumell encara està a l’espera de conèixer el nou valor cadastral, que determinaran una vegada es resolguin les al·legacions. En altres casos fora del Penedès alguns propietaris han patit augments molt per sobre de l’esperat. Fonts consultades de JARC afirmen que per construccions agràries que tenien un valor cadastral baix ara els propietaris poden arribar a haver de pagar entre 3.000 i 4.000 euros d’IBI. En casos més problemàtics, Boronat comenta que “si no has notificat que has fet una construcció al cadastre poden arribar a aplicar el nou valor, que ja serà elevat, i els endarreriments d’anys anteriors corresponents al valor de la darrera revisió, fet que pot suposar un import altíssim.” En aquest aspecte, els sindicats reivindiquen la importància de les bonificacions, que la llei contempla que puguin arribar fins al 95%.

El valor de l’esforç Hi havia una vegada...

Un ancià llaurador amo d’una vinya que tenia tres fills. A cap li agradava la feina i havien confiat la seva vida a la bona sort. Com l’ancià estava per morir, els va cridar i els va dir: - “Els vaig a revelar un secret ... en el meu camp, a prop d’alguna de les vinyes, hi ha enterrat un tresor, a poca profunditat ... si ho troben, els tres podran viure còmodament”.

Al cap de pocs dies va morir.

Els fills van repartir la terra en parts iguals i van començar a cavar-la. No van contractar peons per no córrer riscos.

Va ser un treball lent i farragós en què donaven volta a cada terròs.

Van trigar un mes i mig i no van trobar res. Van canviar els lots i van repetir l’operació sense trobar res.

Una altra vegada van rotar les parcel·les amb igual resultat. Però al cap de quatre mesos, van descobrir que les vinyes estaven carregades

Font: Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques

d’enormes gotims de raïm.

Com la terra havia estat remoguda amb tanta dedicació, la collita va ser molt abundant i els va donar un guany superior al valor del tresor que buscaven.

Així que van descobrir que, si repetien l’esforç tots els anys, podrien viure còmodament.

El tresor era a la terra, però calia buscar-lo d’una altra manera.

Conte molt proper al nostre entorn paisatgístic que ens il·lustra sobre el valor de l’esforç.

Un valor que es troba en tots els àmbits i moments

de la vida: a casa, a la feina, a l´escola... i que m´agrada definir com un camí per aconseguir els objectius.

Ja hem dit altres vegades, que els objectius han de ser necessàriament assumibles, concrets i ben definits però que tot i així es pot donar el cas que no s´aconsegueixin i això no ha de ser vist com un fracàs. La frustració es també un aprenentatge emocional.

Tot i que es un valor present al llarg de tota l´existència, la bonança econòmica viscuda fa pocs anys enrere ens ha fet en part, perdre un valor que els nos-

tres pares i avis tenien més assumit. Certament, ens havíem acostumat a viure en la llei de la cultura del mínim esforç.

Només qui ha viscut alguna mancança sap que per aconseguir una cosa o un objectiu cal temps, perseverança, dedicació, força de voluntat, etc. Significa doncs, aprendre a no satisfer els desitjos immediatament.

Per finalitzar, receptar l’esforç ja que es molt important per la motivació com a motor que ens ajuda a assolir reptes i augmenta l´autoestima.

Març - 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Març - 2016

GASTRONOMIA

Les mones de Pasqua: l’equilibri entre la tradició i la innovació

Nous productes del Penedès a Tòquio

Els forns i pastisseries del Penedès-Garraf s’omplen de mones de la Patrulla Canina, Disney, Star Wars i d’esports Lídia Oñate La mona de Pasqua va camí de ser cada any més innovadora, tant en el seu disseny com en les figures de xocolata amb noves propostes divertides i trencadores, però sense oblidar la tradició. Fa uns anys el sector es va sorprendre de l’auge en les vendes de les típiques garlandes amb un ou de xocolata o la mona de forner. Aquesta demanda s’ha creat un espai propi enmig de les tendències de la temporada, enguany monopolitzades per la sèrie

l’originalitat i la qualitat són els factors més valorats pels clients de dibuixos de la Patrulla Canina, els personatges de pel·lícules de Disney Píxar, els Minions, la saga d’Star Wars i els clàssics d’esports amb el futbol i l’hoquei al capdavant. Des del Forn Valls, amb botigues a Vilanova i la Geltrú i a la

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

Ràpita (Santa Margarida i els Monjos), el seu propietari Pere Valls comenta que “ens sorprèn que no només es mantingui la demanda de garlandes, sinó que n’augmentin les vendes”. Per a molts, la clau es troba en l’originalitat i pel fet d’aconseguir que la seva mona sigui exclusiva gràcies als detalls i la decoració.

A Fleca Parés, el mestre artesà Marc Parés explica que “molts busquen mones que se surtin de l’estàndard”.

En el seu cas, cada any opta per una temàtica diferent i aquest 2016 està dedicat als esports. “Al final, però, l’important és que la mona sigui bona, quedi maca i agradi”, afegeix.

Tanmateix, la qualitat de la xocolata i del pastís és un dels requisits imprescindibles a l’hora de vendre. “Cada any mantenim les mones de tortada, tant de fruita, xocolata com de mantega, i el nostre objectiu és oferir les millors matèries primeres, des de la farina d’ametlla fins a la fruita confitada per nosaltres mateixos”, explica Joan Rius, del Forn J.Rius de Vilafranca. En el seu cas, intenten innovar amb la decoració i enguany han estrenat dues novetats entre els complements de les mones: un mirall per als més menuts i figures de dinosaures. En aquest sentit, molts pastissers

han ampliat el ventall de complements decoratius i ja incorporen peluixos, estoigs i altres elements que se sumen a les ja habituals figures de plàstic.

A diferència d’anys anteriors, aquest 2016 molts flequers i pastissers han notat un canvi de tendència a l’hora de rebre els encàrrecs. “Abans de la crisi es feien amb molta antelació, però darrerament la gent s’esperava a última hora”, comentava Pere Valls, “i, en canvi ara, els padrins no volen quedar-se sense la seva mona exclusiva”. Això s’ha traduït en més encàrrecs abans de temps, fet que els ajuda a fer una previsió més acurada de la campanya.

Hem tingut una inspecció de treball i han trobat una incidència: les hores extra es pagaven i es feien constar al rebut de salaris com un “plus d’activitat” i no com a hores extra. Per tant s’estava cotitzant per aquestes hores a la base de contingències i no s’ha superat el límit de les 80 hores anuals. La inspecció diu que ara hem de pagar la cotització addicional i no entenc què és el que s’ha de pagar de més si s’ha cotitzat igual que hores extra.

Les hores extra no cotitzen contingències comunes, sinó professionals, i si cotitzen la cotització addi-

cional per hores extra, que és un import inferior a les contingències comunes, per la qual cosa en realitat l’empresa estava pagant un import superior al corresponent (art. 5 de la Ordre de cotització 2016). L’empresa haurà d’abonar les diferències amb la cotització addicional per les hores extres i, a la vegada, podrà demanar la devolució de quotes indegudament ingressades per contingències comunes.

sol·licitar?

Afirmativament, l’article 30 de la Llei 20/2007, d’onze de juliol, de l’Estatut del treball autònom estableix que els treballadors inclosos en el règim especial de la seguretat social per compte pròpia o autònoms, tindran dret, per un termini de fins a dotze mesos, a una bonificació del 100 per cent de la quota d’autònoms per contingències comunes, resultant d’aplicar a la base mitjana que tingués el treballador als dotze mesos anteriors a la data a què s’aculli a la mesura, el tipus mínim de cotització vigent a cada moment establert al citat règim especial. En el

Pot un autònom que té al seu càrrec un menor de 7 anys acollir-se a la bonificació del 100% de la seva quota si contracta un treballador? Com es pot

Cava Grimau, de Sant Miquel d’Olèrdola, i Especialitats M. Masdeu, de Puigdàlber, van presentar les seves novetats de productes a la 41a fira Foodex de Tòquio.

Aquest certamen, que se celebra anualment, és el Saló Internacional d’Alimentació i Begudes més important del Japó. A la cita, que va tenir lloc entre el 8 i 11 de març, va assistir una delegació de 12 empreses agroalimentàries catalanes, entre les quals n’hi havia dues de penedesenques, sota l’aixopluc del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya. A través de l’empresa Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), el DARP vol potenciar la internacionalització d’un dels sectors importants del país com és l’agroalimentari.

cas de que el treballador faci menys de dotze mesos d’alta al R.E.T.A, la base mitjana de cotització es calcularà des de la data d’alta als següents supòsits: a) Per la cura de menors de 7 anys que tinguin al seu càrrec, b) Per tenir al seu càrrec un familiar, per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs, en situació de dependència degudament acreditada, c) Per tenir al seu càrrec un familiar, per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs, amb paràlisi cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectual amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 per cent o una discapa-

A la fira Foodex l’estand català va acollir productes molt diversos com oli d’oliva, fruita seca, vinagre, begudes vegetals, snacks, sucs, plats precuinats, xocolata, galetes i postres, a més de les bases alimentàries per a farcir de Masdeu, que va presentar els nous mini cons de llavors de sèsam negre, cassoletes i macarons shells, i els vins i caves de Grimau, que va donar a conèixer el Gran Reserva Brut Nature, i els vins negre i blanc Kokoro 2014.

La fira Foodex de Tòquio, que enguany va reunir 71.536 visitants, és una de les plataformes més importants per conèixer les tendències de la demanda del Japó en alimentació, establir relacions comercials amb professionals del sector, presentar nous productes i testar-ne l’encaix en aquest mercat.

citat física o sensorial amb un grau de discapacitat reconegut igual a superior al 65 per cent, sempre que el familiar no faci una activitat retribuïda.

Per sol·licitar la bonificació s’ha de tramitar l’alta del treballador per compte aliena a través del sistema RED/SILTRA de la tresoreria amb la codificació que correspongui en funció del tipus de contracte. Posteriorment, s’haurà de sol·licitar a la seva administració de la seguretat social l’aplicació de la bonificació amb un escrit aportant copia de l’alta d’afiliació i el llibre de família de l’autònom.

Penedès Econòmic

Març - 2016

15

GASTRONOMIA

Un vilafranquí fa créixer Nostrum a Igualada

Distingeixen cinc restaurants ‘slow food’ del Penedès-Garraf La Salseta, La Nansa, El Dinou, La Fonda del Saumell i La Mà Negra, van rebre el distintiu oficial redacció

El vilafranquí Jordi Garreta va inaugurar el passat 3 de març la primera franquícia Nostrum a Igualada, que se suma a la que ja va obrir a Vilafranca del Penedès fa gairebé sis mesos. El nou local té una superfície d’uns 170 m2 i té una capacitat de 34 places interiors i 20 ampliables a l’exterior. Garreta admet que li hauria agradat esperar un any per veure com li funcionava el local a Vilafranca, però “estem

en un moment en el qual o t’hi poses de ple o ho deixes, ja que hi ha moltes persones interessades a obrir franquícies de Nostrum”. Garreta es refereix al local que recentment ha obert al Vendrell, on també li hauria agradat ampliar la seva quota de locals.

El Nostrum d’Igualada és la 110a franquícia de la cadena d’origen manresà, el 80% de la qual ja depèn de socis franquiciadors. En total té 136 locals.

Fins a cinc restaurants de les comarques del Penedès-Garraf van ser reconeguts fa unes setmanes amb el distintiu Km 0 Slow Food per la seva aposta pels aliments ecològics i de proximitat.

L’acte va tenir lloc a la Fundació Alícia, a Sant Fruitós de Bages, en el marc de l’assemblea anual de l’entitat Slow Food Catalunya, que en total va guardonar 65 restaurants d’arreu de Catalunya. Entre ells es trobaven els restaurants La Salseta de Sitges, La Nansa, també de Sitges, El Dinou de Vilanova i la Geltrú, La Fonda del Saumell de Vallbona d’Anoia, i La Mà Negra de Vilafranca del Penedès.

El projecte dels Restaurants

Km 0 d’Slow Food va néixer fa uns anys per fomentar una cultura basada en els aliments bons, nets i justos, segons afirmen fonts de l’entitat. Actualment, l’associació ecogastronòmica Slow Food, fundada el 1989, és present a 122

països.

Per rebre el distintiu, els restaurants han de prioritzar la pagesia propera i ecològica, emprar aliments de temporada, evitar l’ús de transgènics i cuinar peix capturat de forma sostenible.

16

Penedès Econòmic

Març - 2016

L’ENTREVISTA

Albert puig Pascual

Director de Comunicació del departament d’Economia i Hisenda

“Hem de comunicar al món els passos que fem cap a la independència” Aquest veterà jugador de rugbi vilanoví està jugant el partit de la seva vida: comunicar a tot el món, d’una forma clara i rigorosa, la futura creació de les estructures d’estat que es forjaran des del Govern de la Generalitat en l’àmbit econòmic, entre les quals una hisenda pròpia. L’objectiu: esdevenir un Estat propi. El termini? 18 mesos. Tot un repte.

Olga Aibar Enhorabona pel nou càrrec.

Moltes gràcies. Entrar de cap de comunicació a la conselleria d’Economia i Hisenda és un honor, però, alhora, una gran responsabilitat. És com una excedència perquè és una feina per a 18 mesos.

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 9 d’agost de 1968, llicenciat en Ciències Químiques a la UB, diplomat en Direcció Estratègica de la Comunicació a ESADE Business School i Màster en Viticultura i Enologia per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Del març del 1996 a l’abril de 2009 va exercir com a director de Comunicació i Relacions Públiques de Bodegas Miguel Torres. Des d’aleshores i fins al juny de 2011 va assumir les funcions de director de Comunicació Corporativa de Caixa Penedès. Del juny del 2011 al maig de 2013 va ser el director de Comunicació i Marca del grup BMN i, un mes després, va rebre la proposta de liderar el gabinet de comunicació InterMèdia GdC, del qual ha estat el director fins al gener de 2016.

També és el president del club de rugbi SEL Vilanova i la Geltrú des de la seva fundació, l’any 2007.

Com li va arribar la proposta?

Em va arribar d’un bon amic, del Sergi Sol, que em va dir que necessitarien gent que dominés la comunicació econòmica i financera i que conegués molt bé la premsa econòmica. I la vaig acceptar perquè és apassassionant construir quelcom per al futur del país.

La seva trajectòria a Caixa Penedès i BMN van ser clau?

Sí, vaig viure una experiència convulsa durant aquesta etapa de la meva vida. De fet, jo sempre dic que la tranquil·litat a Caixa Penedès em va durar dos mesos: els de la meva etapa de formació. Recordo que vaig passar pels departaments de tresoreria, finances, organització, control global del risc, control de gestió, etc. Els directius em van posar al dia sobre els temes financers, com llegir un balanç i un compte d’explotació... i després vaig fer un curs en un institut financer.

De seguida va començar el ball de les fusions.

I això el va ajudar en la tasca que va fer a posteriori.

Sí, perquè totes eren operacions

corporatives i en una operació d’aquest tipus n’aprens molt a com funcionar. Vaig estar treballant molt en com es feia la comunicació corporativa d’una fusió com era la de Caixa Laietana, però aquesta va fracassar perquè no ens vam acabar d’entendre.

Després ja va venir la fusió amb Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra per formar BMN. Més tard li van proposar dirigir l’agència de comunicació Intermèdia GdC. Sí. Això em permetia tornar a Barcelona i recuperar la meva vida familiar i els amics, així que no m’ho vaig pensar molt.

Vaig acceptar el càrrec perquè És apassionant construir quelcom per al futur del pais A principis d’any el van nomenar director de comunicació del departament d’Economia i Hisenda. Li va costar fer el pas a la Generalitat?

Quan m’ho van oferir em vaig quedar una mica astorat, però ho vaig comentar amb la família i la decisió va ser molt ràpida perquè el meu fill gran va dir: és el tren de la història que passa per

davant, és contruir alguna cosa.

Per això em vaig dir: endavant.

L’únic dubte que tenia era el futur perquè no sabem què passarà, però quan el meu fill em va dir això, la decisió va durar dos minuts.

Què es va trobar, d’entrada?

Em vaig trobar amb una gran conselleria que depèn del vicepresident del Govern i amb el fet que la independència va seriosament. El temps és molt curt per construir unes estructures d’estat que des del punt de vista d’Economia i Hisenda funcionin: s’ha de construir una hisenda pròpia, l’Institut Català de Finances ha d’esdevenir un banc públic d’inversió... El vicepresident sempre diu que la independència no serà un fet unilateral ni bilateral, serà cosa de molts actors: el govern català hi tindrà coses a dir, però també el Parlament, el govern espanyol, els tenedors del deute, el Banc Central Europeu... per tant, s’ha d’explicar molt.

Hi ha molta feina a fer.

El que és important és que el ciutadà i l’empresa no hauran d’escollir entre dues legalitats, sinó que només n’hi haurà una i en un moment determinat una substituirà l’altra. Tot això és molt complex i comunicar-ho encara més, per això s’ha d’anar explicant conforme es va construint.

No deu ser fàcil en segons quins àmbits.

No, però el meu cert nom en la

Penedès Econòmic

Març - 2016

17

L’ENTREVISTA premsa econòmica ha fet que hi hagi una línia de comunicació molt clara i molt nítida en premsa que no s’ha distingit per estar a favor de tot aquest procés com poden ser Expansión, Cinco Días o EFE. Entenen que treballarem amb molt de rigor.

teus propis impostos? El que demanem, de moment, és lleialtat autonòmica, que ens tractin com una comunitat autònoma, perquè no ens tracten ni com això.

Desenvolupem-ho i ja arribarà el famós xoc de trens en 18 mesos, 20 o els que siguin.

Quins han estat els primers passos per fer entendre el procés cap a la hisenda pròpia?

Explicar el nostre objectiu arreu.

De fet, les dues primeres entrevistes que vam concertar amb el vicepresident van ser al Finantial Times i a la revista Global Capital, l’antiga Euronews, uns mitjans que marquen tendència i que van entendre tota la problemàtica del deute espanyol, entre altres qüestions. Perquè cal deixar ben clar que Espanya està endeutada pel valor del 100% del PIB, mentre que Catalunya ho està pel 30%.

Al final hi haurà d’haver un acord entre les dues parts.

A hores d’ara el que està clar és que hi ha un mandat democràtic.

Hi ha tres lleis que en 18 mesos s’han de desplegar: la del règim jurídic català, la de la seguretat social i la de la hisenda pròpia. El ciutadà vol que es persegueixi el frau, que la hisenda sigui eficaç perquè l’espanyola no ho és.

El que volem és gestionar els tributs propis de catalunya

Jordi Elias

Heu començat a explicar la vostra tasca a nivell internacional.

També a nivell estatal?

Sí, a tot arreu i a tota la premsa econòmica que es pugui. Des del departament d’Economia i Hisenda hem de comunicar al ciutadà la gestió i els passos que es fan des de la Generalitat, amb rigor i transparència, i cal explicar-ho al món a través del vicepresident o dels secretaris sectorials. I sobretot hem de dir què és el millor per al deute: si tenir un interlocutor d’un país que té dificultats o d’un el creixement del PIB del qual supera el creixement del dèficit i que, per tant, és viable i te’l pot pagar.

Però el “xoc de trens” arribarà i aleshores què passarà?

Quan arribi ja ho gestionarem.

De moment el que volem és gestionar els tributs propis de Catalunya, és a dir fer la recaptació executiva. L’anterior govern va redactar el projecte i ara nosaltres l’executem, el traslladem i el millorem. En el tema de la hisenda, fins al famós “xoc de trens”, encara hi ha recorregut a fer perquè encara hi ha desenvolupament autonòmic que no s’ha fet i competències que no s’han desenvolupat. La Generalitat, per exemple, paga a Espanya per fer la recaptació executiva dels seus propis impostos, cosa que no té sentit. Aleshores, per què no preparem una política de tributs i una hisenda pròpia que sigui capaç de recaptar els

I què s’hauria de fer per millorar la que tenim actualment?

El que nosaltres volem és recollir totes les tendències que hi ha hagut en el passat i fer una hisenda més a l’estil dels països nòrdics, que sigui molt col·laborativa i que tingui capacitat per sancionar, perquè ara en tenim molt poca. Hem de poder eliminar el frau perquè en tenim uns índexs molt alts.

Quin serà el segon pas a fer?

La llei de la seguretat social i la del règim jurídic català també s’hauran de construir i comunicar al món a través dels seus corresponents departaments.

Dos garrafencs esteu al capdavant de la comunicació del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat, un fet, si més no, curiós.

Com us coordineu?

La meva feina és més centrada en l’economia i el Sergi Sol s’encarrega més de la part política. Hi ha una coordinació total.

Cada dimarts quan es reuneix el Govern hi ha una reunió setma-

La independència no serà un fet unilateral ni bilateral; Hi intervindrà molta gent nal de tots els directors de comunicació de les conselleries en una sala a part del palau on cadascú explica el que fa. Sí, és un treball totalment en equip. Ens anem coordinant amb l’equip de comunicació, amb protocol, amb el cap del gabinet, amb secretaria...

Quantes persones integren el servei de comunicació del departament?

Al meu equip són cinc persones que donen servei al De-

partament. També en forma part el director de comunicació de l’Institut Català de Finances, que en un futur esdevindrà el Banc Públic d’Inversió, i també portem la comunicació d’Infraestructures.cat.

Aquesta darrera empresa ha estat protagonista per la detenció del seu president, Josep Antoni Rosell, investigat pel presumpte cobrament de comissions per part de CDC. Per què se l’ha acomiadat ara i no a l’octubre quan el van imputar?

Quan vam entrar al departament d’Economia i Hisenda ens vam trobar sobre la taula aquest tema, que estava pendent de solucionar.

El vam estudiar i vam veure que tenia un càrrec d’alta direcció, és a dir de confiança. Així que, com acostuma a passar a les empreses ordinàries, quan hi ha un canvi en el consell d’administració s’acaba el contracte del personal de confiança. És així de senzill.

Volem fer una hisenda a l’estil dels països Nòrdics, que tingui capacitat per sancionar L’Oriol Junqueras gestiona la cartera més complicada i, a més, substitueix un conseller reconegut per la seva eficàcia en les finances, dos reptes importants.

Sí, l’Andreu Mas-Colell tenia un gran prestigi acadèmic però l’Oriol Junqueras és doctor en Pensament Econòmic. Es podria dir que un és un Neymar i l’altre un Messi de les finances. L’Oriol és més executiu del que sembla.

A més, està envoltat de persones molt valuoses com els secretaris d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, i d’Hisenda, Lluís Salvadó. És el president del club de rugbi SEL Vilanova i la Geltrú. Aplica les tàctiques del joc a la feina?

Sempre. El primer dia de feina vaig reunir a l’equip del departament i, davant la situació d’incertesa i por que hi havia de cara al futur, els vaig dir que el primer que aprèn un jugador de rugbi quan cau és a aixecarse. També els vaig explicar el tsunami negatiu que havia viscut a Madrid durant el rescat de la banca espanyola. Els vaig dir que nosaltres teníem un mandat democràtic clar i que havíem de viure a partir d’ara un tsunami constructiu i jugar un partit històric, el partit de la nostra vida.

18

Penedès Econòmic

Març - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

DIUEN QUE NO SABEM D’ECONOMIA NI DE POLÍTICA, NOMÉS DE FUTBOL

E

n el diari El Mundo del dia 17 de desembre de 2015, Daniel J. Ollero es feia ressò d’un treball del grup Kantar en el qual s’evidenciava una significativa incomprensió de la ciutadania sobre qüestions claus del sistema electoral.

Però més greu és el que denunciava el catedràtic Fermín Bouza sobre el desconeixement dels programes dels partits polítics “La gent no sap, ignora els programes polítics i econòmics i moltes vegades, ni tan sols els entén perquè és ignorant en economia i en altres qüestions.”

En això coincideix el catedràtic, Santiago Carbó en l’article que va publicar en El País, el 6 d’octubre de 2015 “La formació en finances”, en el qual també denuncia la nostra deficient educació financera. L’últim informe PISA sobre aquest tema, situava a Espanya en l’últim lloc dels països considerats de l’OCDE, quant a disponibilitat d’aquest tipus d’aprenentatge a l’aula i tot això “quan l’educació financera és una poderosa arma de coneixement per a una millor organització personal i per a una major consideració i participació crítica en el futur propi i del país.”

Però això no passa en el tema del futbol en el qual, habitualment, vam demostrar uns coneixements i una intel·ligència, superiors. Com ho podem comprovar amb els següents exemples: Si en les eleccions a presidir un club modest (com el nostre país), es presenten diversos aspirants i algun d’ells se li ocorre prometre que, si surt triat, al final de la Lliga i amb el mateix pressupost, equip i entrenador acabarà amb els mateixos punts que el Barça i el Madrid, molt pocs el votarien i segurament, seria denunciat i increpat per estafar i menysprear la intel·ligència dels afeccionats.

Però, en política, qualsevol assegura que, si triomfa, tindrem el mateix atur que Dinamarca, els mateixos serveis i pensions que els suecs o el mateix nivell de vida que els alemanys i la gent el creu, encara que mai hagi exercit cap gestió seriosa, ni es plantegi (entre altres coses perquè ni les coneix) aplicar les reformes estructurals que han portat a aquests països a tals cotes

d’èxit ni ens justifiqui com ho pagarem.

Anem a prendre’ns de debò l’oferta de tenir un atur com Dinamarca. D’un treball meu sobre el tema recullo el següent text: “El canvi es va produir amb les reformes laborals de 1994 i 1996, intentant lligar la flexibilitat a la seguretat, FLEXISEGURETAT.” Fins llavors, la taxa d’atur a Dinamarca estava per sobre de la mitjana de l’OCDE (12,5% al desembre de 1993) i amb les reformes, va anar descendint fins al 1,7% a mitjan 2008.

Per acomiadar a un treballador, l’empresari no ha de pagar cap tipus de compensació. Ha d’avisar a l’empleat amb tres mesos d’antelació. Una vegada acomiadat, el treballador té un elevat nivell de

coneixement en aquesta matèria?

No es tracta del mateix frau que en els productes financers que tant criticaven? Seguim pensant que la política ha de ser l’única activitat humana que no estan penalitzats correctament el frau i la incompetència.

Si, en les mateixes eleccions, algun candidat assevera que si el votem adoptarà el sistema de treball, fitxarà a l’entrenador i a una plantilla que estan entre els últims de la lliga per la seva manca d’intensitat i preparació, la conya seria universal. No obstant això, si es presenten a eleccions partidaris de sistemes els països dels quals estan en els últims llocs quant a nivell de vida i llibertat i en el més alt en corrupció, un munt de gent els vota.

Si durant el transcurs d’un par-

(ZP guanyava tots els debats sobre l’estat de la nació), el carisma o l’aspecte per què li donen tantes pilotes d’or a Messi? Tal vegada, perquè en el futbol es valoren aspectes més fonamentals.

Si un equip decideix fitxar un jugador, no passaran 24 hores que tota la massa d’afeccionats tindrà un currículum de tota la seva vida esportiva, dels equips que ha jugat, dels gols que ha marcat, si el preu que es va a pagar és correcte i si hi ha alternatives millors i fins i tot si és un jugador adequat per al conjunt, no obstant això quants ciutadans coneixen el currículum dels quals han votat, la seva preparació i si servirà per al lloc públic que se li ha encomanat?

I finalment, com ens agradaria als que som seguidors d’equips

prestacions públiques que pot durar fins a un màxim de 2 anys però amb condicions.

L’Estat inverteix en formació contínua, la qual cosa permet que la seva preparació tècnica sigui el fonament de la seva seguretat laboral. Els aturats que rebutgin injustificadament més de 2 ofertes en un any perden el dret a percebre l’atur. Això fa que dos terços del total de desocupats trobin un nou treball només tres mesos d’haver perdut l’anterior, en eliminar la por de l’empresari a la contractació.

Els polítics que, a nivell nacional i a Catalunya, asseguren que si els encomanem la gestió pública tindrem el mateix nivell d’atur que Dinamarca, aprovaran la FLEXISEGURETAT que és tan contradictòria amb els seus programes o estan prenent-li el pèl a la ciutadania aprofitant-se del seu des-

tit del Barça, en un moment complicat, el seu entrenador decideix substituir a Neymar o Suárez per un familiar d’un alt càrrec públic, malgrat el seu carisma i representació social, hi hauria tal escàndol que, segurament, el relleu no es produiria. No obstant això, la gent que comprèn que un familiar, sense cap qualitat ni competència reconeguda, no pot ocupar un lloc entre un conjunt que broda l’excel·lència, no reacciona igual quan un altre amic o familiar el nomenen per dirigir una Caixa d’Estalvis, un Hospital o qualsevol Entitat Pública, sense cap tipus de preparació. Mentre s’adona, immediatament, que la incompetència d’un jugador pot ser letal per a un equip de futbol, la d’un polític les decisions del qual li perjudiquen en una part fonamental de la seva vida, li costa entendre-ho.

Si és tan important l’oratòria

modests el que fitxéssim un entrenador com Simeone que ha aconseguit fer un equip competitiu amb els grans, sense els seus enormes pressupostos, a força d’esforç i preparació.

Si us fixeu, el nostre comportament en el futbol coincideix amb les normes de funcionament de l’economia que hem vingut repetint: “No són de les promeses dels polítics (ex. estarem en la Champions) sinó de la qualitat de l’equip productiu (i el seu èxit de productes al mercat), del qual depèn el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar (com els punts i els llocs de la classificació).

Quan aprendrem, d’una vegada, que la destinació econòmica d’una empresa i el futur dels seus treba-

lladors i socis no depenen del repartiment de poder entre els seus directius, que estiguin més satisfets perquè obtenen més autonomia i ingressos, sinó de la qualitat de la seva producció?

Un país no pot ser eficient si els seus dirigents no ho són.

El problema del polític no és el que cobra sinó el dany que fa a la societat quan és un incompetent.

Aquest país no canviarà fins que als nens se’ls expliqui, des del bressol, el que si volem tenir el nivell de vida i serveis públics dels alemanys o suecs, haurem d’estudiar i treballar com ells.

Espanya és com un agricultor, inicialment elaborador de productes de poc preu però que, sorprenentment, va fent cada vegada millor i amb major èxit internacional, un major tipus d’activitats econòmiques més complexes i de major valor. I un agricultor no és un senyor que els caps de setmana se’n va a Londres o París a comprar roba, va en un Audi i acostuma a passar les seves vacances en platges de moda o creuers de luxe. El dia que fem productes de major valor afegit serem més rics, tindrem ocupació de més qualitat i podrem retornar abans el que debem i viure millor.

No és que fóssim rics, és que ens prestaven diners com si ho fóssim i com si els poguéssim retornar.

La mandra és el camí més curt al fracàs.

I, quant a la política, si la democràcia és un instrument ideal, la qualitat de la música dependrà de la destresa de l’intèrpret. I aquesta de la seva preparació, dedicació, intel·ligència i interès. La nostra preocupació per millorar el sistema democràtic no hauria de fer-nos oblidar que de res serveix un Stradivarius per a qui amb prou feines sap tocar.”

En fi, que els votants espanyols tenim un llarg camí per aconseguir un nivell de competència que ens tregui dels últims llocs, però penso que ens ajudaria enormement, que tinguéssim per a la política la mateixa intel·ligència que despleguem en el futbol. Tal vegada, perquè li dediquem moltes hores, ens interessa més, li prestem una major atenció i també perquè tenim una millor informació.

Penedès Econòmic

Març - 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Forn Mitjans, un forn amb el pa de sempre El dia 2 de gener el Joan i la Montse van agafar el traspàs del Forn Mitjans. El Joan portava quasi tres anys a l’atur i la Montse treballava mitja jornada en una botiga. Van veure a través del programa Reempresa del Sevei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca aquest negoci en traspàs i van decidir intentar-ho.

Reempresa (impulsat per diferents administracions) és un servei que posa en contacte empreses, viables i en funcionament, que es volen traspassar, amb persones que volen regentar el nou negoci.

Per què vau decidir tirar endavant un projecte i per què un forn?

La nostra situació laboral ens va portar a intentar tirar un negoci endavant. Ens va semblar que aquesta era una oportunitat per tornar a treballar. Aquest negoci ja estava molt engegat, la clientela feta i la propietària ens ha acompanyat, ensenyat i donat molts consells per fer-ho possible. Encara que no teníem experiència en un forn, aquest acompanyament ens ha ajudat molt.

No és que volguéssim engegar un forn, és que a través de Reempresa aquest negoci ens va semblar interessant i assumible per nosaltres en tots els aspectes.

També el fet que coneguéssim la propietària ens va generar molta confiança.

Què té de diferent el Forn Mitjans respecte a altres forns? Què és el que valora la gent?

El pa està cuit en forn de llenya i ens diuen els clients que és “com el tota la vida”. Sempre és cuit del dia, no té cap procés de congelat i està fet amb llevat mare. Això fa que tingui aquesta textura tradicional”. Hi ha productes que són poc vistos en altres establiments i que tenen molt d’èxit, com ara

els llonguets. Són una mena de panet, però fet de pa sense mantegues, i amb un aspecte d’un pa rústic petit. Per fer entrepans són una delícia.

Veneu només els productes del Forn Mitjans?

No, venem també altres productes fets per altres forners que tenen l’obrador preparat per fer especialitats diferents, com ara el pa de vidre, pa de proteïnes, pa de nous, etc. I després, a cada temporada, hi ha els productes propis del moment. Ara mateix les mones o fins ara els bunyols de quaresma o els encenalls de Sant Josep.

Esteu situats al carrer Tossa de Mar, com definiríeu la vostra clientela? És un forn de pa de barri i, per tant, hi ha molt veïnat que ens ve a buscar el pa. Hi ha una mica de tot, però potser hi ha dos tipus de clientela molt específica: d’una banda molta gent gran que vol el pa de sempre i, d’altra banda, gent jove molt conscienciada pel menjar natural que coneix les propietats dels nostres pans.

El carrer Tossa de Mar és molt comercial i això fa que passi també gent que ve esporàdicament Com és el dia a dia del forn?

Més difícil del que sembla a simple vista. Encara n’estem aprenent. Sobretot els moments “especials”: el dia dels tortells de reis o ara mateix el de les mones.

Cada dia cal preveure les quantitats que hem d’encarregar al forn Mitjans del carrer d’Amàlia que és on està el forn principal i quines coses poden interessar el client i gestionar tots els encàrrecs especials.

Els divendres i els dissabtes són els dies que ve més gent, i els dilluns són molt imprevisibles. No

és mai uniforme i això és el que ho fa una mica més complex.

Al máti des de l’hora d’obrir i fins les 10 la gent vol els entrepans o el pa pel dia, i és l’hora que hi ha més feina. La resta del dia anem fent.

Al migdia hi torna a haver moviment de la gent que ve a buscar el pa per dinar, a primera hora de la tarda fem els berenars, i al vespre s’acosta la gent que ve de treballar.

Ara que ja porteu dos mesos i mig què considereu que és el més difícil?

Sense cap dubte, comprar. És realment difícil saber què és el que es necessitarà...

La incertesa de no saber si allò que hem comprat es vendrà o no, de vegades genera una mica de malestar. Ja n’anirem aprenent...

Com ha canviat la vostra vida des que teniu el forn?

Ara tenim feina, molta. I imaginem que més bé, és clar, però encara estem amb la incertesa dels inicis i de no saber exactament

totes les despeses que tindrem.

Sabem segur que ara tenim feina, falta veure si ens hi guanyarem la vida. Però és un canvi de vida i de rutines molt gran.

Què és el que més us agrada de la vostra nova situació?

No dependre d’altres, poder decidir sobre el nostre propi negoci, poder arreglar la botiga com jo la vull. M’agrada molt la decoració i disfruto posant detalls que l’ambientin depenent del moment; ara per exemple, amb detalls de Pasqua. També és molt agradable poder organitzar la feina i fins i tot els horaris perquè som dos. El fet que la nostra filla tingui l’oportunitat de donarnos un cop de mà... Tot això són coses molt agradables. Però costa acostumar-se a haver-ho de decidir tot.

Considereu que heu rebut ajuda en aquest procés?

Sí, molta, de la Pilar, que ha

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Emprendre: Tirar endavant un projecte pot ser una sortida professional per a persones que es troben en situació de desocupació.

2- Deixar-se assessorar: Malgrat pugui ser una sortida, és important buscar i trobar un negoci amb garanties que pot funcionar i sobretot deixar-se assessorar i escoltar el que ens recomanen.

3- Què té de diferent: El negoci que triem ha de tenir algun factor que el faci diferent respecte a negocis semblants dels de la competència, en el cas que veiem el fet que el pa sigui tradicional i cuit amb pa de llenya.

4- Canvi de “xip”: emprendre un negoci demana haver de dedicir i saber conviure amb la incertesa, possiblement aquests dos factors són els més difícils del canvi de situació laboral.

regentatat fins ara el negoci, sobretot. Però també dels mateixos proveïdors, que ens han aconsellat molt. Possiblement el més agradable és la mateixa clientela, que ens anima molt que tirem endavant. És una feina molt agraïda en aquest sentit.

Tu tens experiència d’estar en una botiga, què fa diferent un forn de pa?

En una botiga el tracte amb el client és més esporàdic, aquí el tracte és diari.

La gent t’explica el dia a dia....

Sap greu quan encara no t’has après el nom de gent que ve cada dia. Però, de mica en mica ens els sabrem tots.

Quins consells podríeu donar a gent que vulgui començar?

Que no s’imaginen els maldecaps que li vénen a sobre. És clar que hi ha coses coses positives i negatives, però sobretot els recomanaria que es deixin assessorar, per nosaltres ha estat molt important que el negoci vingués de Reempresa, això vol dir que era un negoci que ja funcionava i que, per tant, tens una certa garantia que pot seguir funcionant. En definitiva que es deixin assessorar.

20

Penedès Econòmic

Març - 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Penedès Nord, nou municipis i un nou pla estratègic

P

er iniciativa de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i amb el suport de la Diputació de Barcelona, nou municipis altpenedesencs participen en un exercici conjunt de planificació econòmica. Són aquests: Gelida, Mediona, Pla del Penedès, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats i Torrelavit.

Amb la nova marca “Penedès Nord” s’apleguen les intencions dels respectius ajuntaments a l’hora de treballar, colze a colze, en un Pla Estratègic d’Activitat Econòmica que es coordina des del Consorci de Serveis Empresarials, consultoria estratègica que pertany a l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG).

L’objectiu d’aquest Pla Estratègic del Penedès Nord és la detecció d’oportunitats i la implementació de directrius que aportin major dinamisme a les economies de cadascun dels nou municipis i del conjunt de la demarcació. Es tracta de conjugar factors competitius i avantatges que devinguin de la complementarietat i de les equacions sinergètiques.

La industrialització, el dinamisme comercial i la promoció turística són els eixos d’aquest procés d’anàlisi i formulació

d’actuacions que tot just acaba de començar i per al qual s’ha determinat un calendari de redacció que s’estendrà en el decurs de 2016. El primer semestre es dedica a la prognosi i el debat a partir de reunions amb grups de comerciants, industrials i representants d’entitats de tots els municipis, un per un.

En el moment d’escriure aquest apunt ja s’han aplegat botiguers i industrials de Torrelavit i de Gelida i tot seguit es farà el mateix amb la resta de poblacions.

L’agenda del segon semestre s’ocuparà en la formulació dels àmbits de treball, el disseny de les directrius i la descripció

L’objectiu és la detecció d’oportunitats i la implementació de directrius que aportin major dinamisme a les economies

d’actuacions, abans de sotmetre l’esborrany a la seva aprovació per part dels diferents consistoris. Després d’això es farà un cicle de presentacions i alhora es procedirà a l’execució de les tasques consignades.

Els set alcaldes i les dues alcaldesses han estat els primers receptors d’aquest propòsit i no han dubtat a oferir la seva implicació en el procés d’elaboració. Posant l’horitzó metodològic en el 2030 i contemplant seqüències quinquennals, l’esquema es basa en la participació oberta i la prognosi dinàmica, més intuïtiva i més enllà de les fonts estadístiques i de la con-

templació dels tòpics. La prioritat és trobar palanques d’impuls a l’activitat econòmica, que tinguin efecte compartit o individualitzat, però que es tradueixi en models factuals i pragmàtics.

A diferència d’altres textos de suposada planificació, el Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Penedès Nord proposarà actuacions a implementar en un determinat període de temps i de manera cronològica. Hi haurà una revisió semestral del grau d’acompliment de totes i cadascuna de les accions proposades.

D’aquest seguiment periòdic se’n farà càrrec un grup de treball en el què hi participaran representants dels nou municipis promotors.

Entre les qüestions que seran tractades amb el màxim interès, cal destacar aquelles que tenen a veure amb la mobilitat, la connectivitat, la formació, el suport a l’emprenedoria, els serveis a les empreses i la promoció de sòl i sostre industrial. En tots els casos es tindrà en compte les aportacions que es puguin derivar del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que també treballa en bona part d’aquestes parcel·les, així com de la Mancomunitat Penedès-Garraf, en la què hi tenen participació els nou municipis d’aquest Penedès Nord.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Març - 2016

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Març - 2016

OPINIÓ

Joan Marrugat www.tradingentrevinyes.cat

ELS MOVIMENTS DE LES MATÈRIES PRIMEreS Ja a la Grècia clàssica, el filòsof Aristòtil va descriure la història de Tales de Milet, una de les primeres persones que va especular amb matèries primeres, en el seu cas en l’oli. Va utilitzar els seus coneixements en meteorologia per predir que la collita d’oliva seria excepcionalment bona l’hivern següent. Confiat en la seva predicció va llogar totes les premses d’oli de Milet i Quios. Tales va convèncer els premsadors que si hi havia una mala collita ningú els llogaria el molí i tindrien pèrdues. Amb aquest acord Tales assumia tot el risc i els premsadors s’asseguraven en aquell moment un ingressos segurs en el futur.

La collita fou excepcional i la demanda de premses per fer oli d’oliva es disparà, de manera que Tales, que tenia l’ús exclusiu de les premses d’oli, va fixar e1 preu al seu gust i va fer molts diners.

El mateix passa avui en dia. Les matèries primeres estan de moda, especular amb elles, sobretot pel seu comportament volàtil i a vegades irracional, que porta a fortes caigudes i a pujades inesperades.

Si ens centrem per exemple en el principal mercat del món en matèries primeres, el petroli, la seva caiguda ha estat principalment per un excés d’oferta, una reducció de les previsions de demanda i per últim una estratègia de l’OPEP encapçalada per Aràbia Saudí i altres països del Golf Pèrsic en mantenir la producció amb aquests preus baixos, per tal d’estrangular els seus competidors netament exportadors i totalment dependents com son Equador, Veneçuela, Nigèria, Líbia i, en diferent mesura Rússia, Iran i per últim els EEUU fent no rentable el fracking per sota dels 70 $

barril, actualmet cotitzant al voltant dels 40$.

Però a grans trets qui ha originat aquests situació general de caiguda de les matèries primeres ha estat els dubtes sobre l’economia a la Xina i la seva desacceleració, doncs és el principal consumidor de matèries primeres del món. D’altra banda la fortalesa del dòlar davant d’una pujada de tipus als Estats Units, són males notícies per a les matèries primeres, doncs la majoria d’elles cotitza en dòlars.

Un dòlar més fort deprimeix la demanda fent que les matèries primeres siguin més cares de comprar en altres monedes.

Està clar que aquests i altres factors afecten al preu de las matèries, però també s’ ha de tenir en compte l’especulació a curt termini (futurs i opcions), sobretot en matèries primes relacionades amb l’energia o els metalls preciosos, ja que els grans moviments que s’originen en els mercats provenen de transaccions purament especulatives. En quant a les matèries de caire agrícola, penso que el preu es determina més pels cicles productius dels cultius i les condicions climatològiques.

y Aquestes són, de major a menor importància, les cinc matèries primeres més negociades del món: 1. Petroli (West texas), de referència als EEUU, Europa el de referència és el Brent.

2. Cafè

Al 2008 va arribar màxim històric de 190$, ara el primer trimestre del 2016 l’hem vist a 30$, actualment al voltant dels 41$.

El 1977 feia màxims a 400$, els mínims el vam veure el 2001 a 104$, actualment al voltant dels 132$.

3. Gas natural

4. Or

Al 2005 tocava sostre a 22$ , ara al primer trimestre del 2016 ha arribat a 1,55$, actualment al voltant del 1,8$.

Al 2011 marcava màxims a 1950, els mínims estan al 1976 a 157$ actualment al voltant de 1250$.

5. Plata

Gràfic sobre l’índex de referència SP500 i el Bloomberg Commodity Index, podem observar que els últims 5 anys les accions del SP500 han pujat més d’un 50% en canvi l’index Bloomberg Commodity sobre les matèries primeres, ha caigut al voltant d’un 50%.

Al 2011 marcava un màxim de 51$, els mínims els va fer al 1971 a 2,68$, actualment al voltant de16$.

Penedès Econòmic

Març - 2016

23

ACTUALITAT

Vilanova s’acosta a Merignac per establir sinèrgies vitivinícoles EL GRUP MATAS DE SITGES, PRIMER EN TENIR CARTES EN BRAILLE Tres establiments del Grup Matas Arnalot –el Pic Nic, el Roy i l’Sports Bar– són els primers restaurants de Sitges i uns dels pocs de tot Catalunya que han fet una versió de la seva carta de plats en Braille. La confecció de cartes gastronòmiques amb el sistema d’escriptura i lectura de les persones cegues és un fet malauradament inhabitual en la majoria de restaurants de tot el món. La mateixa ONCE denuncia que a Catalunya hi ha més de 10.000 invidents i, en canvi, els establiments amb cartes escrites en Braille no arriben ni a l’1%.

La incorporació de les cartes per a cecs al Pic Nic, al Roy i a l’Sports Bar és un altre pas endavant del Grup Matas Arnalot per acabar amb les barreres socials –en aquest cas, gastronòmiques– que pateixen moltes persones amb necessitats especials. De fet, el grup líder de la restauració sitgetana ja va ser un dels pioners de tot Catalunya a l’hora de crear una extensa carta per a persones celíaques. Una sensibilització que ja li va ser reconeguda per diversos organismes gastronòmics i associacions de persones amb intolerància al gluten.

Les noves cartes en Braille s’han realitzat amb un paper especial que, per les seves característiques, impedeix el deteriorament de la transcripció i en facilita la conservació. Igual que les convencionals, les cartes per a cecs inclouran tot el llistat de plats amb els seus preus.

Una delegació vilanovina viatja a la ciutat francesa agermanada per renovar llaços i convidar dos cellers a la cinquena fira Temps de Vi

Olga Aibar Una delegació vilanovina va realitzar una visita de treball el dijous 10 de març a Merignac per revitalitzar l’agermanament amb la ciutat francesa i negociar amb dos cellers de la zona la seva presència a la cinquena edició de la fira Temps de Vi. La delegació la va encapçalar el primer tinent d’alcalde i regidor de Comunicació i participació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, i el director de la fira Temps de Vi, Carles Carbonell. La intensa jornada va començar amb la visita als Dominis vinícoles de Picque Caillou i de Luchey_Halde, tots dos dins el terme municipal de Merignac.

Després de la visita, Carbonell va explicar que la fira Temps de Vi vol celebrar el seu cinquè aniversari amb la presència d’una denominació d’origen convidada

que seria de la zona de Bordeus.

Carbonell manifestava a Penedès Econòmic que “va ser una experiència molt interessant i gratificant. Als cellers els va agradar molt la proposta de venir a la fira i l’estudiaran. Representarien un nou al·licient i podria ser una porta oberta perquè alguns dels 44 cellers de la fira poguessin anar a la que es fa allà”.

Després de dinar, la comitiva es va desplaçar a Burdeus per tal de visitar l’oficina de turisme. El regidor Juan Luis Ruiz va destacar l’experiència que, des de fa un any, està duent a terme l’oficina ja que “des de Bordeus han centralitzat la promoció de la capital i de 28 ciutats més que l’envolten, per tal de fer una promoció conjunta molt més eficaç”. Això permet que “a més dels tours enològics i gastronòmics, facin una promoció molt important del seu patrimoni cultural. Crec que és un exemple molt interes-

sant i que podria ser reproduït al nostre territori.”

La jornada de dijous es va tancar amb un sopar al mateix ajuntament de Merignac, encapçalat per l’alcalde, Alain Anziani.

Durant l’àpat es va parlar dels cursos de formació aeronàutica

Es va obrir una línia de treball conjunta sobre la formació aeronàutica de La Paperera i de possibles col· laboracions amb l’IMET. Segons Ruiz, “es va obrir una interessant línia de treball, atès que les dues ciutats treballen la formació ae-

ronàutica, en poder optar a algun programa europeu, com a partaneriat conjunt, en qüestions com, per exemple, la mecànica d’helicòpters.”

La visita es va tancar amb una reunió divendres al matí amb el Club des Enterprises de Merignac. Es tracta d’una associació d’empresaris amb uns 300 socis, que s’estructura a través de vuit comissions, i que duu a terme al voltant d’una cinquantena d’esdeveniments anuals.

Durant la trobada es va posar sobre la taula la possibilitat de tornar a establir relacions amb Vilanova i la Geltrú, que ja havien existit a través de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf, sobretot amb joves empresaris. Segons Ruiz, “aquest tema encara no l’hem parlat amb l’ADEPG perquè tot és molt recent però, en tot cas, servirem de corretja de transmissió entre les dues associacions.”

24

Penedès Econòmic

Març - 2016

TRIBUNA UEP

El Club de Recursos Humans de la UEP reprèn l’activitat El Club de Recursos Humans de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), que es va crear aviat farà quatre anys amb l’objectiu de ser una eina de reflexió i divulgació del valor de les organitzacions humanes en les empreses i un laboratori d’intercanvi d’experiències i de treball en equip, posarà en marxa el proper dijous 21 d’abril l’activitat prevista per aquest 2016 amb una primera sessió on els assistents proposaran temes d’interès per tractar al llarg d’aquest any.

D’entre totes les propstes s’escolliran tres temes que es desenvoluparan al llarg de les sessions

que es programaran regularment.

Igualment, la coordinadora del Club, Yasmina Ortiz, proposarà una sèrie d’activitats complementàries per aquest 2016 i també farà un balanç de les principals conclusions que es van extreure al llarg de les trobades realitzades l’any passat, on el tema que es va tractar feia referència a la comunicació entre equips i la motivació. Aquest primera trobada del Club de Recursos Humans 2016 es durà a terme també en un nou escenari: el restaurant El Mirador de les Caves, que explota el grup gastronòmic de Sant Sadurní Cal Blay, que al final de l’acte servirà

un pica-pica.

Yasmina Ortiz, assessora en recursos humans i experta en talent i eficàcia organitzativa, va assumir l’any passat la direcció del Club de Recursos Humans UEP amb l’objectiu de proporcionar a les empreses i professionals del Penedès instruments per gestionar millor els recursos humans i incentivar els treballadors i directius. Al llarg de l’any passat, el Club va dur a terme tres trobades que es van celebrar a la Masia Vallformosa i que van congregar una quarantena d’empresaris i directors de recursos humans. Totes les sessions van girar a l’entorn de

com gestionar la comunicació entre equips i com motivar els treballadors a partir de l’empatia i la confiança. Les trobades serveixen igualment perquè els assistents relatin les seves pròpies experiències i les comparteixin amb la resta i és a partir d’aquesta dinàmica que, sota la direcció de Yasmina Ortiz, s’extreuen conclusions so-

bre com actuar en cada cas i com incorporar millores de comportament. Amb la represa de l’activitat del Club, la seva directora, Yasmina Ortiz, pretén continuar oferint des de la UEP eines de gestió dels recursos humans a les empreses i professionals de la comarca a partir de l’experiència personal i professional.

Espai Socis MOSAIC arquitectura-paisatge-energia Equip d’arquitectes que des de 1994 donem serveis en el camp del patrimoni històric, espai públic, equipaments enoturístics i residen-

cial. El 2008 vam voler ampliar els nostres serveis creant MOSAIC arquitectura-paisatge-energia, un equip interdisciplinari amb una forta espe-

cialització en l’eficiència energètica i la integració

EL RACÓ DE LA CIGONYA El juny del 2000, neix a Santa Margarida i els Monjos un nou concepte de cuina basat en la creació tradicional

de la cuina catalana, la innovació i la creativitat.

Tant l’exploració de nous mètodes d’aplicar els conceptes culinaris tradicio-

ELECTRO HIDRÀULICA ENGINY Petita empresa ubicada a Santa Margarida i els Monjos que ofereix serveis energètics a pe-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

tita i mitjana empresa, i manteniments industrials. A través del nostre assessorament energètic

Sí, el Whatsapp també La hiperconnectivitat a la qual tendim en aquests dies en què volem que tot estigui a l’abast d’una aplicació i un determinat dispositiu intel·ligent, és evident que suposa un repte enorme des del punt de vista dels creadors i desenvolupadors tecnològics. És el futur, diuen, no podem perdre aquest tren. És també un repte fer entendre que aquesta disponibilitat massiva per a la transferència de dades i d’informació personal, haurà d’estar al servei de les

persones, de manera que en puguin fer ús quan i com volen, o de no fer-ne cap si s’escau.

Dit d’una altra manera: no val tot. Posaré dos exemples recents al voltant d’una magnífica aplicació que avui sembla imprescindible per a la majoria de la societat. No se t’acudeixi dir que no la fas servir o no la tens instal·lada al mòbil, el Whatsapp. És clar que ha revolucionat les comunicacions interpersonals, i donada aquesta capil·laritat tan senzilla, no ha trigat a

paisatgística; valors que apliquem a tots els nostres treballs. Som del Penedès i estem fortament arrelats al territori professional i personalment. Per això els nostres projectes són valorats per la complici-

tat que busquem de tots els agents implicats, des del client fins a l’usuari, passant pels industrials que realitzen l’obra i els responsables de manteniment. Destaquen entre les nostres obres: El Parc

i Plaça de Subirats, el Centre d’Interpretació del Cava, la reforma de les muralles romanes d’Olèrdola així com la rehabilitació energètica de diversos cellers. www. mosaicgrup.com

nals com el disseny propi de plats són components indispensables en la filosofia d’aquest jove equip anomenat EL RACÓ DE LA CIGONYA. Els millors productes de pro-

ximitat i de temporada, escollits amb bona cura, són transformats en plats clàssics i moderns que desperten els sentits a partir del gust, els aromes i l’estètica.

Al RACÓ DE LA CIGONYA no només es destaca pel nivell gastronòmic sinó que es cedeix important protagonisme als vins i caves. www.elracodelacigonya.com

permet reduir despeses fixes i minimitzar la seva repercussió en els costos de producció, al mateix temps que aconseguim un ús més racional de l’ener-

gia. Les passes a seguir: estudi de la seva factura, proposta de gestió, execució i post venda. És prou important mesurar l’energia consumida ins-

tantània per optimitzar els recursos, amb la nostra figura de gestor energètic l’ajudem a la seva comptabilitat energètica. www.eh-e.es

ser vista també com una eina de comunicació i comercial molt interessant per a les empreses. Poder incidir tan directa i concisament en els usuaris mitjançant un canal que assegura una visualització del missatge gairebé del 100% no té rival enfront dels “antics” fulletons a la bústia, els correus electrònics o les cartes personals.

Conec un bar enfront d’un institut que avisa els estudiants per Whatsapp de l’entrepà del dia, fred i calent... si no vols perdre el temps de pati fent cua o esperant que el preparin

ben escalfadet, fes la comanda pel mòbil amb un missatge. I entres en la roda diària. Procediments sobre protecció de dades? Cap. No passa res, deuen pensar uns i altres, per demanar un bocata... Ens apuntem els telèfons, hi ha una llista de distribució i endavant.

Però aquest mes de març, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ja ha multat una empresa, una discoteca, per fer servir Whatsapp d’aquesta manera tan laxa. No passa res fins que la publicitat comença a molestar, es desvia de la finalitat suposada de les co-

municacions (si és que es va detallar en algun moment), no hi ha manera de fer efectiva una cancel· lació i la bona fe inicial desapareix quan ningú respon a la sol·licitud per exercir uns drets avalats per la LOPD. Fer servir Whatsapp és tan senzill que resulta una temptació, però no deixa de ser una comunicació que ha d’estar formalitzada com a tal. L’AEPD ha començat a marcar el territori i això és senyal de que la llei de la selva estava aflorant als smartphones.

Penedès Econòmic

Març - 2016

25

VINS&CAVES

La família Ferrer podria assolir el control íntegre de l’empresa Freixenet TASTING SESSIONS D’ENGLISH FOR WINE ASPECTS English for Wine Aspects ha programat onze Tasting Sessions fins al mes de juny. Es realtizaran a la sala de tast The Tasting Room situada al carrer Santa Magadalena, 12 de Vilafranca.

Les temàtiques són variades: iniciació al tast, vins blancs del món, negres del món, escumosos del món, tasts a cegues de caves i vins, D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant. Dues sessions es realitzaran a Falset. Les sessions les impartirà Andrew Ashurst, professor d’anglès especialitzat en el món vitivinícola i director d’English for Wine Aspects.

CUSCÓ BERGA PRESENTA NOVA IMATGE El celler Cuscó Berga de les Gunyoles d’Avinyonet ha presentat la nova imatge del Cava Brut Nature Reserva Prèmium 2011. Es tracta d’un cava Millésimé, elaborat amb les varietats Macabeu (20%), Xarel· lo (60%) i Parellada (20%), que s’envelleix en rima 36 mesos.

Aquest cava va obtenir la medalla d’or en la publicació internacional 50 Greats Cavas 2016.

Preocupació a la comarca del Penedès pels rumors sobre el futur de l’empresa que ocupa més de 2.000 treballadors redacció

El control de la companyia líder del mercat del cava, Freixenet, podria estar a l’aire arran de la decisió de les branques familiars accionistes Bonet i Hevia, cadascuna amb el 29% del capital de l’empresa, de posar a la venda el seu paquet d’accions conjuntament, segons afirmava la setmana passada el diari Economia Digital

Cellers Torres, la marca de vins europea més admirada Cellers Torres continua sent la marca de vins europea que més admiració desperta entre els professionals del sector, segons el rànquing de les 50 marques més apreciades del món elaborat per la revista britànica Drinks International.

En l’enquesta realitzada enguany a més de 200 Wine Masters, sommeliers, periodistes i experts del vi, Torres es manté al capdavant del rànquing europeu i passa a ocupar la segona posició a nivell mundial, després de l’australiana Penfolds. La segueixen l’americana Ridge, Casillero del Diablo i la

Més de 40 cellers i caves del Penedès es donen a conèixer a la fira Prowein redacció

La fira alemanya Prowein és una de les cites més esperades del món dels vins i caves. Durant tres dies és l’aparador de més de 6.000 cellers i caves d’arreu del món, fet que augmenta el seu atractiu de cara a fer-se un lloc al mercat ale-

i posteriorment recollien diversos mitjans de comunicació.

El motiu d’aquesta decisió seria la caiguda de les vendes. La família Ferrer, els accionistes majoritaris de Freixenet, amb un 42% del capital, estarien buscant finançament per comprar la resta de les accions de la companyia. Les mateixes fonts apuntaven que la companyia alemanya Henkell & Co estaria interessada en la compra, però la família Ferrer podria

many, però també en altres zones.

Enguany es va celebrar del 12 al 15 de març i va acollir més de 55.000 professionals del sector vitivinícola, un 6% més que l’any anterior, que van aprofitar l’ocasió per contactar amb els importadors i conèixer les noves tendències del mercat. En l’edició de 2016 més de quaranta cellers i

francesa Michel Chapoutier. Els països amb més representació a la llista són França, amb 13 marques, Espanya, amb 8 i Austràlia i Xile amb 7 i 6 marques respectivament.

caves del Penedès-Garraf van donar a conèixer els seus productes de forma satisfactòria. La majoria d’ells van ser-hi presents sota el paraigües del Departament d’Agricultura i la marca Catalunya, que cada any hi aposta més incrementant la participació d’empreses. Aquest 2016 hi van ser 86 celleres elaboradors, procedents de diferents denominacions d’origen catalanes, a més de quatre entitats sectorials com Pimecava i l’Institut del Cava.

El 36% de l’estand del Departament d’Agricultura, en total 31, pertanyien a la DO Penedès o a la DO Catalunya, mentre que 14 eren a l’espai de l’Illa del Cava.

fer valdre el seu dret de tanteig davant de qualsevol proposta de compra per igualar l’oferta. Fonts financeres valoren l’empresa en uns 600 milions d’euros.

Els empleats es mostren tranquils ja que l’empresa els ha assegurat que no perillen els llocs de treball i, per tant, veurien amb bons ulls que la família Ferrer agafés al cent per cent de les regnes de la centenària empresa. Per la seva banda, des de Freixenet

neguen la veracitat de les informacions publicades. L’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, apuntava a Penedès Econòmic que “esperem que la situació es recondueixi ja que Freixenet és l’empresa més important de Sant Sadurní i del món del cava”.

Al tancament d’aquesta edició hem conegut que el dia 30 de març hi havia una reunió convocada al més alt nivell que podria aclarir la situació.

Vi Rosa d’Abril de Torelló

Torelló ha presentat el nou vi rosat Rosa d’Abril, inspirat en els rosers de la finca de Can Martí, propietat de la família, i en la rosa com a símbol de l’amor. Per això, el seu llançament serà durant el mes d’abril.

Elaborat amb les varietats de raïm Macabeu, Malvasia i Syrah dels ceps de Can Martí, que han estat conreats en conversió a l’agricultura ecològica segons les normes del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

El propietari de L’Ànima, formador de Vins de Jerez El sommelier Òscar Villagarcia, propietari de L’Anima Bistró de Vilanova i la Geltrú ha obtingut el certificat de formador homologat de Vins de Jerez. Es tracta d’un dels 270 professionals del vi espanyols i 233 internacionals titulats pel Consell Regulador d’aquesta DO. La XIV edició del curs de formadors homologats es va celebrar entre el 9 i l’11 de març i hi van participar 26 professionals de la

restauració, sommeliers, educadors i periodistes procedents de Veneçuela, Colòmbia, Brasil i Espanya.

26

Penedès Econòmic

Març - 2016

VINS&CAVES

Freixenet rep cinc medalles als premis CINVE 2016

Obre La Cava wine bar, un nou espai de vins a Vilanova

Freixenet ha aconseguit una àmplia presència al medaller del Concurso Internacional de Vinos y Espirituosos CINVE 2016, celebrat recentment a Valladolid. Un total de cinc caves del celler han

Més d’un centenar de persones van participar el dimarts 8 de març en el brindis d’inauguració de La Cava wine bar, el nou espai de vins i caves de Vilanova i la Geltrú, situat a la plaça de les Cols número 7.

El local disposa d’un ampli catàleg de més de 120 productes que es poden adquirir i una variada carta de vins a copes per tastar, que evolucionarà regularment.

Segons el seu responsable, Ricard Sabaté, la intenció és “compartir l’experiència i els coneixements al voltant del vi amb tothom qui s’acosti a La Cava”.

Per això, s’organitzaran sessions de tast de vi, s’oferiran sortides enoturístiques i visites a cellers.

També s’ofereixen diferents pla-

rebut medalles d’or. En concret el Casa Sala 2006, Cuvée D.S. 2007, Elyssia Gran Cuvée, Elyssia Pinot Noir i Monastrell Xarel·lo, que formen part de la col·lecció Cuvées de Prestige.

Xavier Nadal agafa el relleu de Pere Guilera en la presidència de Pimecava Olga Aibar Xavier Nadal ha agafat relleu a la presidència de Pimecava. El primer president de l’entitat quan es va crear desenvoluparà aquesta tasca els propers dotze mesos fins a finalitzar el mandat de la junta actual, presidida els darrers tres anys per Pere Guilera, que ha deixat el càrrec per motius personals.

De fet, Guilera ha passat a ser el vicepresident primer de l’entitat, segons es va aprovar en l’Assemblea General Ordinària celebrada el 26 de febrer. El vice-

Opinió

MONTSE ESTEVE Clavé Advocada a InDret Advocats

president segon és Guillem Carol (Celler Carol Vallès), el secretari Jordi Casanovas (Cava Bohigas), el tresorer Josep Elias (Parató Vinícola) i Carles Andreu, Josep Cusiné, Joan Pagès, Toni Rossell, Marta Giró i Ramón Canals són vocals.

Pimecava compta actualment amb 52 associats. El nou president vol reorganitzar la patronal i incloure una presidència col· legiada que la faci “més assumible”, incrementar el nombre d’associats per aconseguir més representativitat, reforçar l’ús de les noves tecnologies entre entitat

tets i un maridatge diferent cada setmana per degustar millor cada copa. El local disposa d’un espai reservat per fer tastos, sopars i reunions de manera privada i íntima. És obert de dimarts a diumenge i està present a Facebook (www. fb.com/lacavawinebarVNG), a Instagram (@lacavawinebar) i a Twitter (@lacavawinebar).

i associats i adequar el funcionament i serveis que ofereix als associats per a les necessitats i realitats actuals.

Nadal també considera que continuen vigents els objectius establerts durant el darrer mandat, entre els quals la promoció dels caves Reserva i Gran Reserva, la representació i defensa dels interessos de les caves petites i mitjanes davant el sector i institucions i “fer accions promocionals que s’adequin a les accions comercials dels petits elaboradors”.

Pel que fa als futurs caves de Paratge Qualificat, Nadal considera que cal realitzar millores com, per exemple, que a les etiquetes dels caves fos obligatori indicar qui és l’elaborador o les tipologies de producció del cava.

La situació d’emergència social en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica El 5 de març es commemora cada any el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica. Un dia en què se’ns convida a reflexionar sobre l’ús racional de l’energia i, a la vegada, a pensar en tots aquells col·lectius que, per motius principalment econòmics, no poden disposar de la comoditat que suposa tenir accés a l’aigua, a l’electrictat o al gas.

Davant d’aquesta situació que pateixen moltes

famílies, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

En efecte, en consonància amb l’informe sobre la pobresa energètica de Catalunya de l’any 2013 elaborada pel Síndic de Greuges, l’informe sobre l’emergència habitacional a Catalunya, la Declaració

Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels drets Econòmics, Socials i Culturals, aquest text pretén ser una eina de suport per a tots aquells col·lectius que tenen dificultats per afrontar el pagament de les despeses en matèria de subministrament de serveis.

De totes les previsions de la Llei 24/2015 en volem destacar l’article sisè, relatiu a les mesures per evitar

CELLERS DOMENYS CELEBRA LA FESTA DEL VI JOVE Més d’un miler de persones van participar en la Festa del Vi jove i l’Oli novell de Cellers Domenys que va tenir lloc l’11 de març. Enguany es va presentar la nova trilogia de vins fruit de la collita del 2013: els Domenio Trepat, Ull de llebre i Sumoll.

La gamma Domenio representa l’aposta de Cellers Domenys pels vins del territori elaborats amb varietats històriques. Recentment, aquests vins han estat seleccionats per a la Guia de Vins de Catalunya 2016.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 53 - Març 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 675 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

la pobresa energètica. I és que si la cadena de detecció d’unitats familiars en risc d’exclusió residencial no es trenca, des dels poders públics a les companyies subministradores passant pels serveis socials, els subministraments bàsics estarien sempre assegurats a tothom.

Per posar-ho en pràctica, aquest text fa una crida a les Administracions Públiques, que han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat als col·lectius més vulnerables, prenent

com a punt de partida un principi de precaució protocolitzat i una sèrie d’ajudes per evitar-ne les interrupcions. És per aquest motiu que la publicació als mitjans de comunicació que quatre Ajuntaments catalans han completat recentment una marató (La Marató de l’Estalgia) amb l’objectiu de destinar els diners estalviats a la lluita contra la pobresa energètica és sense dubte una bona notícia i un senyal inequívoc que s’està treballant correctament en aquesta direcció.

Penedès Econòmic

Març - 2016

27

VINS&CAVES

Les vendes de cava es recuperen però la facturació cau un 1% Les vendes a Espanya baixen un 0,8% per la forta “frenada” del Nadal atribuida a les eleccions i a què no és un producte de primera necessitat De cara al 2016, la DO Cava espera millorar els resultats del 2015.

Olga Aibar

Els 241 cellers de la Denominació d’Origen Cava van expedir 244.123.129 ampolles el 2015, un 0,76% més que el 2014.

Un increment que el president del Consell Regulador de la DO Cava, Pere Bonet, considera “satisfactori” ja que suposa “més del doble” que l’any anterior, que va ser del 0,36%. Les xifres consoliden el canvi de tendència registrat el 2014 i deixen enrere el descens de vendes d’anys anteriors, segons destacava el president de la DO Cava, Pere Bonet.

Tot i que s’han venut més ampolles, s’ha facturat un 1% menys que els 1.030 milions d’euros de l’any passat. A més a més, s’ha donat un fet que el consell Regulador del Cava encara analitza. I és que fins finals de setembre, es va registrar un augment del 7% en les vendes de cava al mercat interior respecte

Pel que fa a les exportacions aquestes van sumar 157 milions d’ampolles, un creixement de l’1,64% respecte del 2014, impulsades per la recuperació del mercat de la Unió Europea, que va augmentar un 2,15% i va arribar a les 114 milions

d’ampolles venudes.

El 47% de les ampolles es van vendre a la Unió Europea, el 35% al mercat interior i el 18% a altres països. Alemanya és el país on es van vendre més ampolles l’any passat (33 milions, un 8,5% més que el 2014),

y Mercat exterior i interior

seguit de Bèlgica (30 milions, un 0,87% menys) i el Regne Unit (30 milions, un 3,23% menys). França va registrar el creixement més important respecte a l’any anterior, amb un 16,7% i 7,4 milions d’ampolles comercialitzades.

y Rànquing per països

Els caves premium van incrementar les vendes un 7’33% respecte l’any anterior al 2014 però, al darrer trimestre, es va veure una forta “frenada” en les vendes que van baixar al final un 0,8% el 2015, trencant la tònica ascendent del 2014.

A preguntes dels periodistes, Bonet va indicar que el motiu d’aquest descens en la millor època de l’any per al cava “podria estar influït per les eleccions, que van frenar els ànims del consumidor” i també en el fet que “el cava no és un producte de primera necessitat”. El descens ha estat generalitzat a tot Espanya i s’ha vist sobretot en el sector de l’alimentació i no tant en l’hostaleria. Bonet va desvincular el descens de cap tipus de boicot.

y Evolució de les expedicions de cava al món

Font: Consell Regulador del Cava

Primeres ampolles de cava ‘“paratge qualificat” El president de la DO Cava apuntava que a finals d’enguany ja es podran comercialitzar les primeres ampolles amb el distintiu paratge qualificat. Segons Bonet “cal augmentar la xifra de negoci dels caves premium. Ara estem donant una qualitat que està molt per sobre del preu i hem d’apujar-los”.

La nova distinció permetrà donar un “suport important” als productes de qualitat, segons defensava el subdirector general de Qualitat Diferenciada i Agricultura Ecològica del Ministeri d’Agricultura, Rafael Bolívar. y Expedicions del cava premium al món

y Comercialització per categories. Total 2015

28

Penedès Econòmic

Març - 2016

TECNOLOGIA

El mòbil em va a poc a poc...

Josep Barella

L’obsolescència dels aparells electrònics que tenim avui en dia és una cosa que preocupa molts usuaris. Per què m’he de gastar una fortuna en un mòbil que sé que em durarà quatre dies? I és veritat. A mesura que passa el temps tots els dispositius duren menys. Per això és encara més important cuidar-los tan bé com sigui possible, i més encara si es tracta d’un mòbil que s’utilitza a tota hora els 365 dies de l’any per a unes coses o unes altres.

Redueix el nombre de pantalles d’inici i widgets

Instal·la un antivirus Sí, per molt obvi que pugui semblar, és molt important que instal·lis un antivirus als teus terminals, sigui de l’empresa que sigui. Internet està ple de ‘malware’ o virus que no saps quan poden entrar al teu dispositiu ni com -s’han donat casos d’aplicacions (descarregades en les pròpies botigues dels sistemes operatius mòbils) que contenien algun tipus d’infecció-, per la qual cosa és vital tenir algun tipus de barrera que t’ajudi a allunyar-los. Molts d’aquests programes o arxius perjudicials tenen com a objectiu el robatori de dades, per no dir tots, però també, si cal, s’encarreguen d’infestar el telèfon d’arxius brossa que fan malbé el propi rendiment del mòbil.

Assegura’t que l’antivirus està sempre actiu i fent el seu treball, a més de fer anàlisis periòdiques al dispositiu per evitar que el ‘malware’ faci acte de presència.

No omplis el telèfon de coses que no uses Quantes vegades haurem sentit de les nostres mares això de: “fill, has de netejar l’habitació, que ho tens tot de cap per avall?” Doncs amb el telèfon, el mateix. Esborra de la memòria tot allò que no usis.

Ja siguin aplicacions, fotos, vídeos o música, tot el que s’emmagatzema i ocupa espai.

Si l’espai és ple, al màxim de la seva capacitat, l’única cosa que fa és que el telèfon mòbil doni més problemes -que no es puguin fer descàrregues d’apps que realment uses, que no puguis guardar un arxiu del treball important, que no puguis executar certes funcions, etc.i que el seu rendiment baixi considerablement. Si ja tens un netejador o optimizador instal·lat, bona part d’aquesta neteja te la farà ell sol, però sempre és convenient que, de tant en tant, donis un cop d’ull als teus arxius i esborris coses inútils o oblidades per tu mateix.

Esborra la memòria cau de les aplicacions La cau (caché) és una memòria auxiliar que utilitzen els terminals per guardar arxius o rutes als quals necessites accedir de forma ràpida. El problema ve quan, en tenir una quantitat important d’aplicacions o en usar l’smartphone contínuament, aquesta caché comença a ocupar molt espai i a menjar-se molts dels recursos que es tenen disponibles. Esborrar la caché en un Android és molt senzill. Hauràs d’anar a Ajustos > Aplicacions. Una vegada tens davant la llista de tot allò que tinguis instal· lat al mòbil, si prems sobre qualsevol de les apps, et sortiran una sèrie d’opcions sota els botons de “desinstal·lar” (si és una app de fàbrica això no t’apareixerà) i “Obliga a aturar”. Hauràs de baixar fins arribar a “Emmagatzematge” i prémer el botó ‘Esborra la memòria cau’. Després de prémer el botó, hauria de quedar en unes 12kb.

Quan engegues el teu telèfon mòbil, aquest triga més en funció de les pantalles d’inici i els widgets que conté. A l’Android és molt habitual veure com els terminals de les companyies (Samsung, Sony i LG) arriben amb un munt de pantalles d’inici entre les quals estan distribuïdes diferents aplicacions i widgets. Intenta reorganitzar tot allò que usis en una única pantalla (les carpetes ajuden molt en aquests casos) i, per accedir a la resta de coses que solament uses una vegada de cada mil, ves al menú de totes les aplicacions. Així, reduiràs els recursos que utilitza el terminal, sobretot pel que fa a la RAM (a més pantalles d’inici, major consum de RAM), però també augmentaràs la seva

Instal·la un optimizador per al telèfon Hi ha multitud de programes que netegen i optimitzen el telèfon, sobretot en el cas d’Android. Triïs el que triïs, t’ajudarà a esborrar els arxius de brossa de forma més o menys automàtica (depenent de quin programa sigui), a optimitzar el rendiment de la teva RAM o a eliminar les aplicacions que s’executen en segon pla i

eficiència en tenir-ho tot més a mà. Pel que fa als widgets, també consumeixen recursos: tenir un widget actiu i obert significa que l’aplicació corresponent també està oberta.

Quants menys widgets tinguis, millor optimitzat estarà el teu terminal Android. Perquè no cal oblidar que poques vegades utilitzaràs tots els que vénen de fàbrica o les opcions de personalització, així que millor tancar-los quan encara estàs a temps, que tenir un disgust més tard quan ja estiguis estressat perquè el telèfon no obre les coses prou ràpid.

que consumeixen recursos tot i que tu no les estiguis utilitzant.

Aquestes aplicacions, generalment, també t’avisen amb una notificació quan el teu telèfon té algun problema o està arribant al seu límit de rendiment, així tindràs sempre controlat que tot funcioni correctament i que el terminal no se’t sobrecarregui, cosa que també pot produir un increment en l’ús de la bateria i que se t’apagui als pitjors moments.

Penedès Econòmic

Març - 2016

29

LLIBRES

Claus per a una economia i finances responsables i sense balafiament

Claves del Lean Manegement Lluís Cuatrecasas PROFIT EDITORIAL 19,85€ i e-book 6,99€

La recent crisi ha estat el resultat d’un model de gestió implantat des d’inicis del segle passat, que ha portat al món a un consum desmesurat i a generar bombolles, malgastant recursos facilitats per les entitats financeres, sense aplicar el necessari control. Com a conseqüència d’aquestes pràctiques inadequades, el consum

ha acabat caient espectacularment i els recursos financers s’han tornat molt més difícils d’obtenir.

Per no caure en els mateixos errors, cal canviar definitivament de paradigma i oblidar-se de generar productes i serveis a gran escala, despersonalitzats i que no tenen en compte les preferències dels clients. Nous

Com guanyar productivitat unint recursos humans i tecnològics

Conectar talento, proyectar eficacia Alicia Pomares PROFIT EDITORIAL 14,95€

Són nous temps en els quals la connectivitat i la digitalització acompanyen les nostres vides canviant la manera de treballar.

Apareixen noves eines que ajuden a gestionar el talent en les organitzacions per potenciar la innovació i aconseguir millors resultats i més sostenibles amb treballadors més motivats.

Tot això implica un canvi en

les funcions que fins ara han exercit els departaments de recursos humans, especialment les relacionades amb desenvolupament de talent, gestió del coneixement i treball en equip, desenvolupament del lideratge, motivació i engagement, comunicació i gestió de competències. Tant directius com els nous professionals de recursos

El nou llibre dels Premis Nobel d’Economia Akerlof i Shiller

La economía de la manipulaión G. Akerlof - R. Shiller DEUSTO 20,95€ i e-book 10,99€

Des d’Adam Smith, la teoria econòmica ha donat per descomptat que la mà invisible del lliure mercat ens proporciona benestar material. En aquest llibre, els premis Nobel d’Economia George Akerlof i Robert Shiller qüestionen aquesta idea, argumentant que els mercats danyen tant com ajuden.

Segons el parer dels autors,

mentre existeixi la possibilitat de treure un benefici, els venedors que concorren als mercats explotaran sistemàticament les febleses psicològiques i la ignorància del consumidor a través de la manipulació i l’engany. És a dir, que el mercat està plagat de trucs i paranys, i ens manipula com a babaus. És la nostra obligació com a

enfocaments, per als quals l’eficiència i la innovació formen part essencial del seu ADN, estan ja introduint-se des de fa uns anys i les empreses que operen d’acord amb ells estan obtenint magnífics resultats.

Aquest és el camí que les empreses han d’emprendre ara i en el futur.

L’autor del llibre, Lluís Cuatrecasas és director i professor de programes de formació en organització industrial d’alt nivell i assessor d’empreses industrials, molt especialment

pel que concerneix el Lean Management. És també autor i coautor de més d’una dotzena de llibres i manuals, així com articles per a prestigioses revistes en l’àmbit de la gestió industrial (producció, qualitat, logística, manteniment, etc.).

Imparteix conferències en fòrums de diversos països relacionats amb l’organització industrial en general i el Lean Management en particular.

Més informació sobre l’autor a www.lluiscuatrecasas.com

humans incorporen als seus rols la gestió del talent que potencia la innovació, el treball col·laboratiu, l’aprenentatge social, la flexibilitat laboral, el lideratge connectat, la gestió de l’emoció col·lectiva, employer branding, noves competències i el big data, entre altres aspectes. En el llibre s’expliquen d’una forma molt pràctica i propera aquests canvis, acompanyats de casos d’èxit d’empreses que ja estan funcionant d’una altra manera.

Alicia Pomares és llicenciada en psicologia clínica i psicologia de les organitzacions per la Universitat de Barcelona (UB), postgrau en direcció de formació en les organitzacions per l’Escola d’Administració Empresarial (EAE) de Barcelona.

Ha treballat més de 20 anys en consultoria de RRHH especialitzant-se en desenvolupament de talent, lideratge, innovació i RRHH 2.0. És coautora també del llibre Liderazgo e innovación 2.0.

consumidors, i amb aquest objectiu han escrit el present llibre, conèixer aquests paranys per evitar caure-hi. D’aquesta manera, estalviarem diners i, alhora, evitarem que uns pocs s’enriqueixin a costa d’uns molts.

George A. Akerlof és catedràtic d’Economia de la Universitat de Berkeley. Va ser guardonat amb el Premi Nobel d’Economia el 2001. Juntament amb Robert J. Shiller és autor del bestseller mundial Animal Spirits.

Robert J. Shiller, Premi Nobel d’Economia el 2013, ocupa la càtedra Arthur M. Okun d’Economia a la Universitat de Yale.

Doctor d’Economia pel MIT, ha escrit sobre mercats financers, macroeconomia, mètodes estadístics i innovació. A més, escriu una columna en el New York Times, és cofundador i president de MacroMarkets LLC i autor dels llibres: El estallido de la burbuja, Las finanzas en una sociedad justa i Exuberancia irracional.

30

Penedès Econòmic

Març - 2016

història

EL CORTE INGLÉS COMPLEIX 75 ANYS Va començar sent una petita sastreria del carrer Preciados que solia vestir els madrilenys a principis del segle XX. Va anar funcionant a poc a poc i el 1939 es va traslladar a un edifici en aquest mateix carrer. El Corte Inglés iniciava així la seva aventura com a gran magatzem de venda per departaments, constituintse el 1940 com una flamant societat empresarial que no pararia de créixer. Després de diverses reformes, ampliacions i una contínua diversificació comercial, ja era referent en el sector de distribució a Espanya

P

ocs espanyols no han recorregut alguna vegada els seus passadissos o no han passat per les seves caixes.

En 75 anys, han crescut amb la societat: van passar de vendre LP i tocadiscs, a comercialitzar walkman, CD i ara smartphones. El Corte Inglés celebra aquest 2016 els seus 75 anys d’existència reivindicant el seu lloc en la història d’Espanya i “fent un homenatge a la societat”. Així ho han van destacar alguns dels responsables de l’equip durant un acte ara fa uns dies en el qual van desglossar els esdeveniments amb els quals celebraran les efemèrides. La festa arriba en un moment en el qual la cadena de grans magatzems tramita la venda de 200 actius immobiliaris “no estratègics” per reduir el seu gran deute, que avui ascendeix a gairebé 3.000 milions d’euros.

HISTÒRIA El Corte Inglés pren el seu nom d’una petita sastreria fundada el 1890 i situada entre els carrers Preciados, Carmen i Rompelanzas, de Madrid. El 1935, Ramón Areces Rodríguez, avalat pel seu oncle César Rodríguez, compra la sastreria iniciant així la seva aventura empresarial. Després de la Guerra Civil espanyola, el 1939, adquireix també a Madrid una finca al carrer de Preciados, número 3, de la qual es destinen a la venda les plantes baixa, primera i part de la segona. Al juny del 1940, quan el negoci comptava amb un total de set empleats, Ramón Areces constitueix la societat El Corte Inglés, amb el seu oncle César Rodríguez com a soci i primer president de la companyia.

Entre els anys 1945 i 1946 s’escomet la primera reforma en la totalitat de l’edifici, amb la qual cosa la superfície de venda passa a ocupar un total de 2.000 m2 distribuïts en cinc plantes. Es dóna

començament així a l’estructura definitiva de venda per departaments, pròpia d’un gran magatzem. Entre els anys 1953 i 1955 s’incorpora l’edifici confrontant de Preciados, número 5, així el conjunt duplica la superfície de venda ocupada fins llavors. Amb el temps s’aniran realitzant successives ampliacions i modificacions amb la finalitat d’oferir una imatge moderna i adequada a les demandes i necessitats de la societat.

La dècada dels seixanta va ser clau per a l’expansió d’El Corte Inglés com a gran magatzem, per la inauguració de nous centres a Barcelona, Sevilla i Bilbao, a més de Madrid, on anava augmentant el nombre d’implantacions, al mateix temps que les ja existents es consolidaven amb una creixent oferta comercial.

Des de finals dels 60 fins a meitat dels 90, té lloc una fase de fort creixement del Grup, marcat per l’expansió a altres capitals de província i per la diversificació de la seva activitat comercial, que passa a prendre posicions en altres àmbits de negoci. Així, el 1969, es constitueix la societat Viajes El Corte Inglés, deu anys després es crea Hipercor, i el 1982 s’adquireix la societat Centro de Seguros.

Els anys vuitanta va ser una dècada intensa que va concloure amb la mort de Ramón Areces el 30 de juliol del 1989. Durant tots els anys anteriors, el president havia anat preparant al seu successor, Isidoro Álvarez, que des del 1966 ocupava el càrrec de conseller director general.

Quan Isidoro Álvarez va accedir a la presidència d’El Corte Inglés el 2 d’agost del 1989 era un gran coneixedor del negoci. El 1989, es constitueixen i comencen a operar dues noves societats del sector assegurador. D’una banda, Seguros El Corte Inglés, Vida, Pensiones y Reaseguros, i per un altre, Seguros El Corte Inglés, Ramos Generales y Reaseguros, S.A. Aquest període de creixement sostingut culmina el 1995 amb la consecució d’una fita important: l’adquisició de les propietats immobiliàries de Ga-

lerías Preciados, la incorporació a la plantilla de 5.200 empleats i la realització de fortes inversions per adequar els actius adquirits a la política comercial i a la cultura empresarial del Grup.

El 29 de juny del 2001 l’empresa Hipercor adquireix cinc hipermercats a la societat Carrefour, així com les galeries comercials corresponents. Tots aquests actius estaven inclosos en el pla

de desinversions obligat pel Govern després de la fusió de Pryca i Continente. Els cinc hipermercats estan situats a Burgos, Valladolid, Avilés, Sevilla i Màlaga. El dilluns 2 de juliol del mateix any es va produir l’obertura de tots els hipermercats sota l’ensenya Hipercor.

Aquest mateix any va tenir també altres fites importants dins del Grup. El 23 de Novembre es va inaugurar al públic el primer gran magatzem d’El Corte Inglés a l’exterior, concretament a Lisboa (Portugal). El centre està situat a la zona Alto del Parque Eduardo VII, a la confluència de l’Avinguda Antonio Augusto d’Aguiar, l’Avinguda de Sidonio Paris i la Rua de Marquês de Fronteira, una de les zones més comercials de la capital portuguesa.

Pocs dies després, al mes de desembre del 2001, El Corte Inglés va adquirir a Marks & Spencer els nou centres pertanyents al grup britànic després que aquest decidís cessar les seves operacions a Espanya. El dia 18 de desembre es van obrir al públic aquests centres, situats a Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i València.

El 2 de desembre del 2004, El Corte Inglés va ampliar la seva oferta comercial a Astúries amb la reobertura dels set supermercats Champion adquirits al grup Carrefour. Les botigues operen sota l’ensenya comercial de Supercor. Un altre dels moments clau de la història del Grup va ser l’adquisició al desembre del 2006 de la societat Ason Inmobiliaria,

propietària, entre altres actius, del solar de l’edifici Windsor (que s’havia cremat gairebé dos anys abans) i del 20% de Torre Picasso, tots dos a Madrid. Pocs mesos després, al juliol del 2007, la companyia va vendre a FCC la seva participació en aquest últim immoble al mateix temps que avançava en el disseny per convertir el solar del Windsor en un edifici que albergués un dels majors i més moderns centres comercials d’Europa.

A finals del 2010 s’obre la zona comercial d’aquest nou edifici que està unit a l’establiment d’El Corte Inglés de Castellana.

A l’octubre del 2011 s’inauguren nous espais i serveis com el Gourmet Experience, las Calles del Lujo, i l’Espacio de Salud y Belleza; poques setmanes després, el pal de paller d’El Corte Inglés presenta l’Espacio de las Artes, la seva primera galeria d’art contemporani, a l’edifici de Castellana 85.

El 14 de setembre del 2014 mor Isidoro Álvarez, el president de l’expansió i la diversificació.

Durant els 25 anys que va estar el president, la companyia va aconseguir un sòlid creixement amb establiments en pràcticament totes les comunitats autònomes, amb dos grans magatzems a Portugal, amb presència internacional a través de la seva agència de viatges El Corte Inglés i de la cadena de moda Sfera, i amb un model de negoci basat en el compromís amb el client a través de cinc grans pilars: l’assortiment, la qualitat, el servei, l’especialització i la garantia.

Dos dies més tard, el 16 de setembre, el Consell d’Administració d’El Corte Inglés nomena Dimas Gimeno Álvarez president de la companyia. Fins a aquest moment era conseller director general, càrrec al que havia accedit un any abans.

Penedès Econòmic

Març - 2016

31

VIATGES

Kenya: safaris, tribus i naturalesa en estat pur Malgrat la forta occidentalització de Kenya, la tribu nadiua continua sent el principal punt de referència de qualsevol kenyà redacció

Kenya és un país en què tot respira vida. Tot batega amb una força interior que ressona per tots els seus racons tant a les seves ciutats com en els seus paisatges, així com en la seva fauna i flora.

Aquesta força es percep també en la profunda mirada de les diferents tribus que habiten el país. Massais, considerats com els guerrers més temuts tot i que en l’actualitat es mostren curiosos, comunicatius i amants de la llibertat per sobre de tot; Kikuyus, la tribu que més poder ha aconseguit al llarg de la història de Kenya; exòtics Samburus amb els seus braçalets i collarets que prefereixen seguir vivint apartats de tota modernització; Luos, simpàtics i totalment integrats; elegants Somalis i així una gran varietat de tribus que conviuen en un país tocat per una estranya gràcia divina.

Si el bategar de la vida es percep en tot Kenya, amb especial

KENYA Capital: Nairobi Idioma: Anglès i suahili Població: 45.010.056 habitants Superfície: 581.309 km2 Moneda: Xíling kenyà (KES) Clima: És un país creuat per la línia de l’equador, per la qual cosa en general, és un clima de temperatures que no varien en excés al llarg de tot l’any Economia: El turisme és l’àrea dominant dins del sector serveis de Kenya, que aporta prop del 63 per cent del PIB

intensitat se sent en la seva naturalesa. Selva, jungla, planes, sabanes, desert, costes, mar i muntanyes, frondosos boscos, mítics baobabs que segons la llegenda van decidir plantar-se del revés davant la destrucció de l’home, vegetació exòtica i variada al costat d’animals salvatges de gran bellesa: lleons, lleopards, elefants, rinoceronts, hipopòtams, girafes, gaseles, hienes, cocodrils, i una enorme quantitat d’aus, rèptils, amfibis i molts més.

A Kenya és possible realitzar un gran nombre d’activitats esportives i d’oci a més dels clàs-

sics safaris i de les excursions turístiques. No obstant això, l’oferta d’entreteniment es troba, fonamentalment, entorn de les grans ciutats com Mombasa i Nairobi, així com en algunes zones costaneres.

Watamu i Malindi són els llocs en què més es practica el submarinisme amb escafandre, a més de les freqüents excursions entre coralls i núvols de placton.

Watamu, a més de submarinisme, ofereix una gran varietat de centres nocturns de gran animació com Stardust Club, Tropicana Club 28, Beer Garden o Malindi Fishing Club.

El windsurf es practica al llarg de tota la costa, i són nombrosos els llocs en els quals es poden llogar taules. Per la seva banda, les escalades es reserven per a les muntanyes Kenya i Elgan, prèvia contractació, al peu de les muntanyes o a la ciutat de Nairobi.

Els kenyans també organitzen autèntics safaris en globus aerostàtics que, si bé resulten una mica cars, ofereixen un espectacle extraordinari. El més regular és el que es realitza sobre la Masai Mara Game Reserve.

Kenya és un paradís amb vida pròpia que batega al ritme de la llibertat.