Penedès Econòmic 34

PENEDÈS ECONÒMIC

Maria Rosa Ferré

Preu: 1,00€

Núm. 34 - Juny 2014

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Freixenet celebra el primer centenari de la seva primera ampolla de cava

Les davallades de preu dels habitatges lliures esgoten els últims estocs de pisos nous

pàg. 4

pàg. 6

La cervesa artesana guanya pes al Penedès i es perfila com un sector de futur al costat dels vins i caves pàg. 2-3

Autoestima i optimisme a la 1a Convenció de la petita i mitjana empresa al Penedès i Garraf pàg. 11

Entrevista a Joan Tarrada Gol President de Tastavins Penedès pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

juny 2014

L’ANÀLISI

La cervesa artesana s’obre camí amb força enmig d’una terra de vins i caves La salut de la IX Mostra de Cervesa Artesana de Mediona evidencia el gran potencial d’un subsector que ja mou milions d’euros a Catalunya mera procedent de l’estranger, un dels problemes amb els quals es troben els cervesers locals és la dificultat d’accedir als ingredients Ens trobem a les portes dels principals com la malta o el llúmesos de més calor de l’any i, en paral·lel, dels de més consum pol. “La producció de matèria de cervesa. Segons el Ministeri primera està molt controlada d’Agricultura i Alimentació, a Esper les grans marques”, explica Rodríguez, però “de mica en panya es consumeixen 47,5 litres mica estan veient que hi ha més per persona a l’any, dels quals el demandants i s’està augmentant 30% del total es consumeixen la producció”. Tot i això, sovint entre juliol i setembre. es va a l’estranger per accedir al Fa unes setmanes, a més, Meproducte idoni, és a dir, el tipus diona va acollir la IX Mostra de de malta que alguns cervesers la Cervesa Artesana, un esdevebusquen per al seu producte que niment que s’ha anat consolidant difícilment es produeix al nosany rere any i que aquest 2014 ha aglutinat 64 cervesers de ditre país. Sens dubte, els mercats anglès, americà o irlandès estan ferents parts del món. La fira, molt més evolucionats i l’oferta és que se celebra anualment a Sant molt més àmplia. Segons l’anglès Joan de Mediona, va evidenciar Peter Bonner, afincat a Sant Mala bona salut de la producció de cervesa artesana, un subsector dolid i al nord de la península”. perquè fa molt temps que es con- fins ara és molta ignorància per- rçal (Castellet i la Gornal) on té la que va creixent. Tanmateix encaAl Penedès també fa anys que rea vinya al Penedès, però el que què tothom bevia la mateixa cer- seva cerveseria BeerCat, “el merra no es tenen dades fiables de la han sorgit iniciatives molt diver- sempre dic és que al costat d’una vesa i no s’adonava que n’hi havia cat espanyol encara és molt jove, i seva dimensió real. ses. Carlos Rodríguez, de la cer- vinya hi ha un camp d’ordi”, d’un altre tipus”. Precisament en a Anglaterra ja fa més de 80 anys Catalunya ha estat una de les vesera Ales Agullons de Sant Joan comenta Rodríguez. En alguns aquesta cerca d’allò diferent, de que es fa cervesa artesana, mentre comunitats autònomes on més de Mediona, sap que forma part municipis menys que d’altres, més qualitat i amb valor afegit, que a Estats Units en fa 30”. El s’ha fet palesa la motivació de de l’excepció en un territori po- però el cert és que cada vegada és és el que ha marcat el camí de la cert és que a Catalunya la cervemolts cervesers, que han deci- blat de vinyes i on el vi és el pro- més habitual trobar cervesers que cervesa artesana. Elaborada en la sa artesana va eclosionar fa uns dit passar a l’acció i crear la seva ducte estrella que el defineix. “És decideixen emprendre el camí de seva major part amb matèria pri- deu anys, i a poc a poc han anat apareixent fabricants. Per fer-nos pròpia cervesa. Segons el presi- normal que es potenciï més el vi l’elaboració pròpia. Segons Rouna idea de l’estat actual al secdent del Gremi d’Elaboradors dríguez, “el que hi havia de Cervesa Artesana (Gecan), tor, al Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana, en plena Josep Borrell, “en clau de expansió, hi ha registrades l’Estat espanyol, tot va unes 25 microempreses, començar aquí. A Cataque juntes produeixen uns lunya és on més microBeerCat, la cervesa nascuda a Catalunya, La passió d’Ales Agullons es 7.600 hectolitres i factufàbriques vam sortir de però amb toc anglosaxó professionalitza a foc lent cop i, a partir de nosalren 2,6 milions d’euros anualment. Aquesta xifra tres van arrencar proFa cinc anys que el Peter El medionenc Carlos RoBonner i la Martina Molloy s u jectes a Madrid, Vallaposa pràcticament l’1% dríguez és un dels exponents van decidir establir-se al Penede la cervesa artesana del Pedès, després d’haver-hi viatjat nedès. Impulsor de la Mostra temps enrere. Arribats des de de Cervesa Artesana de MeLondres, van decidir crear una diona, que va néixer el 2005 cerveseria a la Masia Puigmoli ja s’ha erigit com una de les Ales Agullons BeerCat tó de Sant Marçal (Castellet i més importants de Catalunla Gornal). Amb un títol suggerent, Beerya, Rodríguez ha vist créixer aquest subCat, que juga amb el nom de gat en anglès i el diminutiu de sector, en el qual va començar per pura afició fa catorze Catalunya, Bonner i Molloy han deixat les seves respectives anys. “T’hi dediques per passió i perquè t’agrada beure feines com a advocats per endinsar-se en el món artesanal cervesa, però després t’adones de tot el que hi ha al darrere de la cervesa. “Volem fer una cervesa clàssica, econòmica, i t’hi acabes enganxant”, comenta a Penedès Econòmic. El de qualitat i totalment artesana”. Per fer-ho van escollir primer any va fer una producció petita, uns 20 litres, però un antic celler, que segons explica Bonner és “el millor lloc any rere any ha anat incrementant la quantitat i experiperquè per nosaltres la cervesa és com el cava i el vi: un promentant al seu mas a Sant Joan de Mediona. El 2009 ducte de qualitat que cal elaborar amb el mínim detall”. van sortir al mercat les seves primeres cerveses i des de Bonner reconeix que el nostre és un mercat encara “jove, llavors es pot trobar en diferents bars i cerveseries però amb molt de potencial perquè aquí es consumeix especialitzades. Fa uns anys va rebre una menció molta cervesa. Però cal canviar el xip. No tot ha de internacional per haver fet “la millor cervesa en ser cervesa freda i barata”. En els primers vuit mesos bótes”, un dels seus trets característics. Segons han començat a donar-se a conèixer a Catalunya, ens ha explicat el seu objectiu no és tant créixer però l’objectiu és fer el salt a Anglaterra i vendre en quantitat, sinó augmentar el nombre de BeerCat com la cervesa catalana. barriques, que ha passat de dues a 24.

Maria Rosa Ferré

LÍDIA OÑATE

Penedès Econòmic

juny 2014

3

L’ANÀLISI de tota la cervesa que es fabrica a Espanya, però des de Gecan reconeixen que encara és un volum petit si ens fixem en les grans marques, ja que només el Grup Damm, líder a Catalunya, produeix 820.000 milions de litres de cervesa a l’any.

Fins al moment, però, es desconeix el nombre exacte de fabricants de cervesa artesana, que podria fàcilment multiplicar el del Gremi, ja que hi ha un nombre creixent de cervesers que només elaboren cervesa per al seu ús propi i no en volen fer negoci. És el cas del tàndem de cervesers Birres Ribes, format pel Miqui Coll i Juan Carlos Sevilla, que fa cinc anys van decidir crear la seva primera cervesa, però sense voler comercialitzar-la. Segons Coll, “de moment elaborem cervesa per a consum propi i ocasionalment en portem a fires o mostres per do-

Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana

25

Microempreses

2,6 milions d’euros (facturació 2013)

7.600 hl

(Producció anual) nar-la a conèixer, però no tenim previst augmentar la producció ni vendre-la”.

Una altra iniciativa que va començar sense uns objectius purament econòmics és la de La Font del Diable, que va néixer de l’Associació Singlot de Vilanova, amb Pepe López al capdavant, que té per objectiu incrementar la producció amb l’obertura d’una fàbrica amb bar.

La presència al mercat, cavall de batalla per a l’artesana Produir cervesa artesanalment té les seves dificultats, però comercialitzar-la són figues d’un altre paner. El seu preu elevat és

un dels majors frens, ja que pot oscil·lar els tres i sis euros. Josep Escarrà, propietari del bar i cerveseria L’avern de Vilanova i la Geltrú, explica que molts cervesers opten per vendre la seva cervesa directament, ja que en un bar ha d’estar a un preu assequible, que ells no volen o no hi poden arribar. “Alguns contacten amb distribuïdores, però aquestes demanen grans quantitats perquè els surti rendible, així que la majoria acaben venent-les ells mateixos”, comenta. En el seu cas, ven vuit

tipus diferents de Reptilian, una marca de cervesa artesana del Vendrell, i d’importació, procedent de molts països diferents com Anglaterra, Estats Units, Irlanda, Bèlgica, Alemanya o Mèxic. A Vilafranca també existeixen cerveseries especialitzades com l’Àgora Cervesera, on es poden trobar diferents marques de cervesa artesana.

Una bona manera de trencar les barreres d’accés per a molts cervesers que elaboren el seu producte artesanalment és a través de

Birres Ribes, del món del vi al de la cervesa per pur hobby

Birres Ribes

Procedents del món de l’enologia, Miqui Coll i Juan Carlos Sevilla van decidir endinsar-se en el món de la cervesa ara fa cinc anys a la cerca de quelcom nou i més atractiu. La rigidesa de sector vinícola, massa pautat i exigent, no els acabava de convèncer i van decidir fer un pas més enllà, començant pel canvi de producte. Segons Miqui Coll, “la cervesa et permet experimentar molt més i l’ambient amb els altres elaboradors és molt més agradable”. Un dels seus punts més característics de la cervesa que elaboren a Birres Ribes és, precisament, l’aigua, que procedeix de la pluja. “La recollim en una cisterna i l’emprem per a la nostra cervesa”. Com molts altres cervesers, la matèria primera la compren a l’estranger, tot el procés d’elaboració té lloc a casa de Miqui Coll, a Sant Pere de Ribes.

plataformes d’e-commerce. Goldenbeer a Vilafranca del Penedès n’és un exemple a nivell local, però també hi ha casos arreu del país com el de CervesaSelecció.Cat o Cervezorama. El negoci de la distribució, però, tot just comença a enlairar-se perquè segons una companyia d’aquest tipus com és Rolling Beer, “el 80% dels bars i restaurants de Catalunya encara no tenen cervesa artesana”.

Per Peter Bonner, que coneix de primera mà el creixement que pot arribar a tenir la cervesa arte-

La cervesa Espiga estrena nova nau per multiplicar la producció

sana al país, “el canvi ha de succeir a nivell local per tal que amb el temps els grans bars entenguin que la gent està buscant una cosa diferent”. De moment, però, les grans marques tenen “molta potència i les portes s’estan obrint molt lentament”. Tot i així, Bonner és optimista i confia que en els propers anys el sector de la cervesa artesana guanyi volum i sigui capaç de liderar un canvi de cultura molt arrelada a una manera de fer: el de les birres rosses, fresques i barates.

La Font del Diable, de l’associació a la cerveseria

Cervesa Espiga

La Font del Diable

Dos joves biòlegs, l’Arnau Rovira i la Teresa Galván, van crear el 2011 la Companyia Artesana Maians, a través de la qual produieixen la cervesa Espiga, que ja elaboraven des de 2009. Després d’experiències laborals precàries en el món de l’alimentació i la investigació, van decidir emprendre junts l’aventura de la cervesera artesana. “La nostra condició de biòlegs especialitzats en el camp de l’alimentació ens ha ajudat a aplicar els nostres coneixements tècnics en la qualitat del producte final que elaborem”, explica Rovira.

En els inicis es van establir al garatge d’una casa a Gelida, però des de fa uns mesos disposen d’una nau a Sant Llorenç d’Hortons que els permet produir una quantitat de 150.000 litres a l’any. La cervesa es pot trobar tant en botigues com bars especialitzats, i a alguns supermercats.

L’origen de La Font del Diable trenca els esquemes de tots els casos que hem relatat fins ara. Aquesta cerveseria, capitanejada per Pere López, juntament amb Neil Walker i Adriana Azioni, va néixer de l’Associació Singlot de Vilanova i la Geltrú. El 2007 van començar a elaborar-ne amb una producció petita (uns 200 hectolitres) però l’objectiu sempre ha estat anar incrementant-la.

Actualment estan treballant en un projecte que veurà la llum aquest any o, com a molt estirar, l’any vinent: muntar una fàbrica amb bar a la mateixa ciutat de Vilanova, ja que el component social és un dels elements imprescindibles, tant per aquests emprenedors com per l’Associació, que ja ha organitzat amb èxit tres edicions del Fes-t’hi, el Festival d’Hivern de la Cervesa Artesana.

4

Penedès Econòmic

juny 2014

ACTUALITAT

Freixenet celebra el primer centenari de la seva primera ampolla de cava El president de la Generalitat, Artur Mas, se suma al dinar del centenari juntament amb una àmplia representació del sector vitivinícola, empresarial i polític del país JBP En un acte ple de personalitats, Freixenet va celebrar el centenari de la seva primera ampolla de cava amb un dinar presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas. Més de 200 convidats a l’acte, en què no van faltar les principals empreses del setor: Codorníu, Juvé y Camps, Torres, Vallformosa, Gramona, Torelló, Pere Ventura, Nadal, Mascaró, Oriol Rossell, Jaume Giró, Colomer, Josep Piñol i representants de la DO Penedès, Institut del Cava, Pimecava, Confraria del Cava i el president de Tastavins Penedès, Joan Tarrada.

Una àmplia representació política de la comarca en la qual van ser presents la diputada al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat; els alcaldes de Mediona, Servand Casas; el de Sant Quintí de Mediona, Ramon Creixell; el de Subirats, Pere Pons; el de Torrelavit i diputat de la Diputació, Ramon Riera; la de Sant Sadurní, Maria Rosell; el tinent d’alcalde de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas; i l’exalcaldessa de Sant Sadurní, Susanna Mérida.

Entre altres personalitats assistiren també la dona d’Artur Mas, Helena Rakosnik; el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí; el director general de l’INCAVI, Jordi Bort; el president de Foment, Gay de Montellà i el president de la Cambra de

 Enrique Hevia, Josep Maria Pelegrí, Josep Lluís Bonet, Artur Mas, Helena Rakosnik i Pedro Bonet

Comerç, Miquel Valls.

L’acte va començar amb la rebuda oficial per part de la família Ferrer-Bonet a Artur Mas i senyora, fent després de les fotos de rigor una petita visita a les caves.

Un cop acabada la visita al gran saló menjador de l’empresa, Pedro Bonet, cap de comunicació i màrqueting de la companyia, va donar la benvinguda a tots els assistents agraint la seva presència, passant posteriorment la paraula a Josep Lluís Bonet, president de Freixenet. Bonet va voler fer un repàs exhaustiu de la història d’aquests primers cent anys; re-

 Inauguració de la placa commemorativa de l’acte

“EL LEMA DE L’EMPRESA ÉS LA FÓRMULA DE LES TRES T: TREBALL, TALENT I TENACITAT”

cordant com el 1861 començava tot amb l’empresa vitivinícola familiar Casa Sala, negoci pròsper fins l’entrada de la fil·loxera al Penedès. I després com la pubilla de Can Sala, Dolors es casà amb Pere Ferrer, començant amb força la nova etapa i fent que el 1914 sortís la primera ampolla de cava.

Bonet tampoc no va voler oblidar la quantitat de persones que han passat pels llocs de direcció de l’empresa, anomenant-les una per una. Un clar exemple de l’empresa que creu en l’actiu humà com a millor actiu, ba-

 Visita oficial a les caves

sant-se l’èxit de l’empresa amb la fórmula de les tres T: Treball, Talent i Tenacitat.

Bonet, recordava que “Freixenet és la primera empresa del món en el seu sector i està jugant la Champions dels vins de qualitat”. El president de la companyia anuncià també que ja es venien més de 5 milions d’ampolles de Cordon Negro a França, quasi el doble que el champagne que es ven a Espanya (3,06 milions).

A continuació va prendre la paraula Artur Mas, qui va voler ressaltar “l’amor a l’ofici” que ha tingut Freixenet en els seus cent anys d’història, així com la unió que ha mostrat la família, generació rere generació, i la seva valenta aposta per la internacionalització. Referent a aquest tema, Mas va comentar que ara la indústria catalana està apostant més per vendre fora dels nostres mercats i que des de la Generalitat s’està donant el màxim suport. Freixenet ja fa molts anys que ho fa i amb aquest centenari se’n veuen els fruits. Motiu pel qual felicitem a Freixenet.

Després dels parlaments i del dinar del centenari, Pedro Bonet va voler agrair públicament als restauradors de Cal Blay, de la Fonda Neus i del Sol i Vi l’esplèndid àpat que havien ofert, dinar que va estar regat el primer plat amb un finíssim Freixenet Cuvée DS, el segon amb un potent Freixenet Casa Sala 2005 i per rematar les postres, un llaminer Freixenet Malvasia 2001.

juny 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

juny 2014

ACTUALITAT

El preu de l’habitatge es desploma a les capitals de la vegueria penedesenca Vilafranca lidera la caiguda del preu dels habitatges lliures, que des de 2008 s’ha reduït un 54% i actualment ja se situa prop dels 1.000 €/m2

ALGUNES IMMOBILIÀRIES COMENCEN A NOTAR ESTANCAMENT DE VENDES PER FALTA D’ESTOC DE NOUS HABITATGES el primer trimestre d’aquest any es va situar en els 1.124,2 euros/ m2 de mitjana.

Les immobiliàries de la zona penedesenca reconeixen que els preus dels pisos han seguit baixant, però la sensació és que s’estan estancant per manca d’oferta. “L’estoc s’ha anat absorbint i ja pràcticament no queden habitatges d’obra nova”, explica Manel Fernández, gerent de l’agència immobiliària Urbenorte de Vilafranca. D’altra banda, “els de segona mà estan molt condicionats a un preu d’hipoteca que costa negociar amb el venedor”, afegeix. Tot i així, des del passat novembre, Urbenorte ha experimentat un canvi de tendència a

Pic més alt

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

1.0 76 1.1 ,7 24, 2 1.0 87 1.4 ,3 79, 2

1.2 62 1.2 ,2 64, 5 1.2 94, 1.7 4 00, 2

1.4 26 1.5 ,6 35, 5 1.6 62, 1.8 8 79, 1

1.6 04 1.7 ,9 29, 9 1.7 99 2.1 ,8 05, 5

1.9 19 1.8 ,4 97, 2 2.0 11, 2.3 4 44, 2

1.8 57 2.0 ,3 08, 5 2.0 84, 2.8 3 23, 9

n 2.3 .r.

43, 1 2.3 58, 2.6 4 77, 7

Pic més baix

2.0 92 2.2 ,5 31, 4 2.2 45, 2.6 0 20, 8

La ressaca immobiliària sembla que encara no ha arribat a la seva fi, si més no, a les nostres comarques. Aquest 2014 les quatre capitals que conformen l’àmbit Penedès han seguit experimentant baixades de preu importants en els habitatges lliures, que se situen entre l’11 i el 16% respecte el primer trimestre de 2013.

Igualada i Vilafranca del Penedès es mantenen al capdavant amb els preus més reduïts, que giren entorn els mil euros, en concret 1.076,7 i 1.087,3 euros/ m2, respectivament. A la costa els preus han resistit més, sobretot a Vilanova i la Geltrú, on el valor dels habitatges és el més elevat de de les capitals de l’àmbit Penedès amb 1.479,2 euros/m2, malgrat que el darrer any ha experimentat una davallada del 13%. En el cas del Baix Penedès, el Vendrell modera la seva baixada del preu, que

 Preus dels habitatges lliures. Primer trimestre de 2006-2014

1.9 21 1.9 ,9 82, 3 2.0 94, 2.3 0 03, 6

LÍDIA OÑATE

2013

Igualada

El Vendrell

Vilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Diferència pic alt/actual:

-48,54%

-52,02%

-53,90%

-47,62%

Diferència 2013/2014:

-14,70%

-11,09%

-16%

-13%

2014

Font: Ministeri de Foment

Vilafranca i rodalies que els fan ser optimistes, ja que “en els darrers vuit mesos hem notat una alegria compradora i hem venut bastant”. Segons Fernández, fa un any els habitatges estaven massa cars per comprar-los, però els preus rebaixats dels bancs han

acabat de convèncer els compradors de la zona. De cara als propers mesos, veu necessari que es reactivi la construcció de nous habitatges, ja que “els que queden són del Sareb i ja no disposem de l’estoc que es demana”, és a dir, pisos nous a un preu com el que es pot trobar actualment.

A Vilafranca, per exemple, ja han

començat a percebre cert estancament de vendes.

A Vilanova i la Geltrú, el preu dels habitatges fa anys que és més alt que en la majoria de municipis del Penedès, però des de fa uns mesos es poden trobar pisos d’entre 60 i 80m2 per uns

preus de 1.000 o 1.500 euros/ m2. Segons Pau Pascual, gerent de Finques Pascual de Vilanova i la Geltrú, “els preus han baixat, però en algunes zones com les de primera residència, que són les que tenen més demanda, han pujat una mica”. Les vendes, però, es mantenen favorables i segons el previst en aquest 2014, fet que

els permet albirar un final d’any en positiu.

Madrid i les Illes Balears, els únics llocs on pugen els preus Al primer trimestre de 2014, el preu mitjà del metre quadrat de l’habitatge lliure a Espanya va ser

de 1.459,4 euros, un 3,8% menys que ara fa un any. Segons la sèrie històrica d’aquesta estadística, facilitada pel Ministeri de Foment, el preu mitjà per metre quadrat ha disminuït un 30,6% des del seu nivell màxim, que es va registrar durant el primer trimestre de 2008.

Per comunitats autònomes,

les baixades de preu interanuals més pronunciades durant el darrer any s’han produït a la Rioja (-10,1%), Castella - la Manxa (-9,1%), Aragó (-8,3%), mentre que les úniques on s’ha incrementat el preu han estat la Comunitat de Madrid (+0,3%) i les Illes Balears (+2,2%).

Barcelona tanca el podi de les cinc ciutats més cares de l’Estat A Catalunya, els preus dels habitatges lliures es van situar el primer trimestre en 1.657,9 euros, xifra que suposa un descens del 0,5% respecte al trimestre anterior i del 5,4% interanual.

Els preus dels habitatges protegits també baixen a tot Catalunya, on, de mitjana, tenen un preu per metre quadrat de 1.323,6 euros (el 2,5% menys que fa un any i el 2,1% menys que en el trimestre anterior).

Barcelona és la cinquena ciutat més cara de tot l’Estat. Per municipis de més de 25.000 habitants (els comparats en l’estadística del ministeri), els preus més alts de l’Estat són a Sant Sebastià (3.227,9 euros/m2), Getxo (2.717,1 euros/m2), Alcobendas (2.559,9 euros/m2), Pozuelo de Alarcón (2.501,7 euros/m2), Barcelona (2.385,2 euros/m2), Madrid (2.375,6 euros/m2), Majadaonda (2.329,6 euros/m2) i Bilbao (2.375,6 euros/m2).

Penedès Econòmic

juny 2014

7

ACTUALITAT DANI POVEDA, director del Festival Vida

“El Vida superarà el milió d’euros d’impacte econòmic” Del 3 al 6 de juliol, Vilanova i la Geltrú acollirà la primera edició del Festival Vida, l’evolució del Faraday, que, després de deu anys dóna pas a una proposta molt més ambiciosa.

LÍDIA OÑATE Què suposarà l’arribada del Vida després del Faraday?

Després de deu anys fent les coses d’una manera molt concreta vam veure que era possible fer un pas més enllà. Vam voler deixar el festival Faraday en un punt molt àlgid i el pas natural era fer el Vida, però amb el mateix objectiu de portar l’excel·lència de la qualitat del so i que els artistes puguin fer l’espectacle que ells fan de gira, però en un espai incomparable, passant del Molí de Mar a la Masia d’en Cabanyes.

Volem fer un nou model de demostrar la cultura. Creiem que al nostre país no existeixen gaire esdeveniments d’aquest tipus i per això ens estem fixant en esdeveniments que es fan a Anglaterra i al nord d’Europa, on no només es fan concerts i festa, sinó que es viu una experiència.

Els festivals fora de Barcelona no acostumen a ser tan atractius.

Som un país amb poca cultura musical, si més no, de festivals?

Teníem molt clar que aquest esdeveniment el volíem fer a Vilanova perquè som uns romàntics i

ens estimem la ciutat i creiem que l’hem de potenciar. Tenim bones comunicacions amb Barcelona, Tarragona i Lleida, l’aeroport a 30 minuts, i el que volíem és seguir impulsant uns valors de mostrar la cultura i descentralitzar-ho de Barcelona. Està clar que allà podria tenir més audiència, però l’espai de la Masia d’en Cabanyes és tan bonic que valia la pena fer-lo aquí.

Quin paper juga l’entorn en la captació d’assistents?

Per nosaltres la Masia és un espai molt especial i el volem mimar i integrar-nos-hi. Hem comptat amb el suport de diferents artistes per decorar el bosc que hi ha al costat i la resta d’espais.

La intenció és centrar-ho en la Masia d’en Cabanyes, un centre d’interpretació del Romanticisme que data de 1798 i que sempre ha estat molt vinculat amb la cultura, per donar la màxima promoció a l’indret i a la ciutat de Vilanova.

El Consell Comarcal del Garraf de seguida ens va donar el vistiplau i des de llavors ambdues parts estem encantades.

Preveieu reunir 30.000 persones, que segur generarà un impacte econòmic important. S’ha

quantificat el de l’any passat?

Ens hem marcat un objectiu d’unes 7.000 persones per dia.

Hem potenciat molt els abonaments perquè el que volem és que vingui gent els quatre dies del festival. Hi haurà actes a la Masia d’en Cabanyes, però tam-

“SI VOLS TENIR ÈXIT HAS D’EXPLICAR EL TEU PROJECTE AMB IL·LUSIÓ I CREURE-TE’L” bé a Molí de Mar i a La Daurada Beach Club, perquè no volíem deixar de banda la platja. No hem d’oblidar que Vilanova és una ciutat de mar.

Creiem que l’impacte econòmic superarà el milió d’euros. Calculem que aquest festival tindrà més repercussió que el Faraday, que es movia entorn els 300.000 euros.

Aquest any preveiem que vingui molta més gent de fora. De moment sabem que vindran persones d’Anglaterra, Estats Units, el Japó...

Hem augmentat l’aforament de 1.500 a 10.000 persones i, clar, els artistes que portàvem al Faraday potser no tenien tanta potencialitat com els d’ara, ja que Lana del Rey, Rufus Wainright, Yo la tengo, o Sílvia Pérez Cruz arriben a un públic més extens i ja tenim més presència als mitjans.

Precisament un dels majors reclams serà Lana del Rey, tota una èpica portar-la a Vilanova i la Geltrú. Va costar molt convèncer-la?

Sí, molt. Pensa que va ser una feina de dos anys i una negociació de 3 o 4 mesos amb estira i arronses. I fer entendre als agents anglesos, que no són fàcils, que és una primera edició i que la seva artista ha d’estar al nostre festival.

He fet 6 o 7 viatges a Anglaterra, he estat a París, Brussel·les, Holanda per fires de professionals i mostrant el projecte. Al final es tracta d’explicar les coses amb

Vilafranca del Penedès Tel.: 93 819 82 52 / Fax: 93 819 82 48 Av. Ronda del Mar, 85 08720 Vilafranca del Penedès

El Vendrell Tel.: 97 766 80 95 / Fax: 97 715 44 67 C/ Sant Vicenç, 27 43700 Vendrell

Sant Sadurní d’Anoia Tel.: 93 818 38 69 / Fax: 93 818 37 18 C/ Vilafranca, 20 08770 Sant Sadurní D’anoia

Sitges Tel.: 93 894 84 97 / Fax: 93 810 22 47 C/ De Les Costes, 22 Local 2 08870 Sitges

Santa Margarida i els Monjos Tel.: 93 898 33 73 / Fax: 93 818 69 89 C/ Catalunya, 68 08730 Santa Margarida i Els Monjos

Vilanova i la Geltrú Tel.: 93 815 19 60 / Fax: 93 810 00 19 C/ Tigre, 31 08800 Vilanova i La Geltrú

il·lusió i creure-te-les.

Però potser teniu més a guanyar vosaltres amb la Lana del Rey que no pas ella...

No té perquè. Pensa que nosaltres la potenciarem molt com a cap de cartell en aquest sentit i sempre hem mimat molt els artistes com fèiem al Faraday. Per nosaltres, tots són iguals.

S’empraran recursos del municipi a través d’associacions i empreses vilanovines i de la comarca. Busqueu la implicació de tothom per anar tots a una?

La clau de l’èxit no la descobriré ara. Es tracta d’associar-se i crear sinèrgies perquè al final la unió fa la força. A nosaltres ens encanta, som molt sociables.

Som un equip de 20 persones que treballem dia i nit perquè aquest festival surti molt bé. Durant el festival, però, l’equip sencer, amb empreses subcontractades, podem arribar a unes 350 persones.

Amb el Faraday érem un 8 o 9 al llarg de l’any i durant el festival unes 100 persones.

8

Penedès Econòmic

juny 2014

ACTUALITAT

La Mancomunitat dóna impuls a dos projectes emprenedors Cada un rebrà un préstec de 15.000 euros de premi

LÍDIA OÑATE La Mancomunitat PenedèsGarraf ha revalidat un dels seus projectes amb més èxit, el de la Mancomunitat Finança, que pretén crear llocs de treball i contribuir al desenvolupament socioeconòmic de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. Enguany els projectes premiats amb 15.000 euros de finançament han estat Smart Flames, una empresa del sector de les energies renovables que integra en una mateixa idea empresarial tots els processos en la instal·lació d’una caldera de biomassa, i Espai Obert La Serra, que ha creat un Centre d’Innovació Pedagògica.

Segons el president de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Pere Pujol, “a través del Servei d’Iniciatives Econòmiques, facilitem un ajut financer a la millor iniciativa empresarial, sota els criteris de la generació de recursos, viabilitat i innovació del projecte”. El premi consisteix en la concessió d’un préstec per import de 15.000 euros a un 3% anual i a un termini de 5 anys, el primer dels quals amb carència d’amortització.

El projecte Smart Flames, de Carles Vallès i ubicat a Vilobí del Penedès, desenvolupa el sector de les energies renovables d’una forma global, ja que proporciona l’auditoria i estudi energètic, la instal·lació i gestió del finançament dels equips necessaris, la confecció de la memòria tècnica per sol·licitar ajuts oficials, el manteniment i revisions posteriors dels equips i el subministrament del combustible neces-

sari per al funcionament de la instal·lació.

El projecte Espai Obert La Serra pertany al sector educatiu i està ubicat a Sant Pere de Ribes.

El centre té per finalitat ajudar els infants i les seves famílies a

créixer en plenitud, potenciant l’estudi i coordinació de les accions adients pel seu desenvolupament personal, afavorint una major sensibilització social i el contacte amb la natura que envolta la instal·lació.

EL SECTOR DE LES ENERGIES RENOVABLES, DE FORMA GLOBAL “A Smart Flames instal·lem calderes de biomassa de cara a substituir els combustibles fòssils. Actualment la biomassa és el sistema de calefacció més econòmic que hi ha. La tecnologia ha madurat molt en els últims anys i ofereix unes prestacions similars i els mateixos avantatges que pugui tenir una caldera de gasoil o una calefacció de gas liquat. El

Carles Vallès Smart Flames

gran avantatge és que la biomassa és molt més econòmica i té cura de l’entorn perquè les emissions de CO2 es consideren neutres.”

L’ENSENYAMENT SE CENTRA EN L’EDUCACIÓ ACTIVA DELS INFANTS “És una escola viva, gestionada per famílies i mestres, per construir un tipus de pedagogia diferent en la qual es creu molt en l’infant, els seus ritmes, la seva curiositat innata i la seva capacitat d’aprenentatge. Els mestres estan per acompanyar-los en el procés educatiu, no per dirigir-los. Segons el seu desenvolupament, els professors els acompanyaran. És un procés més autèntic perquè és

Maria Sarais Vicaria Espai Obert La Serra

l’infant qui busca aprendre. Amb estima, respecte, sense judicis, els acompanyem. L’escola va començar a l’octubre i fins al moment ha motivat tant pares, professors com alumnes.”

ROGER VILLANUEVA Co-fundador Social Mirror Fundador de: www.marketingyventasconroger.com

La segmentació és clau en el màrqueting i la comunicació Fa molt temps que sento parlar de la importància de segmentar els clients i clients potencials, però recentment he après un aspecte més a tenir en compte que m’ha semblat interessant compartir.

Ja quasi tothom té present que és important tenir en compte l’opinió del nostre client, ja que si ho fem i oferim un bon servei, el més probable és que en el moment en què tingui una necessitat que la nostra empresa pugui cobrir, ens tindrà en compte i optarem a realitzar el projecte.

També és important tenir en compte l’opinió dels clients potencials i intentar esbrinar quines són les necessitats que han de cobrir, com els podem ajudar, què demanen del mercat, on es troben, què llegeixen etc., amb l’objectiu d’oferir una proposta de productes o serveis que cobreixin aquesta necessitat i saber per quins canals comunicar-ho, ja que així, aconseguirem que s’assabentin que existim i que podem resoldre la seva problemàtica.

Un cop tenim present la importància d’aquesta acció, ens posem a intentar segmentar els clients potencials als quals ens volem dirigir: empreses que estiguin ubicades en una zona concreta, que tinguin una facturació mínima, número de treballadors, sector, etc. Doncs bé, segons un article que he llegit recentment, això no és realitzar una bona segmentació, ja que a tu no et comprarà una empresa ubicada en una zona geogràfica, amb una facturació mínima, que forma part d’un sector, etc., a tu et comprarà la Maria, el Pere, el Jordi... és a dir, persones.

En el moment en què perceps aquesta situació t’adones que pots millorar la segmentació que has fet fins ara, per la qual cosa comences a pensar en la

persona i no en el tipus d’empresa. En aquest cas et surt una segmentació com, per exemple aquesta: dona de 25 a 35 anys, que ocupa el càrrec de directora de qualitat en una empresa del sector X, que s’informa de novetats mitjançant revistes del sector, que té un compte de Linkedin actiu, que és mare de dos fills petits, etc.

En el moment en què tens aquesta radiografia del teu client potencial, pots començar a pensar possibles accions i continguts que li poden interessar i així intentar establir una possible reunió comercial en el futur.

Per exemple, jo faria una cerca a Linkedin amb totes les dones que ocupen el càrrec de Qualitat en empreses del sector X. Un cop feta aquesta cerca em sortirien un número de contactes, als quals podria sol·licitar una acceptació de contacte mitjançant aquesta plataforma, després buscaria per internet alguna novetat que els pogués interessar (un estudi, notícia, normativa, etc.) i la compartiria a Linkedin amb la finalitat que aquesta persona vegi aquesta publicació i potser la llegeix-hi.

Passats uns dies, des del seu perfil a Linkedin, buscaria el telèfon de l’empresa on treballa i demanaria per ella, per tal de comentar-li si ja coneix aquesta novetat, nou producte, etc., que prèviament he compartit a Linkedin. Si l’ha llegit el podeu comentar i, si no, potser li pots fer un breu resum.

També tindria en compte el moment de trucar, ja que si es tracta d’una mare de dues criatures petites és probable que a la tarda tingui pressa per marxar per tal d’anar a buscar els seus fills a l’escola.

El resum de tot això és el següent: qui compra els nostres serveis són persones d’un perfil determinat, no empreses amb unes certes característiques.

Penedès Econòmic

juny 2014

9

ACTUALITAT

El món universitari s’interessa pel programa Genera de la Fundació Pinnae REDACCIÓ

La Fundació Pinnae, amb l’objectiu d’ampliar la xarxa de complicitats i incorporar nous actors al seu Programa Genera, ha apropat la seva experiència a l’àmbit universitari i del coneixement. En aquesta línia, tant un grup d’alumnes d’ESADE que cursen MSc de Finance, MSc Innovation and Entreprenurhsip i MSc de International Management, com un altre d’alumnes del Doble Grau en Economia i Dret de la Universitat Pompeu Fabra, estan investigant propostes de millora dins el Programa Genera, que promou i facilita oportunitats per a les persones en l’àmbit de la inserció sociolaboral, l’autoocupació i el desenvolupament del seu esperit

emprenedor.

El Programa basa la seva estratègia en crear una xarxa de complicitats formada, en primer lloc, per les entitats del Tercer Sector o vinculades a la pro-

ELS ESTUDIS IDENTIFIQUEN RISCOS PER ALS DEMANDANTS DE MICROCRÈDITS moció de l’autoocupació i l’emprenedoria, i, en segon lloc, per empreses privades acollint-se a la seva Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Per últim també compten amb l’acompanyament personal dels usuaris mitjançant un

programa de voluntariat.

Aquesta col·laboració universitària es tradueix en una investigació que forma part dels corresponents treballs que tanquen el curs acadèmic d’ambdós grups d’estudiants. Amb aquesta investigació es volen abordar dos objectius: detectar les millors pràctiques europees en matèria de voluntariat i definir una llista de criteris objectius de risc que millorin la transparència en la presa de decisions pel que fa als microcrèdits.

Segons ha explicat Paula Ferrer, un dels membres de l’equip d’ESADE, a Penedès Econòmic l’equip ha estat realitzant “un procés de risk assessment”, és a dir, d’identificació de riscos, per a cadascun dels demandants dels microcrèdits. A més, “vam analitzar les bones pràctiques a nivell europeu

sobre col·laboració amb voluntaris, concretament, sobre com gestionar incidències amb els voluntaris i com atraure’n de nous”.

Els resultats d’aquesta investigació es faran públics a partir del mes de setembre d’aquest any.

El Programa Genera

compta amb el suport del Fons Europeu d’Inversions de la Comissió Europea amb qui té signat un acord fins l’any 2020.

10

Penedès Econòmic

juny 2014

ACTUALITAT

Ca l’Antiga, l’únic Hotel Gastronòmic de les comarques del Penedès i el Garraf Salvador Vallès, director de l’hotel, creu que la distinció els farà ser millors

J.M. ROCA L’hotel Antiga està ubicat en una casa del centre de Calafell feta construir per un indià al segle XVIII i remodelada l’any 2000 per convertir-la en un hotel amb encís, acollidor i confortable que ha rebut el diploma d’Hotel Gastronòmic de Catalunya. Es tracta de l’únic establiment amb aquesta distinció, que distingeix el bon servei de qualitat amb una gastronomia acurada i de la terra, en les comarques del Penedès i el Garraf.

Salvador Vallès n’és el propietari i està convençut que “d’hotels com el nostre n’hi ha més, però és la primera vegada que s’atorguen aquests diplomes i és possible que molta gent no els conegui encara”.

L’hotel Antiga, de Calafell, és un dels 35 establiments hotelers de Catalunya que han rebut la distinció d’Hotel Gastronòmic que impulsa la Direcció General de Turisme. L’objectiu és posicionar, en el mercat internacional i espanyol, una oferta turística molt singular, que té un alt valor afegit i que bàsicament combi-

na l’allotjament confortable amb una oferta gastronòmica de cuina catalana arrelada en el territori on s’ubica l’hotel o fonda en qüestió.

Els establiments s’hi poden sumar de forma voluntària sempre que compleixin una sèrie de requisits i obtinguin una puntuació mínima en un qüestionari que disecciona les prestacions de l’hotel en les qüestions d’allotjament i de gastronomia.

“M’he adonat que es tracta d’un model seriós, i la Generalitat controla que les respostes corresponguin a la realitat”, explica en Salvador Vallès. El propietari de l’hotel antiga es va sorprendre de la “meticulositat amb què un parell d’inspectores varen venir a l’hotel i van comprovar tot el que havíem respost, fins i tot, el nombre de penjadors de roba que hi ha a cada habitació”. L’hotel calafellenc té només 16 habitacions (“ens aniria bé tenir-ne algunes més”), però és un establiment arrelat a la població que participa en la Xatonada Popular i en la Festa del Terròs on la seva sípia forma part de la tradició.

Aquest diploma farà canviar els

hàbits de l’hotel Antiga. “A partir del setembre probablement ens plantegem fer dinars i sopars tots els dies de la setmana. Fins ara, a l’hivern només fèiem mitja pensió”. Tenir la distinció d’Hotel Gastronòmic de Catalunya els apreta, “ens imposa un compromís que ens fa espavilar per fer-ho millor i aquesta mesura d’obrir tot el dia n’és una conseqüència que, malgrat tot, ens il·lusiona”. Per al director de l’hotel Antiga, “la nostra clientela ja venia pels nostres plats, tant la d’aquí com la de fora del país, que prefereix l’estança al nostre establiment que anar a Sitges o altres hotels de la costa amb més animació”.

L’ànec mut, el rap amb patates, la fideuà, l’escalivada, els calçots...

La distinció premià els establiments que fan servir productes de proximitat, que serveixen els plats típics de la terra, que compren qualitat i que s’esmercen a servir al client amb cura, atenció i delicadesa. “Els nostres productes són d’aquí, l’oli és de Siurana i els vins bàsicament del Penedès, encara que en tenim d’altres DO catalanes”, explica Salvador Vallès.

DAVID SANS ACUÑA Advocat penalista de Juristes Grup

La sentència de Caixa Penedès Fa escassament quinze dies les pàgines dels diversos rotatius es feien ressò de la notícia de la sentència dictada per l’Audiència Nacional condemnant l’antiga cúpula de Caixa Penedès a una pena de dos anys de presó a l’exdirector general de l’entitat, Ricard Pagès, i a penes d’un any de presó als tres exdirectius Joan Caellas, Santiago Abella i Manuel Troyano. La imposició d’aquestes penes permetrà als tres acusats –ara ja, condemnats- eludir l’ingrés a presó.

Les reaccions a la sentència no s’han fet esperar i, al marge de felicitar-se perquè finalment s’hagi començat a passar comptes amb els directius d’entitats financeres, es parla d’indignació i de sentència poc exemplaritzant.

Segons sembla, el Jutge va valorar dues circumstàncies: el reconeixement dels fets per part dels acusats en el darrer instant i la devolució de la pràctica totalitat de les quantitats percebudes en concepte de jubilacions (van acabar retornant 28,6 milions d’Euros dels 30,6 milions percebuts).

No es pot oblidar que el reconeixement dels fets es troba recollit com a circumstància atenuant de la responsabilitat (és a dir, de reducció de la pena) en el Codi Penal sempre que es realitzi abans que el culpable hagi tingut coneixement que el procés penal es dirigia contra ell (tot i que no és descartable la seva aplicació en moment posterior, per exemple, durant el propi acte del judici oral), i ve a premiar la col·laboració amb la Justícia per contribuir a l’aclariment dels fets.

En segon lloc, i més im-

portant en aquest cas, el retorn de gairebé la totalitat de les quantitats que es van atorgar en concepte de jubilacions daurades, s’adscriu en l’atenuant de reparació del dany o de disminució dels seus efectes, mesura que en aquest cas suposa un reconeixement als esforços dels acusats per restituir la víctima al seu estat anterior. La sentència és clara quan declara, després de censurar enèrgicament la conducta duta a terme pels acusats, que amb la devolució dels diners “es restaura l’ordre jurídic i es compensa la víctima”.

I és que són aquests els fins perseguits pel procediment penal: la resposta repressiva per un costat (que incumbeix a l’aparell repressor de l’Estat), però també aconseguir l’efectiva reparació de l’agreujat pel delicte. Com deia Roxin, amb el càstig al delinqüent la pertorbació social del delicte ocasionat no desapareix mentre persisteixi el perjudici a la víctima, només quan aquesta hagi estat restituïda en els seus drets dins del possible, podrem dir que el conflicte social ha estat resolt correctament i que el delicte pot considerar-se eliminat.

Per tant, com a jurista, entenc que la sentència dictada resulta plenament ajustada a dret i les interpretacions que insisteixen en dues vares de mesurar (una per a rics i l’altra per a pobres) són jurídicament poc rigoroses. El mateix podem dir de la suspensió de l’execució de les penes de presó no superiors a 2 anys, mesura recollida pel Codi Penal que s’aplica diàriament en els nostres Jutjats i Tribunals a tot tipus de delinqüents, no només als d’estrat social elevat.

Penedès Econòmic

juny 2014

11

ACTUALITAT

El nivell d’autoestima i l’optimisme de l’empresariat fan renéixer les pimes LÍDIA OÑATE L’optimisme i l’alta autoestima van ser els grans protagonistes de la primera Convenció de la petita i mitjana empresa al Penedès i al Garraf, l’Àgora Pimes, que va combregar més de 150 representants d’empreses del territori al Centre Àgora de Vilafranca del Penedès, una xifra que va sorprendre l’organització, que no esperava tenir una acollida amb tant d’èxit. Malgrat no ser una demanda explícita de les pimes, sí que va ser una jornada necessària per posar en comú les sensacions que es viuen en aquest moment i constatar que, després de tants anys de crisi, es comença a albirar un horitzó més clar i, sobretot, més optimista. Per Jordi Cuyàs, cap de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, durant la jornada va percebre “un nivell d’autoestima notable alt i això és important perquè amb pessimisme no es pot anar enlloc ni avançar”. Cuyàs va ser present en diverses taules rodones, de les quals va afirmar veure “confiança en les empreses, que cada vegada creuen més en les seves possibilitats”. En les conclusions es va posar èmfasi en l’aposta per la qualitat, la sostenibilitat mediambiental i l’adaptabilitat, un factor clau per als moments de canvi que hem viscut i estem vivint en gairebé tots els sectors econòmics.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Joan Manel Monfort, destacava que la tro-

bada empresarial pretenia ser “un BizBarcelona, és a dir, un fòrum de pimes i d’emprenedors que posen en comú les seves inquietud i novetats, a més de ser un espai d’interrelació per conèixer les últimes reformes legislatives i fórmules de finançament”.

Per la seva banda, el president de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG), Jordi Solé, afirmava que un dels objectius era donar les bases per a la recu-

EL MERCAT IMMOBILIARI ESPECIALITZAT EN NAUS INDUSTRIALS S’HA REACTIVAT, SEGONS L’ADEG peració de valors en el món de l’empresa: “bones pràctiques que van més enllà de les que generen riquesa, que es comprometin amb les persones i l’entorn”.

Escepticisme i crítiques de les pimes cap el finançament D’entre totes les taules rodones que es van organitzar, la de finançament va ser una de les que va generar més retrets, en concret, de les empreses cap als bancs per no haver proporcionat crèdit quan realment ho necessi-

Foto: Fèlix Miró

La primera Convenció de la petita i mitjana empresa al Penedès i el Garraf va deixar palès l’empenta de l’empresariat i la seva adaptabilitat

taven. A la taula hi havia diversos representants de la banca tradicional com el director de zona de Vilafranca de Banc Sabadell, Manuel Fuertes, i el responsable de l’Àrea de Pimes de BBVA, Víctor Blasco, que van expressar la seva intenció de tornar a obrir l’aixeta del crèdit. En aquest sentit, el secretari general de l’ADEG, Isidre Also, afirmava que “les pimes s’ho miren amb cert escepticisme.

Aquest cicle econòmic tan advers ha durat tant de temps que ens hem acostumat a prescindir dels bancs. I ara s’ha capgirat la situació perquè són els bancs els que ens vénen a vendre préstecs”. Segons Also, d’un temps ençà han percebut un interès creixent en les pimes: “semblava que el crèdit a autònoms i pimes era per a les caixes, mentre els bancs es quedaven amb els grans préstecs de les multinacionals. Ara, en canvi, els bancs volen ser els proveïdors de les pimes i és complicat perquè amb la crisi ha crescut un nou mercat financer amb l’entrada de noves vies de finançament alternatives com els business angels,

el finançament consorciat o els grups d’inversors independents”.

L’empresariat mostra els dèficits al director d’Indústria La primera Convenció de Pimes al Penedès va comptar també amb un dinar, que va tenir lloc al restaurant Sol i Vi de Lavern (a Subirats). Els prop de 50 empresaris que hi van assistir van expressar al director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Antoni Maria Grau, les mancances que pateix el territori en aspectes tan necessaris com la connectivitat, sobretot pel que fa al servei de banda ampla, el subministrament energètic i el seu cost, cada vegada més elevat, i la mobilitat, entre d’altres. Segons Also, “totes aquestes qüestions ens resten competitivitat al territori i el que hem d’aconseguir és que les empreses no només no marxin, sinó que en vinguin de noves”.

Els polígons es podrien reactivar aquest mateix any Des de l’arribada de la crisi, els polígons industrials d’arreu

del país han patit una gran davallada que ha repercutit en molts aspectes de l’economia. Al Penedès, polígons on hi havia molta activitat han quedat en un estat de semiabandonament. En aquest sentit, però, Isidre Also no creu que “la sensació de deixadesa sigui un fre suficientment important perquè les empreses s’estableixin a la zona”. Segons les darreres percepcions a l’ADEG, s’ha produït una certa reactivació en el mercat immobiliari especialitzat en naus industrials, tant en lloguers com en compres de segona mà, fet que podria resultar un repunt de l’activitat econòmica als polígons. En aquest sentit, Also va més enllà i afirma que és precisament “la indústria alimentària la que està marcant la diferència amb empreses com La Granja, Cafès Novell i Bombons Cudié, que estan creixent molt, tant aquí com a fora”. De cara a aquest 2014 es mostra optimista: “estem convençuts que, a poc que tot es troni a revifar, tornarem a veure com es revitalitzen els polígons”.

12

Penedès Econòmic

juny 2014

EMPRESA

SOLUCIONS DE FINANÇAMENT A EMPRESES DEL PENEDÈS I EL GARRAF

DOLCE SITGES FA 10 ANYS L’hotel Dolce Sitges compleix 10 anys i, per a celebrar-ho, vol agrair als seus clients la confiança en aquest temps amb originals regals d’aniversari. Entre aquests, es troben un 10% de descompte sobre l’import final de la factura, 10 tractaments VIP al Dolce Vital Spa i un 10% de descompte en l’espai wellness. A més, l’hotel facilita la cancel·lació de les reserves per a facilitar els moviments de darrera hora amb un 10% de cancel·lació parcial, fins a 15 dies abans de l’arribada.

Dolce Sitges va obrir portes a finals de 2004. És el primer hotel d’Espanya dissenyat per acollir conferències, congressos, incentius i events especials, així com turisme vacacional d’alt nivell. L’estil de les intal·lacions, la ubicació i la qualitat del servei el van fer mereixedor del Premi a la Excel·lència MICE 2012 de Condé Nast Johansens.

CaixaBank i l’ADEG van reunir 105 empreses del Garraf i del Penedès el passat 11 de juny al centre Neàpolis de Vilanova i la Geltrú.

CaixaBank dóna suport a les actuacions de finançament mitjançant el programa CaixaNegocis, que ofereix un servei personalitzat que realitzen 2.600 gestors que visiten als clients en el seu propi negoci a través d’una xarxa de més de 5.700 oficines i 85 centres d’empreses.

Apple elogia el simulador de negoci creat per Cafès Novell L’eina empresarial de Novell serà utilitzada per Apple com a reclam comercial per a altres pimes REDACCIÓ

L’empresa vilafranquina Cafès Novell torna a estar d’enhorabona. El gegant tecnològic Apple l’ha seleccionat com un exemple d’utilització de la tecnologia per millorar el negoci d’una pime. A través d’una aplicació, un simulador de negoci, Cafès Novell possibilita als seus clients millorar la rendibilitat i la facturació de la seva cafeteria.

Segons el cap de vendes, Manel Souto, “aquesta eina s’emmarca dins de l’estratègia d’aportar valor al client”. El ventall de possibilitats és molt ampli, ja que l’aplicació dissenyada per iPad permet fer des d’un estudi de la rendibilitat del cafè, detectant

L’APLICACIÓ PERMET CONTROLAR ELS COSTOS I AUGMENTAR LA FACTURACIÓ oportunitats de millora i reducció del cost, fins a una previsió de com es pot incrementar la facturació d’un establiment concret, aplicant les propostes d’accions comercials i productes dissenyats per a cada client en concret, tenint en compte el perfil de cada establiment.

L’aplicació, a més, “permet l’accés online a les dades de facturació

del client, informes, i arxiu documental, entre d’altres, fet que permet la gestió i la satisfacció del client”, afegia Souto.

L’empresa Novtec d’Aiguafreda va ser l’encarregada de desenvolupar l’aplicació juntament amb Cafès Novell. L’objectiu era facilitar als clients el control dels costos i augmentar la seva facturació.

Amb l’aplicació, doncs, ja poden fer simulacions del que consumeixen, amb paràmetres del consum de la cafetera, del gramatge de cafè emprat per a cada tassa, del consum per clients, i generació d’estadístiques a temps real.

Cafès Novell se suma al club de les grans marques L’experiència de Cafès Novell serà utilitzada per Apple com a reclam comercial, de la mateixa manera que fa amb altres grans marques d’arreu del món com Ducati, Pepsico o Eaton.

Cafès Novell va començar la seva

trajectòria el 1958 i des de llavors s’ha anat especialitzant en cafè per a restauració a través de tres eixos: bars, hotels i col·lectivitats, que representen el 95% d’un negoci que el 2013 va arribar als 19 milions d’euros. El 5% restant és el negoci de les càpsules que es preveu que augmenti fins al 20%. Després de diversos anys d’estancament, l’empresa va tornar a créixer un 2% l’any passat i les previsions per a aquest 2014 és tornar-ho a fer, però en un 5%, ja que des de Cafès Novell perceben que el mercat domèstic s’està reactivant.

D’altra banda, la innovació i la internacionalització també són dos factors que els fan ser optimistes, sobretot amb l’entrada al mercat del cafè a la Xina, de la mà d’una societat del grup britànic Scarborough. Segons apunten alguns estudis, es preveu que el mercat del cafè es multipliqui per 15 al país xinès.

ACORD ENTRE L’ESTACIÓ NÀUTICA I L’ADEG Carles Díaz, president de l’Associació de l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, i Jordi Solé Tuyà, president de l’ADEG, han firmat un articulat de col·laboració entre ambdues entitats.

A l’acte de signatura hi va assistir Celso Besolí, president del Consell d’Entitats Empresarials i Professionals del Penedès i el Garraf.

El text de l’acord va en la mateixa línia que els rubricats recentment amb les altres insti-

tucions que també formen part del Consell d’Entitats: Gremi d’Hostaleria de Sitges, Gremi d’Instal·ladors del Garraf, Unió de Comerciants i Empresaris de Les Roquetes (UCER), Jove Cambra Internacional de Vilafranca del Penedès, Menja’t Vilanova i el Gremi d’Hoteleria i Restauració de Vilanova i la Geltrú.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Ànims!!!

Hi havia una vegada... un pagès, que lluitava amb moltes dificultats, tenia alguns cavalls perquè l’ajudessin en els treballs de la seva petita hisenda.

Un dia, el seu capatàs li va portar la notícia que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat.

El pou era molt profund i seria extremadament difícil treure el cavall d’allà.

El pagès va anar ràpidament fins al lloc de l’accident, i va avaluar la situació, assegurant que l’animal no s’havia danyat.

Però, per la dificultat i l’alt preu per treure’l del fons del pou, va creure que no valia la pena invertir en l’operació de rescat.

Va prendre llavors la difícil decisió de dir al capatàs que sacrifiqués l’animal tirant terra al pou fins a enterrar-lo, allà mateix. I així es va fer.

Van començar a llançar terra dins del pou amb la intenció de cobrir el cavall.

Però, a mesura que la terra queia sobre l’animal aquest es sacsejava i queia al fons; es sacsejava una i altra vegada i la terra que li tiraven s’anava acumulant, amb la possibilitat d’anar pujant.

Els homes es van adonar que el cavall no es deixava enterrar, sinó al contrari, estava pujant a força de

treure fins que finalment... va aconseguir sortir!

Bonic conte anònim que ens ha de servir de reflexió i ajuda en moments difícils. És condició humana de la pròpia vida, passar per moments difícils, durs i angoixants, per motius molt diversos (estudis, treball, família, salut, amor, etc.).

L’edat (el temps) ho relativitza tot, són un bon antibiòtic per combatre aquesta angoixa, però sovint,d’efectes molt llargs.

El mateix temps mitiga aquesta preocupació i sol deixar-la en una “anècdota” vital, viscuda i passada.

Els durs temps que estem vivint, no tan sols de crisi econòmica sinó també de valors i ideals fan freqüent, aquest estat d’angoixa.

Tot i la dificultat, hem de ser, sempre positius, pensar en positiu. Sempre endavant!!! La nostra historia personal es nodreix de bones i dolentes experiències. D’allò que és dolent també se n’aprèn, i configura la nostra persona i personalitat.

Si estàs baix al pou, sentint-te poc valorat, i els altres llancen terra sobre tu, recorda el cavall d’aquesta història. Sacseja’t la terra i utilitza-la per pujar!

juny 2014

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

juny 2014

EMPRESA

BDO ajuda a empreses del Penedès a créixer i internacionalitzar-se Les tres branques de la seva activitat són l’auditoria, l’assessorament legal i les finances corporatives

 Oriol Tapias i Xavier Montoliu, soci Financial Advisory i director de BDO Barcelona

OLGA AIBAR BDO es va fundar a Europa l’any 1963 com a resultat de la fusió de firmes del Regne Unit, Holanda, Alemanya, els Estats Units i el Canadà. L’any 1973 va passar a dir-se Binder Dijker Otte & Co: BDO. L’empresa disposa de més de 56.000 professionals, 1.264 oficines operatives en 144 països i una xarxa amb facturació anual de 4.920 milions d’euros. De l’empresa i els seus reptes, n’hem parlat amb Oriol Tapias, soci Financial Advisory, i Xavier Monoliu, director d’assessorament en finançament empresarial de BDO Barcelona.

BDO va signar, a finals de l’any passat, un acord de patrocini amb la Unió Empresarial del Penedès. Quin era l’objectiu?

Creiem que, tot i que BDO és una gran multinacional, calia apropar-nos encara més a les empreses. Fins ara, hem visitat més de 60 empreses del Penedès i Garraf per donar-los a conéixer els nostres serveis.

I quins són aquests serveis?

BDO és una de les organitzacions internacionals més grans d’auditoria i serveis professionals a l’empresa. Les tres grans línies de servei són: auditoria, advocats (assessorament legal, fiscal, laboral, a més de planificació fiscal internacional i outsourcing) i advisory (assessorament financer).

Prestem serveis amb qualitat internacional de primer nivell.

Hi ha firmes internacionals que són per als clients internacionals.

Nosaltres, en canvi, tenim un enfoc de proximitat, som una empresa global amb assessorament local.

Quin és el perfil d’empresa amb què treballeu?

Depèn del servei. Treballem tant amb la petita empresa on, des de l’àrea d’outsourcing s’ajuda en el procés de constitució, fins a l’empresa mitjana, la que factura entre 5-6 milions d’euros fins a la que factura més de 100 milions d’euros. Les empreses mitjanes suposen el 80% del negoci de BDO.

“SOM UNA FIRMA GLOBAL, AMB SERVEI A 144 PAÏSOS, PERÒ AMB VOCACIÓ LOCAL” Quines són les principals demandes de les empreses?

El finançament és un tema capdal, sobretot quan hi ha un projecte que es vol posar en marxa. Nosaltres informem sobre les possibilitats que ofereix la banca tradicional, però també de les alternatives de finançament que existeixen, entre les quals els crèdits de l’Institut Català de Finances, capital de risc, etc.

Hem fet moltes valoracions d’empreses familiars perquè la majoria no saben el que val el seu negoci. Són empreses que no cotitzen a borsa i el que fem és valorar el projecte, l’empresa, el fons de comerç, etc.

Quin és el pla de treball amb la UEP? Donar suport a la UEP perquè pugui tenir al seu costat una empresa mundial, forta, que pugui abarcar tots els serveis, des que neix fins que desenvolupa el seu producte i arriba als mercats internacionals. El que fem és acompanyar l’empresa en el procés d’internacionalització perquè ja estem allà, tenim els mitjans i els recursos professionals adients.

Quina és la vostra especialitat personal?

Des de l’àrea d’assessorament treballem en tota l’activitat de compra-venda d’empreses, valoracions, finançament i internacionalització. Ajudem a buscar socis, inversors o partners per a les empreses. Tenim una metolologia pròpia del procés d’internacionalització que implica des de la identificació de països, fer estudis de mercat, identificar oportunitats, partners (socis locals) fins a la formalització, que l’executen els advocats.

Quants empleats teniu a Catalunya i a la resta d’Espanya?

A Barcelona hi treballen unes 250 persones, a Espanya més d’un miler i al món 56.000. Aquestes dades poden fer enrere els clients, però això no treu que no siguem pròxims com es pot apreciar amb les visites que fem dia a dia.

Com es posen en contacte amb vosaltres els clients?

A través de visites concertades a la Unió Empresarial del Penedès, de la pàgina web de BDO i dels socis i professionals de la firma.

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

Visual thinking, descobrint la sopa d’all?

La frase “Una imatge val més que mil paraules” podria resumir el significat del visual thinking. El visual thinking o pensament visual és un concepte del qual s’està parlant els últims anys com una metodologia de treball en companyies i empreses de referència. A Espanya la seva utilització és encara molt incipient i són poques empreses les que realment l’estan aplicant, però el cert és que el visual thinking no és cap invent nou perquè podem dir que és innat a la condició humana; des de sempre els humans han realitzat representacions visuals per expressar idees, explicar històries, afrontar i solucionar problemes.

La metodologia del visual thinking es basa a utilitzar imatges per desenvolupar i recollir la creativitat i les opinions de les persones que participen en projectes de qualsevol àmbit, i fins i tot pot utilizar-ho una sola persona per desenvolupar temes personals o professionals. Consisteix a bolcar i manipular idees a través de dibuixos simples i fàcilment reconeixibles, creant connexions amb mapes mentals, amb l’objectiu d’entendre millor, definir objectius, identificar problemes, descobrir solucions, simular processos i generar noves idees.

Es pot aplicar en reunions d’equips de treball, en conferències, per a representar processos, llistes de tasques o esquemes, etc.

Per començar, l’únic que es necessita és paper i llapis, post-its, retoladors... es pot fer de manera molt senzilla, no cal tenir gaires habilitats de dibuix, el cert és que només utilitzant figures bàsiques i formes senzilles (quadrats, fletxes, espirals, cercles, etc.) ja podem comunicar moltes idees de manera clara i explicativa.

Per exemple, aplicant el vi-

sual thinking es poden realitzar presentacions més àgils, entenedores i senzilles per a l’audiència en la presentació d’un nou producte o una conferència, transmetent més fàcilment el nostre missatge i aconseguint una millor recepció i recordatori.

Però guaita tu! T’has adonat que aquesta és la mateixa base del disseny gràfic? El disseny gràfic és la professió que té com a objectiu comunicar idees complexes mitjançant gràfics i representacions visuals per resoldre problemes, comunicar i vendre millor. És una activitat pràctica i funcional perquè ajuda a la comunicació de missatges, normalment publicitaris. El paper del/a dissenyador/a gràfic/a en el procés de comunicació és el de codificador o intèrpret del missatge que treballa interpretant, ordenant i presentant els missatges visuals. Logotips, cartells, infografies, senyals, etc. es dissenyen per comunicar de manera molt més directa el que podria ser explicat en paraules. El/la dissenyador/a conjuga sensibilitat per la forma i pel contingut per a poder transformar un missatge lingüístic en un missatge gràfic i visual, que és més fàcil de rebre i assimilar pel nostre cervell.

Tot i que opino que no ens descobreixen res nou amb el visual thinking, m’alegra que pot revaloritzar el llenguatge visual, posant de manifest que és un llenguatge molt potent, que està a l’abast de qualsevol i que només cal exercitar-lo. El llenguatge visual i l’expressió gràfica no es poden percebre només com una forma artística i han de conviure amb la intel·ligència lingüísticoverbal i la lògico-matemàtica per enriquir-se mútuament.

Penedès Econòmic

juny 2014

15

TRIBUNA UEP

L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, va participar el passat 16 de juny en una trobada amb empresaris del Baix Penedès organitzada per la Unió Empresarial del Penedès (UEP). Carnicer va defensar el turisme i el comerç com dues de les principals apostes estratègiques que permetran al Baix Penedès sortir de la crisi i reactivar l’economia.

L’alcalde vendrellenc va destacar també la privilegiada situació geogràfica del Baix Penedès com un valor a exportar, tant per atreure turisme com per

facilitar la implantació de noves empreses. El president de la UEP, Santi Carda, va demanar a l’alcalde del Vendrell que l’Ajuntament faci costat al teixit empresarial i que aposti per la marca Penedès com una de les oportunitats per exportar l’oferta enoturística arreu del món. Carda va reivindicar també la figura de Pau Casals com un valor afegit i va defensar un cop més la necessària convivència entre l’activitat vitivinícola i el creixement industrial de la comarca.

Condicions avantatjoses de Banc de Sabadell per als socis de la UEP La Unió Empresarial del Penedès (UEP) i el Banc de Sabadell van signar el 6 de juny passat un conveni de col·laboració que permetrà els socis de l’organització empresarial acollir-se a condicions avantatjoses en alguns dels productes que ofereix l’entitat bancària. La signatura del conveni va a càrrec de Santi Carda, president de la UEP, i de Josep Esteve Gilabert, representant del Banc de Sabadell.

Amb aquest conveni, la Unió Empresarial del Penedès pretén oferir als seus associats preus i descomptes avantatjosos en la contractació de serveis o productes, en aquest cas bancaris.

Entre els productes que ofereix Banc de Sabadell, destaquen l’autorenting, els serveis dirigits a emprenedors, serveis de banca a distància, plans de previsió, fons d’inversió i plans de pensions.

Espai patrocinat per:

Nova edició dels Premis UEP en el sopar de la Nit Empresarial que se celebrarà el 24 de juliol En el marc de la Setmana de l’Enoturisme Viu el Penedès 2014, durant el sopar de la Nit Empresarial que tindrà lloc el dijous 24 de juliol a la Masia Vallformosa de Vilobí del Penedès, la UEP entregarà les distincions a les iniciatives empresarials que han destacat a l’Alt i Baix Penedès durant el 2013. La Unió Empresarial del Penedès recupera així l’edició dels Premis UEP, amb l’objectiu de distingir públicament la trajectòria i la capacitat d’innovació d’algunes empreses durant l’últim any.

Els Premis UEP pretenen distingir de manera pública i notòria l’esforç, la constància i la capacitat d’adaptació i superació diària de les empreses i les persones que les formen així com la seva contribució al desenvolupa-

ment econòmic, al creixement de l’ocupació laboral o al foment de la innovació al Penedès. Opten als Premis UEP totes les empreses de l’Alt i Baix Penedès que durant el 2013 s’hagin destacat en algun d’aquests camps: a la millor iniciativa innovadora del Penedès, a la millor iniciativa d’expansió internacional, a la millor iniciativa mediambiental, a la millor iniciativa de responsabilitat social empresarial, al comerç o servei més dinàmic i a la millor iniciativa empresarial jove. Com a novetat s’incorporen en aquesta edició cinc premis de l’àmbit de l’enoturisme: a la millor iniciativa enoturística de cadascuna de les quatre comarques que conformen la DO Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia) i a l’entitat

 Acadèmia Tastavins, premi UEP 2011

que ha promogut la millor acció de promoció i difusió de l’enoturisme d’aquest àmbit territorial.

La Nit Empresarial se celebrarà enguany en el marc de la Setmana de l’Enoturisme Viu Penedès 2014 que organitza la UEP del 21 al 27 de juliol amb l’objectiu de donar a conèixer activitats de lleure i oci que s’organitzen al

Penedès i que tenen com a principal argument la vinya, el vi i el paisatge. Visites a caves i cellers, activitats culturals i esportives entre les vinyes, tastos dirigits, tallers de cuina amb vi o cava o tractaments de salut i bellesa amb cavateràpia i vinoteràpia són algunes de les activitats que inclourà el programa d’aquesta primera edició.

La UEP signa acords estratègics amb la CEPTA de Tarragona i la UEA de l’Anoia El president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Santi Carda, ha signat aquest mes de juny acords estratègics amb dues de les organitzacions empresarials amb més implantació a la comarques de Tarragona i de l’Anoia, amb l’objectiu de trobar punts de col·laboració per organitzar activitats conjuntes i sumar forces per tenir més i millor influència al territori. El primer conveni es va signar el 9 de juny amb la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), i pretén reforçar la presència de la UEP al Baix Penedès i oferir eines de suport i representativitat al teixit empresarial de la comarca.

La firma entre la UEP i la

CEPTA va anar a càrrec de Santi Carda, president de la UEP, i J. Antonio Belmonte, president de la CEPTA, i va tenir lloc a la seu de la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell que es dedica a la reinserció sociolaboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social. Carda va qualificar l’acord d’històric i va reiterar el compromís de les dues organitzacions empresarials amb el Baix Penedès. “Aquest acord ha de servir per posar el Baix Penedès i les seves empreses al lloc que es mereixen i això passa per sumar esforços i trobar sinèrgies que ens permetin avançar junts”, va assenyalar el president de la UEP. J. Antoni Belmonte va expressar la

seva satisfacció i va destacar que l’acord amb la UEP permetrà evitar duplicitats i ser més efectius a l’hora d’oferir suport i serveis al teixit empresarial del Baix Penedès.

El segon acord estratègic es va signar el dia 20 de juny a Igualada amb la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i pretén de consolidar les relacions entre la UEP i la UEA així com poder oferir més i millors prestacions i serveis als respectius associats. Les dues organitzacions empresarials volen continuar exercint com a lobby per poder defensar amb més força els interessos de les empreses

Foto: TAEMPUS

Trobada d’empresaris amb l’alcalde del Vendrell

davant l’administració i en el conjunt del territori.

El president de la UEP va destacar el compromís de l’organització penedesenca amb totes aquelles iniciatives que pretenen enfortir el paper de les empreses en el territori, mentre que el president de la UEA, Blai Paco, va afegir que l’acord amb la UEP aporta valor afegit al conjunt dels associats de les dues organitzacions.

16

Penedès Econòmic

juny 2014

L’ENTREVISTA

JOAN TARRADA GOL

President de Tastavins Penedès

“Som la primera DO de Catalunya que té un espai propi a Barcelona” Del 6 al 9 de juny, Tastavins Penedès va organitzar al passeig Joan de Borbó de Barcelona el certamen El Penedès a Barcelona, i el dia 5 de juny es va inaugurar l’Espai Penedès, un indret on els restauradors poden tastar els vins de la DO Penedès, veure’n les diferències i aprendre com servir-los correctament OLGA AIBAR

Joan Tarrada Gol (Vilafranca del Penedès, 1956) és agent d’assegurances i president de Tastavins Penedès (l’antiga Acadèmia Tastavins Sant Humbert) des de l’any 2006.

Va cursar els estudis d’empresarials a la Universitat de Barcelona i, més endavant, va titular-se com a corredor. A més disposa del títol d’Assessor Financer, atorgat per AFI. Sempre ha mantingut un lligam amb diferents entitats de Vilafranca com el Club Rotary i el Penedès, sent soci fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs, a més de formar part dels Amics del VINSEUM. Sota la seva presidència, l’Acadèmia Tastavins ha realitat set edicions del Banc Sabadell Vijazz Penedès (en breu se’n farà la vuitena) i dues edicions del Penedès a Barcelona.

Recentment, a més, ha inaugurat l’Espai Penedès a Barcelona.

El 70% del vi que es consumeix a la restauració a Barcelona és de fora de Catalunya. Per quins motius i què es fa per rebaixar aquest percentatge?

Nosaltres defensem que hi hagi més vi català a les cartes dels restaurants perquè, si és així, també hi haurà més vi del Penedès. Ens aixoploguem en aquest paraigua de vi català perquè hem d’anar tots junts i establir sinèrgies, no mirar cadascú per ell mateix i fer la seva pròpia guerra.

Per què els vins francesos o italians tenen més fama i demanda a nivell internacional?

A la Borgonya fa 80 anys que envasen bons vins en ampolla sota el nom de chateau, mentre que al Penedès veníem el vi a doll i no s’embotellava només que en algunes excepcions. A la DO Penedès només fa 30 anys que embotellem bons vins, així que països com França i Itàlia ens porten 50 anys d’avantatge.

Accions com El Penedès a Barcelona intenten combatre aquestes dades?

Sí. El que hem d’aconseguir és que hi hagi més autoestima dels nostres propis vins, i no només dels vins, sinó també de la cultura, de la poesia, de la pintura, del patrimoni, etc. A Vilafranca del Penedès, per exemple, tenim una joia arquitectònica, el Llimona que hi ha enterrat a la cripta de Santa Maria. Si fos a França o a Itàlia, ja s’hi haurien fet uns accessos directes, amb ascensor, on pagaries, com a mínim, un euro per poder-lo veure.

Mires altres zones com la Toscana, la Borgonya o la Rioja i et preguntes què té aquest territori que no tinguem nosaltres? Res. Els italians van ser espavilats i van fer una pel·lícula o dues sobre vins i, amb això, han agafat fama. A nosaltres ens falta ser intel·ligents, creure més en el potencial que tenim.

EL 70% DEL VI QUE ES CONSUMEIX AL SECTOR DE LA RESTAURACIÓ A BARCELONA ÉS DE FORA DE CATALUNYA Caldria fer més autopromoció dels nostres productes i que les administracions hi apostessin més?

Ara són uns moments en què no hi ha diners ni per pagar les hores extres i no es poden fer volar coloms. A les administracions no els toca ara subvencionar actes, el que toca és que, des de la societat civil, siguem capaços de gestionar el que tenim, de poder vendre, oferir i degustar els nostres productes. Si no som capaços de fer això és que tenim un problema.

Creu que les empreses haurien de fer més promoció pròpia i de l’enoturisme en general?

I tant! (riu). Un clar exemple és l’èxit de la mostra El Penedès a Barcelona, que es va celebrar del 6 al 9 de juny a la Barceloneta, on eren presents 80 cellers, i els visitants van poder tastar més de 160 referències de productes.

Doncs, durant els tres dies la fira, només hi van passar una dotzena d’elaboradors. De vegades no n’hi ha prou d’enviar només l’ampolla a la mostra perquè la tastin els turistes, cal parlar amb els clients, fer pedagogia dels nostres productes, explicar-ne les característiques, etc. Els Tastavins podem posar els mecanismes perquè els productes es coneguin, es venguin, s’exportin, però els anfitrions són els cellers. Ens falta acabar de creure’ns el potencia que tenim, que és molt.

Durant la mostra El Penedès a Barcelona es van regalar un miler d’ampolles a periodistes per intentar aconseguir un major ressò de l’acte. Quin retorn va tenir?

Vam sortir en directe a TV3, 8tv, La 2 i a diverses ràdios nacionals, a més, en molts articles de la premsa escrita, així que considerem que el retorn ha estat molt gran i millor del que esperàvem, si tenim en compte el que costa tenir un espai als mitjans de comunicació.

Recentment, també heu obert un espai exclusiu de tast a Barcelona, l’Espai Penedès. Quina va ser la rebuda i què en penseu fer d’aquest espai?

De moment, hem rebut uns 200 mails, whatsapp i trucades de

Penedès Econòmic

juny 2014

17

L’ENTREVISTA felicitació de cellers per aquest espai. Creiem que l’hem endevinat.

De moment, tenim el suport de la DO Penedès i de l’Ajuntament de Vilafranca, els cellers ja s’hi sumaran. Cal tenir en compte i valorar el fet que som la primera DO de Catalunya que posa el peu a Barcelona en un espai fixe. A més, tenim intenció d’aconseguir una gran projecció. Farem passar pel local un miler de restauradors i els ensenyarem com es conserva i se serveix un vi blanc, un rosat, un negre, etc., perquè estiguin a les cartes dels restaurants i es consumeixin d’una forma adient per tal que els clients repeteixin.

Creu que el procés pel dret a decidir ajudarà o serà contraproduent per als vins catalans?

El consum de vi i cava a Espanya està actualment a l’entorn del 26% i pot caure, en un principi, entre un 3 i un 5%, un fet que no és preocupant ja que és un consum que recuperarem, si fem les coses bé. Quan passin uns tres o quatre anys, la coneguda com a “síndrome d’Estocolm” farà que s’incrementi la necessitat de consumir vins del país i tindrem una repuntada de consum que superarà, fins i tot, l’actual.

Els cavistes i alguns representants del sector del vi apunten que caldria apujar els preus perquè es valori la qualitat dels nostres productes. Hi està d’acord?

El preu que tenen actualment els nostres vins és correcte. El que no està bé és trobar caves a un euro als supermercats perquè no aporten res al territori. Amb aquests preus, a quant se li ha de pagar al pagès pel raïm? Jo imposaria uns preus mínims per als vins. Hem de defensar el sector productor i el Penedès perquè, si pleguen els pagesos, serem el magatzem de Barcelona.

Fèlix Miró

Però no és massa el que es paga per un vi en un restaurant?

Nosaltres hem parlat amb el gremi de restauradors de Barcelona perquè pensem que un dels punts en el que hem d’incidir és en el marge que s’enduen els restauradors amb els vins. Està bé carregar un percentatge extra perquè els vins s’han de conservar bé, i això té uns costos, però caldria redefinir aquest percentatge perquè suposa una regressió en el consum. Actualment, amb la nova llei de trànsit, es consumeix molt menys vi que abans per evitar multes. Això fa que molta més gent es quedi a casa i no surti.

La cervesa té consums molt més elevats que el vi. Què es pot fer per lluitar contra l’hegemonia d’aquesta beguda?

A la persona que li agrada la cervesa, li aconselleria que en consumís la nostra, la catalana,

i el mateix en el cas de l’aigua.

Hem de promocionar el que és propi. L’aigua és aigua en vidre o plàstic, no cal gastar més diners en ampolles de color blau fosc.

Jo, si tinc set, bec aigua. També m’agrada beure una copa de vi de tant en tant, però no en cada àpat. Actualment, només es consumeix un 2% de cava i es demanen molts escumosos de fora com

ALGUNS PAÏSOS COM FRANÇA O ITÀLIA ENS PORTEN 50 ANYS D’AVANTATGE EN EL MÓN DELS VINS lambruscos, que se serveixen molt a les pizzeries perquè són vins barats. Tanmateix, pugen de seguida i fan molt mal de cap. Els italians defensen els seus vins, i nosaltres hauríem de fer el mateix. Aquest és el nostre camp de batalla. Hem d’aconseguir que, en sis anys, el 50% dels vins que es consumeixen a Catalunya, siguin catalans.

Quina és la producció de vins de la DO Penedès?

Si hi ha una zona vitivinícola que destaca a Europa és el Penedès. Estem obrint mercats, incrementant el nombre d’exportacions. Ara farem una mostra de vins monovarietats a

L’ANY 2020 MÉS DEL 50% DEL VI QUE ES CONSUMIRÀ A BARCELONA SERÀ CATALÀ Europa i el xarel·lo català estarà present al costat dels vins de França, Bèlgica, Itàlia, etc., perquè és un vi que està bé, que té un preu correcte i que dóna mil tombs a altres vins francesos, per exemple.

Les DO catalanes treballen conjuntament o van per lliure?

Fem diverses accions conjuntes per tenir més força. Un clar exemple és que la mostra de vins de Catalunya, organitzada per l’Incavi per la Mercè, va creixent cada any en nombre de participació i consum.

Ara s’acosta el Vijazz, una mostra amb molta progressió des dels seus inicis. Caldrien

més accions com aquesta perquè es consumeixi més els nostres vins?

El Vijazz és un aparador internacional dels nostres vins perquè vénen persones de molts països expressament a gaudir del jazz i dels vins. Aconsegueix que es venguin molts més vins del Penedès arreu. Ho sabem perquè el consum i la demana posterior al certamen és molt forta. Cada any fem unes 1.300 enquestes als visitants, i els darrers anys hem notat que el perfil dels assistents ha canviat. Els tres primers anys, venien a escoltar les estrelles de Jazz que portàvem però, l’any passat, ja vam notar que s’havia produït un canvi de tendència i que molta més gent ve ara al Vijazz atreta per l’oferta de vins, fet que ens satisfà molt perquè aquest era l’objectiu.

Quin impacte econòmic té a la comarca?

L’impacte supera el milió d’euros perquè en surten beneficiats restaurants, hotels, cases rurals, negocis i establiments de tot el Penedès i de les comarques de l’entorn. El pressupost de tot plegat és d’uns 360.000 euros, 150.000 dels quals es destinen a pagar les actuacions de jazz. De moment, es manté un equilibri entre el cost que suposa i el retorn que s’aconsegueix. Hem de tenir en compte que s’han suspès gairebé el 30% dels festivals de jazz i de fires a Espanya. En canvi, el Vijazz es mantè amb un nivell alt d’artistes. Els qui hi entenen, ens diuen que aquest any tenim el millor cartell de tota la història del certamen.

Quants visitants té el Vijazz?

Tenim uns 100.000 visitants quan altres festivals similars en tenen a l’entorn de 40.000. En poc temps hem assolit el nivell del que es fa a Vitòria o Sant Sebastià. Estem jugant en primera divisió. Moltes figures del jazz vénen només a Vilafranca perquè els agrada molt la proximitat que tenen amb el públic i el magnífic entorn on es realitza.

D’on provenen?

Més del 50% són de fora del Penedès, la majoria de l’àrea metropolitana de Barcelona, però també tenim un percentatge important de persones de la resta d’Espanya i de fora del país.

Quines novetats hi haurà?

Aquest any tindrem una copa nova, més petita i fàcil de portar.

També, gràcies a l’acord que hem signat amb Penedès TV, posarem una pantalla gegant per veure primers plànols dels artistes. També estem treballant per instal·lar un tercer escenari. Tenim diverses idees per obrir espais nous i intentar esponjar la mostra.

18

Penedès Econòmic

juny 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA RUÏNA DE LES CAIXES D’ESTALVI D’ESPANYA (PART I)

U

na de les denúncies més reiterades en les converses populars és la que la responsabilitat actual de la crisi recau, sense cap discriminació, en els polítics i en els banquers.

Dels primers ens hem ocupat llargament en els articles anteriors i en aquest ens detindrem en els banquers.

De debò la nostra crisi financera és responsabilitat única dels nostres banquers professionals?

Si ens fixem, els nostres dos grans bancs, el BBVA i el Santander, estan inclosos pels analistes internacionals entre els bancs millor gestionats del món i l’expansió exterior del seu negoci, que ha aconseguit cotes extraordinàries, només es pot entendre per la seva acreditada competitivitat. I, una bona part dels nostres bancs que operen fonamentalment al mercat interior, han sobreviscut amb un gran esforç i professionalitat, en un dels marcs econòmics més difícils del nostre entorn, provocat per la coincidència de dos grans reptes històrics, l’esclat de la nostra enorme bombolla immobiliària en el segon semestre de l’any 2006 i la crisi financera internacional de l’últim trimestre del 2008.

La nostra gran crisi bancària s’ha centrat preferentment en el sector de caixes d’estalvi que de 45 van quedar reduïdes a una quarta part. Qui ha estat responsable d’una ruïna així?

Per a la seva clarificació, han estat interessants les intervencions en la comissió creada al Parlament català per investigar la gestió de les caixes d’estalvi. Com que he seguit amb interès aquest debat, m’hi centraré encara que em fa l’efecte que també és aplicable a totes les autonomies que compten amb les seves corresponents caixes.

Per l’expresident de Caixa Catalunya i conegut polític, Narcís Serra “el gran responsable és la crisi i l’atur de les empreses, no hi ha diners per pagar hipoteques”.

Aquest diagnòstic s’assembla al que va utilitzar Fernández Ordóñez, ex del Banc d’Espanya, davant el jutge Andreu atri-

buint l’enfonsament de les caixes d’estalvi a la recessió patida per l’economia espanyola ”un fet que ningú podia preveure”.

Els dos van fer servir la tècnica tan profusament utilitzada pels nostres principals mitjans per ocultar la responsabilitat de la crisi econòmica i social. A aquesta se la considera com un cicló o una catàstrofe natural d’origen exterior de la qual el gestor públic protegit no té cap culpa i el millor que pot fer és esperar passivament al fet que escampi la tempesta. Compten amb l’avantatge que a pocs se’ls ocorre preguntar per què no va afectar entitats actualment amb bona salut i beneficis com la Caixa de Pensions, entre les grans, o la de Pollença o la d’Ontinyent, entre les petites, si és que han tingut sort en la catàstrofe o estaven gestionades per criteris professionals diferents.

El Catedràtic d’Economia de l’Empresa per la UAB Antoni Serra Ramoneda, que va ser presi-

LA NOSTRA GRAN CRISI BANCÀRIA S’HA CENTRAT PREFERENTMENT EN EL SECTOR DE CAIXES D’ESTALVI QUE DE 45 VAN QUEDAR REDUÏDES A UNA QUARTA PART

dent de la mateixa entitat durant el període anterior de 1984 al 2005, dóna una altra interpretació que està reiterant i ampliant en diferents mitjans: “Els principals responsables són els reguladors: El Govern, el Banc d’Espanya i la Generalitat que tenien competències sobre les caixes i havia de vigilar els consells d’administració i assegurar-se que es pagaven les dietes establertes per Llei i no deixar que es canviés una disposició quan una persona o una Entitat li interessés perquè algú pogués seguir sent president. El Diari Oficial de la Generalitat estava en algunes caixes d’estalvi”.

Anteriorment, en el resum de presentació del seu llibre Los errores de las Cajas. Adiós al modelo de las Cajas de Ahorro havia assenyalat els 4 grans errors: 1) Molt risc. Per exemple, crèdits a promotors que no posaven recursos propis de les seves butxaques.

2) Influència política. Que ha provocat que càrrecs no executius (com a president o conseller, que en teoria haurien de ser honorífics i gratuïts, com tradicionalment ho eren a Catalunya) tinguessin salaris cada vegada més alts.

3) Sindicats. Que obligaven a augmentar salaris i a una estratègia expansionista i amb això contractar a més treballadors.

4) El Banc d’Espanya. Que no va saber supervisar i regular a temps el comportament arriscat i oportunista dels responsables de les caixes.

L’expresident de la CECA, JR Quintás, havia també declarat que “una de les raons de la crisi que està patint el sistema financer i en general, l’economia espanyola és la presència, en els consells de les entitats d’estalvi, de consellers incompetents i ignorants dels riscos que suposa la concessió d’un crèdit.

Aquesta segona interpretació està mes prop de les anàlisis que en els últims anys han fet economistes poc coneguts pel gran públic, amb la col·laboració de professors d’universitats estrangeres, que han aconseguit elaborar una explicació bastant clarificadora del que ha succeït en el procés destructiu de les caixes d’estalvi: Vicente Cuñat, Luis Garicano o Manuel Illueca, entre d’altres.

Vicente Cuñat i Luis Garicano, professors de la London School of Economics, són autors d’un estudi que relaciona el perfil dels presidents de les caixes amb la concentració de riscos del sector immobiliari de les 45 caixes existents el juny de 2009, obtenint les següents conclusions: 1) Les caixes d’estalvi els presidents de les quals van ocupar amb anterioritat càrrecs polítics.

2) Les caixes els presidents de les quals mancaven d’una formació de postgrau.

3) Les caixes els presidents de les quals mancaven d’experiència bancària van mostrar cadascun dels grups uns resultats significativament pitjors.

Una de les conclusions d’aquesta anàlisi, que ha estat reproduïda en mitjans i seccions especialitzades en economia i que

Penedès Econòmic

juny 2014

19

OPINIÓ en reprodueixo el resum de conclusions, és que les caixes els presidents de les quals tenen estudis de postgrau (que eren un terç de les 45 existents llavors) comptaven amb 5,6 punts menys de la seva cartera de préstecs lligada al sector immobiliari que les entitats presidides per persones sense aquesta titulació acadèmica, comptaven amb 6 punts percentuals més en préstecs a persones físiques i sofrien un punt menys de morositat que les altres. També presenten menors nivells de rebaixes de les qualificacions de les agències internacionals.

Per contra, si la caixa està presidida per una persona que anteriorment havia ocupat càrrecs polítics, l’efecte negatiu és d’1 punt addicional de morositat.

El tenir experiència i connexions polítiques pot suposar un plus per a l’entitat d’estalvi, però també genera uns resultats negatius quant a morositat.

Les caixes dirigides per presidents que van ocupar càrrecs polítics no tenien experiència en el sector financer i no tenien estudis de postgrau, van elevar en 3 punts percentuals la seva taxa de morositat respecte a les entitats presidides amb aquesta formació, experiència i falta de trajectòria política.

La diferència entre tenir o no estudis de postgrau pot quantificar-se, segons aquest estudi, en 0,96 punts més o menys de morositat. Haver ocupat un càrrec públic electe o polític, afegeix 0,82 punts a la morositat de la caixa. El major impacte és la falta d’experiència en el sector financer, que suposa per a la caixa una rèmora d’1,24 punts més de crèdits impagats.

La conclusió final de l’estudi és que si les 45 caixes d’estalvi que existien el juny de 2009 haguessin estat presidides per el “president ideal”, considerant com a tal la persona amb experiència en el sector financer, estudis de postgrau i sense càrrecs polítics previs, la morositat d’aquestes entitats hauria estat 12.000 mi-

lions d’euros menys que la real.

L’experiència prèvia, el nivell de formació i l’absència d’elements polítics en la trajectòria del president és un dels factors que explica que mentre la proporció de préstecs en el sector immobiliari era en algunes caixes del 10% de la seva cartera crediticia, en unes altres arribava al 50%, i si en unes entitats la morositat amb prou feines superava el 1%, en unes altres estava en el 7%.

Manuel Illueca, que és professor de la Universitat Jaume I de Castelló i investigador del IVIE, amb la col·laboració de Lars Norden (U. Rotterdam) i Gregory F. Urdell (U. Indiana), ha realitzat un treball sobre les caixes que ell ha anat difonent en diversos articles i intervencions en els mitjans.

En un de recent publicat el 4 de juny de 2013 en el periòdic valencià Levante “Así se hundieron las cajas” es recullen les seves opinions sobre les causes d’aquest desastre.

La Llei 31/85 havia atorgat un pes equilibrat en els òrgans de les caixes als diferents grups d’interès: 40% corporacions locals, 44% a dipositants, 11% a fundadors i 5% a treballadors de les caixes. Aquest repartiment va ser recorregut per les CCAA en el Tribunal Constitucional, que els va donar la raó. Pocs anys després totes les autonomies tenien una normativa específica sobre les caixes d’estalvi.

En molts casos, els governs autonòmics es van autoatribuir una proporció significativa del dret de vot en els consells a costa dels ajuntaments. Això va disparar la influència política en la gestió d’aquestes entitats, quedant en mans de les comunitats autònomes i sense mecanismes de control de mercat.

L’any 1988, el govern socialista liberalitza el subsector de caixes per permetre operar en qualsevol lloc d’Espanya. Fins llavors, només podien fer-ho als seus mercats tradicionals.

El control polític va unit a una

expansió geogràfica més agressiva i a una tendència a prestar diners d’una forma més arriscada fora del seu territori. Entre 1998/2008 les caixes van multiplicar per 10 la seva xarxa d’oficines fora de les seves zones d’origen (el 2008 ja eren el 42% del total). Fora del seu àmbit natural que coneixien, estaven abocats a caçar clients de risc (“encara que fossin el pitjor del mercat”) i es trobarien amb una clientela desconeguda i menys fiable que la dels bancs comercials i la banca estrangera. No és casualitat que la major part de les empreses fallides en els últims anys (l’estudi es basa en 40.000 mercantils) van ser de clients de caixes i no de bancs comercials.

Així, nul·la percepció del risc i control polític van de la mà en el drama de les caixes.

EL CONTROL POLÍTIC VA UNIT A UNA EXPANSIÓ GEOGRÀFICA MÉS AGRESSIVA I A UNA TENDÈNCIA A PRESTAR DINERS D’UNA FORMA MÉS ARRISCADA FORA DEL SEU TERRITORI De fet, en aquelles entitats en les quals el govern autonòmic de torn s’havia involucrat, la concessió de crèdits de risc ha estat major i el nombre de clients fallits més alt, segons es desprèn de l’estudi comparatiu.

A això cal afegir, segons la nostra opinió, la seva gran implicació en el desenvolupament del procés especulatiu immobiliari (ex. Illueca: el crèdit a la immobiliària i construcció es va multiplicar per 45 entre 1988 i 2008 i per 13 en la resta de sectors, als bancs l’evolució va ser més mo-

derada, es va multiplicar per 23 i 5, respectivament). La captació de recursos no es va fer amb el mètode tradicional de recórrer a l’estalvi dels dipositants sinó als mercats financers majoristes. En l’article primer de la sèrie (Quan sortirem de la crisi?) ja vam fer la següent interpretació del que va passar: “Amb la introducció de l’euro es va produir la consolidació dels tipus d’interès a un nivell mínim, desconegut des de feia vint-i-cinc anys. Espanya, per les seves dades econòmiques i la seva pertinença a la Unió Europea, gaudia d’una gran reputació exterior que va arribar al seu màxim en el 2002, la qual cosa va facilitar l’obtenció de grans recursos financers de totes les instàncies i mercats internacionals, en un moment d’abundància de liquiditat i baixos tipus d’interès.

Tant els crèdits de consum com els de adquisició d’immobles es van aprovar, en gran part, sense els límits que marcava la prudència i la solvència dels prestataris, intentant, amb l’ampliació del nombre d’operacions, compensar la reducció dels marges financers de les entitats”.

I tot va acabar en el segon semestre de 2006, amb la disminució de la inversió crediticia, provocada per la reducció del flux de capital exterior deguda a la pèrdua de confiança en l’economia espanyola dels mercats internacionals per l’elevada inflació, el gran desequilibri exterior, la pobra competitivitat de la seva economia i els problemes del sector immobiliari.

I és que, el finançament que havíem obtingut de l’exterior va ser emprat, no per assegurar i ampliar la competitivitat del nostre sector productiu, base del treball i la renda de la població i dels ingressos públics, sinó per finançar una despesa pública i personal desproporcionada i un procés especulatiu que va portar a una sobreproducció d’habitatges.

El 2005 vam fer tants habitatges com els que es van fer a Alemanya, França i el Regne Unit junts,

països de major població i renda, més cars que allà i per a una població que en la seva gran part no superava els 1.500 euros de renda mensual.

La deterioració es va accentuar pel mal diagnòstic que de la situació econòmica van fer que gran part dels gestors públics en tots els segments de l’Estat, dels mitjans d’informació, de representants financers, polítics, sindicals, socials, econòmics i els ciutadans en general.

Tot això es va traduir en una cadena d’errors successiva: els gestors de la política econòmica en no haver reconegut la naturalesa de la malaltia van prendre mesures absolutament contraindicades per a la seva solució.

Quant als gestors autonòmics que havien de controlar les caixes, els que van seguir l’exemple de Navarra, que a mitjan 2008 havia aprovat un pla contra la crisi, van obtenir immediats resultats positius. Un dels casos de mes greu incompetència es va donar a Catalunya, en la qual els seus gestors van continuar sense assabentar-se de la històrica crisi, ampliant la despesa i el nombre d’empleats públics (de 147.793 al gener de 2007 a 165.774 al gener de 2011) fins al 2.010 en què es va produir el canvi de govern.

Actuaven com si la bombolla immobiliària no tingués fi i això que, en molts pobles de Catalunya, valien tant els habitatges com en el centre de Berlín i que en la seva comptabilitat pública constava que els ingressos gestionats per la Generalitat havien descendit a la meitat.

Quant als agents econòmics i financers i a la ciutadania en general, molts d’ells, van continuar comprant solars i immobles i pensant que era un bon moment per invertir, fins 2 anys més tard des que va començar la crisi.

També va ser causa de la ruïna de la caixes, el finançament de megaprojectes d’enormes pressupostos, amb més justificació política que econòmica, com després es va poder comprovar.

20

Penedès Econòmic

juny 2014

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

LO DUDO MUCHO Duda: Suspensión o indeterminación del ánimo entre dos juicios o dos decisiones, o bien acerca de un hecho o una noticia. RAE

E

s curioso como suceden algunas cosas. De pronto, en un periodo de un mes, me han invitado a intervenir en tres ocasiones en televisión y yo encantado porque me apetecía mucho. Como soy bastante inconsciente, no tengo ningún complejo ni miedo de ponerme delante de las cámaras o de una audiencia de cualquier tipo. Sin embargo, en cada ocasión, por mi cabeza rondaban montones de incógnitas ¿Me faltará tiempo para decir lo que quiero? ¿Me sobrará tiempo porque no se me ocurra nada que contar? ¿Me repetiré demasiado? ¿Me…?

Cada vez que me han pedido que escriba un libro he dicho que sí sin dudarlo porque creo que es un elemento importante de Marca Personal y porque es un honor y una suerte que te lo soliciten. Sin embargo, un minuto después de aceptar la propuesta me han entrado sudores fríos que se han mantenido durante todo el proceso de escritura. En varios momentos me he sentido tentado de tirar la toalla. ¿Será interesante lo que cuento? ¿Se entenderá? ¿Me quedaré corto? ¿Estaré extendiéndome demasiado? ¿Seré un fraude?

En este momento estoy tratando de crear nuevas formas de ofrecer mis servicios. Quiero utilizar las ventajas de Internet para poner al alcance de mucha gente lo que, hasta ahora, sólo he contado en mis libros y en mis cursos. Desde hace algunas semanas estoy intentando crear seminarios, clases o programas online de los temas con los que trabajo. Y el problema está en la sexta palabra de la frase anterior, INTENTANDO. Podemos pasarnos la vida intentando hacer algo, y conozco a muchos “intentones” profesionales (yo el primero), pero si no te lanzas, no sucede nada.

Con el tema de los cursos y los programas virtuales en teoría tengo todo lo que necesito, medios, contenidos, tiempo, soltura, inconsciencia,… Sin embar-

go, por otro lado estoy inmerso en un mar de dudas. Insisto en que no es miedo, timidez, vergüenza o falta de recursos. El problema son las dudas, la sensación de que siempre falta algo, de que haga lo que haga no llegará al nivel que deseo. Sé que al final quedará más que digno, pero ese final parece inalcanzable en algunos momentos (incluso en los últimos).

A la hora de crear cursos online me pregunto ¿Seré capaz de trasmitir la misma experiencia que consigo con mis cursos presenciales? ¿Por qué va a pagar alguien por un curso de ese tipo? ¿Por donde empiezo con las cuestiones técnicas, luces, sonido, video,…? y así, todas las dudas que te puedas imaginar.

Al final resulta que nunca haces nada o todo se retrasa absurdamente.

Afortunadamente en este caso tengo la suerte de contar entre mis amigos a gente como Franck Scipion, Javier Manzaneque, Javier García Barros o Florencio Martinez que me han dado todas las pistas técnicas para ponerme en marcha. Pero el problema más grave, como

ES CIERTO QUE LA FRONTERA ENTRE LA DUDA RAZONABLE Y LA EXCUSA BARATA ES MUY FINA

siempre, es lo que tienes encima de tus hombros.

Pero como en los casos de la televisión, de los libros o de muchas otras situaciones, he tenido la suerte de contar con un impulso inesperado. Me refiero a que me han hecho propuestas que no podía rechazar. Así que si lo he hecho no ha sido porque yo tomase la iniciativa sino porque otros me han empujado (y se lo agradezco infinitamente) y me han puesto fechas límite. En las últimas semanas me han ofrecido hacer algunos cursos online para terceros y lógicamente he dicho que sí. Si de mí hubiese dependido, todavía estaría dándole vueltas a muchas cosas.

Cuento todo esto porque en cada ocasión en la que me enfrento a una audiencia o a una persona real que tiene interés en diseñar una Estrategia Personal el problema no son los recursos, los conocimientos, la experiencia, las ganas o el miedo, sino algo que existe siempre, las DUDAS. Y las dudas son como las trazas de frutos secos, parece que están en todas partes.

Es cierto que la frontera entre la duda razonable y la excusa

barata es muy fina, pero la más mínima duda es capaz de anular o retrasar indefinidamente un proyecto. De hecho, incluso agradeces cualquier interrupción absurda o irrelevante que te aleje momentáneamente del proceso. Y si no te interrumpen, ya te buscarás alguna forma de hacerlo tu mismo.

Mucha gente encadena un master tras otro porque duda que sea capaz de enfrentarse al mundo real. Muchos no empiezan un blog porque dudan de que tengan algo que decir. La mayoría no se atreve a dirigirse a alguien a quien quiere conocer porque duda de su propia valía personal. Las dudas nos están haciendo perder muchas oportunidades pero el tiempo no deja de pasar mientras lo “intentamos”.

Creo que una de las razones por las que la gente prefiere trabajar para otros en lugar de lanzarse a hacer lo que desean es porque para un empleado no existe margen de duda, simplemente hace lo que le piden. Sin embargo, alguien que quiere hacer algo nuevo o que nunca ha intentado, se enfrenta a sí mismo, nadie le da órdenes y eso asusta. Entre el lugar donde estás y el objetivo que deseas alcanzar hay una impenetrable niebla de dudas que te deja paralizado.

Para mi no hay más solución que tirar para adelante. Si tienes dudas te las metes por donde te quepan y sigues avanzando. Por experiencia sé que se pasa mal, que vas a tener la tentación de abandonar, que crees que todo lo que haces es una mierda (en el mejor de los casos). Pero también, y por alguna razón casi mágica, al final las piezas encajan y todo eso que pensabas que no podrías hacer o que no tenían demasiado sentido en su momento, resulta que funciona.

Así que, haz caso a Thomas Carlyle y sigue su consejo “Para disipar una duda, cualquiera que sea, se necesita una acción”.

Penedès Econòmic

juny 2014

21

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

La Bauma: el rocòdrom més gran d’Europa El Pere Pacual, (arquitecte), la Mònica Jiménez (enginyera), l’Albert Català (empresarials) i el Roger Masegosa (INEF), apassionats tots ells per l’escalada i els esports en medi natural s’han associat per obrir a Vilafranca el rocòdrom més gran d’Europa.

Guanyadors de la darrera edició del CREAJOVE del centre Àgora, aquests amants de l’escalada han deixat enrere feines i altres projecte per emprendre col·lectivament aquesta aventura.

Entrevistem el més jove del grup, el Roger Masegosa, que ens parla en nom de tots en una nau molt gran en obres ubicada al carrer Avinyonet.

Roger, què és La Bauma?

Volem que sigui un punt de trobada per a tots els amants del medi natural. El nom de bauma significa justament refugi i és sinònim de cova. Com que el local tindrà aquesta ambientació, per això hem triat el nom. Creiem que és una necessitat no coberta... tota la gent que ens movem al voltant de l’escalada i aquests esports, no disposem d’un lloc així. Hi haurà un punt de trobada al bar, molts recursos per escalar, activitats diverses, sobretot educatives per a diferents franges d’edats.

Per als més petits fins als 6 anys, treballarem la psicomotricitat i a partir d’aquesta edat s’anirà fent una programació adaptada d’introducció a l’escalada. A partir dels 8 o 10 anys aquesta formació es farà en anglès.

Com sabeu que aquesta afició a la natura i a l’escalda és compartida per prou gent com per tenir mercat suficient?

Pot semblar que efectivament, no és un mercat gran, però hem de tenir en compte que no hi ha cap rocòdrom gran ni al Penedès

ni als seus voltants. El més proper és a Molins o a Vilanova. Només a les nostres comarques hi ha entre 200 i 300 persones que practiquen l’escalada, i molta més gent que fa esports a la natura. El Centre Excursionista compta amb 800 socis.

El nostre local no és un gimnàs especialitzat, és sobretot un punt de trobada, també amb punts de venda de material especialitzat, amb espais per a la preparació física, amb moltes activitats organitzades i un lloc on parlar i viure aquests tipus d’esports.

Ens parlaves també del públic infantil, no són esports molt perillosos per als nens i nenes?

Ja sé que s’associa molt sovint esports a la natura amb els mal anomenats esports de risc.

Aquestes no són activitats de risc, justament són esports que el que busquen és cuidar fins al mínim detall de seguretat per minimitzar-lo. Fixa’t per exemple en l’Slackline, l’esport de caminar sobre una línia fina a gran alçada. És com fer funambulisme sense pal. Pot semblar molt arriscat però hi ha un munt de mesures de seguretat. Tornant al públic infantil hi ha molts grups de nens i nenes que no els agrada el futbol o el bàsquet i que, en canvi, disfruten molt fent aquest tipus d’esports.

Però que té aquest esport en medi natural que enganxa tant? És un esport no competitiu, competeixes contra tu mateix, la motivació està en l’autoconvicció i en el propi creixement personal.

A la muntanya es creen vincles molt forts. Es genera una gran connexió, per exemple quan estàs escalant, les converses, el suport i l’ajuda. Tot es viu amb molta intensitat.

En aquests moments, no hi ha una certa moda ”Kilian Jornet”?

Crec que sí que hi ha una certa moda de respecte per la muntanya... Crec que l’efecte “Kilian” ha estat bo per aquests esports. Tots els escaladors sentim moltes de les coses que ell explica. Valorem molt el respecte per la muntanya i la interacció que s’acaba creant entre tu i la muntanya.

La muntanya genera sensacions molt diferents i intenses. T’ajuda a buscar els teus límits a partir de conèixer el teu cos, de millorar-lo de cuidar l’alimentació, etc.

A la Bauma cuidarem molt tot això... tindrem una botiga on podrem trobar també alimentació saludable, etc.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

Quines són les dificultats més grans que us heu trobat? Potser el fet de ser quatre socis?

El més difícil ha estat prendre decisions, triar la constructora, triar materials... Totes les propostes que hem tingut sobre la taula han estat molt competitives. El fet de ser 4 socis està resultant molt positiu i interessant. Ens aporta idees diferents i anem consensuant la nostra línia de treball. Al novembre ja farà un any que ho estem preparant i de moment, és molt positiu el fet d’emprendre en grup.

1- Moltes idees de negoci provenen de veure experiències similars en altres països i adaptar-les a casa nostra. Per a un emprenedor, viatjar amb els ull ben oberts, és una bona font d’inspiració.

2- No és la primera experiència que veiem de persones que converteixen la passió pel seu hobby en la seva carrera professional.

3- Emprendre de forma col·lectiva aporta visions diferents, més diverses i variades i més enriquidores.

4- En un equip és important trobar la complementarietat de perfils.

En el cas de la Bauma veiem com cadascun d’ells aporta una especialitat molt concreta que es complementa amb la dels companys.

5- De l’entrevista es despren sobretot il·lusió. Potser això no surt en els llibres d’empresa, però és la gasolina necessària per tirar endavant.

Tens 28 anys i un projecte engrescador davant teu. Què diries a joves com tu que no veuen futur aquí?

Jo recomanaria el mateix que vaig fer jo. Veia que era molt difícil treballar del meu sector aquí i vaig marxar. Per mi ha estat molt positiu viatjar i veure altres països i costums. T’ajuda a tirar endavant i a espavilar-te.

T’adones que no hi ha un clima i una cultura com la nostra.

Quan vaig veure que ja no evolucionava en la meva feina, vaig tornar i l’opció de tirar endavant un projecte propi en grup, em va seduir.

Muntar un negoci com aquest, també és fer una escalada, oi? Hi ha cordes de seguretat? Què us fa por?

Hem invertit molts diners, que hem aportat a parts iguals, per poder tenir un dels millors ro-

còdroms del sud d’Europa. Potser la por està en que no siguem capaços de donar-li tot el ressò que pot tenir. Per aquí passen molts turistes que vénen d’Europa i que practiquen l’escalada. Hem de ser capaços de captar-los. Els posem a l’abast una oferta que no existeix fins al moment i que neix, sobretot, de veure experiències al Canadà, on dos dels socis hi hem estat vivint durant un temps.

22

Penedès Econòmic

juny 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

PLANIFICAR EL PENEDÈS

F

a pocs dies he llegit en alguns mitjans locals una exhortació entusiasta vers la planificació estratègica del Penedès, una mena de terços amunt i tothom a fer pinya. Proposta estimulant, sens dubte, que hauria d’anar acompanyada, però, d’un canvi d’actituds i maneres de fer.

Tornareu a llegir el que ja he exposat altres vegades quan us digui que planificar és una cosa i omplir el sac de desitjos és ben bé una altra; que una cosa es fa amb arguments i l’altra amb propòsits; la primera amb raonaments, la segona amb ingenuïtat.

Planificar és posar calendari a determinades actuacions que es puguin implementar en un temps i amb uns recursos determinats; això vol dir que en el procés de redacció cal prioritzar i cal renunciar. És a dir, cal establir una jerarquia d’objectius, des del més urgent al menys exigible, tot i garbellant allò que és factible i menystenint les quimeres.

Posar epígrafs a les estratègies requereix el consens de la majoria de ciutadans i institucions que s’apleguin en el mateix entorn objecte de la planificació. Si no hi ha entesa mai no es podran realitzar les actuacions consignades en el document de prioritats. Haurem treballat, una vegada més, per omplir les prestatgeries d’algun despatx anònim.

Si volem planificar el Penedès hem de posar el mètode necessari però sobretot hem d’actuar amb empatia. Ningú no es pot erigir en paladí de la planificació si abans no ha superat l’assignatura

PLANIFICAR ÉS UNA COSA I OMPLIR EL SAC DE DESITJOS ÉS BEN BÉ UNA ALTRA

del lideratge o bé no ha merescut la confiança de tots els agents implicats. Qui vulgui dissenyar les directrius de futur que comenci per casa seva i no s’arrogui majors pretensions, poden pensar alguns.

El veïnatge mai no acceptarà una planificació en què no hi hagi participat plenament, com tampoc obeirà consignes per part de qui, potser, no ha estat prou sensible a les seves singularitats.

Entendre el Penedès com un tot homogeni és equivocar-se. Interpretar la partitura territorial sense els músics i els actors del conjunt del territori és equivocar-se. Avui dia la planificació està cada vegada més lluny de la demagògia i només té un camí per reeixir: gestionar bé les afinitats. El cas és que en aquest tros de món, que és el Penedès majúscul, d’afinitats

SI VOLEM PLANIFICAR EL PENEDÈS NO HO HAURÍEM DE FER DES DEL VICTIMISME I EL RONDINAR SEMPITERN

n’hi ha moltes i molt diverses, i les maneres de fer i d’entendre són, fins i tot, antagòniques. El discurs no pot ser el mateix, doncs; com tampoc no hi ha un únic relat, per molt que l’historicisme ens vulgui arrenglerar.

Si volem planificar el Penedès, tot el Penedès, comencem per posar paper blanc damunt la taula i preterir les premisses i els tòpics de sempre i dels de sempre. Si el pròleg és previsible, l’epíleg no passarà de ser retòric. Convoquem tothom per a què en sigui protagonista. A tothom li agrada ser el primer actor del seu propi destí, sense cap guionista que dramatitzi el seu itinerari de futur, des de cap plaça del Penedès que no sigui la plaça en què tothom s’hi aplega. Desplacem l’eix del debat i la processó de reflexions per tots els indrets del territori, i acceptem la discrepància com a itinerari dialèctic i no pas com a hostilitat a combatre. Més que mai, la nova manera de fer ha de ser generosa, gens gasiva.

Si volem planificar el Penedès, tot el Penedès, no ho hauríem de fer des del victimisme i el rondinar sempitern. Hauríem de procedir amb ambició, amb dretura, amb determinació, amb projecció de futur, com qui vol assolir noves fites i majors oportunitats; amb els peatges necessaris, és clar que sí, però sense rèmores.

Planifiquem el Penedès, en positiu, entre tots i des d’arreu, amb seny i mètode, amb accions a implementar segons un calendari i amb compromís per part dels agents públics i privats. Així, sí.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juny 2014

23

EMPRESA

L’oferta turística i hotelera de Vilanova i la Geltrú i de Vilafranca, en entredit Empresaris del Penedès i del Garraf debaten sobre els nous escenaris de creixement econòmic en un acte organitzat per la cadena SER

La Cadena SER, amb la col·laboració de la delegació de l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç i el suport de la Unió Empresarial del Penedès, va organitzar el dijous 19 de juny, a l’hotel Avenida Sofía de Sitges, la taula rodona Nous escenaris de creixement econòmic al Penedès i Garraf. A l’acte hi van assistir una seixantena de persones.

A la taula, moderada pel periodista Adrià Gala, hi van participar l’alcalde de Sitges, Miquel Forns; el president de la Delegació al Garraf de la Cambra de Comerç de Barcelona, Amadeu Pujol; el profesor titular de Teoria Econòmica i vicerector d’Economia de la Universitat de Barcelona, Gonzalo Bernardos; el gerent de la Unió Empresarial del Penedès, Francesc Simó; el gerent d’Autolux, Marc Justen; Oriol Tapias, soci de BDO; Jordi Casals, director comercial SPI, i Carles Capdevila,

David Lecegui

OLGA AIBAR

director tècnic de NRV Inducció.

Durant el debat, centrat en tres blocs, els ponents van coincidir en la importància de la col·laboració entre les entitats públiques i privades i en el gran recorregut que té el turisme com

a font de negoci. Segons va assenyalar l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, aquest sector representa el 80% del PIB del municipi, i l’any passat va generar uns ingressos de 44 MEUR. El gerent de la UEP, Francesc Simó, considerava que “cal fer una aposta pel turisme de qualitat, i això només es pot fer a llarg termini”. Apuntava que a l’Alt Penedès hi ha una clara aposta per l’enoturisme i que, “el que cal, és que es produeixi una major col·laboració entre el sector públic i el privat”. El professor Gonzalo Bernardos va fer una dura crítica a Vilanova i la Geltrú perquè “turísticament és pobre i no té una oferta hotelera suficient ni prou elements diferenciadors” i també a Vilafranca del Penedès perquè “només pretén viure del turisme enològic? En quants circuits comercials es troba?, i quants hotels

té?”, es preguntava. Forns va afirmar que “ens hem de beneficiar de la proximitat amb Barcelona.

Administrativament, apostem per la Vegueria Penedès però, per la promoció turística, per la marca Costa Barcelona”.

Respecte al procés que viu Catalunya sobre el dret a decidir i la seva possible repercussió en les empreses catalanes, Oriol Tapias va afirmar que “si el producte és bo i està a un preu adequat, es compra. El principal problema és la incertesa que es crea a l’hora d’invertir”. En el mateix sentit s’expressava Marc Jussen, que assenyalava que “fins ara només hi ha hagut soroll. Si el procés anés seriosament, seria un risc per a les empreses”. El tercer bloc del debat tractava sobre l’ocupació.

Segons el professor Bernardos, “Catalunya i Espanya no tenen problemes de productivitat, sinó d’ocupació”. Amadeu Pujol apuntava que “la productivitat ha baixat per la baixada de sous” i que “cal donar més crèdit a les empreses i facilitar-ne l’obertura, no posar pals a les rodes”, un fet que també lamentava Bernados, que no s’explicava les traves del Govern català amb les empreses, “i això què s’ha autoproclamat Business friendly!”, criticava.

24

Penedès Econòmic

juny 2014

EMPRESA

Gestingral impulsa un debat sobre l’empresa catalana Experts de diversos àmbits explicaran quins són els millors mercats per exportar i com esquivar la crisi REDACCIÓ

Gestingral organitza, amb la col·laboració de la Cadena SER, Emprefutur.cat. Mil i una preguntes a mil i una respostes, una jornada de debat al voltant del futur de l’empresa catalana.

L’acte se celebrarà el 3 de juliol al restaurant La Cucanya de Vilanova i inclourà tres taules rodones. La primera tractarà sobre la internacionalització i anirà a càrrec de la Dra. Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa UB; Antoni Caminal, President d’AKO Electromecànica SAL i un representant del Banc de Sabadell.

La segona taula rodona serà sobre petita i mitjana empresa: Quins camins han de seguir les empreses per esquivar la crisi?

Anirà a càrrec de Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Gel-

trú; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya. La tercera serà sobre emprenedoria. Què ha de tenir en compte un emprenedor per poder tenir èxit? Com es

pot gestionar un primer fracàs?

Els ponents seran la Dra. Susana Domingo, UPF Business Shuttle i Carlos Blanco, autor del llibre Los principales errores de los emprendedores.

La jornada és gratuïta i oberta a tothom. Per apuntar-s’hi s’ha de trucar al 93 814 16 87.

El camí de les taules, nova guia gastronòmica digital de VNG Proposa un interessant recorregut pels restaurants situats a prop de la platja de Vilanova i la Geltrú OLGA AIBAR El web www.elcamidelestaules. com ha iniciat la gestació d’una nova guia gastronòmica de Vilanova i la Geltrú anomenada El camí de les taules. La idea és fer un recorregut gastronòmic per la ciutat a partir dels restaurants situats a prop de la platja de Vilanova i la Geltrú.

La cuina marinera de Vilanova i la Geltrú té plats emblemàtics i d’antiga tradició. Si hi ha un plat ambaixador de la zona, aquest és el xató, present en la carta de més de cent restaurants de les poblacions del Garraf, i de l’Alt i Baix Penedès. També el peix de la llotja de Vilanova i la Geltrú és l’ingredient principal de molts dels plats de la comarca: les conegudes gambes de Vilanova, els cargols punxencs o la sípia,

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Més enllà de la reforma fiscal Des que fou presentada el passat dilluns 23 de juny, la reforma fiscal ha generat tot tipus de comentaris i anàlisis. Les propostes més destacables són: Els treballadors autònoms amb una renda anual per sota dels 12.000 euros passaran a tributar en l’IRPF un 15% enlloc del 21%; la baixada de l’impost de societats, el qual passarà del 30% al 28% el 2015 i del 28% al 25% el 2016; l’IVA es manté sense canvis, a excepció d’alguns productes sanitaris els quals passen del 10% al 21% en compliment de les exigències de Brussel·les; es limita a 8.000 euros anuals les aportacions màximes a plans de pensions amb dret a deducció en l’IRPF; s’elimina la deducció per lloguer de vivenda per aquells contractes que es firmin a partir de l’1 de gener del 2015 i també s’elimina l’exempció de tributació per als primers 1.500 euros de dividends; però la que ha generat més polèmica és la de la tributació de les indemnitzacions per acomiadament. Crec que està tenint més rebombori que l’afectació real que tindrà ja que, si mirem les dades del 2012, el 80% de les indemnitzacions per acomiadament quedarien exemptes del pagament de l’IRPF, ja que la major part dels acomiadats cobren

menys de 20.000 euros a l’any, el sou que es correspon amb les indemnitzacions exemptes, d’acord amb la reforma fiscal que prepara el govern. Per tant, amb aquestes dades a la mà, només una part reduïda de les indemnitzacions per acomiadament hauran de tributar per IRPF. El que diré ara sé que és impopular i políticament incorrecte però jo encara aniria més enllà i faria que l’acomiadament fos lliure.

Segur que al principi es dispararia el nombre d’acomiadaments però també es dispararien el nombre de contractacions ja que no hi hauria cap tipus de risc per l’empresa.

Seria una molt bona notícia per a moltes empreses que tenen treballadors anquilosats i que no hi ha manera de fer-los fora atès l’elevat cost del seu acomiadament.

Això faria que treballadors que fa 20 o 30 anys que estan en una empresa es posessin les piles i en cas que no, donarien pas a persones joves i molt preparades que malauradament no tenen ni l’oportunitat de poder entrar a treballar per culpa de molts que s’arrepengen.

I no ens enganyem, si una persona és vàlida i treballadora, no ha de tenir cap por ja que l’empresa no tindrà cap intensió de fer-la fora.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 34 - Juny 2014

que és l’ingredient indispensable de molts plats de Vilanova. Uns menjars que cal donar a conèixer i exportar a tot arreu a través de les noves tecnologies; aquest és un dels objectius d’El camí de les taules. Per tal que el web sigui una guia completa, s’està fent la

recerca de tots els restaurants i bars ubicats al passeig Marítim, passeig del Carme, Barri de mar, Eixample, Port i Platja de Vilanova i la Geltrú.

La inserció a la guia és gratuïta. Més informació a: info@elcamidelestaules. com.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic

juny 2014

25

EMPRESA

L’osteria Ibai de Sant Pere de Ribes inaugura temporada Ofereix el millor entorn natural per gaduir de la seva terrassa amb els millors còctels i gastronomia OLGA AIBAR El grup Sagardi va obrir el divendres 20 de juny la temporada d’estiu d’Ibai, una moderna osteria situada a Sant Pere de Ribes, on es fusionen la més màgica terrassa amb els millors còctels i l’autèntica gastronomia de la terra en un espai únic que recupera el valor de l’hospitalitat amb un hort propi i un acurat celler.

Ibai és una antiga casa colonial del segle XIX que està situada en un dels barris més antics de Sant Pere de Ribes, totalment restaurada i convertida en un restaurant amb 14 habitacions, que obre les seves portes al públic fins al 14 de setembre.

Un restaurant amb productes de la terra de gran qualitat El restaurant Ibai pretén ser un fidel reflex de l’entorn, emmarcat en un ambient rural i autèntic.

Ofereix una proposta gastronòmica amb productes de la terra, des del corral fins al peix, la caça, els bolets, passant pels productes

conreats al propi hort. Així podem trobar peix de la llotja de Vilanova i la Geltrú i Barcelona i carns de vaca vella i porc del Berguedà. Tot un homenatge a la cuina catalana i mediterrània de la més alta qualitat, amb productes frescos i preparacions senzilles per impressionar el paladar dels visitants.

Habitacions amb encant Ibai ofereix habitacions adaptades a cada públic. Disposa d’11 habitacions amb vistes a la terrassa o al jardí, totalment equipades i dues habitacions superiores de 19m2 amb les majors comoditats. Les famílies també tenen el seu espai, on es disposa d’habitació familiar formada per dues habitacions complertes comunicades per una porta contigua. Per la seva part, el Petit Ibai ofereix un espai ideal amb accés independent a famílies amb nens petits que necessiten facilitat de mobilitat.

A l’acte d’inauguració, es va convidar representants del sector del turisme de Barcelona i del

Garraf, i de la premsa, a més de clients habituals.

Una parella que ha anat sempre a l’osteria des de la seva inauguració, ara fa deu anys, apuntava a Penedès Econòmic que el que més els agradava de l’establiment era l’entorn i la tranquil·litat que es respirava, a més del servei i la gastronomia que es podia degustar,

La facturació del grup de restauració Sagardi va créixer un 17% l’any passat Sagardi és un grup empresarial del sector de la restauració que va néixer l’any 1996 al País Basc amb la missió de recuperar la cuina basca de tota la vida, la que se serveix a les sidreries i tavernes dels pobles. Un projecte que s’ha consolidat al llarg dels anys com una marca de prestigi reconeguda al món de la restauració especialitzada, inicialment a la cuina basca de qualitat i, actualment, diversificada en altres conceptes.

Els quatre socis fundadors, tres dels quals són germans, van néixer al País Basc però fa molts anys que viuen a Catalunya.

Actualment, el grup Sagardi té 24 establiments (22 restaurants i 2 hotels singulars) i 1 línia de càte-

ring de gestió pròpia, a sis ciutats de quatre països.

Les “insígnies” del grup són Sagardi Cuiners Bascos, Irati Taberna Basca, Orio Gastronomia Basca, 

FACTURACIÓ



TREBALLADORS



ANY DE FUNDACIÓ



ESTABLIMENTS

36M€ 550

1996 24

Euskal Etxea Euskal Taberna, Golfo de Bizkaia, La Vinoteca Torres Restaurant de Vins, Miguel Torres Restaurant de Vins, Ibai una Osteria Contemporània, 1881 by Sagardi, Sagàs, Pagesos, Cuiners &

Co, Pork Boig … per tu, 1902 Cafè Modernista, Vinum, Restaurant & Wine Bar i la línia de càtering Cook Esdeveniments Gastronòmics.

També preveu portar a la pràctica a partir d’enguany el primer gran pla d’internacionalització que el portarà a obrir locals a Nova York, Mèxic DF, Amsterdam i Xangai. En aquesta darrera ciutat, és previst que estreni restaurant a l’octubre i, la resta, a principis de l’any vinent.

D’aquesta manera, més del 50% de la facturació es generaria a l’exterior en els dos propers anys.

De fet, la facturació de Sagardi va créixer un 17% l’any passat, situant-se al voltant dels 36 milions d’euros.

realitzada per cuiners de prestigi.

Jordi Rivera i Dolores Pérez explicaven que van conèixer el local per uns amics que els van dur a dinar o a prendre alguna cosa, i des d’aleshores, “sempre hi hem tornat”. Tanmateix, lamentaven que “abans obrien tot l’any però, amb la crisi, ara només poden obrir durant la temporada d’estiu”. En

el mateix sentit s’expressava Rafel Florenciano, director de Node Garraf, agència de desenvolupament, ubicada a Vilanova i la Geltrú, que apuntava que “aquest establiment és un dels més emblemàtics de Sant Pere de Ribes però les despeses que comporta el manteniment durant l’any són un desavantatge”.

26

Penedès Econòmic

juny 2014

VINS&CAVES

Catalunya exporta a Califòrnia la innovació al reg de les vinyes

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Amb drons analitza l’estat hídric de les vinyes Deixeu-nos pas!

REDACCIÓ

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i les Caves Codorniu van presentar a mitjan juny els resultats de la seva col·laboració en matèria d’innovació aplicada al reg de la vinya. L’ens públic i la companyia catalana van iniciar l’any 2001 un projecte d’investigació a la finca de Raimat (Lleida), que inclou l’ús de drons per analitzar l’estat hídric de les vinyes, per millorar la qualitat dels vins a l’hora que es fa un ús eficient de l’aigua en el reg.

Alguns dels seus resultats ja s’estan aplicant a altres explotacions que l’empresa té arreu del món, com és el cas de la d’Artesa a Califòrnia, però també a l’Argentina i a la Rioja. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, juntament amb la dona del president de la Generalitat, Helena Rakosnik, va visitar les vinyes

 Farré, Rakosnik i Pelegrí a Napa Valley (Califòrnia)

californianes de Codorniu a Napa Valley, des d’on va reivindicar la “capacitat de Catalunya per crear talent i coneixement” a través de la col·laboració público-privada.

Es tracta “d’innovació aplicada per millorar els productes i ser més productius”, va afegir.

El director de viticultura de Codorniu, Xavier Farré, va aprofitar l’ocasió per explicar el motiu

pel qual la seva família va decidir instal·lar-se a Califòrnia. El seu tiet, va dir, viatjava a l’estat americà per aprendre d’una concepció de l’agricultura molt més orientada al negoci que a Europa. També admirava el clima, molt similar al de Catalunya, i les tècniques agrícoles, factors que van portar la família Raventós a comprar finalment una finca l’any 1989.

El conseller Pelegrí visita tres noves caves al Penedès Va conèixer de primera mà la realitat de les caves Maria Casanovas, Oliver Viticultors i Bertha REDACCIÓ

El conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí, acompanyat del Director General de l’INCAVI, Jordi Bort, va tornar al Penedès a finals de maig per visitar i conèixer les noves instal·lacions de Maria Casanovas, Oliver Viticultors i la Cava Bertha, i compartir dinar amb les noves generacions d’aquests tres caves familiars.

La primera visita va tenir lloc a Maria Casanovas, situada a Sant Jaume Sesoliveres. Es tracta d’una nova cava amb 10 hectàrees de vinya que estrenen Jordi i Jacint Carafí amb una producció de 100.000 botelles/any de Reserves i Gran Reserva tots Brut Nature.

Oliver Viticultors, a les afores de Sant Sadurní, va ser la pròxima visita, on l’esperaven el matrimoni Sadurní Oliver i Gemma Sivill a l’estrena d’una producció

de 15.000 ampolles que inicien al Maset de Cal Xic de l’Agustí on conreen 55 hectàrees de vinya. La d’Oliver és una cava tradicional feta a l’antic celler, que han restaurat. En aquest espai s’hi havia fet el vi de la família i, alhora, és el marc d’aquest nou projecte, que serà continuat per l’hereu, que estudia enologia a la Univer-

sitat Rovira Virgili. La seva aposta és l’elaboració de caves únicament Brut Nature en tota la seva gamma.

La Cava Bertha, a pocs metres dels Oliver, és la més nova de les instal.lacions: una arquitectura trencadorament moderna signada per Lluis Rivas amb unes vistes esplèndides al mig de vinyes.

El papa, el rei, polítics, sindicats... desprès d’anys amb la conjuntura econòmica actual molts han deixat la trona lliure, i ja era hora!

Segurament una de les mes sonades ha estat la del rei Joan Carles, que li ha costat, però en paraules seves ha comentat que el seu fill estava suficientment preparat per al càrrec, i segurament és cert, però tot i això la pregunta de si cal un càrrec com aquest, és un altre tema.

A les nostres contrades, també hi ha moltes trones que han de canviar de cara, gent que porta molts anys en el mateix lloc, i que han fet una feina magnífica, però que ja no ens representen o bé estan desconnectats del gir que està agafant la política, societat, cultura, etc.

No voldria dir noms però ho faré: Acadèmia Tastavins, Confraria del Cava, AVC, DO Penedès, Consell Regulador del Cava, Regidories, Alcaldies, Representants Empresarials, Sindicats... I uns quants altres que ja els toca una regeneració, bàsicament perquè hi ha un xoc generacional molt difícil de superar. Apreneu-ne de molts que han plegat, no espereu a la jubilació i sigueu valents, coi; deixeu-nos pas als joves!

Puc entendre que la hipocresia i l’egoisme de tenir

una feina fixa i un bon sou faci quasi impossible que per amor propi i sense una pressió social/empresarial deixeu els càrrecs, però va en contra de l’evolució natural, i al final deixem una societat empobrida, amb una generació de joves altament preparats i sense opció d’entrar en organismes locals o comarcals de decisió.

Però no patiu els qui teniu el cul a la cadira ben assentat, torres més altes han caigut, ens encarregarem de fer-nos sentir, de rebel·lar-nos contra el que no ens agradi, de denunciar, si cal, el que sigui i de fer pressió, ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer! I si cal serem rebels.

La generació de joves més ben preparada de la història; sí, la que no veu un futur clar, la que té una taxa d’atur de més del 50%, la que va estudiar malgrat mil reformes educatives, la mateixa que demana regeneració per sortir de la crisi, l’econòmica i la de valors.

No entenem les formes, ni els valors, ni la política, ni moltes altres coses, i si no ens deixeu aparèixer al mapa, qui surt perdent som tots, són els vostres fills, és la societat al final qui perd i aquesta en som tots. Quanta hipocresia eh?

Sempre anirem obrint pas!

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

juny 2014

27

VINS&CAVES

Èxit de participació al 6è Sopar Solidari de Vallformosa

El Barcelona Torres Experience guanya adeptes en el seu segon any

Més de 300 persones van contribuir a la lluita contra el càncer que el celler de Vilobí va iniciar fa 6 anys

Més d’un miler de persones van degustar els vins i destil·lats de Bodegues Torres, que va instal·lar-se al jardí barceloní del Palau Robert per oferir tallers, activitats i experiències entorn el vi REDACCIÓ

El celler Vallformosa, situat a Vilobí del Penedès, va ser l’escenari d’una de les nits solidàries del Penedès. El Sopar Solidari per la lluita contra el càncer va arribar a la seva sisena edició amb el suport de més de 300 persones, que van assistir a la vetllada per contribuir a la causa, però també per gaudir d’una trobada d’allò més distesa i agradable. Els grups Sandy River i Amazing Gospel van ser els encarregats de posar la música a un sopar que tenia per objectiu recaptar fons per a l’Insitut Català d’Oncologia (ICO) i l’associació Ampert, amb qui Vallformosa té un acord de col·laboració des de 2007 i 2011, respectivament.

Aquest és un compromís social adquirit pel celler i, a la vegada, un homenatge a Martí Via i Bertran,

director d’operacions de Vallformosa que va morir ara farà cinc anys després d’una llarga lluita contra aquesta malaltia.

La xifra dels diners recaptats durant aquest acte solidari es publicarà en unes setmanes perquè encara està oberta la possibilitat de fer donatius de fila zero. L’any anterior es va aconseguir arribar als 19.800 euros. Dels fons que s’obtinguin, el 80% anirà destinat a l’ICO i el 20% restant a Ampert per finançar dos projectes. El de l’ICO, que busca definir un model assistencial de telemedicina per a pacients de càncer, utilitzant dispositius de telemonitorització en el domicili del pacient; i el d’Ampert, que pretén finançar el transport dels pacients des del seu domicili fins al centre Duran i Reynals.

El Barcelona Torres Experience va concentrar més d’un miler de persones al jardí del Palau Robert de Barcelona, una xifra que evidencia el gran potencial que Bodegues Torres disposa actualment a la ciutat comtal.

L’esdeveniment, que enguany celebrava la segona edició, va tenir lloc el 28 i 29 de juliol, en un dels enclavaments barcelonins més màgics. La proposta va convèncer els assistents, que van poder assistir a tallers d’enologia i maridatge, cocteleria i experiències a cegues, a més d’altres activitats relacionades amb el món del vi. Segons fonts del celler, tots els actes programats van tenir una acollida i es van esgotar totes les localitats.

Els assistents a la Barcelona Torres Experien-

ce van poder descobrir i tastar els més de 60 vins i destil·lats que el celler va dur per aquests dies assenyalats. D’aquesta manera, es va donar l’oportunitat de conèixer en detall tots els vins que Torres elabora a Catalunya, en altres regions vinícoles espanyoles, a Xile i a Califòrnia, brandies, així com els destil·lats

i begudes d’importació de gamma Premium que la companyia distribueix a Espanya.

Aquesta va ser la segona edició d’un dels grans projectes de marca que Torres

ELS VINS DEL PRIORAT, TERRA ALTA I XILE VAN SER ELS MÉS DEMANDATS realitza a Barcelona per tal de potenciar la seva presència arreu, en especial a la capital catalana, i ser visible també a peu de carrer.

Aquest gran tasting room a l’aire lliure va generar

un ambient distès entre els visitants, que van aprofitar l’ocasió per demanar els seus vins preferits. Entre els més demandats es trobaven els del Priorat, Terra Alta i Xile.

L’entreteniment també va tenir un paper important al llarg del cap de setmana, durant el qual es van viure espectacles de màgia, d’animació i música de DJ en directe, que van amenitzar l’esdeveniment.

En aquesta ocasió, el Barcelona Torres Experience va comptar amb la col·laboració dels cafès Illy, la pastisseria artesana Strata, la botiga de formatges Xerigots i la botiga de peix i marisc online Gran Blau, que van acabar d’arrodonir un dels caps de setmana claus per al celler penedesenc.

Els 13 cellers de Qalidès, Riedel, Moritz, Dinàmic Comunicació i Letsbonus s’uneixen per impulsar la primera experiència d’Speed Tasting a Espanya Qalidès, Terrers del Penedès va presentar amb èxit a Barcelona una proposta original i pionera a Espanya.

El primer Speed Tasting, que es va celebrar a la Fàbrica Moritz Barcelona el passat 5 de juny, va donar a conèixer els vins de terrer de Qalidès a través d’una iniciativa a la qual van assistir 13 elaboradors penedesencs. La proposta va consistir en un

joc escènic que va combinar música i vins. Els assistents es van distribuir en 13 taules diferents i cada elaborador va explicar les característiques del seu vi en uns sis minuts.

Quan sonava la música, els assistents havien de canviar de taula.

Els vins dels cellers, a més, van ser maridats amb una gastronomia especial seleccionada per a l’ocasió.

L’empresa de fabricació de copes especials per a vins i escumosos Riedel va col·laborar posant a disposició el material necessari per degustar els vins dels cellers participants, que van ser Albet i Noya, Avgvstvs Forvm, Can Feixes, Can Ràfols dels Caus, Castellroig-Finca Sabaté i Coca, Gramona, Jané Ventura, Jean Leon, Más Candí, Mas Comtal, Miguel

Torres, Pardas, i Finca Viladellops.

L’esdeveniment va ser organitzat per Dinàmic Comunicació i la venda d’entrades es va fer exclusivament a través del portal de compra de serveis online LetsBonus.

Per aquesta ocasió, Moritz va posar a diposició el seu espai Moritz Bar à Vins, en el qual ofereix una carta amb més de 40 referències de vi.

28

Penedès Econòmic

juny 2014

TECNOLOGIA

Estafadors professionals que viuen de la teva futura ocupació JOSEP BARELLA Les estafes online no tenen límit i la imaginació dels estafadors sembla infinita. Ara, la nova moda són els delinqüents experts en la xarxa que han posat la gent que busca feina al seu punt de mira. Molts d’ells es fan passar per reclutadors i creen llocs web falsos per robar dades personals que s’utilitzen per cometre frau d’identitat. Només als Estats Units, el 2013, hi va haver més de 13,1 milions de casos de robatori d’identitat.

La gent que busca un lloc de treball pot minimitzar aquests i altres riscos extremant la precaució i la diligència respcte a la gent amb la qual comparteixen la seva informació personal. Això inclou també posar límits a allò que es diu i es publica a les xarxes socials.

Els experts citen, per exemple, la data de naixement, una dada que

molts usuaris de Facebook donen així com així, i que es pot usar per accedir a altres informacions.

Molts estafadors apareixen sota la disfressa d’empreses reals. Per això, abans de respondre a una oferta d’ocupació has de comprovar que el lloc és real. Els experts recomanen que qui està buscant treball s’ocupi personalment de gestionar la seva informació personal. Vés amb compte si una empresa sol·licita informació com el teu número de la seguretat social just a l’inici del pro-

cés. S’ha de tenir una precaució especial quan s’obté un contacte amb un reclutador d’un cercador de treball que sembla haver sortit del no-res, sobretot si sol·licita informació sensible. No és sobrer fer una recerca de comprovació del suposat reclutador i verificar si aquest representa una companyia real que busca candidats. Investiga la informació de contacte de l’empresa analitza si usa serveis de correu electrònic o adreces genèriques com Hotmail o si apareix el nom de la companyia a la home page. Pots utilitzar eines com Whois (http://whois. net) per verificar que l’empresa té un lloc web real. Així mateix has d’estar molt atent als dominis de nova creació amb “matrícula” estrangera. De la mateixa manera, és convenient que canviïs amb freqüència les teves contrasenyes en aquells portals d’ocupació o borses de treball en els quals t’hagis registrat.

El 25% dels nens d’entre 6 i 12 anys comparteixen informació personal amb persones estranyes a través d’Internet El nou estudi que ha presentat Club Penguin de Disney, el món virtual infantil número 1, assenyala que el 95% dels pares espanyols opina que s’haurien d’impartir classes de seguretat online als nens com a part del procés educatiu, al mateix nivell que el aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les matemàtiques.

La investigació, duta a terme en el marc de la campanya “Tot comença per tu” que té com a fil conductor la seguretat en línia dels nens, ha realitzat un sondeig online entre un total de 1.000 pares amb fills d’edats compreses entre els 6 i 12 anys.

Encara que una de les regles bàsiques que els pares ensenyen als seus fills és no parlar amb estranys en la seva vida diària, un de cada sis aprova de forma contradictòria l’intercanvi de dades en el món digital. De fet, el 25% dels nens confessa que comparteixen habitualment dades personals a Internet, incloent el seu nom complet, adreça, contrasenyes i imatges.

L’estudi de Club Penguin de Disney també revela que el 98 % dels enquestats exerceix algun tipus de control en les activitats

que realitzen els seus fills a Internet, però únicament la meitat fa un control presencial i només el 11% revisa l’historial de navegació. Per millorar la percepció de seguretat d’Internet per als més petits, el 96% dels pares espanyols creu que les pàgines web haurien de disposar d’algun segell de seguretat online.

Un dels punts clau de l’estudi és sobre el paper que hauria de jugar el foment de la seguretat a Internet en el sistema educatiu.

En aquest sentit, gairebé un terç (27%) dels pares afirmen que es podrien dur a terme més accions per educar els nens respecte a la seguretat en línia. Mentre alguns pares (9%) creuen que la seguretat que ofereixen els propis dispositius dels seus fills és suficient,

un de cada 3 (36%) confessa no entendre els manuals d’usuari creats únicament per a la seguretat en línia a causa del seu llenguatge tècnic.

The Walt Disney Company ha renovat recentment el seu compromís amb la protecció dels menors a la xarxa i ha signat un acord amb l’ONG Protégeles, el centre de seguretat a Internet per als menors a Espanya. Tots dos col·laboraran en activitats encaminades a difondre l’ús responsable i segur d’Internet.

Per la seva banda, Club Penguin de Disney ha posat en marxa la campanya “Tot comença per tu” per ensenyar a pares i menors normes de conductes segures per a la navegació en línia. D’aquesta manera, a la pàgina web de Club Penguin (www.clubpenguin. com) s’ha activat una nova pestanya anomenada “Seguretat “ en què els pares trobaran útils consells sobre el tema. Aquesta pestanya inclou també un test de seguretat per a nens que posa a prova els seus coneixements sobre la seguretat a Internet i que els permet guanyar un objecte exclusiu per utilitzar en el món virtual.

JOSEP BARELLA PUIG Editor jbarella.blogspot.com

L’home que tenia les camises més maques del món De ben segur que molts de vosaltres haureu pensat: això va de conte.

Però no senyors, aquesta parcel·la ja la tenim coberta pel nostre company Agustí Romeo, que cada mes ens delecta amb una de les seves històries/faules .

Aquesta afirmació de l’home que tenia les camises més maques del món, com podeu imaginar, no és un títol reconegut per cap concurs d’elegància o similar; aquest títol el donava jo a nivell personal, ja que per a mi totes les camises que tenia aquesta persona, les trobava -tant de color com de dibuix-, les més maques que hi havia al mercat.

Preguntareu si es pot saber qui era aquest senyor que tenia les camises més maques del món? I us dic que, amb molt de gust, us contesto. Aquest senyor era el meu pare.

Direu, això és normal. Per a tots, els nostres familiars són el millor. La contestació és NO. El meu pare era l’home que tenia les camises més maques d’aquest món per una simple i meravellosa raó: les seves camises, que normalment es regalaven tant pel Dia del Pare, aniversari, Sant, Nadal o Reis, les triava jo personalment, i per tant eren del meu gust.

Tota aquesta introducció és per comentar que, normalment, allò que triem nosaltres, quasi sempre és el millor (se sobreentén que per a nosaltres). Jo mateix, quan era jove, que també ho vaig ser, tenia el costum de comprar-me la roba en un establiment de reconeguda fama en aquells temps, que es deia Elite, al passeig de Gràcia, de Barcelona. Volen saber per què vaig deixar d’anarhi? Perquè anava amb una idea preconcebuda del que

volia i el venedor, suposo que amb tota la bona fe, em coartava la llibertat i em feia quedar el que ell volia, o m’emportava la prenda del meu gust després d’una petita batalla dialèctica amb el venedor. La solució: vaig deixar d’anar-hi.

També recordo un paleta (que no dono més dades del municipi ni del client), havia de reformar una cuina que el client volia d’una forma i colors determinats i ell s’hi va negar, esgrimint tot una sèrie d’arguments per no fer-ho com el client volia. La solució és ben fàcil: la cuina es va renovar però aquell paleta tossut no va fer l’obra.

Jo mateix el mes passat vaig veure en la nostra revista germana El Cargol un anunci d’un client que per al meu gust era molt lleig.

Em vaig assentar amb el nostre dissenyador i ens vam posar a traballar per millorar-lo. Un cop acabat, li vam donar a la comercial perquè el passés al client a veure que li semblava i la contestacio del client és que ja li agradava el primer. Com podia ser que li agradés mes el primer?

Per una senzilla raó: l’havia dissenyat ell.

Hem de ser molt curosos, amb el gustos de la gent, podem aconsellar, assessorar, recomanar, avisar, advertir, suggerir, indicar, orientar, guiar, prevenir i fins i tot conduir una mica, però mai imposar els nostres gustos o preferències per sobre de les dels nostres clients. Quantes vendes i quans clients s’han perdut per no respectar aquestes normes?

De ben segur que el meu pare no era l’home que portava les camises més maques del món, però a l‘haver-les triat jo, per a mi sí que ho eren.

Penedès Econòmic

juny 2014

29

LLIBRES

Com el risc incrementa la innovació, l’efectivitat i l’èxit

La necesidad del caos BRAFMAN I POLLACK EMPRESA ACTIVA 14,00€

Aquest breu llibre ofereix un ampli espectre de possibilitats per enfrontar-se als desafiaments de les empreses i les organitzacions en general. Aquest útil i pràctic llibre serà benvingut per executius àvids de trobar noves formes d’innovar.

Els autors argumenten que les estructures jeràrquiques poden ser molt útils per a algunes or-

ganitzacions, però impedeixen la creativitat i innovació. Una dosi de caos controlat delimitat a alguns moments i espais pot permetre que aflorin noves maneres de resoldre els problemes.

Segons ells, el caos controlat és necessari per poder innovar i ens expliquen com les organitzacions que no abracen la incertesa no progressen.

Què hi ha darrere de la major sorpresa electoral dels últims temps?

Deconstruyendo a Pablo Iglesias DEUSTO 17,95€

La nit del 25 de maig Podemos va donar la gran sorpresa. Va obtenir 1.245.948 vots i cinc eurodiputats, convertint-se en la tercera força política a Madrid i esquarterant electoralment el PSOE, d’on van sortir gairebé un terç dels vots del nou partit. Però qui són? Quina és la seva història? Qui els va votar?

Quina és la seva ideologia? Què

proposen? Les seves propostes econòmiques són viables?

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han plantejat els ciutadans i a les quals es dóna resposta a les pàgines d’aquest llibre. Coordinat pel periodista John Müller, es fa una anàlisi crítica de la mà de deu prestigiosos periodistes i economistes sobre el fenomen Podemos.

Com desenvolupar la innovació en qualsevol tipus d’empresa

Más allá de la idea VIJAY GOVINDARAJAN I CHRIS TRIMBLE EMPRESA ACTIBA 14,00€

La innovació és un desafiament que consta de dues parts. La primera la componen les idees; la segona part és l’execució. Per obtenir la victòria hem de tenir èxit en tots dos terrenys. No obstant això, moltes companyies inverteixen gairebé totes les seves energies en la primera part. D’aquesta manera, solen desenvolupar sobre el paper

moltes i grans idees que mai arriben a materialitzar-se.

Más allá de la idea defensa com aquesta segona part, l’execució de la innovació, posseeix la seva pròpia disciplina. Necessita temps, energia i l’adopció d’una mentalitat diferent. Per desgràcia, molt poques companyies la conceben d’aquesta manera i ni tan sols arriben a

Brafman i Pollack són experts en lideratge i en organitzacions, i la tesi que exposen és la de la necessitat que existeixi un caos contingut en les nostres vides de forma tal que idees noves puguin emergir “del no-res”.

Ori Brafman ha fet un MBA en estudis organitzacionals per la Stanford Business School i és consultor de grans empresas i organitzacions des de les principals empreses de la llista Fortune 500 fins a l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica. És el coautor de La araña y la estre-

lla de mar (també publicat per Empresa Activa) i de Sway, tots dos best sellers del The New York Times.

Judah Pollack és un conferenciant assidu de la UC Berkeley’s Haas School of Business, així com de diverses conferències TEDx. Expert en temes de lideratge, ha treballat amb Google, SAP, i Oracle. Últimament ha desenvolupat un programa per ajudar els soldats nord-americans a reintegrar-se a la societat civil una vegada acaba la seva experiència de combat.

Pablo Rodríguez s’encarrega d’explicar qui són els dirigents i quina és la seva història. Marisa Gallero ens explica l’especial influència que Jorge Verstrynge, l’exsecretari general d’Aliança Popular que avui manté posicions esquerranes, exerceix sobre Iglesias. Paloma Cuevas explica quin llegat del 15M ha recollit Podemos. Fran Carrillo analitza la seva estratègia de comunicació i quines han estat les claus del seu èxit en aquest camp. Esteban Hernández es-

codrinya, des de la seva àmplia experiència, en el disseny de la campanya electoral. Lorenzo Bernaldo analitza la viabilitat del programa electoral. Juan Ramón Rallo reflexiona sobre si l’Estat és la solució per als problemes que denuncia Podemos.

José Fernández-Albertos analitza la sociologia electoral de qui va votar a Podemos. Anna Grau reflexiona sobre per què el fenomen Podemos va ser indetectable per a la majoria dels radars convencionals.

reparar-hi.

El llibre mostra de la manera més clara, senzilla i compacta com implantar la innovació en qualsevol tipus d’empresa al mateix temps que es realitzen de manera brillant les operacions que es troben en marxa.

El repte consisteix a abordar de manera simultània dues activitats que són molt diferents.

Al llarg de les seves pàgines el lector trobarà una sèrie d’exemples extrets de diverses companyies, trets de diferents

investigacions i d’una sèrie d’entrevistes realitzades pels propis autors, Vijay Govindarajan i Chris Trimble, que han dedicat més d’una dècada a l’estudi d’aquesta matèria.

Más allá de la idea és una lectura essencial per a qualsevol empresa que reconeix que la innovació sempre ha estat, i sempre serà, la clau per al creixement i la vitalitat a llarg termini.

Govindarajan i Trimble són professors de la Universitat Tuck, a Dartmouth.

30

Penedès Econòmic

juny 2014

HISTÒRIA

INGVAR KAMPRAD, EL FUNDADOR D’IKEA, ES JUBILA ALS 88 ANYS Després de 70 anys ha aconseguit que IKEA estigui present en 31 països, tingui 75.000 empleats i unes vendes de 13.500 milions d’euros REDACCIÓ

És un dels homes més rics del món, amb una fortuna estimada en 16.500 milions d’euros, però el fundador d’IKEA, Ingvar Kamprad, ha seguit treballant fins que el mes de maig passat, als 88 anys, va dimitir tots els seus càrrecs oficials a la companyia que va constituir el 1943, encara que hi romandrà com a “assessor sènior informal”. Kamprad, que va néixer a Suècia el 1926 i va créixer en una granja, va iniciar la seva reeixida trajectòria als 17 anys aplicant la regla d’or del “cèntima a cèntim”. Així és com es va fer ric aquest multimilionari que agafa el metro per anar a treballar. I quan condueix, ho fa en el seu Volvo de 18 anys.

Res de malbaratar en l’últim model, encara que la nòmina ho permeti.

El fundador de la reeixida empresa sueca de mobles i productes de la llar IKEA, un nom que es deu a les inicials del seu nom i cognom i a les de la granja i del poble on va créixer, va començar venent llumins quan era un nen de cinc anys. A poc a poc va escalar en la categoria dels productes: peix, llavors, decoracions nadalenques, bolígrafs, carteres, joies... Als 17 anys el seu pare va premiar la seva bona tasca escolar amb una propina que va destinar

a l’obertura d’IKEA. Aprofitant els productes locals, va poder mantenir els preus baixos i el 1951 va editar el seu primer catàleg de mobles, que va distribuir de forma massiva i que encara avui es manté com la principal eina de màrqueting de l’empresa. Dos anys més tard va obrir la primera botiga dedicada exclusivament als mobles, després d’abandonar la resta de productes. L’èxit conjunt d’aquestes iniciatives va ser tal que el càrtel

VA COMENÇAR VENENT LLUMINS QUAN NOMÉS ERA UN NEN DE CINC ANYS del moble que a mitjan segle passat dominava el negoci a Suècia va començar a pressionar els proveïdors perquè deixessin de proveir IKEA, que també va ser exclosa de les fires més imprtants del sector. Entre 1955 i 1958, i com a reacció a l’ambient en contra que havien propiciat els seus competidors, Kamprad va prendre tres decisions fonamentals que marcarien, definitivament, el que avui és el grup IKEA: dissenyar, fabricar i vendre els seus

propis mobles; importar les matèries primeres des de l’exterior, fonamentalment des de diferents països asiàtics; i refugiar-se en els seus centres d’exhibició que acabarien, al final, convertint-se en gegantins punts de venda, com el primer, inaugurat el 1958 a Älmhult. Només cinc anys més tard, el 1963, IKEA obria la seva primera botiga fora de Suècia, a Oslo (Noruega).

Va ser la imparable expansió d’una firma que el 2014, quan

el seu fundador es declara en retirada, tenia un conglomerat de 200 establiments en 31 països, 75.000 empleats i unes vendes anuals de 13.500 milions d’euros.

Sense oblidar la divisió de banca i altres tentacles econòmics que s’estenen, per exemple, a l’àmbit de la distribució i la manufactura.

No obstant això i malgrat la seva pròpia cartera, Ingvar Kamprad es permet poques extravagàncies d’adinerat. La seva gasiveria personal és àmpliament coneguda.

De fet, ha arribat a demanar als seus empleats que no desaprofitin paper i l’usin per totes dues bandes sempre que escriguin, ha estat vist moltes vegades menjant a la cafeteria d’IKEA pel baix preu dels seus menús, durant 30 anys ha fet servir per treballar el mateix escriptori i la mateixa cadira i compra el paper d’embolicar amb motius nadalencs i els regals de Nadal a les rebaixes de gener.

Va saber com fer diners i sap com conservar-los. Però, al final, la seva frugalitat també li serveix per fer donacions filantròpiques: la fundació d’IKEA és, tècnicament i segons The Economist, la més rica del món, fins i tot per sobre de la del matrimoni de Bill i Melinda Gates.

El fundador d’IKEA és un dels personatges famosos de Suècia assetjats pel seu passat, concretament per la seva vinculació

amb el nazisme. La investigació realitzada per la periodista sueca Elisabeth Asbrink revela que Kamprad no només va pertànyer al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors, sinó que va prendre part activa en les seves activitats, encarregant-se del reclutament de nous membres. Tant és així que els serveis de seguretat suecs van arribar fins i tot a fitxar-lo per la seva gran implicació en el moviment.

Asbrink també assenyala que Kamprad va mantenir la seva relació amb el partit i amb Per Engdahl, líder d’un moviment feixista suec, fins temps després del final de la Segona Guerra Mundial, i quan les atrocitats comeses per Hitler ja eren conegudes per tothom. El 1950, per exemple, va participar en el casament d’Engdahl i li va escriure una carta en què afirmava estar orgullós del seu moviment nacionalista.

Després d’aquestes revelacions, un portaveu de Kamprad va recordar que, en els últims anys, ha demanat perdó i ha qualificat aquest període del “pitjor error de la seva vida”. Disculpes que també va haver de fer públiques la mateixa IKEA per haver fabricat peces per als seus mobles a l’antiga República Democràtica Alemanya gràcies als presos polítics.

Penedès Econòmic

juny 2014

31

VIATGES

Sardenya: platges i cales de color maragda Amb una superfície de 24.090km2, Sardenya és la segona illa més extensa del Mediterrani després de Sicília REDACCIÓ

Una terra que com poques pot mostrar senyals evidents d’antiquíssimes civilitzacions del seu passat. Sardenya et guiarà a través d’un viatge descobrint restes úniques que són d’un altíssim valor arqueològic.

Cultura mil·lenària de tradicions i costums sardes, que es troben en la quotidianitat de tantes diferents realitats en els centres habitats de zones interiors d’aquesta illa i en els productes artesanals produïts i exportats a tothom. Les festes i les celebracions religioses donen lloc a l’explosió de colors i sabors típics de la Sardenya on el turista es converteix en part fonamental de l’espectacle.

Sardenya és una illa en el centre del mar mediterrani, situada entre Còrsega, la península italiana, Tunísia i les Illes Balears. Ocupa una superfície de 24.090 km², àrea similar a la de la Comunitat Valenciana. Té una població lleugerament superior als 1.650.000 habitants.

SARDENYA País: Itàlia Idioma: Italià i sard Població: 1.658.837 habitants

Cala Mariolu

Superfície: 24.090 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: És càlid i sec durant l’estiu i molt humit en els mesos d’hivern, amb temperatures mitjanes anuals de 17 graus Economia: L’agricultura, el turisme i la indústria han estat els motors tradicionals de l’economia, però en els última temps el turisme s’ha converit en la principal font d’ingressos

La capital de Sardenya és la ciutat de Càller, situada al sud de l’illa. Altres ciutats d’importància són Sàsser, L’Alguer, Porto Torres, Olbia, Tempio Pausania, La Maddalena, Ozieri, Nouro, Oristany i Carbonia.

Les dues ciutats més poblades són Càller, capital regional, i Sàsser, localitzades respectivament al sud i al nord de l’illa. És típic el clima mediterrani en gran part de Sardenya, excepte algunes zones internes marcades per un clima més rígid. Al llarg de la zona costanera, on resideix gran part de la població, els hiverns són suaus, gràcies a la presència

del mar, amb rares nevades i els estius calorosos i secs. A l’interior de l’illa, la baixa humitat i la forta ventolera permet suportar fàcilment les elevades temperatures estiuenques, capaces d’aconseguir normalment els 35-40ºC. A les zones més properes a la costa rarament s’aconsegueixen aquestes temperatures, però s’observa una humitat molt més elevada, si bé la presència del vent fa més suportable la xafogor.

L’illa de Sardenya és molt coneguda per les seves precioses platges i cales amb aigües de color maragda com les que podem trobar a la Costa Esmeralda i

Gennargentu, però també per les restes arqueològiques dels nurags, antiga cultura sarda d’influència magrebí. L’illa va ser conquerida pels fenicis, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, i finalment per la Corona d’Aragó.

Sardenya és el lloc perfecte per venir i practicar diverses activitats a l’aire lliure és un paradís natural i són moltes les possibilitats de recórrer senderes i diversos espais a l’aire lliure, coves, i altres, gaudint de les vistes del Mediterrani.

Sardenya és ideal per gaudir de la naturalesa. Qualsevol paratge natural d’aquesta illa, són aspectes de Sardenya que t’encantaran.

L’Alguer

Càller

Punts de venda del

PENEDÈS ECONÒMIC SANT SADURNÍ D’ANOIA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS · Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT PERE DE RIUDEBITLLES · Llibreria JO.BE: C/ Nou, 73