Penedès Econòmic 38

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 38 - Novembre 2014

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

La reforma horària es presenta als empresaris com la clau per ser més productius i conciliadors

El Penedès-Garraf iguala Barcelona en eixos comercials amb més poder d’atracció

pàg. 4

pàg. 6

El Penedès i el Garraf fan el salt a l’estranger per compensar la baixa demanda nacional pàg. 2-3

Freixenet presenta l’anunci de Nadal, protagonitzat per David Bisbal i María Valverde pàg. 13

Entrevista a Gonzalo Bernardos Analista i consultor econòmic i immobiliari pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

novembre 2014

L’ANÀLISI

Moltes empreses del Penedès i el Garraf troben en l’exportació la sortida a la crisi La poca demanda interna ha empès els empresaris a perdre la por a exportar.

Europa és manté com a primer destí, però Sud-Amèrica i l’Àsia guanyen pes Lídia Oñate Abans de la crisi pocs eren els que esmerçaven esforços a donar a conèixer els seus productes a altres països. Les empreses gaudien d’una demanda interna suficient i els diferents sectors de mercat encara no mostraven saturació o maduresa extrema. Per tant, no es veia com una necessitat dedicar un pla estratègic a internacionalitzar-se. La caiguda de la demanda del nostre país, any rere any, ha acabat fent un forat en les empreses difícil de suportar sense estimular noves vendes a l’exterior. Actualment, Catalunya ja exporta mercaderies per valor de 58.382 milions d’euros, un 0,1% més que l’any anterior (2012). Per branques d’activitat,

y Comerç exterior de Catalunya per àrees i països. Any 2013

França

26,85%

les empreses es preparen durant sis mesos abans de vendre a l’estranger les exportacions que més van augmentar durant el 2013 van ser les del sector del tèxtil, cuir i calçat (13%), mentre que les que més van disminuir van ser la dels productes energètics (-11,4%). En el cas de les importacions, es van reduir un 3,2%, fins arribar a un valor de 67.101,9 milions d’euros.

Pel que fa a la distribució geo-

Alemanya

17,82%

Itàlia

12,59%

Amèrica central i del Sud*

10,88%

Portugal

9,92%

Regne Unit

8,79%

Suïssa

6,37%

EEUU

4,54%

Xina

3,05%

Japó

1,65%

*No s’ha desglossat per països Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

gràfica del comerç exterior, destaca que la Unió Europea (sobretot França, Alemanya i Itàlia) és la principal zona d’origen (58,5%) i de destinació (62,7%).

A principis de novembre, el Centre Àgora de Vilafranca del Penedès va acollir la jornada “El Penedès exporta”, durant la qual es va deixar palès el potencial d’algunes de les empreses penedesenques que exporten els seus productes des de fa temps. Pel president de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (Adeg), Jordi Solé i Tuyà, “el món ja era global, el que hem fet

és que sigui accessible amb l’ajut de les comunicacions de transport, Internet i les xarxes socials”.

En aquest sentit, va remarcar que “ara tenim més prestacions i menys temps de viatge d’un lloc a un altre, a més d’una gran capacitat per fer arribar els nostres productes a qualsevol punta del món amb relativa facilitat. Per això crec que cap empresari hauria de renunciar al mercat global”.

Internacionalitzar: un procés més llarg que curt Exportar no és fàcil, però molt menys ho és internacionalitzar

l’empresa. Des de Globalider, Roser Colomé, gerent territorial de Barcelona, explica que són “dos processos diferents”, ja que mentre un “suposa un fet puntual”, exportar un producte o servei a un client, l’altre, la internacionalització, implica un pas més enllà i “fer que l’activitat exportadora es mantingui durant el temps“. Però aquest segon procés és més dificultós, ja que demana a l’empresa un seguit de passos previs abans de llançar-se a la piscina. “Normalment passen uns sis mesos entre que l’empresa valora entrar al mercat internacional i

fins que realment ho fa”, explica Colomé, ja que “s’ha de fer una anàlisi dels productes i serveis a exportar, avaluar la capacitat productiva, decidir el mercat de destí, i revisar si cal fer-ne modificacions per adaptar-lo, entre altres aspectes que moltes empreses no tenen en consideració”. Precisament, la manca d’informació és un dels primers problemes amb els quals es troba Globalider, una consultora especialitzada en exportació que actualment disposa d’una xarxa de contactes a més de 40 països. “Quan els comentes que es necessiten uns mesos de

Penedès Econòmic

novembre 2014

3

L’ANÀLISI marge per preparar el desembarcament alguns es desil·lusionen.

No es pensen en tots els passos que s’han de fer per tenir èxit a l’exterior”, comenta Colomé.

Cada empresa és un cas diferent, però en la majoria de casos, “l’empresa sol recuperar la inversió en exportació en un any i mig o dos”, explica la tècnica del Departament d’Internacional i responsable d’iniciació a l’exportació de la Cambra de Comerç, Anna Carrasco. Segons la seva experiència com assessora, moltes empreses cometen els mateixos errors a l’hora d’optar per l’exportació. Entre ells destaquen la voluntat de vendre fora perquè al propi país no ho fan o escollir un mercat de destí perquè els ho han recomanat o tenen un conegut al país. “No s’han de deixar guiar per sensacions o intuïcions, sinó que cal dedicar els esforços en mercats que considerin prioritaris i basats en els objectius de l’empresa”, afegeix.

A SUD-AMÈRICA VALOREN MÉS LA SERIeTAT I EL SERVEI, MENTRE QUE A EUROPA JA ES PRESSUPOSA I ES COMPETEIX més per preu Quant al potencial de les marques sota les quals poden presentar-se les empreses, Colomé ho té clar: “la marca Espanya té un renom, però el que ha aconseguit la marca Barcelona, gràcies en part

a la força del FC Barcelona, no es pot comparar. Fins i tot hi ha països que coneixen Barcelona i no saben que està dins d’Espanya”.

Idees errÒnies l No venc a Espanya; és hora de sortir fora l Tinc un amic que ha anat a viure a Anglaterra. Li diré si vol ser el meu agent. l El meu amic/familiar diu que als Estats Units hi ha un molt bon mercat. Aniré allà que vendré molt.

Adaptar el producte per garantir l’èxit de vendes Disposar d’un col·laborador al país de destí és una de les claus per fer de l’exportació un èxit.

“El procés d’internacionalització s’inicia i continua al mercat de destí perquè hi ha aspectes que considerem lògics aquí i que fora no s’entenen”, afirma Colomé, que s’ha especialitzat més en els mercats sud-africans per tenir un alt potencial importador, ja que “a aquests països falten molts productes i està tot per fer”. Buscar diferents tonalitats per a les farinetes per acontentar els infants de Mauritània, incloure picant als fuets per vendre-ho a Mèxic o adaptar la moda espanyola a Aràbia Saudí per eliminar escots i allargar les faldilles són alguns

2

dels exemples amb els quals s’han trobat a Globalider.

Sud-Amèrica, un nou mercat per explorar Les empreses que inicien l’activitat exportadora acostumen a fer-ho en mercats propers, sobretot europeus i del nord d’Àfrica, segons han pogut comprovar durant els darrers anys a l’Adeg. Tal com explica el seu secretari general, Isidre Also, “les empreses que ja han consolidat la seva internacionalització cerquen destinacions més agosarades o de major complexitat com fan les del sector vitivinícola i el de l’alimentació”. Des de l’Adeg perceben un “fenomen remarcable pel que fa a empreses que estan trobant una bona acollida en països sud-americans amb una certa efervescència a Colòmbia i Perú, però també a Xile, Brasil i Argentina, entre altres”. Un dels exemples és l’empresa vilafranquina InVia, especialitzada en maquinària i enginyeria aplicada al sector vitivinícola, que fa uns anys va decidir explorar el mercat sud-americà, on “valoren molt el servei i l’assistència que els proporciones, a més de la serietat a l’hora de complir els terminis i el suport al client. Això a Europa ja es pressuposa, i el nostre factor competitiu esdevé la diferència de preu”, explica Xavier Via, gerent de l’empresa. Actualment InVia

CONSELLS l No s’han de triar els mercats per impuls o rumors l No s’han d’exportar productes sense tenir en compte la capacitat productiva de l’empresa i la seva competitivitat. l Cal trobar el factor clau i diferenciador del nostre producte i que el client ho entengui i ho vegi.

procés que porta uns anys i anem fent de mica en mica”.

L’empresa Especialitats Masdéu, especialitzada en productes de pastisseria i càtering ubicada a Puigdàlber, també ha decidit obrir mercat a Sud-Amèrica i Amèrica Central. Fins al moment, estan presents a 34 països d’arreu d’Europa, Àfrica i Àsia,

3 Decisió: exportar?

4 Procés d’interna cionalització

Proposta de mercat de destí

1 de Anàlisi tes / c u d pro serveis

centra les seves exportacions en el mercat europeu, amb França al capdavant, i Sud-Amèrica, especialment a Xile, Argentina i Perú, on disposen d’aliances amb col·laboradors. El seu proper objectiu passa per obrir mercat a Alemanya, tot i que també estan esmerçant-se en revifar el mercat nacional. Des que van reforçar l’exportació el 2009, quan llavors suposava el 3% de la facturació global de l’empresa, aquesta s’ha anat incrementant i reveuen tancar el 2014 amb un 25%. “És un

on han fet uns primers contactes per treballar a la Xina i l’Índia.

“De moment no hem aconseguit trobar una bona entrada pel nostre producte en aquests països, ja que necessiten el seu temps per continuar el seu desenvolupament”, detalla Jordi Rodríguez, d’Especialitats Masdéu.

Entre els principals problemes amb els quals es troben a l’hora d’exportar, sobretot a mercats exòtics com el de Japó o Dubai, són “els costums i les normatives alimentàries, que no estan unificades”. Ja fa més de set anys que l’empresa de Puigdàlber va iniciar el seu camí a nivell internacional, i des de llavors el seu creixement ha estat exponencial. Aquest 2014 el volum de producció exportat “arribarà al 55% i les previsions indiquen que l’any vinent assolirem 60%, tot i que esperem una millora del mercat intern”.

Cabelge, empresa fabricant de tubs flexibles situada a Vilanova i la Geltrú, ja fa més de dos dècades que va començar a exportar els seus productes a l’estranger.

Va començar amb una primera experiència amb una empresa dels Emirats Àrabs, que adquiria els productes des d’Anglaterra, i més endavant va seguir exportant a França, Portugal, Alemanya i Finlàndia, entre d’altres, gràcies, en part, a la seva presència en fires. Any rere any va anar ampliant mercat al nord d’Àfrica, on vol intensificar les vendes de cara el proper any, els Emirats Àrabs, Iran i Mèxic. Actualment les exportacions ja suposen el 25% de la facturació, malgrat que encara se’ls resisteix el mercat sud-americà, ja que “tenim un problema per competir amb els preus, ja que l’euro està molt car”, explica el seu gerent Jaume Tutusaus.

5

FASES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

Executar l’exportació de manera continuada

4

Penedès Econòmic

novembre 2014

ACTUALITAT

Tornar als nostres orígens La plataforma Ara és l’hora promou una reforma horària per retornar al nostre país els horaris europeus. L’objectiu: guanyar en conciliació familiar, productivitat i salut Lídia Oñate Esmorzar una sola vegada, abans d’entrar a la feina, dinar a la una del migdia i sopar a les set de la tarda. Veure el programa de televisió en prime time a les nou del vespre i anar a dormir a les onze de la nit. Aquestes són algunes de les claus de la reforma horària que planteja la plataforma “Iniciativa per a la Reforma Horària” per conciliar millor la vida laboral i familiar, alhora que s’augmenta la productivitat empresarial. El grup d’experts que dóna suport a la iniciativa afirma que els ciutadans podran guanyar més en salut i els infants, en rendiment escolar, a més de disposar de més temps per a les activitats culturals socials o de voluntariat.

Algunes veus crítiques ho veuen una utopia desitjable, d’altres, una retallada de llibertats, però el cert és que Espanya és un dels països europeus on més hores es treballa i menys productivitat es genera; el fracàs escolar va en

Reforma Horària” presentés el seu pla per adaptar els nostres horaris als europeus. Des de llavors, el grup d’experts que ho promou ha explicat la proposta en diferents reunions amb l’Administració i patronals, com la de la Unió Em-

“Treballava amb horari partit i tenia clar que volia gaudir del meu segon fill, ja que amb el primer no hi vaig poder estar gaire. Amb la flexibilitat horària vaig poder retallar temps en l’hora de dinar i disposar de més marge a l’entrar a la feina.”

Olga Jovellar

Cap de RRHH d’AkzoNobel (Vilafranca del Penedès)

boral és de 9 a 17h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A Espanya, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 19h o 20h del vespre.

El resultat és que els espanyols el 2011 van treballar una mitjana de 277 hores més que els alemanys, segons dades de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) a partir d’estadístiques de l’OCDE. A Espanya, però, també es treballen més hores de mitjana que a Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Àustria, per exemple. El pitjor de tot és que la productivitat no és més gran amb més hores treballades, i, per contra, aquest horari dificulta la conciliació entre vida personal i familiar, ja que els espanyols tenen un gran desajust entre l’horari escolar i el laboral. Juntament amb la reforma horària s’han posat en marxa diferents iniciatives per racionalitzar horaris i fomentar mesures de conciliació com el teletreball, que estalvia temps i

presarial del Penedès, que ja s’hi ha posicionat a favor.

“Tot i que tenim un horari partit, intentem donar certa llibertat amb algunes rotacions, perquè tothom té dret a fer les seves activitats. En el cas de la conciliació familiar, també donem certa flexibilitat horària a les dones que acaben la baixa de maternitat.”

Gemma Casulleras

Consellera delegada de FECA (Vilafranca del Penedès)

augment i cap canvi de sistema educatiu sembla millorar-ho, l’extens horari laboral pràcticament deixa sense temps per anar al gimnàs o fer activitats, i l’estrès acaba repercutint en la salut d’un alt percentatge de la població.

Aquest mes s’ha complert un any d’ençà que la “Iniciativa per

Tornar als horaris imperants a Espanya fins als anys 30 Aquests horaris tenen el seu origen en la postguerra espanyola, ja que fins els anys 30 a Espanya es dinava cap a la una del migdia, com a la resta de països europeus.

“Amb el franquisme es va cometre un primer error, que va ser alinear el fus horari amb el de Berlín, quan hauríem d’estar amb el de Londres, tal com passa a Portugal”, explica Fabián Mohedano, coordinador de la iniciativa.

“Més tard, amb el ‘desarrollismo español’ dels anys 60 comencen a sorgir noves necessitats i els espanyols comencen a allargar les jornades laborals amb més feines per guanyar més sou”, afegeix. En aquest punt, l’horari es va desestabilitzar perquè “s’esperava que arribés el pare a les 21h per poder sopar i amb el anys s’ha anat allargant”.

La poca productivitat posa en dubte l’horari laboral espanyol A gairebé tot Europa l’horari la-

Penedès, que fa anys van decidir trencar amb l’horari partit i apostar paulatinament per la jornada intensiva. Actualment, disposen d’un horari flexible que permet als treballadors gestionar a la seva manera el temps lliure per dinar

“Fa anys que vam començar a aplicar canvis d’horaris per fer-los més flexibles. Ara fem jornades intensives i els treballadors poden decidir què fer amb l’estona de dinar. Si la mantenen en dues hores o l’escurcen per poder entrar més tard o sortir més d’hora”.

Joan Suriol

Cap de RRHH a Vallformosa (Vilobí del Penedès)

“Els nostres principals clients són estrangers i, per tant, ens havíem d’adaptar als seus horaris d’alguna manera.

Les reunions amb els clients, agafar comandes, atendre consultes... Es va decidir compactar la jornada i a les 15h tornar a casa.”

Lourdes Moix

Cap de RRHH d’Iberdiam (Olèrdola)

diners en desplaçaments de casa a la feina i permet flexibilitzar la jornada, i l’impuls de les jornades intensives, una de les solucions per les quals s’han decantat més empreses. És el cas de les caves Vallformosa, situades a Vilobí del

(de dues hores) per ajustar-lo a les seves necessitats en les entrades i sortides de la feina. “El xip és no imposar”, explica Joan Suriol, cap de Recursos Humans de Vallformosa, “i intentar que, tot i la llibertat que donem, cap departament es quedi sol”.

El comerç és un dels sectors que presenta més problemes per adaptar-se a noves rutines. En aquest cas, Mohedano creu necessari establir una normativa.

Gemma Casulleras, de l’empresa Feca de Vilafranca del Penedès, es mostra d’acord amb la iniciativa, però alerta del perill que pot suposar per als comerciants si es dóna llibertat per tancar, ja que “alguns podrien aprofitar per fer més negoci tancant més tard”.

Tot i així, Casulleras creu que l’horari continu seria ideal per tancar abans i que cadascú pugui fer la seva vida”. A Feca ja fa temps que apliquen rotacions i algun tipus de conciliació familiar com el cas de les dones que finalitzen la baixa per maternitat.

Sens dubte, cada empresa és un món, i les pimes tenen més dificultats per adaptarse a la jornada intensiva, en especial les que es dediquen al sector serveis. “Quan la majoria dels treballadors acabin les seves jornades laborals a les 18h no tindrà sentit obrir la botiga fins les 21h”, afirma Mohedano per tal de tranquilitzar un sector que veu perillar les vendes amb un nou canvi.

El futur de la reforma horària passa per la seva aplicació al 2016 La plataforma va néixer amb un pla a tres anys.

Fins al moment, ja ha transcorregut el primer d’ells, que se centrava en fonamentar la iniciativa amb anàlisis, propostes, comissions d’estudis i reunions. El 2015 se centrarà en la sensibilització de la ciutadania i les empreses, mentre que el 2016 serà la prova de foc, ja que és previst que s’apliquin les lleis o mesures del Govern de la Generalitat que s’estableixin per posar en funcionament la reforma horària. “Sabem que és un projecte molt ambiciós perquè toca cinc grans àmbits com són el treball, l’administració, la cultura (televisió, teatre, oci...), el comerç i l’educació. Per això demanem anar tots a una. Si no, no funcionarà”, sentenciava Mohedano.

novembre 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

novembre 2014

ACTUALITAT

El Penedès-Garraf reuneix dos dels grans pols d’atracció comercial de Catalunya Els carrers Parellada, de Vilafranca del Penedès, i Caputxins, de Vilanova i la Geltrú, es troben entre els deu principals eixos comercials Lídia Oñate La gran majoria de comarques, tant a Catalunya com en qualsevol part del món, respon a una estructura radial, és a dir, el punt de referència de molts habitants segueix sent la capital, que generalment és el nucli més poblat i que més serveis reuneix. D’entre totes les capitals de comarca catalanes, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú es troben entre les més ben posicionades en la llista dels principals eixos comercials de Catalunya, gràcies al poder d’atracció comercial de dos dels seus carrers: el de la Parellada i el de Caputxins, respectivament.

El caràcter peatonal és la característica comuna als deu principals eixos comercials de Catalunya i la immensa majoria dels 50 primers. El principal eix comercial és el Portal de l’Àngel, de Barcelona, amb un Índex d’Atracció Comercial del 87%, segons l’Informe Eixos 2014, elaborat per l’empresa Planol.info.

Aquest informe és una diagnosi exhaustiva del comerç de Catalunya elaborada a partir del cens i catalogació, mitjançant el treball de camp realitzat sobre uns 200.000 establiments i locals buits de tot el país. Per detectar els principals eixos comercials s’ha analitzat l’IAC, que és el per-

u Carrer de la Parellada de Vilafranca del Penedès

u Carrer Caputxins de Vilanova i la Geltrú

centatge de comerç no quotidià (equipaments per a la llar i la persona, cultura i lleure) respecte al total de locals amb ús comercial.

Així doncs, en el cas del Portal de l’Àngel, amb un 87% d’IAC gairebé nou de cada deu comerços són de consum no quotidià.

En segon lloc es troba el carrer Barcelona de Mataró (83,3%), seguit del carrer Magdalena de Lleida (81,2%), carrer Portaferrissa de Barcelona (79,7%), carrer Llovera de Reus (78,7%), carrer Nou de Girona (78,6%), i carrer Sant Antoni de Lleida (75,9%). En vuitena i desena posició es troben el carrer vilafranquí Parellada (75,4%) i el vilanoví Caputxins (74,4%), respectivament, fet que posa en relleu el poder d’atracció a la seva zona. Tanca la llista el

que toquen el mar desenvolupen aquest tipus de model, ja que la influència del mar acaba creant eixos comercials que s’allarguen pels passeigs marítims.

carrer Santa Clara de Girona (75,4%).

Segons l’informe, cal diferenciar entre dues tipologies de localització comercial: el model de malla i el de pal de paller. En el cas de Vilafranca del Penedès, per exemple, el model que predomina és el de malla, ja que els comerços es localitzen de manera relativament regular i homogènia al voltant de tota la trama de carrers. Pel que fa a Vilanova i la Geltrú, és un clar exemple de model de pal de paller, en el qual els comerços tendeixen a localitzarse principalment en un o diversos eixos comercials principals i la densitat disminueix a mesura que s’incrementa la distància a aquests eixos. Segons Jordi Moisès, analista d’Eixos.cat, “els municipis

Vilanova i la Geltrú (84,8%), Vilafranca del Penedès (78,7%) i el Vendrell (77,4%).

Les capitals penedesenques aprofiten el teixit comercial L’informe d’Eixos.cat també fa una anàlisi de l’índex d’aprofitament del teixit comercial de les ciutats catalanes. Entre les quaranta primeres es troben les quatre capitals de l’Àmbit Penedès, juntament amb Sitges, que encapçala la representació penedesenca amb un 89,1% de percentatge de locals ocupats respecte el total de locals que admeten ús comercial (el que es denomina com a índex d’aprofitament).

El segueixen Igualada (86%),

Estructura comercial Si s’analitza l’oferta comercial de Catalunya per gran sectors s’observa que els serveis comercials (serveis professionals, bancs, perruqueries, consultoris mèdics...) són els que tenen més presència, amb el 33,9% del total d’establiments. El segueixen l’hostaleria i la restauració (bars, hotels, restaurants...) amb el 17,8%, els equipaments per a la persona (roba, sabateries, joieries, perfumeries...) amb el 14,9%, i el comerç quotidià alimentari (supermercats, fruiteries, forns...), que representa l’11,9%.

La resta de sectors se situa per sota del 10%.

pel comerç electrònic, fet que ha posicionat Internet com un canal a l’alça per a l’actual campanya de Nadal. Les empreses amb botiga

online com Amazon ja han afirmat que, amb tota probabilitat, aquest Nadal es batran rècords de vendes en el comerç electrònic.

El consumidor avançarà les compres de Nadal per estalviar El comerç electrònic preveu batre el rècord de vendes Quatre de cada deu consumidors espanyols té previst comprar tots els regals abans de desembre, principalment motivat per la cerca de millors preu i descomptes.

El pressupost per aquestes festes nadalenques es mantindrà estable, tal com es desprèn del ‘Baròmetre de les compres nadalenques 2015 de vente-privee. com’. Només un de cada cinc espanyols té intenció de superar la

despesa realitzada durant el 2013 (un 18%), mentre que un 10% afirma que el reduirà. L’import que els espanyols destinaran a la compra de regals i altres tipus de productes propis per aquestes dates serà de 524 euros, una quantitat pràcticament similar a la de la resta de països europeus, situada en 565 euros.

Si bé en anys anteriors els consumidors esperaven els últims

dies per adquirir els seus regals, aquest any l’activitat comercial s’avança. El 39% dels espanyols avançarà les seves compres nadalenques i el 52% comprarà els seus regals tant als comerços físics com a les botigues online.

La possibilitat de comparar preus (50%), l’estalvi de temps (37%) o l’horari (46%) són algunes de les grans avantatges que els consumidor troba quan opta

Penedès Econòmic

novembre 2014

7

ACTUALITAT

El sector primari i la indústria salven el PIB penedesenc

y Creixement del PIB per sectors en %. 2013

El darrer any s’ha reduït la caiguda del PIB al Penedès i al Garraf, però segueix en números vermells Lídia Oñate La ventafocs de l’economia, com denominen molts agricultors al seu sector, el primari, està donant el seu do de pit en un moment en què la situació econòmica es belluga entre l’estancament i les minses millores camí de la recuperació. Catalunya va tancar el 2013 amb un decreixement del seu Producte Interior Brut (PIB) del 0,48%, una xifra que a les comarques de l’àmbit Penedès ha estat més negativa, segons es desprèn del darrer Anuari Comarcal de Catalunya Caixa. És el cas del Baix Penedès, el PIB del qual va retrocedir un 0,85% durant el

darrer any (davant el -1,20% de 2012). Malgrat presentar una bona dinàmica de creixement en el sector primari (+9,91%) i, en menor mesura, la indústria (1,53%), les darreres embestides de la construcció (-6,31%) i un dèbil sector serveis (-0,43%) han acabat per cloure l’any amb números vermells.

D’altra banda, el Garraf (0,67%) és la comarca de l’àmbit Penedès que més ha suavitzat aquesta nova caiguda del PIB (davant el -1,48% de 2012). El sector primari és el que més ha aconseguit créixer durant el 2013 (+11,24%), mentre que el sector serveis ha aconseguit mantenirse estable i esgarrapar unes dè-

Font: Anuari Comarcal de Catalunya Caixa (2014)

cimes de millora (+0,02%). Per contra, la indústria s’estabilitza amb un repunt negatiu (-0,04%) i la construcció pateix una nova caiguda (-7,61%).

Per últim, l’Alt Penedès va presentar l’any passat una davallada del PIB del -0,77% (davant el 0,87% de 2012). Segons l’Anuari els resultats de 2013 reflecteixen la caiguda de la construcció (-

7,74%) i els serveis (-2,10%), només parcialment compensada pels augments del primari (9,40%) i la indústria (1,88%).

El poc pes econòmic del sector primari, tot i representar un gran pilar del territori penedesenc, fan estèril el creixement global del PIB, que resta a l’aguait de nous moviments a l’alça. Malgrat les xifres negatives, però, cal desta-

car que la crisi va començar a perdre l’agressivitat durant el 2013 i s’espera un 2014 més benèvol i, en alguns casos, amb millores significatives. Pel que fa a la resta de comarques catalanes, la Ribera d’Ebre va liderar el rànquing de creixement amb un augment del PIB del 3,42%, mentre que l’Alta Ribagorça va registrar la contracció més elevada (-2,89%).

8

Penedès Econòmic

novembre 2014

ACTUALITAT

L’ADEG I L’AJUNTAMENT VILANOVÍ VISITEN VENCA

PREMI A CARTONAJES DEL PENEDÈS

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Gerard Figueras; i el secretari general de l’ADEG, Isidre Also, van visitar el 12 de novembre l’empresa vilanovina Venca. Els van rebre Jordi González, director general de Venca; Jordi Badia, director d’IT i Madeleine Rouchout, directora de col·leccions.

Venca és empresa líder en e-commerce a Espanya, tenen 25 anys de trajectòria i són especialistes

L’empresa Cartonajes del Penedès de Sant Pere de Riudebitlles va rebre el 6 de novembre un certificat IPS de Sostenibilitat, que acredita el compromís de les empreses amb el desenvolupament sostenible. És l’únic a Espanya que garanteix que els processos i productes compleixen amb els requisits de sostenibilitat associats a les fases del procés productiu i als materials que componen els productes.

El certificat el va lliurar l’Institut per a la Producció Sostenible.

en moda i tèxtil per a dona.

L’empresa, que pertany al grup 3SI, disposa d’un magatzem de 42.000 m2 que els permet arribar a gestionar un volum de 22.000 paquets diaris. Té una plantilla de 307 persones. Enguany preveuen un increment del 8% en la facturació.

La Fira de Novembre va tornar a ser un èxit tot i el mal temps Per primer cop el divendres a la tarda hi va haver més visitants que en alguns moments del diumenge redacció

A l’espera de l’estudi d’impacte econòmic que ha tingut la Fira de Novembre 2014 a Vilanova i la Geltrú, el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Gerard Figueras, ha volgut fer una primera valoració del que ha estat el certamen d’enguany.

L’organització té la percepció que ha estat un èxit de púbic, tot i que el mal temps i les votacions en el procés participatiu del 9N van afectar negativament en el nombre de visitants del diumenge. Els dos dies anteriors hi va haver una gran afluència de gent, el que feia preveure que se superarien les previsions inicials.

es Faran canvis en l’espai de la zona gastronòmica Sobre el model de fira, Figueras explicava que “està funcionant molt bé. Enguany hi ha hagut alguns canvis al recinte però s’ha mantingut la configuració d’una fira que va des del mar fins el centre de la ciutat. S’ha pogut veure producte de qualitat, un 50% d’expositors locals, i una clara millora a la rambla de la Pau, on s’ha donat pas a les entitats, a les empreses i als serveis, i a la plaça de la Vila amb el maridatge entre Viu Comerç i la Zona Gastronò-

mica”. En aquest darrer aspecte però, va apuntar que seria positiu un nou plantejament d’aquest espai conjunt i millorar algunes lleus disfuncions que s’han pogut veure enguany.

Figueras també va valorar positivament la nova ubicació de les parades d’alimentació al parc de Baix-a-mar, però va lamentar la suspensió de la trobada de puntaires al passeig del Carme diumenge matí degut a la pluja.

“Hauríem de trobar alternatives a aquesta activitat perquè està molt exposada a la climatologia.

També fóra bo connectar millor la zona del passeig Marítim amb el recinte firal o be trobar alguna solució alternativa”, assegurava.

El regidor es va mostrar satisfet per la fórmula emprada per la inauguració de la Fira divendres al peu del monument a Francesc Macià o la mobilitat i la facilitat d’estacionament.

L’encarregat d’inaugurar la fira no va ser finalment el conseller de la presidència, Francesc Homs, que va delegar en Jordi Vilajoana,

secretari general de la Presidència.

Totes aquestes sensacions, va explicar el regidor, seran compartides al Consell de Fires per tal d’extreure conclusions que permetin millorar l’edició de 2015 de la Fira de Novembre. “A més, en breu disposarem d’un estudi d’impacte econòmic, per primera vegada, que ens donarà dades fiables sobre quanta gent ens visita, d’on ve, quina repercussió econòmica té a la ciutat, i quin és el volum de negoci que es genera.”

La fira ocupava 66.000 metres quadrats, 24.000 dels quals destinats a la promoció, 10.000 més que l’any passat. Enguany també ha crescut el nombre d’empreses amb un total de 252 estands i 226 expositors, la meitat dels quals de Vilanova. Es van oferir més de 30 activitats a la zona dels tallers, més de 60 activitats als estands dels expositors, a banda de les actuacions i exhibicions a l’escenari del Parc de Baix-a-Mar. Viu Comerç també va organitzar desfilades i showrooms.

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

EnoTURISME Sembla que l’enoturisme, perdó, volia dir el turisme a les nostres contrades es troba en una roda de hàmster que qui sap si ens en sortirem. La gran batalla de la marca ens fa més petits i és com aquell neci que li assenyalen amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna.

Sincerament, i des d’un punt de vista personalista, considero que la marca que hem de treballar es Catalunya, i per aquí van des de la Generalitat. Em repeteixo, però amb la marca Penedès (per molt que ens l’estimem) no anem enlloc.

Quin profit trèiem d’una marca EnoTurisme Catalunya...? Una gran riquesa de territori i de diversitat de vins, no sabem veure quin privilegi de país que tenim, i que haurem de construir des de zero. És exactament el mateix que quan diem que a Catalunya tenim platja i tenim neu, tenim zones vitivinícoles que a pocs llocs del món hi ha, doncs per què no ho venem com a tal?

També sembla evident que s’ha de continuar donant suport al consorci Enoturisme Penedès, perquè si acabem apostant per un paraigües més gran, haurem d’estar el millor posicionats que puguem.

Clar està que no oblidem que cadascú ha de fer la seva feina a nivell particular i, aquí sí, mirar-se el melic. La feina que pot fer EnoTurisme Penedès és directament proporcional a les irrisòries quotes que s’hi paguen; què volem?

Que per 250€ a l’any ens facin tota la feina? Fan el

que poden de la millor forma possible, ah!, i per mi un pèl massa polititzat tot plegat.

Si mirem alguns exemples, podríem comparar Catalunya amb Bordeus, el Penedès amb Saint-Émilion... on hi ha el prestigi vinícola? Saint-Émilion, quin es el paraigües-marca, Bordeus.

Cada cop més reafirmo la tesi que Catalunya es pot vendre al món com un país descaradament ric en vins i en varietat, que cada denominació no farà res per ella sola, excepte el Priorat, però la resta de les 11 DO’s faríem més feina junts, de la DO CAVA ja ni en parlo perquè no és un territori, és un invent que qui sap que vol dir, PERÒ... ull, CAVA és el que ens pot diferenciar més respecte de moltes altres regions vitivinícoles, perquè es una cosa única que només tenim nosaltres, diferenciació i posicionament!

Ara bé, el nyap que és la DO CAVA no afavoreix que es pugui vendre com a tal, veurem expectants els esdeveniments futurs un cop feta la declaració d’independència.

Tot plegat, Catalunya, Penedès, Cava, Barcelona, EnoTurisme... són moltes marques que poden fer ballar el cap als turistes, i no és bo, aquí la Generalitat està posant ordre, l’Incavi també i només falta que els d’aquí ho entenguem i fem la nostra mentrestant, no hem de tenir por, ningú ens traurà les castanyes del foc, alguns encara esperen asseguts al despatx que vinguin turistes.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2014

9

ACTUALITAT

Banc Sabadell obté un benefici net de 265,3ME, un 42% més que l’any anterior Per tercer trimestre consecutiu, la ràtio de morositat es redueix i se situa al 12,92%. El marge d’interessos augmenta un 25%, en termes interanuals redacció

El grup Banc Sabadell acumula un benefici net atribuït de 265,3 milions d’euros un cop tancat el tercer trimestre de 2014, fet que suposa un 42,5% més que el mateix període de l’any anterior.

L’entitat catalana ha efectuat dotacions per a insolvències i provisions sobre la cartera de valors i immobles per un import total de 1.725 milions d’euros.

Coberts els nou primers mesos de 2014, el compte de resultats consolidat manté la tendència de trimestres anteriors i reflecteix una evolució sòlida, basada en l’increment de l’activitat or-

“les pimes i particulars recuperen la demanda de crèdit” dinària i la millora dels marges que se n’obtenen, en línia amb el que s’ha previst en el Pla Triple 2014-2016 i superant, un cop més, el que esperava el consens de mercat.

La progressiva recuperació de la demanda de crèdit per part de les petites i mitjanes empreses i els particulars, el manteniment del bon ritme en la captació de nous recursos de clients i el fort

increment dels productes amb més valor afegit caracteritzen un tercer trimestre en què l’entitat ha estat reconeguda com el banc més valorat pels clients a Espanya i la millor empresa espanyola en serveis de pagament per Internet i e-commerce.

El crèdit net a empreses creix i es formalitzen més hipoteques Transcorreguts els nou primers mesos de l’exercici, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup sumen 162.785,1 milions d’euros.

La inversió creditícia bruta de clients totalitza 121.611,9 milions d’euros. La demanda de crèdit comença a mostrar signes de reactivació: per segon trimestre consecutiu, el crèdit net a empreses creix i, el 30 de setembre de 2014, el total d’hipoteques formalitzades durant l’any supera la xifra de les formalitzades durant tot el 2013. D’un any a un altre, el nombre de noves operacions augmenta un 57% i el volum, un 63%. Els préstecs amb garantia hipotecària representen actualment el 45% del total de la inversió creditícia bruta i assoleixen un saldo de 55.169,9 milions d’euros.

El crèdit a empreses evoluciona igualment de manera favorable i en els dotze darrers mesos el finançament del circulant creix un 9% i la resta del crèdit a empreses, un 8%.

Baixa la ràtio de morositat, que se situa entorn el 13%

Font: Banc Sabadell

Per tercer trimestre consecutiu, la ràtio de morositat sobre el total de riscos computables es redueix i se situa en el 12,92% en tancar el trimestre, amb una millora de 71 punts bàsics des de l’inici de l’any.

L’entrada d’actius problemàtics continua disminuint i la cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i de la cartera d’immobles augmenta fins al 13,5% (9,3% ex-EPA) respecte al 13,3% que hi havia el 30 de setembre de 2013.

Banc Sabadell supera amb èxit l’avaluació del BCE Aquest tercer trimestre també s’ha confirmat la fortalesa i solvència de Banc Sabadell, que, segons informa l’entitat, ha superat amb èxit l’avaluació global a què el Banc Central Europeu (BCE), en el marc del Mecanisme Únic de Supervisió, ha sotmès els 130 bancs més grans de l’àrea de l’euro, conjuntament amb les autoritats nacionals i en estreta cooperació amb l’European Banking Authority (EBA).

En el cas de Banc Sabadell, l’avaluació ha conclòs que les valoracions dels actius i els seus col·laterals, juntament amb les seves provisions, són adequades i confirmen la fortalesa de Banc Sabadell en termes de capital i de cobertura.

Així, és l’únic banc espanyol -i un dels quinze a tot Europa- que no ha necessitat cap ajust en la seva ràtio de capital de partida un cop feta l’anàlisi de la qualitat dels actius o Asset Quality Review (AQR).

10

Penedès Econòmic

novembre 2014

ACTUALITAT

La marxa de BBVA AutoRenting a Madrid afectarà les Cabanyes L’Ajuntament negocia amb una empresa de lloguer de vehicles perquè s’instal·li al municipi redacció

L’Ajuntament de les Cabanyes està negociant amb una empresa de lloguer de vehicles la possibilitat que es traslladi al municipi.

De moment, s’estan establint converses amb diferents empreses i n’hi ha una amb la qual les converses estan força avanaçades.

Si les negociacions arriben a bon port, minvarien els efectes de l’anunciada marxa de la seu de l’empresa BBVA AutoRenting a Madrid a finals d’any, que ha suposat un dur cop per al municipi, ja que perdrà 450.000 euros anuals d’ingressos.

La decisió ha caigut com una gerra d’aigua freda. I és que, a partir d’ara, la disminució d’ingressos municipals comportarà una sèrie d’increments d’impostos i ajustaments de despeses durant l’any vinent. Així, s’incrementarà l’IBI

Co-fundador de Social Mirror Co-fundador de Think & Business

Idees per vendre més amb la teva botiga online durant la campanya de Nadal Les festes nadalenques disparen el consum i cada cop són més persones les que realitzen compres online donada la comoditat i gran varietat d’oferta i preus. Per això et vull proposar 5 estratègies per vendre més amb la teva botiga online durant aquestes dates.

un 15%, les escombraries un 10% i es tornarà a girar l’impost de clavagueram. Tot plegat, suposarà uns cent euros per família.

Pel que fa l’impost de vehicles de tracció mecànica, que actualment estava en 17 euros per vehicle, ara passarà a pagar-se uns 200 euros

a l’any. Tanmateix, segons afirmava l’alcalde, Francesc Olivella, “aquests impostos no són molt diferents dels que paguen els altres municipis veïns, el que passa és que teníem una càrrega impositiva molt baixa que ara es posa al seu lloc”.

L’ADEG Advising celebra cinc anys i homenatja els impulsors Més d’un miler d’emprenedors han rebut consells i assessorament d’empresaris i tècnics municipals redacció

L’ADEG Advising, promoguda des del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf i l’ADEG, va celebrar el seu cinquè aniversari amb un acte a Sitges que va presidir el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell.

Des del 2009, més de 30 empresaris consolidats de diversos sectors econòmics formen part de la cartera d’assessors que ajuden a nous emprenedors que són assessorats per Servei d’Iniciatives Econòmiques. Aquesta tasca altruista ha estat reconeguda ara pels promotors amb un lliurament de diplomes a una quarentena d’empresaris de les dues comarques i a una vintena de tècnics de la mancomunitat i dels consistoris implicats.

Roger Villanueva

Defineix bé el teu objectiu Les eines e-commerce permeten analitzar tot un conjunt de dades (quins productes vens més, quan ho fas, quins hauries de vendre ja que són complementaris d’altres...), això t’ha de permetre plantejarte un objectiu, una estratègia i realitzar accions que t’ajudin a aconseguir que els teus clients potencials vagin a visitar el teu web i s’acabin convertint en clients.

Crea una secció o apartat específic que cridi l’atenció Un cop saps els productes amb els que vols centrar la teva campanya, crea una secció específica a la botiga i destaca aquests productes a nivell visual.

Redissenya la capçalera i/o els destacats de la teva tenda online Fes el mateix que fan les botigues físiques amb els aparadors dels seus

comerços i posa elements gràfics a la teva botiga online que siguin coherents amb la campanya nadalenca.

Fes una promoció específica per venda anticipada Cada cop hi ha més persones que fan les seves compres nadalenques de forma anticipada. Aprofita aquest fet per fer una acció promocional dirigida a aquest tipus de públic, potser has d’acabar fent algun tipus de descompte per captar l’atenció, però això et permetrà ingressar uns diners abans i evitar l’estrés dels col·lapses de gestió d’enviaments en aquets dates.

Fidelitza la teva comunitat amb una acció de marketing de continguts Ofereix algun contingut beneficiós i interessant a la teva comunitat, per exemple, si el teu e-commerce es dirigeix a aficionats al running, les bicicletes... pots crear un calendari de l’any 2015 amb les carreres més significatives en una determinada regió, o si el teu públic són persones interessades en cosmètica i maquillatge, pots crear vídeos de maquillatge per la festa de cap d’any. Aquestes són accions que ajudaran a fidelitzar als teus clients i captaran l’atenció de clients potencials.

PENEDÈS ECONÒMIC El president de la Mancomunitat, Pere Pujol, va agrair la implicació d’aquestes persones que han ajudat que més d’un miler d’emprenedors hagin rebut consells i assessorament professional en els darrers cinc anys. Per la banda, el president de l’ADEG, Jordi Solé, va afirmar que “ens

enorgulleix tenir entre les nostres files empresaris compromesos que ajuden a tirar endavant idees i iniciatives d’altres. Són l’exemple del que ha de ser un empresari del segle XXI d’una societat avançada”. Després de l’homenatge, va tenir lloc un interessant debatcol·loqui amb el conseller.

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

novembre 2014

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

novembre 2014

ACTUALITAT

Diversos comerços obren portes a Vilafranca abans de Nadal Abacus ja ha inaugurat al carrer de la Parellada i en breu ho farà la franquícia de joguines EurekaKids Olga Aibar Vilafranca del Penedès està vivint una onada de noves obertures comercials abans de Nadal. La primera, i la que ha generat més expectació, ha estat la de la cooperativa Abacus al bell mig del carrer de la Parellada, al número 18B, que es va inaugurar el 14 de novembre. L’establiment té 650 m2 en dues plantes. L’acte va comptar amb la presència del Director General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat, Xavier López, el director general d’Abacus, Miquel Àngel Oliva, i el vicepresident, Miquel Cabré.

La segona obertura anunciada és la del segon establiment Esclat, que obrirà el 3 de desembre al polígon Domenys II. L’establiment tindrà 2.350 m2 i un aparcament de 250 places i hi treballaran 65

persones. També hi haurà una zona infnatil i una benzinera Esclatoil.

D’altra banda, la cadena catalana de joguines educatives EurekaKids obrirà properament una nova botiga al carrer de la Font de Vilafranca i tres establiments més abans de final d’any al centre comercial Gran Via de Vigo, al centre comercial Gran Plaça de Majadahonda i al centre

d’Oviedo. La companyia, amb seu a Riudellots de la Selva (Girona), també va anunciar que a finals de novembre obriria la seva primera botiga a Mèxic, a l’estat de Querétaro, i al desembre a Barranquilla (Colòmbia). D’altra banda, la cadena obrirà dues botigues més a França, a les localitats de la Testi-de-Buch i Rouen, i a Roma, amb els quals sumarà 151 punts de venda en onze països.

Gay de Montellà tornarà a presidir Foment del Treball El propietari de la Torre del Veguer de Ribes és l’únic candidat en no presentar-se cap alternativa redacció

L’empresari Joaquim Gay de Montellà, propietari de la Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes, entre molts altres empreses i negocis, repetirà com a president de Foment del Treball. Tot i que només s’ha presentat una candidatura, la patronal catalana celebrarà les eleccions a principis de desembre per triar la seva nova cúpula. Els comicis a Foment se celebraran abans que les eleccions en la Confederació Espanyola d’Organitzaccions Empresarials (CEOE), ja que la patronal espanyola ha fixat la seva cita electoral per al 17 de desembre.

Serà el darrer mandat de Gay de Montellà ja que, durant el present exercici, s’han reformat els estatuts amb l’objectiu de reforçar la limitació de mandats dels presidents que, en cap cas,

podrà ser superior a dos.El procés electoral de Foment del Treball tancava el dilluns 24 de novembre la presentació de candidatures. L’empresari va presentar el mateix dia 276 avals, un suport aclaparador perquè, l’equivalent en vots, representaria més de dos

terços del cens de l’organització.

Joaquim Gay de Montellà va assumir la presidència de Foment del Treball el març de l’any 2011, quan la junta directiva de l’entitat el va triar per agafar el relleu de Joan Rosell, que va passar a presidir posteriorment la CEOE.

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

L’exportació és la sortida a la crisi És una frase que constantment sentim en els mitjans de comunicació.

Però per on començar? És la pregunta que es plantegen centenars de PIMES, que consideren que el procés de sortida a l’exterior és una missió impossible o només accessible per a grans empreses.

Tots estem d’acord que vendre els nostres productes o serveis en altres països és beneficiós i que, sens dubte, fa que la nostra empresa sigui més competitiva en el difícil entorn actual.

Per una altra banda, l’inici d’operacions internacionals tampoc és un camí de roses, i tota empresa ha d’entendre que el procés de creació d’un departament de vendes internacionals suposa un canvi important per a l’empresa en si mateixa.

En primer lloc, es tracta d’una decisió estratègica, és a dir, que ha d’estar aprovada, fomentada i motivada per la direcció de l’empresa.

Si aquesta no dóna suport al projecte de manera decidida, aquest projecte no arribarà a bon port.

També s’ha de tenir clar, que, el mercat exterior no genera vendes d’avui per demà. Com a mínim, cal considerar un termini mitjàllarg per començar a veure els primers resultats.

A partir d’aquí, l’empresa pot contractar a una Promotora de Serveis Internacionals que li garanteixi el procés d’internacionalització.

O bé assignar un seguit de recursos econòmics i humans per afrontar el procés d’exportació amb una mínima base.

Recursos humans La persona o persones que dirigeixin el procés han de tenir l’adequada formació i experiència per assumir el repte que anem a iniciar. Cal tenir en compte que aquest personal es farà càrrec de negociar, tancar acords i gestionar les operacions exteriors, i que serà la primera impressió que un potencial client o distribuïdor tindrà de la nostra empresa.

Recursos econòmics Avui en dia, podem comunicar-nos de forma ràpida i àgil amb qualsevol part del planeta. Tot i així, per vendre a altres països, cal anarhi, ser-hi. Per tant, l’empresa ha de tenir suficient pressupost per a desplaçaments internacionals.

El mateix que passa en el mercat nacional, cal donarse a conèixer: participar en fires, anunciar-se en mitjans, realitzar campanyes de màrqueting...

Per tenir una idea clara dels costos associats, és recomanable realitzar una planificació detallada i elaborar un pla d’internacionalització.

O bé anar a “tiro segur” amb una promotora de negocis internacionals, especialitzada en els processos d’internacionalització, garantint-hi l’èxit. És important que tingui Delegacions als països de destí, amb un ampli coneixement econòmic, social i cultural de la zona.

Que ens acompanyarà i assessorarà en tot el procés i en l’adaptació del nostre producte o servei als nous clients, si és necessària, perquè, EL CLIENT SEMPRE TÉ LA RAÓ, encara que sigui “d’allà”.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2014

13

ACTUALITAT

Freixenet transmet optimisme i il·lusió en l’anunci de Nadal d’aquest any David Bisbal i María Valverde brinden “pels propers 100 anys junts” envoltats de bombolles en un espot que es va rodar a les caves Olga Aibar “Un gran espectacle festiu i gratificant protagonitzat per dos grans artistes: David Bisbal i María Valverde” i “un espot al més pur estil Freixenet”. D’aquesta manera definia el director de Comunicació de Freixenet, Pedro Bonet, l’anunci de Nadal d’enguany, un any molt especial ja que se celebren 100 anys del llançament de la primera ampolla de cava Freixenet, un fet que s’ha volgut reflexar en l’anunci, que inclou algunes de les dates més significatives de la història de la companyia.

El rodatge es va realitzar a les caves, que es van transformar en un gegantesc plató, en pocs dies, a causa de la complexitat de les

agendes dels dos protagonistes.

A l’espot Bisbal canta el tema interpretat en exclusiva per a Freixenet Close Tonight, un tema amb molta força que s’inclourà en el proper àlbum que publicarà per Nadal, mentre María Valverde balla envoltada per les bombolles que duen diferents vestits daurats que recorden els que es portaven durant els anys 20, 50 i 70 i permeten recórrer el segle i els seus balls més emblemàtics.

Durant l’acte de presentació, Valverde afirmava que “sempre havia somniat en ser bombolla Freixenet” i David Bisbal també havia volgut sempre ser protagonista de l’anunci. L’actriu assegurava que “he plorat en veure el Making off perquè és quelcom fora de sèrie” i Bisbal afirmava que la seva germana també havia

plorat en veure’l perquè “cada any miràvem l’anunci per veure qui era el protagonista”.

L’espot, produït per Oxígeno, ha estat dirigit per Kike Maíllo, de l’agència de comunicació JWT. Maillo explicava que “en temps complexos, cal optimisme, alegria, gaudir una mica del moment”, que és el que havia volgut reflexar.

A preguntes dels informadors, durant la roda de premsa que es va realitzar el dimarts 25 de novembre a les caves sadurninenques, el president del Grup Freixenet, Josep Lluís Bonet, va assenyalar que “el talent que hi ha a Espanya és talent en estat pur” i, en respota a la pregunta si aquest anunci pot tenir una lectura d’unitat entre Catalunya i Espanya, va afirmar que “si, com diu l’anunci,

som capaços d’estar 100 anys més junts aconseguirem l’èxit”.

El president del Grup Freixenet també va assegurar que: “hem creat un símbol que trascendeix més enllà del mateix símbol i que

trasmet la idea de fraternitat, alegria de viure i un sentit positiu de les coses, que és el més important de la vida. Hem de creure en el futur, en què es pot arribar a una certa felicitat”.

14

Penedès Econòmic

novembre 2014

ACTUALITAT

Trafic encapçala la nova oferta de vehicles comercials Renault El model renovat de la marca francesa es va donar a conèixer al concessionari Remm Guitart de Vilanova redacció

El concessionari Remm Guitart de Vilanova i la Geltrú va presentar el passat 11 de novembre un dels nous models de Renault, el Trafic, que forma part de la renovada oferta de vehicles comercials de la marca.

Aquest nou model forma part de la tercera generació de Trafic, del qual s’han venut 1,6 milions de vehicles produïts al llarg dels seus 34 anys d’història. El seu èxit rau en el concepte amb el qual va néixer: ser una autèntica “oficina mòbil”, preparada per incorporar un ventall d’eines com ara suports per a telèfons i tablets digitals, espai per allotjar un ordinador portàtil i un suport desmuntable per dur documents A4.

El nou Trafic també mostra un alt rendiment, ja que consumeix només 5,7 litres per cada 100 quilòmetres, fet que suposa un

estalvi d’1l/100 km respecte al model anterior. Juntament amb el de Trafic, Renault renovarà el model Master, un altre dels pilars que “consoliden a la marca en líder del vehicle comercial lleuger a França i a Europa des de 1998”, segons fonts de l’empresa.

Durant l’acte de presentació, Remm Guitart també va acollir una xerrada, a càrrec dels professionals en màrqueting Juan Merodio i Jaime López Chicheri, sobre els avantatges que ofereix Internet per millorar la marca i aconseguir vendre més.

El calendari laboral per a 2015 torna a evitar els “macroponts”

redacció

Fa un parell d’anys va sorgir el debat sobre la necessitat d’evitar els anomenats “macroponts”, dies de festa que s’ajuntaven amb el cap de setmana per fer un pont llarg. L’any passat el govern central no va haver de fer cap canvi, i aquest que ve tampoc, ja que els dies susceptibles de canvi com el 15 d’agost, 1 de novembre o 6 de desembre, cauen en cap de setmana. Fa uns dies es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE)

el calendari laboral per al 2015, que inclou un total de vuit festes nacionals comunes a totes les comunitats autònomes, de les quals només tres se celebraran entre setmana. A aquestes caldrà afegir quatre més, les autonòmiques, i dues més, les locals.

En concret, el proper any serà festiu el dijous 1 de gener (Cap d’Any), el dimarts 6 de gener (Dia de Reis), el divendres 3 d’abril (Divendres Sant), el divendres 1 de maig (Festa del Treball), el dissabte 15 d’agost (l’Assumpció), el dilluns 12 d’octubre (Festa

Nacional d’Espanya), el dimarts 8 de desembre (la Immaculada) i el divendres 25 de desembre (Nadal).

A diferència de l’any anterior, el 2014, hi haurà un dia menys de festa.

Amb tota probabilitat, i com ho va donar a conèixer el govern català a través del Diari Oficial de la Generalitat el passat 30 d’abril, a Catalunya serà festiu el 6 d’abril (Dia de la Pasqua), el 24 de juny (Sant Joan), 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) i 26 de desembre (Sant Esteve).

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

No és desconeixement Tinc present sempre un informe que es va publicar no gaire temps enrere. Deia, amb tota la crueltat que això suposa, que prop del 70% de les empreses a Espanya incomplia la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

Vaig quedar impressionat.

Fent una pensada, imaginava el petit empresari que inicia un projecte fent el seu pla de negoci, dissenyant les seves estratègies cap a l’èxit, preparant-se per a les amenaces del mercat... tot això en un marc legal d’actuació que no dubto haurà estudiat i valorat per funcionar correctament. No dic ja gran empreses, instal·lades o que inicien la seva implantació en un territori. Em sembla una suposició no gaire esbojarrada creure que abans de jugar, saben les regles del joc.

Per això, de la impressió inicial, vaig passar a la indignació. No m’ho puc creure. L’excusa més estesa quan algú és qüestionat pel tema és el “no ho sabia”. Segur? Que el dret a la protecció de dades de caràcter personal és un dret fonamental és quelcom que la immensa majoria de la població té clar. Si algú ens reclama dades personals pel carrer o si rebem una trucada a casa demanant per nosaltres, immediatament salta l’alerta: qui ets, per què m’ho demanes, què fareu amb això, no et vull donar permís per adreçar-te a mi, qui t’ha facilitat el meu telèfon...

Llavors, si fins i tot ens sentim agredits quan veiem que les nostres dades apareixen en una campanya de mailing d’una empresa amb qui no hem tingut mai contac-

te, per què quan toca posar-se a l’altra cara de la moneda hi ha qui esquiva la seva responsabilitat?

La pràctica totalitat de relacions, i no només comercials, entre empreses, entitats, associacions o professional impliquen l’ús i tractament de dades de caràcter personal.

I ho sabem. I sabem que és una demanda social, pròpia de l’estat de dret on vivim, que ho gestionem amb cura. Però a la vista dels resultats, no és així i escoltem massa sovint el “ah, no ho sabia” o “però si ja aviso que recullo les dades per enviar emails”... i aquí acaba el seu tractament de dades.

Això últim em va passar amb una AMPA. Una associació de mares i pares d’una escola que recull dades dels seus socis, adults i infants, que gestiona proveïdors per a serveis d’extraescolars, festes i formacions, que gestiona una comptabilitat anual notable –sense ànim de lucre, això síperò com que les persones responsables de la Junta estan allà temporalment, un o dos anys, de manera altruista i a temps parcial, ningú es responsabilitzava que el tractament d’aquella informació personal es fes amb la cura que es mereix. Ja sabien, ja, que hi havia ‘quelcom de protecció de dades” a complir, perquè als papers d’inscripció a l’associació hi havia un petit avís de consentiment de cessió.

Però i després?... “ah, no ho sabia”. Permeteume aquest petit exemple.

Hi ha massa gent que sí sap què ha de fer per fer les coses bé, però incomprensiblement opten per l’escut del desconeixement per amagar-ho.

novembre 2014

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

novembre 2014

L’ENTREVISTA

gonzalo bernardos Dominguez Analista i consultor econòmic i immobiliari

“Els economistes hem fallat perquè hem dit el que els polítics volien” El mediàtic economista Gonzalo Bernardos va ser l’11 de novembre al Penedès per presentar el seu darrer llibre La gran mentira de la economía en un acte organitzat per la Cadena Ser, la Unió Empresarial del Penedès i Vallformosa a les instal·lacions d’aquest darrer celler. Hi van assistir una vuitantena d’empresaris i representants de l’administració local.

Gonzalo Bernardos (Barcelona, 1962) és professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona i vicerector d’Economia de la Universitat de Barcelona (gener 2010octubre 2012). Va exercir de Comissionat de Recursos Econòmics de la Universitat de Barcelona (desembre 2008desembre 2009).

També és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals i director del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona, del Màster de Creació, Gestió i Desenvolupament de Franquícies de la Universitat de Barcelona i del Màster en Desenvolupament Personal i Lideratge.

Assegura d’ell mateix al seu blog que “no tinc ambicions, només vull divertir-me, passar més temps amb la meva família i gaudir de les meves dues aficions: el cinema i el futbol”. És soci de l’Espanyol.

Olga Aibar

fent res d’això; s’està fent just el contrari.

Què li va impulsar a escriure aquest llibre?

Des de l’editorial em van dir que calia fer un llibre optimista perquè es vivien uns temps molt pessimistes. Aleshores vaig pensar a explicar a la gent que el futur serà millor que el passat perquè en el sistema capitalista la productivitat sempre creix. Per tant, el problema que tenim ara és de distribució de la renda, que és molt desigual perquè uns pocs s’aprofiten de l’escàs creixement que hi ha i molta gent que, en comptes d’anar a millor, van a pitjor. El llibre també critica els economistes en general perquè som una professió que ha fet bastant mal a la població.

Les classes mitjanes són les que més estan patint la situació.

Sí perquè es fa una política dirigida a banquers i inversors. No importen els problemes socials o si la gent normal arriba a finals de mes. Des del Fons Monetari Internacional, després de grans baixades salarials, ara diuen que encara s’han d’abaixar més els salaris. Per tant tenim un capitalisme que recorda més l’estil de principis del segle vint i que no té res a veure amb aquell capitalisme que va incrementar substancialment les classes mitjanes, que es va donar en la majoria de països europeus en els anys 50, 60 i 70.

És una mena d’autocrítica?

Sí, una crítica dels meus companys i de mi mateix perquè realment ho hem fet molt malament. Hem perdut la credibilitat perquè els economistes hem dit el que interessava a l’Angela Merkel, als banquers i als inversors.

A més, hi ha una excessiva passió pels diners. Ens venem per diners i estem disposats a fer el que sigui. Només cal mirar qui paga els estudis que es realitzen. Si no ho haguéssim fet tan malament, no hauríem patit la crisi tan llarga i tan profunda que hem patit.

Què s’ha fet malament?

Quan hi ha escassa demanda el que has de fer és incrementar-la i no minvar-la i, des d’Europa i des de l’Estat espanyol, no s’està

Hem perdut la credibilitat perquè hem dit el que interessava a l’Àngela MErkel, els banquers i els inversors

No hi ha canvi de model possible?

Sí que hi ha canvi de model i el veurem perquè, d’alguna manera, les opcions tradicionals quedaran derrotades políticament i vindran noves opcions. Si aquestes seran millors o pitjors ja ho veurem, però fins i tot opcions com el PSOE que semblava més, últimament, un partit liberal en materia econòmica que socialista, girarà. Aquest gir farà que sigui més d’esquerres del que era per competir amb noves formacions com Podemos que estan claríssimament a l’alça. Per mi, que arribi un partit d’extrema dreta o d’extrema esquerra empitjoraria les coses en comptes de millorarles.

Durant la presentació del llibre afirmava que tots els partits

Penedès Econòmic

novembre 2014

17

L’ENTREVISTA s’assessoren amb algun economista que està al seu servei.

La majoria d’economistes diuen el que els polítics volen escoltar perquè, sinó, no té res a fer amb ells. N’hi ha molt pocs que siguem independents. Jo no persegueixo un lloc en el Banc d’Espanya, ni un lloc en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ni aspiro a treballar per l’administració catalana. Per tant, em permeto poder ser lliure. Considero que ens hem de reconciliar amb la societat i els governs han de deixar de fer poítiques liberals que no han conduït a res. Catalunya i Espanya necessiten un model econòmic clar per als propers deu anys.

I com seria aquest model?

La productivitat mitjana a Espanya és més alta que a Alemanya, el problema és la creació d’ocupació. Qui ho soluciona això? Les petites i mitjanes empreses, no les grans. Qui incrementés l’ocupació hauria de tenir una tarifa social zero o pagar-la més endavant.

que un bon tecnòcrata. Perquè un tecnòcrata no mira ni les conseqüències socials ni què li passa a les famílies, només miren les xifres macroeconòmiques. El polític té un nas, encara que el tingui mig tapat, que li permet olorar els temes socials. Els tecnòcrates com el FMI no.

El problema que tenim és de distribució de la renda, que és molt desigual

La independència de Catalunya seria econòmicament viable?

Potser sí però ningú sap què passaria ni com serà Catalunya d’aquí a cinc o deu anys. En el cas d’una declaració unilateral d’independència caldria finançament perquè el pressupost de la Generalitat és d’uns 36.000 milions d’euros. El millor seria tenir una moneda pròpia però això generaria inflació i una disminució del poder adquisitiu dels treballadors i de qui té estalvis.

En el cas d’una independència negociada, també ens hauríem d’estrènyer més el cinturó perquè el deute públic de Catalunya faria que el PIB pugés a un 130% i ho passariem malament durant el procés de transició que es produís. El que hauríem de fer és una llista de pros i contres i que la gent decideixi què s’ha de fer i com s’ha de finançar.

Quins són els sectors que podrien crear més llocs de treball?

Els sectors clau són l’agroalimentari, el turisme, la rehabilitació d’immobles i l’automoció. També cal impulsar les energies renovables, la indústria farmacèutica i els serveis.

Sembla que ven més l’economista catastrofista que el positiu.

Quan arriba la castàstrofe, parlar sobre que la catàstrofe continuarà ven. Quan hi ha bonança dir que continuarà, ven. Dir el contrari no ven. Jo deia en el 2006, 2007 que arribaria la crisi i això no era popular. Ara dic que arriba la recuperació i que la cosa anirà millor del que ens pensem i això tampoc és popular. El que hi ha és desconfiança i por, basada en el fet que, com que ens han promès diverses vegades que sortiríem de la crisi i no hem sortit, al final no t’ho acabes creient.

Fèlix Miró

Els casos de corrupció que veiem cada dia encara indignen més els ciutadans.

Sí, molt. Això ja ho deia un argentí: en el nostre país la gent roba i no li passa res. Com a mínim, aquí alguns van a la presó. Ara s’estan descobrint casos de corrupció que hi ha hagut durant molts anys.

Jo no m’escandalitzaria de que descobressin casos de corrupció sinó, al contrari, estaria content.

El que intentaria és posar mesures perquè no torni a haver-n’hi.

En un dels articles del seu blog diu que “ens estan governant autèntics incompetents”. Es refereix als polítics espanyols o als tecnòcrates?

Jo prefereixo un polític dolent

Es considera keynesià o més aviat seguidor de les tesis de Milton Friedman?

Jo sóc d’esquerres i sensat.

D’esquerres perquè crec en la justícia social, que no hi ha d’haver persones que guanyin un o dos milions d’euros i que els que guanyen més han de pagar impostos perquè els que no guanyen tant puguin tenir un nivell de vida digne. Ara bé, no hi ha polítiques de dretes o d’esquerres, hi ha polítiques bones o dolentes.

Si els economistes ens posem al servei de la societat i els governs deixen de fer polítiques liberals, tots hi sortirem guanyant

Per què els economistes sou cada cop més mediàtics?

Quan l’economia va bé no necessites els economistes. És el mateix que passa quan estàs bé de salut, que no vas al metge. Quan estàs malament de salut, encara que desconfiïs del metge, vas per veure què em diu. Això és el que aquí fem i, encara que no confiïs en els economistes, els mitjans de comunicació i la gent recorren més a nosaltres que el que feien en els últims temps.

A la portada del llibre assegura que el futur serà millor que el passat i al final s’acaba amb un missatge positiu.

El llibre té dues parts. En la primera es critica el paper que han tingut els economistes i en la segona s’explica què es pot fer i es dóna un missatge positiu. Estic convençut que el futur serà bastant millor que el passat. Hem de canviar els incentius i, canviantlos, estic segur que ho aconseguirem.

18

Penedès Econòmic

novembre 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL NOSTRE RÈGIM AUTONÒMIC: UN CAMÍ EQUIVOCAT (part 1)

E

ls greus problemes actuals del nostre règim autonòmic, crec que es deuen al desconeixement i per tant, a la falta de preparació de la ciutadania i de gran part dels dirigents polítics, socials i mitjans d’informació, davant l’enorme repte que ens plantejava aquest procés d’unificació europea, que ha permès que la situació es deteriori fins a extrems inimaginables.

Incomprensiblement, l’entusiasme que va provocar al nostre país la incorporació a la CEE, en 1985 i la signatura de l’Acta Única Europea, el 1986, no va generar una resposta interna adequada.

No va haver-hi una segona transició que canviés la cultura política popular, reconvertís els programes dels partits polítics, ajustés el marc legal i millorés la competitivitat del nostre sector productiu, única manera que fos viable el nostre ingrés en la Unió Europea.

El procés d’unificació obeïa, no només a raons econòmiques, sinó també a polítiques i socials.

Les noves tecnologies avançades necessiten grans produccions, els costos han augmentat vertiginosament, la qual cosa exigeix que els productes hagin de ser col·locats ràpidament en un gran mercat per cobrir les despeses i reunir els fons necessaris per a les inversions de la següent ronda de renovació i aquest procés, en l’Europa Comunitària, quedava dificultat per les traves i les polítiques nacionalistes dels Governs.

La revolució afectaria, de manera directa i estructural, als Estats, les atribucions sobiranes dels quals quedaran enormement reduïdes. Es pot parlar d’Estats independents, quan funcions tan importants com la de les fronteres, seguretat i política exterior, bona part de la regulació econòmica, política social, fiscalitat, etc. han d’estar concertades amb la resta de membres de la Unió Europea? Es parla que fins a un 80% de les funcions que abans del procés exercitaven indepen-

dentment els Estats membres, quedaran desplaçades als òrgans de la Unió Europea.

Aquest procés d’harmonització s’anirà accentuant, ja que la consecució d’un mercat únic requereix una estabilitat monetària, una concertació de polítiques fiscals i una unificació de gran part de la normativa econòmica (règim de societats, institucions mercantils, circulació de capitals, normes tècniques de producció, medi ambient…), tot això dins d’una convergència de polítiques econòmiques. Això ha de provocar una desnacionalització de la gestió pública econòmica que passarà a mans comunitàries I aquest tema no té una transcendència purament material, sinó també social, cultural i política. Tal com recollia l’informe Poniatowski “de tant en tant es fa un elogi dels valors culturals europeus i aquests són presentats com una espècie de consol davant un eventual enfonsament tecnològic del nostre continent.

Aquesta fórmula és rotundament inacceptable, la qualitat de vida i la relativa harmonia social que existeixen a Europa, depenen, sobretot, de la seva

el LABERINT LEGISLATIU SUPOSA UN EFECTE Dissuasori PER A LA INVERSIÓ ESTRANGERA I UN FRE PER A LA COMPETIVITAT I LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ

capacitat d’oferir condicions de vida raonables a la majoria dels seus habitants; i no serà possible mantenir aquest nivell si Europa no torna a trobar la competitivitat. En cas contrari, la major part de l’Europa Occidental està condemnada a la decadència, a la pobresa i a la desocupació estructural.”

O s’actuava immediatament o com assenyalava l’OCDE, Europa subministraria cada vegada més productes alimentaris, matèries primeres i béns manufacturats de baixa tecnologia.

Mentre els grans països europeus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per assegurar el futur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va continuar un procés contradictori amb les obligacions que havia assumit com a soci d’un procés d’integració política i econòmica generant, en paral·lel a la creació de nous òrgans i funcions supranacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable econòmicament i desenvolupant una fragmentació legal contrària als fonaments econòmics i al rè-

gim constitucional comunitari.

Si una empresa decideix traspassar una part important de les seves funcions a una altra, procurarà reduir, en la mateixa proporció, les despeses de l’escindida amb l’objecte de mantenir l’equilibri econòmic i garantir la viabilitat del procés.

Per aquest motiu, hagi estat el sector empresarial el que va entendre perfectament que els increments de costos de l’Administració després de la unificació i la proliferació normativa no quadraven amb els acords que s’havien subscrit en aquesta matèria. Una mostra la podeu trobar en la transcendental anàlisi sobre els defectes estructurals de la democràcia espanyola elaborat sobre la base de les respostes de grans empresaris espanyols i estrangers que operen al nostre país (“Transforma España”, Notarios y Registradores).

Com han destacat els organismes internacionals que ens han analitzat, el laberint legislatiu, suposava un efecte dissuasori per a la inversió estrangera i un fre per a la competitivitat i la creació d’ocupació.

Si la reduïda dimensió dels grans Estats era una rèmora per al futur dels seus ciutadans, com ens portaria a la mateixa meta la nostra fragmentació? Qui ens estava enganyant?

Encara que... Qui té més credibilitat de gestors, els grans països europeus amb democràcies consolidades i eficients, amb sistemes econòmics altament competitius i sense escàndols continuats de corrupció i balafiament de recursos públics o els dirigents polítics sense competència acreditada que proposen el contrari?

Però cal fer-se a la idea que, si als grans països democràtics amb alt nivell intel·lectual, universitari i tècnic, costa trobar “homes d’estat” quan més es redueix la seva superfície, també acostuma a fer-ho la qualitat de la classe política (si s’ocupa de les mateixes matèries) i com la loteria, és cada vegada més difícil que et toqui, un d’ells, al teu petit territori.

Penedès Econòmic

novembre 2014

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Audiovisuals des de l’emoció El Toni Comas treballa des de fa pocs mesos com a freelance en el camp de l’audiovisual periodístic. El coneixem per les seves retransmissions de les actuacions castelleres per la Xarxa i el programa setmanal Dosos amunt.

D’on neix la teva afició i professió de dedicar-te al món audiovisual?

Sempre m’ha agradat explicar històries, i fer-ho a partir d’imatges, fent servir fotografies o vídeos. Des de sempre ha estat la meva afició i des de fa ja uns anys, a més, s’ha convertit en la meva professió.

De ben petit que vaig començar a escriure i a filmar. Quan tenia 10 anys, ja filmava creant programes de televisió, em muntava el meu plató i els gravava a casa.

Després, a l’institut, vaig descobrir, a través d’un crèdit variable, que aquest era el meu món...

Podia escriure històries, no amb un bolígraf sinó amb una càmera a les mans, que és una forma diferent de narrar una història I totes aquestes històries s’expliquen millor darrere o davant la càmera? Perquè, a tu, t’hi hem pogut veure als dos cantons.

No puc negar que em sento còmode tant si filmo com si sóc filmat, i això és un avantatge, et dóna molta versatilitat. Però on realment tens el control és darrere la càmera El que més m’agrada és poder transmetre emocions, tant si es tracta d’un producte periodístic, d’un vídeo empresarial o d’un audiovisual més creatiu; el més important és poder transmetre emocions i tocar la fibra de la gent.

El que vol la gent sentir a través d’allò que veu i escolta.

I com es fa per aconseguir tocar l’emoció a través d’un producte audiovisual?

Sempre a través de l’empatia, sabent-te posar al lloc del qui t’escolta i éssent capaç de transmetre la teva pròpia emoció i vivència d’allò que estàs explicant.

Explica’ns, quina ha estat la teva trajectòria que t’ha portat fins a iniciar el teu propi projecte.

Mentre estudiava la carrera vaig començar a treballar a Penedès TV. Posteriorment vaig treballar en una productora audiovisual de la comarca durant 10 anys. Tenia ganes de llençar-me a l’aventura empresarial i així ho he fet. Vaig pensar que als 35 era el moment.

Posteriorment vaig entrar de ple al món audiovisual, fent reportatges i programes per diverses televisions d’àmbit autonòmic i també en la realització de vídeos, especialment en el sector dels vins i els caves. Tenia ganes de llençar-me a l’aventura empresarial i així ho he fet. Vaig pensar que als 35 era el moment.

No em veia tota la vida fent aquella feina, tenia ganes de crear els meus propis productes.

Penses que quan una persona és molt creativa té aquesta necessitat de tirar endavant el seu propi projecte?

Evidentment, però, sempre cal una empenta, que de vegades pot ser una circumstància positiva, però d’altres és una de negativa, o senzillament una barreja de les dues. Aquest és el meu cas. Mai no saps si l’opció és per necessitat

o per obligació...

Per sort, en el meu sector la inversió i, per tant, el risc, són mínims.

I quins serveis oferirà la teva empresa?

Justament aquesta versatilitat de la qual parlàvem em permet oferir productes molt personalitzats, des d’un programa de televisió, fins a una feina més de community manager, o un vídeo corporatiu, o també un audiovisual interactiu i per internet, o butlletins electrònics, vídeos divulgatius, etc.

El que és més interessant és ajudar a descobrir al teu client una necessitat que ni ell mateix sabia que tenia... Potser des d’un canals temàtics per internet o portals audiovisuals sectors molt concrets.

La meva experiència m’ha fet conèixer molt l’àmbit local i és aquí on puc oferir molts serveis on diferents agents s’hi sentin molt còmodes.

Ets una cara molt coneguda per a tots els aficionats al món casteller, aquesta serà també una línia de negoci?

Hi ha molta gent que vol buscar negoci en aquest àmbit, però crec que cal anar en compte i buscar

un producte que no només sigui negoci sinó que beneficiï el propi món casteller.

El missatge dels castells és tan potent i té tanta força que es corre el risc que es mercantilitzi. No tot s’hi val per fer negoci amb els valors dels castellers.

I quan mires el futur, què hi veus?

El veig incert, però amb optimisme.

El meu objectiu és fer la feina ben feta i a partir d’aquí sortiran les oportunitats, així ho he pogut comprovar fins avui.

No em sé imaginar d’aquí a 10

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- De les coses que més ens apassionen moltes vegades en surt el talent i la professió i per què no, una empresa?

2- La decisió de donar el pas a tirar endavant la pròpia empresa, necessita, moltes vegades, l’empemta d’una circumstància que pot ser positiva o negativa.

3- La capacitat d’adaptació i la versatilitat són habilitats que ajuden en un negoci, permet oferir més diversitat de productes i serveis dins d’una mateixa especialitat.

4- Quan un negoci ofereix els seus serveis però és capaç de tocar l’emoció dels seus clients té molta més força. El Toni n’és un clar exemple.

anys perquè quan miro enrere i veig el que avui faig i el que feia, no té massa a veure...

Em sembla que tan important és tenir els objectius clars com saber reconduir el negoci si no s’aconsegueix el que volies...i això val pel negoci, però també per la vida.

La democratització de l’audiovisual i això que tothom es pugui fer un bon vídeo, no et fa por?

El món audiovisual, canvia d’un dia per l’altre i les oportunitats són enormes si tenim en compte el gran nombre de gent a qui arriba Internet.

Els mitjans tradicionals continuaran però cada cop mirarem més la TV per internet, el sector ha d’anar cap a aquí.

No es buscaran superproduccions, sinó originalitat i creativitat i capacitat d’emocionar i crec que aquí puc aportar molt.

Amb pocs recursos es poden fer coses ben originals.

Si haguéssis de donar algunes recomanacions a persones que vulguin iniciar el seu negoci, què els diries?

Doncs que si etS professional segur que te’n surts. Crec que encara que faci por, val la pena intentar-ho.

20

Penedès Econòmic

novembre 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Fretura

L

a gent d’Entrem-hi va signar una convocatòria que diu molt a favor de la societat penedesenca. Parlem de solidaritat i de generositat en relació amb aquells que per embats dissortats de la vida s’han vist desplaçats de la convenció social.

Des d’aquesta empresa que esmerça afanys per la inserció laboral dels desiguals s’està fent una bona feina i els negocis que fan costat a la iniciativa són el complement necessari per “trencar el cercle”. S’hi referia la Maria Batet en la seva més que llegida secció, el mes passat, en aquest mateix Penedès Econòmic.

L’acte d’Entrem-hi, emplaçat al Vinseum el proppassat mes d’octubre, va tenir un ponent convidat d’aquells que es fan escoltar, el professor Josep Oliver Alonso, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB i força conegut com a director de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya -que publicava o no sé si encara publica Catalunya Caixa, si és que encara es diu així-. El doctor Oliver també és firma habitual en columnes d’opinió d’alguns dels mitjans de major tiratge, per bé que és renuent a la militància de contertulians i caganers que omplen la programació de ràdios i televisions.

La jaqueta del professor Oliver no insinua excentricitats i el seu posat no té res a veure amb els tics conventuals dels xerrameques que han aflorat des de les facultats d’Economia. Cal dir-ho, Jo-

sep Oliver va acceptar la invitació dels organitzadors a canvi de res: senzillament va voler contribuir al propòsit de “trencar el cercle”.

En la seva intervenció, davant d’un auditori prou concorregut, el professor Oliver es va mostrar convençut que la recuperació econòmica és a tocar i que, amb certs matisos i amb la deguda prudència, la crisi comença a conjugar-se en pretèrit. Va completar aquesta visió optimista amb un seguit de prevencions i alertes que, de fer-se emergents, dificultarien el reviscolament, sobretot en els substrats de la societat.

El doctor Oliver va barrar el pas de l’entusiasme i va dedicar el terç final de la seva intervenció per abordar el fenomen creixent de la pobresa. Aquesta crisi ens

més enllà del gest i l’estètica, dels discursos i la vacuïtat, cal fer actuacions en ferm

deixarà com a herència un deute abominable: la fractura social.

Se’n parla molt que els segments mitjans de la població han patit la maltempsada, que els rics són cada vegada més rics, que els pobres són cada vegada més pobres i que cada dia hi ha més ciutadans que passen fretura. Se’n parla.

Per molt que ens en sortim d’aquesta crisi, ens ha quedat una societat paroxismal. Els nostres carrers són escenaris d’inanició en què els contenidors d’escombraries són escurats a totes hores per escamots d’individus de cap cot i dignitat infecta. Els voluntaris que atenen els menjadors de caritat es veuen impotents davant les allaus d’usuaris famolencs. Amb indolència esfereïdora acceptem conviure amb

gent que ha vist escapçades les seves condicions de vida, tant o més les seves voluntats, i que no té res a fer perquè l’endemà del seu ahir no pot ser més inic.

Aquesta no serà una bona manera de cancel·lar la crisi, si acceptem el llegat d’un congost afonat pels desequilibris socials. Aquesta pandèmia anòxica no l’hauríem de passar per alt, empresaris i polítics, funcionaris i rendistes. No podem mirar de reüll o dispersar l’esguard davant d’aquest esvoranc.

Aquí sí que hi podem posar tots de la nostra part. No val a rondinar pel govern de Madrid o per la mediocritat estesa en la politiqueria. Individus i organitzacions tenim responsabilitats, més enllà de l’altruisme i de la moral ciutadana. No hem d’admetre un edifici social en què es deneguin oportunitats a ningú i hem de mostrar-nos magnànims amb tots aquells que han de menester l’alè dels seus consemblants. Però, més enllà del gest i l’estètica, dels discursos i la vacuïtat, cal fer actuacions en ferm.

Com a exemple, les empreses que fan costat a les iniciatives del grup Entrem-hi estan fent una tasca social remarcable i convé que des de les administracions locals s’estimulin aquestes pràctiques. Això sí que és responsabilitat social. En “trencar el cercle”, les empreses en minúscula donen una lliçó majúscula, sense efectes especials ni pasqüetes amenitzades. Això sí que és compromís.

I vostè, què farà, a partir d’ara?

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

novembre 2014

21

ACTUALITAT

El preu dels lloguers comercials segueix a l’alça per l’escassa oferta a ple centre Lídia Oñate Una de les primeres grans lliçons d’economia és definir el punt d’equilibri entre oferta i demanda, un punt que en els lloguers comercials tendeix clarament a una situació d’oferta escassa o pràcticament inexistent i una demanda majoritàriament elevada, sobretot en les zones més comercials. Aquest esquema sembla repetir-se tant en les grans ciutats europees com en les capitals de comarca, que aglutinen en pocs carrers l’oferta de comerços més importants.

Segons apunta l’informe Main Streets Across the World, elaborat per la consultora immobiliària Cushman & Wakefield, el Portal de l’Àngel de Barcelona es manté al capdavant de la llista de carrers més cars d’Espanya amb un preu mig de lloguer comercial, situat en 3.249 euros/m2. Al rànquing mundial ha ascendit una posició i

ja ocupa el 14è lloc per davant de ciutats com Àmsterdam, Singapur o Sao Paulo. El segon carrer més car d’Espanya ha tornat a ser Preciados, a Madrid, amb un preu mitjà de 2.940 euros/m2, mentre que el tercer lloc l’ocupa

la manca de locals grans al centre evita l’entrada de noves grans marques al penedès Passeig de Gràcia de Barcelona (2.700 euros/m2).

L’estudi analitza els preus de lloguer durant els darrers dotze mesos dels 330 carrers comercials més cars de tot el món (de 65 països). A Espanya, les ciutats

que apareixen al rànquing són Barcelona, Madrid, Màlaga, Bilbao, València, Sevilla, Palma de Mallorca i Saragossa. Segons Robert Travers, director d’Agència Retail a Espanya de Cushman & Wakefield, “els comerços, sobretot del sector de luxe, segueixen demandant localitzacions prime a les principals ciutats espanyoles, és a dir, carrers cèntrics i centres comercials ben situats, amb una gran afluència de gent”.

Però aquests carrers presenten una escassa oferta de grans locals, fet que eleva any rere any el preu dels lloguers. Només l’últim any el preu mig va augmentar un 2,3% a Espanya i es preveu que segueixin a l’alça.

En el cas de les capitals del Penedès i el Garraf, pocs són els locals grans i cèntrics que hi ha disponibles actualment, a causa de l’escassa oferta, però cal afegir també “els preus exorbitants que demanen alguns propietaris”, afirma Max Jané, de les Finques

Font: Informe Main Streets Across the World, de Cushman&Wakefield

Anoia-Penedès, sobre els locals del carrer Parellada, el més cotitzat a Vilafranca del Penedès. “El preu dels lloguers comercials és molt relatiu, ja que depèn de l’aparador que tingui, l’estat del local i la seva situació, clar”, afegeix. El preu d’un local estàndard, d’uns 70 o 80 m2, en aquest carrer giraria entorn els 1.800 euros/mes, tot i que la xifra podria augmentar fins als 9.000 i 10.000 euros/mes si es tractés d’un local de més de

PINTAT D’AUTOMÒBILS RETOLACIÓ MANUAL I COMPUTERITZADA

500 m2. El preu descendeix fins als 700 euros/mes als marges del centre, i fins als 400 euros/mes si fos a un altre barri En el cas de Vilanova i la Geltrú, el preu dels lloguers més elevats es troben a la Rambla Principal, on establirse pot costar 5.000 euros/mes en un local de 140m2. En el cas del carrer Caputxins, un dels més freqüentats, el preu d’un local estàndard (d’entre 80 i 120m2) oscil·la els 2.000 i 2.200 euros/mes.

JAUME ESTELLÉ

NETEJA I DESEMBUSSOS

w Neteja i desembussos de tot tipus de canonades i desaigües.

C/. l’Alguer, 8 · Tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 09 08720 Vilafranca del Penedès · giraltpintures@hotmail.com

w Manteniments periòdics de comunitats, naus industrials, magatzems i pàrquings. w Manteniments anuals.

ASSESSORIA JURÍDICA I ECONÒMICA

w Servei d’urgències 24h dia, nit i festius. w Tenim detector de traçats de canonades. w Neteges de pàrquings i inundacions.

Pl. Francesc Macià, 2, 1r. Vilafranca. Tel. 93 817 22 28. Fax 93 890 44 57 l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT

Mòbil: 687 43 68 22 - Fax: 93 890 51 77 Vilafranca del Penedès

22

Penedès Econòmic

novembre 2014

EMPRESA

VILAFRANCA IMPULSA L’EMPRENEDORIA SOCIAL

PINNAE I CAFÈS NOVELL SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓ El director comercial de Cafès Novell, Francesc Canals, i el President de la Fundació Pinnae, Martí Solé, van signar el dilluns 17 de novembre un conveni amb l’objectiu de col·laborar en el Programa Genera de la Fundació Pinnae, per facilitar la inclusió social i laboral, i potenciar, alhora, l’autoocupació i l’emprenedoria, dins del marc de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de Cafès Novell SA.

Sota l’àmbit de la RSC de Cafés Novell, aquesta empresa analitzarà els projectes que el Programa Genera proposi recolzar i que tinguin per objecte l’obertura, traspàs, cessió, etc. d’un establiment relacionat amb el món de l’hostaleria i la restauració.

L’Ajuntament de Vilafranca ha posat en marxa el projecte CoEmprèn destinat a impulsar l’emprenedoria social mitjançant la detecció de necessitats, la formació i l’acompanyament de noves idees de negoci compromeses amb el territori i la ciutadania.

Durant el mes de novembre s’han realitzat quatre tallers participatius a l’edifici de l’Enològica, i l’any vinent es treballarà en les noves idees de negoci.

La majoria de comerços aposten pel català en l’atenció al client Les campanyes del Consorci per a la Normalització Lingüística contribueixen a normalitzar la llengua Olga Aibar El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) impulsa durant tot l’any l’aprenentatge del català en l’entorn laboral.

La campanya “Connecta’t al català”, ofereix cursos generals i específics orientats a l’empresa i al comerç per als professionals de l’àmbit econòmic. L’objectiu és fer créixer la presència, el coneixement i la qualitat de la llengua catalana en el sector laboral.

Els cursos s’orienten als professionals d’activitats diferents que fan l’atenció directa al públic: comerços, restauració, sanitat, entre d’altres i es fan “a la carta”, segons les seves necessitats.

Les campanyes impulsen el català en l’Àmbit econòmic Simultàniament, el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf (CNL) desplega altres campanyes relacionades amb l’impuls del català en el sector econòmic, com ara: “Català i empresa. Ja estàs al dia?”, que informa i dóna suport a les empreses perquè puguin complir les disposicions lingüístiques establertes al Codi de Consum de Catalunya. Durant el 2013, els serveis i oficines de català del territori van fer més de

150 visites als comerços de Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges i s’han signat més de vuit acords amb organitzacions del sector econòmic.

Segons la responsable del Servei de Català de Vilafranca i de l’Alt Penedès, Teresa Casanellas, “un establiment comercial ha de poder atendre en català els clients i pot augmentar la seva competitivitat si ho fa, ja que contribueix a fidelitzar la clientela i és un element que dóna proximitat i satisfacció”.

En l’àmbit de l’empresa s’han fet cursos i actuacions, tant a Vilafranca del Penedès com a Vilanova i la Geltrú, per al personal de l’Hospital Comarcal i el Consorci Sanitari del Garraf i també s’han desplegat actuacions dels plans lingüístics amb alguns centres que es dediquen a l’atenció a la gent gran, com el Centre Sociosanitari Ricard Fortuny o la Fundació Amàlia Soler, a Vilafranca i la Fundació El Redós, a Sant Pere de Ribes.

D’altra banda, en el darrer trimestre de l’any el Consorci de Normaltizació Lingüística està desplegant la campanya “I tu, jugues en català?” en els comerços dedicats al lleure i a les joguines per tal de donar a conèixer l’oferta de jocs i joquines en català que hi ha al mercat i fomentar-ne l’ús. Els establiments adherits a la campanya s’identifiquen amb una capsa vermella als aparadors.

L’any 2013, a Catalunya, s’hi van adherir 335 botigues de venda de jocs i joguines i es van fer 260 acords de col·laboració. Aquest any a l’Alt Penedès i el Garraf s’hi han sumat 14 establiments i s’han signat 9 acords d’adhesió.

La campanya compta amb una web on es poden trobar jocs en línia en català, visitar el catàleg de jocs, consultar els establiments adherits a la campanya, trobar recursos lingüístics en línia (diccionari de jocs i joguines o terminologia dels videojocs) o conèixer webs per jugar en català. S’hi pot accedir a: http://www.cpnl.cat/ xarxa/cnlaltpenedes/jocs.html.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Els teus punts forts Hi va haver una vegada... una estranya assemblea a la fusteria. Va ser una reunió d’eines per arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l’assemblea li va notificar que havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll! I, a més, es passava el temps colpejant.

El martell va respectar la decisió, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís d’alguna cosa.

Davant l’atac, el cargol també va respectar la decisió de la majoria, però al seu torn va demanar l’expulsió de la llima. Va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres.

La llima va estar d’acord amb la condició que fos expulsat el metre que sempre se la passava mesurant als altres segons la seva mesura, com si fos l’únic perfecte.

En això va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar la seva feina.

Va utilitzar el martell, la llima, el metre i el cargol.

Finalment, la tosca fusta inicial es va convertir en un bonic moble. Quan la fusteria va quedar novament sola, l’assemblea va reprendre la deliberació.

Va ser llavors quan va prendre la paraula el xerrac, i va dir: “Senyors, ha quedat demostrat que tenim debilitats, però el fus-

ter treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que no emfatitzem o ressaltem més en els nostres punts febles i concentrem-nos en la utilitat dels nostres punts forts... “.

L’assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per afinar asprors i van observar que el metre era precís i exacte.

Es van sentir llavors un equip capaç de produir mobles de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts per produir un resultat comú.

Malauradament, es habitual veure en moltes empreses que una competitivitat mal entesa, l’enveja o la rancúnia, faci que els punts febles d´entre companys siguin objecte de crítiques i retrets.

Sapiguem que cadascú de nosaltres som portadors de punts forts, aptituds i habilitats. Conceptes molt utilitzats ara com “la gestió del talent humà” o el “desenvolupament personal i professional” es refereixen, precisament a això.

Per arribar a ser bons professionals i millors persones, cal un canvi de mentalitat, sempre en positiu. Cal centrar-nos en els nostres punts forts. Tot passa per descobrir les nostres fortaleses (autoconeixament) i a partir d’aquí, entrenar i repetir.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

novembre 2014

23

EMPRESA

Els enclavaments de Mas Albornà donen feina a uns setanta penedesencs L’Alt Penedès és puntera pel que fa al nombre d’enclavaments laborals en funcionament. La fundació en té onze en diversos sectors econòmics Olga Aibar Una oportunitat laboral, però també de normalització i integració. Aquesta és la clau dels enclavaments laborals que promou la Fundació Mas Albornà i que consisteixen en equips permanents d’empleats que treballen a les instal·lacions de les empreses sota la coordinació d’un encarregat. Els integrants dels equips són treballadors de Mas Albornà, és a dir, persones amb discapacitat i transtorn mental.

Més de 70 persones treballen actualment en els onze enclavaments laborals que Mas Albornà té en funcionament a diferents empreses de la comarca. En concret, són els de Robert Bosch España Fabrica Castellet S.A., Affinity Petcare S.A., Tres Grifería S.A., Masia Vallformosa, S.L, Europac (Papeles y Cartones de Europa, SA), CTC Externalización S.L.U, Sandhar Technologies Barcelona S.L., Comercial Química Massó, S.A., Mas Rabell (Torres) i Viu la Vinya.

Els equips de treball dels enclavaments són persones amb discapacitat i transtorn mental i la feina en un enclavament és per a ells una oportunitat laboral però també de normalització i d’integració.

Pel que fa a les empreses, els treballadors de Mas Albornà són també una oportunitat perquè responen a les necessitats productives de cada organització i els permeten gaudir de la màxima flexibilitat i facilitat a l’hora de disposar de

u Treballadors de Mas Albornà a Tres Griferia

u Secció de manipulats de Mas Albornà a Bodegues Torres

recursos humans d’una manera senzilla, competitiva i en sintonia amb els principis de Responsabilitat Social Empresarial. A més, les empreses que els tenen gaudeixen dels beneficis fiscals que suposa la contractació de persones d’aquest col·lectiu, tal com marca la LISMI (Llei d’Integració del Minusvàlid). El gerent de Mas Albornà, Xavier Cartanyà, assegurava que “les empreses que han optat per incloure en les seves estructures un enclavament laboral tenen un denominador comú: a totes els han encaixat els números en fer el pressupost”.

Tanmateix, és una alternativa laboral que moltes empreses desconeixen. Cartanyà, afirmava que “s’han de superar moltes etiquetes i prejudicis que encara tots tenim i que impossibiliten en molts casos i endarrereixen la posada en marxa d’un enclavament”. Tanmateix, aquestes pors es resolen

que “a l’hora de buscar un treballador per als enclavaments que gestionem seleccionem persones amb discapacitats físiques i mentals de l’àmbit del Penedès, però de vegades, hi ha alguns perfils que costen de cobrir. Aleshores, busquem en la borsa de treball que té la fundació”.

Penedes Econòmic va visitar l’enclavament de l’empresa Griferia Tres a Ordal fa unes setmanes per comprovar-ne in situ el funcionament i vam parlar amb dues de les treballadores de Mas Albornà, Raquel Rodríguez i Vanessa de Pera, amb l’oficial Yolanda Soldado i amb el responsable dels enclavaments de Mas Albornà. També vam parlar amb el responsable de Recursos Humans de l’empresa, Joan Carles Álvarez.

La Raquel, de 33 anys, treballa des dels 18 a la fundació on ha desenvolupat diverses feines: al taller ocupacional del polígon

en visitar-los i parlar amb els caps de Recursos Humans de les empreses que els tenen.

Segons explicava Arnau Martrat responsable dels enclavaments de la fundació “es garanteix un suport i seguiment als treballadors

Les empreses que tenen enclavaments estan satisfetes dels resultats per part d’experts de la fundació per tal de garantir la plena integració laboral d’aquestes persones”.

En tot moment, doncs, hi ha un acompanyament per si sorgeixen problemes d’adaptació o d’altres tipus. Arnau Martrat apuntava

de Sant Pere Molanta, fent tasques de neteja viària a diferents municipis i posteriorment als enclavaments de Bodegues Torres, Robert Bosch i Tres Griferia. La Vanessa té 21 anys i treballa a Tres Griferia des de fa uns mesos. Totes dues afirmaven que se sentien satisfetes amb les feines que realitzaven. Per la seva banda, Álvarez explicava a Penedès Econòmic que fa tres anys que col·laboren amb Mas Albornà i que n’estan molt satisfets de l’enclavament perquè “els treballadors necessiten un temps d’aprenentatge més llarg però tenen una fiabilitat tan alta o més que qualsevol altre empleat i el nivell de satisfacció final és més gran. Són persones que es fixen molt en el que fan, que són molt autoexigents i que fan una fotocòpia perfecta del producte.

A més se senten ràpidament integrats a l’empresa i estan molt motivats”.

24

Penedès Econòmic

novembre 2014

EMPRESA

Jounou revalida el premi Reparador de l’Any Opel 2014 El guardó, atorgat a 31 concessionaris, distingeix l’excel·lència en la Postvenda i Atenció al client

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

redacció

El concessionari Jounou, SA, situat a Vilafranca, Sant Pere de Ribes i el Vendrell, ha rebut aquest any, novament, el premi Reparador de l’Any Opel 2014, un reconeixement que atorga Opel Espanya als reparadors autoritzats per la seva tasca “excel·lent” en la

gestió de postvenda i atenció al client durant l’any. Opel va guardonar 31 reparadors de tot el país en un espai molt singular, el de La Quinta de la Muñoza, a Madrid.

Amb aquest nou premi, Jounou revalida el reconeixement que, des de l’any passat ja lluïa a les seves instal·lacions amb una placa que acredita la professionalitat del seu servei i la cura pel client,

corroborada per l’elevat índex de satisfacció dels seus usuaris.

A l’acte va assistir-hi el Director General Comercial de GM España, Enrico De Lorenzi, i Joaquín Araújo, Director de Posventa, que van entregar les corresponents plaques als representants dels reparadors premiats, entre els quals es trobava Antoni Jounou, director de Jounou, SA.

Josep Lluís Bonet, presideix la Cambra de Comerç d’Espanya redacció

El president de Freixenet i de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, ha estat elegit president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya amb un suport del 88,2% dels membres del ple de la institució. La Cambra de Comerç d’Espanya, que substitueix el Consell Superior de Cambres, té com a principal objectiu la dinamització del teixit empresarial espanyol, contribuir al creixement i la creació d’ocupació.

La institució està tutelada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i té entre les seves funcions exercir la representació i coordinació de totes les Cambres. Així mateix, desenvoluparà els plans de les càmeres sobre competitivitat i internacionalització de l’economia, impulsarà la formació

professional dual en col·laboració amb les empreses i actuarà en els àmbits de l’emprenedoria o la mediació i l’arbitratge.

Les empreses i els directius catalans tindran una important presència en el ple de la institució. Entre els membres destaquen Isidre Fainé (La Caixa), Antoni

Brufau (Repsol), Salvador Gabarró (Gas Natural), Jorge Gallardo (Almirall), Agustín Cordón (Fira de Barcelona), José Creuheras (Planeta) i Miguel de la Capilla (Mango). Ocuparan les tres vicepresidències del Comitè Executiu la presidenta del Banc Santander, Ana Patricia Botín, i els presidents de les Cambres de Comerç de Barcelona i Cantàbria, Miquel Valls i Modest Piñeiro, respectivament, mentre que el president de Barceló, Simón Pedro Barceló, serà tresorer. La votació de la candidatura encapçalada per Bonet al Comitè Executiu, que té 32 membres, ha obtingut un resultat de 67 vots a favor d’un total de 76 vots emesos, un vot nul i 8 sufragis en blanc.

Bonet manifestava que inicia un nou projecte “amb grans esperances, il·lusió i responsabilitat” i defensa un “potent model institucional de cambres de comerç”.

Últimament un dels meus treballadors falta sovint sense motius de pes, m’avisa amb molt poca antel·lació i està afectant al meu negoci. No voldria haver-lo d’acomiadar però si la situació continua podria fer-ho?

Entre les causes d’acomiadament objectiu (art. 52.d ET), estan les faltes d’assistència, encara que justificades intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en 2 mesos consecutius, sempre que el total de faltes en els 12 mesos anteriors aconsegueixi el 5% de les jornades hàbils, o el 25% en 4 mesos discontinus dintre d’un període de 12 mesos. Es requereix el compliment dels dos requisits plantejats per l’acomiadament i s’haurà de tenir en compte les faltes que computen i les que no segons el mateix article.

També seria convenient estudiar el conveni col·lectiu d’afectació, i veure si disposa de permisos retribuïts per als treballadors i si els motius de les faltes d’assistència tenen cabuda entre els supòsits.

Per tant, si el cas que em planteja s’ajusta a la normativa, seria possible l’acomiadament objectiu. Tot i que, abans d’acomiadar, es recomanable sancionar segons conveni, una o vàries vegades amb amonestació per escrit al treballador i en cas de reincidència amb falta greu o

molt greu, es podrà aplicar la suspensió de sou i feina.

Segurament aconseguirà un canvi en la conducta del treballador, i en el cas d’haverlo d’acomiadar, sancionar prèviament li servirà com a prova fefaent dels fets.

Estic embarassada i sóc autònoma, voldria saber quins són els meus drets i si hi ha bonificacions.

Per regla general les treballadores autònomes tenen dret a les mateixes prestacions per maternitat i en les mateixes condicions que les del règim general.

Podrà sol·licitar la baixa per descans de maternitat sempre que es reuneixin els requisits legals. La prestació serà del 100% de la base reguladora i tindrà una durada de 16 setmanes. S’haurà de seguir cotitzant com a treballadora autònoma durant el període de baixa per maternitat.

Existeix bonificació de quotes en el cas de substitució durant el permís de maternitat mitjançant els contractes d’interinitat bonificats celebrats amb des empleats a que es refereix el R.D.-Llei 11/1998 de 4 setembre amb una bonificació del 100% de les quotes empresarials de la Seguretat Social i una bonificació del 100% de la quota sobre la base mínima o fixa que correspongui al tipus de cotització establert com a obligatori per a treballadors autònoms.

Esther Garcia Mancebo Graduada Social Núm de col·legiada 4.034

Gestió Integral: Fiscal, laboral, gestió administrativa, jurídic, laboral i civil, assegurances, tràmits de Trànsit C/ Torrelles de Foix, local 8 08720 Vilafranca del Penedès Tel i Fax 93 890 28 32 Mòbils 610 05 35 61 - 608 79 27 00

laboral@assessoriagm.com fiscal@assessoriagm.com esthergarcia@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

novembre 2014

25

TRIBUNA UEP

Front comú de la UEP per reclamar fibra òptica als polígons del Penedès Sant Sadurní d’Anoia. La Unió Empresarial del Penedès (UEP) està impulsant un front comú entre empreses i administració per reclamar a Telefónica la instal•lació de fibra òptica als principals polígons industrials del Penedès. La UEP ha començat a canalitzar les queixes de les empreses i ha demanat el compromís i el suport explícit dels ajuntaments per poder tenir més força davant la companyia i exigir-li que doni prioritat a aquest projecte.

Aquesta iniciativa va sorgir durant el dinar-trobada que la UEP va organitzar divendres passat a Sant Sadurní amb empresaris locals i l’alcaldessa del municipi, Maria Rosell, dintre del cicle de trobades que la UEP organitza periòdicament amb alcaldes de la comarca per apropar el teixit empresarial a l’administració local.

Durant el dinar de divendres a Sant Sadurní, el president de la UEP, Santi Carda, va traslladar la proposta de fer un front comú per reclamar la fibra òptica a l’alcaldessa d’aquest municipi, Maria Rosell, que va anunciar que en breu té previst reunir-se amb responsables de Telefónica als quals traslladarà la inquietud expressada pels empresaris.

on es pugui aparcar i descansar unes hores com als llocs on està prohibit fer-ho.

L’alcaldessa de Sant Sadurní va insistir que la proposta del consistori és que el cablejat de la fibra òptica es faci soterrat per evitar l’impacte visual i va compartir la necessitat que es doti d’aquesta tecnologia els nuclis industrials. En aquest sentit, el gerent de la UEP, Francesc Simó, va explicar que Telefónica prioritza l’arribada de la fibra òptica als nuclis urbans abans que als polígons –a tot el Penedès n’hi ha

actualment 105– i va confirmar que en el cas de Sant Sadurní en aquests moments no està previst cablejar cap zona industrial. Alguns empresaris presents al dinar van denunciar que a Sant Sadurní hi ha polígons que actualment tenen 6MB de velocitat, quan en zones industrials d’altres municipis de fora del Penedès la velocitat mínima és de 20MB. Pàrquing i àrea de descans per

Més de vuitanta assistents a la conferència de l’economista Gonzalo Bernardos a Vallformosa Vilobí del Penedès. La indústria agroalimentària, el turisme, la construcció i l’automoció són els sectors clau per a la creació d’ocupació a l’Estat espanyol, segons va explicar el conegut economista Gonzalo Bernardos en un acte organitzat conjuntament per la Unió Empresarial del Penedès (UEP), la Cadena Ser i Vallformosa. Bernardos va presentar el seu llibre La gran mentira de la economía, davant una vuitantena d’empresaris i representants de l’administració local, que després van participar en un networking social a les instal·lacions de Caves Vallformosa, a Vilobí del Penedès.

Bernardos considera imprescindible que, en el context actual, els economistes busquin la reconciliació amb la societat i recuperin la capacitat d’anàlisi més enllà de les seves conviccions polítiques o de qui els encarrega

els estudis. Segons ell, aquest és el principal motiu pel qual els economistes han perdut la credibilitat que en algun moment van poder tenir. Per a ell, si els economistes estan al servei de la societat i els governs europeus

deixen de fer polítiques liberals extremes que no porten a res per definir un model econòmic clar i efectiu, que redueixi les desigualtats i permeti recuperar un cert benestar en les classes mitjanes, tots hi sortirem guanyant.

a camions Alguns empresaris també van reclamar a l’alcaldessa l’habilitació d’una zona d’aparcament i àrea de descans per a camions, ja que alguns transportistes pernocten en zones no autoritzades com el pla d’en Mestres. Rosell va assenyalar que ja existeix una zona habilitada per a aquests usos al costat del cementiri i al polígon Can Ferrer II i va afegir que es millorarà la senyalització, tant als llocs

Enoturisme amb valor afegit Els assistents al dinar també van manifestar la necessitat de millorar la senyalització dels espais enoturístics i d’interès cultural del municipi així com impulsar noves iniciatives que facilitin el desplaçament dels turistes. Concretament, van demanar que s’instal•li a l’estació de tren un panell amb un mapa on s’ubiquin totes les caves i espais culturals i enoturístics i van plantejar a l’alcaldessa la creació d’un circuit que enllaci l’estació de tren i les caves repartides per tot el municipi mitjançant un carrilet turístic o un bus.

A preguntes d’alguns dels assistents, Maria Rosell va anunciar que l’actual equip de govern pretén donar més valor i contingut al fet que Sant Sadurní sigui la capital mundial del cava. En aquests sentit, va anunciar que el consistori reclamarà que la seu del Consell Regulador del Cava es traslladi de Vilafranca a Sant Sadurní i que la Generalitat inclogui la DO Cava en la nova senyalització de la zona vitivinícola del Penedès.

Si volen augmentar les vendes, les empreses hauran de generar informació especialitzada pel client

Per augmentar les vendes a curt termini, les empreses hauran de generar informació personalitzada i analitzar acuradament els perfils de cada un dels seus clients, seguir els seus moviments per Internet, rastrejar els seus interessos i, finalment, conèixer-los millor que ells mateixos.

Aquest és el principal missatge que van llançar els responsables de l’empresa Selligent en el seminari organitzat per la UEP Solu-

cions per augmentar les vendes, que va tenir lloc el passat dimarts dia 25 de novembre al Centre Àgora de Vilafranca.

Una trentena d’empresaris del Penedès van participar en aquest seminari, on les eines informàtiques es posen a l’abast de l’empresa per generar els perfils dels seus clients i oferir-los productes dinàmics que els atreguin cap a l’objectiu final de la compra per Internet.

26

Penedès Econòmic

novembre 2014

VINS&CAVES

El Saló del Cava Premium reivindica la qualitat del cava El consell prepara una nova distinció pel cava de “Paratge Qualificat” i un projecte de comunicació Olga Aibar El Consell Regulador del Cava, conjuntament amb les dues patronals, Pimecava i l’Institut del Cava, va organitzar el dilluns 17 de novembre el Saló del Cava Premium a l’hotel Barceló Sants de Barcelona. Les més de 60 empreses elaboradores de Caves Premium participants van mostrar els seus millors productes de llargues criances.

Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava, va avançar que treballa en un esborrany de la nova distinció del cava “Paratge Qualificat” que reconeixerà l’especial caràcter i qualitat dels “vins de terrer”.

També va presentar el “Cava Premium Experience”, una sèrie d’audiovisuals interactius que expliquen l’origen, el paisatge, la maduresa i les sensacions del

cava i que s’exhibiran a diferents actes. Segons va assegurar “es tracta de fer justícia amb un producte que és excel·lent perquè, a cada franja de preu, el cava és el millor escumós del món”. El president de l’Institut del Cava, Jaume Gramona afirmava que “s’ha d’actuar i fer aquest tipus

d’accions i promocions per donar-los a conèixer”. Per la seva banda, el president de Pimecava, Josep Guilera, va incidir en la importància de la unió per promocionar el cava. Durant l’acte es va fer la taula rodona “Harmonies del Cava” amb cuiners, sommeliers, i periodistes.

El Clàssic Penedès es presenta en societat a Barcelona Catorze cellers s’han sumat fins ara al nou concepte de vi escumós de qualitat de la DO Penedès redacció

Clàssic Penedès, el nou concepte de vi escumós de qualitat de la Denominació d’Origen Penedès, es va presentar el 17 de novembre a la Fàbrica Moritz Barcelona davant de 200 persones provinents del sector de la restauració, botiga especialitzada i premsa.

Ja són 14 els cellers que formen part d’aquest projecte, que lidera la DO Penedès amb l’objectiu de donar a conèixer un producte amb raïms de les varietats clàssiques i de les vinyes de la DO Penedès, que serà 100 % ecològic i que tindrà sempre un mínim de 15 mesos de criança i, per tant, sempre serà reserva.

Fa uns mesos es va aprovar aquesta nova marca amb l’objectiu de transmetre un territori, un mètode tradicional d’elaboració i el renaixement d’un producte.

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

Un 10 per l’Escola de Direcció d’Empreses El passat 21 de novembre va acabar la 7a edició del Programa de Direcció de Pimes (PDP) organitzat per l’Escola de Direcció d’Empreses (EDE), el resultat de l’experiència docent de l’ADEG, amb un bagatge de més de vint anys oferint formació relacionada amb el món de l’empresa.

En el meu cas, quan se’m va proposar la possibilitat de cursar-lo, he de dir que em feia bastanta mandra, no us enganyaré. A més, en ser llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses et sembla que moltes de les coses que et poden explicar en un format tan compactat ja les sabràs i per tant que no t’aportarà res, però la veritat és que no ha estat així. Sobretot perquè, quan estaves a la universitat t’explicaven moltes coses i no les relacionaves amb el món real. En canvi, ara, a l’estar treballant, quan t’expliquen quelcom veus si ho estàs fent bé o si has de rectificar certs aspectes.

Pels que no ho coneixeu, el PDP és un programa que té una durada de 8 divendres, fent un descans d’una setmana entremig, en el qual s’imparteixen classes de marc legal, fiscal, comptabilitat, comercial,

màrqueting, finances, laboral, gestió de costos, planificació estratègica, recursos humans, comunicació, etc.

Assignatures impartides en molts casos per docents universitaris de reconeguda vàlua. Tot això combinat amb una casuística aplicada molt propera amb empreses de les nostres comarques. Exemples de casos reals d’aquest PDP han estat els de Ramon Novell, gerent de Cafès Novell; l’exposició de Celestí López, gerent de Pastisseria La Granja; la interessant xerrada de Xavier Parra, director de màrqueting de Casa Ametller o la sorprenent i prematura carrera de Delfí López, gerent de Monocrom entre d’altres.

També vam fer dos dinars de treball, un al restaurant Peixerot de Vilanova amb Cristina Fabián, delegada d’ACCIÓ al Penedès-Garraf i l’altre al restaurant El Vivero de Sitges amb Susana Sánchez, directora del Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En definitiva, una experiència inoblidable que jo recomanaria a empresaris, directius i professionals liberals que encara no s’hagin decidit.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 38 - Novembre 2014 L’acte de presentació va començar amb una sessió tècnica dirigida per Josep Maria Albet, president de la DO Penedès, Agustí Torelló, enòleg i tècnic en elaboració d’escumosos i Albert Castellón, assessor de la DO Penedès en el decurs de la qual es van exposar les línies bàsiques de Clàssic Penedès, tot relacionantles amb el projecte de subzonificació de la DO Penedès. Per concloure la sessió es va dur a terme un tast de vins base escumós de

les varietats macabeu, xarel·lo i parellada de les diferents subzones de la DO Penedès, i així veure com respon cada una de les varietats segons el sòl. Tot seguit, es va fer un showroom d’elaboradors al qual també va assitir el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va reconèixer “l’aposta per la innovació, la qualitat i la identificació amb el territori que han inspirat aquest producte amb la voluntat de conquerir nous mercats”.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic

novembre 2014

27

VINS&CAVES

Castell de Pujades presenta el vi novell

La Torres Experience va omplir Donòstia de vins de qualitat Durant el certamen es van poder tastar més de seixanta vins i destil·lats dels cellers Torres redacció

Castell de Pujades va organitzar el 7 de novembre el tast del seu vi novell al Castell de Sant Martí Sarroca i va aprofitar per fer la presentació del seu escumós Clàssic Penedès, que sortirà al mercat a partir del mes de febrer del 2015.

A l’acte, hi van assistir diversos alcaldes, restauradors, responsables de cellers i proveïdors de raïm de Castell de Pujades. També representants de diverses denominacions d’origen, entre les quals n’hi havia de la DO Manchuela.

Després d’un aperitiu de benvinguda, i ja a la Sala Gòtica del castell, l’enòleg Manel Via va explicar les qualitats del vi novell i es va presentar el Clàssic Penedès. Tot seguit, es va organitzar un col·loqui sobre el futur de les vinyes i el vi ecològic a càrrec de Josep Carbó. El sopar va ser amenitzat per la Mercè Ferrer, que va cantar una havanera i, ja a les postres, va cantar la sardana del vi novell. L’acte va finalitzar amb música en directe d’un conjunt manxec.

Sant Sebastià va acollir el dissabte 15 de novembre la Torres Experience, una cita ineludible per als amants del vi i la gastronomia on es van poder tastar més de seixanta vins i destil·lats dels cellers Torres i participar en activitats i tallers de maridatge amb productes autòctons i cocteleria creativa.

Al llarg de la jornada, es van servir més d’11.000 tasts de vins i es van realitzar tallers de maridatge amb pernil, formatges i gula del nord, a més d’altres activitats que tindran com a protagonistes el cafè i els còctels. Una experiència que es va viure en un ambient festiu amenitzat amb música de DJ en directe.

Es tractava del primer esdeveniment d’aquestes característiques que Torres organitzava fora de Ca-

talunya. Les dues experiències anteriors es van celebrar a Barcelona amb un gran èxit de participació.

El Palau Kursaal, en ple centre de la ciutat, va ser l’escenari escollit per Torres per desplegar tot el seu ventall de productes, tant els que elabora a Espanya, a les zones vinícoles del Penedès, Rioja, Ribera

del Duero, Rías Baixas, Priorat, Terra Alta i Conca de Barberà, com els que produeix als seus cellers de Xile i Califòrnia. A més dels vins, també hi haurà lloc per als brandis i productes d’importació de gama “premium”, com el xampany Lanson, la ginebra Sloane’s o el vodka Beluga, entre d’altres.

Gramona llença una Els vins del Priorat de Pinord col·lecció de xarel·los ja tenen la Petjada de Carboni Bodegues Pinord fa un pas més en el seu continu compromís amb la sostenibilitat ambiental redacció

L’empresa de cava sadurninenca Gramona llança al mercat la seva col·lecció de xarel·los, una nova collita del seu ja conegut ‘Font Jui’ i dues noves interpretacions, ‘Roent’ i ‘Ovum’.

Es tracta de vins 100% xarel·lo elaborats amb raïms ecològics procedents de la finca ‘Font Jui’, una parcel·la familiar amb sòls argilencs i calcaris molt particulars de la zona del Penedès. Aquest raïm ha estat veremat a mà i escollit minuciosament, un a un,

a la seva taula de selecció. Es tracta d’una edició limitada de 7.000, 2.500 i 3.500 unitats respectivament.

Amb aquest nou llançament Gramona aposta per la recuperació d’antigues varietals com el raïm xarel·lo vermell a la versió ‘Roent’, una varietat molt apreciada per la seva elegància i finor. Amb la presentació dels vins ecològics ‘Font Jui’, ‘Roent’ i ‘Ovum’ es recuperen formes de vinificació que des del celler es qualifiquen de “llegendàries”.

Bodegues Pinord fa un pas més en el seu compromís amb la sostenibilitat ambiental, quantificant i verificant la petjada de carboni de dos dels vins que elabora a Mas Blanc, el seu celler a la D.O.Q. Priorat, dins del Projecte Vi + Net de la Generalitat de Catalunya.

La Petjada de Carboni és la mesura de l’impacte de les diferents activitats humanes sobre el medi ambient. El seu anàlisi en la viticultura i l’elaboració de vi contempla tot el cicle productiu, (des de la vinya i les matèries primeres fins al transport del vi als mercats) i permet a les empreses conèixer l’impacte dels seus mètodes de producció per modificar-los i poder reduir les emissions generades.

El passat 23 d’octubre, en un acte presidit pel Conseller

d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Pelegrí, Bodegues Pinord va rebre el certificat d’emissions de CO2 de cada ampolla segons la norma ISO/TS 14067.

Pinord, pioner en la implantació de cultius ecològics a les seves vinyes i que ja va ser el primer

celler de tot Espanya d’obtenir la certificació biodinàmica Demeter a la seva finca Mas Blanc, uneix així als diversos certificats que acrediten la seva tasca ecològica el d’haver desenvolupat mesures de quantificació i verificació de la petjada de carboni, aplicades a dos dels seus vins.

28

Penedès Econòmic

novembre 2014

TECNOLOGIA

Espanya és el cinquè país que més pel·lícules descarrega per P2P

Les noves tecnologies canvien els hàbits d’escriure.

Ho fem més amb el mòbil que amb el bolígraf Josep Barella Les noves tecnologies estan provocant canvis que van molt més enllà d’una millor comunicació i han aconseguit canviar petits hàbits socials adquirits des de fa centenars d’anys. Això és el que pot deduir-se de l’estudi presentat recentment per Samsung Electronics. Segons l’informe, anomenat Torna a escriure, la cultura dels telèfons mòbils ha aconseguit mutar profundament la nostra forma d’escriure. Per elaborar aquest estudi, s’han realitzat 1.001 enquestes a individus espanyols amb edats compreses entre els 16 i els 65 anys. Segons es desprèn d’aquest estudi, un 75% dels enquestats afirma escriure pràcticament diàriament amb el teclat del seu telèfon mò-

bil, però solament un 58,1 escriu a mà habitualment. Del 75 per cent dels enquestats que afirmen escriure a diari amb el teclat del seu telèfon mòbil, la majoria són joves amb edats compreses entre els 16 i els 24 anys.

Fer la llista del supermercat segueix sent el paradís per als bolígrafs Entre les causes més destacades els enquestats consideren que la conveniència i la comoditat són els principals motius que porten

els espanyols a optar pel mòbil com opció preferent a l’hora d’escriure. Segons aquest informe, el telèfon mòbil ha desbancat l’escriptura a mà en determinades accions, com les notes de recordatori o felicitacions. Segons Samsung, això és a causa de la facilitat que ofereixen les xarxes socials i alertes de recordatori dels dispositius mòbils ja que eviten oblidar-se de les dates importants i faciliten una felicitació immediata. La majoria de la població segueix usant l’escriptura manual per portar a terme certes tasques molt concretes. D’aquesta manera, fer la llista de la compra, certes qüestions a memoritzar a la feina i subratllar o corregir textos segueixen sent propietat del bolígraf. En aquests casos, els suports més empleats van des de les llibretes fins als Post-it tradicionals.

El 80% dels usuaris miren el que es parla d’ells a la xarxa Els comentaris i opinions dels usuaris s’estan convertint en un element clau en la presa de decisions tant en l’àmbit professional com en el personal, un canvi de model en la societat que va agafant cada vegada més força posant en el punt de mira la reputació online de les persones.

Encara que moltes persones considerin que esborrar, bloquejar o suprimir informació personal en línia comporti un gran esforç, la seva pràctica és més habitual del que es pensava i cada vegada és superior el nombre d’usuaris, gent anònima i personalitats destacades, que lluiten per defensar el dret a l’oblit i protegir les seves dades personals. Des de The Box Populi, agència de màrqueting en línia, afirmen que la preocu-

pació dels usuaris per netejar la seva imatge personal continua en augment. De fet, al voltant del 80% ha realitzat consultes a la xarxa per conèixer la informació publicada sobre ells i gairebé el 50% ha localitzat el seu perfil a les xarxes socials. Els cercadors registren i emmagatzemen grans quantitats d’informació a internet com multes, encara que estiguin pagades, fitxers amb llistes de morosos, tot i haver saldat el deute o fotos compromeses, entre d’altres. Per aquest mateix motiu, a dia d’avui ja s’han presentat més de 100.000 sol·licituds a Google de cancel·lació de dades pròpies.

Eliminant la informació personal a la xarxa la reputació en línia no es veu afectada per continguts no autoritzats assegurant la pri-

vacitat a internet i millorant la imatge personal davant qualsevol consulta de tercers.

Recentment, The Box Populi ha tancat un acord de col·laboració amb el bufet d’advocats experts en dret de les noves tecnologies i privacitat digital PD Advocats dirigit per Jesús Soler, a través del qual gestionaran serveis de consultoria legal i reputació online en relació al dret a l’oblit, protecció de dades, ciberdelinqüència i resolució de crisi.

Espanya és el cinquè país del món que més descàrregues il·legals de pel·lícules realitza a través de servidors P2P, amb 6.304.205 arxius compartits, segons un estudi realitzat per MarkMonitor entre el 2 de desembre de 2013 i l’1 de juny de 2014.

Segons les conclusions que aporta l’estudi, Espanya ocupa el cinquè lloc dels països que més films descarreguen de forma il·legal via P2P. En concret, les descàrregues fetes a l’estat suposen un 4,20% de les descàrregues totals, ni més ni menys que 150.186.156 descàrregues en poc més de mig any. La llista l’encapçala Rússia, amb 21.838.378 descàrregues (14,4 per cent), seguit per Estats Units, amb 12.511.713 descàrregues (8,33 per cent); Itàlia, amb 10.574.981 (7,04 per cent) i Brasil, amb 8.731.485 (5,81 per cent).

L’estudi també ha realitzat una llista dels països que més pel·lícules descarreguen via P2P sobre la base de la seva població.

Amb la nova variable, els Emirats Àrabs, Israel, Estònia, Grècia, Itàlia, Austràlia, Qatar, Suècia, Singapur i els Països Baixos ocupen el top 10.

Arreu del món, i durant aquest període estudiat, les pel·lícules més descarregades són títols que han arrasat en les taquilles de tot el món, sense importar el gènere o el públic al qual anaven dirigides. En concret, es tracta de Los juegos del hambre: en llamas, El lobo de Wall Street, Frozen, El hobbit: la desolación de Smaug i 12 años de esclavitud.

Què tenim al mòbil?

Un estudi recent fet per Tuenti Mòbil ha posat al descobert els secrets millor guardats dels nostres telèfons mòbils. Entre d’altres resultats, el 69.2% dels enquestats té més de 10 apps en el seu telèfon intel·ligent i el 99% afirma tenir instal·lada alguna app de missatgeria instantània.

Així, el 89.8% d’ells indica que està “connectat tot el dia”. Els jocs, en canvi, no són tan populars com les apps de xats, tot i que tot i així tenen el seu públic.

Només un 23.2% indica no tenir cap joc en el seu telèfon intel·ligent i, del 76.8% restant, el 43% indica que juga cada dia. Pel que fa a aplicacions fotogràfiques, el 79% dels enquestats indica que té en el seu telèfon intel·ligent com a mínim 1 app per fer, retocar o pujar fotos dels quals un 19% declara utilitzar tots els dies.

Finalment, en relació a altres tipus d’apps que els enquestats tenen en el seu telèfon intel·ligent, destaquen xarxes socials (92.4%), correu electrònic (76.9%), música (76.7%) mapes (73.9%) i apps del temps meteorològic (67.3%), seguides de lluny per apps de vídeos o pel·lícules (44.5%), apps de notícies (42.8%), d’esport (35.7%), de lectura (24.2%), de viatges (15.7%) i de lligar (12.1%). El perfil de l’usuari enquestat per a aquest estudi es connecta diàriament a Internet des del seu smartphone o tablet amb pla de dades o tarifa plana, passa més de 30 minuts xatejant (54.5%), en xarxes socials (49.5%) i escoltant música (40.1%) i amb prou feines envia SMS o veu pel·lícules en el dispositiu mòbil.

Penedès Econòmic

novembre 2014

29

LLIBRES

Bernardos ens explica que el futur serà millor que qualsevol passat

La gran mentira de la economía Gonzalo Bernardos DESTINO 16,90€

L’economia no és un finalitat sinó un mitjà, com s’ha demostrat en els últims anys. Segons Gonzalo Bernardos, uns polítics amb complex d’inferioritat intel·lectual -especialment els que s’autodenominen d’esquerres- han deixat a inversors i banquers -comunament anomenats «els mercats»- dirigir els assumptes econòmics se-

gons els seus interessos. L’autor assegura que quan sent parlar als polítics dels mercats, li sembla sentir als caps de tribus mil·lenàries implorar als seus déus. Uns déus als quals constantment cal acontentar incorrent en grans sacrificis.

Per això ha decidit analitzar en aquest llibre els errors que han comès els economistes atrets

Descobreix amb Lacalle qui seran els nous amos del món

La madre de todas las batallas Daniel Lacalle DEUSTO 17,95€

La mare de totes les batalles es desenvolupa en el camp de la tecnologia i dels recursos energètics. Va intrínsecament lligada a la recerca d’energia neta, abundant i assequible. I deixarà grans vencedors i perdedors. El final d’aquesta partida d’escacs arribarà amb la consecució d’energia barata i a la disposició de tots els consumidors. Es-

tem més a prop del que creiem d’un nou règim energètic que doni a les nacions major igualtat d’oportunitats per a la seva riquesa i prosperitat. Més a prop del que pensem d’un nou ordre mundial. El futur depèn del desenllaç d’aquesta batalla.

La guerra continua. Qui guanyarà?

Daniel Lacalle és economista.

Un llibre fàcil i didàctic que acosta el món financer al petit inversor

¿Y yo, qué hago con mis ahorros?

Victor Alvargonzález DEUSTO 17,95€

En vista de la baixa rendibilitat actual de les eines tradicionals d’estalvi, inversors i estalviadors requereixen de mètodes alternatius d’inversió per obtenir una major rendibilitat sense per això incrementar el risc contret.

Aquest llibre explica amb detall aquestes alternatives, tals com el deute públic (amb rendibilitats molt superiors a qualsevol

dipòsit) o bé, fons d’inversió.

Així mateix, explica minuciosament tot el que un inversor ha de saber a l’hora de negociar amb el seu banc i, sobretot, tot el que ha de preguntar abans de contractar qualsevol tipus de producte. Preguntes que sovint, ja sigui per desconeixement, vergonya o excés de confiança amb el nostre assessor bancari

pels diners fàcils o que han caigut en el servilisme cap a uns polítics mediocres, i com, tots ells, ens han enganyat durant més d’una dècada. Al principi ens van fer creure que estàvem molt bé, que teníem més diners, quan en realitat els devíem al banc. Últimament ens han fet vessar sang, suor i llàgrimes de forma innecessària. L’objectiu no és econòmic, sinó polític i social. És un model de societat en el qual uns pocs guanyen quantitats inusitades, l’Estat de be-

nestar és mínim i molts ciutadans tenen seriosos problemes per portar una vida digna.

No obstant això, Bernardos és optimista, creu que el poble es rebel·larà i exigirà als polítics una millor i més equitativa distribució de la renda. Quan això succeeixi, apareixerà un nou capitalisme i el futur serà molt millor que qualsevol passat.

Gonzalo Bernardos és professor titular del Departament de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i expert en el sector immobiliari.

Casat i amb tres fills, resideix a Londres. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Madrid, posseeix el títol d’Analista Financer Internacional CIIA (Certified International Investment Analyst), postgrau per IESE (Universitat de Navarra) i màster en Investigació Econòmica.

La seva carrera en gestió de carteres i inversió va començar en el hedge fund Citadel, a Estats Units i Londres, i va continuar a Ecofin Limited, abarcant ren-

da variable, fixa, capital de risc i matèries primeres. Ha estat votat durant cinc anys consecutius en el Top 3 dels millors gestors de l’Extel Survey, el rànquing de Thompson Reuters, en les categories general, petroli i elèctriques. Prèviament a la seva etapa com a gestor va treballar com a analista financer a ABN Amro (avui RBS), i va dur a terme diferents responsabilitats a Repsol i Enagás, on va rebre el premi a la millor OPV (IR Awards 2002).

deixem de fer, com per exemple: “Puc disposar dels meus diners?

Com?” “Hi ha penalitzacions?” o “Quin risc assumeixo?”

I és que en l’escenari desinflacionista en el qual ens trobem, cal disposar de tota la informació disponible per analitzar tots els avantatges i inconvenients de cada inversió, sense deixar caps per lligar i minimitzant el risc. Per a això, aquest llibre ofereix un kit de supervivència perquè es pugui obtenir una rendibilitat raonable per als

estalvis i, al mateix temps, dormir tranquil.

Víctor Alvargonzález és director d’inversions (Chief Investment Officer, CIO) de Tressis Sociedad de Valores, empresa capdavantera a Espanya en gestió de patrimonis i assessorament financer independent. És col·laborador habitual en alguns dels principals diaris i setmanaris econòmics com elEconomista o Inversión y Finanzas i escriu setmanalment en el blog de El Confidencial.

30

Penedès Econòmic

novembre 2014

història

ALFA ROMEO GIULIETTA: 60 ANYS DE BELLESA I PASSIÓ Fa ara sis dècades naixia l’Alfa Romeo Giulietta, una autèntica bellesa italiana que va aconseguir destacar entre els coupé de dues portes pel seu inconfusible disseny

S

eixanta anys després de l’aparició al mercat el primer Alfa Romeo Giulietta Sprint, la marca italiana posa a la venda una versió específica per commemorar aquesta data i ampliar la gamma de l’actual Giulietta, el disseny del qual poc té a veure amb la bellesa que tenia el model original.

Des del seu naixement, Alfa Romeo ha llançat tres generacions del Giulietta, o millor dit del Sprint. La primera de la qual es van vendre 170.000 unitats va veure la llum en 1954. La segona en 1977 i d’ella es van matricular 380.000 unitats, mentre que de l’actual que va arribar al mercat, Alfa Romeo ha venut 270.000 unitats.

Amb un aire esportiu més que evident, aquesta sèrie especial ve a completar la gamma Giulietta amb cinc motoritzacions, dues d’elles de gasolina: una és totalment nova i es denomina 1.4 MultiAir 150 HP MT, en la qual destaca el potent motor de 150 cavalls de potència associat únicament a un canvi manual de sis marxes. D’altra banda, estarà disponible el conegut motor 1.4

MultiAir TCT de 170 cavalls amb canvi automàtic i amb les especificacions internes i externes del 60 aniversari.

Al seu torn, tres motors turbodièsel de 105, 150 i 175 cavalls de potència, amb especificacions commemoratives incloses, ampliaran la gamma, amb caixes de canvi manuals de sis marxes

DES DE L’ANY 1954 ALFA ROMEO HA LLANÇAT 3 GENERACIONS DEL GIULIETTA

Canvis a l’exterior Els canvis més significatius, a part del nou motor de gasolina, s’aprecien a l’exterior amb faldons laterals, escapament doble i independent sobredimensionat,

així com el difusor posterior.

Els paracops davanters i darrers també s’han canviat per oferir una imatge més esportiva. Les llandes en aliatge lleuger són específiques per a aquesta versió i compta amb un diàmetre de 17 polzades.

L’interior és, potser, on més s’aprecien els canvis. Amb un ambient molt fosc, criden l’atenció els nous tapissats dels envolupants seients esportius, el disseny del nou volant multifunció amb costures vermelles, el quadre de comandament i el quadre d’instruments amb il·luminació blanca.

Els preus als quals es vendrà aquesta sèrie especial 60 aniversari, a partir d’aquest novembre, començaran en els 24.950 euros de la versió turbodièsel menys potent (105 cavalls), que amb les promocions actuals s’ofereix a un preu final de 18.550 euros, i arriben fins a la versió més potent i equipada en gasolina (175 cavalls) amb caixa del canvi automàtica i seqüencial que, també, amb els descomptes inicials de comercialització es queda en 24.450 euros.

que avui dia segueix vigent en els nous models de la marca. Per aquest motiu la premsa especialitzada sempre parla d’Alfa Romeo com d’una gran marca esportiva.

Abans de la creació de la seva pròpia escuderia, Enzo Ferrari va fer córrer diversos cotxes Alfa Romeo, fins que més tard es va

posar de ple en la fabricació de la seva pròpia gamma de cotxes de carreres. L’edat d’or dels cotxes Alfa Romeo va tenir lloc en els anys 70 i 80. No obstant això, els anys 90 van ser els anys negres per a una marca, que avui dia és de referència a tot el món.

els dos primers i una automàtica seqüencial en el de superior potència.

y Història d’Alfa Romeo

La història de la marca Alfa Romeo forma part de les més antigues de cotxes a Europa.

Tot i que la data no estigui del tot clara per a tothom, la història de d’Alfa Romeo comença a la ciutat italiana de Milà, al voltant de l’any 1910.

La marca de cotxes Alfa Ro-

meo va néixer de la trobada de dos homes, Alexandre Darracq i Nicola Romeo. Alexandre Darracq era el patró d’ALFA (Anonima Lombarda Fabbrica Automobili), i Nicola Romeo, un industrial napolità. Aquest últim va acabar per adquirir la societat ALFA l’any 1915 i afegí la paraula Romeo,

formant la marca Alfa Romeo, nom que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

A Itàlia, els fabricants de cotxes conserven fortes arrels a la ciutat que ha vist néixer les seves marques. Així com la història de Peugeot està molt arrelada a la ciutat de Sochaux, i la de Renault a la d’Île Seguin, la d’Alfa Romeo está estretament lligada a la ciutat de Milà.

Entre les característiques d’Alfa, el seu logo ocupa un lloc important. El logo d’Alfa Romeo, contràriament al d’altres marques de cotxes, amb prou feines ha evolucionat al llarg de la història de la marca. L’última modificació del logo es va realitzar l’any 1972.

Al volant d’un cotxe que portava el logo d’Alfa Romeo, un tal Enzo Ferrari es va donar a conèixer com a pilot de carreres. Els models de cotxe Alfa Romeo s’han declinat històricament pels esportius, un valor

Penedès Econòmic

novembre 2014

31

VIATGES

Escòcia, una terra plena de misteris i llegendes És el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit i forma part de l’illa de la Gran Bretanya amb Anglaterra i Gal·les redacció

Gran Bretanya comprèn l’illa major de l’arxipèlag britànic repartida per tres regions històriques: Anglaterra, Gal·les i Escòcia, així com Irlanda del Nord i aproximadament 5.000 illes menors. En tots aquests llocs es conserven tradicions de fa segles i costums d’altres pobles, un glossari de cultures fruit d’un passat aventurer que ha sabut barrejarse amb les tecnologies i idees més modernes aconseguint un producte únic.

Escòcia és terra de llegenda i té personalitat pròpia. Situada al nord de l’illa més gran del Regne Unit, aquest país amaga misteris i llegendes que el visitant ha de descobrir per conquistar i ser conquistat.

Les terres escoceses guarden racons de bellesa incomparable, llacs, maresmes i més de 700 illes de les quals només 130 estan habitades. La fauna i la flora d’aquest país són un veritable tresor, paisatges espectaculars i

ESCÒCIA Capital: Edimburg Idioma: Anglès, escocès i gaèlic

Edimburg

Població: 5.313.600 habitants Superfície: 78.782 km2 Moneda: Lliura esterlina (GBP) Clima: És molt variat de tipus oceànic, però rarament extrem Economia: Tradicionalment estava dominada per la indústria pesant, amb el suport de les drassanes, la mineria i les indústries siderúrgiques. Actualment el turisme és reconegut com un important factor de l’economia escocesa

verges que difícilment es troben al món. Si els paratges naturals treuen l’alè, les seves ciutats emanen un ambient màgic que les fa úniques i, tot això, acompanyat pels escocesos, gent forta i sempre ben disposada vers al visitant.

El menjar i el whisky amenitzen sempre una agradable conversa i la música cèltica, amb el profund i peculiar so de les gaites, fa evocar a persones valentes amb faldilles a quadres que van saber lluitar pel seu país. Un dels especials atractius d’Escòcia es troba en el llac Ness, amb el misteri del monstre ocult sota les seves profundes aigües. També resulta molt atractiu el llac Tay i els rius

ràpids de les Terres Altes com el Dee i el Spey. Les cascades escoceses ofereixen un espectacle de gran bellesa com les Falls of Rogie, a l’oest de Strathpeffer i a Glen Nevis amb una caiguda d’aigua superior als 300 metres d’altura. Un espectacular paisatge muntanyenc descobreix castells, llacs i boniques i interessants ciutats.

Edimburg, situada en el nord del país, és la segona ciutat més turística de Gran Bretanya. La capital d’Escòcia té un animat ambient universitari i també polític, ja que la majoria de les seves institucions es troben en aquesta encantadora ciutat que ostenta la

capitalitat des del segle XI. És la seu del famós Festival de Teatre, que se celebra a l’estiu. Està envoltada per una rica campinya i un litoral bell. Dominant la ciutat un magnífic castell. Edimburg és una localitat que pot visitar-se en qualsevol època de l’any i la seva oferta d’espectacles i festivals és amplíssima.

Si visites Escòcia descobriràs que aquest país és una barreja fantàstica d’imponents paisatges, de flora i fauna i de magnífics productes locals, tot això combinat amb un panorama artístic i cultural molt arrelat i coronat per la rica història de batalles èpiques i antics castells.