Penedès Econòmic 41 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 41 - Febrer 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Els calçots revolucionen els restaurants, que reben clients de tota l’Àrea Metropolitana pàg. 6

Les màquines de vending com a activitat única es fan un lloc en les zones comercials pàg. 7

Sant Valentí acaba amb una alta ocupació i atractives propostes al Garraf i al Penedès pàg. 8

Entrevista a Carlos Alcover Ballestero President de l’associació Menja’t Vilanova pàg. 16-17

Tres restaurants de l’Alt Penedès tenen la distinció Bib Gourmand pàg. 2-3

Penedès Econòmic

febrer 2015

L’ANÀLISI

La Guia Michelin destaca tres restaurants de l’Alt Penedès amb la distinció Bib Gourmand Dos restaurants penedesencs i un del Garraf han tingut estrelles Michelin Josep Maria Roca La Guia Michelin és el vademecum de la cuina al món. La concessió de les seves estrelles marca tendència i és tot un esdeveniment –i un negoci- per als establiments que en són agraciats. Però a las dues comarques del Penedès i al Garraf no hi ha cap restaurant amb aquesta distinció actualment. Ja fa tretze anys que la comarca del Penedès no gaudeix de cap restaurant amb una estrella de la prestigiosa guia francesa. De fet, només tres establiments de la comarca han arribat a lluir una estrella que reconegués el seus mèrits gastronòmics. En la guia 2015 tres restaurants del Penedès han rebut la qualifi-

Bibendum, conegut col·loquialment per Bib, és el nom de la mascota de l’empresa francesa de pneumàtics Michelin. La seva primera aparició data de 1898. El seu disseny s’ha modernitzat, sense deixar mai d’esdevenir l’emblema de la companyia. El seu bateig amb aquest nom prové d’una èpode –poemari- de l’escriptor llatí Horaci que fa: “Nuns est bidendum” que es pot traduir per “Ara, beguem”. Aquesta frase va fer fortuna perquè André Michelin en una conferència a París va dir, parlant del seu producte que “els pneumàtics es beuen els obstacles” i perquè l’altre germà, Édouard, en veure una pila de pneumàtics a l’Exposició Universal de París de 1894 va dir que “si la pila tingués peus i cames semblaria una persona”. Tot això, en mans d’un publicista que feia un cartell d’un bavarès gras bevent cervesa, van donar com a conseqüència l’aparició d’en Bib. El primer cartell mostrava en

cació de Bib Gourmand, una segona categoria que els distingeix entre els centenars d’establiments recomanats en cada ruta. Són llocs on val la penar anar a menjar. Ho diuen els sacratíssims inspectors de la Guia Michelín i tots els seus usuaris. Es tracta de Cal Xim, de Sant Pau d’Ordal, La Cava d’en Sergi, de Sant Sadurní, i El Racó de la Calma, de Vilafranca. Aquesta és una recompensa que valora el menjar de qualitat, generalment de caire tradicional, que se serveix a un preu moderat. La seva cuina –i també l’establiment- ofereix als inspectors de la guia unes garanties de qualitat i d’excel·lència culinària remarcables que els destaquen de la resta i ho noten. Així ho creu, al menys, Santi Amigó, cap

El caliu humà de Cal Xim a Sant Pau d’Ordal Cal Xim és Bib Gourmand de la Guia Michelin des de 1996. Els germans Fidel –a la cuina- i Santi Amigó –atenent la salasegueixen fidelment el camí iniciat fa quaranta anys pels seus pares, el Josep i la Maria. El foc a terra per fer la brasa que els ha donat nom i la taula per a compartir són arguments indiscutibles per als inspectors de la guia. Treballen la carta, especialment la carn, i els cuinats de receptes autòctones, de l e s

quals en té cura la Tona, dona d’en Fidel. Els sopars d’estiu es poden fer amb un menú degustació per 38,40 euros. Disposa d’un gran menjador i d’una taula del celler per a 10 persones. El menú que ens recomanen: Pèsols saltejats amb cansalada i botifarra, maigret d’ànec a la brasa i tatin de poma. Horari: Dinars, dilluns a diumenges de 13,30 a 16h i sopars, divendres i dissabtes de 21 a 23h.

Menjar bé a bon preu a la Cava d’en Sergi En Sergi Torres creu que la distinció Bib Gourmand premia la seva relació qualitat preu perquè sap que al seu establiment es menja bé pel preu que en demana. La seva cuina treballa estils d’arreu i la transformació dels productes en plats que agradin a la seva clientela. Disposa d’un menjador diàfan per atendre una clientela que pot demanar el menú degustació per 38,50 euros. També hi ha un

menú diari per 16,20 euros que qualifica d’elaborat i que és una mostra de la filosofia de la Cava. El menú que ens recomanen: Ou a la planxa tofonat amb emulsió de patata, foie i cruixent de parmesà; Vieires amb peus de porc i carxofa i pernil de gla i Gin tònic amb textures. Horari: Dinars: dimarts a diumenge de 13 a 16h (cap de setmana a les 13.30h). sopars divendres i dissabtes de 21 a 23.30h.

La novetat a la guia: El Racó de la Calma Bibendum, un imponent personatge fet de pneumàtics, en un banquet sostenint una copa plena de claus i vidres tot brindant dient “Nunc est bibendum”, és a dir, l’equivalent a “Salut, el pneumàtic es traga els obstacles”. Ràpidament el nom i el personatge es fan famosos. En voler distingir altres restaurants per la seva qualitat en relació amb el preu, però allunyats del que es demana per tenir estrelles al 1955 es crea la categoria dels Bib Gourmand.

És l’últim integrant del club Bib Gourmand del Penedès. Debuta enguany en aquesta llista selecta a la qual no esperava accedir; però Xavi Arnan sap que és un reconeixement a l’esforç de la seva gent i als clients que aposten per la seva cuina de temporada cent per cent feta amb productes naturals, de proximitat, frescos i ecològics. Disposar dels proveïdors adequats és el que més ha costat en els seus set anys de vida, al

llarg dels quals han mantingut la seva filosofia gastronòmica. Disposa d’un menjador on ofereix un menú degustació a 25 euros i on serveixen menú diari i servei de carta. El menú que ens recomanen: Carxofes confitades al cava amb foie i tòfona; sepioles saltejades amb bròquil i cansalada i mousse de catànies Cudié. Horari: Dinars, de dimarts a diumenge de 13 a 16h i sopars dijous a diumenges 21 a 23.30h.

Penedès Econòmic

febrer 2015

L’ANÀLISI de sala i propietari, juntament al seu germà Fidel, de Cal Xim. “Fa molts anys que tenim aquesta distinció i ens ajuda molt, sobretot entre els visitants estrangers. Ells es creuen la guia i ens visiten perquè hi som. Especialment, reconeixen que si els inspectors Michelin ens qualifiquen d’aquesta manera és perquè ho mereixem

no és fàcil accedir a l’excel·lència que es demana per a tenir una guia Michelin i perquè hi trobaran alguna cosa interessant”. Per a Santi Amigó, l’entorn (la placeta de davant de Cal Xim), la brasa i el que ofereixen és un plus que agrada a aquests clients que vénen gràcies a la Guia. “Tot i que estem recomanats per la relació qualitat preu, els que vénen aquí no s’esperen que siguem un restaurant barat. Quan els dius el preu ho consideren un regal, fins i tot ens diuen que haguessin pagat a gust molt més”. Afirma que ser destacat per la Guia és un benefici per a ells. De fet, l’únic que fa és reconèixer una manera de fer que ells no canviaran. Sergi Torres, cuiner de La Cava d’en Sergi, de Sant Sadurní, reconeix que hi ha gent que ve al seu restaurant, “tot i que no sé si la nostra qualificació queda clara dins de la Guia; però és clar que és per a estar “supercontents” perquè estar entre els nominats sempre té una recompensa, ja que, al menys al Penedès, destaca l’establiment de manera important. Xavier Arnan, d’El Racó de la Calma, de Vilafranca, ha entrat enguany en aquesta prestigiosa llista, on ja figuraven els seus dos col·legues. “Vam demanar a la Guia que ens visitessin i ens van

contestar que d’acord, però no venia ningú. Un bon dia un senyor després de tastar els nostres plats es va presentar com a inspector de la Guia Michelin i ens va fer preguntes, però no ens van dir res més”. Alguna altra visita sospitosa per les preguntes que els feien, però sense identificació, va fer pensar als d’El Racó de la Calma que els estaven examinant, però sense una constància segura. “No ens van dir res, però un dia, ja publicada la Guia del 2015 ens vam assabentar que hi érem inclosos i a més com a Bib Gourmand”. Xavi Arnan no sap com afectarà això al seu establiment, l’únic que té clar és que ell seguirà igual. Una altra qüestió és per què no hi ha cap restaurant amb estrella Michelin a les comarques del Penedès i del Garraf. Pel

president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, Joan Anton Matas, “no és fàcil accedir a l’excel·lència que es demana per a ser-ho. Especialment al Garraf, que és un lloc eminentment turístic i això fa que costi més, no per la qualitat que sí tenen molts dels nostres establiments que segur que tenen plats que no desmereixerien a restaurants amb estrella, sinó per la rotació de la gent que fa difícil que es pugui treballar amb el conjunt de condicionants que demanen els de la guia com és el servei, la carta de vins i totes les altres consideracions en elements com la coberteria o la decoració”. Matas creu que la Guia és un bon reclam per als restaurants Creu que “les estrelles i els Bib Gourmands estan en la llista perquè s’ho mereixen,

però no estic tan segur pel que fa als altres establiments que recomana la Guia en les seves pàgines. En alguna ocasió hem detectat que hi havia llocs tancats o nominacions que no eren conseqüents amb el que prediquen els de Michelin, fins i tot hi trobaríem alguna mancança injustificada”. Per al president del Gremi de Sitges, “el nivell gastronòmic de la nostra zona és molt alt, respon a una filosofia que és nostra i que té molta qualitat”. Sergi Torres, el cuiner de La Cava d’en Sergi, en canvi, i també opinen de manera similar els altres dos Bib Gourmands, creu que “si no tenim restaurants estrellats és perquè no ho fem prou bé. Estic convençut que les estrelles no es donen per política, que els inspectors tenen una concepció determinada i no la complim a la nostra comarca.

Serà perquè no volem fer-ho, pel que significa de despesa, o perquè complir els requisits que es demanen possiblement trastocaria la nostra manera de der”. En tot cas, els tres Bib Gourmands del Penedès estan convençuts que la guia no és injusta, sinó que els ajuda a tenir més clientela. Tanmateix, Santi Amigó pensa que les noves tecnologies poden canviar aquest estatus. “La Guia és una qualificació feta per entesos, per gent de la professió, però les guies i portals d’Internet fan una qualificació propiciada per la votació de la gent i la gent jove hi creu. Som el restaurant millor considerat de la nostra zona per TripAdvisor i això ens ha fet tenir més clients, perquè si estem a les dues qualificacions tenen clar que és molt difícil que a casa nostra no es mengi bé”.

Restaurants amb una estrella Michelin al Gran Penedès El primer restaurant en rebre una estrella Michelin va ser El Mirador de les Caves, situat a quatre quilòmetres de Sant Sadurní, al terme de Subirats. Fou l’any 1989 i l’obtingué en una època en què els seus plats amb el cava com a ingredient bàsic i el suport de l’elit cavista de l’època van permetre els propietaris apostar per una gastronomia d’alta qualitat i preu. Únicament la va mantenir un any en perdre el xef que en fou l’ideòleg. Tres anys després, el 1992, i fins el 1997, Miquel Adrià i Renata Dabbert eren els regents del restaurant i hotel, Relais Chateaux, preciós i amb una gran cuina a Cubelles, que es deia Llicorella. Després de tastar l’èxit, van decidir finalment vendre’l i l’establiment va passar a forma part de la història de la gastronomia d’aquest país. La seva inquietud els va dur el 2003 a obrir un nou restaurant

molt a prop de Valls, a peu de la carretera de Nulles, encara que és terme municipal de Vallmoll. En record a l’anterior, li van posar per nom: “La Granja de Llicorella”. El darrer restaurant estrellat del Penedès, entre 1999 i 2002, va ser Ca l’Anna, de Sant Martí Sarroca. Un restaurant petit, poc més de mitja dotzena de taules, amb reminiscències de la cuina francesa amb la qual tenia contacte el marit de l’Anna que dóna nom a l’establiment i que va perdre l’estrella per desavinences de la parella i amb empresaris vinícoles del seu entorn.

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

Reial cloenda dels actes del centenari de la primera ampolla de Freixenet Autoritats, empresaris i una àmplia representació de la burgesia catalana van ser presents al dinar que es va celebrar a les caves sadurninenques Josep Barella

Principals actes del centenari de Freixenet

Una cloenda de luxe. Així ha estat la dels actes del centenari de Freixenet que va tenir lloc el dijous 12 de febrer a les caves sadurninenques i que va comptar amb dos protagonistes d’excepció, els reis Felip VI i Letizia, que van visitar les caves per primer cop, acompanyats de diverses autoritats i destacats representants del món empresarial. Entre els primers, es trobaven el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, els consellers d’Empresa i d’Agricultura de la Generalitat, Felip Puig i Josep Maria Pelegrí, i l’alcaldessa de Sant Sadurní,

“Freixenet és un exemple del millor esperit emprenedor espanyol”

Felip VI

Maria Rosell. Pel que fa als representants del món de l’empresa, hi van assistir el president de la patronal CEOE, Joan Rosell, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, el president de RBA, Ricardo Rodrigo o el president del Grup Godó, Javier Godó, entre molts altres. En arribar a les caves, els reis van ser rebuts pels membres de la

Seguidament, tot aixecant una copa de cava, el rei va desitjar que Freixenet continués sent fidel als seus valors: “Freixenet

u Bóta amb la signatura de Felip i Letizia en commemoració de la visita reial a les caves

gia del co à m l

er tots és conegut la importància dels colors, fins i tot es parla del seu llenguatge i del seu significat. En la imatge del brindis reial es pot comprovar i es demostra la importància del detall a l’hora d’escollir el color. El rei Felip VI va escollir per a l’ocasió una corbata de color bombolla Freixenet, un detall que, tot i que ha passat bastant desaparecebut per molts mitjans de comunicació, demostra el seu afany d’involucrar-se en la festa

família Ferrer-Bonet i van fer un recorregut per les instal·lacions, on van signar en una bóta com a record de l’acte. També van inaugurar un mural al·legòric de Freixenet pintat per cinc artistes, similar al que es va estrenar fa anys quan va visitar les caves el rei Joan Carles I. Durant el discurs, part del qual el va realitzar en català, Felip VI va assegurar que Freixenet representa “la imatge del nostre millor esperit emprenedor espanyol i els nostres millors reptes empresarials” i que “el seu bressol barceloní, a Sant Sadurní d’Anoia, i el seu cor profundament català han estat senyals d’orgull espanyol passejat amb èxit exemplar per tot el món”.

ha de continuar fent empresa, societat i país; estic segur que així serà”. Per la seva banda, el president de la companyia, Josep Lluís Bonet, va agrair la presència dels reis per “l’alt honor que ens feu de culminar els actes del centenari” i va retre un sentit homenatge a les dones de la família. Bonet va afegir que “el model de Freixenet és el que convé a Espanya i es basa en aplicar la regla de les tres T: treball, tenacitat i talent”. Seguidament, va brindar per “l’alegria d’haver repartit felicitat a tot el món”, “per les nostres majestats, per Catalunya i per Espanya”. Després del dinar, en el hall de les caves els Reis van prendre cafè tot departint amb els més de 150 comensals que van assistir a l’acte de cloenda del centenari de Freixenet. de celebració de cloenda del centenari de les caves sadurninenques. La reina Letizia, per la seva banda, no va voler ser menys i lluïa un vestit de color maduixa que lligava amb el color del cava rosat Elyssia Pinot Noir amb el qual tots els convidats al dinar van brindar pel centenari. Va ser un brindis molt conjuntat i en el qual es va mostrar la gran complicitat que hi ha entre parella reial.

-Exposició de les 100 ampolles solidàries: a càrrec de cent artistes que han mostrat el seu talent en cent ampolles decorades en una mostra que ha recorregut diversos punts del país i que ha tingut una finalitat solidària. -Visites Orígens: visita de grups reduïts de periodistes i prescriptors de vins de tot Espanya. La jornada començava a Casa Sala i la Freixeneda i s’acabava amb una visita i dinar a Freixenet. -Dinar del centenari: el 27 de juny presidit per Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. -Concerts dels centenari: a càrrec de l’Orquestra Simfònica Freixenet que van tenir lloc el 16 d’octubre a l’Auditori de Madrid i el 19 d’octubre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. ..............................................

Les dones de Freixenet La història de Freixenet ha estat molt marcada per les dones de la família. Segons va explicar el president, Josep Lluís Bonet, “sense les dones, Freixenet avui no existiria”. I és que la companyia és “fruit de la decisió heroica de les dones de la família, que van apostar per la continuitat de l’empresa” quan, després de la Guerra Civil, els homes havien estat morts i l’únic home que va quedar era Josep Ferrer Sala, que tenia 11 anys. Les seheroïnes que esmentava Bonet són la seva àvia, Dolors Sala, la seva mare, Pilar Ferrer, i les seves dues tietes, Carmen i Dolores.

Els Reis i Freixenet El centenari de la primera ampolla de Freixenet ha tingut dos reis. Va començar amb Joan Carles I i s’ha tancat amb Felip VI. Els reis d’Espanya, Joan Carles I i Sofia, van visitar les caves sadurninenques l’any 1987. Amb motiu de la seva visita es va presentar un nou cava que es va batejar amb el nom de Reserva Real.

febrer 2015

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

La febre pels calçots omple fins dalt molts restaurants del Penedès i el Garraf La promoció i reserves online ajuden a engrandir l’èxit de les calçotades, que donen vida a uns mesos que solen ser els més fluixos de l’any Lídia Oñate D’uns anys ençà, l’interès per tot allò que és tradició i molt arrelat al territori està en ple creixement. Els castells i els calçots són el més clar exemple que encara hi ha molt més marge a l’hora de guanyar nous adeptes. La gran quantitat de reserves als restaurants, que compten per centenars els menús de calçotades que serveixen a la setmana, en són la prova vivent d’aquesta febre. En alguns d’ells fins i tot han arribat a assolir la insòlita xifra de 20.000 calçots setmanals. Ho explica Salvador Canals, propietari del restaurant Ca n’Ayxelà, que afirma “tenir més feina que l’any passat”. En aquest sentit,

afegeix que podria ser efecte de l’anunciada recuperació econòmica. La clau de l’èxit també rau en tenir clients tant en caps de setmana com els dies laborables, un repte per a molts restaurants de les nostres comarques, ja que la majoria de calçotaires vénen de Barcelona o la seva Àrea Metropolitana a passar el dia. La remporada de calçots va començar el passat novembre i és previst que s’allargui fins a l’abril, però els primers mesos de l’any, que habitualment eren fluixos, han acabat generant molt moviment. En alguns llocs, però, comencen a notar un fort canvi amb l’arribada de la Setmana Santa, tal com ens expliquen des de Cal Maristany. El fred ajuda a pair el menú de calçotada, que in-

clou botifarra, mongetes, cansalada, xai, carxofes i els calçots amb la seva salsa. A tot això cal sumar els vins i caves, que molts restaurants amb producte propi aprofiten per donar a conèixer els seus vins i caves. Tota una oportunitat pels visitants, que s’enduen una experiència única del territori. Això han pensat pàgines d’ofertes com Let’s bonus o Groupon que ofereixen

paquets de calçotades de restaurants de la zona, que han volgut promocionar-se a Internet. És el cas de La Casa del Conill, que amb l’ajut d’aquests portals ha aconseguir omplir fins dalt el restaurant tant els dissabtes com els diumenges, obligant a reservar amb dues setmanes d’antel·lació. Al restaurant Sant Jordi - Ca la Katy també han volgut aprofitar la via online, des d’on capten força visitants, “que s’informen i són més crítics amb els llocs on decideixen anar”, comenta el seu propietari Joan Cercó. En aquest cas, la majoria de clients vénen amb reserva i amb bones referències o recomanats per algú. Al llarg de la setmana arriben a fer fins a 3.000 calçots. Per tal d’adaptar-se al pressu-

post dels clients, diversos restaurants també ofereixen diferents menús de calçotada com un econòmic que gira entorn dels 20 euros i un altre al voltant dels 30. A La Casona aquestes setmanes d’hivern “arriben a fem gairebé 5.000 calçots”, explica el seu propietari Pier Franco, “el 80% dels quals són amb el menú econòmic”, un reclam que els ajuda a omplir el local. “El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel” eren les paraules del cineasta català Bigas Luna, que posen en relleu l’atractiu de tres reclams que fan que durant aquests mesos, tant el Penedès com el Garraf siguin zones de gaudi de molts forasters.

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

Proliferen els locals comercials de venda automatitzada amb tot tipus de productes Amb un nou concepte de negoci i una àmplia oferta, les botigues automàtiques com a activitat única s’han fet un lloc en espais cèntrics Lídia Oñate Cada vegada són més els empresaris que opten pel sector del vending, omplint de botigues automàtiques el seu local comercial. Tot i que no és un negoci nou, sí que ho és dedicar locals cèntrics íntegrament a la venda de productes a través de màquines automàtiques. En només dos anys, ha proliferat el nombre d’establiments arreu de Catalunya, també a Vilafranca del Penedès, Sitges i Vilanova i la Geltrú. El responsable a Catalunya de l’instal·lador de màquines expenedores Gesvending, Claudi Carbonell, avança que de cara aquest any tenen previst obrir 50 nous establiments de la franquícia Pica&Pica24h, fet que

l’èxit rau en la seva baixa inversió i un bon rendiment sense dedicació constant evidencia la bona salut que viu aquest sector, més ben implantat a l’estranger. D’entre els gairebé 700 establiments que han obert a Espanya i Portugal, 80 es troben a Catalunya i 13 a les comarques del Penedès i Garraf. Des que van aparèixer les primeres màquines expenedores

automàtiques, als anys 80 del passat segle, s’han afegit molts productes i a dia d’avui ja es pot trobar pràcticament de tot. Des dels típics snacks, entrepans freds, begudes i llaminadures, fins a hamburgueses, entrepans calents o crispetes acabades de fer. A aquestes cal sumar els de llibres o música als bars, jocs recreatius o de tabac, només permès en alguns establiments concrets, generalment els de restauració. En aquests nous locals de màquines de vending també s’ofereixen productes eròtics, amb el preservatiu com a principal reclam, fet que ha aixecat certes crítiques de pares que no veuen adequat tenir-ho tan a l’abast. “Aquesta polèmica és un tema cultural perquè a les màquines no hi ha imatges explícites i no es tracta de productes de càrrega sexual desmesurada. Ho considerem un servei més, sobretot si tenim en compte les campanyes de sensibilització que es fan al respecte”, comenta Claudi Carbonell. A Espanya, la febre del vending com a activitat única està força menys implantada que a altres països com al Japó, on el 40% de les vendes del tipus d’articles d’aquestes màquines es fa a les botigues automàtiques. A Anglaterra representa el 34%, mentre que al nostre país es mou entre el 12 i 14%. La bona acollida d’aquest tipus de negoci està afavorint el creixement d’aquest mercat. “Els hàbits estan canviant perquè hi ha gent que té pressa o no vol fer cues i decideix com-

u Màquines de Pica & Pica 24h, al carrer de la Cort de Vilafranca

prar certs articles a les màquines automàtiques, que ofereixen més comoditat i la mateixa qualitat”, afirma Carbonell. Per aquest motiu, no és d’estranyar que algunes carnisseries o fleques hagin apostat també per complementar el seu negoci amb una màquina expenedora que funcioni les 24h. A aquest factor, cal sumar la baixada dels preus dels locals en moltes zones a causa de la crisi immobiliària, fet que ha permès incrementar l’atractiu pel sector de les màquines de vending.

Tot negoci s’adreça a un públic i malgrat sembli que el de les màquines de vending és tothom, les empreses tenen clar que “els estrangers són els més familiaritzats amb les màquines de vending perquè prefereixen comprar en aquests espais que a les botigues habituals de les zones turístiques”, comenta Carbonell. En el cas del client local, el sector s’adreça majoritàriament a persones d’entre 14 i 40 anys, que no tenen por a enfrontar-se a un automatisme. En aquest sentit, Car-

bonell afegeix que “estem molt més acostumats del que ens pensem a les màquines perquè hi ha moltes transaccions que paguem amb màquines com els bitllets de transport.” L’èxit de Pica & Pica 24h rau, principalment, en la seva baixa inversió i bon rendiment sense necessitat de personal ni dedicació constant. Ara bé, per assolir l’èxit recomanen tenir una bona localització, combinar diversos tipus de màquines per oferir una bona oferta i controlar els costos fixos com són la llum o el lloguer del local (si fos el cas). “Amb un espai de 15 o 20m2 ja es poden muntar botigues automàtiques i depenent la zona geogràfica pots multiplicar per set o vuit la rendibilitat”, explica Carbonell, que defensa que “és la botiga de tota la vida, però automatitzada, i amb un concepte diferent”. Precisament, si alguna cosa caracteritza els locals de Pica&Pica24h és el seu disseny, fàcilment reconeixible pel seu color taronja, “la facilitat d’ús i la intimitat del local amb una disposició concreta de les màquines”, afegeix. La inversió habitual dels emprenedors que opten per aquest negoci gira entorn els 20.000 i 24.000 euros (depenent del municipi, si és turístic o el volum de població), que permeten col·locar entre tres i quatre màquines automàtiques. Acostumen a ser d’entrepans freds i calents, snacks dolços i salats, parafarmàcia i eròtics, i una quarta màquina dedicada a la varietat de cafès.

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

Sant Valentí acaba amb plena ocupació als allotjaments del Garraf i el Penedès Packs romàntics, maridatges de caves i xocolata i l’estrena de la pel·lícula Cincuenta sombras de Grey van ser alguns dels principals incentius del dia Olga Aibar Sant Valentí va acabar amb una alta ocupació als establiments hotelers de les comarques del Garraf i del Penedès. També es van omplir la gran majoria de les cases rurals. El fet de coincidir enguany en dissabte va facilitar i incrementar les reserves tant d’allotjament com a la restauració i ofertes complementàries com ara visites a caves, tast i maridatges. La majoria d’hotels oferien durant el cap de setmana packs que incorporaven sopars en parella, tractaments en spa, ampolles de cava o decoracions especials de Sant Valentí a les habitacions, entre altres al·licients. A l’hotel Melià Sitges l’ocupació per Sant Valentí va ser del 100% i molts dels clients eren parelles provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona i de les rodalies del Garraf, entre d’altres indrets. L’hotel oferia un sopar romàntic i detalls especials a les habitacions per a les parelles. A l’hotel Sol i Vi de Sant Sadurní també tenien plena ocupació per Sant Valentí. L’establiment va oferir un pack que consistia en una escapada romàntica amb una nit d’hotel, visita a un celler de la comarca amb un tast de quatre caves i al museu de la xocolata de Sant Sadurní, amb sopar opcional. La seva oferta es podia trobar en diferents portals online.

D’altra banda, des d’EnoturismePENEDÈS apuntaven a Penedès Econòmic que van tenir propostes específiques per Sant Valentí d’establiments com Cal Feru, les caves Vilarnau o Parés Baltà. La primera d’elles va consistir en un maridatge de xocolates i cava, impulsat per l’Enobotiga sadurninenca i per Xocolates Simon Coll, que va tenir lloc el divendres 13 de febrer al vespre a Cal Feru. Hi van parti-

Els sex shops de la comarca han incrementat les vendes de productes eròtics cipar una vintena de persones que van poder tastar combinacions de diferents xocolates amb caves elaborats amb malvasia i vins dolços de Freixenet, Rexach Baqués i 1+1=3. També es va servir una fondue de xocolata i formatges, acompanyada de cava. El propietari de l’establiment, Xavier Roig, explicava que, a més, els aparadors estaven guarnits per a l’ocasió amb estoigs especials de cava Freixenet Elyssia, un rosat molt sol·licitat per aquestes dates.

Les també sadurninenques caves Vilarnau van fer una proposta per Sant Valentí a Barcelona on es va presentar el cava Capricis a la botiga d’Antonio Miró, autor de bona part de l’interiorisme del celler de Sant Sadurní. Pel que fa a les caves Parés Balta de Pacs van oferir als clients un tast de quatre vins i dos caves el 14 de febrer a la tarda. Una vintena de persones van visitar les caves i van gaudir d’un maridatge amb xocolates Simon Coll. Per Sant Valentí es va estrenar l’esperada pel·lícula Cincuenta sombras de Grey, la primera de la trilogia escrita per E.L. James,

que va omplir els cinemes de tot Catalunya. L’estrena també va comportar un increment de vendes als sex shops del Penedès i Garraf d’alguns articles eròtics com consoladors, vibradors, manilles, màscares, boles xineses o cordes. A Sexi Body 69 de Vilafranca del Penedès, Carles Mañé explicava a Penedès Econòmic que el fenòmen de la trilogia ja fa tres anys que dura però que, davant de les expectatives que es van generar al voltant de la pel·lícula, va optar per incrementar la comanda habitual d’alguns productes que es poden veure al film de cara a aquest mes i al vinent. El fenomen

Mister Fruits® exemple de marca amigable

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

Dissenyo la imatge de cada marca amb l’objectiu que comuniqui i sigui fàcil d’entendre i de retenir; un dels mètodes és identificar aquesta marca amb unes característiques humanes equivalents per definir millor com és i com ha de presentar-se aquesta marca al seu públic, definint-ne els seus valors i trets especials com si es tractés d’una persona. Un bon exemple n’és el projecte recent de marca Mister Fruits® dissenyat al meu estudi i que acaba

de sortir al mercat aquest 2015. Es tracta d’una marca amigable o “friendly branding”, aquesta denominació significa: una identitat de marca que resulti agradable i simpàtica, que des del primer moment sàpiga empatitzar amb el seu públic.

Precisament Mister Fruits® (traduït Senyor Fruits) va néixer sota el concepte de presentar-se com a un producte humanitzat, atribuint caràcter humà a les fruites; aquest recurs s’anomena personificació. La marca gràfica dissenyada és una invitació a somriure i a menjar sa, des de l’elecció tipogràfica, la cal·ligrafia, les formes, la paleta de color, el simbol de la Ü somrient i les il·lustracions. Tot encaixa de forma natural. Com si es tractés d’una persona física,

Grey “ha multiplicat l’interès dels clients per practicar jocs amb alguns productes no tan tradicionals com el bondage (elements que serveixen per immobilitzar la parella com ara cordes, cintes, cadenes o manilles)”, afirmava. El producte que més han venut són les manilles, les fustes, però també el kit bondage de la marca pròpia de la trilogia, Fifty Shades of Grey, que ha estat molt sol·licitat després de l’estrena. De fet, l’increment de vendes d’aquests productes ja s’ha produït des de la publicació de la primera novel·la de la saga, l’estiu del 2012 però ara s’han multiplicat.

havia de ser viva, juganera, acolorida, alegre, perque en definitiva la fruita és vida! Mister Fruits® de l’empresa Avícola Montserrat SA produeix i comercialitza fruita fresca natural, pelada i processada, en un procés controlat de IV gamma d’última generació. El producte d’aquesta marca és pràctic, fresc, vital, colorit, divertit, sa, saborós i saludable. La gràfica creada correspon a aquestes característiques i té una imatge fresca, saludable i divertida que es comunica amb tu per despertar les teves ganes de comprar per a

degustar-lo. A més del sabor i la salut, altres valors reforcen el caràcter amigable de la marca: l’ecologia en tot el procés de producció, els embalatges reciclables, el tractament dels residus orgànics, l’ús de fruita de proximitat o la facilitat i comoditat per menjar. Els pots de fruita Mister Fruits® ja es troben a la venta en més de 200 botigues i supermercats de Barcelona des de gener, i pròximament estaran disponibles també en venda online a www.misterfruits.es.

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

Les matriculacions de vehicles de gener superen les de 2014 L’any ha començat amb menys activitat de com va acabar, però les dades mostren una notable millora respecte d’ara fa un any amb augments del 25 i 30% Lídia Oñate El sector de l’automòbil encara es mostra contrari a donar per finalitzat el pla PIVE, però el cert és que l’economia comença a moure’s i la despesa dels consumidors també. Bona mostra en són les matriculacions de vehicles, que han augmentat considerablement aquest gener respecte al mateix període de l’any anterior. La comarca del Baix Penedès ha experimentat un creixement del 29,76% de les matriculacions en general, que han passat de 168 a 218. Destaquen les de tot terrenys (56,25%), seguit dels turismes (28,32%) i les motos (23,08%). Malgrat aquestes bones dades, la tendència a l’alça iniciada el passat mes d’octubre (amb un pic

alt de 275) es va truncar abans d’acabar l’any i segueix davallant en uns mesos en què sol ser habitual. Al Garraf també s’han registrat bons resultats d’un any a l’altre, quan les matriculacions han augmentat un 27,78%, passant de 90 a 115 vehicles. Encara que es manté el mateix esquema que al Baix Penedès amb creixements notables de tot terrenys (56,25%) i turismes (28,32%), les motos han perdut pistonada amb un 23,53% menys de matriculacions. El cas de l’Alt Penedès mereix una anàlisi a part, ja que la marxa de l’empresa de rènting BBVA Autorenting de les Cabanyes ha esbiaixat les estadístiques del passat any. Així, si es comptabilitzen totes les matriculacions realitzades, difícilment aquest 2015 serà

més positiu que el de 2014, ja que aquesta empresa era, amb diferència, la que més cotxes matriculava de tota la comarca, arribant a triplicar la xifra de la suma de la resta de municipis. Així doncs, prenent de referència les dades de 2014, aquest mes de gener les matriculacions han disminuït un 45,83%, passant de 288 a 156 vehicles. Ara bé, posant de relleu la nova situació i excloent les Cabanyes, l’Alt Penedès aconsegueix millorar els seus registres de gener de 2014 i augmentar un 25,81% les matriculacions dels seus vehicles, passant de matricular 124 a 156 vehicles, un percentatge similar a la resta de comarques del seu entorn. Destaca la millora en les matriculacions de motos, que han augmentat un 157,14% respecte el gener anterior.

y Matriculacions segons el tipus de vehicle ALT PENEDÈS 2014 231

Total

2015

-53,68%

107

-38,00% 50 31

BAIX PENEDÈS 2014

2015

115

Total

2015

168 218

+28,32%

+56,25% 25 16

Font: Gremi del Motor

27,78% -23,53% 17 13

22 15

2014 145 113

Total

+46,67%

GARRAF

+157,14% 7

+37,93% 58 80

-45,83%

288 156

GARRAF

+29,76% +23,08% 39

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

Com ha d’actuar una empresa davant d’una extorsió de marca Els Mossos d’Esquadra organitzen una xerrada sobre els riscos de xantatges, sabotatges i segrests redacció

Els Mossos d’Esquadra organitzen una xerrada sobre Estratègies de prevenció d’extorsions a les empreses i actuacions davant de segrest d’empresaris o comercials. Tindrà lloc el dilluns 9 de març a les 12 del migdia a la comissaria de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Penedès, situada a Vilafranca. Anirà a càrrec de membres de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions del cos dels Mossos d’Esquadra i està oberta a tots els empresaris de la comarca i a persones de la funció pública interessats en la matèria. Les línies principals de la xerrada seran les estratègies de prevenció que cal seguir, viatjar de forma segura (països conflictius), actuacions davant del segrest i davant de l’extorsió i llistes de comprovació.

Els ponents explicaran com hauria d’actuar una empresa davant una extorsió a la marca com podrien ser xantatges o sabotatges a productes alimentaris i vitivinícoles. També s’indicarà com actuar i prevenir-se davant la possibilitat de segrestos, principalment d’alts directius o bé

personal comercial que viatja a països conflictius, on existeix una elevada probabilitat de ser segrestat, com ara Mèxic, l’Índia , Nigèria, Pakistan o Veneçuela. Els interessats a assistir-hi poden trucar al telèfon 93 657 00 10 (extensió 44364) o enviar un mail a: itpg6188@gencat.cat.

L’empresa Afables llença la primera app d’ajuda a domicili És una eina senzilla i pràctica per trobar cuidadors de persones en qualsevol situació de dependència redacció

Afables, el buscador social d’ajuda domiciliària que ajuda a les famílies a trobar cuidadors referenciats i valorats per altres famílies, llença la primera aplicació mòbil d’ajuda a domicili a Espanya, un buscador de cuidadors per a persones en qualsevol situació de dependència. Afables és una start-up creada el desembre de 2012 a Vilafranca del Penedès i que actualment està present a 320 ciutats espanyoles amb uns 1.800 cuidadors i empreses d’atenció domiciliària publicats que han passat el filtre de qualitat de la companyia. L’objectiu d’aquesta app és facilitar a les famílies la cerca del cuidador més adient per a cada necessitat, aportant informació i referències per tal d’aconseguir una major confiança en l’elecció.

L’aplicació també mostra els cuidadors i les empreses d’ajuda a domicili geolocalitzats i permet el contacte directe i gratuït amb ells. L’app, que es pot descarregar en el Play Store d’Android i en l’App Store d’Apple, es nodreix de la base de dades de la plataforma www.afables.com que conté

més de 1.800 cuidadors i empreses SAD en més de 320 ciutats del país, valorats i recomanats per usuaris que prèviament ja han disposat dels seus serveis. Aquesta primera versió de l’aplicació permet a les famílies consultar en detall els perfils i contactar directament amb els cuidadors.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

La perseverança d’un líder Hi havia una vegada... algú que és l’exemple més destacat de la perseverança a les adversitats, sens dubte, l’ostenta el següent personatge que el: - 1818 • La seva mare va morir quan tenia nou anys d’edat. - 1831 • Va fracassar en tots els negocis que va emprendre. - 1832 • Va competir per la Legislatura estatal i va perdre. També va perdre la feina i va ser rebutjat per entrar a l’escola de lleis. - 1833 • Va demanar prestats diners per començar un negoci, va fracassar i va necessitar 17 anys de la seva vida per pagar el deute. - 1834 • Va tornar a competir per la càmera estatal i va guanyar un escó. - 1835 • Es va prometre en matrimoni, la seva núvia va morir. - 1836 • Va tenir una crisi nerviosa, i va estar al llit 6 mesos. - 1838 • Va competir per a president de la cambra estatal i una altra vegada va ser derrotat. - 1840 • Es va postular per a governador i va ser derrotat. - 1843 • Va competir per al congrés federal, i va perdre. - 1846 • Es va postular de nou per al congrés federal i va guanyar. - 1848 • Va competir a la reelecció del congrés, i va tornar a perdre. - 1849 • Es va postular per a Oficial de l’Estat, i va ser rebutjat. - 1854 • Va competir per senador, i va tornar a perdre. - 1856 • Va buscar la nominació a la vicepresidèn-

cia, i va obtenir la ridícula suma de menys de 100 vots. - 1858 • Va competir de nou per senador, i... va tornar a perdre! - 1860 • Va ser triat setzè president del seu país. Actualment és potser el president més estimat i recordat en la història dels Estats Units. El seu nom: Abraham Lincoln. Fet real documentat per Jaime Lopera i Marta Inés Bernal. Creieu que el personatge hauria arribat a president si hagués considerat com fracassos les seves derrotes? Segur que no! Perseverar és mantenirse constant en un projecte ja començat, una actitud o una opinió, tot i que les circumstàncies siguin adverses o els objectius no puguin ser complerts. La perseverança és la clau de l’èxit en la majoria dels projectes. En tots els casos, s’ha de tenir un objectiu clar que justifiqui l’esforç i la dedicació en un període de temps generalment extens. Al llarg del camí cap al compliment d’aquest objectiu, la frustració és un dels pitjors enemics de tot emprenedor; per evitar autoconvèncer que no val la pena continuar lluitant, és essencial estar preparat per als intents fallits, que són tan naturals com els triomfs. Justament, en saber acceptar els propis fracassos com a part integral de la vida i convertir-los en recursos resideix el secret de la victòria.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

febrer 2015

ACTUALITAT

Premi Ramader de l’any, a la Granada

Cinc empreses del Penedès es donen a conèixer a Dubai Lídia Oñate

La granja Cal Jep del Gra de la Granada, ha rebut el Premi a Ramader de l’Any en la categoria de producció de menys de 2.000 litres de llet al dia, que atorga Danone Ibertia cada any als seus ramaders i proveïdors més excel·lents. Aquesta granja penedesenca, que es va fundar el 1945 i que actualment té 75 vaques en producció, està al càrrec de Josep Lluís, que gestiona el ne-

goci amb la seva dona i els seus tres fills: Josep Maria, Francesc i Joan. Des de 1995 col·laboren amb Danone, qui distingeix els ramaders a través dels seus premis Supplier Awards en les categories de “qualitat i seguretat alimentària”, “eficiència” i “ramader de l’any”, a més dels proveïdors segons la seva àrea de servei: “matèries primes i embalatge” o “materials i serveis indirectes”.

En el marc de la fira internacional Gulfood de Dubai, cinc empreses penedesenques, d’un total de 37 catalanes, van mostrar els seus productes per tal d’ampliar les exportacions als Emirats Àrabs Units. En concret, van participar Bombons Cudié (dolços, caramels, torrons i xocolata) i Cafès Novell (cafès), de Vilafranca; Especialitats M. Masdeu (bases de galeta per omplir i decoracions de xocolata), de Puigdàlber; Freixenet (caves), de Sant Sadurní; i Saet Sweets (dolços, caramels, torrons i xocolata), de Sant Jaume dels Domenys. Van estar acompanyades del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, i el conseller-delegat de Prodeca, Jordi Bort, que van aprofitar l’ocasió per reunir-se amb el ministre de Medi Ambient i Aigua dels Emirats Àrabs Únts, Rashid Ahmed Bin-Fahad. Durant la fira, Pelegrí

u Jordi Bort, Rashid Ahmed Bin-Fahad i Josep Maria Pelegrí

va remarcar la importància de la producció agroalimentària de Catalunya en el conjunt d’Europa, on ocupa una posició de lideratge entre els tres principals clústers europeus en aquest sector. A més, va traslladar a Bin-Fahad l’interès del Govern català per ampliar les relacions comercials amb els Emirats Àrabs Units pel que fa

a l’àmbit de les exportacions del sector agroalimentari, concretament en aquells subsectors i tipus de productes que estan vinculats a la dieta mediterrània i que poden oferir major interès per als Emirats com són els de la fruita fresca, carns de boví i oví, cereals per a animals i tots els productes gourmet.

Penedès Econòmic

febrer 2015

EMPRESA

La Mar de Creatius, publicitat neta, transparent i clara L’empresa de la dissenyadora vilanovina Montse Barcons ara també és present al Baix Penedès Olga Aibar La Mar de Creatius és una agència de comunicació regentada per la vilanovina Montse Barcons, molt coneguda a la seva ciutat en ser l’autora del cartell i tot el marxandatge de la Festa Major de l’any passat. Barcons és un persona inquieta, proactiva i molt creativa. Per aquest motiu, la pèrdua de la seva ocupació com a secretària de direcció d’una empresa contructora ara fa sis anys, no la va angoixar, sinó que li va servir per reinventar-se i trobar la seva autèntica vocació.

barcons es va formar a l’escola d’art i disseny de Vilanova Amb intuició i molta empenta, va seguir el seu propi camí, que la va dur a formar-se a l’EMAID, l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú just després d’haver fet els primers passos com a periodista en el setmanari vilafranquí El Cargol. A l’escola va descobrir la seva passió, la forma d’expressar les idees i conceptes que li naixien d’una forma innata i molt intuïtiva. Gaudia amb cada projecte i, després d’anys sense estudiar, assegura que “vaig aconseguir el meu repte: treure’m un grau

superior de gràfica publicitària”. Després van venir nous reptes i il·lusions. Va crear la seva pròpia marca, el seu web i l’estudi de disseny gràfic La Mar de Creatius que ofereix als seus clients tot tipus de serveis: Branding, flyers, tríptics, maquetació, montatge de vídeos, il·lustració, fotografia, disseny web, cartelleria, rotulació, targes de visita, serigrafia, merchandising, bànners, etc. Encara que no li ha estat gens fàcil mantenir-se en el camí que va iniciar, Barcons considera que “quan segueixes els teus somnis, al final, t’arriben petites o grans recomenses, tot depèn de les teves metes”. Els seus treballs per la Festa Major vilanovina li van obrir moltes portes. Clients com el Club Nàutic Vilanova van adreçar-se a ella el novembre de l’any passat per sol·licitar els seus serveis. D’altres van confiar en ella des del principi com Escudero Disseny, el restaurant El Rossegall i Vivències, negocis que continuen com a clients cinc anys després.

Entre els projectes que ha impulsat es troba la guia gastronòmica digital elcamidelestaules. com, que inclou restaurants del barri de mar, passeig, platja i rambla de Vilanova, l’objectiu de la qual és promoure la gastronomia de la ciutat i del barri de mar. Des de fa uns mesos, La Mar de Creatius també és present al Vendrell, a la seu d’Escudero Disseny, ubicat a la carretera de Valls, 53, on la Montse Barcons atèn els clients de dilluns a dijous de 9.30h a 14h i dimarts i dijous també fins a les 19h. Una parella de dissenyadors ben avinguts que han decidir optimitzar el gran espai del despatx i utilitzar-lo cadascú per la seva vessant de negoci. Montse Barcons assegurava que “considero que és important veure la idea abans de comprar-la i, per això, al nostre despatx tindrem una sala amb projectors on els clients podran fer-ho” i afegia que “crec molt en el que faig i una marca és un referent, un concepte que s’ha d’explicar bé perquè és la base de tota la resta”.

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès és cava, coi! Aquests últims dies han estat intensos als despatxos, s’ha aixecat la polseguera amb la decisió de la DO Penedès de no acceptar el Cava a la propera edició del ViJazz, i aquest fet ha posat el crit al cel entre alguns elaboradors, polítics, dirigents i societat penedesenca. Puc entendre que la DO Penedès aporti 60.000€ per a l’edició de la fira, i que el Consejo Regulador del Cava no n’hagi aportat res fins ara; puc entendre que llavors es vulgui vetar l’aparició del Cava, i si que hi hagi els Clàssic Penedès; puc arribar entendre la situació, però no puc entendre un ViJazz a Vilafranca del Penedès sense Cava. Ara tots ràpid volen arribar a un acord, s’han trobat els patrocinadors de la fira: Ajuntament de Vilafranca, Banc Sabadell, DO Penedès amb l’organitzador de la fira, l’Acadèmia Tastavins, i sembla que la lògica comú s’està imposant: Que Cava aporti diners a la fira, OK, que la DO Penedès n’aporti menys, OK, i que fins i tot s’aposti per fer pagar entrada per als principals grups de Jazz a l’escenari, OK. Qui no entengui que Penedès és Cava i que el Cava és Penedès s’equivoca i s’embolica amb la jurisprudència que hi ha darrera de

les marques i els consells. Per al meu punt de vista són dues marques lligades històricament i d’un territori, oblidem-nos que es fa cava a València, Extremadura o a la Rioja, és extremadament minoritari. Apostem per apropar-les, a nivell de màrqueting i dels “winelovers” d’arreu, i fem que tot sigui un. A nivell de despatxos, tant uns com els altres s’equivoquen des del meu punt de vista, el cava per no voler avançar amb les sub-denominacions i el Penedès per crear una marca amb poc sentit marquetià, els Clàssic Penedès tenen tanta vida com el pressupost que tenen. Que ens diu en sentit comú a la gent de carrer i elaboradors? Cava Penedès, no? Cava català, potser? Al final tot caurà pel seu propi pes. Al final els petits elaboradors fem el que toca, defensar i vendre el que creiem. Jo personalment no entro a explicar que si aquí tenim tres denominacions d’origen al Penedès o si tenim tres marques d’escumós, simplement explico als nostres visitants a Artcava (4.000 persones el 2014) que això és el Penedès, que és immensament ric en varietats i vins i que el Cava és d’aquí i també català i que Penedès és també cava!

Penedès Econòmic

febrer 2015

EMPRESA

Vilafranca impulsa l’emprenedoria social per promoure noves empreses L’Ajuntament posa en marxa un projecte per detectar les necessitats del territori i acompanyar noves idees de negoci compromeses amb la societat Olga Aibar La regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb el suport de la Diputació de Barcelona, va posar en marxa a finals de l’any passat CoEmprèn, un projecte destinat a impulsar l’emprenedoria social a la ciutat mitjançant la detecció de necessitats, la formació i l’acompanyament de noves idees de negoci. El programa s’emmarca en un projecte més a llarg termini amb l’objectiu d’acostar el concepte d’emprenedoria social al Penedès, generar noves idees de negoci en base a les necessitats socials del territori, posar en marxa noves empreses socials i posicionar Vilafranca en l’ecosistema de l’emprenedoria social. El programa formatiu es va desenvolupar durant el mes de novembre i va consistir en quatre tallers participatius al voltant de quatre temes: Co-construcció del concepte d’emprenedoria social, factors d’èxit per emprendre socialment, identificació de les necessitats socials i generació d’idees de negoci i disseny del model de negoci, amb compromís social. Les activitats van comptar amb experts de l’àmbit empresarial i social del territori que van explicar les seves experiències. Entre ells, Juli Silvestre, gerent de les cooperatives Nou Set i Nou Verd de Vilafranca i Ivan Lorca, cofundador de IWOPI, una empresa que converteix en euros els

Pep Vidal i Regina Carbó Participants al taller CoEmprèn

quilòmetres recorreguts dels seus ususaris. També hi va col·laborar la consultoria Tàndem Social, que va assessorar els tècnics i formadors en les especificitats de l’empresa social. Actualment, les empreses socials suposen entre el 15 i el 17% del PIB europeu. A països com França estan molt més implantades, experiència que es vol traslladar al nostre país i que, de mica en mica, es va consolidant. Des de Penedès Econòmic vam contactar amb dos dels assistents als tallers perquè ens valoressin la seva experiència i ens expliquessin la seva idea de negoci. Es tracta de Pep Vidal, de Sant Cugat Sesgarrigues, i la vilafranquina Regina Carbó. Tots dos valoraven molt positivament els tallers. Vidal, de 45 anys, casat i pare de dos fills, va treballar durant més de 22 anys en l’àmbit de la banca. Fa un any, va decidir deixar la feina per cercar noves inquietuds. Segons explicava: “necessitava trobar un

nou sentit a la meva vida”. Sé que puc donar més de mi mateix i que no volia deteriorar-me ni a mi ni a la meva empresa, amb qui sempre he tingut una bona relació”. No va ser una decisió fàcil. Va comptar en tot moment amb el

Actualment les empreses socials suposen entre el 15 i el 17% del pib europeu suport del seu entorn més proper. Aleshores, una amiga coach li va recomanar que anés a la fira Bizbarcelona, on hi ha moltes possibilitats i idees de negoci. Durant la jornada, es va apuntar a unes xerrades sobre economia social

i “alguna cosa es va despertar al meu interior. Havia trobat quelcom que m’agradava però no sabia exactament el què”. Posteriorment, va assistir a altres xerrades a Barcelona Activa i va entrar en contacte amb la cooperativa Tàndem Social, que li va recomanar que aprengués d’experiències d’empreses socials del Penedès com Nou Verd i Nou Set. També va visitar la Fundació Mas Albornà. Paral·lelament, va assistir a xerrades sobre emprenedoria organitzades pel Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca i als tallers de CoEmprèn. Assegura que “encara no sé exactament el què faré, però tinc més clares les meves idees”, una recerca que espera finalitzar amb èxit. Vidal indicava que “m’he près un temps per a mi”, i assegurava que “emprendre per obligació no és el mateix que fer-ho per vocació”. Una altra de les participants en els tallers de CoEmprèn és Regina Carbó, una ambientòloga

vilafranquina amb tres màsters en diferents disciplines. També exerceix com a preparadora física especialitzada en tècniques hipopressives en diversos establiments de Vilafranca. La Regina explica que va conèixer el programa CoEmprèn a través d’un anunci que va veure al setmanari vilafranquí El Cargol i va trucar per apuntarse. La seva idea és crear una empresa pròpia que englobi totes les vessants en les quals treballa, totes elles relacionades amb l’àmbit de la salut, i per les quals té una autèntica passió. Segons explicava a Penedès Econòmic: “vull buscar un tipus de negoci que pugui ser molt obert, com una assessoria ecològica o de teràpies naturals, en la qual es facin xerrades informatives i participatives”. Carbó assegura que “el meu objectiu és fer quelcom en el qual pugui potenciar uns valors que considero importants: la protecció del medi ambient, l’alimentació saludable i l’exerci físic. No canviaré la societat però intentaré conscienciar el màxim de gent en la importància d’aquests valors”. En aquests moments, està estructurant la seva empresa i a la cerca de persones que vulguin compartir el seu camí. Per això assegura que els tallers de CoEmprèn van ser “una bona eina que em va ajudar a donar-me informació sobre l’emprenedoria social, idees i contactes interessants” i afegia que “aquesta és una aposta important que animo que continuï si es vol que al territori hi hagi gent emprenedora”.

Penedès Econòmic

febrer 2015

EMPRESA

Casaametller seleccionarà 200 persones per a noves botigues S’incorporaran durant l’any per desplegar el nou model de botigues sota el nom d’Ametller Origen redacció

Casaametller seleccionarà entre més de 1.000 candidats a 200 professionals que s’incorporaran en diferents departaments de la companyia al llarg del 2015 per desplegar el seu nou model de botigues Ametller Origen. La selecció tindrà lloc els dies 2 i 3 de març a la Sala Àgora del Campus Nord de l’UPC de Barcelona en el marc de les jornades “Talent Day 2015” organitzades pel Grup Ametller. Els candidats podran conèixer el projecte del Grup Ametller a fons, tastar els seus productes i parlar amb els caps de departament corresponnents a la seva candidatura. L’objectiu és seleccionar professionals de diferents àmbits de la companyia: experts en comerç, tècnics agrícoles, tècnics instal·ladors, personal de producció i administratiu pels serveis centrals del grup. Els objectius d’expansió del Grup Ametller al 2015 se centren en reforçar la seva part productiva,

agrícola i de serveis centrals, però sobretot en desplegar 13 punts de venda amb un nou model comercial sota el nom Ametller Origen. La inversió prevista per a les noves obertures d’enguany del grup enmarcades en el nou concepte Amatller Origen és de més de tres milions d’euros. La primera botiga sota aquest nom s’inaugurarà a principis de

març al Carrer de Casanovas 220226 de Barcelona. Aquest nou model amplia l’oferta de producte fresc de qualitat, on el concepte “origen” serà l’eix central. Algunes de les novetats que s’incorporaran seran noves seccions de botiga com ara xarcuteria, carnisseria o menjar per emportar amb un ampli assortiment d’amanides i sucs acabats de fer.

El Renault Twingo és escollit Millor Cotxe de l’Any 2015 redacció

El Nou Renault Twingo ha estat escollit com a Millor Cotxe de l’Any a Catalunya 2015, un premi que concedeix l’Associació Premsa Motor de Catalunya (APMC) per segon any. El jurat d’aquest guardó, format per periodistes de l’APMC, ha valorat especialment el seu disseny i, en particular, la seva innovadora arquitectura que ubica el seu motor en la seva part del darrere, aportant diversos avantatges en aspectes d’habitabilitat, visibilitat i maniobrabilitat. En la seva tercera generació, que va sortir al mercat a finals de 2014, Twingo ha tornat novament a sorprendre amb la nova ubicació del motor. Aquest canvi ha permès lliurar un espai interior força important, que ha estat emprat per oferir als passatgers

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Dia oficial de la Protecció de Dades Hi ha dies commemoratius de fets, causes, projectes, idees... tants com vulguem. O tants com el calendari ens permeti, perquè motius per donar visibilitat a qüestions d’interès comú que mereixen la nostra atenció, ni que sigui amb el fet simbòlic de dedicar-los un dia d’homenatge n’hi ha de sobres. Acostuma a passar que atorgar aquesta pompa cerimoniosa a una causa és símptoma que alguna cosa al respecte no estem fent bé i que hem de recórrer a marcar al calendari una jornada ‘oficial’ per donar llum al tema i conscienciar-nos per a la cerca de bons propòsits de millora. Dic això, perquè igual que hi ha el Dia Mundial Sense Tabac o el Dia Internacional de la Pau, per posar dos exemples, recentment hem celebrat el Dia de la Protecció de Dades a Europa, el passat 28 de gener concretament. Sí, la causa per la privacitat de les persones també necessita fer-se visible a ulls de la societat. És una qüestió tan important per a cadascú de nosaltres que, personalment, admiro aquest esforç per la divulgació per part de les institucions europees impulsores de la jornada. Així, com passa en els altres casos, ni que sigui aquell dia 28 de gener, hem tingut ocasió de posar el focus sobre el nostre dret a la protecció de dades personals amb tota la formalitat del seu dia oficial. Hem vist

articles als diaris i notícies a la televisió sobre la privacitat, sovint des d’un vessant apocalíptic, tot sigui dit, però de ben segur han ajudat a fer-nos aturar uns segons per reflexionar sobre el tema i si estem fent, des de la nostra posició, tot el possible per exercir els nostres drets i obligacions respecte a la protecció de dades de caràcter personal. D’altra banda, tinc clar que un gra no fa graner i ens toca fer pedagogia cada dia. Fa poc, he participat en una jornada amb emprenedors en què tocava fer una aproximació a l’adequació normativa dels projectes empresarials, també en protecció de dades, clar. Afortunadament, vaig poder comprovar com bona part de la sala estava força al corrent del tema, però també vam tenir els nostres moments de riure, perquè tampoc era qüestió de posar-se a plorar allà, amb algunes intervencions més agosarades. Perquè sí, amics, la LOPD no és una cosa de grans empreses per molt que a tu et sembli que la teva paperassa és només una feinada teva. I fer un copiar i enganxar de l’avís legal d’una web que sembla té bona reputació tampoc és la manera de dir als teus clients que respectes les seves dades. Admeto que per a alguns és complicat assumir la realitat que pretenc explicar-li, però la LOPD no és “allò de les cookies”.

PENEDÈS ECONÒMIC més habitabilitat, un aspecte poc usual en aquest segment de vehicle. Tanmateix, també destaca per la seva gran visibilitat, gràcies a la posició avançada del conductor i al reduït capó davanter, que dota d’una gran sensació de segu-

retat en la conducció. A tot això, el jurat ha fet menció especial sobre l’alt nivell de connectivitat i les múltiples possibilitats de personalització que ofereix aquest nou model de Twingo.

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

febrer 2015

EMPRESA

La Granja de Vilafranca participa a la gran fira del producte ecològic, a Alemanya Durant la fira es va evidenciar el creixement de les vendes i el consum del producte ecològic, cada vegada més potenciat al nostre país Lídia Oñate De l’11 al 14 de febrer, es va celebrar a Nuremberg (Alemanya) una nova edició de la fira Biofach, la més important d’Europa dedicada al sector de la producció ecològica amb més de 2.200 expositors i 41.700 visitants professionals de 130 països. Una delegació de 21 empreses catalanes, seleccionades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), van participar a la fira, entre les quals es trobava l’empresa vilafranquina La Granja Foods. Aquest és el quart any que assistia a la Biofach, durant la qual va millorar les expectatives d’anys anteriors.

el 25% de la facturació anual de la granja ja és de producte ecològic Segons ha explicat Celestino López, director general de La Granja, l’experiència d’aquest 2015 ha estat “molt positiva, ja que hem pogut fer molts contactes i conèixer les tendències que marcaran l’any”. Entre elles destaca el creixement de les vendes i el consum de producte ecològic, que

fora d’Espanya s’identifica com a producte biològic en el cas de l’alimentació, mentre que el terme ecològic s’empra per productes relacionats amb l’economia. En el cas de La Granja, ja fa una dècada que va decidir apostar per aquest tipus de productes, que no han parat de créixer al mercat. En els darrers anys la demanda s’ha disparat, fet que s’ha traduït en un increment de la facturació anual de l’empresa vilafranquina, que en el darrer any ha augmentat un 10% la facturació pels productes ecològics, que ja representen el 25% del total de l’empresa. Aquest increment s’ha vist potenciat també per l’obtenció, ara fa tres anys, de la certificació d’IFS (International Food Standard) que acredita la qualitat i seguretat alimentària de tots els seus productes. Renovar la gamma de productes per mantenir la qualitat Un dels èxits de La Granja és la renovació constant de les seves gammes de productes, que es divideixen en tres grans famílies: tradicionals, dietètics i ecològics. “Per nosaltres el més important és mantenir l’alta qualitat dels productes i per això seleccionem els millors ingredients i ens imposem lliurar producte fresc. Això només es pot aconseguir elaborant cada dia. A més, si veiem que un producte no funciona, el substituïm per un altre que sí tingui sortida”, explica López. En aquest sentit afegeix que, precisament, “l’observació de les

tendències i el fet de donar resposta a les necessitats dels clients ens va conduir a comercialitzar a finals dels anys 80 la primera magdalena integral, a la qual van seguir molts altres productes considerant aspectes de salut, dietètics i funcionals”. Aquest any, per exemple, ampliaran novament la gamma de productes, entre els quals es trobarà el tradicional pa de pessic, però amb sabors molt diferents com el de plàtan, carbassa, o xocolata amb taronja.

“a l’estranger No venem per preu, sinó per qualitat i imatge” Obrir nous mercats a Europa, el mercat natural per créixer Actualment, La Granja ja exporta els seus productes a diferents països europeus com Suïssa, França, Holanda o Alemanya. Tot i que han mantingut les característiques de la majoria de gamma de productes, en alguns casos han hagut d’adaptar-se als gustos de cada país per tal de garantir-ne l’èxit. “De moment tenim molt bones percepcions dels nostres productes. A l’estranger, a més, no venem per preu, sinó per qualitat i imatge”, comenta el director de La Granja. De cara aquest any tenen previst desem-

u Celestino López i la seva dona, Carme Gol, a la Fira Biofach

barcar a Anglaterra i descarten moure’s fora d’Europa, ja que “el mercat nacional i europeu tira molt més i no necessitem exportar lluny, que suposa un risc de perdre la frescor dels productes”. A la fira Biofach també va assistir el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el director

general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Jordi Bort, que van donar suport a la delegació catalana, que va presentar les seves novetats de subsectors tan diversos com begudes, embotits, olis, pastisseria, sucs, cafè, bacallà, verdura, fruita seca i xocolata, entre molts altres.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible? Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients. El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria. MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

Penedès Econòmic

febrer 2015

L’ENTREVISTA

Carlos Alcover BALLESTERO President de l’associació Menja’t Vilanova

“Gràcies al menjar hem exportat el nom de Catalunya a tot el món” L’associació Menja’t Vilanova, creada l’any 2011 per un grup de restauradors vilanovins, i presidida actualment per Carlos Alcover, director del restaurant La Cucanya, busca consolidar-se i ser molt més present en els esdeveniments gastronòmics que s’organitzen a la ciutat. L’objectiu és posicionar Vilanova i la Geltrú i el Garraf en general com una destinació gastronòmica de qualitat. Olga Aibar

Carlos Alcover (Vilanova i la Geltrú, 1982) és el president de l’associació Menja’t Vilanova, vicepresident del Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú i gerent del restaurant La Cucanya. La seva formació acadèmica va tenir lloc al Collège Bon Soleil de Gavà. L’any 2000 va estudiar Administració d’Empreses i Comerç a l’escola de negocis ESEC Barcelona i va passar un any d’Erasmus a la universitat d’Abertay Dundee d’Escòcia. L’any 2003 va cursar un Màster en Corporate Finance a ESC Toulouse i, dos anys després, un altre en Direcció Hotelera al centre CETT de Barcelona. La seva experiència en el món de l’hostaleria s’inicià l’any 2001 amb unes pràctiques de recepció a l’hotel Melià de Sitges. L’any 2003 va estar cinc mesos al departament de màrqueting de l’empresa Venca i l’any 2005 quatre mesos a Orhy Asesores de Pamplona. El mateix any començà a treballar a temps complet a La Cucanya.

Quan i com va sorgir l’associació? Es va fundar l’any 2011 per part de vuit restauradors de Vilanova i la Geltrú amb la idea de promocionar els productes autòctons del Garraf i el Penedès i posicionar la ciutat i el Garraf com una destinació gastronòmica de qualitat. Quants restaurants en formen part actualment? Som dotze perquè hi ha un establiment que té tres locals. Es tracta de La Pepa Jaleo, Tercer Temps, El local, Mas Roquer, Sentits GastroBar, El Creuer, Pizzeria Il Forno, Genito Ibèrics i Vins, La Cucanya, El far, Catering Caserco, Peixerot, Rincón de Llaverías, El creuer i Ceferino. En els establiments de la nostra associació es poden trobar els productes de la mar i de la sínia elaborats tradicionalment però també d’una manera més innovadora per a la vista i el paladar. Quines activitats realitzeu al llarg de l’any? Donem suport i participem en les grans festivitats que se celebren a Vilanova i la Geltrú relacionades amb la gastronomia com poden ser el Carnaval, on el Dijous Gras tots els restaurants de l’associació serveixen xató i merenga de postres, la Setmana del Mar, on fem un concurs de cuinar un plat d’all cremat amb foc de llenya, en el qual es lliu-

DONEM SUPORT i participem en les grans festivitats que se celebren a Vilanova relacionades amb la gastronomia

ren premis als millors cuiners o la Festa Major, on elaborem gall negre de corral amb gamba de Vilanova, un mar i muntanya. A l’hivern promocionem el xató i, puntualment, si sorgeix algun tipus d’acció fora de la comarca, com el Saló de Turisme de Catalunya, o altres accions concretes, ens hi afegim. En aquest marc, l’any passat vam liderar la campanya de la gamba per tal de promocionar un dels nostres plats més nostrats. Quina valoració en feu, de la campanya? N’estem molt satisfets perquè ha funcionat molt bé. Aquest any teníem un pressupost més reduït que l’any anterior perquè no teníem espònsor, però la vam poder tirar endavant gràcies a la feina conjunta entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Viu Comerç, l’estació nàutica, la Confraria de Pescadors de Vilanova, el Gremi d’Hoteleria i Restauració, i l’ADEG, entre d’altres. I els objectius es van aconseguir. Quins són els reptes que us heu plantejat per aquest any? De moment volem acabar de consolidar l’associació perquè som relativament joves, i intentar fer més activitats durant l’any per tenir més presència i impacte en el públic. L’any passat la campanya de la gamba va ser molt ambiciosa, però caldria fer més accions rutinàries i petites i que ens vagin veient més. Totes les activitats que realitzem es poden trobar al nostra web: www.menjatvilanova.com.

Penedès Econòmic

febrer 2015

L’ENTREVISTA Parla’ns de La Cucanya. Quan va obrir portes el restaurant? El restaurant és del 1979 i els meus pares el van comprar el 1988. Era molt més petit, era un xalet que es va anar ampliant de mica en mica. La carpa no existia, la vam posar l’any 2000. Jo estic al capdavant del negoci des que va morir el meu pare, ara fa dos anys. Quina capacitat té? Al restaurant de la part de dalt caben 120 persones, 130 al de sota i 250 a la carpa. Tenim un gran ventall d’opcions per a tot tipus d’esdeveniments. Quins canvis ha introduït des de que dirigeix el negoci? La carta, per exemple, s’ha modernitzat i actualitzat, amb un disseny més innovador. També hem reduït plats i ens centrem en tres eixos: la cuina tradicional catalana, la de temporada i socialitzar el menjar, oferir-lo per a tot tipus de públics (sense gluten per a celíacs, etc). El meu pare era secretari de l’Institut Català de la Cuina i donava molta importància als plats tradicionals. Crec que s’ha d’apostar per un dels patrimonis més importants que tenim a Catalunya, que és el menjar. Gràcies al menjar hem exportat Catalunya a tot el món, i grans líders, com Ferran Adrià i companyia.

fixa, de fa molts anys. Sí que és veritat és que els vilanovins surten més a menjar a fora, van a buscar altres llocs, a descobrir coses noves. Al centre de Vilanova no hi ha gaires restaurants tampoc, són més pizzeries i bars.

Cal recuperar els plats traDicionals però amb un aspecte MÉS visual

La gastronomia vilanovina està ben considerada. Tanmateix, alguns vilanovins consideren que la qualitat és millorable. Tenim molts restaurants i recomanats a totes les guies gratuïtes perquè ho fas bé i una clientela

I d’on vénen? Jo tinc una gran part de clients de Barcelona. El gruix de la meva base de dades és de la zona més propera, de Vilanova, Sant Pere de Ribes, Vilafranca, etc, però comparativament són més de Barcelona. Els de la Ciutat Comtal també busquen canviar d’aires. Sí, i tenim clar que només per la vista que tenim del mar no vindran. Potser ho faran una vegada, però que repeteixin serà pel tipus i la qualitat del menjar que se’ls ofereix, el servei, la decoració i altres petites coses. Hi ha una part d’intangibles que és molt difícil de detectar. Un dels handicaps de la ciutat és l’escassa oferta hotelera que té. Sí, Vilanova té un problema en l’oferta hotelera perquè costa el mateix preu construir-los aquí que a Barcelona perquè el preu del sòl és desorbitat i, per la relació cost-oportunitat, molts prefereixen construir-los on la destinació ja està feta. El meu pare sempre deia que qui vulgui fer un hotel a Vilanova ho farà amb el cor i no amb el cap i això només ho pot fer un vilanoví, sinó els mateixos diners els rendibilitzes abans a un altre lloc.

Quin és el vostre plat estrella? El suquet de gambes. Aquest és un plat identitari, però el xató també es ven moltíssim i nosaltres el servim tot l’any. Moltes vegades he sentit que la Ruta del Xató no té tirada com la tenen altres productes com els calçots, i després vas a qualsevol restaurant i és l’amanida que més es ven. Hi ha una forta competència entre les quatre ciutats de la ruta. Sí, però l’autèntic és el de Vilanova, la resta són amanides (riu). Està molt bé i és dels pocs menjars tradicionals que s’ha aconseguit retenir a les cartes. És un plat clàssic, però és molt viu. Cal recuperar aquests plats però cal donar-los un aspecte visual millor del que té de base. Avui la tendència als restaurants tot és concepte i molt visual. La decoració del local és el 80% del seu èxit, la forma com t’atenen, la carta, com van vestits els cambrers, com et presenten el plat i això és totalment oposat a una sípia a la bruta, per exemple, que és un plat més aviat lleig.

Teniu estadístiques de la procedència dels visitants? Aquesta és una de les coses que s’haurien de fer, però són complicades perquè has d’anar preguntant a la gent. Jo més o menys ho tinc mesurat perquè tinc una base de dades de clients molt antiga i puc dir d’on ve la gent.

El meu pare sempre deia que qui vulgui fer un hotel a vilanova ho farà amb el cor i no amb el cap i això només ho pot fer un vilanoví

Vosaltres fa anys que volíeu fer un hotel aquí. Fa molts anys que tenim aquest tema embarrancat. Vam demanar una modificiació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal per fer-lo amb la mateixa edificabilitat però amb una forma no quadrada sinó allargada. Aquesta zona és urbana des dels anys 70 i la normativa d’aleshores era diferent de la d’avui i si volem adaptar-la s’han de canviar coses. Però per aquest tràmit portem des de l’any 2006. Fa uns mesos l’alcaldessa va dir en un acte amb empresaris que el problema s’havia solucionat. Vam mantenir una reunió amb ella perquè, pel que sembla, no havia estat ben informada i s’ha compromès a arreglar-ho, així que confiem que sigui així.

Penedès Econòmic

febrer 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA NOSTRA INSOLVÈNCIA VA SER FORTUÏTA O CULPABLE? El pressupost ha de ser equilibrat, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l’arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada i les ajudes als països estrangers ha de ser retallada per no anar a la fallida. La gent ha d’aprendre, novament, a treballar en lloc de viure a costa de l’Estat” (Ciceró, any 55 abans de Crist). El nivell de vida dels pobles de la Unió Europea, sense sobirania monetària, depèn de la seva renda i aquesta de l’èxit de la seva producció als mercats. Els pobles que gasten més del que produeixen necessiten finançament i ningú dóna préstecs als que no demostren que generen estalvi per retornar-los o compten amb patrimoni per a això ni fa inversions on no prevegi un benefici. Per equilibrar les despeses amb els ingressos hi ha dues vies, ampliar la capacitat productiva que generi rendes per mantenir el nivell de vida o esperar que els ajustos de la despesa interior ho decideixin els prestadors en el moment d’aprovar nous préstecs o renovar els anteriors. És la qualitat de la producció la que determina el nivell de vida dels ciutadans, el nombre i la retribució dels treballadors, assegura l’Estat del benestar i fins i tot l’estabilitat i satisfacció política de la població i no les promeses ni les protestes dels polítics. I pel tipus de producció que tenia, Espanya era com un agricultor, inicialment elaborador de productes de poc valor però que, sorprenentment, va fent cada vegada millor i amb major èxit internacional, un major tipus de béns i activitats complexes i de major valor afegit. I un agricultor no és un senyor que els caps de setmana se’n va a Londres o París, comprant per parells els productes, va amb un AUDI o amb un BMW i no acostuma a passar les seves vacances en platges de moda o en creuers de luxe. Per això, els prestadors i les organitzacions i entitats inter-

nacionals ens veuen, ara, com a gent seriosa que no perd el temps en protestes com a Grècia ni feta la culpa del que li passa a un enemic exterior, sinó que s’ha dedicat a ajustar el seu nivell de vida i a millorar la seva capacitat de producció, la qual cosa li permet cobrir les seves despeses i amb això, somiar que podrà retornar els seus deutes. El dia que fem productes de major valor, serem més rics, tindrem un treball més qualificat i remunerat i podrem retornar abans el que debem i viure millor. Sense tenir a la sang aquestes bases els pobles estan condemnats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per estafadors polítics que aprofitant-se de la bona fe de la ciutadania ofereixen solucions “sense esforç” i “sense acreditar el seu finançament” per als problemes socials, Són com els venedors de productes tòxics o fraudulents que van portar a la ruïna a àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió com la política, només va oferir beneficis a qui els va estafar. La crisi ha evidenciat la indefensió del consumidor enfront

LA CRISI HA EVIDENCIAT LA INDEFENSIÓ DEL CONSUMIDOR ENFRONT DE LA INCOMPETÈNCIA DE LA GESTIÓ PÚBLICA

de la incompetència de la gestió pública. És de les poques activitats que no es jutja la incapacitat del dirigent com a responsable directa de la ruïna social. La protecció del consumidor davant la devastació produïda per la ineptitud del gestor públic és un dels camps de major futur donat el seu escàs desenvolupament en l’actualitat. Espero tornar sobre el tema. “No és que fóssim rics, és que ens prestaven diners com si ho fóssim i com si els poguéssim retornar”. La situació d’insolvència es va desencadenar per les facilitats del sistema financer en un moment d’excés de liquiditat internacional i baixos tipus d’interès. Però compràvem amb préstecs, no amb renda pròpia. I els diners no els emprem per potenciar i millorar la nostra capacitat productiva (el sector industrial va continuar abandonat) sinó, fonamentalment, es van centrar en el sector immobiliari, fins a crear una bombolla explosiva i a mantenir una desproporcionada despesa privada i pública sense que mereixés l’atenció dels nostres gestors públics que al no fer

un diagnòstic adequat, les decisions que van prendre van ser catastròfiques. Semblaven viure com si la crisi no existís. Com a exemple, tots els sectors públics van continuar eixamplant les seves plantilles d’empleats públics, les seves despeses i inversions, sense fre tot i la reducció d’ingressos fiscals. Segons un estudi de FUNCAS sobre l’ocupació pública a Espanya, les Administracions Públiques van crear 244.000 nous llocs de treball des del tercer trimestre del 2007 fins al mateix període del 2010, en el període central de la gran crisi: l’Administració Central 59.000, l’Autonòmica 195.000 i la Municipal, 22.900. Una gestió solvent i al servei exclusiu de l’interès general, hagués potenciat la capacitat productiva, intentant compensar la previsible reducció del pes de la construcció amb una política activa d’enrobustiment dels sectors productors de béns i serveis, amb l’objecte que la facturació no es ressentís i continués mantenint el nivell d’ocupació, de protecció social i dels ingressos públics. Perquè, sense això, hauríem d’afrontar un deute descomunal amb un dels motors principals del creixement i de l’ocupació en liquidació, com va ocórrer. Aquesta deterioració es va incrementar per la reducció de liquiditat i la incertesa que va generar la crisi internacional. És a dir, els factors externs van accelerar i van aprofundir un procés d’ajust que s’hauria produït de totes les maneres. Per tant, van ser responsables de l’actual situació d’insolvència els que no van prendre ni van impulsar iniciatives per millorar la competitivitat del sector productiu, equilibrar les finances públiques, controlar el sobreendeutament del sector públic i privat, la sobredimensió del sector de l’administració, i especialment de l’autonòmic, la sobreproducció d’habitatges... Les quals van ser les causes de l’actual estat de deterioració política, social i econòmic.

Penedès Econòmic

febrer 2015

TRIBUNA UEP

La UEP impulsa un manifest per reclamar el desplegament de la xarxa de fibra òptica a tot el Penedès d’oportunitats. La convivència de la indústria amb l’activitat vitivinícola, el respecte pel territori i el paisatge i la privilegiada situació geoestratègica a cavall entre Barcelona i Tarragona han esdevingut un factor determinant per al progrés econòmic i social de les nostres comarques”, assenyala el preàmbul introductori, que afegeix: “Avui, aquests valors continuen plenament vigents, però el progrés passa necessàriament per l’aposta en les tecnologies de les telecomunicacions, el fil que ens connecta amb el món, ens situa en el mapa i ens permet ser competitius. Però lluny d’aquest escenari, la tímida o nul·la aposta de les principals operadores multinacionals per invertir en el territori i dotar-lo d’una infraestructura tan bàsica i necessària com és la fibra òptica, amenacen seriosament el progrés de l’activitat econòmica i social del Penedès i resten competitivitat a les nostres empreses i professionals”. A continuació, el manifest exposa cinc punts on els sotasignants reclamen la necessitat de disposar d’una xarxa de fibra òptica que arribi als principals punts d’activitat econòmica i que aquest desplegament es digui a terme sota la supervisió dels ajuntaments i respectant sempre el paisatge rural i urbà. Aquests són els cinc punts del manifest:

L’escassa o nul·la oferta de fibra òptica que pateix el Penedès i la falta de compromís de les principals operadores de telecomunicacions per subsanar aquest dèficit ha portat la Unió Empresarial del Penedès (UEP) a impulsar un manifest públic per reclamar el desplegament d’aquesta xarxa al conjunt de pobles i ciutats de l’Alt i Baix Penedès i als principals punts d’activitat econòmica com són polígons industrials i centres d’activitat comercial. Amb aquesta acció, la UEP pretén implicar i aconseguir el suport d’institucions públiques i privades, empreses, comerços, professionals, entitats del territori i particulars per liderar un front comú que permeti interlocutar amb les operadores i arribar a acords concrets perquè el desplegament de la fibra òptica sigui una realitat el més aviat possible. Sota el títol Manifest pel Desplegament de la Fibra Òptica, una oportunitat pel Penedès, el document impulsat per la UEP ja ha obtingut el suport d’una cinquantena d’empreses del territori així com institucions del món vitivinícola. L’objectiu, segons explica el president de la UEP, Santi Carda, és aconseguir els màxims suports per poder tenir més força davant les operadores privades que gestionen el servei de fibra òptica. El manifest comença amb una introducció on es posen en evidència els greus perjudicis que pateixen les empreses i el conjunt de ciutadans del Penedès pel fet de no tenir accés a la xarxa de fibra òptica. “El Penedès és, avui més que mai, una terra

1. Manifestem el nostre compromís amb el progrés econòmic i social del Penedès, reconeixent la necessària convivència entre l’activitat industrial i la vitivinícola i el respecte pel territori i el paisatge com a valors d’identitat.

2. El Penedès necessita disposar d’unes xarxes de telecomunicacions de qualitat per poder mantenir la capacitat de lideratge i competitivitat tant des del sector vitivinícola com des de la indústria, els serveis i el comerç. 3. Reclamem a les principals operadores de telecomunicacions que actuen al territori, principalment Movistar, una inversió real per dotar la comarca d’una xarxa de fibra òptica sòlida i capaç de respondre a les necessitats econòmiques i socials de les nostres comarques. 4. Exigim a les principals empreses operadores de telecomunicacions, principalment Movistar, que el desplegament de la xarxa de fibra òptica es dugui a terme de manera coordinada amb tots els actors implicats, sota supervisió dels Ajuntaments, sense alterar el paisatge rural i urbà. 5. Reivindiquem que la planificació per al desplegament de la xarxa de fibra òptica prioritzi el servei en els principals punts d’activitat econòmica, polígons industrials i centres d’activitat comercial amb l’objectiu fonamental de donar resposta a les necessitats de les empreses. Paral·lelament a l’impuls d’aquest manifest, la UEP ja ha iniciat contactes amb algunes de les principals operadores que ofereixen el servei de fibra òptica per poder arribar a acords que permetin el desplegament d’aquesta tecnologia que farà més àgils les comunicacions a través de la xarxa.

La UEP i Cal Blay organitzen un taller de cuina-networking per a professionals i directius d’empresa

Una trentena de professionals i directius d’empresa van participar el divendres 14 de febrer un taller de cuina-networking organitzat per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i el Grup de Càtering Cal Blay. Els participants van fer una visita per les instal·lacions de les cuines centrals que el grup Cal Blay té a Sant Pere de Riudebitlles. La visita va ser guiada pel director general del Grup Cal Blay i president de la UEP, Santi Carda, i el cap de cuina del grup, Fèlix Aranda. Després de la visita, el xef Fèlix Aranda i dos cuiners més de Cal Blay van elaborar cinc plats de cuina fàcil (salmó amb soja i espaguetis de verdura, gambes a la sal d’algues, risotto de ceps, tonyina macerada amb verdures i en escabetx i gelat natural de maduixes). Els participants van descobrir que, a més de ser plats saludables, l’elaboració de cadascuna d’aquestes receptes no supera mai els 10 minuts i que la cocció sempre es fa amb forn microones.

Guia de Serveis

Després d’aquesta master-class, els assistents van baixar a les cuines centrals per posar en pràctica els coneixements i elaborar cinc plats més seguint les indicacions dels cuiners professionals. Dividits en quatre grups, els participants van preparar una amanida de salmó fumat amb iogurt i brots tendres, una crema de patata amb tòfona i encenalls de foi, morro de bacallà amb carxofes confitades, pollastre rostit amb prunes i orellanes i, de postres, cheesecake. Els plats cuinats pels mateixos participants del taller es van servir en el dinar de cloenda, acompanyats de vins i caves del Penedès. Durant tota la jornada els directius i professionals van tenir l’ocasió d’intercanviar experiències i col·laboracions entre empreses, un dels principals objectius de la trobada. El president de la UEP i director general de Cal Blay, Santi Carda, ha valorat molt positivament la bona acollida d’aquesta activitat i ha destacat que la clau de l’èxit rau en la combinació oci-negoci.

PINTAT D’AUTOMÒBILS RETOLACIÓ MANUAL I COMPUTERITZADA

C/. l’Alguer, 8 · Tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 09 08720 Vilafranca del Penedès · giraltpintures@hotmail.com l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com

Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT Ronda de Mar, 53, local Vilafranca del Penedès

606 22 01 92

Fax: 93 817 53 82

www.sommoblesoficina.com - info@sommoblesoficina.com

Penedès Econòmic

febrer 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

El Garraf i el Penedès, entre les comarques que més han perdut Dades que no s’havien publicat fins avui ens expliquen de manera irrefutable que les comarques del Penedès i el Garraf han patit la crisi molt per damunt de la mitjana catalana. En el període 2008-2013 l’economia de les tres comarques s’ha afeblit de manera notable

n aquest article ens referim a la davallada del VAB comarcal, al Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès en el quinquenni de major severitat. Abans, cal explicar que per Valor Agregat Brut (VAB) hem d’entendre la mètrica que recull el valor afegit generat pel conjunt de productors d’un determinat entorn econòmic. S’apleguen, per tant, els valors que s’agreguen als béns i serveis durant les successives etapes del procés productiu. Ve a ser una magnitud com el PIB però, a diferencia d’aquest, el VAB no té en compte els impostos indirectes amb què es graven les seqüències de la producció. En aquest exercici, hem treballat amb dades destil·lades per la consultora Actíva Prospect, obtingudes de l’Idescat i de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa. Tot plegat ens permetrà analitzar objectivament el declivi de l’activitat econòmica a cadascuna de les tres demarcacions. Sempre hem dit que les dues comarques costaneres tenen una economia més depenent dels embats cíclics, mentre que la comarca de l’Alt Penedès mostra major diversitat i, conseqüentment, major resistència a les adversitats. Ara ho veurem. Les dades disponibles tenen en compte quatre pilars de l’activitat: les Activitats primàries, la Indústria, la Construcció i els Serveis. No descobrim res de nou si comencem per dir que a les tres comarques del Gran Penedès ha estat l’apartat de la Construcció el que ha davallat amb major percentatge de VAB. Sí que és significatiu el fet de descobrir que el Garraf (-36%) i el Baix Penedès (-34%) són les dues demarcacions catalanes que, proporcionalment, més han vist retallat el seu VAB quant al sector de la construcció. En el cas de l’Alt Penedès, el decrement ha estat d’un 29,5%, una mica millor que el conjunt

del país (-31’6%). L’activitat Agrícola, per contra, posa en evidència l’Alt Penedès (-28,6%), molt per sota de la mitjana catalana (-8,5%). En aquest calaix de les activitats primàries, el Garraf va veure escapçada la seva producció en un 21,7% i el Baix Penedès en un 12,1%. Pel que fa a la Indústria, el conjunt de les 41 comarques catalanes va perdre un 5,7% en el mateix període de 2008-2013. El Garraf surt molt mal parat també en aquest capítol, amb un estrepitós -17,1%. El Baix Penedès perdia un 7,6% i l’Alt Penedès retrocedia en un acceptable 2,5%. Pel que fa al calaix dels Serveis, la mitjana catalana va ser positiva, amb un increment del VAB de l’1,5%. La variació també va ser favorable al Baix Penedès (3,4%) i al Garraf (1,2%), mentre que a l’Alt Penedès el sector dels Serveis va oscil·lar a la baixa amb una pèrdua ínfima (0,4%).

Si no hi ha indústria no hi ha progrés. Si no hi ha progrés no hi ha oportunitats per als ciutadans. Si no hi ha oportunitats decau el consum

El còmput global dels quatre segments d’activitats, sempre en termes de variació del VAB en el mateix quinquenni, suposa que el Garraf és la comarca catalana més agreujada per la maltempsada, amb un retrocés mitjà del 8,1%. Molt a prop, en la posició 38a, hi trobem el Baix Penedès, amb una davallada del 6%. L’Alt Penedès també està en el vagó de les demarcacions més damnades, ocupa el 30è lloc, amb una variació negativa del 4,8%. La mitjana catalana també és negativa, amb un 4,1%. Les dades donen peu a molts titulars i cap d’ells sembla encoratjador. El Garraf lidera el rànquing comarcal més negatiu. El Baix Penedès està molt a prop i l’Alt Penedès, tot i mostrar-se menys vulnerable, també ha patit sobre manera els embats d’aquest malaurat quinquenni. En tot cas, s’intueix que l’Alt Penedès superarà l’adversitat amb menys dila-

ció que les seves comarques veïnes (per cert, en termes globals, l’Anoia (-3,8%) s’ha mantingut força bé i ha tingut un retrocés inferior al de la mitjana catalana). El declivi industrial a la comarca del Garraf és alarmant. Si en un article anterior, exposàvem la pèrdua progressiva de centres de cotització i, conseqüentment, de llocs de treball, aquesta vegada exposem la fallida en termes de Valor Agregat Brut. Encara és més deplorable quan es constata que, per molt que les administracions locals s’hi entossudeixen, el cistell dels Serveis no compensa el declivi de la Indústria. El balanç no pot ser més eloqüent: la 41a comarca de Catalunya en termes negatius de variació; dit a la brava, la comarca catalana que ha perdut més valor afegit en els darrers cinc anys. El Baix Penedès, amb unes variacions lleugerament menys favorables que el Garraf, tampoc no se n’escapa. Insistim en el fet que l’aposta encegada per les activitats de Serveis no està donant resultat. El pentàmer dels serveis a les persones (Comerç, Turisme, activitats Culturals, àmbit Socio-sanitari i Lleure) i, per descomptat, el grup d’activitats de serveis orientats a les empreses, uns i altres, progressaran de manera solvent mentre ho facin les activitats productives i transformadores. Si no hi ha indústria no hi ha progrés. Si no hi ha progrés no hi ha oportunitats per als ciutadans. Si no hi ha oportunitats decau el consum. L’aposta dels nostres territoris s’ha de centrar en el revifament del sector secundari. Hem de ser capaços d’accentuar els factors de competitivitat per retenir i atraure factories del segle XXI, amb un elevat component tecnològic i embragades per la digitalització dels processos. El talent, el coneixement i l’empenta són bons trampolins. Algú hauria de saltar, però.

Penedès Econòmic

febrer 2015

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Padel Nuestro Penedès Fa tot just un mes que el Jonathan va obrir una botiga d’equipaments pel pàdel. Entusiasta i inquiet, el seu hobby, la curiositat, el seu tarannà comercial i la seva facilitat de relació l’han portat a obrir un negoci a partir de l’esport que més li agrada. La seva llarga trajectòria com a comercial, i el contacte directe amb aquest nou sector han solidificat en una botiga plena de material i sobretot d’il·lusions. Per què el nom de Padel Nuestro? Fa un any i mig que jugo a pàdel i quan practico un esport acabo sent-ne “un boig” d’aquell esport. Vull dir que m’agrada equipar-me amb el material adequat, m’agrada provar, deixar-me assessorar pels monitors... I així ho vaig fer. Vaig entrar en contacte amb tot aquest món i vaig acabar sent distribuïdor de material de la casa Padel Nuestro. Quan m’he decidit a obrir botiga pròpia, m’han cedit el nom. L’empresa on jo treballava va fer un ERO i em vaig quedar sense feina. No vaig estar ni un mes a l’atur, ho vaig tenir clar de seguida. Aquest esport m’apassiona i a més hi ha, en aquests moments, un boom en la seva pràctica al Penedès. En aquests temps que he practicat l’esport he fet molts contactes i vaig pensar que ho havia d’aprofitar tot plegat. I aquí està la botiga. I que hi podem trobar a la teva botiga? A mi m’agrada explicar que més que venedor, soc un assessor, no et vull vendre una pala sinó que t’emportis una pala adequada.... Tinc pales a “test” perquè provis la que millor s’adequa a la teva manera de jugar. Fins i tot tinc

algun client que m’ha arribat a dir “Sembla que no em vulguis vendre la pala” jo li responc que el que vull és vendre-li la que li vagi bé.... El que m’agrada és veure que els meus clients se senten com a casa. A banda de pales, també hi ha calçat especialitzat i roba per a practicar aquest esport. Ens deies que a Vilafranca hi ha un boom d’aquest esport. Com pots aprofitar-ho? En aquests moments, només a Vilafranca hi ha 5 clubs de Padel, que és moltíssim per a una població de la nostra dimensió. Però és que si mirem a 20km a la rodona, n’hi ha 15 o 16. És un esport que agrada molt perquè és molt social, i el pot practicar gent de diferents edats. Tinc tota la impressió que serà un creixement que es pot mantenir amb el temps. És un esport que comporta molta relació social. La manera de poder-ho aprofitar és aconseguir establir col·laboració amb els clubs per gestionar la botiga que cadascun d’ells té. Ells així es poden despreocupar de les negociacions amb proveïdors i de totes les gestions que comporta obrir una botiga. És un esport car el pàdel? Com t’afecta per exemple l’efecte Decathlon? No, no és un esport car. El lloguer de la pista té un preu assequible i l’equipació tampoc no és cara. Tinc alguns monitors que jo mateix equipo i que m’ajuden en l’estratègia comercial.Ells acaben sent els millors venedors. Aquesta és un pràctica molt habitual en el món del tennis. I l’efecte Decatlhon, doncs tant

de bo n’hi haguessin molts. És possible que per provar l’esport facin una primera compra allà, però al final el qui s’aficiona acaba anant a l’especialista. Deixem ara el pàdel i parlem del negoci, d’obrir un negoci. Com has viscut l’experiència? La part bona és que tinc el luxe de poder treballar del que m’agrada. Però l’experiència d’obrir un negoci és dura, molt dura. Surten entrebancs que no t’ho esperes. No hi ha cap lloc on t’expliquin exactament què vol dir obrir un negoci. Comptes amb uns diners i després tot es dispara. Els primers tres mesos són molt durs. S’entén que hi hagi gent que obra i tanca de seguida, si no has previst un coixí pel primer any, malament. Si jo no veiés la perspectiva de tenir el coixí d’un any no hauria obert. Els permisos de l’ajuntament, la informació a comptagotes... Tot són diners. Per no parlar del preu dels autònoms. I el tema del lloguer que continuen sent molt cars.

Com veus el teu negoci a 5 anys vista? M’agradaria ser la botiga de referència de tot el Penedès i si miro més enllà, el meu somni, el de la meva dona i el meu, seria obrir una botiga a Barcelona. Perquè no, oi? Recomanaries el camí de l’emprenedoria a altres perso-

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- No posar-hi tots els estalvis: el Jonathan fa molt incís en preservar una part dels estalvis per poder sobreviure el primer any. És el que tècnicament es diu fons de maniobra que permet no fer dependre la viabilitat del negoci del resultat dels complicats primers temps. 2- És il·lusionant: de l’entrevista es desprèn constantment aquesta il.lusió. I justament aquesta és la principal energia de qualsevol projecte. Una energia, que per sort, és renovable. 3- Aprofitar una tendència: el mercat ens mostra noves tendències d’hàbits i costums que poden ser generadores d’oportunitats de negoci. Ment oberta però també cap fred. 4- Un gran recurs per a un emprenedor, la capacitat de comunicarse, relacionar-se i fer xarxa: en el cas que hem llegit es veu clarament com aquesta habilitat és un peça clau a l’hora de conèixer un sector, aconseguir clients però també i molt important, aconseguir proveïdors.

nes? Ho recomanaria sempre que no inverteixis tots els teus estalvis. Si jo no tingués la garantia de que puc subsistir durant un any, ho viuria amb molta angoixa. L’altra cosa que crec que és important és obrir algun negoci d’una cosa que t’agradi molt. Hi acabes passant tantes hores que crec que això és molt important. Si t’agrada el que fas, és molt il·lusionant. Encara ara, quan entro per la porta, penso, “aquesta botiga és meva” i això em dóna molta satisfacció. Què és el que et fa més por? Haver de tancar. I no ho dic pels diners sinó perquè aquesta és la meva il·lusió i tancar voldria dir trencar aquesta il·lusió. Aquesta botiga és com si fos el meu nen petit. De moment només fa un mes, però estic molt content i sobretot molt agraït de veure tants companys d’esport que acaben venint a la botiga. Padel Nuestro Penedes són les persones que hi venen a comprar i el més important és que se sentin com a casa. Aquest és el meu objectiu.

Penedès Econòmic

febrer 2015

EMPRESA

ESCRIBANO I TORRALBA OBREN L’ANY ADEG 2015

JORNADA ESTRATÈGIES I PRAXI DE LA INNOVACIÓ

La programació de l’Any ADEG 2015, dedicat al binomi de l’Ètica i l’Empresa, començarà el 5 de març amb el dinar col·loqui que tindrà com a convidats especials al periodista vilanoví Francesc Escribano i el filòsof Francesc Torralba. L’acte, que s’iniciarà a partir de les 12.30h al restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú, tindrà esquema de ponència, dinar i col·loqui i és obert a tots els assistents, prèvia inscripció. El preu del tiquet, que inclou el

L’Ajuntament de Sant Sadunrí d’Anoia i l’ADEG han organitzat una jornada sobre Innovació a les empreses i al sector públic que versarà sobre la innovació en els processos operatius i de gestió en els sectors públic i privat. Tindrà lloc el divendres 6 de març a partir de les 10h a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rosell i Domènech d’Espiells. La convocatòria és oberta però cal confirmar l’assistència a través del web www.santsadurni.cat.

dinar, és de 50 euros i de 43 per als socis de l’ADEG. Amb l’any ADEG 2015, l’associació pretén avivar una praxi empresarial condiciosa amb les bones pràctiques i fomentar la cultura dels valors, tant pel que fa a la gestió com a tots els processos de l’operativa.

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Augmenta la conversió de vendes amb la venda emocional

Presentaran una demanda contra BMN pels fons de pensions Uns 440 exempleats de Caixa Penedès volen que un jutge els torni els 8,5ME que hi havia reservats

La plataforma d’Empleats i Exempleats Perjudicats per l’Entitat Caixa Penedès, fundada el març del 2003 i formada per uns 440 exempleats de l’entitat d’estalvis, demandaran per la via laboral el Banc Mare Nostrum (BMN) per reclamar els 8,5 MEUR que estaven destinats als fons de pensions dels treballadors i que es desconeix a què es van destinar en el decurs de l’externacionalització que es va realitzar l’any 2000. Així ho van explicar en la reunió que van tenir lloc el 9 de febrer a la masia Mas Catarro de

ELs empleats han optat per la via laboral per recuperar els diners Santa Margarida i els Monjos. La plataforma va iniciar fa uns dies els tràmits per presentar una demanda individual contra el banc, a través del Col·lectiu Ronda, experts en temes laborals. Els interessats hauran de reclamar els diners que se’ls deu de forma personalitzada. Els possibles afectats són unes 1.700 persones que estaven en actiu en aquell moment al banc. Fèlix Senabre, sotspresident de la plataforma, explicava a Penedès Econòmic que l’origen

Maria Rosa Ferré

Olga Aibar

de la seva demanda neix arran de la sentència que el jutge va imposar contra els exdirectius de Caixa Penedès Ricard Pagès, Santiago Abella, Manel Troyano, Jaume Jorba i Joan Caellas, per fixar-se plans de pensions milionaris sense passar pel consell d’administració. Segons l’auto judicial, els imputats havien de retornar al Banc Mare Nostrum els diners que havien obtingut de manera fraudulenta en forma de plans de pensions i pòlisses d’assegurances. Es tractaria de 34 milions d’euros, 19 dels quals es van externacionalitzar l’any 2000 arran d’una directiva comunitària del Banc Europeu que indicava que calia treure’ls del banc per garantir els drets dels treballadors. En aquell moment va sorgir el dubte de què havia passat amb els 15 milions restants. Quan es va preguntar a BMN sobre aquest fet el banc va afirmar que més de 5 milions s’havien detinat a treballadors ja jubilats, vídues i orfes d’exempleats però la resta de diners no ho van aclarir. Per aquest

motiu, un grup d’extreballadors van intentar adherir-se a la demanda penal que l’Estat havia interposat contra els exdirectius de Caixa Penedès, però des de BMN, el FROB i la Fundació Pinnae els van impedir fer-ho per diferents raons jurídiques, entre les quals que els fons de pensions no estaven individualitzats i que els exempleats no formaven part de cap col·lectiu. Aleshores, es va fundar la plataforma perquè consideren que “els drets robats són dels treballadors no del banc, per això volem anar fins al final”, tot i que les quantitats que podrien guanyar al final del procés no siguin massa altes. La demanda laboral presentada s’ha escollit perquè la via civil o l’acció popular són més cares. El principal problema, segons apuntava Senabre és “l’opacitat i les dificultats amb les quals ens estem trobant per rebre la documentació necessària”. En concret, demanen un càlcul actuarial per saber quant es deuria a cada treballador afectat, un llistat que haurien de tenir el Banc d’Espanya o BMN.

Aquesta setmana he tingut ocasió de comprar-me un vehicle. Bé, exactament quatre, degut a un projecte professional en el que hi participo i en el que la meva primera funció és la de mystery coach. He visitat diferents concessionaris de diferents zones geogràfiques com a client potencial, amb l’objectiu de contribuir a desenvolupar habilitats comercials als professionals de la venda. D’aquestes ocasions, només a un dels concessionaris hagués comprat el vehicle en qüestió. Llavors em pregunto, que fa que un 75% de les oportunitats de venda es perdin? Què va fer que només una d’aquestes visites hagués aconseguit el seu objectiu? Una pràctica habitual en diferents sectors i m’atreveixo a dir ja obsoleta pel poc impacte que té en els clients, és parlar de les característiques del producte. (En el meu cas va ser portar pantalla digital per poder connectar bluetooth, fre de mà automàtic...) per arribar finalment al pressupost. Aquest procés suposa una mínima conversió de vendes, ja que el mòbil de la venda és el preu, i en aquest cas, o som els més barats, o no hi tenim gaire cosa a fer. Com diuen els experts en marketing, si et mous per preu estàs mort, has de fer que et coneguin per altres raons. Així que, pren nota d’algunes bones pràctiques que et poden servir a augmentar la conversió de vendes. 1) Detecta el motius de compra dels potencials clients. Fes preguntes per esbrinar-les. 2) Connecta amb ells, empatitza. Crea confiança, de forma que et comprin per qui tu ets i no necessàriament per la firma que representes.

3) La venda és emocional. És el nostre cervell reptilià qui de forma inconscient pren la decisió de compra la qual després passa pel filtre racional i és quan comencem a argumentar, justificar-nos, etc. Per tant, si la venda és emocional procura que el client visqui una experiència emocional. I com ho fem? Enlloc d’explicar-li tots els avantatges del producte convidem-lo a que els experimenti, que toqui, que visqui el producte. En el cas de comprar un vehicle, una encertada condició és dir: graduïs el seient tal i com a vostè li agrada, sentis còmode, com si hagués de sortir conduint-lo ara mateix. Posi música... Aquest punt, que sembla a priori, tan complicat també és aplicable als serveis. Una frase molt potent en aquest sentit és: “Imagini’s...” 4) Lidera el procés de venda. Estigues atent de les senyals que et va donant el possible comprador i adapta’t a ell. Sovint passa a l’inrevés que volem que sigui el comprador qui s’adapti a nosaltres, demostrant molt poca escolta activa, clau per un bon procés de venda. 5) Imprescindible, fer un bon tancament. Aquí l’ideal és que el client s’emporti el que ha vingut a buscar, tot i que en l’exemple del vehicle, sol ser comú reflexionar-ho, comentar-ho amb la família, parella... En aquests casos, una gran errada és deixar la visita oberta dient, “aquí té les meves dades, per qualsevol dubte o comentari estic a la seva disposició”. Gran errada! És vital, acordar el que es coneix per venda parcial: Acordar una propera visita, una data concreta i si no és possible, comprometre’ns a fer seguiment acordant el dia més indicat per ambdues parts.

Penedès Econòmic

febrer 2015

EMPRESA

Les empreses entren en la mecànica dels jocs Les xarxes socials i les aplicacions per a mòbils han catapultat la gamificació com una eina capaç de multiplicar la productivitat i les vendes de l’empresa Lídia Oñate Als éssers humans, de petits i de grans, ens agarada participar, compartir, competir, guanyar i, en definitiva, entretenir-nos i divertir-nos. Aquesta és la base del que es coneix com a gamificació. Tot i que aquest no és un concepte nou, en els últims anys s’ha anat consolidant com una tècnica de màrqueting a tenir en compte. La paraula gamificació (o ludificació), es defineix com “l’aplicació d’elements típics dels jocs a un altre tipus d’activitat amb l’objectiu d’incentivar la implicació, immersió i/o motivació dels participants”, explica Daniel Riera, que, juntament amb Joan Arnedo, són responsables de la línia de recerca en gamificació i videojocs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Recentment van realitzar la sessió formativa La gamificació com a recurs empresarial, organitzada per l’ADEG a Vilanova i la Geltrú. Segons Riera, “la gamificació en cap cas és un joc pròpiament dit, sinó que utilitza les mecàniques dels jocs per cercar la motivació de les persones”. D’aquesta manera, aplicant dinàmiques pròpies del joc a un altre tipus d’entorns com l’empresarial pot multiplicar la productivitat o les vendes d’una empresa. La definició original del terme s’atribueix a Nick Pelling l’any 2002, però només parlava de l’ús d’interfícies d’usuari semblants a

les dels videojocs com a mecanisme per representar la informació en altres entorns diferents. Amb l’arribada de les xarxes socials, la implantació del màrqueting online i les aplicacions mòbils, la gamificació ha pres molta més importància i les marques ja són més conscients del seu potencial. Tot i que empreses de qualsevol mida poden implementar estratègies de gamificació sense fer una inversió molt alta, el cert és que les experiències amb major repercussió han arribat de la mà de grans corporacions com BBVA, que va llançar al mercat un dels projectes pioners i més exitosos

“el tipus de jugador que més interessa és el que més motivat estigui” de gamificació a Espanya amb el seu BBVA Game. Fora de les nostres fronteres, Riera destaca la solució integrada de Foursquare i la metodologia de Linkedin per aconseguir que l’usuari ompli de detalls el seu perfil. “La gamificació, per la seva capacitat d’incrementar la motivació, tant de clients com de treballadors, és una eina extremadament potent, que usada correctament, pot millorar les vendes, la viralitat d’una marca o

producte, o la productivitat dels treballadors”, comenta Riera, que veu més senzill “enganxar” a nous clients de manera efectiva amb la gamificació, ja que “anem més enllà dels típics concursos o sorteigs de tota la vida”. Actualment, moltes empreses es dediquen a localitzar i fomentar la viralitat dels seus productes, ja que aquí rau, moltes vegades, l’èxit d’una campanya. En aquest sentit, Riera afegeix que “és molt important pensar en el procés anomenat onboarding (‘pujada a bord’), donat que els jocs (i la gamificació) són voluntaris i no podem obligar als jugadors a participar. Per aquest motiu, s’han de proporcionar mecanismes als propis jugadors per atreure’n de nous”. Així doncs, les estratègies més eficaces seran “aquelles on l’èxit o la recompensa depenen d’un cert grau de competició o d’una col·laboració estreta entre jugadors. Això incentiva els jugadors actuals a cercar nous ‘reclutes’ per tal de millorar la seva pròpia experiència”, afirma Arnedo. Com en tota campanya, determinar el públic objectiu serà vital per dur a terme l’estratègia de l’empresa. En el cas de la gamificació, cal detectar els tipus de jugadors pels quals es vol gamificar, que habitualment es classifiquen segons uns criteris relacionats amb el tipus de diversió que més els atreu. “Els jugadors es poden classificar segons el grau d’intensitat amb el que viuen el joc, si el seu objectiu és assolir pre-

mis o algun benefici, si el que els agrada és la vessant social del joc, ja sigui de manera col·laborativa o competitiva, i els que volen endinsar-se en un món virtual per explorar-lo o per veure com reacciona davant les seves interaccions”, detalla Arnedo. Sovint es tendeix a pensar que els premis són un sistema senzill per motivar els jugadors, però també suposen una despesa per a l’empresa. Per aquest motiu, Arnedo assenyala que “el tipus de jugador que més interessa és, simplement, el que estigui més motivat”. Localitzar la motivació serà el cavall de batalla dels estrategues de l’empresa. En aquest punt, el disseny de la gamificació juga un dels papers més importants, ja que “si el sistema està ben gamificat, atreurà tot el ventall de perfils de jugador que ens interessi”. La consultora tecnològica Gartner va predir que el 2014, el 80% dels diners invertits en gamificació serien mal-

baratats a causa, principalment, de problemes de disseny. Moltes empreses han fet inversions sense tenir clars els objectius i sense seguir un procés de disseny correcte i d’acord amb aquests. Això els ha fet generar productes o sistemes gamificats que no incloien un nou valor motivador en clients o treballadors, fet que ha generat una sensació de desil·lusió, apuntaven des de Gartner. “Per una empresa que aspiri a l’èxit, tota acció ha de tenir un objectiu de negoci clar i mesurable”, comenta Riera, “i moltes vegades es fan servir solucions precuinades o s’intenten ‘copiar’ solucions que han funcionat per a altres empreses”. Per això, recomana començar de zero i amb l’ajuda d’experts, seguir un procés de disseny correcte que permeti definir i quantificar bé objectius, conèixer les tipologies de jugadors amb qui es treballarà, definir el “camí del jugador”, i escollir les eines apropiades.

Penedès Econòmic

febrer 2015

VINS&CAVES

El Banc Sabadell Vijazz deixa al marge la presència del cava Per primera vegada en nou anys només se serviran consumicions de vins de la DO Penedès al festival redacció

En la seva novena edició, al Banc Sabadell Vijazz només es podran degustar vins de la Denominació d’Origen Penedès, un fet que es viurà per primera vegada en un esdeveniment que ja s’ha fet tradició arreu del Penedès i Catalunya pel seu maridatge de vins, caves i jazz. Segons Joan Tarrada, president de l’Acadèmia Tastavins, organitzadora de l’esdeveniment, aquesta decisió respon a una demanda explícita de la junta de la DO Penedès -un dels principals patrocinadors

cava al Vijazz és un fet comprensible, que respon a les prioritats d’un dels principals patrocinadors. Fins ara, només podien participar al festival els elaboradors del territori vitivinícola del Penedès -que engloba l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, i les zones sud de l’Anoia i el Baix Llobregat-. Molts d’ells, hi oferien el vi que elaboren dins la DO Penedès i també cava, que produeixen amb la DO Cava. Aquest any, però, al festival, que se celebrarà del 3 al 5 de juliol, només hi podran vendre consumicions de vi. Segons dades de Tastavins, dels 44 estands de l’any passat, 32 tenien vins i caves, 10 només vins i 2 només caves, de manera que no creuen que suposi un canvi substancial en nombre de participants. Des de la DO Cava no han volgut fer cap declaració al respecte, tot i que fonts consultades pel Penedès Econòmic han mostrat la seva decepció en un any en el qual la DO Cava havia fet una propos-

ta de patrocini i que, finalment, ha estat declinada per la DO Penedès. El president de l’Acadèmia Tastavins comprèn la petició d’exclusivitat feta per la DO Penedès, ja que vol aprofitar l’empenta que ara té el consum de vi català per poder donar més visibilitat al que s’elabora a les comarques més properes. Diu que entén que és una mesura que pot semblar sorprenent, però anima el sector vitivinícola a “pensar en positiu”. El canvi ha de donar empenta als elaboradors de vi i cava per promocionar els seus millors productes al Vijazz de Vilafranca i al Cavatast de Sant Sadurní d’Anoia, respectivament. Des de la Confraria del Cava confien que amb el temps es pugui reconduir la situació, ja que “feia moltes edicions en què molts cavistes exposaven a la mostra i donaven a conèixer els seus productes”, afirma el seu president, Toni de la Rosa.

El grup Torres tanca el 2015 amb un 5% més de benefici

en l’adquisició de nous cellers i en la millora de d’instal·lacions i de maquinària. En paral·lel, també ha invertit part d’aquests diners en el programa mediambiental ‘Torres & Earth’, amb el qual es fomenta la reducció dels efectes del canvi climàtic durant el procés d’elaboració del vi. De cara a aquest 2015, la direcció de la companyia vol consolidar els últims resultats obtinguts, els quals suposen un increment de facturació d’un 30% en cinc anys. Amb tot, també destaca la voluntat de fer créixer el valor de la marca, que durant l’últim any va ser premiada per la revista britànica ‘Drinks International’ com la marca de vins més admirada del món.

Dels 44 estands de l’any passat, 32 tenien vins i caves, 10 només vins i 2 només caves del festival, junt amb el Banc Sabadell i l’Ajuntament de Vilafranca-. Tenint en compte que molts dels elaboradors assistents al Vijazz formen part tant de la DO Penedès com de la DO Cava, els organitzadors confien que es mantindrà a grans trets el nombre d’estands, amb l’única diferència que només podran servir vi. Tarrada considera que prescindir del

redacció

Torres va tancar l’últim any amb una facturació de 240 milions d’euros, la qual suposa un 5% més que l’any anterior -en què el resultat anual havia estat de -0’4%-. Segons explica la companyia vinícola, el creixement s’ha produït, sobretot, per la millora de vendes a nivell d’hostaleria i també a les Canàries. Al mateix temps, Torres ha registrat un augment de

producció a les seves companyies filials a l’estranger, en especial a la Xina, Xile i el Brasil. A aquests factors, s’hi suma el bon comportament de les exportacions, que representen el 70% de la facturació. Els seus mercats exteriors són, sobretot, Mèxic, el Regne Unit, els Països Baixos, Lituània i el Canadà. Pel que fa a les inversions, el grup Torres hi va destinar 15 milions d’euros durant el 2014, segons informa en un comunicat. Sobretot, van ser diners invertits

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Sobre la ultraactivitat dels convenis, si el conveni d’àmbit superior no regula el salari, puc aplicar el S.M.I.? L’última reforma laboral aprovada introdueix novetats que afecten a la negociació col·lectiva, entre elles, la ultraactivitat. En aquest sentit, es limita la situació de prorroga dels convenis col·lectius denunciats a un any des que es denuncia el conveni, de manera que transcorregut aquest període sense haver acordat el nou o dictat un laude arbitral, aquest perd la seva vigència. La norma preveu que a partir d’aquest moment, si n’hi ha, s’haurà d’aplicar el conveni col·lectiu d’àmbit superior. La problemàtica radica en la incertesa de què fer si no n’hi ha, o si n’hi ha diversos quin s’aplica o què passa si no es regulen tots els temes. És evident el buit legal consistent en que el legislador no ha dit res respecte d’aquesta situació. La doctrina jurídica en un intent a donar cobertura al buit existent ha esdevingut en dos tesis oposades, la primera denominada “rupturista” es de l’opinió que si no es regulen els drets i les obligacions de les parts passarà a regir-ne per les normes estatals i reglamentàries, es a dir, aplicació de la normativa de mínims, l’Estatut dels Treballadors, (S.M.I.) I la tesi “conservacionista”, segons la que els drets i les obligacions que hi havia abans de la pèrdua de la vigència del conveni hauran de mantenir-se ja que formen part del sinal·lagma contractual establert entre les parts. Recentment la sentència del TS de data 22 de desembre de 2014, R. Cassació 264/2014 posa fi al debat, ja que s’ha declinat per la tesi conservacionista “Si no hi ha conveni d’àmbit superior, la pèrdua de vi-

gència de la norma convencional aplicable suposa la conservació de les condicions laborals plasmades al contracte de treball”. Per tant, segons sentència del TS, tot i la pèrdua de vigència del conveni col·lectiu, si no està regulat el salari al d’àmbit superior haurà de mantenir les condicions laborals actuals dels seus treballadors, en vers a la resta de matèries haurà d’aplicar el conveni col·lectiu d’àmbit superior. Acabo d’obrir un negoci d’hostaleria a la costa i voldria contractar personal de reforç de cara a la temporada alta, em podria recomanar algun contracte bonificat? Li recomanaria que s’informés sobre la contractació de joves beneficiaris del Sistema de Garantía Juvenil. Entre el catàleg de mesures hi ha l’incentiu en les quotes de la seguretat social de fins un 100% per a joves, la rebaixa en les cotitzacions socials específiques per a joves menors de 25 anys en risc d’exclusió i/o amb discapacitat i ajudes per a la contractació de joves durant un període superior a tres mesos. En especial li podria interessar la contractació indefinida a jornada complerta o parcial (inclòs fixes-discontinus, que potser seria el més adient) a temps complert te una bonificació de 300€ mensuals en la CE durant 6 mesos. A tenir en compte: s’han de reunir els següents requisits: 1. De manteniment del treballador un mínim de 6 mesos. 2. Increment de l’ocupació total i indefinit sobre promig de 30 dies naturals anteriors. 3. Manteniment del nivell d’ocupació indefinit i total durant tot el temps de durada de la bonificació. És compatible amb altres incentius, amb el límit de l’import de la CE de Seguretat Social.

Penedès Econòmic

febrer 2015

VINS&CAVES

ELS VINS D’ALBET I NOYA, PINORD, MAS COMTAL I TORRES, PREMIATS AL MUNDUS VINI BIOFACH Coincidint amb la Biofach a Nuremberg (Alemanya), la fira mundial líder en productes orgànics, es va celebrar el certàmen internacional de vins Mundus Vini Biofach, que guardona els millors vins ecològics. Enguany, quatre cellers amb arrels penedesenques han aconseguit ser premiats amb diverses medalles. Entre ells destaca Albet i Noya (Subirats), l’únic que ha estat reconegut amb un

Gran Or pel seu vi La Milana 2012. A més, ha obtingut dos Or per 2009 Albet i Noya Reserva, 2012 Albet i Noya Espriu Brut Reserva, i Martí i Ocell de Foc 2012. Pinord va obtenir una medalla d’Or pel seu vi +7 del Priorat. Per la seva banda, Mas Comtal va obtenir dues medalles de Plata per Mas Pardal Negre Selecció 2012 i Mas Comtal Brut Reserva. Per últim, el celler Miguel Torres Chile, del grup Torres, va rebre una medalla de Plata pel vi 2014 Las Mulas Sauvignon Blanc.

EnoturismePenedès treu rèdit del web

Des de fa més d’un any, enoturismePenedès disposa d’una pàgina web on es comercialitzen els diferents productes que duen a terme els establiments associats que ho desitgin. Actualment són unes 80 empreses que ofereixen 177 productes. Fins al moment l’acollida ha estat molt positiva, ja que “en un any s’ha aconseguit doblar el nombre de reserves i multiplicar per sis la facturació de compres i reserves turístiques aquest mes de gener respecte a l’any anterior”, explicava Núria Sala, directora del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès. Amb aquesta doble vessant de promoció i comercialització, enoturismePenedès s’està erigint com el centre que aglutina les diferents experiències a través de les quals captar nous visitants i donar a conèixer el Penedès. Segons Sala, es tracta de “teixir una bona xarxa a nivell territorial que ens faci més forts i visibles com a destí”. Fa uns dies enoturismePenedès va presentar a Vila-

franca el Pla d’Accions 2015, l’estratègia que ha de permetre als diferents agents implicats en l’enoturisme al territori que abarca la Denominació d’Origen Penedès desenvolupar l’estratègia adequada per aconseguir ser una destinació enoturística de referència. Entre les noves infraestructures d’aquest any destaca la inauguració de dos nous miravinyes, els miradors a Torrelavit i Font-rubí; les rutes del Gran Tour al Penedès, que inclouen recorreguts a peu, cicloturisme o BTT; i la xarxa turística interactiva, que complementarà l’oferta turística amb jocs, codis QR i altres elements que generin mobilitat dins el territori. El diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Ramon Riera, va remarcar la importància de l’enoturisme pel que pot “aportar d’activitat econòmica i ocupació”, fent esment a la col·laboració entre el sector privat, que ha de “definir el tipus de productes a vendre i els mercats on estar”.

SEMINARI I SOPAR AMB EL SOMMELIER FERRAN CENTELLES El proper 4 de març, a les 18.30h, el reconegut sommelier Ferran Centelles visitarà St. Paul’s English Academy, creadors de English for Wine Aspects, per oferir un seminari específic de tast. Centelles presentarà aquest seminari, titulat The Tasting Room: objectivity vs. subjectivity - developing tasting techinques, que el seguirà un sopar maridatge en anglès amb vins de la DO Penedès al restaurant vilafranquí El Cigró d’Or.

ORIOL ROSSELL HOMENATJA ENRIC ROCA POSANT EL SEU NOM A UN DELS CELLERS El celler de Sant Marçal, situat a Castellet i la Gornal, ha decidit anomenar una de les seves caves amb el nom d’Enric Roca, en reconeixement a la llarga trajectòria d’un dels seus fundadors. El passat 15 de febrer, Oriol Rossell va realitzar un homenatge a Enric Roca, al qual es va voler agrair la seva dedicació en tirar endavant el projecte d’aquestes caves, que van néixer el 1980. En aquest acte i per

sorpresa, el mateix Enric Roca, va destapar una placa que, amb la inscripció Cava Enric Roca, donarà nom a una de les caves d’envelliment del celler. A aquesta jornada tan especial va assistir tota la família d’Oriol Rossell.

Penedès Econòmic

febrer 2015

VINS&CAVES

ÈXIT DEL BRUNCH DE QALIDÈS AL BARDOT

ES PRESENTA ORUBE CRIANÇA, NOU RIOJA DEL GRUP FREIXENET

El primer Brunch organitzat per l’associació Qalidès, Terrers del Penedès, en col·laboració amb el Restaurant Bardot de Barcelona i el portal de venda d’experiències LetsBonus, que es va celebrar el dissabte 21 de febrer, va tenir un gran èxit. La proposta gastronòmica va sumar l’originalitat i qualitat dels plats amb la qualitat dels vins de 7 cellers que formen part de Qalidès: Can Feixes, Castellroig, Viladellops, Mas Comtal,Pardas, Miguel Torres i Jané Ventura.

La línia de prestigi que va crear el celler Solar Viejo sota el nom d’Orube, que va néixer com a vi d’alta expressió amb la collita 2009, s’ha complementat ara amb un nou Orube Criança. Es tracta d’un vi modern, elegant i complex, elaborat amb Ull de llebre, complementat amb un subtil toc de garnatxa, que enriqueix el perfil aromàtic del vi. Amb notes a fruita madura, amb tocs de xocolta, cafè i espeècies,

Bardinet compra les caves Mont Marçal per 8MEUR L’operació assegurarà el futur de les caves del Penedès i complementa els productes de l’empresa redacció

Bardinet España, l’empresa de begudes espirituoses amb seu a Gelida, ha arribat a un acord amb la família Sacho, propietària de les caves Mont Marçal de Castellví de la Marca per a l’adquisició del 90% de les accions d’aquesta companyia. El 10% seguirà en mans de la consellera delegada, Blanca Sancho, que seguirà com a directora general de l’empresa. També s’inclou en l’acord la incorporació de les 27 hectàrees de vinyes que envolten la masia, i el celler d’elaboració, una inversió de prop de 8 milions per part de Bardinet.L’empresa dirigida per Jean-Paul Bouyat, forma part de La Martiniquaise-Bardinet, segon grup francès d’espirituosos,

que factura uns 1.000 milions d’euros. Aquesta adquisició completa l’oferta de productes de Bardinet en un segment, el cava, en el qual ja està present com a propietari de la finca Montsarra de Torrelles de Foix. Els dos darrers anys elaborava els caves a les instal·lacions de Caves Lavernoya, que té llogades

en exclusiva. El novembre passat, Bardinet va comprar Gin Giró, de Gelida i anteriorment Ron Pujol. Mont Marçal va facturar el passat any 2014 6,8 milions d’euros, un 16% més que el 2013. L’estimació del resultat de l’exercici és d’uns 500.000 euros de benefici operatiu.

Vilafranca del Penedès tindrà el primer panel de tast oficial de vins que se situarà a l’INCAVI redacció

L’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), està desenvolupant la creació d’un panel de tast oficial de vins de Catalunya que permetrà situar el vi català a l’avantguarda de la qualitat. El panel estarà ubicat a les dependèneies de l’INCAVI, a Vilafranca del Penedès. Un panel de tast és una eian

d’anàlisi al servei del sector vitivinícola. L’objectiu és substituir un judici individual i subjectiu pel creiteri mitjà d’un grup d’experts. Estarà format per 25 tastadors oficials procedents de les diferents zones productores. Per tal que les valoracions dels diferents tipus de vins siguin fiables, els tastadors estaran sotmesos a un rigorós programa d’entrenament i aun procés d’avaluació contínua. Les funcions del panel són, principalment, analitzar organo-

lèpticament els vins catalans, per tal d’elaborar un perfil descriptiu i oferir un criteri independent de valoració. Així doncs, es tastaran els vins de les denominacions d’origen catalanes a través d’un procediment regulat i acreditat per la ISO 17025, d’acord amb el que estableix la normativa europea sobre l’Organització Comuna del Mercat Vitivinícola. Es preveu un termini de 13 mesos per desenvolupar aquest projecte, que comptarà amb l’assessorament de l’ITA.

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

Espanya, reina dels vins low cost Les exportacions espanyoles de vi han batut un nou rècord en volum el 2014 en créixer el 22,3%, fins a superar els 2.280 milions de litres, segons es desprèn de les dades ofertes per l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV). En concret, la bona collita de l’any 2013, amb prop de 53 milions d’hectolitres, sobre una mitjana anterior de 40, ha permès unes fortes sortides de vi espanyol. No obstant això, els preus de sortida han estat més baixos del normal i han caigut prop del 20% en gairebé totes les categories. Les vendes finals van baixar el 2,8% fins a situar-se en 2.600 milions. Espanya reprèn la primera posició mundial de les exportacions de vi en litres, amb 21,7 milions d’hectolitres enfront dels 20,4 milions d’Itàlia, segons el mateix informe de l’OEMV. Les dades interanuals d’exportació mundial de vi a setembre del 2014 mostren una lleugera recuperació del valor pel que fa a juny i un major creixement en volum, a preus mitjans que segueixen a la baixa. Així, Espanya, gràcies a les seves exportacions de vi a doll, lidera el creixement en volum, mentre Itàlia, gràcies a les seves

d’escumosos, ho fa en valor. França, per la seva banda, se salva d’una major caiguda gràcies al Champagne. La bona marxa del vi envasat va ser decisiva per a Holanda, país que va augmentar lleugerament les seves importacions entre gener i setembre del 2014. En canvi, Bèlgica va reduir lleument el volum de vi importat encara que va gastar una mica més. L’Observatori revela també que Espanya perd quota de mercat a Holanda, encara que reforça la seva segona plaça com a país proveïdor a Bèlgica, gràcies sobretot a les bones dades del vi escumós, principal vi espanyol importat en aquest mercat, i que es distancia cada vegada més del Champagne. D’aquest informe se’n pot extreure una conclusió preocupant i és que Espanya és el principal subministrador mundial de vi i most en volum però que per aconseguir o mantenir aquesta fita ha hagut d’abaixar els preus quasi un 20%. Amb això vull dir que no estem lluitant en qualitat com ho fan altres països sinó que ho estem fent en preu, per la qual cosa si ens cataloguen com a vins low cost serà molt difícil treure’ns aquesta etiqueta.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 41 - Febrer 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic

febrer 2015

VINS&CAVES

El cava fa un pas endavant per esdevenir un producte exclusiu i de gran valor La nova gamma ‘Cava Paratges Qualificats’, de gran exigència, neix amb l’objectiu de competir amb els millors escumosos d’arreu del món Lídia Oñate Ja fa anys que els elaboradors de cava reivindiquen posar més en valor la qualitat dels caves, alguns dels quals superen amb escreix la de xampanys de marques reconegudes. El Consell Regulador de la Denominació d’Origen ha decidit posar-hi fil a l’agulla i crear una gamma de producte nova, titulada Cava Paratges Qualificats, que acompanyarà a les gammes existents fins ara: Reserva i Gran Reserva. Els caves d’aquesta nova gamma hauran de complir unes condicions molt estrictes i específiques. El Consell Regulador del Cava encara està polint alguns detalls sobre les condicions neces-

sàries per qualificar els paratges, la normativa ja s’ha tramitat i és possible que al març s’aprovi al Congrés de Diputats. De seguir pel bon camí, al maig es publica-

d’aprovar-se la normativa al març, els primers caves de la gamma podrien sortir aquest nadal ria al Boletín Oficial del Estado (BOE) i al Nadal podrien sortir al mercat els primers caves amb

Les millors garnatxes del món, al Penedès

l’etiqueta de la nova gamma. El Consell Regulador del Cava requerirà conèixer el tipus de vinya, l’estació de vinificació i el procediment que s’ha seguit per elaborar el cava. L’etiqueta inclourà el nom del cava, el de l’empresa (paratge) i la paraula ‘qualificat’. Segons fonts del Consell Regulador del Cava, no es tracta tant de millorar la qualitat dels productes que s’elaboren, sinó de donar-los més valor al mercat, ja que al Penedès, per exemple, existeixen caves d’alta qualitat que, sovint, reben puntuacions tan elevades com els bons xampanys. L’objectiu de Cava Paratges Qualificats, doncs, serà guanyar prestigi a l’exterior i competir amb els grans xampanys, una inquietud que persegueix els cavistes des de

fa molts anys. Fins al moment, les sensacions del sector són positives, ja que aquesta serà una bona oportu-

nitat per enfortir algunes zones elaboradores concretes, així com la idiosincràsia de les empreses cavistes.

Les referències de caves tornen a augmentar a la Guía Peñín Aquest any l’equip de la guia de vins espanyols més completa va avaluar més de 710 caves Lídia Oñate

En el marc de la Nit de les Garnatxes, tres vins del Gran Penedès van ser premiats al Concurs de les Garnatxes del Món, que es va celebrar el passat 9 de febrer per tercer any consecutiu a Perpinyà. En concret, el vi Rebels de Batea Blanc 2013, de Miguel Torres (amb seu a Pacs del Penedès, va ser distingit amb una de les deu medalles d’or que es van entregar a les empreses que formen part de l’Associació Vi-

nícola Catalana (AVC), mentre que els vins Finca Viladellops 2011, del celler Viladellops Vinícola, situat a Olèrdola, i Rosa Cusiné 2011 de Parés Baltà, situat a Pacs del Penedès, van rebre una medalla d’argent, de les quals se’n van entregar sis en total als membres de l’AVC. La jornada va començar al matí amb el tast a cegues per puntuar les 480 mostres que es van presentar al concurs.

L’equip de cata de la Guía Peñín es va desplaçar a Vilafranca del Penedès a principis de mes per avaluar més de 710 referències de cava corresponents al darrer any. Format pel director de la Guía Peñín, Carlos González, el responsable editorial Javier Luengo, i el catador Pablo Vecilla, l’equip va destacar que enguany han batut el rècord de caves avaluats, donat per “l’increment de les marques i no tant per la creació de noves caves o cellers”. A l’equip de cata li va cridar l’atenció la diferència existent entre els caves Gran Reserva, ja que “alguns tenen uns matisos de reserva molt marcats mentre que altres tenen un envelliment més pronunciat. A la Denominació d’Origen Cava l’estil veiem que el marca cada elaborador, cosa que no sol passar a la resta de DO”,

explicava Javier Luengo. Com a detall, va puntualitzar la gamma de caves rosats, que considera que “els seus matisos no acaben de trobar la subtilesa i l’elegància que haurien de tenir”. Ja fa diversos anys que la Guía Peñín, fundada pel prestigiós comunicador i catador José Peñín, es desplaça al Penedès, en concret

a la seu del Consell Regulador de la DO Cava, primer per catar els caves al febrer i després pels vins de la DO Penedès al maig. La darrera guia, corresponent a l’edició de 2015, va recopilar 10.800 referències, un 5,88% més que l’any anterior, i va sortir publicada l’octubre de 2014 en tres idiomes: espanyol, anglès i alemany.

Penedès Econòmic

TECNOLOGIA

febrer 2015

Ets hereu o tens webs

Forbes ha donat a conèixer els joves més rics del món. Per estar en aquesta llista tan selecta, la majoria tenen dues coses en comú: o són hereus d’un imperi o han aconseguit la seva fortuna a Internet Josep Barella No hi ha una recepta oficial per arribar al selecte club dels 1.000 milions de dòlars, però alguns simplement hi estan arribant més ràpid. Dels 1,645 membres de la llista de multimilionaris Forbes, 31 són menors de 40 anys. Aquest grup d’elit ja no inclou els nois de Google, Sergey Brin i Larry Page, que ja han creuat la frontera dels 40. Aquest any, a més, hi ha un gir inesperat: el grup de 2014 inclou una nova multimiliònaria més jove. La poc coneguda Perenna Kei, nouvinguda a la llista, desplaça l’excofundador de Facebook, Dustin Moskovitz com la més jove. Procedent de Hong Kong, Kei supervisa una participació del 85% a Logan Property Holdings a través de diverses empreses i un fideïcomís familiar. El seu pare, Ji Haipeng, s’ocupa com president i director executiu de l’empresa que cotitza a la Borsa de Valors de Hong Kong, i que va sortir a borsa al desembre. Les 31 persones més joves a la llista de multimilionaris de 2014 tenen una fortuna combinada de 130.750 milions de dòlars. Empleats de Facebook del passat, present i futur -incloent a Sean Parker, Mark Zuckerberg i Jan Koum de WhatsApp- suposen el 42% del total. Koum, un nouvingut després de la decisió de Facebook de comprar WhatsApp, té un patrimoni de 6,800 milions. Ell va vendre la seva companyia de missatgeria mòbil a la companyia de xarxes socials amb seu a Califòrnia, Menlo Park, per 19,000 milions de dòlars en accions i efectiu. Aquí podeu consultar la llista complerta: 1. Perenna Kei i família. Edat: 24 anys. Fortuna: 1,300 milions de dòlars. Té una participació del 85% a Logan Property Holdings. És una directora no executiva de la companyia i té un títol en economia i finances per la Universitat de Londres. 2. Dustin Moskovitz. Edat: 29 anys. Fortuna: 6,800 milions de

dòlars. L’excompany d’habitació de Mark Zuckerberg, va ajudar a engegar la xarxa social. Va sortir de l’empresa el 2008 per començar Asana, una companyia de programari que té com objectiu millorar la forma de treballar amb les eines de col·laboració de projectes. 3. Mark Zuckerberg. Edat: 29 anys. Fortuna: 28,500 milions de dòlars. CEO de Facebook. Les accions de la companyia van pujar més d’un 130% l’últim any. Això ha fet que la fortuna de Zuck es dupliqui durant el mateix període, fins i tot després de regalar 18 milions d’accions a finals de desembre. Va vendre més de 41 milions d’accions i l’exercici de 60 milions d’opcions en aquestes mateixes dates. 4: Anton Kathrein Jr. Edat: 29 anys. Fortuna: 1,350 milions de dòlars. És la tercera generació a dirigir l’empresa familiar, Kathrein-Werke AG, el fabricant d’antenes més gran i antic del món. 5. Drew Houston. Edat: 30 anys. Fortuna: 1,200 milions de dòlars. El cofundador i CEO de Dropbox, és el nou multimilionari i noi meravella de Silicon Valley. Va ser cofundador de Dropbox amb Arash Ferdowsi el 2007. 6. Albert von Thurn und Taxis. Edat: 30 anys. Fortuna: 3,800 milions de dòlars. És el dotzè príncep en la història de la seva família. Els seus actius inclouen béns immobles, obres d’art i 36,000 hectàrees de bosc a Alemanya. 7. Scott Duncan. Edat: 31 anys. Fortuna: 6,300 milions de dòlars. És un dels quatre hereus d’una fortuna energètica construïda pel seu difunt pare, Dan Duncan, Enterprise Products Partners. 8. Eduardo Saverín. Edat: 31 anys. Fortuna: 4,100 milions de dòlars. El cofundador de Facebook, nascut a Brasil, ha estat vivint a Singapur des de la renúncia a la seva ciutadania d’Estats Units el 2012. Ara passa el seu temps com un inversionista àngel. 9. Yang Huiyan. Edat: 32 anys. Fortuna: 6,900 milions de

dòlars. La dona més rica de Xina és vicepresidenta del promotor immobiliari Contry Garder. 10. Fahd Hariri. Edat: 33 anys. Fortuna: 1,200 milions de dòlars. És el fill menor del primer ministre libanès Rafik Hariri. Desenvolupa edificis d’habitatges a Beirut. 11. Marie Besnier Beauvalot. Edat: 33 anys. Fortuna: 2,700 milions de dòlars. Marie, de 33 anys, juntament amb els seus germans Emmanuel, de 43 anys i Jean-Michel, de 46, va heretar el gegant lacti francès Lactalis, productors del popular formatge Président, entre altres centenars de marques de formatges, llet i iogurt. 12. Sean Parker. Edat: 34. Fortuna: 2,400 milions de dòlars. Fundador de Napster i expresident de Facebook. 13: Julia Oetker. Edat: 35

Les 31 persones més joves a la llista de multimilionaris de 2014 tenen una fortuna combinada de 130.750 milions de dòlars anys. Fortuna: 1,650 milions de dòlars. Té el 12,5% de la fortuna de Dr. August Oetker KG, -un holding les filials del qual donen feina a 26,000 persones i generen uns 15,000 milions de dòlars en ingressos anuals-. 14. Robert Pera. Edat: 35 anys. Fortuna: 2,700 milions de dòlars. CEO d’Ubiquiti Networks. Va començar com enginyer de hardware a Apple en 2003. 15. Ayman Hariri. Edat: 35 anys. Fortuna: 1,200 milions de dòlars. És fill del primer ministre libanès Rafik Hariri. Està invo-

lucrat en Saudi Oger, una de les majors empreses de construcció d’Aràbia Saudita i l’origen de la fortuna de la família Hariri. 16. Naruatsu Baba. Edat: 36 anys. Fortuna: 2,200 milions de dòlars. CEO de la desenvolupadora de jocs per a smartphones, Colopl. Va fundar la companyia el 2008 com desenvolupador, i avui és amo del 59% després de vendre una participació del 10% l’estiu passat. 17. Yvonne Bauer i família. Edat: 36 anys. Fortuna: 3,500 milions de dòlars. És la cinquena generació de la seva família a dirigir Bauer Media Group, que publica unes 600 revistes a 37 països de tot el món. 18. Lawrence Ho. Edat: 37 anys. Fortuna: 3,000 milions de dòlars. És fill de la llegenda de la indústria del joc de Macao: Stanley Ho. 19. Yoshikazu Tanaka. Edat: 37 anys. Fortuna: 1,600 milions de dòlars. És fundador i CEO de la companyia de jocs de xarxes socials Gree. 20. Alejandro Santo Domingo Dávila i família. Edat: 37 anys. Fortuna: 11,100 milions de dòlars. Fill del rei colombià de la cervesa Julio Mario Santo Domingo Pumarejo, també és director gerent de la firma d’inversió de Nova York Quadrant Cabal Advisors. 21. Jack Dorsey. Edat: 37 anys. Fortuna: 2,200 milions de dòlars. Ha fundat dues companyies de més de mil milions de dòlars de Silicon Valley: Twitter i Square. 22. Jan Koum. Edat: 38 anys. Fortuna: 6,800 milions de dòlars. Va crear WhatsApp el 2009 com la primera aplicació per a telèfons intel·ligents perquè la gent enviés missatges de text entre telèfons i països diferents de forma gratuïta. Ara és el major servei de missatgeria mòbil del món amb 430 milions d’usuaris actius. 23: Nicholas Woodman. Edat: 38 anys. Fortuna: 1,300 milions milions de dòlars. Creador i

CEO de GoPro Nicholas Woodman. 24. Chase Coleman III. Edat: 38 anys. Fortuna: 1,600 milions de dòlars. Dirigeix una de les noves empreses més dinàmiques de gestió alternativa de diners, Tiger Global Management, que supervisa uns 13,000 milions de dòlars. 25. Yusaku Maezawa. Edat: 38 anys. Fortuna: 1,250 milions de dòlars. Fundador del centre comercial de moda en línia Zozotown, un lloc web molt popular amb unes 1,600 marques, en la seva majoria japoneses i 4 milions de membres. 26. Rahel Blocher. Edat: 38 anys. Fortuna: 2,900 milions de dòlars. Al costat de la seva germana Magdalena, és la major accionista d’Ems-Chemie, el gegant fabricant suís de polímers i químics que la seva família ha dirigit per dècades. 27. John Arnold. Edat: 39 anys. Fortuna: 2,900 milions de dòlars. Va començar la seva carrera a Enron el 1995. Després va començar el seu propi fons, Centaurus Advisors. 28. Jon Oringer. Edat: 39 anys. Fortuna: 1,350 milions de dòlars. Fundador d’Shutterstock, el servei de fotos que té més de 30 milions de fotos, 40,000 col·laboradors uns ingressos de 170 milions de dòlars. 29. Liu Qiangdong. Edat: 39 anys. Fortuna: 2,700 milions de dòlars. Fundador i CEO de JD.com de Beijing, abans anomenat 360Jindong. La companyia té unes 500,000 comandes al dia. 30. Ryan Kavanaugh. Edat: 39 anys. Fortuna: 1,000 milions de dòlars. CEO de Relativity Media. Ara també té una divisió de televisió, representació esportiva i un departament de música. 31. Miriam Blocher. Edat: 39 anys. Fortuna: 1,100 milions de dòlars. És una de les principals accionistes d’Ems- Chemie, el gegant fabricant suís de polímers i químics que la seva família ha dirigit per dècades.

Penedès Econòmic

febrer 2015

LLIBRES

Reflexions sobre com convertir en diners el nostre treball i talent

Las oportunidades les llegan a todos, el éxito sólo a los mejores Raúl Berdonés ALIENTA 14,95€

Raúl Berdonés volia fundar una empresa que representés un clar símbol de perdurabilitat i adaptació al canvi. Una empresa que, com un gran arbre, sobresortís per sobre de les altres aconseguint una visió panoràmica i integradora sota les seves copes. Era juny de 2007 i estava de viatge a San Francisco la tarda

que va decidir fer una passejada pel famós parc natural de les sequoies. Va alçar la vista, va admirar la majestuositat dels arbres i va saber que havia donat amb el nom de la seva empresa: el Grup Secuoya. Avui, aquesta companyia que va néixer en un dels moments de major crisi per al sector audiovisual és una referència en l’àmbit de la co-

Manual de supervivència per als que s’atreveixen a ser autònoms

Autónomos. La guía definitiva Toni Garcia BLACKIE BOOKS 14,90€

“Per ser autònom cal tenir molt sentit de l’humor”, assegura Toni García, autor del llibre Autónomos. La guía defi nitiva i periodista amb una dilatada experiència com a autònom després d’haver treballat 17 anys en aquest règim i haver estat amb anterioritat un assalariat. Aquesta obra, que el propi

García qualifica com “un manual de supervivència” relata amb tocs d’humor la realitat diària de l’autònom i explica com afrontar, de la millor manera possible, la dura tasca de treballar per compte propi a Espanya. “L’editorial Blackie Books va contactar amb mi per fer un llibre sobre els autònoms i jo vaig acceptar sem-

Les raons que han portat al Papa Francesc a ser l’actual líder mundial

Liderar con humildad Jeffrey Krames ALIENTA 14,95€

Quan Fortune va anunciar la seva llista dels majors líders del món, comprovem que en primer lloc no apareixia cap gran empresari, sinó el nou pontífex. L’any escàs transcorregut des de la seva elecció, el Papa Francesc va aconseguir aquesta distinció, però va aconseguir quelcom més important: va donar vida a una institució envellida, va revi-

talitzar la comunitat de fidels a nivell mundial i els va retornar una veritable esperança per al futur. Com un home que va passar la seva vida treballant als barris pobres lluny del Vaticà va poder fer això i tan ràpidament? La resposta radica en la seva humilitat i en els principis simples que sorgeixen d’ella.

municació a Espanya. Però els èxits no cauen del cel. Nascut a Granada, en una família humil i el menor de cinc germans, Berdonés va començar a treballar sent un nen i ha invertit tot el seu esforç a perseguir el seu somni: convertir-se en una de les persones que transformés el sector audiovisual espanyol. La seva trajectòria és la de l’home fet a si mateix al que no li han regalat res. Sense més estudis que l’EGB, amb disset anys es va traslladar a Madrid per treballar com a càmera per

a l’empresa VAV, convertint-se, dos anys més tard, en l’executiu de major càrrec de la companyia. Aquestes pàgines recullen la seva història, escrita en primera persona, des dels orígens en un vídeo comunitari o gravant casaments, fins a arribar a tocar el sostre del sector audiovisual. Quin és el secret de l’èxit? Diu Berdonés que no n’hi ha un, sinó molts. Però creu que té a veure amb la constància, l’entusiasme o l’esperit optimista.

pre que pogués donar-li un toc d’humor”, recorda l’autor, qui assenyala que el resultat és “un híbrid entre una guia, un manual i un manifest sobre què significa ser autònom”. “Volia que fos agradable de llegir”, afegeix i assenyala que la seva intenció era que “després de la seva lectura, l’autònom, que no sol sentir-se com a part d’un col·lectiu, se senti identificat amb el que explica, vegi que els seus problemes són compartits i no se senti tan

sol”. Malgrat que el llibre al·ludeix als detalls de la vida del treballador per compte propi i les dificultats que aquest ha d’afrontar per poder dur a terme la seva tasca, degut principalment al fet que a Espanya amb prou feines es valora als autònoms. Toni García assegura que no es tracta d’un llibre amb una intenció crítica, sinó que “només he presentat una visió realista del que succeeix a Espanya”.

Liderar amb humilitat explora 12 d’aquests principis i mostra com els líders i professionals poden adaptar-los al seu àmbit de treball amb resultats igualment impressionants. Alguns d’ells són: no emprenyis als teus empleats, asseu-te amb ells; evita l’aïllament; no jutgis, avalua; cuida de les persones, no dels lobbies; ves on se’t necessiti; tempera la ideologia amb pragmatisme; i no canviïs, reinventa! En definitiva, el camí més audaç pot ser el més prudent.

La capacitat del Papa Francesc per inspirar al món no té precedents en els temps moderns. Liderar amb humilitat revela el poder dels seus mètodes i ajuda a qualsevol persona a liderar amb honradesa i autenticitat. Jeffrey Krames, és un dels majors experts mundials en lideratge i ha publicat diversos llibres, alguns d’ells bestsellers, com The Jack Welch Way i The Rumsfeld Way. Col·labora també amb The New York Times i The Wall Street Journal.

Penedès Econòmic

febrer 2015

història

MOR EL PRESIDENT DE FERRERO ROCHER I INVENTOR DE NUTELLA Michele Ferrero, que ha mort als 89 anys a Mònaco, era considerat l’home més ric d’Itàlia

’home més ric d’Itàlia, l’empresari piamontès Michele Ferrero, creador de la crema Nutella i amo del grup global Ferrero, va morir el passat 14 de febrer a l’edat de 89 anys a Mònaco després d’una llarga malaltia. La firma italiana Ferrero, que inclou en el seu grup a Nutella, Ferrero Rocher, els ous Kinder, Mon Chéri, Tic Tac i Pocket Coffee, és el quart fabricant de dolços del món (després de Mondelez, Mars i Nestlé) i és present en 53 països amb més de 34.000 empleats. “Va saber conjugar la innovació amb la tradició i el genuí d’Itàlia”, va dir el ministre d’Exteriors, Paolo Gentiloni, qui va destacar, a més, que Fe-

rrero “és un nom conegut a tot el món i significa Itàlia”. Era considerat l’home més ric d’Itàlia, amb un patrimoni d’uns 22.300 milions de dòlars determinat per l’índex Bloomberg. Segons la revista Forbes, va ser el 2015 el 30è home més ric del món. Estava casat amb Maria Franca. Dirigia l’empresa juntament amb un dels seus fills, Pietro Ferrero Jr., qui va morir a l’abril del 2011 a Sud-àfrica en sofrir un infart i caure de la seva bicicleta. Va tenir un altre fill, Giovanni Ferrero, qui, després de la mort de Michele, ha passat a ser l’únic propietari de Ferrero. Michele va heretar del seu pare pastisser una petita empresa i la recepta d’una “supercre-

SEGONS LA REVISTA FORBES, VA SER EL 2015 EL 30è HOME MÉS RIC DEL MÓN

ma” que havia començat a fer quan es va racionar el consum de xocolata durant la Segona Guerra Mundial. Basada en avellanes i cacau, Michele la va canviar lleugerament el 1964 i la va rebatejar amb el nom de “Nutella” amb la intenció d’exportar-la a Europa. El començament de l’empresa va tenir a veure amb la necessitat de proporcionar ingredients per al negoci de pastisseria de l’esposa del seu pare, Pietro Ferrero, i la creació de Nutella va sorgir precisament per aprofitar l’abundància a la zona d’avellanes. L’empresari va teixir des del principi de la seva carrera una forta relació amb els seus treballadors, però també amb els proveïdors de les matèries primeres bàsiques per als seus productes i va desenvolupar amb el temps una estratègia de comunicació que va ser essencial per a l’èxit de les marques del grup. Malgrat ser considerat com una persona reservada en el privat, com a empresari va triar una estratègia de presència constant en els mitjans per als seus productes, amb l’ocupació de tots els recursos disponibles en publicitat. Avui es recorda que el patró de Nutella va tenir sempre com a referència a la multinacional suïssa Nestlé, en el sentit de desitjar aconseguir xifres de negoci comparables amb la del gegant de l’alimentació del país

u Michele Ferrero veí. En l’actualitat el grup Ferrero, que segueix sent eminentment una empresa familiar, té un total de vint plantes de producció i recentment el seu màxim responsable, Giovanni Ferrero, va apuntar que Àsia i Llatinoamèrica seran les regions que faran créixer el mercat mundial dels dolços en l’horitzó de l’any 2020. El president de la República italiana, Sergio Mattarella, va destacar en un comunicat que Ferrero va ser “durant molts anys una figura destacada de la indústria italiana”, i va ressaltar “la seva gestió per mantenir el ritme dels temps gràcies a productes innovadors i del seu dur treball i reservat”.

Penedès Econòmic

febrer 2015

VIATGES

Mònaco, un petit país que té molt per veure Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 redacció

El Principat de Mònaco és un Estat europeu enclavat en el departament francès dels Alps Marítims, en la costa mediterrània, a l’est Niça. La vella ciutat de Mònaco està erigida sobre un penyal que s’alça sobre el mar. El territori de Mònaco està totalment urbanitzat i per tant no disposa de terrenys cultivables. En ser un estat tan petit i en estar la major part urbanitzat, la seva flora es redueix a les àrees verdes. Quant a la fauna, succeeix el mateix, per la qual cosa aquesta es redueix a la fauna marina (molt reduïda per l’activitat del port). El Principat té atraccions múltiples famoses al món, però sens dubte el més gratificant d’aquest lloc són els passejos a través dels seus carrers i jardins. El més preuat dels jardins és el Jardí Exòtic, que compta amb varietats de plantes de tots els racons del planeta. A l’interior es troba el Museu d’Antropologia Prehistòrica, des d’on es pot descendir a

MÒNACO Capital: Mònaco Idioma: Francès Població: 36.000 habitants Superfície: 2,02 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: Mònaco té un clima mediterrani amb uns hiverns suaus i plujosos i uns estius càlids Economia: Una de les principals fonts d’ingressos és el turisme. No obstant l’absència d’un impost sobre la renda personal ha atret a un nombre considerable de magnats residents en països europeus

les Grutes de l’Observatori. Una altra de les atraccions de Mònaco és el Palau del Príncep, on es podrueix el canvi de guàrdia, cada dia a les 11.55h. Moltes de les habitacions estan obertes al públic a l’estiu. Una visita cultural i curiosa al Museu de Souvenirs Napoleònics, et posarà en contacte amb un altre món. El museu guarda en el seu interior objectes que van pertànyer a Napoleó i articles militars antics. Si vols gaudir d’un univers marí impressionant sense necessitat de submergir-se dóna’t una volta pel Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau, del que es diu

que és un dels pocs del món que té corall viu. El museu exposa un món oceànic d’allò més complet. Monte Carlo, també és famós pel seu casino, i el Gran Premi de Fórmula 1. El casino, que és una font inesgotable de llegendes, es va construir entre el 1878 i el 1910. A més d’anar a arriscar els seus diners pot visitar-ne l’interior que és magnífic. A Mònaco prevalen els estils arquitectònics que s’han donat a França. Entre les seves construccions més significatives es troba la Catedral de Mònaco de l’any 1875, construïda amb pedres blanques de la Turbie so-

bre l’emplaçament d’una antiga església del segle XII dedicada a Sant Nicolau. L’edifici presenta un estil romànic bizantí, mentre que el seu interior està replet d’interessants peces. Una altra de les construccions emblemàtiques, a més del palau principesc, és l’edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l’Aquari. La seva impressionant façana, de cara al mar, és considerada com una obra mestra d’arquitectura monumental. La resta del Principat el constitueixen les àrees de la Condemine, una zona plana que s’estén al voltant del port i Fontvieille, un espai industrial situat al sud-oest.