Penedès Econòmic 18

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 18 desembre 2012

LA GROSSA S’APRIMA La taxa d’atur dels joves a l’Alt Penedès disminueix 12 punts en un any pàg. 4

Les ETT reben menys ofertes de feina per la campanya de Nadal pàg. 7

Cau la facturació de les farmàcies, que ara venen menys medicaments pàg. 21

Aquesta és l’última vegada que els premis de la loteria de Nadal estaran lliures d’impostos pàg. 2-3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

MIKEL PALOMERA GARCIA Director General de Seat a Espanya

pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

desembre 2012

L’ANÀLISI

Les vendes de la loteria de Nadal han baixat un 18% respecte l’any passat El premi de la Grossa serà l’últim lliure d’impostos. A partir de l’any vinent, les quantitats superiors als 2.500 euros es gravaran amb un 20% OLGA AIBAR La compra de loteria per Nadal aquest any ha caigut un 18%, passant dels 100 euros de mitjana que es va gastar cada espanyol, als 82 euros que es calcula que es gastarà aquest, segons un estudi elaborat per la Federació d’Usuaris Consumidors Independents (FUCI).

De fet, el consum en loteria ha patit una caiguda gradual i constant des del 2008. En concret, aquell any es va gastar 133 euros de mitjana per persona, el 2009 es va gastar una mitjana de 129 euros per persona, de 117 el 2010 i de 100 l’any passat. En total, des del 2008 ha retrocedit un 38,35%.

En el cas de la comarca, també ho constataven els responsables de les administracions de loteria vilafranquines. Marta Bargalló, propietària de l’administració de Sant Julià, explicava que aquest any li havien enviat un 2% més de loteria que l’any anterior perquè, l’any 2011 respecte el 2010, havien incrementat les vendes un 14%. Tanmateix, calculava que enguany baixarien un 16% respecte a l’any passat perquè, ja a partir de Setmana Santa, havien tingut una caiguda de vendes sobre aquest mateix percentatge.

Bargalló explicava que “la gent busca més el dècim sencer que participacions, per poder optar al premi íntegre, o demanen quants dècims haurien de comprar perquè li pugui tocar una quantitat determinada”.

També Josep Bages de Ca la Marina, l’administració més antiga del Penedès, datada del 1930 i ubicada a la Parellada, apuntava que s’havien trobat que la venda havia anat una mica a la baixa i que els números es repartien més

entre les famílies. Aquesta administració va repartir el primer premi de la Grossa el 1940 i ha donat diversos premis al llarg de la seva llarga dilatada trajectòria.

Des de Cal Jolper, l’administració número 3, del carrer Indústria, afirmaven que, tot i que en el moment de la consulta estaven “una mica a l’expectativa encara perquè la gent compra a última hora i perquè la reserva de penyes i societats és important”, la venda a finestreta anava “una mica més ralentida que en altres anys”. En canvi, el propietari de l’Administració número 4, la del carrer del Nord, afirmava que havien venut “més o menys els mateixos números que l’any passat”.

EL 5, EL 13, EL 15, EL 69, I EL 12 SÓN ALGUNS DELS NÚMEROS MÉS DEMANATS La propietària de l’administració de Sant Sadurní, Maria Rosa Beneit, apuntava també que “la gent va molt a comprar a darrera hora, tot va més lent, però esperem tancar el mateix número de vendes”.

En general, els números més demanats són el 5, el 13, el 69 i els que menys agraden són els que comencen o acaben en zero.

La Grossa de la Loteria de Nadal serà l’última lliure d’impostos Aquest sorteig serà el darrer en què el premi que s’obtingui de la Loteria de Nadal estarà lliure d’impostos. El Sorteig Extraordinari del 22 de desembre lliurarà un total de 2.520 milions

 Dades vendes loteria 2011-2012

d’euros en premis. Al dècim que resulti guanyador li tocaran 400.000 euros, el segon premi serà de 125.000 euros per dècim, el tercer de 50.000 euros i també hi haurà dos quarts premis de 20.000 euros i 8 cinquens premis de 6.000 euros per dècim.

A partir de l’any vinent, els guanyadors dels premis de loteries hauran de donar a l’Estat part dels seus guanys. En concret, les quantitats superiors a 2.500 euros pagaran un 20% d’impostos a partir del 2013, com una de les noves mesures impositives incloses en

 Despesa dels penedesencs a la Loteria de Catalunya

l’avanprojecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

Fins ara, segons la llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de las Persones Físiques (IRPF), a banda de la Loteria Nacional, també estaven exempts de tributació els premis de la resta de sorteigs

Penedès Econòmic

desembre 2012

3

L’ANÀLISI gestionats per Loterías i Apuestas del Estado, com la Primitiva, Euromillones, la Bonoloto o la Quiniela. Tampoc tributaven els premis repartits per la Creu Roja i la ONCE. A partir de l’any vinent tot canviarà.

El que quedarà gravat serà la part del premi que excedeixi de 2.500 euros. Com a exemple, si es guanyen 3.000 euros, es tributarà al 20% per 500 euros, el que implicarà 100 euros. El el cas de la Grossa de Nadal, premiada fins ara amb 400.000 euros per dècim, el premi es quedarà en 320.900 euros, és a dir que 79.100 euros seran per a Hisenda en concepte d’impostos. La recaptació estimada per aquests premis es xifra en uns 824 milions d’euros per a l’any vinent.

Segons la normativa del Govern, el gravamen del 20% afectarà el premi, independentment del nombre de beneficiaris. És a dir, que si es tracta d’un bitllet que comparteix un grup d’apostes format per diverses persones, la tributació serà en conjunt del 20%.

De la mateixa manera, el topall de 2.500 euros per no haver de tributar pel premi s’aplicarà al bitllet, i no als primers 2.500 euros que rebi cadascuna de les persones que el comparteixen.

L’agraciat amb un premi de loteria no haurà de pagar l’impost en la seva declaració, sinó que quan rebi el premi ja li serà retinguda la part que anirà a les arques de l’Estat. Si el premi que s’obtingui en un d’aquests sorteigs és un pis o un cotxe, s’haurà d’abonar el 20% del valor de mercat que tingui per sobre de 2.500 euros.

Curiositats del sorteig El sorteig consta de 180 sèries de 100.000 bitllets cadascuna, al preu de 200 euros el bitllet, dividit en dècims de 20 euros. El total de l’emissió, puja a 3.600.000.000 euros i el total destinat a premis és de 2.520.000.000 euros (el 70%).

La resta es destina a despeses de gestió, administració i al Tresor Públic.

Supersticions i manies Entre les supersticions i manies que tots tenim a l’hora de comprar dècims per al sorteig de la Grossa de Nadal, es troben el de no regalar loteria, passar-la pel cap de les persones calves, per la panxa de les embarassades, l’esquena de persones amb gepa o el llom dels gats i abstenirse de jugar números menors al 00100 perquè “no toquen mai”.

Una altra superstició és la de comprar el dècim en un lloc on hagi ocorregut una catàstrofe natural. Molts, fins i tot, busquen la data de la tragèdia, com ara el número 11.511, que es va esgotar l’any passat per ser el dia del terratrèmol que va sacsejar el

municipi murcià de Lorca.

Altres trien el dia d’algun esdeveniment públic destacat. Així, aquest any el número 17.912, que correspon amb la dimissió d’Esperanza Aguirre, s’ha esgotat en moltes administracions.

Un altre exemple destacable aquest any és el del dècim

vegades.

Li segueix el 4, que ha estat prem i a t 27 vegades i després el 6, que ha aparegut com terminació de la Grossa en 26 ocasions.

amb la imatge del ‘Ecce homo’, que es va vendre en 12 dies.

Tanmateix, hi ha qui es manté fidel sempre al mateix número. A l’hora de buscar loteria de Nadal, la majoria té terminacions especials que li agrada comprar; altres busquen números “macos”, van a administracions famoses o amb sort o trien números relacionats amb la data de naixement d’algun familiar.

El número 5 ha estat el que més vegades ha resultat premiat, amb un total de 32

Les tres últimes xifres de la Grossa han estat iguals en quatre ocasions: 25.444, 25.888, 35.999 i 55.666.

La terminació amb menor fortuna és el 1, que únicament ha sortit vuit vegades. Només dos números han repetit premi al llarg de la història: el 15.640, que va sortir en els anys 1956 i 1978, i el 20.297, en 1903 i 2006.

Els números compresos entre 30.001 i 85.000 han sortit 65 vegades (32,8%).

Els compresos en-

tre 10.001 i 30.000 62 vegades (31,3%), les mateixes vegades que els compresos entre 0 i 10.000.

Les ciutats més afortunades Madrid és la localitat que més vegades ha estat afavorida pel sorteig Extraordinari de Nadal de la Loteria Nacional, en concret en 72 ocasions, segons dades de l’Organisme Nacional de Loteries (ONLAE). L’any passat, la capital va tornar a acollir al nombre afortunat en el sorteig, repetint sort per tercera vegada consecutiva.

La següent ciutat més afortunada, Barcelona, ho ha estat en 37 ocasions. Madrid i Barcelona acumulen entre les dues 109 premis de La grossa. Les altres localitats afortunades són Sevilla, en 15 ocasions; València i Bilbao, amb 11; i Saragossa i Cadis, amb 10 cadascuna. També han rebut la sort Santander en vuit ocasions; Màlaga i Granada, en set; Sant Sebastià i Alacant en sis; Palma de Mallorca i Gijón en cinc; La Corunya i Vic en quatre; i Badajoz, Burgos, Lugo, Pamplona i Sort en tres.

Qui compra més per Internet?

Un estudi de Ventura24.es, una companyia que gestiona Loterías del Estado per la xarxa, afirma que els homes compren més loteria per Internet, un 69%, enfront del 31% de les dones, i a més es gasten onze euros més de mitjana, 57 euros pels 46 que inverteixen les dones. La majoria acostumen a ser persones d’entre 30 i 39 anys.

La Primitiva i l’Euromillones, els jocs més populars al Penedès La Primitiva, l’Euromillones i la Quiniela són els tres jocs en els quals més es gasta a la comarca.

En concret, l’any passat els penedesencs van gastar gairebé 2’7 MEUR a la Primitiva, poc més de 2MEUR a l’Euromillones i uns 600.000 euros a la Quiniela, quantitats molt superiros a la que es gasten en altres jocs promoguts per Loterías y Apuestas del Estado (LAE). Tot i que, entre els anys 2010 i 2011, els jocs actius i la venda de loteria per terminal van pujar un 4’35%, les previsions de vendes per a aquest any són d’una disminució d’un 3’75% de les vendes.

A la comarca hi ha 17 punts de venda d’aquests tipus de jocs. En concret, vuit són a Vilafranca, 3 a Sant Sadurní d’Anoia, 1 a Gelida, 1 a Olèrdola, 1 a Sant Martí Sarroca, 1 a Sant Quintí i 1 a Santa Margarida i els Monjos.

Pel que fa als jocs gestionats per Loteria de Catalunya, els penedesencs es van gastar l’any passsat 638.844 euros, la majoria dels quals (244.847 euros) en el sorteig de la Lotto 6/49, seguit de la Loto Express amb 310.334 euros.

4

Penedès Econòmic

desembre 2012

ACTUALITAT

L’atur creix a la comarca, mentre que baixen els parats joves inscrits al SOC El grup dels menors de 20 anys és el que ha baixat més, probablement perquè no han tingut ni l’oportunitat d’accedir al mercat laboral LÍDIA OÑATE L’atur a l’Alt Penedès va marcar una nova xifra rècord el passat mes de novembre. Actualment, la taxa d’atur s’eleva fins al 16,20% i afecta 9.057 altpenedesencs, segons les dades del Servei d’Iniciatives d’Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

D’aquests, 1.467 són joves menors de 29 anys i ja representen el 16,19% del total d’aturats. Per sexes, més de la meitat són homes (782). El gruix de parats a la comarca, però, l’omple la següent franja, la dels 30 als 39 anys, que suposen gairebé el 30%.

A nivell estatal, l’Enquesta de Població Activa (EPA) del darrer trimestre va quantificar una taxa d’atur juvenil del 52,34%, lleugerament inferior que l’anterior trimestre (53,27%), mentre que a Catalunya es va registrar una taxa del 49,01%. Aquestes xifres contrasten en gran mesura amb les de la taxa d’atur juvenil registrat a la comarca que, al novembre només es va situar en el 13,65% (un 13,33% menys que el novembre de 2011). La distància entre la dada de l’EPA i la del Servei d’Iniciatives Econòmiques respon als barems utilitzats per determinar-la. Mentre l’EPA fa un càlcul estimat entre tota la població a través d’entrevistes, el servei penedesenc elabora una dada de població activa a partir d’una estimació de la població activa consensuada amb la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local de la província de Barcelona. Així doncs, la xifra del 13,38% sorgeix de la divisió entre aturats reals (aquells inscrits al Servei d’Ocupació

de Catalunya) i població activa.

D’altra banda, també cal matisar les franges d’edats que escull, ja que l’EPA inclou els joves fins els 25 anys, mentre que el servei penedesenc ens permet calcular la totalitat dels joves, és a dir, fins els 29 anys. En cas de prendre com a referència la franja fins els 25, la taxa d’atur encara disminuiria més, fins el 13,16%.

Des del Servei d’Iniciatives Econònimiques no poden oferir una explicació fidedigna per aquesta diferència, però apunten que el principal motiu és la xifra que s’escull per calcular la població aturada, que és molt més àmplia en el cas de l’EPA. També hi intervenen altres factors com la desmotivació dels propis joves a l’hora de decidir inscriure’s al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). En el cas del grup dels menors de 20 anys, la majoria

EN EL DARRER ANY LA TAXA D’ATUR DELS JOVES A L’ALT PENEDÈS S’HA REDUÏT 12 PUNTS encara no s’han inscrit al SOC, cosa que redueix les llistes de parats joves, alhora que allunya les estadístiques de la realitat social.

Només en l’últim any, els parats d’entre 16 i 19 anys s’han reduït un 48,43% a la comarca, passant d’una taxa d’atur del 24,70% el novembre de 2011 al 12,74% el mes passat. En un altre context seria una dada que ens aixecaria

l’ànim, però coneixedors de la situació actual dels joves, només fa que aixecar sospites sobre aquesta davallada. El més probable és que els joves d’aquestes edats hagin continuat els seus estudis o, per contra, es trobin en cerca de feina pel seu compte. Altres motius com sortir a l’estranger entrarien més aviat dins de les possibilitats d’altres franges d’edats més madures, dels quals mtambé ha disminuït la taxa en el darrer any. En el cas dels 20 als 24 anys, la variació ha estat també negativa, en concret del -15,94%, i la dels 25 als 29 anys s’ha reduit un -2,63%.

La població activa d’entre els 16 i 29 anys és 10.749 persones, que representa el 19,23% del total a l’Alt Penedès (55.904).

La contractació laboral és un factor determinant a l’hora d’avaluar l’evolució de l’atur. El 2012 va començar amb baixades importants dels contractes a persones

 Nombre d’aturats joves a l’Alt Penedès. Per edats i sexes

joves, però cap el maig es va capgirar la situació. Des de llavors, en les tres franges d’edats juvenils ha augmentat la contractació fins el passat setembre. En aquest mes es van formalitzar 1.242 contractes entre joves de 16 a 29 anys.

Tot i això, la dada del grup dels menors de 20 anys és força testimonial, ja que 149 contractes a tot l’Alt Penedès al setembre posa en relleu la poca presència de treballadors primerencs en el mercat laboral comarcal.

També cal destacar que els mesos

d’alta contractació coincideixen amb la petita bonança econòmica dels mesos d’estiu, quan l’atur va disminuir en certs mesos, mentre que en la resta es va mantenir amb lleugers repunts a l’alça.

De cara el 2013, és difícil fer una predicció de com evolucionarà la situació laboral, però des de la Regidoria del Foment de l’Ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca destaquen que serà complicat combatre l’atur amb la reducció del pressupost destinat als plans d’ocupació local.

 Contractació laboral a joves de l’Alt Penedès

desembre 2012

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

desembre 2012

ACTUALITAT

Les agències de viatges confien a revifar les vendes nadalenques a última hora Tot i que és difícil fer prediccions en plena crisi general, els creuers i Disneyland Paris són les apostes més fortes de cara al 2013 LÍDIA OÑATE Ens trobem a les portes d’una de les èpoques de vacances més esperades. Passar uns dies fora de casa en dates nadalenques s’ha convertit en hàbit des de fa força anys.

Uns, per visitar els seus familiars, i els altres, per aprofitar uns pocs dies de vacances i passar-los en un lloc de mar o muntanya.

Sens dubte, la destinació més venuda a les agències de viatges de tot el país són les pistes d’esquí o els allotjaments rurals als Pirineus. Gaudir d’una estada d’hivern típica nadalenca és un dels grans atractius per a aquestes dates. L’any passat va ser bastant fluix, però la neu de principis de desembre ha animat força gent a viatjar. Tot i això, la tendència dels anys anteriors es repeteix: fins a última hora no es reserven els viatges.

Cristina Almirall, d’Over Panda, ens explica que darrerament s’han trobat amb bastants peticions de capitals europees on se celebren mercats i fires de Nadal com Munic (Alemanya) o Hèlsinki (Finlàndia). Ara, endinsar-se en el món on el Pare Noël és el rei dels regals ja no es tan rocambolesc com es pugui pensar. Sens dubte, són viatges ideats molts d’ells per

viure en família.

Com a contrapunt, hi ha qui opta per viure el Nadal en temperatures suaus i paisatges de costa idíl·lics. Pere Albornà, de Viajes Ecuador a Vilafranca, comenta que a alguns dels seus clients els agrada trencar amb el fred i escullen destinacions caribenyes.

L’ESQUÍ, NOVA YORK I ELS MERCATS DE NADAL A EUROPA SÓN EL MÉS DEMANDAT PER AQUESTES FESTES A l’altra banda de l’oceà Atlàntic es troba una de les capitals més sol·licitades, no només per Nadal o Cap d’Any, sinó durant la resta de l’any. Tòpic entre els tòpics, Nova York es perfila com el gran atractiu entre els 52 estats que configuren la primera potència mundial. Almirall afirma que en els darrers anys “ha crescut l’interès d’altres zones dels Estats Units com la costa oest (San Francisco, Los Angeles...) o altres

ciutats de la costa est al voltant de Nova York”.

Des d’Over Panda estan satisfets amb les previsions de cara el 2013, i auguren bones vendes, sobretot en el sector dels creuers.

La majoria de les agències de la comarca sostenen que el proper any es vendran molts paquets de creuers, per la proximitat de l’Alt Penedès a la costa de Barcelona i Tarragona, dos dels ports amb més activitat d’aquest tipus. Algunes agències com Viatges El Corte Inglés situen els creuers entre els seus productes estrella, juntament amb el complex turístic i lúdic Disneyland Paris. Sílvia Rodríguez, de Viatges El Corte Inglés a Vilafranca, no dubta d’afirmar que “aquests dos marquen la diferència i, ja de lluny, queden altres destinacions com Nova York o capitals europees.”

S’espera que les vendes es mantinguin, tot i que les agències es veuen cada dia més forçades a ajustar al màxim els pressupostos.

“Hem de fer productes atractius i amb pressupostos més baixos, però amb l’augment de l’IVA costa reduir els preus”, explicava Albornà. A més, aquesta batalla pels preus coincideix en la temporada baixa, quan encara és més complicat vendre viatges.

Per tal de millorar les vendes, al-

gunes agències han optat per cridar l’atenció del públic que ronda els 50 i 55 anys. El fort interès que mostren per l’oci i la capacitat adquisitiva el converteix en un dels col·lectius amb més futur per les expectatives del mercat viatger.

Per aquest motiu, Quim Pallerola, de Viatges Abelux a Vilafranca, ens comenta que han dissenyat paquets turístics adreçats a persones de 50 a 60 anys. Tot i això, també n’organitzen per a gent d’altres edats. Sens dubte, l’especialització dels productes segons l’edat és un aspecte molt important per oferir els viatges

més adequats i garantir una bona experiència als viatgers.

Entre les prediccions d’Abelux per al proper any es mantenen els creuers al capdavant, junt amb les costes en els mesos d’estiu. Tot i això, Pallerola es mostra prudent en aquests temps difícils: “abans podies preveure moltes coses, però ara és més complicat”. Remarca que “el preu és molt important, hem de ser més competitius”. Per això, paquets de viatges amb bones tarifes són els que tenen més sortida, sobretot els de les principals ciutats europees com París, Londres, Venècia o Praga.

més vitalitat. Aquest és un element indispensable per emprendre un viatge, encara que sigui per relaxar-se. L’estada mitjana és d’entre vuit i deu dies.

Per fer-nos una idea, a l’Alt Penedès es venen més de 600 places

de l’Imserso. Si bé, el volum de negoci no és per tirar coets, també cal reconèixer que en temps de crisi és un sector que es manté, cosa que el perfila com un valor refugi per al turisme, sobretot durant la temporada baixa.

Els viatges de l’Imserso es perfilen com un valor refugi durant la temporada baixa Les vacances subvencionades de l’Imserso per a persones grans s’ha vist reduït un 27% en la temporada 2012-2013. Aquesta retallada pressupostària aplicada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat es traduïrà en 200.000 places menys que l’any anterior. Enguany, de les 900.000 places que s’ofertaran, 175.000 seran assignades a Catalunya.

A l’Alt Penedès, la demanda de places de l’Imserso s’ha mantingut respecte al 2011, tot i que des de les agències destaquen que no s’han produït cues significatives

per escollir destinació, tal com passava habitualment. Entre les destinacions més cobejades es troben els viatges culturals, dels quals hi ha molt poques places.

Entre les altres opcions amb més demanda a la comarca, destaquen les illes Canàries, Andalusia o la costa de València, en especial Benidorm i Gandia.

L’Imserso és un programa estratègic per combatre l’estacionalitat que pateixen moltes destinacions espanyoles, sobretot les costeres. Amb ell, s’evita que hotels i complexos turístics tanquin i les

agències de viatges puguin vendre més productes. Tanmateix, les agències remarquen que amb aquest producte no obtenen gaire beneficis, ja que els preus són molt baixos (una setmana amb pensió completa pot costar uns 140 euros per persona) i les places són poques. Ara bé, més val vendre-ho que quedar-se en blanc. És el que pensen moltes d’elles, que en els darrers anys han vist com la crisi també afectava la demanda d’aquest sector.

La majoria de sol·licitants tenen entre 65 i 75 anys, les edats amb

Penedès Econòmic

desembre 2012

7

ACTUALITAT

Cau la demanda d’ofertes de treball a les ETT per la campanya de Nadal Les males perspectives del comerç, el turisme, l’hostaleria i la indústria provoquen que la xifra de contractació sigui inferior a la de l’any passat OLGA AIBAR Tradicionalment, amb la proximitat de les dates de Nadal, s’incrementen les demandes d’ofertes laborals a les ETT, principalment en el sector del comerç.

Tanmateix, en aquesta ocasió, hi ha hagut menys demanda de personal per treballar en gairebé tots els àmbits, una xifra que, segons Adecco, serà aproximadament un 15% inferior a la de l’any passat, que ja no va ser un bon any.

El sector que més demanda ha tingut és el de l’alimentació, principalment el del cava, i el de la xocolata, i també les empreses de l’àmbit de la logística.

Pel que fa al comerç, segons apunten des de Manpower, “les mateixes botigues ja es cobreixen les seves pròpies demandes posant cartells a la porta i, amb la necessitat de treballar que hi ha avui dia, tenen el personal necessari ràpidament”. A les ETT, hi recorren les empreses que busquen un perfil més seleccionat i més adient a les necessitats productives específiques del moment.

En general, les empreses realitzen actualment contractes més curts i busquen més personal amb una situació més complexa, que porten més temps desocupats o que coneixen personalment.

Una de les èpoques que més demanda de feina tenen les ETT és en la de la verema.

Segons Ferran Mata, director de la delegació d’Adecco Vilafranca, els últims tres anys, han pass-

at per l’oficina a sol·licitar feina persones de tots els perfils d’edat, tot i que s’acostuma a pensar que són només els joves els principals demandants. Històricament, a les oficines hi entraven més persones estrangeres però ara en són més les nacionals.

També cada cop més sol·liciten feina persones de més de 50 anys, un perfil de treballadors a qui, segons Mata, “els hem d’orientar molt. Fem tallers a les nostres oficines per ajudar-los a redactar currículums i tècniques per a superar amb èxit una entrevista”, indicacions que poden semblar molt bàsiques com vestir-se adequadament, què no s’ha de preguntar, com seure, etc., però que sempre són necessàries”.

CADA COP MÉS PERSONES DE MÉS DE 50 ANYS DEMANEN FEINA A LES ETT Adecco gestiona, durant l’any, un volum important de contractes. Durant el 2011 van realitzar més de 2.500 a l’Alt Penedès i, aquest any, esperen tancar una xifra similar. A nivell de quota, representa prop del 40% de la contractació temporal que fan les empreses de treball temporal a la comarca, sense tenir en compte la que fan les empreses directament.

En aquest cas, es redueix entre el 20 i el 25 % a l’Alt Penedès.

Aquesta ETT porta treballant més de 14 anys a la comarca. Actualment, les oficines són al carrer de Cal Bolet, 4 i, al número 20 de la Parellada, es troben les d’Adecco Outsourcing, una empresa que gestiona l’externalització de tots els serveis, una àrea que cada cop té més demanda.

D’altra banda, el Ministeri de Treball ha anunciat que destinarà l’any vinent 31 milions d’euros a la Fundació Tripartita per la Formació en el Treball, integrada per les patronats CEOE i Cepyme i els sindicats UGT, CCOO i CIG, per col·laborar amb el Servicio Pú-

blico de Empleo del Estado (SEPE) en la millora de la qualitat de la formació professional per al treball, participar en fòrums i donar suport al servei en les activitats de gestió de les iniciatives de formació. També destinarà 20 milions al foment de les agències privades de col·locació, entre elles, les empreses de treball temporal (ETT) que, l’any vinent, col·laboraran amb el Servicio Público de Empleo del Estado. És la primera vegada que apareix una aportació d’aquest tipus en els pressupostos de l’Estat.

Tot i que encara no està clar com funcionarà aquest sistema, l’associació Agett, formada per

les ETT Adecco, Eulen, Randstad i Unique, espera firmar els acords de col·laboració en el primer trimestre de 2013.

Des d’Adecco Vilafranca explicaven que ells no estan formalitzats com a agència privada d’ocupació però sí la central barcelonina. En el mateix cas es troben d’altres ETT de la vila. Des d’Adecco afirmaven que no sabien si les ajudes que el govern aportarà l’any vinent a les ETT serviran per fer polítiques actives d’ocupació o accions formatives, però que “l’important és que el nou sistema funcioni bé i que poguem donar suport a l’INEM, malgrat que som empreses privades”.

8

Penedès Econòmic

desembre 2012

ACTUALITAT

La crisi immobiliària deixa desenes de blocs inacabats a l’Alt Penedès Després de cinc anys de l’esclat de la bombolla immobiliària, els municipis del país, col·leccionen edificis a mig fer i zones abandonades LÍDIA OÑATE D’ençà que la bombolla immobiliària va esclatar per sorpresa de molts i per lògica dels experts, municipis de totes mides i d’arreu del país han anat acumulant parcel·les amb edificis a mig construir, d’altres encara per estrenar, o alguns ocupats amb només uns quants veïns. Aquests “esquelets” d’habitatges contrasten amb l’entorn del barri, però també escenifiquen el paisatge desolador del pas de la crisi.

Si bé l’Alt Penedès no ha estat una de les comarques més perjudicades per grans construccions inacabades com aeroports, centres culturals o museus, cal dir que algunes zones de la seva capital s’han vist afectades per la parada en sec del sector de la construcció. Són els casos dels barris en expansió com el del Molí d’en Rovira, la Girada 2 o el Pla del Diable. En ells s’observen diferents terrenys preparats per edificar i en alguns d’ells, fins i tot, ja està iniciada l’obra. Però no només s’hi troben edificis inacabats aquí, sinó que en d’altres llocs com al carrer d’Antoni Mestres Jané o Rambla Generalitat hi ha blocs de pisos amb l’estructura bàsica. Alguns d’ells, però, tenen en funcionament l’aparcament propi de l’edifici, cosa que constata que alguns dels pisos (amb la plaça d’aparcament inclosa) han

estat venuts i els seus clients encara no els poden usar.

Vilafranca, a més, ha vist aturarse la construcció d’alguns dels seus equipaments emblemàtics com l’Auditori Municipal que, tot i estar en funcionament des del 2007, encara no s’ha enllestit la façana lateral. L’alt pressupost de l’obra, que va ascendir a 5,5 milions d’euros, i les tensions de tresoreria de les arques municipals han obligat a esperar més temps del necessari per donar per finiquitada l’obra.

EN TOT EL 2011 NOMÉS ES VAN SOL·LICITAR SIS LLICÈNCIES D’OBRES A VILAFRANCA, UN 91% MENYS QUE EL 2007 Les llicències d’ohres encadenen quatre anys de caigudes Des del 2005 les sol·licituds de llicències d’obra nova no han fet més que baixar, però el 2008 i 2009 es va confirmar l’esclat de la crisi immobiliària a la comarca.

Només del 2007 al 2008 es van reduir un 52,86%, passant de 70 a 33 llicències d’obres, segons les dades del Servei de Plànol i Esta-

 Carrer Antoni Mestres Jané al barri de Les Clotes de Vilafranca

dística de l’Ajuntament de Vilafranca. L’any següent la davallada es va repetir, i el consistori vilafranquí només va haver de concedir 16 llicències (-51,52%). La crisi començava a mostrar la seva pitjor cara i tot semblava reduït a mínims fins que l’any passat es va produir el pitjor resultat des que es publiquen les dades del Registre Municipal d’Expedients.

En tot el 2011 només es van sol·licitar sis llicències d’obres a Vilafranca, un 91% menys que el 2007, any en què es va iniciar la crisi. La caiguda és molt més pronunciada si mirem el 2004, quan es van registrar 84 llicències.

El 2011 es van iniciar un 87% menys d’habitatges a la comarca En el període del 2007 al 2011 es van produir alts i baixos en la construcció de nous habitatges. Segons les dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf, el 2007 es van iniciar 2.073 habitatges nous. Des d’aquell any van baixar fins a construir-se 198 el 2009. Una xifra tan minsa que l’any següent es va revifar fins els 305. Tot i això, en el darrer any, el sector s’ha acabat de desfer amb l’inici de només 38 habitatges nous, un 87,54% menys que el 2010. Sembla ser que els promotors estan finiquitant les poques construccions pendents, ja que el 2011 s’han acabat 334 habitatges, un 12% més que el 2010.

 Carrer de Lluís Maria Güell al barri de la Girada

Tanmateix, aquestes xifres són molt llunyanes de les de fa quatre anys quan a l’Alt Penedès es van acabar 2.326 habitatges, l’últim any de bonança abans d’arribar l’esclat de la crisi.

En l’última dècada la població comarcal ha crescut un 30% La dècada dels 2000 va ser una de les més desenfrenades a nivell de població. Els darrers deu anys l’Alt Penedès ha augmentat un 30,49% els seus habitants,

passant de tenir 80.976 el 2001 a 105.670 el 2011. L’auge de la immigració i l’establiment de diverses famílies de l’àrea metropolitanta a la comarca han generat aquest creixement poblacional.

A Vilafranca s’ha produït pràcticament el mateix increment i ja es troba a les portes dels 40.000 habitants. Segons les últimes dades del Padró Municipal, la vila ha passat de 31.178 a 39.777 habitants en deu anys, un 27,58% més.

 Carrer Rambla Generalitat al barri de la Girada de Vilafranca

Penedès Econòmic

desembre 2012

9

EMPRESA

Els accionistes de BMN demanen a Caixa Penedès que es vengui les accions OLGA AIBAR El BMN i Caixa Penedès estan negociant per trobar una sortida a la situació que s’ha creat arran de la decisió del banc de vendre al Banc de Sabadell el negoci financer de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó. Aquesta operació, que s’ha d’acabar de tancar aquest mes, ha comportat que els altres tres accionistes del Banc Mare Nostrum, Caja Múrcia (41%), Caja Granada (18%) i Sa Nostra (13%), hagin demanat a Caixa Penedès que es vengui el 28% de les accions que té i surti del capital del banc.

El problema és valorar el preu d’aquestes accions en un moment en què s’ha fet públic que el FROB injectarà més de 470 MEUR al banc i passarà a ser el soci majoritari, amb gairebé un 70% de les accions, mentre que el 30% restant s’haurà de repartir entre els accionistes. Segons

apuntava el director general de Caixa Penedès, Ricard Banquells, “ara no hi ha ningú que tingui objectivitat per marcar el preu de les accions i nosaltres no volem perjudicar els nostres accionistes.

CAIXA PENEDÈS BUSCA NOUS PATRONS I MECENES PER PODER CONTINUAR AMB LA TASCA DE L’OBRA SOCIAL Així que, fins que no hi hagi un preu correcte i raonable, no podem pactar”. Sigui com sigui, si es venguessin les accions de BMN, Caixa Penedès perdria la principal font de finançament per a dur a terme l’obra social. Sobre

aquest aspecte, Banquells afirmava que: “necessitarem més recursos i, si no és per la via dels dividends, haurem de buscar altres maneres per obtenir-los, ja sigui per la via del mecenatge o d’altres fórmules, però l’obra social ha de continuar. El que està clar és que, a partir d’ara, haurem de tenir un criteri més selectiu en els projectes que impulsem i en els àmbits a actuar, prioritzant la vessant social per davant de la lúdica”.

Per preservar aquesta obra social, Caixa Penedès està elaborant els estatuts per convertir-se en fundació especial. Ara aquesta obra social depèn per finançar-se de les seves reserves, que ascendeixen a més de 20 milions d’euros. El pressupost d’aquest 2012 és de 5,46 milions d’euros, que es veuran reduïts per al 2013, any precisament que se celebra el centenari de l’entitat d’estalvis vilafranquina.

Actualment, Caixa Penedès té un consell de deu membres i una

assemblea amb 80 representants, així com un comitè de control, òrgans que es dissoldran per donar pas al patronat, que tindrà 20 membres. Segons estableix la llei catalana, tres quartes parts del patronat representaran el sector privat, com a entitats fundadores de les caixes, entitats privades que aporten recursos, persones de reconegut prestigi proposades pel

patronat o entitats públiques o privades que promouen activitats similars a les de l’obra social.

Alhora, el patronat tindrà un director general sense vot a l’òrgan de govern de la fundació, amb un mandat no superior a sis anys, i que haurà de tenir un perfil professional en els àmbits en els quals la fundació desenvolupi la seva activitat .

10

Penedès Econòmic

desembre 2012

EMPRESA

ES RENOVA EL CURS ENGLISH FOR CAVAMAKERS PEL 2013 Pimecava i St Paul’s English Academy han preparat una nova edició del curs ‘English for Cavamakers’ pel proper mes de gener, davant de la demanda creixent d’enoturistes estrangers i la imporància que l’exportació té per al sector del cava.

S’adreça a elaboradors, responsables d’enoturisme i responsables d’exportació, que podran conèixer i aprofundir en tots els aspectes relacionats amb el món del cava, des de l’elaboració fins

EL CELLER MIQUEL PONS ESTRENA NOVA IMATGE

a la comercialització, passant per la viticultura i l’enoturisme.

El curs, de 30 hores, està limitat a deu persones d’empreses associades a Pimecava i tindrà una durada de cinc setmanes.

Més informació al correu electrònic pimecava@pimec.net o al telèfon 662 180 059.

El celler Miquel Pons, de la Granada, ha renovat la imatge dels seus vins joves amb noves etiquetes i un nom comercial: Arrelium. Moderna i actual, la nova imatge representa un cep dibuixat cap per avall que imita les arrels de la terra, tot un simbolisme de la unió de la part visible amb la no visible de la natura. En la nova etiqueta apareix l’any de la collita i s’hi afegeixen les paraules “Terra, Esforç... Viticultura” que són la referència del treball de Miquel Pons.

BMN i Banc Sabadell signen la venda de Caixa Penedès L’acord comprèn 462 oficines, 900.000 clients i 2.000 empleats de la xarxa de Catalunya i Aragó OLGA AIBAR El BMN i Banc Sabadell van tancar el 18 de desembre l’acord per a l’adquisició de la xarxa territorial i el negoci de BMN a Catalunya i Aragó, és a dir la xarxa de Caixa Penedès. Aquesta operació és una de les mesures incloses en el Pla de Reestructuració i Capitalització presentat al Banc d’Espanya, pel qual BMN, a més de la capacitat de generació interna de recursos propis, preveu la venda d’actius per milorar les necessitats de capital derivades dels requeriments de solvència exigits per la normativa vigent.

Amb aquesta operació, que ja va ser anunciada mitjançant un Fet Rellevant enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors el passat 13 de novembre, Banc Sabadell impulsa el negoci de banca minorista en el seu territori d’origen i se situa com a quarta entitat a Catalunya, amb una quota d’oficines propera al 12%.

L’acord subscrit entre BMN i Banc Sabadell comprèn 462 oficines (443 a Catalunya i 19 a Aragó), el negoci dels 900.000 clients que formen part de la Direcció Territorial de BMN a Catalunya i Aragó, així com els 2.000 empleats adscrits a aquesta xarxa i als serveis centrals d’aquesta direcció.

L’operació inclou inversions creditícies per aproximadament 10.600 milions d’euros i dipòsits de clients per 7.900 milions d’euros, que corresponen als actius de BMN a Catalunya i Aragó, un cop exclosos els actius

 Oficines de Caixa penedès i Banc Sabadell

 Instal·lacions de les oficines de la CAM a Vilafranca

transferits per BMN a la Societat Estatal de Gestió d’Actius procedent de la Reestructuració Bancària (SAREB). L’import de la diferència entre els actius nets i els passius, es compensarà amb 350 milions d’euros.

D’altra banda, el banc SabadellCAM va tancar el 7 de desembre 300 oficines de la seva xarxa, entre les quals la de la CAM de Vilafranca, per donar compliment al procés d’integració.

Els clients van rebre diverses comunicacions en les quals se’ls va traslladar els nous números de comptes, noves oficines de referència així com les targetes per operar en substitució de les de la CAM. D’aquesta manera, Banc Sabadell dóna lloc al quart grup financer espanyol, amb un volum d’actius que supera els 164.000 milions d’euros i una xarxa de més de 1.800 oficines a Espanya.

COM GESTIONAR UNA EMPRESA A TRAVÉS DE LA TEORIA DE LES LIMITACIONS La conferència sobre com gestionar una empresa a partir de la Teoria de les Limitacions (TOC) organitzada conjuntament per la UEP, L’ADEG i l’empresa Siemens va aplegar el 14 de desembres, a la sala d’actes de l’Hospital Comarcal, més d’una cinquantena de persones, moltes d’elles de l’àmbit de la salut de l’Alt Penedès.

Màrius Calvet, expert i assessor d’empreses en TOC, màster

en pensament lateral i director executiu del Consorci del Laboratori Intercomarcal Alt Penedès-Garraf-Anoia, va explicar els secrets de gestionar una empresa o un grup de treball amb la màxima harmonia. Per això va defensar que en qualsevol organització el personal ha de ser “flexible i polivalent”.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Tenim por La societat catalana és complexa, i no paro de reafirmar-me dia a dia.

Després de les eleccions del passat novembre, hi va haver una espècie d’atonia general al nostre país, durant unes hores, la incertesa es va apoderar de la gent i ens va portar immediatament a la por.

I jo no puc entendre perquè, ja que el meu resum va ser: perd CIU, guanya ERC, augmenta la implicació dels unionistes en el debat, i finalment els independentistes són més i més d’esquerra. Per tant, tots contents i comencem a construir el nou estat.

Però, no, els catalans podem ser molt emprenedors, molt exigents, i molt defensors de “lo nostre”, però, quan els esquemes es trenquen, quan arrenquem un procés històric, quan més que mai és l’hora de la política, quan ens sortim del guió, ens entra la por.

Imagineu com seria una Catalunya sense pors, sense falses màscares?

Llavors sí que seríem un país imparable, que a canvi d’en Guardiola, ell no tenia por, por dels seus

actes, ni de què diran.

I aquí estem, i em dóna la sensació que és la societat civil la que té por, però que els governants saben que toca, toca negociar, toca ser valents, crec que CIU i ERC estan treballant de valent, sense fer públics els resultats de la negociació, però treballant de debò per crear un nou estat, o això espero.

El resultat de les eleccions és la Catalunya que volíem, o la Catalunya que tenim? A partir d’aquesta reflexió que cadascú busqui la seva pròpia resposta, però em reafirmo que ara més que mai, necessitem la política del millors, dels que sàpiguen crear un país emprenedor, desfer-ho tot per tornar a començar de zero.

I només queda un punt important per acabar de polir, que el procés d’emancipació nacional no ens faci oblidar els problemes actuals de la conjuntura, i el principal problema està en reeducar als nostres banquers perquè deixin d’educar als seus fills per ser els nostres patrons. I què voleu que us digui... Jo els odio a tots!

desembre 2012

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

desembre 2012

EMPRESA

ACORD ENTRE LA UEP I GUARDIAN SOFTWARE La Unió Empresarial del Penedès i l’empresa Guardian Software, especialitzada en desenvolupar i comercialitzar solucions de seguretat informàtica, han signat un acord de col·laboració per oferir als seus associats el servei amb avantatges especials.

Les solucions de Guardian Software garanteixen la salvaguarda diària de les dades informàtiques de l’usuari en un centre de dades de forma confidencial i segura, permetent poder disposar de les dades de manera im-

mediata, en cas de pèrdua total o parcial.

Per part de l’empresa Guardian Software va signar el conveni Jordi Graells, com a Director Executiu, i per part de la UEP el seu gerent, Francesc Simó.

BANC SABADELL PRESENTA LA VISA 25è ANIVERSARI DE L’ADEG

PROMOURE LA INTEGRACIÓ D’EMPRESES PER AFAVORIR LA CONTINUÏTAT

Empresaris, directius i, en general, professionals vinculats a l’ADEG ja poden sol·licitar la VISA commemorativa dels 25 anys de l’ADEG. La targeta és gratuïta i s’ofereix amb una assegurança d’accidents de fins a 120.000 euros i amb un crèdit mensual de 1.000 euros ampliables. A més, com a valor preferent i d’afinitat, la persona titular s’acredita com a partícep de la xarxa empresarial més important del Penedès i el Garraf.

El nou any temàtic de l’ADEG, que aquesta vegada coincidirà amb el 25è aniversari de l’entitat, té l’objectiu de propiciar la conjunció d’iniciatives empresarials per tal de garantirne la continuïtat.

La programació d’activitats tindrà molt a veure amb els moments actuals, quan els nous emprenedors no troben viabilitat per als seus projectes per falta de complementarietats o de sinergies adequades, a vegades

El comerç de Vilafranca aposta per la targeta de fidelització

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

L’associació Centre Vila ha posat en marxa aquesta iniciativa que donarà avantatges a clients i comerços

Amenaces i Oportunitats

L’OBJECTIU ÉS INCENTIVAR LA DEMANDA I EVITAR FUGUES CAP A ALTRES POBLACIONS comptaran de forma directa en la seva pròxima compra, o quan el client ho decideixi. A diferència d’altres targetes, la de “Vilafranca Comerç” no té lligams amb cap entitat bancària, sinó que és una eina pròpia de l’associació.

Mitjançant aquesta targeta els comerciants tindran informació bàsica dels seus clients com ara el lloc de residència o la data de naixement, però també d’hàbits

Foto: Fèlix Miró

LÍDIA OÑATE “En temps de crisi, pot aflorar el millor de nosaltres”, van ser les paraules de Joan Manel Monfort, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, durant la presentació de la darrera iniciativa de l’Associació de Comerciants i Professionals Centre Vila. La targeta “Vilafranca Comerç” és la nova aposta d’aquesta entitat comercial, innovadora i pionera, que proporcionarà avantatges tant als comerços com als clients d’arreu de la vila.

Prop de 70 establiments de Vilafranca van començar el passat 11 de desembre a oferir la targeta als seus clients. Amb ella, els usuaris acumulen euros que es de-

de compra. Segons Cristina Bundó, gerent de l’associació Centre Vila, “el venedor podrà adequar molt més la seva oferta a les necessitats dels clients”, ja que disposarà d’informació de primera mà sobre les seves preferències i compres habituals. A més, els comerciants podran oferir campanyes i promocions, i buscar aliances amb altres comerços i professionals per crear campanyes transversals.

Fèlix Hill, president de Centre Vila, afirma que la targeta Vilafranca Comerç va més enllà de les que ja existeixen actualment, ja que “l’hem fet a la nostra mida i està al dia de les noves tecnologies”. Un dels grans èxits d’aquesta iniciativa és la possibilitat que dóna a tots els agents econòmics de la vila d’adherirs’hi, sense necessitat de formar part de l’associació. L’objectiu final és “evitar fugues cap a altres poblacions”, explicava Hill.

La targeta “Vilafranca Comerç” ja es troba en marxa, però de moment en el seu nivell bàsic, és a

dir, permet donar d’alta i de baixa els clients i acumular diners en descomptes. Després de la campanya de Nadal, l’associació farà un enviament d’e-mails, newsletters i sms a aquells clients que així ho hagin demanat i es crearan campanyes segmentades. Passats uns mesos, la iniciativa assolirà el nivell avançat, que consistirà a interpretar les dades estadísitques recollides i emprendre campanyes creuades i amb l’aparcament de Vilafranca.

Tot i que la iniciativa comença amb la targeta física, la intenció de l’associació Centre Vila és facilitar les compres a través dels dispositius mòbils. Així, aposten per les noves tecnologies, que “ens permeten agilitar la fidelització”.

A la presentació de la targeta van assistir el diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Jordi Subirana, i el director general de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Recasens, que va incidir en “l’actitud proactiva que cal fomentar en èpoques de crisi com l’actual per tal d’incentivar la de-

financeres i a vegades additives d’elements competitius. També és el cas d’empreses ja consolidades que es veuen abocades al tancament perquè no poden reconduir la situació; així com de les empreses familiars, algunes en risc de tancament per falta de successió.

Hi havia una vegada... uns grans magatzems d’una cadena nacional de roba que es volien instal·lar en un cèntric carrer, al costat d’una petita botiga, i havien adquirit totes les propietats de l’illa de cases menys aquest petit local. El propietari de la botiga de roba es va negar a vendre.

- Molt bé, llavors construirem al seu voltant i li enfonsarem el negoci, li van dir els competidors.

Va arribar el dia en què el petit comerciant es va trobar encerclat, amb uns grans magatzems amb gran quantitat de departaments envoltant per ambdós costats al seu petit negoci. Els cartells de la competència anunciaven: - Gran inauguració!

El petit comerciant va posar un cartell a tot l’ample de la seva botiga que anunciava: - Entrada principal.

Es una anècdota de com una gran amenaça pot esdevenir una gran oportunitat, i de com contra els grans riscos es necessiten grans, o no tan grans, dosis de creativitat.

En aquests temps convulsos i ràpidament canviants, és una urgència per a moltes empreses, adap-

tar-se i transformar-se per sobreviure. No tinc dubtes que avui dia té el mateix mèrit, si no més, mantenir l’empresa que crear-ne una de nova.

En qualsevol cas, és cert que en els temps de crisi aguditzem l’enginy; cal ser creatius, innovadors i buscar sempre la DIFERENCIACIÓ dels nostres productes o serveis. Es una qüestió de supervivència, per trampejar el present i, assegurar el futur.

No hem de tenir por d’anar canviant, de canviar per millorar ja que en aquest mon tant competitiu, el que deixa de millorar, deixa de ser bo. Hem d’encarar la transformació dels nostres models de negoci. Intentar mirar mes enllà, buscar la diferencia, exaltar-la i, comunicar-la.

Un proverbi xinès que m’agrada especialment diu: “Qui vol fer alguna cosa troba un mitjà; qui no vol fer res troba una excusa”.

També es diu que hi ha poca diferència entre les persones, però que aquesta poca diferència és realment important; aquesta “escassa” diferència és l’actitud, en si és positiva o negativa. Res més ni menys!

Penedès Econòmic

desembre 2012

13

EMPRESA

El director de Seat presenta el nou León

La JCI Vilafranca estrena nou nom i imatge dels seus premis LÍDIA OÑATE

 Palomera i Jounou al costat del nou Seat León

El director general de Seat a Espanya, Mikel Palomera, acompanyat del director del concessionari a Vilafranca, Antoni Jounou, va presentar el nou Seat León a les instal·lacions de la marca a la vila. Aquesta va ser una presentació simultània a tot Espanya, ja que el mateix dia i hora estava previst mostrar al públic l’innovador disseny del nou León. Palomera va explicar que “marcarà un

abans i un després en la marca.”

El León de 2012 és un vehicle amb un línia imponent, que s’ha dissenyat i fabricat íntegrament al Centre de Disseny de Martorell. Segons Palomera, “hem fet un salt qualitatiu i quantitatiu en disseny, tecnologia, i economia del manteniment del cotxe”. Jounou està convençut que serà “un èxit, perquè ens fa sentir la passió de conduir”.

La Jove Cambra Internacional de Vilafranca ha presentat el nou programa Emprenedors del Penedès, amb un canvi d’imatge més colorista i atrevit. Amb la renovació, la JCI busca innovar en la cerca d’oportunitats professionals a l’emprenedora i fomentarla encara més a l’Alt Penedès.

El programa EP (Emprenedors del Penedès) vol ser un crit d’atenció per a aquells joves que vulguin emprendre, però també oferirà activitats relacionades amb l’emprenedoria com jornades de networking, conferències…

El cicle es farà anualment i té per objectius fomentar l’actitud emprenedora alliberant-la de la por; generar una comunitat per posar en valor l’emprenedoria a la comarca; i servir d’altaveu per a emprenedors per tal que puguin expressar els seus projectes.

Fins ara, l’equip de la JCI ha estat immers en el procés de creació de

 El president de la JCI, Joan Marchan, al mig, mostra el logo

marca, però esperen que cap el febrer o març puguin dur a terme la primera activitat del cicle.

El nom d’Emprenedors del Penedès substitueix el dels Premis Penedesencs, dels quals s’havien celebrat tres edicions.

Així, en la gala de premis del passat 14 de desembre, els guardonats es van endur una estatueta amb el nou logotip. La

dissenyadora Bildigrafiks ha estat l’encarregada d’evolucionar els premis de la Jove Cambra de Vilafranca cap a una imatge més lúdica, que captés l’atenció. “La nova imatge s’adequa als valors d’emprenedoria”, afirmava el dissenyador Martí Ferrer, que descriu el logotip com un joc de peces, ja que “l’emprenedoria pot ser un joc”.

14

Penedès Econòmic

desembre 2012

ACTUALITAT

25 ANYS D’AULA

L’EMPRENEDOR XAVIER VERDAGUER OBRE L’ACTE DELS PREMIS DE LA JCI L’emprenedor Xavier Verdaguer va inaugurar el primer acte del nou programa d’emprenedoria de la Jove Cambra Internacional de Vilafranca, Emprenedors del Penedès (EP). A la conferència Actitud emprenedora Verdaguer va explicar les claus per emprendre que ha après al llarg de la seva trajectòria professional.

Després de l’acte, es va celebrar la quarta nit dels Premis EP, que reben l’herència dels Premis Penedesencs. Ernesto Gonzalez va

ser premiat com a Jove emprenedor per Reservango; Cal Parés per la seva trajectòria empresarial; el Personatge rellevant de la comarca va ser per al dramaturg Jordi Casanovas al capdavant de la companyia FlyHard. El jurat també va fer menció especial a Mas Albornà per la tasca social.

Aula de Formació del Penedès celebra enguany el 25è aniversari. Per commemorar-ho i inaugurar l’ampliació de la seu d’Aula Catalunya, el centre va proposar a l’escultor Josep Massana que el 14 de desembre fes una mostra de la seva obra amb l’exposició “Escultures i Relleus”. Aquesta iniciava un nou projecte que s’anomenarà Aula Cultura, que consistirà en promoure artistes catalans i destinar part dels guanys a pagar la formació de persones que no s’ho puguin permetre.

La Fira del Gall supera les expectatives en plena crisi A la fira van venir més de 40.000 visitants i es van vendre 13.700 racions i 1.880 degustacions LÍDIA OÑATE La Fira del Gall 2012 ha estat un èxit en tots els aspectes. Aquesta és la valoració que en fan des del Patronat de Turisme i Comerç de Vilafranca, que han volgut destacar la importància d’haver registrat més de 40.000 visitants i haver venut 13.700 racions i 1.880 degustacions en només dos dies.

La regidora de Comerç i Turisme, Dolors Rius, ha afirmat que la Fira del Gall té una “salut de ferro” i ha remarcat que “en el marc econòmic tan horrible que tenim l’èxit de la fira és impressionant.”

Segons les dades estimades de la Policia Local de Vilafranca i del Patronat, per la fira van passar més de 40.000 persones, un

LA MOSTRA DE LA CUINA D’AVIRAM VA AUGMENTAR LES VENDES UN 2% 32% de les quals eren de la vila, un 22% de la resta de l’Alt Penedès i el 46% d’altres comarques.

En aquest aspecte cal destacar l’augment d’un 1% de visitants de Manresa, cosa que posa en relleu l’efecte en positiu de l’Eix Diagonal. Durant els dies firals, “l’aparcament de Vilafranca va quedar col·lapsat per primera vegada”, segons ha explicat Rius.

Sens dubte, el bon temps i el gran ventall d’activitats van ajudar a

guanyar en adeptes a la fira. La Mostra de la Cuina d’Aviram va incrementar un 2% les racions venudes en tiquets, superant les expectatives dels set restaurants que hi van participar. Abans de tancar-la, molts dels plats de les seves cartes es van exhaurir.

Enguany, també va augmentar el nombre de comandes per endur-se a casa, fet que demostra la bona acollida entre els visitants, que opten per comprar el dinar a la Mostra i dinar ben entaulats a les seves llars.

L’Associació de criadors de la Raça de la Gallina Penedesenca també estaven molt satisfets amb les vendes fetes, ja que en la present edició s’ha incrementat un 7% la venda de gall negre envers altres tipus d’aviram. En total, el servei d’escorxador va sacrificar 1.400 peces, que es van sumar a les 400 ja sacrificades i que es van exhaurir abans de les 13.30h de diumenge.

La participació a la Mostra de Vins Negres de la DO Penedès

també s’ha mantingut respecte el 2011 amb unes 4.500 consumicions de les vint marques de vi negre DO Penedès. Al llarg dels dos dies es van vendre 1.880 tiquets de quatre degustacions, un 27% més que l’any passat, cosa que demostra la bona salut del sector vinícola dins de la fira. A més, totes les sessions de tast amb maridatges es van omplir.

L’impacte de la Fira del Gall és notable a tot Vilafranca, amb activitats turístiques com visites, la cursa solidària “Dóna la volta a la pobresa”, que ha reunit 150 participants, la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma, o la Fira d’Artesania, productes naturals i brocanteria, amb 110 parades que van aconseguir captar l’atenció de molts dels visitants que hi passaven. Des del Patronat destaquen el reclam que pot ser la Fira del Gall per a les empreses com Bombons Cudié, que va aprofitar l’ocasió per oferir visites a la fàbrica on elaboren les catànies. En total, 1.300 persones van gaudir de la visita.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Escatologies Per endavant, com aquell caganer que no acaba de fer net, l’hemorràgia d’adversitats i l’allau de contingències patrioteres ens amenacen amb un 2013 prou entretingut. I així no hi ha déu que s’acosti al pessebre.

Entre altres commemoracions, se’ns en va l’any en què hem recordat Dickens, dos segles després que arribés al món. El recull dels seus contes de Nadal mereix una llegida -si no ho podeu fer en anglès, suggereixo la versió catalana de La Magrana, traduïda per Xavier Pàmies. Si llegiu la Cançó de Nadal no trigareu en adonar-vos que l’esperit gasiu, mesquí i indolent de l’Ebenezer Scrooge està més viu que mai.

Els teatrets polítics n’estan plens de personatges que ben bé podrien ser anellats en la ficció dickensiana. Els telenotícies són aparadors d’ànimes grises, cagamiques, cossos petulants i pelvis vanitoses. També les institucions privades, les empresarials, les sindicals, les eclesials... són aixoplucs de mediocritats, de paons de plomall psicodèlic. Valle Inclán tindria bon material per un remake del Luces de Bohemia, el seu catecisme més esperpèntic, cent anys després, i encara vigent.

El pessebre n’està atapeït, de figures vagaroses, amb posats confusos i mirades estràbiques. Un mai sap si van o vénen. Un seguit de camins erradívols que segurament no porten enlloc semblen xopats per afluents de paper Albal i per cascades de broma

seca; tot és mentida. De tant d’ensumar-la, aquella tifarada perenne de l’ajupit més redimible de la història ens aflueix de la mateixa manera que aquell repicat, també obsessiu, de l’inefable timbaler del Bruc, murri però trampós.

Aquest pessebre no el resoldrem de cap manera, amb aquesta colla de figurants. Hem d’arrabassar l’establishment de tants pastors i llenyataires, de tanta conya i tant fer veure que no passa res, de tant mirar l’horitzó amb els finestrons barrats, no fos cas que entrés la claror.

La confiança que necessitem per sortir del marasme i d’aquesta esclerosi catatònica no ens la donaran els rituals betlemites ni els farsants de la partitocràcia.

Vet aquí la meva postal prosaica.

Aquest cony d’any que truca a la porta només pot ser rebut amb optimisme i amb la confiança de que ens en sortirem. Cal esguerrar la carta als reis i escriure itineraris d’èxit; planificar l’estratègia i els terminis, maldar amb els recursos que tenim a l’abast i les eines que podem compartir.

Hem d’esmolar les carències per fer-ne fortaleses.

Hem de reconèixer les misèries i febleses per ferne valors afegits i pretextos d’èxit. Hem de retrobar-nos amb la nostra gent, la de casa, i conjurar-nos per reeixir, fer pinya i ser capaços de nous reptes. Això ho sabem fer, nosaltres, la gent d’empresa. Ningú no ens ho posarà fàcil, però.

Vet aquí la meva nadala.

Sort!

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

desembre 2012

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

De L’hort de la Carmeta a casa Entrevistem el Xavier Solé, fill d’una família pagesa de Castellví de la Marca que ha mantingut la seva finca des de fa més de 400 anys, llicenciat en comerç internacional i màster en màrqueting empresarial que ha fet bona la dita “volta el món i torna al born”.

Després de treballar uns anys a la Finca Valldosera, va iniciar un petit projecte a la seva pròpia finca comercialitzant el seu oli sota la marca Oleum Xavier Solé.

Al 2009 posa en marxa una botiga on-line ecològica amb una àmplia gamma de productes ecològics, produïts en la pròpia finca i que arriben a la casa del client després que aquest faci la comanda a través de la pàgina web http://www. hortdelacarmeta.cat D’on sorgeix la idea de la botiga on-line?

Va ser fruit ben bé d’una casualitat. A casa sempre havíem conreat vinya i olivera. Un dia vaig fer una primera comanda portant a casa d’una senyora, els productes de l’hort. La botiga on-line surt del convenciment que els pagesos podem comercialitzar els nostres productes d’una manera molt més directa, amb l’absoluta garantia de proximitat. Això vol dir que des que el producte ha estat collit i s’ho menja el client, aquest ha passat només per les nostres mans i no ha recorregut mig continent.

A banda d’això, tot el nostre cultiu està exempt de pesticides i herbicides i els adobs són completament naturals, provinents dels nostres animals de la masia (gallines, conills, porcs, etc...).

Ara mateix disposem ja del segell ecològic que ens dóna el CCPAE (Consell Català de la Producció

Agrària Ecològica).

Què ha tingut més pes en la creació del negoci, el fet que siguis pagès, o màster en màrqueting empresarial?

Si jo no hagués “mamat” la pagesia des que vaig néixer, hauria estat impossible crear L’hort de la Carmeta. La feina de pagès és molt dura. Difícilment algú que no hi ha nascut pot adaptar-se a aquest constant treballar. Les bèsties demanen una dedicació constant. Comencem diàriament a 2/4 de 5 del matí perquè a les 6, ja es reparteixen les primeres comandes a Barcelona, abans que els clients surtin a treballar.

I de cara al vespre, les conserves que la mare i jo preparem, els pans de pessic o els canelons, ens fan acabar molt tard.

Xavier, i d’on ve el nom de L’hort de la Carmeta? És un petit homenatge a la mare.

Realment ella és el puntal del negoci. Va quedar vídua molt jove i ho va tirar tot endavant: els fills, la cura dels grans, les terres, l’ofici de modista... D’ella hem après no només l’ofici, sinó la importància de l’esforç.

Però pensava que L’hort de la Carmeta venia productes de l’hort, i ens has parlat de pans de pessic, de canelons... Quins són els vostres productes?

El producte principal és la fruita i l’hort. Tenim camps arrendats a Lleida, que ens garanteixen la producció tal com la volem i 3.5 Ha d’hort a Castellví, que subministra els productes de temporada. Però fem també les nostres pròpies conserves de tomàquet, pebrot, olives arbequines i la ceba

confitada. I té també molt èxit tota la brioixeria, que fem totalment ecològica, les magdalenes i el pa de pessic amb matafaluga...

En l’apartat de l’aviram, totes les aus (ànecs, pollastres i gallines) que tenim a la nostra granja. I pel que fa a la carn de xai, vedella i porc, tenim convenis amb granges familiars del Ripollès a qui subministrem els nostres cereals. D’aquesta forma, tenim la

garantia que aquest bestiar ha estat alimentat també d’una forma natural.

I tot això ho trobem al web?

Efectivament el web és una eina molt important per al nostre negoci. Vam començar enviant un full Excel amb tots els productes, i ara disposem d’aquest web que ens permet, no només tenir un ampli catàleg sinó incorporar, per

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La coherència entre el que diem i fem, és un valor que es transmet en els nostres productes i serveis.

2- La capacitat de treball i la dedicació esdevenen claus en la posada en funcionament del negoci. En paraules del Xavier, “això no és bufar i fer ampolles”, cal creure en el projecte, però, sobretot, no estalviar dedicació.

3- Les oportunitats de negoci vénen pel coneixement del que fem i, sobretot per la mirada atenta als canvis de l’entorn. L’hort de la Carmeta ha sabut aprofitar aquesta preocupació que tenim com a societat, per l’alimentació i gust pels productes ecològics i de proximitat.

4- Tradició, treball i responsabilitat són les tres paraules que defineixen L’hort de la Carmeta. És important que tinguem clar quins són els valors que ens defineixen i els fem ben explícits.

exemple, consells, receptes...

Qui compra a la vostra botiga?

Quin tipus de clients teniu?

Hi ha clients de totes les edats.

Hi ha senyores de més de 70 anys que fan la seva compra per internet, famílies d’edat mitjana i també joves que moltes vegades estan organitzats en cooperatives de consum (agrupacions de famílies que estan molt sensibilitzades per les compres de proximitat i sense intermediaris).

A tots ells els enviem setmanalment un butlletí informatiu en el qual expliquem i ensenyem com ha anat la setmana a l’hort i els informem de quins són els productes que poden trobar. Fa poc temps hem creat un programa de fidelització que consisteix en un comptador que premia els clients amb un sistema de punts que poden bescanviar per productes.

I tot això amb quanta gent ho feu?

En aquests moments som 8 persones treballant. Hi ha molta feina a tenir cura de la terra dels animals, a preparar les comandes i a repartir. No és una feina fàcil.

El Xavier parla amb passió de la seva feina. Sent el negoci, l’ofici i sent la terra.

16

Penedès Econòmic

desembre 2012

L’ENTREVISTA

MIKEL PALOMERA GARCIA Director General de Seat a Espanya

“Hem de buscar nous mercats i noves oportunitats de negoci” El nou director general de Seat a Espanya, Mikel Palomera, va ser a Vilafranca fa uns dies per presentar el flamant nou León. Enmig d’una de les crisis de consum més agudes, aquest biscaí té la difícil tasca de remuntar les vendes de la marca, però també de convèncer el grup alemany Volkswagen, propietari de Seat, que Espanya és un mercat atractiu, competent i innovador.

LÍDIA OÑATE

Mikel Palomera (Erandio, Biscaia, 1966) va ser nomenat el passat 1 de novembre el nou director general de Seat a Espanya. Palomera és enginyer industrial i ha realitzat pràcticament tota la seva trajectòria professional a Seat, on va arribar el 1991. Tot i que en un primer moment va treballar a l’àrea d’enginyeria de proceessos com a responsable de planificació logística de la cadena de muntatge de la fàbrica de Martorell, Palomera ha passat per diferents departaments i àrees de la companyia, com la de comercial o la d’importació.

Aquest biscaí ha substituït en el càrrec a Vicente Adrián, que va assumir la direcció de Seat Espanya entre el maig de 2010 i mitjan 2011. Durant el temps restant, va ser Paul Sevin, vicepresident comercial i màrqueting de Seat, qui va ocupar-se de fer el traspàs.

És el recent nomenat director general de Seat a Espanya. Quines han estat les seves primeres mesures de xoc per afrontar la situació actual?

Primer cal escoltar, sobretot els nostres socis comercials, abans de prendre qualsevol mesura.

Però també he de dir que arribo amb un pa sota el braç, ja que fa escassament tres mesos que vam llançar al mercat el nou Seat Toledo i ara estrenem el Seat León. Aquests models són part de l’ofensiva del producte que té Seat, ja que també vam treure el Seat Mii i el nou Ibiza. Amb tot això renovem la gran majoria de la gamma de la marca.

Alguns mitjans de comunicació afirmaven que amb el seu nomenament, Seat recuperava la filosofia empresarial de la marca, que tan bons resultats li havia donat. En què es basa la filosofia de Seat?

Jo sóc un home de la casa.

Vaig acabar els meus estudis d’enginyeria industrial i vaig començar, pràcticament des del primer dia, a la planta de Martorell, quan encara s’estava acabant de construir. Tota la meva trajectòria ha estat a Seat, que és una marca molt lligada al mercat espanyol. És l’única que desenvolupa, fabrica i ven els seus vehicles íntegrament a Espanya, i després els exporta a altres països. Som un fabricant integral.

Seat és una empresa que té un fort suport del Grup Volkswagen. En aquesta època en la qual els mercats del sud d’Europa estan travessant una sèrie de di-

ficultats, i nosaltres ens estem veient especialment afectats, el nostre grup ha decidit apostar fortament per la marca espanyola. Ha fet una inversió aproximada d’uns 800 milions d’euros en el nou model de Seat León. Amb ell, aconseguirem augmentar el nombre d’operaris a la fàbrica en 1.600 persones i, indirectament, garantirem la feina de més de 6.400 treballadors addicionals.

SEAT APOSTA MOLT FORT PEL MERCAT ESPANYOL. EN EL NOU MODEL DEL LEÓN S’HA FET UNA INVERSIÓ D’UNS 800 MILIONS D’EUROS Avui presenten el nou Seat León. Quines qualitats el diferencien de la resta?

El León es troba en la seva tercera generació en aquest moment. Les dues anteriors s’han caracteritzat per crear un públic jove que cercava un cotxe esportiu.

La diferència respecte al model anterior, a més de l’avenç tecnològic, és que amb la versió de cinc portes estem intentant ampliar l’espectre de clients. En els propers mesos tindrem dues versions, una de més familiar i més àmplia, i una altra de més espor-

tiva, de tres portes.

Han baixat les matriculacions, però les associacions sectorials de fabricants auguren un canvi de tendència en els propers mesos. Quines previsions teniu de cara el 2013?

En aquests moments, el sector ha patit d’una forma especialment dura la pujada de l’IVA el passat setembre. El govern central ha reaccionat i ha introduït una sèrie d’ajudes a l’envelliment de cotxes; és a dir, canviar els vehicles de més de 12 anys que són poc eficients i que tenen emissions altament contaminants.

El plan PIVE és un suport per a nosaltres, ja que ajuda a renovar el parc de vehicles. Arran del pla PIVE, s’ha produït un moviment en el mercat de l’automòbil. A Seat hem doblat el nombre de visites als concessionaris en els darrers dos mesos, en relació al setembre. Això ha permès esmorteir la caiguda, tot i que la perspectiva econòmica no variarà substancialment a curt termini.

Des de Seat, esperem una situació similar a la d’aquest any.

Abans es deia que “el buen paño en el arca se vende”. Avui dia aquesta frase del refraner de màrqueting encara és vigent?

Això és veritat, aquesta és la intenció. El Seat León significa una evolució en quant a disseny i tecnologia. Si el cotxe té un bon disseny, un bon nivell d’emissions i, a més, té un preu acceptable dins el mercat, no hi ha raó per pensar que no sigui un èxit.

Penedès Econòmic

desembre 2012

17

L’ENTREVISTA La indústria automobilística acostuma a demanar ajudes a l’Estat per incentivar la demanda. No creu que es depèn massa de l’Administració?

Jo no ho veig així. La indústria automobilística no només es basa en les ajudes del govern central. És cert que són molt ben rebudes i el govern és molt sensible cap a aquest sector, que és molt important per a aquest país. Però no és un ajuda a fons perdut, sinó que és rendible per a les arques públiques, ja que per cada euro invertit de l’Estat en el pla PIVE, rep tres euros d’impostos.

Pensa que l’automobilística és la segona indústria en aquest país.

Un 10% del PIB en depèn. Que la demanda interna s’hagi contret ha tingut un efecte, però tots els fabricants hem de fer un esforç per minimitzar-ho el màxim possible. Hem de buscar nous mercats, noves oportunitats de negoci. Seat, en concret, ha obert el mercat de la Xina, s’ha tornat a instal·lar d’una manera forta a Rússia, estem explorant el nord d’Àfrica, on creixem bastant, i continuem apostant per Mèxic i Amèrica del Sud. Tant Seat com altres empreses hem de buscar fora les vendes per poder mantenir l’economia del nostre país.

EL SEAT 600 VA POSAR ESPANYA SOBRE RODES, PERÒ EL MODEL MÉS EMBLEMÀTIC ÉS L’IBIZA, PELS VALORS I LA IMATGE QUE REPRESENTA

Foto: Fèlix Miró

Sovint els venedors de cotxes comenten que el marge de beneficis és cada vegada menor. Com es pot invertir aquesta situació?

Com en totes les empreses en èpoques de crisi, voler augmentar els beneficis a través del marge és més complicat. L’únic que pots fer és intentar reduir els costos, sobretot els superflus. Les inversions que has fet estan allà i el que et queda és intentar compartir sinèrgies amb les altres empreses o, en el cas dels concessionaris, amb altres marques.

I aquestes sinèrgies en què consisteixen?

En el cas dels concessionaris, el que s’està fent en molts casos és adaptar les infraestructures i abandonar les grans instal·lacions per concentrar-se en llocs més petits. Alguns comparteixen el servei post-venda, respectant la idiosincràsia de cada marca. Per

això, cal buscar la reducció de costos compartint els recursos de què disposem.

Des de Seat us heu plantejat com us afectaria una possible independència de Catalunya?

Seat és una empresa que s’ha dedicat a desenvolupar, fabricar i comercialitzar cotxes. Nosaltres en política no entrem. És un plantejament que en cas de produir-se, prendríem les decisions oportunes per continuar amb el nostre model de negoci.

Què queda del mític Seat 600 en els cotxes que la marca ven actualment?

El Seat 600 va néixer el 1957 i va deixar de fabricar-se el 1973.

L’any que ve es faran 40 anys d’ençà que es va fabricar l’últim.

El 600 va ser el cotxe que va posar sobre rodes aquest país. El tenim en la nostra gamma, però convertit en el Seat Mii, que recull tota l’herència i experiència de Seat en vehicles urbans, però adaptat al segle XXI. No s’han plantejat tornar a fabricar el Seat 600?

Això no és possible. El 600 va representar molt en el mercat espanyol, però a la resta d’Europa no se’n tenia cap coneixement.

El que llavors triomfava era el Cinquecento, que era de Fiat.

Ara mateix el 600 només el podríem vendre a Espanya, perquè abans el mercat era tancat. Pensa que el primer Seat que vam vendre a l’exterior va ser el Ronda.

L’hereu, però, seria el Mii. Tot i això, el model més emblemàtic per Seat és l’Ibiza, és el que més vendes acumula, amb prop de 5 milions d’unitats venudes, el de més longevitat, ja que el fabriquem des de 1984, i el que millor representa els valors i la imatge de la marca avui dia.

En el darrer any Seat ha posat en marxa diferents projectes, entre ells els primers cotxes 100% elèctrics. Durant cinc mesos s’han cedit dos d’aquests cotxes a l’Ajuntament de Madrid per provar els seus resultats. De moment quines han estat les primeres impressions?

S’ha fet un pla de desenvolupament del vehicle elèctric. Seat està treballant en la plataforma elèctrica per desenvolupar un vehicle que sigui útil i vàlid per al client, és a dir, buscant una major autonomia i reduint els costos de producció.

També s’han cedit vehicles a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i a Endesa, que són laboratoris rodants que permeten desenvolupar el procés del vehicle elèctric que no plantegi limitacions d’ús i entreteniment.

Ha estat a l’àrea de manager de Portugal, Grècia i, més endavant, d’Itàlia. Quines diferències i semblances troba amb els altres països del sud d’Europa, els anomenats PIGS? En relació al sector de l’automòbil no són molt diferents. Els mercats del sud d’Europa han estat tradicionalment de motors petits, a causa del tipus d’impostos amb el qual es gravava el sector, sobre la cilindrada, sobretot.

LA FÀBRICA DE MARTORELL ÉS UN EXEMPLE A SEGUIR EN CAPACITAT DE PRODUCCIÓ, FLEXIBILITAT I COMPLEXITAT Des del punt de vista del combustible, Espanya, França i Itàlia són mercats on la proporció del diesel és més alta que els del nord d’Europa. Aquí sí que hi ha una diferència, però amb Grècia i Portugal és més similar. En el cas d’Itàlia ja és més especial, perquè tenen Fiat, que és la mamma, però també els Lamborghini, Maserati, Ferrari... Els italians són molt especials.

Espanya és tan poc competitiva com diuen?

Des del punt de vista de productivitat de fàbrica, que és el que conec, et puc dir que la planta de Martorell és una de les més productives d’Europa, tot i la seva complexitat. Tenim una fàbrica puntera a nivell europeu, amb una de les capacitats més grans, amb 50.000 unitats a l’any, i la fabricació d’11 models diferents de quatre plataformes distintes.

Això és un cas únic i inèdit a tot Europa, ja que normalment les fàbriques s’especialitzen en un o dos models.

La fàbrica de Martorell és un exemple a seguir quant a la seva capacitat de producció, flexibilitat i complexitat.

Les vendes de cotxes no paren de baixar i el consumidor cada vegada disposa de menys crèdit.

Què ha de fer el sector per rellançar-se?

Nosaltres ens considerem uns privilegiats perquè tenim una financera de marca i potent, la Volskwagen Financial Sevices, que està donant crèdit. Aproximadament, un 70% dels clients que compren un Seat en aquests moments, financien el seu cotxe i no tenen cap tipus de problema per trobar finançament. Aquesta és la clau.

18

Penedès Econòmic

desembre 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ELS NOSTRES DIRIGENTS POLÍTICS HAN ESTAT SEMPRE UNS FANTASMES?

E

l 1992, l’any dels nostres grans esdeveniments internacionals i abans de l’inici del procés de la profunda devaluació de la pesseta, vaig publicar un article l’1 de setembre, inclòs en el meu llibre De cómo se puede resolver la crisis económica, el paro, la corrupción política y tener una democracia eficiente, leyendo un pequeño libro (2009).

Rellegint-lo i comparant-lo amb la nostra realitat actual observo que, si adaptem les variables substituint-les pels últims escàndols de balafiament públic, em fa l’efecte que no hem canviat tant en 20 anys. I si ens transportem a etapes històriques molt anteriors trobarem exemples semblants d’irresponsabilitat i de manca de sentit social en el maneig dels diners públics per part dels nostres antics dirigents. Tot plegat m’ha portat a la conclusió que, en aquest país, és més fàcil modificar els hàbits socials i culturals, i fins i tot els sistemes de treball, que els comportaments polítics. Encara que sempre em quedo amb aquesta reflexió: Per què ens queixem tant dels polítics si els hem escollit nosaltres?

“Fa uns mesos, un amic alemany, em va manifestar la seva estranyesa sobre la situació tan forta de la pesseta en un món financer internacional tan exigent.

Jo vaig intentar explicar-li de la següent manera: És molt freqüent veure en els nostres pobles personatges que viuen amb exagerada ostentació, però, els que els coneixen, no els fien perquè deuen a mig poble.

Per als seus veïns, l’ostentació no els impressiona, perquè saben que “el Mercedes” és del seu sogre, la casa dels seus pares i gran part del seu nivell de vida el sustenten amb endeutament, entabanant els amics i venent-se el seu patrimoni.

No obstant això, per als de fora, que no demanen referències ni indaguen sobre la seva renda i patrimoni, aquesta aparença els provoca un miratge de solvència

que els costarà car en el moment que es deixin seduir pels seus cants de sirena. Aquests individus, són els clàssics fantasmes del poble”.

Nosaltres, en els últims anys, hem vingut suscitant un miratge semblant en el món internacional.

M’imagino una taula amb els caps de govern de la CEE i Gorbatxov exposant els problemes del seu país. Allí, i enmig d’un clima de passivitat i de preocupació, el nostre govern trencava una llança avançant-se amb 150.000 milions a tots els socis comunitaris. Anàvem de viatge per Amèrica del Sud o Àfrica i els nostres representants polítics tenien solució econòmica per a qualsevol problema.

Iniciaven les seves clàssiques rutes de la mendicitat per Europa

PER QUÈ ENS QUEIXEM TANT DELS POLÍTICS SI ELS HEM ESCOLLIT NOSALTRES?

els, antany, països progressistes avui en la ruïna, i aquí sempre recollien, en els seus platets, el major nombre de monedes.

Així hem estat repartint, com antics aristòcrates, bona part del patrimoni que rebem dels nostres avantpassats.

Venien les multinacionals, que eren seguides amb recel per totes parts, ja que aquí trobaven un doll de diners sufragats amb els diners de tots i fins i tot dels seus directes competidors nacionals.

El món internacional era testimoni de visites de presidents d’autonomies i d’alcaldes, nostres, més costoses que els viatges oficials dels caps de govern dels països rics centreeuropeus, en molts casos, sense altra finalitat que la de donar a conèixer el seu poble o el lluïment o la vanitat personal.

A tot això, s’afegia el ressò mundial dels nostres actes del 92: Olimpíades exitoses, Exposició Universal i Olimpíada Cultural tot en gran i acompanyat d’un sens fi de despeses i d’inversió de caducitat immediata.

Tot això havia de produir fora un impacte extraordinari. I per si no fos poc, un estat tan poc rellevant com el nostre, encapçalava totes les campanyes de solidaritat econòmica internacional i els projectes més ambiciosos d’unificació política que provocarien un increment de despesa pública dirigida a finançar les inversions i les despeses de finançament en l’esfera comunitària, tot això sense deixar d’ampliar les nostres despeses locals, autonòmiques i estatals, encara que ens anéssim quedant sense atribucions sobiranes. La sorpresa va créixer sense parar.

El que no sabien és que, tenint tants diners per a l’exterior, no es podia pagar puntualment els proveïdors interiors del sector públic, es desatenia de recursos gran part de les funcions de l’Estat, s’ampliaven d’una manera impressionant els impostos a la població i els recursos es treien dels deutes i la venda del país. I com es pot justificar això en un món internacional tan informat? Jo crec que per raons de cultura política.

Perquè els era inimaginable que, a Europa, hi hagués uns ciutadans que permetessin als seus representants polítics, desatendre les seves obligacions internes complint escrupolosament amb les externes, afavorir interessos aliens a costa dels propis, dedicant els seus escassos recursos a funcions supèrflues descuidant les fonamentals i, per últim, millorant el nivell de vida d’altres pobles a costa del seu.

Així doncs, crec que al món internacional l’hem provocat, per la nostra ostentació, el miratge d’una gran solvència sobre els fonaments d’un altre gran miratge, el que teníem una democràcia com la seva”.

Penedès Econòmic

desembre 2012

19

ACTUALITAT

L’augment dels matrimonis civils i la crisi fan abaixar la despesa de les bodes L’Alt Penedès continua tenint una de les taxes de nupcialitat més altes de Catalunya, un 0,39%, només per darrere del Solsonès i la Vall d’Aran OLGA AIBAR La crisi afecta tots els aspectes de la nostra vida. També una de les decisions més importants: la de casar-se. I és que es constata que cada cop més als catalans, en general, els costa més passar per la vicaria. Tot i això, la nostra comarca continua tenint una de les taxes de nupcialitat més altes de Catalunya, xifrada en un 0,39%, mentre que la mitjana es troba en el 0,35%.

El nombre de matrimonis celebrats a Catalunya va ser de 25.832 l’any 2011, xifra que representa una disminució del 5% respecte al 2010. Es mantè així una tendència a la baixa que es va iniciar amb una forta disminució l’any 2009, amb un 9,52% menys de matrimonis que l’any 2008.

Pel que fa a la comarca, es van formalitzar 408 matrimonis.

D’aquests, el 82,6% van ser civils, el 16,9% catòlics, i la resta, d’altres religions. Una altra de les dades destacades és que l’any passat es van casar 75 homes i dones que estaven divorciats.

Pel que fa a l‘edat mitjana, al primer matrimoni, se situa en 33,1 anys per als homes i en 31,8 per a les dones l’any 2011, mentre que l’any anterior era de 32,7 i 31,5 anys, respectivament.

L’ANY PASSAT ES VAN CELEBRAR 408 MATRIMONIS, LA MAJORIA D’ELLS PEL CIVIL Tal com succeeix en el nombre de casaments que es van celebrar l’any passat, també el cost ha minvat de forma considerable.

Segons la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), que ha estudiat les despeses econòmiques d’aquesta celebració a tot Espanya, el cost mitjà de les bodes a Espanya ha baixat fins a uns 14.000 euros, un descens del 13% respecte a l’any 2010. A Catalunya, el cost mitjà d’una boda se situa al voltant dels 17.000 euros.

En vista de la complexa situació econòmica actual, són moltes les parelles que opten per fer una celebració de més petit format.

El que s’acostuma a fer és convidar menys familiars i amics perquè la celebració suposi una despesa inferior i més fàcilment assumible.

En aquest sentit, les empreses que es dediquen a organitzar bodes han notat una reducció en el volum de feina. També tots els professionals que s’hi dediquen, com és el cas dels restauradors, els fotògrafs, els floristes, les pastisseries, les impremptes, els discjoqueis, etc.

EL BANQUET ÉS LA PRINCIPAL DESPESA D’UN CASAMENT, LA MEITAT DEL COST Els restaurants cada cop ofereixen menús més econòmics, però aquest fet no afavoreix l’augment del nombre de convidats. Actualment, s’intenta estalviar en tot: en l’àpat, en les fotografies, en el vestit, en els detalls que es regalen i es destina una mica més a poder fer un bon viatge.

La meitat del cost se l’endú el banquet, que representa la principal despesa d’una boda. El preu per convidat pot variar entre uns 40 i 90 euros, en funció del local i menú seleccionats. A més a més, s’hi afegeix la música i la barra lliure, uns 1.000 euros més de mitjana.

El vestit de núvia no baixa dels 500 euros, un preu al qual s’ha de sumar la despesa per a les sabates, complements, maquillatge, pentinat i ram. En total, uns 1.500 euros. En el cas dels homes, la despesa acostuma a situar-se entre els 330 i 900 euros.

A aquests costos, cal sumar també els detalls nupcials, com ara invitacions, flors i aliances, que poden suposar una despesa de 1.300 euros, i el reportatge fotogràfic, 700 euros com a mínim.

Finalment, queda la despesa del viatge de nuvis, que no acostuma a ser inferior als 1.400 euros.

Jordi Cercó, gerent del restaurant martinenc Sant Jordi “Ca la Katy”, explicava que, en els dos darrers anys, més que una reducció en el nombre de casaments que se celebren al restaurant, “s’ha notat una disminució en la quantitat de persones convidades”. Així, si abans feien més de 20 casaments a l’any, ara en poden fer quatre o cinc menys, un fet que gairebé no es notaria si no fos perquè el nombre de convidats ha caigut de forma considerable. Així, si abans la mitjana d’assistents se situava entre les 150 i 200 persones, ara han passat a ser-ne entre 40 i 50, un fet que implica, de retruc, uns ingressos bastant menors.

D’aquesta manera, si abans el cost mitjà d’un àpat de casament rondava els 12.000 euros, ara en pot costar uns 8.000. Cercó assegurava que “tothom hem abaixat preus i la matèria primera també ha reduït el cost, però els serveis (aigua, llum, gas) s’han apujat.

Pel que fa al personal, s’ha mantingut o ha baixat”.

També Josep Maria Martí, propietari de Foto Video System, ubicat al carrer Indústria de Vilafranca, explicava que ha notat una reducció en els encàrrecs que se li fan des de fa un parell d’anys: “la gent es pensa que, perquè es casa pel civil, el casament no té tanta categoria com fent-ho per l’església i que, per tant, les fotografies i els vídeos els poden fer

un amic o familiar amb una bona càmera. El problema ve després, quan se n’adonen que no tenen moltes de les imatges que voldrien”. Fins i tot, assegura que “alguns han vingut perquè els fem un montatge amb les fotos de què disposen i aleshores comproven que en falten molts moments i, en alguns casos, hem preferit no fer-los que fer-los malament”.

Pel que fa als preus, un àlbum fotogràfic pot costar entre 700 i

1.500 euros i el vídeo entre 600 i 900 però “cada cop se’n fan menys, sobretot vídeos”. Per això, apuntava que “ja veurem que passa d’aquí a uns anys, esperem que la situació millori”.

Molts fotògrafs ofereixen packs d’album fotogràfic i vídeo però Foto Video System prefereix deixar que els nuvis triïn el que vulguin i també ofereix la possibilitat d’adquirir els detalls o fer les invitacions, entre altres serveis.

20

Penedès Econòmic

desembre 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

UN TRENDING TOPIC, NO PAGA LA HIPOTECA Q

uiero empezar diciendo que este artículo no está basado en un sesudo trabajo de investigación ni tiene más fundamento que mis propias observaciones.

Por no tener, no tiene ni una maldita infografía que lo ilustre. Pero quizás hay otros que compartís la misma sensación.

Dicen que hay que estar en La Red para que puedan encontrarte. Dicen que si no estás no existes. Dicen que, igual que ocurre si rompes una de esas cadenas de mensajes, te caerán todas las desgracias del mundo si no compartes, colaboras, cooperas y todas esas cosas que empiezan con co- (excepto cobrar). Dicen que no serás nadie si no dedicas una parte de tu vida a ese nuevo mito de Sísifo en el que cada día debes volver a subir la piedra virtual al monte Google.

Es cierto que muchos de los que se etiquetan en Twitter como “apasionados” de las Redes Sociales y los Social Media no llevan ni la tercera parte del tiempo de lo que llevamos muchos dando guerra por aquí y, quizás por eso, todavía tienen ilusión (sobre todo si pretenden vivir de esto). Pero después de ocho años levantando la dichosa piedra virtual creo que el balance es mucho menos positivo de lo que prometen los profetas de dospuntocerolandia. Y creo que la cosa va a peor. Antes, un blog podía significar algo, ahora es más dificil.

Quiero dejar claro que lo que digo se refiere a personas que quieren utilizar lo dospuntocero para su trabajo o sus proyectos profesionales para dejar una Marca Personal que les convierta en referentes en su sector. No estoy pensando en los que disfrutan viendo videos de gatitos o leyendo/enviando mensajes flower power.

Cuando veo los perfiles de la gente que me sigue en Twitter y que suele ser la más activa en La Red, la inmensa mayoría pertenece a la industria dospuntocero (Social Media, Redes Sociales, Community Managers, SEO), al mundo del coaching o al sector más joven de Recursos Humanos (con poca o ninguna capacidad de decisión) y a la orientación laboral. La ma-

UNO NO ESTÁ AQUÍ PARA QUE LE APLAUDAN O LE RÍAN LAS GRACIAS, SINO PARA GANARSE LA VIDA

yoría son gente estupenda y muy agradecida que aprecia lo que dices.

Pero uno no está aquí para que le aplaudan o le rían las gracias, sino para ganarse la vida. Y últimamente estoy llegando a la conclusión que quienes te van a dar de comer no están aquí, salvo que te dediques a algún tema dospuntocero.

Cuando la gente te sigue, te apoya, te retuitea, te enlaza o te cita como referente consigues subir algunas posiciones en Google. De ese modo consigues que más gente te siga, retuitee, enlace o cite pero ¿Te van a encontrar quienes realmente deciden? o incluso ¿Te van a buscar quienes realmente deciden? Cada día estoy más convencido de que no.

Creo que, salvo un puñado de honrosas excepciones, quienes realmente toman las decisiones en las empresas no dedican demasiado tiempo a Facebook o Twitter. Como mucho echan un vistazo al Expansión o al Marca. A los que realmente cortan el bacalao, a los que tienen alguna influencia o poder, los Klout y similares se la sudan bastante y si alguna vez lo conocen se descojonarán del dichoso numerito que dice lo influencer que eres.

Dicen que ahora los de RRHH utilizan dospuntocerolandia para elegir candidatos. Pero me temo que más bien lo utilizan para lo

QUIENES REALMENTE TOMAN LAS DECISIONES EN LAS EMPRESAS NO DEDICAN DEMASIADO TIEMPO A FACEBOOK O TWITTER

mismo de siempre, para actuar como porteros de discoteca e impedir la entrada a quienes lleven “calcetines blancos”. No me parece que estén buscando gente buena para sus empresas sino para encontrar algo que permita descartarles. Y si llevas varios años escribiendo un blog o teniendo presencia virtual es más que seguro que algún pecadillo te van a sacar.

Las Redes Sociales se parecen cada día más a las reuniones de Alcohólicos Anónimos, las de Tupperware o las de perder peso.

Se junta gente con problemas o intereses similares para sentir que todos están en el mismo barco, que todo va a ir bien y poco más.

Mientras tanto, otros se benefician de ello.

Así que, parafraseando a Einstein, ¿No es una locura seguir haciendo lo mismo sin obtener resultados distintos? Pues no tengo una respuesta.

Ya he dicho aquí otras veces que no sé qué parte de lo que he conseguido ha sido gracias a La Red. Lo que si se es que hay mucha gente que no tiene presencia virtual y les va de fábula y muchos otros más muy visibles online pero que las están pasando canutas. Y de nuevo insisto en que aquí estoy pensando principalmente en profesionales que NO pertenecen a la industria dospuntocero.

Cada día veo más lo virtual como un catálogo, como un lugar en el que aquellos que realmente estén interesados puedan ver tu trabajo y no como un enorme cartel de neón que consume un montón de energía, espacio y recursos de todo tipo para que lo vean montones de personas a las que puede que le atraiga tu oferta pero que jamás la consumirán.

Me temo que los profesionales estamos cometiendo el mismo error que criticamos a las empresas.

Nos dedicamos a lanzar mensajes publicitarios (ocultos tras una capa de buenismo y cooperación) a un público masivo para ver si hay suerte y aparece una pepita de oro. No nos dedicamos a tejer una red sino a lanzarla a ver si “cae” algún pez en un océano saturado de pescadores.

Penedès Econòmic

desembre 2012

21

ACTUALITAT

Les farmàcies de l’Alt Penedès acumulen pèrdues de més del 14% des de gener L’euro per recepta i el copagament sanitari han intensificat la davallada en la facturació del sector farmacèutic, que ara expedeix menys receptes LÍDIA OÑATE El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona veu preocupant la situació que han viscut des de l’entrada en vigor de l’euro per recepta a Catalunya i el copagament sanitari arreu d’Espanya.

Des de juliol, les farmàcies acumulen pèrdues en facturació d’entre el 18% i el 28%, segons el mes. Ja a principis d’any, el Col·legi registrava una contracció del 10% en la facturació que s’ha anat mantenint, si més no a la baixa, fins al juny. A diferència de la tònica anual, aquell mes la facturació va augmentar un 4,06%. Molts usuaris van provisionar-se de medicaments durant la setmana anterior a la posada en marxa de l’euro per recepta, el 23 de juny. Això explica a grans trets la gran davallada de la facturació el juliol (-25,97%), que es va repetir a l’agost (-20,96%) i de manera molt més accentuada el setembre (-28,37%).

En el cas de l’Alt Penedès, les farmàcies acumulen una baixada del 14,80% en la facturació i un 17,73% en la dispensa de receptes. Romà Bosch, subdelegat de les farmàcies a Vilafranca. afirma que fa temps que noten baixades de vendes molt importants, però s’han agreujat amb l’arribada de la

taxa de l’euro per recepta i el copagament. “Abans els clients pensionistes aprofitaven per comprar desodorants o cremes, a més dels medicaments, però ara el pressupost que tenen el dediquen a pagar impostos”, explicava Bosch.

Ja fa temps que el sector farmacèutic observa com minva la facturació, tot i l’increment del nombre de receptes (a excepció de la segona meitat d’aquest any pels motius expressats anteriorment).

L’ABARATIMENT CONSTANT DELS MEDICAMENTS REDUEIX LA FACTURACIÓ DE LES FARMÀCIES, CADA DIA MÉS PREOCUPADES Aquest desnivell entre quantitat de receptes i facturació s’explica per la normativa vigent que obliga el sector sanitari públic a receptar el medicament de menor preu per tal d’estalviar al màxim en el cost farmacèutic. Jordi Casas, vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics

de Barcelona, comenta que “ja fa mesos que el preu mitjà dels medicaments disminueix gràcies al sistema del Ministeri de Sanitat anomenat ‘circuit del preu més baix’.”

Casas explica que el 2010 van començar a potenciar-se els medicaments genèrics i la competència entre laboratoris fa que mes rere mes es produeixi “un goteig continuat i a la baixa del medicament.”

Aquest és un problema que el Col·legi de Farmacèutics ha posat de manifest a l’Administració, tot i que admeten que el seu principal client és CatSalut que, alhora, també travessa una situació financera difícil. Malgrat això, Casas defensa que “cal trobar l’equilibri entre la sostenibilitat del sistema sanitari i les farmacèutiques.” Al gener hi ha previst una nova actualització de prop de 200 medicaments, cosa que reduïrà el marge de beneficis de les farmacèutiques.

Bosch no descarta prescindir de personal per mantenir la farmàcia i afirma que algunes de Barcelona ja estan tancant portes. “Hem de reinventar-nos i adaptar-nos a la nova situació d’oferta i demanda”, comenta Bosch.

Segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat, la despesa farmacèutica va caure un 21,68% a Catalunya el mes d’octubre respecte al mateix pe-

ríode el 2011 i va passar de 138 a 108 milions d’euros. Aquesta reducció, que està per sobre de la mitjana registrada a l’Estat, del 17,81%, situa Catalunya com la sisena comunitat on més ha baixat la despesa farmacèutica, per darrere d’Astúries (25,92%), Múrcia (25,46%), País Valencià (24,12%), Castella-la Manxa (23,88%) i Castella i Lleó (23,38%).

Aquest és un escenari complicat, al qual se sumen els retards en els pagaments de la Generalitat. El passat 5 de desembre s’haurien d’haver abonat les factures corresponents al mes de setembre,

però les farmacèutiques encara no han percebut cap quantitat. Possiblement, serà el 30 o el 31 de desembre quan es faci efectiu el pagament, tot i que des de la Generalitat no ho asseguren. En relació a aquest tema, Bosch comenta que veu un “desànim generalitzat” després de la vaga del sector farmacèutic el passat 25 d’octubre, ja que “no va servir per a res”.

De cara el 2013 les previsions del Col·legi de Farmacèutics apunten que la dispensació de receptes s’estabilitzaran, tot i que matisen que encara és aviat per extreure conclusions dels darrers mesos.

 Facturació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

22

Penedès Econòmic

desembre 2012

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

EL DIA DESPRÉS DE L’ACOMIADAMENT

E

n aquesta època que ens està tocant viure d’una enorme destrucció de treball, on els expedients de regularització de treball, les reduccions de jornada i els acomiadaments individuals afloren en tots els sectors, és important que tinguem una visió resumida dels diferents escenaris que ens pot tocar viure, conèixer els nostres drets com a treballadors i els terminis que tenim per emprendre accions.

El primer i més important que hem de saber són els terminis que tenim per posar una demanda contra l’acomiadament que ens notifiquen. S’ha de tenir en compte que la data en què comença a comptar el termini és el dia següent a la data d’efectes de l’acomiadament, i els dies de termini són 20 dies hàbils. Que són els dies hàbils? En matèria laboral són tots menys els dissabtes, els diumenges i els festius.

Doncs bé, si el dia 1 de desembre del 2012 ens entreguen una carta d’acomiadament on ens indica que l’acomiadament tindrà efectes el proper dia 15 de desembre, haurem de començar a comptar els 20 dies hàbils a partir del dia 16 de desembre. Aquests terminis són molt importants, atès que si un treballador presentés una demanda contra l’acomiadament fora d’aquest termini, ho estaria presentant fora de termini, per tant el procediment estaria caducat, cosa que significaria que el treballador hauria perdut els drets de reclamació envers l’acomiadament.

Un altre aspecte important a conèixer és la denominada PAPERETA DE CONCILIACIÓ. La Llei de Jurisdicció Social estableix que serà requisit indispensable intentar una conciliació prèvia a la via judicial. Aquesta conciliació es presenta als Serveis de Mediació i Arbitratge del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una eina prèvia amb la qual si les dues parts tenen voluntat d’arribar a un acord, s’eludeix la via judicial.

La papereta té la particularitat que interromp el còmput dels 20 dies hàbils per interposar la demanda judicial, concretament té una interrupció de 15 dies hàbils. Això

significa que el dia que presentem la papereta de conciliació s’aturen els 20 dies hàbils, durant 15 més i passats els 15 dies hàbils reprendríem la resta que queden dels 20.

Una forma de guanyar una mica més de temps.

Un cop aclarits els conceptes de terminis i caducitat, farem una explicació dels diferents escenaris que es poden obrir en cas que cap intent de conciliació sigui positiu, la demanda prosperi i se celebri el judici.

Un cop celebrat el judici, el magistrat jutge, en un període que oscil·la entre els 45 i 60 dies, emet la sentència contra la demanda d’acomiadament. El Jutge pot declarar de 3 formes diferents l’acomiadament, PROCEDENT, NUL O IMPROCEDENT. Si l’acomiadament és declarat PROCEDENT, significa que han quedat acreditats els fets que van comportar l’empresa a prendre tal decisió. En cas d’un acomiadament objectiu, doncs, l’empresa hauria acreditat les causes objectives (econòmiques, productives, organitzatives o tècniques) que haurien motivat l’acomiadament i, per el cas d’un acomiadament disciplinari, l’empresa hauria acreditat les faltes disciplinàries que hauria comès el treballador.

Els efectes de declarar la procedència de l’acomiadament, en cas de l’acomiadament objectiu és l’extinció del contracte en la data d’efectes i la percepció de la indemnització de 20 dies de salari per any treballat, que al seu dia l’empresa ja havia posat a disposició del treballador, per al cas de la procedència en un cas d’acomiadament disciplinari els efectes són l’extinció contractual en la data dels fets i cap percepció en concepte d’indemnització.

VAL MÉS UN MAL ACORD QUE UN BON JUDICI Si l’acomiadament és declarat NUL, les conseqüències immediates són la readmissió del treballador en el seu lloc de treball juntament amb el pagament dels salaris de tramitació. Què són els salaris de tramitació? Són aquells que el treballador deixa de percebre per part de l’empresa des de la data del seu acomiadament fins a la data de readmissió i l’empresa l’ha d’abonar com a condició perquè la readmissió sigui procedent.

Els acomiadaments són declarats nuls quan s’ha pogut observar un defecte de forma o de temps que l’empresa hagi pogut cometre en el procediment d’acomiadar el treballador i també es declaren nuls tots aquells que tinguin per mòbil algunes de les causes de discriminació prohibides a la Constitució, o a la Llei, o bé es produeixi amb vulneració dels drets fonamentals i llibertats públiques del treballador. Els casos més habituals que ens trobem són acomiadaments produïts per raons discriminatòries de raça, religió o sexe, i també aquells que es produeixen a treballadores que gaudeixen del seu període de descans per maternitat o bé la seva reducció de jornada de treball per tenir cura dels fills.

I per últim, tenim la declaració d’improcedència de l’acomiadament per part del jutge, que es produeix quan no han quedat acreditats de forma clara els motius que han causat l’acomiadament. És per a aquest cas on s’obren més escenaris.

Primer de tot el jutge declara la improcedència de l’acomiadament i dóna la potestat a l’empresa a decantar-se cap a una de les dues opcions següents. La primera, procedir a la readmissió del treballador

en les mateixes condicions que tenia abans de l’acomiadament, amb el pagament dels salaris de tramitació. La segona, extingir la relació laboral amb el pagament de la indemnització legal corresponent que resulta de multiplicar 45 dies de salari de treball per any treballat, amb un límit de 42 mensualitats. Cal destacar que fins la nova reforma laboral aprovada al febrer del 2012, si l’empresari s’acollia a la segona opció, a més d’abonar la indemnització de 45 dies de salari, també havien d’abonar els salaris de tramitació.

En cas que l’empresa no es manifestés en el termini de 5 dies hàbils des de la fermesa de la sentència, en cap de les dues opcions que posa a disposició el jutge, s’entendrà que procedeix a la readmissió del treballador, i en aquest cas s’hauria de reincorporar al seu lloc de treball.

A partir d’aquí, les múltiples varietats de picaresca s’activen si existeix una mala fe per alguna de les parts. La llei parla de fermesa de sentència; això significa que els 5 dies per manifestar-se l’empresari comptaran a partir que la sentència sigui ferma, i quan és ferma la sentència? Doncs quan el jutjat té constància que han sigut notificades les dues parts, solament que una part posi una mica d’esma de no rebre la notificació, el procés es pot dilatar a dies i setmanes, o bé fins i tot mesos, atès que si la sentència no és degudament notificada a alguna de les parts, finalment ha de ser publicada en algun dels Butlletins Oficials que preveu l’Estat perquè així obtingui la fermesa. I això només és un petit exemple de la diversitat de laberints que poden arribar a sorgir en tot el procediment.

Tot això sense entrar a analitzar les opcions d’impugnació de sentències que tenen les parts, mitjançant el Recurs de Suplicació. Tot plegat dibuixa un procediment força complex, llarg i, a vegades, incoherent que, si s’està ben informat, en moltes ocasions la via de la conciliació prèvia sembla la més eficaç per les parts. No és estrany, doncs que una de les frases més escoltades per les sales judicials sigui que: “Val més un mal acord que un bon judici”.

Penedès Econòmic

desembre 2012

23

ACTUALITAT

Distinció a empreses de Sant Sadurní

L’associació Masies del Penedès vol fomentar el turisme rural Projectar la marca, treballar en tot l’àmbit de la DO i elaborar un producte propi, els projectes estratègics REDACCIÓ

Més de 150 persones van assistir a la 2a edició de la Nit de l’empresari, organitzada per Som Sant Sadurní. L’entitat va reconèixer la trajectòria de diverses empreses, comerços i emprenedors de la vila, a més dels negocis amb més de mig segle de vida. Fruites i verdures Noya; el Restaurant Il Picarolo; Sàbat, amb la seva aplicació Iplack; Simon Coll, amb el nou Espai Xocolata; Freixenet,

per la seva tasca en favor de la responsabilitat social empresarial; el projecte elteunegoci. exe o Cellers Cal Feru van ser premiats. També s’homenatjà Electrònica Mirambell, Esports Sol, Cargotrans Montserrat, Transports i Deixalles Plazas o Sàbat per la seva trajectòria; així com la Confraria del Cava, i els jugadors d’hoquei patins Jordi Bargalló, Pedro Gil i Marc Gual.

L’Associació de Masies del Penedès, que agrupa una quarentena d’allotjaments rurals de l’Alt i el Baix Penedès, vol tirar endavant diversos projectes per contribuir a fomentar el turisme rural a l’àmbit de la DO Penedès.

En l’assemblea celebrada l’11 de desembre, el president de l’entitat, Raimon Olivella, afirmava que “és necessari que ens obrim a l’exterior i que potenciem la marca masies del Penedès, de la mà de les organitzacions i institucions que estan treballant per projectar el nostre territori al món”. Així, l’associació ha aprovat treballar en tres projectes estratègics durant l’any que estem a punt de començar: projectar la marca “masies del Penedès”, treballar en tot l’àmbit de la DO

 Moment de la celebració de l’assemblea de l’associació

Penedès i elaborar un producte propi de turisme actiu.

L’associació està ja treballant en la creació d’un nou web que ha de permetre integrar en un sol calendari la disponibilitat de totes les masies associades.

També vol fomentar la relació

més estreta amb els allotjaments de turisme rural de les comarques del Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia i elaborar un producte propi que aglutini totes les masies i que, alhora, sigui un element diferencial per atreure als visitants als seus allotjaments.

24

Penedès Econòmic

desembre 2012

ACTUALITAT

Cada català gastarà una mitjana de 565 euros per Nadal, la majoria en menjar En els darrers quatre anys de crisi, la despesa mitjana per persona en les compres nadalenques ha disminuït en quasi 300 euros REDACCIÓ

La crisi continua empobrint les economies familiars. Els catalans gastaran uns 180 euros de mitjana en joguines i regals aquest Nadal. En total, la despesa mitjana per consumidor durant les festes serà de 565 euros a Catalunya, 35 menys que fa un any i 276 menys que el 2008. I d’aquests 565 euros, 210 seran per a alimentació, segons la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI).

La mitjana de despesa, però, supera la del conjunt d’Espanya: 514 euros, 46 menys que fa un any i 300 menys que els que destinava el 2008, abans del començament de la crisi.

Les joguines i els regals, amb 163 euros de mitjana per espanyol, és la segona partida que més despeses comportarà aquest Nadal, malgrat que s’han abaixat 22 euros respecte a l’any passat, el 12%. L’alimentació, amb 191 euros, és la primera despesa, mentre que la loteria, amb 82 euros, i oci, amb 78, queden en tercer i quart lloc del rànquing de despesa. Els últims cinc anys la despesa en aquesta darrera partida s’ha reduït en 131 euros.

Diferències entre comunitats Malgrat que la crisi es fa veure arreu d’Espanya, hi ha importants diferències entre les comunitats. Madrid i València estan al capdavant de la despesa, amb prop de 600 euros per persona, mentre que Canàries i Extremadura es troben a l’extrem contra-

ri, amb una despesa mitjana de 450 euros. Catalunya, amb 210 euros, és la comunitat, juntament amb Navarra, que més es gasta en menjar. Amb 180 euros, també és una de les comunitats que més es gasta en joguines i regals, igualant el País Valencià i darrere de Madrid, amb 190 euros, i el País Basc, amb 185.

L’apartat que ha registrat una caiguda més gran respecte a l’any passat és la compra de loteria, que es redueix un 18%. Entre el sorteig de Nadal i el de Reis cada ciutadà comprarà una mitjana de quatre dècims. Tot plegat cofirma la tendència “decreixent” que va començar el 2008, segons els

CATALUNYA I NAVARRA SÓN LES COMUNITATS QUE MÉS GASTEN EN MENJAR càlculs de la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents.

Des d’aleshores, la despesa mitjana per consumidor s’ha reduït en 300 euros, és a dir, un 49%.

Finalment, si analitzem la despesa per comunitats autònomes, es poden observar importants diferències. Així Madrid i València són les autonomies que estan al capdavant de la despesa, gairebé 600 euros, mentre que Canàries (430 euros) i Extremadura (450) es troben en l’altre extrem.

 Evolució del consum dels catalans per Nadal

El comerç català ajusta els preus i les qualitats per vendre més Aquesta serà una campanya continguda, sense l’alegria d’anys passats, quan la despesa superava els 840 euros per cada català.

Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, afirma que “el comerç està ajustant tota l’oferta, tant en preus com en qualitat. La demanda està prioritzant molt el preu i els productes imprescindibles per a aquesta època de l’any com les joguines per als infants i l’alimentació, perquè ens agrada celebrar les festes a casa dels nostres amics i familiars”.

Des de la Confederació creuen que la campanya acabarà amb un volum de vendes inferior a l’any anterior, tot i que no descarten resultats positius en llocs com Vilafranca, que enguany ha posat en

 Despesa per persona Nadal 2012

funcionament la targeta de fidelització Vilafranca Comerç. Tanmateix, remarca que la mitjana a arreu de Catalunya serà negativa amb l’excepció d’alguns sectors.

Fraile remarca que “el consumidor hauria de tenir més en compte l’oferta que té a prop de casa, perquè quan comprem decidim qui treballa”.

Consum a dues velocitats Un informe de l’Observatori de Consum d’ESADE pronostica un consum a dues velocitats per a aquest Nadal: els que podran mantenir una despesa d’entre 600 i 700 euros per família, i els més afectats per la crisi. Entre aquests darrers es troba un 25% de la població, que ajustarà les seves despeses nadalenques a uns 300 euros. Segons es desprèn de l’estudi, durant aques-

tes dates s’imposa el comprador “intel·ligent”, un perfil que exigeix qualitat, però que compra menys per impuls.

En qualsevol cas, les compres nadalenques vindran marcades per la comparació de preus.

S’eliminaran els luxes i l’oci i predominaran els regals d’ús més pràctic. Els aparells electrònics (tablets o mòbils) seran el regal estrella d’aquest any. També es destinarà part del pressupost a comprar algun electrodomèstic que s’hagi fet malbé i als menjars familiars, encara que aquests seran més austers.

Internet esdevindrà el gran alitat de les compres nadalenques.

L’estudi estima que el volum de negoci a través de la xarxa aqust Nadal serà de 1.500 milions d’euros i que el 13 % del pressupost en regals es farà online.

 Evolució anual de la despesa per Nadal

Penedès Econòmic

desembre 2012

25

VINS&CAVES

Freixenet veu difícil millorar les vendes

Rius&Rius Assessors cedeix un aplicatiu informàtic al SEFED REDACCIÓ

El director de comunicació de Freixenet, Pere Bonet, ha assegurat que la campanya de Nadal serà “molt similar a la dels anys anteriors, però una mica més dura”, i acusa principalment a la pèrdua de la paga extra de desembre que han patit molts treballadors, que per a ell és “un atac directe al consum nadalenc”.

Pere Bonet creu que “el sector ha treballat bé” i per això només els queda esperar que els consumidors vagin a les botigues a comprar el cava per les festes nadalenques, on els més econòmics tindran més sortida i els grans reserves o especials “continuaran amb una bona tirada”. En canvi, es veurà afectada la categoria de qualitat mitjana, segons Freixenet.

Enguany, els cavistes confien més en les vendes directes perquè es preveu que “funcionin més bé”, ja que, des del 2007 ençà, “s’han perdut molts lots i regals d’empresa” i creuen que la gent haurà de comprar a la

botiga les ampolles que abans entraven a casa en un lot. Tot i així, insisteixen en què això no millorarà gaire les vendes.

El 2013 serà un any “complicat”, segons ha dit Pere Bonet, ja que el sector “ha fet molts esforços ajustant tots els costos de producció” i mantenint la qualitat del producte “a un preu realment molt assequible”. En la verema d’enguany, hi ha hagut menys raïm i això ha fet que el preu del vi sigui més alt, un fet que “provocarà una reflexió profunda sobre l’escandall i inevitablement m’imagino que haurem d’apujar preus tots”, ha afirmat Bonet.

L’exportació de cava augmenta any rere any. Segons Bonet als països europeus “es pateix una mica més” per introduir el cava, però als països emergents “està funcionant amb més facilitat, però amb esforç”, ha afegit. Entre els països emergents més consumidors destaquen el Brasil i l’Uruguai.

El divendres 14 de desembre es va signar a la Casa de la Vila un conveni entre l’Ajuntament de Vilafranca i Rius&Rius Assessors pel qual aquesta consultoria vitivinícola cedeix un aplicatiu informàtic per al programa SEFED (Simulació d’Empreses amb Finalitat Educativa) que s’imparteix, mitjançant el Servei de Foment de l’Ocupació, en el marc de la formació ocupacional.

La signatura va anar a càrrec de l’Alcalde de Vilafranca, Pere Regull, acompanyat per la regidora de Foment de l’Ocupació, M. Josep Tuyà, i Santi Rius, en representació de Rius&Rius Assessors.

El SEFED, que enguany celebra el seu vint-i-cinquè aniversari, és un programa formatiu que es caracteritza per la metodologia de la simulació d’empreses, és a dir, per a la realització simulada per part dels alumnes dels processos administratius i de gestió que es desenvolupen en una empresa.

Per la seva banda, Rius&Rius Assessors és una empresa de serveis dedicada a la consultoria i assessorament integral d’empreses i activitats del sector vitivinícola.

Rius&Rius Assessors ofereix una àmplia gamma de serveis a les empreses i activitats d’aquest sector per la qual cosa ha desenvolupat diverses eines informàtiques amb l’objectiu de facilitar el compliment de les obligacions administratives que li són imperatives. Precisament, una d’aquestes eines és l’aplicatiu INFOVIT. NET, una eina tecnològica que permet gestionar, amb una única

 M. Josep Tuyà, Pere Regull i Santi Rius.

entrada de dades i en llistats independents, la complimentació dels diferents registres oficials i les declaracions que se’n deriven requerides per les diferents administracions actuants.

L’EINA PERMET COMPLIMENTAR ELS DIFERENTS REGISTRES OFICIALS DE FORMA SENZILLA D’aquesta manera, i mitjançant el conveni signat el passat divendres 14 de desembre, Rius&Rius cedeix gratuïtament al programa SEFED l’aplicatiu INFOVIT.NET i la formació i l’assessorament necessaris per a

la seva utilització de forma també gratuïta.

Rius&Rius facilitarà l’accés a l’aplicatiu per part dels professors i alumnes del programa SEFED per a la seva utilització exclusivament com a element formatiu en el marc de la metodologia de la simulació.

En aquest marc de col·laboració l’Ajuntament de Vilafranca i Rius&Rius Assessors estan en disposició d’anar explorant altres activitats de formació totalment modulars i adaptables a diversos nivells de coneixement en cada matèria.

Segons manifesta la direcció de Rius&Rius Assessors, “amb aquest tipus de col·laboracions la nostra consultoria, al dictat de la filosofia que li és pròpia, reitera el seu compromís de fomentar i participar en iniciatives de persones, institucions i empreses que relacionen transversalment

26

Penedès Econòmic

desembre 2012

VINS&CAVES

Bodegues Torres farà cava per ampliar i obrir nous mercats El cava s’elaborarà a partir de la propera verema i podria comercialitzar-se entre el 2014 i el 2015 OLGA AIBAR Bodegues Torres elaborarà cava a partir de la propera verema per tal de donar sortida a la demanda dels mercats, en especial dels asiàtics i d’Amèrica del Sud. Segons avançava La Vanguardia fa uns dies, així ho ha decidit el director general de la companyia, Miquel Torres Maczassek, després d’haver-se descartat la idea en diverses ocasions.

El nou cava, que serà d’alta qualitat i que s’elaborarà a les mateixes instal·lacions de l’empresa, podria comercialitzar-se entre el 2014 i el 2015. La directora del projecte és l’enòloga Mireia Torres.

Fins ara, l’única elaboració d’escumosos de Torres es realitzava a la bodega de Xile.

D’altra banda, l’empresa també ha entrat recentment en el negoci de les ginebres d’alta gam-

ma i distribuirà en exclusiva per al mercat espanyol la marca holandesa Sloane’s, considerada la millor ginebra i la millor beguda destilada blanca del món segons San Francisco World Competition 2011. L’empresa penedesenca Bodegues Torres ha comprat recent-

ment una finca de 200 hectàrees a Osca, al Pirineu Aragonès, per poder plantar 110 ha de vinya i ha anunciat la intenció de construir una bodega a Talarn, una localitat del Pallars Jussà. Aquesta seria la novena bodega de la companyia al món.

La revistaWine&Spirits destaca els vins de Pinord Priorat Tres vins del celler penedesenc són distingits en la llista Year’s best, on apareixen els millors de l’any REDACCIÓ

La prestigiosa revista especialitzada Wine&Spirits Magazine ha inclòs tres dels vins que Bodegues Pinord elabora a la seva finca Mas Blanc a la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat, entre els vins que recomana com els millors de l’any (Year’s best).

En concret, ha reconegut el vi Clos del Mas 2008, amb 93 punts i elaborat amb les varietats Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Carinyena; el Clos del Músic 2008, amb 92 punts i elaborat amb Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Carinyena; i, en tercer lloc, el vi +7, amb 92 punts i fet amb les varietats Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Syrah.

Pinord elabora els seus vins de la DOQ Priorat exclusivament amb la producció de les 18 hectàrees

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

2012 la fi del món maia... no seria econòmica?

La fi del món és un tema sobre el qual la humanitat ha especulat des de fa segles, atesa la transcendentalitat de la qüestió, però també pel caràcter enigmàtic i fins i tot ocult de les profecies, prediccions, i altres escrits i discursos que des de sempre ho han anunciat o sustentat.

La Bíblia, el llibre més llegit del món, és potser la major font d’escrits predictius amb els quals la humanitat ha alimentat al llarg de la història, el seu especulatiu afany de conèixer el seu futur i del mitjà en el qual viu.

Nostradamus va predir equivocadament per a l’any 1999, les profecies maies que anuncien per al 22 de desembre de 2012 canvis que molts relacionen amb la fi del món, han fet que el tema sigui novament notícia d’actualitat. Cosa que unida a l’efecte de la crisi mundial i dels actualment una mica relegats problemes ambientals, fan preveure que aquesta transformació tindria més aviat a veure amb un procés evolutiu que a hores d’ara de la història sembla impostergable.

Per tant, tenint en compte els problemes econòmics, socials, polítics i ecològics que agobien actualment al món, degut principalment a l’actuació egoista i irresponsable de l’espècie humana al llarg de la història, pot ser que el que s’ha dit

signifiqui que no quedi altre camí que el d’assumir els errors, evitar-los i actuar de tal forma que aconsegueixi minvar-se les seves conseqüències que, passi el que passi, seguiran sent evidents per algun temps més.

Portem molts segles sent el centre del món i en tot just 20 anys ens han desplaçat.

La vella Europa s’ha convertit en sinònim de crisi endèmica, mentre els països Llatinoamericans, els emergents en general, la Xina i fins i tot Àfrica sembla que tenen unes perspectives molt més bones que les nostres per als pròxims 20 anys... i són l’eix de la majoria de les empreses i governs; el món ha canviat i ja no som un referent.

Mitjançant l’assumpció conscient i col·lectiva d’aptituds com la solidaritat, i actuacions personals més ètiques que es reflecteixin finalment en un comportament més responsable dels agents econòmics i els Estats. Solament així la humanitat tendirà a la llarga a equilibrar el funcionament de l’afectat planeta Terra, i a harmonitzar les relacions socials que segueixen tan allunyades del bé comú que sempre hauria de prevaler.

No volia acabar aquest article sense desitjar als nostres lectors un Bon Nadal i un millor 2013, almenys econòmicament parlant.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 18 - desembre 2012

de la seva finca Mas Blanc, situada entre els termes de Bellmunt de Priorat i Falset i en la qual s’han implantat mètodes ecològics per al cultiu i és pionera en l’aplicació dels principis de l’agricultura biodinàmica. L’any 2007 Mas Blanc

va ser el primer celler d’Espanya en aconseguir el certificat Demeter, una associació internacional sense ànim de lucre que garanteix el compliment de les normes de producció i elaboració de l’agricultura biodinàmica.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Yolanda Muñoz

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

desembre 2012

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

desembre 2012

HISTÒRIA

Bacardí celebra el seu 150è aniversari La companyia Bacardí, la marca de rom més consumida al món, celebra aquest any el seu 150è aniversari. Com a cloenda dels diversos actes que s’han organitzat durant tot l’any, s’ha fet una edició limitada del rom Bacardí MMXII Vintage, del qual s’han elaborat un miler d’ampolles al preu de 1.450 euros. També s’ha fet un acte molt especial: la creació d’una càpsula del temps commemorativa que simbolitza la unitat, passió i esperit pioner de Bacardí REDACCIÓ

La companyia va ser fundada l’any 1862 a Santiago de Cuba pel sitgetà Facundo Bacardí Massó. La seu internacional està a les Bermudes, però també té oficines a Mèxic, Miami i a Puerto Rico.

Després de la Revolució cubana, la companyia va traslladar les seves operacions a Puerto Rico.

L’any 1992 va adquirir la italiana Martini & Rossi i l’any 2005, el rom Bacardí ja era el segon licor més venut al món. A més del famós rom, la corporació és propietària de les marques de vodka Grey Goose, el whisky Dewar’s i la ginebra Bombai Sapphire, entre d’altres. De propietat familiar des de fa set generacions, Bacardi té uns 6.000 treballadors, comercialitza les seves marques des de 27 instal·lacions en 16 mercats de quatre continents i ven a més de 150 països.

El seu famós símbol és un ratpenat. Segons explica la història familiar, una colònia de ratpenats vivia a les vigues de la destileria original a Santiago de Cuba.

Quan va arribar el moment de buscar una marca per al nou rom, la dona de Facundo Bacardí, va suggerir utilitzar un ratpenat.

Pel que fa al fundador, Facundo Bacardí Massó (Sitges, 1814Cuba, 9 de maig de 1886) era fill d’un comerciant de vins de Tarragona, que l’any 1830 va marxar amb la seva família a Cuba. Després d’establir-se a Santiago de Cuba, Facundo va prosperar en el mateix negoci que el seu pare.

El 1843 es va casar amb Amalia Victòria Moreau.

Des de 1852, va començar a experimentar amb el procés de destil·lació del rom per obtenir una beguda més suau. Finalment va donar amb una fórmula satisfactòria, inèdita fins aleshores en al mercat, i després d’adquirir una antiga destil·leria a Santiago, el 4 de febrer de 1862 va fundar

l’empresa Bacardí per fabricar i vendre el nou producte. Els seus fills José, Emilio i Facundo, van col·laborar activament en aquest negoci familiar.

La marca Bacardí va obtenir l’any 1876 la Medalla d’Or de l’Exposició Universal de Filadèlfia (EUA) i, posteriorment, altres prestigiosos reconeixements a Europa, Estats Units i Cuba.

Aquest mateix any, Facundo Bacardí es va retirar del negoci, deixant-lo en mans dels seus fills, que més tard, a la dècada dels 90, s’associarien amb el seu cunyat Enrique Schueg, augmentant les exportacions i obrint nous mercats.

El fundador de la companyia va morir deu anys després de retirarse. El seu fill Emilio va tenir con-

tactes amb José Martí el 1892 a Nova York, va lluitar per la independència de Cuba, i va arribar a ser el primer alcalde post-colonial de Santiago i senador electe de la República (1906).

A Sitges, es va crear la Casa Bacardí, un centre de visites permanent localitzat a la ciutat de naixement de Facundo Bacardí Massó. Està instal·lada a l’històric Mercat

Vell, situat al casc antic de Sitges, junt a l’Ajuntament.

Casa Bacardi ofereix als assistents l’experiència de submergir-se en la història de Sitges i la seva relació amb els americans i la família Bacardí, per endinsar-se posteriorment a la vida de Facundo Bacardí i la revolució que va aportar, fa quasi 150 anys, al procés d’elaboració del rom.

Penedès Econòmic

desembre 2012

29

LLIBRES

Reflecteix la veritat sobre la crisi econòmica i els seus culpables

Inside Job CHARLES FERGUSON DEUSTO 21,95€

Charles Ferguson, que va sorprendre al món sencer amb el seu oscaritzat documental Inside Job, explica ara en el seu llibre del mateix títol com una elit depredadora ha anat prenent progressivament el control dels Estats Units i mostra les xarxes d’influències acadèmiques, financeres i polítiques que els han aplanat el camí cap

al poder. Amb un estil que captiva des de les primeres pàgines, Ferguson narra amb tot detall com, al llarg de les últimes dècades, Estats Units ha experimentat una de les transformacions socials i econòmiques més radicals de la seva història: ha convertit el món financer en el principal impulsor del seu creixement i ha reduït al mí-

Radiografia d’un país abocat a l’abisme degut al seu endeutament

España se escribe con E de endeudamiento J. M. Gay de Liébana DEUSTO 18,95€

Diuen que el deute és com una droga. La primera dècada del segle XXI ha estat marcada per una borratxera de deute en la qual tots hem participat, ens hem afartat d’ella perquè hem estat incapaços de donar l’esquena als efectes agradables que ens donava a curt termini.

Ara, el panorama és desolador.

L’Espanya actual és la viva es-

tampa d’un país ultraendeutat que pateix una aguda ralentització de l’activitat econòmica, amb més de cinc milions de persones sense treball, centenars de milers d’empreses desaparegudes, més de vint-i-dos mil milions d’euros demorats en les liquidacions d’impostos amb Hisenda i amb un PIB en hores baixes que, més que

Claus per superar-se cada dia en tots els aspectes de la vida

No sé on és el límit, però sé on no és Josef Ajram COLUMNA 14,99€

Podria semblar-nos que és així, però no. Ningú aconseguirà convèncer a Josef Ajram, ultrafondista i day trader de borsa, de què va trobar el seu límit a La Gomera el mes de maig de 2012, quan una deshidratació produïda per la calima li va impedir aconseguir el repte d’acabar set ironmans seguides durant set dies consecutius.

Per a Ajram, al que han batejat com el profeta de l’esforç, el fracàs seria no tornar a intentar-ho. Fracassar implica quedar-se quiet lamentant-se, cosa que ell no ha fet mai ni farà mai. Així ho demostra dia a dia superant reptes en tots els aspectes de la seva vida. Perquè no tenir objectius en la vida és com no tenir res.

nim la pressió fiscal, cosa que ha acabat beneficiant solament les empreses més riques.

L’autor mostra com els dos grans partits polítics nord-americans han quedat sotmesos a una elit adinerada. L’administració Clinton es va encarregar de desmantellar els controls regulatius que protegien al ciutadà mig de l’especulació financera.

L’equip de Bush va destruir la base dels ingressos federals mitjançant les retallades fiscals grotescament esbiaixats en fa-

vor de les classes poderoses. I la Casa Blanca d’Obama ha permès que els financers segueixin actuant de forma totalment impune, fins i tot després de les suposades «reformes» introduïdes després del col·lapse financer de 2008.

Basant-se en nombrosos expedients judicials fets públics recentment, l’autor detalla la gravetat dels delictes comesos en la frenètica persecució de la riquesa que va provocar la crisi financera.

remuntar, oferix clars símptomes d’esgotament econòmic...

Aquesta és la imatge del país que vivim.

José María Gay de Liébana dissecciona fil per randa totes les arestes del deute espanyol, mostra en què ens hem endeutat més i dibuixa el quadre del que serà la nostra economia els pròxims anys. En definitiva, confecciona una perfecta radiografia d’un país abocat a l’abisme.

Gay de Liébana és doctor en

Economia i Dret, i exerceix de professor a la Universitat de Barcelona. Habitualment participa de comentarista d’actualitat econòmica en diversos programes de televisió i ràdio, i també escriu en premsa, revistes i publicacions especialitzades. La seva passió es divideix entre les finances, la comptabilitat i el futbol. Dos llocs on es troba més a gust: les aules de la universitat i les graderies de l’Estadi CornellàEl Prat.

A “No sé on és el límit, però sé on no és”, segurament el seu llibre més personal, ens desvetlla, a través d’anècdotes i experiències vitals, quines són les seves claus per anar superant-se cada dia, la seva idea del fracàs i de l’èxit, i la seva concepció de l’esforç, entre altres aspectes. La vida, explica Ajram, són dos dies, «així que en lloc de queixar-se, més val aixecar-se i tornar a intentar-ho amb més força».

Josef Ajram Tares, fill de pare

sirià i mare espanyola, va néixer a Barcelona l’any 1978. Ha escrit 3 llibres: Where is the limit, en el qual parla de les seves gestes esportives, Ganar en bolsa es posible, on comparteix el seu sistema d’inversió, i La Solución, en el qual planteja solucions a la crisi econòmica actual.

En els últims anys ha estat líder en comunicació, aconseguint més de 100.000 visites al mes al seu web i milers de seguidors a Facebook i Twitter.

30

Penedès Econòmic

desembre 2012

TECNOLOGIA

El nou capitalisme Els consumidors espanyols no es refien de comprar per Internet i les vendes de comerç electrònic pugen més lentament que a la resta d’Europa JOSEP BARELLA Diferents impulsos certifiquen l’estat de les noves tecnologies. D’una banda hi ha els que creuen que internet i les seves expressions no són prou segures perquè la humanitat s’hi lliuri. D’altra banda són cada vegada més els que opinen que la xarxa és i ha de ser el node d’unió entre productes i consumidors, el nou escenari del capitalisme.

Les últimes enquestes realitzades per la firma IBM conclouen que a dia d’avui són molt pocs els que veuen en la xarxa un enemic. Segons aquests, el 86% dels internautes volen utilitzar la xarxa per fer la compra. El 14 per cent restant serien els nostàlgics que veuen en anar al mercat, a la llibreria o la botiga de mòbils una necessitat vital i no una pèrdua de temps.

D’altra banda el mateix informe revela que el 62% vol utilitzar el telèfon mòbil per fer les seves compres mentre que el 80 per cent creu que les xarxes socials són una forma d’activar el consum i fer que les compres siguin molt més ràpides.

LES VENDES A INTERNET HAN PUJAT UN 50% ELS DARRERS 5 ANYS L’estudi demostra una tendència creixent cap a una societat àmpliament tecnologitzada. D’altra banda cal distingir entre països. Els espanyols, tot i que IBM n’ha entrevistat uns 2.000 d’un total de 28.000 consumidors de 15 nacions diferents, tenen un altre tipus de patrons de consum. En enquestes anteriors es conclou que la societat espanyola és encara reticent pel que fa a gestions

monetàries per internet. Els motius clarament, es troben en el gran volum de estafes i delinqüents que hi ha als servidors del país.

Comprar per internet és una cosa estranya, allunyada completament de la nostra tradició adquisitiva de sempre. Si abans l’intercanvimoneda o més primitius’efectuava en l’acte i podia ser comprovat el gènere que a un li venien, ara i comprant a través de la xarxa, hi ha una sensació rara. En primer lloc és difícil pensar que aquests diners que surten del nostre compte són diners reals, només es fa veritable a final de mes, quan arriben les sorpreses. En segon lloc, passa que el producte no ens arriba a l’instant. Això fa que els consumidors encara tinguin recels a entregar-se a la passió consumista del ciberespai.

Si a això li afegim una nova por molt més real, tenim a Espanya una població poc amistosa amb la idea d’adquirir els seus productes via web. Es tracta de la por a que les nostres dades bancàries siguin usurpades a la xarxa. El 37 per cent dels usuaris espanyols assenyala que té por que les seves claus i els seus comptes siguin robats per algun delinqüent d’internet.

La majoria d’enquestats en un estudi realitzat per l’empresa de seguretat TI,

Kaspersky afirma que malgrat la por fan servir la targeta de crèdit per realitzar les seves compres per internet. Tot i això, només el 21 per cent utilitza sistemes de protecció específics. En resum, a Espanya no acaben d’enlairar les compres realitzades per internet, tot i les moltes campanyes favorables que es realitzen a favor d’això.

Els consumidors d’aquí, però, no veuen només inconvenients a l’hora de comprar per Internet. Si més no, a l’hora de mirar els preus i comparar-los entre totes les ofertes. És per aquest motiu que surten a la llum fórmules per intentar evitar per tots els mitjans possibles excedir-se en despeses.

En aquest sentit Internet és sens dubte el gran aliat dels compradors ja que permet investigar sobre quins són els establiments que tenen uns preus millors. No en va el 52 per cent dels consumidors espanyols afirmen haver utilitzat recentment la xarxa per descobrir quins són els preus més econòmics.

D’altra banda el 41 per cent d’aquests utilitza el ciberespai per trobar ofertes.

Aquestes xifres contrasten amb els pocs usuaris que fan la compra mitjançant aquesta via. Només el 8% fa ús de la llista de la compra digital.

Tot i que la venda a través d’Internet encara no està

generalitzada, les dades demostren que any rere any va en augment. El 27% dels espanyols ha comprat a través d’internet aquest any, un 12,5% més que el 2010 i un 50% més que el 2007, segons les dades de l’INE, Eurostat i el Banc Mundial. En canvi, el nombre d’empreses espanyoles que venen productes per internet s’ha reduït un 8,33% en l’últim any, un percentatge similar al que presenten França (8,33%) i Alemanya (9,09%) que també han vist com en l’últim any el nombre d’empreses que venen productes online s’ha reduït.

A Espanya l’11% de les empreses ven a través de la xarxa. Bèlgica i Noruega són els països més actius en aquest sentit, amb un 33% i un 31% de les seves empreses oferint comerç electrònic.

EL 56% DELS COMPRADORS A INTERNET SÓN HOMES L’11% de les vendes que es produeixen a Espanya procedeixen del comerç electrònic, aquest percentatge s’ha incrementat un 22,22% en els últims cinc anys.

A Espanya, són els catalans, madrilenys i andalusos els que més compren per internet seguits de valencians i bascos. Entre 2008 i 2011, els andalusos són els que més han incrementat les seves compres online amb un percentatge del 53,31%, seguits de catalans (45,9%) i càntabres (45,80%).

El perfil del comprador online a Espanya és el d’un home de 25 a 34 anys amb educació secundària, en actiu i amb uns ingresos d’uns 2.250 euros al mes.

El 70,92% dels compradors online a Espanya són persones actives, un 13,29% són estudiants i un 9.96% aturats. El 55,7% dels compradors segueixen sent homes.

Penedès Econòmic

desembre 2012

31

VIATGES

Luxemburg, un país de fades Forma part de la Unió Europea des del 1957 i n’és un dels membres fundadors. Juntament amb Bèlgica i els Països Baixos constitueix el Benelux REDACCIÓ

Luxemburg, oficialment el Gran Ducat de Luxemburg, és un petit país d’Europa occidental que forma part de la Unió Europea.

Es tracta d’un estat sense litoral, envoltat per França, Alemanya i Bèlgica. Luxemburg té una població de mig milió d’habitants sobre un àrea de 2.586 quilòmetres quadrats.

El govern de Luxemburg és una monarquia constitucional i parlamentària, sent l’únic gran ducat sobirà en l’actualitat.

Luxemburg és membre de la Unió Europea, l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, les Nacions Unides, Benelux i la Unió Europea Occidental, reflectint l’orientació política a favor de la integració econòmica, política i militar. La seva capital, Luxemburg, és seu de nombroses institucions i agències de la Unió Europea.

Luxemburg posseeix cultures i tradicions diverses per trobar-se entre l’Europa romana i l’Europa germànica.

La població originària del país, de procedència francesa i alemanya, constitueix des del punt de vista ètnic una entitat autònoma i força homogènia. Representa el 74% de la població, mentre que la resta és composta per estrangers, principalment portuguesos (8 %) i italians (6 %). A més dels immigrants residents a Luxemburg, un terç de la mà d’obra la proporcionen immigrants de dia que resideixen en els països veïns.

La majoria parla el luxemburguès, dialecte germànic, oficial des de l’any 1984. El francès, emprat principalment per l’administració, i l’alemany, emprat en el comerç i la premsa, també hi són oficials. El luxemburguès s’ensenya en les escoles, després del francès i l’alemany. El seu ensenyament

es limita a només una hora setmanal i durant els primers anys de l’escola primària. En les escoles secundàries també s’ensenya anglès i moltes vegades també el llatí, l’espanyol o l’italià.

Interior de la catedral

LUXEMBURG Capital: Luxemburg Idioma: Francès, alemany i luxemburguès Població: 497.538 habitants Superfície: 2.586 km²

Centre de Luxemburg

Moneda: Euro (EUR) Clima: És continental amb hiverns suaus i estius frescos. La temperatura mitjana anual és de 9ºC i les pluges arriben als 1.200 litres en algunes parts Economia: Luxemburg posseeix el primer PIB per càpita més alt del món segons el Banc Mundial i el segon més alt segons el Fons Monetari Internacional, després de Qatar

Posseeix una economia estable, amb alts ingressos i un creixement moderat, baixa inflació i baixa taxa d’atur. El sector industrial, fins fa poc temps dominat per l’acer, s’ha anat ampliant i diversificant fins a incloure la indústria química, la de la goma i altres productes. Durant les dècades passades, el creixement del sector financer havia més que compensat la declinació de la indústria de l’acer. Així va esdevenir el país que té el major PIB per càpita del món d’acord al Banc Mundial, i el segon d’acord al FMI.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· La Rondalla: Pg. Can Ferrer del Mas, s/n

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4 · Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL · Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1