Penedès Econòmic 35

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 35 - Juliol 2014

Banc Sabadell encara el que resta d’any amb un 36% més de benefici net que el 2013 pàg. 9

Els premis UEP reconeixen les millors iniciatives de quinze empreses del Penedès pàg. 14

El Club Nàutic de Vilanova renova la concessió del port de la ciutat per 25 anys més pàg. 19

Entrevista a Queta Domènech i Vidal Presidenta de Masia Vallformosa pàg. 16-17

Primers brots verds en el Pitch & Putt a la zona del Penedès i Garraf pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

juliol 2014

L’ANÀLISI

El diccionari del

P&P

Pitch: Cop curt d’aproximació al green

Par = número de cops amb els quals es pot fer un forat (3)

Putt: Cop curt donat amb el ferro putter des del green

Forat en 1= Fer el forat en un cop

Putting green: camp d’entrenament amb el putt

Birdie = Fer el forat en dos cops

Driving range: Lloc on els jugadors poden practicar el golf

Bogey = Fer el forat en quatre cops

Green fee= Preu estipulat per a poder jugar a golf

Tee = peça de suport per a col·locar la bola a la sortida

El Pitch & Putt un esport en expansió, també al Penedès La progressió i l’increment dels aficionats al P&P a Catalunya ha estat considerable en els darrers anys.Tanmateix, el nombre d’inversions i d’abonats ha minvat a causa de la situació econòmica.

OLGA AIBAR El Pitch & Putt ha esdevingut, en els darrers anys, un esport cada cop amb més adeptes i que s’ha vist impulsat com una oferta de turisme alternatiu que, cada any, atrau a més aficionats a les nostres contrades.

Destinacions com la Costa Daurada, amb set camps de golf i cinc pitch & putt, ho tenen clar i hi aposten de forma decidida. Cada any reben més turistes interessats en aquest tipus d’oferta com ho mostren els 47.000 green fees que es van vendre l’any passat, 31.800 més que el 2012.

A les nostres comarques l’oferta és més limitada. I és que només hi ha dos camps de golf, el del Club Terramar, a Sitges i la Graiera, entre Bellvei i Calafell, aquest darrer també amb circuït de Pitch & Putt, i tres camps exclusivament

de Pitch & Putt, ubicats a El Vendrell, Sant Jaume dels Domenys i Vilanova i la Geltrú. A l’Alt Penedès, tot i que no hi ha camps de cap de les dues modalitats, existeix un club d’aficionats anomenat Pitch & Putt Alt Penedès que es reuneix els caps de setmana i els dies de torneig.

Tanmateix, la crisi econòmica dels darrers anys també va afectar la progressió d’un negoci que, a Catalunya, estava creixent de forma exponencial a causa de l’increment de jugadors i abonats. Segons apuntava el president de la Federació Catalana de Pitch & Putt, Víctor Moscatel, “som un reflex de l’economia i, per això, hem patit una important davallada de l’activitat als camps i de les inversio-

ns”. Pel que fa al nombre de llicències, després d’una època de bonança, a partir de l’any 2010 van caure un 10% anual, aproximadament fins a les 12.500 actuals, motiu pel

&P LP E A IT D A L DE X N È O TAT R L’ I SP RE ESS RITZA LF C NE PULA L GO E PO qual Moscatel assegurava que “estem estancats”. El president apuntava que “es veuen petits brots verds.

Ara sembla que vol remuntar el vol però tenim dubtes si és més un desig de les propietats o una realitat”.

Pel que fa a la resta d’Espanya, el nombre de camps i de jugadors de P&P és més limitat perquè

cada comunitat autònoma havia seguit un model diferent de desenvolupament del P&P que havia estat més o menys exitós. Tanmateix, des de fa un temps, el “model català”, el del P&P exclusivament, està sent seguit per altres regions que, fins ara, seguien els criteris establerts per la Federació espanyola de golf, molt més restrictius.

Aquest és el cas de Galícia on s’ha passat de 50 a més de 3.000 llicències en poc temps, o del País Basc que ara segueixen també el model català.

Actualment hi ha 40 camps a Catalunya i una vuitantena a Espanya, sense comptar els de Catalunya, Galícia o el País Basc.

La construcció d’un Pitch & Putt requereix una inversió d’entre 600.000 i 1 milió d’euros. A més de la inversió inicial, la despesa anual del funcionament del camp oscil·la entre 100.000 i 300.000 euros, segons la instal·lació.

Escola de golf Portal del Roc

“El meu millor pal és el de 60 graus” Paco Salido (Úbeda, 1964), viu a Sant Pere de Ribes. És un dels jugadors en actiu amb més títols a nivell individual i col·lectiu del món.

Com es va iniciar en aquest esport?

Vaig començar durant els anys 80. Els meus germans anaven al camp de Terramar (Sitges) a fer de caddy i jo també vaig ser-ho durant dos anys, els estius i els caps de setmana, fins que els estudis i la feina no em van permetre continuar. La iniciació al P&P va ser per casualitat. Durant un dinar a l’empresa on treballava, el gerent, que aleshores començava a jugar a aquest esport, me’n va parlar i vaig decidir provar. Un dia vam quedar per jugar i ja porto 18 anys fent-ho.

Quin cop o campionat no oblidarà mai?

El cop més recent, i que no se m’oblidarà mai, és el que ens va donar el primer campionat Europa Seleccions. Es decidia en el darrer forat i jo vaig donar un cop que va deixar la bola a 20 centímetres. Respecte al campionat, l’any 2002 tenia un Putt per a guanyar el Matx Play de Catalunya que, alhora, em va donar els punts necessaris per a guanyar el rànquing com a millor jugador de l’any en P&P. A quins camps acostuma a entrenar-se o jugar?

Els tres on em sento com a casa són els del Vendrell, Sant Jaume dels Domenys i el Portal del Roc, on entreno i jugo en l’equip interclubs.

Té un pal preferit?

El meu millor pal és el de 60 graus, és de precisió i, si he de col·locar la bola prop del forat, el pal guanyador és el putt, quan funciona!

En quants torneigs participa al llarg de l’any?

A tots els del circuit de Catalunya, que són uns setze, als del Portal del Roc, alguns del Vendrell i Sant Jaume dels Domenys, és a dir, a uns 50 torneigs anuals, aproximadament.

La crisi ha afectat molt els camps en el nombre de socis i abonats. Què creu que s’hauria de fer per recuperar-los?

El primer que cal és que la crisi s’acabi perquè els camps ho estan passant molt malament i alguns fins i tot tanquen.

En aquests temps difícils el que s’hauria de fer és sembrar i crec que el lloc perfecte per a fer-ho són els col·legis, on s’hauria de donar a entendre que aquest esport el pot practicar tothom.

Alguns començaran amb el P&P i després se n’aniran al golf però, qui comença en el P&P, no ho deixa. La federació i els clubs haurien d’esforçar-s’hi més, és el nostre futur.

Penedès Econòmic

juliol 2014

3

L’ANÀLISI Golf

Pitch & Putt

Club de golf Terramar

La Graiera

Centre de Golf El Vendrell

Golf Sant Jaume

Portal del Roc

El Club de Golf Terramar és un dels millors clubs de golf privats d’Espanya. Inaugurat l’any 1927, se situa a Sitges, un indret privilegiat per la seva ubicació i clima.

El club té una zona de pràctiques i una àrea multiesports (pàdel, futbol, tenis, futbol, piscina, gimnàs), així com una ludoteca, una botiga i un restaurant.

Les modernes instal·lacions del club ofereixen moltes possibilitats per organitzar a Sitges tot tipus d’esdeveniments esportius, socials o professionals. A més, el Club de Golf Terramar ha estat la seu dels millors campeonats nacionals, tant a nivell amateur como del panorama professional. El club també acull events professionals (conferències, presentacions, reunions de treball) i socials.

Aquest club, ubicat entre Calafell i Bellvei, es va inaugurar l’any 1995. Té 18 forats par 72 i un circuit de Pitch & Putt del mateix nombre de forats. Ofereix un recorregut ondulat i amb llacs espectaculars que el fan un indret idoni per passejar per la natura.

Té un camp de pràctiques amb un driving range de 250 metres de distància per colpejar des de l’herba o des de l’estora, tres putting greens per practicar amb el putt i una escola on ensenyen a jugar o a millorar la tècnica.

La casa club, inaugurada el setembre de 2012, té un restaurant i una terrassa amb esplèndides vistes. La construcció, realitzada en pedra i amb una torre circular, està perfectament integrada a l’entorn.

El centre, envoltat de garrofers i oliveres centenàries, caracteritzat pels desnivells i els carrers diferenciats, és un circuit força tècnic, per a jugadors de nivell avançat, però amb diferents sortides per a les persones que comencen a jugar al golf. De fet, ofereix classes de dimarts a diumenge.

Del recorregut destaquen tres forats amb obstacles d’aigua. El número 13 és d’especial dificultat tant per l’aigua com pel desnivell i la distància. El camp va començar el 1993 amb 9 forats però el 1995 es va ampliar a 18. Dos anys després, es va construir la casa club i, els darrers temps, s’han ampliat els greens del recorregut i s’han fet millores als tees de sortida. Va ser dissenyat per Laureano Nomen el 1994.

Al Golf Sant Jaume, ubicat a la carretera de l’Arboç a Llorenç del Penedès, km 4, els amants del Pitch & Putt gaudiran d’un camp de nou forats envoltat de palmeres, arbres i arbustos autòctons, al costat del barranc de la Cornudella.

El del Sant Jaume, és un circuit que es va concebre a partir de la filosofia britànica de l’aprofitament de les condicions naturals prèvies del terreny. Per això, l’aigua que es fa servir és reciclada, per tal de minimitzar l’efecte del camp en el territori. Les instal·lacions es van obrir el 1994 i estan situades en un escenari típic de vinya, molt aprop dels cellers de la Denominació d’Orígen Penedès, de manera que es pot combinar l’esport amb l’enoturisme.

El camp de Pitch & Putt Portal del Roc, ubicat al Camí de la Talaia s/n, al costat del càmping Vilanova Park, a Vilanova i la Geltrú, és un club gestionat per una societat anònima creada el 2001 amb vuit accionistes, la majoria d’ells vinculats al món del P&P. És l’únic camp d’aquesta modalitat esportiva de tot el Garraf i, per les seves característiques, és un dels més reconeguts de Catalunya.

Està ubicat en una finca on hi havia una masia que es va rehabilitar per donar cabuda a la recepció, serveis i restaurant i de la qual conserva el nom. Es va inaugurar el 14 de desembre de 1999, té 18 forats en una extensió de 9 hectàries i unes vistes immillorables de Vilanova i la Geltrú.

Principals diferències entre el Pitch & Putt i el golf Les principals característiques que diferencien el Pitch & Putt d’un camp de golf tradicional són que el primer té una superficie molt més reduïda, entre 6 i 10 hectàrees davant les 40 o 60 d’un camp de golf, el temps de joc està limitat i els preus són més assequibles. A més, els forats tenen distàncies més curtes (fins als 120 m), se surt des d’una superfície artificial i el nombre de pals és més reduït. De fet, només es poden portar un màxim de set pals, entre ells el putt .

Orígens El Pitch & Putt va néixer a Irlanda durant la primera meitat del segle XX. Un irlandès el va introduir a Catalunya a finals dels anys vuitanta, i quan hi van haver sis camps, va promoure l’Associació Catalana de P&P que està constituïda per 82 clubs.

Dolors i Marc

Directors de Sant Jaume P&P

Amb vint anys de trajectòria, el Sant Jaume P&P és un dels centres més antics de Catalunya, després del del Vendrell, per pocs mesos de diferència. La seva excel·lent ubicació, en un lloc de pas i proper a la Costa Daurada, la tranquil·litat que s’hi respira i l’ambient cordial que promou l’actual parella propiètaria de l’establiment són els principals al·licients per triar el Sant Jaume per passar una bona estona jugant. Tam-

bé l’acurat tractament del green que realitza el director i també jardiner, un antic client que va decidir fer un cop de cap i quedar-se el negoci quan el seu anterior propietari es va jubilar. Marc Casellas explica que els seus familiars i amics el van ajudar i ara, un any després, guanya el just per a mantenirse, però està content de la decisió perquè, “tot i que hi dedico moltes hores, és un ofici que m’agrada i el temps em passa volant”. Apunta que, tot i venir d’un temps de crisi, “la gent ha respost bé i hem aconseguit triplicar el nombre de socis, fins arribar gairebé al centenar”.

Els abonats paguen 50 euros al mes per jugar sempre que vulguin. També es pot anar a jugar de dilluns a divendres per 25 euros mensuals i els caps de setmana per trenta.

Joan Hernández

Director del P&P Portal del Roc

El P&P Portal del Roc, ubicat a pocs metres del càmping Vilanova Park, té més de 250 abonats. Un dels més coneguts és Paco Salido, líder dels campionats de P&P de Catalunya.

Entre els avantatges dels abonats es troben descomptes importants en green fees, torneigs i en classes de golf. També s’ofereixen tarifes especials per a sèniors, dones, nens i packs per a grups, així com classes d’iniciació o perfeccionament.

Segons explicava el president, Joan Hernández, “aquest és un esport que permet barrejar oci i salut. Els 1.500 metres de recorregut del tee al green suposen un exercici sa que fas sense adonar-te’n”. Pel que fa als preus, assegura que “volem trencar amb la idea que aquest és un esport elitista i car. Per 12’5 euros pots jugar. També tenim una de les zones de pràctiques més grans de tots els P&P per practicar o aprendre a jugar per 5 euros”. Respecte a l’impacte ambiental, Hernández assegurava que “el que genera un Pitch & putt és unes sis vegades menor al que genera un camp de golf ”. El Portal del Roc va participar l’any passat en el programa de bones pràctiques de Responsabilitat Social a les empreses impulsat per la Fundació Pro Penedès.

4

Penedès Econòmic

juliol 2014

ACTUALITAT

Les matriculacions de cotxes es desperten al Garraf i al Baix Penedès Seat, Toyota i Volkswagen encapçalen la llista de marques de turismes més venudes durant el primer semestre de 2014 al Gran Penedès Alt Penedès

LÍDIA OÑATE La continuïtat del pla Pive i les necessitats de la demanda han acabat donant un nou impuls al sector de l’automòbil a les comarques del Garraf i el Baix Penedès.

Després d’un 2013 irregular i amb una certa millora global de les vendes de vehicles, el primer semestre d’enguany sembla haver seguit l’estela positiva a la zona de costa penedesenca amb un increment de les matriculacions del 36,36% i l’11,80%, respectivament, segons les dades del Gremi del Motor. No ha estat així a la zona d’interior, a l’Alt Penedès, que ha patit una contracció del 6,23% en els primers sis mesos de 2014, en especial a l’abril, que van passar de 294 a 231 vehicles.

Els concessionaris perceben més ànims de compra aquest 2014 Els nous vents que corren enguany per al sector de l’automòbil s’han fet palès als concessionaris, que han incrementat les vendes de l’any passat, si bé lleugerament, i preveuen seguir-ho fent en la segona meitat de 2014. “El mercat està una mica més animat, tot i que suposa un augment molt petit respecte a l’any passat, d’uns 5-7 cotxes més en el mercat de particulars, que és el nostre mercat més gran”, comenta Teresa Marquès, cap de vendes de Citroën al Penedès-Garraf. Els models que més èxit han tingut són C4 Picasso, C3 i C4, tot i que fins al moment la nova arribada del Citroën Cactus ha tingut molt bona acceptació, fet que esperona la marca a fixar-se unes previsions més positives.

Des d’Opel també han percebut un cert increment de les vendes, gràcies en part als models Corsa i Astra, als quals cal sumar la consolidació del Mokka, que va sortir al mercat ara fa un any i mig.

Manel Algar, cap de vendes de la marca, afirma que “hem consolidat i millorat els resultats de l’any passat, sobretot amb el Mokka, que ha superat les previsions”. Per això, Opel ha hagut d’augmentar la producció d’aquest model, que a partir de setembre podria repercutir encara més en les vendes.

En el cas de Renault, els models Clio i Mégane, al qual s’ha reali-

Baix Penedès

Garraf

Font: Gremi del Motor

tzat un petit redisseny, són els més demandats, un per utilitari i l’altre, per anar adreçat a un sector que cerca gamma mitjana.

Els vehicles híbrids de Toyota guanyen terreny La marca Toyota ha experimentat un creixement de vendes importants, en especial, el seu sector de vehicles híbrids, tal com ens ha confirmat el gerent d’Autocam, Jordi Carbó. “Toyota és l’única

ELS CONCESSIONARIS NOTEN MÉS ANIMATS ELS COMPRADORS marca a nivell mundial que comercialitza amb èxit la gamma híbrida, juntament amb la de benzina i dièsel”, explica. Aquest factor els ha permès ser una de les tres marques capdavanters a la zona del Gran Penedès, amb 323 vehicles matriculats durant el primer semestre de 2014.

El sisè Pla Pive consolida les vendes del mercat automobilístic El Consell de Ministres va aprovar una nova edició del Pla Pive, la sisena, el passat mes de juny i des de llavors els concessionaris ho han aprofitat per seguir incrementant vendes. El pla estarà dotat amb 175 milions d’euros, una quantitat que permetrà subven-

cionar l’adquisició de 175.000 vehicles nous més eficients i l’estalvi de més de 60.000 litres de combustible a l’any. Els fabricants, a través dels concessionaris, han de fer un descompte de la mateixa quantitat a l’automòbil comprat, amb la qual cosa l’ajuda final queda com a mínim en els ja coneguts 2.000 euros.

Tots els concessionaris de l’àmbit Penedès amb els quals ha pogut conversar Penedès Econòmic han destacat el paper rellevant que té aquest tipus d’ajuda estatal, ja que permet renovar el parc automobilístic espanyol, un dels més envellits d’Europa, alhora que revifa les vendes d’un sector que havia perdut tot el seu vigor amb la crisi econòmica dels darrers anys.

“El Pla Pive és clau perquè la gent canviï el seu vehicle”, comenta Jordi Carbó que, en l’últim any, ha percebut una certa estabilitat, ja que “la gent ja no té tanta por de perdre el seu lloc de treball.

Aquesta confiança ha fet que ja no retardin més la decisió de compra”.

En aquest sentit, el cap de vendes de Renault, Fèlix Tutusaus, afirma que el Pla Pive “no és necessari, sinó primordial perquè el 95% dels vehicles que hem venut han complert els requisits del Pla, és a dir, tenien més de 10 anys”. Tutusaus afegeix que ara hi ha molt poc canvi de cotxe, i els que compren “ho fan per necessitat”. Per aquest motiu no creu que sigui un procés d’un parell o tres d’anys, sinó que es requerirà molt més temps perquè “encara hi ha molt parc vell d’automòbils”.

Gran Penedès

Total

2.999

Altres

El juny, mes clau de la recuperació a nivell estatal Aquest mes de juny, les vendes de cotxes han crescut un 23,9%, fins a les 90.158 unitats. És una de les bones notícies que ha rebut el sector, ja que aquesta xifra no se superava des del juny de 2010, asseguren les patronals del sector de fabricants (Anfac), concessionaris (Faconauto) i venedors i ta-

llers (Ganvam).

Les matriculacions d’automòbils al mercat espanyol es van situar en 454.942 unitats durant els primers sis mesos de l’any. Aquest prop de mig milió representa un creixement de 17,8% en comparació amb les dades del mateix període d’ara fa un any. El sector preveu arribar a finals d’any a unes vendes conjuntes d’un milió d’unitats.

juliol 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

juliol 2014

ACTUALITAT

Decibelis perduts El pas del temps ha estat implacable amb algunes de les discoteques més populars de les darreres dècades a les nostres comarques JOSEP BARELLA Ara fa uns dies tornava a obrir el mític Pachà de Sitges, un dels locals més carismàtics de la població costanera, que posava fi a 5 anys de tancament de la famosa discoteca de les cireres de Ricard Urgell, que havia nascut l’any 1967. Ha plogut molt des d’aquell dia, i al llarg d’aquests anys hom ha pogut ser testimoni de la caiguda d’alguns dels locals més emblemàtics que han tingut les nostres comarques al llarg de les darreres dècades. Són discoteques que han anat canviant de nom en diverses ocasions, tot tractant de reflotar-les, però que han acabat cedint a la pressió dels anys.

Buscar-ne les causes és molt senzill. El més difícil és saber quina ha estat la causant del tancament de cadascuna, ja que en moltes ocasions s’hi han ajuntat diverses raons: canvi de gustos musicals, baixada de la classe social dels clients, estacionalitat excessiva de la demanda, efectes de la llei de costes, pressió de la bombolla immobiliària, incidents violents al seu interior. No es tracta d’un fet aïllat, ja que a totes les comarques de Catalunya han caigut alguns dels autèntics símbols de les grans macrodiscoteques, com els famosos Big Ben, Gran Velvet, Pont Aeri, Scorpia, Chasis...

Els efectes més devastadors es poden veure en dues discoteques que tenim molt a prop: Louie Vega, a Calafell, i Central a Cubelles. Després de dècades en funcionament, i havent obtingut autèntics èxits de públic, avui s’ensorren lentament, testimonis d’un passat millor, i esperant que els actes vandàlics, a poc a poc, les acabin de destrossar. Convertides en autèntiques deixalleries, sembla molt difícil, per no dir impossible, que puguin tornar a funcionar algun dia.

Però no són les úniques.

A Vilafranca, avui en dia hi ha poc més d’un parell de discoteques. Però no fa

La caiguda d’un mite

Estat actual que presenta la discoteca Central de Cubelles. Totalment destrossada i en runes

La discoteca Don Quay de Sant Martí Sarroca

Solar a les Madrigueres on s’ubicaven les carpes de Sant Salvador

L’Atlantida de Sitges a la seva ubicació original

massa anys, n’hi havia moltes, avui totes tancades. Per citar-ne les més populars, l’Eivissa, el Drac i l’HG van ser discoteques especialment famoses a la dècada dels noranta. Avui en dia resten tancades i no se’ls ha donat cap altra utilitat des del dia del seu tancament.

A l’Alt Penedès, una altra macrodiscoteca que es va avançar al seu temps, potser massa ara que se n’han vist els resultats, va ser el Don Quay, a Sant Martí Sarroca, una macrosala espectacular. Avui, la nau on es troba la discoteca, continua tancada.

A Sitges, un altre dels símbols de la nit, juntament amb el Pachà, va ser, durant tres dècades, l’Atlàntida de Martí Ferrer, la famosa discoteca que es trobava situada a la mateixa platja.

Un dels ícones de les nits catalanes va acabar les seves hores de vida l’any passat, quan es va traslladar a Sant Adrià del Besòs, prop del Fòrum.

On la bombolla immobiliària es va mostrar especialment cruel va ser al Vendrell. A Sant Salvador, una de les zones amb més discoteques, i amb més glamour a principis dels noranta, la pressió immobiliària aniquilava un local mític com el Costa Sur, amb una terrassa plena de glamour, on era habitual veure-hi jugadors del Barça. A la mateixa zona, les carpes que hi havia a la platja de Les Madrigueres, van haver de

L’any 1988 naixia a Calafell una de les discoteques més espectaculars del món.

Amb una actuació dels Hombres G, en el zènit de la seva popularitat, obria les portes Louie Vega, una discoteca ubicada en un solar de 2,5 hectàrees, que durant anys va ser considerada la millor discoteca d’Europa i obtenia la qualificació de 5 estrelles EDR. Dissenyada de forma espectacular per Alfred Arribas, durant anys, el local, amb 12.000 metres quadrats edificats de jardins, piscines i cataractes d’aigua va ser el súmmum del glamour i de la festa i estava plena quasi cada dia, especialment els diumenges a la tarda, punt obligat de trobada per a la gent guapa de la zona, com ho era el Vip’s de Calafell els dissabtes.

Però el pas dels anys va anar fent-li perdre popularitat i assistència i el que havia estat un exemple de local, poc a poc va anar patint un canvi de públic que va portar la discoteca a les primeres pàgines dels diaris per algunes de les baralles que es produien al pàrquing del local, algunes de les quals gravades en vídeo i popularitzades pel programa Impacto TV que s’emetia per Antena 3. Incapaç de suportar el nou estatus d’ídol caigut, el 2012 la discoteca tancava definitivament. Avui, la discoteca es manté en peu quasi de miracle. Totes les àrees han estat destrossades, i fins i tot, s’hi ha vist gent vivint al seu interior.

Les piscines estan destrossades, les pistes de ball són un abocador i la visió d’un passat idíl·lic fa encara més cruel la imatge que ofereix.

tancar davant de les pressions mediambientals, ja que s’havien ubicat en una zona d’especial protecció.

Sense abandonar el municipi, durant anys van conviure discoteques com Mondo, La Pera, Carpe Diem o les carpes Ei Two. Avui en dia, la zona està pràcticament deserta d’aquest tipus de locals.

A la capital del Garraf, també prou nua de locals grans, com Vilafranca, un dels símbols de la nit va ser durant anys el mític Ufo’s.

Avui en dia, el solar on estava ubicada s’hi pot trobar el jutjat número 4 de primera instància i d’instrucció. Fa poc també va tancar el Lou.

Calafell, un altre dels centres de la marxa de la costa, tampoc ha quedat al marge de la crisi de la nit.

Discoteques com Onyx, prop del carrer Monturiol, o Punto, a Segur de Calafell, no van poder sobreviure al pas del temps. Un temps que ja fa anys s’havia endut un clàssic de la zona com era el Gatopardo o, fora de les discoteques, un punt de reunió de la zona, els famosos autos de choque dels germans López, situats just davant de l’estació de tren de Segur, que van ser el punt de trobada de generacions de joves de totes les edats, també van tancar portes per construir-hi pisos.

Penedès Econòmic

juliol 2014

7

ACTUALITAT

Torna el glamour a les nits de Sitges amb la reobertura de Pachà La coneguda marca de les cireres vol recuperar el prestigi d’aquest referent de l’oci nocturn mundial

 Ricard Urgell, fundador de Pachà Sitges

blic més jove, amb els coneguts com a Happy Fridays i les dels dissabtes per a tots els públics.

Aquesta discoteca va ser la primera d’un imperi que es va estendre per tot el món i que ara formen 18 discoteques i més d’un centenar de franquícies, un hotel

Mallorca (2010)

del món, el 19 de juliol, una espectacular festa que en la qual va actuar el reconegut cantant Chipper, finalista d’OT 2008. I és que Pachà no és només un club, és sinònim de glamour, luxe, fes-

ta i diversió.

La discoteca, que continua a l’antiga masia senyorial dels inicis, no presenta gaire canvis respecte a l’original, només s’hi ha realitzat una posada al dia que també s’ha aprofitat per acondicionar un espai de pàrquing davant de l’edifici, que estarà vigilat i que tindrà un preu de 5 euros.

També hi haurà servei de bus entre Pachà i l’hotel Calípolis.

La sala principal acollirà música House i a la sala El Cel hi haurà DJ’s que punxaran música més comercial. Les sessions dels divendres estaran adreçades al pú-

Sharm el Sheikh, Egipte (2004)

DESPRÉS DE CINC ANYS TANCAT, S’INICIA UNA NOVA ETAPA IMPULSADA PER EMPRESARIS SITGETANS

Buenos Aires (1994) Eivissa (1973)

El primer Pachà del món, el de Sitges, fundat l’any 1967 per Ricard Urgell, ubicat a la urbanització Vallpineda, ha tornat a obrir portes després de cinc anys tancat. I ho ha fet per recuperar el glamour dels mítics anys daurats de la marca.

Els impulsors són el propietari, Ricard Urgell, Alberto Gozález, conegut com a Alberto Beach i Willy Serra, un dels mítics DJ’s de la sala. Aquest darrer ens explicava que “l’hem reobert perquè sentíem la necessitat que el primer Pachà del món estigués obert. De moment, obrirem durant l’estiu però no sabem què passarà després, ho haurem de valorar”. També afegia que “als anys seixanta, Pachà va acollir el glamour de Sitges. Ara volem tornar a potenciar que vingui un públic selecte i de qualitat”.

La gran festa de reobertura va

tenir lloc el dissabte 5 de juliol, i entre les més de 1.300 persones que van passar durant la nit per la sala, es trobaven nombroses personalitats del món empresarial i de l’esport. També va ser molt especial la celebració del 47è aniversari del primer Pachà

Londres (2001)

OLGA AIBAR

urbà i un resort, entre molts altres negocis.

Quatre dècades després dels inicis, Pachà ha aconseguit expandir-se a diferents països de tot el món: Estats Units, Brasil, Rússia, Alemanya, Anglaterra, Portugal, etc.

8

Penedès Econòmic

juliol 2014

ACTUALITAT

L’Alt Penedès i el Garraf retrocedeixen en competitivitat a l’Índex ADEG 2014 La comarca del Baix Penedès és l’única que aconsegueix millorar posicions, però segueix per sota de la mitjana de la taula de Catalunya serveis TIC, malgrat que en el desplegament de la banda ampla ha perdut posicions a favor d’altres comarques, que s’han vist afavorides per inversions d’operadors telefònics.

LÍDIA OÑATE Les comarques que conformen l’anomenat Gran Penedès encaren el proper any amb menys nivell competitiu després que s’hagi donat a conèixer el darrer informe de l’Índex ADEG de Competitivitat territorial 2014, que mostra la classificació de les 41 comarques catalanes segons el seu rang de competitivitat. Aquest és un dels estudis referents al país, atès que es basa en una metodologia molt evolucionada que conjuga fins a 45 indicadors, estadístics i de competitivitat. Analitzant les deu dimensions, el Garraf perd una posició respecte a l’any anterior, mentre que l’Alt Penedès pateix la gran davallada amb sis posicions menys, situant-se 14è i 17è, respectivament. El Baix Penedès és l’única de les nostres comarques que aconsegueix remuntar llocs, tot i que encara es troba en una posició força endarrerida (22a) respecte la situació general de Catalunya.

El model de competitivitat territorial català és un model policèntric en el qual el Barcelonès i les comarques que són capitals provincials presenten més avantatges competitius. En aquest sentit, el president de l’ADEG, Jordi Solé i Tuyà, reivindica una major inversió de l’Administració Pública per recuperar la competitivitat perduda, ja que “la condició perifèrica del Garraf i l’Alt Penedès en relació al melic metropolità, així com la llunyania política del

Font: Índex ADEG de Competitivitat Territorial 2014

Baix Penedès respecte a l’epicentre tarragoní fan que les nostres demarcacions no rebin els mateixos recursos ni miraments en termes pressupostaris”.

L’Alt Penedès va entrar més tard en la crisi, però això també ha provocat que actualment sigui una de les comarques que ha empitjorat més en competitivitat, especialment a causa del sector financer i, en menor mesura, l’industrial.

David Moreno, d’Actíva Prospect, comenta que “la comarca encara es troba en una posició relativament alta, però caldrà veure com evoluciona, si continuarà a menys o s’estabilitzarà”. En el cas de les empreses, que en el darrer any han disminuït un 2%, Moreno afegeix que “s’haurà d’observar

si les empreses vinculades al sector financer com a proveïdors s’han sabut reorientar cap a altres territoris i han mantingut la seva seu aquí”. Tot i així, per Moreno,

LA CRISI HA GENERAT MÉS DESIGUALTATS ENTRE LES COMARQUES “l’important per a l’economia és que estigui diversificada i en aquest aspecte l’Alt Penedès es troba en la sisena posició”. Entre les seves principals fortaleses

es troba el sòl disponible per activitats econòmiques i les bones infraestructures, properes als pols de desenvolupament econòmic, mentre que la manca de formació en recursos humans a disposició de les empreses i el baix esperit emprenedor són aspectes negatius.

En el cas del Baix Penedès, s’ha millorat molt en el desplegament de la banda ampla (pujant de la 26a a la 12a posició), i s’ha destruït menys teixit empresarial.

Moreno també destaca que és una de les comarques en les quals la demografia no decreix, com si ho fa a la resta de Catalunya.

El Garraf segueix mantenint una bona presència de titulats superiors i un gran desenvolupament de

Els caps de llista de l’Índex mantenen les seves posicions El Barcelonès segueix encapçalant un any més el rànquing de competitivitat comarcal, malgrat haver perdut punts respecte l’any anterior.

Segons l’Índex, “les deseconomies d’aglomeració incideixen de forma negativa en l’oferta de sòl i l’evolució negativa del mercat intern en relació amb la població i el sector de la construcció, fet que li resta competitivitat”. Tot i així, es manté en la primera posició amb un clar lideratge respecte a les dues comarques següents que presenten una millor posició competitiva, que són el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, que han reduït la diferència.

El pas de la crisi ha acabat variant força la competitivitat en les diferents comarques, tot i que segons ha comentat el president de l’ADEG, Jordi Solé, es confirmen les desigualtats: “les comarques més competitives ara ho són més, mentre que les que eren menys competitives, ara ho són menys”. Així doncs, a la part baixa de la classificació es troben les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Terra Alta, que registren una puntuació pitjor que l’edició passada.

Penedès Econòmic

juliol 2014

9

EMPRESA

Banc Sabadell millora el seu benefici net en un 36% respecte l’any anterior En els primers sis mesos de 2014 suma 167,7 milions d’euros de guanys REDACCIÓ Transcorreguts els sis primers mesos de l’exercici, Banc Sabadell ha obtingut un benefici net de 167,7 milions d’euros, un 35,9% superior al registrat després del mateix període de l’any anterior, un cop destinats 1.415,3 milions d’euros a dotacions ordinàries i anticipades sobre la cartera de crèdit i altres actius.

Com havia passat en tancar el primer trimestre, els marges creixen més del que esperava el consens de mercat i, per segon trimestre consecutiu, la morositat disminueix i es continua reduint així mateix el saldo d’actius dubtosos i problemàtics.

Amb el focus en el compliment de l’objectiu prioritari de rendibilitat fixat al Pla Triple 20142016, Banc Sabadell ha tancat

el segon trimestre de l’exercici amb una “bona dinàmica del seu balanç i una sòlida progressió, fonamentada principalment en la forta generació d’ingressos re-

LA MOROSITAT DISMINUEIX I BANC SABADELL CONTINUA REDUINT EL SALDO D’ACTIUS DUBTOSOS I PROBLEMÀTICS currents, el rigorós control dels costos, l’increment dels volums de negoci i una eficaç gestió de la cartera d’actius immobiliaris a

través de la immobiliària Solvia”, segons informen fonts de l’entitat financera.

Solvia millora les vendes En tancar el segon trimestre, Solvia, la immobiliària del grup, consolida el seu lideratge al mercat i manté un bon nivell de vendes en relació amb el mateix període de l’any anterior, amb un total de 7.541 unitats, el 30% de les quals han estat també finançades. El valor de les transaccions realitzades en aquests sis primers mesos creix un 7% i suma 1.319 milions d’euros (662 milions d’euros el segon trimestre).

Banc Sabadell apunta a la introducció del lloguer en la comercialització minorista, el servicing a tercers, la introducció de la realitat virtual en la comercialització i la combinació de venda majorista i venda minorista com

 Jaime Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell

a fets claus per haver augmentat les vendes de Solvia.

Segons afirma el director de zona de Vilafranca, Manel Fuertes, “durant aquests primers sis mesos, els resultats de la xarxa a la zona de Vilafranca estan en lí-

nia amb els bons resultats que ha registrat el banc a nivell general.

Hem continuat treballant la vinculació amb el territori amb iniciatives noves com la campanya ‘Creiem en Vilafranca’ i el patrocini del Banc Sabadell Vijazz”.

10

Penedès Econòmic

juliol 2014

EMPRESA

L’Alcoholera Catalana rep la visita del conseller Felip Puig en el 50è aniversari de l’empresa

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Les formes!

Alcoholes Oliva, SA

Alcoholera Catalana SA

Any fundació:

1942

1964

Núm treballadors:

17

17

Superfície planta:

30.000m2

20.000m2

Capacitat d’emmagatzematge:

26.000.000 litres

26.000.000 litres

LÍDIA OÑATE El conseller d’Economia i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, va tornar al Penedès a principis de juliol per visitar les instal·lacions d’una de les empreses més longeves de la comarca de l’Alt Penedès, l’Alcoholera Catalana. Enguany celebra el 50è aniversari de la seva fundació, el 1964. Juntament amb Alcoholes Oliva, S.A., forma part d’un dels grups d’empreses més importants del sector a Espanya.

En els seus inicis, Alcoholera Catalana es va fundar com una alcoholera de vi, però després van començar a produir alcohol

L’ALCOHOLERA, DELS MONJOS, ÉS UNA DE LES DUES FÀBRIQUES D’ALCOHOL NO VÍNIC QUE QUEDEN AL PAÍS de melassa. Ara, però, ja no produeixen cap dels dos tipus, sinó que tracten i recuperen l’etanol dels productes que els arriben esdevenint una empresa de reciclatge de subproductes alcohòlics.

Alcoholera Catalana va tancar el magatzem de què disposava a Barcelona al 1984 i des de llavors ha establert tota la seva activitat fins a l’actualitat al polígon de

 Felip Puig acompanyat de Xavier Güell i Imma Ferret

l’Estació de Santa Margarida i els Monjos. Amb cinc dècades de trajectòria, l’Alcoholera Catalana ha hagut d’adaptar-se als canvis d’un mercat que a Espanya és molt limitat. Segons explicava el gerent de l’empresa, Xavier Güell, “Espanya és molt deficitari en la producció d’alcohol, ja que només queden dues fàbriques que produeixen alcohol no vínic, i una d’elles és Alcoholera Catalana”.

L’esclat de la crisi ha afectat molts tipus d’indústries, però Güell comentava al conseller que l’han notat poc, ja que no es relacionaven amb el sector de la construcció i en altres aspectes “ens hem defensat bastant bé”.

Actualment, Alcoholera Catalana és el distribuïdor d’alcohol més gran a Catalunya i abasteix el 60% del consum que es fa al territori català. Les begudes alcohòliques és el sector que s’ha reduït més, fet que ha obligat l’empresa penedesenca a cercar nous segments de mercat que li

permetessin seguir amb la seva activitat. Entre els usos més comuns de l’alcohol que fabriquen es troben la perfumeria i la cosmètica, la indústria farmacèutica i química (etanol), extractes de plantes, pintures i tints, desinfectants i la indústria del paper, entre d’altres.

A la visita va assistir també el Director General d’Indústria, Antoni Maria Grau, i l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, que van acompanyar el conseller Puig i el gerent Güell per les diferents plantes de l’alcoholera, juntament amb altres membres de l’empresa i familiars.

Des de fa uns anys, a més, han apostat per ser més sostenibles a nivell mediambiental. Estalvien aigua de primera mà de l’aqüífer i eviten el vessament d’aigües residuals al riu, juntament amb l’acord que han arribat amb Uniland per assolir un procés industrial de revertit zero.

Bona tarda, gràcies per llegir el meu article d’aquest mes.

Què se n’ha fet de quan la gent era respectuosa, amable, agradable...?

Cada dia rebo correus sense allò que ens van ensenyar de petits a l’escola, una introducció, un cos, i un desenllaç, i la veritat que ho trobo a faltar, un “Hola bona tarda!” no demano gaire cosa més, però és que rebo alguns correus on directament: “Ja tens allò?”, sense dir hola! O, un cordialment, en fi, la societat avança sense parar cap als 140 caràcters que té una piulada, o menys.

Em sap greu ja haver perdut molts cops el contacte físic o com a mínim el contacte per veu, que diu molt de la gent, que a sobre ara ja ni ens posem a escriure bé, amb educació. No costa res, serem igual de productius i en canvi donarem una impressió molt més bona cap al nostre interlocutor internètic. Fa goig ara rebre un correu sense errors gramaticals, ortogràficament ben escrit, amb un petit esquema, amb un cert protocol si voleu, però sobretot amb una paraula clau per mi: GRÀCIES. Gràcies per endavant si et demano alguna cosa, gràcies per una feina realitzada, gràcies per rebre el correu, o simplement gràcies! Però no, la gent sobretot per correu electrònic vol les coses per ahir, i covards molt cops no go-

sen ni trucar. Si és urgent, truca’m, si és molt urgent, vine’m a veure personalment.

Siguem correctes per favor, no és demanar gaire! De veritat, rebo alguns correus que pobres no els contestaria, i ja són bé contactes de feina, ofertes via e-mail, proveïdors... Si mai heu rebut un correu meu, sempre al final dic: “Moltes gràcies, Salutacions, E.”, com veieu no escatimo caràcters amb ser agraït, els escatimo amb el meu nom, perquè ja m’he presentat a la part de la introducció de l’escrit. El pitjor que ara ja veig és aquesta falta de formes, fins i tot, en trobades o reunions, reunions en les quals, per cert, hi ha gent responent e-mails com a bojos amb l’smarthpone, emails molt cops massa mal redactats.

Afortunadament hi ha gent amable, delicada, propera. Gent a qui li importes i que t’importa. Gent que sap estimar i és estimada perquè, al cap i a la fi, tot plegat és una decisió, no un sentiment.

Ara que tenim l’estiu al damunt per pensar, ara que som a temps de canviar.

Ara que podem ser una mica més amables, ara que podem ser una mica més persones, ara ens toca a nosaltres moure.

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos unes bones vacances.

Ben cordialment, E.

Penedès Econòmic

juliol 2014

11

ACTUALITAT

El Viu Penedès fa gaudir 3.000 persones

L’aventura de la Unió Empresarial del Penedès com a promotor d’una iniciativa que reuneix més de cent activitats enoturístiques ha arribat a bon port. En la primera edició de la Setmana de l’Enoturisme, organitzada per l’entitat empresarial amb la col·laboració de més de 70 empreses de l’Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia, prop de 3.000 persones van gaudir del gran ventall d’actes que es van programar del 21 del 27 de juliol.

La gran ‘festa’ de l’enoturisme ha servit també per evidenciar el gran potencial del Penedès com a territori turístic, situat enmig de dos grans pols d’atracció com són Barcelona i Tarragona. Tal com explica el president de la UEP, Santi Carda, “el Viu Penedès sempre s’ha encarat com una iniciativa

que vol sumar i així ha estat. Per nosaltres és una missió complerta que esperem seguir endavant perquè l’àmbit de l’enoturisme té un gran potencial”. De moment,

LA UEP JA HA AVANÇAT UNA SEGONA EDICIÓ DESPRÉS DE L’ÈXIT ASSOLIT DURANT AQUEST ESTIU la UEP ha avançat que ja s’està treballant en la segona edició amb millores i nous afegits. De moment, no es descarta fer una edició d’hivern per tal de potenciar les activitats enoturístiques d’interior, tot i que la prioritat

és consolidar el Viu Penedès com una proposta de vacances d’estiu i turisme.

Entre les activitats que més bona acollida d’assistents van tenir es troba el Maridatge Musical a la fresca a la masia modernista de Joan Sardà, a Castellví de la Marca, en la qual van assistir més de cent persones. També va aconseguir generar força interès el recorregut de relats de faules d’Isop a Can Pasqual de Gelida amb una cinquantena de persones. D’altra banda, la visita teatrelitzada a la Ciutadella Ibèrica de Calafell va apropar tant a petits com a grans la vida de fa més de 2.000 anys.

Per Mercè Carafí, coordinadora de Viu Penedès, s’han aconseguit els objectius establerts, que eren crear un aparador de les activitats enoturístiques que es poden

Núria Tarrida. Global Imag

LÍDIA OÑATE

e

La primera Setmana de l’Enoturisme va tenir un impacte molt positiu al Penedès-Garraf amb les activitats que es van fer del 21 al 27 de juliol

realitzar a tot l’Àmbit Penedès i promocionar les activitats que han ajudat a omplir els cellers, museus i altres espais culturals.

12

Penedès Econòmic

juliol 2014

EMPRESA

EL PRESIDENT DE L’ADEG ACCEDEIX AL COMITÈ EXECUTIU DE FEPIME

ES CONSTITUEIX LA NOVA JUNTA DIRECTIVA DE VIU COMERÇ

Jordi Solé Tuyà, president de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG), formarà part del nou Comitè Executiu de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME). La patronal catalana de les pimes acaba d’encetar un nou procés corporatiu sota la presidència d’Helena de Felipe. En la reunió de Junta Directiva de mitjans de juliol, es va aprovar la composició del Comitè Exe-

Aquest mes s’ha constituït la nova Junta Directiva de Viu Comerç. Un total de cinc representants del comerç vilanoví composen el màxim òrgan directiu de l’entitat que presideix Montserrat Andreu (Albà Íntim). Meritxell Martorell (Intersport Olaria), n’és la vicepresidenta, Mar Recasens (JR Supermercats) la tresorera, Joaquim Bau (Viatges Ecuador), el secretari i Enric Ferrer (Teixits La Rosa) vocal.

cutiu, en el qual hi figura el president de l’ADEG. El propòsit de la nova presidència de FEPIME coincideix amb la vocació renovadora per part de l’ADEG en el sentit que la representativitat empresarial estigui aliniada amb els parers i els neguits d’empresaris i directius.

La cadena Fotoprix presenta concurs de creditors Els franquiciats de les nostres comarques no es mostren preocupats per la situació de la marca REDACCIÓ

El concurs de creditors que ha presentat l’empresa de revelats i material fotogràfic Fotoprix no afectarà a les quatre franquícies que hi ha a les comarques del Penedès i el Garraf. La cadena compta amb 95 tendes pròpies, amb un total de 224 empleats, i 70 franquícies arreu d’Espanya.

D’aquestes n’hi ha dues a Vilafranca, una a Vilanova i una altra a Sant Pere de Ribes. Fotoprix ha declarat un deute de 12 milions d’euros i atribueix la insolvència a la llarga crisi del sector i al pes de les inversions realitzades.

“Ens han tancat de cop les pòlisses de descompte per 4,5 milions d’euros i això ha estat la cirereta després d’haver-ho intentat tot”, explicava el fundador i amo de la firma, Porfirio González.

Aquest mal moment econòmic, però, no afectarà a les quatre botigues de fotografia que treballen amb aquest nom als dos Penedès i al Garraf. “Som un franquícia i ho hem notat amb el retard en servir el material; però Fotoprix ha flexibilitat l’obligació de comprar-ho tot a ells i fins i tot ens ha posat en contacte amb els seus proveïdors perquè hi comprem directament i a un preu similar”, explica Judith Papiol, la propietària del Fotoprix de Sant Pere de Ribes, del carrer Nou. “Ens va bé, i pel que sé a tots els franquiciats, i no ho deixarem.

L’empresa ens ha donat facilitats perquè seguim treballant mentre ells busquen una solució a uns problemes que no són nostres i ens afecten poc, un cop tinguem

el llistat de tots els proveïdors”.

El mateix passa a la franquícia Fotoprix de Vilanova, a la rambla Principal. “No tenim problemes.

Estem servint a la gent com sempre i les comandes es mantenen”.

Tot i que qui parla és un empleat, la seva resposta davant d’una hipotètica fallida de la casa mare es contundent. “Si passa, cosa que estic segur que tractaran d’evitar al màxim, l’únic que succeirà és que un dia tancarem dient-nos Fotoprix i l’endemà aixecarem les persianes amb un altre nom. Però tot seguirà igual”.

A Vilafranca hi ha dues franquícies Fotoprix, a la rambla Sant Francesc i a l’Espirall, ambdues amb la mateixa propietat. La propietària, Rosa Esplugas, no estava preocupada perquè “fa 25 anys que tenim la franquícia i laboratori propi i per tant això ens afecta molt poc”. La confiança dels empleats és total, ja que les dues botigues mantenen el seu ritme de treball i també han començat a operar amb distribuïdors aliens a la casa mare.

Fotoprix va néixer el 1981 de la mà de Porfirio González, un agent immobiliari que va patir la crisi dels anys 80. Va veure en el revelat de fotografia un negoci on guanyar-se la vida. Les seves apostes per la fotografia digital avançant-se a la competència van atorgar-li el lideratge del sector que va mantenir molts anys arribant a tenir 300 establiments i 700 empleats. El replegament, propiciat pel canvi absolut que ha donat aquest sector on ja no es revelen fotos i la producció de paper es redueix cada cop més, ha estat un dels factors de la pèrdua de facturació que va ser de 40 milions l’exercici passat, la meitat que el facturat al 2009.

Fotoprix continua dient que és capaç de redreçar l’empresa, especialment si el crèdit es torna a obrir i els banc deixen d’ofegarla; però el que està clar és que les franquícies de les nostres comarques gaudeixen de bona salut i en cap moment han pensat en deixar de fer el que fan: servir als amants del món de la fotografia.

JOSEP BARELLA PUIG Editor jbarella.blogspot.com

Jo pel que cobro...

Qui no ha sentit moltíssimes vegades aquesta afirmació? “Jo pel que cobro”... Ho he sentit en un bar que té la barra plena i l’empleat no dóna a coll, a la consulta del metge o a la botiga que està plena i el dependent s’excusa amb la mateixa frase. Molta gent comprèn l’empleat i li dóna la raó. Doncs no, no té raó.

Quan sento aquesta expressió em quedo amb ganes de contestar-li: “Segur que si cobressis el doble series tan inoperant com ho ets ara”. Hi ha persones que el problema no és el sou que cobren sinó la seva aptitud i, molt important, la seva actitud envers la feina que desenvolupen.

Els diners no ho són tot a l’hora de remunerar una feina. Cada dia més, els tècnics en recursos humans saben que els empleats valoren moltes coses més que la retribució econòmica. Es valora el fet de poder conciliar el treball amb la vida familiar, la seguretat laboral, l’ambient de treball, la possibilitats de promoció personal, el poder prendre part en la presa de decisions o, dit en poques paraules: que anar a treballar no sigui un càstig.

El treball s’ha d’intentar que sigui amè i divertit. Si ens fixem en els futbolistes que guanyen grans quantitats de diners, els entrenaments no semblen una feina, semblen una festa ja que l’entrenador combina feina amb jocs per fer amena la rutina diària.

Ara que parlem de futbolistes, com a esportistes d’elit que són els que van participar al recent Mundial de Brasil, no hem sentit cap jugador alemany que es va proclamar campió

dir: “Jo pel que cobro...”. I es podien queixar, ja que cobraven molt menys que, per posar un exemple, els de la selecció espanyola.

I ja que parlem del Mundial, la selecció espanyola va pactar per jugador l’escandalosa xifra de 720.000 euros per cap si guanyaven. Eren els que tenien la prima més alta. I van caure a la primera ronda, cosa que ens reafirma en la teoria que els diners no ho són tot.

Hi ha moltes vegades, com dèiem abans, que el salari emocional guanya la partida al salari monetari.

Partint de la base d’un marc de condicions laborals i sous de mercat acceptables, guanyar més diners a final de mes pot arribar a ser secundari perquè un bon professional no decideixi abandonar l’empresa i sigui feliç amb el seu lloc de treball. Andrés Fontenla, soci fundador de Fontevalue Consulting, apuntava 5 punts per fidelitzar els millors treballadors a cost zero: Diversió, Involucració, Suggerir i no imposar, Reconeixement i Agraïment. I afegiria dues paraules màgiques amb totes les converses: NOSALTRES i GRÀCIES. No ens cansem de dir-ho. Deia un proverbi xinès: ‘Ser amable és ser invencible’.

Espero no trobar-me aquestes vacances amb algú que em digui “Jo pel que cobro...” ja que, segons com m’agafi el dia, li contestaré: “de ben segur que estàs cobrant més del que et mereixes”. Com deia el gran filòsof José Luis Aranguren: “Ningú es pot considerar mal pagat mentre no trobi una altra feina per la qual li paguin més”.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

juliol 2014

13

ACTUALITAT

El Consorci del Comerç de Catalunya renova el conveni de 35.000€ amb Vilanova i Vilafranca LÍDIA OÑATE El director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Recasens, va ser fa uns dies al Penedès per revalidar els convenis amb l’associació Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú, i l’Associació de Comerciants i Professionals Centre Vila, que un any més, disposaran de 35.000 euros de subvenció per dur a terme la seva activitat de promoció comercial. L’objectiu d’aquests convenis anuals és crear sinergies comercials urbanes capaces de donar resposta a les necessitats actuals dels consumidors i convertir aquest equipament comercial col·lectiu en motor de la revitalització comercial i urbanística del seu entorn.

Recasens va posar en valor “la col·laboració entre els sectors privat i públic en favor de la gran funció social i econòmica que el

comerç aporta al país”.

En el cas de Viu Comerç es destaquen el seu pla d’actuació per impulsar el centre comerical a cel obert, el concurs d’aparadors “Busca l’anomalia”, la campan-

ES DESTINARAN A LES ACCIONS COMERCIALS LOCALS COM EL FORA ESTOCS, QUE ES FARÀ A FINALS D’AGOST ya de Sant Jordi “El comerç de sempre”, les Vilanova Shopping Night, el Mercat del Turista, la Fira de Novembre, la campanya de Nadal, els Espais Vius amb Música, la pista de gel i les fires Fora Estocs, l’última de les quals

tindrà lloc el proper 30 d’agost.

Per la seva banda, l’Associació Centre Vila impulsarà un pla d’actuacions amb un pressupost global de 224.000 euros (entre els quals hi ha l’aportació de la Generalitat). Es preveu posar en funcionament les campanyes de rebaixes, la celebració de les fires “La Botiga al Carrer” i “ForaStocks”, la participació a les Fires de Maig, la Shopping Night de Vilafranca, la col·laboració amb el Vijazz, la campanya de Nadal (que inclou el projecte de la pista de gel), les campanyes mensuals de fidelització de clients i la plataforma de venda online per als comerciants associats.

A aquesta subvenció del Departament d’Economia i Ocupació, que engloba el sector del Comerç, cal sumar-hi el suport dels consistoris, tant de Vilanova com de Vilafranca, que segueixen apostant pel comerç de proximitat i de qualitat.

 Recasens amb Viu Começ i l’Ajuntament de Vilanova

 Recasens amb Centre Vila i l’Ajuntament de Vilafranca

14

Penedès Econòmic

juliol 2014

TRIBUNA UEP

El Sopar Empresarial de la UEP 2014 aplega prop de 200 convidats a la Masia Vallformosa La vicepresidenta del Govern de Catalunya, Joana Ortega, i el president de l’organització empresarial, Santi Carda, presideixen l’entrega dels premis a les 15 millors iniciatives empresarials penedesenques del 2013 Els Premis UEP a les millors iniciatives del 2013 L’acte central de la gala va ser l’entrega dels Premis UEP 2014 a les 15 millors iniciatives empresarials del 2013. Aquesta és la llista oficials de premiats:

PREMIS UEP Millor iniciativa innovadora del Penedès SIMÓN COLL Millor iniciativa d’expansió internacional del Penedès IDIADA Millor iniciativa mediambiental del Penedès AKZO NOBEL PACKAGING COATING

El Sopar Empresarial de la UEP 2014 va aplegar el passat 24 de juliol prop de 200 convidats als jardins de la Masia Vallformosa, a Vilobí del Penedès. La gala, que va ser presidida per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i pel president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Santi Carda, va tenir el seu punt àlgid amb l’entrega dels Premis UEP a les 15 millors iniciatives empresarials penedesenques del 2013.

Benvinguda i conferència sobre els valors i el treball en equip La vicepresidenta catalana, Joana Ortega, va arribar a la Masia Vallformosa cap a un quart de deu de la nit. Va ser rebuda per una àmplia delegació de la junta directiva de la UEP, encapçalada pel seu president, Santi Carda, i la vicepresidenta i amfitriona de la gala, Queta Domènech, presidenta de Vallformosa, i per diverses autoritats locals com l’alcalde de Vilobí, Francesc Edo, i el de Torrelavit, Ramon Riera, també diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona. Queta Domè-

Espai patrocinat per:

nech va donar la benvinguda a tots els convidats i va destacar al compromís del grup Vallformosa no només amb el Penedès sinó també amb iniciatives de caràcter social que pretenen millorar la qualitat de vida de les persones. A continuació va intervenir el conferenciant Guillem Cabestany, exentrenador del primer equip d’hoquei sobre patins del Vendrell, recent campió de la Copa del Rei, que va parlar de valors i del potencial del treball en equip des de la seva experiència esportiva però exportable al món de l’empresa.

Els parlaments institucionals La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el president de la UEP, Santi Carda, van tancar els parlaments institucionals. Carda va destacar el potencial que té el Penedès en el conjunt del teixit empresarial del país i en va reclamar el seu paper principal en el conjunt de l’oferta turística de Catalunya. “Hem d’estar orgullosos de ser penedesencs i hem de ser els primers de creure’ns que vivim en un territori privi-

legiat, ple d’oportunitats i que aporta un valor afegit especialment a l’oferta turística del país i al conjunt del sector industrial i de serveis”, va afirmar Santi Carda. Per la seva banda, la vicepresidenta Ortega, va expressar públicament el compromís del Govern català amb totes aquelles iniciatives empresarials que ajuden a consolidar el model de país i que situen Catalunya en el mapa del món. “L’administració no només ha de ser sensible a les inquietuds del món empresarial català sinó que ha d’estar al costat dels emprenedors, simplificant la burocràcia i apostant decididament per un model econòmic on el valor afegit ha de ser una marca de posicionament i de país”, va afegir la vicepresidenta de la Generalitat.

El Sopar Empresarial de la UEP 2014 ha estat l’acte institucional central de la Setmana de l’Enoturisme Viu Penedès 2014 que ha organitzat per primer cop la Unió Empresarial del Penedès i que fins el diumenge 27 ha ofert un centenar d’activitats relacionades amb el vi i la cultura arreu del territori.

Comerç o servei més dinàmic del Penedès FECA Millor iniciativa empresarial jove del Penedès QUIPROCALT Mencions especials CAVES LLOPART BOTERIA TORNER CASA AMETLLER FREIXENET

PREMIS VIU PENEDÈS 2014 Millor iniciativa enoturística de l’Anoia CAVES BOHIGAS Millor iniciativa enoturística de l’Alt Penedès CAVES VILARNAU Millor iniciativa enoturística del Baix Penedès CELLER AVGVSTVS FORVM Millor iniciativa enoturística del Garraf FINCA VILADELLOPS Entitat que ha promogut la millor acció de promoció i difusió de l’enoturisme INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS

Taempus

Taempus

Millor iniciativa de responsabilitat social empresarial del Penedès FUNDACIÓ SANTA TERESA DEL VENDRELL

juliol 2014

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

juliol 2014

L’ENTREVISTA

QUETA DOMÈNECH I VIDAL Presidenta de Vallformosa

“Volem potenciar les iniciatives socialment responsables” Vallformosa va celebrar, a finals de juny, el sisè sopar solidari contra el càncer que va reunir més de 300 persones. Aquesta és només una de les moltes accions que realitza l’empresa penedesenca, exemple d’empresa socialment responsable. L’any vinent celebraran el seu 150è aniversari com a viticultors amb una sèrie d’activitats que encara s’estan acabant de decidir.

OLGA AIBAR

Queta Domènech Vidal (Vilobí, 1955) és la presidenta i administradora única del Grup Vallformosa.

Vicepresidenta de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), forma part de la Comissió d’Enoturisme. Membre del Consell de FIDEM, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, i està dins la Comissió d’Internacionalització.

També és vocal dins del Consell Rector de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.

Després d’acabar el batxillerat, va cursar un secretariat internacional amb idiomes (francès i anglès) i, posteriorment, va realitzar diferents cursos de tresoreria, comptabilitat i anàlisi de balanços a Ofasem, un programa de direcció general en l’escola de negocis EADA, així com un curs de management global, lideratge i treball en equip a ODE.

El seu pare va explicar al nostre editor, durant la visita al Fòrum de les Cultures, que el nom de Vallformosa prové de la vall on s’ubica l’empresa.

Sí, nosaltres vam posar el nom de Vallformosa a l’empresa pel fet que tota aquesta vall era la vall de Vallformosa. Fins i tot l’ermita romànica d’aquí davant, Santa Maria de Vallformosa, hi ha un himne a l’església que està dedicat a la Mare de Déu de Vallformosa. Està al costat del cementiri i només fan missa el dia de Tots Sants.

Parli’ns de l’evolució que ha tingut l’empresa.

L’any que ve celebrarem el 150 aniversari com a viticultors. El meu rebesavi va començar en el món de la viticultura i després el meu besavi va plantar les primeres vinyes no contaminades després de la Fil·loxera. El meu avi, després de la Guerra Civil va etiquetar la primera ampolla amb la marca Vallformosa. De fet tenim algunes guardades en un petit celler amb el seu nom. L’avi Pepet va morir als 60 anys d’un atac de cor i el meu pare, al voltant dels anys 70, va tenir la visisó comercial de no tant sols vendre vins i caves a doll que és el que havia fet tota la família fins aleshores, sinó de crear ja la marca Vallformosa, no tan sols al mercat nacional, sinó també al mercat d’exportació.

Jo formo part de la cinquena generació. Som una empresa 100% familiar. El consell d’administració està format per pel director general, per mi i per dos assessors externs.

No deu ser fàcil prendre decisions en una empresa familiar.

Les empreses familiars no són fàcils de portar perquè cadascú té la seva manera de pensar, i al final s’han de posar unes normes clares a seguir. Nosaltres tenim professionalitzada l’empresa, jo sóc l’administradora única de la companyia, però amb els meus germans tenim un consell familiar on es comenta com funciona l’empresa i es prenen decisions.

SOM UNA EMPRESA 100% FAMILIAR PERÒ AMB UNA GESTIÓ PROFESSIONAL FORMADA PER UN CONSELL D’ADMINISTRACIÓ QUE PRESIDEIXO Com és el dia a dia de la Queta Domènech?

En ser la presidenta tots els actes institucionals els porto jo personalment. A part d’això, com a administradora totes les signatures passen per mi. Quan es va professionalitzar l’empresa vaig pensar que calia que la nostra imatge es conegués, que sortís portes enfora. En aquests moments formo part del Consell Rector de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, sóc vicepresidenta de la Unió Empresarial del Pene-

dès i estic dins del patronat de Fidem, que és una fundació internacional de dones empresàries.

Quins càrrecs ocupa en aquesta fundació?

Formo part de la junta.

També ens reunim en diferents comissions i jo estic en la d’internacionalització. Entre altres activitats i gestions, fem conferències per ajudar les persones que es volen iniciar en el món de l’exportació. Portem persones perquè ens expliquin les seves experiències i també des d’Acció 10, PIMEC, i altres organismes, perquè expliquin les subvencions i ajudes que existeixen en aquest camp. Els expliquem tot el que s’ha de tenir en compte.

Es troba sovint amb poca presència femenina en els llocs de decisió. Què li sembla aquest fet?

Les dones encara han de reivindicar més la seva posició en el mercat laboral i empresarial. Tot i que als consells de direcció de les empreses cada cop hi ha més dones, a la majoria hi ha molts més homes. A nivell global, costa molt tenir una paritat. El principal problema és la conciliació amb la vida laboral. El que no trobo bé és que les dones hagin de renunciar a la maternitat per arribar a llocs de responsabilitat. Jo no vaig deixar de treballar quan vaig ser mare. La joventut d’ara ho té més clar i actualment les coses són bastant diferents de fa uns anys. La propera generació farà un pas de gegant en aquest aspecte.

Penedès Econòmic

juliol 2014

17

L’ENTREVISTA Quina tasca realitza dins de la UEP? Estic dins de la comissió d’enoturisme. La nostra intenció és potenciar molt el territori. Tenim molt a prop Barcelona i ens fa l’efecte que la nostra zona la tenim una mica oblidada perquè les grans marques han fet la seva pròpia promoció i la marca Penedès ha quedat una mica desdibuixada.

Per això, volem donar-li un nou impuls.

ven?

Els vins i caves de qualitat mitja-alta. Actualment tenen més sortida els caves quan, fa 15 anys enrere, era just al revés, perquè el cava és un producte diferencial.

Fa uns anys, moltes comunitats autònomes no elaboraven els seus vins, Ara sí, a nivell espanyol cadascú ha creat els seus propis vins i són molt fidels a consumir els seus productes, cosa que jo, de vegades,

La marca Costa Barcelona és molt potent però també deu tenir els seus inconvenients perquè els turistes no es queden a la comarca.

Potser no hi ha massa places hoteleres de la comarca darrerament, però tenim moltes cases rurals i altres tipus d’allotjaments. També tenim museus importants, tant a Vilafranca com a Sant Sadurní, i hi ha un ventall de visites a les caves molt gran i d’activitats com maridatges, excursions en burricleta, passejades, etc. Volem que la gent provi tots aquests atractius i que, en ser tan propers a Barcelona, la gent ens vingui a conèixer.

ELS CATALANS HAURÍEM DE CONSUMIR MÉS ELS NOSTRES PROPIS PRODUCTES

Ara tots els cellers i establiments estan més conscienciats en la importància de l’enoturisme.

Sí, abans costava més, però és que tot és una roda, si venen més turistes, obres més, però si tens obert i no et ve ningú, al final la gent es cansa i acaba tancant i penso que això és un perjudici per al Penedès. Aquí tenim un gran paisatge i moltes coses arrelades, els castells, el Vinseum, el museu de la xocolata, els cellers, etc. Tenim un potencial molt gran que cal explotar.

Abans parlava de la importància de l’exportació. Què es recomana a l’hora de sortir a l’estranger?

D’entrada, si vols exportar, has de tenir una inversió. A Catalunya tenim bastant clar que les empreses que funcionen són les que estan exportant. Nosaltres, en aquest moment, exportem un 88% dels nostres productes i, la resta, els dediquem al mercat nacional i, dins d’aquest darrer, molt més a Catalunya que a la resta d’Espanya. També hem entrat, des de fa un parell d’anys, en el món de l’alimentació. La gamma alta dels nostres productes ens està funcionant prou bé i ha estat per un canvi d’estratègia dins de l’empresa.

Fèlix Miró

Quin és el país que més demanda els vostres productes?

El nostre mercat principal és tota Europa i, si haguéssim de destacar un país, seria Bèlgica, on actualment exportem el 60% dels nostres productes.

Quin és el producte que més es

critico de Catalunya perquè no som prou fidels i consumim productes d’altres regions, cosa que no fan els altres.

Seria bo que la gent es conscienciés més a consumir els nostres productes, que en tenim molts i de molt bons.

Aquest any heu celebrat el sisè sopar solidari contra el càncer, una edició que ha batut rècords d’assistents i de participació. Sabeu ja quants diners s’han recaptat?

Encara no tenim tancats tots els comptes, però creiem que serà un any rècord de facturació perquè sembla que les aportacions a la fila zero per part de les empreses i els particulars s’han incrementat bastant. La gent cada cop està més conscienciada amb la malaltia perquè molta gent la pateix o té algun

EXPORTEM UN 88% DELS NOSTRES PRODUCTES I EL 12% RESTANT ELS DESTINEM AL MERCAT NACIONAL, PRINCIPALMENT AL CATALÀ familiar o amic que la té. Per això, en el meu discurs d’enguany vaig voler tenir un record especial per a la Tati Cisquella, que va ser la conductora de la primera edició del sopar, i per a la resta de persones que ja no són entre nosaltres.

Estic molt agraïda a la gent que hi va assistir.

Els fons sempre es destinen a l’ICO i a l’associació Ampert?

Sí, el 80% dels diners recaptats es dediquen a la investigació de la malaltia que realitza l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el 20% a l’associació vilafranquina. En el cas de l’ICO, aquest any es destinaran a incrementar la teleassistència dels malalts de càncer, un projecte pioner que facilitarà la vida dels familiars, a qui s’evitaran desplaçaments. L’any vinent el sopar s’emmarcarà dins dels actes de celebració del nostre 150è aniversari com a viticultors. Per això, hem convidat al president de la Generalitat, Artur Mas, que ens ha promès que intentaria assistirhi.

Quins actes esteu organitzant pel 150è aniversari?

Hem creat una comissió que hi està treballant però, de moment, no podem avançar encara res en concret.

Vallformosa és un exemple d’empresa socialment responsable. Creu que més empreses haurien d’apostar per aquest camí?

Nosaltres creiem en la responsabilitat social corporativa. L’any 2007 teníem sobre la taula diferents projectes i, quan em van parlar del que impulsava l’ICO en suport dels malalts de càncer, no ho vaig dubtar perquè el meu marit estava patint la malaltia i em va resultar fàcil triar. A banda del sopar solidari, fem un treball destacat en l’àmbit del medi ambient. Recentment, hem signat un conveni amb una empresa que recull els taps de suro per reciclarlos. També tenim una tipologia d’ampolles més lleugeres, amb menys densitat, que emeten menys CO2 i recentment, hem entrat a formar part de la xarxa Respon. cat, una iniciativa empresarial que pretén implicar les empreses més compromeses amb la societat amb l’objectiu de promoure la gestió de la Responsabilitat Social, és a dir les bones pràctiques empresarials.

En aquesta xarxa d’empreses catalanes només hi som tres empreses del Penedès: les Gráficas Varias, S.A., Cafès Novell i nosaltres.

Quins projectes de futur té Vallformosa?

Volem crear la Fundació Vallformosa per potenciar iniciatives socialment responsables, ja siguin projectes mediambientals, de lluita contra el càncer, ajuda a persones sense recursos, etc. També volem potenciar molt els països focus. Actualment exportem a més de 50 països de tot el món però, fins ara, ens hem dedicat més a Europa. L’any vinent volem centrar-nos en el Japó i el 2016 en els Estats Units. Per això estem fent un canvi important en les línies de productes: n’hem descatalogat alguns i n’hem triat d’altres nous, de cara a la celebració del 150è aniversari.

18

Penedès Econòmic

juliol 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA RUÏNA DE LES CAIXES D’ESTALVI D’ESPANYA (i PART II)

D

esprés de la primera part, i a la vista de posicions tan contradictòries sobre temes tan propers i transcendentals i que gran part dels nostres mitjans informatius han demostrat, fins a la sacietat, la seva incapacitat per diagnosticar i explicar als seus clients els aspectes generals i sectorials de la gran crisi, és un bon moment per replantejar-nos “si la democràcia no pot funcionar sense una premsa independent”. Com és possible que els ciutadans no tinguin encara avui, una informació clara i completa sobre el que ha succeït? Ja que abans no van saber estar a l’altura en un moment tan crucial en la història del país, per què no es reivindiquen posant-se com a prioritat professional el fet d’explicar als seus clients el que realment va passar? Quina garantia tenim que no es tornin a repetir les causes que han portat als ciutadans a tal desesperació i ruïna si, com podem comprovar en les seves opinions i fins i tot en les seves reaccions, desconeixen l’origen de les seves desgràcies? Els mitjans a Espanya estan al servei de la societat o són màquines interessades de manipulació dels ciutadans al servei d’interessos polítics i econòmics?

Com podria una societat adulta, culta i tan exigent fins al mínim detall, tenir tan mala informació sobre la crisi que va permetre als seus dirigents i especialment a Catalunya, seguir malgastant com si no existís fins a 4 anys després de la seva eclosió i descurar l’economia, base dels drets socials, ajornant la reconversió en el sector productiu, necessària per compensar el daltabaix de la construcció?

Quina confiança podem tenir en tants mitjans, comunicadors i economistes que ens parlen d’un futur que no existeix si no van saber analitzar i criticar un present en el qual vivien, abandonant la defensa dels interessos del seu poble? Llavors, al servei de qui estan?

Quin crèdit mereix una classe política que tan maldestrament i incompetentment ens ha gestionat, perquè hi puguem confiar

per sortir d’aquesta catàstrofe en la qual ens han ficat?

I el problema és que, com que la ciutadania no ha identificat ni els orígens ni l’autoria d’aquesta ruïna, ja que els seus responsables han estat encapçalant, sense que ningú els recrimini res, totes les mobilitzacions de protesta i tot dóna tantes voltes, no existeix el risc que la direcció pública torni a la mateixa senda de la improductividad i del balafiament i conduïda per semblants gestors que van portar a la fallida actual?

I el problema també té un component ètic: sembla que molts gestors polítics han interioritzat allò de l’origen exterior de la crisi per la qual cosa sembla com si no tinguessin cap responsabilitat en el seu desenvolupament. Els seus partits van estar al Parlament i abans de pontificar-ne haurien de mostrar a la ciutadania els projectes i iniciatives que durant aquest període històric van presentar a les institucions en les quals participaven per denunciar i evitar els grans problemes que patim: sobreendeutament exterior i sobreproducció immobiliària, manca de competitivitat del model productiu, utilització partidista de la despesa pública i de la política econòmica, control de l’eficiència de l’administració pública, manca d’adaptació del

marc autonòmic als principis legals i econòmics comunitaris...

I en un àmbit, més materialista, tinc davant un llistat dels sous dels Consellers en el qual estan representats tots els partits polítics i altres sectors socials, econòmics i sindicals, en el qual apareixen amb bastanta freqüència sous superiors als 400.000 euros i curiosament el més elevat és el d’un diputat d’Izquierda Unida amb una retribució total el 2011 de 526.000 euros.

POT UNA EMPRESA SER COMPETITIVA SENSE QUE HO SIGUIN ELS SEUS DIRIGENTS? En un recomanable article, Jesús Cuadrado (Preferentes, cajas de ahorro y partidos políticos), que va ser diputat del PSOE durant el període 2000-2011, fa les següents reflexions, la primera enllaçada amb la reflexió ètica anterior: “els membres dels consells d’administració pretenen passar desapercebuts. Intenten confondre’s amb el paisatge de

la catàstrofe geològica que vivim.

Fins i tot, alguns s’atreveixen a rebre en els seus despatxos, per mostrar-los el seu suport, a grups d’estafats per les “participacions preferents”, que ells mateixos van aprovar vendre’ls, com un paquet enverinat que va acabar amb els seus estalvis. Al meu entendre, la causa decisiva està en la utilització de les caixes com un instrument “extractiu” més dels partits polítics a Espanya.

“Els principals partits han copat aquests consells d’administració, com si fossin una Diputació Provincial o un Ajuntament”.

“En les memòries anuals, es pot comprovar que tret d’excepcions, els resultats econòmics i socials no comptaven en la preocupació d’aquests Consellers”. “Tret d’escasses excepcions, els partits polítics, el meu també, se senten implicats i els dominen aquells que anteposen el patriotisme de partit al patriotisme de veritat.

Així que les caixes i preferents formen part del bloqueig general que sofreix el país; els qui dominen les institucions i els partits bloquegen els canvis imprescindibles. I així estem”.

Segons la nostra opinió, la desaparició d’un nombre tan gran de caixes té el seu fonament principal en el canvi de governació que van patir en un moment

d’increment de la complexitat i la competitivitat del marc econòmic.

Si, per exemple, agafem una de les grans empreses de l’IBEX i canviem el consell d’administració, “obrint-lo a la societat” o “incrementant la democratització social de les companyies capitalistes” i l’omplim de representants socials de gran repercussió mediàtica: consumidors, ONG, Creu Roja, representants de religions diverses i d’estrats culturals, polítics o sindicals, etc., segurament ens estalviarem, de moment, els escandalosos sous dels Consellers que hem vingut coneixent, però dubto que no acabés a la ruïna.

En la compareixença del també expresident de la Caixa de Catalunya, Adolf Todó, va dir dels membres del consell des del 2008 “els fèiem classes de 2 hores” perquè entenguessin millor els conceptes. No obstant això els representants sindicals culpaven del seu final als “directius visionaris”, encara que van reconèixer haver aprovat el fitxatge de Todó, el qual va ser destituït pel FROB, perquè va considerar que l’equip gestor no era l’adequat i va nomenar Jose Carlos Pla. Pot una empresa ser competitiva sense que ho siguin els seus dirigents? I és que una cosa és ser “bona gent” i una altra ser un bon gestor.

La direcció de les caixes amb la politització de la seva direcció va poder aguantar mentre navegaven en tranquil·les aigües, amb els professionals de la caixa, però quan va començar a erigir-se pel gran temporal de nous esdeveniments: l’entrada a la Unió Europea, l’excés de liquiditat internacional, els baixos tipus d’interès i la reducció dels marges financers, l’especulació immobiliària, els nous productes financers, la crisi econòmica i financera internacional... que ens va portar a la tempesta perfecta, el gran onatge que va generar es va portar per davant els vaixells que estaven dirigits pels patrons que mancaven de suficient experiència bancària i preparació tècnica i que estaven exposats, pels seus defectes estructurals, a un risc major.

Penedès Econòmic

juliol 2014

19

ACTUALITAT

El Club Nàutic invertirà 4,8 ME en la modernització de la dàrsena esportiva OLGA AIBAR El president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, i el president del Club Nàutic Vilanova, Joan Cabrero, van signar el 22 de juliol un contracte pel qual el Nàutic continuarà gestionant la dàrsena esportiva del port de Vilanova durant 25 anys més. L’acte fou presidit per l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras.

L’acord s’emmarca en el procés endegat per Ports de la Generalitat l’octubre passat per renovar la gestió de les dàrsenes esportives que han finalitzat o finalitzen la seva concessió entre els anys 2014 i 2015.

El Club Nàutic Vilanova és el tercer a renovar la concessió després del CN Estartit i el CN Sant Carles de la Ràpita. L’objectiu és que les instal·lacions es remodelin amb visió de futur per donar major valor al sector nàutic i impulsar els ports catalans com a

motors econòmics del territori.

El Club Nàutic preveu invertir 4,8 MEUR en la renovació de les instal·lacions que acullen 817 embarcacions de 6 a 30 metres d’eslora. El projecte del Nàutic preveu la millora dels serveis,

EL CLUB NÀUTIC DE VILANOVA HA RENOVAT LA CONCESSIÓ DE LA DÀRSENA ESPORTIVA DEL PORT VILANOVÍ PER 25 ANYS un nou edifici per la marineria, remodelar l’escar i la benzinera, la implementació de mesures d’estalvi energètic, la millora de l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, la millor

integració de les instal·lacions a la vila, l’impuls al lloguer d’embarcacions, el foment de la formació i l’apropament de la nàutica a la ciutadania.

Es remodelarà l’edifici, seu social del Club, i es construirà un nou edifici de serveis per a la marineria que s’integrarà a la façana portuària, que facilitarà l’accessibilitat i la mobilitat al públic en general. Aquest edifici incorporarà un centre de formació amb activitats docents relacionades amb la nàutica i activitats lligades a la vila que potenciaran la convivència entre el sector esportiu del port i els ciutadans.

També es construirà una rampa d’avarada per donar servei a embarcacions lleugeres.

En matèria de sostenibilitat s’han d’implementar mesures per controlar els consums i estalviar recursos energètics, amb la substitució de les torretes d’electricitat i torretes d’aigua als pantalans.

També es renovarà l’enllumenat

 Moment de la signatura de la renovació de la concessió

públic amb tecnologia LED, i es col·locaran marquesines amb plaques solars a l’aparcament.

Les instal·lacions s’equiparan amb bombes mòbils contra incendis i extintors i amb el material necessari per lluitar contra la contaminació marina, en cas de possible vessament de combustible. Així mateix, s’han de realitzar adequacions a la benzinera i la

zona d’escar. El projecte del Club Nàutic aposta per la mobilitat d’embarcacions esportives amb el lloguer d’amarratges a transeünts per la qual cosa es faran una sèrie d’activitats per incentivar la mobilitat, amb actes divulgatius i una nova pàgina web que doni informació de la disponibilitat d’amarradors i tarifes, així com dels actes i activitats del Club.

20

Penedès Econòmic

juliol 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

POTSER NO ESTÀVEM TAN BÉ

L

a recent publicació del darrer Índex ADEG de Competitivitat territorial ha abocat una certa paradoxa pel que fa a la salut econòmica de l’Alt Penedès. Sembla que la cruesa de les dades obtingudes no es correspon amb la percepció hostatjada d’un dinamisme empresarial en aparent estat d’efervescència.

L’Alt Penedès retrocedeix 6 posicions en la classificació de comarques catalanes segons les respectives capacitats competitives. Ara es troba en la 17a posició. Convé aclarir que l’Índex ADEG proposa el baròmetre de la competitivitat per analitzar els factors que influeixen en la capacitat de retenir o captar inversions, iniciatives i talent.

Les conseqüències d’una menor competitivitat són a mitjà i llarg termini i no sempre coincideixen amb una conjuntura malaltissa.

Això explica la dissonància entre els indicis d’una economia que sembla bategar a l’alça -ningú no ho pot discutir- i, per contra, l’estudi que acaba de presentar la consultoria Actíva Prospect per encàrrec de l’ADEG i sota el patrocini de La Caixa.

En aquest mateix Penedès Econòmic, en articles anteriors he argumentat que l’abaltiment econòmic de la nostra demarcació es va iniciar abans d’aquesta darrera crisi i que el context advers no ha fet altra cosa que accelerar un procés que venia de lluny. Tant ho podem dir de

l’Alt Penedès com del Garraf.

El declivi industrial no prové d’aquests darrers sis anys; això ve d’abans. Ens ho demostraria una càmera fixa que hagués enregistrat les dinàmiques de bona part dels nostres polígons en aquests darrers anys.

Pel que fa a l’Alt Penedès, des de l’ADEG havíem insistit a dir que la diversificació del seu mosaic d’activitats empresarials li conferia una musculatura que li permetia una major resistència a les contingències. Per això el comportament de la demarcació quant al mercat de treball s’ha mantingut positiu en rela-

L’ALT PENEDÈS RETROCEDEIX 6 POSICIONS EN LA CLASSIFICACIÓ DE COMARQUES CATALANES SEGONS LES RESPECTIVES CAPACITATS COMPETITIVES

ció amb la mitjana catalana i en comparació amb dos terços del mapa de comarques.

Tot just aquesta diversificació, que protegia la comarca dels embats de la crisi, en aquests dos darrers anys ha quedat malmesa; d’una banda, pel sisme del sector de la mediació financera i, d’una altra, per la consolidació a la baixa d’una estadística industrial, en termes de tancament d’activitats i destrucció de llocs de treball.

En paral·lel, l’economia de l’Alt Penedès pateix l’endèmia d’un esperit emprenedor escàs, si tenim en compte el nombre

d’activitats empresarials en proporció amb els indicadors demogràfics. És la penúltima comarca de Catalunya en aquest sentit.

Una altra assignatura suspesa, que també afebleix la competitivitat, és l’àmbit de la sostenibilitat mediambiental. A l’Alt Penedès, el conjunt d’indicadors que es conjuguen per elaborar aquesta faceta de l’economia es mostren desfavorables; entre ells, el consum domèstic d’aigua, el consum industrial i de serveis d’aigua per establiment, el coeficient de generació de residus municipals per habitant i dia, el percentatge de recollida selectiva de residus municipals i, entre altres més, els residus industrials.

La bona notícia és que hi ha vida més enllà de les contrarietats. El mateix Índex ADEG de Competitivitat identifica la solvència de l’Alt Penedès pel que fa a les Infraestructures de transport i comunicacions (la 9a de Catalunya, en aquest parcial) i en la Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (la 8à del país).

També és notable el factor que fa referència a la Innovació i el tecnològic desenvolupament (11a comarca de Catalunya).

Aquestes bateries d’indicadors favorables han de ser els propulsors de la renaixença industrial de la comarca i cal arrenglerarlos adequadament perquè siguin estímul de noves activitats empresarials. Prioritari.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juliol 2014

21

EMPRESA

Visita a l’empresa Kuka de Vilanova

Els Citroën C4 Cactus solidaris amb el banc d’aliments REDACCIÓ

L’empresa Kuka de Vilanova, una de les quatre primeres marques mundials en fabricació de robots, va rebre el 22 de juliol la visita del regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras, acompanyat d’Isidre Also, secretari general de l’ADEG per conèixer la situació de l’empresa vilanovina. La visita és la primera d’una sèrie de trobades que volen aconseguir

un apropament amb el teixit empresarial local.

La marca alemanya, que va instal·lar-se a Vilanova l’any 1986, té una seixantena de treballadors a la ciutat, majoritàriament amb perfil d’enginyers, que s’ocupen de la comercialització i l’atenció al client a tota la península.

Els robots que serveix Kuka estan a plantes automobilístiques, però també a cadenes de producció de tota mena.

Citroën ha llençat una original campanya de comercialització del Citroën C4 Cactus a Espanya. Es tracta d’una acció solidària a benefici de la xarxa de Bancs d’Aliments.

El tret de sortida de la campanya el va donar a principis de mes el director general de Citroën per a Espanya i Portugal en el Centre de Producció de PSA Peugeot Citroën a Madrid, a on es fabrica aquest vehicle. Després de la Convenció Nacional de la Marca, els gerents dels concesionaris es van posar al volant de 150 vehicles que van portar als seus respectius punts de venda. Els maleters d’aquests C4 Cactus anaven carregats de queviures.En total, es van transportar 3,5 tones de productes amb destinació als Bancs d’Aliments de les localitats en les que estan ubicades les concessions espanyoles.

A les nostres comarques, els concessionaris de Vilafranca

del Penedès i el de Vilanova i la Geltrú, van lliurar 16 quilos d’aliments als seus respectius bancs, segons ens va confirmar la responsable de l’equip de vendes del concessionari Citroën Penedès-Garraf, Teresa Marquès.

El Citroën C4 Cactus destaca pel seu caràcter trencador, que planteja una nova forma d’entendre l’automòbil en la qual el disseny, la tecnologia i el confort busquen cobrir les necessitats

dels clients.

Totes les versions del Citroën C4 Cactus poden acollir-se al recentment aprovat Pla PIVE6 que, segons el director general de Citroën per a Espanya i Portugal, “suposa una excel·lent notícia, ja que seguirà contribuint al fet que els automobilistes puguin adquirir un vehicle eficient, segur i amb les últimes innovacions tecnològiques al millor preu dels últims anys”.

22

Penedès Econòmic

juliol 2014

ACTUALITAT

Èxit de la jornada econòmica organitzada per Gestingral L’acte s’emmarcava dins els actes de celebració del 25è aniversari del despatx de Vilanova i la Geltrú REDACCIÓ

En el marc del 25è aniversari de l’assessoria Gestingral de Vilanova i la Geltrú, es va organitzar el 3 de juliol, amb el suport de la Cadena SER Penedès-Garraf, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el restaurant La Cucanya, la jornada econòmica “Emprenfutur.cat. Mil i una respostes a mil i una preguntes”. A l’acte hi van assistir més d’un centenar de persones, entre les quals hi havia molts empresaris del Garraf.

La jornada s’estructurava en tres taules rodones en les quals diversos ponents van analitzar i debatre les millors estratègies per esquivar la crisi i crear ocupació.

En la primera taula, sobre la importància d’internacionalitzar les empreses catalanes, la doctora Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, va defensar la “necessitat

 Assistents a l’acte organitzat per Gestingral a La Cucanya

de fer més polítiques públiques” que facilitin l’exportació per part de les empreses. La segona taula rodona, al voltant de les estratègies que han de seguir les empreses per esquivar la crisi, hi van participar Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Neus Lloveras, alcaldessa

de Vilanova; i Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya.

La jornada es va tancar a la tarda amb la intervenció de Carlos Blanco, autor del llibre Los principales errores de los emprendedores.

Noves línies de finançament A través d’un conveni, la Mancomunitat PenedèsGarraf i Banc Sabadell facilitaran el crèdit a emprenedors, especialment a idees tecnològiques REDACCIÓ

El president de la Mancomunitat Penedès Garraf, Pere Pujol i el director regional de Banc Sabadell, Josep Esteve, van signar el seu primer conveni de col·laboració que facilitarà als emprenedors, acompanyats pel Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat, finançament per als seus projectes i activitats empresarials, en unes condicions preferents.

El conveni estableix dues línies de finançament: el programa BStartup, que ofereix assessorament financer, productes i serveis adequats, a més d’incloure una línia en fase llavor per a startups digitals; i el Préstec Inici per a Emprenedors, que cobreix el 100% del projecte a un interès fix del 5,75% fins a 5 anys.

Segons Pere Pujol, “anem tro-

 Pere Pujol (Mancomunitat) i Josep Esteve (Banc Sabadell)

bant el camí a aquells 400 emprenedors que tenen plans d’empresa favorable, però que troben a faltar el finançament necessari”. Per la seva banda, Josep Esteve remarcava l’aposta que des de “Banc Sabadell sempre hem fet per l’emprenedoria perquè són clients

que ens interessarà tenir en el futur”. Tant Pujol com Esteve han afegit que posaran especial èmfasi en aquelles empreses que tinguin noves idees i estiguin relacionades amb el món de les noves tecnologies, que comptaran amb assessorament especialitzada.

DAVID SANS ACUÑA Advocat penalista de Juristes Grup

La gràcia d’indult Llegíem aquests darrers dies que el Govern de l’Estat ha rebutjat la petició d’indult formulada per l’expresident balear Jaume Matas, juntament amb la d’altres il·lustres condemnats, com l’exmagistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón (aquest, condemnat a pena d’inhabilitació). Igualment, llegim que a l’ex ministre Matas se li ha concedit un termini de cinc dies per a ingressar en un centre penitenciari de la seva elecció per començar a complir la pena de nou mesos de presó imposada en el primer dels molts procediments penals que té oberts.

L’indult es defineix com un dret de gràcia que correspon concedir només al Govern a través d’un Reial Decret i que neix d’una llunyana i provisional llei de 1870 que preveu que en poden ser beneficiaris aquells condemnats en qui concorrin raons de justícia, equitat o utilitat pública. La idea que anima la concessió de l’indult és, en definitiva, la de modular el rigor en l’aplicació de la llei penal en determinats casos.

Els requisits que fixa la llei són: a) que no causi perjudici a cap tercer i b) que s’hagi escoltat a la víctima del delicte per conèixer si s’oposa, o no, a la seva concessió. En la pràctica, com més temps faci de la comissió del delicte, més possibilitats hi haurà d’obtenir-lo, però no n’hi haurà prou amb això.

També es tindrà en compte l’edat i estat de salut del condemnat, si hi ha persones que depenen d’ell, o si el condemnat ha donat mostres de penediment.

No obstant això, cal no oblidar que ens trobem davant d’una decisió del Govern, i per tant, política. És a dir, es tracta d’una deci-

sió que permet un amplíssim marge de discrecionalitat, que des de fa uns anys ja ni tant sols requereix ser motivada, i que únicament està sotmesa a un control merament formal –mai de fons- per part de la jurisdicció contenciós-administrativa.

Per aquesta raó, els indults atorgats a persones del món de la política, de la banca o a un “kamikaze” del volant que va causar una mort, han generat un sentiment social d’indignació, que han fet que l’indult sigui percebut com una decisió arbitrària i una intromissió de l’executiu en l’àmbit competencial del poder judicial.

I és que la concessió d’indults per part de governs tant d’aquí com de fora, s’ha convertit en una pràctica censurable i, massa sovint, sospitosa d’obeir a obscurs interessos polítics. Recordem, sinó, la concessió de 1443 indults el desembre de 2000 per l’aleshores Govern d’Espanya, adduint raons tant peregrines com el “canvi de mil·leni” o “la celebració de l’any jubilar”, o el concedit pel president nord-americà Bill Clinton poques hores abans d’abandonar el poder al magnat Marc Rich, condemnat per evasió fiscal de 48 mil milions de dòlars i generós donant en les campanyes del Partit Demòcrata.

En conclusió, la falta de control explicada, i el seu caràcter excepcional i discrecional, demanen a crits una reforma profunda d’una institució jurídica que segueix regulada per una norma decimonònica i que avui grinyola en un Estat de Dret com el que tenim, si no se la rodeja de les mínimes garanties i controls a l’hora del seu atorgament.

Penedès Econòmic

juliol 2014

23

ACTUALITAT

La Finca Mas Solers estrenarà a l’agost un cicle de concerts OLGA AIBAR Apropar l’emblemàtic espai de la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes al públic de la comarca i de l’entorn i recuperar els concerts i actuacions que s’hi havien realitzat anys enrere per tal de dinamitzar la zona i la finca. Aquests són els principals objectius del festival Sons Solers, organitzat per la Finca Mas Solers, del Grup Peralada, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la producció artística de Bankrobber.

Sons Solers neix com un cicle de concerts basats en la música amb denominació d’origen, grups i cantautors catalans de referència, on la diversitat d’estils és present però amb el punt en comú, la personalitat pròpia de cada actuació i artista en un entorn únic. Enguany, només seran dos dies, l’1 i el 8 d’agost. La principal característica és que serà a l’aire lliure i davant d’un amfiteatre, amb un aforament per a 500 persones.

Durant la presentació, Anna Gabaldà, alcaldessa de Sant Pere

de Ribes; Lluís Giralt, regidor de Promoció Econòmica; José Luis Cernuda, director del Casino Barcelona i Finca Mas Solers; Jordi Bernet, project manager de Sons Solers, van explicar els aspectes clau del certamen.

EL FESTIVAL VOL SER UN REFERENT A LA ZONA DEL PENEDES-GARRAF Cernuda explicava que “volem tornar a reiniciar els concerts d’estiu a l’auditori on, fa uns anys, s’hi habien celebrat grans actuacions com les de Júlio Iglesias, l’Orquestra Tropicana, Sergio Dalma o La Cubana”.

A més, la finca acull festes i celebracions i, fins i tot, rodatges de pel·lícules com REC 3 Génesis i diversos espots publicitaris. les de L’alcaldessa de Sant Pere de Ribes assegurava que “nosaltres sempre apostem per les activitats

que promocionin el municipi i aquesta és una proposta atractiva, assequible a la ciutadania i accessible”. Per la seva banda, el project manager de Sons Solers, Jordi Bernet, apuntava que “serà “una gran experiència musical” .

El programa del festival començarà amb Sanjosex, Roger Mas i Renaldo & Clara el dia 1 d’agost. Sanjosex escenificarà la seva tornada, quatre anys després de l’àlbum Al marge d’un camí, amb la presentació del nou disc Festival.

El cantautor Roger Mas farà un recorregut per les principals cançons de la seva àmplia discografia, en un format pensat per aquesta programació. Mas estarà acompanyat per Xavier Gitó al piano acústic.

Renaldo & Clara és un grup lleidatà que ha tocat a festivals com el BAM, el Faraday o el Primavera Club, deutor del folk britànic dels 70 i de l’indie més minimalista. El dia 8 d’agost actuaran Mazoni, El petit de Cal Eril i un grup de la comarca, Pacosan, un trio format per David Paco, Perico Massana i Sergi

Marcet que presentarà el seu nou maxi Space’s confes.

Els preus del festival seran de 15 euros per dia i també hi haurà abonaments de 25 per a les dues jornades.

Els tiquets es poden adquirir a

través del web www.sonssolers. cat i a les plataformes Ticketea. com i Time Out. S’habilitarà un servei llançadera amb diverses parades entre Mas Solers, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges.

24

Penedès Econòmic

juliol 2014

EMPRESA

Quatre empreses de l’Alt Penedès “acceleren el seu creixement” El programa dóna suport a la petita i mitjana empresa i promou la col·laboració publicoprivada

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Problemes?

REDACCIÓ

Un total de 48 empreses de Catalunya han participat a la segona edició del programa Accelera el creixement, que impulsen la Diputació de Barcelona i la patronal PIMEC. D’aquestes, quatre són de l’àmbit Penedès, en concret de la comarca de l’Alt Penedès: Comercial Tank Foods, SL (Vilafranca del Penedès), Especialitats Masdéu, SL (Puigdàlber), Mas Betran Viticultors, SL (Sant Martí Sarroca) i U més U fan tres, SL (Font-rubí).

El passat 17 de juliol es van entregar al Museu Marítim de Barcelona els diplomes acreditatius a cada empresa participant. A l’acte van assistir el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el president de PIMEC, Josep González, que va avançar que “repetirem l’experiència a partir del 31 de juliol, quan co-

 Les empreses premiades al Museu Marítim de Barcelona

mençaran a treballar 50 empreses més”. Per la seva banda, Esteve va mostrar-se satisfet amb el programa, que ha definit com una “expressió del dinamisme i la iniciativa del país, de la seva clara vocació emprenedora i la seva voluntat innovadora”. En aquesta segona edició, la meitat de les

empreses participants tenen entre 10 i 50 treballadors, un 60% pertanyen al sector industrial i la seva principal motivació és la internacionalització. Destaca la procedència de les empreses, ja que la majoria pertanyen als dos vallesos (el 32%, a l’Oriental i el 20%, a l’Occidental).

Cartonajes del Penedès rep el Certificat de Sostenibilitat d’IPS L’Institut per a la Producció Sostenible (IPS) ha distingit l’empresa de Sant Pere de Riudebitlles REDACCIÓ

Cartonajes del Penedès és la primera empresa catalana (i la segona a Espanya) que ha rebut el Certificat IPS, que entrega l’Institut per a la Producció Sostenible com a segell que garantitza que els processos productius de la companyia compleixen amb els requisits de sostenibilitat mediambiental. L’empresa, ubicada a Sant Pere de Riudebitlles, forma part del Grup Lantero Embalaje, que suma més de 75 anys d’experiència en la fabricació de cartró ondulat. El grup, juntament amb les empreses Dicesa i Flak, fabrica una àmplia gamma d’envasos i embalatges.

Per obtenir aquest certificat, Cartonajes del Penedès ha passat una auditoria en la qual s’ha confirmat que compleix amb la nor-

Hi havia una vegada...

Un fuster que vaig contractar per ajudar-me a reparar la meva vella granja. Acabava de finalitzar el seu primer dia de treball molt dur.

La seva talladora elèctrica s’havia espatllat i li havia fet perdre una hora del seu treball i ara el seu antic camió es negava a arrencar.

Mentre el portava a casa, va romandre en silenci.

Quan vam arribar, em va convidar a conèixer la seva família. Quan ens dirigíem a la porta, es va aturar breument davant d’un petit arbre, tocant les puntes de les branques amb les dues mans.

En entrar a casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar els seus dos petits fills i li va donar un petó a la seva dona. Posteriorment em va acompanyar fins al meu cotxe. Quan vam passar prop de l’arbre, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre el que vaig veure quan vam entrar.

- Aquest és el meu arbre dels problemes, va contestar. Sé que no puc evitar tenir problemes a la feina, però hi ha una cosa que és segur: els problemes no pertanyen a casa, ni a la meva dona, ni als meus fills. Així que simplement

els penjo en l’arbre cada nit quan arribo. Després, al matí següent els recullo una altra vegada.

- El divertit és... -va dir somrient-, que quan surto al matí a recollir-los, ni remotament trobo tants com els que recordo haver deixat la nit anterior.

Difícil, eh? Això de deixar a banda els problemes de feina enfront la família, certament difícil, però de ben segur: positiu, intel·ligent, pragmàtic i fins i tot envejable. És una actitud del tot positiva enfront els conflictes laborals que ben segur ens “esquitxen”.

Tornant al conte, el cert és que sovint un problema que ens angoixa avui, no ho és l’endemà. Potser perquè alguns problemes s’arreglen per si sols, potser perquè el temps juga a favor i la nostre visió és canviable...

També és cert que el conflicte engendra conflicte; i la fricció desencadena fricció. Mai es pot superar l’ofuscació amb ofuscació.

D’aquí, la virtut del fuster en saber penjar els problemes a l’ arbre, abans de entrar a casa.

I, per finalitzar, quedemnos amb aquesta reflexió: Si té solució, on és el problema?, I si no té solució, quin és el problema?

 L’empresa Cartonajes del Penedès a Sant Pere de Riudebitlles

matives i els principis de producció sostenible, requerits per IPS. Per Ignacio Montfort, Director General de Lantero Embalaje a Catalunya, “aquest certificat és un pas molt important per a que la nostra companyia mantingui el seu compromís de respecte mediambiental”. El Grup Lantero compta amb 28 plantes de fabrica-

ció a Europa i Amèrica, en la qual treballen 3.000 col·laboradors.

Des dels seus inicis, el 1978, Cartonajes del Penedès s’ha consolidat com una de les plantes més importants en la fabricació de planxes de cartró ondulat a nivel mundial amb una capacitat de producció de fins a 200 milions de metres quadrats a l’any.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

juliol 2014

25

EMPRESA PATXI IGUAL, gerent de Pirotècnia Igual

“La fidelització del client és el més important, per això has de quedar com un senyor amb tots” Pirotècnia Igual, situada a Canyelles, és una de les empreses garrafenques amb més abast mundial LÍDIA OÑATE Pirotècnia Igual realitza més de 400 espectacles de focs artificials a l’any arreu del món, una xifra que l’ha erigit com una de les empreses més importants de l’àmbit Penedès, però també a nivell mundial. El seu gerent, el penedesenc Patxi Igual, forma part de la tercera generació d’aquesta empresa, que suma més de 120 anys d’experiència en pirotècnia.

Actualment, té la seva seu a Canyelles, però també disposa d’un segon centre de producció a Vilarodona (Tarragona) i oficines a Xile i als Emirats Àrabs Units.

Com porta el mercat de la pirotècnia tantes retallades al sector públic?

En cinc anys el mercat nacional ens ha baixat a la meitat. L’any passat vam tocar fons i aquest any sembla que la cosa comença a remuntar. Pensa que hem incrementat un 4% les vendes, que són majoritàriament a Catalunya i l’estranger. Ara, però, estem treballant més al món.

La caiguda del mercat nacional també us ha acabat d’empènyer cap a l’estranger?

En els últims anys les empreses que no s’han espavilat i no han sortit a l’exterior han acabat tancant. No només del sector de la pirotècnia, sinó de tots. Nosaltres veníem entre un 30 i 40% a

fora i ara ja ho fem en un 70%.

Ens hem hagut d’espavilar molt.

I ara estem revertint tot l’esforç que hem fet i seguim movent-nos molt. Anem a buscar els espectacles que són quatre o cinc vegades més grans que el de la Mercè.

Fa 30 anys, però, que vau començar el procés d’internacionalització. Costa mantenir la presència a l’estranger?

El director comercial ara se’n va a la República Dominicana i jo demà a Cuba i després a Xile.

Viatgem moltíssim. A Xile hi estem des de fa 20 anys, al Brasil, 15, i ara volem entrar a Panamà.

ELS CASTELLS DE FOCS NO SÓN TRES TONES DE PÓLVORA, SINÓ UN ESPECTACLE ARTÍSTIC Ens interessa molt estar a SudAmèrica perquè per nosaltres és el mercat natural. Parlem el mateix idioma i ens és més fàcil treballar amb ells.

I és diferent la tradició de focs artificials?

No gaire, però sí que allà es tendeix a fer espectacles més grans.

Per nosaltres una de les dates punta són els caps d’any perquè

fem uns 80 espectacles al món.

Parlant de Barcelona, l’últim cap d’any va ser el primer que es va viure amb un gran castell de focs. Hi ha voluntat de canvi per assemblar-se a la resta de capitals del món?

Barcelona és una capital rica, que no ha patit la crisi. Llavors està jugant en una altra lliga. I què vol? Ser la capital del cap d’any d’Europa. El Gremi d’Hotelers de Barcelona va tenir aquesta idea, ens la va explicar i juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i La Fura dels Baus vam fer el primer espectacle de cap d’any a Barcelona. Va ser un èxit perquè es van omplir totes les places hoteleres, que era l’objectiu en una temporada fora de l’habitual.

Han variat molt els gustos?

Sí, no té res a veure un castell de focs d’ara amb el de fa deu anys. Això avança a un ritme frenètic. Fa 30 anys els castells de focs encara es tiraven amb una bengala; fa 20 anys es disparava amb un quadre elèctric i deu anys enrere es va començar a disparar des d’un ordinador. Ara mateix, el 80 o 90% dels focs d’artifici es disparen per ordinador. A Rio de Janeiro, per exemple, disparem sobre onze barques i no hi ha ningú sobre elles. La seguretat ha millorat molt.

Què valoren més els clients?

El currículum. No contracten deu quilograms de coets, sinó Pirotècnia Igual. Per això vam poder fer l’espectacle de clausura del Mundial de Futbol a Rio de Janeiro, fa uns dies. Intentem estar al món, fer els millors espectacles del món i això és currículum. Vam fer les Olimpíades de Barcelona, ara intentarem fer les de Rio de Janeiro i seguim viatjant molt per seguir al capdamunt de tot.

La gent fa una mala interpretació del que és un castell de focs.

No es tracta de comprar tres tones de coets, sinó de fer un espectacle, comprar coneixement, quelcom artístic.

Per competir amb els grans mercats s’ha de fer per qualitat o per preu?

La qualitat és molt important, però t’has de saber adaptar al preu. És com tot, has de tenir la millor qualitat i estar a preu de mercat per tenir els teus marges de benefici. En tots els sectors del món sempre hi ha lluita de preus.

Heu realitzat molts espectacles com el Mundial de Futbol, la Mercè de Barcelona o La Patum.

Vilafranca del Penedès Tel.: 93 819 82 52 / Fax: 93 819 82 48 Av. Ronda del Mar, 85 08720 Vilafranca del Penedès

El Vendrell Tel.: 97 766 80 95 / Fax: 97 715 44 67 C/ Sant Vicenç, 27 43700 Vendrell

Sant Sadurní d’Anoia Tel.: 93 818 38 69 / Fax: 93 818 37 18 C/ Vilafranca, 20 08770 Sant Sadurní D’anoia

Sitges Tel.: 93 894 84 97 / Fax: 93 810 22 47 C/ De Les Costes, 22 Local 2 08870 Sitges

Santa Margarida i els Monjos Tel.: 93 898 33 73 / Fax: 93 818 69 89 C/ Catalunya, 68 08730 Santa Margarida i Els Monjos

Vilanova i la Geltrú Tel.: 93 815 19 60 / Fax: 93 810 00 19 C/ Tigre, 31 08800 Vilanova i La Geltrú

Quin us ha fet més il·lusió?

Tots. Amb el client, des del més petit fins al més gran, has de quedar com un senyor. És més, no hi ha client petit ni client gran. El que cregui que ha de tractar millor a un més que a l’altre acabarà tancant. Tots els clients s’han de tractar igual.

Però uns encàrrecs tenen més retorn que d’altres...

Evidentment. Uns et requeriran més esforç, però l’atenció al client ha de ser la mateixa. No et pots permetre el luxe de perdre’n cap. Has de mantenir-los i lluitar per ells. Per això sempre truquem després de l’espectacle per saber com ha anat i què li ha semblat.

Cap a on evoluciona el mercat de la pirotècnia?

No t’ho sabria dir, tant de bo.

Tenim un departament d’R+D i treballem molts productes per innovar i treure’n de nous, però és molt difícil preveure el futur.

Suposo que cada vegada veurem més espectacles digitals, amb focs més petits, però amb més quantitat, buscant la seguretat, donant més importància a la coreografia i no a les grans explosions.

26

Penedès Econòmic

juliol 2014

EMPRESA

L’empresa sadurninenca Gráficas S’intensifiquen les Varias estalvia un 9% d’energia negociacions a Bosch amb un nou sistema de supervisió REDACCIÓ

Gráficas Varias, especialista en etiquetatge autoadhesiu i cola per a cava, vins, licors i alimentació, va obtenir l’any 2001 el certificat EMAS, esdevenint la primera empresa dedicada a l’etiquetatge en aconseguir aquest registre.

Ara, l’empresa de Sant Sadurní d’Anoia ha fet un pas endavant en la gestió i el control de l’energia a les seves instal·lacions amb la implantació d’un sistema que permet supervisar i controlar els consums energètics, facilitant d’aquesta manera un consum més responsable i la implantació d’estratègies d’estalvi. Des de l’empresa sadurninenca calculen que l’estalvi energètic fins al moment ascendeix fins a un 9%.

Instal·lacions Giró, empresa adherida a la xarxa EcoXpert de Schneider Electric, ha estat l’encarregada de dissenyar la so-

 Gráficas Varias està ubicada al carrer Itàlia, 1, de Sant Sadurní

lució implementada a Gráficas Varias, amb la qual s’identificaran els estalvis energètics per tal de prendre les decisions més adequades en cada moment i actuar ràpidament a través de l’enviament d’alarmes. Per aconseguir-ho, Instal·lacions Giró ha col·locat un sistema de gestió i supervisió

de l’energia amb la solució iRIO d’Schneider Electric.

El programa EcoXpert es va iniciar el 2011 amb l’objectiu de proporcionar a les empreses adherides les eines necessàries de formació i coaching per tal que estiguin a la vanguàrdia de solucions pensant en el futur.

La direcció de la multinacional alemanya Bosch va donar el 25 de juliol el vist-i-plau a obrir un procés de negociació amb el comitè d’empresa per intentar arribar a una solució satisfactòria per a les dues parts. En la reunió mantinguda a Madrid el 16 de juny es va pactar la possibilitat d’obrir una “mesa de diàleg” amb un calendari de reunions definit fins al 9 de juliol a canvi de mantenir la “pau social” durant aquest

període. El comitè va veure amb bons ulls l’oferiment i va plantejar un referèndum a la plantilla per tal de retirar les aturades parcials convocades per als dies 25, 26, 27 i 30 de juny, proposta que va recolzar la majoria d’empleats.

La direcció planteja ajustos a canvi de la garantia de mantenir fins al 2019 una plantilla de 300 treballadors, amb més volum de productes i retirar la venda a curt termini.

Penedès Econòmic

juliol 2014

27

VINS&CAVES

El celler Jean Leon, ubicat a Torrelavit, va ser l’entorn d’un original certamen de pintura en directe amb maridatge de vins, el ViArt. Aquesta va ser la primera edició, celebrada el passat 11 de juliol al Centre de Visites del celler, en la qual va participar una quinzena d’artistes de renom, que van pintar in situ el paisatge que envolta el celler penedesenc. Entre ells s’hi trobaven August Rosell, Waltraud Mac-

zassek, Josep Manel Aznar, José Millás, Colomer Pagès, Maria Teresa Baltasar, Neus Villar, Joana Travé, David Risueño, Neus Rosell, Cesc Farré, Judith Gangolens i Anna Estruch, entre d’altres.

Un cop finalitzat el certamen, els assistents a l’acte van tenir l’oportunitat d’adquirir les obres directament del seu autor.

La vetllada es va completar amb una visita nocturna a les instal·lacions del celler, un tast

EL CAVA KRIPTA RECULL EL TERCER PREMI DE L’ANY AL CINVE 2014

Fèlix Miró

JEAN LEON PROMOU UN CERTAMEN DE PINTURA EN DIRECTE AMB VINS

dels seus vins de finca i un sopar còctel, amenitzat amb música de jazz en directe per presentar el nou disc Jazz Leon. Un vi, una melodia.

L’acte va culminar amb la subhasta de tres obres.

En el marc de l’Hotel Ritz de Madrid, el vi escumós Kripta Gran Reserva 2007, d’Agustí Torelló Mata, va obtenir el premi d’or al Concurs de Vins i Espirituosos CINVE 2014.

L’enòleg de la casa, Alex Torelló, va ser l’encarregat de recollir el guardó, que ja és el tercer de l’any que recull aquest cava.

Quinze dies abans, Kripta també va ser l’estrella d’Aspen Colorado, en un certamen que va reunir als grans prescriptors nord-ame-

ricans, entre els quals hi havia el conegut xef José Andrés, que no va perdre la ocasió de brindar de nou amb aquest cava.

Sis anys de criança amb tap de suro avalen el procés de la collita 2007 amb la qual Kripta arriba a una maduresa i personalitat que el fan únic amb les varietats Macabeo, Xarel·lo i Parellada.

Freixenet deixa sortir la part El millor sommelier salvatge dels seus vins i caves de Catalunya 2014

El bagenc Josep Pelegrín és el millor sommelier de Catalunya, després que aconseguís el primer lloc del concurs que organitza anualment l’Associació Catalana de Sommeliers. Amb aquest distinció el professional del vi representarà Catalunya a nivell nacional i internacionalment durant el proper any, a més de rebre un reconeixement a la seva trajectòria.

Pelegrín té 35 anys i és de Castellfollit del Boix. Des de fa 15 anys es dedica al sector de la restauració i, en concret, al vi.

Actualment treballa en una botiga de vins i delicatessen amb seu a Manresa i botiga a Barcelona. Col·labora amb l’escola d’Hosteleria Joviat de Manresa i ha treballat entre d’altres com a ajudant de sommelier al restaurant El Bulli del xef català Ferran Adrià. “És una alegria molt gran després de tanta feina i preparació”, explica Pelegrín. És el quart any que, l’ara millor sommelier, es presenta al concurs i l’any passat ja va quedar en segona posició. Pel que fa a les proves del concurs

assegura que “són complicades i intenses”.

Per a escollir el millor sommelier català es van realitzar diverses proves: un tast oral on s’havia de dir quin vi es degustava i quines eren les seves característiques; identificar cinc productes relacionats amb el món vinícola; trobar i enumerar errors en una carta de vins; proposar quins vins s’adaptaven millor a un menú; i fer una prova de decantació i una altra d’estil. El concurs va tenir lloc a l’auditori del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya a Vilafranca del Penedès, on hi havia una taula de restaurant amb diverses persones simulant que assistien en un restaurant i nou experts que van fer de jurat i

EL VINSEUM DE VILAFRANCA VA ACOLLIR LES PROVES DEL CONCURS van inspeccionar cadascuna de les aportacions dels aspirants a millor sommelier del país.

Els impulsors del concurs asseguren que la cita “fa de trampolí” per arribar al concurs mundial. Els tres finalistes del concurs assistiran al concurs de millor sommelier d’Espanya i, si obtenen un bon resultat, podran participar al concurs europeu i accedir al campionat mundial. Fa uns anys, el gironí Roger Viusa va ser considerat millor sommelier europeu.

Amb la col·lecció BeWild busca oferir una nova experiència per al públic modern, exquisit i passional LÍDIA OÑATE Amb una clara intenció de sorprendre tot el món, el grup Freixenet ha llançat recentment al mercat un dels productes amb un nom tan suggerent com impactant: BeWild. Aquesta és una marca Premium que pretén apropar-se a un públic modern, exquisit i gastronòmic, però també un públic passional, que visqui la vida, que sàpiga com es viu i de quina manera la pot viure.

BeWild es tradueix com “És o Ser salvatge”, l’ampolla del cava és daurada, beige i blanca. Destaquen le simatges d’un lleó i un lleopard, com a símil de la pura essència del món salvatge del regne animal.

Aquesta col·lecció, a la qual han anomenat BeWild Only Magnum, es composa d’un vi blanc i un vi negre amb Denominació d’Origen de Qualitat (DOQ)

 La col·lecció BeWild inclou un vi blanc, un vi negre i un cava

Priorat, acompanyats d’un cava.

Amb la presentació de BeWild, Freixenet fa un pas endavant per arribar a aquells que aspiren conèixer i viure noves experiències en el món del vi i el cava.

Una de les frases que defineixen

aquests tres productes sintetitza a la perfecció el que vol aconseguir Freixenet amb la seva proposta: “De la terra neix BeWild, inspirat en la sensualitat de la vida salvatge, amb un coupage únic impregnat de desig i passió”.

El celler Juvé & Camps patrocina per segon any el Festival Jardins Palau Reial Pedralbes El celler Juvé & Camps, ubicat a Sant Sadurní d’Anoia, ha donat suport novament a la proposta de música nacional i internacional del Festival Jardins Palau Reial Pedralbes, que va celebrar la segona edició del 12 de juny al 10 de juliol a Barcelona. Juvé & Camps ha estat el patrocinador i cava oficial, i ha estat acompanyat de la

bona gastronomia dels germans Torres, que van oferir una degustació a l’interior del Palau.

El programa d’aquest any l’han format grans noms d’estils musicals molt diferents com Tom Jones, John Newman, Kool & The Gang, Carla Bruni, Raphael, Kevin Costner & Modern West, Russian Red, Buika, George Ben-

son, Simple Minds, Xubin Mehta, Jethro Tull i Paul Anka.

El celler penedesenc és un dels elaboradors d’escumosos de qualitat més reconeguts d’arreu del món i líder en elaboració de cava Gran Reserva, que ha volgut potenciar la seva imatge amb el patrocini d’un esdeveniment de gran volada com aquest.

28

Penedès Econòmic

juliol 2014

VINS&CAVES

CELLERS DOMENYS PRODUIRÀ EL DOBLE QUE FA SET AMB LA NOVA FUSIÓ

DE MOY RIVIÈRE REP EL GUARDÓ ECOVINO DE PLATA AMB EL VI BLANC ‘XAREL·LO TRES’

Celler Domenys, situat a Sant Jaume dels Domenys, preveu arribar a una producció de 25 milions de quilograms anuals de raïm (fa set anys tractava 12) després de la incorporació de la Cooperativa Agrícola de Pira (Conca de Barberà), una fusió que es va aprovar per les assemblees generals d’ambdues entitats, segons va informar fa uns dies la Federa-

El vi blanc Xarel·lo Tres del celler De Moy Rivière va ser guardonat al certamen ECOVINO 2014 amb l’Ecovino de Plata, una distinció que consolida la trajectòria de De Moy Rivière com un celler de vins ecològics de qualitat. Ubicat a la Finca La Barbarana de Santa Fe del Penedès i sota la direcció de Carlos de Moy i Lola Rivière, juntament amb

ció de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac).

La cooperativa penedesenca associa 400 pagesos, suma sis cellers i té obertes cinc oficines de la secció de crèdit i tres agrobotigues.

l’enòleg Carles Salvador, el celler va iniciar el seu camí el 2011 amb la idea de crear una petita i acurada p ro d u c c i ó de vins ecològics amb 14.000 ampolles entre els tres vins de la col·lecció.

Valentí Roqueta pren el relleu a Miguel A.Torres al capdavant de l’Associació Vinícola Catalana

 Valentí Roqueta

El president del grup vitivinícola Roqueta Origen, Valentí Roqueta, és el nou president de l’Associació Vinícola Catalana amb el suport de tots els membres de l’actual junta directiva.

Roqueta agafa el relleu de Miquel A. Torres, qui ha presidit l’associació des de la fusió de les dues patronals catalanes (UVIPEAVC), ara fa quatre anys.

Per Valentí Roqueta, aquesta

nova etapa suposa “continuar la labor històrica que fa l’Associació Vinícola des de la seva fundació de defensar els interessos generals del sector i d’assessorar als associats i d’ajudar a coordinar i impulsar les potencialitats que el vi català ofereix, tant al nostre país com als mercats internacionals”.

Un altre dels reptes importants que té el sector es fomentar la cultura i el coneixement del vi, així com el consum responsable del vi, sobretot, entre els més joves.

Actualment, l’Associació Vinícola Catalana representa a 164 empreses vinícoles. El grup dels elaboradors i/o embotelladors de vins tranquils és el més important que representa la patronal, ja que suposa el 70% de la comercialització total de vi català acollit a les Denominacions d’Origen Protegides catalanes, és a dir, un total de 75 milions d’ampolles de vi tranquil.

Tots els escumosos de la DO Penedès seran ecològics des de la verema 2017 Els escumosos de la Denominació d’Origen Penedès seran tots ecològics des de la verema de 2017, un repte que situa a la zona catalana com la primera del món en apostar per la producció biològica en una de les seves categories vinícoles i que dota de gran valor mediambiental les seves elaboracions.

Ja fa anys que el president de la

DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, va plantejar-se aquest objectiu, que ara s’ha vist potenciat per l’aprovació de la nova marca “Classic Penedès” per als escumosos biològics.

Amb unes 4.000 hectàrees de vinya que s’engloben dins de la DO penedesenca, aproximadament el 55% es cultiva sota la normativa de producció biològi-

ca i, dels 170 cellers inscrits, 55 duen el segell ecològic.

Fins al moment el procés s’ha iniciat amb els escumosos, ja que extendre-ho a tota la DO és complicat. En aquest sentit, el Consell Regulador confia que any rere any es tendeixi cap al camí ecològic per aconseguir produccions més sostenibles i per obtenir un cultiu més saludable.

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Bones vacances Si donem per bona la dita que no vivim per treballar sinó que treballem per viure, les vacances són sens dubte el premi a la nostra labor al llarg de tot l’any.

Quan es realitza una mateixa activitat de forma repetida, arriba un moment de cansament mental i per això és necessari parar i descansar per després tornar a desenvolupar-la amb una major motivació. Si a això sumem les tensions pròpies de l’actual entorn econòmic i l’escassetat de treball, aquest descans resulta encara més necessari.

No obstant això, prendre’s uns dies lliures no significa necessàriament desconnectar. Són molts els qui s’emporten el treball a la platja, almenys durant els primers dies de vacances.

Les noves tecnologies i les xarxes socials no ajuden precisament a que aquest canvi de l’oficina a l’oci sigui ràpid. Això és especialment cert para determinats perfils que, a més del correu, utilitzen Twitter o Facebook amb finalitats professionals i personals. Per a aquests ‘addictes al smartphone’, oblidar-se de la seva vida professional pot ser més complicat.

Per aconseguir alliberar la ment del treball, encara que sense deixar-la en ‘punt mort’, el primer és fer els deures abans que arribin les vacances. Això

passa per deixar tancat tot el que es pugui per evitar caure en el truc que ‘això ho faré durant els primers dies de vacances’. És important fer aquest esforç perquè la preocupació del professional augmenta de forma proporcional als temes pendents.

Gairebé tothom viatja durant les vacances i per als experts aquesta és una gran idea. Abandonar l’entorn habitual ajuda a oblidar-se també dels problemes quotidians i força al cervell a pensar d’una altra forma per adaptar-se a les noves circumstàncies, ja que s’ha demostrat que les persones que dediquen les seves vacances a netejar la casa, a realitzar reformes o simplement a seguir fent la vida que fan però sense treballar, no aconsegueixen gaudir ni descansar prou i això els influirà negativament en la forma en què es viu la tornada al treball.

El que sí ha d’evitar-se és tornar directament de la platja al treball. Es recomana arribar a casa una setmana abans perquè començar a organitzar les rentadores, la roba, els objectes del treball i altres coses, fa que comencem a tenir una primera presa de contacte amb la nostra realitat, la qual cosa ens ajudarà a començar a escalfar motors i a preparar-nos psicològicament per a l’inici del treball.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 35 - Juliol 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic

juliol 2014

29

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

BureauVallée: La botiga per als qui els agrada escriure Raul Jané és vilanoví i des de fa poc més mig any ha obert un establiment de material per a l’escriptura a l’Avda. Barcelona de Vilafranca.

Ha regentat diferents negocis, i ha patit la crisi del sector immobiliari que l’ha obligat a reorientar-se professionalment als 50 anys.

Ell i la Carme han optat per obrir una franquícia de Bureau Vallée, després de participar en diferents fires de franquícies i valorar curosament quina era la millor opció. Bon coneixedor del màrqueting, la publicitat i el món de les vendes, es va decantar finalment per aquesta marca que va obrir portes ara ja fa uns mesos.

aquest davant del Banc Sabadell. Vam optar per aquesta segona ubicació perquè hi ha molt tràfic de cotxes, és un lloc de pas cap a l’estació, i efectivament darrerament el fet de que hi hagi diferents franquícies de les de compra diària, fa que hi passi molta gent. N’estem molt contents és un bon lloc.

En un comerç hi ha tres factors clau perquè funcioni, un és la ubicació, l’altre és la ubicació i el tercer és la ubicació (somriu...).

Les altres franquícies de Bureau Vallée estan situades en polígons industrials. La de Vilafranca és un nou model de franquícia que té el nom de BVCity i és la primera de ciutat i no de polígon de tot Espanya.

Raul, per què trieu Vilafranca per obrir aquest negoci?

Teníem molt clar que o bé obríem a Vilanova o bé a Vilafranca. A Vilanova, aquesta franquícia ja hi és, així que si optàvem per ells, només podia ser aquí. Vam constatar a més que no existia una oferta en aquest sector com la que nosaltres oferim.

Però va ser molt difícil trobar el local. La infraestructura comercial a Vilafranca no està bé, no hi ha una oferta atractiva.

Vam estar mirant als polígons i a diferents punts.

El dia de la Festa Major els propietaris de la franquícia van ser a Vilafranca i no van tenir dubte, Bureau Vallée ha de funcionar bé aquí. La decisió estava presa.

Com es fa per triar una bona franquícia? Com saps que ho serà?

Existeixen moltes trobades de franquícies amb possibles franquiciats. Nosaltres vam participar en una fira d’aquestes en un hotel a Barcelona. En dos dies en coneixes més de 80, tu marques aquelles que més t’interessa conèixer i amb qui vols contactar. Val a dir que totes es mostren molt seductores abans que signis, i és freqüent trobar-ne algunes, que després no et donen el suport que t’havien promès.

La Carme i jo no teníem cap experiència en botiga però teníem clar el que no volíem. No volíem una franquícia de moda ni de restauració, i volíem fer festa el cap de setmana. Tot no s’ha pogut complir, perquè treballem els dissabtes, però en el comerç és quasi bé impossible no fer-ho.

Bureau Vallée té més de 240 botigues i vam anar a visitar-ne algunes abans de signar el contracte. Ens va semblar una firma molt seriosa, com així ha estat.

Diferents franquícies us heu instal·lat a l’Avda de Barcelona, sembla que aquest punt de Vilafranca està esdevenint un nou nucli comercial.

Vam estar mirant dos locals, un davant la premsa de vi i

Bureu Vallée és un papereria o una botiga d’informàtica?

El propietari de la franquícia ho explica molt bé. És una botiga per a la gent que escriu. S’adreça a les persones que han d’escriure i els agrada, i ho fa d’una forma adaptada al temps. Com escriu avui la gent? Doncs ho fa amb mitjans tecnològics que nosaltres venem, i vol veure imprès allò que ha escrit, per això venem impressores i els seus consumibles, i vol arxivar allò que ha imprès, per aquest motiu estem també molt especialitzats en sistemes d’arxiu... Però també escriu a mà, i aleshores venem una gran varietat de referències que ajuden a escriure, a esborrar, etc. És molt més que una papereria, volem fer fàcil la feina d’escriure i donar eines per fomentar la creativitat a l’hora de fer-ho.

Quin és el tipus de client que us ve a la botiga?

El fet que tinguem preus tant competitius fa que tinguem un ampli ventall de tipologies de clients.

La comunitat escolar ens ha acollit molt i molt bé, hi ha gent molt maca...

Tenim també molts autònoms que necessiten el seu material d’oficina i els seus sistemes d’arxiu.

Hem vist que a Vilafranca, i

sobretot al centre hi ha un important col·lectiu de gestories, advocats professionals liberals, sembla realment que et trobis enmig d’una gran ciutat.

Les grans empreses, en canvi potser no ens coneixen prou, i no hi hem arribat encara.

Ens deies que no tenieu experiència en el tema comercial i de botiga. Com se n’aprèn d’avui per demà?

Aquí sí que el paper de la franquícia és fonamental. Des de com col·locar els diferents articles, a saber calcular quanta gent cal per engegar i fer funcionar la botiga, etc.

La formació que hem rebut per part d’ells ha estat clau. I tots nosaltres hem descobert habilitats que ni tan sols sabíem que teníem Els emprenedors heu de saber lluitar contra la por lògica que genera la incertesa d’obrir un negoci. Què és el que et fa més

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Les franquícies poden ser una oportunitat per descobrir habilitats que ni tan sols sabíem que teníem.

2- En el comerç, la ubicació esdevé un factor fonamental 3- Tenir clara la proposta de valor del nostre negoci, permet afinar molt millor els productes a vendre o els serveis a oferir.

4- El Raul recomana valentia, atreviment davant del canvi necessari.

por?

Ara fa 6 mesos que vam començar i estem contents de com funciona, però la botiga és molt absorbent... És un estil de vida i la por és justament que aquest estil de vida acabi cansant...

I en clau de futur, com l’imagines?

D’entrada el que volem és consolidar aquesta botiga i que funcioni bé. Si mirem una mica més enllà, com ja he explicat el model BVcity és únic a tot Espanya, i si podem demostrar que és un model vàlid i eficaç, el projecte de futur, passaria per replicar-ho en altres llocs.

Quina recomanació donaries a alguna persona que més enllà dels 50 es trobi en una situació similar a la que et vas trobar tu?

Em sembla clau l’actitud d’acceptar i assumir la nova situació per difícil que sigui i que aquesta no et vagi “fent petit” i et vagi encongint.

Cal ser valent per canviar cap a una nova situació I un últim consell amb el qual sé que molta gent no hi estaria d’acord: Vendre el pis per muntar el negoci i si et va bé ja te’l tornaràs a comprar Un hort fa una casa i una casa no fa un hort... El que tens, posa-ho a la teva energia productiva, això m’ho deia sempre el meu pare.

30

Penedès Econòmic

juliol 2014

LLIBRES

Un dels llibres més intel·ligents i pràctics que existeixen sobre l’èxit

Los 88 Peldaños del Éxito ANXO PÉREZ ALIENTA 14,95€

Després d’una brillant carrera com a emprenedor, Anxo Pérez va observar que existeix una sèrie de claus -a les quals l’autor es refereix com a Peldaños- que, correctament assimilades, es converteixen en acceleradors de l’èxit.

En aquest llibre, l’autor ens ofereix 88 claus per triomfar en la vida i en l’empresa: preci-

ses, pràctiques i tremendament efectives, l’aplicació de les quals és d’efecte immediat.

Aquests esglaons acceleraran la teva carrera cap als teus objectius, et permetran aprofitar el potencial que ja portes dins i t’ajudaran a aconseguir els teus reptes des del mateix dia en què els llegeixis. Per tant, podem dir que aquest llibre revo-

Entrena el teu cervell per ser més eficient i viure molt millor

Entrena tu cerebro MARTA ROMO VEGA ALIENTA 14,95€

La neuroplasticitat ens dóna esperances enfront de les dificultats del dia a dia, enfront del sofriment i fins i tot enfront de les malalties degeneratives. Ara pots entrenar el teu cervell per aconseguir una millor versió de tu mateix.

Amb aquest llibre descobriràs els elements que poden ajudar al teu cervell a aconseguir

l’alt rendiment que cerques. Es tracta de petites i senzilles claus per incloure en el teu dia a dia relacionades amb les emocions, la connexió social, el joc, la meditació, l’exercici físic, el son, l’alimentació i fins i tot l’activitat de no fer res.

Marta Romo et proposa que t’entrevistis amb el teu cervell per conèixer les seves preferèn-

Respostes sobre l’impacte econòmic d’una Catalunya independent

Economia de Catalunya DIVERSOS AUTORS PROFIT EDITORIAL 18,95€

Aquest llibre té l’objectiu de donar resposta a les preguntes que ens fem sobre la viabilitat i les implicacions econòmiques d’una hipotètica Catalunya independent: Quins són els dèficits econòmics principals de la relació actual Catalunya-Espanya? Què pensen els economistes sobre l’escenari politicoeconòmic preferit per

Catalunya? La Catalunya-Estat estaria dins de la Unió Europea? La Catalunya-Estat estaria dins de l’euro? La Catalunya Estat tindria un sistema financer viable? Quin seria l’impacte en l’ocupació de les estructures d’estat? Com seria la recaptació i la despesa pública? Es podria mantenir o augmentar el nivell de l’estat del benestar? Com

lucionarà la teva vida personal i professional.

Anxo Pérez és un dels emprenedors més singulars del panorama recent del nostre país. El seu lema «l’enemic de la vida no és la mort; és el desaprofitament» defineix la seva enriquidora història personal i empresarial. És la ment creadora de 8Belts, el revolucionari mètode que garanteix parlar un idioma en menys de vuit mesos. En els seus primers tres anys de vida, la seva empresa 8Belts va passar

d’un a quaranta empleats i va experimentar un creixement de més d’un dos mil per cent.

Anxo, premi Emprendedores de Deloitte, és per a molts un geni i un visionari cridat a revolucionar l’ensenyament d’idiomes al món. Format a Estats Units, Bèlgica i Xina, ha treballat per a l’FBI i l’ONU, ha publicat un disc i ha donat concerts en set països, toca sis instruments musicals, té cinc titulacions universitàries i domina nou idiomes.

cies, els seus gustos, les seves aficions, les seves necessitats… en definitiva, per ser més eficient i viure molt millor.

Romo, és llicenciada en Pedagogia per la Universitat Complutense de Madrid, màster en Direcció de Recursos Humans (CEU) i en Neuropsicoeducació. S’ha especialitzat en neurociència aplicada al lideratge i la creativitat per la Universitat de Chicago. És sòcia-directora de Be-Up, empresa especialitzada en projectes d’innovació i lide-

ratge; fundadora de Neuroclick, centre per a l’entrenament cerebral de nens i adults; professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Complutense de Madrid; conferenciant nacional i internacional i col·laboradora habitual en diferents mitjans de comunicació. És autora del llibre La mujer líder i coautora de Traza tu rumbo, El jardín de Babel: cómo hacer que un equipo diverso funcione, Coaching hoy: Teoría General del Coaching i Coaching y Diversidad.

seria l’endeutament i el repartiment d’actius? Es podrien pagar les pensions? Es podria suportar el boicot comercial? Quin seria l’impacte en el nombre d’empreses i multinacionals?

Seria viable econòmicament la independència?

Per fer-ho s’ha realitzat una convocatòria oberta a un ampli i representatiu grup d’economistes amb diferents visions i opinions del procés.

Es tracta d’una iniciativa de la Comissió d’Economia Catala-

na del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El llibre, coordinat per Oriol Amat i Modest Guinjoan, compta amb les col·laboracions d’economistes d’alt prestigi i reconeixement com Núria Bosch, Antoni Castells, Xavier Quadres, Marta Espasa Queralt, Roger Fatjó, Jordi Galí, Anton Gasol, Francesc Granell, Àngel Hermosilla, Oriol Martinez, Vicent Pastor, Josep Pedrol, Miquel Puig, Francesc Raventós, David Ros, Xavier Segura.

Penedès Econòmic

juliol 2014

31

VIATGES

Un estiu exòtic i ple de clàssics Les destinacions més demandades al Penedès i Garraf deixen poc marge a la sorpresa. Estats Units, els creuers i l’exotisme d’Àsia s’emporten el pastís LÍDIA OÑATE La temporada estival és, sense cap mena de dubte, la més forta de l’any per les vacances. I el turista no se la juga. Les setmanes de descans laboral han de permetre fer un viatge de plaer, però també combinar-ho amb aventura, cultura o diversió. És un temps per desconnectar, però també per visitar llocs que difícilment podrem fer-ho en una altra època de l’any. És el que pensen aquells que han escollit zones llunyanes com Nova York, la costa oest d’Estats Units, l’Àsia (Bali, Cambodja o Tailàndia) o una de les destinacions que

ha entrat amb força aquest any, els fiords de Noruega, la majoria dels quals es visiten a través d’un creuer pel mar Bàltic.

En el cas dels Estats Units, els circuits es concentren en dos pols diferenciats. Per una banda, Nova York i rodalies, entre les quals destaquen les cascades del Niàgara, Washington DC i Filadèlfia, i per l’altra, la costa oest, que reuneix la visita a Los Angeles, San Francisco, Las Vegas i el Gran Canó de Colorado.

A causa de les tensions polítiques a Tailàndia, els viatges cap a aquest país asiàtic s’han anat reduint en favor a altres llocs exòtics com l’Índia, Bali, Vietnam o Cambodja, tot i que “la majoria

dels que ja havien contractat el viatge han decidit mantenirlo”, ens explica la directora de l’oficina Vilanova Tours, Montse Domingo. En el seu cas, el fet de tenir contacte directe amb corresponsals d’oficines arreu del món els ajuda a tenir informació fiable i ràpida sobre la situació del país en concret. En altres oficines com Agatha Viatges, del Vendrell, també han percebut una davallada per anar a Tailàndia, però Indonèsia, Vietnam i Cambdoja han acabat per convèncer els turistes penedesencs a la cerca d’un destí exòtic. L’interès per “descobrir llocs poc massificats i espectaculars” és la clau per satisfer les necessitats dels viatgers, cada

vegada més exigents, explica Josep Cid, director de l’oficina. En aquest sentit, l’estiu de 2014 és l’inici d’un canvi de tendència.

Fins ara, es tendia a fer sortides curtes i properes a casa, mentre que les agències com Ecuador Viajes de Vilafranca estan constatant un augment dels viatges de llargues distàncies i creuers,

AUGMENTEN ELS VIATGES DE LLARGUES DISTÀNCIES I CREUERS tant pel Mediterrani, amb predomini dels ferris a Sardenya, com pel Mar Bàltic amb destinació als fiords noruecs. Ja fa uns anys, però, que els creuers són la nineta dels ulls de les agències, ja que “mantenen un creixement a l’alça amb Barcelona com a exponent entre els ports amb més

bona oferta de sortides”, explica Quim Pallerola, de Viatges Abelux a Vilafranca.

A Europa, les tradicionals capitals europees (Londres, París i Roma) segueixen captant adeptes, però també augmenten els circuits per l’Europa Central com els que transcorren per Praga, Budapest i Àustria, a més de Croàcia que comença a ser més atractiva. Un dels clàssics de tot l’any, Disneyland Paris, segueix a l’alça amb l’ajut de moltes ofertes d’última hora, també en ple estiu.

Com és d’esperar, la platja segueix sent un gran reclam a l’estiu. En el cas del PenedèsGarraf el fet de ser una zona de costa o propera a la costa, fa que la muntanya, principalment els Pirineus, sigui la primera opció per a escapades curtes. Tot i així, les destinacions de sol i platja com Menorca, Eivïssa i Tenerife mantenen el seu atractiu.

Per últim, la demanda per peticions a l’orient mitjà i el nord d’Àfrica han anat empitjorant, segons afirmen des d’Abelux.