Penedes Economic 49

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 49 - Novembre 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

La rehabilitació d’edificis pren el relleu a la construcció d’obra nova, encara aturada

Els comerciants del Penedès-Garraf esperen incrementar les vendes un 4% aquest Nadal

pàg. 4

pàg. 6

La moda dels food trucks esdevé un sector propi que reclama el seu espai pàg. 2-3

La Mancomunitat tancarà l’any amb 2.000 emprenedors atesos i 100 empreses creades pàg. 8

Entrevista a Quirze Salomó González President de Nostrum pàg. 16

2

Penedès Econòmic

Novembre 2015

L’ANÀLISI

Restaurants sobre rodes, la darrera importació del mercat americà Les fires i esdeveniments de tot tipus han catapultat els food trucks a ser un sector que busca diferenciar-se de la venda ambulant en disseny i qualitat Lídia Oñate

Si aquesta crisi econòmica ens ha ensenyat alguna cosa és precisament que en moments complicats la innovació és una de les vies d’èxit a seguir. A vegades innovar pot consistir en adaptar un producte o servei que funciona o copiar-lo introduinthi alguna millora. És el cas dels anomenats food truck: camions o furgonetes de menjar, que han anat guanyant presència a fires i esdeveniments de tota mena on la gastronomia ha passat a ser un valor afegit. Alguns apunten que aquest fenomen gastronòmic de moda és tot façana, però el cert és que darrera també hi ha una feina de redefinició de la venda ambulant que va molt més enllà del tradicional menjar ràpid.

El fet que procedeixi en gran part d’Estats Units ha ajudat a considerar el món dels food truck com una moda exòtica i atractiva. L’estètica dels camions i furgonetes dels anys 60, decorats amb motius molt diversos, ha contribuït a embolcallar un concepte antic (el de la venda ambulant com el dels camions de xurreries, frankfurts i patates fregides) per transformar-lo en un negoci innovador. “L’èxit ve do-

nat per l’estil que li donis, però també per la qualitat i originalitat dels plats”, explica Fernando Gaya, president de l’Associació Catalana de Food Trucks, que des del 2013 també comanda el food truck Rolling Pita. L’especialització, el bon servei, la bona qualitat del producte i un preu adequat són els conceptes clau per a un petit sector que aquest 2015 està vivint l’any de la seva consolidació amb un creixement exponencial.

Ja fa uns anys que a la televisió tot són programes de com cuinar o com portar bé un restaurant, i juntament amb la importació del concepte food truck s’ha acabat de generar un revulsiu per al sector de la restauració. Alguns restaurants han vist una gran oportunitat per donar-se a conèixer i complementar el seu servei, però d’altres, principalment emprenedors, han decidit apostar pel food truck com el seu mode de vida. És el cas de Joan Roura, afincat a Pontons, que des de fa uns mesos capitaneja el food truck Era Cambuleta, una furgoneta que va adquirir a França i que va adaptar un cop arribat al país.

“Només porto uns mesos i encara em queden alguns detalls per polir, però n’estic molt content”, comenta Roura. La seva propos-

Costos primer any d’una food truck Despeses mínimes fixes i variables

ta se centra en la cuina catalana de temporada i el seu food truck podem trobar plats tan autèntics com rovell d’ou amb foie i cassoleta de cargols. “No volia fer els típics frankfurts i patates, sinó un restaurant al carrer amb el qual sorprendre la gent amb els meus plats delicatessen”, explica.

D’altra banda, trobem Montse Rial i Santi Hernández, dos fotògrafs que van decidir compaginar la seva professió amb el seu estil de vida naturalista, ja que al seu food truck, Happy Foods, cuinen exclusivament amb productes ecològics. “Volem recuperar l’origen dels primers food trucks per demostrar que oferim menjar de moltíssima qualitat, saludable i saborós”, afirma Rial.

El seu primer contacte amb els food trucks va ser a Estats units, on Hernández va viure durant una temporada i va conèixer de primerà mà aquest model de restauració. Montse Rial comenta que “en Santi n’era client i li agradava la filosofia que es desprenia dels food trucks. A mi em va entusiasmar de seguida”. A Estats Units menjar al carrer és un hàbit de consum força comú i d’aquest sistema de vida van sorgir fa dècades els food trucks, moltes de les quals de menjar mexicà o asiàtic.

Wine

Trucks

Cellers Torres treu el seu primer bar de vins itinerant

Fer el vermut a l’aire lliure amb la Caravana Bandarra

Fa uns mesos Cellers Torres va inciar el seu camí en el món de les wine truck, la versió de vins dels famosos food trucks. Amb el nom de The Torres Wine Tour, el primer bar de vins itinerant d’un celler a Espanya ha recorregut diferents ciutats per assistir a festivals musicals, fires, cites gastronòmiques i altres esdeveniments com el Primavera Sound, la fira Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú i el Rec.0 Experimental Stores d’Igualada, entre altres.

Segons Miquel Torres Maczassek, “volem acostar el vi a nous consumidors amb una proposta original i simpàtica”. Entre els principals avantatges es troba la senzillesa i versatilitat a l’hora de seleccionar els vins per a cada ocasió, a més de donar a conèixer la marca.

Seguint la línia d’humor irreverent que caracteritza als nous vins de Martí Serdà, la nova generació del celler penedesenc capitanejada pels germans Virgili ha estrenat la Caravana Bandarra.

Tot i que la seva especialitat és la beguda del vermut, anomenat Bandarra, també s’hi poden trobar els complements per arrodonir les trobades al migdia.

El xef Jordi Bandarra és l’autor de les tapes i pintxos que els visitants poden degustar des d’aquesta caravana, que ja ha estat present al festival de disseny gràfic de Vilanova i la Geltrú i al Most Festival de cinema, vins i caves de Vilafranca del Penedès.

El vermut Bandarra se suma als vins Xitxarel·lo i Cabronet, que formen la nova línia del celler per atraure el públic jove.

Lloguer local

(lloc condicionat i certifiicat on manipular els aliments abans d’anar a la Food-truck)

Salaris i Seguretat Social Lloguer espai firal Despeses de constitució

Lloguer furgoneta

Assegurances (responsabilitat civil i accidents) Amortitzacions Despeses de desplaçaments

Subministraments Aprovisionament - Inventari menjar - Inventari beguda - Paper per embolicar el producte, tovallons...

- Llum - Aigua

Serveis professionals independents

Penedès Econòmic

Novembre 2015

3

L’ANÀLISI Un sector de regulació limitada Però no tot són flors i violes per als food trucks. Des del sector critiquen que encara no s’hagi regulat la seva activitat i se’ls restringeixi en excés, ja que actualment la venda ambulant és prohibida a Espanya i només se’ls permet vendre en recintes tancats, esdeveniments i fires. Una de les principals demandes del sector és seguir treballant fora d’aquests espais i que s’entreguin llicències per disposar d’un espai concret on cobrir un

servei durant una hora concreta.

A Estats Units, per exemple, es limita l’horari d’obertura i els seus propietaris requereixen d’una llicència que els autoritza a obrir en un espai i hora determinada. Per Joan Roura, “l’ideal seria poder desplaçar-se d’un lloc a un altre sense necessitat d’apuntar-se a les fires”. L’Associació Catalana de Food Trucks espera reunir-se properament amb l’Administració per aconseguir una legislació perquè segueixi un camí diferent al

de venda ambulant. La intenció és crear un marc normatiu que contempli els seus drets i necessitats, i que alhora acabi amb “les males pràctiques d’alguns food trucks que han sorgit”, afegeix Gaya.

A la cerca de la rendibilitat Els grans restaurants utilitzen els food truck com una eina de màrqueting, però per a un emprenedor és tot el seu negoci, que no només és la furgoneta, sigui de propietat o llogada, sinó un

Food & Cocktails Dídac

E

specialitzada en hamburgueses gurmet i cocteleria, el food truck Food & Cocktails Dídac porta sis mesos en marxa sota la direcció al volant del vendrellenc Diego Ucedo. Abans d’apostar per aquest camí, ja s’havia dedicat professionalment al món de l’hosteleria, en concret, en un bar de platja. La seva experiència l’ha permès iniciar-se al capdavant d’un food truck, tot i que reconeix que fins ara només s’hi dedica els caps de setmana. “Ara estic anant a totes les fires que puc, però de moment no em dóna per viure i ho haig de

compaginar amb una altra feina”, explica Ucedo. El seu food truck, una caravana dels anys 60, manté l’estètica tradicional americana d’aquests vehicles de venda al carrer, però se centra en hamburgueses més elaborades que arrodoneix amb còctels com el mojito, la pinya colada o el daikiri.

Era Cambuleta

J

a fa uns mesos que el food truck Era Cambuleta va començar a caminar sobre rodes amb l’objectiu de marcar la diferència amb una oferta més propera a un restaurant d’alta cuina que no pas de menjar ràpid. La seva carta inclou callos, rovell d’ou amb foie i cargols, tres plats estrella

seguit de costos que han de compensar el dia a dia. Lloguer d’espais a les fires, local on processar els aliments, matèria primera, transport, subministraments, assegurança i impostos són alguns dels costos que han de fer front.

L’elecció del destí on fer parada és un dels principals reptes. “Quan comences t’apuntes a tot arreu i és llavors quan perds diners”, explica Gaya. A mesura que l’emprenedor guanya experència és capaç de preveure quin rendiment podrà

E

l food truck de Rolling Pita va ser una de les primeres en aparèixer dins el territori català, el 2013. El seu propietari, Fernando Gaya, de Sant Pere de Ribes, es dedicava a la pintura i va decidir donar un gir a la seva vida per comandar un food truck dedicada als rotllos de pita i altres especialitats del món àrab. “Sóc un amant de la seva gastronomia i tot i que vaig mirar de muntar un restaurant, vaig optar pel food truck”, explica. Una inversió menor i el desig d’aventura van acabar decantant la balança per Gaya, que actualment també és el president de l’Associació Catalana de Food

treure d’aquell esdeveniment que a simple vista pot resultar atractiu. Tanmateix, Montse Rial critica que “aquesta moda ha portat a fer servir els food trucks moltes vegades de decoració i els promotors sovint només es preocupen d’enriquir-se i beneficiar els seus esdeveniments sense tenir en compte les persones que treballen a cada food truck”. L’objectiu, al capdavall, serà trobar l’equilibri en el qual hi pugui guanyar tothom.

Rolling Pita

Trucks. Des de llavors reivindica aquest petit sector, ara en augment, i el seu model gastronòmic, en el qual es potencia la qualitat i l’originalitat. Gràcies a la inversió en bateries i equipament, el seu food truck pot tenir autonomia suficient per tal de desplaçar-se a més llocs amb comoditat.

Happy Foods que atreuen visitants àvids de delicadeses que els sorprenguin. “És un concepte diferent”, explica el seu propietari Joan Roura, de Pontons. “Si vols triomfar has de fer coses que no facin els altres i ben elaborades”, afegeix. La seva aposta per la cuina catalana de temporada també li proporciona més flexibilitat a l’hora d’adaptar-se a cada temporada i sorprendre amb noves propostes.

El fet de tractar directament amb el públic i de forma tan propera facilita aquesta versatillitat. Segons Roura, “de seguida veus el que funciona més i ho potenciïes o ho retires de la carta”.

M

ontse Rial i Santi Hernández són una parella de fotògrafs d’Olivella que van decidir traslladar el seu estil de vida, que defineixen com “harmoniós amb la natura i el nostre cos”, al food truck Happy Foods. Els seus colors vius i el seu estil naturalista formen part de tot

un procés creatiu que han sabut adaptar a la cuina, centrada en productes ecològics, en especial, les hamburgueses. “Volem ser fidels als nostres principis i per això ens preocupem de que els nostres productes siguin frescos, ecològics i de proximitat.

De moment som l’únic food truck que és íntegrament ecològica, des dels aliments fins els plats i gots, que són fets de canya de sucre”, explica Montse Rial. Actualment, compaginen la seva feina de fotògrafs amb el food truck, amb el qual van a fires i esdeveniments, però també s’ofereixen com a càtering per a rodatges.

4

Penedès Econòmic

Novembre 2015

ACTUALITAT

La paràlisi de la construcció reorienta el sector cap a la rehabilitació d’edificis Lídia Oñate El sector de la construcció esquiva encara la sortida de la crisi, paralitzat per l’estoc que mantenen latent les entitats bancàries a l’espera d’una millora del preu dels habitatges. Algunes veus del sector s’afanyen a dir que és massa d’hora per aventurar-se en la construcció d’obra nova i d’altres que, precisament, ja va sent hora que es reactivi la construcció per poder tornar a aixecar les compravendes d’habitatges. Mentrestant, promotors i arquitectes han aconseguit reorientar el sector cap a la rehabilitació d’habitatges centrada en l’eficiència energètica, una de les demandes que des d’Europa s’estan intensificant més.

Segons la Confederació Nacional de la Construcció a Espanya hi ha 963.623 edificis que s’haurien de rehabilitar i només el 5% dels immobles s’han fet seguint els criteris del nou Codi Tècnic de l’Edificació, que estableix els criteris d’aïllament, accessibilitat, sostenibilitat i eficiència. L’arquitecte penedesenc David Delgado, de l’estudi DDV Arquitectura, explica que l’horitzó amb el qual es treballa a Europa és que “el 2020 els edificis hauran de tenir un consum d’energia gairebé nul, cosa que veig difícil a Espanya”.

L’arquitecte David Agustín, de l’estudi EDDAB Arquitectura, comenta que fins al moment els projectes que els arriben tenen per objectiu aconseguir un estalvi econòmic i no tant l’eficiència energètica. “S’intenten fer millores en edificis antics, però normalment es busca un benefici immediat. És llavors quan decideixen fer inversions més petites i, per tant, molt menys eficients”, afirma. És el cas de les plaques solars, que tot i que en un primer moment la intenció és instal·larne, “si el cost de l’obra augmenta molt només els interessa si suposa una reducció de la factura elèctrica”. D’aquesta manera, Agustín desmenteix la sensibilització de la societat per la sostenibilitat a llarg termini. En aquest sentit,

Delgado afegeix que “al nostre país encara no estem preparats per la mentalitat que se’ns demana des d’Europa. La rehabilitació és un substrat per anar fent, però no ha vingut per compensar els grans volums de construcció perquè aquests no tornaran”. Per la seva banda, Agustín creu que ha influït molt la davallada de les subvencions en un sector que actualment “està temptejant el terreny i mirant projectes que de moment no es tradueixen en nova construcció”. Segons els càlculs del Grup de Treball de la Rehabilitació (GTR), format per professionals i acadèmics independents, la dependència energètica a Espanya és del 76% i l’edificació s’emporta el 27% del consum energètic.

En aquest context el sector intenta espavilar-se i innovar per adaptar-se al futur, tot i que Delgado tem que el país torni a caure en els mateixos errors del passat, ja que “encara hi ha bancs que miren el sector de forma especulativa”. El cert és que diverses immobiliàries del Penedès-Garraf han esgrimit en anteriors números del Penedès Econòmic que si el mercat encara no es revifa és en gran part pel doble joc que fan les entitats bancàries que disposen d’estoc d’habitatges i no concedeixen hipoteques fora del seu àmbit. Si el crèdit no flueix, l’economia se’n ressent i és el que s’estan trobant molts promotors que es veuen lligats de peus i mans. Tot i això, “ara comencen a veure algunes oportunitats en projectes de reha-

Més d’un centenar de representants de fires de Catalunya es troben a Vilanova La ciutat va acollir el 25 i el 26 de novembre el XXII Congrés de Fires de Catalunya que va lliurar els premis a la innovació de les fires catalanes redacció

Més d’un centenar de representants de fires de Catalunya es van reunir el 25 i 26 de novembre a Vilanova i la Geltrú en el marc de la XXII edició del Congrés de Fires de Catalunya.

La inauguració va anar a càrrec del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; el diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert; i el president de la FEFIC, Ra-

mon Ferrando. També hi va ser el director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Recasens.

L’ampli programa del congrés es va tancar amb la presentació dels indicadors

2015 de la qualitat de les fires de Catalunya i el lliurament dels premis a la innovació de les fires catalanes.

El premi se’l va endur Fira d’Igualada per la Fira Vesti i hi ha haver dues mencions especials per l’app de

la Fira de Mollerussa, i per Fira d’Alcarràs i la seva Fira del Comerç i del Rebost.

Neus Lloveras va remarcar la necessitat que les fires “cerquin la seva singularitat i sàpiguen entendre que per a la seva continuïtat i créixer, es precís evolucionar, renovar-se i adaptar-se als nous entorns socioeconòmics”. Per la seva banda el conseller Felip Puig va destacar que “les fires tenen un retorn econòmic i també cultural. Són un nucli per a l’intercanvi, però també per posar en relleu la nostra necessitat pel respecte a la diversitat.”

bilitació d’edificis”. En aquest cas la rehabilitació s’està potenciant a través de dues línies: la millora de l’eficiència energètica i la promoció de l’habitatge conjunt, conegut també com remuntes (ampliacions de pisos). Aquesta última és d’allò més exòtica, ja que es tracta de créixer en altura. “Les obres es fan en edificis ja existents i en els quals hi viu gent, però on encara no s’han esgotat les seves possibilitats habitables”, explica Delgado. En municipis on pràcticament no queda superfície disponible per a construcció nova s’han començat a fer estudis per construir dues plantes més en alguns edificis que tinguin els fonaments preparats per suportar més pes perquè “en cas que no fos així, reforçar-los podria encarir massa el projecte”.

En aquest procés de reinvenció que ha iniciat el sector de la construcció, Delgado veu necessari que també faci el salt cap a la industrialització. “Som l’últim sector que queda perquè aprofiti les noves tecnologies en nous sistemes de construcció i gestió per tal de treballar de forma més eficient i col·laborativa”, afirma. El canvi de produir artesanalment a fer estructures prefabricades haurà de suposar un ajust dels costos i una optimització dels processos constructius.

Dones d’Empresa organitza el seu primer congrés anual amb la participació de 50 ponents Gairebé 50 ponents, totes elles dones referents en la seva matèria es concentraran els propers 11 i 12 de desembre en el 1r Congrés de Dones d’Empresa, que se celebrarà a la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú.

Entre les ponències organitzades, a l’àrea de Direcció de persones intervindran Maria Batet, Valors d’Emprendre; Begoña Cartagena, BC Coaching; Griselda Serra, directora de RRHH de Henkel Ibérica, i Carme Pérez i Pons, Consorci de Serveis Empresarials. La ponència central de divendres anirà a càrrec de Pilar Conesa, fundadora i CEO d’Anteverti i directora del Congrés Smart City Expo World Congress.

També es coneixeran les experiències d’empresàries tan reconegudes a Catalunya com Sol Picó, ballarina i coreògrafa; Immaculada Amat, codirectora general d’Amat Immobiliaris; Andrea Carandell, CEO Novatilu; i Eva Rosell, Global Product Manager d’Activitats a Atrapalo. com. En la jornada del 12 de desembre es parlarà de Revolució digital, es donaran a conèixer les noves tendències i els canvis d’hàbits de consum amb Patrícia Aroca, Aportada; Mireia Mata, Roca Salvatella; Emma Pivetta, analista de tendències; i Marta Sanvicente, Pere Ventura. La clausura anirà a càrrec de Carme Forcadell, presidenta del Parlament.

Novembre 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Novembre 2015

ACTUALITAT

Els comerciants del Penedès i el Garraf esperen una bona campanya de Nadal Les bones perspectives fan preveure un increment en les vendes d’entre un 3 i un 4% respecte l’any passat i també en la contractació de personal realitzaven aquest any.

D’altra banda, els comerciants preveuen augmentar la contractació el 3%, fins a 9.000 llocs de treball més en els àmbits de promoció i d’auxiliars de venda, així com en la logística i el magatzem.

Segons dades d’Adecco, aquest any les empreses incrementaran les contractacions entre un 15 i un 20% respecte a la campanya anterior. Al Penedès i el Garraf els sectors de més creixement són

Olga Aibar Els comerciants del Penedès i el Garraf esperen una bona campanya de Nadal perquè les expectatives de consum són força positives a causa de la recuperació econòmica i de l’increment de l’optimisme entre els ciutadans.

La Confederació del Comerç de Catalunya (CCC) ha pronosticat un augment de les vendes del 4% respecte l’any anterior, especialment en els sectors de l’alimentació, de la moda i els complements, de les joguines, dels llibres i de l’electrònica de consum, i que

Les vendes nadalenques suposen un terç de la facturació anual del comerç s’arribi a una despesa al voltant de 700 euros per llar.

S’espera que amb el fred les vendes es dinamitzin i que l’àmplia oferta existent també incideixi positivament en la campanya de Nadal del 2015.

Des de l’associació de professionals i comerciants Centre Vila de Vilafranca, el seu president,

Fèlix Hill, apuntava que les previsions són optimistes i que, per aquest motiu esperen incrementar les vendes i la contractació a nivells del 2007. Hill indicava que “per la tipologia de comerç que tenim, amb molts establiments de roba i d’equipament de la llar, estem molt pendents de la climatologia perquè si comença a fer fred aviat, podem tenir més vendes abans de les rebaixes, sinó molta gent s’espera a aquesta data per comprar roba d’abric”. Pel que fa a l’any passat a l’associació Centre Vila les rebaixes van funcionar molt millor que altres anys perquè va ser un hivern càlid.

Des de l’associació es continua

apostant per la pista de gel com a una de les principals eines de promoció i de dinamització comercial de cara al Nadal. Aquesta és també un dels principals reclams de l’associació vilanovina Viu Comerç, així com les targes regal que es poden bescanviar als establiments associats per regals i descomptes. El seu gerent, Xavier Arrojo, afirmava a Penedès Econòmic que “pensem que aquesta campanya de Nadal serà millor perquè l’economia s’està recuperant i s’ha produït un increment en la facturació dels comerços respecte l’any passat. Creiem que si el Nadal passat va ser el de la recuperació, aquest pot ser el de

la consolidació”.

De fet, en els darrers anys la campanya s’ha avançat i cada cop s’hi sumen nous incentius i campanyes provinents d’altres països com la del Black Friday, o divendres negre, que es realitza l’últim divendres del mes de novembre, just després del sopar d’Acció de Gràcies, i que està protagonitzada per grans descomptes i rebaixes.

Aquesta celebració tradicional dels Estats Units és una data a la qual en el nostre país cada any s’hi sumen més comerços com els 2.000 que s’hi han adherit a Barcelona o els 60 establiments de l’associació de Comerciants Centre Vila de Vilafranca que la

Un dels perfils laborals més demandats Per les ett per Nadal són els operaris i els carretoners els de l’alimentació i la logística i els perfils més demandats els de peons i carretoners. Des de Randstad apuntaven que els perfils que més es demanen són operaris i alguns administratius i que s’ha notat un increment en la demanda de personal respecte l’any passat.

Les empreses de gran distribució reforçaran les seves plantilles amb 18.000 contractacions per afrontar l’augment de l’activitat durant la campanya de Nadal, amb què se superarà en 6.000 persones la xifra del 2014, quan van contractar 12.000 treballadors.

Els lots de Nadal tornen a sol·licitar-se i una cooperativa penedesenca els elabora de forma personalitzada Tot i que en els darrers anys els lots de Nadal han anat a la baixa i moltes empreses els van deixar de donar per les dificultats econòmiques durant la crisi, encara hi ha empreses que els mantenen i altres que es dediquen a elaborar-los.

Aquest és el cas d’Entrem-hi, el grup cooperatiu d’entitats i empreses socials ubicat a Vilafranca del Penedès que impulsa els Lots amb valor, realitzats per persones amb situació o risc de vulnerabilitat social.

Entrem-hi posa a disposició de les empreses dos tipus d’embalatge: cistells o caixes i tres tipus de continguts que van des dels 16 als 20 euros i els personalitza amb el logo, felicitacions i objectes de cada empresa.

D’altra banda, des de Distribucions Trejo, empresa especialitzada en ibèrics i productes delicatessen ubicada a Les Cabanyes, la propiètaria Sandra Ferré, apuntava que “aquest any hem notat que les empreses pregunten més i es

mouen abans, però encara demanen productes de la gamma baixa perquè no s’incrementi molt el preu. Tot i això, no se’n van a un supermercat, sinó que qui va a buscar qualitat ve a Trejo”.

L’Enoteca La Central, ubicada a Vilafranca del Penedès, també ofereix lots de productes composats per marques de primera qualitat. Entre aquests destaquen una acurada selecció de pernils i espatlles ibèriques de gla de les millors denominacions d’Origen.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

7

ACTUALITAT

La Fira de Novembre va rebre un total de 240.000 visitants, 60.000 més que l’any passat El Saló de Carnaval va ser ben acollit i també els canvis que es van realitzar en el recorregut Olga Aibar La Fira de Novembre d’enguany va acollir 240.000 visitants i supera en més 60.000 persones les xifres de l’edició anterior. El principal increment es va produir diumenge ja que la fira va acollir un 128% més de visitants que l’any passat.

Aquesta pujada es considera que es deu al fet que l’any passat el diumenge va coincidir amb la celebració del 9N i que la climatologia no va acompanyar. El divendres l’increment va ser del 55%, mentre que el dissabte, va

La fira va acollir diumenge un 128% més de visitants que l’any passat ser d’un 7%. Les primeres dades recollides indiquen que el 67% del total de visitants van ser de la comarca del Garraf, mentre que la resta provenien de fora. El 10% del total de visitants és de l’Alt Penedès mentre que la resta ve de comarques força diverses, però destaquen el Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

El regidor de Promoció Econòmica i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Vilanova i la

Geltrú, Gerard Figueras, va explicar que, tot i que encara no es disposen de totes les dades, la sensació general és que es va generar més moviment econòmic i que existeix un major grau de satisfacció per part dels expositors.

Pel que fa a la celebració de la primera edició del Saló del Carnaval, des del consistori se’n fa una valoració positiva, tot i que apuntava que “la part més antropològica i cultural ha donat molt de sentit al que vol ser aquest Saló, mentre que la part més comercial, o industrial, cal treballar-la millor. Però vista l’afluència i l’acceptació que ha tingut crec que ara serà més fàcil captar nous expositors”, afirmava Figueras. Tant ell com l’alcaldessa, Neus Lloveras, asseguraven que la continuïtat del Saló del Carnaval està assegurada, que hi haurà segona edició, i que seguirà coincidint amb la celebració de la Fira de Novembre.

La mostra va comptar amb la

participació de Vinaròs, Altsasu, Torelló i Reus com a carnavals convidats que, a més de mostrar elements del seu carnaval, van oferir xerrades de presentació de les seves festes al Teatre Principal, i van participar en una taula rodona de posada en comú de les seves problemàtiques i visions de la festa. Un altre dels aspectes que es van destacar va ser la nova distribució d’elements al recorregut del certamen. En aquest sentit Figueras va afirmar que “hem trobat un recorregut més equilibrat i amable” i considerava un encert concentrar la venda directa, els food trucks i un escenari petit al capdavall de la rambla de la Pau. També va destacar el bon funcionament del parc de Baix-amar amb una més gran presència de les empreses nàutiques i de les entitats de la ciutat. La Fira de Novembre va ser inaugurada enguany pel Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

Novembre 2015

ACTUALITAT

L’emprenedoria per necessitat aflora idees de negoci del calaix

EL PASTISSER MARC PARÉS REP LA SEVA DISTINCIÓ

Amb més programes de suport i ajudes al finançament, el Penedès-Garraf ha experimentat un augment d’emprenedors que creen la seva empresa Lídia Oñate A finals d’aquest any més d’un centenar d’emprenedors hauran creat la seva empresa mitjançant el servei de la Mancomunitat Penedès-Garraf. D’aquests, la majoria pertanyen a negocis del sector serveis (88%), en especial al comerç i l’educació/formació. Segons el servei, la meitat dels emprenedors que acaben el procés de creació d’empresa tenen entre 30 i 44 anys, mentre que un 36% superen els 45 anys. Molts d’ells provenen de les llistes d’atur i han aprofitat l’ocasió per fer realitat idees de negoci que fins ara tenien oblidades en un calaix. “Amb les crisis es tanquen portes, però també s’obren noves oportunitats perquè sempre apareixen sectors nous per desenvolupar”, afirma Anna Mir, directora del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

Des de fa uns anys l’emprenedoria per necessitat s’ha erigit com una mesura per autoocupar-se.

“Sí que vam notar un augment d’aquesta tipologia d’emprenedors, però això no vol dir que no vinguessin amb idees de negoci, que poden sortir de molts llocs: experiències, treball, formació, hobbies...”, comenta Mir, ja que “d’emprenedors sempre n’hi ha hagut. El que passa és que alguns governs han potenciat més programes de suport que altres.

Quantes més subvencions, línies de finançament i servei d’asses-

y Plans d’empreses. Per tipus d’activitat

Font: Dades de la Mancomunitat Penedès-Garraf. 2015

sorament hi hagi, més creix l’emprenedoria”. També ha afavorit el canvi en la normativa de la capitalització de l’atur, que fins ara només arribava fins el 60% i amb la nova llei ja es pot capitalitzar tot de cop o segmentar-ho per quotes. Abans de fer el pas per muntar l’empresa, des del servei els adverteixen que cal assegurarse de la viabilitat del projecte, ja que “estem parlant d’inversions importants i, en molts casos, de capitalitzacions d’atur que poden quedar en no res”.

Fruït d’aquest context de noves idees, són els prop de 400 plans d’empresa realitzats durant aquest 2015. “Sempre els diem que abans de muntar una empresa han d’estructurar les seves idees en un pla d’empresa, que és

vital per aclarir-se la ment. Així, també podem veure si l’empresa pot funcionar”, comenta Mir. Els apartats que més dificultats els suposen són el Pla Econòmic Financer i el Pla de Màrqueting.

Tot i que aquest és un servei que al llarg de l’any atén més de 2.000 persones, des de la Mancomunitat defugen les llistes d’espera.

“No ens agraden”, comenta Mir, i “per això atenem l’emprenedor la mateixa setmana que demana cita prèvia. Fem sessions grupals en les quals expliquem més el que no hem de fer que el que hem de fer”. En aquestes sessions se’ls dóna unes orientacions bàsiques perquè la persona interessada pugui demanar hora per a una sessió individual amb el tècnic.

D’entre tot el procés d’atenció a

l’emprenedor (que inclou accions de sensibilització, acollida, orientació, assessorament i formació), Anna Mir destaca les accions de consolidació, ja que “amb aquest servei ja cobrim tot el procés. A molts llocs l’assessorament acaba amb el pla d’empresa, però a la Mancomunitat continuem el procés per acabar de polir la posada en marxa del negoci”. A través d’una col·laboració público i privada, la Mancomunitat PenedèsGarraf i l’Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf, a través del servei ADEPG Advising, posen

Aquest 2015 el servei ha atès prop de 2.000 emprenedors, dels quals han sorgit 400 plans d’empresa en contacte emprenedors que acaben d’iniciar-se en el món de l’empresa amb empresaris i professionals del territori que amb la seva experiència poden resoldre dubtes i mancances. “S’ofereixen de forma gratuïta a fer xerrades formatives sobre temes concrets per tal que l’emprenedor surti amb el cas resolt”, explica Mir. Es tracta de grups reduïts que l’alumnat valora molt positivament.

El vilafranquí Marc Parés, forner i pastisser de la Fleca Parés, va rebre el 19 de novembre el seu reconeixement com a finalista a Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, de mans del conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ciuraneta.

Tot i que aquest reconeixement es va fer públic al gener, no ha estat fins aquest mes quan s’ha celebrat el seu lliurament, al Palau de Pedralbes de Barcelona.

NOVA CONFERÈNCIA DEL CICLE DESENVOLUPA’T L’emprenedor i professor Xavier Verdaguer oferirà el proper 3 de desembre la conferència Innovació disruptiva, un tren que no pots perdre, en el marc del cicle Desenvolupa’t 2015.

Verdaguer és enginyer informàtic i arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de Catalunya. Exposarà, mitjançant la seva experiència professional, els aspectes clau de la innovació disruptiva, els seus efectes i les noves fórmules d’inversió dins el mercat empresarial. Actualment, està instal·lat al Silicon Valley de Califòrnia i és fundador i CEO d’Imagine Creativity Center de San Francisco.

La xerrada tindrà lloc, de 9.30 a 11.30h a l’Auditori Municipal de Vilafranca. Cal inscriure’s a promocioeconomica@vilafranca.org o al 93 817 11 69.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

9

ACTUALITAT

L’avís de l’OMS provoca una petita crisi dins el sector càrnic, ja superada TAULER OBRE UN ESPAI SHOWROOM A TERRASSA L’empresa vilafranquina fabricant de màquines per a impremta Tauler Laminating Tech ha fet un salt endavant i ha obert les portes d’una sala demo (showroom) i sala de formació a la zona industrial de Terrassa.

Tot i que manté la seu de l’empresa a Vilafranca del Penedès, ha optat per dotar-se d’aquest nou espai per reforçar la relació amb el client.

D’aquesta manera, Tauler utilitzarà aquest espai per mostrar als potencials clients els diferents models de màquines laminadores que té al mercat actualment, i per a formar els operaris sobre quins passos cal seguir per posar-les en funcionament. L’espai s’ha posat en marxa aquest mes de novembre.

L’alerta sobre el perill per a la salut de carns vermelles i processades passa factura, però no desploma les vendes Lídia Oñate L’alerta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el perill de les carns vermelles i les processades va fer témer el pitjor al sector càrnic. Durant uns dies els mitjans de comunicació, la ciutadania i les xarxes socials bullien plenes d’informació sobre les conseqüències del consum d’aquest tipus de carns. “Estem acostumats a aquest tipus d’alertes perquè ja va passar anteriorment amb els productes fumats com el bacó i la cansalada, però afortunadament després es normalitza tot”, explica Salvador Valls, de la xarcuteria Cal Valls, de

Vilafranca. En el seu cas, estan especialitzats en embotits artesans i en producte de proximitat. “Intentem fer les coses artesanalment i potenciar la dieta mediterrània”, comenta, “i per això sempre diem que s’ha de menjar de tot, però sense abusar”. És precisament aquest factor el que ha acabat pesant sobre la ciutadania a l’hora de decidir seguir consumint hamburgueses i salsitxes, alguns dels productes més afectats, en favor d’altres com el pollastre o el xai.

Tot i així, Valls reconeix que durant les dues primeres setmanes sí que van notar una lleugera baixada de les vendes. D’altres xarcuteries com la vilafranquina Anton, afirma que és difícil quantificar la

repercussió de l’avís de l’OMS, ja que els mesos d’octubre i novembre són els més fluixos de l’any, en especial aquest any. Per aquest motiu, el seu gerent, Jordi Esteve, atribueix la davallada de les vendes a “la no sortida de la crisi”.

Ja fa temps, però, que han notat un interès creixent per les carns ecològiques, en concret la de vedella i pollastre, ja que “la de xai no la demanen tant. Suposo que perquè no és un animal que acostumi a ser més tractat amb productes químics i pinsos”. En el seu cas remarca que la carn de vedella ecològica l’adquireix directament als grangers, concretament del Pirineu. El que és clar és que tot producte ecològic genera

més confiança. Segons Esteve, “tot està molt manipulat i això fa que el producte cada cop estigui més degradat”.

A molts supermercats Bon Àrea han seguit venent el mateix que habitualment, ja que “la gent es pregunta què menjarem al final”, comenta una de les dependentes a Vilanova i la Geltrú.

Després d’unes setmanes d’ençà que l’OMS posés sobre la taula el debat, els restaurants locals no s’han vist tan afectats com es temia. “No hem notat cap canvi en els hàbits de consum”, explica Joan Cercó, del restaurant Sant Jordi - Ca la Katy, de Sant Martí Sarroca, que té la sensació que “la gent fa la seva”.

10

Penedès Econòmic

Novembre 2015

ACTUALITAT

L’Alt Penedès se situa entre les sis comarques amb més renda de Catalunya Tot i la pèrdua del 3,3% la renda per habitant va arribar als 16.500 euros, 400 euros més que al Garraf i 2.400 euros més que al Baix Penedès Lídia Oñate

La comarca de l’Alt Penedès va ser la sisena de tot Catalunya en quant a Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB), amb 16.500 euros per habitant, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a l’any 2012. La seguia de prop el Garraf amb una renda mitjana de 16.100 euros i a molta més distància el Baix Penedès (14.100 euros), situada entre les nou comarques que menys renda disposen. Tot i que a les tres comarques la renda va contraure’s, va ser precisament a l’Alt Penedès on més va disminuir (-3,3%), seguit del Garraf (-3,2%) i Baix Penedès (-2,9%), evidenciant el pas de la crisi i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu.

La renda familiar disponible bruta és la macromagnitud que mesura els ingressos dels quals disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació), sinó que també està influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials.

Al capdamunt de llista es troba el Barcelonès, amb una renda per habitant de 18.400 euros, la més

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

alta de Catalunya en l’estadística de 2012. En concret, va superar en un 10,6% la mitjana catalana, xifrada en 16.600 euros. Les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental completaven el podi amb 17.100 i 16.900 euros, respectivament.

L’any 2012 la renda familiar disponible bruta per habitant va disminuir a pràcticament totes les comarques catalanes. Només cinc van millorar com la Val d’Aran (+3,4%), el Pallars Jussà (+2,3%), la Terra Alta (+1%), la Segarra (+0,6%) i l’Alt Urgell (+0,3%).

y Renda familiar disponible bruta (RFDB) per comarques

el barcelonès: la comarca amb la renda per habitant més alta (18.400€) L’Idescat també dóna a conèixer la remuneració dels assalariats, les prestacions socials i l’excedent brut d’explotació. En el cas del Garraf, la major part dels ingressos procedien de la remuneració salarial (78,41%), mentre que a l’Alt Penedès era menor (72,09%) i al Baix Penedès es reduïa fins el 69,72%. Quant a les prestacions socials, el Baix Penedès és qui més va percebre per habitant amb el 29,27% dels ingressos, mentre que a les altres dues comarques la xifra va girar entorn del 25%.

Font: Idescat

La zona de confort política... i la CUP Parlant de la zona de confort podria referir-me fàcilment a l’àmbit psicològic on una persona opera dins d’una ansietat neutral. Però degut a la idiosincràsia que estem vivint en aquest país intentaré fer-ho servir com una metàfora per explicar que en penso de tot plegat.

Moltíssima gent està demanant un canvi als nostres polítics. Quan vénen eleccions tots prenen la bandera del canvi, però un canvi que no és real, l’elecció és circumstancial, i al cap de pocs

dies tornen a ser igual.

I ara de cop, apareix un canvi real... un grup de nopolítics, de gent de carrer amb samarretes, que suposen en canvi de debò i tothom està espantat! Acostumem-nos a la nova política, d’un grup insubornable, amb fortes conviccions, que treballa amb un assemblearisme real i tot el que suposa. Masses anys d’una vella política ens ha fet a la societat una lavativa cerebral que ara que apareix un nou actor ho destrontolla tot i ens ti-

rem els plats per sobre.

Ningú va dir que fer la independència seria fàcil, i ningú va dir que es faria des d’un suposat centrisme, l’esquerra més a l’esquerra ha treballat molts anys, alguns fent música, alguns en els casals populars, altres en la política, i com van dir els de la CUP, anem lents perquè anem lluny, i senyores, no és més que això, tenen una base més sòlida que els 38 de CIU (CDC) o fins i tot que ERC. Podem estar més o

menys, o totalment en desacord amb les polítiques econòmiques de la CUP, però es innegable que han estat honestos, i precisament la honestedat és el que està fent ballar-ho tot, i és greu i pareu a reflexionar-ho, però necessitem aquesta esquerra tot i el seu programa, perquè no fa més que enriquir la independència, i encara més hi sumaria algun partit més a la dreta de dreta (però no existeix en el bàndol independentista).

Es tracta de sumar, de negociar!!! Deixeu que negociïn en pau! I si l’acord no arriba, és que el país no esta

preparat per emancipar-se políticament, és així, fàcil.

No hi ha gent més independentista que les CUP d’arreu del territori, i us ho puc dir com a visitant ocasional dels casals populars, sóc dels que la música em va portar més cap a l’esquerra, sóc dels que hi crec amb la CUP per fer el que molts volem, la independència! Però sembla que estigueu tots com dos recent adolescents abans del primer petó, amb aquella ansietat que molts cops porta al no-petó...

Pensem-hi tots plegats!

Un petó a tots/es, Eric.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

11

ACTUALITAT

El Festival Vida 2015 va generar un impacte econòmic directe d’1,3 MEUR

Els 36.000 visitants a la Fira de Santa Teresa deixen un milió d’euros al Vendrell

redacció

La despesa mitjana per família va ser de 48 euros

El Festival Vida de Vilanova i la Geltrú va generar un impacte econòmic d’1,3 milions d’euros durant la passada edició de 2015, segons el primer estudi elaborat pels mateixos organitzadors. Les dades recullen que la despesa mitjana dels assistents al Vida va ser de 62 euros diaris –sense comptar el preu de l’entrada-, que s’eleven a 117 si s’allotjaven a la comarca durant els quatre dies del festival. Amb aquestes xifres, l’organització assegura que és l’esdeveniment cultural “de més impacte” a Vilanova. De cara l’edició 2016, ja s’han venut més de 2.000 abonaments, multiplicant per vint la xifra de l’any passat a aquesta època. Dani Poveda, director del Vida, ho atribueix als assistents que ja han comprat l’abonament, ja que estan fent de “prescriptors”

redacció

i aquest és un dels factors que està disparant la venda.

Pel que fa als assistents, entre la primera i la segona edició del festival es va incrementar el nombre de pernoctacions, tant a la zona d’acampada com als diferents establiments hotelers de Vilanova i de la resta del Garraf. En concret, el Vida 2015 va acollir 700 persones al recinte habilitat i va generar 2.000 pernoctacions diàries als hotels, apartaments i càmpings. Aquest és un punt que l’organització es pro-

posa seguir incrementant com a “repte” per aconseguir un major impacte econòmic a tota la ciutat.

Respecte el perfil de públic que atrau el Vida, predomina la franja d’edat de 31 a 40 anys, procedent de Vilanova i la Geltrú (20%), mentre que un 63% prové d’altres punts de Catalunya i un 12% és de la resta de l’estat espanyol. El 5% restant és públic internacional, que s’ha multiplicat per cinc i que l’organització vol impulsar amb la promoció exterior.

L’última Fira de Santa Teresa del Vendrell va millorar amb escreix els resultats de l’anterior edició, tant en nombre de visitants com en despesa total realitzada.

Segons l’estudi encarregat per la Regidoria de Promoció Econòmica, per la fira van passar uns 36.000 visitants, el 45% dels quals procedents del propi municipi. Gairebé tres terços (72%) dels visitants ja la coneixien d’anys anteriors, fet que deixa palès la seva fidelització.

L’estudi remarca que la despesa mitjana per família va ser de 48,47 euros (exclòs l’automoció). D’aquests, 22,82 euros corresponien al comerç de la zona i 12,67 euros en restauració. En el cas dels residents, la despesa va ser més elevada (55,18

euros). L’estudi pren la xifra de visitants i la despesa mitjana per calcular el volum total de negoci, que xifra en 1.190.000 euros, desglossada en Fira (707.000 euros), comerços locals (175.000 euros) i restauració (270.000 euros).

La mitjana de facturació que reporten els expositors és de 9.710 euros, tot i que aquesta dada està molt condicionada per l’automoció.

Per sectors, la facturació és de 4.800 euros a l’alimentació, 4.100 euros al MostraVí i 6.900 euros a llar. De cara a l’any vinent, el 76% dels expositors afirmen que mantindran la seva presència a la fira. Quant al consum dels visitants, el 58% dels enquestats afirma haver consumit als locals de restauració de la zona i un 18% van comprar en algun dels comerços locals.

12

Penedès Econòmic

Novembre 2015

ACTUALITAT

La collita d’olives es reduirà al Penedès i el Garraf per la escassetat de pluges El preu de l’oli d’oliva s’ha encarit en un 51% en un any i mig però s’ha moderat a l’inici d’aquesta campanya per la millora de les previsions respecte la collita de l’any passat Olga Aibar El preu de l’oli s’ha disparat en els darrers mesos a causa de l’escassetat de l’oferta i de les minses pluges. Un estudi elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris que analitza el preu d’una vintena de marques, indica que l’oli d’oliva s’havia encarit un 51% des de maig de l’any passat. Aquest increment de preus s’ha accelerat en les darreres dates, coincidint amb el final de la campanya. Tanmateix, en l’inici de l’actual els preus s’han moderat.

Des de maig de l’any passat fins al maig del 2015, l’oli d’oliva refinat va pujar un 24,3% i només al setembre l’oli va pujar un 5,7%. En el cas de l’oli d’oliva verge extra, les pujades de preu han esat de l’entorn del 50,3%.

D’altra banda, Unió de Pagesos ha estimat una davallada a Catalunya en la collita d’olives del 41%, fet que suposarà una caiguda d’ingressos de 31,2 milions d’euros. La previsió d’aquesta collita és de 106.439 tones d’olives quan la campanya anterior es van collir 168.596. En

volum d’oli, la davallada seria del 42%, passant de 35.405 tones d’oli de la campanya 2014-15 a les 21.205 tones que s’estimen per 2015-16. A les comarques de Barcelona s’espera una davallada del 25% de la producció i de 440.000 euros d’ingressos.

El preu de l’oli, que a principis d’any se situava en els 2,80 euros per quilo, se situa ara de mitjana en 3,2 euros. Segons Josep Marrugat, membre d’Unió de Pagesos, “la campanya està sent bastant irregular,

però en els inicis hi havia un rendiment d’oli del 20%, cosa que no està gens malament”.

Els molins d’oli de l’Alt Penedès com Josep Lluch de Guardiola de Font-rubí o Ca la Madrona de les Casetes del Raspall apuntaven que la collita d’enguany està entre un 60 i un 65% d’una colllita normal a causa de les poques pluges que hi ha hagut. Pere Lluch explicava que “tot i que aquest any no hi ha hagut tant d’atac de mosca com l’any passat, la collita

Les nostres pròpies limitacions Hi havia una vegada...

Una caravana que anava pel desert i es va aturar quan començava a caure la nit.

Un noi, encarregat de lligar els camells, es va dirigir al guia i li va dir: - Senyor, Tenim un problema. Cal lligar a vint camells i només tinc dinou cordes. Què faig?

- Bé, -va dir el guia-, en realitat els camells no són molt lúcids. Vés on està el camell sense corda i fes com que el lligues. Ell creurà que l´ estàs lligant i es quedarà quiet.

El noi així ho va fer. Al matí següent, quan la caravana es va posar en marxa, tots els camells van avançar en fila. Tots menys un...

- Senyor, hi ha un camell que no segueix a la caravana.

- És el que no vas lligar ahir per què no tenies corda?

- Sí. Com ho sap?

- No fa res. Vés i fes com que el deslligues, sinó creurà que segueix lligat. I si ho segueix creient, no caminarà.

Aquest conte d´origen sufí, relata la importància de les nostres creences, com mouen la nostra vida i com

produeixen limitacions que no som capaços de veure.

Experiències passades, pors personals i, creences imposades solen ser barrera que evita progressar en la nostra vida personal i professional.

Ale Marroquín, és consultora en imatge i protocol de negocis. Suggereix 6 regles per aconseguir vèncer limitacions imposades per nosaltres mateixos: 1) Planeja clarament quines són les teves metes en el curt, mitjà i llarg termini.

D’aquesta manera podràs detectar a on vols arribar i

està sent més curta”. La producció de la zona està a l’entorn de 100.000 quilos

d’olives. En el mateix sentit es manifestava Antonio

Lluch de Ca la Madrona, que apuntava que el preu al qual es paga l’oli està a l’entorn dels 5 euros el litre. Josep Soler, president de la cooperativa Ceolpe de Llorenç del Penedès, explicava que la seva producció actual se situa a l’entorn de 5 milions i mig d’olives i un milió de litres d’oli. Soler indicava que “la collita del Penedès serà entre un 20 i un 25% inferior a la de la Conca de Barberà”.

A finals de campanya es va incrementar molt el preu de l’oli i ara “pensem que

es mantindrà en uns 4 euros el litre envasat”. En la darrera reunió general que va mantenir a la cooperativa es va acordar que el preu d’una garrafa de 5 litres seria de 25 euros, el que és un preu molt bo”. Ceolpe aglutina 16 cooperatives, les d’Albinyana, l’Arboç, Bellvei, Bràfim, Calafell, Cevipe, Coperal, Covides, Llorenç del Penedès, Masllorenç, La Pobla de Mafumet, Sant Jaume dels Domenys, Verge de les Neus, Vilanova i la Geltrú i VilaRodona.

què és el que et proposes.

No només ho pensis, posaho per escrit perquè ho puguis avaluar contínuament.

2) Contempla tots els escenaris. Si et quedes on ets: Què vas aconseguir en les teves fites professionals i personals? Què has de perdre? Si busques canviar: Fins on vols arribar? Què és el pitjor que pot passar si ho fas?

3) No actuïs sense pensar i si et topes amb un obstacle amb calma, torna a intentar-ho. Les persones d’èxit sempre expliquen les vegades que van caure i es van tornar a aixecar.

4) Envolta’t de persones

positives que et donin suport i et motivin.

5) Està en tu solucionar la teva situació actual. Comença ja fent alguna cosa per canviar. Per contra, si altres influeixen en la teva decisió, entén i accepta aquest procés i les seves conseqüències i ja no et queixis. Quan no ho pots fer d’una altra manera, llavors viu el millor possible el que tens i agraeix i reconeix què aquesta és la millor opció.

6) Finalment, no deixis de intentar-ho. Mai sabràs què és millor si no tractes almenys considerar totes les opcions. No assumeixis que no pots o que és com-

plicat, busca solucions i així, sempre sabràs que almenys ho vas intentar.

Els molins d’oli De L’ALT Penedès preveuen una collita inferior a la de l’any passat

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Novembre 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Novembre 2015

EMPRESA

CAIXABANK I L’ADEPG INFORMEN SOBRE LA SEPA II

Pinnae atura el Genera per oferir suport financer al Tercer Sector La Fundació facilitarà operacions de crèdit a entitats de l’àmbit de la Vegueria que vulguin fer inversions Olga Aibar La Fundació Pinnae ha dut a terme un canvi d’orientació i ha aturat momentàniament el programa Genera, centrat en la formació, assessorament i concessió de microcrèdits a persones amb risc d’exclusió per facilitar la seva incorporació al món laboral. Ara se centrarà en ajudar entitats del Tercer Sector.

El motiu d’aquest gir, segons explicava el president de la Fundació, Martí Solé Bordes, són “les recomanacions rebudes per part de la Generalitat que el programa

estava creixent d’una forma vertiginosa per a l’estructura de la fundació, fet que podria desbordar-la”.

El programa creixia massa per l’estructura de la fundació Per aquest motiu, durant un temps no es faran nous microcrèdits, però les operacions que ja estaven actives continuaran el seu

L’ADEPG porta a debat l’ètica al món dels negocis La jornada, en la qual va col·laborar Penedès Econòmic, va ser presentada pel president de Fiatc, Joan Castells Lídia Oñáte Durant aquests darrers sis mesos l’Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf ha potenciat el binomi ètica i empresa per encetar un debat que té una implicació directa en el funcionament de

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

qualsevol organització, empresa o institució. L’última de les sessions que s’han dut a terme va tenir lloc el passat 16 de novembre a la sala d’actes de la Universitat Politècnica de Vilanova i la Geltrú, en la qual el president de Fiatc Assegurances, Joan Castells, va presentar la conferència L’ètica en

Som diversos socis professionals liberals i volem constituir una Societat Professional en la que treballarem conjuntament. La consulta és sobre com haurem de fer les retribucions dels serveis prestats per cada soci.

Donada la nova redacció de l’article 27 de la Llei de l’IRPF s’estableix que tindran la consideració de rendiments d’una activitat econòmica quan es donin les següents circumstàncies: 1.Que impliquin per part del contribuent l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i/o de recursos humans, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.

2.Que siguin rendiments procedents d’una entitat que en el capital participi el contribu-

procés. Fins ara, s’havien realitzat 74 operacions per un valor de 1.1 milions d’euros en menys de dos anys. Soler va voler deixar clar que no s’abandonaran els projectes en marxa, el seguiment dels quals realitza la fundació Pinnae a través de voluntariat.

El patrimoni de la fundació és d’uns 25 milions d’euros.

L’objectiu del Patronat és disminuir les despeses de manteniment i incrementar els seus ingressos i una de les vies serà el de facilitar suport financer a entitats del Tercer Sector, la majoria de les quals estan molt endeutades i pateixen especialment el retard de les sub-

els negocis, els seus límits, a càrrec del ponent Daniel Arenas, cap del departament de Ciències Socials d’ESADE Business School.

A l’acte, en el qual va col·laborar el periòdic Penedès Econòmic, van estar acompanyats del president de l’ADEPG, Jordi Solé Tuyà, qui va remarcar la importància dels comportaments ètics dins de l’empresa. Durant la seva presentació, Castells va afirmar que si Fiatc havia arribat als 80 anys de trajectòria i havia passat de 5 a 500 milions d’euros de facturació havia estat “gràcies al compliment del nostre codi ètic”. En aquest aspecte, afegia que “el món de l’empresa és un dels espais

ent, derivats de la realització d’activitats incloses a la secció II de les Tarifes del IAE (activitats professionals de caràcter general. Es qualificaran com rendiments professionals quan el contribuent estigui inclòs, a tal efecte, al règim especial d’autònoms o en una mutualitat alternativa.

S’hauran d’incloure a més, els rendiments provinents d’activitats no professionals en les que la relació del soci amb la societat no concorrin les notes d’alienitat i dependència, conceptes jurídics objecte de debat degut a la seva àmplia interpretació. L’alienitat suposa que els resultats de l’activitat laboral del treballador seran de l’empresari des del moment de la seva producció. Però a la vegada, és també l’empresari

u Martí Solé Bordes, president de la Fundació Pinnae

vencions públiques. La fundació els oferirà operacions a un interès per sota de mercat per a facilitar que puguin dur a terme noves inversions. El target principal seran entitats de l’àmbit de la Vegueria Penedès però “també estem oberts a projectes interessants que pugin arribar de la zona del Baix Llobregat”, assegurava Solé.

A cada entitat “se li farà un vestit a mida”.

CaixaBank i l´ADEPG van organitzar l’11 de novembre a la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, una sessió de treball per als associats de l´ADEPG sobre les implicacions de la normativa SEPA II que entrarà en vigor l’1 de febrer de 2016.

Hi van assistir una vuitantena d’empresaris penedesencs i garrafencs interessats a conèixer els aspectes regulatoris bàsics de la normativa europea, que busca homogeneïtzar els procediments bancaris de cobrament i pagament en tots els països de la zona euro. Durant la jornada CaixaBank va presentar les solucions que ofereix a les empreses per adaptar-se al nou marc.

u Daniel Arenas, Jordi Solé Tuyà i Joan Castells.

fonamentals de convivència per defensar els valors ètics, que en cap cas es poden considerar una contradicció amb els valors de negoci”. Per aquest motiu, considera important incorporar persones que es formin amb els valors de l’empresa i estiguin comprome-

el que corre els riscos i responsabilitats que es derivin de l’activitat empresarial. En referència, la Doctrina més recent de la DGT estableix que en absència de les notes d’alienitat i dependència que caracteritzen l’obtenció de rendiments del treball, s’ha d’entendre que els socis-professionals exerceixen la seva activitat ordenant els factors productius per compte propi, en el sentit de l’article 27 de la LIRPF i per tant, desenvolupen una activitat econòmica encara que els mitjans materials per el desenvolupament siguin proporcionats per la entitat”.

En conclusió, s’haurà de tenir en compte que per participacions en el capital social de l’entitat de més d’un 50% no es podran entendre les citades

ses amb els seus comportaments ètics. Durant la conferència, Daniel Arenas va analitzar els conceptes de frau i corrupció, desigualtat i drets humans per desgranar tot allò que guarda relació amb l’ètica, aplicant-ho a exemples d’empreses com Volkswagen o Heineken.

notes d’alienitat i dependència pel que, en aquest cas, sí s’hauria de considerar que existeix tal ordenació per compte propi (art. 2.1c Llei 20/2007, d’11 de juliol de l’ Estatut Autonom i en mateix sentit doctrina del TS).

Per tant, a partir del 2016 si l’activitat és professional i els socis presten serveis s’entén que la relació és mercantil i hauran de fer factura dels seus serveis a la societat si el soci té més del 50% de participació (en aquest cas alta d’IAE del soci i tributar per IVA). Si el soci treballador té menys del 50% tindran nomina amb independència que els socis siguin o no administradors de la societat. S’haurà de tenir en compte que cada soci haurà de ser retribuït en funció de

la seva aportació en treball a la societat i, en aquest sentit s’haurà d’estar al cas del règim d’operacions vinculades en quant a l’obligació de valoració a preu de mercat i retribució dels socis (art. 16 Llei d’Impost de Societats i 16.6 del Reglament). Tenint en compte l’anomenat, dependrà de diversos factors poder fer-ho a través de factura o nòmina. Pel que serà recomanable tenir en compte les conseqüències fiscals d’aquesta nova redacció de l’art. 27 LIRP respecte a la forma de retribuir al soci, especialment en referència a l’obligació de facturar pels seus serveis a la societat amb IVA. Pel que s’haurà d’examinar la retribució del soci cas per cas.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

15

EMPRESA

Más por menos, primeres marques de productes esportius al cor del Penedès L’empresa, que va obrir a l’estiu al polígon de Sant Pere Molanta, espera incrementar les vendes en la propera campanya de Nadal i Reis Olga Aibar Primeres marques de productes esportius, principalment de muntanya, running i fitness, i de moda vaquera a preus econòmics.

Aquesta és la filosofia de Más por menos, la cadena que van fundar l’any 1993 els germans Domínguez a la localitat d’Arnedo, a la Rioja, i que compta actualment amb set botigues, una de les quals es troba a l’Avinguda de Barcelona 35 del polígon de Sant Pere Molanta.

L’establiment penedesenc, que va obrir aquest estiu, té més de 600 metres quadrats de venda al públic i un ampli estoc d’articles.

Segons José Maria Domínguez, copropietari de Más por menos,

el perfil del client de la comarca “és d’un nivell mig-alt, que s’informa i sap el que vol abans d’anar a la botiga i que aprecia la qualitat del nostres productes”.

Els germans Domínguez van obrir la primera botiga l’any 1993 a Arnedo, a la Rioja Van triar aquesta ubicació com a primera botiga fora de la Rioja perquè “volíem estar presents a

Catalunya i teníem un bon equip aquí. Quan vaig venir a conèixer la zona vaig veure que hi havia molt de moviment i riquesa i que no hi havia una estructura similar a la nostra a la zona”.

Pel que fa a les previsions de vendes per al desembre i la campanya de Nadal són positives perquè “molts dels nostres productes estan relacionats amb el fred i fins ara no n’ha fet gaire. Esperem que en els propers mesos hi hagi una bona resposta del públic”. Domínguez assegurava que “la gent ens respon bé perquè la nostra marca transmet confiança derivada del fet que tenim molt d’estoc a bon preu”.

El grup Más por menos disposa de gairebé 3.000 m2 d’exposició i venda destinats a l’esport i

més de 6.000 m2 de magatzems.

Dóna feina a un centenar de treballadors i factura uns 20 milions d’euros anuals. També, des de fa

quatre anys, gestiona la botiga online www.maspormenos.net, la qual preveu facturar enguany un milió d’euros.

16

Penedès Econòmic

Novembre 2015

L’ENTREVISTA

quirze salomó gOnzález President de Nostrum

“Els propers anys l’alimentació canviarà de forma molt important” El pare de Quirze Salomó tenia clar que en el futur la gent deixaria de cuinar i així ha estat, com a mínim, en bona part del jovent. Salomó ha erigit, a base de franquiciar botigues, una cadena que ja supera els 120 establiments. Una bona ubicació, grans vitrines d’exposició i zona de degustació són les claus d’un negoci que va néixer per “ser clonat” arreu del país i, d’abril, també a Europa Lídia Oñate

Quirze Salomó González (1963), fundador de Nostrum, va estudiar Peritatge mercantil, Programació Informàtica i Empresarials. Els orígens de la seva família en negocis d’alimentació i adrogueria van marcar el seu tarannà emprenedor. Entre elles, Arco Iris, que produïa la marca blanca per a cadenes de distribució com Pryca, Mercadona, Caprabo i Alcampo, i finalment va ser traspassada al grup multinacional McBride.

Juntament amb el seu pare, Joan Salomó, va tornar a centrar-se en l’alimentació utilitzant com a base el model inspirat amb la fórmula americana del Home Meal Replacement, que desembocaria en el futur Nostrum.

Avui la cadena té més de 120 botigues i el passat abril va iniciar l’expansió a França amb la primera botiga Perpinyà.

Salomó també s’ha endinsat en el sector tecnològic amb l’empresa Boira Digital, amb la qual ha ideat un sistema que permet comprar menjar per emportar a una màquina de vending a través del mòbil o les Google Glass.

Moltes vegades començar una iniciativa empresarial és per cobrir una necessitat. Com se’n va adonar de la necessitat del seu producte?

El meu pare, que era una persona molt visionària pels negocis, tenia clar que en el futur, que és ara, la gent deixaria de cuinar.

De fet, actualment hi ha una generació de gent jove que està deixant de cuinar clarament.

Quan va tenir la idea de negoci era crear una botiga única o ja tenia en ment expandir-se a través de franquícies?

El negoci ja va ser creat per expandir-se a través de franquícies. És un negoci fàcilment clonable i escalable.

La primera botiga sempre és difícil, però el que sembla un miracle és passar de la primera a la segona, un pas en el qual molts han mort en l’intent. Com va ser el salt?

El mes de juny de 1999 vam obrir la primera botiga, al setembre obríem la segona i els mesos següents obríem la tercera i quarta. Per tant, aquest fet reafirma la idea inicial que teníem de crear una cadena de botigues.

Si no anem errats, vostè i la seva família controla el 28,41% de la companyia, a causa de la inversió externa que té Nostrum. És preferible tenir 28 botigues 100% pròpies o controlar el

d’aquesta manera, així que no inventem res nou.

La majoria d’establiments estan ubicats a Catalunya, el seu mercat natural. Darrerament hem vist com Nostrum creixia cap a França, mentre deixava en un segon pla l’expansió per la resta d’Espanya com, per exemple, Andalusia o Galícia. Per quin motiu?

Per la distància respecte la central productiva de Sant Vicenç de Castellet. La curta durada d’alguns dels nostres productes ens dificultaria arribar a les comunitats autònomes que indica.

L’objectiu és arribar als 146 establiments abans d’acabar l’any, però també vol complementarho amb màquines de vending.

Tenia la sensació que se li escapaven clients potencials? És un canal més de venda on Nostrum ha de ser-hi present i continuarem sent-hi present en el futur, perquè creiem que hi ha moments on les necessitats del nostre consumidor poden ser ben cobertes pel vending.

El sector de l’alimentació-restauració encara ens depara moltes més sorpreses?

Això només ha fet que començar, és just el principi del gran canvi. L’alimentació els propers anys canviarà duna manera molt important i ho farà inclús en les propostes de vendre-la i anar-la a comprar.

28% de 100 botigues?

En aquest cas es tracta que el 28% tingui més valor que el 100%, és a dir, el valor d’una cadena de 100 botigues és molt superior al valor d’una cadena de 28 botigues per la seva capacitat de progressió i d’escalabilitat.

Per què va optar per aquest model?

El model de Nostrum és un model que s’ha anat dibuixant durant aquests 17 anys. És un model dinàmic, fins i tot aquest últim any ha variat una mica.

Tenim clar que nosaltres fem home meal replacement a través de franquícies, però molts matisos del model han anat evolucionant al llarg dels anys i ho continuaran fent.

Recentment, s’ha obert una botiga a Vilafranca, que se suma a les que ja hi havia a Vilanova i la Geltrú. Quins són els criteris per obrir nous establiments?

La base és trobar un franquiciat que tingui un bon projecte en una població que sigui adequada pel negoci. La resta és un secret...

Per aquest Nadal s’espera una millora del consum. Creu que ja es pot començar a parlar d’expansió de l’economia?

Si fem cas a les dades que ens subministren les institucions, podríem dir que l’economia es troba en expansió, però, la meva sensació és que és una expansió fràgil i va per zones residencials.

Estem lluny de curar les ferides que ha deixat la crisi, però, si tot segueix així, és possible que en els propers anys s’acabin de curar.

Fa uns mesos va presentar un tipus de contracte especial per a “masterfranquiciats” (nou a Europa) que permetrà a un altre empresari explotar i concedir franquícies en una zona en exclusiva. No tem perdre capacitat de decisió en un tema tan cabdal i sensible com l’expansió?

No, moltes grans companyies del retail a tot el món funcionen

Nostrum també cobrirà les necessitats per als àpats nadalencs?

Si, Nostrum aquest any llança una línia molt interessant d’àpats nadalencs que es podran comprar de manera habitual a la botiga i també per encàrrec. Es tracta de la nova línia excellent especial Nadal on hi hauran presents els clàssics com els canelons, l’escudella, la carn d’olla...

Novembre 2015

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Novembre 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

DIRIGIR UNA DEMOCRÀCIA NO ÉS COM GESTIONAR UNA EMPRESA

D

es dels nostres primers articles venim repetint que l’economia és la base dels drets socials i que per tenir un alt nivell de vida un país, el seu sistema productiu ha d’aconseguir un nivell similar de competitivitat.

En conseqüència, no són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals als mercats, del que depenen el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar. És, doncs, la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles.

I aquesta, no depèn del règim polític del país, perquè ningú compra els productes discriminant-los políticament segons el respecte dels governs dels drets humans i les llibertats públiques.

Entre els països de més desenvolupament n’hi ha de democràtics i també d’autoritaris (ex. Xina) però tots ells van per la senda de l’esforç i prenen tals mesures per millorar la qualitat de la seva producció. Fonamentalment, millorar el sistema educatiu, dotar d’un marc legal, laboral, financer i tributari que incentivi la creació d’empreses, aconseguir un equilibri en els comptes públics... El que s’anomenen mesures estructurals.

Per què les mesures estructurals, que són tan clares com els seus beneficiosos efectes sobre l’economia i la ciutadania costen tant que siguin aprovades i gairebé sempre es fa en situacions extremes i això en tot tipus de sistemes polítics siguin democràtics o autoritaris?

Quant a aquests últims, en una sèrie que publiquem en el periòdic econòmic Expansión i en un article sobre l’exemple cubà ¿Porqué Cuba es tan pobre? exposàvem les raons que no s’estiguessin aplicant les mesures que tan èxit havien tingut a la Xina.

Malgrat les crítiques, l’experiència política xinesa ens semblava enormement beneficiosa per a la

població tant en matèria de benestar material com, encara que semblés un despropòsit, per al futur del sistema de llibertats de la mateixa doncs “quan un sistema polític autoritari aposta amb èxit pel creixement del país i la satisfacció de les necessitats materials de la població, la classe dirigent està assentant els fonaments d’un nou règim polític de naturalesa democràtica.”

Però aquest no era el cas dels dirigents cubans o els de Corea del Nord, els seus propòsits eren uns altres: “Les dictadures només poden arrelar en societats, econòmica, social i culturalment subdesenvolupades, de manera que el progrés econòmic és el seu enemic més eficaç. Ja que, superades per la població les seves necessitats materials, l’ànsia de desenvolupament personal i de participació política i social dels ciutadans forçarà a un radical canvi polític.

La forma que, una vegada implantat un sistema dictatorial, aquest sigui viable és encadenar a la misèria a la seva població perquè, així, quants més ciutadans estiguin sota el límit de subsistència, menor pressió hi haurà per a la implantació d’un sistema polític democràtic.

El seu sistema econòmic és ineficaç perquè així ho exigeixen la supervivència del règim polític i l’estructura de poder i interessos de la seva classe dirigent” (actu-

alment es diria “casta dirigent”).

Per a aquests països que aposten decididament per un sistema dictatorial perpetu, l’expressió pa i llibertat són incompatibles. Si donessin al seu poble pa (progrés econòmic) després demanaria llibertat i democràcia.

I quant a les democràcies, determinades mesures, com les reformes laborals i de despesa pública, poden arruïnar les expectatives electorals dels seus dirigents polítics.

Fa temps, un client em va manifestar la seva queixa que les mesures que estava prenent el nostre govern en matèria laboral i de reducció de despesa pública i de funcionaris eren massa tímides i que haurien de ser més radicals i li vaig contestar que dirigir una democràcia no és com gestionar una empresa.

Tot el que deia tenia sentit en una empresa però en una democràcia amb quants vots comptaria per fer dur a terme les seves propostes? Ha calculat el nombre de persones afectades per aquestes mesures i la seva reacció en les votacions?

I per aclarir-li-ho li vaig posar els següents exemples de països amb major nivell de renda i de cultura i amb més experiència democràtica que el nostre: Göran Person que va ser ministre d’economia socialista de Suècia el 1996 i que va reformar l’Estat del benestar per fer-lo viable,

descrivia aquesta situació amb les següents paraules que vam utilitzar en un article anterior: “Quan vaig ser nomenat ministre d’economia el 1996, el dèficit pressupostari de Suècia superava de llarg el 10%”... “Retallar aquest deute ens humiliava. I per aconseguir-ho tenia dos camins: fer el que devia i no ser reelegit i l’altra no fer res i segurament no ser reelegit. Però a més perjudicar amb la meva inacció al meu país. Ens va costar sis anys que les reformes donessin resultats, vam reduir els costos laborals, els salaris i vam recobrar la competitivitat de la nostra indústria exportadora, vam créixer. I vam reformar pensions, l’administració, els subsidis d’atur... I em vaig convertir en el ministre d’economia menys valorat de la història de Suècia, però 4 anys després si que van tornar a votar-me. Un país que deu aquesta barbaritat de diners ni és sobirà ni té democràcia que valgui, perquè no és amo de si mateix. I si no és demòcrata, tampoc pot ser social”.

No obstant això, a Alemanya, l’experiència no va ser tan positiva per als seus dirigents.

Joachim Möller, director de l’Institut de Recerca de l’Ocupació del Govern d’Alemanya exposava, també a La Vanguardia, l’experiència del canceller socialista Schröder que entre el 2003 i el 2005 va completar l’agenda 2010, un canvi radical en matèria

laboral.

“Si ho hagués fet la dreta, Alemanya hauria cremat”.

M’ho va explicar ell mateix: sabia que li costaria el càrrec, però també que l’hauria perdut si no ho feia. I està orgullós d’haver retornat l’ocupació a milions d’alemanys.

“A l’aturat se l’ha de donar suport però també exigir-li”. Cal desincentivar-li la temptació que rebutgi bones ocupacions per seguir cobrant sense treballar, però també ajudar-lo al fet que es formi i a trobar feina.

Van reformar l’agència d’ocupació per fer-la més eficient i van escurçar a un any el subsidi d’atur, després de l’any, l’aturat només cobrava una ajuda de mera subsistència i només si no tenia estalvis ni altres ingressos.

Es va reforçar la formació professional i es va ajudar als emprenedors perquè creessin empreses”.

Per primera vegada en 30 anys les reformes estructurals van reduir l’atur estructural, van augmentar la flexibilitat i així van reforçar el pacte social en les empreses”.

Com podeu comprovar les mesures estructurals són semblants (com actualment intenten, amb gran oposició social i sindical, els socialistes Renzi a Itàlia i Valls a França) i s’assemblen a les quals prendria un bon gestor en qualsevol empresa, sigui pública o privada.

Els exemples anteriors ens permeten diferenciar dos tipus de polítics, els que anteposen les seves idees i interessos als dels seus pobles i els que adapten la gestió en favor de tota la ciutadania.

Però per tenir aquest tipus de dirigents públics, la societat els ha de votar i només una ciutadania de gran maduresa o en situacions dramàtiques, evitarà deixar-se seduir per partits competidors que proposen, per resoldre els seus problemes econòmics i socials, solucions ràpides i “sense esforç” (i “sense acreditar el seu finançament”).

Per aquest motiu, habitualment, sigui tan difícil aprovar les reformes estructurals necessàries per millorar la competitivitat de les economies.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Cal Negri, turisme a Vilafranca El Jordi i la Vicky han obert dos apartaments completament nous al carrer Mare Ràfols de Vilafranca del Penedès. Aficionats a viatjar, sempre que veien una masia, un establiment bonic pensaven: “Si tingués calers jo muntaria un hotelet”. I un dia, les circumstàncies laborals canvien i aquest punt d’inflexió fa que es decideixin a impulsar Cal Negri. Un establiment turístic, casolà, acollidor, nou i molt cuidat, dins de Vilafranca i a tocar d’un mar de vinyes i de tota l’oferta que aquesta comarca enoturística ofereix.

Quin és el valor més important que voleu aportar als vostres clients des de Cal Negri?

Hem cuidat molt els detalls perquè els qui vinguin a casa se sentin molt ben tractats i tot l’ambient els aculli. Mirem de tenir cura de tots els detalls i que notin que estan en un terra de vi. Ara estem, per exemple, preparant, pels qui ho desitgin, uns esmorzars seguint la lògica del bed and breakfast però amb productes d’aquí: embotits, melmelades, etc.

Però la idea fonamental és que se sentin com a casa i que poguem oferir-los moltes coses a fer.

Sou molts els qui, després de treballar en una entitat bancària, opteu per engegar un negoci com a sortida professional.

Jo feia 38 anys que treballava a Caixa Penedès. Sé fer moltes coses però no sóc especialista en res. Des que vaig saber que la feina s’acabava el cap no va parar de donar tombs pensant en quina activitat podríem tirar endavant.

No he arribat a tenir la sensació d’estar a l’atur. Al maig vaig ple-

gar i al juliol ja m’estava donat d’alta d’autònoms. La indemnització ens ha permès, a més, no haver d’endeutar-nos.

I a tu Vicky... Creus que la teva feina, durant tants anys com a especialista en temes de turisme ha influenciat en la posada en funcionament d’aquest negoci?

Sí que hi ha influenciat, és clar.

Justament el coneixement ens ha fet veure que hi ha unes mancances i per tant oportunitats encara en el tema del turisme a Vilafranca. Hi ha algun hotel, i ara es comença a animar l’oferta semblant a la que nosaltres oferim. En aquests moments ja hi ha dos establiments més. Més n’hi hagi, més interessant serà Vilafranca com a destinació turística. També n’hi ha alguns que no estan legalitzats. Per nosaltres era important estar en el Registre de Turisme de la Generalitat, és una seguretat per tots.

El turisme del vi és un turisme emergent, a mesura que la capitalitat del vi de Vilafranca sigui més evident, hi haurà més oportunitats.

Dins de Vilafranca... Possibilitat de mobilitat molt fàcil... El client que vol vinya... Totes les festes que se celebren a Vilafranca... És molt.

I qui ve a Vilafranca de turisme? Quins són els vostres “clients tipus”?

Doncs és un públic familiar, amb nens o sense. També parelles més grans del que anomenem ja sense els fills interessats pel turisme cultural i del vi, i públic en general que estigui interessat en aquest tipus d’oferta. És evident que el turisme que busca gresca no ve a casa nostra. A nosaltres

ja ens està bé aquest perfil de turista.

Com us han acollit les bodegues i cellers i altres establiments com el vostre a la comarca? Amb qui heu buscat relació?

Formem part d’Enoturisme Penedès que aglutina una gran varietat d’empreses i també estem a Turisme Catalunya. Ens sembla que és una primera manera de fer xarxa. Però també ens ens hem donat a conèixer a cellers i caves que tenim més aprop, també a d’altres allotjaments com nosaltres perquè ben sovint ens podem fer entre tots de prescriptors. El que volem, quan un turista arriba al Penedès, és que s’hi quedi, que no marxi del Penedès sense que li hagin ofert un lloc per dormir.

El turisme és una activitat molt transversal i el que intentem és poder oferir i informar els nostres clients d’acitivitats culturals, esportives, comercials, de passeig, etc. que es fan a casa nostra. Per exemple en col·laboració amb el

Complex Aquàtic els podem oferir una estada a la piscina puntual, una visita a Cal Figarot o una sortida en bicicleta...Hi ha molta varietat d’activitats que es poden fer.

Us sembla difícil adquirir visibilitat ara al començament?

El fet de ser nous, fa que no estiguem encara en els circuits establerts. No generem encara opinió i comentaris i per tant som desconeguts.

Tenim la sort que el nostre fill és molt bon coneixedor de Google i d’altres xarxes i ens ajuda molt a treballar amb aquesta informació que ajuda molt. Podem saber qui ens busca, a través de quines paraules clau, i això ens permet fer campanyes molt més específiques anant a buscar el tipus de client que realment ens interessa.

Què ha estat el més difícil d’engegar aquest projecte?

Doncs possiblement el fet de

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- A partir de l’experiència: conèixer molt un sector ens ajuda a descobrir oportunitats de negoci.

2- Les noves tecnologies eines clau de posicionament i màrqueting pels petits negocis . Conèixer bé (i si no ho coneixem busquem ajuda) el funcionament dels cercadors i de les xarxes socials ens permet fer una bona estratègia per fer-nos visibles.

3- Sectors emergents. Apostar per un sector que veiem que és un sector a l’alça en el nostre territori pot aportar un plus d’energia al projecte .

4- Estimar el client . Posar-nos en la pell del client fins al punt de voler que se sentin com a casa, es tradueix en propostes de valor molt cuidades fins al darrer detall com es pot veure a Cal Negri.

posicionar-nos al món, més que tota la paperassa...

Segur que el fet que coneguem bé el món de l’administració ha fet que el tràmit de tots els papers que es necessiten hagi estat menys complicat.

Això i el fet que disposava de temps (diu el Jordi).

La burocràcia i la legislació no sempre són fàcils d’entendre i cal molta paciència i temps per complir amb tot.

Tots dos veniu de llocs de treball molt estables. Quina diferència hi veieu en el fet d’engegar un negoci propi?

La part complicada és la inseguretat i la incertesa que genera, és clar. Saber si tot això acabarà donant fruits. Però d’altra banda és molt il·lusionant perquè el cap no para de donar tombs i de pensar en mil detalls alhora. A més estem en el sector del turisme que té un retorn molt agraït.

Però fins i tot amb aquesta inseguretat, o potser per això mateix et tornes més atrevit, no has de demanar permís a ningú.

(I tot això m’ho expliquen amb una mirada il·lusionada i orgullosa en el menjador d’unadels acollidors i càlids apartaments que han arreglat).

20

Penedès Econòmic

Novembre 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Penedès, parada i fonda

L

es estadístiques fan que tot trontolli. Som turístics o som terra de pas? Podem ser quelcom més que un indret de parada i fonda? Les apostes per l’enoturisme, pel turisme rural o, darrerament, pel turisme familiar, són adequades als potencials del nostre entorn?

Us exposo dos indicadors que posen en qüestió l’activitat turística del Penedès, particularment pel que fa al sector d’allotjaments. És sabut que, tret de l’oasi sitgetà i, en menor mesura i de manera dispersa, la franja costanera, no som cap potència turística. Una altra cosa és que rebem visites. I encara una de ben diferent és on van a parar aquestes visites i quins centres d’interès en treuen més profit de les campanyes promocionals que s’envolen des del sector públic o per la iniciativa público privada.

L’anomenada “taxa turística” té a veure amb un impost que es recapta en funció de les pernoctacions per persona i dia en establiments d’allotjament. La Generalitat de Catalunya ho va imposar el novembre de 2012, de manera poc replicada, atès que cediria el 30% dels ingressos als respectius municipis per tal que aquests també obtin-

guessin uns recursos dineraris per a invertir en campanyes locals de promoció i en altres accions de suport al sector.

L’any 2014, el total recaptat a Catalunya en concepte d’impost d’estades

turístiques va arribar molt a prop dels 41 milions d’euros, un 6,5% més que l’any anterior. A les nostres comarques del Penedès i el Garraf, les recaptacions van ser força asimètriques: Alt Penedès, 19.395,92

euros; Baix Penedès, 329.169,61 euros, i el Garraf, 664.253,33 euros.

Al conjunt de les tres comarques es va sumar una recaptació per import de 1.012.819 euros (un 2,47% del total de Catalu-

nya). Val a dir que la meitat d’aquest ingrés es va produir al municipi de Sitges (506.910,34 euros), que és el desè de Catalunya en aquest rànquing.

Aquest és un dels dos primers indicadors que us volia exposar. És força explícit i denota dissemblances entre el creixement de les dinàmiques turístiques en la zona costanera i l’astènia de la demarcació interior.

En aquest cas, la sèrie temporal és molt reduïda i el segment d’anàlisi evolutiva és curt.

Diferent, però igualment eloqüent, és el segon indicador; aquest amb una transició temporal indiscutible. Té a veure amb l’evolució del nombre de places d’allotjament que tenim disponibles al Penedès i el Garraf.

L’Alt Penedès és una comarca que aplega nombrosos esforços d’uns i altres, orientats a l’enoturisme i a la promoció del turisme rural. Si bé és cert que en el període 2007 / 2014 les places d’allotjaments vinculats al turisme rural han crescut (53%), aquest increment contrasta amb la davallada de places hoteleres en el darrer decenni (-12%). El penell de l’activitat turística en aquesta demarcació assenyala el paisatge i el medi rural com a motors de

dinamisme; caldria sospesar els esforços esmerçats i els resultats que s’obtenen. No deixa de sorprendre el fet que aquesta és una comarca amb batecs industrials i un bon dinamisme empresarial, alhora que encara és més sorprenent que els hotels de la marina granpenedesenca tinguin com a clients, entre setmana, les indústries de l’Alt Penedès, mentre que a l’Alt Penedès decau el nombre de places d’hotel.

Al Baix Penedès, el turisme rural també es troba en fase emergent, amb un increment del 147%, pel que fa a les places de turisme rural en el decurs dels darrers 7 anys; tot i que amb xifres encara molt discretes. Pel que fa a les places hoteleres, es revela un augment en els hotels (18%) i una caiguda remarcable en hostals i pensions (cosa que té a veure amb canvis de normativa i noves tendències dels mercats). És molt semblant el cas del Garraf, amb un augment significatiu en el nombre de places d’hotel (26,5%), també acompanyant d’un declivi en l’oferta de places d’hostals i pensions. En el cas del Garraf, crida l’atenció que el turisme rural, que és l’aposta de tres dels sis municipis, es trobi en un replà, sense progressió.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Novembre 2015

21

EMPRESA

La Nit de Turisme i Comerç premia la tasca de les empreses vilanovines L’acte donà el tret de sortida a la targeta de fidelització Hola Vilanova Olga Aibar La quarta edició de la Nit del Turisme i el Comerç de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar el dijous 5 de novembre al restaurant Marejol, va ser una de les més multitudinàries, amb més de 150 assistents. Entre els presents es trobava representació institucional encapçalada pel conseller en funcions d’Empresa i Ocupació del govern de Catalunya, Felip Puig; pel Director General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Recasens i el Director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa. També l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, el regidor de Promoció Econòmica i Projecció Exterior, Gerard Figueras, el president del Gremi d’Hostale-

ria, Jaume Martí, el president de Menja’t Vilanova, Carlos Alcover i la presidenta de Viu Comerç, Montserrat Andreu.

En el decurs de la nit es van lliurar diplomes i premis de re-

coneixement a les tasques de les empreses turístiques o comercials. El premi a la Innovació se’l va endur Cannelonia, mentre Gelats Llorens i Be Happy van quedar finalistes. El premi a la Trajectòria

va ser per a Roc Roi, amb la Joieria Maestre i el Restaurant Can Gatell com a finalistes. El premi a la Comunicació el va guanyar Aqua Sports Club, amb nominacions per al restaurant Pepa Jaleo i el Portal d’en Roc. El premi a la Promoció de la ciutat el va recollir la Pastisseria Blanch amb La Daurada Beach Cub i el restaurant La Farmàcia com a finalistes.

La menció especial de la Nit va anar a parar a mans del Càmping Vilanova Park pels seus més de 30 anys de trajectòria a la ciutat.

L’acte el va obrir el regidor Gerard Figueras que va voler posar èmfasi en el fet que “el sector del turisme i el comerç ha estat el que durant 2015 ha generat més ocupació”. L’alcaldessa, Neus Lloveras, va felicitar a tots els guardonats d’enguany però sobretot a tots els gremis i associacions pre-

sents “per la vostra gran capacitat de col·laboració i per la sort que tenim a la ciutat de poder comptar amb un motor econòmic com està sent el turisme i el comerç”.

El conseller Puig va afirmar que “estem en condicions de superar la crisi però això en pot comportar un doble esforç perquè ens hem d’adaptar a un nou model econòmic i a un nou model de consum que haurem de començar a incorporar. Això requereix molt esforç i cal reconèixer aquesta feina com aquesta nit hem fet”.

L’acte va servir per a presentar Hola Vilanova, una nova eina de promoció de ciutat i de fidelització de clients que consisteix en una targeta d’acumulació de punts relacionada amb un web i una aplicació per a dispositius mòbils que permetrà desenvolupar la ciutat de manera global.

22

Penedès Econòmic

Novembre 2015

EMPRESA

Kartox aguditza l’enginy per cobrir les necessitats dels e-commerce La seva aposta de fabricar caixes a mida a partir d’una sola unitat ha revolucionat el món del cartró, molt industrialitzat i conservador Lídia Oñate El cartró viu un moment d’esplendor. Gran protagonista dels paquets, cada vegada més nombrosos gràcies a la venda online, i ara també d’elements de decoració pel seu baix cost i estètica vintage, el cartró va guanyant dia a dia més adeptes. Algunes empreses fabricants d’aquest material han sabut reinventar-se i apostarhi fort. És el cas de Kartox, una empresa que va néixer ara fa un any dins del grup Font Packaging, ubicat a Torrelavit.

Dirigida per Martina Font, tercera generació de Font Packaging, l’empresa Kartox encara és una petita mostra de tot el potencial que encara queda per exprimir en un món que lluita per la reducció de costos, la sostenibilitat i la competitivitat. La seva proposta de valor de producte és clara: fer caixes a mida a partir d’una unitat. “En tot el sud d’Europa no hi havia cap empresa que ho oferís i el 2009 vam decidir crear un projecte online amb una baixa inversió i vam veure que obteníem un bon retorn”. D’aquest projecte va néixer el 2014 Kartox, que és “la resposta a les necessitats de les empreses online”, segons Martina Font. Aquestes necessitats passen per servir-los poca quantitat de producte, ja que molts e-commerce tot just comencen a vendre; mides

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

u Martina Font dirigeix l’empresa Kartox, dins de Font Packaging

de caixa diverses perquè l’estoc és variable i diferent; i aconseguir que les caixes siguin atractives, funcionals, segures i eficients, ja que “la primera experiència física que té el client online és l’embalatge en el qual va el producte”.

Però no totes les empreses tenen en compte aquest factor.

Segons Font, “algunes no en són conscients de la importància de l’embalatge i ho deixen per a última hora. Per això sempre dic que encara que inverteixis molt en un e-commerce, si el producte arriba en un embalatge inadequat o amb el producte en males condicions, tot això en què has invertit no haurà servit per a res”. Partint de

la base que tothom busca la màxima protecció amb el mínim cost, Font afegeix que “la meva feina és trobar l’embalatge que protegeixi al màxim el seu producte i que sigui el més econòmic possible.

Fem proves de caigudes de fins a tres metres per veure l’impacte que rebrà la caixa i evitar que el producte es faci malbé”.

Per tal d’acotar al màxim la mida de la caixa i evitar futurs problemes amb l’enviament, Kartox va decidir especialitzar-se en la fabricació de caixes a mida i des d’una sola unitat. “Per aconseguir ser competitius vam invertir molt en tecnologia, en concret, en una màquina importada d’Itàlia i un

Campanya Nadal Sí, pot ser que sobti una mica veure un titular parlant del Nadal, però és que ja ens ho comencem a trobar molt sovint en el dia a dia. De fet, no és una cosa particular meva ni dels nostres clients ni del nostre sector. Ja hem vist carrers preparats amb la il·luminació nadalenca, tenim per les xarxes l’anunci de la loteria de nadal i en Punset fa més dies que ens recomana una loteria fantàstica.

La qüestió és que, sí, tenim el nadal a prop i novament tothom que hi veu possibilitat de negoci es prepara per aprofitar l’avi-

nentesa i, oh sorpresa, vendre més durant les festes.

Són dies de preparar ofertes, campanyes, nous dissenys, promocions al mòbil i newsletters...

Una petita recomanació.

No feu que aquesta bona voluntat de fer créixer el negoci esdevingui en tot el contrari i signifiqui un trasbals de conseqüències insospitades. Ja que us disposeu a atreure, contactar, enamorar, fidelitzar... clients, no oblidem dos principis bàsics: són persones, atenció a qui són i a com arribem fins a elles; i cada cop estan més informades

software que ens permeten fer caixes i objectes a mida”, afirma. A tot això, posen a l’abast un ampli ventall d’embalatges estàndard per a aquells que necessitin una opció més econòmica, però que no sigui tan ajustada com la que seria feta a mida.

Tot i que actualment Kartox només suposa el 2% del volum de negoci del grup Font Packaging, xifrat en uns 40 milions d’euros, Martina Font preveu un creixement exponencial durant els propers anys. Les perspectives són positives, ja que la seva aposta per la innovació ja ha començat a donar els seus fruits amb el Premi al Millor Embalatge que l’empresa va rebre pel Total Wine Pack, un embalatge destinat a l’enviament de mostres de vi arreu del món.

El seu principal atractiu és que permet substituir el porexpan, ja que és igual de resistent, però sostenible. “El tema ecològic preocupa molt en aquests moment i en aquest aspecte el cartró és un dels materials més sostenibles que tenim al nostre abast”, comenta Font.

El cartró també com a element decoratiu Photocalls, ulleres, cadires, televisions... El món del cartró sembla no tenir fi per decorar espais i crear nous objectes que substitueixin un dels materials que més s’ha vist afectat per la presa

dels seus drets. L’e-commerce també protegeix els consumidors!

La LSSI (Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç electrònic) és també una gran desconeguda, per no dir ignorada. Parenta de la LOPD, si em permeteu. Per tant, si us plau, no us llanceu a vendre online sense tenir present el marc legal. És obvi, oi? La venda per internet té molts avantatges quant a logística, gestió material, espais físics, etc. respecte a un local al carrer, però no és la selva.

Per tant, planifiqueu i vigileu quines dades personals necessiteu recollir i

de consciència mediambiental: el plàstic. “Cada cop ens demanen més photocalls i lletres per a casaments o esdeveniments”, comenta Font, que reconeix haver estat sorpresa en algunes ocasions per propostes massa agosarades.

“Una vegada em van demanar, fins i tot, una xemeneia”, riu.

Altres, però, demanen caixes a mida per moblar espais. “Tots els mobles són fets amb cartró i això, per exemple, va ajudar un client a augmentar la ràtio de venda de pisos”, explica. Les diferents qualitats de cartró que hi ha actualment al mercat han dotat de prou resistència al cartró per erigir-se com un material que va molt més enllà d’empaquetar productes.

“Ara mateix hi ha molts tipus de qualitat, però clar, no tot surt a compte de fabricar amb cartró”, argumenta Font, ja que “una cadira, per molt resistent que sigui,

el cartró ha guanyat en atractiu pel fet de ser sostenible i haver millorat la resistència es pot fer malbé a l’exterior amb la pluja perquè, en definitiva, és cartró i es mulla”.

Font és una amant de la decoració i imprimeix el seu toc creatiu als diferents productes que es comercialitzen des de Kartox.

Aquests s’han anat ampliant a mesura que s’apropa el Nadal, una època que es presta molt a crear petits elements decoratius de baix cost que aconsegueixin transmetre l’esperit de les festes nadalenques.

quina gestió en fareu. No sortiu online a la recerca de bases de dades a granel.

Ser catalogat com spammer és una manera molt desagradable de treballar en la venda online. Per tractar les dades dels teus usuaris o clients, cal un consentiment i per tant també cal tenir previstos els mecanismes d’acceptació i revocació. I com hem comentat alguna vegada, els drets ARCO són fonamentals.

Sobretot, redacteu les clàusules d’informació obligatòries a una web: Avís legal, Condicions de contractació, Política de privacitat i Política de cookies. I una altra cosa molt típica de

l’època nadalenca, si feu concursos o promocions, cal oferir tota la informació de les condicions del mateix.

No és complicat, però requereix atenció i cura.

Per això, si algú pretén començar la seva aventura de comerç electrònic amb vista al nadal, que les presses no us facin perdre el nord. La qüestió és seriosa i obrir el teu negoci a la xarxa no és només posar un catàleg online, ni un tema de disseny, ni de promoció, ni d’ofertes... també és una responsabilitat legal amb molt de valor per fer triomfar un projecte.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

23

TRIBUNA UEP

La UEP s’adhereix al Pacte de Berà per exigir una solució als col·lapses de l’N-340 La junta directiva de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), ha decidit adherir-se al Pacte de Berà per exigir una solució als col·lapses de la carretera N-340 al seu pas pel Baix Penedès i el Baix Gaià. L’adhesió de la UEP es farà visible en la concentració de protesta que han convocat els alcaldes dels municipis afectats i el Consell Comarcal del Baix Penedès aquest diumenge 29 de novembre a les 12 del migdia a l’Arboç, on hi prendran part membres de la junta directiva de l’organització empresarial. El

Pacte de Berà aglutina els ajuntaments afectats pel traçat de l’N-340 entre el Baix Penedès i Tarragona, el tram històricament més col·lapsat d’aquesta carretera i que divideix molts dels municipis per la meitat. L’única proposta feta fins ara pel Ministeri de Foment és un avantprojecte de desdoblament de l’N-340 a través del seu traçat actual, una proposta totalment inacceptable pel seu impacte sobre la trama urbana dels municipis. Els alcaldes, en canvi, proposen una solució més lògica i econòmicament viable

com és l’aixecament del peatge de l’AP7 entre Tarragona i Vilafranca, de manera que l’autopista es converteixi en la via alternativa a la carretera. La Generalitat ha proposat com a mesura transitòria desviar el trànsit de camions per l’AP7 a canvi d’una rebaixa del 50% en el preu del peatge per als transportistes, però el Ministeri no ha contestat cap de les propostes. La Unió Empresarial del Penedès lamenta profundament la manca de sensibilitat del Govern espanyol davant un problema real com és el col·lapse de

Llei de segona oportunitat: el dret de començar un nou negoci després d’un projecte fallit La Unió Empresarial del Penedès (UEP), organitza el proper dimecres 2 de desembre un seminari divulgatiu sobre la Llei de Segona Oportunitat, que permet a un empresari posar

en marxa un negoci nou després d’un intent fallit. Aquesta nova llei aprovada pel govern de l’Estat proporciona una reducció de càrrega financera i altres mesures d’odre social, i permet

una segona oportunitat a les persones físiques que després d’un projecte empresarial fallit vulguin començar un projecte de nou sense la “motxilla” de deutes anteriors. Les noves mo-

l’N-340 a Catalunya i exigeix una solució consensuada amb el territori. Per a la UEP, “la solució que reclamen els alcaldes és un dret de tots els ciutadans d’aquestes comarques, víctimes d’una errònia política d’inversions de l’Estat que oblida sistemàticament aquest territori generant un greu

perjudici al seu desenvolupament econòmic”. La UEP considera que aquesta falta d’inversió limita igualment el potencial competitiu del Baix Penedès i condemna els seus habitants a patir cada dia els perjudicis d’un dels principals eixos viaris del país que ha quedat del tot obsolet.

dificacions de la llei concursal han anat orientades en dos sentits: un primer és que el deutor pugui aconseguir pactes amb els seus creditors introduïnt els acords de refinançament; i el segon, donar sortida als deutors a través de la remissió de deute. Per explicar els detalls de la nova llei i les condicions en què

s’hi poden acollir les persones interessades, la UEP amb la col· laboració del bufet d’advocats Batlle i Casanovas han convidat José Manuel Calavia, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona. El seminari se celebrarà a la delegació del Col· legi d’Aparelladors de Vilafranca i començarà a les 9 del matí.

Espai Socis EUROSELECCIÓ

JOIERIA MONER

BUREAU VALLÉE

Euroselecció és l’importador oficial de les copes Riedel a l’Estat espanyol. Els seus diferents segments d’actuació son: distribució, restauració, cellers, retail, vinoteques i grans magatzems. Mitjançant el servei Tasting, Euroselecció lloga les copes Riedel a tot l’Estat espanyol i dóna suport a la gestió de fires i esdeveniments on la copa Riedel té presència. La central

Des del 1871, a la Joieria Moner de Vilafranca del Penedès oferim als nostres clients una àmplia varietat de productes, tant de joieria com de rellotgeria. Comptem amb marques d’alta gamma de luxe i manufactura com: Breitling, Breitling for Bentley, Baume et Mercier, Chopard, Chaumet,… Entre d’altres més cosmopolites.

Som una cadena de venda de material d’oficina, escriptura i retolació, arxiu, papereria, embalatges, cartutxos i tòners de tinta originals i compatibles; impressores de tots tipus, perifèrics d’informàtica, telèfons mòbils lliures, cadires d’oficina i direcció, servei de copisteria i plotter gran format. Oferim promocions especials

de l’empresa es troba al Penedès, a més de dos showrooms, un a Madrid, juntament amb el servei de Tasting, i l’altre a Màlaga, on també s’ofereix el servei deTasting a la ciutat de Marbella.

Més informació www.euroseleccio.com

Seguint la tradició familiar, els nostres signes distintius són la qualitat del producte, la exclusivitat en el diseny, l’artesania en la producció de les joies i l’excel·lència en el servei al client. Més informació www.joieriamoner.com

per als socis de la UEP. Vine a conèixer-nos i descobreix tot el que et podem oferir. Ens trobaràs a la Rambla Nostra Senyora, 9 de Vilafranca del Penedès.

Si vols saber més sobre nosalres visita la nostra pàgina web www.bureauvallee.es

24

Penedès Econòmic

Novembre 2015

EMPRESA

Quines responsabilitats i riscos té un administrador únic?

S’INCREMENTEN UN 20% ELS RESTAURANTS ADHERITS A LA RUTA DEL XATÓ

L’administrador únic d’una empresa ha d’actuar amb diligència i no treure partit de la seva condició per a realitzar negocis personals Olga Aibar L’administrador únic d’una empresa és un càrrec que comporta una gran responsabilitat que fins i tot pot afectar el seu patrimoni, amb el qual ha de respondre davant dels possibles perjudicis causats per les seves decisions.

Aquesta responsabilitat és, a més, solidària de tots els membres de l’òrgan d’administració, és a dir que qualsevol administrador pot ser considerat responsable de les decisions dels altres administradors.

L’administrador actua en el nom de la societat tant per realitzar transferències com per efectuar inversions o adquisicions així com per a qualsevol iniciativa o decisió important que adopti la societat. Aquest respon davant de tercers pels actes dels administradors però aquest respon davant dels socis i creditors, per tant si la societat demostra que un acte pel qual se li exigeixen responsabilitats és per error o omissió de l’administrador, és ell qui paga.

La llei exigeix que l’administrador ha de dirigir-se amb la diligència d’un empresari i d’un representant lleial, és a dir que ha de ser honest, lleial a la societat i no pot aprofitar les oportunitats de negoci en benefici propi ni treure

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

partit de la seva condició d’administrador per a realitzar negocis personals i té el deure de secret sobre la informació sensible de la societat, fins i tot després d’haver cessat del seu càrrec. Àmbits de responsabilitat dels administradors Segons explicava l’advocat Andreu Batlle, de Batlle & Casanovas Advocats “als administradors se li poden reclamar responsabilitats en quatres àmbits: mercantil, tributari, laboral i de la seguretat social, i penal”.

En la responsabilitat mercantil, la normativa regula la responsabilitat per danys que afectin la societat, els socis o tercers i per deutes. En l’àmbit tributari, hi

ha tres tipus de responsabilitat: la responsabilitat subsidiària de l’administrador per infracció tributària, la responsabilitat per deutes pendents després de deixar el càrrec i la responsabilitat solidària amb la societat per ser el causant o col·laborador de la infracció tributària.

En l’àmbit de la seguretat social, es pot reclamar responsabilitats personals a l’administrador i procedir a la inspecció laboral encasos de falta d’afiliació o per diferències de cotització. Es poden imposar penes de presó de fins a 5 anys a qui deixi de pagar o defraudi a la seguretat social per imports que excedeixin els 120.000 euros, a banda d’imposar una multa per valor de 6 vegades l’import deixat

de pagar o defraudat.

Tipus de reclamacions que poden rebre els administradors Qualsevol persona pot al·legar que una determinada decisió presa pels administradors o la mala gestió de la societat li ha causat un perjudici econòmic. Els tipus més freqüents de reclamacions són: la mala gestió del patrimoni de la societat, operacions de compra o venda de filials o participades, l’escassa o excesiva diversificació en línies de negoci, productes, mercats, etc., la competència deslleial, una informació incorrecta o incomplerta a accionistes o clients i la política d’inversions.

Batlle recordava que “si l’administrador compleix amb les obligacions del càrrec, no se li podran exigir responsabilitats de cap tipus. De fet, només una actitud culpable, dolosa o negligent per part de l’administrador de la societat permetrà exigir-li responsabilitats”.

Tanmateix, davant dels riscos que existeixen, s’acostuma a recomanar la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil d’administradors i directius amb la qual se’ls protegeix davant de les reclamacions que puguin rebre. A Espanya les primeres assegurances d’aquest tipus es van subscriure l’any 1990, amb l’entrada en vigor de la Llei de societats anònimes.

La impaciència i la paradoxa dels resultats Sol ser habitual que quan tenim clar un objectiu o un repte, ens hi dediquem en cos i ànima cap a la consecució d’aquest repte. I de fet, focalitzar-nos per aconseguir el que ens hem proposat és una praxis excel·lent i fer d’això una prioritat és una sabia decisió.

Ara bé, el camí per aconseguir-ho pot no ser un camí de roses quan ens comencem a focalitzar en excés en els resultats, quan fem dels resultats esperats gairebé una obsessió. Llavors és quan podem notar símptomes corporals un

tant desagradables com ansietat, nerviosisme, insomni… o qualsevol altre malestar relacionat amb voler aconseguir la nostra fita.

I si això persisteix en el temps inevitablement ens porta a sentir impaciència: quan ens comencem a preocupar perquè els resultats no arriben en el moment que ho esperem.

Aferrar-nos als resultats genera impaciència i és una gran font de sofriment, i això a la llarga, genera conseqüències negatives per la salud. A més, les persones que solen actuar de forma impacient, poden repercu-

tir negativament amb les persones del seu voltant ja que si no s’aconsegueixen resultats en el temps estimat, poden arribar a perdre amistats i sacrificar valuoses relacions personals.

Una persona impacient tendeix a estar tan concentrada en obtenir resultats tan ràpidament, que quan els obté no se sent feliç, pensant que han arribat tard (encara que no sigui així). Solen enfocar-se en tot allò que hauria d’haver-se aconseguit ja, sense valorar aquells aspectes que sí s’han aconseguit. En definitiva, aquesta manera

La 18a Ruta del Xató va començar el dilluns 23 de novembre a Vilanova i la Geltrú. E Aquest any, l’ambaixador de la Ruta és el cuiner Raül Balam Ruscalleda, xef de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, amb dues estrelles Michelin.

La Ruta del Xató la conformen 65 restaurants, fet que representa un increment del 20% respecte l’última edició.

Per Figueras, ha estat precisament la incorporació d’un nou format de servir el Xató, acompanyat d’una nova imatge gràfica, el que ha engrescat diversos restaurants del Penedès i el Garraf a afegir-se a la Ruta.

Enguany, com a novetat, al costat dels plats que es podran degustar a les cartes dels restaurants, també hi haurà la possibilitat de tastar el Xató dins les rutes de tapes de Vilanova, Sitges, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Calafell.

L’objectiu, segons el regidor de Promoció Econòmica de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras, és “modernitzar” l’oferta per atraure més públic.

Els gremis d’hostaleria i els ajuntaments participants a la Ruta han editat un llibre de receptes que inclou de forma detallada les cinc varietats d’aquest plat.

Segons Gerard Figueras, el Xató és un producte que “posiciona el Penedès, tant gastronòmicament com pel que fa als vins”.

d’actuar porta a malgastar energia en tensions, ansietats i malestar degut a voler canviar el ritme natural de les coses.

De fet, això és justament el contrari del que es recomana: mantenir la calma i la paciència en la consecució de resultats, ja que no pel fet de desitjar una cosa aquesta arribarà quan nosaltres ho hàgim previst. Es diu que la paciència és la fortalesa d’un esser humà per acceptar amb serenitat les dificultats i contratemps de la vida. I no té res a veure amb la passivitat.

Desaferrar-se del resultat és el que fa fluir l’energia. El més recomanable si volem

veure materialitzats els nostres objectius i alhora gaudir del camí és concentrar-nos en fer el millor possible allò que hàgim de fer. I en cas que no aconseguim el que volem (acceptant que els resultats no sempre depenen de nosaltres), aprendre què hem de canviar perquè ho aconseguim en un futur.

Contràriament al que se sol pensar, la serenitat, la calma, la paciència, acompanyat de donar el millor d’un mateix farà que els resultats arribin en el moment que hagin d’arribar, ja que hem d’estar preparats per merèixer i gaudir dels resultats.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

25

EMPRESA

Sehrs a la restauració del Ricard Fortuny

Juan Vicente Bonastre, nou Director General de Granier La companyia flequera vilanovina ha complert cinc anys i pretén obrir 100 noves botigues l’any 2016 Olga Aibar

El grup Sehrs Food and Projects ha guanyat el concurs que es va obrir per gestionar el servei d’alimentació del Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedès, que gestiona el centre Ricard Fortuny.

Al concurs s’hi van presentar tres empreses. L’oferta de Sehrs Food va ser la millor puntuada per obtenir la millor valoració global (millor valoració tècnica i segona millora valoració econòmica). En concret, es va valorar especialment la im-

plantació del seu sisetma Security Innovation & Nutrition for Catering, un sistema de gestió de cuines a partir de la refrigeració.L’import d’adjudicació és de 982.648,76 euros.

El grup ha assumit aquest mes de novembre la gestió del servei d’alimentació a pacients i de la gestió de les cafeteries. L’empresa haurà d’oferir 101.500 pensions complertes i 7.800 menús per al personal.

El centre té 298 llits repartits en quatre plantes.

Clients de CaixaBank s’assessoren pel futur

Juan Vicente Bonastre ha estat nomenat Director General de Granier. Aquesta iniciativa respon a l’estratègia de reforçar totes les àrees de la companyia per garantir el desenvolupament del negoci de forma reeixida i sostinguda. Aquest lloc, de caràcter executiu, és el màxim responsable de la companyia i reporta directament al Conseller Delegat, Juan Pedro Conde, qui seguirà liderant el grup des d’una posició més estratègica. Entre les funcions de Bonastre destaca la de definir el rumb empresarial de Granier en els propers 5 anys, reforçar les seves estructures i liderar els processos d’expansió, innovació, i compromís social i corporatiu.

Juan Vicente, de 50 anys d’edat i format en IESE, EADA i la UOC, va iniciar la seva car-

rera professional en 1990 a Europastry. Com a Director Comercial del grup Europastry, càrrec que ha exercit durant els últims 25 anys, ha estat vinculat a la firma Granier des dels seus inicis (2010) a causa de la col·laboració entre ambdues empreses.

Granier ha complert cinc anys,

moment en què afronta un pla d’expansió nacional i internacional. A Espanya Granier pretén obrir 100 noves botigues durant 2016, i fora de les nostres fronteres la companyia centra l’atenció en l’obertura d’una segona botiga a Miami i en nous establiments a Londres.

Mor Pere Mata, cofundador de l’empresa de confecció Peyton redacció

Un total de 205 clients de l’Alt Penedès i l’Anoia de CaixaBank van assistir a les darreres sessions Caixafu[Tu]r per ajudar a planificar la jubilació dels seus clients del Penedès i l’Anoia d’acord amb les seves necessitats i expectatives. La primera va tenir lloc el 7 d’octubre i la segona l’11 de novembre. El 2014 es van organitzar 428 trobades per tot el territori, amb una assistència total de més de 25.000 clients pròxims a l’edat de jubilació.

Durant el primer semestre de l’any VidaCaixa va pagar un total de 1.805 milions d’euros als seus clients. D’aquesta xifra, 829 milions d’euros es van abonar en format de renda, amb un total de 689.000 prestacions, i 158.000 prestacions en forma de capital, per valor de 975,5 milions d’euros. La companyia és l’entitat líder en plans de pensions en el total de mercat, on ha guanyat 2,8 punts fins a arribar a una quota de mercat del 21%.

El dimarts 3 de novembre va morir el vilafranquí Pere Mata Fuentes, fundador, juntament amb el seu germà Ton, de la històrica empresa Peyton de Vilafranca del Penedès, dedicada a la confecció de roba. Les exèquies van tenir lloc el 5 de novembre a les 17h a la basílica de Santa Maria, que es va omplir.

Les arrels de l’empresa es remunten al negoci familiar dels Mata que, des de feia diverses generacions, es dedicava al comerç tèxtil al detall en una botiga coneguda com a cal Pau Nadal i que estava situada a la Plaça Constitució, 14 de Vilafranca.

Davant de la progressiva demanda de les comandes, l’any 1960 es va iniciar la construcció d’una nova planta industrial a la carretera de Barcelona, 58 de Vilafranca, que es va inaugurar un any després i que tenia 1.300 m2 construïts. El constant augment de les vendes va obligar a ampliar les instal·lacions existents i l’any

1964 es va adquirir un nou local, un espai que hi havia al costat de la fàbrica que va afegir prop de 3.800 m2 a les instal·lacions.

La xarxa de vendes nacional es va anar ampliant i l’empresa va anar creixent i exportant al mercat internacional. A la dècada de 1970 Peyton ja era present a les fires més importants del món gràcies al seu disseny, sovint trencador. L’empresa va créixer fins a assolir una superfície de 6.900 m2 i es van contractar diversos

tallers autònoms a altres punts de Catalunya.

El declivi en la confecció mundial va obligar Peyton a tancar punts de venda i centres de producció en la dècada dels 90 fins que el novembre de 1993 una multinacional nord-americana va comprar l’empresa.

En motiu de la seva trajectòria empresarial, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va lliurar a Pere Mata l’any 1992 la medalla President Macià.

26

Penedès Econòmic

Novembre 2015

VINS&CAVES PREMIS DE LA GUIA DE VINS DE CATALUNYA 2016

L’equip de gimnàstica rítmica es transforma en bombolla Freixenet Les caves reten un homenatge a un esport molt exigent que representa l’excel·lència que busca la companyia Olga Aibar Freixenet va presentar el dimecres 25 de novembre, en el marc del Museu Marítim de Barcelona, l’espot de Nadal d’enguany, protagonitzat per l’equip espanyol de gimnàstica rítmica.

Un anunci molt visual i basat en els colors daurats en el qual les gimnastes, transformades en bombolles Freixenet, demostren

les seves habilitats amb la cinta, les pilotes i els aros.

Segons va explicar el director de Comunicació de Freixenet, Pere Bonet, “les esportistes representen l’excel·lència que persegueix Freixenet en l’elaboració dels seus caves” i la importància del treball en equip. Un altre dels objectius de la campanya, en paraules del president del Grup, Josep Lluís Bonet, és “demostrar que hi ha talent al país

en uns moments en els quals hi ha tants interrogants”.

La idea del director creatiu de JWT Àlex Martínez ha estat utilitzar la brillantor daurada com el fil conductor de la campanya, que ha sintetizat el director cinematogràfic Kike Maíllo. D’altra banda, Freixenet també va presentar el making off de l’anunci i un documental titulat “Mereixent un somni” en el qual les esportistes expliquen

com és la seva professió, els sacrificis que han de fer i el seu dia a dia. L’equip, format per Elena López, Sandra Aguilar, Lourdes Mohedano, Artemi Gavezou i Lídia Redondo, ha guanyat recentement la medalla de bronze al Mundial d’Alemanya i participarà als Jocs de Rio de Janeiro de 2016.

La capitana, Alejandra Quereda, afirmava que l’anunci els anirà bé per tenir més visibilitat.

Castell de Pujades presenta el vi novell Xarel·lo 2015

Dos caves de Cellers Carol Vallès, entre els 10 millors

El celler Castell de Pujades de Castellví de la Marcava presentar el 20 de novembre a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú el seu vi novell Xarel·lo 2015, produït amb viticultura ecològica. L’enòleg Manel Via va explicar com havia anat la verema i els avantatges de la varietat xarel·lo.

Entre els convidats es trobaven el director de l’INCAVI, Jordi Bort, el director del Consell Regulador de la DO Penedès, Francesc Olivella i el president del Consell Comarcal del Garraf, Gerard Figueras. Aprofitant l’ac-

El Grup Gourmets, grup gastronòmic i de premsa vinícola pioner a Espanya, ha presentat recentment la seva 31 edició de la Guia Gourmet. En aquesta guia, s’analitzen 1.117 cellers i es classifiquen més de 4.400 vins mitjançant tasts a cegues.

Enguany, el Parellada i Faura Millenium de Cellers Carol Vallès ha estat qualificat amb 92 punts pel comitè de

te, Castell de Pujades va organitzar, juntament amb l’associació Ressò, una recollida d’aportacions per al Banc d’Aliments per tal d’aconseguir mil litres d’oli.

No juguem amb les coses de menjar “Cachondeo” el que vulgueu... Bromes, rauxa, alegries també, però ull amb les coses de menjar; amb això no es juga. Què vull dir que amb les coses de menjar no s’hi juga? Que no juguem amb l’economia ni amb el nostre futur ja que ens ha costat molts anys arribar on som.

Hem de lluitar pel nostre futur més que mai.

Molts núvols i moltes ombres enfosqueixen el nostre camí. El tema domèstic català ja ni el toquem, tenim un tema molt pitjor

que pot fer trontollar tot el nostre sistema. Em refereixo al tema del terrorisme gihadista, amb totes les conseqüències que pot portar si els europeus ens dividim.

Nosaltres tenim molts enemics que van contra la nostra civilització, però el més trist és que en tenim tant a fora com a dins. Europa i el món occidental estan basats en la cultura judeocristiana; aquesta és la nostra força. L’enemic té un nexe d’unió que és el seu fanatisme religiós. Nosaltres també hem de tenir un nexe

d’unió que és la nostra cultura basada en les nostres tradicions: el pessebre, el Nadal, el Pare Noel, el cap d’any, Reis, la Setmana Santa, la mona i tantes i tantes tradicions basades en la nostra mil·lenària cultura.

Aquest any la Sra. Ada Colau vol substituir el Nadal a Barcelona per les festes del Solstici d’Hivern. Ja m’imagino als barcelonins quan es trobin a l’ascensor de casa seva amb el veí de davant de casa: “Hola Joan, bon Solstici d’Hivern”. Penós i lamentable; i els botiguers i tot el

que arrossega les festes de Nadal i Reis, a cagar a la via.

Doncs no, per aquí no passem. Volem ser tan laics, tan políticament correctes que ho engegarem tot a rodar.

La nostra cultura i el nostre lèxic està ple de paraules: apocalíptic, salomònic, èxode, calvari, padrins i tantes i tantes paraules que els nostres infants no sabran què volen dir. No estic demanant que aneu cada diumenge a missa, però sí recomanaria que a les escoles s’ensenyés la nostra cultura judeocristiana com a nexe d’unió per a possibles atacs, tant externs

La Guia de Vins de Catalunya 2016 va lliurar el 23 de novembre el seus premis anuals. Els vins Turó d’en Mota 2003 de Recaredo i Enoteca Gramona Finca de l’Origen Brut Nature Gran Reserva 2001 de Gramona van obtenir el premi La Guia 2016 al millor vi escumós. Albert Milà de Mas Comtal va obtenir el premi a la trajectòria ex aequo amb Valentí Roqueta d’Abadal i el premi La Guia 2016 Territori va ser també ex aequo per a Mas Bertran Viticultors i Agustí Torelló Mata.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 49 - Novembre 2015

tast d’aquesta guia referent per a professionals i aficionats.

Aquesta qualificació suposa “un orgull pels Cellers Carol Vallès prquè significa l’entrada d’aquest cava en el quadre d’honor dels millors caves d’Espanya”.

En la publicació de l’edició del 2016, també es destaca la gran relació qualitat/ preu d’aquest cava.

com interns.

Aquesta cultura és la nostra. Té 2.000 anys d’història. Dóna molts llocs de treball i sinó que els hi diguin als fabricants de torrons o cavistes. Celebrem amb alegria i joia les nostres tradicions; ens enforteixen com a col·lectiu, tant humana com empresarialment.

Permeteu-me que des d’aquestes línies us desitgi un molt bon Nadal amb una copa de cava a la mà (que no cal dir que, si pot ser, sigui del Penedès), i gasteu i consumiu responsablement el que pugueu i

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

gaudiu de les nostres tradicions, perquè com dèiem abans: amb les coses de menjar no s’hi juga.

Opinió

josep barella puig Editor Penedès Econòmic

Penedès Econòmic

Novembre 2015

27

VINS&CAVES

CAVES NADAL GUANYA UN CONCURS PER ENTRAR AL MERCAT SUEC El Monopoli Suec Systembolaget ha seleccionat el cava Nadal Brut Nature Gran Reserva 2008 per introduir-lo a la xarxa comercial sueca de venda al detall.

Aquest cava estarà disponible al mercat suec a finals d’aquest any a través d’una xarxa nacional de més de 30 botigues especialitzades en venda de vins i licors.

LES CERVERES D’ORIOL ROSSELL GUANYA EL PRIMER PREMI A TAIWAN El vi Les Cerveres d’Oriol Rossell ha rebut la màxima distinció del Festival Wine and Spirits que es va celebrar el 14 i 15 de novembre a Taiwan.

El premi Taipei International Wine and Spirit, és el màxim guardó que concedeix el Festival Wine and Spirits. El vi Virolet ha estat el segon classificat del Tapei International Wine and Spirit 2015. A més, ha rebut el premi especial Ladies. Per la seva banda, el cava Reserva de la Propietat Oriol Rossell, ha obtingut la medalla d’or del premi especial Ladies.

El Festival Wine and Spirits se celebra a Taipei (Taiwan) des de fa diversos anys amb un nombre creixent de participants internacionals en cada edició.

El Xitxarel·lo multiplica per vuit la producció de vi blanc en tres anys L’empresa Martí Serdà vol obrir botigues a Barcelona i Sant Miquel d’Olèrdola i estudia fer cava i ratafia redacció

La marca El Xitxarel·lo ha multiplicat per vuit la producció de vi blanc des que ara fa tres anys va irrompre en el sector amb una imatge inusualment descarada.

Va aparèixer al mercat amb una producció de 10.000 ampolles i ara se’n comercialitzen 80.000.

L’èxit ha dut els seus impulsors a crear el vermut Bandarra i recent-

ment han començat a vendre el vi negre Cabronet, elaborat amb cabernet sauvignon. El proper pas serà obrir la botiga ‘La Festival’ al barri de Gràcia de Barcelona, junt amb el distribuïdor Human Vins i una altra a Sant Miquel d’Olèrdola i es preparen per elaborar cava i ratafia.

Preveuen organitzar tastos, sortides a cellers i activitats d’enoturisme fora dels formats convencionals. Quan consolidin el públic

barceloní, confien atraure’l a l’agrobotiga que obriran l’any que ve a Casa Berger, a Sant Miquel d’Olèrdola, on elaboren els seus productes.

La producció de cava i ratafia també forma part dels projectes més immediats. Àlex i Albert Virgili provenen d’una família dedicada a l’elaboració del vi a granel, i asseguren que l’únic objectiu pel qual van crear la marca El Xitxarel·lo va ser captar el pú-

Mont Marçal elabora el cava Vallformosa llença edicions Abadia de Montserrat especials de dos caves Les caves Mont Marçal de Castellví de la Marca elaboren el cava Abadia de Montserrat que distribueix el Grup Osborne.

L’abadia va llençar el seu propi cava brut reserva amb una producció estimada de 50.000 ampolles el primer any.

Crida especialment l’atenció el disseny de l’etiqueta del cava. El marc exterior reprodueix l’orla del vitrall de la Capella de la Santa Cova de Montserrat.

La placa de l’ampolla serà col· leccionable fins a completar una sèrie que recrearà els mosaics dels vitralls de la Basílica.

Per a celebrar el 150 aniversari com a viticultors, Vallformosa Cava ha preparat dues edicions especials dels seus caves Origen Brut Nature i Col·lecció Brut Nature Reserva amb ampolla especial. Aquests productes tenen un disseny més atractiu, colorista i festiu. Amb el lema ‘Trenca les normes. Celebra-ho tot’, Vallformosa anima a tothom a celebrar les coses més quotidianes del dia a dia. Per altra banda, el 3 de desembre, Vallformosa organitzarà la festa principal de la ‘Shopping Night Barcelona’ de Passeig de Gràcia.

El IV Sopar Solidari del Cava recapta 41.220 euros Es destinaran a Càritas per a finançar beques menjador fora del període escolar redacció

La Confraria del Cava Sant Sadurní va celebrar el divendres 20 de novembre, a la sala oval del MNAC, la quarta edició del Sopar Solidari del Cava. Més de 300 persones van col·laborar amb

blic jove.

Els germans defensen que cal apropar totes les varietats del vi als joves amb una línia que sigui distesa, sense pretendre explicar les virtuts de la seva elaboració.

Matisen que “cal tenir vins de prestigi” per garantir la qualitat del sector, però remarquen que primer cal seduir la joventut amb productes propers que convidin a passar-ho bé i a consumir-los en detriment d’altres begudes.

la iniciativa que, també enguany, es va organitzar amb l’objectiu de recollir fons a benefici de Càritas.

La Confraria va recaptar més de 41.220 euros que serviran per finançar beques menjador fora del període escolar a les 10 diòcesis que hi ha arreu de Catalunya.

En les tres edicions anteriors la

Confraria ja va aconseguir recaptar més de 80.200 euros (més de 23.000 euros amb el primer sopar, 20.136 amb el segon i 40.839 euros amb el tercer).

Com al 2014, l’Obra Social de La Caixa ha doblat els diners que havia aconseguit recaptar la Confraria del Cava, en concret 20.610 euros.

La presidenta de Càritas, Carme Borbonès, va recollir el xec amb la recaptació del sopar de mans d’Antoni de la Rosa i Torelló, president de la Confraria del Cava, de Maria Jesús Català, delegada general de la província de Barcelona de CaixaBank i Jordi Nicolau, director territorial de Barcelona de Caixabank.

Durant el sopar també es va lliurar el lot de més de 1.100 plaques de cava, procedents dels tastos de la Guia de Vins de Catalunya 2016, de les mostres participants als Premis Vinari 2015, i de l’acte de la Diada de Sant Jordi de la Confraria. El lot es va subhastar per 1.000 euros.

28

Penedès Econòmic

Novembre 2015

TECNOLOGIA

WhatsApp? Millor cara a cara Josep Barella Normalment, quan tens WhatsApp accedeixes de manera fàcil i ràpida a tot el teu entorn social (amics, família, coneguts, companys de treball...). Per això et convé saber quan i com usar millor aquesta app.

El problema és quan WhatsApp, o millor dit, la mala utilització d’aquesta aplicació, t’allunya de qui tens a prop i, per contra, t’apropa a qui tens lluny. No deixa de ser un mitjà més de comunicar-nos que cal aprendre a usar, ja que el món 2.0 no és més que una representació del que ja existeix al món real. Per això, la premissa primordial seria: “No facis o diguis allò que no faries o diries cara a cara”.

Potser sigui més fàcil expressar a través de WhatsApp aquelles coses que no diries cara a cara. Però això té dues vessants: igual que podem transmetre coses positives, podem fer el contrari.

A més, la comunicació via Whatsapp pot ser limitada, ja que falten matisos del llenguatge no verbal, tant del que expressa com del que rep el missatge. Estar enfront d’un altre fa que hi empatitzis amb més facilitat. També així pots modular el teu missatge en veure com el teu interlocutor està rebent el missatge al mateix temps que li dius. El problema no és l’app en si, sinó el mal ús que pots arribar fer-ne d’ella.

Usa les emoticones, però no els substitueixis per dir les coses en persona El WhatsApp és un mitjà més de comunicació, amb les seves

limitacions. Una d’elles és transmetre emocions. Les emoticones poden ser un acostament a l’expressió emocional. El problema és que no són tan rics com l’expressió facial i corporal. Les emoticones podran ser útils en el context del Whatsapp, però estan molt limitats a aquest marc. Són pràctics, però són maneres estandarditzades d’expressió de les emocions. Les mirades, les carícies, els gestos o les abraçades no poden ser en cap cas substituïts per les emoticones. Per moltes emoticones que existeixin, mai igualaran la comunicació cara a cara.

Expressions que has d’evitar Allò que no diries verbalment cara a cara, tampoc cal escriure-ho al Whatsapp. Totes les expressions que resultin massa taxatives, has d’intentar matisarles al màxim, perquè l’altre les interpreti el més fidedignament possible a allò que vols expressar. És preferible no estalviar en paraules per donar més detalls i així no t’exposes a les males

interpretacions. Per expressar el que vols has de saber exactament el que li està arribant a l’altra persona. Per això has de demanar

Allò que no diries cara a cara, tampoc cal escriure-ho al Whatsapp feedback (resposta o opinió que ens dóna un interlocutor) a l’altre de com arriba el missatge. Això ho pots aconseguir demanant a l’altre que et digui com entén el que li estàs dient.

Tracta d’utilitzar l’expressió “m’explico?”, i no incomodis al receptor amb el “m’entens?”.

Gestiona la teva ansietat davant la falta de resposta immediata És addictiu perquè es reforça de manera immediata: escric, veig el doble check blau i em sento alleujat al moment. Per gestionar-ho adequadament has de preguntarte en aquests moments si realment és important o urgent que et contestin o si es pot demorar sense problema. Deixar el mòbil a un costat i dedicar el temps a altres coses sens dubte ho facilitarà. Mostrar l’hora de la teva última connexió és una forma de facilitar el control que s’ha d’evitar.

Temes que has d’evitar parlar per Whatsapp Tots aquells que resulten importants o conflictius.

L’ideal en qualsevol tipus d’interacció social és tractar els problemes en persona i evitar discutir per WhatsApp. El problema és que per a algunes

persones resulta més fàcil abordar temes sentimentals o emocionals per Whatsapp, ja que cara a cara pot ser que els doni més objecció o vergonya. Per això és important practicar l’expressió de les emocions amb les persones mes properes del teu entorn.

Pensa uns segons abans de posar al Whatsapp a aquesta persona que és important per a tu: “Val la pena discutir o dir-li les coses bones solament per WhatsApp en lloc de dir-les-hi en persona? Cal triar també el moment per whatsappejar de segons quines coses.

La polícia, per exemple, en el seu famós compte de Twitter, amb el tema de l’alcohol alerta: “Si has begut, no és bon moment per parlar d’aquell tema tan important amb la teva parella o família. O demà te’n penediràs, i no solament per la ressaca”.

Com whatsappeges et defineix Tingues clar que la teva escriptura no deixa de ser la representació de com ets. Igual que ho fem verbalment, ho fem escrivint.

Tots tenim la nostra forma de parlar, però també tenim la nostra forma particular d’escriure.

Vés amb compte amb el que escrius, ja que diu molt de tu.

Fregant els 1.000 milions d’usuaris El febrer de 2014, Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, va comprar WhatsApp. Va pagar 19.000 milions de dòlars per fer-se amb la companyia de missatgeria instantània fundada pel desenvolupador d’origen ucranià Jan Koum. Semblava una bogeria pagar això per una empresa que no generava ni un cèntim d’ingressos.

Avui, WhatsApp frega els 1.000 milions d’usuaris i la compra, mirant enrera, li ha sortit quasi barata.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

29

LLIBRES

Com crear nous espais de mercat on la competència sigui irrellevant

La estrategia del océano azul W. Chan Kim / Renée Mauborgne PROFIT EDITORIAL 19,95€

Mai fins ara havia estat tan important per a empreses i emprenedors trobar el seu oceà blau, és a dir, nínxols de mercat encara no explotats en els quals la competència no és una amenaça. En l’actualitat, les economies emergents estan guanyant presència en tot el planeta, les grans empreses són més fortes, les eines i els

canals de venda s’han multiplicat, les possibilitats de publicitat són gairebé infinites, les transaccions i les comunicacions són cada vegada més ràpides. Davant aquest panorama, empreses i emprenedors tenen dues opcions: entrar en mercats saturats i navegar per “oceans vermells” plens de taurons on solament sobreviuen

Com posar fi a la major xacra social i econòmica del nostre país

Acabemos con el paro Daniel Lacalle DEUSTO 17,95€

Tot i que la desocupació s’ha reduït a nivells de setembre del 2010 -després d’arribar el 2013 a un màxim del 27 per cent- i que l’OCDE estimi que crearem més ocupació que els països del nostre entorn, Espanya segueix entre els països amb major atur de la Unió Europea.

La desocupació és la major xacra social del nostre país i les

seves conseqüències econòmiques, socials, polítiques i fins i tot psicològiques aconsegueixen unes dimensions monstruoses.

En el present assaig, Daniel Lacalle reflexiona sobre les causes del nostre atur endèmic i proposa les reformes que en matèria política i econòmica haurien d’afrontar-se per fer-li front,

Zen Business, els beneficis d’aplicar l’harmonia a l’empresa

Zen Business Josep M. Coll PROFIT EDITORIAL 18,95€

Podem tenir un treball que aporti sentit i motivació a les nostres vides? És possible desenvolupar estratègies basades en l’harmonia? Com poden les empreses integrar-se en un sistema socioeconòmic més humà i sostenible i obtenir beneficis alhora?

Si el que cerques són respostes, aquest és el teu llibre. Zen Busi-

ness ofereix una nova visió empresarial que combina l’aplicació dels valors universals latents en la pràctica del Zen amb les estratègies més rellevants de creació de valor empresarial i social per a tots els seus actors.

Es dirigeix a empreses, emprenedors, executius, economistes, consultors i estudiants que busquen desenvolupar la seva

els millors, o bé endinsar-se en “oceans blaus”, aptes per trobar nous espais de negoci.

Per a això, és necessari tenir visió, ser creatius, apostar per la innovació i ser igual d’efectius tant en el plantejament del projecte com en la seva execució. En cada oceà blau hi ha milions de clients esperant noves propostes.

Basat en un estudi de 150 moviments estratègics (que cobreix més de 100 anys a través de 30 sectors empresarials), els autors sostenen que l’èxit du-

rador no té el seu origen en les batalles lliurades amb els competidors sinó en la creació de “oceans blaus” -nous espais de mercat sense explotar que estan madurs per al creixement.

La estrategia del océano azul es un best seller mundial (més de 3,5 milions d’exemplars venuts) que ofereix un enfocament sistemàtic per fer irrellevant la competència i descriu els principis i eines que qualsevol organització pot utilitzar per crear i conquistar els seus propis “oceans blaus”.

tals com una revisió crítica i constructiva de les causes de la desocupació i de les polítiques públiques de foment d’ocupació, la superació de la demonització de l’empresari i la por al risc, el nou paper dels sindicats, l’autoocupació com una de les vies amb més futur, el salt de les pimes a grans empreses, el foment de l’exportació de qualitat, el premi a la productivitat i la meritocràcia, i la cerca de la creació de valor afegit en lloc de les improductives subvencions.

Daniel Lacalle (Madrid, 1967) és economista, gestor de fons d’inversió i llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat de Madrid. Té el títol d’analista financer internacional CIIA (Certified International Investment Analyst) i postgrau per IESE. Ha escrit els llibres Nosotros, los mercados, Viaje a la libertad económica, La madre de todas las batallas, Acabemos con el paro i es coautor de Hablando se entiende la gente.

carrera professional i canviar el món. A tots els que desitgen expressar la seva creativitat mitjançant un treball que aporti sentit, significat i motivació a les seves vides. Aquest llibre, a més d’explicar el canvi des del rigor científic, proposa un nou model inspirador de gestió holística d’una empresa. Exposa un mètode pràctic, il·lustrat amb casos empresarials reals, a més d’eines per dissenyar i implementar cultures corporatives i models de negocis Zen enca-

minats cap al desenvolupament personal i empresarial en la construcció d’una societat més feliç.

Josep M. Coll, doctor i màster en Economia Internacional i llicenciat en Administració i direcció d’empreses, té una extensa trajectòria professional, centrada a Àsia, com a directorfundador del Centre de Promoció de Negocis de la Generalitat de Catalunya a Corea del Sud i és professor de la Universitat Ramon Llull.

30

Penedès Econòmic

Novembre 2015

història

“LA CAIXA” CELEBRA EL 110 ANIVERSARI DE LA seva PRIMERA LLIBRETA La primera llibreta de pensions es va obrir amb 10.000 pessetes

A

vui fa 110 anys Mariana Vilà i Casals va obrir la seva llibreta a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears. Solament un any abans, el 1904, havia nascut l’entitat que moltes dècades després, el 1989, absorbiria la Caixa Provincial de Barcelona i constituiria “la Caixa”. La de Vilà i Casals va ser la primera llibreta de l’entitat, creada amb l’impuls de l’advocat Francesc Moragas arran de les vagues obreres ocorregudes a la capital catalana a principis de segle. Amb motiu de l’efemèride, el president de “la Caixa”, Isidre Fainé, es va reunir el passat 26 d’octubre amb alguns dels pensionistes que formen part de les primeres generacions que es van fer amb una llibreta de pensions.

La primera llibreta es va obrir amb 10.000 pessetes de l’època i es van convertir en una renda vitalícia per al seu titular de 1.331 pessetes a l’any repartides en mensualitats. El grup ha anat creixent de tal manera que el 2014 VidaCaixa ja va assumir pràcticament un terç de les pensions privades a Espanya, segons va informar l’entitat en un comunicat. En concret, va cobrir 3.792 milions d’euros en prestacions de jubilació.

Fainé, al costat del conseller delegat de VidaCaixa, Tomás Muniesa, i el director general de Fundació “la Caixa”, Jaume Giró, es van reunir amb cinc dels titulars de llibretes més antics l’entitat: Julia Reixach, de 92 anys; Josefa Traver, de 91;

Joaquín Guito, de 88; Victòria Bartrull, de 86, i Serafín Jarque, de 85.

“La nostra entitat va néixer com a Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, una denominació que parla per si mateixa. Més d’un segle després, ens mantenim fidels a aquests dos pilars, en els quals sustentem totes les nostres actuacions: l’atenció prioritària als majors i el foment de l’estalvi, garantia del benestar dels ciutadans”, va assegurar Isidre Fainé.

u Fainé amb algunes de les clientes amb llibretes més antigues

Història de “la Caixa” La Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”, és el resultat de la transformació de “la Caixa” en fundació bancària, el juny de 2014, en compliment de la Llei de Caixes d’Estalvis i Fundacions Bancàries, de 27 de desembre de 2013.

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, “la Caixa”, que es va constituir el 5 d’abril de 1904, va ser fundada per l’advocat barceloní Francesc Moragas Barret, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana. Es va crear amb la finalitat d’estimular l’estalvi i la previsió, uns objectius que avui podrien semblar únicament financers però que, en aquell context històric, constituïen un clar instrument per aconseguir que les classes més desafavorides poguessin disposar de certa autonomia i seguretat en la seva vida familiar.

El 16 d’abril de 1904, en un dels salons del Palau de Belles Arts, on se solien celebrar els actes més solemnes de la ciutat, el rei Alfons XIII va inaugurar oficialment la Caixa de Pensions per a la Vellesa. En el mateix acte, el monarca va ser nomenat president honorari i protector de la nova entitat.

La proposta de Moragas, el primer Director General de “la Caixa”, va consistir en la creació d’una entitat privada que, en aquells temps de tanta inestabilitat social, oferís a treballadors i empresaris un mecanisme financer que els assegurés la vellesa o la invalidesa. D’aquesta iniciativa, en va sorgir la Caixa de Pen-

u Seu central de “la Caixa” a

la Via Laietana, als anys 30

sions, encara que gairebé simultàniament a l’obertura, Moragas i els seus col·laboradors ja van incorporar les operacions d’estalvi a la seva activitat de previsió.

Així, “la Caixa” es convertia en una entitat amb un nou concepte econòmic i social de l’estalvi,

a més de ser la primera a oferir assegurances socials.

Francesc Moragas va impulsar una gestió professional i ambiciosa, molt diferent de la que predominava en aquell moment a les altres caixes. Va oferir diverses modalitats d’estalvi i va obrir sucursals als principals pobles i ciutats de Catalunya i molt aviat també de les Balears, introduint-hi una gestió tècnica i moderna. L’expansió territorial de “la Caixa” va continuar per tot el Principat de Catalunya i les Illes Balears per tal de fer arribar a tot arreu els avantatges de les finances modernes.

Fins aleshores, “la Caixa”, com totes les caixes, destinava la totalitat dels seus excedents econòmics a la formació de reserves, i la seva obra social es limitava a la concessió de premis a impositors i petits donatius a institucions benèfiques i culturals. Però, a partir del 1917, “la Caixa” va començar a dedicar, de manera específica, una part del seu excedent a la realització d’obres socials i, el 1918, ja va decidir integrar l’Obra Social en la seva organització per assegurar-ne una gestió professional i eficaç. No es tractava de fer caritat, sinó de proporcionar serveis d’assistència social, cultural i cívica que milloressin la qualitat de vida de la gent.

Penedès Econòmic

Novembre 2015

31

VIATGES

Xile, un país europeu Xile és un país llarg i estret situat entre la serralada dels Andes i l’oceà Pacífic.

Posseeix més de 4.000km amb una flora, fauna, paisatges i climes molt diversos redacció

Quan al turista europeu se li ofereix la possibilitat de viatjar a Iberoamèrica, una idea recurrent es fixa en la seva ment: el Carib. D’alguna manera, potser pel bombardeig publicitari al qual es veu sotmès i a l’absència d’informació complementària, el viatger vacacional ha arribat a assimilar el Carib com el més representatiu de l’Amèrica Llatina.

No obstant això, el Carib, encara que sigui el paradigma del paradís per a molts, no és més que una petita part del que Sudamèrica pot oferir. Ara és possible descobrir noves formes del paradís, nous i fascinants llocs dels quals no és massa habitual sentirne parlar. Un d’aquests llocs és Xile, país que per la seva forma única, és el país més llarg del món que s’assembla a un ampli i càlid somriure.

Xile és un dels països més pròspers, hospitalaris i acollidors de tot el Con Sud. Situat a la costa occidental d’Amèrica del Sud, de

XILE Capital: Santiago Idioma: Castellà Població: 18.026.013 habitants Superfície: 756.102,4 km2 Moneda: Peso xilè (CLP) Clima: Comprèn un ampli ventall de condicions climàtiques a través d’una gran escala geogràfica que s’estén per gairebé 40 graus de latitud Economia: És reconegut a nivell mundial com a país miner, ja que el seu territori és ric en jaciments de coure, or, plata, ferro, plom, zinc i manganès

cara a l’oceà Pacífic, confinant amb Argentina, Bolívia i al nord amb el Perú, el caràcter de la seva gent és extrovertit i afectuós.

La població xilena és relativament petita i bastant jove. Al país viuen al voltant de 18 milions de persones, prop de la meitat té menys de 25 anys i el 72% és menor de 40. Malgrat la vasta extensió del territori, més del 70% de la població es concentra en el centre sud del país, particularment a la Regió Metropolitana. Només a Santiago hi viuen prop de 5 milions i mig d’habitants. L’origen del poble xilè i de la seva cultura es troba en el mestissatge entre

espanyols i grups indígenes, especialment maputxes. A això es va sumar la influència d’immigrants, particularment europeus, que van començar a arribar a Xile després de la independència, durant els segles XIX i XX. Xile és un lloc al qual, amb seguretat, qui el visita hi torna. Perquè difícilment es pot veure tot en un només viatge. Primer s’esgotaran el temps i les forces. Quan es viatja a Amèrica és necessari augmentar diversos graus l’escala amb la qual habitualment es mesuren les coses. La desproporció, l’exageració i l’exuberància, no és un invent de la literatura. És el

pa diari d’aquesta terra. Només cal apuntar-se, deixar-se seduir i constatar. Un mar vegetal d’un color verd fosc, inesgotable i espès com mai s’ha vist, atrapa l’alè.

Xile dóna la benvinguda amb els seus 4.329 quilòmetres de llargada, des del desert més àrid del planeta fins als gels polars, passant per platges daurades de càlides aigües en el Pacífic, fèrtils valls, volcans, llacs o llegendàries illes, són alguns dels molts reclams amb els quals cada any es veuen captivats més i més visitants per aquesta estreta franja de terra en la qual sembla haver-se donat lloc tot el millor del continent americà.