Penedes Economic 51

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 51 - Gener 2016

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Les llistes d’atur Els calçots revolucionen minven durant el 2015, els restaurants, que però taxa de rebenlaclients deparats tota segueix a l’alça l’Àrea Metropolitana pàg. pàg. 64

El preu dels habitatges es recupera amb augments del 10% a l’Alt Penedès i al Garraf pàg. 6

Les asseguradores estrenyen el setge contra el frau, que s’ha triplicat els últims cinc anys pàg. 2-3

L’ADEPG i la UEP creuen que l’any 2016 les empreses creixeran en vendes i en ocupació

Entrevista a Joan Anton Matas i Arnalot

pàg. 7

pàg. 16-17

President del Gremi d’Hostaleria de Sitges

2

Penedès Econòmic

Gener 2016

L’ANÀLISI

El frau s’endú un pastís de 1.200 milions d’euros del sector de les assegurances La picaresca afecta cada any més a les asseguradores, que inverteixen més en prevenció de riscos i pòlisses personalitzades per ajustar els preus i 5.000 euros. “És un tema que depèn del client i de la Seguretat Social i a les asseguradores se’ns escapa el nostre marge d’actuació, ja que encara que tinguem metges especialistes no podem fer res si a la persona no li donen l’alta. Ara bé, si tenim proves suficients per demostrar que es tracta d’un frau, podem actuar”, afegeix. A Espanya l’import mitjà per un frau en danys materials se situa en els 550 euros, mentre que el de lesions ascendeix fins els 17.300 euros.

Lídia Oñate - Olga Aibar

Les darreres xifres de frau han començat a alarmar el sector de les assegurances, que veu que any rere any la situació del mercat s’endureix per l’alta competència i l’afectació per un segment de clients creixent més habituat a la picaresca que al fair play. El cost de les estafes en el ram de l’automoció va ascendir fins als 1.190 milions d’euros a Espanya, una xifra que de 2009 a 2014 s’ha multiplicat per 3,5, segons el Tercer Barómetro del Fraude en el

les companyies han reforçat els seus departaments experts en detectar fraus Seguro de Autos de Línea Directa, i ja mostra indicis del risc que comporta per al negoci. “Normalment s’incrementa en èpoques de crisi, però no únicament en simular sinistres, sinó pel fet de reclamar imports superiors als reals”, explica Jordi Farré, de la corredoria d’assegurances Farré & Farré, amb oficines a Vilanova i

la Geltrú i Vilafranca del Penedès.

Per combatre aquest frau moltes asseguradores han reforçat els seus departaments experts en estafes, en els quals pèrits i investigadors privats s’encarreguen de comprovar la veracitat dels casos dubtosos que els arriben. “No és fàcil descobrir aquests casos, però els pèrits, que rara vegada s’equivoquen, poden esbrinar com ha estat el xoc i si realment ha estat tal com declara l’afectat”, explica Elisabet Bartolomé, delegada de l’oficina de Mapfre a Vilafranca del Penedès.

Joan Tarrada, agent d’Axa as-

les asseguradores s’adapten a les noves tecnologies

Scoring: Les asseguradores poden gestionar millor els riscos amb eines com l’scoring, que Mapfre utilitza al ram de l’automòbil per capturar el màxim de dades i fer una selecció de riscos per adaptar el preu al client.

Pòlissa Pay as you drive Amb la pòlissa Paga com condueixes, Línea Directa tarifica al conductor en funció dels seus hàbits reals de conducció.

Telèfon exclusiu 24h Per diferenciar-se de les asseguradores per Internet, que ofereixen un telèfon de centraleta, Axa Tarrada posa a l’abast un telèfon d’atenció personalitzada operatiu les 24h.

segurances amb oficines també a Vilafranca del Penedès, apunta que “més que frau en el sector el que es produeix és molta picaresca. Veiem casos de persones que es fan algun cop amb el cotxe en un pàrquing o aparcant i pacten amb un amic que digui que s’han donat un cop”. Tanmateix, reconeix que “sempre són danys materials menors perquè en els casos de sinistres més importants és més difícil intentar fer un frau”. També indicava que “el més perillós i preocupant són les persones que es llencen contra els cotxes perquè arrisquen la seva

vida”. Segons les dades del tercer baròmetre de Línea Directa, el 94,5% dels intents de frau en l’assegurança de l’automòbil són relacionats amb danys materials, mentre que només el 4,5% tenen a veure amb les lesions dels ocupants del vehicle. En aquest darrer cas, Bartolomé comenta que en molts casos “les situacions són intangibles perquè és difícil saber si la persona està allargant la baixa de manera fraudulenta”. Posa com a exemple que una persona de baixa per lesions durant tres mesos pot suposar-los un cost per a la companyia d’entre uns 4.000

Despesa en assegurances.

Per països europeus Països Suïssa Luxemburg Dinamarca Països Baixos Finlàndia Regne Unit Noruega Suècia Irlanda França Bèlgica Itàlia Alemanya Àustria Portugal Espanya Eslovènia

Despesa (euros) 7.273,57 5.564,73 5.312,62 5.215,45 4.968,84 4.421,53 4.197,84 3.669,79 3.615,70 3.577,20 3.022,56 2.821,79 2.799,79 2.457,83 1.669,42 1.404,48 1.142,28

Els rams d’automoció i llar perden pes en favor de salut i de vida Moltes empreses asseguradores han optat per incrementar altres rams d’assegurances com el de salut o el general per tal de minvar el pes del de l’automoció i, en menor mesura, el de la llar, que també comença a evidenciar símptomes de risc en augment.

“Durant la crisi la freqüència de comunicats (‘partes’) era baixa, però darrerament hem notat com s’han incrementat, tant pel nombre de sinistres en vehicles com de reparacions a la llar”, explica Elisabet Bartolomé, que mou una cartera de 3.000 clients. En el seu cas, ha percebut una major perícia per part dels clients a l’hora de treure el màxim rendiment possible a la seva assegurança.

“Ara l’assegurança de la llar cobreix tantes coses que la gent se n’assabenta i si pot treure’n bene-

La despesa en assegurances dels espanyols: a la cua d’Europa La despesa mitjana per càpita en assegurances durant el 2014 es va situar en 1.404,48 euros a Espanya, una xifra similar a l’any anterior, però que encara la deixa fora de les quinze primeres posicions a Europa (vegeu gràfica). Suïssa segueix encapçalant la llista de països on la despesa en assegurar béns, salut o vida és més elevada, amb 7.273,57 euros per persona. Supera amb escreix la mitjana a Europa, situada en 1.743,68 euros, on encara hi ha força països en els quals explotar aquest sector. A nivell mundial, l’any 2014 Espanya ocupava el 28è lloc de la classificació de primes per càpita, la mitjana de la qual es va establir en 606,90 euros. Si comparem amb la resta de veïns europeus, “Espanya no només és superat per mercats d’assegurances més grans com el Regne Unit, França o Alemanya, sinó que també per altres de menor importància en el total de negoci com Bèlgica, Àustria o Portugal”, tal com apunta el portal web www.puntoseguro.com, que compara assegurances de vida.

Penedès Econòmic

Gener 2016

3

L’ANÀLISI fici, ens comunica ràpidament un parte de reparació. Per això està pujant tant la freqüència de sinistralitat”, afirma. Aquests casos es donen tant en electrodomèstics com en desperfectes de l’immoble, però Bartolomé matisa que “cobrim els accidents o problemes elèctrics, però no el manteniment dels electrodomèstics. Això és un canvi de xip que han de fer els clients, ja que no tot ho ha de cobrir l’assegurança”. Tot i això, actualment un 80% de les gestions administratives que realitzen a l’oficina són relacionades amb el ram dels automòbils. “És el que ens dóna feina a tots”, comenta, “però volem fer un canvi de tendència i enfocar-nos en el ram de salut, on estem oferint una cobertura molt completa a un preu assequible”.

els clients cada cop treuen més benefici de la seva assegurança A Farré & Farré, que actualment té una cartera de 8.000 clients, també han hagut de replantejarse el pes dels seus principals rams, fins ara els d’automòbils, el multirisc llars, comerç i comunitat.

“A causa de la forta competència en aquests rams, especialment de la banca, hem potenciat d’altres com els de salut, vida-estalvi, protecció de lloguer i responsabilitat civil, en els quals ens hem especialitzat”, afirma Jordi Farré.

L’alt frau que s’està produint també està fent trontollar les xifres de negoci del sector, fet que podria traduir-se en un augment dels preus de les pòlisses en el futur. “Pot passar com amb Hisenda, si paguéssim tots es pagarien menys impostos”, comenta Tarrada, d’Axa. Algunes empreses han entrat en la lluita de preus, abaratint al màxim les

el cost dels fraus

1.190 MEUR

Cost dels fraus a les empreses espanyoles el 2014 S’ha multiplicat per

3,5

des del 2009

1.285€

Import mitjà de cada intent d’estafa a Espanya ESTAFES MÉS HABITUALS

75%

Danys aliens al sinistre

12%

Muntatges preparats amb antelació en els quals intervenen diverses persones

7%

Fraus amb pressupostos inflats

1,5%

Avaries declarades com a sinistres

1%

Falsos furts

3,5% Altres

assegurances, una decisió que no comparteixen a Mapfre, ja que “no es podria oferir un servei de qualitat, amb oficines que donin un servei de proximitat”, afirma Elisabet Bartolomé. En aquest aspecte, afegeix que “durant la crisi ens hem adaptat al mercat en la mesura de les nostres possibilitats, però no podem caure en el parany del segment de clients que fan canvis de cromos”. Es tracta de caçadors d’ofertes i descomptes en assegurances, que acostumen a saltar d’asseguradora en asseguradora a la cerca del millor preu. Per adaptar la major qualitat a un preu assequible, tant per l’empresa com pel client, el sector ha començat a utilitzar eines com l’scoring, que Mapfre fa servir en el ram dels automòbils per “capturar el màxim de dades possible (trams d’edat, tipus de cotxe, anys a la companyia...) i seleccionar els riscos per intentar donar el millor preu a cada client”, apunta.

Les asseguradores aposten per les noves tecnologies Amb la introducció d’aplicacions tecnològiques i noves prestacions les empreses del sector han entès que el client ha canviat la seva forma de comunicar-se i que ara ho fa a través de múltiples disposi-

Frau al sector automobilístic

+6%

d’augment de fraus a asseguradores en el darrer any Intents de frau:

94,5%

danys materials

550€

de mitjana

4,5%

lesions dels ocupants

17.300€ de mitjana

Estafa per lesions:

2%

per malaltia o lesions anteriors als accidents

98%

per simulació de falsos greuges d’un dany real, sovint relacionat amb l’esquinç cervical.

5,2 milions de conductors

reconeixen estar disposats a cometre frau si sapiguessin que no els descobririen

tius en funció del moment del dia i el context en el qual es trobi. Per això s’han hagut d’adaptar a nous entorns en els quals millorar el seu servei. És el cas de Línea Directa, que disposa de la pòlissa Pay as you drive (paga com condueixes), que tarifica al conductor en funció dels seus hàbits reals de conducció.

La majoria de companyies asseguradores han apostat per llançar al mercat una aplicació per a mòbils en la qual informin dels seus productes i la prestació de serveis; l’enviament de sol·licituds, selecció de riscos, i alta de pòlissa, entre altres; i la gestió de sinistres quan se’n produeixin.

Entre els nous serveis per millorar l’atenció al client també hi ha iniciatives més funcionals que tecnològiques, però que poden marcar la diferència com la que ha posat en marxa Axa Tarrada. Es tracta d’un telèfon d’atenció per-

Maig, juny, juliol i gener Són els mesos en els quals es produeixen més fraus sonalitzada, en el qual es podrà trobar resposta les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Durant la crisi, moltes persones van començar a comparar més els preus de les assegurances i molts van optar per contractar les companyies que oferien els seus serveis a través d’Internet a preus més econòmics, tot i no disposar d’una oficina física. Tanmateix, Tarrada apunta que “quan tenen un sinistre, molts afectats han de trucar a un telèfon i, en alguns moments, poden trobar-se amb un contestador o no rebre l’atenció que es requereix en un moment difícil”.

En moments com aquests “quan tens un ensurt gran, tenir una veu amiga que t’ajudi i orienti s’agraeix molt”, afegeix.

4

Penedès Econòmic

Gener 2016

ACTUALITAT

Les patronals del Gran Penedès creuen que hi haurà més vendes i ocupació El 72,3% de les pimes industrials catalanes preveuen augmentar les vendes durant el 2016 i un terç estima que incrementaran les seves plantilles les vendes de les petites i mitjanes empreses del sector industrial, tot fa pensar que serà una gran majoria d’elles les que incrementaran les seves vendes durant aquest 2016. La pròpia demanda interna i els esforços que han fet moltes empreses per introduir els seus productes en els mercats exteriors seran els principals factors que ho motivaran”.

En aquest mateix sentit s’expressava el president de la UEP, Santi Carda, que considera que més del 75% de les empreses incrementaran les vendes aquest any.

Pel que fa a la inversió, un 75,1% de les pimes catalanes ha fet noves inversions aquest 2015, per un 24,9% que no ho han fet. Les empreses industrials han fet inversions en maquinària (84,8%), informàtica (77,8%) i innovació (60,2%). Sobre aquest

Olga Aibar

Un 72,3% de les petites i mitjanes empreses industrials catalanes preveu incrementar les vendes durant aquest 2016 i un terç estima que també augmentarà la seva plantilla, segons l’estudi ‘Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives 2016’, que va presentar Pimec el 12 de gener. El director de l’Observatori de la Pimec, Modest Guimjoan assenyalava que l’estudi mostra que les perspectives de les empreses catalanes són “optimistes” de cara al 2016 i que es reforça la tendència positiva de 2015. L’estudi mostra que un 72,3% de les pimes preveuen augmentar la seva activitat global, un 21,6% preveuen mantenir-les i un 6,1%, disminuir-les.

Se seguirà creant ocupació Pel que fa a les nostres comarques, el president de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès i el Garraf (ADEPG), Jordi Solé, considera que “la tendència seguida en els darrers mesos ens fa pensar que se seguirà generant ocupació,

Les patronals confien en l’evolució de la construcció i de la indústria durant el 2016 tot i que no serà a un ritme ràpid. El simple fet que l’evolució de creació de llocs de treball sigui positiva ja és un factor que propicia la confiança de les empreses i els ciutadans, que incideix en un increment de la inversió en les primeres i del consum en els segons”, assegurava.

Tanmateix creu que “cal ser prudents en les previsions ja que l’activitat econòmica al nostre país i a les nostres comarques està condicionada a l’evolució que experimenti l’economia a escala europea. Actualment, els baixos nivells de creixement s’estan assolint gràcies a la confluència de diversos factors que són conjun-

turals i que, ara per ara, juguen a favor, com són el baix preu del petroli, la devaluació de l’euro i els baixos tipus d’interès”. Solé apuntava que “tenim confiança en la bona evolució de la construcció i la indústria, dos sectors que tenen una gran capacitat de crear llocs de treball”.

Des de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) es considera que serà una any de creació d’ocupació, tot i que no al mateix ritme que l’any 2015. L’Alt Penedès seguirà sent la comarca amb menys atur de les tres, seguit del Garraf i Baix Penedès, amb xifres encara altes, però. Pel que fa als sectors amb més sortida, la UEP considera que seran la indústria agroalimentària, l’auxiliar de l’automoció, i si comença a animar-se la venda d’habitatges, també la indústria vinculada a l’equipament de les llars. El turisme seguirà sent un sector capdavanter, especialment al Garraf i Baix Penedès, tot i que gradualment l’agroturisme va creixent.

y Evolució de la PIME industral catalana Distribució geogràfica segons la destinació

Vendes durant el 2015 60

60,1%

Catalunya 43%

Zona Euro 21,3%

Resta d’Espanya 25,2%

40

20,0%

20 0

Pugen

Igual

19,8%

Baixen

Un alt nombre de pimes del penedès i el Garraf ha fet més inversions durant el 2015 i en farà el 2016

Les plantilles El 2015

Previsions pel 2016 44,9%

40

60,4%

41,2% 34,2%

20

13,9% 5,4%

0

Pugen

Igual

Pugen

Baixen

Igual

Baixen

LA INVERSIÓ El 2015

Les pimes van incrementar vendes l’any 2015 Segons l’enquesta de Pimec, les vendes de les pimes catalanes han augmentat en un 60,1% dels casos, han disminuït en un 19,8% i s’han mantingut en el 20%.

Així doncs, el saldo de l’evolució de les vendes durant el 2015 ha estat positiu (40,3%). Al Penedès i Garraf, Solé apuntava que “en vista de la dràstica davallada que han patit en aquests darrers anys

Resta del món 10,6%

Previsions pel 2016

Han fet inversions

40

75,1%

42,8%

42,3%

20

14,9%

24,9% No han fet inversions

Font: PIMEC

0

Pugen

Igual

Baixen

aspecte, Solé estimava que “ha estat un alt nombre de pimes les que han executat inversions durant el 2015 i un percentatge més alt les que ho faran durant aquest 2016”. Des de la Unió Empresarial del Penedès es considera que “el sector vitivinícola encara té recorregut per invertir en millorar tecnològicament, especialment les petites i mitjanes empreses, el turístic a la nostra zona també requereix de nova inversió. Segurament al Penedès encara creixerà la inversió aquest 2016”.

Finalment, el president de l’ADEPG creu que “ens trobem en una fase molt interessant del cicle econòmic en el qual l’empresa ha de trobar el seu punt òptim en l’estructura de costos i posicionar-se adequadament en el mercat per aprofitar les perspetives de creixement econòmic que, tot i que moderat, s’albira per als propers exercicis”.

Gener 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Gener 2016

ACTUALITAT

Les compravendes d’habitatges es disparen un 51% a l’Alt Penedès El tercer trimestre de 2015, les transaccions immobiliàries van augmentar un 18% al Baix Penedès i un 4,7% a tot Catalunya. Al Garraf van caure un 10% Lídia Oñate

El sector immobiliari va apropant-se cada cop més a la sortida del pou en el qual havia quedat reclòs des de l’esclat de la bombolla. Els experts van veure clar que el mercat immobiliari trigaria a recuperar el volum de vendes de llavors i els preus, molts d’ells fora d’òrbita per les butxaques de la majoria de ciutadans. Han passat vuit anys i comencen a produir-se increments significatius de compravendes a zones tant d’interior com costaneres.

Durant el tercer trimestre de 2015 es van formalitzar 144 compravendes a l’Alt Penedès, que suposaven un 51,58% més que el mateix període que fa un any, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser un dels augments més alts a nivell català, on, de mitjana, les compravendes van millorar en un 4,78%. Al Baix Penedès, van ser molt més nombroses, fins a 400, amb un increment total del 18,69%. Al Garraf, en canvi, les

el preu dels habitatges ha crescut més d’un 10% a l’alt penedès i al garraf el darrer any compravendes van reduir-se en un 10,52%, situant-se en un total de 306 el tercer trimestre de l’any passat.

El mercat d’habitatges nous i usats també marca diferències.

Mentre a l’Alt Penedès l’augment de compravendes va repercutir tant en habitatges nous com usats. En el cas del Garraf i el Baix Penedès, el mercat de segona mà va caure un 53,73% i un 9,17%, respectivament.

Per demarcacions, la de Lleida amb un augment del 42,75% encapçala el nou rumb del sector, seguit per Barcelona (25,78%), Tarragona (13,59%) i, en menor mesura, Girona (2,39%).

y Preus dels habitatges. Per municipis de més de 5.000 habitants

Gelida Preu mitjà:

St. Sadurní d’Anoia Preu mitjà:

77,9 Preu/m2:

152,4

856,4

Preu/m2:

1.187,4

Vilafranca del Penedès Preu mitjà:

Santa Margarida i els Monjos Preu mitjà:

96,9

92,0

Preu/m2:

Preu/m2:

939,0

1.096,7

Sitges Preu mitjà:

Vilanova i la Geltrú Preu mitjà:

Calafell Preu mitjà:

108,8

Preu/m2:

377,9

Preu/m2:

129,9

Cunit Preu mitjà:

4.151,5

Preu/m2:

1.604,7

118,5

Preu/m2:

1.291,6

1.236,7

Sant Pere de Ribes Preu mitjà:

El Vendrell Preu mitjà:

261,3

Cubelles Preu mitjà:

102,4

Preu/m2:

Preu/m2:

123,3

1.193,4

2.223,1

Preu/m2:

1.542,3 Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (tercer trimestre 2015).

Els preus baixen a la costa, però pugen a l’interior del Penedès Els nivells tan alts de construcció durant els anys previs a la crisi van deixar un estoc d’habitatges molt elevat. És el cas de la costa penedesenca, on es van acumular nombroses promocions d’habitatges que fins ara s’han intentat col·locar al mercat a preus irrisoris comparats amb les previsions dels seus promotors. Avui dia, els preus a la comarca del Baix Penedès són més baixos que l’any anterior. En concret, les compravendes que es van fer durant el

Preus dels habitatges.

Per comarques Alt Penedès

Preu mitjà:

103,0 Preu/m2:

924,0 Baix Penedès

Preu mitjà:

106,7 Preu/m2:

1.189,2 Garraf

Preu mitjà:

214,5 Preu/m2:

2.346,8

tercer trimestre de 2015 tenien un preu per m2 de 1.246,50 euros, un 3,47% menor que el mateix període de 2014. El preu mitjà es va situar en 106.700 euros.

A l’interior del Penedès, però, els habitatges han començat a incrementar el seu valor i a mitjan 2015 el preu per m2 ja era un 10,65% més car de mitjana que el 2014, situant-se en els 1.177,60 euros. El preu mitjà dels habitatges venuts va registrar-se en 123.900 euros. Gairebé el mateix augment es va produir al Garraf (11,06%), on el preu mitjà es va establir en 209.800 euros.

y Preus compravendes habitatges nous i usats (tercer trimestre de 2015)

El mercat de segona mà es revaloritza al Garraf A diferència d’altres comarques, al Garraf es va produir un increment notable del preu per m2 en el cas dels habitatges usats, que el darrer any va passar de 2.109,6 a 2.345,9 euros. Això es va traduir en un encariment del 11,20%, fet que es contraposava amb la situació dels habitatges nous, que van perdre valor durant l’any passat.

El preu mitjà per m2 construït era de 1.779 euros, mentre que les dades del tercer trimestre de 2015 xifraven el valor en 1.588 euros/ m2, un 10,73% menys. Al Baix Penedès va baixar el preu per m2 construït, tant d’habitatges nous (-7,77%), abaratint-se fins als 1.217,3 euros/m2, com d’usats (-1,70% i arribant als 1.256,7

Amb més de 4.000 e/m2, SITGES ÉS EL MUNICIPI més car de tot el penedès i el garraf euros/m2), A l’Alt Penedès, els augments van ser del 24,26% en el cas dels nous, passant dels 1.020,6 als 1.268,2 euros, i del 5,15% en el usats, que van arribar als 1.144,5 euros.

Sitges i Sant Pere de Ribes: on és més car comprar un habitatge Els preus per m2 a Sitges se situaven en els 4.151,5 euros a mitjan 2015. Aquesta és, amb diferència, la localitat on comprar-se un habitatge és més car.

La segueix de lluny Sant Pere de Ribes, on el preu mitjà se situava en 2.223,1 euros. Vilanova i la Geltrú era la tercera població amb el m2 més car de tot el Penedès-Garraf (1.604,7 euros), seguit de Cubelles (1.542,3 euros). A les comarques de l’Alt i Baix Penedès, les xifres de preus per m2 disminueixen notablement: fins als 856,4 euros a Gelida i els 939 euros a Vilafranca, o els 1.193,4 euros al Vendrell i ja una mica més alt de preu, Cunit (1.291,6 euros).

Penedès Econòmic

Gener 2016

7

ACTUALITAT

Les llistes d’atur es van reduir en més de 2.400 persones el 2015 Malgrat registrar les mateixes taxes d’atur que fa un any, el nombre de parats s’ha reduit en 1.369 persones al Garraf i 1.139 a l’Alt Penedès Lídia Oñate La recuperació a nivell laboral ja ha començat, però encara és dèbil al Garraf i a l’Alt Penedès. L’any va finalitzar amb unes taxes d’atur força elevades per a un període de creixement de l’economia. En nombres absoluts, però, el passat mes de desembre es van registrar 1.369 persones menys a les llistes d’atur del Garraf i 1.139 a l’Alt Penedès que a principis d’any. En total, a 31 de desembre de l’any passat hi havia 11.010 garrafencs i 7.377 altpenedesencs a l’atur, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomu-

nitat Penedès-Garraf. Aquesta és una bona notícia per a l’economia local, que, tot i no presentar una bona taxa d’atur, permet entreveure un 2016 que podria encaminar-se cap a una creació d’ocupació més estable.

La tendència a la baixa de l’atur iniciada abans de l’estiu no s’ha acabat de confirmar durant el quart trimestre, que va passar factura al Garraf, on la taxa d’atur es va incrementar un punt i mig percentual fins arribar al 17,66%, mentre que el gener de fa un any va registrar una taxa d’atur del 16,01%. Les contractacions d’octubre a desembre es van produir principalment al sector serveis,

com és habitual a la comarca. La dependència cap al sector serveis es va evidenciar en l’alt percentat-

El sector serveis va generar el 88% de nous contractes al garraf durant el 2015

cant la taxa d’atur.

A l’Alt Penedès, en canvi, les contractacions es van diversificar més, fet que va contribuir a reduir lleugerament la taxa d’atur, que en un any ha passat del 15,55% al 15,21%. Al llarg del 2015 les llistes d’atur van disminuir en 1.139 persones i, segons les darreres dades, afecta un total de 7.377, la xifra més baixa de tot l’any. Durant el quart trimestre, el 53,49% de les contractacions es van produir

Alt Penedès 7.377

Nov.

7.431

Set. Ago.

rer

Feb

rç

Ma

il

Abr

ig

Ma

y

Jun

ol

Juli

st

Ago

bre

em

Set

e

ubr

Oct

bre

em

Nov

bre

em

Des

7.408

11.010 11.132 11.112 10.813 10.558

7.223 7.470

Jun.

7.591

Abr.

er

7.575

Jul.

Mai.

Gen

Garraf

Des.

Oct.

Garraf

Alt Penedès

Pontons i Torrelles de Foix, els municipis amb més atur El passat mes de desembre Pontons va ser el municipi amb la taxa d’atur més elevada de tot l’Alt Penedès i Garraf, xifrada en un 30,18%. Torrelles de Foix va mantenir-se un mes més entre els municipis amb més parats amb una taxa d’atur del 24,53%, seguit de Mediona (21,21%). En quart lloc, se situava un municipi garrafenc, Sant Pere de Ribes, que a 31 de desembre de 2015 va registrar una taxa del 19,29%. Entre els municipis amb menys atur es trobaven Vilobí del Penedès (7,37%), Santa Fe del Penedès (8,99%) i les Cabanyes (9,04%), tots tres a la comarca de l’Alt Penedès. Amb una taxa del 13,18%, Sitges continua sent el municipi amb menys atur del Garraf.

y Atur a l’Alt Penedès i al Garraf. 2015

ge de contractacions (88,22% del total), fet que va acabar perjudi-

y Taxa d’atur a l’Alt Penedès i al Garraf. 2015

dins del sector serveis, mentre que el 34,55% van tenir lloc en empreses del sector industrial.

7.748 8.136

Mar.

8.383

Feb.

8.507

Gen.

8.516

10.508 10.734 11.327 11.840 12.131 12.261 12.379

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

Gener 2016

ACTUALITAT

L’agricultura de precisió comença a obrir-se camí amb l’ajut dels drons La tecnologia de teledetecció permet obtenir un major control de l’estat dels cultius i preveure la seva producció amb setmanes d’antelació Lídia Oñate

El sector vitivinícola i de l’agricultura en general comença a veure els drons més com una eina útil de futur que no pas com una joguina, com fins ara es veia en el nostre dia a dia. Les seves potencialitats com a tecnologia puntera estan donant els seus primers fruits al celler sadurninenc Juvé y Camps, el primer en fer proves amb drons a Espanya. L’empresa AgroMapping ha estat l’encarregada de dur a terme els assaigs, que van començar el 2014 amb un total de 80 hectàrees de la finca, en les quals conreen les varietats pinot noir i chardonnay. “Vam valo-

el celler Juvé y Camps, pioner a espanya, va iniciar les proves el 2014 a la seva finca rar diferents paràmetres de qualitat i d’estimació de la producció”, explicava el cap de Viticultura del celler, Josep Jiménez a Penedès Econòmic, que continuarà les proves amb més hectàrees. Els drons permeten fer captures de les plantacions i elaborar diferents informes a través d’imatges tèrmiques i multiespectrals que extreu durant el vol. “És una eina de control i

u Tècnic d’AgroMapping recollint mostres i recopilant dades

certificació de la qualitat i quantitat del raïm que ajuda els cellers a fer previsions de collita”, explica Fran García, fundador d’AgroMapping. Des de la seva empresa ofereixen els serveis d’anàlisi i interpretació agronòmica de les imatges capturades amb drons de l’empresa CATUAV. “A través dels mapes que elaborem es determinen la variabilitat de la parcel·la i les zones de creixement. A partir d’aquests mapes, s’ofereix al celler una prescripció de pla d’adobat diferenciat i un servei de predicció de collita. Això ajuda a prendre decisions més precises sobre les seves collites”, afegeix García, que posa com a exemple Xile entre els pioners de la teledetecció i agricultura de precisió. Fa cinc anys els cellers xilens van començar a introduir aquests models de predicció de les collites, ja que el

Recollida de dades: els drons sobrevolen les parcel·les de terreny concretes i capturen tots els paràmetres establerts amb infrarrojos i imatges en alta definició.

fet de ser eminentment exportadors de raïm, els era necessari preveure amb temps les produccions de cada parcel·la. Segons Garcia, “amb l’ajut dels drons i els mapes de vigor vegetal s’ha reduït el marge d’error de les previsions, que ha passat de ser d’entre el 25 i el 30% a menys del 10%”.

El president de la Denominació d’Origen Penedès, Josep Maria Albet i Noya, veu amb bons ulls els avenços que s’han aconseguit amb la teledetecció gràcies als drons, ja que “es pot accedir a llocs on realment és molt complicat obtenir un major control de la maduració del raïm”. Tanmateix, considera que “és una tecnologia que encara ha de seguir evolucionant perquè falten saber molts paràmetres im-

u Imatge obtinguda mitjançant el dron

portants com el color, la tonalitat o la brillantor de la pell, que, de moment, amb fotografies des de l’aire no es poden aconseguir bé perquè els pàmpols ens ho impedeixen”. Fins al moment, s’han fet moltes millores per obtenir imatges més nítides, però Albet i Noya confia que en un futur proper s’incorporin noves aplicacions com la visió artificial en màquines de raïm per tal que puguin destriar els grans i separar-los de les fulles, cucs i altres elements propis dels camps. “Es reduïrà el treball manual en vins de baixa producció i alta qualitat, però es guanyarà en treball tecnològic”, afegeix.

Des de fa un any i mig AgroMapping ha anat evolucionant aquesta tecnologia per fer-la accessible i útil al sector agricultor.

“Són molts els usos que se’ls pot donar i el preu no és ele-

2

3

1

4 Plantejament del projecte: abans de sobrevolar els camps amb els drons, l’empresa es reuneix amb el client (celler, agricultor, etc.) per decidir quins paràmetres s’analitzaran i quina informació se’n vol extreure per prendre decisions.

vat”, comenta. El preu del servei dependrà de la superfície i les demandes del client, però a nivell orientatiu Fran Garcia comenta que gira entorn els 25 i 85 euros per hectàrea. Sobre la taula ja tenen diversos projectes en altres cultius tropicals fora d’Europa, tot i que la idea és créixer arreu d’Espanya amb plantacions de fruites i vinya. En l’actualitat estan incorporant la tecnologia a diferents tipus de cultius a Catalunya i properament començaran a treballar a Castella i Lleó i Extremadura, entre d’altres zones. García reconeix que li ha resultat difícil convèncer el sector, que defineix com a “molt tradicional. El bagatge de la història i la filosofia del vi té molt valor i costa que els viticultors apliquin aquestes tecnologies, i només ho faran si els hi podem demostrar els beneficis”.

Anàlisi de dades: Els drons transmeten els mapes de les zones fotografiades i l’empresa s’encarrega de filtrar les dades i interpretarles per tal d’extreure’n conclusions i mesures a posar en pràctica.

Resultats obtinguts i conclusions: l’empresa envia per correu electrònic als seus clients un informe amb els mapes de cultiu i recomenacions per a l’adob, poda o risc per a cada parcel·la.

Penedès Econòmic

Gener 2016

9

ACTUALITAT

Unió de Pagesos alerta sobre la forta afectació de la sequera als conreus El sindicat demana diligència al departament d’Agricultura per valorar els danys que pot comportar la sequera per compensar les pèrdues redacció

Unió de Pagesos adverteix que la manca de pluges i les altes temperatures dels últims mesos i la sequera que comporten està afectant molts conreus de Catalunya, tot i que encara és massa aviat per fer una valoració de les pèrdues. Aquests fets propicien floracions avançades o descompensades, creixement de males herbes o plagues en fruita dolça i arròs, o avançament de les collites entre 15 i 30 dies en el cas de l’horta, cosa que provoca solapament de collites i remeses que es perden, com és el cas d’espinacs, que en algunes zones s’han hagut de deixar i no s’han pogut comercialitzar.

El sindicat demana al departament d’Agricultura diligència en el moment de fer la valoració dels danys que pot comportar aques-

La manca de pluja provoca avançament de collites, floracions avançades i plagues ta sequera per tal que puguin ser compensades les pèrdues adequadament.

A banda dels cereals, que poden

patir pèrdues molt quantioses, la fruita dolça és una de les més perjudicades. La manca de fred fa preveure una campanya amb menor producció. També suposarà un major increment en la incidència de plagues.

A la vinya, la principal afectació és que les vinyes no podades broten abans d’hora per falta de fred, sobretot en varietats com el xarel· lo. En l’olivera, actualment encara no es pot parlar d’afectació per a la propera campanya, tot i que hi ha zones de les Garrigues amb arbres que ja pateixen la manca d’aigua i de fred. A la Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià l’afectació serà important si no plou en els propers dies. En la collita 2014-2015 d’olivera ja hi va haver una reducció del 40% respecte a

la mitjana. Al Baix Ebre, Montsià i Urgell va arribar al 60%. Pel que fa a l’ametller, en algunes zones ja han florit arbres de les varietats

marcona i llargueta. Tot i que de moment no hi ha danys, els que han florit més aviat del normal poden patir si vénen gelades.

10

Penedès Econòmic

Gener 2016

ACTUALITAT

Vilanova i la Geltrú genera el PIB més alt del Gran Penedès

y PIB per habitant 2012

Santa Margarida i els Monjos és el municipi que té el PIB per habitant més alt de les tres comarques Olga Aibar

L’Alt Penedès va generar 2.914 milions d’euros de PIB l’any 2012 i el seu PIB per habitant era del 27,5 milers d’euros, el Baix Penedès va generar 1.612 milions d’euros i tenia un PIB de 16,1 milers d’euros per habitant, i el Garraf 2.414, un 16,7, segons les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Pel que fa als municipis de més de 5.000 habitants de les nostres comarques, el PIB més alt correspon a Vilanova i la Geltrú amb

Al garraf el pes del sector comerç és del 79,6%, el segon més alt de Catalunya 1.187’7 milions d’euros, seguit de Vilafranca del Penedès amb 933,1, Sitges amb 596’9, Sant Sadurní d’Anoia amb 406,7, Santa Margarida i els Monjos amb 347,3, Calafell (271,6), Cunit (122,2) i Gelida amb 113,6. Tanmateix, si s’analitzen les dades per habitant, els municipis més ben posicionats són Santa Margarida i els Monjos amb 48,4 milers d’euros, Sant Sadurní d’Anoia (32,6), l’Arboç (28,7), Vilafranca

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

del Penedès (24), Sitges (20,8), Gelida (16), el Vendrell (15,9), Sant Pere de Riudebitlles (12,1), Cubelles (13) i Cunit (10).

Les darreres dades comarcals disponibles indiquen que el PIB per habitant va augmentar a 16 comarques en comparació amb l’any anterior. Els increments més rellevants corresponen al Pallars Jussà (5,8%), la Terra Alta (5,6%), les Garrigues (5,5%) i el Moianès (5,4%). La comarca amb el PIB per habitant més alt de Catalunya és la Ribera d’Ebre amb 48.300 euros, un 75% per sobre de la mitjana catalana, seguit de la Vall d’Aran amb 35.500 euros per habitant.

Els primers municipis amb més PIB per habitant són Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb 97.700 euros; seguits de Castellbisbal, amb 93.500 euros i Martorell amb 69.200 euros per càpita a l’any.

Per sectors, el dels serveis ge-

nera més de la meitat de l’activitat econòmica en 33 de les 42 comarques catalanes. El Barcelonès és on més pes té (87,9%), seguit del Garraf amb un 79,6%.

Al Baix Penedès és del 73,7% i a l’Alt Penedès el 55,3%. Pel que fa a la indústria, a l’Alt Penedès el seu pes és del 38,9%, al Baix Penedès del 18,5% i al Garraf del 12,2%. La construcció queda molt lluny amb dades inferiors al 8% a les tres comarques i l’agricultura se situa entre el 0,5 i el 0,9%.

L’anàlisi de la distribució del PIB per branques d’activitat indica que a l’Alt Penedès l’alimentació i el tèxtil tenia un pes d’un 67,6% sobre el total del valor afegit brut, seguit de la metal·lúrgia i la maquinària amb un 27,2%, mentre que aquesta darrera branca d’activitat ocupa el 41,4% al Baix Penedès i el 56,4% al Garraf, el doble que altres branques d’activitat.

Entre rics i pobres La desigualtat entre classes és un dels efectes de la crisi, i tant es així que durant els últims anys els més rics han generat més ingressos i el pobres s’han vist amb menys recursos.

Segons l’OCDE, aquest passat any 2015 els pobres són un 12,9% més pobres i els rics un 1,4% més rics, per tant el gap entre uns i altres es va incrementat any rere any tot i que la pujada d’impostos ha afectat més els més rics, que si no encara seria major.

No és només cosa d’Espanya, tot el món desenvolupat i fins i tot Xina, està en la mateixa indosincràcia, i no deixa de ser tot plegat un indicador de quelcom que no estem fent bé, que el sistema només afavoreix uns pocs. En un informe d’OXFAM indiquen que tant sols les 20 persones més riques de l’Estat espanyol concentren la mateixa riquesa que el 30% de la població més pobre, estratosfèric.

El que més em fa donar-li voltes al cap es com és possi-

Font: Idescat

ble que aquí ningú rebenta, i com és possible que el sistema i l’establishment estigui tant protegit, crec que en una societat menys hipnotitzada estaríem tots al carrer fent la revolució! Sembla que a tots ens sembli bé i tant sols són 20 persones de 46,77 milions d’habitants, un 0.00004%, tenen un riquesa brutal!

S’omplen la boca els polítics sobre la millora i l’equitat entre classes, però sembla que ara, més que mai s’està ampliant la diferència, i tota l’estratègia recau en fer-nos creure que cobrar 1.000€ està bé, i que la clas-

se mitjana ja en té prou, i així estem! També cal traslladar les mateixes dades al diferencial entre el que paga una empresa de l’IBEX-35 i el que paga un autònom d’impostos, si féssim el càlcul relatiu entre Bº i impostos de cadascú (prefereixo no fer-ho) ens adonaríem d’una altra injustícia.

El debat és interessant, sobretot com reduir aquest diferencial entre classes, però veig a venir que serà una batalla perduda, la guerra ja no ho sé. Només una nova esperança es deixa entreveure, la dels nous rics, que els seus orígens són

més humils, els nous rics filantròpics poden invertir en la propera generació de rics, la tendència.

Hi ha una cançó que diu: Sóc fill/a d’un barri obrer on es lluita per viure, per pagar unes lletres a uns bancs que et roben el futur i sols per tenir un sostre! I penso que anem malament, si els nostres nens/es als carrers adopten actitud de vençuts/des. Ell vol ser com els rics que viuen en els seus barris tan bonics i eduquen contents els seus fills/es per ser els nostres patrons i jo els odio a tots!!!

Penedès Econòmic

Gener 2016

11

ACTUALITAT

NAULOVER TORNARÀ A LA 080 BARCELONA FASHION La firma de moda Naulover, que fabrica a Mediona, desfilarà el proper 3 de febrer a la 17a edició de la passarel·la internacional 080 Barcelona Fashion amb la seva col·lecció Graphic Garden per a la tardor i l’hivern de 2017. El certamen tindrà lloc a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Inspirada en un jardí d’hivern, vist a través d’un calidoscopi, la nova proposta de la firma de moda per a la dona presentarà nous materials, com neoprens, feltres i estampats gràfics florals amb un punt tecno.

A més, Naulover exposarà la seva col·lecció a la 080 Barcelona Fashion Showroom, un recinte de la Llotja de Mar en el qual es vol donar a conèixer la marca als visitants internacionals.

Les rebaixes perden atractiu per la desestacionalització de les vendes El Black Friday va avançar descomptes als comerços, molts dels quals van acollir-se a la normativa estatal per iniciar rebaixes el 2 de gener Lídia Oñate Aquest 2016 el sector del comerç espera créixer fins a un 4% i recuperar els nivells d’ocupació d’abans de la crisi, quan se situaven en 340.000 llocs de treball a Catalunya. Així ho va avançar el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, durant la seva intervenció a la 4a edició del Fòrum ADEPG, que va tenir lloc el passat 20 de gener al Centre Àgora de Vilafranca.

Després de posar fi a una campanya de Nadal positiva, els comerços han vist que el període de rebaixes ha començat més suaument que altres anys. “Les rebaixes han perdut força a cau-

sa de la desestacionalització”, explica Xavier Arrojo, de l’associació Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú. “Les vendes durant els primers dies de les rebaixes de gener mostren resultats similars a l’any 2015, i no creixen al mateix ritme que ho han fet les vendes la resta de l’any”, afegeix.

En aquest sentit, ho atribueix al buit legal que s’ha creat arran del conflicte entre les normatives de comerç estatal i autonòmica. “Hi ha establiments que no segueixen la llei catalana de comerç i provoquen que de cara al consumidor les rebaixes no comencin en una data concreta per a tothom i això en dilueix el poder d’atracció”.

A Vilafranca alguns comerços també van decidir trencar amb

el període de rebaixes establert a nivell català. “Al final tothom aplica el descompte que pot ser-li viable en el període que es trobi”, comenta Fèlix Hill, president de l’associació de comerciants Centre Vila. Aquest desajust en el calendari dels descomptes també va veure’s afectat per la iniciativa del Black Friday, que cada any

està més consolidada al nostre país. “Al principi ens va animar perquè es va vendre força, però després vam comprovar que molta gent havia avançat les compres que tenia previst fer al desembre, és a dir, van comprar productes concrets”, comenta Hill. Tot i això, la campanya de Nadal vilafranquina s’ha saldat amb gairebé un 3% més de vendes que l’any anterior. A l’espera de fer un balanç amb xifres concretes, des de l’associació Comerç del Foix dels Monjos, Joan Anton Calaf afirma que la millora del sector es va començar a percebre el 2014, però “encara no ens trobem als nivells que volem”. Tot i això, confia que aquest 2016 les vendes s’incrementin fins a un 6%.

12

Penedès Econòmic

Gener 2016

EMPRESA

Fibrapenedès.cat obre camí a la L’empresa Tauler es fa fibra òptica a pobles i polígons gran al mercat asiàtic Les Cabanyes esdevé el primer municipi petit del Penedès on arriba la connexió d’alta capacitat

El 2015 la fabricant vilafranquina va créixer novament per sobre del 30%

Lídia Oñate Aquest mes de gener les Cabanyes s’ha convertit en el primer poble del Penedès que disposa de connexió de fibra òptica.

Actualment, al nostre territori aquesta tecnologia només està disponible a grans poblacions com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges i Sant Sadurní, tot i que és previst que també arribi al Vendrell, per ser capital de comarca.

Ja fa mesos que ajuntaments, empreses de polígons industrials i veïns de pobles petits van darrere de les operadores de telecomunicació per aconseguir connexions de fibra òptica, que augmenta significativament la capacitat de transmissió de dades del fins ara ADSL, passant de 10 a 100 megues com a mínim, tot i que en alguns casos se superen els 300 megues amb una sola connexió de fibra òptica.

Segons el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i alcalde de les Cabanyes, Francesc Olivella, “les grans operadores de telecomunicacions com Movistar, Vodafone o Orange, no volen prestar servei a pobles petits i, per tant, ens hem hagut de buscar la vida”. La solució ha vingut donada per l’empresa Wifi Penedès, que des del 2007 ofereix connexions d’ADSL i telèfon a les Cabanyes que, més endavant, va ampliar a altres municipis

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

del territori. En l’actualitat han aconseguit fer arribar el servei a tot el Gran Penedès i ja disposen d’unes 2.000 connexions de fins a 10 megues de capacitat.

wifi penedès dóna servei a 2.000 connexions d’adsl i espera convertir-les a fibra òptica Ara faran un pas endavant amb l’empresa penedesenca Fibrapenedès.cat, que cablejarà els pobles on es requereixi servei de fibra òptica, però on les grans operadores s’hagin negat

a prestar-lo per no complir amb les seves expectatives de negoci.

De moment i amb una inversió d’uns 70.000 euros en infraestructura per fer el desplegament, oferiran fins a 100 megues de capacitat a través de connexions aèries. L’objectiu, però, és arribar fins a 330 megues, que s’aconseguiran quan hagin finalitzat les obres de la C-15 (per on passa la línia de fibra òptica instal·lada per la Xarxa Oberta de Catalunya, que cedeix les infraestructures de telecomunicació a les operadores). Fins al moment, el servei de Fibrapenedès. cat parteix amb una demanda d’una cinquantena de domicilis només a les Cabanyes, però les perspectives són que augmenti exponencialment, ja que la idea és convertir les línies d’ADSL a fibra òptica.

L’empresa vilafranquina fabricant de màquines laminadores Tauler Laminating Tech va acabar l’any 2015 amb molt bones sensacions. Després de créixer per segon any consecutiu per sobre del 30%, Tauler va obrir al llarg de l’any passat deu nous distribuïdors a Europa i Orient Mitjà, i va consolidar la relació de negocis amb el mercat asiàtic, molt especialment amb el Japó.

A més, durant el 2015 va participar a fires de gran rellevància per al sector com la Graphispag, la fira de referència de la industria gràfica espanyola i una de les quatre fires més importants d’Europa, en la qual va presentar dos nous models de laminadores. D’una banda va donar a conèixer les prestacions de la

Lectura de la ment: Muntar-se pel·lícules Hi havia una vegada...

Un home que volia penjar un quadre. El clau ja el tenia, però li faltava un martell.

El veí en tenia un. Així doncs, el nostre home va decidir demanar al veí que li deixés el martell. Però li va sorgir un dubte: -Què?... I si no vol deixar-m’ho?... Ara recordo que ahir em va saludar una mica distret... Potser tenia pressa... Però potser la pressa no era més que una excusa, i l’home té alguna cosa contra

mi... Què pot ser?... Jo no li he fet res; alguna cosa se li haurà ficat al cap... Si algú em demanés alguna eina, jo se la deixaria de seguida...

Per què no ha de fer-ho ell també?... Com pot negar-se a fer un favor tan senzill a un altre?... Tipus com aquest t’amarguen la vida...

I després encara s’imagina que depenc d’ell... Només perquè té un martell!... Això ja és el súmmum.

Així el nostre home va sortir precipitat a casa del

veí, va tocar el timbre, es va obrir la porta i, abans que el veí tingués temps de dir «bon dia», el nostre home li va cridar furiós: -Quedis vostè amb el seu martell, imbècil!

Aquest conte, o acudit popular m’encanta, descriu bé, “les pel·lícules” que un mateix es munta d’acord al que “imaginem” que els altres pensen.

En la teràpia cognitiva conductual, aquest tipus de distorsió es coneix com a lectura de la ment, i influ-

Smart B3, una màquina petita i fàcil d’utilitzar ideal per a impremtes petites que han de fer sèries curtes, i, de l’altra, la SmartMatic 2.0, una evolució de la laminadora que ha tingut més èxit al mercat i que Tauler ha venut i distribuït en diversos països d’arreu del món.

A finals del 2015, Tauler va fer una aposta per reforçar la relació amb el client obrint les portes d’una sala demo -showroom- i una sala de formació a la zona industrial de Terrassa. Tot i que l’empresa continua mantenint la seu a Vilafranca del Penedès, aquest nou espai neix per mostrar als potencials clients els diferents models de màquines laminadores i per formar els operaris sobre el seu funcionament.

eix moltíssim en les relacions amb els altres i, per descomptat, en les emocions que ens produeix.

Llegim la ment quan suposem el que una altra persona està pensant o sentint, sense tenir cap prova directa física.

Això ho fem tots en forma més freqüent del que ens pensem i després actuem en conseqüència; creant situacions basades en idees falses que poden dificultar les relacions, el treball i la vida personal i alterar l’estat d’ànim. És fonamental adonarse’n, i intentar tallar totes

les interpretacions i anticipacions que fem moltes vegades i que només corresponen als nostres temors i por al rebuig.

Per què preferim endevinar el que l’altre està pensant si davant la seva ambigüitat li podem preguntar què és el que exactament va voler dir?

Pensa tota la informació que ens falta moltes vegades per avaluar situacions i quant patiment podem evitar si aprenem a canviar de canal cada vegada que ens vam muntar una pel·lícula d’aquest tipus...

Gener 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Gener 2016

EMPRESA

El supermercat Can Torreta amplia el seu local a Vilafranca La nova botiga té 500 m2, noves seccions i amplia l’horari d’obertura als migdies i els diumenges al matí Lídia Oñate El passat 22 de gener el supermercat Can Torreta de Vilafranca va començar una nova etapa al carrer Bisbe Morgades, núm 2123, on s’ha trasllat recentment.

Fins ara el seu local s’ubicava al carrer Germanor, 13.

El nou local té uns 500 m2 i reuneix noves seccions com les

de fleca amb servei de cafeteria i cuina, que s’afegiran a les que fins ara ja hi havia de fruita i verdura, carnisseria, xarcuteria i fleca. “La idea és tenir oberta la cuina cada dia per tal de donar servei tant entre setmana per a les persones que no tenen temps de cuinar com els caps de setmana, per a aquells que vulguin descansar i gaudir més del seu temps d’oci”, explica Montserrat Coll, de Can

EL CÀMPING VILANOVA PARK, ENTRE ELS MILLORS D’EUROPA Torreta. En el cas dels dissabtes i diumenges l’oferta s’ampliarà amb pollastres, conills i lloms a l’ast, uns productes que han volgut potenciar, juntament amb el pa, que cada dia tindrà noves fornades i pa de forner artesà de Forns Enrich. A més, els clients podran fer un cafè, tant a l’interior del local com a fora.

Entre les novetats destaca l’ampliació d’horaris durant els mig-

dies i l’obertura els diumenges al matí.

A tot això, cal sumar l’aposta que fa l’empresa per tal de portar les compres a domicili o demanar prèviament i recollir la compra al local mateix a l’hora convinguda.

Entre els projectes del nou any, Can Torreta preveu estrenar la targeta de client, amb la qual oferirà avantatges i ofertes als seus clients, i una nova pàgina web.

Conforama obrirà durant el segon trimestre de l’any una botiga a Sant Pere de Ribes, la quarta d’Espanya redacció

Conforama, la marca europea per a l’equipament i decoració de la llar, continua el seu pla d’expansió a Espanya amb la inauguració en el segon trimestre de 2016 d’una nova botiga a les Roquetes, Sant Pere de Ribes.

El nou punt de venda serà el quart de la firma a Catalunya i el vint-i-vuitè a Espanya després de l’obertura del seu primer establiment a Gran Canària. La nova botiga de Sant Pere de Ribes

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

aproparà la proposta de Conforama a les comarques del Garraf,

Últimament s’està parlant molt sobre el model austríac d’indemnització per acomiadament que podria arribar a Espanya en una possible reforma laboral. Com a empresari que sóc m’agradaria conèixer amb detall en què consisteix i si té algun avantatge o inconvenient respecte a l’actual.

L’ordenament jurídiclaboral a Espanya regula les compensacions per l’extinció del contracte de treball en funció del salari i anys d’antiguitat dels seus treballadors, de manera que quan més alt sigui el salari i antiguitat del treba-

l’Alt Penedès i Baix Penedès.

L’establiment, amb una super-

llador, en cas de resolució contractual o acomiadament, més gran serà la seva indemnització, tenint en compte els límits legals.

El “model austríac” o “motxilla austríaca” consisteix que l’empresari, durant la relació laboral fa una aportació econòmica mensual de manera que el treballador acumula progressivament una “motxilla” similar a un compte d’estalvi individual que pot ser objecte d’inversió i generar rendiments a favor del treballador. En cas d’acomiadament la indemnització percebuda serà la motxilla acumulada

fície total de venda de 3.500m2, acollirà les més de 6.000 referències de mobiliari i decoració de Conforama i potenciarà el seu nou recorregut de botiga cada vegada més intuïtiu i còmode.

Manuel Estévez, director general de Conforama Península Ibèrica, afirmava: “estem entusiasmats amb el projecte d’obertura a Sant Pere de Ribes perquè ens ajudarà a reforçar la nostra presència al mercat clau català i a les zones de Garraf i l’Alt i Baix Penedès, on encara no teníem presència”.

des de l’inici de la relació laboral. Si el treballador decideix canviar d’empresa o es jubila sense haver tocat aquesta “motxilla” es pot emportar aquesta “motxilla” amb ell.

Per fer una anàlisi de l’impacte d’aquest model a Espanya i dels avantatges/inconvenients que podria suposar requeriria conèixer la configuració definitiva de la seva implantació al nostre país, fet que no s’ha produït al tractar-se, de moment, d’una proposta d’alguns partits polítics. Per intentar aclarir dubtes, faré una breu exposició de les avan-

Divuit càmpings catalans s’han situat entre els millors establiments d’Europa segons els premis Best Camping 2016.

Entre els premiats hi ha nou càmpings gironins, vuit de tarragonins i un de barceloní.

A la demarcació de Barcelona, l’únic establiment premiat ha estat el càmping Vilanova Park, de Vilanova i la Geltrú.

Les associacions d’automobilistes ADAC i l’holandesa ANWB són les encarregades d’escollir els premiats. Aquests premis suposen un impuls en promoció per als establiments reconeguts. A l’hora d’entregar els premis, les associacions valoren la qualitat de les instal·lacions, l’oferta complementària i els serveis.

CONVENI ENTRE CASA AMETLLER I LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER Les oficines centrals del grup CasaAmetller d’Olèrdola van acollir el 18 de desembre, la signatura d’un conveni amb la ONG Vicente Ferrer. Aquest acord té com objectiu una col·laboració conjunta amb els treballadors de Casaametller i la mateixa empresa per tal de fer aportacions conjuntes als projectes de la ONG.

tatges i inconvenients que aquest model té, tal com està implantat a Àustria.

Com avantatges, des de la perspectiva de l’empresari, implica que a l’hora de fer ajustos de personal les empreses no tinguin que valorar quins treballadors acomiaden en funció del cost del treballador, amb motiu de que la indemnització ja està pagada, s’ha anat acumulant, de manera que no hi ha incertesa respecte als costos de l’empresa.

Des de la perspectiva del treballador li proporciona una major seguretat davant d’un acomiadament, un cas d’insolvència

o concurs de creditors de la seva empresa, ja que pot efectuar un seguiment de la quantitat acumulada que podrà percebre no només en cas d’acomiadament, sinó també en cas de jubilació, canvi de feina o emprendre un negoci.

Com a inconvenients el principal és que genera un cost addicional al salari, per tant major cost per a les empreses al contractar un treballador.

En definitiva s’haurà de veure si finalment arriba a implantar-se al nostre ordenament jurídic i de quina manera.

Penedès Econòmic

Gener 2016

15

EMPRESA

Banc Sabadell guanya 708,4ME el 2015, un 90,6% més El benefici net atribuït sense l’adquisició de TSB Banking Group puja un 57,8%, fins als 586,4 milions redacció

El grup Banc Sabadell ha tancat l’exercici de 2015 amb un increment del seu benefici net atribuït del 90,6%, fins als 708,4 milions d’euros, per sobre de les previsions del consens de mercat. Els comptes del grup inclouen l’aportació del banc britànic TSB Banking Group des del 30 de juny passat. Excloent-ne TSB, els beneficis de Banc Sabadell es situen en 586,4 milions d’euros, cosa que implica un increment en termes comparables i respecte a 2014 del 57,8%.

Aquesta adquisició, juntament amb l’obertura del banc a Mèxic i la presència a Colòmbia i Perú eleva al 32% la cartera de crèdit que és fora d’Espanya.

El marge d’interessos va millo-

rar durant l’any un 41,7% fins als 3.202,8 milions respecte al tancament de 2014. Els ingressos per comissions continuen impulsats per la comercialització de fons d’inversió, pensions i assegurances i per les comissions de gestió de patrimoni de valors. Destaca el creixement ininterromput del patrimoni en fons d’inversió, que el 31 de desembre de 2015 es situa en 21.427, 3 milions d’euros.

En tancar desembre, els recursos de clients al balanç augmenten el trimestre fins als 131.489,2 milions d’euros (96.227,0 sense considerar TSB) i presenten un increment interanual del 39,2%.

Les quotes de mercat continuen augmentant en tots els segments. En empreses, destaca el negoci de crèdit documentari (30,45%), mentre que en préstecs puja a l’11’20%.

Premi amb toc europeu per a Ametller Origen

El Grup Ametller Origen ha guanyat el premi nacional dels European Business Awards (EBA) entre més de 32.000 empreses de tot Europa i opta als premis europeus en representació d’Espanya.

En concret, ha estat seleccionada com a millor empresa europea dins de la categoria d’empreses que facturen fins a 150 milions d’euros a l’any i que tenen un model de negoci innovador i transversal que apropa el consumidor final un producte amb sabor i quali-

tat garantits des de l’origen.

Els guardons EBA són el més gran i important programa de reconeixement empresarial d’Europa. El principal objectiu dels premis és donar suport al desenvolupament d’una comunitat empresarial més forta i d’èxit.

Empreses de 33 països presenten ara les seves candidatures per a la gran final europea a un jurat internacional composat per personalitats del món empresarial, econòmic, polític i docent.

Pel que fa a la morositat, es continua reduint marcada per la forta reducció en el saldo de dubtosos i tanca l’any en el 7,79%.

En total, s’ha reduït en 3.565,7 milions d’euros en un any, sense considerar el TSB. Al final de desembre de 2015, el saldo de riscos dubtosos del grup Banc Sabadell es situa en 12.344,2 milions d’euros. Banc Sabadell arrenca 2016 amb una cartera en venda de 4.500 unitats residencials, el va-

lor de la qual puja a 550 milions d’euros i de la qual es preveu finalitzar la venda el primer trimestre d’aquest any.

El banc aposta perquè aquest 2016 sigui un any caracteritzat per la normalització en la qualitat dels actius i per tancar amb èxit el seu pla estratègic TRIple, que

durant el 2015 ha complert els objectius.

L’entitat ja treballa en la seva estratègia per a 2017-2019, que consistirà en continuar reduint els actius problemàtics i normalitzar la qualitat dels actius al balanç en el marc d’una recuperació del sector immobiliari.

16

Penedès Econòmic

Gener 2016

L’ENTREVISTA

Joan Anton Matas i Arnalot President del Gremi d’Hostaleria de Sitges

“Sitges és un poble amb marca pròpia i una bona oferta de restauració” El president del Gremi d’Hostaleria de Sitges i president del consell d’administració del grup Matas Arnalot defensa la diversitat de l’oferta gastronòmica de Sitges i els múltiples atractius de la ciutat, un referent turístic de primer ordre arreu del món. Considera que cal fidelitzar els clients durant tot l’any i no descarta que algun dia pugui haver-hi al Garraf alguna estrella Michelin.

Sí, els sis germans. Nosaltres som la tercera generació i està treballant amb nosaltres la quarta. Jo porto el consell d’administració, un altre porta la direcció general, i tots estem implicats en les diferents tasques del negoci.

Olga Aibar

Joan Anton Matas Arnalot (Sitges, 1954) és el president del Gremi d’Hostaleria de Sitges des de l’any 1994, però ja anteriorment havia estat vinculat a la junta rectora del gremi.

Fins al moment de la seva dissolució, el desembre del 2015, va ser membre del consell executiu i del consell d’administració de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges. Va presidir l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) entre els anys 1998-2006 i actualment és president honorífic.

Ha estat president de la Coordinadora de Gremis de l’Alt, Baix Penedès i Garraf de la Ruta del Xató quan ha recaigut la presidència a Sitges. És patró de la Fundació Ave Maria i de la Fundació Sitges, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Actualment és el president del programa “Barcelona és molt més” de la Diputació de Barcelona.

Quins van ser els orígens del grup Matas Arnalot?

El nostre avi era restaurador i va arribar a ser el propietari del restaurant Suís de Barcelona, un dels més famosos de l’època. El primer premi Nadal es va celebrar allà i, com que estava a prop del Liceu era un lloc molt concorregut i d’una molt bona gastronomia. Arran de la Guerra Civil van haver de tancar i van agafar diferents establiments, entre ells el restaurant El club del Garraf, i després van venir a Sitges, on van començar amb el Terramar, a l’any 1941 o 1942. Poc després el meu pare es va independitzar i va adquirir l’hotel Subur, el bar Roy i després el Pícnic.

Actualment regenten dos hotels, un cafè-bar, un servei de càtering i una empresa de menjar preparat, entre d’altres negocis.

Quina tecla els falta per tocar?

Hem fet una mica de tot en funció del que sorgia i ens semblava adient en cada moment. El fet principal és que estem a Sitges i els negocis que regentem es complementen dins del sector serveis.

També tenim la franquícia de l’Sports Bar i vam estar a Barcelona, on vam gestionar diversos pubs però ens vanm voler centrar més aquí que no pas dispersarnos massa. Vulguis o no vulguis, les distàncies disminueixen la capacitat de gestió.

Tota la família està implicada en el negoci familiar?

Sitges té molts avantatges, un dels quals és que està molt a prop de barcelona però, al mateix temps, separat

Presideix el Gremi d’Hostaleria de Sitges des de fa 12 anys.

Quants agremiats teniu?

El 100% d’hotels està agremiat i també el 100% de l’oci nocturn i dels apartaments turístics i el 80% del sector de la restauració.

El que oscil·la més és aquest darrer ja que, cada cert temps, canvia de propietaris.

Quines són les principals activitats que s’organitzen?

Hi ha una gran diversitat d’actes que s’organitzen al llarg de l’any.

Tammateix, els principals són la mostra gastronòmica Menjar de Tast i el sopar anual de l’agremiat, on es fa entrega de guardons i reconeixements a les empreses de Sitges.

Cap a on va la restauració, cap a una cuina minimalista o una senzilla i de qualitat?

Sitges té una molt bona oferta a nivell de restauració perquè té molta diversitat en tots els segments econòmics. Això permet que persones de qualsevol poder adquisitiu puguin fer un bon àpat. Ara, per exemple, estan molt de moda els pinxos. La restauració tradicional continua amb una oferta molt estable pels grans volums que s’han de gestionar, tot i que la més innovadora també hi té cabuda.

Penedès Econòmic

Gener 2016

17

L’ENTREVISTA I per què no hi ha cap estrella Michelin a la comarca?

Jo crec que es deu a diversos factors. Un d’ells és que les darreres estrelles s’estan donant a gent jove i molt innovadora. A la nostra comarca els restauradors són gent amb molta experiència però no descarto que algun dia n’hi pugui haver alguna. El problema és que costa molt mantenir una estrella Michelin.

Quin ha estat el balanç de la temporada turística del 2015?

Hem tingut un any molt bo, no només aquí a Sitges, sinó a nivell de Catalunya. Hi ha més optimisme i el consum mitjà està pujant. També és veritat que hem crescut per qüestions cojunturals perquè una part de països competidors estan en problemes greus. Per tant, una part significativa del turisme d’aquest any és prestat i el que hem d’intentar és retenir-lo i fidelitzar-lo. Les previsions de moment per a aquest any són molt bones.

un dels problemes que tenen totes les destinacions, sobretot per les molèsties que ocasiona. Una de les assignatures pendents és veure com minimitzar l’efecte molest del soroll amb la convivència. S’ha d’anar trampejant.

Els visitants no mesuren ara les distàncies en quilòmetres, sinó en Temps

Sitges és una marca turística consolidada i un referent arreu.

Sitges és una destinació turística de primer ordre, de les poques que tenen marca perquè va ser de les pioneres en el turisme, juntament amb Sant Sebastià. Hi ha referències que al segle XIX ja hi havia concessions d’hamaques de platja. Sitges té molts avantatges, un dels quals és que està molt a prop de Barcelona però, al mateix temps, està separat.

Tenim la sort que tenim el Garraf que ens separa, sinó seríem àrea metropolitana de Barcelona i, d’aquesta manera, tenim una identitat molt més pròpia.

Quina ha estat la clau del posicionament de Sitges arreu?

Les infraestructures i el clima que tenim, la proximitat amb Barcelona i el fet que estem més a prop de l’aeroport que altres punts de la ciutat. A més singularitzem molt la nostra oferta. A la dècada dels 90 vam tenir el gran boom de les Olimpíades i el turisme va créixer gràcies a l’obertura dels túnels del Garraf, que van ser el gran manà, i de l’hotel Melià amb el palau de congressos. La gran decisió que es va prendre de l’obertura d’aquest palau ha condicionat positivament generacions i el futur de Sitges ja que vam estar 15 anys amb el palau de congressos més gran de Catalunya i això va fer que es trenqués l’estacionalitat. També el fet de ser un referent d’oci nocturn durant molts anys i de ser un municipi obert i tolerant ha ajudat a la visió cosmopolita que té Sitges i d’obertura de mires.

Però l’oci nocturn també té els seus inconvenients. És una necessitat, però també

Vostè presideix el programa “Barcelona és molt més” que impulsa accions conjuntes de promoció turística entre empreses i ens del sector. Quines han estat les primeres campanyes i quins efectes poden tenir en la promoció de Sitges? És un programa impulsat per la Diputació i Turisme de Barcelona que té l’objectiu de complementar-se en la promoció turística. El sector empresarial sempre hem reclamat unir esforços entre administracions i no duplicar perquè es perd molta capacitat econòmica que hauria d’anar al producte final. Per tant, es tracta de fer programes conjunts com els que s’estan impulsant: el programa mar, el d’enoturisme, el de gastronomia, el de golf... i que els promocionés un sol ens.

A ulls dels visitants tot el territori és una mateixa destinació.Els visitants no mesuren ara les distàncies en quilòmetres, sinó en temps. Uns distància de 60 minuts des de Barcelona a una població de la província és el mateix que podries trigar per anar d’una punta a altra d’una ciutat gran.

La marca Barcelona sense Gaudí què seria?

Gaudí ha ajudat molt, però jo crec que la marca Barcelona no seria el mateix sense les Olimpíades. El que va posar la ciutat al mapa mundial van ser les Olimpíades. Després va ser la gran tasca de turisme de Barcelona la que va aconseguir promocionar la ciutat amb tots els atributs que té. De fet, molt poques capitals del món tenen mar i neu en poc menys de dues hores.

La marca barcelona no seria el mateix sense les olimpíades, que són les que van posar la ciutat al mapa mundial

Recentment s’ha dissolt l’Agència de Turisme de Sitges, un fet que el sector considera un error. Per quin motiu?

Crec que no s’han avaluat bé les conseqüències del que pot implicar. Tot sabem com és de feixuc prendre determinades decisions dins de l’àmbit de l’administració quan un ens consorciat o privat és molt més àgil i no està tan subjecte als canvis polítics que hi pugui haver. Des del sector no estem d’acord amb aquest canvi i estem dedebuts perquè no és el mateix estar al consell d’administració que et consultin el que volen fer. Va ser una decisió política i nosaltres creiem que s’hauria de reconduir, s’hauria d’intentar tornar a un model públic-privat. Si quan el vam crear vam ser referent arreu ara no podem fer passos enrere.

18

Penedès Econòmic

Gener 2016

OPINIÓ

Joan Marrugat @viuredeltrading

LA INVERSIÓ EN VI

C

om a viticultor, trader de futurs i fill del Penedès sempre m’ha interessat molt el món del vi. Però en parlaré des d’un punt de vista al qual no estem acostumats, la inversió financera, es a dir, com obtenir rendibilitats futures sense destapar l’ampolla.

Per a un inversor les principals raons per invertir en vi són una oferta limitada, una demanda creixent, una menor sensibilitat a l’inflació, una inversió diversificada, un actiu tangible i un producte consumible.

Podem invertir en vins de forma física, és a dir, allò que es coneix com la compra avançada o “primeur” que consisteix en comprar el vi quan es troba a la bóta i encara no ha estat embotellat. El celler ofereix el vi de la nova anyada quan està en barrica, aproximadament un any i mig abans de sortir al mercat.

El comprador, generalment un especialista o negociador, paga el vi per endavant d’acord a com valori la seva previsible evolució i la qualitat de la collita. Un judici arriscat que pot reportar grans beneficis. Quan el celler considera que el seu vi ja està llest per a sortir al mercat, avisa el client que pot retirar el vi. En aquest temps pot ocórrer que el preu del vi hagi augmentat d’un 50 a un 80%. Clar que també pot ser que el valor del vi es depreciï.

Per altra banda tenim les subhastes de vins on el comprador s’assegura que el vi no està falsificat, un dels principals riscos d’aquest tipus d’inversió.

Una altra forma d’invetir són els fons d’inversió que permeten invertir en vins estalviant així els costos que s’ han d’ imputar quan la compra és física ja que aquest tipus d’inversió requereix una despesa regular en acondicionament físic, conservació, temperatura i humitat correctes, sense exposició de les ampolles a la llum ni a moviments per tal de garantir la qualitat de la compra.

Com a fons més coneguts tenim els següents: Wine Asset Managers LLP (WAM), The Wine Investment Fund i el Wine Growth Fund; a Espanya existeix el Vini Catena, comercialitzat per Banca March.

Recordar a tots els inversors

y Els 10 millors vins al Liv-ex 1,000 el 2015 en creixement de preus

del perill de tota inversió, ja que a tall d’exemple us comento que el fons Vinum Fine Wine va tancar en descobrir-se una sèrie d’errors de valoració. Pitjor encara si ens referim al fons Bordeus Fine Wines Ltd que va ser posat en liquidació obligat per un tribunal, acosant-lo d’estafa piramidal, també conegut com “esquema ponzi”.

A l’ igual que hi ha el mercat de l’ or o del petroli, existeix també un mercat internacional del vi, es diu Liv-ex i va ser creat a Londres el 1999 (London Internacional Vinters Exchange). Aquest mercat ens permet veure l’evolució del preu dels vins més cotitzats.

Els seus clients són majoritàriament coleccionistes particulars i societats d’inversió. Està com-

post per diferents index: el Liv-ex 50, Liv-ex 100, Liv-ex Fine Wine Investables, Liv-ex Bordeaux 500 i Liv-ex Fine Wine 1000.

De tots ells, en destaco l’índex Liv-ex 100 que actua com a mercat de referència (benchmark) de la indústria. Representa l’evolució dels 100 vins de millor qualitat i demanda del món, amb un mercat secundari fort i es calcu-

la mensualment. Està compost principalment per etiquetes de Bordeus, alhora que vins de Borgonya, el Roine, Champagne i Itàlia, entre d’altres. En aquesta llista hi figura només un espanyol, Vega Sicilia, Único 2004.

També és interessant el Liv-ex 50 compost per 50 vins, els 5 millors Bordeus de les últimes 10 anyades. Estem parlant dels châteaux: Haut Brion, Lafite Rothschild, Latour, Margaux i Mouton Rothschild.

El Liv-ex Fine Wine Investables està dissenyat per realitzar un seguiment dels vins que es troben normalment en una cartera d’inversió de vins. Són al voltant de 200 vins dels 24 millors châteaux de Bordeus.

El Liv-ex Bordeus 500 és l’índex més complet de Bordeus de Liv-ex i reflecteix les tendències en el mercat bé més àmplia de vins. Representa el moviment dels preus dels 500 principals vins i es calcula mensualment Liv-ex Fine Wine 1000, rastreja 1.000 vins de tot el món i es calcula mensualment.

En els últims anys el mercat del vi s’ha vist impulsat per la demanda procedent de països emergents amb la Xina al capdavant i darrera l’Índia, Corea del Sud, Japó, Indonèsia i Tailàndia, on col·leccionar vins de qualitat dóna alt prestigi social. Aquest fet ha provocat un augment de preu per certs vins.

Cal remarcar el poder de certs crítics com el nord-americà Robert Parker, el britànic Jancis Robinson o revistes com The Wine Spectator, que amb les seves valoracions (solen puntuar de 0 a 100) influeixen directament en el preu dels vins.

Com a anècdota de com es pot arribar a revaloritzar una etiqueta, comentar que el Château Lafite Rotschild de 1982 va sortir al mercat a un preu de 370 euros la caixa de dotze ampolles i ara es cotitza a un preu mig de 3.200€ unitat, és a dir gairebé 38.500€ la caixa. S’ha revaloritzat més de 100 vegades el seu preu inicial.

Per últim comentar que aquí al Penedès, hi ha grans vins i caves que potser no formen part de cap llista Liv-ex, però estic conveçut que tenen la categoria i valoració per ser-hi.

Penedès Econòmic

Gener 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Canviar d’estratègies en sectors en crisi.

BNI i Estudi Hèlix El quadern de l’emprenedor acostuma a presentar negocis nous de les nostres comarques, encara que de tant en tant explica estratègies innovadores d’empreses amb llarg recorregut. Avui parlem d’una empresa de més de 30 anys de vida, l’estudi Hèlix, en un sector profundament castigat per la crisi com és l’arquitectura. Coneixerem, arran de l’entrevista feta a un dels seus socis, Josep Soler, quines estratègies han utilitzat per sobreviure en aquests moments tan complicats.

Noves maneres de relacionar-se i una gran tenacitat en són la clau d’aquest trajecte.

L’estudi Hèlix va néixer fa més de 30 anys de la mà de 5 socis, arquitectes i aparelladors. Diferents especialistes en patrimoni, en urbanisme i planejament que han ofert i ofereixen els seus serveis a un bon nombre d’ajuntaments de la comarca i d’arreu.

Fa relativament pocs anys hi havia estudis d’arquitectes a tocar. Avui se’n veuen molt pocs.

Com heu viscut aquests moments de crisi econòmica?

Doncs ho hem viscut com un xoc. És una cosa que et trasbalsa i que t’obliga a canviar la manera de fer i de pensar en relació a la feina. A finals del 2008 érem 18 persones i hem passat a ser quasi la meitat. Això per a una empresa petita en què la gent és important és molt dolorós. Deixes de treballar amb gent molt valuosa que forma part del projecte És un procés molt dolorós. Ens hem resistit molt a acomiadar gent, no ens semblava una cosa de lògica.

Se us coneix més per l’obra pública que pel servei a particulars.

I sembla que aquest sector també

està molt castigat.

Sempre hem fet de tot, però és veritat que se’ns ha vinculat més al sector públic. Hem treballat i treballem molt per les administracions encara que també per particulars.

Però és veritat que ens hem especialitzat molt en el sector públic. Ens agrada fer planejament o fer equipaments perquè això és fer ciutat.

A través de l’arquitectura pots crear models de ciutat i poder intervenir en això ens sembla molt atractiu. És un tipus de feina que té una part molt vocacional. Si t’agrada aquesta especialitat, per força t’has de sentir atret per la ciutat.

Aquest és el motiu per què molts de nosaltres hem participat en política, justament per aquesta sensibilitat.

I el fet d’haver estat en política, ajuda o dificulta?

Contràriament al que molta gent es pensa, t’acaba perjudicant. Té molts efectes secundaris i et tanca algunes portes, i a més, et classifica. Per sort, però, la professionalitat i la feina feta són les millors garanties i avui treballem per ajuntaments de tots els colors polítics. I l’estigma que havíem tingut hem aconseguit deixar-lo enrere. Però no és fàcil.

Actualment sou 10 persones, que no és poc en aquest sector.

Què heu canviat, arran de la crisi, en la vostra manera de funcionar com a empresa?

Ens hem aixecat de la cadira.

Sempre la feina ens havia vingut a buscar (a moments fins i tot de forma aclaparadora). A finals del 2008 quan hi ha una aturada en sec, canviem la forma de treballar.

Hem destinat molts esforços a

presentar-nos a concursos.

En els anys d’eufòria ningú volia treballar per l’administració.

Nosaltres sempre hi hem treballat, i això en temes d’urbanisme t’especialitza molt.

D’altra banda hem mirat de ser molt polivalents i això ens ha permès conèixer molts camps. Hem fet de tot encara que no ho sembli, estudis sociològics, catàlegs, llibres i això ens ha donat una visió generalista que ens ha permès afrontar problemes amb el grau de coneixement prou ampli per afrontar-los.

Hem fet projectes molt complexos precedits de molts problemes, amb temes urbanístics molt encallats, coses que necessiten el coneixement de moltes diferents disciplines. Hem afontat feines fora del corrent i feines que no hauria pogut fer un arquitecte de forma individual. La nostra debilitat, que és tenir una estructura gran, s’ha convertit en la nostra fortalesa.

Respectar totes les feines i intentar-les fer molt bé i molt ajustades de preu. Hem de treballar el doble per cobrar la meitat.

Aprofitem aquesta entrevista perquè ens expliquis una forma innovadora (a casa nostra) d’explorar nous mercats i nous clients que heu experimentat. Us heu sumat a BNI, què és i com funciona?

Buscar feina demana organització i hem fet moltes coses en aquest sentit, des de creuar continents, fins a buscar en espais més propers amb formes de relació que et permetin explorar nous mercats i clients BNI, és la xarxa de referències de negocis més gran del món. Hi ha un grup BNI a Barcelona del qual formem part. Ens trobem setmanalment i el que fem és, sota un funcionament molt estructurat i reglat i que demana molt compromís, posar la xarxa de contactes de cadascú a disposició dels

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Especialització. Tenir molt coneixement en un tema i experiència ens aporta molt de valor diferencial 2- Polivalència.Ha de ser complementària a l’especialització i moltes vegades l’aconseguim treballant en xarxa amb altres professionals o incorporant-los a l’equip 3- Aixecar-se de la cadira tenir una actitud molt proactiva en la recerca de nous clients i mercats.

4- Ampliar la xarxa de contactes. Participar en sessions de networking ajuda a conèixer noves persones i realitats ens entrena en la capacitat de comunicar-nos i ens obre noves propostes comercials

membres del grup a través de recomanacions explícites.

L’avantatge de les èpoques de crisi és poder canviar les maneres de fer. Tothom esta disposat a més, s’està disposat a parlar de tot i de tothom per aconseguir noves oportunitats.

El quadern de l’emprenedor sempre demana alguna recomanació a les persones que estan emprenent de nou el seu projecte. Què li diries?

La primera cosa és que hi tingui molta il·lusió. Si t’agrada molt el que fas, t’omple d’il·lusió.

L’altra cosa és tenir molt clar que ningú et portarà res i que per tant t’has de moure per aconseguir fer funcionar el negoci.

També em sembla molt necessari deixar-se aconsellar, parlar amb gent a qui li ha anat bé i també amb gent que no se n’ha sortit. D’uns i altres se’n pot aprendre molt.

Però el que em sembla clau és la constància, en allò que vols.

Has de creure en la teva idea i l’has de perseguir.

I si encara m’hi cap una darrera cosa, és el fet de no escoltar l’ambient tan pessimista en què estem immersos. Altres països amb situacions molt, molt pitjors no viuen en aquest estat de depressió. És veritat que hi ha coses que no funcionen, però tenim una societat que té unes bases molt fortes.

20

Penedès Econòmic

Gener 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Penedès competitiu

L

a proposta temàtica de l’Any ADEPG 2016 porta per títol Infraestructures competitives. Ja hem començat a treballar. Els eixos d’actuació tindran en compte els factors derivats de la connectivitat, la mobilitat i la logística. El guió de la programació combinarà sessions informatives i actuacions reivindicatives. Buscarem aliances i complicitats per assolir el major nombre d’objectius.

Pel que fa a la connectivitat, vaig dedicar l’article de desembre, en aquesta mateixa pàgina, en el qual suggeria que cal tenir més en compte les operadores locals i combatre el desinterès que mostren les grans operadores a l’hora de donar cobertura i serveis a les nostres empreses; sobretot als negocis que es troben en les perifèries o bé en els polígons. Enguany hem de fer soroll i mostrar-nos més astuts o, si cal, més bel·ligerants. Per exemple, des dels ajuntaments es poden fer accions de força, tot just fent complir les ordenances i posant les vedettes de la fibra òptica de cara a la paret o enviant-les al racó de pensar.

El problema no és només la cobertura de banda ampla per a la transmissió de continguts. Les nostres comarques, a més, palesen dèficits enormes en el cas de la telefonia mòbil. Hi ha zones en les què no arriba el servei i en les què una trucada telefònica és exercici de funambulisme. No pot ser que no es trobin solucions; no pot ser que tampoc no

se’n busquin.

Quant a les infraestructures viàries, des de la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf ja hem anunciat que emprendrem mobilitzacions en relació amb els peatges de la C-32, un greuge de màxima dimensió que pateixen els ciutadans i les empreses del litoral penedesenc.

Per al segon trimestre de 2016 es preveu un gran esdeveniment reivindicatiu que faci pujar la temperatura. Ajuntaments, consells comarcals, agents econòmics i socials, institucions cíviques, empreses i ciutadans faran pinya al voltant d’una consigna única: ja n’hi ha prou!

El govern del país no pot continuar desoint el clam de la ciutadania i les institucions de la nostra demarcació

La supressió dels peatges no s’ha d’entendre com un objectiu de l’entorn social i polític. És una palanca per recuperar part de la competitivitat del territori. La llista de greuges és un compendi de menyspreus, quan no de provocacions, per part d’uns i altres vers el Garraf i el Baix Penedès.

El govern del país no pot continuar desoint el clam de la ciutadania i les institucions de la nostra demarcació. Els túnels del Garraf estan més que amortitzats i no té cap sentit mantenir la major frontera de la usura, que no és altra que la barrera de Vallcarca.

De la mateixa manera, no podem tolerar el menfotisme que

rebem en comptes de solucions en el cas de la N-340. El segment viari entre Torredembarra i el Vendrell, així com el trajecte entre les dues capitals del Baix i l’Alt Penedès, exigeixen respostes per part dels decisors públics. És exigible un pla urgent per evitar accidents i col·lapses circulatoris.

Com si es tractés de conductes arterials, els sistemes de fluïdesa viària al Gran Penedès pateixen de colesterol. I això no és bo per a la salut del territori.

No deixem de banda el servei ferroviari de rodalia. La negligència en el compliment del servei per part de Renfe -quan no és Adif- és esperpèntica. A l’escassa fiabilitat dels horaris, les continuades avaries i la falta de vigilància per evitar els actes vandàlics s’afegeix l’estat de deixadesa de les instal·lacions, les andanes i les mateixes terminals, que amb prou feines s’aixopluguen en el si de les estacions. No ens mereixem aquest tracte.

La calaixera logística és tant o més complexa que els epígrafs de la mobilitat i la connectivitat. El corredor mediterrani, el projecte Logis Penedès, l’intercanviador ferroviari o el port de Vilanova i la Geltrú són qüestions sobre les quals hauríem d’exposar el nostre posicionament amb un mínim consens i amb la major argumentació, abans que ens imposin criteris i s’instin execucions que puguin maltractar, encara més, la competitivitat de les nostres comarques.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC DNI:

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs) Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència Càrrec en compte:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Nom i cognoms:

Penedès Econòmic

Gener 2016

21

EMPRESA

Vilafranca acull una convenció CaixaBank forma de directius de Banc Sabadell empresàries del Penedès

En el marc del cicle de xerrades Dialoga, CaixaBank va oferir a una seixantena d’empresàries de l’Alt Penedès una sessió sobre direcció i diferenciació empresarial. La jornada, titulada Dones directives i lideratge, va tenir lloc el passat 20 de gener a l’oficina A Diagonal que l’entitat financera té a Barcelona.

S’adreçava a empresàries, comerciants i emprenedores de la comarca penedesenca “amb l’objectiu d’aportar-los idees per conèixer quina és la situació actual de les dones al món empresarial”, segons fonts de CaixaBank.

L’obertura de la jornada va anar a càrrec d’Ivan Quesada, director d’àrea de negoci a l’Alt Penedès de CaixaBank, que va presentar les actuacions encaminades a donar suport al finançament i la millora de la competitivitat del sector em-

presarial. En aquest aspecte, Quesada va parlar en detall sobre CaixaNegocis, el nou model de relació que tracta de “donar resposta a les noves necessitats de crèdit i de serveis per tal d’impulsar iniciatives empresarials”.

Durant la sessió va intervenir la directora de la divisió de Relacions Públiques de Grey Espanya, Montse Escobar, que va afirmar que “cada dia són més les dones que juguen un paper important a l’hora de prendre decisions en empreses i organitzacions. Per això, incorporar la seva perspectiva en el món empresarial complementa estils, coneixements i experiències”.

Aquesta jornada forma part d’un cicle de xerrades que s’està duent a terme a les oficines A, la nova generació d’espais destinats a l’atenció dels clients de CaixaBank.

El banc vol donar nous serveis més personalitzats de cara als clients actuals i captar-ne de nous redacció

L’Auditori de Vilafranca del Penedès va acollir el 14 de gener la convenció anual de la Direcció General Catalunya Oest de Banc Sabadell. Entre els principals directius del banc hi van assistir el director general i també director de banca comercial, Carlos Ventura, el director de la Territorial de Catalunya, Lluís Buil, el director de la Regional Catalunya Oest, Josep Esteve, i els directors de zona de Tarragona, Lleida, Bages, Baix Llobregat, Garraf, Martorell, Prat-Viladecans i Segarra-Anoia.

Durant la convenció es va explicar que el procés d’integració de Caixa Penedès ja està consumat i que els antics clients de Caixa Penedès ja estan vinculats i familiaritzats amb Banc Sabadell.

A partir d’ara el banc vol implantar un nou model d’oficines.

Fèlix Miró

Una seixantena d’empresàries de l’Alt Penedès va assistir a la sessió de treball Dones directives i lideratge

A Vilafranca, per exemple, l’oficina central es transformarà en un gran hub o oficina multiubicació que assumirà els clients de les oficines més properes per assessorar-los i contractar productes i serveis, i les oficines properes es limitaran a operatives bàsiques

diàries. També s’implantaran equips de gestors que atendran els clients que només es relacionen amb el banc a través del mòbil o la BSOnline i es dotarà de més mitjans tècnics al personal de les oficines per tancar operacions a casa dels clients.

Banc Sabadell i el BEI destinen 1.000 milions d’euros a finançar pimes i empreses de mitjana capitalització redació

El conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i el vicepresident del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Román Escolano, van signar el 15 de gener un acord pel qual les entitats que representen destinaran 1.000 milions d’euros a finançar projectes d’inversió i necessitats de

capital circulant, tant de pimes com d’empreses de mitjana capitalització. Cada una de les entitats aporta la meitat dels fons per tal que empreses del sector industrial i de serveis obtinguin finançament a tipus d’interès i terminis més avantatjosos.

D’aquesta nova línia de finançament que Banc Sabadell signa amb el BEI, se’n beneficiaran les pimes de fins a 250 treba-

lladors i les empreses de mitjana capitalització que tinguin una plantilla de no més de 3.000 persones.

La posada en marxa d’aquesta línia de finançament entre el BEI i Banc Sabadell s’afegeix a d’altres de més de 2.500 milions d’euros que ja s’han concedit en condicions favorables a petites i mitjanes empreses a través dels acords entre ambdues entitats.

22

Penedès Econòmic

Gener 2016

EMPRESA

El Grup Pachá ha iniciat a Macau la seva aventura pel continent asiàtic J.M. Roca El Grup Pachá, creador de la popular discoteca escampada per diferents indrets i amb seu central a Eivissa, celebra el seu cinquantè aniversari amb l’obertura d’un establiment a Macau, el primer del que ha de ser la seva aventura a l’Àsia. La proposta d’aquest pla estratègic que s’allarga fins l’any 2025 ha de permetre obrir fins a 85 nous establiments. Aquest any 2016 es considera clau per posar les bases fermes de l’expansió prevista en el futur de l’empresa.

El Grup pretén obrir 85 nous establiments al món en els prOPERS 10 anys Ricardo Urgell, el propietari del conegut bar Titos del Carrer del Pecat sitgetà, va fundar el primer Pachá a Sitges, l’any 1966.

Després d’uns anys de tancament va tornar a reobrir al 2014.

Des d’aquell moment, Pacha s’ha consolidat com un grup, obrint molts altres locals arreu del món.

La seva seu central és a Eivissa on va aterrar l’any 1973 per revolucionar el concepte de discoteca a tota l’àrea mediterrània amb una capacitat per a més de 3.000 per-

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

sones. Des d’aquell moment, el Grup Pacha disposa de 24 clubs repartits per tot el món, i les seves festes són famoses, especialment les d’It’s All Gone Pete Tong. Les seves festes més famoses són: Ministry of Sound, Pure Pacha, i Flower Power.

El Grup Pachá, el holding espanyol d’oci, hostaleria, entreteniment i moda, ha començat aquest any la seva aventura asiàtica amb l’obertura d’un emblemàtic club a Macau (la Xina).

Aquesta primera pedra forma part del seu pla estratègic d’expansió que s’allarga des de 2015 fins a 2025. Justament aquest 2016, el Grup Pachá fa 50 anys i l’establiment de Macau és la pedra de toc com a inici d’aquesta aposta. Pachá Club Macao s’ubica al ressort Studio City i ha estat desenvolupat per l’operdor asiàtic Melco Crown Entertainment Limited. Una pista de ball de més de 90 metres quadrats més

una terrassa exterior que, amb el conjunt del complex, permet l’entrada a 3.000 persones.

El projecte és la primera pedra dels plans d’expansió i creixement que van ser anunciats pel Grup Pachá fa uns mesos. Es vol que en aquest període de temps es puguin inaugurar –en els pròxims deu anys que ha de durar el pla estratègic presentat fins a 85 nous establiments d’oci entre hotels, ressorts, restaurants i clubs nocturns. “La positiva acollida que està tenint el Pachá Macau, el nostre primer establiment obert a la Xina, confirma la gran acceptació de l’estil de vida que proposen les marques del nostre grup”, han assenyalat fonts contrastades de l’empresa des de la central eivissenca.

La companyia ha fet la previsió que aquest 2016 sigui clau per al desenvolupament del seu Pla Estratègic, ja que actualment està treballant en l’estudi i valoració

Les coses pel seu nom. A què ens referim quan diem estrès La nostra vida i l’entorn en constant canvi ens exigeixen una adaptació contínua i, m’atreviria a dir, una reinvenció contínua.

Es parla molt de l’estrès i sembla que tothom pateix estrès per una cosa o altra.

Aquesta paraula està molt present en les converses i m’atreveixo a dir que la utilitzem molt per evadir responsabilitats: “Tinc molt estrès”, “Això és molt estressant”.

Es tendeix a pensar que l’estrès és conseqüència de circumstàncies externes a

nosaltres (la feina, els horaris, els diners, la família…), quan de fet, es tracta d’un procés d’interacció entre els estímuls de l’entorn i les nostres respostes cognitives, emocionals i físiques. És una reacció fisiològica que desencadena l’organisme per afrontar una situació que es percep com a amenaçant; i quan aquesta resposta s’allarga i s’intensifica en el temps, la nostra salut, l’eficiència professional i fins i tot les nostres relacions poden veure’s afectades.

d’aterrar en països com Tailàndia, Singapur o Indonèsia, així com en la recerca de socis locals en cadascun d’aquests països, els propers en què vol desembarcar Grup Pachá. “Confiem que

DesprÉs de la Xina, seguiran Tailandia, Singapur i Indonèsia la nostra proposta hotelera i de restauració gourmet sigui apreciada també pel públic d’aquest països”, ha subratllat Ricard Urgell Jr. fill del fundador de Pachá i membre destacat del consell d’administració de l’empresa.

A escala mundial, el grup seguirà desenvolupant les diferents

El concepte d’estrès se sol confondre amb els reptes i desafiaments que tenim avui dia; tot i que els conceptes són diferents.

Els desafiaments ens vigoritzen mental i físicament i ens motiven a aprendre, a desenvolupar noves habilitats i a perfeccionar-nos.

Normalment, quan ens trobem davant un desafiament ens sentim satisfets, tot i que no sapiguem com ens ensortirem.

L’estrès és una reacció de por davant els constants canvis de la vida. És una excusa que donem per no responsabilitzar-nos dels nostres sentiments, ja que és mes fàcil pensar que és

línies de negoci. En la divisió d’hotels, la companyia suspesa obrir 25 nous establiments i ressorts en aquest període en aquests deu anys. Alhora, la divisió de restauració i oci nocturn té com a repte obrir 60 nous espais abans de 2025 . D’ells, 50 seran restaurants amb les diferents marques i conceptes propis de l’empresa i els altres 10 clubs nocturns.

En el mateix Pla es preveu una primera fase de I+D+i que ha de perllongar-se fins el 2020 i que servirà per assentar les bases definitives del model de negoci i d’hotels urbans i vocacionals que obrirà el grup. La lluita de la popular marca de les cireres per tornar al primer lloc mundial en el món de l’oci passa per reeixir aquesta ambiciosa proposta que ha començat amb excel·lent peu a l’antic protectorat portuguès i ara regió administrativa especial de la Xina.

una causa externa que alguna cosa que he de canviar jo mateix.

La propera vegada que pensi amb l’estrès que té, preguntis què és el que li fa por en aquests moments.

Pregunti’s: De quina manera m’estic sobrecarregant i atabalant? Descobreixi què està fent que li crea aquest temor interior i l’impedeix aconseguir harmonia i pau.

Parlant amb els meus clients sovint em trobo que les principals causes són: no saber dir que NO i, per tant acceptar i assumir més feina de la que pertoca, o no saber posar límits en relacions interpersonals; la

incertesa del futur i la por a equivocar-nos.

L’estrès és carència d’harmonia interior, i l’harmonia interior és estar en pau amb un mateix. No és possible tenir estrès i harmonia interior al mateix temps.

Quan una persona està en pau fa una cosa a la vegada, i no permet que les coses el dominen.

Quan se senti estressat faci alguna cosa per alliberar la por. No utilitzi la paraula “estrès” per evadir responsabilitats. No doni poder a una insignificant paraula; res té cap poder sobre vostè a menys que li vulgui donar.

Penedès Econòmic

Gener 2016

23

EMPRESA

Ocio Aventura Sitges, un espai ideal per a la competició i la diversió en equip A les instal·lacions del centre, ubicades a l’antic Aquàtic Paradís, s’ofereixen diversos circuits d’aventura i entreteniment adients per a totes les edats Olga Aibar

Competicions entre equips, celebracions d’aniversari, comiats de solter o, simplement, passar un dia divertit amb la família o els amics. Aquestes són algunes de les opcions per gaudir d’Ocio Aventura Sitges, un espai de més de 59.000 m2 ubicat al camí Mas d’en Puig, 10, a l’antic Aquàtic Paradís.

El centre va obrir portes el 13 de juny de 2015. Els seus impulsors són tres joves de 32 anys, Oriol Casanova, Jonathan Montosa i David Pascual que es van encarregar de netejar, restaurar i

Un dels principals atractius és la gimcana inspirada en humor amarillo donar vida a unes instal·lacions que feia més de vint anys que estaven tancades al públic.

A Ocio Aventura Sitges ofereix tot tipus d’activitats. Un dels principals atractius és la gimcana Humor Amarillo, inspirada en el popular programa d’humor japonès en el qual els concursants havien de passar proves de destresa de tot tipus. Una esbojarrada activitat en la qual els participants es transformen en bitlles humanes, es fan baralles de sumo i,

entre altres situacions, passes per una muralla xinesa on has de vigilar per no rebre cops i caure a l’aigua.

Però no tot són gimcanes. Altres al·licients d’Ocio Aventura Sitges són el paintball i l’airsoft, experiències úniques i que estan molt de moda en la qual es gaudeix d’autèntiques batalles.

En un terreny de més de 59.000 m2, en plena muntanya, es poden trobar diferents espais on

amagar-se i posar en joc diferents estratègies de guerra. En el paintball la majoria dels clients acostumen a ser d’entre 8 i 12 anys mentre que en l’airsoft l’acostumen a sol·licitar persones més adultes ja que les simulacions militars acostumen a ser més intenses i especialitzades. Després de les batalles, els equips poden dutxar-se i canviar-se en els vestidors. També poden quedarse a dinar a la zona de barbacoa o

seure a descansar.

Altres activitats que es poden fer a les instal·lacions són tir amb arc o gaudir de les diverses activitats que ofereix una pista americana.

Els responsables del centre ens explicaven que la majoria dels clients que tenen provenen del Garraf i de la zona de Barcelona i consideren que “encara tenim molt de camí a recórrer perquè no ens hem promocionat

molt pels càmpings i hotels de la zona”. L’estiu passat van tenir una gran afluència de públic, tot i que van obrir en ple mes de juny.

Tot i que durant aquesta època de l’any hi ha obertes més atraccions i es gaudeix més de les múltiples possibilitats que donen els jocs que passen pel mig de l’aigua, el centre està obert tot l’any prèvia reserva al telèfon 678 796 155 o a través de la web www.ocioaventurasitges.com.

24

Penedès Econòmic

Gener 2016

TRIBUNA UEP La UEP i l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca impulsen un projecte de formació professional per a joves La Unió Empresarial busca empreses que vulguin incorporar estudiants d’FP en pràctiques a la seva plantilla La Unió Empresarial del Penedès (UEP) i l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès impulsen un programa de formació de joves estudiants de Formació Professional (FP) perquè puguin fer pràctiques en empreses del Penedès. Els aspirants són alumnes de l’IES Eugeni d’Ors i s’estan formant en l’àmbit de l’administració i les finances, el transport i la logística, l’administració de sistemes informàtics en xarxa i en l’àmbit d’activitats comercials.

La UEP actua de mediadora per trobar empreses que necessitin incorporar joves en període de pràctiques que reuneixin aquest perfil i les empreses que contractin un d’aquests estudiants poden arribar a bonificar el cent per cent dels

costos de seguretat social del nou treballador.

L’objectiu del programa és generar oportunitats de feina a joves del Penedès que s’estan acabant de formar professionalment i, al mateix temps, oferir a les empreses mà d’obra qualificada i de proximitat. Es tracta d’un projecte de formació dual que combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica.

Aquest aprenentatge a l’empresa es fa en format de pràctiques. En les pràctiques no duals l’alumne té limitacions: per exemple disposa d’un màxim de 350 hores i un màxim de 4 hores diàries en horari no lectiu. En canvi, en pràctiques d’FP Dual l’alumne pot anar a fer les pràctiques en qualsevol mo-

ment a l’empresa, sense aquest màxim de 350 hores i en jornades de 8 hores diàries, ja que es considera un treballador de l’empresa.

Ara bé, aquest alumne en FP Dual percep un salari que depèn de si ha signat un contracte laboral o bé està a l’empresa en beca. Tot i que el tipus de contracte el proposa i decideix cada empresa, tant la UEP com l’IES Eugeni d’Ors aconsellen que sigui un contracte per a la formació i l’aprenentatge (edat màxima 30 anys), d’una durada mínima d’un any i màxima de tres anys i amb una jornada laboral de 40 hores setmanes que inclouen la formació realitzada al centre (mínim el 25% de la jornada durant el primer any). La retribució s’acorda entre l’empresa

i el titular del centre de formació i sempre tenint com a referència mínima el salari mínim interprofessional. Les empreses de menys de 250 treballadors poden bonificar-se el 100% dels costos de Seguretat Social –el 75% per a empreses més grans– i en cas de la posterior contractació indefinida de l’estudiant en pràctiques es poden acollir a reduccions de fins a 1.800 euros l’any durant tres anys.

Si l’empresa prefereix contractar l’estudiant en pràctiques com a becari ha de tenir present que la durada mínima de dos mesos i màxim de deu dintre d’un sol

curs, tot i que es pot prorrogar. En aquest cas, la retribució mínima que percep l’estudiant becat parteix de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiple (IPREM), proporcional al nombre d’hores realitzades efectivament. Igualment l’empresa es pot bonificar el 100% de les despeses de Seguretat Social amb la diferència que l’alta com a becari la gestiona la mateixa empresa i realitza la compensació econòmica directament a l’alumnat. Les empreses interessades a acollir-se a aquest programa es poden posar en contacte amb la UEP o amb l’IES Eugeni d’Ors.

Espai Socis DE CARA ASSESSORS De Cara Assessors és un despatx d’assessoria i gestoria creat al 1975, resultat de la integració

de diferents professionals i de la creació d’uns equips molt especialitzats en diferents àmbits d’actuació.

professional. La nostra filosofia ha estat sempre prestar els nostres serveis integrals amb total professionalitat i compromís amb el client, oferint un tracte personal, innovant

dia rere dia en la gestió de competències i estant molt atents als canvis normatius que els pugui afectar. La formació constant i exhaustiva dels nostres col·laboradors és un altre

dels principals objectius de la nostra manera de treballar, així com ho són també l’honradesa, la seriositat, la transparència i la professionalitat. www. decaraassessors.com

ons de la institució. Ubicada a la plaça Penedès de Vilafranca, dóna servei a més

de 250 professionals de les dues comarques, i ofereix tant serveis al col·legiat

(validació, assessoria tècnica i jurídica, formació, ocupació), a les empreses (formació, borsa de treball i consultoria de recursos humans, cerca d’un tècnic, servei d’in-

formació estadística) i al ciutadà (servei de validació i visats, proves de laboratori, cerca de tècnics per a treballs puntuals i servei d’atenció al consumidor). www.apabcn.cat

municipal d’Avinyonet del Penedès, propietat de la família Milà, la pertinença de la qual al comtat barceloní a inicis del segon mil·lenni

va ser l’origen del seu actual nom. Mas Comtal és un celler familiar dedicat al cultiu de vinya i la producció de vins ecològics

de qualitat (vins blancs, rosats, negres, escumosos, licorosos). A més, el celler realitza visites a les vinyes i tastos comentats dels seus

productes, i organitza activitats obertes a tothom (passejades, concerts de música, tallers, etc.). www.mascomtal.com

Harbour), la qual cosa implica que les transferències de dades fetes des de la Unió Europea als Estats Units no es podran seguir realitzant sota l’emparament legal d’aquest port segur.

S’indicava una data límit, finals de gener, per rectificar, i alguns van interpretar la comunicació de l’AGPD com una amenaça, com un ultimàtum que avançava possibles sancions econòmiques als infractors. Prohibit utilitzar Dropbox o Google Drive, Google Apps... clamaven. I partir d’aquí, indignació a les xarxes, queixes i lamentacions de tot tipus. Era un atac a la competitivitat dels europeus, fins i tot es va escampar que

l’agència actuaria d’ofici per sancionar.

Reaccionar en funció només d’evitar multes no és recomanable mai. Amb les coses ben fetes, una empresa sabria que l’agència no actua mai d’ofici, que era preferible assegurar-se un proveïdor europeu si era possible per evitar ensurts i que si, com ha passat, el Safe Harbour acabava invalidat, caldria una ràpida rectificació. Ni més ni menys.

I clar, aquesta no s’esperaria eternament. La data és 29 de gener. A partir d’aquí, incertesa per a alguns.

Es plantejaven com a algunes vies possibles: 1) L’estricte compliment de les empreses nord-americanes dels estàn-

dards europeus en matèria de protecció de dades, cosa no sempre compatible amb la legislació del seu país. 2) El consentiment exprés dels usuaris davant aquesta manera menys protectora de tractar les seves dades en el futur, però i les ja preexistents? 3) Tenir només proveïdors europeus.

Res de tot això és senzill. Les converses entre els EUA i Europa treuen fum, el perjudici per a tothom, i particularment les empreses americanes, és enorme si no es troba una manera de redreçar el camí. Caldrà estar a l’expectativa perquè potser s’esgota el termini sense acord i llavors què?

Comptem amb advocats, economistes, graduats socials i gestors administratius dintre el nostre equip

COL•LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA La delegació del Col· legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics a l’Alt

Penedès i el Garrfaf es va crear l’any 2007 i és la més jove de totes les delegaci-

MAS COMTAL Mas Comtal és una petita finca de 40 hectàrees ubicada al terme

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Reptes de l’any nou L’any 2015 va acabar amb dos temes sobre la taula que molt probablement hauran de quedar enllestits i aclarits durant aquest 2016. Un és el de l’adequació del Safe Harbour a la normativa europea, amb tot el que implica per a les empreses que treballen amb proveïdors de serveis amb seu als Estats Units; i l’altra és la nova normativa que està per arribar quant al conjunt dels països d’Europa. Així, anirem coneixent què és el que han acordat Consell, Eurocambra i Comissió Europea per al nou reglament de protecció de dades que substituirà des

del 2018 les 28 lleis vigents avui dia.

De moment, centrem-nos en la primera qüestió, ja que pot tenir repercussions per a gairebé tothom actualment.

De fet, el principal problema és que molts no saben ben bé fins a quin punt els pot afectar ja que les notícies al respecte han estat molt confuses últimament.

L’alarma va saltar quan, lògicament, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va informar de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’anul·lar la decisió de Port Segur (Safe

Penedès Econòmic

Gener 2016

25

EMPRESA

Mor Pilar Ferrer Sala, una de les propietàries de Freixenet La seva implicació a la companyia es va produir amb només 21 anys i va estar al peu del canó fins al final redacció

OLÈRDOLA ACULL EL RODATGE DE L’ANUNCI DEL NOU SEAT LEÓN La C-15 i les carreteres situades a l’entorn del conjunt monumental d’Olèrdola van acollir a mitjans de gener el rodatge de l’anunci del nou Seat León tres portes que es presentarà properament.

El cotxe supervendes de Seat estava pilotat per Jordi Gené, que actualment disputa la International GT Open i és germà del pilot de Fórmula 1 Marc Gené.

Segons fonts municipals, l’empresa de comunicació Tangenio de Barcelona tornarà a rodar noves imatges del vehicle entre el 15 i el 26 de febrer a les carreteres ubicades entre els termes municipals de Canyelles i Sant Miquel d’Olèrdola.

Durant la gravació de les imatges estaran tancats momentàniament els accessos al castell d’Olèrdola.

BEEGLOBAL ESTRENA NOU ESPAI AL POLÍGON CLOT DE MOJA El divendres 5 de febrer, s’inaugurarà l’exposició de BeeGlobal, la nova marca de productes apícoles creada per les empreses Tapas y Envases Rioja i Glass Pack, ambdues especialitzades en la distribució d’envasos de vidre i taps per a l’alimentació.

La inauguració tindrà lloc al carrer Merlot, 33 del polígon industrial Clot de Moja d’Olèrdola, localització on es situa una de les dues exposicions permanents, on els productors podran comprar directament.

Els productes també es podran adquirir mitjançant la botiga online a www.glasspack.es a la secció d’apicultura.

La marca compta amb la venta

El dimarts 12 de gener es van celebrar al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona les exèquies per la mort de Pilar Ferrer Sala, filla dels fundadors del Grup Freixenet, Pere Ferrer i Dolors Sala, que va morir el 10 de gener als 98 anys.

Ferrer era la mare del president del Grup Freixenet, Josep Lluís Bonet, del president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, a més de Pilar Bonet i Eudald

Bonet, president del celler de Freixenet a la Rioja. Disposava aproximadament d’un terç de

Mor als 71 anys l’empresari arbocenc Joan Teichenné de licors i derivats. Durant els seus inicis la producció era totalment artesanal. No va ser fins als anys 70 quan Teichenné, SA es va expandir. Un dels moments de major creixement va ser quan es va instroduir en el mercat els “Schnapps”, licors dolços de fruita de mitjana graduació que van representar una novetat a finals dels anys 80 i que van obrir les portes a l’exportació.

Aquest constant creixement en la producció va fer que la fàbrica de L’Arboç es quedés petita i quan es van construir unes noves instal·lacions a Bellvei del Penedès. Actualment Teichenné té un catàleg de més de 400 productes i exporta a més de 30 països.

redacció

exclusiva de productes apícoles per cobrir aquest mercat amb una oferta competitiva, amb les primeres marques i la millor qualitat. Per aquesta raó, BeeGlobal vol recolzar els productors apícoles en totes les fases de producció amb la comercialització de tots els elements imprescindibles com maquinària, tractaments, eines, envasos de mel, vestuari, etc.

les accions de la companyia. La seva implicació a Freixenet es va produir des de ben jove, només amb 21 anys ja que, en morir el seu pare durant la Guerra Civil, va haver de posar-se al capdavant juntament amb la seva mare i els seus germans més petits.

Ferrer va estar al peu del canó de la companyia fins al darrer dia. Tot i la seva avançada edat, continuava assistint als consells d’administració. També va assistir a la presentació del darrer anunci de Nadal de Freixenet que va tenir lloc a finals de novembre.

El conegut empresari Joan Teichenné i Canals, president de l’empresa de licors Teichenné SA va morir el 18 de gener a l’Arboç als 71 anys. Teichenné era molt conegut al Baix Penedès.

Nascut a Barcelona, estava casat i va tenir quatre fills.

L’empresa la va fundar el seu pare a l’Arboç l’any 1956 i des del 1994 es troba ubicada al terme municipal de Bellvei del Penedès. Les exèquies van tenir lloc el 19 de gener a l’església parroquial de Sant Julià de l’Arboç.

Teichenné S.A. és una empresa familiar dedicada a l’elaboració

Alta inserció laboral dels estudiants de l’Escola de Formació Aeronàutica de VNG redacció

L’Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova (EFAV) és a punt d’obrir el període de preinscripcions per a aquells joves que vulguin matricular-se en un nou curs de tècnic de manteniment d’aeronaus, de la subcategoria B1.1 (avions amb motor de turbina).

Aquests són uns estudis que tenen un alt índex d’inserció laboral, fins i tot abans d’acabar el període de pràctiques pertinents.

Així ho demostren els contactes que estableixen moltes empreses dedicades al sector de l’aeronàutica amb l’EFAV, i que moltes vegades vénen acompanyats per contractes laborals.

El regidor d’Educació i Ocupació de l’Ajuntament de Vila-

nova i la Geltrú, Joan Martorell, explicava que “volem que els futurs alumnes coneguin aquests estudis, potenciar encara més l’escola i convertir-la en un centre d’excel·lència en el manteniment d’aeronaus”.

Els alumnes cursen uns estudis teòrics durant dos anys, que suposen 1.950 hores de classes. Finalitzats aquests dos cursos, han de realitzar 450 hores de pràcti-

ques en empreses del sector, tutoritzades per l’escola i l’empresa.

A partir d’aquí, caldran dos anys d’experiència per tal d’obtenir la

llicència de manteniment d’aeronaus que expedeix, en aquest cas, AESA (l’Agència Estatal de Seguretat Aèria).

26

Penedès Econòmic

Gener 2016

VINS&CAVES CELLERS AVGVSTVS FORVM OBTÉ EL SEGELL DE QUALITAT IFS

El Banc Sabadell Vijazz Penedès tornarà a permetre la venda de cava sense limitacions redacció

El festival Banc Sabadell Vijazz Penedès 2016 suprimirà les limitacions de venda de cava instaurades l’any passat i permetrà que tots els expositors serveixin indistintament qualsevol producte “que sigui fruit de les vinyes del Penedès”. El president de l’Acadèmia Tastavins i organitzador del festival, Joan Tarrada, va anunciar fa uns dies que s’eliminaria, així, la condició que fixava que els elaboradors només

podien servir dos productes de la DO Cava sempre i quan també oferissin vins de la DO Penedès.

Segons Tarrada, l’eliminació de les limitacions coincideix amb el fet que la DO Penedès prevegi reduir a la meitat la seva aportació econòmica al Vijazz –falta l’aprovació definitiva del Consell Regulador-. Així, l’organització del festival ara té llibertat per permetre la venda de cava sense cap altra condició que garantir que estigui elaborat al Penedès. “Posar limitacions al cava a Vilafranca és com posar portes al cel”. Així

expressa Joan Tarrada la voluntat de suprimir les limitacions imposades l’any passat al Banc Sabadell Vijazz Penedès, quan la DO Penedès va demanar restringir la venda de productes de la DO Cava. Per a aquest 2016, aquest organisme deixarà de ser un dels principals patrocinadors del Vijazz, fet que permet a l’organització tornar a obrir les portes a la venda i de-

gustació de cava. Segons fonts del Consell Regulador de la DO Penedès la seva aportació al Vijazz es veuria reduïda a la meitat (20.000 euros) per a aquest 2016. Tarrada assegura que aquesta reducció correspon al fet que la DO Penedès “ara aposta per fer una promoció del seu producte més encarada a Barcelona i cap a Catalunya, i no tant al nostre territori”.

L’enginyer Salvador Puig, nou director de l’INCAVI

Milmanda de Cellers Torres, Millor Vi 2015 per l’AEPEV

L’enginyer tècnic agrícola Salvador Puig ha pres el relleu de Jordi Bort al capdavant de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que va renunciar al càrrec el passat 1 de desembre. Nascut a Igualada el 1954, Puig és el nou director de l’INCAVI, un organisme que depèn del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i que des de fa més de 35 anys canalitza totes les polítiques del sector de la vinya, el vi i el cava.

Puig formava part de l’equip tècnic de l’INCAVI des de feia un

De les 786 marques proposades en la primera fase del concurs, Milmanda 2012, vi icona de Cellers Torres a la DO Conca de Barberà, ha estat distingit com a Millor Vi del 2015, en la categoria ‘Vins blancs amb fusta’, en la VII Edició dels Premis als Millors Vins i Espirituosos d’Espanya, que atorga anualment l’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors

parell d’anys, però anteriorment havia estat director gerent de la Unió de Pagesos de Catalunya, director general de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, i president de l’empresa PRODECA.

El cinema espanyol i la corrupció “Hem sofert uns anys horribles. La gent estava en contra del cinema...

No entraré en si era manipulat, però es va veure als cineastes com a membres de la casta, això que tant es parla ara, com a privilegiats” (Manuel Gutierrez Aragó) El cinema dels Estats Units té l’avantatge que tracta, immediatament, qualsevol tema d’interès social.

Quan, en l’actualitat,

s’introdueix en la vida pública no fuig de res, corrupcions i abusos de poder de tots els sectors de l’Estat, han donat tema a infinitat de pel·lícules. Fins i tot pot presumir que algun film va avançar la ficció a la realitat sobre un posterior escàndol presidencial.

Té el problema que la servitud del mercat el porta a exagerar tant que, en general, simplicitat i truculència acostumen a caminar agafats de la mà durant la pro-

jecció. Però, cal reconèixer, que són uns mestres per fer un espectacle ple d’estrelles i efectes especials de temes de denúncia social i política. I, a sobre, reben premis de gran resonància social.

Mentrestant, durant la transició, i al cinema espanyol, amb prou feines trobem exemples d’un tractament semblant denunciant els errors i abusos en la gestió pública, excepte algun cas aïllat com el de l’independent Berlanga.

Tots els anys es produïen pel·lícules enormement crítiques amb el que va succeir fa cinquanta anys, escrites,

interpretades i dirigides per pràcticament les mateixes persones.

En acabar l’exercici, rebien lloances semblants, crítiques i valoracions, es beneficiaven d’anàlegs premis i subvencions, de la mà dels mateixos dirigents públics i presentadors.

Per què l’anàlisi política no va retrocedir a l’època de Viriat, els romans o la més propera dels Reis Catòlics?

Perquè, en notar-se massa, seria un fracàs de públic i deixaria de complir la seva funció primordial, la d’evitar la crítica a la classe política que concedia les subvencions

del Vi (AEPEV).

Milmanda 2012 encapçala la categoria de vins blancs amb criança. Neix a la finca de Milmanda, que deu el seu el seu nom al castell del segle IX que durant segles va estar vinculat al Monestir de Poblet. La família Torres va adquirir la propietat el 1979 i va plantar-hi 15 hectàrees de la varietat chardonnay.

Cellers Avgvstvs Forvm, ubicat al Vendrell, ha revalidat per tercer any consecutiu el segell de qualitat IFS, que permet certificar la màxima qualitat de les seves instal·lacions i seguretat alimentària durant els processos.

Enric Roca, director tècnic d’Avgvstvs Forvm, està molt satisfet ja que “aconseguir una certificació d’aquestes característiques és molt difícil, sobretot per una empresa petita com la nostra”.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 51 - Gener 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

i afavorir la seva estratègia comercial: amb la manipulació interessada de la història aconseguir la identificació els grups polítics competidors amb repressió, violència i misèria i la que els patrocinava amb els recursos de tots, amb democràcia, progrés i llibertat.

Per aquest motiu, ara que els afeccionats al cinema ens anem fent més adults, la indústria cinematogràfica espanyola, hauria de prendre exemple de l’americana perquè, quan en el futur es repassi la seva producció i es compari amb els casos d’abusos de poder en el mateix

període històric, no acabin concloent els ciutadans que no era cert que a Espanya no hi havia corrupció, sinó que aquesta també havia arribat al cinema.

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

Penedès Econòmic

Gener 2016

27

VINS&CAVES

Preocupació al sector del cava per la disminució de vendes a Europa ALIMENTARIA CELEBRARÀ 40 ANYS AMB MÉS DIMENSIÓ I FACTURACIÓ Alimentaria, la fira agroalimentària més gran d’Espanya i un referent mundial, celebrarà entre el 25 i el 28 d’abril el seu 40è aniversari amb una edició de rècord. Aglutinarà enguany 4.000 empreses expositores procedents de 70 països i incrementarà un 4% la superfície fins a ocupar 90.000 m2 al recinte firal de la Gran Via, a l’Hospitalet del Llobregat.

La fira, presidida per Josep Lluís Bonet, preveu facturar 18 milions d’euros en aquesta edició.

Segons Bonet, el saló vol ser “la via de accés més directa, ràpida i efectiva de les empreses espanyoles als mercats exteriors”.

L’objectiu és atraure 140.000 visitants, dels quals el 30% seran estrangers. La gran novetat serà la reformulació de l’oferta expositiva. Fins ara la fira s’estructurava a l’entorn de catorze subsalons i ara només hi haurà quatre grans salons especialitzats (Intervin, Intercarn, Restaurama i Interlact) i un gran saló multisectorial anomenat Multiple Foods.

EL VI SAN VALENTÍN ES VESTIRÀ DE BLANC San Valentín dels Cellers Torres celebrarà el Dia dels Enamorats amb una edició especial; una ampolla vestida de blanc, amb motius florals en or i dos cupidos amb copes de vi, icona de la marca. Aquesta edició especial li confereix més elegància i sensuali- tat, i é s l’obsequi ideal per a aquesta celebració.

San Valentín està elaborat amb varietats tradicionals blanques catalanes, principalment la parellada.

Procedeix de vinyes plantades a cotes altes, que n’afavoreixen la intensitat aromàtica i la moderada graduació alcohòlica.

L’any 2014 es va produir un canvi de tendència i les exportacions van baixar un 3,3% mentre que el mercat interior va créixer un 7,5% y Evolució de la producció de cava en milers d’ampolles (%)

Olga Aibar

“No hi ha més futur que la qualitat”. D’aquesta contundent manera es manifestava Ferran Escura, soci director del bufet Escura Consulting, durant la presentació de l’informe econòmic anual del sector del cava que es va realitzar el 13 de gener a la seu del Consell Regulador del Cava. A l’acte, coordinat per les patronats Institut del Cava i Pimecava, hi van assistir un gran nombre d’empresaris del sector.

Tant els autors de l’informe com el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, apuntaven que cal apostar per la qualitat del cava a través de l’impuls als premium i buscar una diversificació en el mercat i fonts de finançament alternatives, sobretot per a les caves més petites. Aquestes dues premisses i la millora de les exportacions són algunes de les principals recoma-

nacions que es van donar als assistents, sobretot tenint en compte que els escumosos van créixer un 30% l’any 2014 al mercat mundial, un fet que implica que “alguna cosa s’està fent malament”.

Una de les dades destacades és que es va produir un canvi de

deu empreses concentren el 88% de les vendes de cava i facturen més de 10 milions d’euros a l’any tendència respecte als darrers anys, en els quals les exportacions anaven a l’alça i l’any 2014 hi va haver un repunt en el mercat interior d’un 7,5% que va compensar la caiguda de les exportacions a la

y Repartiment de la producció segons el mercat de destí

Font: Generalitat de Catalunya

Font: Consell Regulador del Cava

Unió Europea de fins a un 3,3%.

Els principals mercats continuen sent Alemanya (20%) i Bèlgica (20%)-aquest darrer ha augmentat un 11% el consum de cava respecte del 2013-, i el Regne Unit. Pel que fa al mercat interior, dels 87 milions d’ampolles que es van vendre al mercat espanyol, el 46,5% van ser a Catalunya, que va anar seguida de la zona est i Balears, amb un 15%, i la zona sud amb un 12% L’informe, que inclou dades del 2011 al 2014 de 79 empreses, indica que el sector es manté estable, i que és un dels que més ha resistit la situació de crisi que s’ha viscut en els darrers anys. Aquest fet ho demostra el fet que el nom-

bre d’empreses elaboradores de cava s’ha mantingut en els darrers sis anys, passant de 259 l’any 2009 a les 244 del 2014. També el fet que el sector del cava en general va acabar amb un benefici mitjà del 0,5%.

Tanmateix, de les empreses analitzades, s’ha constatat que el 88% de les vendes de cava es concentren en deu empreses que facturen més de 10 milions d’euros a l’any. Les empreses mitjanes, que facturen entre 600.000 euros i 10 milions, registren el 10% i només un 2% correspondria a les empreses petites, un fet que demostra la incertesa en la que viuen aquestes darreres, que fa anys que registren pèrdues.

y Destinacions de les exportacions del sector del cava

28

Penedès Econòmic

Gener 2016

TECNOLOGIA

Fer fotos està de moda El 2016 s’espera que es compartiran uns 2,5 trilions de fotografies arreu del món i es vendran 1.600.000.000 smartphones

El 2016 suposarà un boom en la revolució tecnològica

Josep Barella Amb l’aparició de les càmeres de vídeo, semblava que fer fotos era part del passat. Però res més lluny de la realitat. Fer fotos està de moda. I és una moda que no para de créixer. O al menys això és el que sembla, si ens atenem a les dades publicades per Deloitte la setmana passada a Austràlia, part de la quinzena edició de les Predictions for the Technology, Media and Telecommunications (TMT).

Les fotos que es faran el 2016 multiplicaran per 31 les fetes el 1990 La consultora preveu que aquest 2016 un total de 2,5 trilions de fotos seran compartides o emmagatzemades online, cosa que suposa un augment del 15 per cent sobre l’any anterior.

De les fotos que es disparin, tres quartes part seran compartides i la resta s’emmagatzemerà online.

S’estima que un 90% de les fotografies ja s’hauran fet amb un smartphone mentre que la resta es faran amb altres dispositius, ja siguin càmeres compactes, tablets o ordinadors portàtils. I tot això sense tenir en compte els milers de milions de fotos que es quedarans als dispositius de memòria. En xifres, l’impacte que això suposarà a la xarxa és d’uns 3,5 exabytes, amb un augment del 20 per cent respecte l’any anterior.

S’espera que l’impacte de les

fotografies segueixi creixent a uns nivells similars els anys vinents, si tenim en compte els increments dels darrers anys, les vegades que es comparteixen i l’augment en la qualitat de les imatges preses. A més, compartir fotografies serà cada vegada

La resolució mitjana de les càmeres ja es troba al llindar dels 10 Megapíxels més senzill gràcies a l’augment de la capacitat dels telèfons mòbils i l’augment de la velocitat de connexió arreu. Segons els experts, l’atractiu de les fotografies és doble: capturar un moment i

y Resolució mitjana de les càmeres dels smartphones MP

compartir-lo. I amb els telèfons mòbils es poden aconseguir els dos objectius simultàniament.

Ara ja no cal esperar a portar a revelar el rodet per poder compartir els moments. Els telèfons intel·ligents han permès reduir el procés de fer la foto, retocarla i enviar-la en alta definició a menys d’un segon.

A la vegada, però, les millores que no paren de produir-se obliguen els propietaris a canviar d’smartphone molt sovint. S’espera que aquest 2016 es vendran 1600.000.000 smartphones, unes xifres que destrossen les vendes de càmeres de fotografia.

Sense anar molt lluny, les vendes que es preveuen per al 2016 són 23 vegades més que les vendes màximes de les càmeres de pel·lícula (70 milions d’unitats el 1999), 13 vegades més que el rècord de vendes de càmeres compactes digitals (120 milions d’unitats el 2010) i 40 vegades més que el rècord de vendes de càmeres digitals (40 milions d’unitats).

Respecte a les vendes de mòbils, s’espera que un 80% serà per millorar el mòbil que ja es tenia, cosa que permet tenir millors càmeres, processadors i capacitat d’emmagatzematge que els seus predecessors. Amb això s’entén que el nombre de fotografies preses multiplicarà per 31 les que es van fer el 1990 en tots els suports.

Un punt vital també és l’aug-

Les principals prediccions de la consultora Deloitte per aquest 2016 són: Comerç electrònic: L’augment de la capacitat dels telèfons mòbils dispararà el comerç electrònic. S’estima que pot augmentar un 150%.

Millor coneixement dels usuaris: Els usuaris es beneficiaran de les estratègies de les companyies que operen a Internet, ja que invertiran molt en millorar l’experiència dels clients.

Jocs i realitat virtual: El 2016 serà l’any de l’explosió dels jocs online. El sector tindrà uns ingressos de 35 bilions de dòlars (un augment del 20% respecte el 2015). I l’expectació que ha generat la realitat virtual, sembla que pot veure ja els seus fruits.

Se superarà el bilió de dòlars d’ingressos.

Millor connectivitat: Ha d’augmentar la velocitat de connexió a Internet arreu, perquè cada vegada tenim més aparells que necessiten una ràpida connectivitat.

El telèfon ja no és per trucar: Per estrany que sembli,

ment de la mida mitjana de les fotografies que es prenen, gràcies a l’augment de la resolució de les

Un 26% dels telèfons mòbils no fan ni una sola trucada en una setmana càmeres. De mitjana, els mòbils tenien una resolució de 2.4MP

la principal utilitat del telèfon mòbil ja no és trucar. Als països més desenvolupats un 26% dels telèfons mòbils no farà ni una sola trucada en una setmana.

La televisió trontolla: L’augment de l’oferta d’oci als telèfons mòbils fa que la televisió trontolli. Els mobles de casa ja no han d’estar en direcció a la televisió. El mòbil mana.

La generació Post-PC: La nova generació que s’esperava que, per edat, deixés de banda els jocs farà justament el contrari. Cada vegada jugarà més.

La dona a les empreses tecnòlogiques: No deixa de ser sorprenent que en una indústria moderna, els llocs de treball ocupats per dones no arribi ni al 25%.

El nínxol de mercat dels e-Sports: A la gent li agrada jugar a jocs d’ordinador, però està creixent un nou sector: a la gent que li agrada mirar com altres juguen. I no estem parlant de minories: més de 150 milions de persones paguen per veure jugar altres persones.

el 2007 i avui la mitjana ja és de 9MP, i s’espera que abans d’acabar l’any la mitjana estigui per sobre dels 10MP. A tot això s’afegeixen les possibilitats que tenim de compartir fotografies. A finals de 2015 ja hi havia més de 2.000 Apps disponibles amb aquesta finalitat, que permeten compartir les fotografies i la majoria gratuïtes. I és que no val oblidar que quan publiquem alguna cosa a les xarxes socials, si tenen fotos, aconsegueixen millors likes (un 53% més), més comentaris (un 104%) i més clicks (un 84%) que les publicacions que es basen només en textos.

Penedès Econòmic

Gener 2016

29

LLIBRES

Claus per potenciar la creativitat en tots els aspectes de la teva vida

Tu cerebro creativo Shelley Carson AMAT EDITORIAL 19,95€ i e-book 6,99€

La creativitat és una habilitat cada vegada més necessària en la nostra societat, no solament per desenvolupar activitats artístiques, sinó també per destacar en el cada vegada més exigent entorn laboral i en la nostra vida diària. Tots tenim aptituds per augmentar la nostra funció mental i la nostra creativitat, però depèn

de nosaltres treballar-les. Amb aquest llibre, la doctora Shelley Carson proposa un sistema basat en set pilars per a l’activació cerebral.

Pas a pas, ens mostra de quina manera aquestes set actituds cerebrals influeixen en la nostra manera de veure i experimentar el món que ens envolta i com cadascuna d’elles contribueix al

Cinquanta històries de grans comerciants explicades pels seus fills

Capitans del Comerç Joan Safont Plumed MOBIL BOOKS 30,00€

Capitans del Comerç dóna a conèixer la consolidació dels comerços de Catalunya al llarg del segle passat perquè, actualment, el sector sigui un referent de l’economia catalana. Aquesta publicació és el segon i últim volum de la sèrie Capitans -el primer va ser Capitans d’Indústria- i per a la seva elaboració ha comptat amb la participació

de cinquanta famílies empresàries: Grupo Julià, Manxa, Amat Immobiliaris, Ametller Origen, Cerabella, Audenis, Bagués, Baluard, Munich, Calbet Electrodomèstics, Casanova, Casa Viva, Derby Hotels, Comertia, Bombons Blasi, Cottet, Natura, Echevarne, Escribà, Dormity, Barruguet, Base: Benitosports, Gaes, Regia,

Casos reals que et mostren les claus per triomfar en el món on-line

Conseguir lo imposible Luis Carbajo PLATAFORMA EMPRESA 17,12€

L’ús de les noves tecnologies i el seu aprofitament per vendre online no requereix de grans recursos per començar. Actualment existeixen empreses i eines que fan el treball per tu, perquè independentment de la grandària de la teva empresa, puguis vendre online, sigui quin sigui el teu producte i participar al mercat internacional. Tu pots

aconseguir clients a Rússia, la Xina o Alemanya usant plataformes digitals de baix cost que reuneixen empreses i clients de tot el món. Bona part d’aquest trànsit comercial es gestiona a través de marketplaces i a Espanya la més important plataforma de compra-venda entre empreses i professionals és Solostocks.com. En aquest llibre,

procés de superació dels reptes diaris d’una manera creativa.

El llibre inclou sorprenents exercicis, qüestionaris i autoavaluacions que t’ajudaran a aprofitar el teu potencial creatiu i a enriquir la teva vida personal i laboral. El teu actiu més important per anar per davant en un món en constant i ràpida evolució no és un altre que el teu cervell creatiu.

L’autora, la doctora Shelley Carson, és catedràtica i investigadora a la Universitat de Harvard. Ensenya, investiga i

escriu sobre creativitat, psicopatologia i resiliència. Cadenes com Discovery Channel, CNN i NPR han presentat programes sobre els seus treballs, mentre que el seu popular curs “Creativitat: bojos, genis i estudiants de Harvard” ha obtingut diversos guardons. Destaca la seva col·laboració com a consultora en corporacions i dependències governamentals. Publica els descobriments més nous de la recerca sobre la creativitat a la seva pàgina web http://www. shelleycarson.com/

Gratacós, Party Fiesta, Iranzo, La Mallorquina, Jofré, Grupo Hotusa, AN Group, Novell, Meroil, Querol, Tramuntana, Señor, Nostrum, Santa Eulàlia, El Magnífico, Santiveri, Quadis, Espinaler, Enrique Tomás, Artyplan, Tous, Granja M. Viader, Unión Suiza i Vila Viniteca.

Joan Safont és llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, màster en Dret Públic i màster en Periodisme Avançat.

Col·labora en mitjans com el

diari Ara, el canal 3/24 i en revistes com L’Avenç, Revista de Catalunya o Valors. Ha estat director d’El Matí Digital i ha participat en diversos documentals sobre història i memòria. El seu primer llibre es va titular Per França i Anglaterra.

La primera guerra mundial dels aliadòfils catalans (A Contravent, 2012), i des de llavors ha realitzat estudis sobre el periodisme, la política i la societat catalana entre la primera guerra mundial i la guerra civil.

Luis Carbajo ens presenta deu casos de petites empreses que han “aconseguit l’impossible”: van aconseguir un públic més ampli, van augmentar les seves vendes i van internacionalitzar la seva activitat gràcies al món digital i amb molt poca inversió. Deu exemples de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per triomfar al món dels negocis.

Un llibre per a aquells que tenen una petita empresa, creuen que és impossible vendre on-line i

ja molt menys exportar. Aquí es podran veure casos concrets que proven que sí que es pot, amb exemples de pimes que venen màquines per fer xurros en llocs tan remots com Malàisia o que facturen fins al 90 % dels seus ingressos mitjançant l’ecommerce.

L’autor Luis Carbajo és des de febrer del 2012 el CEO de Solostocks, el major mercat electrònic multisectorial espanyol present ja en 12 països d’Europa i Amèrica Llatina.

30

Penedès Econòmic

Gener 2016

història

WIKIPEDIA COMPLEIX 15 ANYS L’enciclopèdia col·laborativa i online, que alberga més de 38 milions d’articles en 250 idiomes, té més de 500 milions d’usuaris

S

ense cap dubte, la seva aportació al coneixement ha estat immens. Convertit en paradigma de saviesa humana, l’enciclopèdia virtual gratuïta i colaborativa Wikipedia ha complert aquest gener 15 anys, una llarga trajectòria per a un projecte d’internet.

Convertit en espai de referència i un dels més consultats, alberga més de 38 milions d’articles en 250 idiomes (segons dades pròpies). I, a més, més de 500 milions d’usuaris la consulten cada mes.

CRÍTIQUES Malgrat tot, aquesta enciclopèdia online continua sofrint un estigma que afecta la seva credibilitat. Perquè la paradoxa ve, precisament, de la seva filosofia.

Una de les crítiques més ferotges és embrionària a la seva gran aportació: la col·laboració. És a dir, la possibilitat d’edició de pàgines per part de la comunitat ha permès, d’una banda, aportar un cert rigor als detalls de cada informació, però d’altra banda es produeixen errors que han malmès la seva trajectòria i que no es poden obviar. És possible confiar en els editors? Com fiar-se de la biografìa d’un personatge? En la seva defensa, la firma ha reiterat en nombroses ocasions que és la pròpia comunitat la que ajusta la veracitat dels continguts.

I és que, en conseqüència, Wikipedia no és aliena a la polèmica. En la seva pròpia entrada, l’enciclopèdia explica les visions crítiques, com la del columnista i periodista Edwin Black, que critica Wikipedia per ser una

barreja de «veritat, mitja veritat i algunes falsedats». El 2006, el lloc Wikipedia Watch va enumerar dotzenes d’exemples de plagiarisme en la versió en anglès de l’enciclopèdia. Alguns dels errors publicats en l’enciclopèdia han estat sonats.

Un dels més coneguts va tenir lloc al desembre del 2005, quan el periodista John Seigenthaler, exeditor del periòdic Nashville Tennesssean, es va queixar que la seva entrada en l’enciclopèdia l’implicava en l’assassinat del president John F. Kennedy. L’error va passar inadvertit durant mesos.

SENSE PUBLICITAT Creada per l’exoperador borsari original d’Alabama (Estats

Units) Jimmy Wales i el desenvolupador nord-americà Larry Sanger, l’enciclopèdia va començar a caminar amb 100.000 dòlars, va tancar les portes a la publicitat i s’ha mantingut a flotació gràcies a les donacions dels usuaris i la passió de prop de 80.000 voluntaris que creen uns 7.000 articles nous cada dia.

El projecte sense ànim de lucre va superar en els seus quatre primers anys la informació de l’Enciclopèdia Britànica i és, ara, un lloc tan ampli que un lector normal necessitaria més de 21 anys per llegir el contingut de les pàgines en anglès. El propi Jimmy Wales, de 49 anys, un milionari amb una visió humanitària casat en terceres núpciess amb Kate Garvey, exassistent personal del primer ministre britànic Tony Blair, diu voler crear un món en el qual cada persona tingui accés gratuït a tot el coneixement.

REITERADES MODIFICACIONS Coincidint amb el 15 aniversari de Wikipedia, el lloc web Fivethirtyeight va fer una anàlisi de les pàgines més editades de l’enciclopèdia virtual. Els experts, que van utilitzar dades facilitades per la Fundació Wikimedia, que supervisa Wikipedia, va descobrir que la pàgina de l’expresident nord-americà George W. Bush (2001-2009) és la que té més edicions, 20.894 en total.

La pàgina de l’exaspirant a la Casa Blanca Sarah Palin, l’entrada de la guerra del Líban del 2006, el sinistre de l’avió de

Malaysia Airlines del 2014 quan sobrevolava Ucraïna i l’entrada de l’actual president nordamericà Barack Obama figuren també entre les més editades.

Quant a categories temàtiques, Fivethirtyeight va concloure que els «wikipediants» estan obsessionats amb seguir les morts al voltant del món, així com els esdeveniments polítics, la cultura pop, el temps i assumptes esotèrics i arcans.

FIABLE? Wikipedia va rebre també cobertura en grans rotatius nordamericans el 2006 després que sortís a la llum que funcionaris del Congrés havien distorsionat la informació sobre alguns legisladors que apareixia en l’enciclopèdia. L’any 2012, el Bureau of Investigative Journalism, amb seu a Londres, va revelar que un de cada sis membres del Parlament britànic havien fet que s’editessin les seves pàgines des de dins del parlament, una pràctica que Wales considera antiètica, segons va explicar en una recent entrevista al The Telegraph.

Malgrat aquests incidents, una anàlisi realitzada l’any 2005 de 42 entrades científiques per la revista Nature va concloure que Wikipedia és gairebé tan fiable en temes científics com l’Enciclopèdia Britànica. Nature va descobrir que, en termes mitjans, Wikipedia té quatre dades imprecises per entrada, enfront dels tres del seu rival convencional, i únicament va trobar «vuit errors greus».

EINA EDUCATIVA Malgrat tot, Wikipedia també ha tingut presència a les aules d’universitats de tot el món, com Columbia, Harvard, Yale o Massachusetts Institute of Technology (MIT), segons ha certificat el grup de recerca Open Science and Innovation (OSI) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que, recentment, ha publicat la primera guia per promoure l’ús de la Wikipedia a les aules universitàries.

Aquesta iniciativa va néixer arran d’una recerca sobre l’ús del contingut obert a les universitats, actituds i pràctiques de les universitats relacionades amb Wikipedia. Per a l’elaboració d’aquesta publicació, l’equip d’investigadors ha revisat, des del 2012, les pràctiques docents universitàries més rellevants que s’han dut a terme en àmbit internacional. A partir de l’anàlisi de més de cinquanta experiències, la guia presenta divuit exemples detallats i una sèrie de recomanacions per als professors que vulguin aprofundir en el disseny de les seves pràctiques docents o iniciar-se en aquest tipus d’exercicis fent ús de la Wikipedia.

Wikipedia, en xifres 38 milions

Aquest espai digital és un dels més consultats i alberga 38 milions d’articles

250 idiomes

Els quasi quaranta milions d’articles poden llegir-se en 250 idiomes

500 milions

L’èxit i popularitat d’aquesta enciclopèdia es fa evident en els 500 milions d’usuaris que la consulten cada mes

8 errors greus

Un estudi de la revista Nature sobre 45 entrades científiques només va detectar “vuit errors greus”

7.000 articles

Els 800.000 voluntaris que col·laboren amb Wikipedia creen 7.000 articles al dia

Penedès Econòmic

Gener 2016

31

VIATGES

Polònia, art i natura Polònia és un preciós paradís encara per descobrir. En aquest bonic país es pot gaudir tant de ciutats plenes d’art i encant com de paratges naturals únics redacció

Polònia és naturalesa: dinou parcs nacionals, noranta parcs naturals i més de mil reserves fan de Polònia un dels enclavaments més purs i verges d’Europa. Es pot gaudir amb paisatges únics, amb espècies d’animals en llibertat (com els búfals), amb l’increïble espectacle que ofereixen milers d’aus solcant els nets cels de Polònia, amb indrets únics (com el de la mina de sal encara en explotació, amb galeries subterrànies que condueixen a capelles excavades en la sal amb escultures impressionants), o bé, amb travessies en vaixells que naveguen pel Canal Elbalski.

Fonent-se amb aquest impressionant desplegament natural, les ciutats poloneses constitueixen veritables peces d’art en les quals el viatger pot submergir-se i deixar-se portar per l’embruixament de palaus, castells, fortaleses, esglésies, sinagogues, museus, places, jardins,

POLÒNIA Capital: Varsòvia Idioma: Polonès Població: 38.483.957 habitants Superfície: 312.679 km km2 Moneda: Zloty (PLN) Clima: És continental humit, a mig camí entre el clima oceànic i el clima continental. Els hiverns són freds i els estius solen ser temperats.

Economia: Després de la caiguda del comunisme, va seguir un procés de liberalització d’acord amb el model capitalista occidental de la dècada dels 90

parcs i carrers plens de vida on es pot gaudir amb l’excel·lent gastronomia polonesa, o bé amb les múltiples activitats culturals que s’hi celebren, especialment la música; no en va Polònia és la pàtria natal de Chopin, el cèlebre compositor romàntic que amb les seves notes delecta l’esperit de tots els visitants.

A aquests atractius, cal unir l’alegre caràcter dels polonesos, acollidors, hospitalaris i divertits, especialment durant les seves celebracions populars. La fusió de tots aquests elements fan que Polònia sigui una destinació inoblidable.

La seva capital, Varsòvia (declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), és el centre cultural i científic més important de Polònia. Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per dos amants, Wars i Sawa, dels quals prové el nom.

Actualment Varsòvia és una ciutat moderna que després de la II Guerra Mundial va quedar absolutament arrasada, però que com l’au Fènix ha sabut ressorgir de les cendres per desenvolupar-se tant industrialment com culturalment. Varsòvia és una ciutat que sempre s’ha caracteritzat per ser un lloc on es

troben moltes coses per fer, és emocionant i ofereix al visitant una vibrant estada. Malgrat els alts i baixos històrics que va tenir aquesta ciutat, mai va deixar el seu dinamisme estil metròpoli occidental, conservant molts trets característics de les grans capitals europees. La ciutat es caracteritza per propiciar un estil de vida juvenil i fresc.

Pel que fa a l’aparença dels seus models urbans i ambient en general ofereix una mescla de l’antic amb el modern, que respecta la tradició, però que de manera consistent té una gran visió del futur.