PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e
Núm. 70 - Octubre 2017
el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF
Codorníu i Hitecsa, La contractació laboral entre lesde empreses que va camí ser un 10% traslladen la seu social major que l’estiu passat fora de Catalunya al Gran Penedès pàg. 64 pàg.
El Gran Penedès va guanyar el 2016 més de 2.600 habitants pels moviments migratoris pàg. 6
Les empreses i els artesans prenen protagonisme a la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú pàg. 2-3
Les matriculacions de vehicles mantenen la tendència en augment en el que portem d’any pàg. 8
Entrevista a Juan Luís Ruiz López Regidor de Promoció Econòmica de Vilanova pàg. 16-17
2
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
L’ANÀLISI
La Fira de Novembre s’amplia amb un espai handmade i un altre dedicat a les empreses Un total de 189 expositors han confirmat la seva presència a la fira, 88 dels quals provenen de la mateixa ciutat i 67 que hi exposen per primera vegada
xi que fan les nostres indústries, algunes de les quals estan liderant mercats dins del seus sectors” i la definia com “una festa major de l’àmbit empresarial”. La Factoria de la Fira estarà si· tuada a una gran carpa a la rambla Principal, davant del teatre, i es· tarà acompanyada d’una altra més petita on l’Agència del Desenvolu·
Olga Aibar Vilanova i la Geltrú torna· rà aquest mes a ser el referent econòmic i social de la vegueria Penedès i fins i tot de més enllà. I és que del 10 al 12 de novem· bre torna la Fira de Novembre, el certamen multisectorial a l’aire lliure més gran de Catalunya, amb diverses novetats i bones perspec· tives de vendes. Enguany s’ha confirmat la pre· sència de 189 expositors, dels quals 88 provenen de la ciutat,
l’artesania tindrà enguany una major presència i el handmade un espai propi mentre que 67 hi exposen per pri· mera vegada. Dotze són del sector de l’automoció, onze estaran pre· sents a l’Espai Enogastronòmic de la Geltrú, 22 de Viu Comerç, 39 de promoció, 23 d’alimentació, hi haurà 6 foodtrucks, quatre estands de nàutica, 13 d’entitats, 19 d’ar· tesania, 10 d’alimentació, 20 de handmade, tres de serveis a la ciu· tadania i 8 del Saló del Carnaval. L’alcaldessa de Vilanova i la
Geltrú, Neus Lloveras, apuntava durant la presentació que “la fira és el principal esdeveniment eco· nòmic de la ciutat i un gran apara· dor de l’activitat que s’hi realitza”. També recordava que l’any passat es van celebrar els 25 anys de la recuperació del certamen, i que “és una fira viva, que introdueix novetats cada any”. La Factoria de la Fira Una de les principals novetats de la fira serà La Factoria, un gran espai organitzat i dinamit· zat per la Federació d’Empresaris del Gran Penedès (FEGP) que, a més d’oferir una àmplia mostra del món de l’empresa del territo·
ri, també ha organitzat un extens calendari de xerrades, activitats, conferències i sessions a la rambla Principal, al llarg de tres dies. Es tracta d’un espai de 75 m2 en el qual es podran veure peces, prototips, mecanismes, maquetes, etc. L’objectiu és divulgar entre la ciutadania els productes i les ma· nufactures de les principals em· preses de la demarcació. Tal i com explicava el secretari general de la FEGP, Isidre Also, “ja fa temps que parlàvem de com podria estar la indústria present a la fira. Ara puc dir amb satisfacció que ens hem ensortit”. En concret, es tractaria d’una vintena, entre les quals les més grans i conegudes
COMERÇ Viu Comerç augmenta la presència d’estands a la plaça de la Vila Viu Comerç estarà representat a la fira amb 22 estands de 24 botigues, que s’ubicaran a la plaça de la Vila. Segons explicava Cristina Puigpinós, gerent de Viu Comerç, “l’evolució de la fira és positiva per als nostres associats i el seu retorn és important, sobretot per als que estan ubicats més lluny del centre”. Assegurava que “el fet d’estar a l’aire lliure és molt atractiu i llaminer per als nos-
tres associats perquè els visitants passegen i van als estands a veure què s’ofereix. A més, “tot i que no es produeixi tanta venda directa, es fan molts contactes i és una oportunitat per donar-se a conèixer”. A una meitat de la plaça es troben els estands dels diferents serveis i empreses i a l’altra una gran passarel·la, on es fan desfilades de moda, complements i on les models llueixen elaborats pentinats i maquillatges de les perruqueries i centres d’estètica que hi col·laboren. Les desfilades les realitzen models professionals, tant el divendres com el dissabte. El diumenge desfilen els nens, ja que és un dia dedicat als més petits, que poden gaudir també
de la presència de personatges de dibuixos animats com la Patrulla Canina, entre d’altres. Pel que fa als visitants, la majoria provenen del Gran Penedès, però també d’altres punts de Catlunya. Per a Puigpinós: “Vilanova té fires molt potents, però la més identitària és aquesta perquè té unes dimensions increïbles”.
de Vilanova i la Geltrú, però tam· bé de la resta de la comarca. Segons Also, la intenció d’aquest espai és “fer encara una fira d’un abast més comarcal, d’una demar· cació més àmplia, i mostrar el tei· xit empresarial de l’entorn”. Asse· gurava que “aquesta serà una bona opció perquè el visitant descobrei·
El pòrtic de la fira estarà protagonitzat enguany per l’economista germà bel pament NODE Garraf durà a ter· me una mostra dels seus produc· tes i serveis. Pel que fa al Pòrtic de la Fira, un acte organitzat con· juntament per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Federació d’Empresaris del Gran Penedès,
ALIMENTACIÓ L’Espai Enogastronòmic obrirà enguany els tres dies de la fira L’Espai Enogastronòmic, organitzat per Temps de Vi amb la col·laboració del Gremi d’Hostaleria, Menja’t Vilanova i Node Garraf, tornarà a la plaça de l’Assumpció de la Geltrú i el Castell, per segon any consecutiu, després de superar amb escreix les expectatives inicials. La novetat d’enguany és que estarà obert els tres dies de la fira, i no només dissabte i diumenge com en la passada edició. Segons un dels organitzadors, Carles Carbonell, aquesta decisió “ha estat producte de l’èxit assolit l’any passat”. L’espai compta amb activitats paral·leles com tastos, maridatges, tallers o col·laboracions amb productors, mercats o confraria de pescadors. Tancarà portes cada dia a les 22h, i hi haurà
actuacions musicals cada dia al vespre. Enguany hi haurà onze estands de cellers i gastronomia. Com a novetat d’aquesta segona edició, les activitats programades per a la tarda tindran un cost de tres euros. Els diners que es recaptin a les activitats i showcookings que es faran al castell de la Geltrú es destinaran al Banc d’Aliments de Vilanova i la Geltrú. La participació serà per tiquets que podran aconseguir en el mateix espai en la carpa d’organització. Les activitats que es faran durant els tres dies es poden consultar a la pàgina web: www.tempsdevi.cat.
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
3
L’ANÀLISI es farà el dijous 9 de novembre a les 19.30h a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i anirà a càrrec de l’economista Germà Bel. L’Espai Handmade, una altra novetat destacada de la fira Entre les novetats de la fira es troben el fet que la plaça de la Mediterrània acollirà durant els tres dies de la fira l’Espai Handmade, amb carpes d’artesans amb productes fets a mà. També es re· alitzaran diferents tallers. Aquesta plaça també acollirà el dissabte 11 de novembre la trobada de Col· leccionisme, i el diumenge 12 de novembre la 26a Trobada de Pun· taires. Aquesta trobada coincidirà el diumenge al matí amb la setena edició de la Trobada de Cotxes Clàssics que es farà a la plaça Soler i Carbonell.
El Saló del Carnaval El Saló del Carnaval es despla· çarà enguany a la rambla de la Pau, cantonada carrer de l’Any dels Negats. A més dels diferents expositors, destaca la presència de la Festa de l’Os, dels municipis d’Arles de Tec, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans (Piri· neus) mentre que al Foment Vila· noví, el dissabte se celebraran les Jornades sobre el carnaval. També es podrà veure un inte· ressant treball de dos historiadors vilanovins, Albert Tubau i Xavi López, que han creat un línia tem· poral sobre la història del Carna· val de Vilanova. Per la regidora de Cultura, Teresa Llorens, “el Saló posa en valor el Carnaval com a element de dinamització econò· mica, alhora que mostra la seva importància en la nostra cultura”.
Programa econòmic i empresarial de la Fira Dimarts 7 de novembre
Fòrum de finançament. Cercle Local d’Inversors. Presentació de projectes empresarials
Hora: 9h30 (a 13h30) Lloc: FEGP Vilanova 09h30 - Ponència per a iniciadors que cerquen finançament en el Cercle Local d’Inversors 11h00 - Ponència per a inversors particulars adscrits al Cercle Local d’Inversors 12h00 - Presentació de projectes i nous plans d’activitat empresarial Organitza: NODE Garraf · Cercle Local d’Inversors Col·labora: FEGP Sessió reservada a inversors acreditats amb anterioritat i projectistes seleccionats prèviament.
Dimecres 8 de novembre
Jornada de Finançament. Alternatives de finançament per a l’activitat empresarial Hora: 9h30 (a 11h30) Lloc: Masia d’en Cabanyes · Vilanova i la Geltrú Ponents: · Antoni Vallès, director de Desenvolupament de Negoci de l’Institut Català de Finances (ICF) · Francesc Escribano, director de Zona Catalunya de Bravo Capital · Eloi Noya, director de Desenvolupament de Negoci de Loanbook Capital · Francesc Carles, promotor del Cercle Local d’Inversors, des de NODE Garraf Després de conèixer quatre opcions de finançament alternatiu, els assistents podran entrevistar-se amb els ponents per tal de consultar els respectius casos. Organitza: FEGP i LoanBook Capital Col·labora: NODE Garraf i Consell Comarcal del Garraf
Dijous 9 de novembre
Llotja Víctor Balaguer. Visita guiada al Museu Biblioteca Víctor Balaguer Hora: 18h30 Lloc: Museu Biblioteca Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú Visita adreçada a empresaris i directius, dins la iniciativa Llotja Víctor Balaguer d’apropament dels mons de la cultura i l’empresa Cal confirmar assistència: Tel. 938 106 700 | a/e: fegp@fegp.cat El Pòrtic de la Fira Conferència a càrrec de Germà Bel, economista Hora: 19h30 Lloc: Saló de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer · Vilanova i la Geltrú Organitza: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Federació Empresarial del Gran Penedès Col·labora: OAP Víctor Balaguer Cal confirmar assistència: Tel. 938 106 700 | a/e: fegp@fegp.cat
Divendres 10 de novembre
Sessió de Factoria Presentació de la iniciativa Reempresa. Com cedir i reprendre un negoci que en funcionament
Hora: 17h30 (a 18) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: NODE Garraf Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP Sessió de Factoria Dones d’Empresa · La primera xarxa d’empresàries i directives del Gran Penedès
AUTOMOCIÓ S’espera una major demanda de vehicles híbrids a la fira El Grup Autocam, que representa a les comarques del Gran Penedès les marques Toyota, Land Rover, Skoda, Kia, Fiat, Alfa Romeu i Abarth, serà un dels concessionaris que més vehicles exhibirà durant la Fira de Novembre. En concret, una seixantena. Segons Jordi Carbó, gerent del grup, “històricament la fira sempre ha estat un lloc ideal per a fer negoci, els clients saben que tenim uns interessants descomptes
Hora: 18h30 (a 19h) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: Dones d’Empresa Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP Sessió de Factoria FEGP · L’organització empresarial del Penedès i el Garraf Serveis i avantatges per a les empreses i els professionals associats Hora: 19h30 (a 20h) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: FEGP Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Sessió de Factoria L’oferta de sòl i sostre industrial a la comarca del Garraf Hora: 20h30 (a 21h) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: NODE Garraf Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP
Dissabte 11 de novembre
Obertura de La Factoria Cafè · Club d’Expositors. Esmorzar de contactes i interrelació entre expositors Hora: 10h (a 11h) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: FEGP i Escola d’Hostaleria de l’Institut Joan R. Benaprès de Sitges Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Sessió de Factoria Presentació del Cercle Local d’Inversors Eina de finançament per a projectes de proximitats Hora: 11h30 (a 12h) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre
i, si necessiten un vehicle, s’esperen i tenen la tradició de venir a comprarlo a la fira”. Pel que fa a les principals demandes, Carbó apuntava que “els vehicles híbrids són els que més triomfen. Tots els cotxes d’avui dia tenen moltes comoditats i una gran connectivitat. El que marca la diferència és el que contaminen”. El Grup Jounou, concesionari oficial Opel a Vilafranca del Penedés i a Sant Pere de Ribes-Vilanova exposarà també més de 50 vehicles entre les diferents marques que l’integren: Opel, Honda, Hyundai i Seat. El cap de vendes d’Honda, Lluís Bruna, ens explicava que “oferirem descomptes importants per a operacions tancades a la fira o els dies
posteriors”. En el mateix sentit s’expressava Lluís Burillo, cap de vendes de Peugeot, que apuntava que “a la fira es ven una mica de tot. El gruix de les vendes són cotxes d’una mida mitjana, però també es venen de més petits i mixtes, tipùs furgoneta”. El tercer grup el formen els SUV, que tenen una estètica 4x4.
Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: NODE Garraf Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP
Diumenge 12 de novembre
Sessió de Factoria FEGP · L’organització empresarial del Penedès i el Garraf Serveis i avantatges per a les empreses i els professionals associats Hora: 12h30 (a 13h) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: FEGP Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Sessió de Factoria Presentació i serveis del CETIVG Hora: 13h30 Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: CETIVG · Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP Sessió de Factoria Vilanova Formula Team: Working on my dream Hora: 18h Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: Vilanova Formula Team Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP Sessió de Factoria UPC-Vilanova. El Campus del territori. Hora: 18h45 Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: EPSEVG · UPC Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP
Tallers de robòtica “Munta i dirigeix el teu robot”
Hora: de 10h a 11h30 i de 12h a 13h30 (dues tandes) Lloc: La Factoria de la Fira · Fira de Novembre Recinte firal urbà · Rbla. Principal, 4 Organitza: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú, CETIVG Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i FEGP Activitat adreçada a nens i nenes, entre 8 i 12 anys. Es proposen dues tandes, amb 16 participants en cadascuna. Les places s’assignaran per rigorós ordre d’inscripció. Més informació: cetivg@cetivg.cat · Tel. 938 145 757.
Dimarts 14 de novembre
Sessió tècnica Autoconsum i tarifes energètiques Hora: 9h (a 14h) Lloc: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú Organitza: CETIVG i NODE Garraf Inscripció gratuïta Cal confirmar assistència: cetivg@cetivg.cat · agenciadesenvolupament@nodegarraf.cat Sessió oberta “Empresa, cultura i mecenatge” Hora: 19h Lloc: Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú Organitza: VIA Empresa i FEGP Patrocina: Ibercaja Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i OALP Víctor Balaguer L’acte s’emmarca en la iniciativa “Llotja Víctor Balaguer”, promoguda per la FEGP i l’OAL Víctor Balaguer Inscripció gratuïta Cal confirmar assistència: comunicacio@ fegp.cat
4
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
ACTUALITAT
Grans empreses del Penedès i el Garraf també traslladen la seu fora de Catalunya
Unes 1.400 companyies catalanes ja han traslladat la seva seu social a altres comunitats arran de la inestabilitat generada pel procés independentista Olga Aibar Unes 1.400 companyies catala· nes han decidit en les darreres set· manes traslladar la seva seu social fora de Catalunya arran de la in· estabilitat política i la inseguretat jurídica generada pel procés inde· pendentista. Entre aquestes, se’n troben algu· nes de l’àmbit del Gran Penedès, com la històrica empresa cavista sadurninenca Codorníu, que tras· lladarà la seu a Haro (La Rioja), o la vilanovina Hitecsa, una de les empreses punteres en el disseny i fabricació d’equips de climatitza· ció de mitjana i gran potència, si· tuada al polígon de la Bòbila, que es traslladarà a Madrid. Fundada a Vilanova l’any 1982, té uns 150 treballadors en plantilla i 75.000 m2 de superfície. El grup Codorníu Raventós jus· tifica la decisió presa al Consell d’Administració d’Unideco SA – empresa holding de Codorníu- per tal de “preservar els interessos dels
Els bancs catalans van canviar de seu per recuperar la confiança i els mercats treballadors i clients enmig del procés independentista”. Tot i el trasllat de seu social, la companyia ha assegurat que la decisió “no re· percutirà en els centres de produc· ció que la firma té distribuïts arreu del territori català”. A banda de les caves centrals a Sant Sadurní, el grup Codorníu té també centres a Lleida i la Conca de Barberà. Les oficines principals es troben a Es· plugues de Llobregat. Pel que fa a Freixenet, havia de prendre la decisió en el consell d’administració previst per a finals de mes, amb l’edició de Penedès Econòmic ja tancada. Els bancs catalans, els primers Els primers d’anunciar el canvi de seu social van ser els dos bancs catalans: Banc Sabadell i Caixa· Bank. Banc Sabadell ho va fer el
y Empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya
p Font: Elaboració pròpia
5 d’octubre, quatre dies després del referèndum independentis· ta. El consell d’administració va aprovar en una reunió extraordi· nària traslladar la seu social i fiscal a Alacant, ciutat on tenia la seva seu la Caja de Ahorros del Medi· terráneo (CAM), adjudicada a Sa· badell al preu simbòlic d’un euro a finals de 2011. El banc assegurava que “continuarà desenvolupant amb absoluta normalitat la seva activitat al servei de les empreses i les famílies en tots els territoris en els quals és present sota la su· pervisió del Banc Central Europeu i la regulació de l’Autoritat Ban· cària Europea”. Fonts financeres apuntaven a Penedès Econòmic que “s’havia de fer aquest pas perquè hi havia molta incertesa i nerviosisme, i ja s’havien perdut més de 3.000 milions d’euros en borsa. Que no hi hagi confiança és el pitjor enemic d’un banc. Quan es va prendre la decisió, els clients es van tranquil·litzar i els mercats van recuperar la confiança”. En el cas de CaixaBank, va haver de fer sol·licitar al Govern central un decret urgent per poder traslla· dar la seva su sense haver de pas· sar per la junta d’accionistes. Tot i que al principi es va pensar en traslladar-la a Palma de Mallorca, finalment es va optar per València. Així, ara només queden a Cata· lunya dues entitats financeres: la Caixa d’Enginyers i Caixa Guisso·
na, mentre que la Comunitat Va· lenciana guanya dos grans bancs. Increment de consultes als notaris i registradors Els notaris han tingut més feina en les darreres setmanes. El nom· bre de consultes s’ha incrementat pere la preocupació per la situació d’inseguretat jurídica i els possi·
bles efectes d’una declaració uni· lateral d’independència (DUI) a les empreses. El notari vilafranquí Daniel Iborra confirmava aquest increment en les consultes i de la preocupació manifestada pels seus clients sobre aquesta qüestió. També l’Agència Tributària ha no· tat un increment de formularis per sol·licitar el trasllat de seu social.
Com afecta a les empreses el canvi de domicili social? El canvi suposa un tràmit sen· zill que es realitza al notari i que és efectiu en menys de 24 hores. Res· pecte a la fiscalitat, no afecta en el cas de l’impost de societats perquè és estatal. Tanmateix, el munici· pi que es beneficia de tenir la seu social d’una empresa recapta l’im· post d’activitat econòmica (IAE) i la comunitat autònoma que la rep es beneficia de l’impostos de transmissions patrimonials, que recau sobre operacions societàries com, per exemple, ampliacions o reduccions de capital. L’opinió de la patronal El president de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), Martí Sistané, assegura· va a Penedès Econòmic que “cada empresa pren les mesures que creu convenients en funció dels riscos que tingui pel seu negoci. Evi· dentment, qualsevol empresa que se’n vagi és una font de preocupa· ció. El principal problema és que ara estan totes a l’expectativa pel moment convuls que estem vivint i aquest fet atura possibilitats de negoci”. Per això, també apuntava que “nosaltres voldríem que això es pogués solucionar per una via dialogant, no rupturista”.
Preocupació en el sector immobiliari per la possible aturada d’inversions El sector immobiliari i de la construcció està preocupat pels efectes de la situació política actual a Catalunya, entre els quals es trobaria la reducció de transaccions i l’aturada d’inversions. Durant la inauguració del Barcelona Meeting Point, el dimecres 18 d’octubre, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, “un sector que estava en clar creixement, ara té la major amenaça que es pot tenir quan un decideix invertir, que és la inestabilitat jurídica, ja que no garanteix que la inversió finalment s’executi”. El ministre va declarar que “el sector no està disposat a
assumir tot aquest panorama de riscos” i assegurava que els empresaris li havien comentat que no estaven en disposició de desenvolupar molts projectes”. Tanmateix, malgrat la incertesa actual, el saló es va tancar amb un
increment del nombre de visites, més de 34.000, i en operacions tancades. Segons els organitzadors, al voltant del 10% dels visitants van comprar un immoble o ho faran en les properes setmanes.
Octubre - 2017
Penedès Econòmic
5
6
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
ACTUALITAT
El Gran Penedès augmenta la seva població el 2016 gràcies als moviments migratoris El nostre territori va guanyar 2.637 habitants procedents d’altres zones de Catalunya, Espanya i l’estranger, un 105% més que l’any anterior Lídia Oñate Les comarques del Pe· nedès-Garraf van treure profit dels fluxos migra· toris que es van produir durant el 2016. Al nostre territori es van registrar 2.637 entrades netes de població proceden d’al· tres comarques de Ca· talunya (52,5%), de la resta d’Espanya (2,2%) i països de l’estranger (45,3%). Aquesta xifra va ser un 105,2% su· perior a la de 2015, quan es van comp· tabilitzar 1.285 entrades netes, segons les dades de l’Institut d’Es· tadística de Cata· lunya (Idescat). Per comarques, el Garraf i l’Alt Penedès presenten un saldo mi· gratori positiu en les tres ti· pologies, que es tradueix en 798 i 573 habitants més, respectivament. Mentre el Garraf destaca per l’acolli· da de persones de l’estran· ger, que han fet incremen· tar el volum d’immigrants establerts en 452 persones, l’Alt Penedès rep més ciu· tadans d’altres comarques catalanes, per la qual cosa el seu saldo migratori de catalans va incrementar-se en 341 el 2016. Per contra, el Baix Penedès és de les poques
comarques catalanes que perd persones procedents de la resta d’Espanya (-15). En canvi, presenta un saldo migratori positiu en el cas de persones d’altres comar· ques de Catalunya (+715) i de països de l’estranger (+566). En total, doncs, el
L’any passat es van regis· trar 230.171 canvis de re· sidència entre municipis de Catalunya, un 5,8% menys que el 2015. El saldo mi· gratori total de Catalunya es va situar a finals de 2016 en 49.122 persones més al territori, 3.889 de la res· ta d’Espanya i 45.233 de l’estranger. Segons l’Idescat, el saldo migra· Saldo Migratori Total tori net del conjunt de Catalunya amb la resta d’Espanya va ser positiu l’any passat. El balanç resultant entre immi· (51.192) Alt Penedès gracions i emigracions Garraf (47.303) va su· 573 798 posar una entra· da neta de 3.889 residents proce· dents de la resta d’Espanya. Tanma· Baix Penedès teix, aquesta xifra és 1.266 un 23,8% més baixa que la que es va registrar el 2015. En total, l’aporta· ció de la població estrange· ra va ser del 53,4%. Per zones, el Barcelonès 2016 la comarca baixpe· nedesenca va augmentar la va ser la comarca que va seva població migratòria en registrar més sortides d’ha· bitants cap a altres comar· 1.266 persones. ques catalanes, en concret, Catalunya presenta un 36.433. En el cas del nos· saldo migratori positiu de tre territori, del Garraf van sortir 3.372 persones, del prop de 50.000 persones A nivell català, el 56,5% Baix Penedès, 3.227, i de dels moviments migratoris l’Alt Penedès, 2.212, cap a van ser intercomarcals, fet altres comarques, i van ar· que es va traduir en un sal· ribar 2.128, 1.887 i 1.629, do migratori positiu a 24 respectivament, d’altres zo· nes de Catalunya. de les 42 comarques.
y Emigracions del Gran Penedès. 2016
Font: Idescat
y Saldo migratori. Per comarques
Font: Idescat
y Immigracions al Gran Penedès. 2016
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
7
ACTUALITAT
La FEGP para l’atenció en la disparitat de taxes i impostos entre municipis del territori Lídia Oñate La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) va pre· sentar el passat 9 d’octubre un informe que recull i analitza un seguit de taxes i impostos que s’apliquen en diversos municipis del Gran Penedès. D’una banda, s’han seleccionat les capitals de comarca i de l’altra, municipis amb diferent volum d’activitat econòmica, però amb aspectes en comú: Sant Sadurní, els Monjos i Olèrdola (interior), Sitges, Cala· fell i Vilanova i la Geltrú (costa), i un tercer grup més divers format per Sant Pere de Ribes, Gelida i l’Arboç. Des de la FEGP, la Síndica d’Empresa, Maria Batet, alerta· va que “no costa el mateix crear una empresa en un municipi que en un altre”, fet que a la pràcti· ca es tradueix en una diferència substancial que pot condicionar la implantació d’una empresa al
territori. D’altra banda, també lamentava que “la majoria dels ajuntaments no faciliten prou la informació sobre les diferents taxes i impostos. A més costa comprendre-la”. Batet va apro· fitar l’ocasió per proposar una taula entre membres dels governs i empresaris per tal de debatre i
l’informe vol aportar més transparència en un tema molt dispar localment explicar els possibles canvis en les ordenances fiscals. “D’aquesta manera es podrien saber les con· seqüències que tenen determinats augments de taxes i impostos com el de l’IBI, que s’ha incrementat de forma desmesurada en alguns municipis”, comentava.
Segons Joan Rovira, de l’asses· soria Qualitat i Gestió, un dels reptes és aconseguir que les revisi· ons cadastrals, que repercuteixen en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), es facin regularment i de forma generalitzada per evitar grans diferències entre territoris, com passa ara. “Cada deu anys els ajuntaments tenen l’obligació de fer la revisió cadastral i no la fan perquè no els interessa”, explicava Rovira. En concret, a l’informe s’han analitzat les taxes per l’ocupació d’espais i sòl d’ús públic (exem· ple: ocupació de la via pública per taules i cadires), per la prestació del servei de gestió de residus ur· bans i per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa de les activitats i instal·lacions de les empreses, a través del sotme· timent a prèvia llicència, comu· nicació o declaració responsable, i pels controls posteriors a l’inici de les activitats, els controls pe· riòdics i les revisions periòdi·
ques. També els impostos sobre activitats econòmiques, vehicles d’atracció mecànica, l’IBI i l’in· crement dels terrenys de naturale· sa urbana. A més, s’han inclòs les tarifes del servei de subministra· ment d’aigua potable i servei de clavegueram. Amb estudi, la FEGP espe· ra aportar més transparència a
aquest tema, tot i que el seu se· cretari general, Isidre Also, mati· sa que “no volem assenyalar cap ajuntament, sinó ser interlocutors perquè siguin conscients de la dis· paritat que hi ha en taxes i impos· tos”. D’aquest manera, es busca “afavorir en l’activitat econòmica amb aquesta observació que és in· èdita, tant aquí com a fora”.
8
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
ACTUALITAT
Les matriculacions de vehicles es mantenen a nivells de 2016 malgrat un setembre més fluix Després d’un primer quadrimestre irregular, les matriculacions van pujar amb força entre maig i agost d’enguany al Gran Penedès, però van estancar-se el darrer mes Lídia Oñate En termes generals, el 2017 està registrant un millor com· portament en diversos sectors, entre els quals el del motor. Un dels termòmetres per saber com es troba el mercat de l’automòbil són les matriculacions de vehi· cles, que en el que portem d’any s’han incrementat lleugerament (un 0,38%) al Gran Penedès. Fins el setembre s’havien ma· triculat 6.263 vehicles, 24 més
amb 468 vehicles, seat és la marca líder en matriculacions al gran penedès durant el 2017 que en els primers nou mesos de l’any passat, segons dades del Gremi del Motor. El 2017 va co· mençar amb bones perspectives i increments mensuals de matri· culacions entorn el 5%. El març i sobretot l’abril les xifres van ser negatives respecte els mateixos mesos de l’any anterior i a partir del maig la situació va capgirar-se per encadenar quatre mesos se· guits d’augments sostinguts d’en· tre el 4 i 8%. Malauradament, la tendència a l’alça es va interrom·
pre el mes passat, quan es va re· gistrar una davallada del 8,18% de les matriculacions. A Catalunya, les matriculaci· ons d’automòbils de turisme i 4 x 4 van tancar els nou primers mesos de l’any amb un augment del 7% respecte de l’any passat. A Espanya, el total va arribar a les 933.142 matriculacions, fet que suposa un 6,7% més que en el període gener-setembre de 2016. Tanmateix, una anàlisi pròpia elaborada partint de les dades facilitades per Marketing System Iberia i pel Gremi del Motor/FE· CAVEM, indica però un compor· tament estancat aquest últim mes amb xifres negatives en el total de les províncies catalanes, se· gons apuntaven fonts del Gremi del Motor a principis de mes. Al nostre territori les sensacions són desiguals. Mentre alguns conces· sionaris afirmen que han notat una aturada en les vendes durant les darreres setmanes, que justifi· quen per la situació política actu· al, altres han notat una millora de les vendes a empreses, a qui se’ls havia envellit el parc de cotxes. Seat, la marca que més ha crescut respecte de l’any passat Amb 468 vehicles matriculats, Seat lidera el rànquing de 2017 pel que fa a les matriculacions registrades pel Gremi del Motor al Gran Penedès. Aquest liderat· ge, però, no es produeix al Garraf on és Renault la marca que més matriculacions acumula fins ara (325).
y Evolució de les matriculacions de vehicles
p Font: Gremi del Motor
y Marques més matriculades a l’Alt Penedès. 2017
y Matriculacions de vehicles Gran Penedès fins setembre
MARCA
y Marques més matriculades al Baix Penedès. 2017
y Marques més matriculades al Garraf. 2017
p Font: Gremi del Motor
2016
2017
Octubre - 2017
Penedès Econòmic
9
10
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
ACTUALITAT
Talent Femení reconeix la tasca de vuit empresàries del Gran Penedès
El 90% dels alumnes de SEFED troben feina
L’associació també va reconèixer la trajectòria de la periodista esportiva Imma Pedemonte, que va ser la guardonada d’honor Olga Aibar
A l’acte, que es va celebrar a la finca mas solers, hi van assistir més de 120 persones Penedès, Sant Pere de Ribes, i Vi· lanova i la Geltrú. L’associació va lliurar vuit pre· mis en diferents categories, a més d’un d’honor, que es va atorgar a la periodista esportiva de TV3, Imma Pedemonte. El premi a la millor trajectòria empresarial va recaure en Pepi Mercadé, de Finques Mercadé, del Vendrell. El d’Innovació va ser per a Estefania Garcia gerent de Sun· net Plagas, el d’Arts Escèniques
Opinió
Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos
redacció Laura Escribà
L’associació Talent Femení va celebrar el passat divendres 20 d’octubre la segona edició dels seus premis anuals. L’acte va tenir lloc a la Finca Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, en el decurs d’una gran gala a la qual van assistir més de 120 persones. Entre els presents, es trobaven el secretari de Comerç i Desen· volupament de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio, la pre· sidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, a més de representants dels ajunta· ments del Vendrell, Vilafranca del
va ser per a l’escriptora infantil Montserrat Balada, el de món TIC i Comunicació va ser per a la decoradora banyerenca Belén Cossio, autora del blog La Facto· ría Plástica. El guardó de Vinicul· tura es va lliurar a la vilafranquina Irene Alemany, del celler Alemany & Corrio. El premi d’Enginyeria va ser per a Júlia Llanas, de l’startup Robótica, el d’Empresa Soci· alment Compromesa el va recollir Jesuralén Torra, gerent del Centre de Dia Marinada i, finalment, el premi d’Investigació i Ciència el va guanyar la professora de la Universitat de Barcelona, Maria Carme Barceló. Totes les guanyadores van ex· pressar la seva sorpresa i satis· facció per haver guanyat aquest guardó. L’acte va ser presentat per l’actor Ignasi Dalmases. La presidenta de Talent Femení, Susanna Villagrasa, va explicar la trajectòria i les iniciatives de l’as·
sociació, que treballa per donar visibilitat a les dones. L’alcaldes· sa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, va continuar el torn de parlaments apuntant que aquests premis eren “una oportunitat per reivindicar la capacitat i la vàlua d’una part de la població moltes vegades infravalorada”. També va manifestar el seu “compromís per treballar per la igualtat i per fer emergir el talent”. Finalment, el secretari d’Em· presa i Competitivitat de la Gene· ralitat de Catalunya, Joan Aregio, va felicitar l’associació per guar· donar el talent i va afirmar que “l’únic talent que es perd és el que es desaprofita”. També va voler transmetre un missatge de sereni· tat davant la complicada situació política i econòmica actual: “Ca· talunya continua sent una econo· mia forta. Agraeixo a les empreses que segueixen treballant per aixe· car aquest país”.
El meu negoci és viable? Qualsevol moment és bo per reflexionar sobre l’estratègia de la nostra empresa. Tant si és de nova creació com si ja portem temps fent-nos un lloc al mercat, és important dedicar un temps a verificar si el rumb que tenim fixat per a la nos· tra empresa és l’òptim. Les vendes del dia a dia ens donen una visió molt a curt termini de si el negoci està funcionant o no, però cal una mirada llarga per saber si hem de fer canvis
en la nostra manera d’en· focar-lo. Partim de la base que els clients són la part més important d’un negoci. Ja po· dem tenir una bona estra· tègia de negociació amb els proveïdors, laboral, comp· table, fiscal... que el nostre negoci només podrà subsis· tir i créixer si aconsegueix connectar amb els clients. I per connectar amb els cli· ents cal que els coneixem, que sapiguem d’ells aspec· tes tant importants com
El Servei d’Ocupació i For· mació de l’Ajuntament de Vi· lafranca prepara l’inici d’una nova edició del programa SE· FED (Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives) destinat a 30 persones en situ· ació d’atur laboral. El Programa, que té pre· vist el seu inici aquest mes a La Fassina, és un projecte de formació ocupacional de la Fundació INFORM. La seva finalitat és la qualificació de persones en situació d’atur laboral en el Certificat de Professionalitat d’Activitats de Gestió Administrativa que es desenvolupa mitjançant la metodologia de la simulació. El pla formatiu consta de 900 hores de formació de les quals 80 hores són pràctiques en empreses situades a la comarca de l’Alt Penedès. RAÏMIVI, SAS és l’empresa del programa SEFED de Vila· franca del Penedès, dedicada a l’elaboració i comercialit·
quines necessitats tenen, o com dirigir-nos a ells. Així, la primera reflexió que recomano fer és: Co· neixem prou bé els nostres clients actuals i potencials? Per contestar aquesta pre· gunta, deixo algunes claus: - Conec el dimensionament dels nostres clients? quants clients (potencials) hi ha a la nostra àrea d’in· fluència? Per exemple, te· nim o volem obrir un cen· tre de ioga... Sabem quanta gent pot estar interessada en aquest tipus de serveis? I com són? Quants homes/
zació de vins, caves, brandis i moscatells. Pertany a una xarxa d’empreses simulades nacionals i internacionals que permet a l’alumnat apropar-se a situacions de treball i de· senvolupar les competències i habilitats pròpies de la gestió empresarial, sempre seguint la filosofia d’aprendre fent i tre· ballant. Destaca la importància de la col·laboració de les empre· ses del sector del territori en el projecte formatiu de l’alum· nat, ja que permet un contacte directe entre l’alumnat i l’em· presariat. Aquest fet facilita als empresaris un coneixement dels futurs professionals, i als alumnes el desenvolupament del seu itinerari professional a través de l’adquisició de totes les competències professionals necessàries. El resultat d’aquesta col· laboració és altament positiu atès que el 90 % de l’alumnat de la darrera edició finalitzada ha assolit una inserció laboral, en alguns casos en la pròpia empresa de pràctiques.
dones, de quina edat, quins mitjans de comunicació utilitzen... - Conec els seus hàbits de compra i consum? amb quina freqüència compren i/o consumeixen, quina és la seva despesa mensual mitjana en els serveis que nosaltres oferim, on com· pren habitualment i per què? - Conec com valoren el nostre negoci (o la nostra idea de negoci si encara no hem obert)? Què és el que més i el que menys agrada, en què destaquem respecte
de la competència, fins a quin punt estarien dispo· sats a comprar en el nostre negoci?... Partir d’aquestes refle· xions és important per aconseguir adaptar-nos al que els clients ens van demanant i minimitzar així els riscos, inherents a quals evol negoci. No dei· xem l’estratègia per més endavant, és un exercici que hem de practicar de manera continuada i si ens quedem enrere cos· tarà molt més tornar-se a aixecar.
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
11
ACTUALITAT
La VI Nit del Turisme i Comerç celebra el 40è aniversari del Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú
Durant l’acte, que es va celebrar a La Cucanya, es van lliurar diversos premis i mencions especials a establiments del sector Olga Aibar La VI edició de la Nit del Tu· risme i Comerç de Vilanova i la Geltrú, celebrada el dijous 5 d’octubre al vespre al restaurant La Cucanya, va servir per retre homenatge al 40è aniversari del Gremi d’Hostaleria de la ciutat. El seu president, Jaume Martí, va recordar les accions dutes a terme pel gremi al llarg d’aquests darrers quaranta anys a la ciutat. També va avançar que, al llarg dels pròxims mesos, es faran un seguit d’accions per celebrar aquest aniversari, el primer dels quals serà durant la Fira de No· vembre, a l’Espai Enogastrònò· mic de la Geltrú, inaugurat l’any
passat. Un dels punts forts de la nit va ser, com ja és tradicional, el lliu· rament de diferents premis als establiments del sector. Aquests
el flequer vilanoví jordi Morera va rebre un reconeixement especial premis són els d’Innovació, Tra· jectòria, Comunicació i Projecció de la Ciutat. Els finalistes del premi Innova·
ció van ser el restaurant Groc, i Red Bar, i el premi se’l va endur l’HLClub. Els finalistes del premi Trajectòria eren el Club Nàutic, i el restaurant Marina Can Coll i el premi va anar a mans de Teixits La Rosa. Pel que fa als finalistes al premi Comunicació eren l’Apar· hotel Atenea, i Equipa Nova, amb el premi per al restaurant el Dinou Can Cabanyes. En darrer terme, els finalistes al premi Pro· moció de Ciutat van ser l’És l’Ou Fut i el restaurant Marejol, men· tre que el premi va anar a parar a Arc Gestió Cultural. Durant l’acte també es van fer mencions especials a persones o establiments que per la seva his· tòria o trajectòria han estat claus pel desenvolupament del turisme
o el comerç a la ciutat. Enguany es va reconèixer el flequer vilanoví, premiat internacionalment, Jordi Morera de l’Espiga d’Or, que no va poder assistir perquè la matei· xa nit li donaven el premi com a Forner Mundial 2017. També van rebre una menció especial dos establiments emblemàtics de la capital del Garraf com l’Hotel César i l’Hotel i Restaurant Ce· ferino. La darrera menció va ser per al Gremi d’Hostaleria pel seu 40è aniversari. El seu president, Jaume Martí, va explicar les acti· vitats que tenien preparades per l’aniversari, que s’iniciaran per la
Fira de Novembre. La Nit de Turisme i Comerç està organitzada per l’Ajunta· ment de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració i suport del Gremi d’Hostaleria, l’Estació Nàutica, Viu Comerç, la Diputa· ció de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. L’edició d’enguany va aplegar més d’un centenar de persones, encapçalades per l’al· caldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, que va afirmar que “és bo que hi hagi llocs de troba· da com aquest entre els agents del sector i es reconegui la feina feta per tothom”.
12
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
ACTUALITAT
El Festival de Sitges 2017 compleix les expectatives i bat rècords de vendes i públic
Durant els deu dies del certamen van passar estrelles de cine com Susan Sarandon i grans directors com Guillermo del Toro i William Friedkin
Lídia Oñate Jugava amb avantatge perquè era el 50è aniversari i aquests detalls, al final, sumen més que resten. Però el Sitges Festival In· ternacional de Cinema Fantàstic de Catalunya no ho tenia fàcil. Venia de dos anys molt bons, amb increments consecutius de venda d’entrades i coincidia en un context de tensió política molt delicat. Finalment, el festival va aconseguir aprovar amb solvència l’examen i sorprendre públic i crí· tica amb deu dies de bon cinema i xifres fins ara desconegudes. Pel
Guillermo del Toro
Susan Sarandon
en la 50a edició del festival es van vendre més de 66.000 entrades, un 10% més que el 2016 50è Festival de Sitges van passar més de 200.000 persones i es van vendre més de 66.000 entrades (a l’espera que es coneguin les dades finals), un 10% més que el 2016. “En tres anys hem augmentat un 30% el número d’entrades venu· des, ja que el 2015 vam pujar un 11% i el 2016 un 7%. Això de·
Opinió
JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP
Frank Langella
William Friedkin
mostra l’interès pel génere fantàs· tic, que ha deixat de ser un nín· xol”, comentava el director del festival, Àngel Sala. En total, el 2017 va deixar números per en· vejar: 255 pel·lícules, 7 espais de
projecció, 1.771 hores de cinema, 16 seccions, 27 peces de realitat virtual i 108 convidats. Durant els deu dies de festival, Sitges va ser punt d’arribada de diverses personalitats importants
El compte enrere del RGPD Passen els mesos i allò que semblava tan llunyà del maig del 2018 se’ns tira a sobre. El Reglament Ge· neral Europeu de Protecció de Dades personals està ja tan a prop que comença a ser evident que anem tard. En general, les adaptacions a què obliga la nova norma estan apuntades i amb els corresponents comenta· ris del grup d’experts de Brussel·les, explicades i detallades en bona mesura. Tanmateix, a Espanya la norma que ha de fer la transició de la LOPD al nou reglament, la nova llei, encara s’està cuinant. I això genera dubtes, per·
què ningú no vol fer un pas en fals. Diàriament podem trobar notícies referents a la privacitat, les dades per· sonals, la seguretat, la bona gestió, els perills... i ens recorden que aquells que tracten dades de caràcter personal, tenen una obliga· ció –legal y moral- de com· plir certs requisits legals. Ara bé, de moment mirem la llei actual del 1999. És clar que tothom que tingui una bona base en la implementació de la LOPD i tingui integrada una política de protecció de dades en la seva organit· zació tindrà molt de gua· nyat per fer ajustos. Perquè
del món del cinema. Entre les es· trelles de cinema d’enguany van destacar l’actriu Susan Sarandon, el director William Friedkin i l’actor Frank Langella, que van rebre el Gran Premi Honorífic.
ajustos s’hauran de fer sí o sí, hi hagi llei espanyola al respecte o no. El regla· ment europeu és d’obligat compliment des del primer dia, hi hagi o no mecanis· mes locals que en facilitin l’aplicació. I de moment, aquests mecanismes només són consells d’experts o de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Conscients de la necessi· tat que empreses i organit· zacions es mantenen a l’ex· pectativa en molts casos, precisament l’AEPD s’està esforçant a posar en alerta a les pimes per l’arribada del nou paradigma de la pro· tecció de dades el ja pròxim mes de maig del 2018. I és que hi ha molts deures
L’encarregat d’inaugurar el festi· val d’enguany va ser Guillermo del Toro, que a més de ser padrí de la 50a edició, va presentar la seva última pel·lícula, La forma del agua. Jupiter’s Moon s’alça amb el premi a millor pel·lícula El Festival de Sitges va premi· ar en la seva 50a edició el film Jupiter’s Moon, de Kornél Mun· druczó, com a millor pel·lícula. Es tracta d’un film hongarès que aborda la temàtica dels refugiats sirians que intenten passar de Sèrbia a Hongria. La pel·lícula també es va endur el guardó als millors efectes especials. D’altra banda, el premi especial del jurat va recaure en el thriller psicolò· gic Thelma, del noruec Joachim Trier, un film que també es va emportar el guardó a millor guió,
pel festival d’enguany van passar més de 200.000 persones que signen el propi Joachim Trier i Eskil Vogt. La jove francesa Co· ralie Fargeat es va endur el guar· dó a la millor direcció per la seva opera prima Revenge. Els premis a la millor interpretació femenina i masculina van ser per a Marsha Timothy (Marlina the murderer in four acts) i Rafe Spall (The Ritual). El palmarès de la Secció Oficial del Festival de Sitges es va completar amb el premi a millor fotografia, que va recaure en An· drew Droz Palmero per A Ghost Story, mentre que el Gran premi del públic va anar a parar al curt· metratge R.I.P, de Pintó & Caye.
pendents per mantenir la competitivitat d’un tipus d’empresa que ronda el 99% del teixit empresarial del país. No hauria de ser tan difícil si hi ha voluntat perquè, una altra dada: el 90% d’aquestes pimes trac· ten exclusivament dades de nivell baix. Els requeriments mí· nims són molt bàsics: s’ha de portar un registre de les activitats de tractament. És a dir, detallar totes les operacions que es realit· zen sobre cada conjunt es· tructurat de dades i quin personal hi accedeix, com i amb quines mesures de seguretat. De la mateixa manera, s’han d’adaptar les clàusules informatives -han
de ser aquestes molt més clares- i s’elimina el con· sentiment tàcit. Arriscar-se a rebre una multa, si un dia arriba, per no voler fer els deures ja no és una opció, bàsica· ment perquè el nou regla· ment incrementa conside· rablement l’import de les sancions, però tothom ha de tirar del carro. Avui ja hi ha qui xifra en un 70% el nombre d’empreses que faran tard. Per tant, fins que arribi la famosa nova LOPD, que menys que estar al dia amb la norma· tiva vigent. Per fer el cim de l’Everest és millor estar situat i preparat al camp 4 que voler arribar a la bra· va des del camp base.
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
13
ACTUALITAT
El Consell Comarcal del Garraf encarrega un estudi sobre l’impacte econòmic de l’autopista C-32 L’elaboració respon a la voluntat i l’interès dels ajuntaments del Garraf, entitats, associacions, sindicats i empreses redacció
El Consell Comarcal del Garraf ha encarregat l’elaboració d’un estudi sobre l’impacte de la pre· sència dels peatges a l’autopista C-32 en la competitivitat de la comarca. L’estudi, subvencionat per la Diputació de Barcelona, porta per títol Efectes i impactes territorials i la competitivitat de l’autopista C-32 i s’ha adjudicat a l’empresa MCRIT, SL que ha complert amb els objectius de la licitació. El conseller adjunt a presi·
dència, Lluís Giralt, va explicar en roda de premsa que “aquest estudi respon a la voluntat dels ajuntaments, expressada en un consell d’alcaldies, de conèixer els efectes dels peatges del Garraf sobre l’economia de la comarca”. Giralt també va dir que “la socie· tat civil, les entitats que s’han for· mat expressament per treballar el tema dels peatges, els col·lectius sindicals, el món empresarial han mostrat interès en aquest estudi perquè aquest és un problema que els afecta directament”. Els principals objectius de l’es· tudi són: determinar els impactes negatius i/o positius que supo·
Yaencontre, patrocinador de la fira Immoscòpia
Els dies 17 i 18 d’octubre durant el VI Fòrum Immos· còpia, celebrat en el marc del Barcelona Meeting Point, l’empresa penedesenca Yaen· contre, com a patrocinador principal, va donar a conèixer els grans avantatges que la uti· lització del Big Data pot donar als agents immobiliaris en el seu dia a dia. Amb el Big Data es poden tractar grans volums de dades i utilitza-les per treure conclusi· ons sobre molts temes. Aquest sistema ja s’utilitza en molts sectors professionals. En el sector immobiliari els beneficis poden ser diversos: estudis de mercat a l’instant, anticipar tendències de pre· ferències immobiliàries dels
consumidors, coneixement en temps real del valor i interès d’una cartera immobiliària, i la qualitat del anuncis pu· blicats, comparatives amb la competència, geomàrqueting immobiliari i agilitzar la pre· sa de decisions d’inversió o de captació. Segons va explicar la direc· tora de màrqueting de Yaen· contre, Maribel Morales, “uti· litzant el Big Data, els agents immobiliaris tenen una base molt més sòlida per prendre les decisions rellevants del seu negoci”. També va assegurar que “Yaencontre posa a la seva disposició eines que permeten transformar les dades en co· neixements de forma visual i efectiva”.
sen els peatges de l’autopista en el desenvolupament i l’ocupació d’empreses ubicades al territori i en la competitivitat i atracció de possibles activitats interessades en el territori. Així mateix, l’estu· di persegueix determinar el valor òptim del cost del peatge que se· ria suportable per a les activitats
econòmiques implantades i com· parar la pèrdua de competitivitat en relació a altres territoris amb infraestructures similars. L’estudi cobrirà la comarca del Garraf i ampliarà la seva recerca fins al Baix Penedès. En aquest sentit, la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Gar·
cia, va explicar que “l’estudi serà global, des de Vallcarca fins a El Vendrell”. El termini d’execució de l’es· tudi és de quatre mesos i està contemplada la participació de les entitats privades, les associaci· ons i els ajuntaments en el procés d’elaboració.
14
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
EMPRESA
Els empresaris del Gran Penedès moderen el seu optimisme sobre els negocis
y Evolució del negoci
Els resultats de la tercera onada del 2017 de l’Enquesta de Clima Empresarial indiquen una lleugera frenada en la tendència de millora redacció
Els resultats de la tercera ona· da del 2017 de l’Enquesta de Clima Empresarial aporten una lleugera frenada en la tendència de millora de la marxa del negoci que els empresaris havien mani· festat en les darreres onades. És pràcticament el mateix el nombre de directius que mani· festen que la marxa del negoci és ‘Bona’ i els que manifesten que
és ‘Normal’. Preguntats sobre l’evolució del negoci respecte el trimestre anterior, la correcció a la baixa de l’anterior onada s’ha mantingut, i ara ja no són majo· ria els empresaris que opinen que el negoci ha millorat. Augmenta també significativament el nom· bre d’empresaris que manifesten que el negoci ha empitjorat, que tot i ser només del 10 %, es tri· plica respecte el període anterior. Un comportament similar s’aprecia quan es consulta sobre
la facturació, els preus de ven· da i l’ocupació. Pel que fa a les perspectives per al proper tri· mestre, l’opinió dels empresaris reflexa la mateixa tendència de moderació de l’optimisme. Tots els indicadors passen a tenir ma·
joria d’opinions neutres; quan abans eren optimistes. Amb tot, segueixen sent molt pocs els que manifesten previsions pessimis· tes. En aquesta ocasió s’ha acom· panyat l’Enquesta de Clima Em·
Toyota obre unes noves instal·lacions de 2.000 m2 a Vilafranca del Penedès redacció
Supra Motor, concessio· nari oficial Toyota a Vila· franca del Penedès i Vilano· va i la Geltrú des de l’any 1996, ha obert unes noves i exclusives instal·lacions integrals de venda i post· venda a l’avinguda de Tar· ragona, 96, de la capital de l’Alt Penedès. Les noves instal·lacions, de 2.000 m2, dissenyades segons els nous estàndards
Opinió
Begoña Cartagena font
Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com
de la marca nipona, incor· poren un nou concepte de botiga basat en la configu·
ració personalitzada del ve· hicle utilitzant les últimes tecnologies i espais especí·
Psicologia de les masses Estem vivint temps molt convulsos a tots els nivells i especialment a nivell polític. S’estan donant molts des· propòsits que no sabem ben bé on ens portaran; i en la intenció de poder entendre aspectes que de forma aïllada són totalment incomprensi· bles, he volgut referenciar al sociòleg que fou pioner en estudiar la Psicologia de les masses, Gustave Le Bon, qui va escriure un llibre titulat de la mateixa manera: Psico· logia de les masses. Només en les línies d’aquest llibre sóc capaç d’entendre alguns dels fets tan greus ocorreguts en els últims mesos i setmanes i
que sota el meu punt de vis· ta, ens fan perdre la dignitat com a persones i com a so· cietat. I entre d’altres, és el fet d’haver estat testimoni d’una violència desmesura· da en el referèndum de l’1O. Acte incomprensible en el segle XXI. Després de llegir la teoria de Le Bon, m’ha portat a entendre millor la manera d’actuar de les parts implica· des en aquest xoc de trens en el que hi estem. Le Bon en la seva concep· ció de massa psicològica ens diu que qualsevol individu que formi part d’una massa, és transformat per aquesta; de forma que s’esdevé una
presarial amb una pregunta so· bre conjuntura. Més de la meitat dels empresaris manifesten que la situació política que viu Cata· lunya no ha afectat la marxa del negoci i només un 8% manifes· ten que ho han notat fortament.
Serveis Mèdics Penedès estrena cita online
fics d’alta qualitat per acon· seguir una millor experièn· cia de compra. Toyota, com a marca líder en la venda de vehicles híbrids, ofereix la possibilitat de provar tota la seva gama (Yaris, Auris, Auris TS, C-HR, Rav4, Prius i Prius +). Supra Mo· tor també comercialitza vehicles Km0, seminous i d’ocasió de la marca sota el programa oficial Toyota Plus Ocasión per garantir un producte amb la màxi· ma qualitat i confiança.
El centre sanitari Serveis Mèdics Penedès (SMP) ha posat a disposició dels seus pacients un nou sistema que els facilitarà la deman· da de cita amb diferents es· pecialistes i per a la realit· zació de proves mèdiques. Per a fer ús del servei, el pacient s’ha de donar d’alta sol·licitant l’activació a qualsevol delegació. Quan el servei estigui activat, tro·
barà l’opció de “Demana cita online” a la pantalla inicial del web de Serveis Mèdics Penedès (http:// smp.cat/). Un cop a dins, s’ha d’escriure el NIF per a poder rebre la contrasenya que li permetrà accedir al sistema. Fet això, haurà de sel·leccionar la delegació, l’especialitat i el metge, veure la disponibilitat de cada un i, finalment, esco· lllir el dia i hora que pre· fereixi.
espècie d’ànima col·lectiva que porta als individus a sentir, pensar i actuar de for· ma completament diferent a com ho farien de forma aï· llada. Per a Le Bon, la massa és com si la ment dels individus estigués fusionada en una sola, com si fossin subjectes hipnotitzats. De forma que les diferències individuals i tot allò heterogeni passés en un segon pla, fent aflorar no· més l’homogeneïtat. D’aquesta manera s’en· gendra un caràcter pro-mig en els individus de la massa. Aquesta teoria se sosté en una sèrie de conceptes inhe· rents a tota massa, els quals són: Sentiment de poder in·
vencible: que permeten entregar-se a instints que, d’estar sol, hagués reprimit forçosament. En aquest punt s’afegeix també l’anonimat de la massa, fent desaparèi· xer totalment el sentiment de responsabilitat que frena als individus. Contagi: En la multitud tot sentiment i tot acte són contagiosos i en grau tan alt que l’individu sacrifica molt fàcilment el seu interès per· sonal per l’interès col·lectiu. Suggestió: El que succeeix quan es forma part d’una massa és similar a entrar en un estat hipnòtic, el qual és un símil a perdre la persona· litat conscient obeint a sug· gestions imposades per un en hipnotitzador. El contagi
i la suggestió tendeixen lla· vors a transformar imme· diatament en actes les idees suggerides per la massa. Els individus que for· men part d’una massa es comporten diferent a com ho farien de forma indivi· dual. Conductor: la massa té la necessitat d’un líder o conductor que la guiï. I aquest conductor haurà de complir amb certs requeri· ments que li atorguin un cert prestigi. El moment actual que vivim requereix grans dots de lideratge, i és una llàs· tima veure que en comptes d’això es fa un ús desme· surat de manipulació col· lectiva.
redacció
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
15
EMPRESA
Land Rover obre noves instal·lacions a Vilafranca
Les càpsules de Cafès Novell reben el II Premi Catalunya d’Ecodisseny redacció
Autocam 4x4, el concessio· nari oficial Land Rover a Vi· lafranca del Penedès, va obrir el passat 28 de setembre les noves instal·lacions integrals a l’avinguda Tarragona, 96. El nou local, de 2.000 m2, està dissenyat segons els dar· rers estàndards europeus de la marca. Incorpora un nou concepte de botiga basat en la personalització del vehicle i espais específics d’alta quali· tat per aconseguir una millor
experiència de compra. A més de vehicles nous, Autocam 4x4 comercialitzarà vehicles km0, seminous i d’ocasió de la marca emmarcats dins del programa oficial Land Rover Approved. D’aquesta manera es busca “garantir que el pro· ducte tingui la màxima ga· rantia, qualitat i confiança”, explica Jordi Carbó, gerent d’Autocam. A finals de mes és previst que també s’obri el ser· vei postvenda.
L’empresa vilafranquina Cafès Novell va recollir de mans del conseller de Territori i Sosteni· bilitat, Josep Rull, el II Premi Catalunya d’Ecodisseny en la categoria de Producte per haver creat les primeres càpsules de cafè compostables del mercat. A més, són compatibles amb les cafeteres de la marca Nespresso. El jurat va valorar que el pro· ducte hagi aportat una solució sostenible al creixent nombre de càpsules de cafè fabricades amb alumini o plàstics no biodegra· dables que esdevenen residus. Les càpsules de Cafès Novell estan fa· bricades amb un polímer, obtin· gut del blat de moro que es degra· da en un període d’entre quatre i dotze setmanes. Es dipositen a la fracció orgànica dels residus. Aquests premis són una evolu· ció del Premi Disseny per al Re· ciclatge que l’Agència de Residus
de Catalunya (ARC) convocava des de l’any 2001. Aquest cer· tamen, de caràcter biennal, re· coneix productes, productes en desenvolupament i estratègies de foment de productes que es· tiguin dissenyats per millorar el seu comportament ambiental al llarg del cicle de vida. En aquesta edició s’hi van presentar 115 can·
didatures. A més de Cafès Novell, van ser guardonades unes bateries biode· gradables, uns accessoris i mobles procedents de recanvis descata· logats, un tap i una bossa per al vi elaborats amb xarxes de pesca, unes trampes ecològiques per a erugues i un remolc fet de peces d’altres vehicles.
16
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
L’ENTREVISTA
Juan luís Ruiz López
Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
“La Fira és un mosaic de l’activitat econòmica i social de la ciutat”
La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, que se celebrarà del divendres 10 al diumenge 12, s’ampliarà enguany amb un espai handmade a la plaça de la Mediterrània, i amb La Factoria de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès, que s’ubicarà a la part alta de la rambla Principal. Hi seran presents 189 estands, 88 dels quals són de la mateixa ciutat (el 46, 5%), i 67 que hi exposen per primera vegada (el 35,5%). L’any passat, per exemple, vam introduir l’espai enogastronò· mic, que va ser una bona inici· ativa, aquest any un espai handmade, d’elaboració artesana, que és un sector que està creixent i hi ha molta gent que s’hi dedi· ca. També consolidem l’espai del Carnaval, que celebra la tercera edició com un espai de difusió del Carnaval. Aquesta no deixa de ser una fira de ciutat, però amb un vocació econòmica. Al final, la gent ve a poder exposar i fer negoci.
Olga Aibar
Nascut a Vilanova i la Geltrú el 26 de juny de 1975, Juan Luís Ruiz és enginyer tècnic en mecànica. Va ampliar els seus estudis amb un màster en Direcció i Organització d’Em· preses i un màster en Direcció Pública. Actualment estudia un grau en Economia. Treballador de l’empresa Componentes Vilanova (CIE Automotive), actualment en excedència, va ser professor as· sociat a la Universitat Politèc· nica de Catalunya de Vilanova i la Geltrú en disseny de mà· quines durant uns anys. És una persona molt vinculada al món associatiu i cultural de Vilanova i la Geltrú: ha estat portant del Drac de Vilanova, membre dels Bordegassos de Vilanova i la Geltrú, i soci de la Unió Vilanovina. L’octubre del 2014 va ser escollit cap de llista del PSC de Vilanova. Va ser president del Consell Comarcal del Garraf (20112015) i actualment és primer tinent d’alcalde, portaveu del govern, i regidor de Promoció Econòmica, Nova Governança i Comunicació de l’Ajunta· ment de Vilanova i la Geltrú.
Quines novetats presenta la fira aquest any? La plaça de la Mediterrània és una de les novetats més destaca· des d’enguany, ja que al llarg dels tres dies acollirà l’espai handmade amb carpes d’artesans amb productes fets a mà i diferents tallers. El mateix espai també acollirà el dissabte la Trobada de Col·leccionisme i el diumenge la 26a Trobada de Puntaires, que coincidirà amb la setena edició de la Trobada de Cotxes Clàssics. D’altra banda, el Saló del Carna· val es traslladarà a la rambla de la Pau, i l’Espai Gastronòmic se celebrarà a la Geltrú els tres dies de la fira. La Fira de Novembre ha anant evolucionant els darrers anys. Pel que fa a l’espai, es manté o té la voluntat de créixer més? Créixer no volem que creixi, per· què no deixa de ser la fira multi· sectorial a l’aire lliure més gran de Catalunya, i el nostre espai firal és l’espai públic. Per tant, pensem que els metres quadrats que tenim són més que sufici· ents. Estem parlant de tota la rambla Principal, la rambla de la Pau, la plaça de la Vila, el parc de Baix-a-mar, i enguany també la plaça de la Mediterrània, que torna a afegir-se al recorregut fi· ral. Però en activitats sí que heu crescut. Sí, perquè és una fira que sempre s’adapta a la realitat econòmica i social del moment. Intentem sempre anar introduint canvis.
La nostra és la fira multisectorial més gran a l’aire lliure de catalunya
Quin retorn té la fira a la ciutat? Precisament aquest any hem encarregat un estudi d’impacte econòmic. Ho hem fet amb les dues fires anteriors que coorga· nitzem, Temps de Vi i Expona· dó, uns estudis que anàvem a presentar el 3 d’octubre, però es va haver d’anul·lar. És la primera vegada que es fa? No, ja s’havia fet, però fa molts anys i ara l’entorn i tot plegat ha canviat molt. Per tant és bo anar adequant aquestes coses a la rea· litat. El tindrem aquest any i po· drem parlar amb major propietat del que aporta la fira a la ciutat. Quins sectors hi aposten més? Hi algun que en destaqui més? Com que és multisectorial hi ha una part important de venda en la gastronomia, també l’auto· moció i de la fira d’entitats de la ciutat. Enguany hi haurà 189 expositors, dels quals 88 prove· nen de la ciutat, mentre que 67 hi exposen per primera vegada. En concret, són 12 del sector de l’automoció, 11 a l’Espai Eno· gastronòmic de la Geltrú, 22 de
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
17
L’ENTREVISTA Viu Comerç, 39 de promoció, 23 d’alimentació, 6 foodtrucks, 4 de nàutica, 13 d’entitats, 19 d’artesania, 10 d’artesania i ali· mentació, 20 de handmade, tres de serveis a la ciutadania, i 7 del Saló del Carnaval.
estarà acompanyada d’una més petita, on l’Agència pel Desen· volupament NODE Garraf tam· bé realitzarà una mostra dels seus serveis i propostes. Pensem que és una proposta molt interessant i esperem que funcioni bé.
La nàutica i les activitats al voltant del mar no tenen més presència a la fira? No. El fet de tenir mar no vol dir que hi hagi una indústria al voltant molt important, perquè aquí el que tenim és la llotja i els amarres del Club Nàutic, que no generen una economia al seu voltant. Tanmateix, estem treba· llant per crear una fira del mar.
Quantes empreses hi estaran representades? Una vintena, la majoria de Vi· lanova i la Geltrú, però també d’altres punts de la comarca. De moment, ja han confirmat la seva presència Ako, Bastan Tec· nologies, Canopack, CIE C Vila· nova, Garraf Maquinària, Mah· le, Monocrom, Persianes Garraf, Prysmian, Sorbcontrol i Venca, però encara falten per confirmar altres que hi estan interessades i que s’estan acabant de lligar. To· tes podran mostrar els productes que realitzen i explicar-los als vi· sitants.
La Fira de Novembre és un referent a Catalunya. Quin creu que és el seu principal atractiu? La nostra és la fira multisectorial a l’aire lliure més gran de Cata· lunya. És un moment en el qual la gent surt al carrer i aprofita les ofertes que es fan els expositors com el sector de l’automoció, as· segurances, etc. També per pas· sar una tarda a Vilanova i la Gel· trú, consumir i comprar. Des d’aquí animo a tothom a venir a visitar-nos.
el que li mancava a la fira era la presència d’empreses que poguessin mostrar els seus productes
L’Espai Enogastronòmic torna per segon any consecutiu a la fira. Quines novetats es podran trobar? L’espai, organitzat per Temps de Vi, amb la col·laboració del Gre· mi d’Hostaleria, Menja’t Vilano· va i Node Garraf, torna a la plaça de l’Assumpció de la Geltrú i el Castell. La novetat d’enguany és que estarà obert els tres dies de la fira, ja que va tenir molta accep· tació l’any passat.
Però el fet de ser al novembre i a l’aire lliure té el seus riscos. Sí, alguna vegada ens ha plogut, però és el problema de celebrarse a la tardor. La nostra és una fira que marcava un abans i un després a la ciutat, en tant que ja començava l’hivern. Jo recordo que fa uns anys s’hi compraven jaquetes. Ara fa calor i alguna ve· gada, fins i tot, s’hi va en màni· ga curta, però jo recordo fires de molt de fred, perquè se celebra a mitjans de novembre. L’any passat vau celebrar els 25 anys de la recuperació de la fira. Sí, als inicis la fira era també multisectorial, però amb molta presència del sector primari, que aleshores era molt important. Fins i tot s’hi exposaven animals vius. Tot això s’ha anat canvi· ant i reconduint amb el pas del temps. Cada any s’hi afegeixen coses noves, perquè és una fira viva, que s’adapta a la realitat del moment. Una de les novetats d’enguany és la Factoria de la Fira, un espai de promoció de les empreses de la ciutat i de la comarca. Sí, des de la Federació d’Empre· saris del Gran Penedès (FEGP) ens van comentar que potser el que li faltava a la fira era la pre· sència d’empreses en un espai on poguessin mostrar el que fe· ien i també un lloc de trobada i d’intercanvi d’impressions, de fer xerrades, conferències, etc. Per això, s’ha habilitat una gran carpa a la part alta de la rambla Principal, davant del teatre, que
El Saló del Carnaval celebra la tercera edició. Enguany canvia d’ubicació. Sí, estarà ubicat a la rambla de la Pau, cantonada amb el carrer de l’Any dels Negats. A més dels diferents expositors, tindrem re· presentació de la Festa de l’Os, dels municipis d’Arles de Tec, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, mentre que al Foment Vilanoví, i dissabte hi haurà les jornades sobre el carnaval.
en els seus inicis, la fira marcava un abans i un després a la ciutat i el començament de l’hivern
Enguany s’ha canviat la imatge gràfica de la fira. Qui n’és l’autor i què ha volgut representar? El cartell d’enguany és obra del vilanoví Lluís García. Es tracta d’un clar homenatge a la plaça de la Vila. La idea que vol trans· metre és, a l’igual que el terra de la plaça, que la fira és un mosaic de l’activitat econòmica i social de la ciutat. Quin és el pressupost de la fira? Uns 200.000 euros. En quin aspecte es podria millorar la fira? Potser l’aparcament, que és un problema endèmic de la ciutat, perquè no disposem de més es· pais que els que hi ha. La gent que ve de fora ha de venir amb temps per trobar espai, perquè els aparcaments s’omplen sem· pre, però això passa també a al· tres fires de tot arreu.
18
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
OPINIÓ
DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions
SEGURAMENT, EL FUTUR JA NO ESTÀ A LES NOSTRES MANS
1) MASSA ANYS DE RELAX Encara que semble estrany, la base de l’article sobre “El nostre règim autonòmic, un camí equi· vocat” va tenir el seu naixement fa un munt d’anys en una sèrie sobre els efectes polítics que pro· vocaria la conversió dels estats tradicionals en províncies d’un nou gran estat. Aquest article el vaig conti· nuar publicant, en els anys pos· teriors i en l’últim quinquenni, a Notarios y Registradores, ¿Hay Derecho?, Penedès Econòmic i en altres publicacions, com El Economista. Amb les successives adap· tacions a la situació política i econòmica, l’article va anar ad· quirint un to cada vegada més pessimista. No podia entendre, entre al· tres coses, com, si havíem apro· vat amb tant entusiasme el pro· cés d’unificació, seguidament no ajustéssim els costos de funcio· nament de l’estat i les autono· mies a aquest nou repartiment de funcions, tot això per a fer viable econòmicament aquesta integració, que no tingués en compte la nostra producció le· gislativa la reducció de la nostra sobirania, que no transformés· sim l’educació fent-la més com· petitiva i universal, ni que els nostres partits que havien apro· vat aquest projecte no adaptessin els seus programes als seus com· promisos ni, especialment, que
els partits CIU i PNV canviessin tan radicalment la seva direcció (Roca “L’únic projecte de futur per a Espanya passa per Europa”, Anasagasti “Per aquest motiu no ens agraden els nacionalismes exacerbats de l’Estat nació que impedeixen la construcció euro· pea” Congrés, tardor de 1992). Però com que aquestes re· flexions són cada vegada més compartides i en vista de la gran quantitat de problemes i sobre· costos que estan generant sobre la ciutadania, potser sigui un bon moment per corregir aquest error històric: el fet de no haver ajustat el règim autonòmic a les funcions que exerciran les nos· tres autonomies, quan conclogui el procés d’unificació de la Unió Europea.
2) SEGURAMENT, EL FUTUR JA NO ESTÀ A LES NOSTRES MANS La manca d’adaptació del nos· tre sistema autonòmic al procés d’unificació europea, des de fa anys, l’hem considerat un error gravíssim. Aquesta reconversió conti· nua absent en els programes dels nostres partits com una priori· tat imperiosa. El sobrecost au· tonòmic, origen de bona part de l’endeutament públic, ens ha por· tat a una situació límit. Si es produeix una elevació general dels tipus d’interès o de la nostra prima de risc, l’ajust, llavors, ja no el faran els nostres polítics que han de cuidar la seva clientela, sinó els prestadors ex· teriors que tindran una altra pre·
ocupació major que l’electoral. Josep Oliver en La Vanguardia del 14 de juliol passat (“Vertigen”) ens prevenia del canvi que s’estava preparant en molts països amb l’enduriment de les condicions financeres (FED, BCE, XINA...) que pot arruïnar la nostra bombo· lla de tranquil·litat i creixement. I que ens hauríem d’anar preparant per a aquest inevitable canvi. El nostre gran endeutament (1.124.961M el juliol) especial· ment provocat, en els últims anys, per l’engegada del mecanisme de liquiditat autonòmic i municipal, fa que tinguem una posició vulne· rable. El FMI i la Comissió ens avi· sen que el control de la despesa autonòmica és “crític perquè Es· panya aconsegueixi quadrar els
comptes públics”. El tipus d’interès mitjà s’ha po· gut reduir des del 4,07% el 2011 al 2,59” a l’agost passat pels resul· tats positius de la nostra economia que han provocat la confiança dels mercats financers i l’actuació del BCE. Però les dades del pressupost de 2017, posen els pèls de punta si es produís un increment im· portant del cost del deute : IRPF 78.027M, Imposat de Societats 24.399M, IVA 67.463M, interes· sos 32.171M. On retallarem? La Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal va cal· cular en més de 200.000 milions l’import emprat en els mecanis· mes de finançament per a les Co· munitats Autònomes en el perío· de 2007 a 2015 (20 punts dels 65 del PIB incrementats en el total de deute, més altres 8 punts per in· teressos = 86.501milions). Abans d’aquesta crisi Espanya només havia tingut més d’un 100% del PIB de passiu el 1909 com a con· seqüència de les guerres de Cuba i Filipines, així com de la deprecia· ció de la pesseta i de la inflació que va arribar al 80% (ABC 18-2-17). En aquest mes d’octubre s’ha pu· blicat que AIREF ha calculat que 200 punts més de prima equivalen a 15.000 milions d’euros. L’increment de la inestabilitat política o el canvi de la direcció econòmica a rutes menys rigoro· ses, segurament intensificarà la reconversió.
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
19
MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org
El tercer Congrés de Dones d’Empresa El quadern d’aquest mes va dedicat al Congrés de Dones d’Empresa. Però vol ser també un reconeixement a la tasca d’aquest grup que porta per nom Dones d’Empresa i que aglutina empresàries executives i professionals que a través de la suma de talents i de mirades vol contribuir a eliminar els obstacles directes i indirectes. Així ho explica la seva pàgina web. Per tercer any consecutiu un Congrés de Dones d’empresa Per tercera vegada, el mes d’oc· tubre ha portat a Vilanova un congrés que posa en valor la fei· na, l’experiència, la innovació, el rigor, la xarxa i les ganes d’apren· dre del més de 150 dones que s’hi apleguen. Una programació plena de conferències, taules d’experièn· cies i microponències que impri· meixen un ritme i una aportació constant de coneixement i refle· xió. Un curosa organització en temps i qualitat que garanteix que el temps invertit en assistirhi retorna en nous aprenentatges, noves relacions i una agradable sensació de positivitat encoma· nadissa. Tres edicions per múltiples temàtiques Cada nou programa del con· grés sorprèn amb la varietat de temes de rigorosa actualitat que hi són presents. Aspectes relacionats amb el factor humà de les organitzaci· ons, les darreres novetats en la gestió de les empreses, idees sug· gerents de negocis i professions, exemples de projectes exitosos. Però personalment una de les
taules que més espero és la taula d’experiències. Dones que parlen de forma franca d’una vida dedi· cada a una professió, a un pro· jecte. Sense excepció expliquen com la cura dels altres (dels fills, dels pares...) ha format part de la seva trajectòria no només com a persones sinó també com a pro· fessionals i que justament aques· ta dificultat les ha enriquit i ha contribuït a l’èxit de les seves em· preses (en el sentit etimològic de la paraula, com a gran objectiu). La innovació, els RRHH, la creativitat i les noves tendències com a focus en la tercera edició del congrés El tercer congrés va portar pro· fessionals d’arreu de Catalunya per abordar temes relacionats amb la innovació, la direcció de persones i un munt de novetats que van permetre obrir els ulls i la ment a una realitat extraor· dinàriament ràpida i canviant. Com afecta la reputació digital en la selecció de persones, o qui· na és i serà la funció dels robots dintre d’una organització, entre d’altres. Vam conèixer també el concepte del well-being o benes· tar en el lloc de treball tant físic com psíquic. Una nova perspec· tiva d’enfocament en la gestió de les persones en una organització. Però també temes més tradi· cionals amb enfocaments nous com la Llei d’autònoms, els fi· nançament la responsabilitat so· cial corporativa o el control digi· tal dintre de les empreses. Una taula de noves tendències que va obrir una mirada al món El dissabte al matí en el format habitual d’agilitat es van exposar
4 conceptes que ens conviden a tenir una mirada oberta i atenta al que vindrà. Una primera tendència és el coolhunting o dit d’altra manera, la capacitat de caçar tendències i preveure els canvis en el consum i la moda. Una habilitat especial· ment necessària pel màrqueting i la publicitat. Vam sentir parlar també del concepte d’Economia Blava que va més enllà de la fins ara econo· mia verda que segons els experts era apta només per a uns quants. Aquesta nova economia, la blava emula el funcionament dels eco· sistemes naturals per buscar l’efi· ciència en la producció de béns i serveis.
Se’ns va parlar de la Generació Z que la conformen els joves nas· cuts entre el 1995 fins avui i que es caracteritzen per haver nascut plenament en l’època digital i que tenen un comportament ra· dicalment diferents de les gene· racions anteriors. I en darrer lloc se’ns van pre· sentar els Chatbots, els robots
Què podem aprendre d’aquesta experiència?
1- Organització. Emprendre qualsevol projecte (en aquest cas el Congrés) demana una gran habilitat organitzativa. D’això en depèn sovint l’èxit de l’experiència. 2- Atracció. Aconseguim atraure i captar l’atenció quan allò que oferim aconsegueix generar expectativa. 3 anys de Congrés han fet que l’expectativa sigui altíssima i qui hi assisteix sap que el retorn serà molt i nou coneixement. 3- Rigor i agilitat. La garantia del rigor i l’agilitat és una marca del Congrés que s’ha mantingut en cadascuna de les edicions. Les marques esdevenen promeses, perquè els qui la compren ja esperen allò que de forma implícita o explícita “han venut”. 4- Il•lusió. Participar del Congrés de Dones d’Empresa és il•lusionant. Perquè planteja reptes, perquè mostra possibilitats, perquè ensenya camins, però sobre tot perquè l’equip que ho organitza està il•lusionat (il•lusionades en aquest cas) i això s’encomana. Moltes felicitats
que simulen les converses i que estan ja presents (i més que hi seran) en moltes plataformes de compra). Afrontar els nous canvis i tendències correspon a una nova cultura innovadora La paraula novetat i innova· ció podríem dir que va ser l’eix conductor de tot el congrés. Carme Castro, en la seva in· tervenció parlant d’innovació ens recomanava que fer front a aquesta cultura innovadora de· mana ser capaços de transfor· mar hàbits i rutines, sortir-ne. Cal també posar-hi intenció, voler-ho, afrontar amb deter· minació un present, i per des· comptat un futur què és i serà de canvi. Apostava pel contagi, és a dir, si qui està al capdavant d’una organització practica la innovació, ho encomana. Recomanava també comu· nicar i divulgar d’una forma clara, sorpresiva, continuada, engrescadora, positiva i cons· tructiva el repte de qualsevol organització a viure i conviu· re amb el canvi i la innovació constant. Correspon al lideratge de l’organització plantar la llavor de la innovació, per mobilitzar i encomanar a la resta aquesta actitud avui ja imprescindible.
20
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
OPINIÓ
ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP
N
L’efecte multiplicador de la nova FEGP
o han passat més de sis mesos des que es va encetar el procés d’integració de les dues organitzacions empresarials del Gran Penedès. La UEP i l’ADEPG ara són una: la FEGP. La nova Federació Empresarial del Gran Penedès aplega un miler de socis, disposa de seus socials al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú i té vincu· lades bona part de les empreses més significatives de la demarca· ció, tant dels sectors productius com dels serveis. Avui dia, més d’un terç dels llocs de treball del Gran Penedès depenen d’empre· ses associades a la FEGP. Més enllà de l’aritmètica pre· visible, l’acoblament de les dues entitats està provocant un efecte multiplicador. En els seus pri· mers cent cinquanta dies, la Fe· deració ha rebut l’aplaudiment majoritari de les institucions públiques i privades del Gran Penedès, com també el reconei· xement d’entitats d’arreu del país. També els mitjans de co· municació han acollit amb sa· tisfacció l’avarada d’aquest buc insígnia del nostre empresariat. De resultes d’aquesta multi· plicació, la FEGP ha millorat la seva oferta de serveis, en nombre i en qualitat. L’increment de les accions formatives, subvencio· nades o bonificades; la produc· ció de més cursos in company; la demanda creixent del servei de
Nous socis de la FEGP
9 ASSESSORS Carrer del Dr. Fleming, 27, bxos 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 934 611 www.9assessors.com Activitat: assessoria comptable, fiscal i laboral
borsa de treball i de selecció de personal; l’organització de més sessions informatives i esdeveni· ments d’interrelació; la major di· mensió de l’àrea d’assessorament i les dinàmiques ascendents pel que fa a la comunicació, entre altres potencials, doten la Fede· ració d’una gran atractivitat per a les empreses i els professionals de les nostres comarques. Formar part de la FEGP és participar directament d’una xarxa que la componen més d’un miler d’empreses; la qual cosa vol dir: un miler d’oportunitats, en forma de possibles clients, prove· ïdors o partners. La FEGP és l’entitat empre· sarial més influent del Gran Penedès i, encara més, és l’orga· nització més compromesa amb el seu entorn econòmic i social. Des de la FEGP es treballa per· què l’econosistema del Penedès i el Garraf millori els seus factors competitius i, de retruc, esdevin·
gui una geografia més favorable per a l’activitat empresarial. Diferents fronts oberts, com la connectivitat, les infraestruc· tures, els transports públics, els subministraments, la qüestió energètica, les ordenances muni· cipals, el finançament, la sosteni· bilitat, la capacitació de les per· sones, la formació professional i universitària, la recerca i la trans· ferència tecnològica, la cultura d’empresa, l’ètica empresarial i la imatge de marca d’un gran terri· tori com és el nostre, tots aquests fronts i d’altres, ocupen, preocu· pen i són objecte de seguiment i actuació constant. Aquesta és la gran diferència entre una entitat d’aquí, com la nostra, i una entitat que no és d’aquí; també, entre una entitat compromesa amb l’entorn soci· al, econòmic i empresarial i una entitat d’aquelles altres que no tenen cap compromís. Com si res.
www.espaicoaching.com Activitat: formació · coaching FARMÀCIA DE L’ESTACIÓ Carrer de la Llibertat, 93-101 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 532 729 Activitat: farmàcia i parafarmàcia
ADET ADHESIUS C. Pas de Piles Nau 19 Pol. Ind. Lavernó 08739 Subirats Tel. 938 913 368 www.adhesiusietiquetes.cat Activitat: etiquetes autoadhesives
MKTEL C. de Sant Antoni Maria Claret, 122, local 08025 Barcelona Tel. 935 081 100 Activitat: serveis de telecomunicacions
CARNS ROMEU Camí de Can Valls, 24 08790 Gelida Tel. 937 793 880 www.carnsromeu.com Activ.: elaboració de productes de xarcuteria
PIMEXA Av. Diagonal, 523 · Ed. Atalaya Planta 21 08029 Barcelona Tel. 902 555 502 Web: www.pimexa.com Activitat: instal·lacions contra incendis
DENEON C. dels Carboners, 45 Pol. Ind. La Cometa 43700 El Vendrell Tel. 977 662 867 www.deneon.es Activitat: disseny i fabricació de rètols
SPARKLING Carrer d’Alacant, 17 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 938 913 721 www.sparklingnet.es Activitat: serveis de neteja
ENOPLASTIC MED Pol. Ind. Lavernó · Naus 9 i 10 08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 931 022 137 www.enoplastic.com Activitat: càpsules per al sector vitivinícola ESPAI COACHING Carrer de Sant Roc, 27 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 699 949 087
SPECTRUM INFORMÀTICA Carrer de la Torreta, 25 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 931 886 384 www.spectruminformatica.com Activitat: informàtica TINTORERIA JUNCOSA Carrer de La Parellada, 61 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 920 298 www.tintoreriesjuncosa.cat Activ.: rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell
Octubre - 2017
Penedès Econòmic
21
22
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
EMPRESA
Banc Sabadell guanya 653,8 El benefici de CaixaBank creix milions d’euros fins el setembre un 53%, fins als 1.488 milions Aquest benefici net suposa un 4,2% més que el mateix període de l’any passat a tipus de canvi constant
L’entitat va aconseguir el benefici trimestral més gran de la seva història entre juny i setembre d’enguany
redacció
redacció
El Grup Banc Sabadell va assolir fins al setembre del 2017 un benefici net de 653,8 milions d’euros, fet que suposa un 4,2% més que en el mateix període de l’any passat a tipus de can· vi constant, gràcies al sòlid creixement del 5,2% dels ingressos del negoci banca· ri del grup (marge d’inte· ressos + comissions netes) en termes comparables1. Aquest ritme situa l’entitat en línia per assolir el seu objectiu de benefici anual de 800 milions d’euros. Per la seva banda, la ràtio de cobertura de dub· tosos se situa en el 51,4% (48,8% excloent les clàu·
El Grup CaixaBank, presidit per Jordi Gual i el conseller delegat del qual és Gonzalo Gortázar, va obtenir els nou primers mesos del 2017 un benefici atribuït de 1.488 milions d’euros (+53,4 % respecte del setembre del 2016), fet que suposa el millor resul· tat en la història del grup en aquest període, i també el benefici trimestral més gran, amb 649 milions. Segons CaixaBank, l’evo· lució fins al setembre ve marcada per la consolida· ció per integració global dels resultats de BPI des de febrer i per la intensa acti· vitat comercial de l’entitat. Aquesta fortalesa comer· cial permet una elevada
la ràtio de morositat s’ha reduït novament i se situa en 5,40% sules terra) i la ràtio de cobertura d’adjudicats en el 54,2%. La ràtio de mo· rositat continua reduint-se i se situa al setembre en el 5,40% (6,90% ex TSB) respecte al 5,62% en tancar el juny en termes compara· bles (7,16% ex TSB). L’activitat comercial ha mantingut un ritme intens els primers nou mesos de
Opinió
AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training
l’any, fet que s’ha traduït en la captació de 405.496 clients fins al setembre (ex TSB). En total, s’han cap· tat 302.491 clients parti· culars, 200.000 nòmines i 103.005 empreses. El crèdit al consum ha cres· cut un 19,5% respecte a l’any passat, fins als 1.419 milions d’euros del gener al setembre del 2017. En assegurances, la pujada del volum ha estat del 22,5%. Les quotes de mercat se· gueixen millorant durant el tercer trimestre respecte de l’any anterior. En empre· ses, en tancar el setembre, destaquen la quota de Banc Sabadell en crèdit docu· mentari per a exportació, que assoleix el 31,14%, respecte al 30,27% de l’any passat; i l’operativa de TPVs, on s’incrementa fins al 15,26% respecte al 14,12%. Destaca també la quota de crèdit en l’11,30%
des de l’11,02%. En parti· culars, en el segment de fac· turació de targetes, la quota se situa en el 7,73% des del 7,46%; en fons d’inversió puja al 6,37% des del 6,07%; i en comptes vista a llars, assoleix el 6,42% des del 5,94%. Els clients digitals augmenten un 10% El compromís de Banc Sabadell amb la transfor· mació digital segueix sent una constant i la posada a disposició dels clients de nous serveis remots han propiciat un increment del nombre de clients di· gitals del 10%, fins als 4,3 milions. A més, els ano· menats clients mòbils han augmentat un 15% des que va començar l’any. Des de Banc Sabadell també desta· quen que la contractació de crèdits en remot s’ha dispa· rat un 87% el darrer any.
Fonts d’informació El jove deixeble d’un filòsof savi arriba a casa d’aquest i li diu: - Escolta mestre, un amic teu va estar parlant de tu amb malvolença... - Espera! -l´interromp el filòsof - Ja has fet passar per les tres reixes el que vas a explicar-me? - Les tres reixes? - Sí. La primera és la VERITAT. Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?
- No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns. - Almenys ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la BONDAT. Això que desitges dir-me, és bo per a algú? - No, en realitat no. Al contrari... - Ah, vaja! L’última reixa és la NECESSITAT. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta? - Francament, no. - Llavors, va dir el savi
caixabank ha retornat 210 milions d’euros de les clàusules terra capacitat de generar ingres· sos, amb 6.491 milions de marge brut. La seva evo· lució interanual (+9,3 %) reflecteix la incorporació de BPI i l’increment en la generació d’ingressos bàsics del negoci bancari (marge d’interessos, comissions i ingressos del negoci d’asse·
somrient - Si no sabem si és veritat, ni bo, ni necessari, oblidem-ho! Indubtablement, les noves tecnologies ens permeten accedir ràpi· dament a qualsevol tipus d’informació. Però comp· te amb les fonts!!! És habitual que qual· sevol mitjà “manipuli” la informació i la presenti d’una manera partidista o poc “subjectiva”. Evident· ment que es pot opinar, i que tothom ha de tenir el
gurances), que augmenten un 19,4 % al Grup i un 10 % a CaixaBank, i que permeten compensar els re· sultats més baixos derivats d’actius i passius financers. CaixaBank manté el lide· ratge en banca retail a Es· panya, amb una quota de penetració com a primera entitat del 26,7 % (+100 punts bàsics els últims dotze mesos), i la primera posició en nòmines domi· ciliades, amb una quota del 26,6 %, i en assegurances, plans i fons per recursos gestionats, amb una quota del 21,8 %. L’entitat manté el lideratge en banca online, amb 5,6 milions de clients, i en banca mòbil, amb 4,1 milions. La ràtio de morositat del Grup se situa en el 6,4% La ràtio de morositat del Grup CaixaBank se situa en el 6,4 % (6,9 % el 31 de
desembre de 2016), molt per sota de la mitjana del sector, i la ràtio de cober· tura de la cartera dubtosa millora fins al 50 % (47 % al tancament del 2016). Pel que fa a les clàusules terra, CaixaBank ha pagat la meitat de les, aproxi· madament, 94.000 recla· macions rebudes que en· traven dins de l’àmbit del procediment extrajudicial previst en el Reial Decret Llei 1/2017. Aquests paga· ments s’han fet en els casos en què s’ha considerat, des· prés d’una revisió exhausti· va i rigorosa en què ha par· ticipat un equip de més de 270 persones, que aquestes clàusules terra, procedents en la major part d’entitats integrades els últims anys, no s’ajustaven als criteris de transparència establerts per la jurisprudència. L’import que s’ha satisfet ha estat de 210 milions.
seu criteri... però una al· tra cosa és o hauria de ser “informar”. Sovint només ens cen· trem en el missatge, però no atenem a la seva fiabi· litat, el que implica per als altres o a la seva utili· tat, a l’hora de valorar-ho. No hem de permetre que mals comentaris, xa· farderies, i persones mal intencionades, danyin la nostra tranquil·litat. És millor reservar-nos comentaris sobre esde· veniments que no estem segurs que hagin succeït
en veritat, doncs po· dem ferir sense pensar a altres persones. Per això, si alguna cosa hem escoltat i és realment interessant, tractem de corroborar-la des d’una font fiable. Em ve al cap una gran frase: “No m’agrada la gent que diu el que pen· sa. Prefereixo la gent que pensa el que diu.” I recordem, quan anem a repetir alguna cosa, no oblidem pas· sar-ho per les tres rei· xes. ot ser realment útil.
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
23
EMPRESA Carlos Rebate, autor del llibre Influencers. Todo lo que necesitas saber sobre influencia digital
“La capacitat d’influir és una de les competències professionals claus de futur” Lídia Oñate Sempre hi ha hagut persones alienes que han influït en les nostres decisions. Què tenen en comú per exercir tant de poder a gent que ni tan sols coneix? És difícil resumir-ho. Al nostre llibre Influencers distingim entre persones populars i influents. Les persones populars “influeixen” pel que diuen i aparenten, i les in· fluents per la seva exemplaritat i el que són. Crec que a mig termi· ni és més sostenible seguir aquest grup, a persones exemplars pel seu comportament, coneixement, experiència i trajectòria, etc. D’altra banda, hi ha altres in· gredients com l’autenticitat, que també exerceixen molt d’impacte. La gent està àvida de persones au· tèntiques. I, per últim, i no menys important, perquè algú et seguei· xi fervorosament has d’agradar-li com a persona, i la millor manera per fer-ho és ser bona persona. Quins requisits s’ha de complir per ser considerat influencer? La capacitat d’influir és una cosa que els altres ens regalen i, com diem al nostre llibre, perquè sigui sana ha de tenir el seu origen en la confiança i aquesta, alhora, en la seva integritat. Vostè ho és? Si no és així, li agradaria? Crec que tots som influencers en certa mesura. Però convertir-nos en un influencer mai hauria de ser el propòsit i, com a primer pas s’hauria de reformular l’equa· ció de la influència per influir a la categoria de les conseqüències i mai a la de les finalitats.
La finalitat hauria de ser aportar un valor al·lucinant a una co· munitat digital pel que som, pel nostre coneixement, per la nostra experiència, etc., i com a conse· qüència d’això, arribaran els se· guidors, els clients i els ingressos. Amb les xarxes socials s’ha revaloritzat el concepte influencer. Per què sectors de la moda, els jocs i els estils de vida se n’han apoderat? Perquè són sectors de gran volum i de fàcil prescripció, tot i que això també fa que la necessitat de massa crítica per ser considerat influencer sigui també superior.
“ser un influencer no només té a veure amb moda, jocs i estils de vida” Però qualsevol persona famosa pot monetitzar en pocs segons una foto a Instagram. Fer el mateix en altres sectors professi· onals, més intensius en coneixe· ment, és més complicat i reque· reix d’un major esforç, però són els que més m’interessen i per als quals he escrit aquest llibre, pen· sant en els business influencers. Al llibre dóna 21 consells per convertir-se en un influencer. Es una professió com qualsevol? Més que una professió, ho con· sidero una competència profes· sional bàsica. Un aspecte que
qualsevol professional ha de de· senvolupar en major o menor mesura. La creativitat, l’empatia, el changemaking o la capacitat per provocar canvis, juntament amb la capacitat d’influir, crec que són les competències profes· sionals clau del futur. Quines són les claus per ser influencer? Hi ha moltes claus i el llibre recull el que jo anomeno “el camí crític de la influència”. Però si hagués d’escollir-ne cinc et diria: enfoca’t en un nínxol, escolta la teva au· diència amb molta atenció, exhi· beix el teu talent, esforça’t com si no hi hagués un demà i ajuda els altres a tenir èxit. Un dels riscs de ser influencer és transgredir el límit d’allò personal i d’allò professional, que molt sovint es mesclen sense fi. En alguns casos ha provocat el col·lapse del propi influencer. Com s’aconsegueix ser influencer i no morir en l’intent? Com diu Andy Stalman, vivim en una societat “empantallada”, en una societat “smartphonecèn· trica”, amb vides impostades a la cerca del like digital. Això és com· plex, molt recent i ens afecta tots com a éssers humans. D’alguna manera, estem aprenent a viure entre dos móns, l’analògic i digi· tal, que ja s’ha fos en un sol. La resposta no és senzilla, però té molt a veure amb el que parlàvem al principi. No es tracta de bus· car la popularitat perquè llavors segurament es transgrediran certs límits. Es tracta de buscar l’exem· plaritat, de desenvolupar una competència descomunal en al· guna àrea de coneixement o d’ex·
periència, de compartir tot el que saps amb la teva audiència i, com per art de màgia, els seguidors i la influència arribaran. Al llibre proposa mirar la influència digital des d’un altre punt de vista. Estàvem mal fixats? La meva impressió és que s’ha tractat fins ara (per regla general) de forma bastant superficial. Crec que és una competència professi· onal que tots hauríem de desen· volupar i en la qual incideixen altres aspectes complementaris, autenticitat, atracció, lideratge, comunicació, esforç, etc. Quins tòpics ha volgut desmuntar al llibre? Que ser un influencer té només a veure amb moda, jocs i estils de vida. És molt més que això i estan emergent models de negoci que ho demostren. Vostè diu que és “convenient que tot el món reconsideri l’influència digital com una peça clau al seu futur professional”. Per què? Què li passarà a aquells que es vulguin mantenir al marge? Pots decidir no existir digitalment o no cuidar massa la teva petjada digital, però estaràs tancant la porta a moltes oportunitats pro·
fessionals. El primer que fan mol· tes persones abans de treballar amb nosaltres, contractar-nos, col·laborar en un projecte i, fins i tot, rebre’ns per a una primera reunió és buscar-nos a Google. Si vols sobreviure al “moment zero de la veritat” hauràs de treballar el que Google diu de tu, i que ex· hibeixi el que tu vols. Si, quan et busquen, troben un professional influent, especialitzat, connectat, amb perfils coherents, consistents i cuidats a les xarxes socials, i amb publicacions rellevants al seu sec· tor, les teves possibilitats de ser contractat/rebut seran majors que si et busquen i no troben res o troben una cosa pobra. En el cas de les empreses, defensa la influència digital com a via per aconseguir més rellevància al sector i, així, augmentar clients i ingressos. Com es passa de la teoria a la pràctica? Com deia abans, amb focus, es· colta, continguts, esforç i valor. Aquests cinc elements et faran guanyar autoritat si s’apliquen de forma consistent. Una vegada decidit el focus específic de nego· ci, si es comparteix informació de valor, qualitat, regularitat i crite· ri, atraurem la audiència que de· sitgem de manera inevitable.
24
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
VINS&CAVES
El Dr. Bonaventura Clotet destaca les bondats del cava en la seva investidura
Més de 50 caves Gran Reserva se citen a Olèrdola
La Confraria del Cava va investir diverses personalitats com a confrares i va homenatjar Josep Lluís Gramona, president d’honor de Gramona
El Conjunt Monumen· tal d’Olèrdola va acollir més de 400 persones en la primera edició de l’Ex· periència Gran Reserva, que es va celebrar el pas· sat 21 d’octubre. Els as· sistents van poder tastar més de 50 referències de caves Gran Reserva de 19 petits i mitjans elabora· dors del Penedès. Aquesta iniciativa, pro· moguda per Pimecava, va permetre reunir en un mateix espai professio·
nals del sector i consumi· dors, amb l’objectiu de fer-los descobrir l’excel·· lència dels vins escumo· sos d’alta qualitat de la mà dels propis elabora· dors. Segons el president de Pimecava, Xavier Na· dal, “l’èxit de l’esdeveni· ment demostra que els consumidors aposten per productes locals i d’alt nivell”. Aquesta ha estat la primera ocasió en la qual s’organitzava una mostra dedicada exclu· sivament als caves Gran Reserva.
no abstractes cada cop més globalitzadores: consciència individual, de grup, nació, humana, animal, vegetal, mineral... La comunicació de les consciències es fa per dins, des de dins i les del mateix rang es comuniquen en· tre elles a través de les més generals i generatives que les engloben. A nivell in· dividual hi ha una ciència del cos i una consciència de l’esperit. A nivell col·lectiu hi ha unes condicions ob· jectives: estructures, xarxa de signes, institucions col·
lectives, i unes de subjec· tives: esperit, voluntat, lli· bertat, saviesa col·lectives: un tractat pràctic amb les condicions estructurals del pacte (per escrit, o de paraula o costum) i una fidelitat espiritual amb la confiança entre les unitats pactants. Sense confiança el pacte és paper mullat. A nivell còsmic hi ha una classificació científica uni· versal des de l’electró a l’estructura social o ecolò· gica més complexes, i una jerarquia d’ànimes com l’anteriorment citada.
Fèlix Miró
redacció
redacció
La Confraria del Cava Sant Sadurní va investir dissabte al vespre el doctor Bonaventura Clotet com a Confrare d’Honor de l’en· titat. El reconeixement es va fer en el marc de la In· vestidura Tardoral de la 36a Setmana del Cava, que aquest any es va traslladar a
les Caves Codorníu de Sant Sadurní. El científic, que en el seu parlament va destacar els beneficis de consumir cava, va assegurar que “en quantitats moderades, s’ha demostrat que ajuda a alen· tir l’envelliment”, va dir. Després de jurar fidelitat al cava, el doctor va assegurar que n’és un gran consumi· dor. Seguint la línia encetada
l’any passat de reconèixer una personalitat amb llarga trajectòria dins el sector del Cava, en la mateixa investi· dura es va homenatjar Josep Lluís Gramona, president d’Honor de Caves Gramo· na. El primer a rebre aquest mèrit va ser Josep Ferrer i Sala, president d’honor del Grup Freixenet. La confraria va investir onze Confrares de Mèrit i
Tastavins Penedès presenta noves activitats a la Taverna del Vinseum redacció
La Taverna del Vinseum acollirà a partir d’aquest mes una nova programació d’activitats gastronòmiques
Opinió
i culturals, entre les quals destaquen maridatges i cursos d’iniciació al tast de vins. El president de Tasta· vins Penedès, Joan Tarrada, va assegurar a la presenta· ció de les activitats, el pas·
sat 16 d’octubre, que “vo· lem donar un nou impuls a la Taverna del Vinseum. Hem de continuar el nivell alt que tenia fins ara i oferir quelcom més, perquè esde· vingui un lloc de trobada i
Ciència i consciència
Ciència i consciència són dues realitats contradictòri· es. Cal distingir-les tal i com reflexiona en Lluís Maria Xirinacs. La ciència esqueixa la re· alitat en petits trossos. Sci· entia vol dir tall, escissió, esqueix. La ciència analitza, Dolors MarÍn Tuyà dissecciona, trosseja la reali· tat en fenòmens. De la cièn· Consultora cia en deriva la tècnica que Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. crea procediments específics Màster Investigació en per a funcions específiques. Psicologia de la Salut. La con-sciència refà, re·
uneix, sintetitza tot allò que la ciència ha trossejat, i ho fa posteriorment. Si bé la consciència és prèvia a la ciència. L’home inicia el seu camí històric des de la seva consciència global, des de la seva ànima i des de l’ànima global del cosmos. La ciència treballa amb es· pais físics. La consciència treballa amb espais hòlics. Els espais físics es comuni· quen per contacte físic o per transmissió física que acaba
sis nous membres de nú· mero de l’entitat: l’alpinista Ferran Latorre, la cantant Lucrecia, el presentador Jordi Hurtado, els perio· distes Francesc-Marc Álva· ro, Miquel Sen i Pau Are· nós, el pintor Jordi Rollán, l’actriu Olalla Moreno, els autors de la Guia de Vins de Catalunya, Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, i el sumi· ller Guillermo Cruz.
de referència a l’entorn del vi”. L’enòleg Pere Escudé serà el nou sumiller de l’es· tabliment. La carta de vins de la taverna serà molt ex· tensa i anirà canviant i am· pliant-se durant l’any, sem· pre sota la base que el 70% seran vins del Penedès. A més, s’habilitarà una terras· sa que serà fixa durant tot l’any i tindrà una atractiva decoració.
en contacte: llum, so, olor, gust, tacte. Pel cientifisme la nostra consciència transmet con· ceptes només amb parau· les i signes físics. Quan la transmissió entre conscièn· cies és misteriosa, inefable, en sentit físic estricte. Els antics parlen d’endevina· ció, telepatia, telequinesi, suggestió, clarividència, etc. Els científics no cienti· fistes d’avui parlen d’ones psi, d’ones negres, etc. Els espais de consciència estan inclosos els uns dins dels al· tres, tot formant jerarquies
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
25
VINS&CAVES
La DO Penedès, reconeguda als Premis Vinari 2017 Un vi negre de Viladellops va endur-se tres premis Olga Aibar L’Auditori de Vilafran· ca del Penedès va acollir el divendres 6 d’octubre l’acte de lliurament dels cinquens Premis Vinari que reconei· xen els millors vins de Ca· talunya de l’any. Hi van participar 870 referències de 253 cellers emparats en les 12 denomi· nacions d’origen. El vi negre Turó de les Abelles 2013 de Finca Vi· ladellops (DO Penedès) va ser reconegut amb el Gran Vinari d’Or. També va gua· nyar els premis al millor vi negre de guarda, categoria de negres amb criança su· perior als 12 mesos, i al mi· llor vi ecològic. La solidesa dels vins ne·
gres que s’elaboren a la DO Penedès també va ser representada amb el Vinari de Bronze al negre criança al Mas d’Aranyó de Segura Viudas. Els vins de la DO Penedès també van obtenir premis en altres categori·
El cava maria rigol ordi de sant sadurní, considerat el millor escumós es com el Vinari de Plata Blancs Joves per Mireia 2016 de Pinord, els Vinari de Bronze Blancs de Cri· ança per Fransola 2015 de
Cellers Torres i Jean Leon Vinya Gigi Chardonnay 2014, els Vinaris de Bron· ze Vins Rosats per Petjades 2016 de Torelló i el rosat 2016 de Pere Olivella Gali· many, i el Vinari de Bronze Escumosos Gran Reserva per el Clàssic Penedès Ar· gila Brut Nature 2011 de Mas Bertran. Pel que fa als escumosos, el cava Maria Rigol Ordi Gran Reserva Brut Natu· re 2011 va ser el més ben valorat, fet que li va valdre el Gran Vinari Escumós.
Aquest cava sadurninenc també va guanyar en la ca· tegoria de les Antigues Re· serves. La DO Cava es va endur cinc Vinari d’Or reservats a vins escumosos. La res· ta van ser per al Brut Pere Olivella Galimany, en la
La garnatxa va ser una de les varietats més premiades categoria d’Escumosos Jo· ves (criança mínima de 9 mesos); el Carles Andreu Rosat Trepat Reserva Bar· rica (Escumosos Rosats); el Vendrell Olivella Brut Na· ture Original de Mas Gomà 1724 (Escumosos Reserva); el Vilarnau Gran Reserva Vintage (Escumosos Gran Reserva). El premi a la Millor Eti· queta de Vi va ser per a Floresta 3B8 del celler Pere Guardiola, i Rosa Vila va rebre el Premi Monvínic a la trajectòria professional en el món del vi.
PREMIS VINARI 2017 Gran Vinari d’Or 2017 Turó de les Abelles 2013, Finca Viladellops Gran Vinari Escumós 2017 Maria Rigol Ordi Gran Reserva Brut Nature 2011 Premi Vinari Nissan al Millor Vi Ecològic Turó de les Abelles 2013, Finca Viladellops Premi Monvínic 2017 a la Trajectòria Professional en el Món del Vi Rosa Vila, sommelier Premi Vinari AGBAR 2017 a la Millor Etiqueta de Vi Floresta 3B8, Pere Guardiola
ELS MILLORS VINS DO DO Cava Vinari d’Or al Millor Vi de la DO Cava Maria Rigol Ordi Gran Reserva Brut Nature 2011 Vinari de Plata 2017 DO Cava Vendrell Olivella Brut Nature Original 2013, Mas Gomà 1724 Vinari de Bronze 2017 DO Cava Carles Andreu Rosat Trepat Reserva Barrica 2013
DO Penedès Vinari d’Or 2017 al Millor Vi de la DO Penedès Turó de les Abelles 2013, Finca Viladellops Vinari de Plata 2017 DO Penedès Brima 2013, Eudald Massana Noya Vinari de Bronze 2017 DO Penedès Mireia 2016, Pinord
26
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
VINS&CAVES CUSCÓ BERGA PROMOCIÓNA ELS SEUS VINS I CAVES A LA FIRA ÀPAT El celler Cuscó Berga de les Gunyoles, d’Avinyonet del Penedès, va portar aquest mes d’octubre l’origen de la vinya a la Cúpula de les Arenas a Barcelona. La Fira ÀPAT és la mostra professional dels ali· ments produïts a Catalunya, on els productors i elaboradors de productes catalans poden presentar cada any els seus pro· ductes a botigues, restaurants, hotels, vinoteques, distribuï· dors i consumidors finals. Cus· có Berga va presentar un cava Brut Nature Reserva Premium i un Cava Ecològic Gran Reserva Brut Nature Gourmet, acompa· nyat de tres vins varietals blanc Xarel·lo 100%, un rosat Merlot 100% i un vi negre Cabernet Sauvignon 80% i Merlot 20%. SURT AL MERCAT EL NADAL BRUT NATURE GRAN RESERVA 2012 Caves Nadal ha tret al mercat la collita 2012 del Nadal Brut Nature Gran Reserva, elabo· rat a partir d’un cupatge de les tres varietats clàssiques del cava (parellada, xarel·lo i macabeu). Fruit d’una verema molt primerenca i d’un any sec amb temperatures més aviat baixes, aquest és un brut nature molt sec, però al· hora suau i sabo· rós. Amb una pro· ducció limitada de 29.920 ampo· lles surt al mer· cat després que s’hagi exhaurit la collita 2009.
Opinió
Èric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA
El Cavatast clou la 21a edició amb bones sensacions de públic El director de RAC1, Eduard Pujol, va inaugurar la fira Olga Aibar La mostra de caves i gastrono· mia, el Cavatast, de Sant Sadurní va tancar la 21a edició amb bo· nes sensacions. Els organitzadors apunten cap a un increment de visitants, molts dels quals de fora de la comarca, gràcies en part per la bona acollida dels maridatges i activitats organitzades a l’en· torn de la fira, que enguany es van ampliar. La inauguració de la fira, que es va celebrar entre el 6 i 8 d’octubre, va anar a càrrec del director de RAC1, Eduard Pujol, acompanyat de la regidora de Tu· risme i Comerç de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell, i l’alcalde Josep Maria Ribas al CIC Fassi· na de can Guineu. Pujol fa uns anys que viu al Penedès i coneix les qualitats de la zona i del cava, producte del qual va detallar les seves virtuts. Va fer referència a
PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 70 - Octubre 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011
unes paraules de l’expresident uruguaià José Mújica en les quals parlava de la felicitat, per afir· mar que “el cava és una història d’amor, a la terra, a la vinya, al cep i al paisatge, un acte de ge· nerositat infinita i el resultat d’un esforç comú”. També va afirmar que “per brindar necessitem la complicitat, l’amor i l’amistat
d’algú altre. Som animals socials, necessitem compartir. En defi· nitiva, som animals de cava. No el podríem gaudir si estiguéssim sols”, va assegurar. Pujol també va parlar del Cavatast, que va definir com “una festa de sabors, olors i bombolles” i va acabar amb un consell final: “Camineu, camineu molt. Tasteu, tasteu molt.”
Membre de:
Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.
Segon vi ‘Per l’amor de 10’, d’Ametller Origen redacció
Ametller Origen va presentar el passat 18 d’octubre la segona edició del Repte Vi10, un pro· jecte de co-creació i solidari en el qual deu clients del Club Amet· ller Origen, sense conèixer-se,
s’han unit per elaborar el vi Per l’amor de 10 – Somni d’Ananta· pur, inspirat en l’Índia. En aquesta edició el 100% dels beneficis de la venda van destinats a la Fundación Vi· cente Ferrer, per la construcció d’un embassament al districte d’Anantapur.
El procés català: La rebel·lió contra les elits El procés Català va de rebel·lió, sigui quin sigui el desenllaç ha fet florir una dreta espanyola amb ferum dictatorial, una esquerra d’estat, un rei no electe amb interessos, s’han tret les màscares i s’ha vist que això no va de banderes, va d’unes elits contra un po· ble, des de la tecnocràcia funcionarial fins a l’IBEX i com no, passant per una prostituïda Europa dels pobles. Fixem-nos quin són els suports de Rajoy: líders de la dreta americana, grups racistes, líders europeus,
Merkel, Macron , les grans empreses de l’IBEX, a ni· vell mundial, totes les en· titats relacionades amb les elits financeres, des de les agències de Rating, fins als grans bancs, passant per les publicacions finançades per aquestes elits (des del The Economist dels Rot· hschild fins al Financial Ti· mes), s’han posat de costat del règim feixista espanyol. Ja ho veuen: Nazis, feixis· tes, racistes, els Rothschild a través del seu principal agent Macron, la UE (cre· ada per implantar el Nou Ordre Mundial al servei de
les elits financeres) i tots aquells malfactors psicò· pates que podem trobar re· presentats en les reunions del Club Bilderberg. La rebel·lió catalana no només ha despullat a tots els implicats en el règim espanyol, sinó que ha des· pullat a la pròpia Unió Eu· ropea. I la pregunta que tothom s’hauria de començar a fer és: ¿què incomoda tant a totes aquestes elits de tan elevats poders, perquè po· sin tota la carn a la graella per aixafar aquesta rebel· lió?
Evidentment, no els hauria d’incomodar mas· sa que una regió se separi d’una altra i neixi un nou estat dins de la UE, tampoc han incomodar massa els dirigents polítics catalans, tampoc hauria incomodar la identitat nacional catala· na en si. Així doncs, si no els mo· lesta el caràcter geoestratè· gic, ni el caràcter polític, ni l’econòmic... llavors, quin aspecte d’aquesta rebel· lió catalana enfada tant a aquestes elits mundials? Doncs bé, crec que el que els molesta, és la NATURA d’aquesta rebel·lió i sobre· tot COM s’està produint.
El que realment els atabala, és veure com, de sobte, tanta i tanta gent ha oblidat els seus orí· gens, els seus cognoms, les seves condicions so· cials o sexuals, les seves edats, les seves ideologies, les seves creences... i com tots, horitzontalment, però amb plena respon· sabilitat com a individus, han decidit unir-se per al· guna cosa, organitzar-se i enfrontar-se a tota la ma· quinària d’un règim, amb les seves porres, els seus bancs i els seus poders fàctics de tota índole. Això es el que els hi fa por...
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
27
VINS&CAVES
Rius&Rius lliura el XVIIè Premi Jaume Ciurana d’Enologia dient acadèmic universitari ponderat dels candidats, el seu currículum, i l’informe confidencial de la Comissió d’Ensenya· ment d’Enologia. Així com el projecte professional del candidat, en què aquest detalla les seves expectatives en el futur proper i, eventualment, la utilització de la dotació econòmica del Premi dins d’aquest projecte.
Conforme estava programat, el pas· sat 10 d’octubre es va lliurar a la Facul· tat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili el XVIIè Premi Jaume Ciurana al mexicà Pablo Hernández, estudiant de darrer curs d’Enologia d’aquesta Facultat. El Premi, que convoca anualment la Uni· versitat Rovira i Virgili, amb el patrocini de Rius&Rius Assessors, està dotat amb 3.000 euros. Miquel A. Torres i Ramon Viader, membres del jurat El Jurat d’aquesta XVIIª edició del Pre· mi d’Enologia Jaume Ciurana ha estat presidit pel Sr. Jaume Ciurana i Lleva·
dot fill de qui va ser el primer Director de l’INCAVI i a qui el nom del Premi ret honor i reconeixement. Al llarg de les edicions precedents l’or· ganització ha tingut la sort de comptar en la composició del Jurat, amb experts i prestigiosos ambaixadors i personalitats del món institucional, acadèmic i empre· sarial, els quals generosament, han contri· buït, de manera destacada a la celebració del Premi i a cultivar-ne l’arrelament a la Facultat d’Enologia. Enguany s’ha pogut comptar amb dos enòlegs d’excepció amb una extensa i intensa trajectòria professi· onal: el Sr. Miquel A Torres, cor i ànima d’un dels cellers familiars que avui esdeve·
nen una marca insígnia arreu del món; a la multitud de reconeixements nacionals i internacionals cal afegir-hi que a l’octu· bre del 2016 va ser investit Doctor Ho· noris Causa per la URV. I, el Dr. Ramon Viader, incansable investigador i divulga· dor, impulsor, fundador i col·laborador de nombroses institucions nacionals i internacionals relacionades amb el sector vitivinícola i agroalimentari. Completaven el Jurat Joan-Miquel Ca· nals, Degà de la Facultat d’Enologia de la URV i Miquel Rius, com a representant de la consultora patrocinadora del Premi. El Jurat, en aplicació de les bases de la convocatòria del Premi, ha valorat l’expe·
El guanyador del Premi i conferència magistral Originari de la Baixa Califòrnia (Mè· xic), en Pablo-Andrés Hernández Mija· res ha basat el seu projecte professional a completar, primer, la formació adquirida en els camps de la viticultura i enologia i conèixer i treballar en diverses zones vi· nícoles de reconegut prestigi a Austràlia, Nova Zelanda i Argentina per, posterior· ment, potenciar un petit celler familiar a la regió de la Vall de Guadalupe (Baixa Califòrnia). Cal augurar-li, doncs, una trajectòria professional de gran èxit. L’acte de lliurament va cloure amb la conferència magistral “Anàlisi del model d’Enoturisme a Catalunya, errors i possi· bles alternatives”, desenvolupada pel soci· òleg, escriptor i reconegut divulgador de la Cultura del Vi, en Lluís Tolosa. Per mitjà d’aquestes línies felicitem el guanyador del Premi, Pablo-Andrés Her· nández Mijares, i la Universitat tarrago· nina per la implicació en l’organització i l’èxit de la convocatòria. El patrocinador Amb aquesta XVIIª edició, Rius & Rius Assessors com a empresa referent en el sector vitivinícola, referma la seva aposta per contribuir, no tan sols a incen· tivar la formació d’enòlegs, sinó també a fomentar la interrelació entre universitat i empresa i millorar el futur del sector vi· tivinícola.
28
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
TECNOLOGIA
Història d’un logo
Google ja és molt més que un simple logotip. El seu èxit rau, en part, al gran potencial de la seva tecnologia sempre en progrés, però de ben segur que, sense la seva senzillesa visual, no haguria arribat fins on ha arribat, ja que per a Google, el primer és la informació Josep Barella
El 1995 Sergey Brin i Larry Page es van conèixer a la Universitat d’Stanford i van començar a treballar al Digital Library Project de la universitat. Un any més tard, van començar a desenvolupar un cercador anomenat BackRub. El van batejar així perquè aquest motor de cerca primerenc analitzava els back links. El nom, però, no va durar gaire. Uns mesos més tard, Backrub es transformava en Google. Sobre el primer logo no se’n pot dir massa. El que queda clar és que la genialitat i el talent de Sergey Brin i Larry Page per a la programació era més gran que el seu talent artístic. El 1998, Sergey Brin dissenyava nou logotip que començava a assem· blar-se més a l’actual, però que encara distava molt en els seus trets tipogràfics i subtilesa de colors, els quals, tot i tenir l’essència del logotip, encara eren massa a l’estil dels colors web html d’aquella època. Es diu que aquests colors van sorgir de les peces de Lego, dels quals els funda· dors n’eren uns enamorats. Aquest ‘primer’ logotip tenia, a més, un ús abusiu d’ombres, que li donaven un aspecte una miqueta amateur. Per dissenyar-lo, Sergey va utilitzar el pro· gramari d’edició d’imatges GIMP. A més, al final del nom de la marca hi van afegir un signe d’exclama· ció que recordava l’emble· ma del portal més famós d’aquells dies, Yahoo. Entre 1998 i 1999 es va prendre la decisió que ha· via arribat el moment de
canviar el logotip del cer· cador per un altre de més professional, més treballat i més atractiu visualment. Per això van contractar Ruth Kedar, una disse· nyadora gràfica nascuda a Brasil però criada a Israel que exercia de professora assistent a la Universitat de Stanford, a la qual van encarregar la creació d’una sèrie de dissenys, entre els quals ells triarien el que més els agradés. Kedar va presentar 8 propostes i la vuitena fou l’escollida.
Els colors del logotip de Google són un homenatge a Lego, del qual Sergey Brin i Larry Page eren uns enamorats
Curiosament, després de tantes voltes amb els co· lors, serien finalment els mateixos i en el mateix or· dre que l’original de 1998, solament que amb un ma· tís una mica més harmo· nitzat i modern. Respecte a aquest logo inicial de Sergey de 1998, variava solament el tipus de lle· tra (la tipografia Catull) i que portava una ombra paral·lela una mica més subtil, eliminant el signe d’exclamació com en tots els altres prototips i can· viant el color de la lletra ‘G’ inicial -que passava a ser blau-. L’any següent, en un nou gir del logotip, s’aconseguia el que sem· blava l’excel·lència. Hom va quedar enamorat del disseny, que es mantindria
durant 11 anys. En aquest nou logotip s’eliminava el signe d’exclamació final i les lletres es van fer més primes. El disseny es basa· va en la tipografia Catull que té certs tocs de Serif. Al maig de 2010 Google va llançar un nou logotip subtilment redissenyat. Va mantenir la mateixa tipo· grafia (lleugerament més gruixuda) i els colors en es· sència van ser els mateixos i en el mateix ordre, però amb un matís més subtil. La característica principal d’aquest nou disseny era que va eliminar l’ombra paral·lela, i les ombres de l’interior de les pròpies lletres eren també més sub· tils, la qual cosa produïa la sensació d’una imatge de marca més neta i moderna. Al setembre de 2013 Go· ogle llançava un nou i sub· til nou disseny, eliminant ja per complet les ombres interiors deixant un aspec· te més pla o “disseny flat” com es denomina aquesta nova tendència que va co· mençar a florir per aquella època on els logotips i les icones van passar de tractar de simular relleus a tenir formes més planes i sim· ples. El setembre de 2015 va ser la data que va triar Google per estrenar el seu nou logotip, després que l’11 d’agost del mateix any anunciés la major re· organització que ha tingut en la seva història. El nou logotip manté la línia del seu predecessor, però uti· litzant una tipografia sansserif amb colors una mica menys brillants. De fet, el nou logo sembla una fusió entre l’antic logo de Go· ogle i el de Alphabet Inc. (empresa de la qual ara Google és subsidiària).
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
29
LLIBRES
Converteix-te en tot un expert en comptabilitat financera
Máster en contabilidad O. Amat - F. Campa PROFIT 29,95€
Aquest llibre analitza els prin· cipals conceptes i tècniques de la comptabilitat. Per això s’ha reunit la matèria en dues parts fonamentals: comptabi· litat financera i comptabilitat de gestió. En la primera part es tracten els temes bàsics de la comptabilitat financera, com els comptes anuals i altres in· formes, la comptabilitat inter·
nacional, l’anàlisi d’empreses i de comptes anuals, les anàlisis de comptes consolidats o l’au· ditoria de comptes. En la se· gona part es desenvolupen el càlcul i la reducció de costos, la formulació de pressupostos i anàlisis de desviacions, els cen· tres de responsabilitat i preus de transferència, els actius in· tangibles o els quadres de co·
Com els bancs centrals estan abonant el terreny per a la propera crisi
La gran trampa Daniel Lacalle DEUSTO 17,95€ i e-book 9,99€
Els mitjans de comunicació i molts polítics han anomenat “política monetària no convencional” a les mesures adoptades pels bancs centrals per sortir de la crisi. Però es tracta d’un concepte enganyós, perquè en realitat el que han fet és el mateix que sempre s’ha fet: intentar solucionar desequilibris estructurals amb
mesures inflacionistes. O, com més gràficament diu Lacalle en aquest llibre: “Crear diners de l’aire”. Però una crisi d’alt endeutament i excés de risc no se soluciona augmentant l’endeutament i incentivant el mateix risc. La gran trampa és un llibre crític amb els bancs centrals, els polítics i tots els que han dirigit
mandament i indicadors, temes bàsics de la comptabilitat de gestió. Un llibre exhaustiu en el qual han participat els majors especialistes de la matèria i que resulta fonamental per als qui desitgen conèixer la temàtica en profunditat. Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universi· tat Pompeu Fabra. És president d’ACCID. És autor de diversos llibres de comptabilitat i finan· ces, alguns dels quals han estat traduïts a diversos idiomes. Ha
estat professor visitant de di· verses universitats i escoles de negocis europees, americanes i asiàtiques. Fernando Campa va iniciar el seu perfil de gestor financer amb l’auditoria Arthur Ander· sen; prosseguint la seva carrera com a directiu en el Grup INI, director de control i seguiment a IBERIA i posteriorment di· rector d’administració i finan· ces a Port Aventura. Des de l’any 2005 desenvolupa la seva trajectòria com a docent a la Universitat Rovira i Virgili.
una sortida de la crisi que ens pot portar a una altra, perquè si l’última bombolla va ser la de l’habitatge, és possible que ara estiguem vivint la bombolla dels bons. Però, al mateix temps, és un llibre que ofereix solucions proposant mesures per cimentar la credibilitat i evitar els enormes riscos als quals s’enfronten les nostres economies. Daniel Lacalle és Doctor en Economia, economista cap a Tressis SV, professor d’economia
global a l’Institut d’empresa i IEB, i gestor de fons d’inversió. És llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat Autònoma de Madrid i doctor per la Universitat Catòlica de València. Posseeix el títol d’analista financer internacional CIIA (Certified International Investment Analyst), un postgrau per IESE (Universitat de Navarra) i col·labora habitualment en programes d’Antena 3, La Sexta i 13TV entre d’altres.
30
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
història
Gallina Blanca està d’aniversari i és que la veterana marca compleix 80 anys Amb aquest motiu, la companyia destaca algunes de les seves principals fites, que han pogut viure tres generacions d’espanyols, i anima a compartir la seva història amb l’hashtag #gallinablancaochentera
G
allina Blanca celebra aquest any el seu 80 aniversari. Una com· panyia que, al llarg d’aquests anys, ha estat al costat de tres generacions d’espanyols sempre innovant per adaptar-se a les se· ves necessitats i facilitant així la seva vida diària. Des dels seus inicis, el 1937, Gallina Blanca ha destacat pel seu caràcter emprenedor i in· novador. Així van néixer els primers cubs de brou concen· trat, coneguts més tard com a Avecrem, que es van llançar en plena Guerra Civil per donar sa· bor als humils guisats de l’època.
Després d’Avecrem, van arribar les populars “sopes de sobre” (1957), el brou en brik (2000), la gamma de fideus orientals Ya· tekomo (2013) i l’Avecrem Dúo (2016). Vuit dècades que també han
estat acompanyades de grans moments publicitaris: el cèlebre striptease de la gallina que va re· bre la Palma d’Or del Festival de Cinema Publicitari de Venècia o els eslògans publicitaris “Gallina vieja hace buen caldo, Gallina Blanca lo hace mejor”, el “Adiós, que le vaya bien, que le sirvan Avecrem!”, el mític “Chup, chup, Avecrem”, el “¡Quiero una sopa!”, el “Cueces o enriqueces”, el “Juan Palomo, yo me lo gui· so yo me lo como” o el “Gallina Blanca Sofrito ¡y trabajo que te quito!” són alguns exemples que ja formen part de la memòria col·lectiva de diverses genera· cions. Gallina Blanca també ha destacat pel seu esperit d’internacionalització. Va ser una de les primeres empreses es· panyoles a buscar nous mercats, més enllà de les nostres fronte· res. L’expansió internacional
va començar fa més de 40 anys a l’Àfrica, després va seguir a Rússia, a principi del 2000 en diferents països europeus, i re· centment ha reforçat de nou la seva posició a l’Àfrica amb la im· portant compra de marques refe· rents a diversos països estratègics d’aquest continent. Gallina Blanca ha estat l’embrió del grup internacional GBfoods, que avui està present en més de 50 països: a Europa (Espanya, Itàlia, Holanda, Rús· sia i Repúbliques del CIS) i en el continent africà i Orient Mitjà a través de marques de recone· gut prestigi com Gallina Blanca, Star, Grand’Itàlia, Jumbo i Gino. L’aventura segueix i per aquest motiu la companyia vol comp· tar amb la complicitat del client animant-lo a compartir aquests primers vuitanta anys de la seva història a través de l’hashtag #ga· llinablancaochentera
Penedès Econòmic
Octubre - 2017
31
VIATGES
Grècia, el paradís dels déus Les llegendes i la mitologia ens diuen que els déus van triar aquest racó del món per instal·lar el seu estatge i, quan es recorre el país, ningú dubta que van fer la millor elecció redacció
A Grècia s’uneixen els paisatges més bells amb les restes arqueo· lògiques de les civilitzacions que van asseure les bases de la cultura occidental. L’art, la filosofia, la li· teratura i el pensament polític van ser desenvolupats en aquesta terra sota l’atenta mirada dels déus de l’Olimp. Però el treball diví no va acabar aquí, a poc a poc van anar creant petits paradisos als quals retirar-se: més de 2.000 merave· lloses illes. Totes són d’una be· llesa increïble, salvatge, natural i indescriptible i encara avui se sent la màgia divina i el cabal de savie· sa llegat per les magnífiques civi· litzacions que van anar ocupant aquest país. Les terres on Homer va donar vida a Ulisses, on Ícar va cremar les seves ales en voler viatjar al sol, on el Minotaure ate· rria les donzelles cretenses després que s’internessin en el Laberint i on Safo va compondre les seves poesies i es va suïcidar per amor, no defrauden a ningú. La mirada dels grecs delata un
GRÈCIA Capital: Atenes Idioma: Grec Població: 10.775.557 habitants Superfície: 131.957 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: És en la seva major part medi· terrani amb hiverns temperats i humits i estius càlids i secs Economia: Les indústries gregues més importants inclouen el turis· me -el setè país més visitat de la Unió Europea i el setzè a nivell ternacional- i la indús· tria marítima
punt de malenconia que enri· queix la fascinació per aquest po· ble alegre, curiós, obert, acollidor i molt comunicatiu, on l’estranger se sentirà com al seu propi país i rebrà tota l’ajuda que pugui ne· cessitar. No hi ha res millor que conversar amb ells i deixar-se cap· tivar pels seus contes, les seves lle· gendes, els seus anhels i les seves esperances. Són els descendents directes dels déus. Els habitants de Grècia tenen el típic caràcter mediterrani encara que amb característiques pròpies: són parladors, en un to més alt de l’habitual, i els encanta conver· sar amb gents de diferent cultura ja que són molt curiosos i volen
conèixer altres formes de vida, altres creences i altres maneres de comportament. No criticaran les diferències sinó que les engloba· ran en altres cultures com a part d’elles i intentaran treure el millor d’elles. La imaginació grega és desbor· dant. De fet, existeixen nombro· ses llegendes i contes que passen oralment de generació en genera· ció. Potser aquesta creativitat pro· cedeix de la mitologia, tan estesa, que relata la vida i avatars dels déus grecs i la seva descendència, així com les seves conflictives rela· cions amb els humans. La vida grega té lloc en la seva major part al carrer. Els cafès,
places i jardins estan replets de gent. Als pobles és típic veure les dones xerrant en les portes de les cases aprofitant la fresca de la tar· da. Una altra activitat típicament grega, que resulta xocant per als visitants, és el passar els comptes de komboli -una espècie de rosa· ri realitzat en diferents materials, principalment de fusta i ambreentre els dits. A les festes populars gregues es pot gaudir i accedir a dimensions divines. En elles l’animada músi· ca grega, la deliciosa gastronomia, les danses i l’ouzo, la típica begu· da grega, transporten el visitant a ambients mai abans coneguts i explorats.
www.smp.cat
Serveis Mèdics Penedès posa en funcionament un sistema per demanar “cita online” Des del mateix web de SMP, els pacients podran accedir a aquesta opció, després de donar-se d’alta, i demanar la cita de manera fàcil i ràpida sense necessitat de contactar amb el centre El centre sanitari Serveis Mèdics Penedès (SMP) ha posat a disposició dels seus pacients un nou sistema que els facilitarà la demanda de cita amb diferents especialistes i per a la realització de proves mèdiques. El motiu d’aquesta iniciativa és vetllar per la qualitat assistencial del centre, objectiu que persegueix contínuament Serveis Mèdics i que, en aquest cas, ho ha volgut exemplificar amb una eina de millora en l’atenció al pacient.
cita. Haurà de seleccionar la delegació, l’especialitat i el metge. Tot seguit, podrà visualitzar l’agenda dels doctors que ha marcat amb la disponibilitat de cada un i, finalment, escollir el dia i hora que prefereixi. Una vegada finalitzat el procés, el pacient rebrà un correu amb la informació de la cita juntament, també, amb l’opció d’anul·lar-la en cas de necessitat.
Com sol·licitar el servei de cita online? Per a fer ús del servei, el pacient primer de tot s’ha de donar d’alta sol·licitant l’activació a qualsevol delegació. Una vegada té el servei activat trobarà l’opció de “Demana cita online” a la pantalla inicial del web de Serveis Mèdics Penedès (http://smp.cat/). Una vegada a dins, i tal com indiquen les instruccions que s’han especificat, el pacient ha d’escriure el NIF per poder rebre la contrasenya que li permetrà accedir al sistema. Fet això, ja pot entrar a l’interior i seguir els passos per demanar la
Sobre Serveis Mèdics Penedès SMP, que celebrarà els seus 25 anys el proper 2018, va néixer de la mà del Dr. Josep Panyella al 1993. Actualment, és present a cinc poblacions amb centres de multiespecialitat mèdica situats a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. I gràcies a un procés constant d’adaptació a les necessitats dels pacients, a la contínua implementació i renovació tecnològica i a l’ampliació de les instal·lacions s’ha convertit en un grup mèdic de referència de la medicina privada del Penedès i el Garraf.
Vilafranca del Penedès Centre de salut: Plaça de la Creu de Santa Digna, 1 · Tel: 93 817 22 99 CONSULTES EXTERNES: Camp dels Rolls, 8 · Tel: 93 817 30 73
Vilanova i la Geltrú Pelegrí Ballester, 17-19 Tel: 93 811 52 06
Sant Sadurní d’Anoia Ctra. Sant Quintí, 4-5 Tel: 93 891 41 42
REHABILITACIÓ: C/ Santa Digna, 23 · Tel: 93 890 74 81 Complex Aquàtic: Antic Camí de St. Martí, 12 · Tel: 93 817 37 76
El Vendrell Ctra. Barcelona, 34 Tel: 977 66 33 11
Gelida Pg. de la Circumval·lació, 50 Tel: 93 779 08 04