Penedès Econòmic 73 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 73 - Gener 2018

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

L’atur va disminuir un 7,77% a les comarques del Gran Penedès durant el 2017 pàg. 4

Decathlon no farà el parc esportiu a Sant Pere de Ribes per la incertesa a Catalunya pàg. 12

L’Alt Penedès estrena un servei de taxi mancomunat pioner a Catalunya pàg. 21

Entrevista a Isidre Also Torrents

Secretari general de la FEGP i conseller delegat de Node Garraf pàg. 14-15

El consum de segona mà, lluny dels nivells del nord d’Europa pàg. 2-3

Penedès Econòmic

Gener - 2018

L’ANÀLISI

El consum de productes de segona mà al Gran Penedès, lluny dels nivells europeus

Els comerciants que es dediquen a aquest tipus de negoci lamenten que els consumidors encara tenen reticències a l’hora de comprar articles usats Meritxell Bayarri A Catalunya, la cultura del món de la segona mà encara no està del tot arrelada. Així ho consideren els comerciants de la zona del Gran Penedès, que asseguren que el consum d’aquests productes està molt lluny dels nivells dels països del nord d’Europa. Quines són les causes d’aquest fet? Els professionals del sector expliquen que n’hi ha de diverses, sobretot la desconeixença del mercat, els prejudicis que pugui haver al voltant dels objectes usats o la falta de consciència sobre la recuperació i el reciclatge. Segons Alfons Sabaté, un dels fundadors de Mercaxollo de Sant Sadurní d’Anoia, la solució implicaria aconseguir un canvi de mentalitat de la ciutadania. “Els articles de segona mà no s’han de considerar trastos vells, sinó materials que es troben a la meitat de la seva vida útil i que a una altra persona li poden fer un servei”, afegeix. En aquests moments, a les comarques del Penedès-Garraf hi ha tot tipus de comerços que es dediquen a la venda d’articles de segona mà, des d’electrodomèstics, cotxes, mobles, material d’hostaleria o roba. Més recentment també han aparegut negocis que compren i venen productes electrònics com telèfons, ordinadors, videojocs i tauletes. Aquest és el cas de CeX, una franquícia anglesa situada a Vilanova i la Geltrú que es caracteritza per tenir com a únics proveïdors els seus propis clients. “A CeX comprem els productes directament al consumidor, que pot triar entre rebre els diners en efectiu o bé un cupó que pot intercanviar per qualsevol producte de la botiga”, explica Maria Ràfols, gerent del negoci. Aquests productes els exposen normalment durant 15 dies o tres setmanes i si no l’han aconseguit vendre, l’envien cap a un altre dels establiments que té la

franquícia arreu del món. “El que té de bo és que no tenim mai sobre estocs ni articles que no es moguin, sinó que els productes sempre es traslladen a territoris on puguin tenir més sortida”, comenta Ràfols. Des que va obrir el juny del 2014, la botiga CeX de Vilanova i la Geltrú ha tingut una tendència a créixer. Lorena Soares, directora

CALDRIA UN CANVI DE MENTALITAT DE LA CIUTADANIA SOBRE ELS ARTICLES DE SEGONA MÀ de la botiga, considera que la divulgació ha estat clau a l’hora de fer aquesta evolució i aconseguir una clientela fidel. “Ho estem assolint gràcies a aquesta cultura del reciclatge, en què un ven el que ja no fa servir per invertir el que guanya en un altre producte”, afegeix. D’altra banda, al territori hi ha

un altre model de negoci que es caracteritza per tenir un rerefons més social. Es tracta de la botiga de Roba Amiga de Vilafranca. L’establiment forma part d’un projecte que persegueix tres objectius. En primer lloc, generar llocs de treball per a persones amb risc social, en segon lloc reduir el nombre de deixalles que genera la roba usada per minimitzar el seu impacte mediambiental. I, finalment, crear consciència sobre la cultura del reciclatge i el consum. Juli Silvestre, gerent de la cooperativa Nou Verd i Nou Set i gestor de la botiga de Vilafranca, explica que els articles que hi ha a la tenda són el resultat d’un llarg procés de filtratge. Primer es recull la roba als contenidors taronges situats arreu del territori català. Després, des dels punts de recollida, la roba usada es duu al magatzem central de Sant Esteve Sesrovires on es trien les peces en funció del seu estat. Les que no es poden aprofitar es descomponen i s’envien a indústries d’aprofitament perquè en facin draps o cotons. D’entre les que es troben en bones condicions, se seleccionen les peces de millor qualitat per vendre-les a les botigues que hi ha a Catalunya.

“Volem que la gent quan vingui a l’establiment sàpiga que hi pot trobar roba de qualitat a bon preu, inclús que es pugui confondre pensant que es roba nova”, afirma Silvestre. El gerent de la botiga creu que a Catalunya la cultura del reciclatge està entrant amb força però no acaba d’assolir la fama que té a altres països del nord d’Euro-

LA BOTIGA FÍSICA D’ARTICLES DE SEGONA MÀ DÓNA GARANTIES QUE FAN MÉS SEGURA LA COMPRAVENDA pa. “Allà és molt habitual que tothom, de totes les rendes, tingui el costum de comprar roba de segona mà”, explica, i afegeix que aquesta situació s’ha de treballar fomentant els sentiments de recuperació i reciclatge. A part d’aquesta cultura dels articles de segona mà, que s’ha d’acabar d’arrelar, el sector té altres

fronts als quals ha de fer front. La crisi econòmica dels últims anys o l’aparició d’aplicacions web, que faciliten la compravenda de productes entre particulars, són alguns d’aquests reptes. En referència a aquest últim aspecte, Maria Ràfols, gerent de la botiga CeX de Vilanova i la Geltrú, considera que la compra de productes de segona mà és una compra de confiança i que en aquest sentit “tenen molt de guanyat”. Així, quan va aparèixer Wallapop, l’aplicació va ser un ‘boom’, i tot i que en un primer moment es pensaven que la gent ho vendria tot a través d’aquí, després va ser al contrari. “Una botiga física d’articles de segona mà et dona una sèrie de garanties que fan més segura la compravenda de productes”, assegura Lorena Soares, mànager de CeX, que afegeix que si a través d’una aplicació un no sap si vendrà aquell article en un dia o un mes, mitjançant la botiga hi ha la certesa que podrà vendre el producte i emportar-se els diners en qüestió de minuts. En referència a la crisi econòmica, s’ha notat de manera diferent depenent dels articles de segona mà. Per Alfons Sabaté, un empresari que fa més de 20 anys que es dedica a la compravenda de mobles, mobiliari d’oficina, electrodomèstics i antiguitats, el fet que es consumeixin més o menys aquest tipus de productes respon més a un fet cultural que no pas econòmic. Considera que en general, la gent compra i ven mobles usats independentment de si hi ha crisi o no. En canvi, des del sector de l’automoció, Antoni Carbó, un dels gerents d’Autocam, comenta que en els últims anys sí que ha notat un canvi en el consum: “Ens hem tornat més realistes, fa 10 o 15 anys la gent comprava un cotxe més per capritx, quan ara ho fa perquè realment ho necessita”.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

L’ANÀLISI “La cultura de la segona mà encara està molt verda”

Alfons Sabaté Gerent i fundador de Mercaxollo

Quan es va crear Mercaxollo? Vam començar l’any 1998 a Manresa i dos anys més tard vam obrir una botiga a Sant Sadurní. Actualment ja fa 20 anys que ens dediquem a la compravenda d’articles de segona mà. Què hi podem trobar? Gairebé de tot: mobles, objectes de decoració, mobiliari d’oficina i electrodomèstics. Últimament, també venem material d’hostaleria per a bars i restaurants. En general, tenim un 40% d’articles de segona mà i un 60% de material nou procedent d’outlets, és a dir,

material que està descatalogat o que té una petita tara però que encara pot anar molt bé. Com funcioneu? En el mercat de la segona mà nosaltres només fem d’intermediaris. Tu tens un producte que més o menys l’has fet servir durant un temps però que ja no necessites. Ens el portes, fixem un preu conjuntament i el posem a la venda. Quan el venem te’l paguem al mateix preu que l’hem venut menys la nostra comissió. Actualment, en quina situació creu que es troba el mercat de la

segona mà a Catalunya? Personalment, crec que la cultura de la segona mà encara està molt verda. A la resta d’Europa està més madura, però aquí ens costa implantar-la. Així i tot, a poc a poc la gent es va obrint més a consumir aquest tipus d’articles. Quin avantatge destacaria de la compra de segona mà? Un dels punts positius és que pots trobar productes de bona qualitat que et poden durar tota la vida però que en canvi, si els compressis nous, et costarien molts diners.

“Venem productes de tot tipus i tenim clients molt fidels” Quan vau obrir el negoci i com funciona? M.R: Vam inaugurar la botiga el 6 de juny del 2014. CeX és una franquícia que es dedica a la compravenda d’articles electrònics de segona mà. Hi venem productes de tot tipus: ordinadors, consoles, mòbils, tauletes, videojocs i pel·lícules. Tots ells amb dos anys de garantia. L.S: A la botiga, quan un client ve a vendre un article, primer el provem i, si funciona bé, pot triar entre endur-se els diners en efectiu o escollir un cupó que pot intercanviar per qualsevol dels

nostres productes. En funció del seu estat físic, paguem més diners per ell o no. El preu el poseu vosaltres? L.S: No, això ho fan des de la central de la companyia, ubicada a Londres. Allà hi ha un equip de comercials que estipula els preus de compra i venda. Com valoreu la resposta del públic des que vau obrir? L.S: Molt bé. Al principi potser va costar una mica perquè vam haver d’explicar com funcionava el nostre sistema, però la veritat és que tenim clients molt fidels.

M.R: Molta gent deia: “Oh és que clar, si vaig allà i em donen diners per aquell producte, sembla que estigui demanant caritat d’alguna manera”. I amb els això hi hem canviat la mentalitat. Per exemple, els mòbils senzills, els que no són smartphones, nosaltres els comprem, ens els venen a buscar la gent gran. Si se’ls ha espatllat el seu telèfon, busquen un model semblant, perquè així ja no l’han d’aprendre a fer anar. En el cas de les càmeres de fotos digitals, ens les compren els pares perquè els seus fills les facin servir durant les colònies.

Maria Ràfols i Lorena Soares Gerent i mànager de la botiga CeX de Vilanova

“Les persones amb risc d’exclusió social a les quals donem feina són del territori”

Juli Silvestre Gerent de les cooperatives Nou Set i Nou verd

Com es va instal·lar la botiga a la localitat? Coneixia el projecte de Roba Amiga perquè havia sigut un dels seus fundadors a Barcelona. Vaig contactar amb la cooperativa i l’Ajuntament i vam arribar a un acord: Roba Amiga posava la roba i la marca, mentre que la gestió quedava en mans d’una entitat vilafranquina com som en aquest cas nosaltres, la cooperativa Nou Set del grup Entremhi. Un dels avantatges d’aquest pacte és que les persones en risc

d’exclusió social a les quals donem feina són del territori, no venen de Barcelona. Des dels seus orígens fins ara, com ha anat el dia a dia de l’establiment? La botiga va obrir la tardor del 2012 i la veritat és que va començar forta. La crisi, però, va provocar que la gent comencés a trigar més a l’hora de donar la roba i les peces arribessin més gastades. Això es va notar a la botiga. Així doncs, entre l’assortiment de roba que ens arribava, calia fer una tria més important.

El 2014 i el 2015 van ser els anys que més ho vam notar, però des del 2016 ja tornem a estar amb uns índex de qualitat i de volum de roba molt importants. Quin tipus de públic teniu? És molt variat. Ens venen a comprar des de joves, que busquen roba dels anys 80 i 90, fins a gent que vol roba de marca, però a uns preus assequibles. També tenim clients que venen a comprar conscienciats pel tema del medi ambient i d’altres que busquen productes concrets i de qualitat però a bon preu.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

ACTUALITAT

L’atur continua a la baixa a l’Alt Penedès i el Garraf, on el 2017 va disminuir un 7,77% Les llistes de l’atur a aquestes comarques van tancar l’any amb 1.510 parats menys que el 2016 Lídia Oñate El darrer any l’atur registrat a l’Alt Penedès-Garraf es va reduir un 7,77%, una xifra que en nombres absoluts es va traduir en 915 persones menys a les llistes de l’atur, passant de 15.510 a 14.595, segons les dades del Servei Públic d’Ocupació de la demarcació de Barcelona. Aquest descens ha estat més pronunciat que a Catalunya (-7,84%), on es van registrar 418.018 aturats a finals del passat desembre, i a l’Estat espanyol (-7,85%), on hi havia 3.412.781. El 2017 es va tancar amb una taxa d’atur del 10,85% a l’Alt Penedès, amb 5.693 parats, i del 13,94% al Garraf, amb 8.902. En nombres absoluts, les llistes de l’atur a l’Alt Penedès i el Garraf han disminuït en 667 i 843 persones, respectivament, durant el 2017, fet que suposen un total de 1.510 parats. Entre els municipis amb una taxa més baixa es trobaven Font-rubí (7,19%), Sant Cugat Sesgarrigues (7,36%), Castellví de la

Marca (7,66%) i Santa Fe del Penedès (7,69%). Per contra, aquells municipis on es va registrar una de més elevada van ser Torrelles de Foix (22,44%), seguit de Pontons (19,41%) i Mediona (17,39%). Pel que fa a les tres capitals de comarca, el Vendrell va finalitzar el 2017 amb una taxa d’atur del 17,39%; Vilanova i la Geltrú, amb un 13,76%, i Vilafranca del Penedès, amb un 12,24%.

LA FEGP EVIDENCIA QUE MANCA MÀ D’OBRA QUALIFICADA A LA INDÚSTRIA DEL TERRITORI El Gran Penedès ha reduït l’atur en un 34% els darrers cinc anys Les tres comarques del Gran Penedès, en conjunt, van tancar el 2017 amb una taxa d’atur del 13,81%, amb un total de 22.974 demandants d’ocupació. En

relació amb el 2016, les dades registrades suposen una reducció del 8,33%, amb una disminució de 2.087 aturats en el global dels darrers dotze mesos. La millora del mercat laboral al Gran Penedès es fa més explícita durant el darrer quinquenni, on s’ha reduït l’atur en un 34,07%. En el cas de l’Alt Penedès ho ha fet en un 38,05%; el Garraf, en un 36,38%, i el Baix Penedès, en un 28,45%. Des de la FEGP es valora favorablement l’estadística en termes evolutius, però alhora posa en evidència la necessitat de “perseverar en el foment de l’ocupació i la qualificació professional de les persones que es troben en situació d’atur. La indústria del Gran Penedès requereix persones preparades -amb perfils tècnics, sobretot- i no les troba a la nostra mateixa demarcació. També el sector serveis demanda tipologies curriculars gens estranyes, però difícils d’aconseguir.“ Per això, demanen “un major esforç als ajuntaments per afavorir l’activitat empresarial i per potenciar la formació ocupacional”.

y Nombre d’aturats. Desembre 2017 i variació interanual. Per demarcacions

y Atur als municipis de l’Alt Penedès i el Garraf MUNICIPIS

TAXA ATUR DESEMBRE 2017

Avinyonet del Penedès

-3

-3,85%

-14

-15,73%

10,23%

Les Cabanyes

6,67%

-1

-3,03%

7,73%

Castellet i la Gornal

116

1,75%

-24

-17,14%

12,61%

Castellví de la Marca

5,56%

-12

-17,39%

7,66%

Font-rubí

-8

-15,38%

-12

-21,43%

7,19%

Gelida

392

-4

-1,01%

-43

-9,89%

12,35%

La Granada

11,69%

-18

-17,31%

8,95%

Mediona

137

-7

-4,86%

-16

-10,46%

17,39%

Olèrdola

184

0,55%

-12

-6,12%

11,02%

Olesa de Bonesvalls

-4

-5,97%

-25

-28,41%

8,86%

Pacs del Penedès

-1

-2,22%

2,33%

10,40%

El Pla del Penedès

-3

-5,56%

-23

-31,08%

9,14%

Pontons

-3

-8,33%

-8

-19,51%

19,41%

Puigdàlber

4,55%

-4

-14,81%

9,39%

Sant Cugat Sesgarrigues

-4

-10,53%

-10

-22,73%

7,36%

Sant Llorenç d’Hortons

106

3,92%

-14

-11,67%

9,60%

Sant Martí Sarroca

158

-4

-2,47%

-8

-4,82%

10,96%

Sant Pere de Riudebitlles

-7

-7,29%

-19

-17,59%

8,20%

Sant Quintí de Mediona

154

6,94%

-1

-0,65%

15,04%

Sant Sadurní d’Anoia

521

0,00%

-15

-2,80%

8,41%

Santa Fe del Penedès

7,69%

-2

-12,50%

7,69%

Santa Margarida i els Monjos

443

-1

-0,23%

-30

-6,34%

13,26%

Subirats

117

-2

-1,68%

-7

-5,65%

8,63%

Torrelavit

0,00%

30,77%

8,50%

Torrelles de Foix

224

6,16%

9,80%

22,44%

2.406

-67

-2,71%

-394

-14,07%

12,29%

Vilobí del Penedès

0,00%

44,44%

8,11%

Canyelles

298

9,16%

6,43%

15,39%

Cubelles

898

-26

-2,81%

-87

-8,83%

14,77%

Olivella

205

-1

-0,49%

-30

-12,77%

14,66%

Sant Pere de Ribes

2.011

0,15%

-259

-11,41%

14,43%

Sitges

1.136

0,09%

-114

-9,12%

10,25%

Vilanova i la Geltrú

4.354

-82

-1,85%

-371

-7,85%

14,13%

Vilafranca del Penedès

p Font: Diputació de Barcelona, segons dades del Servei Públic d’Ocupació de la demarcació de Barcelona.

VARIACIONS ATURATS MES ANTERIOR INTERANUAL DESEMBRE 2017 ABSOLUTS % ABSOLUTS %

Gener - 2018

Penedès Econòmic

Gener - 2018

ACTUALITAT

NODE Garraf vol aprofitar els atractius de la comarca per captar indústria tecnològica

Recentment ha presentat un pla de promoció dels polígons industrials del Garraf per incrementar l’interès d’empreses que vulguin establir-se al territori Lídia Oñate El revifament de l’economia a nivell general ha proporcionat noves oportunitats de negoci per als territoris que presenten un ampli ventall d’opcions als seus polígons industrials. És el cas del Garraf, que disposa de 256 hectàrees de superfície als seus polígons, dels quals 95 estan desocupades, ja sigui en forma de nau industrial per llogar o vendre o en forma de solar per edificar. A més, l’oferta de solars sol ser de mida mitjana i estan ben comunicats, convenientment allunyats dels nuclis de població i propers a les infraestructures de transport més importants. Per tal de dinamitzar-hi l’activitat econòmica, NODE Garraf, l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, va presentar el passat 10 de gener un estudi realitzat per la consultoria de l’Institut Cerdà en el qual s’inclou un pla de promoció econòmica i màrqueting dels polígons d’activitat empresarial (PAE) del Garraf. El document analitza les seves singularitats i extreu les fortaleses i atractius. A partir d’aquesta anàlisi prèvia, el pla de promoció determina les tàctiques de captació de noves empreses i alhora suggereix aspec-

tes de dinamització dels polígons. Entre ells destaca la potenciació de determinats sectors. D’una banda, es troben els de salut/biomedicina i la indústria agroalimentària, que “poden ubicar-se als polígons més perifèrics, amb bones infraestructures d’accés”. Segons l’estudi, “en el cas de la indústria, generalment necessita espais diàfans de mida mitjana o gran”. D’altra banda, el pla apunta als sectors de les telecomunicacions i TIC, cultura/comunica-

y Especialització territorial per sectors i municipis

p Font: Node Garraf. Agència de desenvolupament

EL PLA APOSTA PER UNA NOVA INDÚSTRIA QUE SIGUI COMPATIBLE AMB ELS SERVEIS QUE PREDOMINEN AL GARRAF

ció, medi ambient i energia i de serveis a les empreses, ja que “són els que encaixen amb la necessitat de prioritzar activitats de baix consum en sòl i generen llocs de treball de valor afegit a la comarca”. Per últim, l’estudi veu com a potencial sector el del transport i la logística. Segons el tipus d’activitat requereixen espais diversos: “el comerç a l’engròs i la distribució de llarga distància es poden ubicar en polígons més perifèrics que tinguin accessos més direc-

tes a les principals vies i a naus o solars de gran superfície, mentre que la construcció, el comerç al detall i la distribució capil·lar es poden situar en polígons propers a nuclis urbans i en naus de mida petita i mitjana. Generalment amb tres ambients: exposició i venda de productes, taller/magatzem i oficines”. Una de les conclusions a les quals arriba l’estudi és la necessitat de coordinar interessos i recursos per part dels ajuntaments del Garraf a l’hora de posar les parcel·les i naus disponibles en un mercat en el qual la demanda cada vegada és més exigent. Des de NODE Garraf defensen una estratègia consensuada pels ajuntaments i una “aposta per una nova indústria que sigui compatible amb els serveis que predominen a l’entorn més proper com són el turisme, el comerç, la cultura, la salut i el lleure. Alhora, cal procurar la seva interacció amb un campus universitari de vocació tecnològica”. Entre els reptes més immediats es troba la millora de la situació dels polígons, que pateixen un problema d’obsolescència i abandonament progressiu. L’estudi alerta que “un entorn degradat i poc atractiu pot fer enrere la instal·lació de noves empreses”.

y Número d’empreses al Garraf. Per sectors i zones

Penedès Econòmic

Gener - 2018

ACTUALITAT

Els sindicats demanen augmentar el salari dels empleats i menys contractes temporals

Albert Rodríguez i Francesc Rica creuen que cal reactivar l’activitat industrial Meritxell Bayari Cal apujar el salari dels treballadors i reduir l’ús excessiu de la contractació temporal. Aquestes són algunes de les demandes d’Albert Rodríguez i Francesc Rica, els representants de CCOO i UGT al Gran Penedès, que el passat dimarts 23 de gener van expressar les seves preocupacions davant de membres de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès (FEGP). Els dos delegats van coincidir en el fet que cal reactivar l’activitat industrial i van veure com una oportunitat que les empreses del territori cooperin entre elles. Albert Rodríguez va explicar que un dels punts a millorar en els pròxims anys és l’augment dels salaris dels treballadors, ja que aquest fet va lligat a l’augment

del poder adquisitiu. El representant de CCOO, va lamentar que a Catalunya un 12% de les persones que tenen un salari ho fan per sota del llindar de la pobresa i va comentar que “l’economia creix, però a costa d’una devaluació de la situació laboral dels empleats”. Francesc Rica va expressar la

CONSIDEREN QUE HI HA UNA EXCESIVA APOSTA PELS SERVEIS COM A PAL·LIATIU DE LA CRISI necessitat de reduir el gran nombre de contractes temporals que es fan al territori. Com a exemple, va explicar que l’any passat,

per reduir 843 aturats al Garraf es van fer més de 46.000 contractacions, i que a l’Alt Penedès es van elaborar prop de 43.000 contractes per reduir 667 aturats. Davant d’aquesta situació, Rica considera que cal crear més llocs de treball per reduir l’ús abusiu de les hores extres i potenciar els contractes indefinits. En l’àmbit territorial, els representants de CCOO i UGT van coincidir en el fet que la interrelació entre comarques pot potenciar l’activitat econòmica del Gran Penedès, ja que les seves activitats són complementàries. D’altra banda, creuen que és imprescindible reactivar la indústria com a motor econòmic. Pel delegat d’UGT, de fet, actualment hi ha una excessiva aposta del sector serveis com a pal·liatiu de la crisi: “Fet que està molt bé, però no hem d’oblidar que el sector industrial té els millors salaris

i ajuda als altres sectors”, afegeix. En temes de formació, Albert Rodríguez creu que cal posar en comú les necessitats de les empreses amb el tipus de formació que s’imparteix al territori, mentre que Francesc Rica considera

que cal una formació adequada a les necessitats del teixit industrial. En aquest sentit, el delegat d’UGT va proposar crear una taula comarcal per a la formació des d’on poder tractar més a fons tots aquests aspectes.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

ACTUALITAT

El símbol de la històrica central tèrmica de Cubelles comença a desmantellar-se La demolició completa de l’estructura de l’edifici es calcula que durarà uns quatre anys, ja que s’ha d’establir un procés de descontaminació

mençar la seva activitat a finals dels 70. Al llarg de tots els anys que va estar en funcionament, fins el 2015, la tèrmica va rebre denúncies per contaminació, que es manifestava sobretot en l’òxid dels tendals de cases i botigues i els cotxes. Durant el seu desmantellament han anat apareixent algunes anècdotes, com la retirada de tot l’amiant, material d’extrema pe-

Joana Sadurní Després de quatre dècades d’història el poc que queda de la central tèrmica de Cubelles també té data de caducitat. El passat octubre es van iniciar les obres per desmantellar la fàbrica, i aquest gener, amb la gegantina xemeneia ja aïllada, s’ha començat a desmuntar un dels símbols paisatgístics del Baix Penedès. La xemeneia, de més de 170 metres, consta d’una part interna, que es desmuntarà primer, i d’una part externa, la de formigó, que es desmantellarà més endavant. La demolició completa s’estima que durarà quatre anys, ja que també s’ha d’establir tot un procés de descontaminació. Malgrat tractar-se d’un element característic de la zona, que en uns inicis va rebre molta resistència, actualment la seva conservació simbòlica es feia impossible per culpa del mal estat. La perillositat de la construcció, doncs, ha tingut més pes que no pas la preservació històrica. Tot i així, la companyia (actualment Endesa) s’ha encarregat de desar les peces que ha trobat més útils per al seu museu, l’ajuntament, pels instituts locals i per la UPC de Vilanova, que també serviran per il·lustrar 36 anys d’indústria de la zona. Les arrels de la central es van assentar durant el franquisme. Va ser, doncs, l’empenta del desarrollismo econòmic (dècades 60-70) el que va determinar l’existència de la central tèrmica de Cube-

Opinió

LA CENTRAL TÈRMICA VA COMENÇAR LA SEVA ACTIVITAT A FINALS DELS ANYS SETANTA

lles. El 1972, el llavors alcalde de Cubelles Josep Maria Batet, va comprar un terreny amb l’excusa d’una immobiliària, però la realitat era ben diferent. Ja es plantejava la construcció de la central a la seva localització. Davant la possibilitat d’acollir a la ciutat una central tèrmica, els veïns es van mobilitzar per rebutjar-ho, i l’alcalde va haver de dimitir uns mesos després: la tèrmica es va construir en un altre terreny, fent cas omís de les protestes dels ciutadans, ajuntaments i l’Assemblea de Catalunya. Les protestes es van seguir de-

senvolupant malgrat estigués prohibit en aquells anys, però la central es va començar a construir el 1975, obviant la condició de situar indústries perilloses prop de zones habitades (a menys de 2km). El 1977 es va constituir la Comissió Antitèrmica i el Tribunal Contenciós de Barcelona va sentenciar que les obres eren il· legals. Al juliol, 1.500 persones van sortir a la plaça de la Font per manifestar el seu desacord amb la central, i a partir de llavors els diumenges d’estiu es tallava el trànsit. Malgrat tot, la central va co-

Letargia

Letargia és repòs, deixar de funcionar. Quietud, vida latent. Podríem evitar moltes malalties individuals i socials, sabent alternar funció i letargia, segons el globalista Lluís Maria Xirinacs. Saber parar màquines perquè ens cal un bon DOLORS repòs per a tornar a funciMARÍN TUYÀ onar bé i ben aviat. VegemConsultora ne quatre aspectes. Especialista en Psicologia L’esperit letàrgic. El geni Clínica i Comunitària. en repòs i la inspiració en Màster Investigació en Psico- “off” pot donar un estat logia de la Salut. de consciència subjectiva

molt radical, allà on es cou en silenci l’obra genial d’on brollaran efectes que sorprendran a tothom. Quan l’esperit genial es replega en la Letargia encara que aparenta perdre, de moment, fecunditat mundana immediata, irradia ones i vibracions a l’univers món. La Felicitat interior, guardada, conservada en el cor, memoritzada, ens acompanya sempre. La Felicitat en direcció letàrgica mena de dret al cor

rillositat i prohibit el 2002; o la retirada del niu d’una parella de falcons, que portaven més de 5 anys vivint a la central i que actualment s’han hagut de buscar una nova llar. De moment, sembla que no hi ha plans clars per a la propera utilitat del terreny, però seguirà sent propietat de la companyia. La voluntat manifestada al consistori és la de fer vivendes, però la idea encara s’ha d’acabar de tancar. L’empresa, seguint les ordres de la direcció general de Costes de la Generalitat i del Ministeri, haurà de responsabilitzar-se també del futur dels espigons de pedra del port, que encara no està ben definit.

de l’univers, on es desa tot i d’on surt tota la creació ben conjuntada, organitzada i afinada per al millor funcionament d’aquest món. Enmig de les dificultats de la vida, cal mantenir en el centre d’un mateix un nucli indestructible de “Felicitat”. Confinament reparador per a descansar i recuperar forces interiors, rumiar les jugades que ens guiïn a seguir trescant per la vida. La Letargia està envoltada de fecunditat espontània i graciosa. El Kama Sutra i

LA FUNDACIÓ PRO-PENEDÈS AMPLIA LA SEVA OFERTA DE FORMACIÓ La Fundació Pro-Penedès té atorgat des de l’any 2012 el Programa Incorpora Barcelona de l’Obra Social de la “Caixa” amb l’objectiu de connectar de forma directa les persones amb risc d’exclusió social i amb especials dificultats que busquen feina, amb les ofertes de treball d’empreses i organitzacions de la comarca. Aquest 2018 a més el programa Accenture ha atorgat una nova subvenció que permetrà ampliar l’oferta formativa de la fundació. Així doncs dins aquest any s’impartiran quatre cursos formatius gratuïts destinats a persones amb risc d’exclusió social i/o amb discapacitat amb la prioritat clara d’aconseguir la inserció laboral d’aquest col· lectiu de persones. Al febrer començaran els cursos d’Atenció al Client i de Polivalència a l’Hostaleria. Al llarg de l’any hi ha previst també el Curs a mida d’Auxiliar de Neteja Polivalent i de Mosso de Magatzem. Els cursos seran de 270h en les quals s’aprendran competències tècniques i es faran 80 hores de pràctiques no laborals a empreses de la comarca. A més es complementen amb competències transversals com l’autoconeixement, les relacions interpersonals o la resolució de conflictes entre altres. El 40% dels alumnes dels cursos que organitza la Fundació Pro-Penedès s’acaben inserint laboralment.

el Speculum al foder relaten el “llit de la letargia” on es produeix la còpula embriagadora i la concepció fecunda. Que produeix l’augment de persones o subjectes individuals, els fills, i el reforçament subjectiu de la comunitat de llar, persona col·lectiva de més nivell que cadascuna de les persones individuals que la componen. La comunitat sigui de llar, de cèl·lules o de nacions, ha de menester un temps letàrgic per fer-se, abans d’obrir-se a l’acció exterior.

Abandonar-se a l’Esperit i a la Mare/Pare omniprovident que tot ho tenen previst; saber que tot funcionarà. En silenci, podem meditar (el cervell en freqüència d’ones alfa), s’aquieta la ment lògica i racional mentre s’activa la creativa i associativa. Així trobem la felicitat espiritual, aconseguim relaxació, serenitat, creativitat i percepció intuïtiva, tot regenerant el cos i l’ànima. No negligim el bell repòs, gaudim les letargies.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

ACTUALITAT

Vilafranca té el rebut mitjà de l’IBI urbà més baix dels municipis de la Vegueria Penedès

La capital penedesenca es troba a la part baixa del rànquing de ciutats amb l’IBI més car i la del Garraf i del Baix Penedès a la part mitjana de la taula y Rànquing de la quota mitjana de l’IBI urbà

Olga Aibar L’Impost de Béns Immobles (IBI) és el més important per als ajuntaments, ja que suposa gairebé el 50% de la recaptació total. Si ens fixem en el que afecta més gent, l’IBI urbà, de les ciutats de la Vegueria Penedès, Vilafranca del Penedès és la que té el rebut mitjà més baix dels municipis a partir de 10.000 habitants del nostre entorn, segons dades de la Direcció General del Cadastre. En concret, a Vilafranca es paguen 352 euros de mitjana, mentre que a Igualada el rebut mitjà està situat en 583 euros, a Sitges 583, a Sant Pere de Ribes 476 euros, a Vilanova i la Geltrú en 436 euros i al Vendrell 432 euros. Les dades de recaptació d’aquest impost en ciutats amb més de 28.000 referències cadastrals, situen Vilafranca en el número 28 de la llista, dotze posicions per sota de Vilanova i la Geltrú i 11 respecte al Vendrell. Per comarques, a l’Alt Penedès es paga una quota d’IBI de 370 euros, inferior a la mitjana catalana, situada en 484,6, mentre que al Baix Penedès en paga 488 i al Garraf 547. Increments de coeficients a més d’un miler d’ajuntaments Enguany 1.296 ajuntaments poden pujar l’IBI en 2018, ja que el Ministeri d’Hisenda va aprovar a principis d’any l’increment del coeficient dels seus valors cadastrals. La xifra varia en funció de

Ciutat

l’any en què va entrar en vigor l’última revisió que es va realitzar sobre cada municipi. Per aquesta mateixa raó, hi ha poblacions en què es produeix una caiguda en el coeficient.

AL GARRAF ELS CONTRIBUENTS PAGUEN UNA QUOTA D’IBI URBÀ SUPERIOR A LA MITJANA CATALANA Aquests municipis han de decidir si, actualitzen les dades i repercuteixen sobre els seus ciutadans l’augment. En el cas de les nostres comarques, n’hi ha quatre que es veuen afectats: Cube-

lles, que va revisar els coeficients l’any 1998 i que els incrementarà, Olesa de Bonesvalls, que ho va fer l’any 2008 i que els rebaixarà, Sant Martí Sarroca que va fer la darrera revisió l’any 2005, i que també els rebaixarà, i Sant Pere de Ribes que els va revisar l’any 2000 i que els incrementarà. Alguns ajuntaments del Gran Penedès ja van aprovar a finals d’any un increment de l’IBI urbà per aquest any, com Vilafranca del Penedès que l’incrementarà un 4%, després de més de deu anys de congelacions, fet que va causar controvèrsia. Al Vendrell el govern preveia incrementar-les un 2,5%, però no va aconseguir el consens necessari. A Vilanova i la Geltrú es mantenen les quotes, que van pujar força l’any passat. Pel que fa a la revisió cadastral, que s’hauria d’haver realitzat enguany per aplicar-se el 2018, no es farà fins l’any que ve.

1. Sant Cugat del Vallès 2. Igualada 3. Sitges 4. Barcelona 5. Cerdanyola 6. Viladecans 7. Rubí 8. Tarragona 9. Calafell 10. Figueres 11. Lleida 12. Sant Boi de Llobregat 13. El Prat de Llobregat 14. L’Hospitalet de Llobregat 15. Sant Feliu de Llobregat 16. Vilanova i la Geltrú 17. El Vendrell 18. Castelldefels 19. Cornellà 20. Roses 21. Manresa 22. Girona 23. Lloret de Mar 24. Reus 25. Granollers 26. Sabadell 27. Mataró 28. Vilafranca del Penedès 29. Badalona 30. Cambrils 31. Mollet del Vallès 32. Terrassa 33. Vic 34. Santa Coloma de Gramenet p Font: Direcció General del Cadastre

Rebuts

Recaptació

Quota mitjana

59.740 32.248 28.883 1.130.927 37.359 43.640 49.388 94.411 40.596 32.457 110.264 54.170 36.645 158.506 31.643 49.767 48.746 42.629 59.852 34.656 60.696 79.102 43.777 88.517 46.675 125.774 89.467 32.306 137.659 49.470 33.933 155.955 39.724 70.731

4.539.467 18.806.639 16.828.862 657.979.993 20.759.969 23.169.999 25.376.513 47.066.705 19.919.115 15.404.338 51.170.756 24.613.099 16.581.938 71.240.481 13.824.809 21.716.518 21.045.882 18.192.763 24.495.321 13.956.420 24.248.760 30.969.354 16.963.187 33.450.567 17.216.041 46.300.833 32.263.497 11.361.195 48.098.786 16.370.933 11.207.428 51.442.079 12.519.874 18.962.694

760 583 583 582 556 531 514 499 491 475 464 454 453 449 437 436 432 427 409 403 400 392 387 378 369 368 361 352 349 331 330 330 315 268

Penedès Econòmic

Gener - 2018

EMPRESA

L’economia digital, una oportunitat per millorar vendes en els negocis Serà un dels eixos de la programació de l’Escola de Direcció d’Empresa de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès Olga Aibar L’Escola de Direcció d’Empresa va presentar el dijous 11 de gener la nova programació per als propers mesos, que inclou fins a 12 microprogrames. L’onada digital i les noves tendències del màrqueting electrònic són alguns dels elements més destacats. Algunes d’aquestes sessions s’agrupen en cicles temàtics, com ara el d’economia digital, sota la direcció de Laia Morales, de Bar-

na Consulting Group, amb tres jornades: Les bases de la transformació digital per a directius i empresaris; Excel·lència en la captació i fidelització de clients i, la tercera, Nous canals de distribució, venda i activació comercial. Durant l’acte Morales va explicar que “l’economia digital és una oportunitat per a tots els negocis i els sectors per tal de millorar el màrqueting i les vendes”. Per això, el repte de les empreses és “aprofitar els nous canals per comunicar-nos millor i satisfer els

clients”. Segons va explicar, “ara tot el procés de venda té impactes online i offline. Els usuaris demanen experiències omnicanal, és a dir que es comencin les transaccions en un canal i que puguin acabar-les en un altre. Hem de tendir a fer les coses fàcils als clients, diferenciar-nos i ser capaços de fer una venda consultiva, que doni una solució integrada”. De la programació de l’EDE t�� ambé destaca el cicle de màrqueting electrònic, a càrrec de Montse Peñarroya, amb dues

jornades: SEO 2017 i la web semàntica, d’una banda, i Analítica web, d’una altra; com també un micrograma de Personal branding, aquest impartit per Helena Casas. En l’àrea de Direcció de Persones, l’EDE proposta tres accions formatives: Empresa i estratègia en gestió de persones; Gestió

del talent i, la darrera, Gestió de l’acompliment, totes tres dirigides per Sonia Ramos. Altres sessions de la programació tractaran sobre L’art d’influir i convèncer, amb Lourdes López; Més sintonia, més clients, amb Jordi Mayol, i Els nous reptes del nou turisme, amb el professor Josep Donaire.

Kiabi busca 200 persones per a treballar a la Bisbal del Penedès

Leroy Merlin i Aki es fusionen i crearan noves botigues

redacció

La multinacional francesa de moda Kiabi busca 200 empleats per al seu nou centre de distribució al polígon de les Planes Baixes, a la Bisbal del Penedès. ID Logístics ha obert la segona fase de selecció de personal per a la companyia després que la tardor passada ja es creessin 59 llocs de treball. En concret, es busquen mossos de magatzem de 20 a 57 anys. El web de l’Ajuntament

Leroy Merlin i Aki han iniciat un procés de fusió a Espanya amb l’objectiu d’estar més a prop del consumidor i poder donar resposta a les seves necessitats. La reestructuració es consolidarà de forma progressiva durant el 2019 i el 2020. L’objectiu és que aleshores tots els establiments de les dues firmes, és a dir 51 d’Aki, entre els quals el de Vilanova i

la Geltrú, i 71 de Leroy Merlin, es transformin en algun dels nous formats comercials que es volen impulsar. La idea és que hi hagi botigues de diferents ta-

manys i amb una oferta diferent, en funció de les necessitats de la població. El procés de fusió de les dues empreses disposa d’una inversió inicial de quatre milions d’euros.

des (DPO, per les sigles en anglès) comença a fer-se un espai. D’una banda estan en marxa les acreditacions per reconèixer aquesta figura, que barreja coneixements tècnics, legals i operatius per afrontar la gestió de dades a les organitzacions, i d’altra, per donar exemple, hi ha entitats que ja anuncien els noms de qui ostentaran aquesta responsabilitat. És el cas del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), que a través de la seva Comissió Permanent ha decidit moure fitxa i triar el seu Delegat de Protecció de Dades (DPO), que serà l’advocat i exdirector de L’Agència

Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) José Luis Piñar. Segurament això desembocarà en un efecte dominó, començant, com la pròpia (AEPD) ja va advertir, als col·legis professionals, que hauran de tenir un DPO. Aquest avanç cap al nou horitzó, tanmateix, té encara punts foscos. Solucionables, és clar, però que ens allunyen d’un escenari ideal. Nomenaments com l’esmentat i els passos fets per definir el contingut i forma de nous processos que reclama el reglament, com l’anàlisi d’impacte previ, no amaguen que ningú avui dia té certeses al cent

per cent de com ajudar un client a fer el pas de la normativa existent al nou marc. La raó és que poc més de 100 dies de l’entrada en vigor del RGPD, la LOPD no té substituta. La llei espanyola que ha d’assumir i adaptar el reglament europeu continua el seu periple legislatiu. Se suposa que l’esborrany que hem conegut serà força semblant al que s’acabi aprovant, però hi havia tants punts per concretar i amb derivades tan serioses en la pràctica que no queda més que esperar... mentre el rellotge va comptant i el compte enrere s’esgota.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

de la Bisbal del Penedès, centralitza les sol·licituds laborals de les persones interessades. Kiabi impulsa el seu nou centre logístic de 53.000 m2 en unes instal·lacions

construïdes per l’operadora internacional Prologis al polígon de les Planes Baixes. Aquest disposa de 400.000 metres quadrats, la meitat dels quals pertanyen a El Corte Inglés.

Tret de sortida El compte enrere és inexorable. Semblava lluny allò que explicàvem fa temps, allà pel 2016 quan s’aprovà el nou reglament de protecció de dades que unificava totes les normatives europees i posava al dia la manera de gestionar els drets de les persones a la seva privacitat. També, a més, marcava unes noves regles de joc per a les empreses que potencien la competitivitat i la igualtat d’oportunitats en un mercat digital, sigui el camp que sigui de l’activitat econòmica on operin. Bé, doncs, no som al

maig encara, però el famós Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és cada dia més present en la llista de tasques pendents de les empreses. Aquest cop sembla que la nova normativa té més números per fer-se valer que la LOPD. Deu ser que la societat hiperconnectada on vivim ens ha fet agafar consciència i ja tenim tots ben clar que les nostres dades són matèria de mercadeig constant. Un dels temes principals que ens fa pensar d’aquesta manera més optimista és que la nova figura del Delegat de Protecció de Da-

Gener - 2018

Penedès Econòmic

Gener - 2018

EMPRESA

Decathlon no construirà el parc esportiu de Sant Pere de Ribes

Mor Sergi Navarro, expropietari de Mago

El projecte, que suposava invertir deu milions d’euros i la creació d’uns 200 llocs de treball, es decarta per la situació d’incertesa a Catalunya Olga Aibar Decathlon no construirà el parc esportiu de 10 hectàrees que havia projectat a Sant Pere de Ribes, en el qual preveia invertir més de 10 milions d’euros i crear uns 200 llocs de treball. El motiu manifestat als responsables municipals és “la situació d’incertesa a Catalunya” i “un canvi en la línia de l’empresa, que ha deixat de fer aquestes inversions a Europa”. El projecte incloia un establiment de 8.000 m2 i establiments d’oci i restauració. El parc havia de ser el primer a Espanya

ES PREVEIA CREAR UNA NAU DE 8.000 M2 I ESTABLIMENTS D’OCI I RESTAURACIÓ d’aquesta extensió i consistia en un nou concepte d’establiment dedicat a la comercialització dels seus productes i a provar noves tendències relacionades amb l’esport. La intenció de l’empresa ara és només llogar espais relacionats amb l’activitat comercial. L’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, lamentava aquesta decisió, que afecta els futurs projectes d’inversions

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Josep Maria Roca

plantejats al municipi, perquè “vam lluitar molt per aconseguir els metres quadrats necessaris per tirar endavant el projecte, i fins i tot el Parlament va haver de fer una exempció a la llei de Comerç perquè es pogués fet realitat”. L’alcaldessa assegurava desconèixer si l’empresa tenia la intenció de traslladar-se al polígon industrial de la Masia d’en Barreres de Vilanova i la Geltrú, on s’hi ubica l’antiga fàbrica Griffi, tal i com es va apuntar durant una trobada entre les patronals i les sindicals a la capital del Garraf. D’altra banda, el projecte del nou polígon comercial de Vilanova ha causat el malestar del govern ribetà perquè no se n’ha parlat a nivell comarcal i perquè desconeixien que el Parlament hagués fet una esmena a la Llei

de mesures financeres i fiscals per autoritzar la instal·lació de grans superfícies comercials de fins a 19.000 metres quadrats comercials en aquesta zona. Segons Garrido, “hauríem de treballar tots plegats i intentar defensar la complementarietat entre els municipis del Garraf ”. A aquest polígon vilanoví, actualment abandonat, un operador ha adquirit la parcel·la de la cimentera Cemex i preveu instal·lar diferents espais comercials. En paral·lel a aquest fet, l’Ajuntament de Vilanova ha iniciat un debat sobre la llibertat horària comercial ja que aquestes firmes reclamen l’obertura els diumenges i festius. Actualment aquesta llibertat només s’aplica durant l’estiu en la zona comercial compresa entre la via del tren i la façana marítima.

Controlar l’enfuriment Hi havia una vegada... un noi que tenia molt mal caràcter. Ell mateix s’adonava d’això, se sentia malament, patia. Li va demanar consell al seu pare. El seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència, hauria de clavar-ne un darrere de la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus. Durant els dies que van seguir, a mesura que aprenia a controlar

el seu temperament, en clavava cada vegada menys. Va descobrir que era més fàcil dominar-se que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. El seu pare li va suggerir que retirés un clau per cada dia que aconseguís dominar-se. Els dies van passar, i va poder anunciar al seu pare que no quedaven claus per retirar. L’home el va prendre de la mà, el va portar fins a

L’empresari vilanoví Sergi Navarro Millet va morir el passat diumenge 14 de gener als 80 anys. Navarro va ser propietari de Manufactures Mago, ara Mago:urban, una reconeguda empresa dedicada a fabricació actualment de mobiliari urbà que, en un 70 per cent, exporta des de la seu ubicada al polígon Masia d’en Barreres. L’empresa havia estat fundada pel seu sogre, Miquel Martínez-Cantullera, i es va traslladar a Vilanova l’any 1972. Els productes de l’empresa van reeixir especialment des dels anys noranta amb la fabricació de material urbà en ciment arquitectònic. El centre productiu ocupa 20.000 metres quadrats a la capital del Garraf entre naus de producció, taller mecànics i de motllos, magatzems exteriors

la porta i li va dir: Has treballat dur, fill meu, però mira aquests forats a la fusta: mai més serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència, deixes cicatrius com les que veus aquí. Pots insultar algú i retirar el que s’ha dit, però la cicatriu perdurarà per sempre. Ja m’he referit anteriorment, a través d’altres relats a la importància de controlar la ira. Són temps difícils o complicats, de susceptibilitats en els quals “saltem” amb massa facilitat. Un ritme de vida sovint frenètic i un ambient crispat, són els

i oficines. Els seus professionals es dediquen a la fabricació mitjançant processos respectuosos amb el medi ambient i adaptats a les necessitats del client. Sergi Navarro va ser un dels socis fundadors i vicepresident de l’Associació d’Empresaris del Garraf, que va ser l’embrió de l’actual Federació Empresarial del Gran Penedès. La implicació de Navarro a la vida social de la ciutat ha estat molt rellevant al llarg de la seva vida. Especialment destacada va ser la seva participació en el desaparegut setmanari L’Hora del Garraf, del qual va exercir les funcions d’editor, que va compaginar amb la presidència del Club de Tennis Vilanova, entitat esportiva a la qual va dirigir durant diverses èpoques. Les exèquies per la seva mort van tenir lloc el dimarts 16 de gener al matí al tanatori de Vilanova i la Geltrú.

principals culpables. Tinguem en compte en primer lloc, que una ofensa verbal és tan nociva com una ofensa física. Quan s´està enfadat, les teves idees poden tornarse molt exagerades i massa dramàtiques. Procura reemplaçar aquests pensaments per altres més raonables. El primer que has de fer si estàs en una discussió acalorada és tranquil·litzarte i pensar les teves respostes. No diguis el primer que et passi per la teva ment, tranquil·litza’t i pensa amb

cura sobre el que desitges dir. Alhora, escolta amb atenció el que està dient l’altra persona i pren-te el teu temps abans de respondre. No et deixis dominar per la ira, quan hagis de dir alguna cosa, recorda que amb els nostres actes i paraules, podem fer mal als sentiments d’algú, que potser, o de ben segur mai torni a ser el mateix, ja que hi ha empremtes que mai s’esborren. Sempre i en tot moment respira i... compta fins a deu.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

EMPRESA

INSCRITS 1.243 JOVES AL PROGRAMA DE GARANTIA JUVENIL Durant l’any 2017 1.243 joves es van inscriure al programa de Garantia Juvenil, a través de l’Oficina Jove Garraf. Es tracta d’un programa que aglutina tot un seguit de recursos d’atenció personalitzada, inscripció, derivació a feina i formació, i de seguiment a les persones joves que es troben en situació d’atur i que no estan estudiant, per facilitar la seva inserció laboral. El 73% dels inscrits són nascuts a Catalunya. D’aquests, el 62% són homes d’entre 21 i 25 anys, seguits per la franja d’edat entre els 26 i 29 anys, amb un 23%. Només en el darrer trimestre de l’any s’han formalitzat 426 noves inscripcions, de les quals 55 ja han estat derivades a ocupacions i períodes de formació, i 23 segueixen en tutoria.

ISO Ràpida arriba al Penedès de la mà de De Cara Assessors i Molins de Q Un equip de consultors amb experiència en certificacions ISO implanten a les empreses sistemes de gestió documental digitalitzada de qualitat redacció

L’empresa De Cara Assessors, experts en assessorament laboral, fiscal i comptable des de 1975, juntament amb la consultora Molins de Q, han creat ISO Ràpida, que ofereix serveis de consultoria en sistemes ISO per a les empreses. ISO Ràpida realitza la implantació de qualsevol sistema de qualitat d’una forma àgil i ràpida. El treball que aporta és la clau perquè una empresa, organització o entitat local optimitzi tota la seva gestió. Amb un equip de consultors amb àmplia experiència en certificacions ISO s’implanten els sistemes de gestió de qualitat de

manera àgil i ràpida amb una gestió documental digitalitzada. Així, es tendeix a minimitzar el suport en paper, ja obsolet, i de difícil implantació en el dia a dia de les empreses. ISO Ràpida garanteix l’obtenció de la certificació en el 100% dels casos. I a més, l’empresa aconsegueix tenir una eina del control de la qualitat digitalitzada que permet millorar la gestió i l’anàlisi de les dades obtingudes amb el sistema de qualitat implantat i ja certificat. ISO Ràpida ofereix serveis relatius a implantació de tot tipus de normativa: ISO 9001, ISO 14001, OHSAS 18001, ISO 27001 i IATF 16949, IFS, BRC, FSSC 22000, APPCC, Marcatges CE, etc.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

L’ENTREVISTA

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general de la FEGP i conseller delegat de Node Garraf

“Hem d’impulsar més la indústria, perquè fa bategar l’economia”

Comencem un nou any, un bon moment per fer balanç dels dotze mesos anteriors i per albirar els objectius i les metes de cara als que vindran. Per això hem volgut copsar les expectatives, les necessitats, i les demandes de les empreses del Penedès i el Garraf de la mà d’una de les persones que més bé les coneix i que segueix de prop: el secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), conseller delegat de Node Garraf, i director de l’Escola de Direcció d’Empresa. l’últim trimestre van ser mesos convulsos que van afectar el comerç i el turisme, i les darreres dades que s’han publicat així ho certifiquen.

Olga Aibar

Isidre Also Torrents (Tortosa (1962), casat i pare de tres filles, va ser gerent i actualment secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). També és conseller delegat de Node Garraf, Agència de Desenvolupament Econòmic, des de fa un any i mig, i director de l’Escola de Direcció d’Empresa (EDE). De la seva etapa formativa, destaca que és tècnic Superior en Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona (UB), amb un postgrau en Estratègia i Planificació Regional a la Universitat Politècnica de Catalunya, té estudis curriculars de protocol i organització d’actes i va realitzar formació complementària en tècniques de comunicació. Va ser director del Club Tennis Vilanova (1985-1988), director tècnic de la Fira de Novembre del 1991 al 2003, director de l’empresa Pigmalion del 1992 a 2001, i director tècnic de la fira Galàctica del 1993 al 2003 i codirector de Firavi l’any 2003.

Com va acabar l’any 2017 per a les empreses del Gran Penedès i quines perspectives tenen de cara al nou any? A les empreses de component industrial, especialment les que exporten i van perseverar en processos teconològics i en innovació, els va anar molt bé, i el 2018 tenen expectatives bastant engrescadores. Des del punt de vista industrial, al conjunt de les nostres comarques estem en un bon moment i s’està notant en la contractació. En el sector serveis no passa el mateix. El comerç no va tancar amb un bon balanç perquè el revifament econòmic que s’ha produït des del 2015 encara no s’està notant en el consum final. El sector turístic va tenir una bona campanya de continuïtat, però la restauració va tenir un comportament molt desigual durant l’any. En general es pot dir que l’any 2017 ha estat un any positiu, un any de recuperació, i el 2018 tot apunta que serà un molt bon any en tots els sentits. La situació d’inestabilitat dels darrers mesos de l’any va afectar molt les empreses? En alguns sectors s’ha notat que el primer semestre de 2017 va ser molt favorable fins al setembre, i que a partir d’octubre va començar a decaure. Algú apunta que una de les causes va ser l’incertesa generada pel sotrac polític que vam viure i, probablement és així. El que està clar és que

L’ANY 2017 HA ESTAT UN ANY POSITIU, DE RECUPERACIÓ, I EL 2018 TOT APUNTA QUE SERÀ UN BON ANY EN TOTS ELS SENTITS

Quins són els punts forts de les empreses de la nostra zona? Al Penedès estem molt contents del comportament de les empreses de tipus industrial perquè al final són les que fan bategar l’economia. Quan la indústria batega amb força, els serveis finals (restaurants, serveis turístics, comerç) milloren la qualitat. El que fa és vitalitzar-los i donar-los continuïtat, trencar l’estacionalitat, en definitiva. Quina és l’assignatura pendent? Les nostres comarques el que han de fer és treure profit de la proximitat que tenen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha empreses que tenen molt d’interés en venir al Penedès i al Garraf a instal·lar-s’hi, perquè estem pròxims als nodes més importants de comunicació. El problema és que l’expansió de l’onada metropolitana ens ha agafat sense estar preparats. Els ajuntaments, que són els que poden planificar els seus polígons, no han estat per la labor. Molts no han planificat bé la possibilitat d’atraure empreses i això ho estem pagant car, sobretot al Garraf. També han d’aprendre a mancomunar la disponibilitat d’aquests espais. A l’Alt Penedès hi ha molt bona disponibilitat de sòl industrial, però s’ha d’activar comercialment, i més ara que som atractius. Tenim una

Penedès Econòmic

Gener - 2018

L’ENTREVISTA zona cada cop més competitiva per factors externs, però també tenim factors endògens. Quins són aquests factors? Un d’ells són les persones que estan al capdavant de les indústries. Visitant les nostres empreses ens estem trobant amb directius molts joves. Els directors de planta són persones d’un perfil entre 35 i 45 anys en contrast amb el que et trobaves fa 15 anys. Trobes gent entusiasmada, que està generant projectes per ells mateixos i que no esperen instruccions, sinó que belluguen les indústries a un bon ritme. Es troben els perfils de treballadors que cerquen les empreses? La coincidència unànime de les empreses del Gran Penedès és la falta de perfils qualificats. El campus universitari de referència, que és el de la UPC, amb seu a Vilanova i la Geltrú, no dóna a l’abast en perfils d’enginyeria i hem d’importar el talent, quan hi ha elements que no acaben d’ajudar a captar-lo com els peatges o les tarifes ferroviàries descompensades. És la paradoxa que tenim. Un gran exemple és Idiada, que està en disposició d’inserir contínuament tecnòlegs i persones amb coneixement en enginyeria i fins i tot amb la formació professional qualificada i també té problemes. Al voltant seu el lògic seria que es creés un teixit d’empreses vinculades i això no succeeix perquè no hi ha persones capacitades. Quines accions s’haurien de fer per millorar en aquest aspecte? Els ajuntaments han d’apostar per la indústria, i treballar en models de formació professional. Només així podem fer que municipis que es troben amb taxes d’atur exagerades puguin tornar a nivells adequats. El Baix Penedès és un exemple, la mitjana està al 19% i continua sent la ventafocs de Catalunya. Amb el sector serveis no n’hi ha prou. La comarca hauria de fer una aposta clara per la indústria i per la logística, perquè es resenteix de tenir un entorn industrial escàs. Tanmateix a la Bisbal del Penedès es van instal·lant noves empreses. Sí, però és a conseqüència de la pròpia demanda d’aquestes. No és mala noticia que es vulguin instal·lar aquí i no més lluny perquè hi ha molt bones expectatives. Ja no parlem de què passaria si tinguéssim el Corredor Mediterrani, que seria balsàmic per a les comarques d’economies més necessitades, però al cap i a la fi no és una quimera, és qüestió d’empènyer. Vostè compagina càrrecs a la

FALTEN PERFILS QUALIFICATS A LES NOSTRES EMPRESES

Federació Empresarial i també a Node Garraf, una agència que s’ha aconseguit revitalitzar. El que estem fent és desmostrar que un ens comarcal consorciat que serveix com a eina de promoció econòmica pot funcionar, no és una entelèquia. Una agència de promoció econòmica el que ha de fer és donar complementarietat als propòsits individuals dels ajuntaments i promoure actuacions afegides que puguin ser d’interès per a tots. El Film Clúster és un bon exemple perquè el que fa és resoldre els problemes que tenen els ajuntaments a l’hora d’atendre els rodatges, promocionar-los i això fa que els consistoris aconsegueixin ingressos en concepte de taxes, que no tinguin problemes amb el normal desenvolupament de la vida diària, etc. Quins són els projectes estratègics en els quals treballa l’agència? Estem treballant en el Node Film Clúster, en el cercle local d’inversors, i en polígons, (actualitzant dades i creant un aparador a Internet per accedir des de qualsevol lloc del món i els criteris de comercialització). A banda, en l’àmbit del turisme donem eines als serveis tècnics municipals. Ara per exemple hem fet un reportatge de tots els atractius de la comarca a vista de dron. Les imatges es posen a disposició dels ajuntaments i també al sector privat. També tenim una idea d’economia taronja, és a dir, com transformar la creativitat en negoci. Detectem al Garraf que, si no tenim en compte el Barcelonès, és la comarca que té unes condicions millors per eregir-se com la demarcació taronja de Catalunya perquè té uns actius museístics, paisatgísitcs, culturals, gastronòmics i artístics que no té cap altra.

EL RESULTAT DE LA INTEGRACIÓ ENTRE L’ADEPG I LA UEP HA ESTAT MULTIPLICADOR

Ara fa sis mesos que va néixer la FEGP. Quin balanç fa d’aquesta sinèrgia? En fem un balanç molt positiu perquè durant l’assemblea en la qual es va aprovar la fusió es preveia que tot estigués integrat de cara al 2020, i en només sis mesos ja ho tenim pràcticament fet, a falta d’uns petits detalls. Al principi va costar una mica i va suposar sumar 52 persones a l’estructura directiva, però l’acoblament s’ha fet molt bé i en les visites que hem realitzat a les empreses i institucions s’ha expressat la satisfacció per la realització d’aquest procés. El resultat ha estat multiplicador. Ara oferim més formació, un millor assessorament i més avantatges als socis, que actualment són més d’un miler d’empreses de les tres comarques.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

PER QUÈ VENEÇUELA, AMB TANTS RECURSOS ESTÀ EN LA RUÏNA, TÉ TAN POCA LLIBERTAT I TANTA CORRUPCIÓ? (PART 2)

a lluita política, tal com vam explicar en el cas de la denúncia selectiva de la corrupció a Espanya, és molt més cruel que als mercats. De manera que, per desplaçar a algú del poder, els contrincants exageren molt els defectes del contrari i oculten i intenten minimitzar els propis. Quant a la nostra democràcia, cal distingir entre els que volen corregir els seus errors i els que amb la manipulació d’ells intenten substituir-la per un règim sense llibertats pels que no opinen com ells. En el primer cas, el seu compromís democràtic és seriós en el segon cas no. L’índex de qualitat democràtica mundial del 2016 “Democracy Index 2016”, reparteix els països en grans grups: Democràcia plena (1/20), Democràcia imperfecta (21/76), Règim híbrid (77/116) i Règim autoritari (117/167). La classificació situa a Espanya en el lloc 17 i estan situats en el grup de Règim autoritari: Veneçuela en el 117, Cuba en el 128 i Corea del Nord, l’últim en el 167. En un article a El Periódico de Catalunya, Luis Mauri afegia 2 índexs més, l’austríac “Global Democracy Ranking 2013-14” (Espanya, 19; Japó, 20; Israel, 24; Itàlia, 27; i Veneçuela, 97) i el nord-americà “Freedom in the World 2016”, que atorga a Espanya 95 punts sobre 100, a França 91, als Estats Units 90 o a Itàlia 89 mentre que a Veneçuela 35, a Cuba 16 i a Corea del Nord 3. En l’Índex de Percepció de Corrupció i Transparència Internacional corresponent a l’any 2016, Espanya està situada en el lloc 41, Cuba en el 60, Veneçuela en el 166 i Corea del Nord en el 174 (l’últim és Somàlia en el 176). En aquest Índex, Veneçuela estava el 1995 en el nº 38. El 1993, el Parlament va substituir a Andrés Pérez acusat de malversació de fons públics. El 1994, Chávez va abandonar l’exèrcit per dedicar-se totalment a la política basant el seu discurs en les denúncies de corrupció del sistema i dels partits i dels abusos de “l’oligarquia decadent” sobre el

poble. Al desembre de 1998, va resultar triat president. Quan és reelegit al desembre de 2012, Veneçuela estava ja en el lloc 165 del rànquing de la corrupció. Va morir al març de 2013 d’un càncer. A Veneçuela i el 2016, amb una economia arruïnada per la mala gestió econòmica, la deterioració es va accentuar, el PIB va retrocedir un 18% i la inflació va ser d’un 254,9%, resultat principalment del descens del preu del petroli i de la reducció de la seva extracció per la falta d’inversions, en una economia en la qual el petroli proporciona la pràctica totalitat de divises, la qual cosa va agreujar, encara més, el nivell de manques de la població. L’enfonsament econòmic es va accelerar durant aquest any 2017 fins a provocar el 3 de novembre passat la decisió de Maduro decretant “el refinançament i reestructuració del deute” a partir d’aquest dia. El 13 de novembre passat l’OPEP va anunciar que la producció diària de PDVSA havia baixat a l’octubre (-130.000 que setembre) per primera vegada en els últims 28 anys de 2 milions de barrils diaris. Des de 2015 a octubre de 2017 el descens era de 699.000 barrils diaris. Dues dades certifiquen aquesta situació crítica: el deute de Veneçuela supera els 130.000 milions de dòlars, segons la CEPAL i la firma d’assessoria econòmica i financera Econometrica, declarava que Veneçuela havia entrat tècnicament en “hiperinflació”, en depassar per primera vegada a l’octubre (50,6%) el llindar del 50% que defineix aquest concepte. A l’estar en mans de nordamericans (60) i canadencs (10) el 70% dels bons i haver prohibit el Govern d’Estats Units comprar nous bons i arribar a acords amb Caracas o la petroliera estatal PDVSA, en haver-se reduït les seves reserves de divises al seu més baix nivell dels últims 40 anys (a

9860 m., 500 en efectiu, la resta en or Nov.17) i haver de pagar uns 9.000 (o més segons fonts) milions de dòlars l’any que ve i amb la contracció del valor i la producció del petroli, el règim de Maduro està en un atzucac que agreujarà la situació dramàtica de la població. Els problemes econòmics de la població deriven dels defectes estructurals derivats de la política econòmica des que va assumir la direcció Hugo Chávez. L’expropiació d’empreses i la nacionalització d’activitats productives en mans privades, les dificultats legals per a la creació d’empreses privades, el control de preus van provocar la destrucció de la competitivitat de la base productiva de béns i serveis per a la població de manera que actualment s’ha d’importar la major part d’ells i això s’ha de pagar en

dòlars i la venda de petroli cada vegada és més insuficient per al seu finançament. Per assegurar el seu poder, Maduro s’ha recolzat en la Força Armada, a canvi de compensacions de tot tipus. La Vanguardia del 8 d’agost de 2017 en un article sobre la “soberaníssima constituent” incloïa en un quadre destacat “Generals en el més alt”, “Dotze generals s’asseuen en el gabinet de Maduro... Els militars controlen empreses, un banc, una televisió i un conglomerat energètic”. Control que s’ha accentuat a primers de desembre, amb la substitució d’històrics del chavisme per militars als quals ha nomenat ministres d’àrees tan importants com a Petroli, Comerç Exterior, Transport i Habitatge Es pot anomenar això “un sistema oligàrquic”? Es critica la deficient gestió

dels militars però la ruïna de les empreses públiques està garantida quan la gent professional i competent és rellevada per personalitats afins i desproveïdes de capacitació. El canvi de gestors va provocar que PDVSA que era fa 20 anys una empresa enormement rendible va acabar sent deficitària quan els costos, la plantilla d’empleats i la utilització dels seus recursos van passar a ser determinats per criteris polítics. Una de les característiques dels sistemes ineficients és la deriva autoritària amb l’objecte d’impedir el relleu i amb això, evitar l’aflorament de l’escandalosa corrupció i malversació de la seva classe dirigent. És el que va fer Maduro quan, després de perdre en les eleccions de 6 de desembre de 2015, va crear una assemblea constituent per substituir un poder legislatiu que no dominava. El camí cap a la dictadura s’ha anat accentuant. Alejandro Tarre a El País “Cómo el chavismo aprovecha el hambre para ganar votos” (9-12-17) explica el sistema del control per treureli profit polític a l’escassetat d’aliments. Hi ha 3 components: els Comitès L. de Proveïment (CLAP) creats el 2016 per distribuir aliments, els censos dels beneficiaris d’ajudes socials i el “carnet de la pàtria” que serveix per accedir als beneficis i els punts vermells que s’instal·len en les eleccions prop dels centres de votació i que permeten controlar als votants. A finals d’octubre, Amnistia Internacional denunciava que el Govern veneçolà ha engegat una campanya de violacions il·legals d’habitatges de persones sospitoses de dissidència. I, especialment des de l’1 d’abril, amb una enorme repressió. En la primera quinzena d’agost, l’OEA denunciava 620 presos polítics (amb Chávez eren 13) i l’ONU en el seu primer in-

forme, feia responsable al govern de Maduro de “sistemàtiques” detencions arbitràries (5.021), arrests sense garanties jurídiques (mes d’1.000), tortures a milers de ciutadans i de 46 morts, almenys, per les forces de seguretat (mes 27, almenys, per “col·lectius chavistes” a Wikipedia 127, extraoficial 30 més) i uns 2.000 ferits. Tot això, ha estat denunciat, des de fa temps, pels països democràtics i els més importants organismes internacionals, Amnistia Internacional, ONU, UE, Parlament Europeu, etc. Segons l’Observatori de Violència, es van registrar el 2016, 28.479 assassinats, el salari mínim integral mensual total (actualitzat l’1 de novembre és de BS 456.507,43) avui al mercat paral·lel equivaldria a 3/4 dòlars, quan va entrar Maduro era de BS 3.634,02 (1-5-13) que equivalien a 151 dòlars. Ecoanalítica ha calculat que les classes populars destinen el 90% dels seus ingressos a aliments, la F. Farmaceutica V. alerta que l’escassetat de medicines arriba al 85%... La falta d’aliments i medicació ha provocat una crisi humanitària en la major part de la població incomprensible en un país amb tants recursos. M’estranya l’escàndol que es va produir el 30 d’agost de 2017, quan Maduro va oferir 5 milions de dòlars als damnificats per l’huracà Harvey, el que fos el primer a visitar Cuba per oferir un donatiu després de l’huracà Irma i que fa uns dies en l’ONU ratifiqués la seva disposició d’ajudar als països del Carib afectats (Inclòs Puerto Rico) quan no té recursos per alimentar al seu poble. Són dirigents que tenen un ordre de prioritats diferent i com hem assenyalat, la seva primera preocupació és la supervivència del règim polític i l’estructura de poder i interessos de la seva casta dirigent. Amb això, els recursos són destinats a millorar la seva imatge exterior i afavorir amb el control d’aliments interior i l’ajuda a determinats països, un vot captiu per assegurar la seva continuïtat.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

ACTUALITAT

El Penedès busca impulsar el cicloturisme, el senderisme i una xarxa d’autocaravanes

Olga Aibar Representants del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès van presentar el dijous 25 de gener a l’auditori del Vinseum de Vilafranca el Pla d’accions 2018 d’EnoturismePENEDÈs i el resum de les accions realitzades durant el 2017. Ho van fer davant d’un centenar de representants d’empreses, institucions i serveis diversos. Entre els reptes per aquest any, centrats en deu punts, es troben l’impuls d’una xarxa de dotze àrees d’autocaravanes enfocada a un nou mercat internacional de viatgers, la redacció del primer mapa Alpina del Penedès, que inclou totes les rutes de senderisme i cicloturisme de la comarca, la millora de l’acollida del turista, i potenciar el turisme sostenible, responsable i de qualitat. També es vol incrementar la notorietat de la marca destí, realitzar accions i campanyes de comunicació i publicitat en el mercat català, donar visibilitat i integrar els elements singulars del territori, apostar per fires professionals o workshops específics internacionals. Segons la directora del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Núria Sala, “la idea és posar en valor el territori i incidir en l’excel·lència turística de la destinació”. L’any passat es van realitzar 101 accions de promoció, entre les quals 24 centrades en Press-

trips & Blogtrips, i 16 en esdeveniments enograstròmics, es van dur a terme 227 accions a mitjans de comunicació, 15 enotrobades i vuit sessions formatives a empreses del club, entre d’altres actuacions. Respecte a la comercialització de productes online, l’evolució ha estat exponencial, fet que demos-

LA FACTURACIÓ ANUAL DELS PRODUCTES ONLINE S’HA TRIPLICAT EN ELS DARRERS 4 ANYS tra l’excel·lent funcionament de la plataforma. Així, en els darrers quatre anys, s’ha passat de 783 clients anuals a 2.853, les reserves s’han incrementat de 225 a 857, i la facturació anual s’ha triplicat, passant de 25.318 euros a 79.881. Finalment, des del Consorci de Promoció Turística es va destacar la importància de compartir i coordinar-se entre tots els municipis, empreses i institucions, per unificar l’estratègia de marca per aquest any, que serà l’any del turisme cultural. Durant l’acte també es va presentar el Pla de màrqueting d’enoturismePENEDÈS, obra de l’estudi d’Aquells nois tan simpàtics. L’objectiu és crear el con-

cepte del Penedès entre tothom, com si es desvetllessin petits secrets personals. Aquests es classificaran dins de les diverses temàtiques escollides a partir dels workshops participatius que es van desenvolupar el passat 2017 basat en conceptes extrets a partir d’idees principals del que és el Penedès. Aquests es recopilaran dins la marca “Penedès Secret”, una plataforma on es recolliran els secrets ja descoberts. Un total de 202 empreses formen part del club enoturismePENEDÈS i 13 estan en procés d’adhesió. El pressupost per aquest any és de 254.500 euros, el 79% dels quals provenen de fons públics i un 21% de fons privats.

y Evolució comercialització online. 2014-2017

p Font: Enoturisme Penedès

Fèlix Miró

Aquests són alguns dels eixos del Pla d’accions d’EnoturismePENEDÈS per al 2018, que vol incendir en l’excel·lència turística de la destinació

Penedès Econòmic

Gener - 2018

OPINIÓ

GEMMA BELTRAN ANIENTO Traductora, correctora i professora d’anglès

SAPS QUANTS DINERS PERDS SI NO INVERTEIXES EN FORMACIÓ? M

oltes empreses no saben que els diners que paguen com a cotització per formació a la Seguretat Social es converteixen en un crèdit formatiu que poden fer servir per bonificar qualsevol acció formativa que tingui relació amb l’activitat de l’empresa i que millori les competències i qualificacions professionals dels treballadors. Hi ha dues maneres de gestionar les bonificacions amb la Fundación Tripartita, que és l’organisme encarregat de la gestió d’aquesta formació al nostre país: bé les empreses contracten els serveis intermediaris d’empreses de formació, o bé fan els tràmits elles mateixes amb el certificat digital de l’empresa, que els permet accedir a la plataforma i gestionar tota la formació. Val a dir que els tràmits no són senzills, però sí que ofereixen una alternativa a les empreses de formació (que evidentment, cobren una comissió per l’organització dels cursos). Però entrem en matèria, perquè si heu arribat fins aquí, és que us interessa saber què vol dir tot això en termes econòmics. Les bonificacions de la Tripartita només cobreixen tot el cost del curs en el cas d’empreses petites de fins a nou treballadors. Per a la resta, la Tripartita cobrirà un 90% del cost per a plantilles de 10 a 49 treballadors, un 80% del cost per a plantilles de 50-249

treballadors i un 60% del cost per a les plantilles de més de 250 treballadors. Si parlem de preu/hora, la bonificació màxima de la formació presencial és de 9 € per treballador i per hora en nivells bàsics i de 13 € en nivells superiors. Per exemple: una classe amb tres alumnes de nivell bàsic rebrà una bonificació màxima de 27 € per hora; mentre que el mateix grup d’un nivell intermedi rebrà una bonificació màxima de 39 €/

LA BONIFICACIÓ MÀXIMA DE LA FORMACIÓ PRESENCIAL ÉS DE 9 € PER TREBALLADOR I PER HORA EN NIVELLS BÀSICS I DE 13 € EN NIVELLS SUPERIORS

hora. Els requisits per a accedir a les bonificacions són que els alumnes assisteixin al 75% de les classes, pagar totalment el curs abans d’optar a la bonificació i emplenar les enquestes de la Tripartita i signar un rebut del certificat del curs un cop s’acabi. També és possible que els cursos rebin la visita d’inspectors que revisaran que la informació que s’ha proporcionat (nombre d’alumnes, hores de classe, etc.) es correspon

amb la realitat. El web de l’organització explica pas per pas tot el que s’ha de fer per accedir a les bonificacions, té un directori d’empreses de formació, un buscador de cursos gratuïts i un simulador per calcular, segons les característiques de la vostra empresa, de quin crèdit formatiu disposeu. Consulteu tota la informació a: https:// www.fundae.es i penseu que són diners que us corresponen i que si no feu servir, desapareixen!

Penedès Econòmic

Gener - 2018

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Emprendre des de les organitzacions Aquest mes vull entrevistar una persona que encarna com poques el significat de la paraula emprendre. Dorm poc i treballa molt. Es defineix a sí mateix com algú que des de fa mes de 25 anys es dedica a donar marxa a l’entorn. Se sent una mica Quixot. No entén l’emprenedoria si no és de de la rebeldia, en el sentit de no assumir els fets i les convencions com són. L’anhel de no sotmetre’s sinó de procurar el canvi cap a la millora Isidre, portes una llarga trajectòria al capdavant de l’actual FEGP fins fa poc ADEPG. Però aquest neguit de “donar marxa a l’entorn” com tu l’anomenes et ve de lluny, cert? He promogut diferents fires a Vilanova. La primera Fira de novembre l’any 91 en que ho vaig fer més des del punt de vista amateur. Però possiblement la fira que ha tingut més impacte va ser Galàctica. No només era una fira d’invents sinó sobretot una trobada d’inventors per buscar inversions va esdevenir el Primer Saló Internacional dels inventors. Durant 11 anys fins l’any 2003 vam aconseguir tenir la presència de 13 països diferents i ressò a través d’emissores d’arreu del món. Possiblement és l’esdeveniment que més repercussió ha tingut a les nostres comarques... Va ser una experiència excepcional. Allà hi devies conèixer gent realment emprenedora... L’inventor és un emprenedor de la idea. Té una certa ingenuïtat que el porta a obsessionar-se molt amb la seva idea i de vegades acaba aïllant-se molt.

El que més caracteritza un inventor és l’obsessió per allò que ha inventat i que considera que aporta molt a la societat. Acostuma a fer molts esforços amb els seus estalvis per fer viable la idea. No és fàcil que un gestor acabi comprant-los la patent. Parla’ns del que ha representat i representa la FEGP a la teva vida. És un projecte personal però no és meu. Em van venir a buscar perquè havia impulsat les fires de les quals hem parlat. La meva vida és la FEGP. Són 27 anys en cos i ànima amb moltes hipoteques personals. Hi vaig creure en aquell moment i hi continuo creient és un repte continu. Però tu has estat també empresari? Sí, vaig tenir una empresa que es deia Pigmalió que es dedicava a formar persones que organitzessin actes amb un determinat estil. En un temps ho feia compatible amb la gerència de l’ADEG. M’ajudava molt a estructurar les idees però no era rendible. Vaig tenir l’empresa de comunicació i RRPP del 1992 fins al 1999. I quina diferència veus entre emprendre en un negoci propi o fer-ho en una organització que no és teva? No hi veig gaire diferència perquè en tot el que començo m’hi exposo com si fos meu. T’acabes apassionant amb els projectes i també n’assumeixes els riscos i els possibles fracassos. Són més importants les grans idees que els grans capitals. Les coses es canvien amb idees no

amb diners. El diner és un vehicle. T’he sentit i llegit en moltes ocasions una opinió crítica cap a aquest boom de l’emprenedoria. Per què? Tota la creació de vivers, coworks i d’altres serveis d’aquest responen a una idea paternalista del fet d’obrir un negoci. Respon a un ideari de la persona que emprèn com a algú despullat que necessita acompanyament. S’ha creat una mena de clientelisme del sector públic. Per fer una metàfora crec que hi ha massa jardiners i poques llavors. D’altra banda cap empresari parla d’emprenedoria. És una paraula, un concepte que ha inventat el sector públic. És molt difícil que conflueixi en una mateixa persona, l’ideador, la capacitat per materialitzar la idea i la disponibilitat de recursos. Però les empreses han existit sempre i no han necessitat tot aquest embolcall al voltant d’una emprenedoria fictícia. Tu que n’has vist tantes d’empreses, què creus és essencial

quan una empresa neix? Em sembla clau la singularitat, el fet de trobar una oportunitat en el mercat i perseverança de la o les persones que tiren endavant. Cal fer alguna cosa diferent de la competència i dedicar-hi un esforç continuat. No cal dir que el factor sort també hi intervé. Però malauradament empreses creades recentment, en els darrers 20 anys, i que durin, n’hi ha molt poques. T’has d’adequar al mercat. Una empresa és una qüestió de mercat si no t’hi adaptes el mercat et fa fora, o et posa al teu lloc. Ser petit pot ser una fortalesa només si afegeixes valor al teu producte o servei i si t’adaptes al canvia constant. L’economia digital és i serà en els propers temps una gran revolució. També em sembla clau la formació permanent dels directius. Ara mateix hi ha moltes generacions noves que és gent molt formada i amb molta capacitat d’adaptació.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La importància de les bones idees i de la capacitat per transformar-les en projectes. 2- La necessitat contínua d’adaptar-se al mercat. Si no t’hi adaptes el mercat et fa fora. 3- La diferència com a factor clau. 4- Passió pels projectes: és la força que permet donar impuls i transformar les idees en realitat.

En un hipotètic programa formatiu necessari per ser un bon empresari què hi destacaries? Tindria molta feina... Hauríem de començar per les actituds. No obris un negoci si no estàs disposat a prendre riscos, sortir dels conforts, esforçar-te i ser contributiu amb la societat. Això em sembla clau, a banda de les diferents capacitacions necessàries i ja més conegudes. I si per acabar et pregunto quins són els teus projectes dels quals et sents més orgullós? No necessàriament han de ser professionals, cert? Tothom em coneix per la FEGP i ja n’he parlat... M’apassiona el binomi cultura/empresa, tot el que té a veure amb museus, plataformes de mecenatge i la gestió cultural. Amb aquesta mirada entusiasta, possibilista, crítica, transformadora i activa de l’Isidre finalitzem l’entrevista.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

ELS AJUNTAMENTS NO TENEN VOCACIÓ INDUSTRIAL E

n abandonar el cicle depressiu, aquests darrers anys l’expansió de la regió metropolitana ha posat les comarques del Gran Penedès cada vegada més a prop del rovell econòmic. Hem deixat de ser perifèrics i suburbans. Des del punt de vista industrial avui ja formem part del gran districte. Una altra cosa és si aprofitem o no aquesta tendència i si gestionem adequadament les oportunitats que això representa. Aquesta integració de facto ha suposat que la cotització del sòl i sostre industrial de la nostra demarcació es projecti a l’alça. Així, la disponibilitat de solars i naus per a usos comercials i industrials s’ha reduït considerablement al Garraf però encara suposa un gran factor d’atracció en el cas de l’Alt Penedès i el Baix Penedès. La falta de visió estratègica dels darrers 10 anys, traduïda en el dèficit de planificació del futur industrial i en la mandra d’apostar per les activitats de transformació, ha decantat alguns municipis a la pèrdua d’atractivitat i -encara més preocupant- a un estrepitós fracàs a l’hora de retenir les activitats empresarials que demanden més espai operatiu i millors condicions; vet aquí que sovint acaben marxant. La pèrdua d’imant industrial aboca al declivi del magnetisme econòmic. Les nostres comarques costaneres queden ancora-

des al mapa socioeconòmic com a indrets on s’hi viu bé, sí, però només s’hi pot viure. A l’hora d’exercir la seva professió, els residents amb perfils de qualificació mitjana o superior han de desplaçar-se a d’altres veïnats. Aquesta és una de les grans paradoxes de la comarca del Garraf, sense anar més lluny. Qui sap si hagués estat possible un model econòmic en el què la qualitat residencial fos equiparable a la qualitat en l’oferta de

LA MAJORIA DELS CONSISTORIS NO ESTAN PER LA LABOR A L’HORA DE DIBUIXAR UNA HIPÒTESI DE MOSAIC QUE GARANTEIXI L’EQUILIBRI SOCIAL I ECONÒMIC

llocs de treball. Qui sap si això ja és irreversible i el tren ha passat de llarg. El cas és que la majoria dels consistoris no estan per la labor a l’hora de dibuixar una hipòtesi de mosaic que garanteixi l’equilibri social i econòmic a mitjà i llarg termini. Entre els regidors no sovintegen els estrategs. A més, el dia a dia i les praxis efectistes són poc amigues del capteniment tàctic. No sempre és així i també hi ha excepcions remarcables. Santa

Margarida i els Monjos exerceix com a municipi industrial i ho tenen molt clar; no els fa por a l’hora de definir-se. Altres fan el que poden, no dic que no; posem-hi Vilafranca del Penedès, per si de cas. Alguns alcaldes i alcaldesses també ho tenen en el discurs, però només en la facúndia. La indústria demana actitud i convicció per part dels decisors públics. És una jugada no exempta de risc polític però a la llarga multiplica la solvència del municipi, en termes de sostenibilitat i gestió eficient. Des del punt de vista supralocal, cal reconèixer que des de NODE Garraf i des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès es treballa prou bé la indexació de les parcel·les que es troben en els polígons industrials (és a dir, allò que el sector públic s’encaparra en anomenar polígons d’activitat econòmica i que abreuja amb les sigles PAE). El cas és que avui disposem de finestres internètiques en les què podem consultar les condicions dels terrenys i els immobles per a usos empresarials (podeu entrar a www.poligonsaltpenedes.com i www.nodegarraf.cat). Llàstima que aquesta feina no vingui acompanyada per la fermesa i la determinació per part d’alguns ajuntaments; més entretinguts en curses de sacs i jocs florals. Com si res.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

EMPRESA

L’Alt Penedès estrena un servei de taxi unificat pioner a Catalunya Els taxistes podran oferir serveis a qualsevol municipi de la comarca sense problemes de llicències i unificaran la imatge Olga Aibar Des de l’1 de gener, els taxistes del Penedès poden oferir serveis a qualsevol municipi de la comarca sense cap problema de llicències. L’acord, pioner a Catalunya, ha suposat la creació d’una àrea territorial de prestació conjunta organitzada i coordinada de la qual en formen part 25 dels 27 ajuntaments de l’Alt Penedès. Sant Llorenç d’Hortons i Sant Martí Sarroca encara ho estan estudiant. D’aquesta manera, els veïns de municipis on no hi ha llicència de taxi, que eren set en total (Les Cabanyes, Font-rubí, Puigdàlber, Sant Quintí de Mediona, Santa Fe del Penedès, Torrelavit i Vilo-

bí del Penedès) podran accedir al servei de forma legal. Alhora, la resta de municipis que sí tenien llicència poden recórrer a la resta de taxistes quan els seus estan ocupats. Segons Luís Berbel, president del Sindicat del Taxi de Catalunya, la idea és “evitar la creació de noves llicències i coordinar millor el servei. Això suposa un benefici per als taxistes, perquè veuran incrementar el seu mercat potencial, i també per als usuaris, que tindran més opcions”. Properament tots els taxis amb llicència de la comarca, actualment 52, tindran una mateixa senyalització per identificar-los, fet que evitarà la competencia deslleial. Els vehicles també ani-

El castell de Canyelles no troba compradors

Canyelles porta temps immers en una incògnita que no arriba al desenllaç final. La titularitat del castell medieval està oberta, però encara no ha estat possible trobar les persones disposades a adquirir-la. Mentrestant, els seus propietaris actuals es segueixen debatent amb el preu de venda. L’edifici complet està documentat del segle XV, però la torre, que és la part més antiga, es va alçar l’any 976. La funció d’aquesta torre de planta rodona era defensar i vigilar la zona, protegint-la dels exèrcits enemics. Les modificacions que es van efectuar més tard a tot el conjunt arquitectònic daten dels segles XVII i XVIII, i és per això que el cas-

tell de Canyelles és un punt de trobada de la història medieval catalana. Malgrat aquest valor històric el seu preu econòmic ha anat en davallada des que es va posar a la venda. Els actuals propietaris, que van adquirir el castell l’any 1982, van decidir posar-lo al mercat cinc anys enrere, començant amb una xifra de 5,2 milions. Com que no trobaven compradors, van decidir rebaixar la xifra fins els 4 milions, però, al no haver-hi gent interessada, han hagut de tornar-la a baixar fins als 3,2. Aquesta pèrdua de valor i el poc interès en la seva adquisició pot ser deguda al fet que, de moment, està catalogada com a edifici unifamiliar.

ran unificant les característiques distintives (taxímetre, color, etc). Una comissió de seguiment vetllarà per la creació d’un registre unificat de llicències i decidirà si cal ampliar-les o no, així com els criteris distintius. També es crearà una tarifa única i s’unificarà la centraleta. El director general de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Joan Prat, explicava que aquest

és un model que volem exportar arreu del país i vol ser un primer pas cap al flexitransport”. El president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, apuntava que l’acord és “un èxit en la mobilitat comarcal que té moltes deficiències actualment. Vetllarem perquè sigui un

servei útil per la gent”. En el mateix sentit s’expressava el conseller comarcal de Mobilitat, Alfred Martínez, explicava que s’havia donat el pas perquè “a la comarca tenim molts nuclis aïllats, la majoria no tenen parada de tren i el transport de bus és limitat. Per això aquest servei és important”.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

EMPRESA

Sia Biosca inaugura el showroom més Sitges, el segon municipi gran de Catalunya de bany i llar

més conegut de Barcelona

Fèlix Miró

Elements és un nou concepte d’exposicions de productes adreçat a professionals del sector i també a particulars

L’empresa Sia Biosca de Vilafranca del Penedès va inaugurar el divendres 26 de gener el showroom Elements, una exposició de més de 1.200 metres quadrats dedicada a les firmes comercials més destacades en el sector del bany, ceràmica, mobiliari de cuina, domòtica i il· luminació tècnica i decorativa. Es tracta de l’exposició d’aquestes característiques més gran de Catalunya, adreçada als professionals, però també als clients particulars. El gerent de l’empresa, Xavier Montserrat, va detallar la història de l’empresa, que es va gestar l’any 1963 a la rambla de Sant Francesc de Vilafranca. Posteriorment es va traslladar al carrer Jaume Balmes, i finalment a l’ubicació actual, al carrer Cu-

Opinió

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

belles, 7 de Vilafranca. Montserrat es va mostrar satisfet d’haver aconseguit fer a Vilafranca aquest projecte, que ha estat possible amb el suport econòmic del grup alemany que forma part de la companyia. També va explicar que en els cinc nous ambients que s’han creat es disposa d’assessorament

tècnic, atenció personalitzada, i lliure disposició de despatxos per als professionals. A l’acte d’inauguració hi van assistir representants del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, de l’Ajuntament de Vilafranca, de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès, i de diverses empreses i clients de la companyia.

Fèlix Miró

Olga Aibar

Quan agradar no és suficient Us ha passat mai que us han sorprès amb una ampolla de cava a l’habitació, gentilesa de l’hotel? Us han canviat algun cop la categoria del bitllet de tren o d’avió per posar-vos a última hora en preferent quan teníeu seient de turista? Com us han fet sentir? Si heu experimentat alguna vegada alguna d’aquestes situacions, o d’altres semblants, coincidirem que el grau de satisfacció que generen fan que de sobte l’opinió que tenim de l’empresa guanyi uns quants punts.

El professor Noriaki Kano va desenvolupar a la dècada dels 80 el model que porta el seu nom, i a partir del qual diferenciem 3 tipus d’atributs en funció de la satisfacció que provoquen en els clients: - Atributs atractius: són aquells que no ens esperem, com l’ampolla de cava a l’habitació de l’hotel, i que per tant si no hi són no ens creen insatisfacció. Això sí, quan els trobem ens delecten. - Atributs unidireccionals: els que donen satisfacció quan hi són, però ens

Un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona ha determinat que Sitges és una de les poblacions més conegudes de les comarques de Barcelona. L’enquesta, que buscava fer una valoració sobre la percepció del turisme a cada comarca, conclou que un 90% de la població opina que el turisme beneficia les comarques i que genera molt de retorn econòmic. El turisme, a més, també suposa un intercanvi cultural i genera llocs de treball; però en algunes poblacions l’excés de turistes afecta la qualitat de vida dels ciutadans locals. Així, un 23% dels enquestats troba negatiu l’aglomeració que suposa, un 14% han valorat negativament el turisme de festa i un 9% l’incivisme. La majoria de les persones enquestades també estaven d’acord amb la necessitat de seguir fomentant el turisme; però un 30% opina que la seva comarca no hauria d’atraure més turistes o que ja s’està ar-

creen insatisfacció quan no hi són; tenen un comportament lineal. Per exemple, que la TV de habitació tingui molts canals dels que habitualment són de pagament ens pot agradar molt; però si després resulta que molts dels canals no funcionen, ens crearà insatisfacció. - Atributs obligatoris: són els que esperem que estiguin, i per tant no ens crea una especial satisfacció el que així sigui. En canvi, si no hi són ens crea insatisfacció. Un exemple el podem trobar amb els llençols de l’habitació. Esperem que estiguin nets, només faltaria! Si ens els trobem

ribant al límit de la capacitat per absorbir el turisme. Sitges ha estat la segona zona més reconeguda de les comarques barcelonines amb un 16% de visitants enquestats que l’han identificat, mentre que Montserrat ha estat identificada per un 18%. Per darrere de Sitges, segons l’enquesta que es va fer a l’octubre, hi ha les poblacions de Calella, el Montseny, Castelldefels i la Colònia Güell. Durant les properes setmanes Turisme de Sitges continuarà amb el seu Pla d’accions, i la destinació serà present en diverses fires internacionals, com el Salon des Vacances de Brussel·les, la ITB de Berlín i la MITT de Moscou. D’altra banda, la regidoria de Turisme del municipi va participar a la 38a Fira Internacional de Turisme, FITUR, que es va celebrar a Madrid, on va mantenir diferents trobades per tal de dinamitzar i reforçar l’activitat turística al municipi sitgetà.

bruts... Un mateix atribut, però, pot passar d’un estat a un altre. Per exemple, pensem en els obsequis de Nadal dels proveïdors o els mails amb què ens feliciten per l’aniversari. Generen molt d’impacte els primers cops, perquè no els esperem. Quan passen els anys, ja estem a l’espera que el regal arribi. No és que no faci il·lusió, que sempre en fa, però és major la decepció que ens genera si no el rebem que la satisfacció per rebre’l. Els detalls dels proveïdors sempre són benvinguts, i s’agraeixen. Però per evitar aquest efecte d’acostumar-

se a rebre’l, cal variar el regal. Incloem la variable sorpresa i alhora els fem sentir que pensem en ells. És interessant que fem l’exercici amb el nostre propi negoci. De tot allò que oferim als nostres clients, quins són atributs obligatoris i quins unidireccionals? Amb aquests podrem tenir controlada la satisfacció dels clients. Això sí, si els volem encantar, fidelitzar, enamorar... mirem d’incloure atributs atractius, sorprenents, que els facin embogir per un moment. Aquests detalls són els que més es recorden i decanten la valoració positiva.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

VINS&CAVES

Loxarel reedita el Gaia, que estrenarà etiqueta

Milmanda, millor vi blanc amb fusta segons els periodistes i escriptors marques proposades, i repartits en 11 categories. Aquest vi, al costat de Mas La Plana, Perpetual, Reserva Real i Grans Muralles, constitueix l’Antologia Miguel Torres, una col·lecció dels cinc vins més emblemàtics de la família Torres. Milmanda neix de vinyes velles de chardonnay plantades a 500 metres d’altitud davant del castell del mateix nom, vinculat històricament al Monestir de Poblet i adquirit per la família Torres el 1975. L’anyada 2014 de Milmanda ha obtingut excel·lents puntuacions en guies de referència, entre les quals destaquen els 96 punts de l’Anuari de Vins El País 2018 i els 94 punts que li ha assignat el reconegut crític de vins americà James Suckling.

redacció

El celler de Vilobí del Penedès Loxarel presentarà a finals del proper mes de febrer un monovarietal de sauvignon blanc, el Gaia. Sis anys enrere, el celler de vilobinenc va deixar d’elaborar aquesta varietat però, aprofitant que la collita 2017 va ser d’una qualitat

excepcional, han decidit tornar-lo a comercialitzar el mes vinent. S’elabora amb raïm ecològic, que prové de les vinyes del Pla de Manlleu. El nou Gaia sortirà al mercat amb una etiqueta totalment renovada, que representa l’inici de la segona vida.

Milmanda, el vi blanc més preuat de la família Torres, continua sent considerat un dels millors vins d’Espanya pels periodistes i escriptors del vi. Aquest exclusiu chardonnay de la Conca de Barberà, de l’anyada 2014, ha estat elegit com a ‘Millor vi blanc amb barrica’ a la IX edició dels Premis als Millors Vins i Espirituosos d’Espanya que atorga l’AEPEV, associació que reuneix aquests professionals, un reconeixement que ja va obtenir en les dues edicions anteriors. Milmanda figura al palmarès d’aquesta nova edició, juntament amb 34 vins i espirituosos, elegits per votació a doble volta entre 655

Anyada excel·lent a la Torre Tot a punt per a les Enojornades sobre comercialització en enoturisme del Veguer durant el 2017 redacció

L’any 2007 va ser una anyada excel·lent per a la Torre del Veguer. Les condicions sanitàries del raïm van ser molt bones i la maduració òptima. Els resultats han estat vins que destacaran pel seu equilibri i frescor. La glaçada que va afectar a la Cerdanya (1.200m), i també el sec estiu amb onada de calor intensa van provocar una collita doblement curta en producció i dies, i també la més avançada que es recorda. L´estiu va ser molt calo-

rós i sec, i els ceps van patir una onada desèrtica de calor de 3 dies a inicis d´agost. L’any agrícola va començar amb una tardor plujosa, amb 220L d´aigua entre octubre i desembre, que van anar molt bé als ceps per preparar-se i realitzar un adequat repòs hivernal. Les anteriors condicions van produir una baixada del rendiment d’entre 20 i 25% i una verema extraordinàriament avançada començant i acabant 10 dies abans respecte a la mitja. Es va iniciar la verema amb el muscat el 7 d’agost, i es va acabar el 12 de setembre amb la xarel·lo i la garnatxa.

redacció

Els propers 15 i 16 de febrer tindran lloc al Centre d’Interpretació del Cava CIC Fassina de Sant Sadurní d’Anoia les Enojornades sobre la comercialització de l’enoturisme. En aquesta trobada s’analitzaran les claus per a un bon posicionament i distribució de les activitats enoturístiques. El programa estarà estructurat en cinc grans eixos temàtics: Eines de promoció i mercats de l’enoturisme, La venda de l’enoturisme

des de la perspectiva de les agències, Com posar en valor i comunicar els productes i Com comercialitzar les propostes enoturístiques. Les Enojornades finalitzaran amb la presentació de tres projectes d’èxit inspiradors. A l’acte hi participaran prestigiosos ponents com ara el Dr. Damià Serrano, Professor de Turisme Enogastronòmic del CETT - UB; Patrick Torrent, director executiu de l’Agència Catalana de Turisme; Lluís Tolosa, sociòleg, escriptor i divulgador de la cultura del vi, o David de Yzaguirre, CEO d’Emocions i Cultura de Vi;

entre d’altres. Les Enojornades estan organitzades per l’Institut del Cava, patrocinades pel Consell Regulador del Cava i compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

TECNOLOGIA

Pizzeria Google, digui’m?

El món ha canviat moltíssim, no tornarà a ser igual i no tornarà a donar-nos l’oportunitat de ser anònims Josep Barella Avui dia la privacitat i la informació, la teva privacitat, són una utopia. Tu mateix vas renunciarhi quan vas crear el teu perfil a Facebook i vas començar a penjar-hi informació, quan vas pujar el teu CV a LinkedIn, quan vas obrir un correu a Gmail i quan vas començar a penjar els teus pensaments i accions a Twitter. Però a les grans empreses de la xarxa no els interessa analitzar les teves accions a la xarxa per avui, sinó per predir què faràs demà Això no deixa de ser un acudit, però qui sap si en poc temps acabarà sent realitat.

vesa ben freda. - Vaja, no me n’havia adonat. Bé, doncs vull el mateix. - Senyor, puc fer-li un suggeriment? - Per descomptat. Té una pizza nova al menú? - No, senyor. El nostre menú és molt complet, però m’agradaria suggerir-li la de ricota i rúcula amb una botelleta d’aigua de mineralització baixa. - Ricota? Rúcula? Mineralització baixa? Però està vostè boig? Jo odio aquestes coses. No suporto les verdures. - Prou que ho sé, però, senyor, són bones per a la seva salut. A

Ring, ring. - Hola bon dia. Pizzeria La cuina de la mare? - No senyor, això és Pizzeria Google. - Pizzeria què? - Pizzeria Google, senyor. - Però... no és la pizzeria La cuina de la mare? - Era, senyor, era. Google ha comprat la pizzeria i ara el servei és més complet. - Perfecte. Pot prendre nota de la meva comanda, per favor? - Molt bé Sr. López. Desitja la seva comanda habitual? - El de sempre Sr. López? És que em coneix? - Tenim un identificador de trucades i, d’acord amb el seu telèfon, sabem que les últimes 53 vegades que va trucar va demanar una pizza mixta de quatre formatges i calabresa amb una cer-

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

més, el seu colesterol està pels núvols... - I vostè com ho sap? - Miri, senyor López, la nostra empresa té la major base de dades del planeta. Hem creuat la seva trucada amb el seu nom i tenim a la vista la informació del laboratori on li fan les proves mèdiques. - M’és igual la seva base de dades! No vull pizza de formatge suau i amanida per res, per això m’estic medicant i menjo el que em dóna la gana... Ho té clar? - Però senyor López, jo miro per la seva salut. Té el colesterol molt alt i no ha pres la seva medicació últimament. - Ah sí? I com ho saps? És que per casualitat m’està mirant tot el sant dia? - No què va! És que també tenim la base de dades de les farmàcies de la ciutat. L’última vegada que va comprar

Kakistocràcia Una kakistocràcia (pronunciació en anglès: / kækɪstɑkɹəsi /) és un sistema de govern que està dirigit pels ciutadans pitjors, menys qualificats o més escrupolosos, la paraula prové de les paraules gregues kakistos (κάκιστος; pitjor) i kratos (κράτος; regla), amb un significat literal de govern de les pitjors persones. Imagino ja el que us deu estar passant pel cap... Sí! Exacte, M.Rajoy!!! Poca

gent no pot considerar al govern espanyol actual del PP, com un dels pitjors governs des de la instauració de la democràcia, i ep!, no parlo només del procés independentista català, hi ha moltes més altres coses que us explico a continuació: En el mateix moment que es destapava per enèsima vegada la corrupció del PP, M.Rajoy feia publica la notícia que repetiria com a candidat a les pròximes

el seu medicament per al colesterol va ser fa 3 mesos. I la caixa conté 30 comprimits. I no ha tornat a comprar-ne més. - Això no és cert. He comprat més en una altra farmàcia. - Doncs no apareix en l’extracte de la seva targeta de crèdit... - Perquè vaig pagar en efectiu. - Doncs segons el seu saldo no disposa amb prou feines d’efectiu en compte... - Tinc efectiu a casa. - De debò? Doncs no ho ha declarat en la seva última Renda... Està reconeixent Sr. López que declara menys del que guanya? Això és un delicte molt seriós. - Estic cansat de tant control. Deixi’m en pau!!! - Com vostè vulgui. Ho sento, senyor, però és que tot està en la meva pantalla i tinc el deure d’ajudar-lo. Crec que hauria de tornar a programar la consulta amb el seu metge -a la qual va faltar- i portar-li els resultats de les analítiques que es va fer el mes passat, perquè li ajusti la medicació. - Mira maco. Estic cansat de tu, dels ordinadors, de les bases de dades, d’Internet, de Google, de Facebook, de Twitter, de Whatsapp, d’Instagram, del segle XXI i d’aquest país!!!!!!!!!! - Però, senyor... per favor, no s’exciti. No li convé. - Calla d’una vegada! Demà mateix em mudo ben lluny d’aquest país. A les Illes Fiji o a qual-

eleccions generals, quan el que hauria de fer és dimitir d’una vegada, ja que en escoltar aquesta notícia no sabia un servidor si estava escoltant a un insensat o a un cínic, i és que em dóna la sensació que res del que esta passant a Espanya hagi de veure amb el seu govern. És com si res anés amb ell, i això el PP ho ha fet mil vegades, si no recordeu l’11-M culpant a ETA, los “solo son unos hilitos de plastelina” o com si fos el capità del Titànic, i culpés a l’iceberg...

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 73 - Gener 2018 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Joana Sadurní i Meritxell Bayarri Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

sevol altra part que no tingui Internet, computadores, telèfon ni gent vigilant-me tot el temps... - Entesos, senyor... - Usaré la meva targeta de crèdit per última vegada per comprar un bitllet d’avió i anar-me’n al lloc més remot del planeta. - Perfecte, senyor López. - Pot cancel·lar la meva pizza. Ja no la vull. - D’acord, senyor ja la té cancel· lada. Però si em permet, una última cosa més, senyor López... - I ara què c... vol!!!??? - Solament avisar-lo, que té el seu passaport caducat des de fa 3 mesos i que no podrà viatjar a cap país de fora de la Unió Europea.

El PP està realitzant una fossilització regenerativa de les polítiques econòmiques i socials a Espanya, un país que ja no sap somiar, que no se sap modernitzar, que li han tallat les ales, i que no es veu cap ateisme d’anar endavant, vers el contrari, va enrere, sense cap alè de mirar al futur. Si seguim a Espanya, anirem a la pota coixa, mentre el món i Catalunya volen a més ritme, i no puc comprendre com pot el poble espanyol seguir votant a un govern dels pitjors,

enrocats amb la justícia en comptes de la política, d’avançar i no anar enrere, i la kakistocràcia no és la pitjor de les “cracies”, ens queda, com a següent pas, l’Oclocràcia. “… desde hace tiempo -exactamente desde que no tenemos a quien vender el voto-, este pueblo ha perdido su interés por la política, y si antes concedía mandos, haces, legiones, en fin todo, ahora deja hacer y sólo desea con avidez dos cosas: pan y juegos de circo, << panem et circenses!!! >>

Penedès Econòmic

Gener - 2018

LLIBRES

Com prosperar, comercialment parlant, a través d’un comerç ètic

Por un comercio mundial ético Christian Felber DEUSTO 18,00€ i e-book 9,99€

En el seu nou llibre, el fundador del moviment “Economia del Bé Comú” arremet contra el proteccionisme i desmenteix els mites del mercat lliure proposant un model econòmic alternatiu. Felber sosté que hauria d’haver-hi menys barreres per als països i les empreses que fan una contribució als drets humans, al desenvolupament

sostenible, a la distribució justa de la riquesa, a la diversitat cultural o a ocupacions significatives. I hauria d’haver-hi més barreres comercials per els qui no respecten els drets humans, són delinqüents climàtics o exploten els altres. Christian Felber assenyala que la societat ha de recuperar els principis de comunitat i apos-

La nova tècnica per reconciliar-se amb el passat i gaudir el present

Supera tus bloqueos mentales Dr. Christophe Marx AMAT EDITORIAL 16,95€ i e-book 9,99€

El trauma forma part de la vida. Ja es tracti de petits contratemps com de grans ferides, les experiències negatives s’emmagatzemen físicament en els nostres cervells i ens fan sentir i actuar de manera perjudicial. L’EMDR o «Desensibilització i Reprocessament per Movments Oculars» s’ha considerat el

mètode més revolucionari en psicoteràpia de les últimes dècades, en tractar amb èxit els problemes psicològics que tenen el seu origen en bloquejos, com a traumes per abusos sexuals, atacs d’ansietat, desordres alimentaris o fòbies, i amb una rapidesa que desafia qualsevol expectativa. Aquest llibre, escrit per un

Lexy ens explica com va fer créixer Pixar al costat d’Steve Jobs

De Pixar al cielo Lawrence Levy DEUSTO 19,95€ i e-book 11,99€

Avui dia, Pixar és un dels grans de l’entreteniment: l’estudi que va revolucionar els efectes digitals especials i l’animació per ordinador, i va desenvolupar una sèrie de pel·lícules de gran èxit, incloent la icònica Toy Story. El seu origen es remunta al 1979, quan va començar a operar com The Graphics Group, la divisió

computacional de Lucasfilm. Gairebé una dècada després va ser adquirida per Steve Jobs, que a més va invertir per establir-la com una empresa independent d’animació. No obstant això, quan Lawrence Levy es va unir a Pixar el 1995 com a Vicepresident Executiu, Director Financer i membre de l’Oficina del Pre-

tar pel comerç ètic, no com una finalitat sinó com una eina per aconseguir metes més elevades entre les quals es troben els drets humans, el desenvolupament sostenible, la cohesió social o la justícia. Felber critica també el rumb actual de les polítiques actuals i els acords internacionals perquè no aposten ni protegeixen els drets humans, i per descomptat no exigeixen el seu compliment. Christian Felber, va néixer a Salzburg el 1972, va estudiar filologia hispànica, psicologia,

sociologia i ciències polítiques a Madrid i Viena. És professor associat des del 2008 a la Universitat d’Economia de Viena, ponent sol·licitat a nivell internacional, ballarí de dansa contemporània, escriptor independent i autor de diversos bestsellers tals com Neue Werte für die Wirtschaft (Nous valors per a l’economia), Kooperation statt Konkurrenz (Cooperació en comptes de competència) i L’economia del bé comú (el seu llibre més venut, ha estat traduït a sis idiomes).

metge de reconegut prestigi i expert en la matèria, és una detallada guia que t’ensenyarà a comprendre’t millor, superar els bloquejos emocionals i prendre les regnes de la teva vida. En definitiva, gràcies a aquest llibre, podràs reconciliar-te amb el teu passat i gaudir plenament el present per aconseguir la felicitat que et mereixes. El Dr. Christophe Marx, nascut a França el 1951, és metge

acreditat per l’associació EMDR Europa i professor i supervisor d’Anàlisi Transaccional per l’Associació Europea d’Anàlisi Transaccional. Membre de l’hospital universitari de Nimes, s’encarrega de la formació clínica en la Facultat de Medicina de Nimes-Montpeller i exerceix en la seva pròpia consulta. Ansiós per promoure una psicoteràpia rigorosa i èticament respectuosa, és autor de diversos llibres i articles científics.

sident, era una companyia de programari que amb prou feines es mantenia a flotació. Més tard va formar part del consell d’administració. Treballant en estreta col· laboració amb Steve, Lawrence va establir canvis audaços, va reorganitzar les operacions comercials, va liderar la sortida a borsa de la companyia i va ser peça fonamental en la seva venda per 7.400 milions de dòlars a The Walt Disney Company el 2006. Durant el

procés, Lawrence i Steve van forjar una profunda i duradora amistat. Aquest llibre revela a més una faceta d’Steve Jobs molt diferent a l’home dominador de la llegenda: un individu curiós i reflexiu que preferia arribar a resolucions mútues sobre les decisions empresarials i que, encara que inicialment impopular entre els seus empleats, es convertiria en el motor del talent creatiu sense precedents de Pixar.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

HISTÒRIA

El grup Zeta tanca les revistes Interviú i Tiempo per les pèrdues dels darrers anys

Interviú va ser fundada per Antonio Asensio l’any 1976 com una versió espanyola de Playboy, però també destacava pels reportatges d’investigació Josep Maria Roca El grup Z ha decidit tancar les revistes Interviú i Tiempo per les pèrdues dels últims cinc anys, un total de 7 milions d’euros, i la baixada de tirada i d’ingressos progressiva des de feia una dècada. La pèrdua del 80 per cent de les vendes en aquest temps ha comportat la reducció de publicitat i el tancament final. Aquest gener ha sortit l’últim número i l’empresa i sindicats estan ultimant el procés de tancament que durarà fins mitjans de febrer. Interviú va ser la primera gran idea d’Antonio Asensio, fundador del grup Z, que va editar el primer número el 22 de maig de 1976. Era una versió espanyola de la mítica Playboy que funcionava arreu del món des de 1953. Dones semidespullades en portada van passar molts anys abans que es veiés algun sexe i en moltes ocasions el cos nu estava “convenientment” tapat. La portada amb una famosa en pilotes va suposar una ruptura evident amb el passat, però els reportatges publicats van ser els que van forjar el seu enorme prestigi. Aviat va quedar clar l’èxit editorial d’aquesta fòrmula; però l’aparició de les portades emblemàtiques amb el nu pectoral de Marisol en el número 16 o el de Lola Flores, just enmig dels seus

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

problemes amb Hisenda, van ser tan impactants que es diu que van superar el milió d’exemplars als quioscos. També ho fou el de Marta Sánchez, qui va cobrar 45 milions de pessetes per un reportatge l’any 1991, tot i que vint anys després va declarar que havia fet mitjançant un xantatge per evitar publicar altres fotos en postures menys adients. Tot i ser el més impactant, Interviú també va destacar pels seus reportatges d’investigació. Al 1986, el seu fundador, Antonio Asensio, declarava que “als espa-

JESÚS VÁZQUEZ VA SER EL PRIMER HOME EN APARÈIXER DESPULLAT A LA PORTADA nyols el mancava sexe i els en vam donar, els faltava claredat i els vam donar la llibertat d’expressió dels nostres columnistes. Era un vestit a mida, un còctel, però no molotov”. Els prestigi dels primers directors, Antonio Álvarez Solís y Eduardo Álvarez Puga, que van conformar un equip de redacció realment brillant (entre els que va excel·lir el sabadellenc

Xavier Vinader) que va destapar les corrupcions de l’època com el GAL o les orgies de Luis Roldán, cap no militar de la Guàrdia Civil (1984), ambdós ja amb els socialistes al govern de Madrid. També va tenir una directora, Teresa Viejo, escriptora i presentadora televisiva, que també va sortir en la portada del número 2.000 en una postura, òbviament, força sexi. Jesús Vázquez va ser el primer

No et creguis els teus pensaments Sovint al despatx escolto històries de persones que estan angoixades, que pateixen, persones a qui els hi agradaria viure de forma més tranquil·la tot i que no saben com, i de vegades fins i tot els hi costa poder imaginar-se una vida diferent a l’actual. La meva experiència en aquestes simptomatologies és que molt de l’estrès i patiment que sentim les persones prové de la nostra manera de pensar, ja que els pensaments influeixen de forma significativa al nostre

estat d’ànim. Una tendència habitual és “donar voltes a les coses” fet que incrementa els pensaments automàtics negatius, els quals son els responsables d’estats d’ànim coherents als pensaments. Per tant, és fàcil caure en estats de cavil·lació que ens porten a sentir malestar, i alhora això ens porta inevitablement a un cercle improductiu de preocupació, molt poc saludable. Segons on hi posem la nostra atenció i enfoc ens sentirem d’una forma o

home que va aparèixer despullat a la portada d’Interviú, tot i que amb el sexe amagat; circumstància que no va poder evitar (o no va voler perquè les sospites que era un posat, eren més que reals) l’anomenat conde Alessandro Lequio. Sabrina Salerno, l’italiana a la qual se li va “escapar” un pit una nit de cap d’any a TVE, té el rànquing de portades, amb 12 aparicions. Darrera d’ella, Natàlia

altra. Hi ha una frase que diu allí on poses la teva atenció, allò s’expandeix. Per tant, si ens centrem constantment amb els problemes, preocupacions, etc. Què passarà? Doncs segons l’anterior afirmació que aquests creixeran. Perquè tinguem en compte que és la ment qui crea realitat. És conegut també que a la ment és on solen passar els pitjors escenaris possibles, ja que tendeix a distorsionar la realitat i exagerar-la. Per tant, quan escolto a persones que busquen tranquil·litat sempre em ve al cap el mateix remei: Deixa de creure’t els teus

Estrada i Marlene Mourreau, amb 11. Completen el top 5, amb 9 aparicions, Sònia Monroy i Victoria Vera, coneguda com a musa de la transició i que fou la primera dona en sortir nua a un escenari convencional des de la Segona República en l’obra d’Antonio Gala, ¿Por qué corres, Ulises? L’aparició d’Interviú va ajudar a la creació d’El Periódico (1977) que segueix com a capçalera del grup Zeta.

pensaments. Sé que aquesta afirmació pot sonar dura. Tot i que si tenim en compte que les persones tenim més de 50.000 pensaments al dia, la majoria son negatius i a més cada dia solen ser repetitius, és com si nosaltres mateixos ens haguéssim creat la nostra roda de hàmster. La manera de sortir d’aquesta roda és identificar d’on prové cada pensament, és a dir, ve de la part més essencial nostra: dels valors, d’aquella que somia i creu que un altre estil de vida és possible, o per contra, ve del nostre personatge que hem creat: d’aque-

lla veu que ens saboteja, d’aquella veu que ens fa comparar-nos constantment, i que mai està satisfet amb el que passa a fora. Per mi poder fer aquesta distinció és vital ja que ens fa prendre consciencia del nostre diàleg intern. I, per viure tranquils hem de gestionar aquestes veus que tenen lloc entre orella i orella. La part sabotejadora o ego ens vol protegir i per això vol defensar-se de tot i per tot, i ens fa estar alerta. Qüestionant tot el que diu aquesta part és una forma d’aconseguir tranquil·litat i pau interior.

Penedès Econòmic

Gener - 2018

VIATGES

Paraguai i la seva artesania Durant la temporada d’hivern existeixen diverses opcions pels que prefereixen gaudir de la naturalesa, artesania, cultura i diferents exposicions dins del territori paraguaià redacció

Juntament amb Bolívia, el Paraguai és un dels països més pobres d’Amèrica Llatina i un dels que ha suportat al seu govern més anys amb el mateix dictador. Paraguai es mostra avui com un país misteriós, per a aquells que els agradin els llocs amb un ric passat indígena i com un territori on es fa el futur a cop d’esperança. Paraguai té una població d’aproximadament 7 milions d’habitants dels quals el 95% són mestissos. Les llengües oficials són el castellà i el guaraní. La majoria de la població és catòlica (97%), mentre que la resta es distribueix entre mennonites i protestants. Si alguna cosa pot diferenciar al paraguaià de la resta dels habitants d’Amèrica del Sud, és la seva particular visió del temps, en la qual les coses són preses amb tota calma. Un no es pot desesperar, si percep certa indolència, però és que els paraguaians són

PARAGUAI Capital: Asunción Idioma: Castellà i guaraní Població: 6.897.384 habitants Superfície: 406.756 km² Moneda: Guaraní (PYG) Clima: El Tròpic de Capricorn divideix en dos tipus el clima del país: el subtropical humit i el tropical de sabana Economia: És la desena cinquena economia d’Amèrica Llatina i es caracteritza per la predominança dels sectors ramaders, comercials i de serveis

gent a la que el temps no suposa un conflicte essencial. La gastronomia paraguaiana ofereix una infinitat d’exquisits plats i delicioses postres. El menjar típic és prepara amb productes frescos i naturals, ja que és costum consumir el que es cull en el dia. Es poden trobar, durant tot l’any, delicioses fruites fresques. La carn juntament amb els plats “subtropicals” són els més comuns. A Paraguai es poden trobar excel·lents plats preparats amb blat de moro i iuca. S’aconsella provar un guisat anomenat locro i el “baipy so”, un puré calent de blat de moro i

trossos de carn. Quant a postres res millor que el “baipy he”, una deliciosa barreja de blat de moro i llet. El mate, beguda calenta preparada amb herbes del mateix nom es consumeix en quantitats industrials. L’artesania paraguaiana presenta clarament la influència de les tradicions guaranís i espanyoles. Ambdues han aportat elements per al desenvolupament d’una cultura molt particular. Amb la llana es produeixen ponxos o “charas” de llana gruixuda o “parai” de llana fina, hamaques, faixes, mocadors, mantes, bosses, estovalles i catifes. Els millors llocs per a aquest

tipus de compra són Carapeguá, Piribebuy, Pirayú i el Departament de Misiones. Pel que fa a l’artesania indígena cal destacar les cistelles, barrets, sotagots i posaplats realitzats amb fibres naturals com la palma, coco, jonc, palla o lianes. En les rodalies de Lipio, en les botigues dels indis “maká” es poden adquirir preciosos treballs fets amb plomes. Un altre dels articles més buscats són els treballs en cuir, tallats en fusta, instruments musicals, terrisseria i orfebreria (aquesta última combina elements com la banya de vaca, fustes fines amb l’or o la plata).

www.smp.cat

Serveis Mèdics Penedès posa en funcionament un sistema per demanar “cita online” Des del mateix web de SMP, els pacients podran accedir a aquesta opció, després de donar-se d’alta, i demanar la cita de manera fàcil i ràpida sense necessitat de contactar amb el centre El centre sanitari Serveis Mèdics Penedès (SMP) ha posat a disposició dels seus pacients un nou sistema que els facilitarà la demanda de cita amb diferents especialistes i per a la realització de proves mèdiques. El motiu d’aquesta iniciativa és vetllar per la qualitat assistencial del centre, objectiu que persegueix contínuament Serveis Mèdics i que, en aquest cas, ho ha volgut exemplificar amb una eina de millora en l’atenció al pacient.

cita. Haurà de seleccionar la delegació, l’especialitat i el metge. Tot seguit, podrà visualitzar l’agenda dels doctors que ha marcat amb la disponibilitat de cada un i, finalment, escollir el dia i hora que prefereixi. Una vegada finalitzat el procés, el pacient rebrà un correu amb la informació de la cita juntament, també, amb l’opció d’anul·lar-la en cas de necessitat.

Com sol·licitar el servei de cita online? Per a fer ús del servei, el pacient primer de tot s’ha de donar d’alta sol·licitant l’activació a qualsevol delegació. Una vegada té el servei activat trobarà l’opció de “Demana cita online” a la pantalla inicial del web de Serveis Mèdics Penedès (http://smp.cat/). Una vegada a dins, i tal com indiquen les instruccions que s’han especificat, el pacient ha d’escriure el NIF per poder rebre la contrasenya que li permetrà accedir al sistema. Fet això, ja pot entrar a l’interior i seguir els passos per demanar la

Sobre Serveis Mèdics Penedès SMP, que celebrarà els seus 25 anys el proper 2018, va néixer de la mà del Dr. Josep Panyella al 1993. Actualment, és present a cinc poblacions amb centres de multiespecialitat mèdica situats a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. I gràcies a un procés constant d’adaptació a les necessitats dels pacients, a la contínua implementació i renovació tecnològica i a l’ampliació de les instal·lacions s’ha convertit en un grup mèdic de referència de la medicina privada del Penedès i el Garraf.

Vilafranca del Penedès CENTRE DE SALUT: Plaça de la Creu de Santa Digna, 1 · Tel: 93 817 22 99 CONSULTES EXTERNES: Camp dels Rolls, 8 · Tel: 93 817 30 73

Vilanova i la Geltrú Pelegrí Ballester, 17-19 Tel: 93 811 52 06

Sant Sadurní d’Anoia Ctra. Sant Quintí, 4-5 Tel: 93 891 41 42

REHABILITACIÓ: C/ Santa Digna, 23 · Tel: 93 890 74 81 COMPLEX AQUÀTIC: Antic Camí de St. Martí, 12 · Tel: 93 817 37 76

El Vendrell Ctra. Barcelona, 34 Tel: 977 66 33 11

Gelida Pg. de la Circumval·lació, 50 Tel: 93 779 08 04