Penedès Económic 11

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 11 abril 2012

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Les empreses de neteja aprofiten la nova llei d’empleats de la llar per captar nous clients

L’absorció del Banc de València situaria BMN com el setè banc més gran d’Espanya

pàg. 4

pàg. 6

LA CRISI, A LA BROSSA

La baixada del consum fa que les deixalles disminueixin més d’un 10% a l’Alt Penedès pàg. 2-3 La Generalitat va pagar més de 15 euros per cada usuari del Nitbus N-40 al 2011

Banquells, director general de Caixa Penedès: “l’entitat no marxarà de Vilafranca”

pàg. 9

pàg. 12

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

MARIA BATET ROVIROSA pàg. 16

Assessora i formadora d’emprenedors

2

Penedès Econòmic

abril 2012

L’ANÀLISI

Les deixalles a l’Alt Penedès cauen un 11% en quatre anys pel baix consum El 2007 un penedesenc generava 1,67kg de brossa diària, mentre que el 2010 en va fer 1,51kg, 0,57 dels quals es van recollir de forma selectiva LÍDIA OÑATE La crisi econòmica està causant grans canvis en la nostra societat. L’atur i les baixades de salari estan afectant greument el consum i, com a conseqüència, els abocadors recullen menys brossa que antany. Enrere han quedat els anys de dispendi econòmic de la majoria de la població, i ja només uns pocs poden permetre’s consumir a nivells del 2007, abans que arribés la crisi. En aquell any, es van produir més de 60.000 tones de residus a l’Alt Penedès, el punt més àlgid. Des de llavors, les tones només han baixat any rere any, fins a situar-se a les 57.715,11 tones de 2010, i tot indica que es continuarà per aquest camí.

Sens dubte, ho podríem qualificar com un èxit, ja que es produeixen menys residus amb més habitants, ja que en aquests darrers quatre anys la població ha augmentat un 11,97% i en la darrera dècada ho ha fet en un 34,74%. És una

bona notícia, però si observem el fons del canvi, ja no és tant positiu. És cert que els temps de bonança han passat de llarg per a la gran majoria de la població, però aquesta crisi també ens ha ensenyat a ser més conservadors i a pensar-nos-ho dues vegades abans de llençar un electrodomèstic, moble, o aquell pot que encara li

EN LA DARRERA DÈCADA ELS RESIDUS HAN AUGMENTAT MÉS D’UN 30% A L’ALT PENEDÈS queda una mica de crema. Aquest canvi en la nostra conducta s’ha fet palès en les deixalles que dia a dia es recullen a la nostra comarca. Perquè ens en fem una idea, cada penedesenc generava de mi-

Foto: Fèlix Miró

tjana diària 1,67 quilograms de brossa el 2007, i quatre anys més tard, i en plena crisi, només en produïa 1,51, segons les darreres dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

Respecte al 2007, quan es van

produir 60.152,30 tones, al 2010 va haver una reducció del 4,05%, quan es van recollir 57.715,11.

Malgrat la disminució, en la darrera dècada els residus han augmentat un 30,21% a l’Alt Penedès. D’aquests, més d’un

 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DE LES DEIXALLES A L’ALT PENEDÈS (2000-2010)

60% han estat recollits de forma selectiva, és a dir, s’ha separat els residus orgànics, el vidre, el paper i cartró, i les llaunes. Aquest és un percentatge que ha anat en augment des de l’any 2000, quan només s’aconseguia separar un 15% dels residus totals. En el cas de la matèria orgànica, només es recollia a Vilafranca, i avui dia ja són 16 els municipis penedesencs que segreguen aquest tipus de residu. Recentment Sant Sadurní ha celebrat els deu anys de la implantació de sistema de recollida de brossa selectiva, que han qualificat com a gran èxit, ja que la majoria dels residus recollits es poden reutilitzar per a altres fina-

AL 2010 ES VA RECOLLIR EL QUÀDRUPLE DE RESIDUS DE FORMA SELECTIVA litats. A més, disminueix la massa de residus per tractar i eliminar, i evita l’abocament de residus en el nostre entorn. Un dels punts claus d’aquest èxit a la capital del cava ha estat la recollida porta a porta, que ha substituït els contenidors per un sistema en el qual els veïns sadurninencs deixen les bosses de cada tipus de residu a la porta de casa seva o bloc de pisos perquè després siguin recollits

Penedès Econòmic

abril 2012

3

L’ANÀLISI

 RECICLATGE PER COMARQUES

 Milers de tones de brossa es processen cada any a la deixalleria d’Olèrdola

pels camions de la brossa. Per ferho tot més ordenat, l’ajuntament sadurninenc ha creat un horari en el qual s’especifiquen els dies i el tipus de brossa que es pot deixar per ser recollida. Precisament és Sant Sadurní el municipi que més recollida selectiva registra,

SANT SADURNÍ ÉS EL MUNICIPI QUE MÉS BROSSA RECULL DE FORMA SELECTIVA, MÉS D’UN 84% amb un 84,53% del total dels residus. El segueixen de lluny els Monjos (49,15%), Sant Pere de Riudebitlles (48,11%), i Olèrdola (46,09%). En el cas de la capital de comarca només es recull amb aquest sistema el 35,56% de la brossa. Entre els municipis que menys apliquen la recollida selectiva es troba Font-Rubí (11,34%), Pontons (13,34%), Sant Llorenç

1) CAU LA BROSSA PER HABITANT L’any 2000 cada penedesenc generava 1,66 quilograms de residus cada dia. Després d’una dècada i amb la forta baixada del consumisme, la xifra ha disminuït fins a situar-se a 1,51.

2) LES DEIXALLES AUGMENTEN UN 30% Des de l’any 2000 les tones de brossa han anat augmentant paral·lelament a la població, però en el darrer any han disminuït més d’un 4%.

d’Hortons (13,49%) i Mediona (14,26%). En el cas dels municipis petits, els consistoris acostumen a contractar el servei de fracció orgànica que ofereix la Mancomunitat, ja que el cost de mantenir-lo és força elevat. No és el cas de Font-Rubí, que de moment encara no el té contractat i, per aquest motiu, registra un percentatge tan baix de recollida fraccionada de residus.

Actualment hi ha deixalleries en sis municipis de l’Alt Penedès: Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola-Urbanització Daltmar, Sant Pere de Riudebitlles, Gelida i Subirats, que formen part del servei que ofereix la Mancomunitat Penedès-Garraf dins del Pla Integral de recollida selectiva d’escombraries en origen. Des de la Mancomunitat, es presta el servei de recollida de residus a 18 municipis de l’Alt Penedès i quatre del Garraf. En el cas de la fracció orgànica, només són deu els municipis penedesencs que tenen contractats els serveis mancomunats, mentre que del Garraf només n’hi ha dos.

A nivell català, la comarca d’Osona és la que registra un percentatge més alt de reciclatge,

Foto: Fèlix Miró

amb un 55,10% de residus que són reutilitzats posteriorment.

L’Alt Penedès ocupa la 18a posició, amb un 38,65% de residus reciclats, per davant del Baix Penedès, amb un 22,31% i l’Anoia, la comarca que menys residus re-

L’ALT PENEDÈS ÉS LA DIVUITENA COMARCA QUE MÉS RECICLA DE CATALUNYA, PER DAVANT DEL BAIX PENEDÈS I L’ANOIA cicla de tot Catalunya, només un 19,67%. La quarta comarca que conforma la Vegueria Penedès, el Garraf, es troba dues posicions per sobre de l’Alt penedès, amb un 39,85% dels residus reciclats.

Segons les dades que cada any elabora l’Agència Catalana de Residus, l’any 2010 (el darrer exercici que té la memòria tancada) al conjunt de Catalunya es va

 1) Generació de residus al dia per habitant (kg)

aconseguir reciclar el 40% de les deixalles generades. Per damunt d’aquesta mitjana global només trobem l’Alt Penedès i el Garraf, que són les comarques de la ve-

gueria penedesenca que més compleixen amb la tasca de reciclatge i recollida selectiva, gràcies, en part, al servei que desenvolupa la Mancomunitat Penedès-Garraf.

 2) Generació de residus totals per any (tones)

4

Penedès Econòmic

abril 2012

ACTUALITAT

Creix la demanda d’empreses de neteja per la nova llei d’empleades de la llar Davant l’obligació de formalitzar un contracte, la majoria de la gent gran opta per requerir el servei d’empreses professionals de neteja LÍDIA OÑATE La inclusió dels empleats de la llar dins del Règim General de la Seguretat Social està generant diferents moviments en un dels sectors laborals que més treball submergit registrava fins ara. El Govern central va decidir abans d’acabar l’any que aquesta situació calia regularitzar-la i fruit d’aquesta intenció ha sorgit una nova llei que obliga a fer un contracte als empleats de la llar, cosa que els dóna més drets laborals. Ara, aquests treballadors ja no estan en règim especial, sinó que els seus drets s’han equiparat als de la resta de treballadors. Tot i això, continua éssent l’única professió que actualment no té dret a subsidi d’atur, ja que la seva cotització no ho permet.

Aquest canvi en la llei ha propiciat que algunes empreses de neteja que ofereixen serveis de manteniment de la llar tinguin més demanda del seu servei. Abans del canvi normatiu, els empleats de la llar cotitzaven a la Seguretat Social dins del Règim Especial d’Empleats de la Llar. Ells mateixos estaven obligats a pagar la seva cotització en el cas que treballéssin en diverses cases i el pagament de les cotitzacions només era responsabilitat del propietari de la llar quan el treball es desenvolupava en exclusiva. La nova llei l’obliga a formalitzar un contracte amb la

seva empleada. Aquest haurà de fer-se per escrit sempre i quan la prestació del servei sigui superior a quatre setmanes. En el contracte haurà de constar l’import del salari i l’horari de treball. En el cas que es tracti d’un contracte a jornada completa, el sou no podrà ser inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI) en el còmput anual. En el cas que una empleada que treballi en un sol domicili a temps complet, i estigui donada d’alta a la Seguretat Social, el contractant haurà d’acudir igualment

AMB LA NOVA LLEI, ELS EMPLEATS DE LA LLAR TENEN COBERTES LES BAIXES, PERÒ NO DRET A SUBSIDI D’ATUR a una oficina de la Seguretat Social per realitzar els canvis burocràtics pertinents.

La formalització d’un contracte suposa un impediment per a alguns col·lectius, com el de la gent gran, que tenen dificultats en tràmits administratius. Per aquest motiu, l’advocat de l’Associació

Catalana d’Empreses de Neteja (ASCEN) Eduardo Criado, explica que en cas de dubte o per comoditat “es pot demanar els serveis a una gestoria perquè s’encarreguin de tots els tràmits”. Ara bé, aquest servei suposa un recàrrec afegit al contractant que, fins ara, no tenia necessitat de fer aquest pas. Com a conseqüència d’això, algunes empreses de neteja de l’Alt Penedès, com Marclean o Net Penedès, estan recollint més peticions per fer-se càrrec del manteniment de la llar. Des de Marclean, han fet saber a Penedès Econòmic que “ara estem notant una mica més de

 SISTEMA DE COTITZACIÓ DELS EMPLEATS DE LA LLAR

demanda, però la nostra activitat principal se centra en la indústria, obres i comunitats de veïns”. El servei de manteniment de llars que rep més sol·licituds és el d’un dia de neteja a la setmana, unes dues o tres hores.

La nova llei va entrar en funcionament l’1 de gener i el termini per regularitzar la situació dels treballadors del sector finalitza el 30 de juny. Tot i no tenir dret a cobrar el subsidi d’atur, com s’ha mencionat anteriorment, els empleats de la llar tindran cobertes les seves baixes per malaltia, una de les grans millores que aporta la nova llei. La major part de la cotització –el 18.30% de la base- corre a càrrec del contractant, mentre que el treballador ha de pagar de la seva butxaca un 3,70% de la quota.

Des de l’any 2013 fins el 2018, el tipus de cotització s’incrementarà anualment en 0,90 punts percentuals.

En el cas de les baixes, el contractant haurà d’abonar la quantitat econòmica corresponent a la baixa a l’empleada des del quart fins al vuitè dia. A partir del novè, la Seguretat Social es farà càrrec del pagament. Abans del canvi, aquells empleats que decidien abonar la cotització per si mateixos tenien un règim especial de Seguretat Social que els permetia cobrar durant la seva baixa per malaltia, però només a partir del 29è dia, pràcticament un mes després d’estar malalts. A la pràctica era com no tenir aquest dret, només en el cas que es tractés d’una baixa de llarga

durada.

Aquell propietari que no compleixi amb la normativa, no regularitzi la situació del seu treballador i no aboni la seva part corresponent de les quotes, cometrà una infracció greu a la Seguretat Social. Aques-

LES SANCIONS PER NO FER UN CONTRACTE PODEN SUPERAR ELS 6.000 EUROS ta infracció podrà ser sancionada amb una multa d’entre 626 i 6.250 euros, en funció del grau de la infracció, tal com s’expecifica a la Ley de Infracciones y Sanciones en el Orden Social. A la web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social (www.meyas.es) es poden descarregar models dels diferents tipus de contracte per guiar els contractants. Un dels seus drets com a tals, és estipular un període de prova a l’empleat, que no podrà superar els dos mesos.

Aquesta normativa no és aplicable si la persona que realitza les tasques domèstiques a la casa és un familiar amb relació de consanguinitat o afinitat de fins a segon grau (fills, pare, néts o avis, així com els cònjuges d’aquests). També queden exclosos els estudiants que treballen com a au pair.

abril 2012

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

abril 2012

ACTUALITAT

BMN podria ser el setè banc en actius en el nou mapa financer espanyol El grup que integra Caixa Penedès presenta una oferta vinculant per participar en la subhasta per adquirir Banco de Valencia abans de l’estiu IVET BOLTÀ El Banc Mare Nostrum (BMN), grup integrat per Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra, podria arribar a convertir-se en la setena entitat espanyola en volum d’actius si finalment adquirís el Banco de Valencia, tal com pretén. Als 68.000 milions d’euros que té BMN s’afegirien els 22.000 de Banco de Valencia, sumant 90.000 milions d’euros.

D’aquesta manera, el grup de Caixa Penedès se situaria al setè lloc en el nou mapa d’entitats, per davant d’Unicaja, Catalunya Caixa, Kutxabanc i Novagalicia, i per darrere de Caixabank i Banca Cívica, BBVA i Unnim, Santander, Bankia, CAM i Sabadell, i Banco Popular i Pastor.

Aquest divendres dia 27, BMN i Banco Popular presentaran les seves ofertes per fer-se amb l’entitat valenciana, després que el passat 10 d’abril una vintena d’entitats va rebre el quadern de venda per part del Banc d’Espanya.

EL PRESIDENT DEL GRUP, CARLOS EGEA, CONSIDERA QUE N’HI HAURÀ PROU AMB LES AJUDES DEL FGD I EL FROB A partir d’aquesta data, el Banc d’Espanya avaluarà la capacitat de compra dels interessats, entre els quals es podrien trobar també Banco Santander o Bankinter, per permetre’ls després accedir a l’auditoria interna de Banco de Valencia.

Així, durant diverses setmanes les entitats interessades podran estudiar els comptes del banc valencià per saber si realment els interessa la seva compra i decidir si a finals de maig presenten una oferta en ferm per concórrer a la subhasta pública.

Està previst que el Banco de Valencia comenci la seva subhasta gairebé en paral·lel amb Cata-

SIP de Navarra, Absorció Canarias, Burgos de Caixa Girona i Cajasol FROB1: 977 milions

CAIXABANK + BANCA CÍVICA*

BBVA ESPAÑA + UNNIM

343.000

CATALUNYACAIXA

81.000

FROB3: Entre 375 i 1025 milions en convertibles

SANTANDER ESPAÑA

76.000

BANKIA

303.000

316.000

330.000

Fusió de Catalunya, Tarragona i Manresa FROB1: 1.250 milions FROB2: 1.718 milions (89,74% de les accions)

UNICAJA + CAJA ESPAÑA -DUERO

SIP de Madrid, Bancaja, Ávila, Segovia, La Rioja, Insular de Canarias i Laietana FROB1: 4.465 milions

Fusió de Manlleu, Sabadell i Terrassa FROB1: 380 milions FROB2: 568 milions. (100% de les accions)

Fusió Caixanova i Caixa Galicia FROB1: 1.162 milions FROB2: 2.465 milions (93,16% de les accions)

KUTXABANK NOVAGALICIA

75.000

72.000

Intervinguda amb 2.800 milions en capital i 3.000 milions de liquiditat

CAM + SABADELL

BMN + VALENCIA

POPULAR + PASTOR

167.000 161.000 90.000

Fusió de Cajamar i Rural Caja

SIP de CAI, Badajoz i Círculo de Burgos

BANCA MARCH 13.000 ONTINYENT 930

MARE NOSTRUM

68.000

CAJA 3 + BANKINTER LIBERBANK IBERCAJA

65.000

59.000

52.000

CAJAS RURALES UNIDAS

38.000

BANC VALENCIA

22.000

POLLENÇA 330 Fusió de les dues caixes lleoneses FROB1: 525 milions FROB3: 475 milions

SIP de BBK (que suma la intervinguda Cajasur), Kutxa i Vital

SIP de Múrcia, Penedès, Granada, i SA Nostra FROB1: 915 milions

SIP de Cajastur (que aporta la intervinguda CCM), Extremadura i Cantàbria

*OPERACIÓ EN DUE DILIGENCE

BANCO DE VALENCIA** 22.000 Intervinguda amb 1.000 milions de capital i 2.000 milions d’una línia de crèdit per a liquiditat

Font: FROB, CNMB i entitats

lunya Caixa els propers dies. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) s’ha fixat l’objectiu de completar la venda de l’entitat catalana i del Banco de Valencia abans de l’estiu.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar fa dues setmanes al Foro Nueva Economía de Madrid que la pròxima reunió aquest dijous del FROB donarà el tret de sortida a la privatització d’aquestes dues entitats.

El president del Banc Mare Nostrum, Carlos Egea, va afirmar a la XIX Trobada Financera organitzada per la consultora Deloitte i el diari ABC que encara ha de conèixer amb detall la documentació del Banco de Valencia però que les condicions del procés d’adjudicació seran similars a les articulades en altres ocasions, amb ajudes de capital i liquiditat i amb un esquema de protecció contra pèrdues futures.

Carlos Egea va subratllar que la compra de Banco de Valencia no seria possible sense aquestes ajudes ja que l’entitat va registrar un important deteriorament del negoci que el va portar a números vermells el 2011.

Egea es va manifestar convençut que les subhastes pendents d’entitats intervingudes es finançaran a través del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que recapta uns 2.500 millons l’any de les aportacions privades que realitzen les entitats financeres, o amb l’ajut del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). La qüestió és que no creu que hi hagi la necessitat d’acudir a fons externs internacionals.

De la seva banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) considera en un informe que, “un cop esgotades totes les opcions” per a una recapitalització de la banca a través del FGD, podria necessitar-se el finançament públic per preservar l’estabilitat del sistema bancari i rescatar entitats “problemàtiques”. Aquest organisme identifica 10 bancs com a “vulnerables”, dels quals cinc ja els han adquirit o s’han fusionat amb altres entitats solvents i els altres dos estan en procés de subhasta.

Per als tres restants, en particular el de major tamany, Bankia, l’FMI aconsella prendre mesures ràpides per enfortir els seus balanços.

Sobre la coincidència de la

subhasta del BMN amb la de Catalunya Caixa, fet que afavoriria la compra del Banco de Valencia en cas que encara hi estés interessat, Egea considera que ara mateix és prematur fer-ne una valoració.

El Banc Mare Nostrum ha anunciat en les darreres setmanes que s’ha sanejat amb la venda de pisos i la reducció d’oficines. L’entitat complirà al llarg d’aquest exercici

L’ENTITAT S’HA SANEJAT GRÀCIES A LA VENDA DE PISOS I A LA REDUCCIÓ D’OFICINES BANCÀRIES amb els nous requisits de capital i de provisions establerts en el Reial Decret-Llei 2/2011 després d’una considerable reducció del risc promotor i dels costos d’explotació.

Durant l’any passat van reduir el crèdit promotor en un 20%, en vendre 12.447 habitatges. Per al present exercici manté un objectiu similar ja que s’han venut 2.350 habitatges més el primer trimestre, amb la qual cosa l’acumulat a final d’any serà un 35% més baix.

Així mateix, l’estalvi de costos serà del 25% al final del procés de reestructuració, després de reduir en 280 el nombre d’oficines i en 1.350 empleats.

El grup ha pactat recentment amb els sindicats la segona fase de la reestructuració del banc, amb la retallada d’uns 500 llocs de treball i el tancament de més de 100 oficines addicionals.

L’acord amb els sindicats estableix també una retallada de sous per a la plantilla d’un 4% de mitjana.

Segons fonts sindicals, la rebaixa salarial oscil·larà entre el 3% i el 7%, depenent dels sous.

El nou mapa financer espanyol està de plena actualitat mentre es va redefinint. Un cop es completin els processos d’integració oberts i les subhastes d’entitats intervingudes, de 60 entitats que hi havia el 2007 en quedaran una desena.

Penedès Econòmic

abril 2012

7

ACTUALITAT

JOAN MARCHAN VIDAL President 2012 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

Fòrum de Joves Emprenedors La Jove Cambra Internacional és una associació de joves d’entre 18 i 40 anys, de tot el món, on aprenem a assumir responsabilitats i desenvolupar habilitats directives, mitjançant el treball en projectes per la comunitat.

Aquest any, a Vilafranca, es realitzarà un dels projectes més importants de l’entitat a nivell de Catalunya. Aquest projecte és el Fòrum de Joves Emprenedors, un programa de formació que consisteix en un cap de setmana on els participants assisteixen a seminaris de desenvolupament personal i habilitats directives i s’experimenta el treball en equip mitjançant activitats ideades per desenvolupar habilitats directives, dots de lideratge, treball en grup i la consecució d’objectius plantejats d’acord amb els recursos disponibles. El programa es complementa amb una conferència per part d’un destacat ponent, encara per confirmar.

Aquest projecte es durà a terme el cap de setmana del 13 al 15 de Juliol i té com a clar objectiu contribuir a crear i potenciar l’ambient

necessari d’emprenedoria i sortida de la conjuntura de la crisi actual. Precisament, seguint aquest objectiu, durant el Fòrum s’impartirà un col·loqui sobre les competències professionals dels emprenedors i el reclutament 2.0, amb l’afegit de la possibilitat de realitzar un Test de Competències, com a eina per trobar feina.

Només es demana joves amb empenta, ganes d’aprendre, disposats a entregar-se a un cap de setmana amb un ritme alt de formació, però també de treball en grup, de convivència, d’aprenentatge i de diversió. En la situació actual, la formació esdevé un factor diferencial a l’hora de trobar feina. És per això que, si tens ganes de viure una experiència única, que t’ajudi a perfeccionar-te, a treure les teves millors armes i habilitats, vine a compartir aquesta vivència 100% xocant. Estem convençuts que no en sortiràs indiferent.

Per a més informació sobre el Fòrum de Joves Emprenedors, consulteu a la web de la JCI Vilafranca (www. jcivilafranca.org).

La mona encara es manté com l’estrella de la Setmana Santa Les vendes de mones es mantenen en la majoria de pastisseries de l’Alt Penedès respecte a l’any passat LÍDIA OÑATE La tradició de la mona que porta el padrí al seu fillol sembla que any rere any va resistint els embats de la crisi. Si bé les vendes han baixat notablement respecte al 2007, el cert és que durant la crisi les pastisseries de l’Alt Penedès van mantenint vendes al llarg de la Setmana Santa. Aquests dies són un dels punts claus de la temporada per al sector, que dedica mans i mànigues per aconseguir vendre el màxim per poder aguantar fins Sant Joan.

Mones de xocolata, de fruita, mantega i figures de tot tipus ara competeixen amb un nou article:la mona de forner. Si bé

ELS PADRINS DEMANDEN CADA VEGADA MÉS MONES DE FORNER les mones s’han mantingut respecte a l’any anterior i en alguns llocs han disminuït, les mones de forner estan patint una revifada.

Anys enrere, el padrí entregava la tradicional mona amb els ous durs enmig de la massa i al bell mig hi situava un ou de xocolata ben gros. Aquesta és una opció cada vegada més sol·licitada per part dels padrins que encarreguen mones, ja que el quilogram només costa 6 euros i els permet dispensar més diners en una figu-

ra de xocolata que, al capdavall, és el que fa més il·lusió al fillol. Entre les figures més demandades es troben les del FC Barcelona, Bob Esponja, Hello Kitty o les tradicionals de Disney. Dolors Rius, propietària de la pastisseria i forn J.Rius, de Vilafranca, ha comentat que estan “molt contents” per com han anat les vendes aquest any, ja que temien que, amb les dificultats econòmiques, moltes persones optessin per retallar la despesa de la mona. Sortosament, no ha estat així i tot i que sí que s’ha reduït el pes de la mona, s’ha venut “si fa no fa el mateix que l’any passat”. Aquest fet remarca l’arrelament de la tradició catalana, ara més que mai, quan van maldades. Rius afegeix que abans de la crisi els padrins optaven pels dos quilos de mona. En canvi, ara és molt més freqüent comprar les mones d’un quilo o de 3/4. “A vegades les demanen més petites perquè s’ajunten dues mones per infant i els pares no se les poden menjar totes”, afirmava Rius.

Un dels esculls que han d’afrontar

les pastisseries és la competència que els fan els supermercats o botigues de queviures, que posen a la venda mones empaquetades a un preu que rara vegada supera els 15 euros el quilogram. El cert és que el preu és el principal impediment que molt padrins veuen a l’hora de comprar la mona en una pastisseria o forn. En el cas d’Eduard Forner, de la pastisseria Eduard Forner situada a Sant Pau d’Ordal i Sant Sadurní, ens explica que ha mantingut el preu del quilogram de la mona al llarg dels darrers quatre anys. Aquest se situa en els 22 euros, tres menys que en la majoria de pastisseries de la comarca. És un esforç que Forner veu necessari en moments de crisi, tot i que això redueixi el marge de benefici, ja que la matèria primera augmenta cada any.

En aquest sentit, Toni March, de la pastisseria Sant Jordi de Sant Sadurní, veu com “ara la gent s’ho pensa més i fa les comandes a última hora”, tot i que les mones de fruita i mantega sempre acaben tenint sortida.

8

Penedès Econòmic

abril 2012

ACTUALITAT

CUINATS TORRES SERVIRÀ CÀTERINGS ECOLÒGICS

EL 7 DE MAIG, LA CITA ANUAL DE L’ADEG

A partir d’aquest mes d’abril, la llar d’infants Piu Piu 2 del Centre Logístic de Mercadona de Sant Sadurní oferirà un servei de càtering ecològic gràcies a la iniciativa de l’empresa familiar igualadina Cuinats Torres. Els menús s’elaboraran amb ingredients d’alt valor nutricional, estaran exempts de residus i es presentaran amb envasos sostenibles. D’aquesta manera, a més de cuina de màxima qualitat, Torres contribuirà a la protecció del medi ambient. Cuinats

Enguany La Nit de l’Empresa canvia data i lloc habituals.

Serà en dilluns, el 7 de maig, a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes. El president de la Generalitat, Artur Mas, assistirà a aquesta tradicional cita de l’ADEG. En el decurs de la Nit es coneixerà el palmarès dels Premis ADEG 2012 i es farà lliurament dels ducs, els guardons exclusius amb els quals tots els anys s’acrediten les empreses i entitats distingides.

Torres –que compta amb gairebé 40 anys d’experiència i dues botigues a Igualada, una a Calaf i una altra a Vilanova del Camí– es dedica a l’elaboració de pollastres a l’ast i plats cuinats, oferint una cuina casolana feta amb productes seleccionats.

Les caixes destinaran 32 MEUR a l’Obra Social de la Generalitat Només tres entitats han signat el conveni d’Obra Social amb la Generalitat, entre elles Caixa Penedès LÍDIA OÑATE Les caixes catalanes dedicaran aquest 2012 més de 32 milions d’euros en projectes de progrés de caràcter sociocultural, assistencial i recerca. A diferència de l’any anterior, el 2012 només han signat el conveni amb la Generalitat tres entitats: la Caixa, Caixa Penedès i Caixa Laietana. L’import destinat suposa el 7% del total dels recursos que les entitats destinaran a les seves respectives obres socials.

La Caixa és la que més aportarà, el 99,5% del pressupost, un total de 31,85 milions d’euros, per la seva dimensió. En segon lloc, Caixa Penedès destinarà 153.727 euros, i Caixa Laietana, 12.600.

CAIXA PENEDÈS DESTINARÀ UN TOTAL DE 5,4 MEUR EN OBRA SOCIAL A la firma del conveni, va assistir-hi el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell; el president de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, Isidre Fainé, i els responsables de les tres entitats d’estalvi: Joan Maria Nin, director general de ‘la Caixa’ i conseller delegat de CaixaBank, Josep Ibern, president de la Caixa d’Estalvis Laietana, i Ricard Banquells, director general de la Caixa d’Estalvis del Penedès.

A l’acte d’aquest any, han faltat a la cita els representants de les

 El conseller Mas-Colell amb els presidents de les caixes

caixes d’Unnim, avui en mans del BBVA, i els representants de CatalunyaBank, intervinguda pel FROB, amb poc més del 89% de les accions, que el passat 2011 va entrar en pèrdues per primera vegada i que ja ha iniciat el seu procés de subhasta.

El pressupost d’enguany, de 32 milions, supera en un 6,6% més els convenis de l’any passat, que van absorbir 30 milions. En relació amb el compromís de l’Obra Social amb projectes de la Generalitat que es van signar el 2008, just abans de la crisi, l’aportació actual suposa una reducció del 29,5% en quatre anys. Aquell any, les deu caixes van comprometre en projectes socials amb el Govern un total de 45,379 milions.

Amb aquesta reducció d’entitats participants als convenis amb la Generalitat, moltes d’elles posen fi a l’acord de col·laboració que des de feia 15 anys mantenien amb el Govern.

En el cas de Caixa Penedès, destinaran un total de 5.460.000 euros a l’Obra Social, que tam-

bé inclou la Fundació Caixa Penedès, encarregada, en gran part, dels Casals d’Avis. Aquesta suma supera la de l’any passat, que va ser de 4.800.000 euros.

Segons fonts de l’entitat penedesenca, enguany han mantingut la quantitat econòmica del conveni amb la Generalitat, tot i no tenir dotació, ja que el BMN, encarregat de la tasca comercial, econòmica i financera, no ha repartits dividends. Antoni Gistau, director de l’Obra Social de Caixa Penedès, ha explicat a Penedès Econòmic que “hem ajustat al màxim el pressupost i hem usat part de les nostres reserves per aportar els màxims recursos a temes socials i assistencials, ja que la crisi està engrandint cada dia més l’esquerda social”. Amb l’objectiu d’atendre els col·lectius més vulnerables, Gistau explica que la majoria de l’aportació de Caixa Penedès es destinarà a la Fundació Inglada Via (600.000 euros), i ha remarcat que el 75% de l’Obra Social serà a la comarca de l’Alt Penedès.

M. JOSEP TUYÀ I MANZANERA Regidora d’ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La viticultura del coneixement, element clau per a la competitivitat de la nostra comarca El sector vitivinícola, com un dels tercers grans subsectors de la indústria agroalimentària catalana, i com a gran sector, ha de beneficiar-se del Pla de Transferència Tecnològica del sector agroalimentari.

El Pla Estratègic en Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària de Catalunya ha de ser un instrument que ha d’aglutinar totes les actuacions en l’àmbit de la recerca i l’experimentació i de divulgació de continguts tècnics i de gestió, orientades als empresaris de les indústries agroalimentàries de Catalunya, presentat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya recentment.

El sector vitivinícola del Penedès hauria d’integrarse en aquest pla per tal de posar en comú i coordinar empreses vitivinícoles, centres de recerca i tecnologia i organitzacions de productors per promoure la millora de la competivitat de les empreses que formen el teixit productiu, transformador, comercialitzador i de serveis en l’àmbit agrari i agroalimentari de Catalunya. Així les nostres empreses seran més competitives, s’adaptaran millors als canvis tecnològics i coneixeran les noves necessitats dels mercats i dels consumidors.

En aquest sentit, en la fira de l’Agroalimentària celebrada aquest mes d’abril a Barcelona, el mateix con-

seller Pelegrí va remarcar la importància de l’impuls de “l’agricultura del coneixement” com a element clau que integra la formació, la innovació i la transferència de coneixement al sector per millorar-ne la competitivitat i impulsarne la internacionalització.

Aquest ha de ser el motor per generar ocupació i la taxa d’exportació del Penedès.

Hem de fer una aposta agosarada per aquesta vitivinicultura del coneixement, a través d’instruments com el Pla Estratègic que s’està redactant, o a través de l’impuls per part de la nova Escola del Vi que impulsa l’Ajuntament de Vilafranca, però sobretot per la ferma voluntat dels viticultors, els elaboradors, i les indústries del vi i del cava.

El món de la viticultura té un gran actiu: el seu capital humà, gent amb empenta i sacrificada pel sector, a la qual no li fa por treballar, adaptar-se a la tecnològica, a la seva modernització i, per tant, ser més competitiva. Els diners que vinguin d’Europa amb la PAC han de destinar-se a accions com aquestes que millorin la competitivitat dels diferents sectors agroalimentaris, i nosaltres els penedesencs hem de ser presents en aquests nous plans estratègics, d’innovació, recerca i competitivitat, perquè disposem del producte, perquè hi posem l’esforç i el treball.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

abril 2012

9

ACTUALITAT

El 2011, moure un viatger de línia de bus nocturn N-40 costava 15,83 euros El cost total de la suprimida N-40 va ser de 257.740,44 euros, que va donar servei a 16.282 persones, un 136,96% més que en els seus inicis LÍDIA OÑATE L’anterior línia de bus nocturn, la N-40, que connectava Vilafranca i Sant Sadurní amb Barcelona, va ser una de les línies suprimides enguany pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per la seva baixa taxa de cobertura. Dels 257.740,44 euros, amb prou feines es van recuperar 70.000 euros en bitllets emesos.

Això es traduïa en una pèrdua de més d’11 euros per cada usuari, que sufragava la Generalitat, ja que el bitllet d’un sol ús costava 4,5 euros el 2011.

La línia era deficitària perquè, segons les dades de la Generalitat, recollia una mitjana de tres passatgers en els dies laborables i de deu en els caps de setmana. El total de

passatgers anuals el 2010 va arribar als 14.657, però en els darrers nou anys els usuaris van créixer un 113,32%, més del doble. Aquest augment encara és major si observem les dades del darrer any, quan es van registrar 16.282 usuaris (+136,96%). La N-40 també era l’única que connectava Vilafranca amb Sant Sadurní, dos municipis que junts, no arriben a una població de 55.000 habitants. Per tant, era d’esperar que les dades d’explotació no fóssin tan atractives com les de la seva companya, la N-30, que passa pel Garraf i que en l’últim any va tenir 63.214 usuaris. Aquesta línia dóna un servei a sis municipis, davant els dos que tenia l’Alt Penedès.

Tots aquests factors han deixat palès que la N-40 omplia un buit en transport nocturn important

a la comarca, i si era deficitària és perquè calia millorar les condicions. La nova línia de bus nocturn, N-42, que va entrar en funcionament el passat 6 d’abril dóna servei a quatre municipis de la comarca: Gelida, Sant Sadurní, Vilafranca i els Monjos.

Ara, la població supera els 62.000 habitants, cosa que augmenta les possibilitats d’omplir les places del bus. D’altra banda, la N-42 només ofereix l’opció de viatjar en bus nocturn els divendres i dissabtes, amb dos serveis d’anada i dos més de tornada, ja que són els dies més rendibles que havien demostrat els estudis fets pel Departament. D’aquesta manera, el servei queda complementat amb l’oferta de la línia N-30, que des del passat mes de gener havia modificat el seu recorregut per passar

per Vilafranca, tant en dies laborables com els caps de setmana.

En aquest sentit, els vilafranquins han guanyat un servei extra, ja que queden connectats amb la capital de la comarca veïna, Vilanova i la

Geltrú, un destí que a l’estiu potser cridarà l’atenció a més d’un usuari. En el cas de la N-30 el cost total va ser de 476.776,91 euros, dels quals tampoc s’arriba a cobrir amb la despesa dels usuaris.

10

Penedès Econòmic

abril 2012

EMPRESA

TERCERA EDICIÓ DELS MATINS EMPRESARIALS ALS MONJOS

TALLER DE NEGOCIACIÓ BANCÀRIA PER A LA PIME I AUTÒNOMS

L’ADEG PRESENTA LA NOVA ESCOLA DE DIRECCIÓ D’EMPRESA (EDE)

L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va celebrar el passat 12 d’abril una nova jornada del cicle Matins Empresarials, adreçat a la dinamització empresarial i als contactes amb el teixit empresarial del municipi a fi de treballar les inquietuds del teixit econòmic local i oferir eines i solucions factibles des de l’administració local. La jornada va abordar en aquesta ocasió el tema de l’eficiència energètica i l’impacte que la seva racionali-

El Centre Àgora de Vilafranca organitza un taller per facilitar als petits empresaris i autònoms tècniques per millorar els processos de negociació amb els bancs i reduir la dificultat en possibles negociacions.

Les sessions es faran el dimecres 2 i divendres 4 de maig de 9.30 a 13.30h. El taller té un preu de 25 euros per persona.

Les inscripcions es poden fer al telèfon 93 817 11 69 o al correu agora@vilafranca.org.

L’ADEG emprendrà un dels projectes més ambiciosos del seu pla estratègic. La nova marca EDE té molt a veure amb el bagatge de gairebé 20 anys en l’organització d’accions formatives per a tots els públics d’empresa.

Estratègies directives és el nom genèric d’una programació inicial que oferirà un total de cinc cicles, relacionats cadascun d’ells amb la Innovació, la Direcció de Persones, el Màrqueting, la

tzació pot arribar a tenir en els costos de l’empresa. La jornada va ser inaugurada per l’alcaldessa Imma Ferret, va comptar amb la participació i intervenció d’experts en la temàtica i la va concloure el regidor d’Eficiència Energètica de l’Ajuntament dels Monjos, Sebastià Robles.

El nou Mercadona de Sant Sadurní obrirà a finals de maig La nova superfície tindrà 1.500 m2 de sala de vendes i disposarà de 174 places d’aparcament IVET BOLTÀ L’empresa de distribució Mercadona obrirà el nou supermercat a Sant Sadurní d’Anoia la segona quinzena de maig. Amb aquest ja seran tres els establiments comercials que la firma valenciana tindrà a l’Alt Penedès. A Vilafranca n’hi ha dos i és previst que se n’obri un tercer al barri de la Girada. L’empresa ha assegurat que encara s’han de formalitzar les negociacions i que mantenen la intenció de ser-hi, però l’obriran més enllà del 2012.

Amb aquestes dues noves superfícies, Mercadona tanca els projectes d’obertura per a l’Alt Penedès.

En canvi, el centre logístic que tenen a Sant Sadurní es traslladarà d’aquí tres anys a Abrera, per falta d’espai a les instal·lacions actuals per créixer. Els 800 treballadors que treballen en aquest centre logístic es traslladaran de lloc de feina ja que han preferit això a quedar-se al supermercat. La política de l’empresa és recol·locar els empleats, però no acomiadarlos. Per tant, s’ha ofert la plaça al nou supermercat a persones que hi viuen a prop. El nou Mercadona de Sant Sadurní estarà ubicat a la carretera de Sant Quintí, suposarà una inversió de 3 milions d’euros i donarà feina a més de 40 persones, de les quals 33 són nous llocs de treball. La sel·lecció ja està tancada.

Mercadona té actualment 165 botigues repartides per tot Catalunya, que amb el Centre Logístic suma una plantilla de 9.240 treballadors, tots amb contracte

 Instal·lacions de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia

indefinit. Les dues botigues que actualment hi ha a Vilafranca agrupen 103 treballadors.

El supermercat de Sant Sadurní tindrà 1.500 m2 de sala de vendes i tindràs totes les característi-

ENTRE LES DUES BOTIGUES DE VILAFRANCA SUMEN 103 TREBALLADORS, TOTS FIXOS ques de la “Botiga per ambients” de Mercadona, un format comercial que va néixer l’any 2000 quan la companyia va decidir revolucionar el concepte de supermercat per adequar-lo millor a les necessitats dels seus clients.

Aquest model permet optimitzar al màxim l’acte de compra gràcies a la distribució adequada de

l’espai, al disseny exclusiu de les seccions i a la dotació de més espai perquè el client pugui accedir còmodament als productes. Per altra banda, aquest tipus de botigues també és més sostenible des d’un punt de vista mediambiental, ja que incorpora un seguit de mesures que redueixen fins a un 20% el consum energètic del supermercat.

A la nova superfície es podran trobar les seccions de carnisseria, xarcuteria, peixateria, perfumeria, alimentació envasada, begudes, drogueria, forn, fruita i verdura.

Per facilitar la compra, disposarà de 174 places d’aparcament en dues plantes soterrades.

La cadena valenciana està en plena expansió. Va obrir nou establiments a Catalunya i va crear 685 llocs de treball. Va fer unes compres a proveïdors de 3.080 milions d’euros el 2011 a Catalunya i de 1.979 milions a la província de Barcelona el 2011. Ara està preparada per la seva internacionalització.

Comunicació i la Internacionalització. El primer d’aquests cicles, La innovació, el motor estratègic del canvi, s’impartirà en tres sessions, els dies 4, 11 i 17 de maig, en l’espai mediterrani del Molí de Mar.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Moments de canvi i innovació Hi havia una vegada... una caserna militar en un poblet d’Espanya, i al mig del pati, hi havia un banc. Un banquet, senzill, humil i blanc.

Al costat del banc, un soldat en feia guàrdia.

Ningú sabia per què es feia la guàrdia del banquet, però es feia. La guàrdia es feia nit i dia, cada nit, cada dia i, de generació en generació, tots els oficials transmetien l’ordre i els soldats l’obeïen.

Ningú mai va dubtar, ningú mai va preguntar: la tradició és una cosa sagrada que no es qüestiona ni s’ataca: s’acata. Si així es feia i sempre s’havia fet, per alguna cosa seria. Si així es feia, sempre s’havia fet i es faria.

I així va seguir sent fins que algú, no se sap bé quin general o coronel curiós, va voler veure l’ordre original.

Va caldre regirar a fons els arxius. I després de molt furgar es va saber.

Feia 31 anys, 2 mesos i quatre dies un oficial havia manat muntar guàrdia al costat del banquet, que estava acabat de pintar, perquè ningú se li ocorregués seure sobre la pintura fresca.

Aquest petit conte del qual no coneixem l’autor, ens vol fer rumiar i posar en dubte tot allò que fem en la nostra

feina de forma mimètica o, “per costum”, sense saber ben bé la utilitat.

Estem vivint moments de canvis. Canvis econòmics convulsos i, en conseqüència, canvis socials importants.

Cal qüestionar-nos, ara, sense precipitacions i amb profunda reflexió, tots aquells processos o actuacions que fem sense saber per què. Avui, en el bon professional ja no val el “perquè sempre s´ha fet així”.

Cal centrar-nos i orientarnos en allò que és important (clients i resultats), d’una forma simple. Cal rendibilitzar les nostres actuacions. Cal ara buscar, rebuscar i ser més imaginatius que mai, però lluny d’excessives complexitats.

Avui tot ha de ser canviable, millorable, adaptable o, suprimible. És una bona forma d’innovar en les empreses. No calen, necessariament, grans inversions ni estudis complexos.

Del concepte innovació, se n’ha abusat durant els últims anys i el seu significat ha quedat desvirtuat.

Tinguem clar que qualsevol canvi que implementem, per petit que sigui, ha de ser sempre amb la orientació i visió de millora... Això és la innovació en estat pur.

Penedès Econòmic

abril 2012

11

EMPRESA

Neix Biomassa del Penedès, que promou l’estalvi energètic amb l’ús de biomassa La cooperativa penedesenca instal·la calderes de biomassa utilitzant estelles, pellets o vergues per créixer en sostenibilitat i reduir costos LÍDIA OÑATE Fa uns mesos, cinc emprenedors penedesencs van iniciar un projecte en comú: instal·lar calderes de biomassa per reduir el consum energètic a través d’un sistema sostenible. Marcel Surià és el coordinador del pla de treball de la cooperativa, i està acompanyat de Ramon Garcia i Joaquim Font, especialitzat en treballs forestals.

Junt amb ells es troba Lluís Raventós, propietari de l’empresa de climatització Penedès Confort i Josep Miret, empresari agrícola.

Amb l’objectiu de promoure l’ús de biomassa entre la indústria i el sector vitivinícola del Penedès, la cooperativa ha començat a contactar amb empreses i diversos ajuntaments per presentar-los plans de viabilitat d’aquest tipus de calderes.

Actualment tenen la seu social al Centre Àgora, però també disposen d’un punt d’assessorament i informació a l’empresa Penedès Confort, on tenen una caldera de biomassa en exposició.

Recentment han visitat diversos municipis de la comarca del Lluçanès, pionera en aquest tipus d’instal·lacions que usen biomassa. Després d’aquesta experiència van decidir promoure aquest tipus de combustible al Penedès.

La caldera de la llar d’infants de Vilobí del Penedès ha estat la seva primera instal·lació.

Ara mateix estan immersos en la promoció de la cooperativa (www.biomassapenedes.com) i en el disseny de nous projectes

en llars d’infants de nova creació, o espais ja existents on es pugui complementar la caldera de gasoil amb la de biomassa. Cellers i empreses s’han mostrat interessats en la proposta, ja que els permetria reutilitzar les vergues del cep i reduir les emissions de CO2. El sector més reticent és precisament la indústria que, fins al moment, no s’ha mostrat gaire receptiva a la despesa que pot suposar inserir una caldera de biomassa en les seves instal·lacions, prop d’uns 15.000 euros. Per això la cooperativa es mostra totalment oberta a plantejar plans

AMB UNA CALDERA DE BIOMASSA ES POT ESTALVIAR FINS A UN 65% EL COST D’ENERGIA de viabilitat i d’estalvi, ja que segons Surià “entre tres o sis anys pot amortitzar la inversió i reduir en gran mesura les despeses en energia que tenen actualment”.

Tanmateix, Surià explica que no es pot arribar a tot arreu amb el combustible de biomassa, és a dir, “la necessitat de calor és diferent en cada tipus d’indústria”, però en aquelles empreses com Uniland amb grans necessitats de potència energètica, la caldera de biomassa pot servir com a complement en zones d’oficines i administració.

La indústria vitivinícola pot ser

la gran beneficiada d’aquest sistema, ja que no requereix de gran potència energètica per dur a terme la seva activitat, cosa que permet estalviar notablement la despesa en aquest sentit. A més, Surià remarca el cicle complet que pot adquirir un celler amb l’ús de calderes de biomassa, ja que les vergues del cep poden servir com a combustible i així donar energia directa al següent procés de la fabricació del vi.

Però usar biomassa també té valors afegits, explica Surià. Aquest tipus de combustible lliga amb tots els valors de sostenibilitat i amb un dels objectius europeus dels darrers anys: la reducció d’emissions de CO2. Des de la cooperativa calculen que amb el seu sistema es poden reduir fins a un 20%. “Per al sector vitivinícola és un repte imprescindible”, comenta Surià, ja que actualment molts cellers, no només penedesencs, sinó d’arreu del món, estan combatent el canvi climàtic des de diversos fronts. Per aquest motiu, tot el que hi estigui relacionat pot suposar un valor afegit a la seva empresa. “Com menys CO2 incorporem en el procés d’elaboració, el producte final tindrà més valor”, afegia Surià.

Fins ara la majoria de calderes funcionen amb pellet, una matèria elaborada de serradura de fusta, premsada i assecada. Però Biomassa del Penedès treballa amb calderes policombustibles, ja que l’objectiu és disposar de combustible propi, és a dir, substituir el pellet per les vergues del cep o estelles de fusta. Un dels

JURISTES GRUP SERRA COROMINAS - VALLÈS ALBORNÀ

 La primera caldera de Biomassa del Penedès, a Vilobí.

principals dubtes de les empreses és precisament la disponibilitat del subministrament. Des de la cooperativa desmenteixen que l’estella de fusta suposi una desforestació dels boscos del Penedès, ans al contrari, ja que es talarien aquells arbres que representessin un perill per al propi bosc. Actualment, el Penedès viu un moment de massificació forestal, que a la llarga pot perjudicar el propi bosc, ja que certs arbres estan creixent de forma inadequada. “Es tractaria d’una tala controlada”, explica Surià. Per aquest motiu, considera una opció viable l’ús de l’estella com a combustible. Però hi ha una tercera via molt més interessant per al sector vitivinícola, que és l’ús de les vergues com a biomassa. Per ferho possible, cal cercar un procés d’emmagatzematge adequat per

al manteniment de les vergues, ja que es descomposen amb facilitat i rapidesa a l’aire lliure. “Es tractaria de situar prop de la caldera un espai, com per exemple una sitja, on es guardarien totes les vergues”. El fet de poder empaquetar les vergues, com si fossin palla, facilita un emmagatzematge en els espais propis de l’empresa o celler. En l’actualitat, Biomassa del Penedès també col·labora amb la cooperativa d’iniciativa social Nou Verd, ja que treballen en l’aprofitament de les vergues com a combustible renovable per a les calderes de biomasssa.

Malgrat les dificultats econòmiques causades per la crisi, Surià es mostra optimista perquè “en temps d’austeritat i crisi, fomentem l’estalvi. Per fer-ho, personalitzem cada cas i realitzem un pla de viabilitat per cada necessitat”.

Plaça de l’Estació, 5, 1r, 2ª 08720 Vilafranca del Penedès Tel./Fax: 93 890 32 93

DRET MERCANTIL: Societats mercantils - Societats civils - Negocis individuals - Viabilitat - Consultoria - Transformació societària - Pactes entre socis Accions contra administradors i accionistes - Concurs de creditors: estudi, viabilitat, presentació, seguiment, conveni o liquidació.

DRET LABORAL: Contractes - Acomiadaments - Expedients de Regulació d’Ocupació - Convenis - Vacances - Jornades Laborals - Sancions i Faltes Assessorament - Conciliacions Administratives - Càlcul de pensions - Recursos i Reclamacions - Gestions Seguretat Social.

DRET FINANCER I TRIBUTARI: Planificació fiscal - Assessorament divers - Gestions amb entitats - Inspeccions Tributàries - Recursos i Reclamacions.

DRET IMMOBILIARI: Administració de finques - Contractes de lloguer - Compravendes Condicions resolutòries i altres pactes notarials - Actes i conflictes amb les Juntes de Propietaris Desnonaments - Contracte Precari - Recuperació de la propietat - Possessions.

DRET CIVIL: Protecció civil de les persones i els seus patrimonis - Incapacitacions - Pactes matrimonials - Capítols - Desamparament - Vellesa - Tutela - Curatela - Administració de bens i rendes. Testaments i llegats.

PILAR BLASCO: Dret Urbanístic i Administratiu GUILLEM MONT: Dret Mercantil i Tributari TORCUATO MARTINEZ: Dret Penal i Laboral DAVID SANS: Dret Civil i de família

12

Penedès Econòmic

abril 2012

EMPRESA

RICARD BANQUELLS

Director General de Caixa Penedès

“Caixa Penedès no marxarà mai de Vilafranca” El 75% del pressupost de l’Obra Social de Caixa Penedès es destina a la comarca de l’Alt Penedès, i així pensen seguint-ho fent, prioritzant l’ús social sobre el cultural. Aquesta és una decisió marcada per la situació de crisi econòmica i social actual, en què moltes famílies passen dificultats OLGA AIBAR Després que Caixa Penedès s’aliés amb Caja Murcia, Caja Granada, i Sa Nostra el 2010 per donar lloc a un nou grup bancari anomenat BMN, tenim clar que tot el negoci comercial estarà sota la cobertura de BMN, però hem volgut saber quin és el paper que queda a Caixa Penedès. Per aquest motiu, hem parlat amb el nou director general de Caixa Penedès i alhora vicepresident primer executiu de BMN, Ricard Banquells, perquè ens expliqui de primera mà el futur de l’entitat.

El canvi que s’ha produït en el panorama dels bancs i de les caixes ha comportat molts dubtes en els clients. Ens podria de-

Ricard Banquells és Llicenciat en Dret i Diplomat en Organització i Direcció d’Empreses i porta més de tres dècades a Caixa Penedès.

Als inicis va començar com a Director de sucursal, més tard va passar a Cap de Zona i des del 2003 va ocupar el càrrec de Secretari General d’aquesta entitat, assolint el càrrec de Director General de Caixa Penedès i de Vicepresident primer del Banco Mare Nostrum aquest 2012.

finir l’organigrama actual en el qual s’emmarca Caixa Penedès i quin paper assumeix el Banc Mare Nostrum (BMN), la Fundació Caixa Penedès i l’Obra Social de Caixa Penedès?

Actualment ens trobem en un procés de reordenació força consolidat, després que, en el passat mes de setembre, les quatre entitats que formem BMN traspasséssim l’activitat del negoci al banc.

Això significa que Caixa Penedès, un cop segregats els seus actius i passius, dedica actualment tota la seva activitat a materialitzar projectes d’obra social. Per tant, BMN capitalitza l’acció de negoci i Caixa Penedès, canalitza els seus esforços en el vessant social. I és important destacar aquesta diferenciació, ja que els dividends que obtingui Caixa Penedès redundaran en els projectes que pugui desenvolupar.

S’ha comentat que Caixa Penedès ha perdut pes en favor d’un banc que es troba a Madrid i que es perden les arrels que van néixer al territori, així com les prioritats que abans es centraven més en el Penedès.

El nostre àmbit d’actuació continua sent el de Catalunya i l’Aragó, tot i que la nostra caixa té un origen comarcal, que no podem obviar ni perdre de vista. Per tant, tenim una clara predilecció i prioritzem la majoria d’accions que duem a terme.

Quina participació té Caixa Penedès en el BMN? Tenim el 28% i preveiem que s’anirà modificant perquè el sector financer encara està en ple moviment i, si el Banc d’Espanya exigeix que les entitats siguin més grans, previsiblement, es produiran nous canvis. El que està clar és que el nostre percentatge canviarà. Però, al final, l’important del procés d’integració de Caixa Penedès i de la conseqüent cons-

titució de BMN és formar part d’una institució sòlida que ajudi al desenvolupament econòmic del país i que fomenti un model social de cohesió.

I quina diferència hi ha entre la Fundació Caixa Penedès i l’Obra Social?

La Fundació és un “ens instrumental” de l’Obra Social de Caixa Penedès a través de la qual també es fa Obra Social, i les fundacions són una figura jurídica que sembla que és el model que tendiran a seguir les entitats del nostre sector.

Quin percentatge de l’Obra Social es destina al Penedès? És molt important ressaltar aquesta dada: el 75% del pressupost de l’Obra Social es con-

CAIXA PENEDÈS NOMÉS POT GESTIONAR L’OBRA SOCIAL. L’ACTIVITAT FINANCERA LA REALITZA EL BMN centra a la comarca. El problema és que no es pot arribar a tot ni acontentar tothom. Ara volem reorientar les nostres prioritats i destinar la major part dels beneficis a les necessitats socials dels col·lectius més vulnerables, que s’han agreujat a causa de la difícil situació econòmica en què ens trobem. Un exemple d’aquesta reorientació és la posada en marxa del Projecte Cohesió Social. És un convocatòria d’ajuts amb una dotació de 300.000 euros que vol oferir suport als projectes adreçats a pal·liar les conseqüències de la pobresa i l’exclusió social en totes les seves manifestacions i, alhora,

 Antoni Gistau i Ricard Banquells durant l’entrevista

secundar les activitats que tenen com a finalitat el treball per evitar la discriminació social.

I si algun any no hi haguessin beneficis, què passaria amb l’Obra Social?

Caixa Penedès és accionista d’un banc amb uns sòlids fonaments corporatius. Tot i tenir una conjuntura complicada, estem en un grup financer consolidat que espera tenir un paper actiu en el mapa bancari d’aquest país. És cert que l’actual crisi està obligant a revisar les activitats del conjunt d’obres socials existents. Això comporta que siguem més curosos que mai en la gestió dels nostres recursos per aconseguir ser més eficients i productius. Caixa Penedès té la vocació de seguir impulsant el seu compromís social donant suport als col·lectius més desprotegits.

S’ha parlat molt de l’interès que el BMN té per adquirir el Banc de València per tenir més força en l’arc mediterrani. Com veu ara aquesta possibilitat?

La subhasta està oberta a tothom, però el que ha passat amb Unnim ens ha despistat una mica. Les travesses ara estan més complicades perquè al Banc de València li han sorgit més nòvios que abans, així que ja veurem què passarà.

Partint de la base que moltes caixes catalanes han perdut la seva identitat com Caixa Sabadell, Terrassa, Manlleu, i Tarragona, entre d’altres, passarà el mateix amb Caixa Penedès?

Caixa Penedès, com a entitat, continua existint, continua complint una funció, ara abocada al 100% en els aspectes socials, ajudant els col·lectius menys afavorits. I continua compromesa amb el seu territori d’origen.

Tenim clar que Caixa Penedès és una entitat de Vilafranca, del Penedès, d’on no marxarem mai.

Volem ser fidels a les arrels i no renunciarem als nostres orígens.

El proper any celebrarem el centenari de Caixa Penedès, aquesta és una fita de la qual la gent del territori s’ha de sentir molt orgullosa. Arribar fins aquí ha estat possible gràcies a la confiança dels nostres clients.

El logo del raïm i el nom de Caixa Penedès els continuarem veient a les oficines?

Des d’oficines seguirem operant a Catalunya i també a l’Aragó amb la marca Caixa Penedès, atès el sòlid arrelament de la marca obtingut al llarg del seus gairebé 100 anys d’història i a l’alt grau d’identificació per part dels clients.

Penedès Econòmic

abril 2012

13

EMPRESA

El preu dels ous es duplica en un any per l’aplicació d’una directiva europea La Unió Europea obliga les granges a adequar i ampliar els espais per a gallines ponedores i truges gestants en defensa del benestar animal OLGA AIBAR El preu dels ous s’ha apujat un 50% aquest any a causa de l’aplicació d’una nova normativa europea que defensa el benestar animal, en concret el de les gallines ponedores i el de les truges gestants. Així, el preu mitjà dels ous de classe ‘M’ ha passat de 0,96 euros la dotzena a principis de gener fins als 1,44 euros a mitjans de març, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural. A més, el preu s’ha duplicat en el darrer any, ja que llavors el preu d’una dotzena d’ous estava en els 0’65 euros.

El passat 26 de gener, la UE va enviar un requeriment a Espanya, i també a 12 altres països, per la deficient aplicació de la legislació

en matèria de benestar animal. El motiu és que, abans de l’1 de gener d’aquest any, s’havien d’haver retirat les velles gàbies que s’utilitzen per a les gallines ponedores i que limiten la seva mobilitat. La normativa sobre gallines ponedores d’ous per a consum directe obliga a instal·lar gàbies més àmplies (750 cm2 per animal, un 35% més grans que les actuals) en les quals les gallines es puguin posar dretes. També insta a dotar-les de niu, una caixa per furgar i un sistema de retallada d’ungles; entre d’altres millores. Per la seva banda, les truges, a partir dels 28 dies de gestació, han d’estar en grup, i no soles com ho estan ara. Tanmateix, tot i la insistència europea, les demandes de millora encara no s’han aplicat a causa de l’elevat cost que suposa l’adaptació a la

nova normativa.

A Catalunya, segons càlculs estimats per la Unió de Pagesos, estan afectades 118 explotacions de gallines ponedores, amb un total de 4,5 milions d’animals, i es calcula que només un terç compleix amb les exigències de la UE, un altre terç està en procés d’adequació i, la resta, encara les té pendents.

Aureli Andrés, propietari d’un establiment de comercialització d’ous a Vilafranca, es mostrava indignat amb la nova normativa i afirmava que: “gràcies als ecologistes, els ous s’apujaran el 100%; a més, moltes granges hauran de plegar per la forta inversió que suposarà la seva aplicació”. Segons dades del sindicat COAG, en una explotació mitjana de 40.000 gallines, la inversió estaria en uns 720.000 euros, és a dir, de 15 a 20

euros per gallina. Pel que fa a les truges gestants, la situació és encara més extrema, ja que a Espanya s’hauran d’invertir uns 700 milions d’euros, de 250 a 300 euros per animal, en les prop de 75.000 explotacions que hi ha. Per tal que els canvis que s’han de realitzar abans

de l’1 de gener de 2013 es facin de manera més ràpida i urgent, i que no arribin sancions europees, el Ministeri d’Agricultura permet prorrogar l’adaptació a les granges de gallines fins el 31 de juliol, sempre que els ous no vagin al consum directe.

14

Penedès Econòmic

abril 2012

EMPRESA

L’Alt Penedès necessitarà uns 5.000 habitatges més el 2017 Un estudi coordinat per la Diputació de Barcelona remarca que s’ha de facilitar l’accés a l’habitatge LÍDIA OÑATE El diputat d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Alberto Villagrasa, va lliurar al conseller comarcal de Joventut de l’Alt Penedès, Sergi Vallès, en representació del CCAP, l’ “Estudi de l’habitatge a la comarca de l’Alt Penedès i elaboració de propostes d’actuació per als municipis petits”. Aquest és un document que el CCAP va encarregar a la Diputació per conèixer millor la situació de l’habitatge a la comarca, veure com evolucionarà i plantejar solucions a les problemàtiques que puguin sorgir.

L’anàlisi de l’estudi està feta a sis anys vista i una de les hipòtesis principals és la necessitat de prop de 5.000 noves llars a tota la comarca. Segons l’estudi es plantegen diversos tipus d’habitatge per cobrir aquesta demanda en augment: habitatges ocupats, de segona residència, desocupats per abandonament o per necessitat de rehabilitació i de nova creació.

L’estudi, subvencionat per la Diputació de Barcelona amb un

 El diputat Villagrasa entrega l’estudi al conseller Vallès

cost de 18.000 euros, consta de dues parts. La primera analitza la situació de l’habitatge en cada municipi i com creixerà el parc d’habitatges en els propers anys.

En la segona part, es realitza una diagnosi sobre els problemes existents i com solucionar-los.

A més, s’han tingut en compte les dificultats per accedir a l’habitatge d’un col·lectiu de la societat que o bé no podrà mantenir els pagaments dels seus habitatges o no podrà accedir-hi des d’un inici.

Per aquest motiu es proposa al CCAP dotar d’ajuts econòmics

als ajuntaments de municipis petits, que a l’Alt Penedès són el 85%. Una altra via és promoure l’habitatge protegit, tot i que resulta complicat pel seu finançament, i una tercera via pot ser la dels parcs d’habitatges privats amb necessitat de rehabilitació.

Es tractaria de buscar acords amb propietaris en què l’administració realitzaria les obres a canvi que durant un temps determinat, els habitatges tindrien una finalitat social, és a dir, podrien ser llogats a col·lectius amb dificultats per accedir a un habitatge.

Formació per als expositors de les Fires de Maig de Vilafranca REDACCIÓ

El doctor en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d’Empreses per ESADE, Domènec Biosca, va oferir recentment la conferència Com puc incrementar les vendes a la Fira?, que va tenir lloc al Centre Àgora de Vilafranca.

Aquesta és una conferència formativa que organitza anualment el Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca amb motiu de les Fires de Maig, adreçada als expositors i els seus col·laboradors, per tal de donar pautes per aprofitar millor la seva presència a les fires.

Durant el seu parlament, Biosca va explicar que el context de crisi econòmica està obligant a fer canvis en les maneres de ven-

 Biosca i la presidenta del Patronat de Comerç, Dolors Rius

dre, però de fet ja fa temps que s’estan produint canvis a nivell tecnològic amb les xarxes socials, a nivell social i a nivell financer.

També va insistir que cal que els comerciants vagin “tots a una per

potenciar una marca de ciutat i de comerç, ja que si es trenca la cadena, tothom en surt perjudicat”. Biosca és autor de 26 llibres i més de 2.000 articles a diferents mitjans de comunicació.

DAVID SANS ACUÑA Advocat penalista de Juristes Grup

La lliçó islandesa Enmig del debat per determinar quines han estat les causes que han desembocat en la tempesta financera que estem travessant els darrers temps, així com la cerca de solucions per reconduir la situació, no pocs mitjans de comunicació han posat els seus ulls sobre l’anomenat “cas islandès”. Islàndia, un país de poc més de tres-cents mil habitants, ha estat un paradigma de creixement econòmic desmesurat sobre la base de l’especulació financera, fins que el mes d’octubre de 2008 el sistema va ser víctima del col·lapse, arrossegat per la caiguda del banc d’inversions Lehman Brothers als EEUU. La conseqüència de tot això fou la caiguda dels grans bancs, la decisió votada en referèndum de no haver de retornar 5.900 milions de dòlars d’inversors holandesos i britànics que es van veure atrapats en aquesta espiral, una devaluació de la moneda superior al 50%, una inflació galopant, un atur que no va parar de créixer i una extraordinària caiguda del creixement econòmic. Passada aquesta tempesta, sembla ser que Islàndia ha recuperat la via del creixement econòmic.

Però a banda de les receptes de política econòmica aplicades per reflotar el país, com a jurista, m’interessa posar de relleu el fet que, a diferència d’altres llocs, a Islàndia els tribunals de justícia sí que han ficat mà en els excessos comesos per les entitats bancàries durant els anys anteriors, demanant comptes a alguns dels seus màxims responsables.

Però l’exigència de responsabilitats de tot aquest daltabaix no s’ha aturat en aquells que eren al front de les entitats financeres, sinó que ha anat més enllà, en la convicció que les entitats bancàries no haurien pogut cometre tots aquests excessos si no haguessin gaudit de la complicitat, o almenys amb la permissivilitat, dels responsables polítics. Bona mostra d’això és el procediment penal seguit contra l’exprimer ministre islandès durant el període 2006-2009, per presumpta negligència per no

haver adoptat les mesures adequades per anticipar-se a l’imminent desastre financer i no haver estat capaç de posar fre a les males pràctiques bancàries.

D’aquesta manera, podem dir que el cas islandès estableix un precedent molt significatiu, en el sentit que marca el camí a seguir per acabar amb la percepció, més o menys compartida per gran part de la població, de la impunitat que sovint empara no només als responsables d’entitats financeres i, per extensió, de grans conglomerats empresarials, sinó sobretot als responsables polítics. És a dir, que aquells que ocupen o han ocupat llocs de responsabilitat política, un cop deixen el seu càrrec, sel’s pugui exigir que rendeixen comptes de la seva gestió mentre varen estar al càrrec i de respondre, fins i tot penalment, de la tasca desenvolupada.

En aquest aquesta línia sembla caminar l’avantprojecte de l’anomenada “Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern” presentat pel govern de l’Estat, que contempla una sèrie de principis ètics i d’actuació, així com un règim d’infraccions i de sancions, tot i que, contràriament a la idea inicial, no implicarà penes de presó, sinó que es contenta amb la imposició de sancions pecuniàries (multes) i d’inhabilitació per al desenvolupament de càrrecs públics.

Amb tot això es pretén que la persona que ocupi una responsabilitat pública sigui conscient que si no desenvolupa la seva funció de forma diligent, se li podran exigir responsabilitats. En aquest sentit, el projecte preveu la sanció de conductes en matèria de conflicte d’interessos i de gestió del pressupost assignat, com podrien ser l’assumpció de despeses sense disposar de crèdit suficient, la realització d’inversions no justificades, la concessió de subvencions sense disposar dels informes favorables necessaris, etc.

Conclusió: bon govern no només a nivell de l’empresa privada, si no també en la gestió dels recursos públics.

abril 2012

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

abril 2012

L’ENTREVISTA

MARIA BATET ROVIROSA

Assessora i formadora d’emprenedors

La virtut més important de l’emprenedor és saber viure amb la incertesa Amb una àmplia experiència docent, la vilafranquina Maria Batet va iniciarse en la formació d’emprenedors molt abans de la crisi, quan l’emprenedoria passava desapercebuda i eren molt pocs els que s’aventuraven a iniciar el seu projecte. Per Sant Jordi va estar signant exemplars del seu últim llibre El valor d’emprendre, que analitza el present i futur de l’emprenedoria LÍDIA OÑATE

Maria Batet va cursar els estudis de Magisteri i Màster en Desenvolupament Local per la Universitat de Barcelona. Després d’uns anys exercint com a mestra, es va especialitzar en la creació d’empreses gràcies a la formació que va rebre en ESADE i a l’IESE. Amb més de 20 anys com assessora i formadora i d’emprenedors, Batet també ha dirigit el viver d’empreses de Vilafranca i ha impartit classes al centre Àgora.

Batet ha col·laborat amb ESADE com a tutora de nous projectes empresarials en diferents assignatures de creació d’empreses de l’escola.

Ha fet cursos de formació a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i també a la del País Basc, a l’IDEC de la Pompeu Fabra, a la Universitat Oberta de Catalunya, i a la Universitat Internacional de Catalunya.

Emprendre està de moda, però vostè ja fa anys que es dedica a formar emprenedors en empreses, ajuntaments i centres educatius. Què li va portar per aquest camí?

Jo sóc mestra i la meva vocació docent és de tota la vida.

M’agrada molt ensenyar i educar. Vaig començar de ben jove a l’Ajuntament de Vilafranca fent docència. Després em van proposar entrar al Centre d’Iniciatives Empresarials, que més tard es va dir el Centre Àgora, i allà em vaig formar en temes d’empresa.

Des de llavors vaig decidir fer allò que sempre havia ensenyat, és a dir, emprendre un projecte.

La meva activitat és fer formació i crear metodologies per ensenyar a ser emprenedors.

Es neix o s’aprèn a ser emprenedor?

Hi ha molta gent que pensa que un ha nascut o no emprenedor i això no és ben bé així, perquè hi ha moltes coses que es poden aprendre. Per tant, es pot ensenyar a ser emprenedors. Hi ha moltes habilitats i valors relacionades amb l’emprenedoria que es poden anar aprenent com, per exemple, l’actitud, ja que has de mirar el món de forma positiva.

En les jornades de formació, comenta als alumnes que les jornades de 8 hores s’allargaran, que si fa vacances serà un afortunat, i que si ha de plegar no tindrà dret a subsidi d’atur?

No es tracta de veure el cantó bonic de ser emprenedor, sinó tocar de peus a terra i entendre que tirar endvant un projecte està ple

de dificultats i reptes. Per superar-ho calen dos valors bàsics: l’esforç i la constància.

L’EMPRENEDORIA ÉS UNA MANERA D’AFRONTAR LA VIDA, PERÒ CAL ESFORÇ

NO NAIXEM EMPRENEDORS, SINÓ QUE HI HA MOLTES HABILITATS I VALORS DE L’EMPRENEDORIA QUE PODEM APRENDRE

Però ser emprenedor també deu tenir avantatges.

Sí, crec que n’hi ha un que és fonamental: quan hi ha una cosa que t’agrada molt, t’apassiona, a més et surt bé i veus pots acabar treballant d’això, fins i tot el concepte del temps varia una mica. No saps on acaba la feina i comença el hobby. El més bonic de ser emprenedor és fer allò que t’agrada més, però has de ser molt disciplinat.

La seva pàgina web valorsdemprendre.org i el seu darrer llibre El valor d’emprendre remarca l’emprenedoria com a valor. Estem vivint una crisi de valors, quins creu que hauríem de recuperar?

No sóc una experta en valors, però en aquests últims anys s’han perdut els valors de l’esforç, la paciència i la constància, que fan que no defallim en l’intent.

Estem acostumats a respostes molt immediates i tots aquests valors ens costen molt. Vivim en la societat de la immediatesa i la rapidesa i, en canvi, hi ha coses que són lentes per definició com madurar un projecte.

Quina és la virtut més important per a l’emprenedor i no morir en l’intent?

El fet de saber viure amb la incertesa. No saber si tindràs prou feina, si en tindràs massa, si et pagaran aviat o no ho faran, …

Costa molt acostumar-se a viure d’aquesta manera.

Penedès Econòmic

abril 2012

17

L’ENTREVISTA Sembla que avui dia les oportunitats d’emprendre se centren en les noves tecnologies. Quins altres sectors són bons també per iniciar un projecte?

Avui per avui el que ven més són activitats de servei, perquè requereixen poca inversió. Pensa que actualment hi ha dos tipus d’emprenedoria: la que es fa per oportunitat omplint un buit en el mercat, i la que és per necessitat, és a dir, crear-te la feina tu mateix si ningú et dona feina.

L’emprenedoria actual és una autoocupació emmascarada?

Emmascarada no, és una manera d’autoocupació. Hi ha gent que, si no segueix aquesta via, no treballarà gens. Han perdut la feina i l’ofici. Feines que han fet tota una vida i que han deixat d’existir o, simplement, estan a l’atur. Hi ha persones que l’única opció que tenen és l’autoocupació.

Espanya és un dels deu països europeus que ha posat en marxa estratègies nacionals per fomentar la cultura emprenedora.

La sortida de la crisi passa per l’emprenedoria? És una de les coses, però no l’única. És important que, com a ciutadans, entenguem que les actituds pròpies de ser capaços de tirar endavant projectes propis és molt interessant. L’emprenedoria és necessària, però no suficient per sortir de la crisi.

HEM DE RECUPERAR ELS VALORS DE L’ESFORÇ, LA PACIÈNCIA I LA CONSTÀNCIA, QUE FAN QUE NO DEFALLIM EN L’INTENT

Foto: Fèlix Miró

Has hagut d’aconsellar a algun dels teus alumnes perquè no seguís una idea que potser no tindria èxit?

Jo dono consell, però no assessoro projectes. Sí que penso que un ha de mirar endintre i veure què li agrada fer, però també enfora per veure si això que t’entusiasma tant ho vol algú. És la comunió de les dues coses. El que ens passa als emprenedors és que ens acabem enamorant del que fem i pensem que és el millor. Es perd la capacitat objectiva.

Quin és el perfil de l’emprenedor actual?

Ara mateix no hi ha un prototipus d’emprenedor, sinó que és molt divers. Fa uns dies vaig impartir

un curs de creació d’empreses a 20 persones i hi havia gent de 25 fins a 50 anys, tots ells del sector serveis, i alguns amb estudis primaris i d’altres amb carrera universitària.

HI HA PERSONES QUE L’ÚNICA OPCIÓ QUE TENEN ÉS L’AUTOOCUPACIÓ Quan es deixa de ser emprenedor per passar a ser empresari?

L’ideal seria que els empresaris fossin emprenedors tota la vida.

La paraula emprenedor té el seu significat propi, i l’empresari és un tipus d’emprenedor. Hi ha alguns que ja s’han trobat l’empresa feta. Cal entendre l’emprenedoria com una manera d’afrontar la vida, de tirar endavant projectes i alguns d’ells poden ser empresarials. Pots ser una persona molt emprenedora i treballar per compte d’altri.

Quins referents posa als seus alumnes?

Com que faig molta formació per

a persones que es troben a l’atur, faig servir un exemple d’un senyor que va treballar durant 20 anys en una deixalleria. Es va adonar que la gent llançava moltes coses per petits problemes i no intentava ni arreglar-les, sinó que directament les llençava a la brossa. Llavors n’agafava algunes i intentava arreglar-les. Quan es va quedar a l’atur va muntar un negoci, “El chapuzas”, en el qual repara coses que la gent li porta.

Em va agradar que del que ell havia vist i del que sabia fer, generés una oportunitat.

Si torna a crear-se ocupació i s’acaba la crisi, l’emprenedoria seguirà en auge o la seguretat d’un sou a final de mes tornarà a agafar adeptes?

Jo sempre he pensat que aquest és un país en el qual la gent aspira més a ser funcionari que emprenedor.

L’Administració ha estat una gran generadora de llocs de treball, però amb la crisi trigarà molt anys a tornarne a crear. Això ens està espavilant. Des del punt de vista de l’emprenedoria és positiu, però des del sector públic no, perquè ha de tenir un mínim de funcionaris suficient per poder oferir un servei públic de qualitat, que és molt necessari.

Al maig estrenem una nova secció, El Bloc de l’Emprenedor El proper mes estrenarem una nova secció al Penedès Econòmic: El Bloc de l’Emprenedor, on posarem en relleu els projectes iniciats per emprenedors penedesencs i analitzarem com ho han fet realitat, amb els seus encerts i errors.

Aquest serà un espai dirigit per la formadora d’emprenedors Maria Batet, que entrevistarà emprenedors de la nostra comarca i aportarà consells i idees que ens ajudaran a començar els nostres propis projectes en qualsevol àmbit, des del cultural o social fins a l’empresarial.

Emprendre és una manera de viure i d’actuar. L’esforç, la perseverança, la il·lusió i l’entusiasme són ingredients necessaris que veurem reflectits en els emprenedors que entrevistarem. No parlarem de gent amb dons especials, simplement buscarem persones, homes i dones, joves i més grans, amb diferents professions i nivells formatius, que han tingut un somni, una idea, un projecte i l’han materialitzat i tirat endavant.

El que els fa diferents de la

majoria és haver tingut el valor de començar. Uns perquè han vist una oportunitat i d’altres perquè simplement, no han tingut altra opció i ho han fet per necessitat.

Parlarem de projectes i d’empreses i de com es planifiquen i es comuniquen, però també d’idees i de creativitat, de com fer-ho per aconseguir diferenciar-se de la resta, però, sobretot, parlarem de persones. Perquè ser emprenedor vol dir posar en pràctica valors i habilitats, i des d’aquest bloc mirarem de desgranar-ne alguns a través dels nostres protagonistes.

Emprendre és fer tangible el que és intangible, fer real allò que es té en ment, i per ferho cal constància. Per més bona idea que tinguem, si no s’acompanya de la reiteració i la perseverança no es farà realitat.

Aquesta constància i tenacitat seran els nostres elements per endegar la secció d’El Bloc de l’Emprenedor per tal que cada mes, quan ens llegiu, trobeu motius per aprendre i esperar una nova entrega.

18

Penedès Econòmic

abril 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

QUI ÉS EL RESPONSABLE DE LES RETALLADES SOCIALS? “És una economia competitiva la que garanteix, amb la seva prosperitat, el finançament dels serveis públics i no la bona voluntat dels polítics ni la quantitat ni la violència de les protestes socials” Un dels comportaments que la nostra societat considera més censurables, és el de la família que intenta viure per sobre de les seves possibilitats econòmiques.

Davant el problema que els ingressos no cobreixen el nivell de despesa familiar, el normal és que es plantegin dues vies de solució o retallar les despeses o intentar incrementar la renda familiar amb noves aportacions dels seus membres.

La via d’utilitzar l’estalvi o la venda del patrimoni familiar seria vista socialment com una irresponsabilitat tant com la pressió d’algun dels familiars per no reduir el seu nivell de despesa. No obstant això, sí que estaria ben vist que aquest mateix membre, tan reivindicatiu, decidís canviar la seva actitud i iniciar una activitat laboral, professional o empresarial, per reduir aquest dèficit.

Si el que dirigeix l’economia familiar acudeix a un banc per finançar aquest desfasament, el més segur és que, quan plantegi al director que té un problema, que la família gasta 120 i ingressa 100, li contesti que torni quan els números s’inverteixin, perquè a partir de l’aprovació, el problema passaria al banc. Només amb un pla seriós de reducció de despeses i d’increment d’ingressos tindria possibilitats que el banc el pugui ajudar a sortir de la seva precària situació econòmica.

Tanmateix, això que ens sembla evident en la vida privada no aconseguim tenir-ho clar quan aquesta situació es genera en la vida pública.

Crec que, una bona part dels nostres problemes actuals, no els tindríem si, en el moment que un polític promet mantenir un alt nivell de prestacions públiques, li haguéssim fet la mateixa pregunta que ens vam plantejar abans d’una inversió d’entitat a la nostra casa o despatx que considerem necessària. Quant costa

això i d’on traurem els diners per a pagar-ho?

O que, per a solucionar temes importants, utilitzéssim el camí habitual de fixar-nos en el que millor els resol. Per exemple, si en lloc de dur al centre del debat dels problemes al carrer, amb el deteriorament que suposa per als interessos generals de la ciutadania i fins i tot del sistema polític (llavors, per a què serveixen les eleccions i els parlamentaris? I, finalment, per què serveix el nostre actual sistema democràtic?), els dirigents sindicals, socials i polítics, adaptessin els seus mètodes de treball fent-los mes productius, els greus problemes socials com l’atur o l’educació podrien solucionar-se ràpida i eficaçment.

N’hi hauria prou que, en la reunió, es posessin sobre la taula els sistemes laborals dels tres primers països amb menor atur i amb millor qualificació en educació i es donés un temps curt per a la seva adaptació al nostre país, perquè tot comencés a canviar. Si la discussió s’allarga, poden escurçar-la aprovant el que està el primer en cada tema. És un sistema fàcil, que no exigeix alta preparació ni gran esforç, que permet amplis

consensos i que té els resultats garantits.

Si la reivindicació violenta és tan efectiva per als interessos ciutadans, per què els que més l’han utilitzat últimament, els grecs, estan en la ruïna? O és que als seus dirigents no els afecta el de-

HI HA UNA COSA PITJOR QUE NO PODER PAGAR UN DEUTE: QUE A SOBRE FACIS EXHIBICIÓ QUE NO EL PAGARÀS teriorament econòmic?

Espanya està en una situació semblant a la de la família anterior.

Al mancar-li la sobirania monetària que li permetria, com la resta de països que no participen en la Unió Europea, cobrir els seus desfasaments amb emissió de moneda, està condemnada a fer un ajustament interior o que li facin els seus creditors, que no te-

nen condicionants polítics ni servituts electorals. Amb l’agreujant, no només del desmesurat creixement del deute dels últims anys, sinó dels curts períodes de la seva amortització.

Si, anualment, l’Estat necessita diversos centenars de milers de milions d’euros per cobrir l’amortització dels seus préstecs exteriors i el dèficit públic, l’aprovació d’aquestes operacions i el tipus d’interès dependran de la seva qualitat com prestatari i quanta pitjor imatge tingui, més recursos haurà de dedicar a la partida d’interessos i menys podrà disposar per atendre a les necessitats socials principals com l’educació i la sanitat. Tot això si no es cansen de continuar sent prestadors i ens exigeixen la devolució del prestat.

Així doncs, tots els que col·laborin en el deteriorament de la imatge de serietat i de solvència del país, són també responsables que les partides de les despeses socials quedin irremeiablement reduïdes.

Per posar un exemple, si aquest any l’Estat necessita un finançament de 200/225.000 milions d’euros, només 2/2,5 punts equivalen al que s’espera recaptar per

la reforma impositiva aprovada a final d’any. És el que succeeix en un grup familiar amb una hipoteca en la qual s’apugen 2/2,5 punts, immediatament han de retallar altres despeses necessàries. Això ho té clar qualsevol família, sigui quinasigui la seva ideologia, el seu vot o els coneixements d’economia.

Si a Grècia, els seus mitjans d’informació, haguessin fet un càlcul del cost de les vagues i manifestacions tenint en compte, no només les conseqüències quant a la producció del país i l’ocupació, l’incendi dels edificis, les destrosses de material urbà… sinó també els costos financers provocats per la imatge de caos en l’exterior, l’àmbit de la responsabilitat de la seva fallida s’hauria ampliat immediatament amb gent propera als indignats.

I això s’estendria tant a les emissions de deute de l’Estat com a la de les empreses i entitats financeres, el sobrecost i les dificultats del seu finançament de la qual empitjorarien la seva competitivitat i amb això el nivell d’ocupació general i la base imposable dels impostos directes i indirectes.

Com podem comprovar en els nostres despatxos, cada client té un límit per al seu crèdit i un tipus d’interès i cada vegada hi ha més diferències entre els seriosos i solvents i els que no ho són.

Això anterior no ho determina, per als Estats, el capritx dels malvats mercats, sinó el propi funcionament del sistema creditici. En la nostra Llei d’Economia Sostenible, entre les normes per millorar l’eficiència i la competitivitat del sistema financer i com a mecanisme de protecció del deutor. “Les entitats de crèdit haurien d’avaluar la solvència del potencial prestatari sobre la base d’una informació suficient… havent d’informar si s’ajusten als seus interessos, necessitats i a la seva situació financera… en especial les conseqüències en cas d’impagament”.

I és que hi ha una cosa pitjor que no poder pagar un deute: que a sobre facis exhibició que no el vas a pagar.

Penedès Econòmic

abril 2012

19

EMPRESA

L’atur al març dóna un respir al Yamamay obre a la seu creixement a l’Alt Penedès vila la seva 40a botiga De febrer a març han augmentat en tan sols el 0,04% els registrats a les oficines d’ocupació IVET BOLTÀ

 Yamamay s’ha instal·lat al carrer de la Cort, 12

La botiga de roba íntima per a la dona Yamamay va inaugurar recentment el seu 40è establiment, en ple centre de Vilafranca, al carrer de la Cort, número 12.

Amb aquesta nova obertura, Yamamay ja reuneix una xarxa comercial de 40 punts de venda, entre franquiciats i propis, en el mercat espanyol.

Yamamay és una marca del

grup empresarial italià Pianoforte Holding. Només al seu país d’origen ja tenen més de 500 botigues.

L’establiment de Yamamay de Vilafranca ofereix una experiència pràctica i especial.

L’estètica de la botiga combina els colors corporatius: el blanc i el vermell, que atorguen un toc senzill, a la vegada que sofisticat, a la botiga.

L’atur ha donat una treva a Catalunya i l’Alt Penedès no n’ha estat una excepció. Mentre que de novembre a gener, cada mes augmentava entre un i dos centenars el nombre d’aturats, de febrer a març la tendència s’ha frenat i l’atur ha augmentat en només 22 persones, segons dades facilitades per la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local.

Per dir-ho perceptualment, al març l’atur era del 16% a la comarca, mentre que al febrer va ser del 15,97%. La majoria dels aturats al març eren homes, i tot i que també ells eren els més aturats el mes anterior, aquest març han reduït la xifra, de 4.620 homes a l’atur a 4.611. En canvi, la situació de les dones ha estat

del revés: elles han quedat més a l’atur de febrer a març.

Si ens fixem en les poblacions que més atur han registrat, Torrelles de Foix és qui té més treballadors sense feina, un 23,93% de la població. El segueixen Sant Quintí de Mediona, amb un 20,30%; Vilafranca, amb 18,66%; i San-

ta Margarida i els Monjos, amb un18,48% d’aturats. Torrelavit, en canvi, és el municipi amb més gent en actiu, ja que només té un 9,71% d’aturats. Vilobí en té 9,84% i les Cabanyes, 11,04%.

La població amb educació general són els més castigats per la crisi i, per sectors, el dels serveis.

20

Penedès Econòmic

abril 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

TITANIC O 127 HORAS, TÚ DECIDES

A

unque seguro que me equivoco, hace algún tiempo que vengo pensando que esta crisis va a producir una gran ruptura social. No me refiero a una separación entre ricos y pobres sino que va a dividir a las personas en dos grupos, las que se quedaron atrás y se dejaron morir profesionalmente y las que decidieron seguir adelante.

No es una cuestión de dinero o de nivel social sino de algo más personal o interior.

Cada día con más frecuencia me encuentro con amigos que hace tiempo decidieron sacar adelante iniciativas y proyectos propios y a los que no les va nada mal. No es que no tengan problemas o que se estén forrando, pero están haciendo lo que les gusta y además han alcanzado una estabilidad financiera suficiente.

Un ejemplo. El viernes estuve charlando de algunos proyectos con dos de esos amigos. Esa conversación fue como meterse en una película de Bruce Willis, de esas en las que la adrenalina te sale por las orejas y sales con ganas de comerte el mundo. No dejan de inventar cosas chulas, de sacar adelante proyectos, de ganar dinero ofreciendo cosas valiosas e incluso de crear empleo. Para ellos la crisis existe porque lo ven en los telediarios, pero poco más.

Otro ejemplo. Ayer comí con un compañero de una de las empresas en las que trabajé. Llevaba bastantes años en ella, estaba bien considerado, ganaba un sueldo muy majo y hace pocos meses le ofrecieron un puesto muy interesante como responsable de la empresa en otro país. En ese momento decidió que se acabó. Tras esa descripción de éxito se ocultaba una enorme ansiedad, estrés y aburrimiento. En este momento ha decidido poner en marcha tres proyectos propios. Seguro que sufrirá y tendrá problemas como los hemos tenido todos, pero saldrá adelante.

Si cuento esto es porque desde hace días nos están dando la lata con el puñetero Titanic y lo están convirtiendo en una metáfora de lo que sucede actualmente. Y eso es rotundamente falso. Me expli-

ACABAMOS PENSANDO QUE DEPENDEMOS DE LA SUERTE. Y LO SIENTO, PERO NO ME LO CREO

co. Al comparar lo que estamos viviendo con el dichoso barquito estamos asumiendo indirectamente que no podemos hacer nada más que buscar un bote salvavidas o una tabla para agarrarnos hasta que lleguen a salvarnos. Pero todo eso implica que no podemos hacer nada. Parece que todo escapa a nuestro control, el iceberg, los “mercados”, el capitán, los gobiernos, la naviera o Angela Merkel. Y supongo que eso nos hace sentir más cómodos.

Acabamos pensando que dependemos de la suerte. Y lo siento, pero no me lo creo.

Mientras la mayoría (personas y paises) esperan hundirse o que les rescaten, otros, como los que comentaba al principio han decidido que su película es otra, 127 horas. Creo que no destripo la película si cuento que es la historia de un joven deportista que, en una de sus excursiones en solitario, su brazo queda atrapado por una roca y debe decidir si se lo amputa o se deja morir. A pesar de lo que pueda parecer el argumento, la película es tremendamente esperanzadora y optimista.

O al menos a mi me lo pareció.

A diferencia de Titanic, en 127 horas existe un grado de libertad, duro, durísimo, pero en el que es posible ejercer la responsabili-

MUCHOS DE LOS AMIGOS QUE ESTÁN SACANDO PROYECTOS EMPEZARON CON UNA MANO DELANTE Y OTRA DETRÁS

dad individual y por lo tanto ser libres. Y eso es lo que hay detrás de un concepto como la Marca Personal. Quizás lo más duro de la película no sean las escenas de dolor físico sino la angustia de sentirse reflejado en el personaje y tener que tomar esa decisión. En Titanic era todo más triste pero también más sencillo porque simplemente no tenías alternativa.

Creo que cuando superemos lo peor de esta situación nos encontraremos en un mundo diferente, no sé si como en Mad Max o en un mundo mejor, pero muchos habrán quedado atrás y unos poquitos habrán tomado una decisión dura, dolorosa y terrible pero ese sacrificio les habrá permitido salir reforzados.

Si en este momento estás pensando que esto que digo parece muy fácil o que no todo el mundo se lo puede permitir, te diré dos cosas.

En primer lugar, de fácil nada, hay que ser muy valiente y tener las ideas muy claras para ponerse en la piel del personaje que interpreta James Franco en 127 horas o en la de muchos emprendedores.

No es una cuestión de medios.

De hecho, muchos de los amigos que están sacando proyectos empezaron con una mano delante y otra detrás.

Lo segundo es que si piensas así, eres de los que estás en el Titanic esperando subir a un bote.

Mucha gente me pregunta sobre lo que DEBE hacer, pero yo no soy quien tiene que decírtelo. Yo puedo decirte COMO hacerlo cuando hayas tomado tu decisión. La responsabilidad es tuya y no puedes esperar a que otros decidan por tí algo que, en realidad y aunque trates de engañarte a ti mismo, sabes perfectamente que debes hacer. El problema es que acojona y siempre piensas que va a venir alguien a rescatarte. Y en el peor de los casos dicen que la muerte por congelación no es de las peores.

Seguir viviendo de recuerdos, de éxitos pasados o tratar de aferrarse a un título o un cargo que ya no sirve para nada te va a ser tan útil como la tabla a la que se agarraba el personaje que interpretaba Leonardo Di Caprio.

Penedès Econòmic

abril 2012

21

EMPRESA

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

La logística guanya terreny al sector vitivinícola del Penedès

LOST

El CESAP va organitzar a Vilafranca un debat sobre Logis Penedès, que va reunir més suport que crítica

ERIC ENGUITA ALBET

Sóc d’una generació que va créixer experimentant un pla educatiu, la LOGSE, que abans d’aplicar-se ja se sabia que fracassaria. Sóc d’una generació en què estrany era el cas del repetidor, mentre que ara és estrany no repetir. Sóc d’una generació que ja mentre anava a escola li prenien els drets laborals, que mai arribaria a tenir en el futur.

Sóc d’una generació que va ser un conillet d’índies en compartir centre amb companys pre-universitaris als 12 anys. Sóc d’una generació que mentre cursava els anys de l’ESO no parava de sentir “l’ESO no serveix per a res, us fa més rucs”. Sóc d’una generació en què no era més feliç qui més gaudia, sinó qui més tenia. Sóc d’una generació en què a 3r de secundària hi havia gent que ja marxava a treballar a l’obra i a cobrar barbaritats. Sóc de la generació que es prenia estudiar en barracons com quelcom normal i, en part, millor, atès l’estat de l’edifici que ens esperava un any més tard. Sóc de la generació que va fer la selectivitat sobre 10, una selectivitat que podia aprovar fins el menys treballador.

Sóc de la generació que va fer la seva primera classe de la carrera pensant que algun dia, si estudiava i

s’esforçava, podria arribar a tenir un bon lloc de feina. Sóc d’una generació que, en molts casos, no va trobar necessària cap mena d’experiència laboral abans dels 22 o 23 anys.

Sóc de la generació que pateix la manca d’accés a l’habitatge i una universitat mercantilitzada, prostituïda i cada cop més exclusiva.

Sóc de la generació que tota la seva vida depèn del consum, i que no té amb què permetre-se’l. Sóc de la generació que s’indigna amb les subvencions als bancs mentre ens impedeixen accedir als habitatges que ells tenen buits esperant a poder-nos-els vendre a un preu millor del que pagaríem avui. Sóc de la generació que el 15M es va il·lusionar, i que el 20 de juny va tornar a caure de peus a terra. Sóc de la generació independentista, és a dir, que veu la independència com un mitjà per resoldre alguns dels problemes que tenim com a societat.

Sóc de la generació que creu fermament que ser jove no és res negatiu.

Sóc dels que penso que el govern, ajuntaments, polítics, van perduts... Prou reformes estèrils, canvi de consciència i de rumb!

Sóc de la generació PERDUDA!

REDACCIÓ

El debat “Logística i Penedès”, organitzat pel Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès, va posar de nou sobre la taula la plataforma Logis Intermodal Penedès, un gran complex de polígons que la Generalitat vol situar al bell mig del territori penedesenc per promoure-hi l’economia.

La jornada va reunir la participació del diputat al Parlament Europeu, Ramon Tremosa; el director general de Cimalsa (empresa de la Generalitat encarregada de Logis Penedès), Isidre Gavín; el secretari general de Fermed i inspirador de l’eix ferroviari europeu, Joan Amorós; i l’arquitecte paisatgístic, Miquel

LA GENERALITAT VEU EN LOGIS UNA OPORTUNITAT PEL PENEDÈS Vidal. Per Gavín, Logis Penedès és una gran oportunitat per reactivar l’economia i creu possible un encaix amb el sector vitivinícola. Reconeix que aquest sector és l’estratègic en les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, però durant la jornada va insistir en les conseqüències positives que podria suposar la construcció del complex logístic al territori penedesenc. En aquest sentit, Vidal va afegir que “cal tenir en compte

 Vidal, Tremosa, Gavín i Amorós amb l’alcalde Pere Regull

les necessitats del territori”, ja que acceptar el complex de Logis “també pot comportar riscos”.

El projecte contempla una superfície de 400 hectàrees, de les quals 177 seran dedicades exclusivament a la indústria i la logística, mentre que la resta seran zones verdes i futurs equipaments relacionats amb l’educació.

Els integrants del CESAP es van mostrar majoritàriament a favor de Logis Penedès, a excepció de la Unió de Pagesos i l’Institut d’Estudis Penedesencs. Algunes intervencions, però, van qüestionar la necessitat d’ocupar tant de terreny quan hi ha polígons industrials dispersos pel Penedès amb baixa ocupació.

Gavín creu que el Penedès és un lloc de pas de persones i mercaderies històric i que el sector vitivinícola és el més estratègic per a la zona. Durant la seva intervenció Gavín es va destacar tot el que envolta l’agricultura i el món de la vinya, la indústria agroalimentària -com els cellers-

o l’enoturisme, però també va afegir que “el desenvolupament d’una diversificació a la comarca és necessari”. Per això va remarcar “les conseqüències econòmiques i de competitivitat positives que portaria el Logis Penedès a la zona”, tot i la pèrdua de prop de 400 hectàrees de patrimoni paisatgístic i els possibles problemes mediambientals posteriors, dues de les crítiques que van vessar alguns dels presents que es van posicionar en contra.

En el debat també va haver temps per parlar de la cojuntura econòmica global i del corredor del mediterrani. L’eurodiputat Tremosa va arremtre durament contra la negativa de l’Estat espanyol per la planificació d’Europa d’aquest corredor, una infraestructura logística que afecta el Penedès.

Tremosa considera que “la inversió pública espanyola dels últims 30 anys ha estat determinada pel lloc de naixement del ministre de transports”, un fet “impensable” a la resta de països europeus.

22

Penedès Econòmic

abril 2012

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

OH, DEPENÈS!

D

es del punt de vista geoestratègic, els actius del Penedès semblen inqüestionables. D’aquest mateix fet se’n lamenten alguns, els mateixos que blasmen qualsevol amenaça que pugui canviar la fesomia del paisatge. I a vegades tenen raó. Se n’han fet, de bestieses!

No es pot passar per alt, però, que aquesta situació de proximitat amb els principals pols d’atracció econòmica i social del país confereix un seguit d’oportunitats, per a la nostra gent i per a les nostres empreses que ja voldrien altres territoris. Els factors de competitivitat de l’Alt Penedès es nodreixen d’aquest avantatge comparatiu. Però això només són partitures, sense interpretar.

No sembla que el Penedès aprofiti prou aquesta fortalesa que li dóna la seva posició privilegiada. Continua sent massa dependent, des del punt de vista polític, i també des del punt de vista econòmic. Les decisions es prenen fora d’aquí. Som estratègics, però no som decisoris. Som atractius però no som influents. Oh, Depenès!

Aquesta endèmia no ens ve de fa poc. Podria atribuir-se a successives generacions de polítics que no han sabut burxar amb astúcia els centres capitals de poder, o no se n’han preocupat, potser per la fal·lera de llaurar el tros i poca cosa més. Fixeu-vos; els nostres parlamentaris penedesencs han estat reconeguts com a bons gregaris, però rarament han esdevingut líders o referents.

Podria atribuir-se també a l’esfereïdora força centrípeta que exerceix l’epicentre metropolità; però això es deriva de les premisses anteriors. Sense anar més lluny, altres territoris també orbitals han sabut negociar millor els pesos del jou i no han sucumbit al peatge de la rodalia.

Podria atribuir-se també a factors històrics i a una idiosincràsia més post-feudalista que no pas postproletària, però això no es pot dir ni es pot escriure sense ser titllat d’irreverent i mal patriota. Terra de ceps i tabús, la nostra.

I des del punt de vista econòmic?

Tampoc no canvia gaire l’efecte d’immunodeficiència.

Sembla que tenim un potencial indiscutible pel que fa al sector secundari.

Però, ben bé, tampoc no és pas així. Tingueu per cert que bona part dels nostres polígons són po-

ELS NOSTRES PARLAMENTARIS PENEDESENCS HAN ESTAT RECONEGUTS COM A BONS GREGARIS PERÒ RARAMENT HAN ESDEVINGUT LÍDERS O REFERENTS

blats de franquícies, amb manaies que no trepitgen el territori i no parlen amb la nostra gent, amb dirigents que ho han de consultar gairebé tot a les respectives matrius alemanyes, franceses o italianes. Amb gent, diguem-ho clar, que tant se li en dóna el Penedès com el Matarranya.

Per tant, tampoc no tenim gaire potestats ni ascendents pel que fa als mesters empresarials. És a dir, també som massa dependents, en aquest sentit. De nou, la xarada simplícissima: oh, Depenès!

La bona notícia és que res està perdut. Hi ha una collita espontània d’empresaris i empresàries tan autòctons com ho pugui ser el préssec de l’Ordal. S’endevina l’emergència d’una nova classe empresarial. És com si el mateix paisatge, tot d’una, hagués entrat en rebel·lia i hagués encomanat a

les noves generacions el seu esglai per un futur erràtic.

Sovint, en empreses del voltant, em trobo amb interlocutors nous, amb homes i dones que s’estimen el que fan, ufanegen del lloc on ho fan i malden per un progrés sense peatges, per un demà en què les decisions les prenguem aquí mateix, sense anar més lluny i sense complexos; vet aquí.

En el contacte permanent amb la nostra Gent d’Empresa un se n’adona que hi ha una reviscolança racial, fins fa poc només atribuïble a les gallinàcies del territori. La versemblança d’un mateix paisatge amb noves figures, aquest sí que és el mascaró de proa del vaixell Penedès.

Ignoro si aquesta suposada revitalització de perfils empresarials black label ve acompanyada d’una també esperada i corresponent reforestació de lideratges polítics, amb joves que apuntin més maneres apreses i mes criteris propis que no pas aquells tics encomanats pels xerrameques dels partits. De moment, hem descobert bons indicis, cal dir-ho.

Uns i altres, les noves generacions d’empresaris i empresàries i les noves promocions de polítics i polítiques, tots ells i totes elles, representen l’única pòlissa de crèdit que li queda al Penedès encara per disposar. Faríem bé en tenir-ho en compte i obrir les institucions i els fòrums de representació per tal que aquesta nova saba hi trobés els deguts ancoratges. I deixar fer; cal que els deixem actuar.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

abril 2012

23

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Menys informació i més perseverança Que la situació econòmica que estem vivint és extrema, no cal ser cap premi Nobel per saber-ho; que nosaltres no podem canviar la situació també és cert, però el que sí que podem fer és canviar la nostra actitud en vers la crisi.

Suposo que molts de vosaltres recordareu en Xavier Gabriel de la Bruixa d’Or que deia, en l’entrevista que li vam fer al Penedès Econòmic del mes de novembre, que al migdia quan s’assentava per dinar, no mirava mai les notícies i posava la segona cadena on feien documentals; ja que si mirava les notícies es veia incapaç a la tarda de reemprendre la feina amb il·lusió i que per sortir de la crisi havíem d’agafar les coses bones i deixar les dolentes.

Fa pocs dies a Antonio Rangel, economista doctorat a Harvard i professor a Stanford, li preguntaven si en temps de crisi hi ha qui veu oportunitats; ell contestava que sí però no perquè fos més valent, sinó perquè no veia la crisi, potser al tenir menys informació.

Parlant d’informació, ara em ve a la memòria una petita història que s’explica en les escoles de negocis: Hi havia una vegada un grupet de granotes que anaven saltant per un camp; de sobte dues d’elles van tenir la desgràcia de caure en un pou profund. Les demés companyes es posaren al

voltant del forat. Quan van veure la fondària del pou, van comentar a les dues granotes que estaven al fons que seria impossible sortir-ne i que el millor seria esperar morir. Les dues granotes no van fer cas dels comentaris de les seves amigues i continuaren saltant amb totes les seves forces per tal de poder sortir d’aquell pou. Les altres granotes seguiren insistint que els seus esforços eren inútils i que mai sortirien del pou. Una de les dues, finalment, aconsellada per les seves companyes de fora, es rendí i morí al no poder superar la seva situació.

En canvi, l’altra continuava saltant amb totes les seves forces. Un cop més les granotes de dalt la van advertir que deixés de patir, que abandonés i que esperés plàcidament la seva hora.

Però la granota saltava i saltava cada cop més fort i més alt fins que en el darrer salt va poder sortir del pou on era. Aleshores les seves companyes li preguntaren: “que no escoltaves el que t’advertíem?”. I la granota els va contestar, amb signes, que era sorda. En cap moment es va assabentar del que li deien, per això va aconseguir sortir del forat.

A vegades hem de deixar de banda tota la informació que ens arriba i fer com la granota sorda: treballar sense defallir per aconseguir els resultats esperats.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 11 - abril 2012 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

L’Acadèmia Tastavins premia 16 vins de la DO Penedès Aquest ja és el 46è Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès, que es va celebrar el dia de Sant Jordi REDACCIÓ

L’Acadèmia Tastavins del Penedès va lliurar en la Diada de Sant Jordi els premis del 46è Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès, en un acte que va tenir lloc a la Masia Torre del Gall de Sant Cugat de Sesgarrigues. En total es van guardonar 16 vins en vuit categories diferents.

El vi Nadal Xarel·lo 2011, del celler Enric Nadal, va guanyar la medalla de platí a l’Especial Xarel·lo. La medalla d’or a la categoria de vins blancs de collita van ser per Masia Freyé 2011 de Domènech Vidal (de la casa Vallformosa); i de barrica, per El Fanio 2010 d’Albet i Noya. En la categoria de rosats se la va endur Duc de Foix Cabernet rosat 2011 de Covides. En el cas dels negres de collita va ser per HMR

Black 2011 de l’Heretat MontRubí; i de barrica, per Col·lecció Syrah 2008, d’Albet i Noya. En el cas de vins dolços, el Vi de Glass Gewürztraminer de Gramona va fer-se amb la medalla d’or, mentre que el millor vi escumós va ser

pel Brut Premium 2009 de Mas Comtal.

La guanyadora dels tercers Premis Poesia Vínica va ser Rosa Ma. Arrazola amb l’obra En brut, un poemari que modela les sensibilitats víniques.

Recaredo presenta la tercera anyada del cava Turó d’en Mota L’acte de presentació de la nova anyada va tenir lloc a la sala Glassroom de Barcelona el passat març REDACCIÓ

L’anyada 2002 del cava Turó d’en Mota de Recaredo veu la llum després de gairebé 9 anys de criança a les caves. Amb una producció sempre molt limitada –en el cas de l’anyada 2002 s’han obtingut exclusivament 2.704 ampolles–, el cava Turó d’en Mota representa la filosofia de Recaredo portada a l’extrem: una sola anyada, una única varietat (100% xarel·lo) i una sola vinya que es treballa només amb tracció animal.

En paraules de Ton Mata, tercera generació de Cava Recaredo, el Turó d’en Mota té com a objectiu representar el paisatge de la manera “més transparent i pura” possible. Durant l’acte de presentació de la nova anyada, celebrat el passat 27 de març a la sala Glassroom de Barcelona, Ton Mata

 Imatge de les vinyes de Recaredo a Sant Sadurní d’Anoia

va manifestar que l’equip de Recaredo se sent “més intèrpret que autor” en referència a una viticultura basada més en l’observació que en la intervenció.

El projecte del Turó d’en Mota va néixer el 1999 amb el ferm pro-

pòsit d’elaborar un cava de terrer fruit d’un espai de terra calcària i d’un microclima mediterrani.

Des del 1999 fins ara s’han elaborat 13 anyades, deu de les quals romanen a les caves en una llarga criança de més de cent mesos.

24

Penedès Econòmic

abril 2011

VINS&CAVES

INFORMACIÓ SOBRE LA PRESTACIÓ VÍNICA

MOR MANUEL RAVENTÓS, PROPIETARI DE RAIMAT

X EDICIÓ DE LES ESTACIONS A LA VINYA

El proper 30 d’abril finalitzarà el termini per sol·licitar al Departament d’Agricultura (DARP) la retirada sota control de subproductos de vinificació per cumplir amb la prestació vínica.

La sol·licitud cal presentar-la juntament amb la fitxa de destinació autoritzada per l’Agència de residus de Catalunya.

La quantitat mínim a lliurar mitjançant la retirada de subproductes és d’un grau de 2,8 litres d’alcohol pur per cada 100 kg per a les brises i de 4 litres per

El propietari de Bodegas Raimat, Manuel Raventós Espona, va morir el passat diumenge 15 d’abril a Barcelona als 88 anys.

Raventós, a més de ser president d’honor del Banc dels Aliments, va col·laborar en la Fundació Maria Raventós, la qual acull des de fa més de 50 anys a mares soles sense recursos. La cerimònia religiosa va tenir lloc a la parròquia barcelonina Verge de la Pau i va ser enterrat en el panteó familiar del cementiri de Raïmat (Lleida).

Ja fa deu temporades que VINSEUM organitza Les estacions a la vinya, una de les activitats amb millor resposta de públic any rere any. Es tracta de quatre sortides, una per estació, que pretenen donar a conèixer el cicle vital de la vinya mentre es fa una agradable passejada.

Com en les anteriors ocasions, acompanyaran les explicacions tècniques l’Agustí Villarroya (INCAVI) i en Josep Ribas (DO Penedès), tots dos experts en vitivinicultura. El primer cicle, el

cada 100 kg per a les mares.

El màxim de prestació vínica mitjançant la retirada és de 40.000 kg de brisa a 2.8º i 4.000 litres de mares de 4º.

El servei d’inspecció del DARP haurà de comprovar-ho abans de fer l’aplicació, que s’ha de realitzar abans del 15 de juny.

Parxet inverteix cinc milions en un nova bodega a Avinyonet

de primavera, s’inicia el proper diumenge 29 d’abril passejant per terres molt properes a Vilafranca del Penedès arribant fins les planes de Vallformosa, que donen nom al celler que es visitarà (Vallformosa), on el seu enòleg ensenyarà les seves instal·lacions.

Un xampany per al centenari del Titanic

Les noves instal·lacions estan en la seva major part soterrades i disposen d’una superfície de 6.400 m2

Parxet planta cara a la crisi amb unes inversions en el sector vinícola. L’empresa amb seu a Tiana (Maresme) acaba de culminar la construcció d’una bodega a Avinyonet del Penedès que li permetrà triplicar la capacitat de producció de cava i reduir-ne els costos d’elaboració. El projecte ha suposat una inversió de cinc milions d’euros, que inclou la compra de la Finca Montargull -situada a Sant Sebastià dels Gorgs- i que compta amb una superfície de 45 hectàrees de vinya vella de les varietats macabeu i xarel·lo.

Les noves instal·lacions estan en la seva major part soterrades per a minimitzar l’impacte paisatgístic i disposen d’una superfície de 6.400 metres quadrats. Les obres van acumular un certa demora, ja que es van trobar restes romanes que avui s’exposen al Museu de Vilafranca. “Vam tenir a un equip d’arqueolegs set mesos treballant; resulta que era una finca agrícola d’una família romana”, explica Ramon Raventós, conseller delegat de l’empresa.

Fins ara, Parxet processava el raïm i elaborava el vi base per al cava en instal·lacions que llogava al Penedès, i posteriorment realitzava la criança en la seva bodega de Tiana. Ara, en el Maresme només es realitza la criança del cava Titiana, del qual s’elaboren 100.000 ampolles.

La família Raventós Basagoiti una de les branques que controla l’accionariat de Codorníu- va comprar Parxet en el 2006. Cinc

Foto: M. Rosa Ferré

REDACCIÓ

 Nova bodega de Parxet a Sant Sebastià dels Gorgs

anys després de la posada en marxa de la bodega del Penedès suposa culminar el projecte de creixement que van dissenyar els nous propietaris. Quan els Raventós van comprar Parxet, la bodega elaborava cava i vi en les denominacions d’origen Alella (Marqués de Alella) i Ribera del Duero

PARXET FACTURA AL VOLTANT DE 12,5 MILIONS D’EUROS ANUALS I EXPORTA EL 10% DEL SEU VOLUM (Tionio i Austum). Ara, el grup vinícola està també present en la DOC Rioja (Basagoiti), a Rueda (Austum) i en la DO Montsant (Sant Bru i Brunus).

Per contra, al Montsant l’empresa

va comprar al novembre de 2010 el 70% de l’accionariat de l’empresa Portal del Montsant, fundada per Alfredo Arribas. Es tracta d’una bodega que utilitza les instal·lacions del Celler Cooperatiu de Marçà i que elabora 200.000 ampolles l’any.

Parxet factura al voltant de 12,5 milions anuals. “Hem crescut i hem consolidat molt bé el projecte”, diu el conseller delegat, que ara s’ha fixat el repte de potenciar les exportacions, que no arriben al 10% del seu volum.

Per això, Parxet ha creat un equip d’exportació, en el qual ja treballen tres persones, una d’elles a Amèrica. “En el primer trimestre de 2012 ja hem més que duplicat les vendes a l’exterior”, assegura.

Aquest any, Parxet també preveu executar l’opció de compra per a fer-se amb el 100% de la distribuidora vinícola barcelonina Constantino Sábado, de la qual en el 2009 va prendre el 55% del capital.

 Pedro Bonet de Freixenet

 Xampany commemoratiu

La Casa de Champagne Henri Abelé, fundada el 1757 a Reims i propietat del Grup Freixenet des de 1985, va presentar el passat 27 de març a Alimentaria un xampany com el que es va servir al Titanic durant l’últim sopar abans que s’enfonsés.

Per commemorar el centenari de la catàstrofe, la Fundació Titanic va triar els vins escumosos de la marca Henri Abelé, ja que són els que es van utilitzar en aquell sopar del 14 d’abril de 1912.

Freixenet ha volgut recuperar aquell xampany amb una edició limitada de 4.000 ampolles, més unes altres 100 en una edició especial “Le Sourire de Reims”, que s’han gravat amb els noms de les persones que el van adquirir en una subhasta per internet el darrer mes de gener.

L’enòleg d’Henri Abelé, Frank Nicaise, ha creat aquest xampany brut, elaborat amb les varietats de raïm Chardonnay, Pinot Noir i una petita apor-

tació del Pinot Meunier, que ha resultat en un vi espumós “fresc, afruitat, elegant i franc”, segons Freixenet. El director de Comunicació de Freixenet, Pedro Bonet, ha assegurat que és un “honor” per la marca Henri Abelé poder participar d’aquest esdeveniment que “permet recordar part de la història de la marca”.

FREIXENET PRESENTA UN XAMPANY COM EL QUE ES VA SERVIR AL TITANIC La companyia Herni Abelé, ara part del Grup Freixenet, és la tercera companyia de xampany més antiga del món.

Amb 250 anys d’antiguitat. La marca es va exportar també a les corts reials d’Espanya, Alemanya i Bèlgica.

Penedès Econòmic

abril 2012

25

VINS&CAVES

S’obre la convocatòria de 2012 d’ajuts a inversions en indústries vinícoles Les subvencions estan destinades a la millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris REDACCIÓ

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del passat divendres 20 d’abril es van donar a conèixer les bases reguladores dels ajuts per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris corresponents a l’any 2012, on també s’estableixen els criteris de priorització en l’elegibilitat dels projectes. Els interessats hauran de presentar les seves sol·licituds abans del proper 21 de maig.

En aquesta Ordre es determinen els mecanismes perquè puguin acollir-se a aquests ajuts les inversions que es portin a terme a partir d’aquest moment i fins el 30 d’octubre de 2013.

Cal recordar que les inversions subvencionables comprenen tant l’obra civil, com les instal·lacions, maquinària, honoraris tècnics i despeses d’estudis de viabilitat econòmica, de sòls, assegurances de construcció, de gestoria o consultoria de tramitació de l’expedient de subvenció. La quantia dels ajuts, en funció de diversos paràmetres, s’estableix com a màxim fins un 20% a fons perdut del total del pressupost aprovat.

La tramitació de l’ajut es fa en dues fases: una primera en la que s’haurà de presentar la sol·licitud inicial, una memòria d’inversions

i uns impresos destinats a l’efecte, documentació bàsica que ha de permetre determinar el caràcter d’elegibilitat dels projectes; i una segona fase en la que s’haurà de presentar el projecte complert.

En tot cas cal dedicar especial atenció als criteris de priorització per a l’elegibilitat dels projectes (puntuació atorgada al projecte) destacant entre ells: el grau d’innovació, tenir implantats i certificats sistemes de gestió de la qualitat, de la seguretat alimentària o altres específics acreditats per una entitat certificadora acreditada per ENAC per certificar el sistema de gestió, obtenció de productes ecològics emparats pel

ELS AJUTS ESTABLEIXEN FINS A UN 20% A FONS PERDUT DEL TOTAL DEL PRESSUPOST CCPAE; obtenció de productes emparats en DO; tenir implantats i certificats sistemes de gestió mediambiental (ISO 14000, EMAS).

A més, caldrà complir amb tots els condicionants establerts, tals com disposar del RIAAC actualitzat,

disposar de la llicència ambiental, estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries i de la seguretat social, entre d’altres.

Cal recordar que la presentació es realitza de forma telemàtica, per tant, és absolutament necessari disposar de signatura electrònica.

Donada aquesta tessitura hem volgut conèixer de la mà d’un especialista per recaptar la seva opinió, en aquest cas ens ha semblat escaient adreçar-nos a Miquel Rius, Director Gerent de Rius i Rius, Consultoria Vitivinicola lider en el Sector Vitivinícola a Catalunya.

Aquesta és una molt bona oportunitat per a totes aquelles empreses que tinguin previstes in-

versions en el període esmentat.

I més si es fa una correcta elecció d’especialistes qualificats per a l’estudi i tramitació de les peticions formulades, ja que és la primera garantia d’èxit. És aquí on Rius & Rius Assessors presenta un dels millors balanços del sector, tant pel número d’expedients cursats, com per l’alt percentatge d’aprovacions aconseguides.

Miquel J. Rius, director gerent de Rius & Rius Assessors, ha explicat que els interessats en presentar sol·licituds han de posar especial atenció als criteris de priorització per a l’elegibilitat dels projectes.

Les empreses “han de preveure i desenvolupar els estudis de viabilitat per accedir als ajuts, la

redacció i preparació de la documentació, i finalment executarne la tramitació i fer-ne el seguiment”. Per Rius, aquesta és una molt bona oportunitat a aquells industrials del sector vitivinícola que tinguin previstes inversions durant aquest any i el proper, ja que permet “assolir una millora del rendiment global de les empreses agroalimentàries ubicades a Catalunya, amb un augment de la seva competitivitat i de la seva eficiència”. Tot i reconèixer que la cojuntura econòmica actual no és favorable al nostre país, afirma que “tard o d’hora arribarà la recuperació i el creixement i per això és necessari enfortir les bases” d’aquest futur no tan llunyà.

26

Penedès Econòmic

abril 2012

LLIBRES

Si el que vols és vendre, el que has de fer és desafiar al teu client

El vendedor desafiante M. DIXON - B. ADAMSON EMPRESA ACTIVA 18,00€

Empresa Activa acaba de publicar El vendedor desafiante, un llibre destinat a convertir-se en clàssic, i que desmunta les tradicionals teories sobre vendes per revelar-nos quines són les característiques que defineixen el millor venedor.

Fins un total de 6.000 venedors de 90 empreses han participat en el monumental estudi que

ha servit de base al llibre i que converteix El vendedor desafiante en una obra imprescindible. Les conclusions d’aquesta extensa investigació han estat sorprenents i en alguns casos contradictòries amb la saviesa convencional.

Així El vendedor desafiante ens mostra que, al contrari del que tradicionalment s’ha cregut, el

La conciliació laboral i familiar: se’n parla molt però ningú l’ha vist mai

La feina o la vida EVA PIQUER COLUMNA 17,35€

Vas pel món amb un coet al cul, amb la llengua als peus i amb la culpabilitat per bufanda. Has deduït que la famosa conciliació laboral i familiar és una llegenda urbana: se’n parla molt però no l’ha vista mai ningú.

Fas de mare com pots, i sempre trobes algú disposat a explicarte que les coses es fan justament al revés. Tens una agenda

tan estressada que no et queda ni mig minut per replantejar-te res, i potser val més així: si mai t’atures a agafar aire, et vénen ganes d’engegar-ho tot a rodar.

Perquè el presumpte alliberament que et fa anar de bòlit en nom de la revolució femenina és l’estafa del segle, i educar nens per telèfon surt car. Els fills s’han carregat la teva inde-

57 històries de creativitat i valentia que faran vibrar els seus lectors

Aventuras de emprendedores MAR GALTÉS LIBROS DE CABECERA 17,00€

Què tenen en comú una antena per a salmons salvatges, la crema de bellesa de les estrelles de Hollywood o jugar a la brisca a través d’internet? Tot són invencions d’emprenedors que s’han posat mans a l’obra i han convertit les seves idees en realitat.

Però quin és l’origen dels emprenedors? Procedeixen de

famílies adinerades? Són superdotats? Alguns d’ells són persones que, emulant Scarlett O’Hara, juren que mai tornaran a treballar per a tercers. En altres casos, es tracta de bojos il·luminats que veuen oportunitats abans que ningú. I també hi ha qui es troba amb l’oportunitat per una necessitat, per hobby o, fins i tot, per

millor venedor no és qui millor relacions públiques fa, sinó aquell que aconsegueix un desafiament amb el comprador, que coneix el negoci com ningú i que es capaç de controlar el diàleg del procés de venda. Tal com es diu en el llibre, “si ajudem els clients a pensar d’una altra manera i els aportem idees noves -que és el que el Venedor Desafiant fa- llavors ens guanyem el dret a la relació”.

Per als autors, els venedors es poden classificar en cinc tipus: el treballador, el desafiant, el

que estableix relacions, el llop solitari i el solucionador de problemes. Segons ells, el millor comercial és el venedor desafiant, que posseeix tres característiques: ensenyar, adaptar i controlar.

Els autors: Matthew Dixon i Brent Adamson són directors de Corporate Executive Board Company, una xarxa d’investigació en temes de comercialització que representa i treballa amb el 85% de les 500 empreses més importants de tot el món.

pendència i t’han convertit en campiona olímpica de recollir roba de terra, però parar taula per a sis persones quan abans éreu ell i tu dóna sentit a la vostra història i a la factura de la carnisseria. La feina o la vida és una reflexió sincera i desacomplexada sobre la maternitat, les criatures, les contradiccions i les certeses (provisionals) d’una dona d’avui.

Eva Piquer és escriptora, periodista cultural i mare de quatre fills, no necessàriament per

aquest ordre. Ha estat coordinadora del suplement Cultura del diari Avui, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i corresponsal a Nova York. Va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Una victòria diferent. També ha publicat, entre d’altres, els llibres La noia del temps, Alícia al país de la televisió, No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva, Els fantasmes no saben nedar i Supermare treballadora i altres estafes.

casualitat. Els orígens dels emprenedors són diversos i cadascun té el seu en particular.

La periodista Mar Galtés entrevista més de mig centenar d’emprendedors i té la destresa de mostrar-nos-en la seva part més humana i les seves anècdotes, al mateix temps que les dades més rellevants de la seva trajectòria empresarial. Els seus àgils articles donen detall de tot tipus de projectes (empreses «clàssiques» o de noves tecnologies, reconversions miracu-

loses, nous productes o biotecnologia). En definitiva, es tracta d’un llibre d’experiències que farà vibrar els lectors per les proeses dels protagonistes, aparentment gent corrent. Un llibre que inspirarà a més d’un.

L’autora Mar Galtés és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és redactora de la secció d’Economia del diari La Vanguardia, i segueix amb especial interès les noves tendències de consum.

Penedès Econòmic

abril 2012

27

VINS&CAVES

Les cases rurals de l’Alt Penedès omplen en un 85% per Setmana Santa És una bona dada ja que el percentatge d’ocupació es manté, mentre que a tot Espanya ha baixat en 14 punts respecte del 2011 IVET BOLTÀ Les cases rurals de l’Alt Penedès van rebre aquesta Setmana Santa una ocupació que ronda el 85%, segons ha informat el president de l’Associació de Residències de Cases de Pagès de l’Alt Penedès, Raimon Olivella, propietari de la Masia Olivella. Ni les pluges han fet anul·lar les reserves, tan sols en quatre casos, que es van recuperar de seguida. És una molt bona notícia, atenent el baix percentatge d’ocupació a tot Espanya, del 68% enfront el 82,9% de l’any passat, com indica el portal d’Internet líder en reserves de cases rurals, Top Rural.

Catalunya és la quarta comunitat en major ocupació, amb 76,5% de mitjana davant el 89% de 2011.

Múrcia és qui va registrar menys allotjaments per Setmana San-

ta, un 39,7%. Contràriament, el País Basc va ser el primer en ocupació, un 94,4%. Cal tenir en compte que les dades d’Espanya no comptabilitzen la pernoctació de dilluns de Pàsqua.

Girona també ha registrat una ocupació al voltant del 70%. Olivella no s’explica aquesta diferència amb el Penedès, però especula amb la proximitat de la comarca amb Barcelona i el final de la temporada de neu a Girona.

El president de les masies rurals de l’Alt Penedès reconeix que costa omplir, però que estan “contents relativament, ja que és un sector que també es ressenteix de la crisi però, comparat amb altres, aguanta prou bé”.

Olivella considera, per tant, que les expectatives en l’àmbit penedesenc “no són negres” ja que hi ha noves ofertes i estan ben posicionats. Les reserves per Setmana

Santa feia dos mesos que estaven fetes i per Sant Joan ho tenen gairebé tot ple fa setmanes.

L’Associació de cases rurals de l’Alt Penedès aplega una quarentena de masies de l’Alt Penedès i alguna del Baix Penedès i Garraf.

EL TURISME RURAL ESTÀ MOLT BEN POSICIONAT I RESULTA ECONÒMIC La tendència d’ocupació es manté respecte dels darrers anys i és positiva perquè hi ajuda l’oferta de preus, que s’amotlla a la situació econòmica actual.

Les cases se solen llogar per uns 25 euros per persona i nit. A partir d’aquí, els preus s’ajusten a última hora segons les circumstàncies.

La clientela sol venir de Catalunya i de la resta d’Espanya a parts iguals per Setmana Santa, ja que és una temporada més llarga que es presta a la mobilitat nacional.

En canvi, en els ponts festius, el mercat català és més propici.

També cada cop més espanyols opten per fer una estada a la comarca en temporada estiuenca.

Raimon Olivella ho atribueix al fet que “el turisme rural està molt ben posicionat i és una bona alternativa i econòmica”.

El Penedès lidera l’enoturisme al Saló Internacional de Turisme de Catalunya El Patronat de Turisme de Vilafranca i Vinseum valoren positivament la seva participació al SITC, on tenien un estand propi per primera vegada moció Turística de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, afirma que el gran espai de què disposaven els ha permès tenir molta repercussió entre el públic i la premsa: “Som els que hem pogut vehicular més

IVET BOLTÀ L’Enoturisme Penedès ha atret un gran nombre de visitants en el XXI Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC), que es va celebrar a la Fira de Barcelona del 20 al 22 d’abril. El Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca, Vinseum, i el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, que han promocionat l’Enoturisme a la fira, valoren molt positivament la seva participació al certamen, on han liderat la part dedicada a l’enoturisme ocupant 250 m2 dels 700 m2 generals.

Era la primera vegada que Enoturisme Penedès es presentava a aquest saló amb expositor propi, ja que fins ara ho havia fet només sota l’aixopluc de la Diputació de Barcelona. Aquest any ho ha fet

a ambdós llocs. Sota el mateix segell s’hi aplegaven un conjunt d’estands: Denominació d’Origen Penedès, Cava i Hotel Mas Tinell, Bodegues Torres, Jean Leon, Freixenet, Heretat Segura Viudas, Masies del Penedès, CIC Fassina – Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia, Caixa Pene-

dès Vijazz, Patronat de Vilafranca del Penedès, Vinseum, Santa Margarida i els Monjos, Hotel Castell de Gimenelles, Masia Casa Roja, Mas Llagostera, Jane Ventura, Ca la Florinda, Cal Jafra, El Bosc, i el mateix Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès.

El president del Consorci de Pro-

FRANCESC OLIVELLA: “SOM QUI HEM POGUT VEHICULAR MÉS EL NOSTRE MISSATGE” el nostre missatge per explicar la nostra oferta, perquè érem els que teníem major desplegament”.

Durant el certamen s’han fet demostracions d’oficis, taller infan-

til “L’escola dels sentits”, mostra de balls folklòrics i presentació del Menú Vinseum amb tast final. Totes les activitats han tingut molt bona resposta per part dels assistents. Les persones que es van interessar pel Penedès buscaven opcions a realitzar a la comarca com passeigs, gastronomia, visites a museus i cellers, i trobar-se amb el paisatge característic.

Els responsables de promocionar la marca Enoturisme Penedès mostren el seu interès de repetir al SITC el 2013. Pel president del Consorci de Turisme, ho faran en iguals condicions o millors, ja que ha trobat a faltar una major afluència de públic al saló, que ha estat “moderada”, i que hi hagi més assitents professionals, a parts equitatives amb el públic general.

Pel SITC han passat aquest any més de 180.000 visitants.

28

Penedès Econòmic

abril 2012

HISTÒRIA

Torna el Tiburón L’antic Citroën DS, apodat “Citroën Tiburón”, conegut com el més bell del món de tots els temps, segons la revista Classic & Sports Car, torna a les carreteres amb un disseny més actual però que evoca aquest model sorgit als anys cinquanta. El seu naixement va significar un avenç important en la indústria de l’automòbil.

REDACCIÓ

El tornarem a veure a les carreteres. No el mateix, però ens el recordarà. La marca de cotxes Citroën ha redissenyat el model DS, del qual va treure diferents versions al mercat, i el torna a presentar en societat. A molts els vindrà a la ment aquell auto executiu que va trencar motlles a l’època en què va ser creat, i que va democratitzar la tecnologia d’avantguàrdia de l’automòbil.

La història d’aquest cotxe es remunta al Saló de l’Automòbil de París el 5 d’octubre de 1955, on va ser l’absolut protagonista de l’event. Tothom va quedar meravellat d’aquest model que va veure la llum després que durant 18 anys s’hagués estat gestant en secret per substituir el “Traction” (Tracció davantera) d’André Citroën.

La sorpresa va ser màxima perquè no s’havia vist mai tanta modernitat en un automòbil tant en la seva línia com en la tecnologia.

L’enamorament del públic va ser tal que, durant els 15 primers minuts de presentació, es van realitzar 743 demandes d’aquest model. A l’acabar el dia ja se n’havien venut 12.000, i durant els 20 anys que va durar la seva fabricació en massa, Citroën va vendre’n 1,5 milions d’unitats.

El dissenyador d’automòbils italià Flaminio Bertoni va idear, en estreta col·laboració amb André Lefèvre, gran coneixedor de l’aerodinàmica, un disseny futurista amb una tecnologia innovadora i revolucionària en diversos aspectes: en matèria de suspensió (la suspensió hidropneumàtica amb corrector automàtic d’altura, mai vist fins llavors), de comportament, de frens (va ser el primer auto de producció en massa amb

frens de disc davant) i de direcció.

En néixer el DS, les altres marques de cotxes van quedar antiquades en un moment en què molts dels més prestigiosos automòbils europeus no disposaven d’aquests sistemes tan avançats. Aquest fet va suposar que s’haguessin de modernitzar per no quedar-se enrere. Es pot dir que en l’actualitat, si els nostres cotxes frenen i tenen

bon comportament a la carretera, ho devem, en part, a l’aparició d’aquest automòbil de Citroën.

Les altres grans marques també es van haver d’esforçar per posar-se al dia a nivell de prestacions, tot i que no les van tenir al seu abast fins deu anys més tard, com és el cas de la central d’alta pressió, necessària per al funcionament de la suspensió hidropneumàtica, el rovell de l’ou de les innovacions

del DS. A través d’aquesta central, se subministrava la potència necessària per a la direcció assistida i el sistema de frenada amb discs, que només s’havia vist en l’època dels Jaguar de les 24 hores de Le Mans, i també per a la caixa de canvis amb embragatge automàtic, que va precedir el sistema robotitzat que coneixem avui en dia.

En l’aspecte exterior, la carrosse-

ria del DS estava dotada d’unes línies de gran sensualitat. La forma descendent afavoria l’entrada de llum i accentuava la sensació d’espai.

Dins l’habitacle, tot era reflex de la preocupació del dissenyador per l’ergonomia. Els botons estaven perfectament integrats i s’hi podia arribar sense apartar les mans del volant. La porta, des d’aquell moment, va ser més fàcil

Penedès Econòmic

abril 2012

29

HISTÒRIA

d’obrir, amb un tirador que evitava contorsions inútils per empènyer-la i obrir-la, sinó que totes dues accions es podien fer amb un sol moviment.

La producció en massa d’aquest automòbil va durar 20 anys, de 1955 a 1975. El seu elevat preu va afectar les vendes d’un país que no s’havia recuperat encara de la Segona Guerra Mundial. És per això que va sorgir un altre model

més econòmic, el Citroën ID, presentat el 1957, que va compartir la plataforma del DS però que va ser més tradicional en la seva mecànica. D’aquest model van fer aparèixer una versió familiar, la ID Break, que van llençar l’any 1958.

El somni de molts amants de les quatre rodes de combinar forma i funcionalitat ho aconseguia a la perfecció el Tiburón. Tanta

era la seva bellesa que va ser nomenat el cotxe més bonic de tots els temps per la revista Classic & Sports Car, després d’una enquesta realitzada a 20 dissenyadors d’automòbils de renom, entre els quals es trobaven Giorgetto Giugiaro, Ian Callum, Roy Axe, Paul Bracq i Leonardo Fioravanti.

I no només es va quedar amb aquest reconeixement. El DS va aconseguir el tercer lloc en la

competició de l’Auto del Segle, en la qual es van reconèixer els dissenys automovilístics amb més influència.

La revelació de Citröen podia amb tot. Fins i tot el DS va tenir èxit en l’àmbit de les carreres de rallies. Malgrat el desavantatge de tenir una acceleració una mica lenta a causa del seu petit motor de quatre cilindres, va triomfar fins i tot en el camp de les compe-

ticions de carreres, allà on dominen les velocitats sostingudes en superfícies pobres. En aquest sentit, va guanyar el Rally de Monte Carlo els anys 1959 i 1966; un campió.

Per totes aquestes qualitats, aquesta obra d’art de la casa Citroën va ser coneguda com la deesa (deesse), i d’aquí ve el seu nom amb les sigles DS. No és per menys.

30

Penedès Econòmic

abril 2012

VIATGE

Moscou, la capital de l’est Tot i la preeminència de la indústria pesant, Moscou conserva el seu paper de gran productora en la indústria lleugera i alimentària REDACCIÓ

Moscou és la capital de Rússia.

Està situada vora el riu Moskvà, a l’oest del país. És la capital de la província de Moscou però, arran del seu estatus de ciutat federal (com a capital de la Federació Russa), s’administra independentment de la província; es troba al districte federal Rússia Central. Va ser la capital de l’antiga Unió Soviètica i de la Rússia preimperial. Avui és una ciutat molt poblada amb una àrea metropolitana que té més de 13 milions d’habitants.

La població de la ciutat té un creixement ràpid i, amb 10.514.400 habitants (1 de març de 2009), és la ciutat més gran de Rússia i d’Europa. La superfície ocupa una extensió de 1.081 km² i també és l’àrea metropolitana més gran d’Europa, i una de les àrees urbanes més grans en el món.

Moscou és un important centre econòmic i és la llar d’una part dels grans multimilionaris del món. El 2008 Moscou va ser nomenada com la ciutat més cara del món per als treballadors estrangers, i ho va ser per tercer any consecutiu. Tanmateix, el 2009, va passar a ocupar el tercer lloc, després de Tòquio i Osaka, que van assolir el primer i el segon lloc, respectivament. És la llar de nombroses institucions científiques i educatives, i també de nombroses instal·lacions esportives. Té un complex sistema de transport, que inclou tres aeroports internacionals, nou terminals de ferrocarril, i el sistema de

metro més actiu del món després del de Tòquio, que és famós per la seva arquitectura i obres d’art.

El metro és l’únic operador actiu en el món subterrani.

Entre els llocs més famosos de Moscou es troben el Kremlin, la fortalesa dels tsars. S’hi troben diversos palaus com el Gran Pa-

lau; a més hi ha diverses esglésies com la de l’Anunciació o la d’Ivan el Gran (Ivan III de Rússia). Vorejant tots els edificis es troba la muralla, que inclou les torres del

Kremlin i Plaça Roja

MOSCOU País: Rússia Idioma: Rus Població: 10.514.400 habitants Superfície: 1.081 km² Moneda: Ruble rus Clima: És continental moderat, amb una temperatura mitjana de prop de -10 °C al gener i de 18 °C al juliol.

Economia: Moscou posseeix una gran concentració industrial.

La part corresponent a les construccions mecàniques sobrepassa el 50%, amb un predomini de les branques més complexes i qualificades com torns, aparells de precisió, maquinària complexa, o automòbils.

El riu Moskvà gelat

Kremlin. Al costat del Kremlin hi ha la Plaça Roja, amb la famosa Catedral de sant Basili, finalitzada el 1561 i molt coneguda per les seves cúpules de colors.

Des de la crisi financera de Rússia de 1998, diversos sectors han experimentat un important creixement. Les indústries primàries a Moscou inclouen productes químics, la metal·lúrgia, l’aliment, el tèxtil, els mobles, la producció energètica, el desenvolupament del programari i les indústries de maquinària.

abril 2012

Penedès Econòmic

31