Penedès Econòmic 16 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 16 octubre 2012

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

HIPOTECATS FINS A LA TOMBA L’Alt Penedès perd 454 autònoms en els darrers quatre anys pàg. 4

Baixa la instal·lació de noves empreses als polígons industrials pàg. 6

La veritat de les pensions de Caixa Penedès, segons Manel Troyano pàg. 9

Les funeràries ofereixen ﬁnançar a terminis els enterraments, cada vegada més austers pàg. 2-3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

MARIA COLL VENTURA pàg. 16-17

Directora comercial i de màrqueting de Chocolates Simón Coll

Penedès Econòmic

octubre 2012

L’ANÀLISI

L’austeritat, una opció cada dia més obligada en les pompes fúnebres Els grans suplements i productes de luxe han deixat pas als funerals bàsics, molts dels quals ja es financen en diversos terminis LÍDIA OÑATE

LÍDIA OÑATE Les empreses funeràries han hagut de reinventar-se per combatre aquests anys difícils que han assolat tots els sectors. D’un temps ençà, han hagut d’oferir facilitats de pagament per tal que els consumidors poguessin fer front a les despeses dels funerals. D’altres, han optat, fins i tot, per oferir enterraments low cost. Les funeràries, un dels negocis que millor esquiven la crisi, estan comprovant de primera mà com el client mitjà, que fins fa poc no escatimava en despeses a l’hora d’encarregar un funeral, ara compara i opta per serveis més econòmics i sense gaire complements. Tradicionalment, s’ha vist el sector com un dels més pròspers passi el que passi, ja que les persones seguiran morint. Però aquesta tendència s’ha truncat pel minvant poder adquisitiu del consumidor. L’última estocada ha vingut donada per l’increment de l’IVA, que ha passat del 8 al 21%. Aquest augment generalitzat en el preu final dels funerals també ha coincidit amb un lleuger augment de preus al tanatori de Vilafranca, que va estrenar noves

instal·lacions fa uns mesos. A diferència del que molts puguin pensar, el sector no viu aliè a la crisi. Taüts més econòmics, menys complements, i un ﬁnançament a terminis són les puntes de l’iceberg d’aquest canvi en el negoci de les funeràries, que han deixat de vendre funerals de pompa i ostentació per acomodar-se al pressupost dels clients. A l’Alt Penedès operen dues empreses funeràries: Serveis Funeraris Integrals (SFI), una empresa nascuda de la fusió de diverses del sector i que té una delegació a Vilafranca que cobreix la demanda del Penedès, i Serveis Funeraris Esteve, situada a Sant Sadurní, que dóna cobertura a onze municipis de la comarca i tres més de l’Anoia. Tot i això, també presten servei a les famílies que no siguin d’aquests municipis i els ho demanin expressament Pere Esteve, propietari de Serveis Funeraris Esteve, ens comenta que en els darrers anys s’han trobat amb més famílies amb diﬁcultats de pagament. Per aquest motiu, des de fa uns quatre anys han posat a l’abast facilitats de pagament a través de quotes mensuals durant un any. Ara, estan ultimant un conveni amb una

entitat ﬁnancera que els permeti oferir més comoditat als clients. La intenció és iniciar-ho el 2013. En certs països d’Europa algunes empreses han ideat paquets funeraris de “baix cost”, que inclouen els serveis bàsics, és a dir, un taüt únic i senzill, el trasllat en furgó fúnebre ﬁns al cementiri o tanatori, una cerimònia de no més de 15 minuts i la tramitació

A L’ALT PENEDÈS ES REALITZEN UNS 800 SERVEIS FUNERARIS CADA ANY del certiﬁcat de defunció. També s’ofereixen complements com la possibilitat de contractar una missa a l’església i disposar de personal que porti el fèretre. La funerària, però, no s’encarrega de la resta d’“extres” com poden ser les ﬂors, la música o les esqueles, sinó que ha de ser el propi client qui ho gestioni. Les funeràries, un món diferent

En termes econòmics, el sector de les funeràries és una anomalia. La demanda i l’oferta difereixen en molts factors a la resta d’activitats econòmiques. En el cas de la demanda, la principal característica és el seu ús obligat en el moment en el qual es produeix un decés a la família. Aquest condicionant aporta avantatge a les empreses que actuen en el mercat funerari, ja que són els clients qui necessitaran els seus productes. Per tant, estan posicionats en una situació de superioritat vers el client. A més, els funeraris són uns serveis amb una demanda constant, és a dir, la taxa de mortalitat és, si fa no fa, la mateixa any rere any. Així, les empreses només s’han de preocupar de la seva quota de mercat i no pas de la grandària de la mateixa, ja que sempre és igual. L’única via per ampliar aquest mercat és establir-se en noves localitats i cobrir més part de població. En el cas de la comarca, es realitzen uns 800 serveis a l’any entre les dues funeràries. El factor geogràﬁc marca molt l’elecció de la família, però, sortosament a la comarca, aquest no és un condicionant prou fort, ja que el consumidor pot escollir entre dues opcions.

L’oferta de serveis funeraris depèn totalment de la demanda i això ve donat perquè les empreses no poden fer res perquè augmenti el nombre de serveis demandats. Tanmateix, l’objectiu principal de les funeràries no està en fer més serveis, ja que no poden, sinó en ampliar al màxim cadascun d’ells. L’empresa intentarà crear necessitats que potser la família no tenia i, així, podrà incrementar el seu nivell de productes venuts. Creixen les cerimònies laiques Els canvis socials es reﬂecteixen cada vegada més en les cerimònies. Els funerals laics guanyen terreny i ja representen el 10% del total, segons l’informe que va elaborar Serveis Funeraris Integrals l’any 2010. La preferència majoritària segueix sent el funeral cristià (88%), tot i que també s’han incrementat les altres confessions. Com a detall, els familiars opten per fer cerimònies centrades en el difunt. En el cas de les confessions religioses, ara es tenen més en compte les comunitats jueva i musulmana. Alguns tanatoris els permeten que siguin els familiars jueus i musulmans qui rentin el difunt. Per fer-ho possible se’ls ha

Penedès Econòmic

octubre 2012

L’ANÀLISI habilitat sales. A més, ara també es fabriquen taüts amb l’estrella de David i la mitja lluna. Tot per acomiadar degudament el seu familiar, d’acord amb la seva religió. L’assegurança de decés, còmode però costosa Així ho veuen molts dels penedesencs, que prefereixen passar per alt l’oferiment de les assegurances i fer-se càrrec de les despe-

ES CALCULA QUE NOMÉS UN TERÇ DELS PENEDESENCS OPTA PER L’ASSEGURANÇA DE DECÉS ses de l’enterrament quan aquest arribi. Es calcula que a la comarca només un terç de la ciutadania té cobert el cost del funeral a través d’una assegurança. Segons Esteve, “la cultura de les companyies asseguradores està poc arrelada a l’Alt Penedès, és més comuna a la zona de Barcelona”. A més de la comoditat de l’assegurança de decés, que s’encarrega de tot allò necessari per acomiadar degudament el difunt, també s’intenta satisfer

al màxim els clients procedents de les asseguradores amb regals o descomptes de preu. La crisi dispara els serveis de beneficència En l’informe d’SFI s’exposa que els serveis de beneficència de l’empresa van augmentar un 25% el 2010. La llei preserva el dret de tothom a ser enterrat. En cas que la família es declari insolvent, perquè no té cap tipus d’estalvi ni propietat amb la qual finançar l’enterrament, és l’Estat qui es fa càrrec del cost, conjuntament amb l’empresa funerària. Els veritables costos per a l’empresa, però, acostumen a rondar els 100 euros aproximadament. Futur: tancar el cercle Aquest és un dels objectius de les funeràries avui dia. És a dir, ser capaces d’integrar tots els serveis funeraris a l’empresa. Algunes d’elles estan intentant expandir el seu negoci com a fabricadores de fèretres, un dels serveis bàsics i més costosos de tot el paquet funerari. Actualment, la majoria de les empreses del sector tenen subcontractades floristeries, cafeteries o distribuïdores de fèretres, a qui paguen un percentatge dels beneficis que obtenen, però de cara al futur, aquests serveis podrien formar part de la pròpia empresa per tal d’estalviar costos i augmentar, així, el marge de beneficis.

Les vendes de corones de flors es mantenen, però ara es mira el preu amb lupa Un dels negocis relacionats directament amb els difunts és precisament el de les floristeries. Per fer-nos una idea, una corona de flors pot rondar entre els 100 i els 300 euros, depenent de la quantitat de flors emprada i el seu tipus, el disseny, o la forma. Clar està, sempre n’hi ha de preus més elevats, però la majoria de clients opten per la corona tradicional, rodona i, a poder ser, de roses vermelles, símbol d’estimació i amor. Les empreses funeràries i algunes floristeries admeten que ara els clients miren molt més els preus de les corones i els suplements, tot i que reconeixen que depèn de la persona, ja que és molt important l’estima que es tingui pel difunt. Per aquest motiu no és d’estranyar que les vendes d’aquelles persones més allunyades al difunt siguin les que més han baixat. Segons Amèlia Torres, de Flors Amèlia, “la gent ha deixat de comprar corones i prefereixen ‘coixins’ (flors sobre la caixa o en un pedestal) o rams, que són més econòmics”. Quant a la tipologia de flors, les roses vermelles i blanques són les més demandades per l’enterrament, i clavells, gerveres i liliums, són les alternatives econòmiques que tenen més sortida. Aquest Tots Sants apunta a que les vendes baixaran. La llarga crisi que cada vegada redueix més el poder adquisitiu dels consumidors i l’augment del 13% de l’IVA fan pensar als floristes que, enguany, les vendes es contrauran.

FÈRETRE: entre 600 i 2.200 euros els més comuns, tot i que poden arribar als 20.000. El que diferencia un taüt econòmic d’un de car és la qualitat de la fusta i els acabats. Si és fusta robusta, exòtica, resistent, ... Si està barnissada, pin-

COTXE FÚNEBRE: entre 210 i 250 euros, tot i que depèn del recorregut. En aquest apartat s’inclou la recollida local del difunt, el recorregut del velatori a la parròquia i el cementiri colindant. En el cas dels Serveis Funera-

ris Esteve, el recorregut que es faci dins de Sant Sadurní és gratuït i només cobren aquell recorregut que sigui a fora del municipi. En altres zones d’Espanya, el cost del cotxe fúnebre pot reduir-se ﬁns als 120 euros, la meitat que aquí.

ESQUELES: des de 40 ﬁns a 125 euros, segons el tamany, la quantitat i l’abast de la zona a repartir. Un centenar de recordatoris a repartir durant la cerimònia pot costar uns 42 euros. Si la família decideix fer difusió

SALES DE VETLLA: des de 280 a 560 euros dia/nit. El preu de l’estada a les sales de vetlla varia segons les prestacions de què disposi l’estança. Hi ha sales frigoríﬁques on hi caben dos fèretres, sales individuals, o algunes amb més

Normalment les cerimònies s’oﬁcien als diferents centres de l’Església, tot i que les empreses funeràries també donen l’opció de celebrar-ne a les seves instal·lacions.

Els nínxols poden llogar-se els anys que la família desitgi. Si es tracta de cinc anys, el cost pot arribar als 300 euros, mentre que si es vol utilitzar

per la localitat, aquest preu pot augmentar depenent de l’empresa funerària. A Sant Sadurní, per exemple, 600 esqueles en DIN-A5 poden costar uns 125 euros. N’hi ha de diferents mides a escollir, en format carta o simplement un fulletó.

comoditats per als familiars. En el cas de Vilafranca, totes les sales estan ben equipades per igual, per tant no hi ha molts canvis en el preu. A Sant Sadurní, però, la família pot escollir unes sales amb menors prestacions i, així, pagar un preu inferior.

CERIMÒNIA RELIGIOSA: entre uns 80 i 100 euros.

NÍNXOL: des de 300 a més de 1.000 euros, depenent dels anys sol·licitats.

tada a pistola, decorada... Tots aquests són els detalls que poden fer variar el preu del taüt, el component que s’emporta la major part del pressupost del funeral. La mà d’obra que hi participa també contribueix a que el preu sigui més elevat.

A l’Alt Penedès hi ha oratoris multiconfessionals, és a dir, es fan cerimònies de diferents religions. En els darrers anys han augmentat les peticions d’oﬁciar cerimònies laiques, que també tenen cabuda entre els serveis que presten les funeràries.

el nínxol durant mig segle, el preu pot superar els 1.000 euros, depenent del preu que establert. En aquest apartat també s’inclou la inhumació del nínxol (personal i materials emprats) que ronda els 160 euros.

INCINERACIÓ: uns euros (si va tot inclòs).

750

La incineració és un dels serveis que més ha augmentat en els últims anys. Tant és així, que a Vilafranca es va parlar de situar una incineradora al costat del mateix tanatori. Al ﬁnal

no es va construir i aquells que vulguin ser incinerats han de fer-ho fora de la comarca. La funerària s’encarrega de tramitar la incineració a través d’una empresa amb la qual tingui un conveni. En el preu s’acostuma a incloure l’urna i el trasllat del difunt.

Els preus exposats són valors mitjans aproximats que podem trobar a la comarca

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

La crisi deixa a la intempèrie els autònoms, cada dia més collats Les dificultats d’accés al crèdit, l’alta morositat i la inseguretat laboral provoquen que hi hagi un 5% menys d’autònoms a l’Alt Penedès el 2012 LÍDIA OÑATE Ser autònom a Espanya no és el mateix que ser-ho a França, Alemanya o als Estats Units. Les grans dificultats per trobar finançament, les elevades taxes a què han de fer front els autònoms, sumades a les ja habituales traves burocràtiques fa que molts s’ho pensin abans de muntar un negoci. En els darrers quatre anys, la crisi ha minvat un dels pilars per excel·lència del país: el dels autònoms. Actualment, a l’Alt Penedès hi ha un 5% menys d’autònoms que al 2008, l’any en què més van créixer. Només en 12 mesos van augmentar un 5,91%, segons les dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf. La bonança econòmica viscuda fins aleshores es va capgirar i en quatre anys el nombre no ha fet més que baixar. Els autònoms tenen ara un difícil camí per endavant. Per una banda, es troben amb uns costos de manteniment força elevats si no aconsegueixen treure rendiment a la seva activitat. La quota d’autònom mínima, situada en 250 euros, i els descomptes d’IRPF i l’IVA, fan que la majoria dels que treballen per compte propi vegin més que complicat treure beneficis amb el panorama de crisi general. Alguns sectors empresarials obliguen a fer-se autònom, com pot ser el de la restauració, la construcció, els taxistes, arquitectes o lampistes. En aquests casos, l’autònom es troba davant d’una situació complicada. Sovint ha d’actuar sol per afrontar les dificultats intrínseques del sector al qual es dedica, tributar tots els impostos que marca la llei i, a més, proporcionar-se totes les despeses que comporta la seguretat social del treballador. Però a què té dret l’autònom? Primer de tot, cotitza a la seguretat social; per tant, cobrarà a raó del que hagi cotitzat. El mínim per llei és de 250 euros, una quantitat per la qual correspon una base de cotització d’uns 850 euros, que és ampliable si ho desitja el mateix autònom. Amb aquesta cotització té cobertura social en cas de malaltia (s’inclou la baixa per maternitat) i accident

de treball, però no per a una invalidesa. Queda exclòs el subsidi d’atur, deixant coixa la cobertura social, ja que és de vital importància en cas que el negoci se’n vagi en orris i es quedi al carrer, com molts altres treballadors. Gemma Bertran, gerent de l’Assessoria Integral Penedès, (AIP), SL, alerta que les diﬁcultats que tenen els autònoms està provocant una pèrdua del teixit empresarial. “No hi ha ajuts de cap tipus, ni facilitats de ﬁnançament, ni prestació d’atur. S’ha d’estar boig per muntar una empresa aquí, només fan que posarte pals a les rodes”, afegia. Una de les reivindicacions del grup d’autònoms és que es retiri la llei que els obliga avançar l’IVA de les factures.

LA COMARCA HA PERDUT 454 AUTÒNOMS EN NOMÉS 4 ANYS Els casos de morositat, avui dia en auge, fan inviable el manteniment de l’activitat de l’empresa. Però, de moment, l’Administració no ha mostrat gaire interès a modiﬁcar la llei. Junt amb l’augment de l’IVA, també hi ha el de l’IRPF, que ha passat a ser del 15 al 21% en poc més d’un any. Tampoc s’han promogut mesures concretes i eﬁcaces per protegir l’autònom dels casos de morositat. Precisament, els encàrrecs de l’Administració són els que presenten uns índexs de morositat més elevats. Si bé abans

l’Administració era garantia d’un treball segur, ara s’ha convertit en un malson per molts dels autònoms que, tot i haver realitzat la feina, no la poden cobrar fins passat molt de temps. En el darrer any s’han donat de baixa 98 autònoms a l’Alt Penedès, un 1,27%, una xifra que reflecteix la involució que estem patint en aquests darrers quatre anys i que no sembla tenir fi a curt termini. Fins al moment, la comarca ha perdut 454 autònoms (-5,69%). Els sectors més afectats han estat el de l’agricultura, on s’han reduït els autònoms un 18%, i el de la construcció (-19,97%). En menor mesura, han baixat en el sector industrial (-8,53%), mentre que només creixen lleugerament en el sector serveis (+1,44%). Aquestes són xifres globals a la comarca, però l’activitat econòmica a l’Alt Penedès està força diversificada al llarg i ample dels seus 27 municipis. Per exemple, en el cas de Gelida, la indústria ha perdut molta força en els últims quatre anys, com demostra la seva baixada d’autònoms (-25,37%). Ara, el seu potencial de petites empreses s’ha desplaçat cap als serveis (+16,41%), com també ha passat a Olèrdola (+16,96%). Als Monjos, per contra, els autònoms de la indústria han augmentat un 16,6%, mentre que els de la construcció han baixat un 17,86%. En aquest sector, però, la davallada més important recau a Vilafranca, on gairebé el 28% dels autònoms que es dedicaven a la construcció han canviat de sector. Per revifar la situació dels autònoms, Bertran ho té clar. En primer lloc cal que l’Instituto de

 Evolució dels autònoms a l’Alt Penedès

Crédito Oﬁcial (ICO) ofereixi préstecs tous, és a dir, amb un interès zero o que siguin subvencionats, ja que actualment l’interès ronda el 6%. Per Bertran és de vital rellevància aquest aspecte, però també les inversions en infraestructures i donar més seguretat a l’autònom, no només amb una bona cobertura en cas de baixa per malaltia, sinó també en la prestació de l’atur. Ens trobem en un moment en què es proposa l’emprenedoria i l’autoocupació com la salvació de tots els mals, però no hem d’oblidar que ser autònom no només requereix esforç

i dedicació, sinó també preparació. Fer un bon estudi de mercat és clau per tenir èxit. Però també és costós. Bertran va més enllà de les propostes d’emprenedoria i demana que sigui la pròpia Administració qui subvencioni els estudis de mercat. “La gent està desesperada i munta empreses, però si no fan un bon estudi de mercat, fracassaran i perdran tot el que tenen”, apuntava Bertran, que ha vist com alguns dels clients que li demanaven consell han patit les conseqüències econòmiques d’un negoci amb poca previsió de futur.

octubre 2012

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

Baixa l’ocupació als polígons industrials, tot i l’àmplia oferta i la rebaixa de preus Els polígons de l’Alt Penedès són dels més competitius en preus, però perden atractiu en infraestructures, manteniment i accessibilitat LÍDIA OÑATE A les acaballes d’aquest 2012, les empreses, tant catalanes com penedesenques, viuen un moment d’estancament econòmic. Tot i les ofertes de naus en venda i lloguer als polígons a preus molt més baixos que fa uns anys, la instal·lació de noves empreses és escassa. Les últimes dades de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) no han fet més que reaﬁrmar el que des de tots els sectors s’ensumava: les naus buides proliferen als polígons d’arreu de Catalunya. Actualment, segons la UPIC, el 40% del sostre industrial del territori català es troba desocupat. L’Alt Penedès és una comarca amb força diversiﬁcació de sectors econòmics. Si bé l’agroalimentari, acaparat pel sector del vi i el cava, és el principal, també cal destacar altres sectors amb forta presència com el de l’automoció, el químic i els serveis. Aquests últims han començat a propagar-se, juntament amb els comerços, en zones que tradicionalment havien estat ocupades per indústries i magatzems. La UPIC alerta que aquest és el quart any consecutiu en què el ritme d’abandonament supera el d’ocupació. L’oferta de sòl industrial català és de 35.000 hectàrees, de les quals 16.700 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això la converteix en una de les més importants de l’Estat i el motor de gran part de l’activitat econòmica del territori català. Tot i que a Catalunya només hi ha un 60% de polígons ocupats, a Vilafranca aquesta xifra augmen-

Font: Invest in Catalonia

ta ﬁns al 73%, amb puntes que arriben gairebé al 80 i 90% en els polígons de l’Estació de Mercaderies i les Fonts i Domenys II, respectivament, segons les dades facilitades pel Servei de Promoció Econòmica de l’ajuntament vilafranquí. Precisament aquests són els polígons amb més superfície del municipi (128.530 el de l’Estació i 239.780 m2 el de Domenys II), juntament amb el de l’avinguda de Tarragona, que registra una ocupació del 74,22% en els seus 231.264 m2. Un dels aspectes que més destaca és l’existència de moltes parcel·les i terrenys sense ediﬁcar ni acondicionar per al seu ús, especialment en els polígons de LlevantVallmoll i de Pous d’en Rosell, aquest últim amb una ocupació que no arriba a cobrir la meitat de la superfície (48,64%). Tot i això, l’espai es molt menor als anteriors, amb prop de 43.000 m2,

L’OCUPACIÓ ALS POLÍGONS DE VILAFRANCA SE SITUA EN EL 73% situats entre la carretera que va de Vilafranca a Sant Martí Sarroca i el camí de Sant Pau. El principal problema a la capital penedesenca, doncs, és la urbanització dels polígons, al contrari de la resta de Catalunya, on hi ha molts espais en venda o de lloguer. Actualment, a Vilafranca només hi ha un 6,26% d’aquest tipus de locals, tot i que la gran majoria es troben al polígon Do-

menys I, en total un 26,74%. La resta de locals es consideren buits, és a dir, encara per urbanitzar. A la resta de la comarca, l’ocupació no és tan elevada, sinó que molts dels polígons acumulen naus buides. El nombre d’empreses depèn de l’oferta competitiva del propi polígon i si hi ha empreses tractores que fixin empreses de serveis al seu voltant. És més que probable que un ineficient estudi de mercat (o la inexistència d’aquest) hagi provocat una situació d’ofec a la comarca, on hi ha prop de 147 polígons, alguns dels quals segurament ja són inviables. A nivell de preus, l’Alt Penedès és una de les comarques més competitives de la província de Barcelona, amb preus de mitjana per m2 d’entre 557,52 i 757,62 euros, segons les dades d’Invest in Catalonia. Aquestes xifres són un 30% menors que les del Barcelonès, on es registra el preu més elevat. Tot i això, queda molt camí per fer, ja que la manca de manteniment i dotacions de serveis com podrien ser els de vigilància, llar d’infants, panells informatius, assistència mèdica, etc., fan menys atractiva la zona penedesenca. Les principals preocupacions de la UPIC se centren precisament en la manca de conservació dels polígons, a més de l’abaratiment dels preus, tant de lloguer com de venda que s’ha anat produïnt en els darrers tres anys. En alguns llocs les caigudes de preus han arribat fins al

50%. A l’Alt Penedès els polígons industrials pateixen també una manca d’inversió en infraestructures i millores en subministraments com el de la ﬁbra òptica. Francesc Simó, gerent de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), destaca que “en un món globalit-

L’ALT PENEDÈS ÉS LA COMARCA MÉS MAL COMUNICADA DE L’ÀREA METROPOLITANA zat la connexió per fibra òptica és imprescindible”, i a la comarca hi ha molts pocs polígons amb connexió a aquest tipus de xarxa o d’alta velocitat. A més, són força les empreses que s’han queixat dels problemes de connexió a l’ADSL, un aspecte que els resta competitivitat respecte altres empreses de l’àrea metropolitana. Un dels majors reptes que afronten els polígons locals gira entorn de la legislació de les seves zones i activitat. Per Simó és necessari “un marc legal que clarifiqui la figura del polígon i establir una planificació amb visió comarcal, ja que fins ara cada ajuntament ha planificat el seu sòl industrial

sense tenir en compte la comarca, les infraestructures necessàries i la viabilitat”. A banda de la legislació, des de la UEP troben a faltar un millor transport públic de persones perquè puguin arribarhi sense problemes. Aquest és un dels hàndicaps que situa l’Alt Penedès a la cua de l’àrea metropolitana, convertint-la en la comarca més mal comunicada. Simó afegeix que “els polígons que no es troben als principals eixos de comunicació també tenen diﬁcultats d’accessos de vehicles i generen problemes de mobilitat”. Malgrat que aquesta no és una situació per llançar coets, és bo reconèixer també l’esforç de les empreses a la comarca en aportar valor afegit i innovació a la seva activitat, un factor que contribueix a fer la zona més competitiva. De cara a dinamitzar les zones de polígons, l’Ajuntament de Vilafranca ha creat una pàgina web per promocionar-los, on s’hi detallaran les seves característiques, serveis, accessos, fotograﬁes i un directori de les empreses que hi ha ubicades. És previst que abans que acabi l’any ja estigui operativa. Més difícil serà revitalitzar el polígon industrial dels Domenys III, ja que, tot i que el pla parcial, reparcel·lació i projecte d’urbanització està aprovat, encara queda urbanitzar-lo. En tractar-se d’una propietat privada, ha de ser el propi sector qui s’encarregui d’aquesta despesa.

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

La UEP proposa una entitat empresarial “forta i sostenible” a l’àmbit penedesenc LÍDIA OÑATE Unir l’empresariat de tot l’àmbit Penedès per encarar junts i millor les diﬁcultats de la crisi. Aquesta és la idea que hi ha darrere la futura fusió de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA). Fa més de tres setmanes que van iniciar el procés de negociació per unir les dues entitats i crear-ne una que sigui ﬁnancerament sostenible a llarg termini i que tingui un valor afegit. Aquests són els dos requisits fonamentals pel president de la UEP, Jordi Ferri, que veu necessari replantejar el futur de l’entitat per assegurar les millors condicions possibles a l’empresariat penedesenc. La pròpia UEP ha endegat aquesta iniciativa i espera sumar el màxim de suports possibles com el de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG), que està con-

siderant formar part d’aquesta agrupació empresarial que englobaria les comarques de l’Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia. Tampoc tanquen la porta a altres agrupacions que vulguin formar part d’aquest nou projecte em-

LA FUSIÓ ENTRE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS I LA DE L’ANOIA ESTÀ OBERTA A ALTRES ENTITATS COM LA D’ADEG presarial. “L’objectiu és ampliar l’abast de la unió empresarial al territori penedesenc i deixar de centrar-nos tant en Vilafranca i l’Alt Penedès”, afegia Ferri. El context econòmic i social ac-

tual, marcat per la crisi global, ha obligat a la UEP a repensar el seu futur com a entitat empresarial, que passa per fusionar-se amb la UEA. En aquest moment “estem posant sobre la taula els nostres punts forts i el valor afegit que tindríem fusionats”, explica Ferri, que apunta que “els problemes i les oportunitats són els mateixos en ambdues entitats”. Una de les conseqüències de la crisi ha estat la pèrdua de massa social, causada pel tancament d’empreses i la reducció de les seves plantilles, que també ha fet minvar els ingressos de les quotes. Tot i això, des de la UEP reconeixen que darrerament també han fet nous socis. Tanmateix, aquesta fusió no respon a un problema de sostenibilitat actual, sinó “d’assegurar la sostenibilitat en el temps”, explicava Ferri, que ha negat que la UEP no pugui mantenir-se sola. Per la seva banda, la UEA porta 30 anys en actiu i disposa d’un

 El president Jordi Ferri, en una reunió amb els mitjans

centre de formació a la pròpia entitat. Segons el seu president, Ramon Felip, amb la fusió “es mantindran les seus, tot i que en estructures més petites, ja que hem de ser conscients que es tracta d’un estalvi econòmic.” De moment estan estudiant les fortaleses i debilitats del projecte, però tot sembla ser que la fusió podria

ser una realitat a partir de 2013. Per Felip, la situació econòmica actual ha obligat a “fer un pas ferm i segur per resoldre-la”. La fusió permetrà estalviar costos i establir sinèrgies entre les dues entitats. Tot i això, Felip no descarta que s’hi puguin afegir les unions empresarials del Berguedà, Bages i Osona.

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

TRES EMPRESES DE L’ALT PENEDÈS REBEN UN GUARDÓ DE LA CAMBRA

TALLER D’ESTRATÈGIA I GESTIÓ DE LES COMPRES A L’EMPRESA

La Casa Llotja de Mar es va tornar a vestir de gala el passat 23 d’octubre per fer un homenatge a totes aquelles empreses que aquest any fan un aniversari rellevant (50, 75, 100, 125,150 i 175 anys). El marc va ser el tradicional Dia de la Cambra, que enguany ja arriba a la seva setzena edició, 119 empreses de la demarcació de Barcelona van rebre el guardó que atorga la Cambra de Comerç en reconeixement al seu esforç i conso-

Aquest divendres 26 d’octubre, en horari de matí de 9h30 a 13h30 i en sessió única, a la seu social de l’ADEG a Vilanova i la Geltrú, s’impartirà un taller pràctic on es tractarà l’estratègia i gestió de les compres a l’empresa. La ﬁnalitat del taller és aprendre a gestionar de forma eﬁcient les compres que es realitzen a l’empresa i a tractar adequadament els proveïdors en funció de les seves necessitats.

lidació en el temps. En aquesta edició, tres empreses de l’Alt Penedès van rebre la placa commemorativa: Casa Coral, de Vilafranca del Penedès i Canals y Domingo, de Sant Sadurní d’Anoia i Mediterraneo Carton, S.A., de Santa Margarida i els Monjos. La primera fa 100 anys i les altres dues, 50.

L’atur puja a l’Alt Penedès un 2% després de la verema En vuit municipis, entre els quals hi ha Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, l’índex de parats ha disminuït  Variació interanual de l’atur al setembre a l’Alt Penedès

2010

2011

2012

7.312

8.109

8.605

4,65%

10,90%

6,12%

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf i INE

IVET BOLTÀ La taxa d’aturats al setembre ha pujat a l’Alt Penedes, com és habitual que passi arreu de Catalunya després de l’estiu, quan habitualment baixa perquè es creen més llocs de treball, i al Penedès a més se’n creen força per la verema, que necessita les mans de més treballadors. A l’Alt Penedès, l’augment respecte a l’agost ha estat del 2% (a Catalunya, de l’1,5% i a Espanya, de l’1,7%), el que situa l’índex de persones sense feina a la nostra comarca en el 15, 39%. A l’agost es comptabilitzaven 8.433 aturats i al setembre han pujat ﬁns a 8.605, és a dir que s’han afegit 172 persones a les llistes del SOC. De totes formes, podem fer una lectura en certa manera optimista ja que aquest increment és inferior al del mateix període de l’any passat, quan l’atur va pujar en 289 persones, un 3,7%. Cal destacar que el setembre ha pujat en aturats, però encara es manté per sota de les 8.920 persones sense treball de juliol. La variació interanual de setembre ha estat de 496 aturats (un 6,1%

més). Però l’augment va ser més pronunciat de setembre de 2010 a setembre de 2011, ja que va pujar un 11% (797 persones més sense feina) a l’Alt Penedès. Aquest mes ha estat una bona notícia per a vuit municipis que han rebaixat els aturats: Gelida (14,5%), Vilobí del Penedès (8,41%), Avinyonet del penedès (11,24), Font-rubí (12,31%),

ENTRE AGOST I SETEMBRE DE 2011, ELS ATURATS VAN CRÉIXER UN 3,7% Pontons (14,10%), Sant Cugat Sesgarrigues (10,86%), Sant Llorenç d’Hortons (13,70%) i Subirats (11,17%). De l’Alt Penedès, on es registra més atur continua sent Torrelles de Foix, que més o menys té els mateixos parats que a l’agost, passant del 22% al 22,47% aquest mes. Per sota seu hi ha Sant Quintí de Mediona (18,62%), Vilafranca (18,05%), Santa Margarida i els

Monjos (18,01%), Castellet i la Gornal (16,14%) i Puigdàlber (14,19%). Sant Sadurní, que ha augmentat però no ha variat gaire el nombre d’aturats respecte a l’agost, en té gairebé un 12%. Si ens fixem en Vilafranca, l’atur d’aquest mes de setembre ha augmentat en 126 persones al setembre, situant-se en una taxa del 18,05%, quan a l’agost va ser del 17,44%, un índex força superior a la de feia un any, que se situava en un 15,87%. Però feia onze mesos que la vila anava en augment en el nombre de parats, així que la típica baixada a l’agost va significar un cert respir per a la ciutadania. El perfil del desocupat a Vilafranca pertany a un home (52%), contràriament al total de la comarca, amb un 51% de dones aturades. El 44% dels parats tenen entre 30 i 44 anys. El sector econòmic més afectat és el dels serveis (representa el 57%, amb 247 desocupats més, un increment d’un 13%), seguit per la indústria (17%), la construcció (12%) i l’agricultura (7%). Tots els sectors, a excepció de la construcció, pateixen un augment de parats en el darrer any. El 31% dels parats és d’origen estranger a Vilafranca.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Invest in Penedès Tinc una bona notícia. És més, aquells i aquelles que teniu bons projectes de negoci i que no trobeu finançament teniu una bona notícia. I encara més, aquells i aquelles que més d’una vegada havíeu pensat en invertir una part dels vostres estalvis en iniciatives empresarials alienes, sempre i quan es desenvolupessin en el vostre mateix territori, també teniu una bona notícia. El Fòrum Local d’Inversors us proposa afavorir el desenvolupament de projectes empresarials en el nostre territori, al costat de casa. És fàcil d’explicar: es tracta d’un escenari en què es posen en contacte els millors plans de negoci amb inversors locals disposats a apostar-hi. Pel que fa als projectistes, o bé els demandants d’inversió, aquests poden ser nous emprenedors amb una bona iniciativa sota el braç com també poden ser empreses ja consolidades que cerquin un capital per vitalitzar una novetat dins del seu negoci. No cal que estiguin avesats a compartir el seu projecte amb un inversor desconegut o amb un soci capitalista que segurament no tindrà la deguda sensibilitat. Des del Fòrum es dóna un servei d’assessorament. Si teniu un bon business plan us convido a posar-vos en contacte amb l’ADEG (adeg@adeg.cat). Pel que fa als inversors, no s’exclou cap opció. El perfil més característic,

però, és el d’un estalviador particular que potser mai ha fet cap inversió en cap iniciativa que no fos seva i que segurament ni tan sols coneix els procediments o les possibles fórmules de participació com a soci inversor o com a inversor extern; tot i això, aquest inversor novell se sent atret per la possibilitat d’afavorir el desenvolupament d’un negoci a prop seu, com a millor manera de contribuir al progrés del seu entorn social i econòmic, i sempre amb l’expectativa d’uns guanys; és clar, contra el risc d’un fracàs. Si vostè es troba atret per aquesta figura d’inversor local i es vol iniciar en l’anomenada cultura del risc, vet aquí que des de 6.000€ vostè pot ser un nou inversor. Si no en sap, n’aprendrà. Un grup d’assessors procurarà la necessària alfabetització i l’acompanyament que sigui de menester. Si vol sumar, posi’s en contacte amb l’ADEG. El pool del Fòrum Local d’Inversors el formen, a més, famílies empresàries i financers acostumats i que, per tant, ja coneixen les modalitats d’inversió; uns i altres, amb un estímul afegit, del tot innovador en les xarxes ja existents, com és la proximitat. L’exercici no és altre que invertir a casa, invertir al Penedès, sense anar més lluny, fent possibles aquí mateix els projectes que també s’han ideat aquí mateix.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

Manel Troyano: “els contractes d’alta direcció eren vigents des de l’any 1985” L’exdirector general de Caixa Penedès explica a Penedès Econòmic que “tinc la consciència molt tranquil·la perquè no he fet res il·legal” OLGA AIBAR

L’exdirector de Caixa Penedès, Manel Troyano, va declarar el passat dijous 18 d’octubre davant del fiscal anticorrupció, Emilio Sànchez Ulled, sobre l’afer de les pensions milionàries que tenien assignades quatre alts directius de Caixa Penedès: Ricard Pagès, Manuel Troyano, Joan Caellas i Jaume Jorba. Unes pensions per valor de més de 20 MEUR, (11 MEUR assignades a Pagès) i la resta, segons va denunciar La Vanguardia, repartides entre els altres tres directius quan l’entitat ja s’havia fusionat dins del Banc Mare Nostrum i havia rebut 916 milions d’euros del FROB, el desembre del 2010. Tres dies abans que declarés Troyano, també ho va fer l’expresident de l’entitat, Ricard Pagès. Posteriorment, Troyano va explicar a Penedès Econòmic què va dir al fiscal i tota la seva versió sobre aquest cas. Segons va explicar, en referència a la pensió d’uns 5MEUR sobre la qual li demanava explicacions el fiscal, Troyano va dir que “formava part del contracte d’alta direcció, les bases del qual es van aprovar l’any 1985 pel consell d’administració”. A l’any 1996, quan va ser nomenat sotsdirector pel consell d’administració i altres òrgans de govern, “també van aprovar el contracte d’alta direcció, molt habitual en les entitats financeres. De la informació dels contractes se n’informava al Banc

d’Espanya”. El contracte estava estudiat per mantenir el mateix poder adquisitiu del que gaudien en actiu els dirigents fins a 30 anys després de la seva jubilació. “Aquesta venia donada per les aportacions que feia l’entitat durant la vida laboral, capitalitzantse anualment i estava dipositada en companyies d’assegurances”. Troyano també va assegurar al fiscal anticorrupció que ell no revissava les clàusules del pla de pensions, que dictaven uns auditors externs de la caixa i que “jo signava cada any amb l’actualització corresponent, perquè anava amb la confiança que tot estava bé”.

ENTRE ELS ANYS 2007 I 2011 NO EM VAIG APUJAR EL SOU NI UN EURO Segons aﬁrmava Troyano, mentre va exercir de director general adjunt, (a partir del novembre de l’any 2007), i després de director general, “mai vaig pujar-me el sou ni un euro perquè em considerava molt ben pagat” i que l’any 2011, quan la caixa ja havia rebut diners del FROB, “no vaig fer cap aportació extraordinària al pla de pensions”. Assegura tenir la consciència tranquila perquè “no he fet res il·legal” i que el seu sou no era desorbitat perquè “en relació als alts directius d’altres entitats ﬁnance-

res, era a la banda mitja-baixa”. Per això, i després de 43 anys de treball a la caixa, considera que, a la seva jubilació podrà “gaudir d’aquest pla de pensions”. Troyano té una dilatada trajectòria a l’entitat. Va entrar a treballar a Caixa Penedès l’any 1968, amb 15 anys, fent de “botones” i, des d’aleshores, va ocupar diferents càrrecs ﬁns que, el novembre del 1996, va ser nomenat subdirector. El novembre del 2007, va ser nomenat director general adjunt i, l’any següent, director general. El novembre de l’any passat, va presentar la dimissió, forçat pel consell d’administració, arran de la repercussió que va te-

nir la informació publicada a La Vanguardia. A partir d’aleshores, la fiscalia anticorrupció va iniciar una investigació d’ofici que està a punt de culminar-se i que ha comportat que declaressin diverses persones relacionades amb l’entitat d’estalvis penedesenca i amb les pensions que gestionaven diverses companyies d’assegurances. En el cas de l’expresident de Caixa Penedès, Ricard Pagès, durant la seva declaració davant del fiscal anticorrupció del 15 d’octubre, va afirmar el mateix, que la pensió d’11 milions d’euros que tenia assignada era “plenament legal, perquè va ser aprovada, dins d’un

contracte d’alta direcció, pel consell d’administració de l’entitat el 1985”. A més, l’advocat de Pagès va insistir que “els contractes d’alta direcció amb els seus imports eren transcrits i aprovats periòdicament en cada consell d’administració”. Pagès també va assegurar que “no vaig cobrar res del FROB, com s’ha dit.” Ara, un cop hagin declarat tots els exdirectius, la ﬁscalia decidirà si presenta una querella contra ells per apropiació indeguda i administració deslleial, o ﬁns i tot, malversació de fons públics, en el cas que es demostri que es van assignar part dels diners procedents del FROB.

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

JOAN CANADELL AL SOPAR-TERTÚLIA DE LA JCI

ECOSOSTENIBLEWINE 2012 A VILAFRANCA

PAU GARCIA-MILÀ SERÀ A VILAFRANCA EL DIA 31

El fundador i secretari general del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, va ser el convidat del sopar-tertúlia organitzat per la Jove Cambra Internacional de Vilafranca el passat divendres 19 d’octubre, al Centre l’Agrícol de Vilafranca, al qual van assistir una vintena de persones. Aquest sopar forma part del programa d’activitats que desenvolupa la JCI de Vilafranca del Penedès, amb personatges rellevants de la societat cata-

El 6 de novembre tindrà lloc, a l’Auditori de Vilafranca la 3a Conferència Internacional de Vitivinicultura Ecològica, Sostenible i Canvi Climàtic ECOSOSTENIBLEWINE 2012 que té per objectiu debatre l’adaptació dels actuals sistemes de producció ecològica a l’escenari que planteja el canvi climàtic, especialment pel que fa a l’adaptació i la sostenibilitat de la vinya i el vi. La jornada s’iniciarà a les 9h30 ﬁns a les 19h (dinar inclòs).

El dimecres 31 d’octubre, el jove empresari Pau Garcia-Milà impartirà la segona de les conferències del cicle “Desenvolupa’t”, organitzat pel Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb l’objectiu de motivar i il·lusionar els emprenedors de la comarca. Amb el títol “Tot està per fer” en Pau explicarà a l’Auditori com una idea pot convertir-se en una empresa sòlida, amb molta il·lusió i esforç. Tirar endavant un negoci és possible, però cal

lana, mitjançant un format de grups reduïts i places limitades, per tal d’incentivar la interacció amb el convidat i crear un ambient proper i distès, que permeti abordar temes d’actualitat relacionats amb l’economia que ens envolta.

Els jubilats s’incorporen al copagament de medicaments Les farmàcies van tancar el 25 d’octubre en protesta perquè la Generalitat els deu el pagament de juliol IVET BOLTÀ A les farmàcies catalanes, es pot dir que hi ha una calma tensa. Els pensionistes s’han incorporat aquest 1 d’octubre al copagament dels medicaments segons la seva renda, a més d’abonar l’euro per recepta que ja pagaven des de juny a la Generalitat. La quantitat fixada pels pensionistes és el 10% de l’import, amb un límit d’entre 8 i 18 euros al mes, segons la seva renda. Els jubilats amb rendes més altes paguen el 60 % del medicament, amb un màxim de 60 euros al mes. Per als treballadors, és un 40% en rendes inferiors a 18.000€ l’any, 50% en rendes entre 18 i 100.000€ l’any i el 60% en rendes iguals o superiors a 100.000€ l’any. El càlcul és sobre la base liquidable de la declaració de la renda de 2010. Hi ha jubilats que es prenen prou bé haver de fer front a aquesta despesa que fns ara no tenien, com el vilafranquí Andreu Clemente, de 83 anys, que després de comprar a la farmàcia Planas Huguet, de Vilafranca, diu que “si s’ha de pagar, es paga”, o Isabel Villarroya, també vilafranquina, de 81 anys, que afirma: “No ens agrada gaire però s’ha de fer, i si ha de servir de solució, es fa contenta”. Però no tots ho accepten, com assegura Salvador Font, titular de la farmàcia d’Avinyonet del Penedès amb el seu nom: “Hi ha gent que fins i tot demana pagar el que deu, però n’hi ha que no ho entenen i nosaltres els comprenem, perquè hi ha persones que ho estan passant molt malament.

Pel pensionista que cobra 300 euros al mes, 8 euros són molts diners, i a més hi ha l’euro per recepta”. I també s’hi afegeixen els retards que els pensionistes deuen al l’Administració des de

“PEL JUBILAT QUE COBRA 300 EUROS AL MES, 8€ DE TAXA SÓN MOLTS DINERS” juliol, quan va entrar en vigor el Reial decret llei 16/2012, perquè el Govern va ajornar-ne el cobrament ﬁns que el sistema informàtic estigués llest, que havia de ser l’1 d’octubre, però aquell dia hi va haver complicacions i després n’hi ha hagut de puntuals. Josep Planas Huguet i Salvador Font van decidir que, ﬁns que aquests problemes no es resolguessin, no cobrarien aquests re-

tards (també en deuen els assegurats actius que han de pagar més del 40% segons la seva renda) perquè es van adonar de cobraments que no s’havien registrat a l’ordinador. De totes formes, els farmacèutics no poden obligar a pagar els retards, de manera que al client li queda un deute pendent amb l’Administració. El fet d’haver de destinar la meitat del temps a explicar el copagament alenteix força la dispensació de fàrmacs i el Col·legi de Farmacèutics considera que entorpeix la tasca “de labor assistencial”. A sobre de la doble feina, el 5 d’octubre les farmàcies no van cobrar la factura dels medicaments dispensats al juliol, que representen 190 milions d’euros provinents del Fons de Liquiditat Autonòmica. Per tot plegat, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya va decidir una jornada de vaga a les farmàcies el 25 d’octubre, garantint els serveis mínims.

creure-hi per fer-lo realitat. La conferència d’en Pau GarciaMilà es realitzarà entre les 9.30 i les 11h a l’Auditori de Vilafranca del Penedès i és gratuïta, si bé cal inscriure’s prèviament a través del web http://desenvolupat.vilafranca.cat.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Ja no ens alimenten molles Ja volem el pa sencer! Després de molts intents per part del govern català de trobar un encaix amb Espanya, la situació ha arribat a un punt de no retorn. Intentaré no comentar el que ja es pot llegir en molts dels articles d’opinió referents al procés d’independència, però sí que puc parlar d’un tema força interessant, els catalans, estem motivats. Tot aquest procés sembla que ens ha injectat una motivació extra, ens ha donat alguna cosa en què creure, i n’estic convençut que ens portarà a una nova il·lusió, totalment necessària en els temps que corren. Portem ja massa temps amb una conjuntura econòmica adversa, que com tota depressió, s’ha anat accentuant, i l’espiral s’havia fet ja massa severa. Aquest nou camí que obrim ens situa dins d’un nou marc, en creure en alguna cosa, en fer-nos entrar en un nou paradigma, i ens ha fet sortir d’una zona de confort si en podem dir així. A partir d’ara, tota la política i l’estratègia empresarial girarà sobre el mateix eix, l’emancipació nacio-

nal, amb tot el que comporta, avantatges i desavantatges, però anem amb compte! Ara si que tocarà, un cop la independència sigui real, un govern dels millors, un govern que sàpiga gestionar un petit gran país, sense corrupció, amb drets socials de les millors esquerres, i polítiques encertades de les dretes, per atraure capitals i grans multinacionals, però també per donar al poble treballador el que és dels treballadors. I em preocupa, tot i que encara no toca, que durant les properes eleccions no es parli de quin país independent voldrem, jo per mi, un país emprenedor, que l’economia ajudi els emprenedors i massa treballadora, que arraconi i jutgi aquells que s’han aprofitat, polítics, empresaris, i que entre tots, els bons, fem de Catalunya un país del sud d’Europa com els millors països del nord del vell continent. A qui no li agradaria, ja començarem de zero, una educació com Noruega, una innovació com Alemanya, uns bancs com Suïssa i, per què no, un sistema sanitari com l’espanyol.

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

Manuel Campo Vidal: “És més difícil parlar en sis minuts que en set” OLGA AIBAR Un comunicador de gran prestigi, el periodista Manuel Campo Vidal, va cloure l’11 d’octubre, de forma magistral, el programa “Màrqueting personal i habilitats de comunicació”, impartit en el marc de l’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) en tres sessions matinals celebrades a l’emblemàtic edifici Molí de Mar de Vilanova. El dinar de treball, celebrat al restaurant Peixerot, va incloure la ponència “La comunicació, assignatura pendent de l’empresa”. Entre les idees que va desenvolupar en el decurs de l’acte, Campo Vidal va afirmar que “som un país que no escolta i que no dóna la importància que té a la comunicació”, constatació a la qual va afegir que: “són pocs els empresaris que tenen un diàleg amb el client final del producte o servei, cosa que comporta una impor-

tant pèrdua de possibilitats empresarials”. També assegurà que sortiríem abans de la crisi, “si tinguéssim empresaris i polítics amb més capacitat de comunicació, idiomes i cultura emprenedora”, tres premisses que considera im-

SORTIRÍEM ABANS DE LA CRISI SI TINGUÉSSIM PERSONES AMB MÉS CAPACITATS DE COMUNICACIÓ prescindibles i que són “una clara mancança del nostre sistema educatiu, ja que s’haurien d’ensenyar a les aules”. Campo Vidal va fer referència als tres “pecats capitals” que cometem habitualment

i que impliquen una mala comunicació: “la improvisació, la falta d’atenció en els altres i el descontrol del temps”, errades que va exempliﬁcar amb referències a personatges públics de renom de diferents àmbits, principalment del món empresarial i polític. En aquest sentit, va assegurar que: “ordenar el teu discurs és fonamental. Cal estructurar bé els missatges” i va insistir que “el primer minut és molt important” i que “és més difícil parlar en sis minuts que en set”. Després de la seva intervenció, es va obrir el debat amb els assistents al curs, un intercanvi d’opinions que va ser molt intens i amb una gran participació. La majoria, van mostrar la seva preocupació per la situació política actual i per la creixent tensió entre Catalunya i Espanya, inquietuds a les qual Campo Vidal va respondre que “existeix un problema doble de comunicació, amb excessos importants per part de les dues ban-

 Moment del dinar celebrat al restaurant Peixerot

des. Cal parlar més perquè, al ﬁnal, ens haurem d’entendre” però aﬁrmava que “hi ha alguns personatges a la política que farien un gran servei si no parlessin” i que “el món és local a més de global. Qualsevol cosa que diguis la pot saber tothom a l’instant”, amb els perills que això comporta. Campo Vidal assegurava que “els polítics i directius espanyols

comencen a ser conscients que la comunicació és una eina fonamental, però queda molt de camí a recórrer” i indicava que en aquest aspecte, “he vist una major evolució en el món empresarial que en la política”. Un cop ﬁnalitzat el dinar, el periodista va signar exemplars del seu llibre ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?

Penedès Econòmic

octubre 2012

ACTUALITAT

CAVAS HILL, NOVA ETAPA DE LA MÀ DE HENKELL

FÒRUM LOCAL D’INVERSORS A VILANOVA

L’entrada en el grup alemany Henkell (integrat en la multinacional Dr. Oetker) la passada primavera ha suposat per al celler de Moja Cavas Hill un nou renaixement. Recordem que la companyia estava en mans del holding Nueva Rumasa, que va arrossegar al celler a un procés concursal al juliol de 2011, i els seus actius i marques van ser adquirits al març de 2012 per Henkell. Cavas Hill, que ha mantingut la plantilla de 27 treballadors, està invertint aquest

La primera llotja del Fòrum Local d’Inversors tindrà lloc el proper divendres 9 de novembre, a les 17h, a la seu de l’ADEG a Vilanova i la Geltrú. Es presentaran ﬁns a un màxim de 12 projectes empresarials. A la llotja només hi podran accedir aquelles persones que s’acreditin prèviament i que tinguin disposició per participar com a inversors en qualsevol de les iniciatives que seran exposades per part dels seus mateixos projectistes i artífexs

any 250.000€ en diverses millores i té plans de creixement, tant per l’augment previst en el volum de producció (planeja passar d’1 milió d’ampolles de cava a 2,5 milions i de 400.000 ampolles de vi a unes 500.000) com per la potenciació de les exportacions, gràcies a l’extensa xarxa comercial a nivell internacional de la seva matriu.

L’enoturisme es consolida com un valor en auge per al Penedès Touroperadors europeus i espanyols van venir a la comarca per conèixer i tastar els nostres productes LÍDIA OÑATE Un total de 45 empreses d’enoturismePENEDÈS van presentar els seus productes a 26 touroperadors alemanys, francesos i espanyols durant un workshop que es va celebrar el passat 5 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca. La jornada va ser el preludi d’una estada de tres dies, en els quals els touroperadors, a excepció de la delegació francesa, van gaudir del paisatge i els productes penedesencs com el Cavatast i el Vinseum. Durant aquest dies van visitar també les regions vinícoles de la Conca de Barberà, el Montsant, i Costers de Segre, a més de la ruta modernista de Mataró i la Colònia Güell.

LA MARCA BARCELONA PODRIA ARROSSEGAR MÉS TURISME ENOLÒGIC Aquesta cita enoturística va reunir la presència del subdirector de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), Patrick Torrent, que va estar acompanyat per la cap de l’Oﬁcina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, Anna M. Sánchez Orensanz, i el president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Santi Soler. Des de l’ACT fa diversos

 Els touroperadors van vendre propostes durant el workshop

anys que treballen l’enoturisme com un dels eixos estratègics de creixement i diversiﬁcació de l’oferta turística de Catalunya. En aquest sentit, Torrent va destacar la ruta del Penedès per ser “una de les més consolidades al país, i també a Europa, especialment als mercats alemany, francès i espanyol, on productes com el vi i el cava tenen un protagonisme singular”. L’anomenat turisme enològic ha esdevingut un dels valors en alça arreu d’Espanya, en especial en zones amb un gran bagatge vinícola com és el cas del Penedès. Per això, Torrent destacava la importància “d’encaminar projectes cap a l’experiència enoturística i crear una proposta singular a Catalunya”. L’objectiu del workshop, doncs, estava encarat a donar a conèixer experiències i facilitar la comercialització entre els celleristes i els operadors turístics. Per primera vegada s’unia un workshop amb un viatge de familiarització. Per Soler, aquest fet és

molt important i un senyal que “el Penedès és una destinació que agrada, que s’està descobrint i els turistes gaudeixen molt. Això demostra que en els darrers deu anys la feina s’ha fet bé”. Només en el 2011, els visitants al Penedès van augmentar un 7,3%. Per nacionalitats, russos i alemanys són els que més han optat per passar uns dies entre el paisatge penedesenc. Soler reconeix que tenen preferència pel mercat europeu a l’hora d’encarar campanyes turístiques, tot i que “EnoturismePENEDÈS està obert a tot el món. Evidentment, la península ibèrica té un tracte especial perquè és el nostre mercat natural i inicial, però no podem oblidar que tot Catalunya és visitat per moltes persones de diferents nacionalitats”. Patrick també va ressaltar “l’oportunitat excepcional que té Catalunya, i el Penedès en particular, d’aproﬁtar la força de la marca Barcelona per arrossegar turisme enològic, un producte que creix a Europa i al món”.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

L’oportunitat de l’emprenedoria Hi havia una vegada, ...un home que va rebre una nit la visita d’un àngel. Li va comunicar que li esperava un futur fabulós: se li donaria l’oportunitat de fer-se ric, d’aconseguir una posició important i respectada dins la comunitat i de casar-se amb una dona bella. Aquest home es va passar la vida esperant que els miracles promesos arribessin, però mai ho van fer, així que al final va morir sol i pobre. Quan va arribar a les portes del cel va veure l’àngel que l’havia visitat temps enrere i va protestar: - Em vas prometre riquesa, una bona posició social i una bella esposa. M’he passat la vida esperant en va! - Jo no et vaig fer aquesta promesa -va replicar l’àngel-. Et vaig prometre l’OPORTUNITAT de riquesa, una bona posició social i una dona bella. L’home estava realment intrigat. - No entenc què vols dir-va confessar. - Recordes que una vegada vas tenir la idea de muntar un negoci, però la por al fracàs et va detenir? L’home va assentir amb un gest. - En no decidir, uns anys més tard, se li va donar la idea a un altre home que no va permetre que la por al fracàs li impedís posarho en pràctica. Recordaràs que es va convertir en un dels homes més rics del regne. - També, recordaràs -va prosseguir l’àngel-, aquella ocasió en què un terratrèmol va assolar i milers de persones van quedar atrapades. En aquella ocasió vas tenir oportunitat d’ajudar a trobar i rescatar els supervivents, però no vas voler deixar la teva llar només per por que els sa-

quejadors et robessin les teves pertinences. L’home va assentir amb vergonya. - Aquesta va ser la gran oportunitat de salvar la vida a centenars de persones, de manera que t’hauries guanyat el respecte de tots ells. - Finalment, ¿recordes aquella bella dona pèlroja, que t’havia atret tant? La creies incomparable a qualsevol altra. No obstant, vas pensar que no es casaria amb algú com tu i per evitar el rebuig, mai vas arribar a proposar. L’home va tornar a assentir, però ara les llàgrimes rodaven per les seves galtes. - Sí, amic meu, ella podria haver estat la teva donava dir l’àngel. I amb ella li hauries atorgat la benedicció de tenir bells fills i multiplicar la felicitat en la teva vida... Aquest conte té gran relació amb l’actitud emprenedora de la qual avui tant es parla. Administracions, escoles de negoci i docents, veiem en l’emprenedoria una oportunitat d’ocupació per a moltes persones. Evidentment, pot ser una sortida, de ben segur, una oportunitat, tot i que sempre he considerat que un component important és vocacional o innat. Avui, molts emprenedors ho són, per necessitat. Cal ser prudents i tocar de peus a terra. Caldrà un ofici, una preparació prèvia, esforç i dedicació. Els emprenedors acostumem a ensopegar més aviat que tard, però tenim la capacitat d’aixecar-nos i tornarhi. Cal molta força mental i, com deia Victor Hugo: “El futur té molts noms: per al dèbil és l’inabastable, per al poruc, el desconegut. Per al valent, l’oportunitat“.

Penedès Econòmic

octubre 2012

EMPRESA

Les ajudes del pla PIVE aconsegueixen multiplicar les comandes de cotxes L’estalvi econòmic que suposa el pla, sumat al de les campanyes que ja tenen els concessionaris, és el més gran dels darrers anys OLGA AIBAR La posada en marxa de les ajudes en la compra de cotxes del pla PIVE (Programa de Incentius al Vehicle Eficient), impulsat pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a principis d’octubre, ha generat una gran expectativa entre els consumidors. Tot i la desinformació inicial sobre el pla, perquè va coincidir amb la presentació dels pressupostos generals de l’Estat, els clients han començat a interessar-s’hi i a incrementar les comandes de vehicles per poder beneficiar-se dels avantatges que suposa. Dotat amb 75 milions d’euros, l’objectiu del programa és la substitució de 75.000 vehicles, turismes i comercials lleugers, amb més de dotze i deu anys d’antiguitat respectivament, per models d’alta eficiència energètica, de menors consum de combustible i emissions de CO2. Els vehicles que s’hi poden acollir han de complir una sèrie de característiques. Pel que fa als turismes, ha de ser un vehicle nou o amb una antiguitat màxima d’1 any, tenir un valor inferior a 25.000 euros abans d’IVA i impost de matriculació, i tenir una eficiència energètica classificada, segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de la Energia (IDAE), en la categoria A i B. Les marques i els venedors s’han mostrat optimistes sobre els efectes del pla, que s’ha vist reforçat per descomptes addicionals del

sector que arriben a una mitjana de 5.000 euros, “un dels majors descomptes que hi ha hagut en els darrers anys”, tal i com assegurava Manel Algar, cap de vendes de Jounou S.A., concessionari Opel al Penedès. Per aquest motiu, assenyalava que “aquesta és una gran oportunitat per adquirir un vehicle. Cal aproﬁtar el moment”. Algar explicava a Penedès Econòmic que “al principi, va costar fer entendre que el pla no només estava adreçat a cotxes elèctrics o híbrids, sinó que està obert a una categoria bastant àmplia de vehicles”. Per aquest motiu, aﬁrmava que “ara està començant a funcio-

ELS CLIENTS ES PODEN ARRIBAR A ESTALVIAR MÉS DE 5.000 EUROS DE MITJANA nar i creiem que donarà resultats molt positius”, una circumstància que agraeixen enormement els concessionaris, ja que, amb l’anunci de l’increment de l’IVA del mes passat, “el mercat s’havia aﬂuixat molt. Ara conﬁem molt que aquest pla ajudi a incentivar-lo i que ens doni una mica de respir”. En aquest mateix sentit, es manifestava Josep Gras, responsable de màrqueting de Remm

Guitart, concessionari Renault del Baix Llobregat, Anoia, Penedès i Garraf. Gras explicava que “més del 65% dels cotxes que es venen estan sota el paraigües del pla PIVE”. Pel que fa a la marca en concret, assegurava que “els clients es poden estalviar ﬁns a 8.000 euros”. Com a exemple, indicava que un Dacia Sandero 1.200 75cv pot sortir des de 4.700 euros, inclosos impostos, descomptes i condicions del pla PIVE. El pla permet realitzar la reserva de les ajudes. L’objectiu és fer el procés més transparent i evitar els problemes que va tenir el Pla 2000E. Aleshores, molts consumidors van lliurar els seus

vehicles per a convertir-los en ferralla i, ﬁnalment, no van poder rebre l’ajuda perquè el pressupost es va esgotar. Per a reservar-les, cal adreçar-se als concessionaris, on el venedor haurà d’emplenar el formulari de sol·licitud d’ajuda disponible en el programa de gestió de les ajudes. Una vegada efectuada la reserva, el concessionari haurà d’imprimir en triple versió la Fitxa de la Reserva, que inclourà el codi de l’operació que li garanteix la reserva de pressupost. Aquesta ﬁtxa haurà de ser signada pel comprador i signada i segellada pel concessionari, lliurant una còpia de la mateixa al comprador

i quedant-se el concessionari amb una altra. La matriculació del vehicle adquirit, haurà de realitzarse en un termini màxim de 90 dies naturals des de la data d’activació de la reserva de pressupost. A nivell de Catalunya, les visites als punts de venda s’han disparat un 140% ﬁns a arribar a 70.000 clients, segons dades de les associacions de fabricants (Anfac), venedors (Ganvam), importadors (Aniacam) i concessionaris (Faconauto). També s’han disparat les vistes a les pàgines web del sector. D’altra banda, unes 20.000 persones s’han descarregat la guia del PIVE de l’IDAE, l’institut públic que gestiona el pla.

Penedès Econòmic

octubre 2012

EMPRESA

Sàbat crea iPlack, un nou sistema per dissenyar plaques de cava des de casa

Ja fa vint anys que Lligats Metàl·lics Sàbat es dedica al negoci de les plaques de cava i els morrions, però és ara quan aquesta empresa sadurninenca ha deixat de centrar-se en el sector del cava per revolucionar el mercat de les plaques de cava. Sàbat ha creat un sistema únic, anomenat iPlack, que permet personalitzar les plaques de forma particular i des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. Amb l’iPlack, el client decideix com vol que siguin les plaques, les dissenya i en fa la comanda, i Sàbat les imprimeix i les envia juntament amb el morrió a l’adreça del client en paquets de 60 unitats. D’aquesta manera, Lligats Metàl·lics Sàbat vol aproximar l’oferta del sector a la demanda del mercat actual on, cada vegada més, prima l’originalitat i la singularitat. Seguint l’eslògan de l’empresa “La diferència ens fa únics”, els germans Sàbat posen a l’abast dels particulars una fórmula per ampliar, sense límits, els dissenys que han de vestir els taps de les ampolles de cava en moments especials, per commemorar dates importants o per remarcar el tret diferencial que es vol oferir en cada instant. En el marc del Cavatast 2012, Sàbat va presentar aquest nou producte i la nova imatge de l’empresa en un local situat a la rambla Generalitat de Sant Sadurní. Els màxims responsables de l’empresa van explicar les par-

ticularitats i avantatges d’iPlack a visitants d’arreu de la comarca, Catalunya, i, ﬁns i tot, d’altres zones d’Espanya com Osca. Lligats Metàl·lics Sàbat és una empresa familiar amb una llarga trajectòria. Manuel i Jordi Sàbat són els hereus de l’empresa que va fundar Manuel Sàbat Montserrat el 1996. Anys abans, Sàbat havia format part d’una empresa, en la qual fabricava maquinària dedicada al sector cavista. Un problema amb els socis de l’empresa el va obligar a deixar-ho tot i emprendre un nou camí. “Van ser moments molt durs”, explica el seu ﬁll, Manuel Sàbat. Fruït de la passió, la constància i l’esforç és el producte innovador que a principis d’aquest mes va presentar Sàbat, adreçat a particulars i petits cavistes. Manuel Sàbat pare tenia en ment una màquina que pogués imprimir una quantitat reduïda de plaques de cava per

SÀBAT EXPORTA EL 60% DE LA SEVA PRODUCCIÓ A FRANÇA satisfer les comandes dels petits cavistes. Un dels problemes amb què es trobaven era que la producció de plaques amb el sistema de litograﬁa, els obligava a adquirir quantitats massa grans de plaques. L’encàrrec més petit que es podia fer era de 300.000 unitats, que representava dos o tres anys

Foto: Fèlix Miró

LÍDIA OÑATE

Foto: Fèlix Miró

L’empresa sadurninenca és la primera en personalització de plaques de cava a França i esperen muntar centres de producció arreu del món

 Jordi i Manuel Sàbat són els propietaris de Lligats Metàl·lics Sàbat i els creadors d’iPlack

de la producció d’un petit cavista. Aquesta xifra ha anat minvant amb altres sistemes com el de la tampografia, però encara era elevada, ja que la quantitat mínima se situava en 500 plaques. Ara, Sàbat no només proposa fer produccions de 60 plaques, sinó dissenyar-les al gust propi del client. Això permetrà al petit cavista (i a qualsevol) fer edicions especials molt més sovint i per a quantitats d’ampolles molt més reduïdes, cosa que aportarà un valor afegit per als àvids col·leccionistes. Actualment, Sàbat ocupa el primer lloc a França quant a personalització de plaques. La producció total de Sàbat se situa en més de 20.000 unitats diferents fetes. Un dels objectius de l’empresa sadurninenca des que es va fundar ha estat oferir el màxim de qualitat possible. Aquest tarannà els ha obert les portes a França, un mercat que valora molt més la qualitat que no pas la quantitat. Però els sistemes que existien només els permetien rebaixar la quantitat i el producte final es ressentia en la qualitat. Per aquest motiu, van desenvolupar un sistema digital que dóna molta més qualitat a la placa i permet fer des d’una unitat fins a quantitats força importants, entre unes 500 i 1.000. Entre les fortaleses de Sàbat es troba el departament d’enginyeria propi que, fins ara, ha creat la maquinària necessària per anar innovant i satisfent les demandes

dels clients, i ha estat l’encarregat d’idear i perfeccionar el sistema iPlack. “Aquest és l’aspecte que ens diferencia de la competència”, ens comentava Manuel Sàbat ﬁll, “ja que el nostre sistema de tampograﬁa és tecnològicament superior a altres màquines del mercat, cosa que ens permet imprimir les plaques amb una qualitat molt elevada”.

NO HEM DE SER IGUALS A TOTHOM, PODEM FER COSES DIFERENTS A França hi exporten el 60% de la seva producció, però també tenen presència en altres països com Rússia, Austràlia, Alemanya, Suïssa, Estats Units, Islàndia, i arreu de Sud-Amèrica. A Itàlia, estan trobant diﬁcultats per introduir-se plenament, ja que els grans productors del país intenten evitar l’entrada amb força d’altres empreses competidores. “Estem oberts a tot el món”, afegia Sàbat. Primer difondran el sistema iPlack a Catalunya i, per extensió, a la resta d’Espanya i França. A partir d’aquí, l’exportaran a altres països, on aquesta cultura de la placa no és tan coneguda. Una de les seves

intencions de cara al futur és expandir-se a altres zones i muntar centres de producció arreu del món amb noves màquines revolucionàries, alhora que diversificar-se i trobar més nínxols de mercat. En un món industrialitzat on importa la gran producció i tothom té el mateix producte, Sàbat dóna l’oportunitat de fer alguna cosa diferent a la resta. “Amb iPlack pots crear un disseny al teu gust i ben diferent al que faria la resta i, a més, compartir-lo amb els teus amics o regalar-lo en una boda, comunió o bateig. No hem de ser iguals a tothom, podem fer coses diferents.” L’originalitat és un valor transmès de generació en generació, com també ho són els d’esforç i innovació constant. “A l’empresa no repartim beneficis, cadascú té el seu sou, perquè els reinvertim en tecnologia i en millorar els processos i el producte”, explicava Manuel Sàbat fill, “no escatimem ni en esforç ni en inventiva per satisfer les demandes dels nostres clients”. El software d’iPlack ja està a l’abast del públic en període de proves a www.iplack.com, tot i que encara caldrà esperar unes setmanes per gaudir-lo plenament a través de les xarxes socials. L’objectiu és crear una comunitat on tothom pugui compartir els seus dissenys i participar en fòrums i trobades, entre altres actes que s’organitzin.

Penedès Econòmic

octubre 2012

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Roba Amiga, una botiga d’oportunitats (oportunitats en preu, en solidaritat, en el reciclatge, en l’ocupació...) Aquesta botiga, situada al C/ Sant Pere i que compta amb la complicitat de Càritas, forma part d’una cadena de 18 botigues al País Valencià i Catalunya Entrevistem el Juli Silvestre gerent de Nou Set, una cooperativa vilafranquina que gestiona la franquícia de Roba Amiga. És una empresa d’inserció que dóna feina a persones que no només estan a l’atur, sinó que pateixen alguna altra problemàtica que els fa estar en desavantatge respecte d’altres persones a l’hora de tornar a treballar. Fins ara estàvem acostumats a portar roba a ”Roba Amiga”, què hi trobarem a la botiga? Potser allò mateix que en algun moment hi hem deixat? Roba Amiga és un projecte que parteix de la base que la roba usada pot ser generadora de llocs de treball. Som 12 entitats que gestionem diferents parts de tot el procés des que algú diposita la seva roba en un dels contenidors ﬁns que trobem la roba neta en una de les 18 botigues. Un procés que comença amb la recollida i posterior selecció (a Sant Adrià del Besòs), la manipulació de tota la roba, el transport i la posterior venda en botiga. A Vilafranca hi ha 14 contenidors i a tot Catalunya 1.100. En total es recullen 4 milions de quilos de roba a l’any, i tota passa primer per Sant Adrià del Besòs. Només entre un 5 i un 7% del que es recull s’acaba comercialitzant, així que la probabilitat que una peça

que tu has posat en un contenidor la trobis penjada en la botiga del teu mateix municipi, és molt petita. Juli, parles només d’un 5 o un 7% del que recolliu, que se’n fa del 95% restant? La meitat de la roba no es pot tornar a utilitzar per vestir, i una altra part molt important s’envia a projectes de col·laboració que hi ha amb països del 3er món. A les botigues, un 10% de la roba és ben nova, bé sigui perquè botigues que tanquen en fan donació, bé per canvis d’estocs d’algunes marques o empreses de transport o ﬁns i tot roba de particulars que mai no s’ha arribat a estrenar. Però no només hi veiem roba a la botiga... hi ha mobles, objectes de decoració... d’on surt tot això? La de Vilafranca és la 3a botiga més gran (250 m2) de Catalunya i això ens permet tenir també mobles de particulars que se’n desfan o, per exemple, d’hotels que canvien mobiliari... En aquests moments Nou Set només té la gestió de la botiga, ens agradaria poder gestionar també el suport en la recollida, perquè ens permetria generar més llocs de treball. Fins ara els treballadors de Nou Set feien feines de consergeria, de neteja. Quin canvi representa el fet d’obrir la botiga de Roba Amiga? És un canvi molt important, la

nostra feina es fa visible i tenim un aparador constant a Vilafranca, d’alguna manera és la nostra carta de presentació i volem que aquesta sigui una carta de qualitat i de proximitat. Ens agradaria que la botiga sigui més que això i que es converteixi en un espai ciutadà. Un exemple és que volem que estigui disponible per a presentacions de petit format d’artistes de la Vila, ja que disposem de moltes i grans parets a la botiga. Com valoreu aquest primer mes? Qui compra a la botiga de Roba Amiga? N’estem molt contents, ha superat les nostres expectatives. Hi compra un públic molt variat de

gent amb sensibilitats ben diverses. Hi ha el qui busca gangues, el qui té especial sensibilitat pel medi ambient i el reciclatge, sobretot públic jove, també els qui busquen roba de marca a bon preu... els qui busquen l’oportunitat. Tot i això hem de tenir en compte que aquí encara estem poc habituats a la compra de segona mà. A Anglaterra per exemple, el 80% de la població compra habitualment en aquestes botigues. I com afronteu el futur, quins

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- No perdre la identitat però buscar aliats: la lluita en solitari sempre és més dura. 2- Copiar però millorant el que hem vist. És una bona manera d’avançar. 3- Buscar més que clients, buscar còmplices. Anar més enllà de la simple venda. Aconseguir moure no només la butxaca del client, sinó sobretot les seves emocions. 4- Aportar sempre qualitat i no enganyar amb el que diem 5- Fer sentir orgullosos als nostres clients per la seva compra (perquè s’han estalviat diners, perquè han trobat una oportunitat, perquè han contribuït a donar ocupació, perquè han tingut un gest de sostenibilitat...)

projectes teniu? Els projectes de futur passen per buscar col·laboracions. La primera d’elles per exemple amb el Centre Vila, per poder rebre alguns dels seus estocs quan ja són fora temporada, també perquè els treballadors de Nou Set puguin fer les seves pràctiques, per la inserció laboral posterior... Un altre dels projectes de futur seria per exemple poder fer la recollida de mobles vells i poder-los recuperar nosaltres directament. D’aquesta manera tindríem un producte propi, un producte que es basa sobretot en la conﬁança. Quins suports us calen per avançar en aquest creixement com a empresa d’inserció en moments tant complicats? Establir col·laboracions és la millor manera d’avançar. Roba Amiga ens va donar la franquícia i ens va proposar diferents emplaçaments a banda de Vilafranca, nosaltres vam fer una aposta per la ciutat i ens agradaria que la ciutat fes també una aposta per nosaltres. Roba amiga és la primera franquícia social del país, però és molt més que tot això, és generar ocupació, il·lusió i oportunitat, és educar en la reutilització i en la sostenibilitat és una manera diferent de fer ciutat.

Penedès Econòmic

octubre 2012

L’ENTREVISTA

MARIA COLL VENTURA

Directora comercial i de màrqueting de Chocolates Simón Coll

“Ens volem unir a l’oferta turística del Penedès” Chocolates Simón Coll va inaugurar el 4 d’octubre, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, l’Espai Xocolata, 800 m2 de la fàbrica de Sant Sadurní on es podrà conèixer el procés d’elaboració del producte. L’empresa, de 1840, és de les poques que abasta tot el procés de fabricació des de la selecció del gra, provinent de Ghana i l’Equador. El 2011 va facturar 13 milions d’euros i va produir 1.300 tones de xocolata. El 1973 va adquirir Chocolate Amatller. IVET BOLTÀ

Maria Coll Ventura (Sant Sadurní d’Anoia, 1974) és ﬁlla única, la sisena generació descendent de Francesc Coll, que és qui va continuar el negoci de la xocolata engegat per Simón Mestres. Maria Coll va estudiar la llicenciatura Administració i Direcció d’Empreses a Esade, on es va especialitzar en màrqueting i posicionament de marca, i va estar uns anys treballant a dues empreses multinacionals d’alimentació, Henkel Ibérica i Danone, on va acumular experiència tant dins l’àmbit comercial i de màrqueting com el de desenvolupament de nous productes i de control de gestió. Aquesta experiència prèvia li va aportar, entre altres coses, una visió professionalitzada de l’empresa familiar, Chocolates Simón Coll, on fa gairebé nou anys que treballa. Coll és la directora comercial i de màrqueting de l’empresa.

Obrir l’Espai Xocolata ha costat 800.000 euros. És un dels projectes més grans que ha engegat Chocolates Simón Coll? Econòmicament no és dels més grans, però ha estat complicat posar-lo en marxa perquè ha demanat molta imaginació i introspecció per pensar què podem oferir de nou. D’on va venir la idea de crear aquest espai? Partíem de la hipòtesi que ens menja més gent de la que ens coneix. Per tant, havíem de fer comunicació i una manera de ferho és obrint casa teva, i obrint la finestra de la fàbrica. Mostrarem la fàbrica centenària a la qual hem donat vida, i a partir d’aquí s’explicarà el procés d’elaboració de la xocolata; hi ha l’audiovisual 180º, on es pot conèixer l’orígen i el procés de la xocolata; un guia ensenyarà a degustar la xocolata; es podrà tastar la xocolata acabada de fer a la planta pilot; a la botiga es trobaran tots els productes junts, es podran degustar i conèixer-ne més; i, a partir de gener, es faran tallers per donar una visió més personalitzada de la xocolata. A més de donar-se a conèixer, l’Espai Xocolata serà una altra font d’ingressos per a l’empresa? Sí, però hem plantejat un projecte que s’autofinanciï. Hem demanat un crèdit amb un fons de finançament addicional a l’empresa, i la botiga ens ha d’ajudar a finançarlo. Quants visitants esperen rebre i de quina procedència?

Tenim l’objectiu de rebre 40.000 visites l’any, entre estrangers i nacionals. Hi ha un grup important d’estrangers que vol fer coses fora de Barcelona i nosaltres ens volem unir a l’oferta turística del Penedès. En aquest sentit, estem intentant establir sinèrgies amb tothom: caves, operadors turístics, etc. És un procés lent, però que donarà resultats aviat.

VOLEM AMPLIAR LA DISTRIBUCIÓ A NOUS PAÏSOS I MÉS CLIENTS. LA NOSTRA IDEA ÉS QUE L’EXPORTACIÓ SUPOSI EL 50% DE LES VENDES Pensen que poden ser un referent en la divulgació de la cultura de la xocolata? Sí, perquè ens considerem una empresa consolidada i amb llarga tradició. Nosaltres volem mostrar qui som i allò que fem, i per ferho hem d’explicar la història de la xocolata. Es complementarà amb el Museu de la Xocolata de Barcelona? Perfectament, perquè no tenen res a veure. Ells no tenen una marca darrere i tenen un esperit de divulgació general. A més, nosaltres no som un museu, sinó un espai, perquè serà un lloc dinàmic on hi

haurà tallers i una botiga que es renovarà constantment. L’Espai Xocolata ha generat nous llocs de treball? Hem contractat un responsable del centre de visites i un responsable de la planta pilot, l’única part real de la fàbrica que es veu. Pel que fa a la resta, estem reassignant el personal que tenim i, si hem d’ampliar, ho farem. Per als tallers, volem generar una borsa de treballadors per quan ens calguin. Aquest projecte és símbol que l’empresa passa per un bon moment? Sí que hi passa. Hem mantingut la línia que teníem marcada. Tenim un pla, que és anar construint marca, i l’hem anat executant. I tot això no seria possible si les vendes no anessin bé. I la crisi, no la noten? La crisi el que ha fet és que molts dels èxits que tenim no llueixin tant perquè has de cobrir altres pèrdues. El creixement va més lent però com que estem en un moment expansiu no ens ha afectat. El 20% de la nostra producció l’exportem i l’any passat les vendes fora van créixer un 27%. També s’obren portes, els clients estan més receptius i nosaltres sempre innovem, som dinàmics i busquem coses noves. El 20% de la producció l’exporten a 20 països de tot el món, bàsicament europeus, però en els darrers anys han obert mercats a Austràlia, Xina, Emirats Àrabs, EUA o Rússia. Exporten tant per

Penedès Econòmic

octubre 2012

L’ENTREVISTA fer front a la crisi? Fa més de 20 anys que vam començar a exportar, des del 1986, coincidint amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. Ja forma part d’una estratègia a llarg termini, però hem consolidat les exportacions coincidint amb la crisi. El 80% de vendes restant és el mercat interior. Comercialment, com veuen la possibilitat d’una Catalunya independent? El mercat interior no creix al mateix ritme. Té un ritme més moderat (només vam créixer un 5% l’any passat). Una Catalunya independent no ens preocupa. Hi ha molta incertesa i som conscients que hi hauria canvis, però el públic ens valorarà igual. Els seus competidors directes són els belgues i els suïsos? Venem a Bèlgica i a Suïssa, i on no arriba un arriba l’altre. Una vegada, en una ﬁra a Alemanya, se’ns van acostar uns venedors de xocolata belgues i ens van dir que com ens atrevíem a vendre xocolata a fora, sent espanyols. Els hauríem de recordar que, abans que ells, els primers que van fabricar i consumir xocolata van ser els espanyols. Va ser quan la reialesa d’aquí es va casar amb la de fora que es va portar la xocolata fora d’Espanya. Per tant, tenim molta tradició de xocolata, nosaltres. Quin ha estat el moment més difícil en la història de Simón Coll? Segurament la Guerra Civil va marcar molt, i també els anys 70, amb la crisi del petroli, que es va encarir molt el preu del cacau. Hi ha hagut moments que hem hagut de redeﬁnir el nostre producte. Primer fèiem rajoles de xocolata a la pedra; ara tenim un portafoli de més de 400 productes. Hem buscat fer productes diferents i ens hem especialitzat, sobretot, en productes estacionals.

Fotos: Fèlix Miró

Tenir tants productes diferents és una manera d’assegurar els ingressos? Diversiﬁcar ens ajuda. Crees mol-

ta ﬁdelitat en el client perquè els ofereixes moltes possibilitats. Quina ha estat la clau per fer créixer la seva empresa? La visió a llarg termini, la reinversió en l’empresa, tenir una empresa sòlida, la creativitat, la innovació tecnològica (hem dissenyat màquines pròpies), l’exigència en la qualitat de matèria primera o la capacitat de servei (per exemple, fa 6 o 7 anys amb la inversió en un magatzem robotitzat). Vostè és la sisena generació familiar a l’empresa. És important aquesta visió a llarg termini per seguir un objectiu i no perdre’s les diferents generacions? Sempre hi ha hagut una combinació entre mantenir allò que val la pena i millorar el que cal perquè l’empresa pugui seguir una generació més. Jo hi he aportat marca, un disseny i treballar la comunicació de la marca. Això s’ha notat quant a vendes? Sí, sobretot a l’exterior, perquè el client busca conèixer la història del producte. Vostè rellevarà el seu pare com a director de l’empresa. Quan serà i quins canvis introduirà? Treballo colze a colze amb el meu pare, jo a l’àrea comercial i de màrqueting, i ell té molt coneixement del producte i la fabricació. Entre els dos pensem constantment nous desenvolupaments de producte. Jo he de saber interpretar tendències i oferir-les. L’empresa ha d’estar molt connectada al món, al consumidor, i li hem de trobar respostes. Quant al relleu, no hi ha data. El meu pare té més de 65 anys i es podria jubilar però, de moment, treballem plegats ﬁns que vulgui. Jo porto més el dia a dia i ell fa més feines institucionals. Cap a on camina Chocolates Simón Coll? Volem ampliar la distribució a nous països i més clients. La nostra idea és que l’exportació suposi el 50% de les nostres vendes. És per això que seguirem desenvo-

lupant les línies de productes de valor afegit que tenim i ens centrarem en desenvolupar la imatge de marca. Quin paper hi tenen les noves tecnologies en la venda dels seus productes? Fa poc hem començat una pàgina de Facebook i estrenem pàgina web. Les noves tecnologies són molt interessants perquè et comuniques directament amb els consumidors, que et poden consultar qualsevol cosa directament. La xocolata és molt temptadora. És, per tant, un sector sòlid? Qui més qui menys en segueix comprant. Es compra més pel dia a dia i no s’estoca tant. També depèn molt del punt de venda però en general no es deixa de consumir. També, com que tenim producte in & out, o sigui, estacional, es compra igualment. Ha de passar alguna cosa molt grossa perquè no se’n consumeixi. Un ou de xocolata per Pàsqua, el padrí el comprarà igual que sempre. Què és el que venen més a l’estranger? Paraigües de xocolata, en venem molts, perquè no n’hi ha a fora. Només hi ha una altra empresa al món que en ven. Vostès, que exporten tant, han d’adaptar-se d’alguna manera als diferents gustos dels diferents països, com fa Coca Cola amb la dolçor de la beguda? No ens hem d’adaptar en aquest sentit, però sí que hi ha països en els quals els consumidors prefereixen la xocolata amb llet, com és Anglaterra. En canvi, a Xina i Rússia en venem més de premium de Chocolates Amatller, ja que ells consideren que la xocolata de cacau és més de luxe. Quina és la xocolata ideal? Depèn del moment. De tant en tant, jo gaudeixo d’un paraigües de xocolata. Amb el cafè, també m’agrada la xocolata del 75% de cacau de Ghana o Equador, o gaudeixo amb els Marcs de Cava, els torrons...

Penedès Econòmic

octubre 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA, ATUR, RETALLADES I ESTAT DEL BENESTAR

l final del primer semestre de l’any 2006, va començar la recessió del sector immobiliari que, fins llavors, s’havia convertit en el principal motor del creixement de la nostra producció, de l’ocupació i dels ingressos públics. La seva evolució va ser paral·lela amb la del finançament, van pujar i van caure plegats. Abans de la crisi immobiliària dels Estats Units teníem una crisi pròpia, previsible i profunda, que es va aconseguir que romangués oculta per a gran part de la població. Prova d’això és que a finals del 2007 havien tancat la meitat de les agències d’intermediació immobiliària i ho van fer perquè portaven molt de temps amb una crisi de vendes. El país va multiplicar per tres el pes de la construcció en el PIB i en l’ocupació, en el cim de la seva expansió; per tant la seva caiguda tindria unes conseqüències letals sobre el seu futur. L’activitat constructora va tenir un efecte motriu no només sobre el sector privat, sinó també sobre el públic que va incrementar els ingressos i amb això els seus pressupostos. L’ocupació pública, que va créixer en 600.000 persones en aquest període -de 2.300.000 a 2.900.00- es va deure, en bona part a l’efervescència del creixement en aquest sector. Com va ser possible el disbarat que féssim tants habitatges en el 2005, com la suma de França, Alemanya i Regne Unit? Segons va denunciar, en el primer semestre del 2006, l’Observatori de la Sostenibilitat, que va popularitzar la cita anterior, la meitat de l’oferta de cases no s’ajustava a la demanda i s’estava construint per motius especulatius. De fet, fins a l’any 2000 s’havia construït una mitjana anual de 350.000 habitatges i van passar a 812.294 en el 2005. Mentre que en la majoria de països del nostre entorn, l’índex de la construcció d’habitatges anuals rondava els 5 habitatges per cada mil habitants, a Espanya se’n va arribar a construir més de 15, des del 2004 al 2006. Si intentem repartir la responsabilitat, comprovarem que, perquè es produís un desastre com

aquest, havia de participar-hi molta gent de diferents sectors financers, informatius, socials i econòmics. Però, si fóssim justos, la distribució de responsabilitat hauria de ser piramidal. On estava l’autoritat monetària que havia de controlar i evitar la generació d’una immensa bombolla especulativa provocada per la ingent entrada de diners exteriors i el comportament del sector financer? El deute exterior es va multiplicar per tres en molt pocs anys, passant de 0,6 bilions el 2002 a 1,76 el 2009. I, quant als responsables de la política econòmica, vam tenir la mala sort que estigués en mans de persones que mancaven de la capacitació tècnica adequada i de responsabilitat per afrontar tan greu situació. N’hi ha prou amb recordar les seves reproduïdes manifestacions, per comprovar que el que estava passant en l’economia, els era aliè. Solbes a l’agost del 2007 va dir: “Els efectes de la crisi hipotecària tindran un impacte relativament petit en l’economia espanyola”; i al febrer del 2008, va continuar: “els que auguren el risc de recessió no saben res d’economia?”. Les declaracions de Zapatero eren encara més optimistes. Al setembre del 2007 va dir: “Espanya ha entrat en la Champions League de l’economia mundial”; al gener del 2008: “La crisi és una fal·làcia, pur catastrofisme”; i al març del 2008:” Espanya està en condicions per a arribar a la plena ocupació”. Quan va arribar la cri-

si ﬁnancera internacional, al setembre del 2008, la producció immobiliària estava per sota de quan va començar la bombolla. Però, segons sembla, tampoc aquesta crisi anava a evaporar el conjunt d’il·lusions dels que dirigirien la nostra economia. En aquest mes Zapatero pronunciaria una de les seves frases més cèlebres “superarem a França en renda per càpita en tres o quatre anys, això no ho vol ni sentir el meu amic Sarkozy,

EL 2005 VAM FER TANTS HABITATGES COM FRANÇA, REGNE UNIT I ALEMANYA JUNTS però és així” i el seu optimisme es va allargar ﬁns que el van despertar Obama i els principals dirigents de la Unió Europea. Solbes preveia a l’octubre del 2008 que “... 2010 encara serà un any de creixements per sota del 3%, però la nostra idea és intentar tornar entre el 2010 i el 2011 a un creixement del 3%, que és el potencial d’aquesta economia”. Però el potencial anterior venia de la sobredimensió del sector de la construcció, que estava a la ruïna. Amb quins sectors es conﬁava per compensar l’enorme reducció que suposava en la producció, en l’ocupació i en els in-

gressos públics, el daltabaix del sector de la construcció? Quina política activa havia promogut per potenciar la resta de sectors de l’economia? En qualsevol empresa en la qual es produeix una caiguda en vendes d’una secció, la facturació i l’ocupació es poden mantenir, si les altres incrementen les seves comandes. Al no fer un diagnòstic correcte del que estava succeint, es va arrossegar tots els sectors de l’administració pública que s’havien beneficiat del creixement de la construcció, a l’abisme. Si el que tenia la responsabilitat dels pressupostos fixava un objectiu de creixement x, la resta del sector públic autonòmic i local van fer-se seves aquestes previsions. Cap autoritat econòmica els va advertir que els seus ingressos provenien d’unes circumstàncies cícliques que havien acabat l’any 2006 i que havien d’ajustar les seves despeses a la reducció d’ingressos corresponent. Al contrari, el 28 de novembre del 2008, quan el seu potencial d’ingressos, especialment lligats a la construcció, s’havia reduït al mínim, es va aprovar un pla per sortir de la crisi, el Plan E, amb un gran finançament que cobria l’enorme balafiament publicitari i electoralista que comportava. Jo m’imagino que, si fos alcalde i veig les previsions de creixement tan optimistes i que m’obliguen a fer inversions tan supèrflues i luxoses com les que es van fer, no comprendria que estava en una situació de fallida. El que no se sabia és que men-

tre teníem diners per a voreres, baranes metal·litzades, camps de futbol, piscines i molts anuncis de Govern d’Espanya, les nostres empreses estaven tancant per la falta de crèdit per a les seves renovacions i el funcionament normal de la seva activitat econòmica. Era aquesta falta de liquiditat del sector empresarial, especialment de la petita i mitjana empresa i la morositat general, el que va ampliar els efectes negatius de l’ajustament del sector de la construcció, expandint la catàstrofe a la resta de l’economia que s’havia mantingut allunyada de la bombolla immobiliària. El mateix va succeir amb les autonomies, que van ajustar els seus pressupostos a un plantejament general totalment allunyat de la realitat. I les més penalitzades van ser les que tenien una major proporció d’activitat immobiliària. I és que el nivell d’ingressos d’un país depèn de l’èxit de la col·locació dels seus productes en els mercats. I la facturació determina el treball i la renda dels seus habitants, el grau de satisfacció dels seus ciutadans i la base imposable dels ingressos que financen els serveis públics. És, doncs, en el grau de competitivitat de l’economia, on trobarem l’arrel de la solvència i la qualitat de l’Estat de Benestar, com és la renda salarial o empresarial la determinant del nivell de despesa i de vida familiar. Com més aviat aconseguim crear un marc legal empresarial homologable (en fiscalitat, recursos financers, qualitat educativa, règim laboral i productivitat, costos energètics, unificació normativa per a la producció nacional) que ens permeti expandir l’economia i compensar el descens de la producció de d’habitatges, abans sortirem de la crisi, tal com vam publicar en l’article “Quan sortirem de la crisi?” (juny del 2011). Perquè, si no aconseguim aprovar un sistema legal sobre l’empresa, competitiu internacionalment, estarem condemnant els nostres fills a emigrar, per aconseguir treball en països que la producció es desenvolupa en un marc més atractiu que el que ens neguem a modificar.

Penedès Econòmic

octubre 2012

EMPRESA

El Grup Dia absorbeix les botigues Schlecker d’Espanya i Portugal IVET BOLTÀ La cadena de supermercats Dia va anunciar a finals de setembre la compra de la xarxa de botigues de drogueria alemanya Schlecker d’Espanya i Portugal per 70,5 milions d’euros. La matriu alemanya d’Schlecker es va declarar en fallida el febrer passat i va posar a la venda les filials més rendibles. L’adquisició ja s’ha fet efectiva, però el tancament de l’operació s’espera entre finals de març i principis d’abril de 2013, quan la Comissió Nacional de la Competència hi doni llum verda. Dia no vol avançar detalls sobre com afectarà aquesta compra a les botigues fins que l’operació no estigui del tot tancada. Aleshores explicaran si mantenen independents les dues ensenyes i si hi ha d’haver tancaments o més obertures de botigues Schlecker, segons el que dicti Competència. Mentrestant, Schlecker continua

amb els seus plans d’expansió, que contemplen l’obertura de 12 botigues aquest any i 24 més l’any vinent. Des d’Schlecker s’ha assegurat que en voldrien obrir més, però la conjuntura econòmica els fa ser prudents.

LA CADENA ES CONVERTIRÀ EN UN DELS PRIMERS OPERADORS A CATALUNYA, AMB 14,5% DE QUOTA DE SUPERFÍCIE Dia no vol conﬁrmar la intenció de mantenir aquests plans de creixement d’Schlecker ﬁns que Competència no doni el vistiplau a l’adquisició amb les condicions que imposi.

El que sí que ha assegurat Dia és que mantindrà els llocs de treball. Schlecker té 4.207 empleats entre Espanya i Portugal i un total de nou establiments a la comarca, ubicats a Vilafranca, Sant Sadurní, Gelida i els Monjos. L’adquisició d’Schlecker, que concentra més de la meitat del negoci a Catalunya, convertirà el grup Dia en un dels primers operadors del mercat català en grandària, ja que acumularà el 14,5% de quota en superfície, segons el darrer Anuari de distribució del Departament d’Empresa i Ocupació, de 2010. Dia disposa de 456 botigues a Catalunya, a les quals afegirà les 629 que té Schlecker, que sumaran un total de 1.085 centres. Schlecker té a Catalunya uns 2.200 empleats i disposa d’un centre logístic a Torredembarra. Segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació, el 2010 Schlecker sumava el 5,43% de quota per metres quadrats i va facturar 173 milions d’euros. Per

 Botiga Schlecker al carrer de Tossa de Mar de Vilafranca,

la seva banda, Dia dóna feina a quasi 3.000 empleats a Catalunya i té dos centres logístics a la província de Barcelona i un altre a Tarragona. El grup concentra a Catalunya el 16% dels seus establiments, i les seves vendes no desglossades serien de prop de 700 milions d’euros. Dia destaca que després de l’operació tindrà a Espanya més de 4.000 botigues i 21 magatzems, i a Portugal supe-

rarà les 600 botigues i els quatre magatzems. El responsable de Comunicació Externa del grup, Ginés Cañabate, apunta que amb la compra d’Schlecker “es crea un altre format per a la cadena Dia”, i afegeix que la incorporació “complementa i casa perfectament amb l’oferta comercial de la cadena, que incrementarà el negoci de l’adrogueria i perfumeria de Dia, que ja estava creixent”.

Penedès Econòmic

octubre 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

PERO, ¿QUIÉN TE HAS CREÍDO QUE ERES?

yer estuve hablando a un grupo de estudiantes de Telecomunicaciones en la Universidad de Alcalá de Henares. Y una vez más salí con el convencimiento de que el problema para asimilar el concepto de Branding Personal en particular y para salir de la crisis en general es un problema de creencias. En este momento creo que está claro que si alguien quiere aprender algo, cualquier cosa, por minoritario o extraño que sea, puede encontrar información en La Red y establecer contacto con otras personas interesadas. Si hoy alguien quiere divulgar esas cosas que ha aprendido, puede llegar a otras personas por minoritarias y extrañas que sean. Si hoy alguien quiere poner en marcha un proyecto, no tiene que pertenecer a una clase social privilegiada para llegar a los contactos que le abran puertas. Por lo tanto, el problema ya no está en el hardware o el software sino en el Sistema Operativo Personal. La gran barrera que existe para los estudiantes a los que me dirigía ayer o cualquier otro grupo a los que explico mis “locuras” reside en que nos han instalado unas creencias que han quedado obsoletas y nos cuesta mucho formatear el disco duro mental. Por eso, me hace mucha gracia cuando veo a tanta gente “convertida” al Branding Personal que va predicando que una Marca Perso-

nal se reduce a un puñado de decálogos que explican como crear un perﬁl en LinkedIn o cambiar el diseño de Facebook. No me cansaré nunca de repetir que eso no sólo es inútil sino también contraproducente si antes no has hecho una revisión profunda de lo que circula dentro de esa masa gris que tienes encima de tus hombros. En situaciones como las de ayer, constato que lo más grave no es que haya personas que no crean en esto del Branding Personal o incluso que lo consideren como algo negativo sino que, por contradictorio que parezca, asuman gustosos la etiqueta que otros les imponen.

LOS PROFESIONALES POR CUENTA AJENA DEBEN PENSAR COMO EMPRENDEDORES AUNQUE TRABAJEN PARA OTROS Supongo que nos han educado para asumir determinados papeles y tendemos a interpretarlos como alumnos aplicados del Actor´s Studio y no nos saltamos ni una coma. Estudiante, directivo, pa-

rado, mujer, dospuntocerolense, bloguero, empleado… Se supone que una vez que te han colgado una etiqueta ya estás más encasillado que Hugh Grant y acabas creyendo que tu obligación es hacer lo que se supone que implica ese rol. Mi lucha desde hace mucho tiempo es intentar cambiar esa mentalidad pero sigo viendo que muchos no solo no aceptan que las personas tenemos muchas facetas sino que se ofenden cuando se lo explico. Cuando le digo a un grupo de empleados, de profesionales por cuenta ajena, que deben pensar como emprendedores (aunque trabajen para otros) parece que se cortocircuitan. Son incapaces de entender que sólo podrán sobrevivir si piensan por sí mismos aunque tengan una nómina a ﬁn de mes. Cuando les explico a estudiantes como los de ayer que, aunque estén en la facultad y no tengan mucha experiencia, son profesionales valiosos y ya traen “de serie” unas cuantas cualidades que pueden utilizar hoy mismo, veo que preﬁeren seguir pensando que hasta dentro de X (no es una incógnita, es un 10) años no se sentirán capacitados como profesionales (y seguramente entonces, tampoco). Cuando le digo a alguien con muchos años de experiencia, varios títulos y un puñado de éxi-

tos en su carrera a quien acaban de despedir que no es un parado sino un profesional sin clientes me mira con una sonrisa cínica y descreida. Parece que hay mucha gente que preﬁere asumir el papel de “parado” en lugar del de “profesional valioso en transición entre proyectos”. Y así podría seguir con muchos ejemplos de personas que se meten en su papel y se acaban creyendo lo que dice su tarjeta de visita o su documento del INEM. Y eso es gravísimo porque al asociar tu identidad a un cargo, una situación temporal o un título acabas interpretándolo y convirtiendo tu vida en una obra escrita por otros (o por tí mismo pero en una época muy distinta de tu vida).

El Branding Personal pretende que seas tú el que elijas tu papel y no el que otros te impongan. No se trata de engañar porque en la vida todos interpretamos muchos papeles, madre, padre, amigo, emprendedor, viajera, tuitero… Se trata de que escojas aquel que te sea más útil. Pero puedes imaginar que si escoges el papel equivocado puedes tener problemas. Hay quien, por ejemplo, va de amigo cuando debería de ir de jefe (o viceversa) o quien no sale nunca del papel de hijo o estudiante. Así que, piensa que papel estás interpretando y decide si es el momento de cambiar de registro o, de lo contrario, acabarás peor que Nicolas Cage.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

octubre 2012

EMPRESA

Uniland conserva la plantilla, Cellograﬁca Gerosa malgrat l’ERO de Portland inverteix 2,69 MEUR OLGA AIBAR

El fabricant d’Olèrdola Cellografica Gerosa preveu invertir al llarg del 2012 un total de 2,69 milions d’euros destinats a maquinària d’impressió i a altres conceptes. La companyia es dedica a la fabricació d’embalatges flexibles a base de paper i film plàstic de diferents materials dirigits al mercat alimentari i, en menor mesura, cosmètic i d’adrogueria. El 2011 va produir 142 milio-

ns de m2 d’embalatge ﬂexible. Les seves vendes en aquest exercici van ser de 37,79 milions d’euros, un 15,5% més que els 32,72 milions aconseguits un any abans i les seves exportacions van augmentar també en un 28% ﬁns arribar als 21,93 milions. La seva plantilla la componen 112 treballadors i per al 2012 espera uns ingressos de 38,9 milions d’euros, un 3% més.

Torres té la major caldera de biomassa

El Grup Cementos Portland Valderrivas va signar el 22 d’octubre amb FECOMA–CCOO, MCA– UGT i USO l’acord definitiu per ajustar la plantilla de les fàbriques de ciment d’Espanya i de les oficines lligades a aquesta activitat. L’acord, afecta 291 empleats del grup, 251 que treballen a les fàbriques de ciment i 40 més que desenvolupen tasques vinculades al negoci del ciment a les oficines. En el cas de la nostra zona, implicarà que la plantilla dels Monjos i de Vallcarca es fusionin, ja que aquesta darrera planta tancarà durant 10 mesos. Així, a partir d’ara, la plantilla estarà integrada per unes 150 persones. D’aquestes, 120 seran plantilla pròpiament de fabricació i, la resta, realitzaran tasques que, fins ara, feien les empreses subcontractades. L’objectiu de l’ajustament és adaptar la capacitat de producció del grup a la situació del mercat, caracteritzada per una dràstica caiguda de la demanda. Aquesta cai-

guda, segons fonts de l’empresa, està actualment xifrada en un 74% del consum de ciment, des del 2007 ﬁns a l’actualitat i, les previsions, no són gaire millors. Per determinar els llocs de treball afectats per la mesura s’ha donat prioritat a la sortida dels treballadors de 58 anys o més (complerts a 31 de desembre de 2012), 190 en total. En el cas de la comarca, afecta 20 treballadors dels Monjos i 10 de Vallcarca. El grup Cementos Portland Valderribas oferirà ﬁns a 72

recol·locacions en llocs actualment externalitzats als treballadors indeﬁnits menors de 58 anys afectats per l’ajustament, 62 a les vuit fàbriques de ciment i deu a les oﬁcines i altres centres. El director industrial de la companyia va ser el 23 d’octubre a la planta d’Uniland per explicar els termes de l’acord i els motius que han dut l’empresa a adoptar aquestes mesures. L’acord s’aplicarà abans del 31 de desembre i es crearà una comissió paritària de seguiment.

Chocolate Clouds, la nova temptació de Bombons Cudié L’empresa familiar Bombons Cudié ens sorprèn amb el llançament d’una nova categoria de producte REDACCIÓ

Bodegues Torres va engegar el mes passat la caldera de biomassa de major capacitat amb la qual compta un celler espanyol. La nova caldera està associada a un equip de refrigeració d’absorció, cosa que suposarà importants reduccions en el consum d’energia del celler de Pacs: entre el 10 i el 12% d’electricitat. Aquesta caldera de vapor utilitzarà, a més del material ve-

getal procedent de la comarca, gran part dels residus orgànics generats per la verema per a la generació d’aquesta energia com orujos i rapa, amb una producció de 4.000 Kg/h de vapor, fet que representarà una producció combinada de 2.600 Kw en calor i 2.000 Kw en refrigeració. Globalment, suposarà un estalvi per al celler de Pacs dde 1 milió Kw/h elèctric.

Amb una destacada aposta per la innovació, la tercera generació de Bombons Cudié comença la tardor irrompent al mercat amb una nova creació. Una exquisida combinació de nous i xocolata amb una original forma que recorda un núvol. Per això els seus creadors l’han batejat amb el nom de Clouds (núvols en anglès). Elaborades artesanalment amb ingredients naturals i de primera qualitat, els nous Clouds es presenten en dues versions diferents. En una d’elles, les nous estan recobertes amb deliciosa xocolata negra i blanca i, en l’altra, els “núvols” es presenten banyats en xocolata de maduixa, de llima i de taronja. Presentades en uns envasos moderns, divertits i atractius els Clouds tenen com a objectiu ampliar el públic de Cudié. Segons

el gerent de l’empresa, Josep Miret, “a través de les xarxes socials estem coneixent un consumidor, més jove i actual, que demana nous hàbits de consum, però que no està disposat a renunciar a la qualitat i al gust tradicional”. L’objectiu de Bombons Cudié és renovar. Amb aquesta ﬁlosoﬁa, la tercera generació de Bombons

Cudié elabora receptes innovadores, modernes i sorprenents però sense perdre l’acurada política de qualitat, la producció totalment artesanal i els secrets d’una llarga tradició familiar. Productes com les Kakawas, el torró de Catànies, les Minicatanias o els nous Clouds són fruit d’aquesta tradició renovada.

Penedès Econòmic

octubre 2012

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

QUAN EM PODRÉ JUBILAR?

’any és a punt d’acabar, tot just queden dos mesos perquè el 2013 arrenqui i amb ell la major reforma en matèria de jubilació que l’Estat Espanyol ha viscut en els darrers 30 anys, després de moltes reunions en el Pacte de Toledo i amb les seves notables objeccions finalment el dia 1 d’agost de 2011 es va publicar la Llei 27/ 2011 on el seu gran titular seria que l’edat de la jubilació ordinària passarà de ser els 65 anys als 67. Si bé és cert que aquest seria el titular se n’ha de fer una anàlisi més minuciosa i proporcionar a la gent la informació necessària per tal que cadascú es pugui fer la seva petita anàlisi ajustada a les seves circumstàncies. El primer que cal destacar és que, a pesar de ser una Llei aprovada l’agost del 2011, fins l’1 de gener del 2013 no tindrà efectes i la seva aplicació serà de forma gradual i transitòria, d’aquesta forma cal tranquil·litza a la gent que l’any 2013 compleix els 65 anys en l’aspecte que no li modificaran la seva edat de jubilació als 67 anys, de la nit al dia. S’ha establert uns anys transitoris que comprenen del 2013 al 2027 on de forma progressiva s’anirà augmentant l’edat ordinària de la jubilació, cada any l’edat ordinària de la jubilació es veurà ampliada uns 4 mesos aproximadament de tal forma que l’any 2027 quedarà implantada l’edat dels 67 anys com a edat ordinària de la jubilació. Per altra banda, cal ressaltar que per a les persones que puguin acreditar més de 38 anys i 6 mesos en la seva vida laboral, la seva edat ordinària de jubilació seguirà sent els 65 anys, i de la mateixa forma que amb l’edat ordinària s’estableix un període progressiu en aquest cas també. Destaquem un parell d’exemples per tal de que ens en puguem fer una millor idea: Any 2016, per la gent que tingui menys de 36 anys cotitzats l’edat de jubilació serà 65 anys i 4 mesos. Per a la gent que tingui més de 36 anys cotitzats seguirà sent 65 anys. Any 2020, per a la gent que tingui menys de 37 anys cotitzats l’edat de jubilació serà de 65 anys i 10 mesos. Per a la gent que tingui més de 37 anys cotitzats seguirà

sent de 65 anys. Finalment podríem extreure’n que tot i ser unes mesures que perjudiquen les condicions a l’hora d’accedir a la prestació per jubilació, la forma d’implantar la llei es tan progressiva que aquella gent que en els últims anys havia fet una petita planificació de cara a la jubilació, en comptades ocasions es veurà afectada, més encara si tenim en compte que el perfil més comú de futur pensionista en aquest propers 3-4 anys de sobre supera els 36-37 anys cotitzats. Aquesta llei afectarà de forma molt més notable als treballadors que actualment es mouen en la franja dels 40-45 anys en avall. Una altra de les novetats més destacades és el període que s’utilitza per determinar la base de cotització per al càlcul de la prestació de jubilació. Fins l’any 2012 les persones que es volien jubilar se’ls feia una mitjana del 15 últims anys treballats, aquest fet implicava que en un cas de jubilació ordinària als 65 anys, al treballador se li comptaven les bases de cotització dels 50 anys als 65. A partir de l’any 2013 la mitjana passarà a ser dels últims 25 anys, si bé com en l’anterior cas es marcarà un període transitori de 10 anys, per tant fins l’any 2022 no es comptabilitzaran els últims 25 anys de cotització.

A PARTIR DEL 2013 EL PERÍODE QUE S’UTILITZARÀ PER DETERMINAR LA BASE DE COTITZACIÓ PER AL CÀLCUL DE LA JUBILACIÓ SERÀ DE 25 ANYS

Amb aquesta mesura el que han intentat combatre és el fenomen de l’infracotització, és a dir, en molts casos els cotitzants no tenien bases de cotització elevades fins els 50 anys ja que les anteriors no repercutien a l’hora de determinar la quantia de jubilació. Vol dir això que les cotitzacions abans dels 50 anys no serveixen per res? La resposta és NO, serveixen per determinar quin tant per cent et correspon de la base de cotització i en aquest cas si la base de cotització és fruit del promig dels últims 15 anys. Un cas com a exemple on es pot veure com influeix la modificació dels 15 anys als 25. El comportament general dels autònoms fins ara, per temes d’estalvi de costos, era pagar sobre la base de cotització mínima, un cop arribaven a l’edat dels 50 anys, els que econòmicament podien, s’incrementaven la seva base, per tal de millorar la quantia de la seva pensió. A partir d’ara aquells que vulguin millorar la seva base ho hauran de fer a partir dels 40 anys. Per últim farem menció a la política d’incentius que aquesta Llei proposa a les persones que perllonguin la seva vida laboral més enllà de l’edat dels 65, o 67 quan esdevingui el moment. No cal ser cap expert en la matèria per

adonar-se que els incentius són del tot mínims i que en contades ocasions els futurs pensionistes s’hi acullen. Per als treballadors amb menys de 25 anys treballats que decideixen allargar la seva vida laboral, hi ha un increment d’un 2% en la seva futura pensió, per als que tenen entre 25 i 37 anys cotitzats l’increment és d’un 2,75% i per últim els que han cotitzat més de 37 anys, un 4%. Com exemple ens podem trobar que una persona que ha cotitzat més de 37 anys i li pertoqui la pensió mitja estatal situada al voltant de 970 euros, pel fet de treballar un any més li incrementarien 38,80 euros, una motivació més aviat baixa si tenim en compte la vida laboral del pensionista i l’import de la seva pensió. A títol personal, i per finalitzar l’article, m’agradaria exposar el meu punt de vista sobre aquesta llei. Recordem que aquesta llei va ser redactada i aprovada l’agost del 2011, quan el Partit Socialista encara governava a l’Estat, com bé és sabut el 20 de novembre del 2011 l’Estat va patir un canvi de grup de govern, el Partit Popular. Des de aleshores els seus intents per modificar la present llei, han sigut repetits, tot i que encara ni tan sols ha entrat en vigor, recordem que fins l’1 de gener del 2013 no es farà efectiva. D’aquí fins a final d’any ningú descarta que l’actual govern no presenti certes esmenes a la comentada llei, amb la qual cosa ens trobaríem amb una llei reformada abans de la seva entrada en vigor. Com podrien afectar les esmenes de la llei? Sembla ser que les principals preocupacions del govern d’en Rajoy envers aquesta llei són les de escurçar els períodes progressius d’adaptació, és a dir arribar abans del 2027 a l’edat ordinària dels 67, comptabilitzar els 25 anys de carrera professional abans del 2020 i sobretot també, sembla ser que endurir les condicions per accedir a les jubilacions anticipades, així com els percentatges reductors que s’apliquen per any d’anticipació. Tot plegat sembla ser que pinta escenari força confús, on des de la nostra posició d’assessors laborals se’ns fa difícil recomanar la gent una opció o altra a l’hora d’encarar el seu trajecte final laboral abans de la jubilació.

Penedès Econòmic

octubre 2012

EMPRESA

BBVA i els sindicats pacten un reajustament de la plantilla d’Unnim L’acord afectarà 1.218 treballadors de l’entitat catalana i contempla mesures com prejubilacions, excedències i dimissions incentivades IVET BOLTÀ BBVA i els sindicats d’Unnim van arribar el 17 d’octubre a un preacord per pactar la sortida de 1.218 treballadors de l’entitat catalana, formada per les caixes Terrassa, Sabadell i Manlleu, que va ser adquirida pel banc basc el març en subhasta al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) pel preu simbòlic d’1 euro. La plantilla total d’Unnim és d’uns 3.000 empleats, per la qual cosa la mesura afectarà aproximadament un terç dels seus empleats. A l’Alt Penedès, Unnim no té una presència gaire considerable, ja que aquesta entitat es concentra més entre el Vallès i l’Osona. En concret, a la comarca penedesenca hi ha cinc oficines d’Unnim, amb un total de 20 empleats, repartits entre Gelida (3 treballadors), Sant Sadurní (6), Santa Margarida i els Monjos (3), i Vilafranca (8). A la capital de la comarca, a diferència de les altres poblacions, Unnim disposa de dues oficines amb 4 empleats a cadascuna. El reajustament a la plantilla d’Unnim es realitzarà en dues fases: una primera en què 600 treballadors s’hauran d’acollir a una baixa voluntària -tenen de temps fins al 15 de novembre tot i que la instrumentalització de les condicions s’allargarà fins a juny de l’any vinent-, i una segona fase que anirà del gener de 2013 fins a juny de 2014, quan BBVA es compromet a llençar una oferta

de feina per reincorporar més de 500 treballadors, que podran ser traslladats a diferents punts de tot Espanya. Les mesures que contempla l’acord compleixen els compromisos assumits per BBVA amb Brusel·les al juliol, després de rebre l’aprovació de la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea i de la Comissió Nacional de la Competència. A part del compromís de recol·locar les més de 500 persones, s’han establert altres mesures no traumàtiques com són prejubilacions, excedències, trasllats i baixes voluntàries. BBVA destaca que la reordenació no tindrà cap cost per a l’erari públic.

EL BBVA OFERIRÀ L’ANY VINENT QUE MÉS DE 500 EMPLEATS ES REINCORPORIN Entrant amb més detall en l’acord assumit per l’entitat presidida per Francisco González i tots els sindicats d’Unnim -UGT, CC.OO i SEC-, els treballadors de 53 anys o més amb més de 10 anys d’antiguitat podran prejubilar-se, rebent el 75% del seu salari brut ﬁns als 64 anys (si volguessin cobrar ﬁns als 65 anys, rebrien el 70% del salari). Per a aquells que tinguin 50 anys

 Ofidina d’Unnim situada a la Rambla de la Girada de Vilafranca

o més i que no puguin acollir-se a la prejubilació, se’ls ofereixen dimissions voluntàries. També s’ofereixen excedències d’entre 3 i 5 anys per a treballadors de menys de 50 anys que portin com a mínim 5 anys a l’empresa. Després d’aquest període, se’ls proposarà recol·locar-se a BBVA, per la qual cosa se’ls demana un “compromís de reincorporació”. La seva retribució serà d’entre 9.000 i 12.000 euros anuals i el banc els pagarà una pòlissa sanitària d’entre 1.800 i 3.600 euros anuals. No podran anar a l’atur en no existir acomiadament. Els treballadors que tinguin entre 50 i 53 anys, inclusius, amb

menys de 10 anys d’antiguitat, podran optar per baixes voluntàries incentivades. Se’ls pagarà 50 dies per any treballat i 100.000 euros addicionals, i tampoc podran acudir a l’atur. Finalment hi haurà extincions de contracte a través d’un ERO. En aquest cas, les indemnitzacions sobrepassarien de llarg el mínim de 20 dies per any treballat i el màxim de 12 mensualitats de la nova reforma laboral, i s’ofereixen 35 dies per any treballat amb un topall de 30 mensualitats, més una prima d’un mes extra de salari per cada tres anys a l’empresa. Respecte a les condicions laborals, s’acomodaran i homologaran a les

existents a BBVA i tindran efecte des de gener de 2013. El Grup BBVA considera que l’acord “és equilibrat per a les parts i encaixa amb la filosofia de l’entitat, que busca oferir excel·lents condicions laborals a tots els empleats de l’entitat al món”. De la seva banda, el sindicat UGT ha manifestat que el pacte compleix parcialment els objectius perquè es procurarà que gran part de la plantilla segueixi amb BBVA a través de reincorporacions. La formalització de l’acord s’havia de ratificar en el termini d’una setmana després de signar-se el preacord.

Penedès Econòmic

octubre 2012

VINS&CAVES

Consumir cava moderadament redueix la incidència d’infarts

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat al món, segons la Dra. Rosa Lamuela

Són les xarxes socials una pèrdua de temps?

El consum moderat de cava ajuda a prevenir malalties cardiovasculars, atès el seu efecte antiinflamatori tal com demostra l’últim estudi dut a terme sobre cava i salut que va presentar la Dra. Rosa Lamuela, membre del Comitè Científic de FIVIN i Professora titular del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de Barcelona, durant la celebració del Congrés Internacional del Cava. Lamuela va afirmar que: “les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat a tot el món”. L’arterosclerosi és la causa principal de les malalties cardiovasculars. Estudis epidemiològics han revelat una associació positiva entre el consum moderat d’alcohol i una reducció de la concentració sanguínia de

Foto: Fèlix Miró

REDACCIÓ

 Imatge de la celebració del Congrés Internacional del Cava

biomarcadors inﬂamatoris relacionats amb la arteriosclerosi. Els resultats d’aquest treball demostren que el consum moderat de cava produeix un efecte antiinﬂamatori, que s’atribueix al seu contingut polifenòlic. Els resultats d’aquest estudi ajuden a comprendre els mecanismes mit-

jançant els quals el consum moderat de cava redueix la incidència d’infart de miocardi i d’accidents vasculars cerebrals en la població. Segons Lamuela, en el cava existeixen moltes altres substàncies, encara sense identiﬁcar, que potencien el poder antioxidant d’aquest aliment.

La verema del cava ha estat inferior a la de l’any passat En total, s’han recollit 260 milions de quilos de raïm aquest any, un 17% menys que l’any anterior REDACCIÓ

La verema del cava ha recollit 260 milions de quilos de raïm aquest any, un 17% menys que l’any anterior, segons dades facilitades pel Consell Regulador del Cava. La verema, que va ﬁnalitzar fa unes setmanes, ha estat més curta del que és habitual i s’ha caracteritzat per un estat sanitari del raïm excel·lent. No obstant això, aquest any n’hi ha hagut menys quantitat, a causa d’un període hivernal molt sec. Així mateix, els raïms van ser més petits que els de la collita anterior. La seva maduració es va accelerar per la sequera i la calor dels primers dies d’agost. La recol·lecció es va efectuar minuciosament en funció de les característiques que aportaven els raïms, atenent la seva acidesa i graduació. Aques-

Facebook, Twitter i altres plataformes similars exerceixen cada vegada més un paper central en la vida de més persones. No obstant, alguns usuaris semblen prendre’s la seva participació en les xarxes socials massa seriosament, pateixen estrès com a conseqüència de la seva addicció i per alliberar tensions es regalen de tant en tant vacances socials, quedant-se offline de les xarxes. Així ho conclou un estudi realitzat a Austràlia per Lifelounge Group i Sweeney Research. Els més estressats amb la seva activitat a les xarxes socials són els joves d’entre 16 i 30 anys, en els quals s’aprecia, segons els investigadors de Lifelounge Group i Sweeney Research, una tornada als mitjans escrits amb la finalitat de mitigar la fatiga a la qual els somet Facebook i companyia. Malgrat la seva addicció evident, la majoria dels usuaris segueix invertint cinc hores de mitjana a la setmana en la xarxa social de Mark Zuckerberg. D’altra banda, si bé Facebook i Twitter continuen creixent en número d’usuaris de manera exponencial, també hi ha cada vegada més internautes desencantats que, estressats o no, consideren que la participació en aquestes

plataformes no és més que una pèrdua de temps. Segons una enquesta de la revista Vanity Fair, el 36% dels consultats considera que els nous social media són avui per avui la major pèrdua de temps, avançant inclús a l’anomenada “caixa tonta”. En aquest sentit, un sondeig d’America Online (AOL) i Salary.com indica que una quarta part de la jornada dels seus empleats (2,09 hores) és temps perdut navegant per internet, sense incloure els períodes assignats per a l’esmorzar o als temps morts. Això representa el doble del que les empreses habitualment calculen com a temps perdut pels seus empleats. Totes aquestes hores i minuts sumats representen 759.000 milions de dòlars a l’any pagats per les empreses per hores no treballades. Dels més de 10.000 entrevistats, un 44,7% va assenyalar que la principal pèrdua de temps que tenien era l’ús personal d’internet, i un 23,4%, parlar amb els seus companys. Jo no m’atreviria a dir si les xarxes socials són una pèrdua de temps i si no serveixen per a res, ja que a totes les coses ben utilitzades se’ls pot treure un enorme profit i més si tenim en compte que en el cas de Facebook és un mercat de 500 milions d’usuaris.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 16 - octubre 2012

tes bones pràctiques de selecció del raïm van permetre l’obtenció d’uns mosts adequats. Segons el president del Consell Regulador del Cava, Gustau García Guillamet, “la verema d’enguany es caracteritza per un estat sanitari del raïm excel·lent, condicionant

fonamental del raïm per a la qualitat en els vins, especialment els ‘base cava’, tan subtils i delicats. Cal ressaltar que el cava s’obté de la barreja de diferents varietats de raïm, cosa que permet que a cada anyada puguem descobrir noves particularitats del cava“.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

octubre 2012

VINS&CAVES

Codorníu ja té vestit per l’anunci de Nadal

Anna Rovira Soto guanya el XII Premi d’Enologia Jaume Ciurana En aquesta ocasió s’ha lliurat el Premi als primers graduats sota el Pla de Bolonya REDACCIÓ

 El vestit de l’actriu Ana Fernández ha estat l’escollit

La model que protagonitzarà l’anunci de Nadal de Codorníu durà el disseny Lapislàzuli creat per Àngel Schlesser. Més de 18.000 persones han participat en la votació a través d’Internet, on s’havia d’escollir entre tres vestits diferents. Ana Boyer, l’actriu Ana Fernández i Ana Cristina Portillo, ﬁlla de Sandra Domecq, la primera dona de Bertín Osborne, van ser les encarregades de promocionar-lo. Finalment ha estat Fernández, de la sèrie Los Protegidos, la guanyadora amb el vestit blau intens. El vestit destaca per la senzillesa del disseny, amb un volum di-

buixat a base de plecs i un escot drapejat. El modista va presentar a mitjan de setembre tres dissenys de color diferent: Lapislázuli, Turmalina i Piedra Luna. En el darrer mes, el 58% d’usuaris que han votat s’ha decantat pel vestit que duia Fernández i que serà l’escollit per l’anunci nadalenc de Codorníu. Amb aquesta col·laboració entre Ana de Codorníu i Angel Schlesser es consoliden els vincles de la marca de cava amb el món de la moda, que van començar a forjar-se fa dos anys amb la col·laboració amb Lorenzo Caprile.

El passat dimecres 24 d’octubre es va lliurar, a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, el XII Premi Jaume Ciurana a l’estudiant Anna Rovira Soto, de Cambrils. El Premi, que convoca anualment la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, amb el patrocini de Rius & Rius Assessors, està dotat amb 3.000 euros. El jurat del premi va valorar l’expedient acadèmic universitari ponderat dels candidats, el seu currículum i l’informe conﬁdencial de la Comissió

RIUS&RIUS ASSESSORS PATROCINA CADA ANY AQUEST PREMI, DOTAT AMB 3.000 EUROS d’Ensenyament d’Enologia. A més, aquest any s’ha incorporat un nou criteri, consistent en el projecte professional del candidat, en el qual aquest detalla les seves expectatives en el futur proper i, eventualment, la utilització de la dotació econòmica del Premi dins d’aquest projecte. Cal destacar que en aquesta edició s’ha lliurat el Premi als primers

graduats sota el Pla de Bolonya. La Facultat d’Enologia de la URV ha estat la primera en tot l’Estat a oferir el Grau d’Enologia, un títol homologat a nivell europeu. El Jurat de la XII edició del Premi Jaume Ciurana ha estat format per la Dra. Ana Troncoso, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Sevilla i exdirectora executiva de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición del Ministerio de Sanidad, el Sr. Xavier Agell Tuser, coordinador general de l’INCAVI, el Dr. Jordi SalasSalvadó, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, el

Degà de la Facultat d’Enologia de URV, Albert Mas, i Santi Rius, representant de l’assessoria patrocinadora. La presencia d’honor va correspondre de forma excepcional, a la Dra. Troncoso, qui va pronunciar la conferència “Vino y Seguridad Alimentaria” a l’acte de lliurament del Premi. Des d’aquí felicitem a la guanyadora del Premi, Anna Rovira Soto, a la Universitat tarragonina per la implicació en l’organització, i a Rius & Rius Assessors que, com a empresa referent en el sector, contribueix no tan sols a incentivar la formació d’enòlegs, si no també a fomentar la interrelació entre universitat i empresa i millorar el futur del sector vitivinícola.

Penedès Econòmic

octubre 2012

VINS&CAVES

CAVES VILARNAU AL FESTIVAL DE SITGES

MONT-MARÇAL INVERTEIX 500.000 EUROS

NOVA INVERSIÓ DEL CELLER RAVENTÓS I BLANC

Vilarnau ha estat el cava oficial de la 45a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que va reunir a Sitges algunes de les estrenes cinematogràfiques més esperades de la temporada com El Cuerpo amb Belén Rueda i José Coronado, Looper amb Bruce Willis, o l’últim film d’animació d’en Tim Burton, Frankenweenie. Els caves Vilarnau van ser els protagonistes en les festes d’inauguració i de cloenda i també en els diferents espais per

El celler de Castellví de la Marca Mont-Marçal Vinícola està invertint aquest any 500.000€ en una línia per a envasar el cava en ampolles especials, de gamma alta. La companyia penedesenca, que comercialitza a més de cava (uns 2,1 milions d’ampolles el 2011), vins acollits a la DO Penedès i a la DO Catalunya, ha conclòs l’últim exercici amb unes vendes de 6,4 milions d’euros, superant en un 17% les dades de l’exercici anterior.

L’elaboradora de vins i caves del Penedès Josep Maria Raventós i Blanc està invertint aquest any 160.000€, que se sumen als 260.000€ desemborsats en el precedent, per a diverses millores. El celler penedesenc va tancar el seu últim exercici, al juny de 2012, amb un increment en les seves vendes del 2,8%, ﬁns als 5,47 milions d’euros, mentre que les exportacions s’han potenciat gairebé un 14%, ﬁns situar-se en els 1,82 milions. Raventós i Blanc també ha aug-

a professionals, premsa i convidats del festival esdevenint una oportunitat única no només per donar a conèixer l’excel·lència dels caves Vilarnau, sinó també la seva història i ﬁlosoﬁa de treball, ja que el celler va obrir les seves portes a tots els participants i col·laboradors del Festival.

El maridatge d’ostres amb Xarel·lo és a punt per degustar Cellers penedesencs i productors d’ostres de l’Ebre treballaran plegats per arrelar un maridatge únic

mentat el volum de vi comercialitzat, que ha passat de 700.000 ampolles en l’exercici tancat al juny de 2011 a 930.000 en aquesta última campanya. Aquest creixement es deu, fonamentalment, a l’increment de les vendes de cava, que ara suposa el 77% del total enfront del 60% de l’any anterior.

Tres nous caves de Codorníu per Nadal

LÍDIA OÑATE El maridatge d’ostres del Delta de l’Ebre amb vins de la varietat Xarel·lo de la Denominació d’Origen Penedès ja està en marxa. Tots els restauradors de les comarques de l’àmbit Penedès i les que arriben ﬁns a l’Ebre (Tarragonès, Baix Ebre, Baix Camp i Montsià) podran vendre aquest producte tan especial. L’objectiu és donar a conèixer els dos productes que el fan possible i arrelar el maridatge al territori català. Aquest és un projecte de llarg abast que vol tenir continuïtat durant tota la temporada de l’ostra, que se situa de novembre a abril. De moment ha reunit la participació de 17 elaboradors de vi i 14 productors d’ostres. El president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, està molt satisfet del projecte, ja

 Bonet, Albet i Noya i Olivella degustant el maridatge

que els permet mantenir la línia de promoció dels productes de proximitat, els anomenats km0. El gerent de la Federació de productors de mol·luscs del Delta de l’Ebre, Gerardo Bonet, ha destacat la importància d’ampliar el mercat d’ostres a Catalunya, ja que el 80% de la seva producció

l’exporten a França. Des de la Denominació d’Origen Penedès i la Federació també volen combatre la creença general que les ostres són un producte elitista i molt car. Per aquest motiu, han arribat a un acord per posar preus competitius i atraure més consumidors.

Parés Baltà presenta un duet de caves ecològics per acompanyar aquest Nadal El celler Parés Baltà, de Pacs del Penedès, proposa aquest Nadal un duet de caves i de color: el blanc i el rosa. Dues caixes de diferent color que juguen amb el nom i tipus de caves: Rosa Cusiné i Blanca Cusiné, ambdós són caves ecològics nascuts a la part alta del Penedès. Blanca Cusiné 2008, elaborat amb Chardonnay i Pinot Noir, és un cava elegant, ﬁ i fresc. També és madur, per la qual cosa es recomana consumir-

lo als dos o tres anys a partir de la data de degollament. Es tracta del perfecte escumós per acompanyar durant els àpats, des de l’aperitiu ﬁns les postres. El cava, a més, rep el seu nom en honor a la ﬁlla d’un dels propietaris del celler, la petita Blanca Cusiné. El seu homòleg, el cava Rosa Cusiné 2008, compost de Garnatxa Negra, és el nou rosat de Parés Baltà, ple d’elegància, estructura i sedositat. També es recomana

consumir-lo passats dos o tres anys. Al paladar, destaquen els sabors de fruita conﬁtada i fruits secs. Sens dubte, una parella de cava perfecte per acompanyar les festes nadalenques.

L’empresa sadurninenca Codorníu treurà aquest Nadal una exclusiva edició limitada, al voltant de 1.000 unitats numerades, de tres caves monovarietals per als paladars més exigents. Fidel al reﬂex de la terra i a la història de Codorníu, Gran Codorníu Gran Reserva presenta, en un elegant estoig de roure, tres caves que són la millor expressió de les varietats Chadornnay, Pinot Noir i Xarel·lo. Una edició limitada que serà, sens dubte, un selecte present per als més sibarites. Pioners en el cultiu de les varietats Chardonnay i Pinot Noir i després d’anys d’experiència conreant aquest raïm, Codorníu presenta Gran Codorníu Gran Reserva Pinot Noir 2007, Gran Codorníu Gran Reserva Chardonnay 2007 i Gran Codorníu Gran Reserva Xarel·lo 2007; tres petites joies monovarietals amb 50 mesos de criança, que li aporten complexitat i estructura, però mantenen la frescor i les aromes a fruita.

Cadascun dels caves prové d’una zona de la DO Cava diferent cosa que els aporta una personalitat única. El raïm Chardonnay procedeix de la zona de Costers del Segre, el Xarel·lo de l’Alt Penedès i el Pinot Noir es verema a la comarca de la Conca de Barberà.

ES TRACTA D’UNA EDICIÓ LIMITADA DE 1.000 UNITATS NUMERADES Després d’una minuciosa elaboració, les notes afruitades romanen amb tot el seu potencial en l’aroma d’aquests monovarietals. Gran Codorníu Gran Reserva simbolitza la tipicitat de la terra i un màxim respecte a la varietat. Tres elegants i exclusius caves que seran una explosió de sabors per a aquest Nadal.

octubre 2012

Penedès Econòmic

octubre 2012

HISTÒRIA

L’EMPRESA GALLINA BLANCA COMPLEIX 75 ANYS L’advocat català Lluís Carulla va obrir la primera planta de daus de caldo concentrat a Barcelona l’any 1937. Actualment l’empresa s’ha consolidat com una de les principals plataformes alimentàries internacionals sense deixar de ser un negoci familiar

REDACCIÓ

Fundar una companyia en plena guerra civil segur que va ser una decisió difícil. Però l’advocat català Lluís Carulla Canals (L’Espluga de Francolí, 1904 - Barcelona, 1990) no va dubtar a deixar de banda els estudis per a les oposicions i obrir l’any 1937 la seva primera planta de daus de caldo concentrat a Barcelona. Així va néixer Gallina Blanca (llavors anomenada Gallina d’Or), una empresa que, 75 anys després, s’ha consolidat com una de les principals plataformes alimentàries internacionals. Eren temps en què escassejaven els aliments i Gallina Blanca oferia més calories que les d’un rovell d’un ou. Així ho anunciava a la portada del diari La Vanguardia, en un espai publicitari que va contractar en exclusiva només dos mesos després d’haver entrat al mercat. L’aposta per les eines més innovadores de la publicitat i la mercadotècnia, àmbit en el qual poques empreses invertien en aquella època, ha estat assenyalada moltes vegades com el seu element d’èxit primordial. A la portada la van seguir altres ﬁtes, com el llançament d’Avecrem el

1954. Per a aquesta ocasió, la ﬁrma va contractar Soﬁa Loren, que va viatjar a Barcelona per promocionar la nova pastilla de caldo al programa radiofònic El barco fantasma, presentat

per José Luis Pécker. Però la veritable revolució publicitària va venir amb els recordats “gallicromos”. No tothom podia tenir el luxe de tenir a casa una enciclopèdia a la dècada dels 40. Gallina Blanca va començar el 1946 a editar sèries de sis cromos que servien per completar les seves enciclopèdies temàtiques. Tal va ser la popularitat dels “gallicromos” que se’n van imprimir cinc milions i va haver d’establir

un departament propi dedicat a aquests col·leccionables. Una altra iniciativa que va destacar va ser un curt comercial de cinema el 1959. Sota el nom de Burlesque, l’anunci va ser ideat pels Estudis Moro, pioners en l’animació comercial espanyola. En un minut, una gallina es plomava en un sensual striptease davant d’un grup de galls quan, de sobte, apareixia una mà que acabava l’espectacle ﬁcant la pobre gallina en una olla de la qual sortia convertida en pastilles d’Avecrem. El curt va rebre la Palma d’Or del Festival de Cinema Publicitari de Venècia, l’actual Festival Internacional de Creativitat Cannes Lions. L’empresa de Carulla es va convertir el 1965 en el primer holding de la indústria alimentària espanyola amb la creació d’Agrolimen. Actualment aquest conglomerat controla el 75% de la multinacional Gallina Blanca Star, després que la societat suïssa Findim Investments li vengués la meitat de les seves accions a principi d’aquest any. Findim, propietat de la família italiana Fossati, va passar així a posseir del 50% al 25% de la inventora d’Avecrem, que el 2011 va tenir uns ingressos de 650 milions d’euros. Gallina

Blanca disposa avui de dues fàbriques a l’Aragó, una a Extremadura i dues més a Barcelona, a més de les que operen a Milà, Rússia i Algèria. A València, la seva matriu Agrolimen va tenir una planta de pinsos, ara ja tancada. Amb una oferta que va des de les clàssiques pastilles ﬁns a caldos en bric i tomàquet fregit, Carulla

va saber ediﬁcar una empresa capaç d’adaptar-se als temps sense deixar de ser un negoci familiar. Mostra d’això són les diferents línies que la ﬁrma ha dissenyat per satisfer mercats alternatius. Com la gamma de productes apta per a celíacs o la divisió FoodService, amb productes dirigits al sector professional hostaler i al sanitari.

Penedès Econòmic

octubre 2012

LLIBRES

Només el bon treball d’un equip farà que una organització triomﬁ

Trabajar en equipo es un golazo QUIQUE WOLFF EMPRESA ACTIVA 9,00€

L’editorial Empresa Activa acaba de publicar Trabajar en equipo es un golazo, un llibre on Quique Wolﬀ -exfutbolista argentí, jugador de la Unión Deportiva Las Palmas i del Real Madrid, periodista esportiu i conferenciant sobre temes de treball en equip, lideratge i motivació- explica com el futbol li va ensenyar sobre el treball en

equip. Personalitats del món del futbol i la cultura comparteixen la idea de la importància del treball en equip, en el futbol, però també en la vida. “Jo crec que no hi ha una altra forma. En la vida, la família, el govern, tots han de ser equips. Individualment no es pot fer res, no es pot fer res sol. Les estrelles sorgiran dels equips.”

Cent idees de negoci americanes per implantar a Espanya i Europa

100 idees de negoci americanes IVAN LÓPEZ I LLAURADÓ COSSETÀNIA 15,20€

Els Estats Units d’America és un país que provoca grans sensacions visuals al visitant europeu: gratacels, grans autopistes, grans cotxes, etc. A banda d’aquests impactes, una persona observadora i amb esperit emprenedor pot observar als Estats Units diferents idees de negoci que s’implanten

amb èxit en territori americà i que pràcticament són desconegudes al vell continent. 100 idees de negoci americanes per implantar a Espanya i Europa presenta cent senzilles idees de negoci que s’apliquen massivament als Estats Units i que podrien aplicar-se amb èxit també a Europa. Cent idees que

Reﬂexiona sobre aspectes de la vida i el treball d’una manera amena

27 respuestas para orientarte en el siglo XXI con algunas minúsculas contradicciones JOAN PLANS ESPERABÉ EMPRESA ACTIVA 14,50€

Sota aquest llarg títol s’amaga un llibre que és com una amanida d’idees sensates per a la vida i el treball sobre un llit de bon humor, amb tocs de Youtube i aroma a Wikipedia. A través de 27 relats breus, Joan Plans (autor de l’èxit d’Empresa Activa Las 27 virtudes del código secreto de la leyenda zen de

los templarios budistas en su búsqueda de la herramienta deﬁnitiva para el éxito inmediato en un mundo globalizado del tercer milenio... Ahora) submergeix el lector en l’anàlisi del món de l’empresa i de la vida en general. Sense faltar petites històries inspiradores, anècdotes personals, ni referències cul-

Edson Arantes do Nascimento, Pelé. “Està l’equip d’amics, que, en general, és el que perd tots els partits; i després està l’equip, on ens podem portar malament, però en el que, quan entrem, lluitem com amics íntims.” Diego Simeone. “Hi ha molt per gaudir en el futbol, molt per aprendre i molt per educar-se també. Si algú vol usar-lo com un element de jugar en equip, d’aprendre a estar en equip, de treballar en equip,

de respectar el contrari. Hi ha molt per a aprendre en el futbol i en la vida, si un vol aprendre.” Joan Manuel Serrat. “Les individualitats no serveixen per a res. Què guanyaràs sol? Res. Has de jugar individualment per a donar-li força al conjunt. Sempre cal reconèixer que davant la indústria britànica, i això ho dic moltes vegades, cal treure’s el barret, perquè el millor que han fet els anglesos és el futbol.” Alfredo Di Stefano.

abarquen diferents àmbits: des d’aeroports, transport urbà, lloguer de mobles per casa, producció de miralls de seguretat per a caixers automàtics, fins a restaurants, supermercats o hospitals i que ens inviten a reflexionar que, a diferència del que pugui semblar, encara no està tot inventat. Casat i amb un fill, Ivan López i Llauradó (Reus, 1976), l’autor de llibre, és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Rovira i Vir-

gili i desenvolupa la seva carrera professional en el món de la banca des de 1999. Des de l’any 2000, s’ha desplaçat per motius laborals en diferents ocasions als Estats Units, país on resideix des de l’any 2007. D’esperit emprenedor també és autor de dues patents americanes, un sistema de propulsió ecològica per a vehicles i un nou model de pasta de dents. Actualment, prepara l’edició de 100 idees de negoci espanyoles per exportar als Estats Units.

turals a altres formes de veure i entendre l’empresa, es tracta d’un llibre entretingut i digne de llegir una vegada i una altra ﬁns a poder extreure-li tota la seva saviesa. A més és un llibre interactiu, per llegir-lo smartphone en mà, ja que inclou codis QR d’accés immediat a vídeos complementaris de l’autor. És el moment de treure el teu smartphone i començar a gaudir dels continguts addicionals d’aquest llibre interactiu. En resum és

un llibre que reﬂexiona sobre diferents aspectes de la vida i el treball d’una manera amena i divertida. L’autor de llibre, Joan Plans Esperabé, és llicenciat en psicologia, PDD per IESE, fundador i soci director de la consultoria de formació i selecció Directa CDO, SL. És també especialista en temes de negociació i direcció de persones i col·laborador acadèmic en els programes d’Executive Education d’ESADE.

Penedès Econòmic

octubre 2012

TECNOLOGIA

Sé què vàreu fer l’últim estiu Com si de la famosa pel·lícula de terror de Jim Gillespie es tractés, Google també sap què vam fer l’últim estiu gràcies a les cerques fetes pels usuaris JOSEP BARELLA Coincidint amb el final de setembre, el gegant informàtic ha donat a conèixer quines han estat les principals cerques que han fet els habitants de l’Hemisferi Nord amb aquesta eina al llarg del darrer estiu i ha revisat quin ha estat l’historial de cerques més populars de Google Maps. El servei de mapes de Google, implementat des del 8 de febrer de 2005, ha tingut en compte per a aquest estudi les cerques a cada país i va publicar al seu blog oficial els llocs més buscats com a destinació durant l’estiu passat. Aquesta és una informació que permet saber com canvien les preferències i els interessos dels viatgers. ‘Des de Google Maps hem pensat que seria divertit veure què és el que més us ha interessat, des de finals de maig fins el setembre, en aquesta plataforma’, justificant Google la seva decisió. Ho han dividit de dues maneres: les paraules relacionades amb llocs que més han crescut i els llocs més buscats. ‘A Espanya, Canadà, Estats Units i França ens decantem, principalment, per la platja encara que aquí també deixem un buit, en tercer lloc, a la piscina. Juntament amb Itàlia i França ens agrada, bastant, anar de campament, mentre que en àrees més fredes com les del Regne Unit, busquen, principalment, activitats d’interior com l’esquaix, els gimnasos o els bars’, explicava Google. D’acord amb les recerques fetes a través del cercador de Google Maps a Espanya, la Costa Brava ha estat la principal destinació dels espanyols durant

aquest estiu. El segueixen de prop l’Algarve portuguès i el municipi lleonès de Ponferrada, en tercera posició. Malgrat tot, sembla que no hi ha una relació massa lògica entre el que els espanyols han buscat a GoogleMaps durant l’estiu i el lloc escollit per gaudir de les seves vacances. Sembla segur que la Moncloa (quarta destinació més buscada), no ha servit precisament de residència estiuenca a la

COSTA BRAVA, ALGARVE I PONFERRADA VAN SER LES DESTINACIONS MÉS BUSCADES A GOOGLE MAPS majoria dels espanyols. Tampoc l’Estadi Nacional de Varsòvia o el de Poznan (Polònia) semblen dues destinacions preferents per a la majoria dels ciutadans, si bé, des de Google Maps Espanya, han estat dues de les cerques més recorrents. Pot ser que la victòria espanyola a l’Eurocopa portés la passió pel futbol i augmentés el nombre de visites a Google Maps. La Manga, Dènia, la plaça de Catalunya o el Festival de Rock in Rio també s’han fet un buit entre les recerques més populars als mapes de Google. Els resultats semblen més coherents si s’analitza la llista de serveis més demandats: platja, apartaments o piscines. La crisi es reﬂecteix també en les recerques que ja no pregunten per hotels, però sí per campaments, aparta-

Després de la Terra i l’espai, ara arriba el torn del fons marí Google Maps ja disposa de les primeres imatges panoràmiques del fons marí, entre les quals destaca la Gran Barrera de Corall, segons va informar el gegant informàtic. Amb aquestes imatges ‘vibrants i espectaculars’, segons el comu-

nicat de Google Maps, l’usuari ja pot nedar entre els esculls de corall i acostar-se als veïns de sis dels punts submarins més increïbles del món, entre els quals es troben els esculls d’Austràlia, Filipines i Hawaii. Les sorprenents imatges

hotels i pensions. Els segueixen de prop els bars, aeroports, restaurants i, amb l’augment del temps lliure, els serveis de ferreteria. Els canadencs prefereixen les catarates del Niàgara mentre que els italians trien la Toscana. A França, per descomptat, ha triomfat la Torre Eiﬀel i a l’Índia, el Taj Mahal, asseguren. Al Regne Unit, amb Londres com a seu dels Jocs Olímpics, no cal dir-ho, ‘dues de les ubicacions més buscades han estat l’estadi de Wembley i l’Estadi Olímpic’. A l’estiu, però, no és sorprenent que les principals recerques anessin dirigides a llocs de platja. La gent vol refrescar-se i Canadà, Espanya, França, Estats Units i els Països Baixos van ser els llocs on més destinacions de sorra i mar es van buscar. Itàlia, curiosament, apareix en el vuitè lloc de la llista per cerques de destinacions de platja. Als Estats Units, les consultes principals feien referència als ‘paintball’ seguits de ‘càmping’, ‘platja’ i ‘camp de golf ’. Completaven la llista ‘motels i hotels’. Els llocs d’interès més buscats a Nord-Amèrica van ser llocs a l’aire lliure: ‘Death Valley’ seguit de ‘Redwood National Park’, ‘Yosemite National Park’ i ‘Sequoia National Park’. Lluny de l’aire lliure, els americans van cercar ‘Empire State Building’ i ‘Times Square’. Sembla que els americans volien passar l’estiu a l’aire lliure, menys els novaiorquesos. Canadà va seguir una tendència similar, amb la majoria de les recerques relacionades amb l’aire lliure. Mèxic, en canvi, semblava més preocupat i pensant menys en les vacances, amb les paraules ‘universitat’ i ‘banc’ com a principals cerques.

permeten, per exemple, veure a la Gran Barrera de Corall, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, imatges d’una tortuga marina sobre un banc de peixos o descobrir com es veu des de dins de l’aigua la posta de sol. També estan disponibles imatges virtuals de l’Illa d’Apo (Filipines) i dels esculls de corall del Cràter Molokini (Hawaii).

Penedès Econòmic

octubre 2012

VIATGES

Japó, la terra del sol naixent El Japó, amb 128 milions d’habitants és el segon país més poblat de l’Asia Oriental després de la Xina i el desè amb més població del món REDACCIÓ

El Japó és un país insular de l’Àsia Oriental. Localitzat a l’oceà Pacífic, està situat a l’est de la República Popular de la Xina, Corea i Rússia, i s’estén des del mar d’Okhotsk al nord, al Mar de la Xina Oriental al sud. Els caràcters kanji que conformen el nom del Japó signifiquen “origen del sol”, per la qual cosa, sovint s’identifica al Japó com la “Terra del sol naixent”. El Japó comprèn unes 3.400 illes, les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques. La muntanya més alta és el Mont Fuji amb 3.776 metres d’altura, seguida de Kitadake amb 3.193 metres. El Japó és el desè país més poblat del món, amb 128 milions d’habitants. L’àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents. A nivell turístic el Japó es pot visitar tant pels seus paisatges, gràcies als grans boscos i les llargues platges que té, com a nivell cultural per la seva història mil·lenària o a nivell d’oci amb la gran quantitat i varietats de parcs temàtics que hi ha. Un dels events més importants del Japó és el Festival de la neu de Sapporo, el qual atrau més de dos milions de visitants (tant estrangers com japonesos) i on es poden veure estàtues de neu o gel

de diverses mides que inunden el centre de Sapporo durant tota la setmana de febrer que dura. L’economia del Japó es caracteritza per la cooperació del govern amb la indústria, una ètica laboral forta, l’experiència en l’alta tecnologia i un pressupost militar relativament baix. Actualment el

Japó és la tercera potència econòmica en Producte Interior Brut (PIB), després dels Estats Units i la República Popular de la Xina, amb un total de 5,8 bilions de dolars de PIB nominal.

Festival de la Neu de Sapporo

JAPÓ Capital: Tòquio Idioma: Japonès Població: 128.056.026 habitants Superfície: 377.835 km² Moneda: Ien (JPY)

Ciutat de Tòquio

Clima: És un país força plujós i amb una alta humitat, posseeix un clima temperat amb quatre estacions diferents ben deﬁnides, gràcies a la distància a què es troba respecte de l’equador ECONOMIA: És la tercera potència economica en Producte Interior brut (PIB), després dels Estats Units i la Xina, amb un total de 5,8 bilions de dòlars de PIB nominal

Les empreses ﬁnanceres, d’assegurança, majoristes, de transport i telecomunicacions són les més importants del país. El Japó gaudeix d’una sorprenent capacitat industrial i és la llar dels productors de material d’alta tecnologia avançada d’automobilisme, equips electrònics, maquinària, etc. Algunes de les companyies més grans del país són: Nintendo, Toyota, Honda, Sony, Mitsubishi, Nippon Steel, Tepco, Kawasaki, Sanyo, Canon, Epson, Fujitsu, Nikon o Konami entre d’altres.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4 · Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL · Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1