Penedès Econòmic 17 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 17 novembre 2012

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Els productes de proximitat criden més l’atenció als mercats de la comarca

Tot i el preu elevat, el sector dels vehicles elèctrics és l’únic que millora en vendes

pàg. 4

pàg. 6

Crit unànim per intentar trobar una solució al drama dels desnonaments pàg. 2-3

L’Obra Social de Caixa Penedès es mantindrà tot i l’acord entre BMN i el Banc Sabadell

La majoria de clients dels hotels de la comarca s’hi allotgen per qüestions de feina

pàg. 7

pàg. 19

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

PAU GARCIA-MILÀ

pàg. 16-17

Empresari i emprenedor, creador d’eyeOS i Bananity

Penedès Econòmic

novembre 2012

L’ANÀLISI

Augmenten les demandes de mediació per fer front al pagament de la hipoteca A Catalunya es produeixen un centenar de desnonaments diaris i, al conjunt d’Espanya, 300.000 famílies han estat desnonades des del 2007 OLGA AIBAR Més de 300.000 famílies han estat desnonades a Espanya des del 2007, 94.502 des del gener d’aquest any. En el cas de Catalunya, es produeixen una mitjana d’un centenar de desnonaments diaris. A més, el Consell General del Poder Judicial té comptabilitzats 57.410 llançaments (la part final del desnonament), que han estat dictats durant el primer semestre del 2012, un total de 532 al dia. Un drama humà que porta moltes persones a situacions límit, amb casos tràgics com el suïcidi d’una dona a Barakaldo, d’un home a Granada i un altre a Còrdova, que havien de ser desnonats. Aquests casos van provocar una onada d’indignació i protesta ciutadana, a més d’una allau de crítiques i de possibles solucions, la majoria de les quals apunten a la modificació de la Llei hipotecària, datada de l’any 1909. Com a resultat, la patronal dels bancs i la de les caixes van anunciar la suspensió dels desnonaments mentre el Govern i el PSOE treballaven per modificar la normativa. El per què de tot plegat Tot i que cada cas és diferent, la majoria de persones desnonades s’han trobat en aquesta situació per haver adquirit una vivenda durant l’època de la bombolla immobiliària i perdre la feina, a causa de la crisi. És aleshores quan comença un llarg calvari per als hipotecats que no poden defensar-se de les clàusules dels contractes, en molts casos abusives. I és que, en època de bonança, els baixos tipus d’interès i la liberalització del crèdit van permetre als bancs i caixes prestar diners fins i tot més enllà del 100% del valor de l’habitatge i a terminis cada vegada més llargs amb el conseqüent sobreendeutament dels afectats. Tal com expliquen Ada Colau i Adrià Alemany al llibre Vides hipotecades, a Espanya, l’entrega de l’habitatge no és suficient per saldar el deute, ja que el préstec recau sobre la persona i no sobre el bé hipotecat, que només és una garantia i, en cas d’impagament,

pot no ser suﬁcient per extingir el préstec. Quan es produeix una situació d’impagament, l’habitatge va a subhasta; si la subhasta queda deserta, les entitats ﬁnanceres poden adjudicar-se l’habitatge pel 60% del valor de taxació. La diferència del deute que no quedi cobert per aquest 60%, més els interessos de demora i els costos judicials del procés, quedaran com un deute viu per a la persona expropietària i no només per a la família afectada sinó també sobre els seus avaladors, que perden també els seus béns si l’afectat no paga. Un Codi de Bones Pràctiques ineficient El govern va impulsar al març la redacció d’un Codi de Bones Pràctiques de la Banca, que havien d’assumir els bancs de forma voluntària. L’objectiu era evitar tants desnonaments. Aquest implicava que, en els propers dos anys, les entitats hauran de revisar els casos d’aquelles famílies amb una hipoteca superior al

L’ENTREGA DE L’HABITATGE NO ÉS SUFICIENT PER SALDAR EL DEUTE 60% del que ingressen. En primera instància, es reﬁnancen les condicions del deute i, si ni així poden pagar, s’hi aplica una rebaixa. Només com a última possibilitat s’accepta el pis a canvi d’anul·lar la hipoteca. Tanmateix, aquest codi només s’aplica a deutors que estiguin al llindar d’exclusió i amb una vivenda que tingui un preu d’adquisició inferior als 120.000 o 150.000 euros, depenent de la població. És a dir que, a la pràctica, només s’hi han pogut acollir unes 150 famílies. Els magistrats es posicionen Els jutges espanyols han posat el crit al cel perquè no volen exercir de cobradors del frac, sinó trobar una solució adient per a les per-

 Manifestació de la PAH Penedès al carrer de les Cabanyes de Vilafranca

sones que estan en risc de ser desnonades. El que la majoria de magistrats demanen és una reforma legal que obligui a acceptar una sortida negociada a la manca de pagament i faculti els jutges per acordar moratòries i suspendre transitòriament el pagament de les quotes hipotecàries en casos determinats com ara desocupació, accident laboral, llarga malaltia, desgràcia familiar, etc. Ofideute fa de mitjancer Tal com s’ha fet en diversos municipis de Catalunya, i davant de l’increment del nombre de casos de persones de la vila que no podien fer front al pagament de la hipoteca, la Generalitat i l’Ajuntament de Vilafranca van signar, a principis de juny, la creació del Servei d’assessorament sobre el deute hipotecari (Ofideute). Es tracta d’un servei de mediació entre particulars i entitats financeres creat per pal·liar els efectes de la crisi en l’àmbit de l’habitatge i evitar l’exclusió social. El servei s’ubica a l’Oficina Local d’Habitatge i s’ofereix a intercedir per la família amb dificultats de pagament davant l’entitat financera creditora per tal de renegociar un nou acord pel retorn del préstec hipotecari que faci viable el pagament i el manteniment de la llar en l’habitatge, o la

resolució no onerosa del contracte. Des de la seva creació, el servei ha atès una dotzena de persones. Ara aquest servei també s’ofereix a través del Consell Comarcal. El president del Consell Comarcal, Francesc Olivella, i el director de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat, Jaume Fornt, van signar el 14 de novembre un conveni de col·laboració que amplia les atribucions del Servei Comarcal d’Habitatge en matèria d’assessorament sobre el deure hipotecari. D’aquesta manera, els usuaris no s’hauran de desplaçar a Barcelona. Des de l’any 2010, quan es va posar en marxa Ofideute a Catalunya els casos que ha acollit s’han multiplicat per quatre. S’han atès 1.045 famílies i s’han iniciat 732 processos de mediació. De les mediacions iniciades, un 43% dels casos s’ha resolt amb una solució pactada que ha evitat el desnonament; un 23% es troba en tràmit, i només en un 34% de les mediacions s’ha tancat el cas sense poder arribar a cap acord amb l’entitat financera. És a dir que, en 2 de cada 3 mediacions tancades per Ofideute, s’ha assolit un acord. Govern i oposició negocien per posar fi al drama Davant d’aquesta difícil situació, govern i oposició s’han vist

obligats a asseure’s per intentar arribar a un pacte d’estat per buscar solucions als desnonaments. Finalment, i després de tres dies d’àrdues discussions, que van acabar sense acord, el Govern central va aprovar el 15 de novembre un decret llei que estableix paralitzar els desnonaments durant dos anys als col·lectius més vulnerables. Tanmateix, aquest decret llei ha estat durament criticat, tant per juristes com per membres de la PAH, perquè és molt restrictiu i la majoria dels afectats no s’hi podran acollir. Les condicions de la moratòria Les condicions per a la moratòria són diverses: que els ingressos anuals dels afectats no superin els 1.597 euros (19.164 euros l’any), és a dir tres vegades l’IPREM (l’indicador públic de rendes múltiples), que la quota de la hipoteca superi el 50% dels ingressos nets, que la càrrega hipotecària hagi crescut almenys 1’5 vegades en els últims quatre anys a causa de la crisi i que l’habitatge del qual han de ser desnonats sigui l’únic de propietat. A més, hauran de complir alguns dels següents suposits: ser famílies nombroses o monoparentals amb dos ﬁlls a càrrec, que hi hagi a la vivenda un menor de tres anys, que algú (ﬁns a tercer

Penedès Econòmic

novembre 2012

L’ANÀLISI

Foto: PAH Penedès

grau en vincle de parentiu) tingui declarada dependència a partir del 33% o incapacitat per treballar, que el deutor estigui a l’atur i que hagin esgotat les prestacions per desocupació o que siguin víctimes de violència de gènere. Per la seva part, el Govern es compromet a millorar els mecanismes de subhastes de vivendes, la taxació després de l’impagament, el sobreendeutament o el control de les clàusules abusives. El consell de ministres també ha aprovat la creació d’un parc d’habitatges de lloguer a preus baixos per a persones que han perdut el seu habitatge. L’executiu negociarà amb els bancs perquè lloguin els 700.000 habitatges buits que hi ha actualment a Espanya a persones amb “necessitats urgents”. Mesures insuficients  Acte de protesta de la plataforma a la urbanització Can Coral de Torrelles de Foix

Tanmateix, totes aquestes mesures han estat titllades ”d’insuficients” pels juristes, els membres de la PAH i els mateixos afectats. Així ho manifestava el El president del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), Carlos Carnicer, que creu que les noves normes arriben tard, després de, com a mínim, “quatre anys cometentse injustícies”. En el mateix sentit s’ha manifestat la Defensora del Poble, Soledad Becerril, arran del suïcidi de l’exedil de Barakaldo, que apuntava que “això ja hauria d’estar en marxa”. L’opinió de la PAH Penedès Sobre els últims moviments politics i bancaris, la PAH considera que “només responen a un rentat d’imatge urgent, en vista de les últimes evidències d’usura, abús i robatori”. I asseguren que “entre la sentència de la jutgessa europea Kokott, que declara la Llei hipotecària espanyola il·legal davant la Llei europea de protecció al consumidor, els moviments dels jutges espanyols, els suïcidis i les protestes de la PAH, no els ha quedat més remei que presentar uns canvis mínims”. Uns canvis mínims que creuen “inacceptables”, perquè “justament, casos com el de l’exedil de Barakaldo, que va acabar amb suïcidi no hi entrarien, per no tenir persones dependents a càrrec, ni fills menors, és com dir que la majoria són deutors de mala fe”. Apunten que aquesta “no és una moratòria de desnonaments sinó de llançaments i per tant, tots podran seguir sent desnonats i aquells que tinguin el termini de gràcia de dos anys podran ser llançats en concloure aquest. Així que no els solucionarà el problema sinó que allargarà la seva agonia”. La plataforma no reclama que es beneficiïn totes les víctimes de les execucions hipotecàries sinó que “se’ls faci justícia”, ja que “han es-

tat víctimes d’una estafa massiva tramada per banquers i l’estat que es va iniciar a l’any 1985 amb el decret Boyer, que va reformar la normativa de lloguers”. Per tant, consideren que “la solució ha d’incloure totes les víctimes, també les ja executades i, per això, ha de ser retroactiva”. Asseguren que això no suposarà “cap barbaritat jurídica” sinó que serà “el jurídicament adeqüat perquè, com ha avançat l’advocada general del Tribunal de Justícia Europeu, en la resolució d’aquest tribunal a la qüestió prejudicial plantejada pel magistrat Fernández Seijo, declararà que el procediment d’execució hipotecari espanyol no és vàlid per ser contrari al dret comunitari i provocar indefensió”. Per això, creuen que “totes les execucions hipotecàries dutes a terme són nul·les de ple dret i s’han de revertir”. També creuen que “no poden posar d’excusa que l’acceptació de la dació en pagament retroactiva faria encarir els nous contractes hipotecaris; això és una manipulació; aquests ja són més cars, i més encara que ho seran, perquè, des de l’aprovació de la reforma laboral, la seguretat laboral ja no existeix i, en conseqüència, tampoc existeix la seguretat i estabilitat econòmica”. Ara bé, reconeixen que “no podem esperar que els jutges, per si sols, adoptin aquesta mesura que suposaria un autèntic cataclisme”. Per tant, asseguren que “la societat ha de pressionar perquè es faci justícia, com ha fet la PAH. No s’estaria parlant del tema si no hi hagués hagut pressió social”. Desnonaments al Penedès El 4 de novembre del 2010, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va frenar el seu primer desnonament. Va ser a la

Bisbal del Penedès. Lluís Martí, que llavors tenia 52 anys, i el seu ﬁll, de 9, estaven a punt de perdre casa seva, on viuen des del 2002. El Martí havia d’afrontar una hipoteca de 750 euros mensuals i un deute de 145.000 euros. Fins i tot prenent-li la casa, deuria 100.000 euros. Després d’arribar a una situació gairebé límit, van rebre el suport de la PAH i, després de viure sis intents judicials de desnonament, encara continuen a casa seva. Ara és el portaveu de la PAH al Baix Penedès. A Vilafranca, l’Alí va tenir el primer intent de desnonament del pis que té al carrer de les Cabanyes el novembre de 2011, després de quedar-se a l’atur i no poder fer front a una hipoteca de 900 euros mensuals, concedida per Bancaja l’any 2006, i haver de retornar un deute de més de 75.000 euros. El desnonament es va poder paralitzar per la concentració de persones de la PAH però, el segon intent, va arribar per sorpresa, sense avís judicial i van executar el desnonament. Tanmateix, després que la comitiva judicial canviés el pany, el propietari de l’habitatge el va tornar a canviar i continua vivint-hi des de fa bastants mesos. La segona família pendent d’un desnonament va ser la de la Lina, el seu marit i els seus dos ﬁlls, que viuen a la urbanització Can Coral de Torrelles. Els pares es van quedar sense feina i amb una hipoteca de 70.000 euros. Tot i els intents de trobar una solució, i que la hipoteca hagi estat avalada pels pares de l’afectada, el Banc Pastor no ha acceptat la sol·licitud ni de la dació en pagament ni de la condonació del deute. Ara, segons la PAH, el banc ha venut el deute restant, que puja a 33.000 euros, a una empresa de cobrament de deutes de Luxemburg que el reclama a la família i als pares.

La família va tenir el primer intent de desnonament a principis d’estiu del 2011 i es va poder paralitzar per petició de la pròpia Lina. El segon intent va arribar al març del 2012 i, el tercer, a ﬁnals d’octubre, tots parats gràcies a la concentració de persones solidàries, amics, mestres, família i persones de la PAH. Segons la PAH, tant l’Alí com la Lina, “com centenars de penedesencs que estan patint aquest procés abusiu, tampoc tindran l’opció de poder accedir a un pis de lloguer, ni tan sols social, ja que arrosseguen un deute restant que fa que els bancs els posin al Rai o l’Asnef fent públic el seu deute i privant-los de qualsevol tipus d’acció mercantil perquè consten com a deutors”. Així que, en el cas que poguessin tornar a reincorporar-se al món laboral, veurien els seus ingressos reduïts pels embargaments produïts pels bancs per la liquidació total del deute restant, “deixant-los a l’exclusió social i privant-los de tornar a començar una vida digna dins el normal funcionament de la societat”. Mocions als ajuntaments en favor de la dació en pagament La PAH va presentar al Ple de l’Ajuntament de Vilafranca del 31 d’octubre una moció, encapçalada per la CUP, ICV, ERC i PSC, que instava a rebutjar els desnonaments i declarar Vilafranca com a vila activa en la seva prevenció. La moció proposava, entre altres punts, demanar a Oﬁdeute, afegir al conveni subscrit amb l’Ajuntament, que les línies a treballar en la mediació en els casos de possibilitat de continuació de pagaments reduïts siguin: les carències en l’amortització de capital, reducció del tipus

d’interès, ampliació del termini d’amortització o una quita sobre el total del deute i, en el casos d’impossibilitat de pagament, les línies a treballar siguin la dació o condonació amb el lloguer social per 5 anys com a mínim o l’opció a recompra del propi habitatge. També instava a fer citar els directors de les entitats que treballen al municipi per posar a disposició, de forma urgent, part dels milers de vivendes tancades i que amb un lloguer adequat als ingressos o subvencionat per a les famílies sense ingressos per a un temps no menor de 5 anys. La moció es va aprovar per unanimitat. 500.000 firmes per a la ILP Des de l’abril, les PAH i els sindicats UGT i CCOO estan recollint signatures per regular la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament i la paralització del desnonament. Per a donar suport a aquesta iniciativa, el PSC, la CUP, ICV i ERC van presentar al ple de juny una moció per establir l’Ajuntament de Vilafranca com a punt de recollida de signatures de la ILP per la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i de lloguer social, i per adoptar mesures de suport a les persones afectades. La ILP es pot signar a la paradeta que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca posa en diferents mercats de Vilafranca, en especial el dels dissabtes, i al local de l’associació de veïns del barri del Centre, on es reuneixen cada dimecres a la tarda. També es pot signar a les seus dels sindicats (ediﬁci Ateneu, a la plaça Penedès), a la seu dels partits polítics que li donen suport i a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

Potenciar els productes de la terra per plantar cara al mercat globalitzat La reestructuració del mercat dels dissabtes de Vilafranca posa en relleu l’auge que han assolit els productes de proximitat a l’Alt Penedès

Els productes de proximitat viuen un moment d’efervescència en l’actualitat. Els també anomenats productes de la terra o km 0 s’han guanyat un lloc en el mercat globalitzat per esdevenir l’alternativa sana i justa del mercat. Sana perquè el producte es cultiva a prop del consumidor i no ha estat tractat amb tants productes químics. I justa perquè s’eliminen intermediaris, amb els consegüents costos de transport, i el productor amplia el seu marge de beneﬁcis. La cultura de l’slow food, el voler recuperar el sabor dels productes d’horta, que darrerament s’havia perdut per les economies d’escala, sembla haver revifat un sector que estava estancat i sense sortida.

L’ALT PENEDÈS TÉ 162 EMPRESES DEDICADES A LA PRODUCCIÓ ARTESANAL A l’Alt Penedès es produeixen productes de proximitat molt diversos. Des de fruita i verdura, amb el raïm i el préssec d’Ordal com a principals exponents, fins a pastisseria i bomboneria (catànies, carquinyolis, garlandes), passant per embotits artesanals. La majoria d’aquests productes, però estan molt marcats per la temporada, cosa que dificulta la creació de fires i mercats especí-

ﬁcs que complementin els mercats setmanals que es fan arreu de la comarca. D’aquests, destaca el dels dissabtes a Vilafranca que, a principis de mes, va estrenar nova distribució de parades. Segons la presidenta del Patronat de Comerç i Turisme, Dolors Rius, l’objectiu és “afavorir un mercat més atractiu, endreçat, segur i amable de cara al consumidor i al comerciant, per millorar la seva imatge i potencial turístic.” Les primeres impressions que hem pogut copsar han estat positives, si bé alguns comerciants reconeixen que els clients anaven una mica perduts el primer dia. Rius comenta que darrerament “s’ha produït un rebrot de productors joves que s’han volgut dedicar a l’agricultura”, la majoria d’ells procedents de famílies amb explotacions. Ara “s’ha posat en valor el producte cultivat al costat de casa nostra, que no ha passat per la nevera, és de temporada i amb la maduració adequada”. Quan es parla de productes de proximitat es destaca el valor afegit del propi producte (la seva singularitat, forma, color i sabor), però també el paper que pren el propi productor, que pot respondre millor sobre les característiques del que cultiva i el seu procés. A l’Alt Penedès, l’agricultura és un sector amb forta presència en comparació amb la resta de Catalunya. El sector primari suposa el 4% del PIB comarcal. Dins del sector industrial, però, només el subsector agroalimentari representa el 40%, gràcies en part a la indústria del vi i el cava. En to-

EMBOTITS Darrerament ha crescut l’interès pels productes artesans, també en càrniques i xarcuteries. A la comarca, Ca l’Estevet, d’Ordal, Cal Valls, de Vilafranca, i Mas Caballé, d’Avinyonet del Penedès, són alguns dels establiments que ofereixen productes artesanals amb matèria primera que supervisen des de la pròpia granja. Des de Ca l’Estevet comenten que tenen clients del poble i la comarca, però també de l’àmbit metropolità. Mas Caballé, a més, elabora els productes davant del client, un valor afegit que dóna més conﬁança al client, un aspecte bàsic per als venedors d’aquests productes.

Els productes de proximitat guanyen presència al mercat dels dissabtes de Vilafranca Des de principis d’aquest mes, el mercat dels dissabtes de Vilafranca presenta una estructura diferent. Passadissos més amplis, uniﬁcació de les parades en funció del producte (xarcuteria, pesca, olives…) i una nova senyalització per aquells productes de proximitat, els també anomenats ‘de la terra’. En total hi ha 225 parades al mercat, de les quals 26 venen productes d’aquest tipus. La majoria dels productors actuals són de l’Alt Penedès (70%), mentre que el 15% són del Baix Penedès, i la resta, d’altres llocs.

tal hi ha censades 162 empreses que elaboren productes artesans, inclosos els cellers. Per això és tant important promocionar “els productes de la terra, ja que ajudaria l’economia local; hem de ser més amants d’allò nostre, com els francesos”, aﬁrma Rius. En aquest sentit, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès fa temps que treballa en aquesta línia, ja que s’ha comprovat que “a Catalunya tenim poc orgull de país i no defensem suﬁcientment els nostres productes”, explica Lluïsa Llop, consellera de Promoció Econòmica, que destaca la poca presència dels vins i caves penedesencs als restaurants de Barce-

lona. Josep Joan Saumell, coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Penedès, reconeix que amb la promoció dels productes de la terra s’aconsegueix millorar la situació precària dels pagesos, però critica que “el conreu majoritari a la comarca, la vinya, continuï amb preus miserables per culpa de tres o quatre empreses grans.” Però Llop insisteix als viticultors que “al Penedès no hem d’aspirar a competir per preus baixos ni per quantitat, sinó per qualitat, ja que és l’única via per a apujar el preu del raïm.” Des del Consell Comarcal fa anys que treballa per aconseguir que

EL PRÉSSEC D’ORDAL Tanta és la bona acollida del préssec d’Ordal, que en els últims anys aquest producte penedesenc s’ha revaloritzat en el mercat, tant a nivell local com català. Cal destacar les diferents iniciatives que s’han estructurat al seu entorn com el Mercat del Préssec d’Ordal o la Temporada Gastronòmica, de juny a agost. Aquest préssec de secà es cultiva a Subirats i Avinyonet del Penedès. Tot i això, cal destacar també els productes autòctons com el cava o l’ànec mut, que es mariden amb el préssec en diferents restaurants de la comarca fent combinacions sorprenents i de gran qualitat.

Foto: Fèlix Miró

LÍDIA OÑATE

certs productes de gran qualitat a la comarca siguin reconeguts amb la Indicació Geogràﬁca Protegida, que atorga la Unió Europea i distingeix el producte a tot Europa. Actualment hi ha dos processos oberts. Un d’ells, el del Gall del Penedès, està força avançat, segons ha informat Llop, tot i que també estan a l’espera que s’accepti el del Préssec d’Ordal. Un dels reptes de futur és dinamitzar els productes ecològics, però avui és un camí que tot just ha començat, encara que alguns cellers penedesencs ja han fet apostes importants. Les normatives tant estrictes i els costos elevats són els principals obstacles a superar.

PA, CATÀNIES I GARLANDES Un dels sectors que ha anat guanyant presència ha estat el de les pastisseries i bomboneries, en concret, aquells establiments que han aprofundit en un producte tan genuïnament penedesencs, la catània. Buscar-ne la varietat, però també la de bombons, carquinyolis, i garlandes, és una de les vies de negoci a ampliar. La innovació no només està present en els dolços, sinó també en el pa. Amb la lluita de preus amb els supermercats, les ﬂeques han hagut de reinventar-se i oferir sabors de pa diferents i experiències diferents al consumidor, cada dia més exigent.

novembre 2012

PenedĂ¨s EconĂ˛mic

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

Les vendes de vehicles elèctrics donen esperança al sector automobilístic L’augment del 342% en vendes de vehicles elèctrics el 2011 fan albirar un futur prometedor, però caldria incentivar-ne la compra LÍDIA OÑATE Endollem llums, rentadores, mòbils, frigorífcs i, des de fa uns anys, també el nostre cotxe. El vehicle elèctric semblava una aposta futurista, però en els últims dos anys, l’administració i les empreses del sector de l’automoció han posat tota la carn a la graella per rellançar el mercat automobilístic, que viu les seves pitjors hores des que va començar la crisi. L’última bala del sector anirà dirigida a renovar la ﬂota de vehicles amb el sistema elèctric, però no és una empresa fàcil. El baix poder adquisitiu de la majoria dels consumidors, el poc avenç tecnològic del motor elèctric i la reduïda implantació de punts de recàrrega són grans barreres que fan que avui dia el mercat del vehicle elèctric augmenti paulatinament. Cal destacar que els automòbils elèctrics es concentren en major part a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment a la capital catalana. Aquest és un fet, que també es produeix en comparació a la resta d’Espanya, on Catalunya se situa en una de les zones capdavanteres d’aquest nou sector. L’Alt Penedès és una de les comarques properes a la regió metropolitana, i en els darrers tres anys s’hi han venut un total de 473 vehicles amb tecnologia elèctrica, un 95% dels quals combinaven el sistema híbrid de gasolina i l’elèctric. De vehicles totalment elèctrics se n’han venut 22 en els últims quatre anys,

mentre que només s’han venut un de cada d’etanol i híbrid del dièsel/elèctric. Malgrat que del 2010 al 2011 les vendes van revifar-se de forma extraordinària amb un augment del 342,62%, i passant dels 61 als 270 vehicles; en el que portem de 2012 no sembla que les vendes puguin seguir incrementant-se a aquest ritme. Fins el passat octubre, als concessionaris de l’Alt Penedès es van vendre 109 vehicles amb tecnologia elèctrica, segons les dades facilitades pel Gremi del Motor. És una xifra que difícilment podrà superar la del 2011, tot i el recent estrenat pla PIVE.

A CATALUNYA HI HA 500 PUNTS DE RECÀRREGA NO VINCULATS, PERÒ CAP A L’ALT PENEDÈS Un dels principals inconvenients que veuen els consumidors és precisament les diﬁcultats de recàrrega. En l’actualitat existeixen dos tipus, el vinculat i el no vinculat. En el primer dels casos, és el propi conductor qui disposa d’un punt de recàrrega al seu garatge o a l’aparcament comunitari, amb previ acord dels veïns. En aquest cas, el conductor té la seguretat que el seu vehicle estarà carregat l’endemà, ja que de

mitjana es triga unes 8 hores a omplir la bateria, un temps que pot dedicar-se a la nit. Es calcula que els vehicles acostumen a estar 12 hores parats als garatges, així que no seria cap problema. El preu de la instal·lació per fer arribar l’electricitat és d’uns 3.000 euros, una xifra força elevada que s’afegiria als costos a amortitzar de la compra del vehicle. Ara bé, ﬁgues d’un altre paner són els punts de recàrrega no vinculats, ja que ha de ser l’Administració qui els implanti. Actualment a Catalunya n’hi ha uns 500, 240 dels quals es troben a Barcelona. Segons Narcís Teixidó, de la fundació Institut Cerdà, es preveu que en els propers anys la xarxa de punts de recàrrega augmenti, sobretot a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. A tot l’Alt Penedès, per exemple, no n’hi ha cap, un handicap que pot afectar les vendes del sector a la comarca. Els punts de recàrrega més propers es troben a Igualada i a Sitges. Tot i això, Teixidó no creu que aquest sigui un factor determinant per la compra del vehicle, sinó que “només és un element més de difusió que ajuda a fer creure que el vehicle elèctric és una realitat”. De totes maneres, es preveu la instal·lació de 40 punts ràpids a Espanya, majoritàriament ubicats a l’entorn de les grans aglomeracions metropolitanes. La baixa producció de vehicles elèctrics i l’alt cost de les bateries, que poden suposar ﬁns a un 40% del preu del vehicle, fan que si-

 Punts de recàrrega no vinculats a Catalunya

Font: www.electromaps.com

guin molt pocs els qui decideixin adquirir un d’aquest innovadors vehicles. Des de l’Institut Cerdà aﬁrmen que l’alt preu de les bateries podria veure’s reduït en els propers anys per tal de superar una de les principals barreres a l’hora de comprar i fer més competitius els preus dels vehicles elèctrics. El públic objectiu d’aquest tipus de vehicles actualment està força acotat. L’Institut Cerdà ha elaborat recentment un estudi on es determinen els “Factors clau per a la dinamització del mercat del vehicle elèctric.” En aquest estudi es detalla el perﬁl del client, que se centra principalment en aquelles persones que es desplacen amb cotxe a la feina a una distàn-

 Número de vehicles elèctrics venuts a l’Alt Penedès

 Tipus de vehicles elèctrics venuts. Anys 2009-2012

Font: Gremi del Motor

cia de menys de 50 km. La clau per incentivar les vendes, segons l’Institut Cerdà, és adaptar-se als hàbits de mobilitats de l’usuari. Ara bé, en el cap de setmana, aquests desplaçaments poden arribar als 200 km. Per aquests casos, seria convenient adquirir un vehicle que funcionés amb un sistema dual, és a dir, gasolina i

DES DE 2009 S’HAN VENUT 473 VEHICLES ELÈCTRICS A LA COMARCA elèctric, que és el més venut avui dia. Les bateries permetrien recórrer ﬁns a 60 km, mentre que la resta es faria amb gasolina. Des de l’Administració s’han posat en marxa diversos programes d’incentivació de compra de vehicles elèctrics, però s’estan avaluant altres propostes que podrien ajudar a veure amb millors ulls els vehicles elèctrics: reduir o eliminar els principals impostos sobre vehicles (impost de matriculació, circulació, etc.), implantar carrils preferencials per a vehicles elèctric en carrils per a alta ocupació (VAO), impulsar taxes reduïdes per a vehicles elèctrics en autopistes i túnels, o implantar aparcaments gratuïts o de tarifea reduïda en zones públiques.

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

Caixa Penedès mantindrà el 28% de les accions de BMN si es traspassa la xarxa Si l’acord entre el BMN i Caixa Sabadell es formalitza, l’Obra Social de Caixa Penedès continuaria, tot i que podria canviar el nom de Penedès REDACCIÓ

Després que ja s’hagi fet públic el preacord entre BMN i Banc Sabadell pel traspàs del negoci ﬁnancer del BMN a Catalunya i Aragó al Banc Sabadell, operació que s’ha d’acabar de tancar abans del 31 de desembre i que ha de rebre el vist-i-plau de Brusel·les, han sorgit alguns dubtes sobre què passaria amb l’Obra Social. Consultat sobre aquest punt, fonts de l’entitat han explicat al Penedès Econòmic que, tot i que es produís el traspàs, Caixa Penedès mantindria el 28% de les accions del grup BMN, que va aportar en el moment de la constitució del banc. Aleshores, les quatre caixes que el van formar van aportar el seu negoci i les seves xarxes i es van repartir el capital. Així, Caja Múrcia es va quedar amb el 41%, Caixa Penedès el 28%, Caja Granada el 18% i Sa Nostra el 13%. D’aquesta manera, la tasca que realitza l’Obra Social continuarà realitzant-se, ja que la principal font d’ingressos seguirien sent els dividends del banc que obtinguin com a accionistes. Tanmateix, aquests recursos es veurien minvats en vendre’s el banc la part de negoci de Catalunya i Aragó. El que es desconeix en aquest moment és si el Banc Sabadell mantindria el nom de Penedès, ja que la xarxa serà de propietat de l’entitat vallesana. L’únic canvi que es produirà i que ja s’està gestant de cara a l’any vinent, serà la conversió de l’Obra Social en una fundació de caràcter especial.

 Seu central de BMN a Madrid

De fet, la Conselleria d’Economia preveu utilitzar la nova llei espanyola sobre reestructuració d’entitats per dissoldre les antigues caixes i els seus òrgans de govern i nomenar-hi una comissió gestora. Aquest procés l’iniciaran les caixes que han estat nacionalitzades: CatalunyaCaixa, Unnim Caixa i Caixa Laietana. El preacord amb el Banc Sabadell suposa la venda de les 461 oficines de Caixa Penedès, de les quals 442 estan a Catalunya i 19 a l’Aragó, amb tot el negoci financer de l’entitat, passant tant empleats (uns 2.000) com clients (900.000) a formar part de l’òrbita del Banc Sabadell. És a dir, que si l’acord finalment es concreta, el Banc Sabadell sumarà al seu negoci 11.100 milions en crèdits, dels quals el 65% són hipotecaris i 8.700 milions

 Seu del Banc Sabadell

d’euros en dipòsits, una vegada exclosos els actius transferits per BMN a la Societat Estatal de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb). D’aquesta manera, el Banc Saba-

EL PREACORD SUPOSA EL TRASPÀS DE TOT EL NEGOCI FINANCER dell passaria a ser la tercera entitat en número d’oﬁcines a Catalunya amb 925 sucursals, per darrere de Caixa Bank, que en té 1.700, i BBVA-Unnim que en té 959, i per davant de CatalunyaCaixa

que en té 871. El Banc Sabadell supedita la compra al fet que BMN transfereixi al “banc dolent” els actius inmobiliaris tòxics, que l’operació sigui neutral ﬁscalment i que Brussel·les no posi impediments respecte als plans de creixement del Sabadell”. Banc Sabadell podrà assumir els gairebé 500 milions que suposa adquirir el negoci de Caixa Penedès, per cobrir els actius ponderats de risc, que sumen 5.500 milions en total, sense necessitat d’ampliar capital, ja que ja té un excedent superior, segons l’informe de la consultora Oliver Wyman d’aquest estiu. Tot i l’acord, el Banc Sabadell continua interessat a estudiar la futura venda de Catalunya Banc quan el govern la posi a subhasta els pròxims mesos. Pel que fa al BMN, aquesta ope-

ració forma part de les mesures incloses en el Pla de Reestructuració i Capitalització presentat al Banc d’Espanya, pel qual BMN, a més de la capacitat de generació interna de recursos propis, contempla la venda d’actius per mitigar les seves necessitats de capital. En concret, el banc d’Egea ha d’aconseguir 2.208 milions d’euros per complir amb el test d’estrès de la consultora Oliver Wyman. El mes vinent, BMN transferirà al banc dolent uns actius de més de 12.100 milions. Aquest traspàs d’actius tòxics i la venda de participades permetrà reduir les necessitats de capital en 900 milions que, sumats a altres ajustos que s’estan realitzant i a la venda de Caixa Penedès, reduirà el seu dèﬁcit a uns 500 milions, quantitat que el banc d’Egea preveu demanar al FROB.

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

Els comerciants de la comarca s’alineen a favor del model de comerç català S’oposen a la liberalització d’horaris comercials proposada des de Madrid, tot i que alguns aposten per modificar el calendari de rebaixes LÍDIA OÑATE Aquesta temporada, el petit comerç ha donat la benviguda a la tardor amb un enemic afegit a la crisi econòmica. Si la davallada continuada del consum no era suﬁcient, el Reial decret llei estatal que permet la liberalització d’horaris comercials a tot Espanya ha engegat totes les llums d’alarma. La lògica que segueix Madrid d’obrir més hores per vendre més no ha acabat de convèncer un sector, el de PIMEC (Patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya), que veu minvar el seu múscul comercial cada dia que passa. No són temps de grans dispendis ni tampoc de vaques grases. Això ho saben els comerciants, com també saben que liberalitzar els horaris els obligaria a fer un sobreesforç que en cap cas podrien cobrir tan bé com les multinacionals. A l’Alt Penedès, i també a la majoria de Catalunya i Espanya,

“LA GENT TÉ ELS DINERS QUE TÉ, TANT ÉS SI OBRES DEU HORES COM SI N’OBRES CINC” Dolors Rius Presidenta del Patronat de Comerç i Turisme el petit comerç és el que té més presència i al voltant seu s’han erigit diverses associacions amb l’objectiu d’enfortir-lo i defensarlo de cara a possibles amenaces. Des del Penedès Econòmic hem pogut contactar amb les associacions de comerciants que ens han explicat de primera mà com veuen el model de comerç català i què en pensen de modiﬁcar-lo. Tot i que el Govern català ja “ha pres cartes en l’assumpte” aprovant un Decret llei per blindar el model d’horaris català, la reforma del Govern central ha posat sobre la taula el debat sobre el nostre model comercial i quines són les claus per revifar la seva activitat. Tot i que la qüestió que ha aixecat més polseguera ha estat

l’ampliació de les hores d’obertura fins a 90 a la setmana (actualment són 72 hores a la setmana), també n’hi ha d’altres que convé matisar. En el darrer informe de PIMEC, publicat el passat setembre, es nega que es creïn llocs de treball amb la liberalització d’horaris, sinó que molts dels petits comerços es veurien incapaços de mantenir obert tantes hores amb un o dos treballadors. Des de PIMEC, es va més enllà i s’afirma que aquest canvi atempta contra “la dignificació de la professió de comerciant, ja que tornaria a estar lligat al taulell els set dies de la setmana”. Però realment és tant reduït l’horari d’obertura dels comerços a Catalunya? Segons la llei, un comerç pot obrir un total de 12 hores al dia els sis dies de la setmana i entre les 7 i les 22h, una xifra que el petit comerç no veu gens restrictiva. Tot i això, en d’altres països d’Europa, tot i tenir un horari diferent, poden obrir més hores com Holanda, Alemanya, França, o Suècia. En el cas d’aquest últim, no hi ha establert un límit. La presidenta del Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca, Dolors Rius, ha trencat una llança a favor del model català, ja que considera que “dóna una imatge molt nostra a les ciutats, és un teixit molt propi, ajuda a evitar la desertització de les zones més allunyades del centre i, a més, dóna vida i molts llocs de treball, tant directes com indirectes”. En aquest sentit, l’informe de PIMEC destaca el valor afegit del “model de comerç de proximitat, ampli i divers, ja que contribueix a fer de les nostres ciutats espais més segurs, més cohesionats i amb un major benestar”. Rius ha criticat la imposició del model de Madrid per incentivar el consum, un motiu que troba sense fonament. “La gent té els diners que té, tant és si obres deu hores com si n’obres cinc. No n’hi ha més”, explicava al Penedès Econòmic. Però una de les mancances d’Espanya és, precisament, la competitivitat. Si el consum és molt baix és perquè hi ha poc poder adquisitiu, obrir més hores no comportarà una millora de les vendes ni, per consegüent, la competitivitat. Aquest és un dels principals raonaments que fan des del Patronat de Comerç, que defensa un model que

combini el petit comerç amb les grans empreses, “sense que un es mengi a l’altre”. Ara bé, una de les polèmiques que sorgeix any rere any és la distribució de les hores d’obertura, un aspecte que sí podria millorar vendes. Això és el que pensa la gerent de l’entitat comercial Som Sant Sadurní, Susana Duaso. que veu necessari adaptar-se, en la mesura del possible, als horaris dels clients.

Però el Decret llei estatal no només s’immiscueix en l’horari comercial, sinó també en el període de rebaixes. Fer-ne durant tot l’any i a plaer de la botiga és la proposta de Madrid, una decisió que, a diferència dels horaris, no ha generat tanta oposició. Si bé és cert que pot diﬁcultat la sortida d’estocs dels petits comerços, també cal precisar que els períodes de rebaixes actuals han que-

“Obrint més hores només s’aconsegueix repartir les vendes del dia”

L’associació Comerç L’Espirall creu que obrir més hores dóna més facilitat de compres als clients, però això no repercuteix en més vendes. Segons el seu president, Josep Rovira, obrir en festius suposa “més despeses en personal i perju-

dica la convivència familiar”. Comerç L’Espirall representa a 70 comerços, que ofereixen promocions i descomptes als clients. Rovira veu innecessari un debat sobre les rebaixes, ja que “tot l’any s’intenta captar l’atenció del client.”

Un horari comercial més ampli no es traduïria en vendes, sinó en un canvi d’hàbits de consum. Aquesta és l’opinió de Fèlix Hill, president de l’Associació de comerciants Centre Vila, que defensa que “els comerços ja estan prou

hores oberts”. Segons Hill, “els únics que es podrien beneﬁciar de la liberalització són les grans superfícies que poden fer rotacions de treballadors”, per això veu més útil obrir als migdies en comptes d’allargar la jornada al vespre.

Sílvia Medina, secretària de l’associació de comerciants de la Girada, no veu amb bons ulls ampliar l’horari comercial, però sí adequar-se a la demanda del client i ser ﬂexible en alguns casos. Medina creu que s’ha d’adequar

el calendari de rebaixes, ja que “no està compensat al clima amb la temporada comercial”. Medina es queixa de les dates d’inici de rebaixes, que trenquen amb la temporada i proposa començar-les un mes més tard, a l’agost i al febrer.

“El model de comerç català és flexible, no cal obrir més hores”

Des de Som Sant Sadurní, l’entitat comercial que agrupa més de 100 botigues, indústria i serveis, troben més important adaptar els horaris als clients que no obrir més hores, perquè “l’horari comercial català ja és ﬂexible”, ex-

plicava Susana Duaso, gerent de l’entitat. Remarca que seria difícil conciliar la vida familiar amb un horari més extens. També troba “sense sentit” les rebaixes, ja que “amb la crisi es fan moltes promocions per captar vendes.”

“A alguns comerços els aniria bé fer més rebaixes a l’any per reduir estocs”

La majoria dels associats del Comerç del Foix s’oposen a la liberalització dels horaris, ja que això afectaria el comerç de proximitat i, conseqüentment, la vida familiar. Joan Antoni Calaf, dinamitzador de l’Associació, amb 95 socis,

defensa que l’horari actual ja permet obrir 12 hores, “més que en altres països europeus, on a les 17 o 18h ja està tot tancat.” En relació a les rebaixes, troba a faltar fer-ne més sovint, ja que “a alguns comerços els aniria bé.”

“Tant de bo s’obrís més als migdies com fan a la resta d’Europa i no cap al tard”

“S’ha de reestructurar el calendari de rebaixes. Fer-ne tot l’any perjudica el petit comerç”

dat desajustats. El canvi climàtic ha provocat que el fred i la calor no coincideixin amb els mesos de temporada. Per això, molts comerços s’estan trobant que el gènere no el poden vendre en el l’època adequada, sinó que el consumidor espera ﬁns a les rebaixes per fer les compres habituals de temporada. Uns canvis que afecten les vendes, amb les quals cada vegada es guanyen menys diners.

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

ADEG, nova entitat Axa Tarrada llança al mercat una assegurança de dependència associada a la UOC Està adreçada a persones d’entre 50 i 60 anys per cobrir les necessitats de la persona i de la llar LÍDIA OÑATE

L’ADEG és ara entitat associada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), des de la recent signatura del conveni entre les dues institucions. En concret, els públics de l’ADEG que es matriculin en cursos de formació de postgrau gaudiran d’una ajuda econòmica per a l’estudi que es descomptarà del preu de la primera matrícula; aquesta ajuda es fa extensible als cursos de poca durada (seminaris, cursos

d’hivern i cursos d’estiu) que ambdues entitats han pactat prèviament com a cursos promoguts per l’ADEG. L’ajuda econòmica és d’un 10%, no acumulable, i s’aplica independentment de l’oferta genèrica que la UOC estableix dels preus d’aquests programes cada semestre acadèmic, de manera que els professionals vinculats a l’ADEG es beneﬁcien d’una ajuda superior a la de l’oferta genèrica esmentada.

Axa Tarrada ha posat a la venda una nova assegurança per encarregar-se de l’assistència personal i de la llar. L’assegurança de dependència pretén omplir el buit que ha deixat la paralització de les ajudes de la Llei de la dependència, tant a nivell autonòmic com estatal. Amb una aportació d’entre 100 i 300 euros a l’any, Axa Tarrada ofereix una assegurança orientada a cobrir les necesitats tant del manteniment de la llar com de la persona que poden sorgir arran d’un accident o malaltia. Segons el director de l’asseguradora, Joan Tarrada, “l’assegurança de dependència no està pensada per a luxes, sinó per cobrir necessitats reals”. Per aquest motiu, les quantitats

 Axa Tarrada es troba al carrer Oriol, 35 de Vilafranca

anuals són raonables, ja que està adreçada a persones amb pocs recursos. En els darrers mesos les empreses asseguradores han percebut certa inquietud en la població respecte a la seva salut, sobretot a causa de les retallades, no només a la Llei de la dependència, sinó en general. Tot i que està pensada per a persones d’entre 50 i 60 anys, també po-

den contractar-la persones a partir de 30 anys i que gaudeixin de bona salut. Segons ens ha explicat Tarrada, és “a partir dels 50 anys quan comencem a veure les orelles al llop” i creix l’interès per aquest tipus de producte. Aquesta assegurança, a més, és desgravable i Hisenda pot retornar al client ﬁns un 56% de la quantitat abonada.

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

4a EDICIÓ DELS PREMIS PENEDESENCS 2012

NOVA PLACA DE LA MARCA “SUBIRATS CAPITAL DE LA VINYA” El Patronat de Turisme de Subirats està distribuint entre les empreses turístiques del municipi una nova placa identiﬁcadora de la marca ‘Subirats Capital de la Vinya’. Aquesta placa consta d’un codi bidimensional QR que serveix per facilitar l’accés a una adreça d’internet mitjançant telèfons mòbils, en aquest cas a l’enllaç de la pàgina de Turisme de Subirats. Però la principal novetat d’aquesta nou element promocional és la ca-

pacitat d’oferir realitat augmentada. Amb l’aplicació per smartphones Layar, en temps real es despleguen, a les pantalles dels mòbils que enfoquen a la innovadora placa, uns botons sobre la imatge per accedir a la pàgina web, Twitter i Facebook, enviar un mail i ﬁns i tot reproduir un vídeo de Subirats.

El proper 14 de desembre se celebrarà la 4a edició dels Premis Penedesencs. La ﬁnalitat d’aquests premis és reconèixer l’actitud emprenedora, l’esforç i la perseverança en diferents categories: premi al jove emprenedor d’entre 18 i 40 anys, premi a la trajectòria empresarial i premi al personatge rellevant del Penedès. El període d’inscripció és ﬁns al 30 de novembre a través del web de la JCI o per correu electrònic a l’adreça premispen edesencs2012@jcivilafranca.org

Aigües del Ter-Llobregat passa a mans de l’empresa Acciona La Generalitat va adjudicar a Acciona la gestió de la companyia pública per oferir un millor preu de l’aigua LÍDIA OÑATE La Generalitat de Catalunya ha adjudicat la privatització de l’empresa pública Aigües TerLlobregat (ATLL) a la companyia Acciona, que ha vençut a Agbar, segons han informat fonts del govern català. Cal recordar que al juliol el consell d’administració d’ATLL va aprovar un augment del 70% en l’aigua en origen. Una mesura que està perjudicant tots els penedesencs, que reben l’aigua d’aquesta empresa. Acciona passarà a gestionar els embassaments, desalinitzadores i canonades grans que porten l’aigua ﬁns als dipòsits municipals. Es tracta de la privatització

L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA APUJARÀ L’AIGUA FINS A UN 69% ALS QUE MÉS CONSUMEIXIN més gran prevista per la Generalitat i amb què guanyarà gairebé 300 milions d’euros i gairebé 700 al llarg dels 50 anys de concessió. Tant l’efectiu com la suma diferida serviran per reduir el dèﬁcit de la Generalitat d’aquest any que, ﬁns al setembre, es va situar en uns 1.300 milions d’euros i que no hauria de superar els 3.000, l’1,5% de producte interior brut (PIB). Segons fonts del Govern l’oferta d’Acciona ofereix un mi-

llor preu de l’aigua que no pas la que havia presentat el grup liderat per Agbar. A més, Acciona va obtenir millor puntuació, concretament 87,73 punts davant dels 51,25 d’Agbar. El grup empresarial espanyol lidera un consorci en què també hi ha les empreses Aigües de Catalunya Ltd., Gopa Consulting SL, Acacia ISP SL, Global Buridan SL, Global Lubbock SL i Gestió Catalana d’Aigües SA. Aquesta privatització ve precedida d’un increment de l’aigua per part d’ATLL, que va anunciar a l’estiu. En el cas de Vilafranca, les quotes variables de les factures de l’aigua es veuran incrementades entre un 16 i 69%, segons el tram de consum. La mitjana de consum a les llars vilafranquines és de 10 litres al dia, que representen el 60% de la població. La quota ﬁxa se situa en 5,38 euros al mes, una xifra que alguns grups municipals com ICV troben “injusta”, ja que és una quantitat més elevada en tant per cent que el tercer i quart tram de consum (el 15% dels

abonats que fan un 33% de consum i només paguen el 26%). Per aquest motiu, proposen que la quota fixa també sigui progressiva a nivell domèstic. En concret a Vilafranca, el metre cúbic es paga a 49 cèntims d’euro. Tanmateix, el preu de l’aigua podria ser més econòmic en cas que hi hagi moltes precipitacions i es regenerin els pous de què disposa l’Alt Penedès. Això permetria reduir el percentatge de compra d’aigua a ATLL i estalviar costos de les arques municipals. L’any passat, per exemple, el 30% de l’aigua que van consumir els penedesencs procedia dels pous. Paral·lelament als costos de l’aigua, es troben les dificultats per les quals passa l’Ajuntament vilafranquí, que va aprovar descapitalitzar un 3,5% l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca, SA, totalment pública. Per tal d’eixugar el dèficit i tancar l’any amb els comptes sanejats, l’Ajuntament vilafranquí ha aprovat aquesta mesura per obtenir 750.000 euros.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Aprenent de la crisi Hi havia una vegada, ... Un grup de professionals, tots triomfadors en les seves respectives carreres, que es va ajuntar per visitar al seu antic professor. Aviat la xerrada es va transformar en queixes, sobre l’interminable “estrès”, que els produïa el treball i la vida en general. El professor els va oferir cafè, va anar a la cuina i aviat va tornar amb una cafetera gran i una selecció de tasses d’allò més variada: de porcellana, plàstic, vidre, cristall, unes senzilles i barates, altres decorades, unes cares, altres realment exquisides... Tranquil·lament els va dir que escollissin una tassa i se servissin una mica del cafè, acabat de preparar. Quan ho van haver fet, el vell professor es va aclarir la gola, i amb molta calma i paciència es va dirigir al grup: - S’hauran adonat que totes les tasses més boniques s’han acabat primer i han quedat poques, les més senzilles i barates, el que és natural, ja que cadascú prefereix, el millor per a si mateix. Aquesta és realment la causa de molts dels seus problemes relatius a l’estrès. Va continuar: - Els asseguro que la tassa no hi ha afegit qualitat al cafè. En veritat la tassa només disfressa o revesteix el que bevem. El que vostès volien era el cafè, no la tassa, però instintivament han buscat les millors. Tots es van posar a mirar les tasses, dels altres.

- Ara pensin en això: La vida és el cafè. Els treballs, els diners, la posició social, etc. són meres tasses, que donen forma i suport a la vida i el tipus de tassa que tinguem no defineix ni canvia realment la qualitat de vida que portem. - Sovint, per concentrar-nos només en la tassa, deixem de gaudir del cafè. La gent més feliç no és la que té el millor de tot, sinó la que fa el millor, amb el que té. Aquest conte és una magnífica metàfora sobre la felicitat acompanyada o no, de la posició social, els diners, etc. de la que tant s’ha escrit i s’escriu. Està en estreta relació del que avui s’anomena com “desenvolupament personal”. Tornant a la metàfora del conte, estarem d’acord que una bona o bonica tassa ens pot ajudar a gaudir d’un bon cafè però, tinguem clar que el veritablement important i essencial, és la qualitat del contingut (el cafè). Es natural que, en la situació econòmica i social que estem patint, solem filosofar, pensar-hi més i buscar el més profund del realment important. L´essencial en el nostre estat d’ànim i satisfacció personal. L’aparentar ja no s’estila tant. Ja no està tan de moda. Potser perquè en alguns casos realment no es pugui practicar i en altres, encara que sigui per “solidaritat” i consciència social d’exemples i casos propers. És sens dubte una de les millors lliçons que aprenem de la crisi.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT

El quintinenc Emili Murcia inventa una aplicació per fer entrevistes via Twitter Twittalk és una plataforma innovadora que permet fer entrevistes, debats o trobades digitals a través d’aquesta xarxa social arreu del món LÍDIA OÑATE Els usuaris de la xarxa social Twitter tenen una nova “joguina” des del passat mes de setembre. S’anomena Twittalk, una plataforma que permet fer entrevistes, debats o trobades digitals a través de Twitter. El seu creador és Emili Murcia, veí de Sant Quintí de Mediona, que fa prop d’un any va començar a treballar en aquesta innovadora proposta. “L’objectiu és obrir un canal nou d’entrevistes per generar contingut de valor”, ens explica Murcia, que ﬁns al moment ha rebut molt bones crítiques dels tuiters. Twittalk va néixer d’una experiència pilot de l’Associació Stic. cat (Societat de Tecnologia i Coneixement) durant les eleccions de Girona. La idea era fer una entrevista que apropés els ciutadans als polítics d’una manera directa. A través d’un format d’entrevista i debat, els candidats es presentaven obertament perquè els usuaris puguessin fer-los preguntes. Murcia, informàtic de professió, va extrapolar la idea ﬁns convertir-la en una aplicació innovadora que suposa un valor afegit a la xarxa Twitter. Els usuaris que es registrin a la plataforma des del web www.twittalk.net podran accedir de forma gratuïta a un canal d’entrevistes. Al web, Murcia ofereix quatre tipus de plans de negoci: el canal gratuït, pagar per entrevista a un preu de 12 euros, el canal personal de Twittalk (60 euros al mes)

i un canal a la mida de l’empresa o persona (cal elaborar un pressupost). En els dos darrers canals, el client podria retirar el logo de Twittalk i escollir el propi hashtag per personalitzar-ho. Amb Twittalk s’afegeix un canal de comunicació més a l’entramat de les noves tecnologies. La immediatesa i brevetat de Twitter (cada missatge ha de tenir menys de 140 caràcters) fan atractiva la proposta de Murcia, però també la llibertat de l’usuari per fer entrevistes. “A la gent li agrada molt perquè el contingut persisteix en un format llegible i indexa-

MURCIA PREVEU VENDRE 100 CANALS DE TWITTALK I EXPORTAR LA IDEA A NIVELL INTERNACIONAL ble a Internet. A més té l’efecte immediat de la propagació via Twitter”, ens explicava Murcia. El contingut primer es genera a l’aplicació de Twittalk i quan la pregunta és contestada es publica a Twitter. La persona entrevistada té la llibertat de rebutjar les preguntes i respondre només aquelles que creu convenient (o cap, si es dóna el cas). A tot això cal sumar la ﬁgura del moderador, totalment opcional, que pot

coordinar l’entrevista. Un dels aspectes que desperta molt d’interès és la difusió que pot arribar a tenir l’aplicació, ja que a través del hashtag #Twittalk els seguidors de l’entrevista poden participar d’una forma ràpida i senzilla. Amb aquesta aplicació es fa un pas endavant en la comunicació via Twitter, ja que ﬁns ara només es podia establir un contacte entre usuaris si mútuament se seguien. Amb Twittalk ja no és necessari. Simplement l’usuari sol·licita l’entrevista a la persona amb perﬁl a Twitter i aquesta decideix acceptar o declinar l’oferta. Murcia prové del món empresarial. Des de l’any 1999 era propietari d’una empresa de consultoria informàtica que, fa un mes, va haver de tancar per fallida. Però lluny de desistir, aquest quintinenc ha seguit endavant amb una nova iniciativa. “Puc dir que he fracassat en un model empresarial, però segueixo en el món de l’emprenedoria”, reconeix Murcia, que malgrat tenir una idea innovadora, li està costant col·locar-la al mercat. “Com a iniciativa està funcionant força bé, és a dir, a la gent que participa li agrada, però com a negoci encara no ha arribat a la seva maduresa. Avui en dia no tenim contractat cap canal de pagament, però sí tenim gent interessada.” A curt termini, es planteja assolir els 100 canals de Twittalk, una xifra que veu assequible. De moment, fa promoció presencial pel Penedès, Barcelona i alguns llocs

 Emili Murcia és el creador de l’aplicació Twittalk

d’Espanya, però també ha establert contactes a Xile i Brasil, entre d’altres països. “Si la gent entén l’objectiu que estic intentant transmetre, que és la capacitat de generar un contingut de valor i perdurable en el temps, crec que la iniciativa podrà funcionar”, explica Murcia, conscient que l’evolució de l’aplicació dependrà “dels ingressos que obtingui, però també si els mitjans digitals aposten per Twittalk.” Sovint es debaten les possibilitats d’extreure rendiment econòmic de les visites als webs. En aquest sentit, Murcia defensa Twittalk com una eina per generar contingut, però alhora, tràﬁc de visites: “dins de les pàgines web dels mitjans pot haver una àrea de participació que sigui visitada, promocionada i patrocinada per les

visites que estiguin interessades en el contingut que sorgeixi de les entrevistes.” Precisament els móns del periodisme i la política són el principal públic objectiu de Twittalk, ja que disposen de comunitats potents d’usuaris a Twitter i la comunicació és un eix essencial en la seva activitat. Twittalk és una eina que haurà d’anar creixent en base al posicionament que tingui. De moment Murcia ha tret una primera versió de l’aplicació, però és previst que aviat surti la versió de mòbil, que permetrà accedir a les entrevistes d’una manera molt més fàcil des de l’smartphone. Entre els reptes de la segona versió de Twittalk es troba fomentar més la participació dels usuaris en les entrevistes i “aproﬁtar el públic adicte al mòbil”, afegeix Murcia.

Penedès Econòmic

novembre 2012

ACTUALITAT BUFETE ESCURA ASSESSORA L’INSTITUT DEL CAVA

NOU CONVENI ENTRE L’ADEG I LA CAIXA

EL CCAP INICIA EL PROJECTE “FÓRMULA JOVE”

Bufete Escura assessorarà l’Institut del Cava i les seves empreses en dret Jurídic-Mercantil (Dret Societari, contractes, constitucions, i reorganitzacions), així com en assessorament jurídic a empresa familiar i consultoria. L’Institut del Cava és una corporació de caràcter professional que té com a ﬁnalitat la representació i defensa dels interessos de les empreses associades i contribueix amb les seves activitats al desenvolupament de la

Xavier Cardona, per part de l’ADEG, i Joan Carrillo, per part de La Caixa, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues entitats. A l’acord es proposa analitzar i establir diferents formes de col·laboració i cooperació institucionals, comercials i ﬁnanceres. Així La Caixa reforçarà el seu rang com a patrocinador de l’ADEG i oferirà una línia especial de productes i serveis, tant ﬁnancers com d’assegurances, destinada a empreses associades.

Setze joves de l’Alt Penedès, de 18 a 23 anys i en situació d’atur, participen en el projecte “Fórmula jove”. Aquests joves reben formació relacionada amb el món vitivinícola. Els mòduls formatius tenen una durada total de 200 hores i els joves que acabin la formació tindran 3 acreditacions de formació: en prevenció de riscos laborals, com a peons auxiliars vitivinícoles i com a carretoners, i el certiﬁcat d’alfabetització digital per a la recerca de feina.

indústria del cava, la seva imatge, tradició i prestigi. Per la seva banda, Bufete Escura és un despatx d’advocats i economistes especialitzat en la prestació de serveis a col·lectius i entre ells, a col·legis professionals, entitats patronals i empresarials.

L’Alt Penedès supera la barrera dels 9.000 aturats a l’octubre La taxa d’atur és la més alta a la qual s’ha arribat mai a la comarca des que se’n tenen dades REDACCIÓ

L’atur registrat a l’Alt Penedès en el mes l’octubre va superar, per primera cop, la barrera psicològica de les 9.000 persones. Concretament, 9.033 persones es trobaven el mes passat sense feina, el que representa un increment del 5% respecte al mes anterior. En termes absoluts, implica que 428 persones més s’han sumat a les llistes del Servei Català d’Ocupació (SOC). Si bé durant els mesos de març i juliol l’atur s’havia arribat a aproximar als 9.000 aturats, amb 8.948 i 8.920 respectivament, ﬁns ara, no s’havia arribat a aquest número. En relació a l’índex de població activa, l’Alt Penedès ha arribat a una taxa d’atur del 16’16%, quan la mitjana catalana és del 17’1%. Per municipis, Vilafranca registra 3.925 aturats, Sant Sadurní 838, Santa Margarida i els Monjos té 721 persones a l’atur i Gelida 557. Els únics municipis on el percentatge de l’atur millora respecte al mes anterior són Castellví de la Marca amb una taxa de 13’53% (-1’75), Sant Llorenç d’Hortons amb una taxa del 13,62% (-0,54), Santa Fe, amb el 10,19% (-4,35) i Olesa de Bonesvalls, que s’ha mantingut en una taxa del 14’43%. Respecte a l’evolució de l’activitats econòmica i del mercat de treball, evaluada pel Servei d’iniciatives econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf, en el tercer trimestre de l’any,

hi ha registrats 8.653 desocupats, que representen 161 aturats menys (-2%) que el passat trimestre però 637 persones més (+8%) que un any enrere. Amb tot, l’atur porta dos trimestres consecutius en descens. La taxa de desocupació comarcal del trimestre és del 15,48%, similar a la catalana (15,65%) i inferior a la provincial (16,08%) i a l’estatal (19,59%). El perﬁl del desocupat correspon a una dona en el 51% dels casos i a un home en el 49%, mentre que la franja d’edat més afectada és la dels 30 a 44 anys (43%). El 77% disposa d’un nivell acadèmic inferior o equivalent a l’educació obligatòria i el 7% té titulació universitària. Per altra banda, el sector econòmic més perjudicat és el dels serveis (56%), seguit pel de la indústria (20%), el de la construcció (12%), el dels desocupats sense ocupació anterior (6%) i el de l’agricultura (6%).

El sector serveis és el que presenta un major creixement de l’atur, amb 568 persones més (+13%). També augmenten en parats l’agricultura i els no ocupats anteriorment. En canvi, tenen un lleuger retrocés la indústria i la construcció. Al llarg del període s’han formalitzat 9.664 contractes a l’Alt Penedès, 1.042 menys (-10%) que en el mateix trimestre de 2011. El 93% de la nova contractació és de caràcter temporal i, per tant, únicament el 7% és indefinida. En aquest sentit, les modalitats contractuals més utilitzades han estat la d’obra i servei (53%) i la de circumstàncies de la producció (30%). El perfil del nou contractat correspon a un home (67%) i per edat beneficia especialment les persones d’entre 30 i 44 anys (46%). Els serveis i l’agricultura han estat els sectors econòmics amb més dinamisme contractual durant el trimestre amb un 61% i un 25%, respectivament.

El Servei de Joventut del Consell Comarcal porta a terme aquest projecte conjuntament amb la Direcció General de Joventut de la Generalitat i amb la col·laboració d’organismes i empreses del territori com l’INCAVI, el Vinseum, els cellers i les caves.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Inversors locals “Hi ha més persones locals disposades a invertir, que no pas bons projectes per invertir-hi”, amb aquesta rotunda afirmació, el secretari general de l’ADEG, Isidre Also, va obrir la primera edició del Fòrum Local d’Inversors promogut per l’associació penedesenca. Una cosa està clara, tant al Penedès, com a Catalunya, sortirem de la crisi amb bons projectes, un important dèficit que arrosseguem de fa molt anys. Venim d’uns anys, on tothom s’atrevia a emprendre el seu propi negoci, però molts cops, negocis amb molt poc valor afegit, molt poc estudiats a nivell de viabilitat econòmica, amb uns plans d’empresa agafats amb pinces, i que ens ha portat, a uns finançaments dubtosos, a unes empreses sobreapalancades. És curiós que en un fòrum d’inversors amb més de onze inversors disposats a invertir entre 9.000€ i 90.000€, tingui només poc més de 5 projectes viables, i que van passar el filtre de qualitat. Per tant, queda clar, que en moments on la conjuntura és adversa, les inversions es

restringeixen, però no ha de significar que les inversions siguin inexistents. Ens calen projectes bons, viables, d’internacionalització i de locals, pels quals els inversors privats apostin per projectes que aportin un valor afegit a l’economia i a la societat, projectes molt ben estudiats, plans d’empresa excel·lents, i sobretot, emprenedors entusiastes que sàpiguen transmetre el projecte. Ens falta molt per aprendre, ens falten més col·lectius que donin suport als emprenedors, que ens ensenyin oratòria, que ens ensenyin com fer plans d’empresa sublims, ens falten escoles i instituts que eduquin en valors d’emprenedoria, i ens falten més associacions que generin fòrums locals d’inversors, tal com ha fet l’ADEG. Innovació, valor afegit, aportació social, risc, rendibilitat, paraules que malauradament ens queden lluny, però que han de començar a sonar amb força, hi ha diners i persones disposades a invertir i capgirar la conjuntura, però falten bons projectes.

Penedès Econòmic

novembre 2012

EMPRESA

Decreixen les vendes de caravanes, però no el seu atractiu per marxar de viatge LÍDIA OÑATE El sector dels caravanistes no és immune a la crisi. Encara que a simple vista puguem pensar que és una bona alternativa a l’hora de viatjar o, ﬁns i tot, per viure, el cert és que són menys que abans els que s’apropen als concessionaris per adquirir una caravana, camper o autocaravana. Enguany les vendes a Espanya han baixat un 33%, segons l’Associació Espanyola de Comerç del Caravàning (Aseicar). En la darrera dècada s’ha produït una revifada de vendes de caravanes, sobretot entre el públic familiar que ha modiﬁcat la tendència d’oci i viatges. L’hotel ha estat substituït pel càmping. El canvi ja és una realitat, sobretot en zones properes a la costa, on els més menuts troben un ampli assortiment d’activitats lúdiques que solucionen les vacances de molts pares. Aquest és un sector

molt característic. A grans trets, trobem tres tipus de vehicles, cada un adreçat a un públic diferent. El primer d’ells, el més econòmic, és la típica caravana. El seu preu oscil·la entre els 11.000 i 50.000 euros, tot i que

ELS PRINCIPALS CLIENTS DE CARAVANES SÓN PARES QUE VOLEN DEDICAR MÉS TEMPS A L’OCI FAMILIAR la despesa mitjana gira entorn els 14.000 i 25.000 euros, segons les dades de M3 Caravaning de Vilafranca. El principal client de caravanes sol ser una parella d’entre 30 i 40 anys amb ﬁlls, que desitja tenir temps d’oci familiar i viatjar

per carretera. La següent franja d’edat, d’entre els 40 i 50 anys, que té els fills més grans, decideix fer una ruta independent de la família i visitar pobles rurals i allunyats de la ciutat. En aquest cas, opten per l’autocaravana, un model molt més complet, però també més car. Els preus van entre els 40.000 i 100.000 euros, tot i que alguns models més luxosos poden duplicar aquesta xifra. La despesa mitjana, però, se situa en 60.000 euros. Per últim, troben les anomenades camper, uns models similars a les furgonetes, però amb moltes més prestacions i comoditats. Les camper no tenen un ventall tan ampli de preus, sinó que la majoria giren entorn els 45.000 euros. Els que opten per aquest tipus de vehicle són els joves, que sovint volen fer un pas més i passar de la furgoneta a la camper. Disposa d’un menjador, llit de matrimoni fixe o convertible, cuina amb tres fogons, pica i frigorífic, i bany complet. Sens

dubte, és una inversió interessant per aquelles persones que volen viatjar sobre quatre rodes i, alhora, fer una vida comfortable. Per estrany que ens pugui semblar, al nostre país no està gaire arrelat fer vida en una caravana, a diferència d’altres llocs com els Estats Units. “Aquí no està ben vist perquè ho associem al col·lectiu gitano o al hippy”, co-

mentava Eva Feixas, comercial de M3 Caravàning. Tot i això, és útil per algunes professions que han de viatjar molt per carretera com la de fotògraf o la del món de l’espectacle. A més, els models americans són molt més grans que els europeus, on les caravanes fan entre 4 i 5,5 metres, i les autocaravanes difícilment superen els 7 metres.

Penedès Econòmic

novembre 2012

EMPRESA

Saher presenta nova imatge corporativa a la ﬁra Eima 2012 L’empresa olerdolenca fa una clara aposta per expandir-se encara més al mercat internacional REDACCIÓ

L‘empresa penedesenca Saher, especialista en tractaments de cultius de la vinya i de fruiters, ha participat com a expositor a Eima 2012, la Fira Internacional de Maquinària Agrícola més important del sector que va celebrar-se a Bolonya (Itàlia) del 7 a l’11 de novembre. Saher va aprofitar la seva participació a la fira per fer pública la nova imatge corporativa, amb un nou logo més consolidat i un etiquetatge de les seves màquines més actuals. Segons Maribel Ferrer, responsable d’Exportació, “l’empresa aposta per una extensió del seu mercat internacional, ja present en països com França, Portugal o Amèrica del Sud”. Per això, considera la primera experiència a la fira Eima com a “molt positiva, ja que s’han tingut con-

 Imatge de l’estand de Saher a la fira de Bolònia

tactes amb països de tot el món”. Anteriorment, s’havien presentat a altres ﬁres, principalment, franceses però la d’Eima és de les més reconegudes dins el sector. L’empresa Saher, ubicada al polígon de Sant Pere Molanta, es va fundar l’any 1967. En els seus inicis, es va dedicar a la fabricació de

polvoritzadors per la zona del Penedès. A partir de la dècada dels 80, van ser la primera marca en atomitzadors en diferents denominacions d’origen espanyoles. Actualment, tenen distribuïdors a tot el país i comercialitzen els seus equips a diferents països de la Unió Europea.

Tres empreses sadurninenques impulsen un negoci conjunt Elteunegoci.exe neix amb la idea de donar un servei global als clients que els suposi diversos avantatges REDACCIÓ

Sota el nom de Elteunegoci.exe, tres empreses de Sant Sadurní, Esparó Arquitecte, Enric Sendra i Gubianes Retolació i Raiz de dos Disseny i Comunicació, s’han unit per oferir un servei global a les empreses de nova obertura o a aquelles que volen redeﬁnir el seu negoci (botigues, oﬁcines, franquícies, etc.). Segons explicaven els impulsors, els avantatges d’aquest nou pack són diversos: permet abaratir costos perquè disposen una xarxa de proveïdors que ofereixen els millor preus, redueix els terminis d’entrega, ja que es treballa coordinadament, i el client s’adreça a un únic interlocutor que l’assessora en tot el procés d’obertura del negoci o només la part que l’interessi, com la lo-

 Moment de la presentació de la iniciativa sadurnineca

calització del local, l’obtenció de la llicència d’obres, la retolació, la creació de la imatge de marca o la difusió a través de la xarxa. Segons Jesús Fariñas, de Raiz de dos, “els botiguers només hauran de trucar-nos i despreocupar-se de la resta”.

La presentació de la iniciativa es va fer el passat 16 de novembre al nou Centre de Serveis a les Empreses, ubicat al carrer Dr. Barraquer 3-5 de Sant Sadurní, on hi ha el Servei de Promoció Econòmica i Ocupació, que serà un dels canals de difusió del nou servei.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Conjuncions, astrals o fatals No fa gaire que hem conegut els propòsits de conjunció de les organitzacions empresarials d’aquest tros de món. No és cosa d’idil·lis ni d’agradar-se, no us ho cregueu. Més que la noblesa, la necessitat obliga. Les coses no van bé per a ningú i tampoc no van millor per a les associacions d’empreses. Fins fa quatre dies, el pressupost d’aquestes organitzacions es nodria de les quotes socials, la prestació de serveis i els capítols de publicitat i patrocini; a banda d’alguna subvenció que s’esgarrapava de tant en tant. Podeu imaginar-vos que el nombre d’empreses associades ha davallat en paral·lel a la crisi. A finals de 2007 s’obtenien registres màxims en els directoris de contribuents. D’ençà, s’han succeït quatre exercicis amb pèrdua de massa social, amb un acumulat que va del 20% al 35%, segons els casos. Pel que fa als serveis, en aquests darrers quinze anys el pal del paller ha estat la formació. Els programes subvencionats, com també una major demanda pel que fa al reciclatge i la millora de les competències professionals per part de les empreses, han provocat una gran activitat acadèmica; de manera que, amb més golafreria que no pas mesura, la majoria d’associacions han arribat a acoblar les seves estructures a les frenesies de la docència. Això s’ha acabat. Per dues raons; perquè s’ha tancat el robinet de les subvencions i perquè la formació ha deixat de ser objectiu prio-

ritari per a les empreses, ara més entretingudes en salvar els mobles. Finalment, la tercera branca d’ingressos, la facturació per publicitats i patrocinis, també ha fet fallida, no podia ser d’una altra manera. Els anunciants pateixen l’astènia dels seus mercats i els sponsors tampoc no estan per castells de focs. Les entrades dineràries per concepte publicitari han davallat al voltant d’un 70%, aquests darrers cinc anys. Amb aquesta radiografia es fa evident la dita castellana “se acabó el carbón; a guisar con leña”. No hi ha més remei que aprendre a estimar i deixar-se festejar. Ara ha arribat el moment de retrocedir per sobreviure, de renunciar per subsistir, de sumar abans de quedar en un no-res. La cartografia de les associacions empresarials està a punt de patir un terratrèmol, cosa que sembla necessari si aspirem a recuperar els equilibris tectònics. Les nostres organitzacions semblen abocades a la conjunció, astral o fatal. Per part de les respectives masses socials i, d’antuvi, per part dels membres dels diferents òrgans directius caldrà entendre la situació, fer-se’n càrrec i no entossudir-se a l’hora de pactar i fer les concessions necessàries. Només així aconseguirem que en aquestes comarques de la perifèria sud metropolitana –i això vol dir moltes coses!- prorroguem l’existència d’una institució representant, referent i alhora interlocutora del planeta Empresa. En sentirem a parlar.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2012

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Espai Running, un entorn que convida a córrer L’Eloi va obrir fa un parell de mesos, al C/ d’Amàlia Soler de Vilafranca, una botiga especialitzada en l’esport del running, un entorn cuidat i pensat per ajudar els corredors i engrescar aquells que encara no en són. Aquest extreballador d’una entitat d’estalvis, ens explica en aquesta entrevista, com va néixer la seva idea i decisió de deixar una feina, que aleshores semblava segura, per embarcar-se en l’apassionant aventura de fer del seu hobby i la seva gran aﬁció al running, la seva professió. En quin moment arribes a la conclusió que pots viure del teu hobby? La crisi, la vaig començar a intuir quan portava 18 anys treballant a Caixa Penedès (2010, ara fa dos anys) i he plegat ara, 20 anys despres d’entrar-hi a treballar (1992-2012), és a dir, que he estat dos anys desenvolupant el projecte des de la idea ﬁns a la seva obertura. L’any 1996 vaig córrer la meva primera mitja marató. He tingut la sort de poder participar en moltes de les maratons que s’organitzen arreu del món i he anat veient que aquest és un esport que no ha fet més que créixer. Com a exemple, l’any 1997, a la de Barcelona, hi van participar 2.500 corredors, enguany s’ha arribat a la xifra de 20.000 corredors. La idea d’obrir un espai destinat a aquest esport, cada vegada em seduïa més. No va ser una decisió impulsiva, ho vaig madurar molt, ho vam madurar molt la meva dona i jo. Finalment, vam arribar a un acord amb l’entitat i vaig començar a treballar en el projecte.

Qué té el running que s’hagi posat tant de moda? És l’esport de la crisi. No has de pagar cap quota per practicar-lo, el fas quan vols, sense horaris, amb qui vols i no necessita aprenentatge. A més, ﬁns i tot actua com a antidepressiu, després de córrer et sents molt millor. Suposo que tot això fa que tanta gent avui el practiqui Ha estat difícil arribar a obrir la botiga, tenies algun referent? Hi ha altres botigues com la teva? Durant tot aquest temps he estat veient molts establiments especialitzats i agafant idees d’aquí i d’allà. Vaig fer el meu pla d’empresa a l’Àgora i l’estic seguint. La veritat és que m’ha portat molta feina i maldecaps, però ha estat molt apassionant. Hem volgut cuidar molt tots els detalls; per nosaltres, el disseny era i és important. Si vols vendre coses boniques, l’entorn també ha de ser bonic i agradable. Una de les coses que més he agraït en tot el procés ha estat la bona relació i l’assessorament que he rebut dels proveïdors. Pel que expliques, estàs content d’aquests primers mesos, per què creus que t’està funcionant? A la botiga no només venem equipament sinó que volem que sigui un espai d’assessorament tècnic. Però malgrat això, la meva experiència amb aquest esport és la d’una “persona normal i popular” que corre. No sóc un professional i això fa que la meva manera d’entendre el running sigui el mateix que el de la gent que entra per la porta. En una marató, tot aquell que arriba al ﬁnal és un guanyador. M’ho crec de veritat i sempre miro d’encoratjar els qui

practiquen aquest esport. Per als qui no hagin vist la botiga, a banda dels articles especialitzats que es poden comprar, què hi podem trobar? Quan vaig veure el local, de seguida vaig saber que era el lloc ideal. Hem aconseguit crear l’ambient que volíem. M’hi ha ajudat molt la meva dona que també corre i a més és dissenyadora. A la botiga trobem un espai equipat on analitzem la petjada, per tal que el calçat s’ajusti el millor possible a la forma com cada client posa el peu a terra, els vestidors, per exemple estan decorats amb tots els dorsals de les curses a les quals hem assistit, tenim un espai on, amb l’ajuda d’un ﬁsioterapeuta es pot fer recuperació... També hi ha un espai on podem seure tranquil·lament i fer

l’assessorament tècnic per entrenar en aquest esport. Com ho has fet per donar-te a conèixer, què és el que millor t’ha funcionat? He fet diferents coses, encara que crec que la meva pròpia xarxa, sóc casteller i corredor, i el boca-orella ha funcionat molt bé. He invertit en uns quants ﬂyers que hem repartit en algunes curses que s’han organitzat. Però hi

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- Els hobbies i els canvis en l’ntorn són les principals fonts d’idees de negoci: tirar endavant un projecte a partir d’una afició ens aporta una gran dosi de motivació, sense oblidar mai què demana el nostre entorn 2- Tenir cura en el disseny, els detalls importen: Com diu l’Eloi, si volem vendre coses boniques ho hem de fer en un entorn bonic. 3- La xarxa de contactes ens ajuda a donar-nos a conèixer: En un entorn local saber explicar bé als qui tenim aprop quin és el nostre projecte, ens ajuda a difondre’l 4- Tan important és avui la promoció en l’entorn físic com en el digital. Cal saber planificar i aprofitar la repercussió d’una bona web i de les xarxes socials. 5- Emprendre és qüestió de valors: humilitat per escoltar i aprendre, perseverança per continuar endavant i esforç perquè ,com diu la dita, “sense sacrifici no hi ha benefici”.

ha dos elements que a mi em serveixen molt. Un és la web i l’altre el facebook. Des d’allà he pogut organitzar diferents grups que es troben per anar a córrer en grup. Surten de davant de la botiga en diferents horaris i amb itineraris i temps diferents segons les dificultats i el tipus d’entrenament que vulguin fer. I de cara al futur? Buff, la veritat és que mai hauria pensat que això d’emprendre un projecte, suposaria aquesta hemorràgia d’idees. El meu cap no para, tinc moltes idees per tirar endavant. Hi ha dies en què tinc més por que d’altres. Però crec que el propi esport que practico m’ha ensenyat que l’esforç i la perseverança són elements fonamentals per arribar a la fita. I que només s’hi arriba avançant trossets a trossets. Hi ha moltes coses a fer, tinc alguns projectes que puc emprendre en solitari i d’altres en col·laboració amb altres persones o empreses que estan en el món de l’esport. De mica en mica. Sentir parlar l’Eloi engresca. Convida a practicar aquest esport que ell porta a la sang, però, sobretot, és un encoratjador exemple, de rigor en la feina, de planificació, de constància i de tirar endavant un projecte fruit d’una passió i d’una mirada atenta als canvis de l’entorn.

Penedès Econòmic

novembre 2012

L’ENTREVISTA

PAU GARCIA-MILÀ

Empresari i emprenedor, creador d’eyeOS i Bananity

“El més difícil és tenir la idea i, quan la tens, cal ser perseverant” “Tot està per fer” assegura aquest jove emprenedor que, amb una idea, molt d’esforç i il·lusió, va impulsar una empresa que, avui dia, és una referència mundial en el sector del cloud computing. Tot un exemple per als qui vulguin iniciar projectes i fer realitat les seves idees OLGA AIBAR

En Pau Garcia-Milà (Olesa de Montserrat, 1987) és un jove empresari i emprenedor. Als 17 anys, va fundar eyeOS, un sistema operatiu que és una referència mundial en el sector del cloud computing. També és conseller de Bananity, una xarxa social orientada a potenciar el que apassiona a les persones a partir del que estimen i odien. És professor associat d’ESADE en el màster en Digital Business, col·labora en diversos programes radiofònics, ha aparegut en diversos programes de televisió i, habitualment, imparteix conferències sobre innovació i emprenedoria. Ha rebut importants premis com el “Premio Princípe de Asturias” i el de Girona “IMPULSA empresa 2010” o el “Premi MIT a l’innovador de l’any 2011”. És també autor de dos llibres Està tot per fer i Optimismamente.

qual va estar tancada en un calaix durant deu anys perquè els seus companys li deien que no tindria cap futur. El segon cas que va posar va ser el dels creadors del videojoc Angry birds, el més venut en la història de la informàtica, que van elaborar dos joves ﬁnlandesos amb una mínima inversió, després de 13 fracassos anteriors.

El jove empresari Pau Garcia-Milà va ser el 31 d’octubre a l’Auditori municipal de Vilafranca per pronunciar la segona de les conferències del cicle Desenvolupa’t, organitzat pel Centre Àgora de l’Ajuntament amb l’objectiu de motivar i il·lusionar els emprenedors de la comarca. Amb el títol Tot està per fer en Pau va oferir una distesa i interessant conferència, farcida d’anècdotes personals, exemples pràctics i de tocs d’humor, en la qual va voler transmetre com una idea pot convertir-se en una empresa sòlida. Per començar, va dir que tenia la sensació que només s’iniciaven coses des de Barcelona (en el cas de Catalunya), a Madrid (si parlem d’Espanya), o a Sillicon Valley (als Estats Units) i que “a Vilafranca s’impulsin un cicle de conferències com aquest, amb ponents de prestigi i amb l’assistència de tanta gent és un orgull”. Seguidament, va fer una reflexió en veu alta en la qual afirmava que, si mirava enrere, “una de les coses que més m’he repetit a mi mateix en els darrers set anys, és la frase que em van dir ara en fa cinc: “ningú sap res”, amb la qual me’n vaig a dormir cada nit i que m’ha servit per ser on sóc”. Per exemplificar-ho, va citar el cas d’emprenedors que han triomfat, malgrat que ningú no creia en la seva idea. Aquest és el cas del mateix creador de la World Wide Web (www), el físic britànic Tim Berners-Lee, la idea del

TRIOMFAR HAVENT FRACASSAT PRÈVIAMENT, DÓNA CENT VEGADES MÉS PLAER QUE SENSE HAVER-HO FET

La tercera història que va explicar com a mostra de la importància de creure en un mateix i de l’efecte negatiu de l’entorn, va ser la de les creadores de l’empresa gironina Llagurt que, després de diversos fracasos i deutes acumulats, i que tothom les desanimés, van aconseguir triomfar i ara tenen una quinzena de botigues a Catalunya i 430 sol·licituds per muntar franquícies. Per això, sentenciava que “triomfar havent fracassat prèviament, dóna cent vegades més plaer que sense haver-ho fet”. Com a reﬂexió de tot plegat, Garcia-Milà assegurava que: “tirar endavant un negoci és possible, però cal creure-hi per fer-lo realitat”. Per això, es va mostrar partidari de la perseverança per aconseguir l’èxit: “El més difícil és tenir la idea. Quan la tens, cal anar pas a pas i ser perseverant”. Garcia-Milà va citar el cas del WhatsApp, el programa més descarregat i que provoca pèrdues a les empreses de telefonia xifrades en més de 160 milions d’euros diaris. També va aﬁrmar que: “Internet és l’invent de la història de la humanitat que més impacte ha

Penedès Econòmic

novembre 2012

L’ENTREVISTA tingut en l’ésser humà, que més diners ha generat, i que més ha permés canviar la societat”. Sobre aquest darrer aspecte, va assegurar que “no cal ser americà per ser número 1 al món”, posant el cas dels creadors d’Angry birds com a exemple, i que “persones sense diners però amb una idea es poden transformar en número 1, visquin on visquin”.

ajudes, sinó treure els pals a les rodes al procés administratiu de creació de l’empresa”. Això, va manifestar, “em porta a la pregunta que m’he fet moltes vegades: per què muntar una empresa costa diners? També caldria explicar millor als emprenedors com aconseguir les ajudes perquè el PDF del Ministeri on ho explica és incomprensible”.

Malgrat aquesta premissa, les idees gairebé mai surten d’aquí, sinó que la majoria provenen dels Estats Units. Explicava que en el programa de ràdio que va impulsar fa tres anys a la COM en el qual s’expliquen les idees dels emprenedors, sempre pregunten, fora de micròfon, per què tenien una idea i no una empresa. La resposta, en un 80% dels casos, era que a causa de l’entorn (pares, amics, companys...) que els diuen que el que volen fer és una bestiesa o que fracassaran. La majoria ho deien per protegir-los però, d’altres per por que triomfessin. Per això, aﬁrmava que “hem de canviar la mentalitat. El més difícil és canviar l’entorn” i aﬁrmava que no s’havia de fer cas de les típiques frases: “ja t’ho vaig dir”, o “estava cantat que passaria”, en el cas de fracassar, o “quina sort has tingut”, si es triomfa. “En aquest país, si triomfes, sempre és qüestió de sort”, assegurava. Per aquest motiu, apuntava que “l’índex d’emprenedoria o el nombre de propostes que es comencen als Estats Units és de 4’1, mentre que, en el cas d’Espanya, és d’1’2”.

La segona pregunta va ser què s’hauria de fer a les escoles perquè sorgissin més emprenedors. Garcia-Milà va dir que “ara s’ha posat de moda el tema de l’emprenedoria, però no s’ha de forçar a tothom que ho sigui”. I ho exemplificava afirmant que “els meus amics em diuen que tinc una vida de merda, que no tinc temps per fer ni disfrutar amb res”. Per tant, considera que “als centres educatius no s’ha de motivar els alumnes perquè emprenguin sinó no desmotivarlos explicant les dificultats que hi hauraà”. Afegia que “motivat s’ha de venir de casa, això no ho han de fer les empreses”.

Foto: Fèlix Miró

Garcia-Milà preguntà a l’auditori què dirien els seus pares si els diguessin que volíem crear un videojoc i que necessitaven 1.000 euros després de fracassar 13 vegades i haver-ne gastat 13.000. Les cares de la majoria dels presents mostraven que pensaven que no donarien aquests diners als ﬁlls. Un cop ﬁnalitzada la seva intervenció, que va arrencar un sentit aplaudiment dels assistents, es va obrir un torn de preguntes. Al principi, les primeres van costar a sorgir i les van haver de fer els mateixos promotors de la conferència. Tanmateix, un cop trencat el gel, el públic es va anar animant de mica en mica, tot i que les preguntes sorgien amb comptagotes. La primera la va llençar la mateixa presentadora de l’acte, que va voler saber què creia que haurien de fer les administracions perquè un emprenedor jove tirés endavant les seves idees. El ponent va respondre que “el millor que pot fer l’Administració no és donar els diners per fer possibles els projectes, perquè ja hi ha diversos organismes que ofereixen

EN AQUEST PAÍS DIUEN QUE, SI TRIOMFES, SEMPRE ÉS QÜESTIÓ DE SORT. HEM DE CANVIAR LA MENTALITAT

EL MILLOR QUE POT FER L’ADMINISTRACIÓ NO ÉS POSAR DINERS PER A FER POSSIBLE ELS PROJECTES, SINÓ TREURE ELS PALS A LES RODES

Després, una alumna de 16 anys que es va identiﬁcar com a Elena, va preguntar de què tractava la seva empresa, i, tot i que el ponent va assegurar que s’havia plantejat no fer publicitat sobre la seva feina, va aproﬁtar per fer-se autopropaganda. Així, va explicar que la primera empresa que va muntar, als 17 anys, va ser eyeOS, un sistema operatiu que permet treballar des de tots els llocs del món i un dels projectes de codi obert a Europa amb més d’un milió de descàrregues i comunitats a tot el món. La segona empresa que va impulsar va ser Bananity, fundada ara fa un any i mig, i que és una comunitat social a Internet amb una mitjana d’edat jove, en la qual es diu tot el que agrada i el que no. Els assistents a la conferència també van preguntar sobre el fet que les noves tecnologies sempre depenen massa de l’energia i que no hi ha cap alternativa. En resposta, el ponent va reconèixer que “és veritat que, si se’n va el llum, no sàbem què fer i ens estem quiets quan, abans, es feien altres coses sense la llum, com ara jugar a baldufes. Tanmateix, apuntava, com a contrapartida, que “els joves de 15 anys saben fer més coses que els d’abans” i afegia que “potser els joves ara no van tant a les places perquè estan al Facebook, però també parlen amb gent de tot el món quan abans era impossible”. Per això, insistia en què “no s’ha de criminalitzar sempre la tecnologia, particularment en el cas dels videojocs, que fàcilment es titllen de violents quan el problema és l’ús que se’n fa”.

Penedès Econòmic

novembre 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

COM EVITAR LA FALLIDA DE L’ESTAT DEL BENESTAR

a política distributiva va ser un dels pilars de l’anomenada ideologia dels seixanta, que tanta influència va tenir en els nostres ciutadans els quals posteriorment van assumir la categoria de governants. Inicialment, era una política d’un gran atractiu social, però, a mig i llarg termini, es va comprovar que el seu funcionament distava de respondre a les esperances creades. En efecte, la distribució posa en relació dues finestretes, la dels aportants i la dels receptors. La funció d’aportació, està alimentada pel sector productiu i tots els que amb ell es relacionen. Aquest sector és el motor de la riquesa nacional, que posa en marxa el circuit de la solidaritat i que funcioni bé o malament depèn que s’ampliï o redueixi la cua d’aportants o receptors. Després ve la funció de mediació, que correspon al sector públic, en la qual s’ingressen i retiren quantitats i la resta acaba distribuint-se entre grans capes de la població a través de les diferents actuacions públiques. El sistema funciona bé mentre hi hagi un equilibri entre ambdues cues i el sector públic gestioni eficientment els recursos, amb unes despeses d’intermediació ajustades i utilitzant i motivant veritables professionals de la funció pública i els gestors empresarials més qualificats, en preu i qualitat, per a la prestació de les funcions públiques. Una gestió austera incrementa el nombre de recursos per al finançament de les necessitats socials, mentre que una malgastadora els redueix. En el circuit fiscal hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la mateixa responsabilitat, l’aportació dels contribuents, la gestió dels recursos públics i la prestació dels serveis socials. Creiem que les dificultats financeres de molts estats es deuen, fonamentalment, a la manca de control de la despesa pública. Molts dirigents han utilitzat els recursos destinats al benestar comú amb una manca de prudència i diligència extremes i fins i tot amb finalitats partidistes

i electoralistes sent, en aquesta etapa, on trobarem, segurament, la causa principal de la gran catàstrofe fiscal actual i on haurien de centrar-se els futurs esforços per sortir-ne d’ella. En el moment que es descompensa per l’abundància de receptors, el sistema entra en fallida. Si, alhora que s’intenta aplicar un ambiciós programa de repartiment social, es manté un altre atractiu que ampliï la cua dels aportants, amb majors satisfaccions i avantatges personals i econòmiques, l’equilibri financer es mantindrà. Si es vol que els serveis socials no acabin desatesos i solucionar el problema de l’atur i els greus problemes socials que genera, no hi ha altre remei que aplicar una política d’expansió del sector productiu amb una sèrie de mesures de promoció empresarial, concentrant els recursos financers i els incentius fiscals i legals en aquest

NO HI HA ALTRE REMEI QUE APLICAR UNA POLÍTICA D’EXPANSIÓ DEL SECTOR PRODUCTIU

sector i en especial, en les petites i mitjanes empreses. La política contrària, encara que els dirigents polítics i els mitjans depenents la presentin com avançada, no porta més que a la regressió, a la pobresa i a la frustració. Això va succeir en països que el sector polític va menysprear la importància de l’economia i la competitivitat del seu sector productiu com base del progrés dels pobles. I encara pitjor, els que van arribar a considerar els empresaris com una classe hostil. En el moment que van assumir la governació van convertir el sistema legal en un marc contrari als emprenedors econòmics, castigantlos cada vegada amb problemes legals, majors exaccions fiscals i traves a la seva funció, amb menors i més cars recursos financers i fins i tot els van privar d’una consideració social adequada a la seva funció.

D’aquesta manera el teixit empresarial va anar reduint-se i envellint-se, ja que els empresaris no van tenir ni continuadors ni imitadors. Fins i tot els fills dels empresaris que havien de recollir el testimoni van preferir engrossir un sector públic cada vegada més expansiu que continuar amb les empreses familiars enmig d’una atmosfera tan desagradable i tan poc rendible. Mentrestant, la cua dels receptors creixia sense parar. Els que tenien drets adquirits van veure amb preocupació que una onada enorme posava en perill el seu futur. En primer lloc, perquè la liquidació de les empreses i la reducció de plantilles, transformava els treballadors i ocupadors, d’aportants en beneficiaris del sistema. A ells, s’unien els que veien més interessant integrar-se a aquesta cua que en la d’aportants, perquè és una tendència de la naturalesa humana desplaçar-se als llocs de menor esforç en relació a la remuneració, i la gran quantitat d’amics interessats del món de la informació, de la cultura i de l’economia, amb seients preferents en el banquet de recursos públics. Això anava bé als polítics de la distribució, amb una visió a curt termini, utilitària i egoista de la gestió pública que veien aquests últims beneficiaris, més els que havien accedit dintre del sector públic, sense selecció professional i només amb el mèrit de la seva afiliació política, un vot fidel i una garantia per a la seva reelecció. Però el panorama canviaria radicalment quan les quantitats que s’ingressaven començaven a ser insuficients per fer front a totes les despeses socials i no tenien més remei que reduir les prestacions socials compromeses. Així doncs, és lògic que entressin en crisi els països amb una organització econòmica basada en la política distributiva sense relació amb la producció nacional i de la qual intenten sortir recomponent aquest equilibri, perquè els fons no podien alimentar l’enorme estructura burocràtica de l’Estat i les creixents despeses socials. I en això estan.

Penedès Econòmic

novembre 2012

EMPRESA

La comarca disposa de 480 places hoteleres i 460 d’allotjaments rurals L’estada mitjana dels clients dels hotels de la comarca és de dos dies. La majoria dels usuaris vénen entre setmana, per qüestions de feina OLGA AIBAR La comarca disposa actualment de 480 places hoteleres i 460 places d’allotjaments rurals, segons va donar a conèixer fa uns dies el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca. Les dades es van fer públiques durant la presentació dels actes del Dia de l’Enoturisme, que es va celebrar el 10 i 11 de novembre a la comarca, una iniciativa promoguda per Recevin, la Xarxa Europea de Ciutats del Vi, amb l’objectiu de promoure i difondre internacionalment el turisme del vi com una activitat de futur i de valor per al territori. Des de Penedès Econòmic hem volgut fer un sondeig per saber una mica més sobre quin és el perﬁl dels clients dels hotels de la comarca, quan de temps s’hi estan de mitjana, d’on provenen i què els interessa visitar de la nostra comarca. Segons ens van informar els hotels que van respondre la nostra enquesta, entre setmana, la majoria de clients són d’empresa i el cap de setmana, turistes. En el cas de l’hotel Pere III, situat a la plaça Penedès, de dilluns a dijous, el 24 % dels clients són estrangers, un 29% de Catalunya i un 47 % de la resta de d’Espanya. En canvi, de divendres a diumenge, el perﬁl del client canvia i passa a ser d’un 44 % de Catalunya, un 32 % de la resta d’Espanya i

un 24 % estrangers. L’estada mitjana a l’hotel és d’uns dos dies. Pel que fa a l’edat, se situa en una franja d’entre els 30 i els 50 anys en els clients d’empresa, i pel que respecta al client de cap de setmana, la franja està més repartida amb gent més jove i també a l’entorn dels 60 anys. El client d’empresa pràcticament no requereix informació. En canvi, el de cap de setmana en demana a l’entorn de la cultura del vi, principalment quins cellers i caves pot visitar i els indrets on pot fer tastos.

ELS CLIENTS DEMANEN INFORMACIÓ SOBRE ELS CELLERS I CAVES També en el cas de l’hotel Casa Torner i Güell, ubicat a la rambla de Sant Francesc, 26, el principal perﬁl de client que tenen és d’empresa. L’estança mitjana a l’hotel és de dos dies. Respecte a la majoria de turistes que s’hi allotgen, provenen d’Espanya, seguits d’Alemanya. També en aquest hotel, l’enoturisme és el tema que més els interessa, visitar cellers i caves i realitzar cates i maridatges. Els mesos amb més demanda d’habitacions són

d’octubre a maig. Seguint la mateixa tònica, a l’hotel Domo, ubicat al c/Francesc Macià, 4, durant els dies laborals, els clients procedeixen del món de l’empresa i l’estança mitjana és d’una nit. Es tracta de persones procedents del territori català i espanyol, i també reben clients de la resta d’Europa, principalment d’Alemanya, França i Regne Unit. La mitjana d’edat se situaria, aproximadament, al voltant dels 40 anys. Pel que fa al públic de cap de setmana, acostumen a ser parelles i famílies que

solen fer una escapada romàntica o enològica. Normalment, la informació la reben a través de portal d’ofertes hoteleres, com podria ser Weekendesk, Lastminute o Atrápalo. Els clients de l’hotel Air Penedès, ubicat al carrer Font de les Graus, al polígon de Mercaderies, tenen una estança mitjana d’un dia i mig. Els clients provenen principalment de França i Alemanya i els coneixen a través d’Internet. La mitjana d’edat se situa al voltant dels 40 anys. Pel que fa als mesos amb més demanda, acos-

tumen a ser els de juliol i agost i els que menys demanda tenen són els de desembre i gener. Finalment, a l’hotel Sol i Vi, ubicat a la carretera de Sant Sadurní, l’estada mitjana dels clients és de quatre dies, si vénen per feina, i un dia i mig si és per vacances. La majoria són turistes nacionals però també vénen d’Europa. Pel que fa a la demanda d’informació que realitzen, els que treballen s’informen sobre temes relacionats amb el vi i la tecnologia i, els que estan de vacances, sobre caves, Barcelona i Montserrat.

Maribel Notario, responsable d’esdeveniments i comercialització. Oferiran una àmplia proposta d’activitats, en funció del tipus de turisme que vulgui fer el visi-

tant (enogastronòmic, cultural o d’aventura). També organitzaran reunions d’empresa, convencions, presentacions de producte, casaments i cerimònies familiars.

Un hotel de cinc estrelles al peu de la muntanya de Sant Pau L’hotel actuarà d’agent dinamitzador de l’enoturisme amb l’organització d’una àmplia oferta d’activitats El proper mes de març és prevista l’obertura de l’hotel MasTinell, ubicat al peu de la muntanya de Sant Pau. Un hotel de cinc estrelles que disposarà de 10 habitacions i una suite, completament equipades, per tal de garantir el màxim comfort als clients.

Però el més espectacular és el disseny, amb clares referències al modernisme català i a Gaudí. Cadascun dels espais que conﬁgurarà l’hotel es distribuirà en forma de grans ampolles de cava que reposen en posició horitzontal, simulant la segona fer-

mentació. A més el sostre és un trencadís de ceràmica amb tons verds, que s’integra amb el paisatge vitivinícola. L’hotel MasTinell actuarà d’agent dinamitzador de l’enoturisme del Penedès per tal que “els turistes que ens visitin s’enamorin del Penedès”, segons

Penedès Econòmic

novembre 2012

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

QUAN EM PODRÉ JUBILAR? (2)

cavall de l’article del mes passat, en aquest seguirem analitzant el tema de les jubilacions, concretament les anticipades i les mesures que la ministra de Treball vol efectuar de forma immediata. Primer de tot s’ha d’explicar al lector que el sistema de pagament de jubilacions actualment es troba en punt neutre o pròxim al dèficit: què vol dir això? Que el sistema de retribució de pensions no és viable amb la quantitat de gent que cotitza actualment: el volum d’ingressos per cotitzacions fruit del nombre de persones que hi ha treballant és inferior al de gent percebent algun tipus de prestació contributiva (especifiquem contributiva ja que les no contributives provenen d’una altra partida pressupostària). Cal puntualitzar que, a efectes pressupostaris, la prestació d’atur s’engloba dins les prestacions de la Seguretat Social, per tant no és d’estranyar que actualment amb la xifra d’aturats que existeix, la balança entre ingressos per cotitzacions i pagament de prestacions sigui deficitària. També cal puntualitzar que les prestacions d’atur són temporals en el temps i que realment les que formen el gruix dels costos de la Seguretat Social són les jubilacions, molt més allargades en el temps, és a dir, que un cop es vagin extingint les prestacions d’atur el desequilibri no se solucionarà. L’equació és ben senzilla doncs. O s’incrementen el nombre de cotitzants, per tant els ingressos a les arques de la Seguretat Social, o bé es retallen els costos de les pensions per adequar-les al nombre d’ingressos de cotitzacions que hi ha. Unes primeres mesures van ser les comentades en l’article anterior, consistents en endarrerir l’edat ordinària de jubilació, però ara, s’adonen que els períodes progressius d’adaptació als 67 anys són massa llargs i per altra banda la congelació salarial de les pensions tampoc sorgeix l’efecte desitjat. S’uneix a aquests dos punts que tota la reforma laboral, orientada a generar més treball, no ha funcionat ja que les xifres d’atur han seguit creixent, i no és d’estranyar ja que ho han enfocat tot a abaratir l’acomiadament i reduir els costos de contractació en comptes

de centrar els esforços en la creació de llocs de treball, augment de producció, facilitats i suport a l’exportació, menys pressió ﬁscal, etc. A l’empresari li pot sortir més econòmic contractar però si no té feina que donar tenim el mateix problema sobre la taula: no augmentem ingressos per cotització. Amb aquestes mesures com a molt el que han aconseguit és que algunes empreses renovin plantilles ja que l’abaratiment de l’acomiadament els hi ho permet i, d’altra banda, la contractin nova, amb mà d’obra molt més econòmica, però la cua de l’INEM segueix sent igual de llarga, ja que no l’hem reduït per crear nous llocs de treball, sinó que hem substituït les persones. Quines són les dues noves fòrmules que proposen des del Ministeri de Treball? Atacar les Jubilacions Anticipades i les Jubilacions Parcials. La seva forma d’entendre aquest desequilibri entre cotitzants i pensionistes l’argumenten en què s’ha facilitat un escenari on la gent s’incorpora abans al sistema de prestacions de jubilació i, per tant, l’edat ordinària dels 65 anys en nombroses ocasions no s’arriba a assolir. Fins ara la tendència del futur pensionista era sacriﬁcar un tant per cent de

A ESPANYA, AL 2052 HI HAURÀ UNA PERSONA EN EDAT DE TREBALLAR PER CADA UNA EN EDAT DE JUBILACIÓ O MENOR DE 16 ANYS

la seva pensió cobrant una pensió a la baixa per, en contrapartida, poder posar fi a la seva vida laboral abans. Quines modificacions ens podem trobar dins de la jubilació anticipada? Posem per cas un dels exemples més repetits en la nostra societat, la JUBILACIÓ ANTICIPADA A PARTIR DELS 61. Fins ara era factible als 61 anys d’edat, sempre i quan portessis més de 30 anys cotitzats i, a més a més, haguessis estat a l’atur durant un mínim de 6 mesos. Els coeficients reductors que aplicaven es movien entre el 6 i el 7,5% depenent dels anys cotitzats durant tota la vida laboral. Això vol dir que per cada any que anticipessis la jubilació et reduïen aquest percentatge de la pensió. Doncs bé, resulta força evident que en aquest tipus de jubilació anticipada intentaran endarrerir l’edat mínima, posem per cas fins els 63, els anys cotitzats també i segurament incrementar els coeficients reductors. L’objectiu és clar, tocar la butxaca del futur pensionista perquè el nivell adquisitiu de la seva futura pensió sigui més baix i es decanti per continuar uns anys més treballant. La situació queda encara una mica més pessimista per a les JU-

BILACIONS PARCIALS. Recordem que aquest tipus de jubilació és aquella que el treballador no es desvincula del tot de l’empresa, sinó que passa a treballar un mínim del 25% de la jornada de treball i, simultàniament, l’empresa contracta un treballador de relleu per substituir la jornada del prejubilat. Aquesta fòrmula era molt atractiva de cara al pensionista ja que treballant no més d’un mes i mig a l’any, el treballador podia gaudir d’una pensió que, complementada amb la nòmina del temps treballat a l’empresa, li permetia gaudir d’una remuneració mensual similar a la que tindria en la jubilació als 65 anys. Doncs bé, les directrius a l’hora de modificar aquest tipus de jubilació van encaminades a incrementar la jornada mínima a realitzar del treballador jubilat, això significa, que ens podem trobar amb un jubilat parcial que mínim hagi de treballar el 50% de la jornada. És a dir, mig any. La fórmula òbviament perd atractiu. I per últim, entra en escena una nova mesura que volen proposar però de moment té poca forma i consistiria en establir un sistema de comptabilitzar la prestació de jubilació amb la continuïtat laboral en la qual el pensionista pogués seguir treballant. Falta veure en quines condicions econòmiques, jornada de treball, incidència en la pensió, etc. Tot plegat, sembla ser, que fins entrat l’any 2013 no es començaran a reunir les parts interessades per efectuar les modificacions pertinents i deixaran que, de moment, entri en vigor la reforma de jubilacions comentada en l’anterior article; ara bé, no es trigarà gaire a proposar modificacions. Per finalitzar deixo una publicació del passat dilluns feta per l’Institut Nacional d’Estadística i que il·lustra perfectament la problemàtica que actualment ens trobem amb la descompensació entre cotitzants i pensionistes: La taxa de dependència entre pensionistes i treballadors en actiu s’incrementarà a ritmes insostenibles del 99% en 40 anys. Si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, a Espanya, al 2052 hi haurà una persona en edat de treballar per cada una en edat de jubilació o menor de 16 anys.

Penedès Econòmic

novembre 2012

EMPRESA

Nueno: “Cal apostar per la innovació”

S’avança en la liquidació de les preferents de CatalunyaCaixa REDACCIÓ

El catedràtic de l’IESE i president de la China Europe International Business School, Pedro Nueno, va pronunciar el 14 de novembre a Vilafranca una conferència sobre empresa i mercat global, convidat per la Unió Empresarial del Penedès. Nueno va emplaçar les empreses a invertir en internacionalització perquè, “arreu del món hi ha cada cop més països emergents que poden propor-

cionar oportunitats de negoci que s’han d’aproﬁtar”. També va esmentar la innovació com a eina imprescindible de treball i va defensar el caràcter competitiu del teixit empresarial català i espanyol per atraure noves inversions estrangeres. Nueno aposta per “tenir una perspectiva global, una visió oberta, estar atents a les oportunitats i no tenir por als canvis”.

L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) de Vilafranca ha informat que les persones del municipi que hagin contractat “Participacions Preferents” i “Deute Subordinat Perpetu” de CatalunyaCaixa ja poden presentar les sol·licituds d’arbitratge perquè es resolguin a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya. L’arbitratge de consum és un sistema extrajudicial de resolució de conflictes gratuït que té la mateixa eficàcia que la via judicial. L’arbitratge és voluntari, per tant, no es pot obligar l’entitat a acceptar-lo. Tanmateix, CatalunyaCaixa té el compromís d’estudiar cas per cas per determinar els casos en què acceptarà l’arbitratge de consum tenint en compte les circumstàncies personals i la forma en què es va fer el contracte. El perfil seria el d’aquelles persones que, per la seva manca de formació en la matèria, no po-

dien entendre que es tractava d’un producte de risc o que, en el seu moment, no se’ls va lliurar la documentació preceptiva. En cas d’acceptació de l’arbitratge per part de l’entitat, quedaria exclosa la via judicial. Si l’usuari ja ha iniciat la via judicial, no podrà accedir a l’arbitratge llevat que retiri la reclamació judi-

cial i l’entitat accepti l’arbitratge. Cal que consulti amb el seu advocat, amb el Servei d’Orientació Jurídica o amb l’associació de consumidors i usuaris. Per demanar més informació o per tramitar les sol·licituds d’arbitratge, cal adreçar-se a l’OMIC de l’Ajuntament de Vilafranca de dilluns a dijous d’11 a 12h.

Penedès Econòmic

novembre 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

NO ME LO CUENTES, MUÉSTRAMELO

na de las cosas que más me fastidian cuando hablo de Branding Personal a la gente más joven es que dan por descontado que deben pagar una especie de peaje por serlo. Consideran que si tienes pocos años y acabas de terminar tus estudios implica que, con lo que sabes, no estás capacitado para hacer casi nada. Por lo tanto, consideran que para que te tomen en serio deberás trabajar casi gratis durante unos cuantos años para adquirir “experiencia”. A mi me da la sensación que lo que se busca con eso es que después de ese tiempo ya no seas “joven” y no tengan esa excusa para pagarte un salario mísero. Si Zuckerberg o muchos otros veinteañeros fuesen españoles, todavía estarían haciendo fotocopias. Mi experiencia es que en nuestro país no hace falta ser Físico Nuclear o Ingeniero de la NASA para ocupar la mayoría de los empleos. Cualquiera con dos dedos de frente y un par de meses de aprendizaje es capaz de sacar adelante casi cualquier tarea que se le encomiende en una empresa española. Pero el argumento de “no tienes experiencia” por parte de las empresas o “es que no me dan una oportunidad para demostrar lo que valgo” por parte de los que buscan empleo está acabándose. Cuando una empresa te dice que no tienes experiencia está transmitiendo dos cosas, por un lado

que no se fía de ti y/o por otro que confía en lo que le cuentas pero que como no tiene pruebas, tendrá que pagarte menos. Por lo tanto, si esta es una barrera que te impide conseguir un empleo o que te remuneren como mereces, deberás hacer algo para darles y demostrarles lo que buscan. En este momento el que no demuestra lo que vale es porque no le da la gana. Quien sigue utilizando el Currículum como herramienta para reducir la desconﬁanza de sus potenciales empleadores no se ha enterado de que en este momento lo que me cuentes no tiene valor, lo importante es que

me lo enseñes. Si tienes dieciocho, veintiuno o veintitantos años, te gusta mucho un tema, aprendes todo lo que puedes y lo muestras y demuestras en todos los sitios donde te dan la oportunidad nadie se va a preocupar por tu edad ni, posiblemente, por los diplomas que lo respaldan. Cuando llevas meses escribiendo un blog dando tu opinión sobre ﬁnanzas, fontanería, física o Facebook (por utilizar sólo temas con efe) posiblemente generes más conﬁanza e interés que entrando cada mañana a Infojobs (¿Todavía lo utiliza alguien?) o pateándote los polígonos industriales con de-

cenas de CVs bajo el brazo. Si te gusta el “retail” y dedicas una semana a visitar todas las tiendas ZARA de tu zona y preparas un informe con tus opiniones y recomendaciones y lo adjuntas a cada correo electrónico que envíes, quizás llames la atención de Inditex o de alguien que busque a un/a profesional que entienda un poco del tema. Si te has empollado la docena de libros más importantes sobre el tema más extraño y te ofreces para hablar ante un grupo de gente te van a considerar como el puñetero gurú (con perdón por lo de gurú, no por lo de puñetero)

del asunto. Y si subes fotos a La Red o, mejor aun, el video y la presentación de la charla podrás conseguir que vean en tí a alguien que sabe y no a un jovencito sin experiencia. En este momento no necesitas que nadie te dé permiso o te invite a subir a un estrado. Ahora puedes subirte a tu propia plataforma. Tienes tu propio canal de TV en YouTube, puedes transmitir en directo con los Hangouts, puedes tener tu propia columna de opinión en tu blog, puedes dar clases (incluso ganar dinero) en tu propia universidad, puedes crear informes y ebooks sobre el tema que te apetezca, puedes… Lo que quiero decir es que no pienso seguir aceptando como excusa que alguien es demasiado joven (o demasiado mayor) para que le tengan en cuenta y que, por eso, debe aceptar cualquier empleo de mierda. Tampoco estoy dispuesto a aceptar que si llevas años demostrando lo bueno/a que eres en todas partes un “headhunter” te diga que no tienes experiencia porque en ese caso es que no ha hecho bien su trabajo y no se ha informado sobre tí y, por lo tanto, no te merece. Así que, como decía aquel, no me digas que no puedo. Puede haber muchas razones por las que no consigas lo que quieres, pero la de la falta de experiencia y de oportunidades para demostrar tu valía cada vez tienen menos fuerza.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

novembre 2012

EMPRESA

Nova campanya comercial a l’Espirall

Oro Caja obre a Vilafranca la seva botiga número cent REDACCIÓ

Comerç Espirall organitza una campanya comercial sectorial que amb l’eslògan Posa’t guapa, pretén potenciar el servei de perruqueries i centres d’estètica del barri. La campanya ofereix un preu únic de 19,90€ per a diferents serveis dels centres del sector adherits a la campanya: la perruqueria Nou Estil Actual, la perruqueria Free i la perruqueria Magda, juntament amb el centre de bellesa Aquari Spa. Posa’t

guapa ofereix diferents serveis d’estètica amb un preu unitari atractiu, ﬁns al 30 de novembre, quan ﬁnalitza la promoció. Comerç Espirall, que impulsa el pla de dinamització comercial al barri amb el suport del Patronat de Comerç i Turisme i el Projecte de Llei de Barris a l’Espirall, no descarta dissenyar altres campanyes per tal d’afavorir l’activitat en d’altres àmbits del comerç i serveis del barri.

Oro Caja, líder europeu en el mercat de la compra i venda d’or amb una àmplia xarxa de botigues pròpies, i implantada a Espanya des de 2008, va obrir el passat divendres, 16 de de novembre, el seu primer establiment a Vilafranca del Penedès (Av. Tarragona, 74), arribant d’aquesta manera a la xifra de 100 botigues pròpies a Espanya. Al llarg d’aquests onze mesos d’any, Oro Caja ha obert 30 establiments, la qual cosa es tradueix en una mitjana d’entre 2 i 3 obertures mensuals. Està present a 15 comunitats autònomes i a 33 províncies. Arrel d’aquestes obertures, l’empresa també ha duplicat el nombre d’empleats superant els 150. Només al llarg dels sis primers mesos de l’any, va obtenir una facturació superior als 18 milions d’euros, cosa que representa un creixement del 104% respecte el mateix període de 2011. “Valorem molt positivament aquest creixement, ja que consolida el nostre lideratge

 Establiment d’Oro Caja situat a l’Avinguda Tarragona, 74

al sector, cada vegada més competitiu i polaritzat. Tenim previst obrir 3 botigues més abans d’acabar l’any i preveiem tancar el 2012 amb una facturació de 45 milions d’euros. El nostre objectiu per al 2015 és arribar a les 200 botigues pròpies a tot Espanya”, informa Víctor Lavandeira, director general d’Oro Caja. Entre les recents novetats d’Oro Caja hi ha, per una banda, la implementació progressiva de la venda de joieria a totes les se-

ves botigues, a dia d’avui, en un 18% dels seus establiments i, des del passat mes de setembre, tots els establiments també compren plata, un altre valor afegit a l’activitat principal de l’empresa, la compra d’or. “Afegir aquestes línies de negoci, complementàries a la nostra activitat principal respon als nostres plans d’expansió i creixement. Al 2015, al 90% de les nostres botigues es podrà realitzar la compra de joies”, amplia Lavandeira.

Un vilafranquí crea El negoci dels torrons es modernitza amb la venda online “Canica game” La botiga Xixona M.Mira ha posat en marxa un web on s’atenen els clients en directe per webcam REDACCIÓ

 Captura de pantalla del joc “Canica game”

Un emprenedor vilafranquí, Oriol Manyà, ha creat un joc per a mòbils anomenat “Canica game”. Aquest no és només un joc dirigit als infants, sinó que s’inspira en el món de les bales però barreja el millor del billar i del minigolf. “Canica Game” és un espectacular joc 3D que disposa de més de 100 nivells de diﬁcultat creixent, amb multitud d’elements d’ajuda i

obstacles. Està disponible per a dispositius mòbils Android, tant per smartphones com per tablets, i és multi-idioma (català, castellà i anglès). De fet, és un dels pocs jocs per a mòbils existents en català. En el desenvolupament del joc hi han participat dos estudiants en pràctiques de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova, Roger Pérez i Joshua Llombart.

Són moltes les empreses que decideixen ampliar el negoci a través d’una botiga online. Coneixedors d’aquesta tendència, Maite Mira i Gerard Colet, propietaris de la botiga de turros i gelats Xixona M.Mira, al carrer de la Parellada de Vilafranca, han estrenat una nova modalitat de venda online. Es tracta d’una pàgina web on el client pot comprar com si es trobés a la mateixa botiga. A través d’una webcam i un micròfon el client demana tanda per ser atès i des de la botiga se li ofereix un tracte personalitzat en el procés de compra. Aquesta iniciativa està activa des del passat 21 de novembre i ﬁns al moment ha tingut bona acollida. Segons Mira, volien fugir de la fredor de les pàgines web amb venda online. Ara, els clients de

 Presentació de l’innovador web www.botigatorrons.com

la botiga vilafranquina només hauran d’entrar al web www.botigatorrons.com i podran escollir entre l’autoservei o ser atesos des de casa mateix dins de l’horari comercial: de 9.30 a 13.30h i de 16.30 a 20.30h. La iniciativa l’ha fet possible l’equip de comunicació 3.0 De

moment som tres de Vilafranca, que han construit una pàgina web senzilla, però molt funcional. Des de Xixona M.Mira han volgut donar totes les facilitats possibles, també a la compra online. Es farà contra reemborsament i no tindrà cap tipus de recàrrec dins d’un radi de 50 km.

Penedès Econòmic

novembre 2012

VINS&CAVES

Els vins de la DO Penedès han augmentat la seva qualitat La Guía Peñín 2013 ha valorat amb 90 o més punts un 13% més de vins de la DO Penedès REDACCIÓ L’equip de la Guía Peñín ha puntuat 112 vins de la Denominació d’Origen Penedès amb 90 o més punts sobre 100 en l’edició de 2013, cosa que deixa palesa la fortalesa i consolidació de la DO Penedès. Respecte l’any anterior, els vins de la DO penedesenca que han estat valorats com a “excel·lents” en qualitat han augmentat un 13%. En total, els cellers de la zona van presentar ﬁns a 415 referències de vins, una xifra lleugerament menor que l’any passat, en concret un 3,3% menys. L’equip de la Guia Peñín remarca l’alta qualitat dels vins d’enguany, que cada vegada està menys centralitzada, ja que el número de cellers amb algun vi puntuat amb 90 punts o més s’ha incrementat un 25% en el darrer any. En

concret s’ha passat dels 35 als 43 cellers. El celler de la DO Penedès amb més vins qualiﬁcats amb 90 o més punts ha estat Albet i Noya, amb 11 vins, seguit de Parés Baltà (7); Gramona, Colet i Mont-Rubí (6); Torres, Augustus, Jane Ventura i Jean Leon (5); i Sumarroca (4). La resta de cellers obtenen entre una i tres re-

ferències de vins. Dels 112 vins valorats, més de la meitat (59%) obtenen una puntuació major als 90 punts, cosa que demostra una qualitat cada dia major dels vins del territori penedesenc. D’entre tots els vins, el de major puntuació ha estat Sot Lefriec 2007, d’Alemany i Corrio, que ha obtingut 96 punts.

Bodegues Torres patrocina una pel·lícula sobre el canvi climàtic El vino y el clima ha estat produïda per la periodista Julia Otero i es va presentar durant el festival Most REDACCIÓ

En el marc del Most Penedès Festival Internacional del Vi i del Cava, es va presentar el documental El vino y el clima, una relación amenazada, del director José Luis Gallego i produït per la periodista Julia Otero. Tant la pel·lícula com la sessió van ser patrocinats per les bodegues Torres, que des de fa molts anys promou la consciència mediambiental. A l’acte van assistir Miguel A. Torres i la seva dona, que van acompanyar Otero i Gallego en la presentació. El treball planteja la relació entre el canvi climàtic i les noves formes d’entendre l’elaboració dels vins. En els últims anys la vinya s’ha vist molt afectada per les pujades de temperatura, que han provocat un augment considerable del grau d’alcohol. En El vino

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Renovar-se o renovar-se, aquesta és la qüestió La crisi és un fet, una època que ens ha tocat viure, que hem d’afrontar, vulguem o no. Podem deixar-nos portar per les circumstàncies o enfrontar-nos-hi sense vacil·lacions. Tots estem obligats a fer-nos una pregunta: volem ser part de la solució o del problema? Deixar-se portar és el fàcil, buscar proactivament respostes és incòmode. Sí, l’època daurada i la cultura del “pelotazo” han acabat. No tornarà tal com la vam conèixer, per molt que ens pesi. Però avui dia moltes llars dels països desenvolupats tenen accés a Internet, milions de persones a tot el món fan servir dispositius mòbils connectats a la xarxa. Vivim en un món connectat a través de les xarxes socials, fòrums, blogs, xats, webcams, veu per IP i punts d’accés wifi en bars, restaurants, centres d’oci, aeroports, autobusos... No són suficients pistes per pensar en les noves oportunitats que oferix aquesta nova realitat? Les barreres, que en el passat semblaven infranquejables, Internet ha fet possible eliminar-les. Estan facilitant la comunicació entre persones i empreses. Les xarxes socials també apareixen com una eina del coneixement, un espai on compartir punts de vista diferents, cooperar, buscar informació, generar debats, exposar idees, bus-

car contactes i ocupacions, demanar opinió i, sobretot, enriquir-nos amb persones i professionals d’altres països i cultures. Moltes empreses han comprès la situació i s’han adaptat ràpidament. Ara, els consumidors prefereixen (des de les seves cases) reservar habitacions d’hotel, bitllets de tren i avió, cotxes de lloguer i buscar les millors rutes per a visitar, preguntant en fòrums d’opinió. Aquesta forma de comportament ha perjudicat les grans agències de viatges, però unes altres han vist en aquest nou marc de joc una grandíssima oportunitat. Hem de ser conscients d’aquesta realitat i actuar en conseqüència. Ara toca pensar en noves fórmules empresarials, que siguin sostenibles en el temps i beneficioses per a la societat i el medi ambient. Revisar l’estratègia d’una organització, el seu model de negoci, la formació i la investigació -parella de ball del desenvolupament-, són crucials per sobreviure. La base de la creació comença en el pensament, en la reflexió i l’estudi. Aïllar-se i viure dels èxits del passat no ajudarà a resoldre el problema. Per contra, centrar l’esforç en el fracàs permet obtenir informació valuosa per crear nous models que evitin repetir els mateixos errors que uns altres van escometre.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 17 - novembre 2012  Otero, Gallego, Torres i la seva dona, al festival Most

y el clima s’analitza la situació i es plantegen algunes solucions com traslladar les varietats que més pateixen el canvi climàtic a zones més altes com el Pre-Pirineu. Tot i que això suposa una despesa molt elevada per als cellers, se situa com una alternativa a tenir en

compte. Sinó, el raïm pot perdre tota la seva personalitat, a més de ser massa alcoholitzat. Tant Otero com Torres van quedar satisfets amb el documental i van incidir en la importància de restar ajudes a les energies fòssils en favor de les renovables.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

novembre 2012

VINS&CAVES

S’ofereixen sessions informatives Com afecta el canvi sobre “la ITV dels cellers” climàtic als vins? L’objectiu és respondre els dubtes sobre l’auditoria que duu a terme el Consorci d’Inspecció i Control

REDACCIÓ

Cenit-Deméter, el Consorci Estratègic Nacional d’Investigació Tècnica, va ﬁnalitzar el passat 15 de novembre a Madrid, amb una jornada que va reunir una seixantena de persones, entre els quals es trobaven socis empresarials, així com els diversos grups de recerca que, de forma conjunta, han constituït la massa activa d’aquest projecte. El consorci Cenit-Deméter, liderat per les bodegues Torres i format per 26 empreses vinculades al sector vitivinícola, va ser creat per dur a terme una investigació de caràcter estratègic, multidisciplinari i interregional en el camp de la vitivinicultura, a nivell espanyol, i l’objectiu ha estat generar coneixements cientiﬁcotècnics en el sector per fer front al canvi climàtic. Després de quatre anys, i fruit

d’aquest treball col·laboratiu, s’han obtingut conclusions molt rellevants sobre com afecta un excés de temperatura i menys pluviometria als diferents compostos del raïm durant la maduració, i s’han fet grans avenços en factors com la millora del procés fermentatiu, tècniques d’anàlisi, l’obtenció d’un cava amb una gran persistència d’escuma, l’optimització del tractament d’aigües residuals o en la reducció d’emissions de CO2 en l’elaboració del suro. El projecte, que ha rebut una subvenció de 27ME en quatre anys, també és la llavor en què avui se sustenta la Plataforma Tecnològica del Vi d’Espanya, un fòrum de trobada que, liderat per la indústria, pretén impulsar iniciatives d’R+D+i i fomentar una massa activa de col·laboració publico-privada.

Totes les Denominacions d’Origen Vitivinícoles han de realitzar la comprovació anual del compliment del plec de condicions del producte, tant en l’elaboració, com en l’envasat del vi, mitjançant un organisme de control. Així es va establir a partir de la publicació del Reglament (CE) núm. 479/2008 de l’OCM del Vi, el qual és d’obligat compliment a nivell europeu. Per portar a terme aquesta tasca, els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen Vitivinícoles de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), van constituir i designar al Consorci d’Inspecció i Control (CIC) com l’organisme encarregat d’emetre les preceptives certiﬁcacions de producte. Aquesta iniciativa va comportar el plantejament d’un seguit de consultes que es van atendre mitjançant la convocatòria de diverses sessions informatives que van realitzar els mateixos membres del Consorci d’Inspecció i Control, els primers dies del passat mes de maig. Passats uns mesos i, donat que el seguit de consultes de les empreses del sector continuava, la consultoria Rius&Rius, amb la col·laboració de l’Associació Vinícola Catalana (AVC) i de

 J. Juanola (Auditor), Sara Rius, Joan Gil (AVC)

l’INCAVI, ha portat a terme un nou cicle de jornades. La ﬁnalitat de les mateixes és, per

EL CONSORCI D’INSPECCIÓ I CONTROL HA D’EMETRE LES CERTIFICACIONS DE PRODUCTE una banda, oferir informació més detallada sobre l’auditoria que realitza el Consorci d’Inspecció i Control (procediment, requisits

legals, documentals i veriﬁcació del grau de compliment dels plecs de condicions de cada DO), i, d’altra banda, contribuir a facilitar la tasca que desenvolupa aquest organisme. Aquestes sessions informatives han tingut lloc durant aquest mes de novembre als centres vitivinícoles de Reus, Vilafranca del Penedès, Falset i Figueres. Per cloure aquest cicle, el dijous 29 de novembre se celebrarà una darrera jornada a Barcelona, a la seu de l’Associació Vinícola Catalana, ubicada al carrer Roger, 65-67. La inscripció a aquesta jornada es pot fer per mitjà de la pàgina web: www.riusirius.com.

Penedès Econòmic

novembre 2012

VINS&CAVES

UN CAVA DE VALLFORMOSA, MEDALLA D’OR

JESI LLOPART, PROTAGONISTA DE “RURALS”

El cava Vallformosa Col·lecció Pinot Noir ha estat guardonat internacionalment amb una medalla d’or al 10è Concurs Internacional “Eﬀervescents du Monde” que es va celebrar del 14 al 16 de novembre a Dijon (França). “Eﬀervescents du Monde” és una de les competicions més importants del món on s’escullen els millors vins escumosos. Només dos caves catalans han obtingut medalla d’or en el concurs. El jurat d’aquesta

La penedesenca Jesi Llopart serà el proper diumenge 2 de desembre una de les protagonistes del programa del Canal 33 “Rurals”, que s’emet a les 22h. La petita de cinc germans, la Jesi Llopart, forma part d’una família de cavistes aﬁncats a Subirats des de fa moltes generacions. Juntament amb el seu pare, en Pere Llopart, veurem la Jesi obrint negoci a Nova York, on un reputat sommelier li deixarà clar que “el cava és més bo que el champagne.

edició estava format per més de 100 experts que van haver de seleccionar els millors productes entre les 660 referències de 25 països diferents.

Raventós i Blanc surt de la DO Cava i impulsa un nom propi Els vins de l’empresa recuperen el nom Conca del Riu Anoia i es basaran en les varietats autòctones

MAR RAVENTÓS, DE CODORNÍU, GUARDONADA ALS PREMIS IWEC 2012 La Casa Llotja de Mar de Barcelona va acollir el passat 30 d’octubre la sisena edició dels Premis IWEC que reconeixen la trajectòria professional de 24 empresàries de 10 països que facturen un total de 4.000 milions de dòlars i ocupen 17.300 persones. Les guardonades espanyoles d’aquest any han estat Mar Raventós, de Codorniu, Susana Monje, del Grup Essentium, i Chelo Tonijuan, de Companyia

General Càrnia. El mateix dimarts també es va presentar la Fundació IWEC, que té com a objectiu ajudar dones emprenedores que inicien els seus negocis a expandir-se internacionalment.

El celler Miquel Pons es presenta a Seattle

REDACCIÓ L’empresa sadurninenca Raventós i Blanc ha comunicat aquest mes al Consell Regulador del Cava la seva sortida de la DO. A través d’una carta, el gerent, Pepe Raventós, explica que “Raventós i Blanc es va crear per donar sentit a una ﬁnca en què des de 1497 es conreava vinya”. El seu fundador, Josep Maria Raventós i Blanc, va pensar en un concepte de màxima proximitat entre la natura i l’home, recuperant la idea de la pagesia catalana, una masia arrelada a una ﬁnca. Ara, des de Raventós i Blanc, volen recuperar “els passats perduts d’aquesta vida a la masia tradicional del Penedès, aquesta viticultura pagesa en què la terra, les plantes, els animals i l’home treballen conjuntament en un ecosistema agrícola”. Segons Pepe Raventós,

 Imatge de les caves a Sant Sadurní d’Anoia

“la meva il·lusió és que els vins Raventós i Blanc d’aquesta nova etapa tinguin un nom propi”. Per això, volen recuperar Conca del Riu Anoia, “el nom d’una petita àrea geogràﬁca, que ens ajudi a transmetre i a conèixer millor la nostra tradició vitícola”. En aquest marc, l’empresa ha iniciat

un pla per arrencar varietats forànies i empeltar en les parcel·les més joves per tenir una ﬁnca amb el 100% de varietats autòctones. Al mateix temps, investiguen sobre quines són les varietats autòctones que tenen major potencial per a l’elaboració de vins escumosos d’alta expressió de terrer.

Art Cava ofereix una original alternativa als típics sopars d’empresa que s’ofereixen per Nadal L’empresa Art Cava, ubicada a la Masia Can Batlle d’Avinyonet del Penedès, ha ideat una original i novedosa alternativa als típics sopars d’empresa. Es tracta d’un berenar d’empresa i la participació en un taller que permetrà realitzar a cadascun dels assistents el seu propi cava. D’aquesta manera, es fomenta l’activitat en equip i els participants es podran endur el seu propi lot, després de viure in

situ i formar part de tot el procés d’elaboració d’una ampolla de cava. L’experiència comença amb una visita guiada al celler i un tast de caves per escollir aquell que més li agradi a cadascú. Després es desgorjaran les ampolles, es posarà el tap de suro, el morrió i l’etiqueta i ja estarà llest el cava personalitzat per a endur-se, juntament amb una ampolla de vi, com a lot. El preu de tot plegat serà de

38,50 euros. Les persones interessades en viure aquesta original alternativa al sopar d’empresa tradicional han d’enviar un mail a: reserves@artcava.com.

El celler Miquel Pons va presentar el passat mes d’octubre a Seattle la seva gamma de vins i caves en un acte organitzat per l’agència per a la competitivitat ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya. Va ser a través d’una jornada de Catalan Wines USA, la plataforma creada per promocionar i comercialitzar els productes i empreses catalanes arreu del món. Més d’un centenar de professionals del sector vinícola, entre empresaris, importadors i distribuïdors, van poder tastar els vins i caves de Miquel Pons i d’un grup de cellers catalans més que van participar en la presentació que es va fer al centre Rainier Club de Seattle. El celler de la Granada va presentar als empresaris americans tota la seva gamma de productes i va realitzar cates del seu cava de referència, Eulàlia de Pons Brut Reserva, el nou Cava Brut Reserva, i el vi negre Cabernet Natur, els quals van tenir una molt bona acceptació.

Les caves Miquel Pons ja estan exportant ara mateix a 15 països de tot el món. L’exportació als Estats Units és un dels objectius més importants per al celler penedesenc per als propers anys dins la seva estratègia d’expansió internacional.

LES CAVES MIQUEL PONS EXPORTEN A 15 PAÏSOS DE TOT EL MÓN Miquel Pons és un celler dedicat al conreu de la vinya i a la producció de vins des de fa 250 anys. Des de l’antiga masia de Cal Montargull, a la Granada, elabora vins i caves integrats dins les Denominacions d’Origen Penedès i Cava. Actualment disposa d’una ﬁnca de més de 60 hectàrees de vinya des de l’Arboç i ﬁns al terme de Subirats, de les quals 40 són de propietat.

novembre 2012

PenedĂ¨s EconĂ˛mic

Penedès Econòmic

novembre 2012

HISTÒRIA

EL SEAT 127 CELEBRA EL SEU 40è ANIVERSARI El Seat 127 va ser un cotxe que va permetre molts joves de l’època experimentar sensacions pròpies d’un cotxe esportiu dins d’uns límits de preu molt raonables. El successor del Seat 850 es va fabricar durant dotze anys i se’n van vendre més d’1.253.000 unitats REDACCIÓ

El Seat 127 iniciava la seva marxa comercial en el mes d’abril de l’any 1972, encara que la presentació oficial es fes a l’illa de Lanzarote durant el mes d’abril de 1971, alhora que es presentava en el Saló de l’Automòbil de Barcelona. Es tractava d’un automòbil de gamma mitja-baixa que va néixer amb la idea de substituir el veterà Seat 850, encara que, a la llarga, també es va convertir en el substitut del Seat 600, a causa del increment que va experimentar el poder adquisitiu de la població. Amb els seus 3,59 metres, era un cotxe d’ampli habitacle amb un aprofitament rècord de l’espai (80% de superfície habitable), i que posteriors rivals d’altres marques intentarien més tard igualar, i feia gala d’unes mesurades dimensions que el convertien en un vehicle manejable en ciutat i còmode en carretera. El Seat 127, fabricat fins a l’any 1983 en què els substitueix el Seat 127 Fura, va ser el primer model fabricat sota llicència Fiat per Seat que va incorpora la tracció davantera ideada pel projectista Dante Giacosa, disposició mecànica que Fiat va inaugurar comercialment amb el seu Autobianchi Primula de l’any 1964. La seva carrosseria, sortida del llapis de Nino Manzu (Manzoni), estilista de la casa matriu Fiat, tenia un cert aire de coupé esportiu. En la versió inicial de dues portes, una tapa de maleter clàssica situada sota del vidre del darrere donava accés al seu ampli portaequipatges (365 dm3). També és destacable el capot evolupant sobre les dues aletes, l’absència d’algun tipus de marc en els fars, que emergien directament de la xapa pintada en la carrosseria, o els esvelts paraxocs cromats desproveïts de cap classe de protecció o embellidor. La línia del Seat 127 era trencadora per l’època i un dels seus arguments de venda, juntament amb la seva gran visibilitat. L’acceleració va ser un altre dels seus punts forts: de 0 a 100 km/h en 20 segons.

El bon escalonament de la caixa del canvi i el pes (710 kg), permetien unes acceleracions brillants per a l’època. La velocitat màxima era de 140 km/h i el seu “reduït” consum (7 l/100 km) formaven part d’una oferta que va aconseguir vendre 50.000 unitats en els primers sis mesos d’existència. Amb la tercera velocitat aconseguia arribar a 110 km/h, facilitant els avançaments. En quarta marxa es mantenien bé els 120 km/h i trepitjant molt l’accelerador s’aconseguia arribar als 140 km/h. Eren velocitats més que suﬁcients per a la qualitat de les carreteres de l’època. Entre les diferents carrosseries de 2, 3, 4 i 5 portes que van anar apareixent al llarg del temps, no van

haver-hi, pràcticament, elements estètics que les diferenciessin. Tant és així que les versions de 2 i 3 portes tan sols es distingien pel vidre del darrere, ﬁxe en el 2 portes, l’accés del qual al maleter era a través d’una convencional tapa enfrontissada sota aquest vidre, mentre que en el de 3 portes aquest es millorava a l’incorporar una porta del darrere articulada en el sostre, a més de tenir un

seient del darrere abatible, veient així ampliada de manera notable la seva capacitat de transport. Com que es va concebre en una època d’escassesa de subministrament de petroli es va fer tenintho molt en compte. La seva equilibrada mecànica, similar a la de l’Autobianchi A112 de 1969, que al seu torn adaptava el motor del Fiat 850 Sport Coupe a la posició transversal davantera, li atorgava unes prestacions de primera línia,

dignes de cotxes de superior cilindrada, alhora que uns reduidíssims consums en qualsevol tipus de circumstàncies.

Penedès Econòmic

novembre 2012

LLIBRES

Triomfa, supera les pors i aprèn a gaudir de les petites coses

Entrénate para la vida PATRICIA RAMÍREZ ESPASA 19,90€

Va ser considerada “el millor ﬁtxatge del Betis” la temporada 2010-2011, quan va ajudar l’equip verd i blanc a pujar de nou a primera divisió. Francisco Fernández, més conegut com a Paquillo, diu d’ella que “la seva professionalitat en tot moment ha estat la clau dels meus èxits”. Els seus coneixements han passat també pel

R.C.D Mallorca i per les pistes de la lliga ACB de bàsquet. No és entrenadora; Patricia Ramírez Loeﬄer és una psicòloga esportiva i una ﬁdel creient que el treball d’aquesta disciplina pot extrapolar-se a tots els altres aspectes de la vida. Per això, ha escrit el llibre Entrénate para la vida, perquè “estem en un entrenament continu i cal saber

Tot el que necessites saber per a potenciar els productes o serveis

Viagra para las marcas JOAN MIR JULIÀ EMPRESA ACTIVA 8,00€

Quines variables tenen en comú totes les noves idees i projectes que gaudeixen de l’èxit a llarg termini? Què és el que impulsa una marca d’un producte o servei? Què és el que ho potencia, quina és la seva viagra? Serveix tant per a una gran marca com per a una pime o un autònom que ha de vendre els seus serveis?

Les respostes a aquestes preguntes han donat origen a aquest breu llibre, útil per a qualsevol que desenvolupi una activitat econòmica. Viagra para las marcas, de Joan Mir, parteix d’una potent idea: “la innovació Viagra”, un autèntic motor de vitalitat per a les noves marques i un revitalitzador per a aquelles amb

Un manual per a tots, inclosos també els presidents del Govern

La economía en dos tardes JORDI SEVILLA DEUSTO 17,95€

Serviria d’alguna cosa si, a hores d’ara, l’exministre Jordi Sevilla confessés que mai va dir que ensenyaria economia a l’expresident Zapatero en dues tardes? Aquella conversa entre ZP i Sevilla captada per uns micròfons suposadament apagats ha acompanyat l’exministre des de llavors ﬁns al punt que ha decidit “treure’s aquesta es-

pina” escrivint aquest llibre. La economía en dos tardes és un manual a mode d’introducció de l’economia política escrit per un gran coneixedor en la matèria. Aquest llibre reﬂecteix el convenciment que té l’autor que els assumptes econòmics són comprensibles sempre que s’estigui interessat a comprendre’ls i s’expliquin

com donar el màxim de nosaltres mateixos a cada moment”. El més important, explica, és saber autoentrenar-te. “Si vols, pots. Només has de tenir les eines adequades”, aﬁrma aquesta activa i enèrgica psicòloga que també es dedica a la docència. La frase de presentació que hi ha a la portada del llibre: “Triomfa, supera les teves pors i aprèn a gaudir de les petites coses” resumeix sense voler l’objectiu. Però hi ha dos capítols que, d’alguna manera, “te-

nen alguna cosa especial” per a ella. Un perquè ens ensenya a gaudir de les petites coses, l’altre perquè ens ajuda a no deixar de perseguir ni abandonar el que realment volem. En resum, és una obra que utilitza les eines aplicades amb els esportistes d’elit per ajudar les persones comunes a superar els moments difícils i trobar la seva pròpia forma de viure. La intenció última del llibre és ajudar les persones a aconseguir un equilibri emocional.

un temps en el mercat i que comencen a mostrar signes de fatiga. “La innovació Viagra” requereix un concepte brillant. Però, a més, li cal una execució en el mercat impecable, que permeti que la marca vinculada a aquesta nova idea es posicioni en el top of mind dels usuaris, convertint-se així en el referent de la nova categoria. Viagra para las marcas és una obra directa, clara i innovadora on trobaràs tot el que necessi-

tes saber per potenciar els teus productes o serveis. L’autor del llibre, Joan Mir Julià, és Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, MBA per ESADE, PDD per IESE i Executive Program per la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Actualment és Director General d’AC Marca, i ha treballat en les àrees de màrqueting, comercial i direcció general en empreses com Bayer, Del Monte Foods i Grupo RBA.

sense utilitzar el típic llenguatge críptic al qual ens tenen acostumats tants economistes. A més, aquesta obra proporciona eines perquè el lector es formi la seva pròpia opinió sobre la situació i la política econòmica, ajudantlo que no li prenguin el pèl en una matèria tan important. El lector trobarà una guia clara i directa que diu les coses pel seu nom i descriu els fonaments bàsics de la ciència social per excel·lència. En deﬁnitiva, un text impres-

cindible per entendre com funciona l’economia i quines són les lleis i els pilars bàsics, i que permetrà al lector endinsarse en una disciplina que tant i de manera tan dispar afecta les nostres vides. Jordi Sevilla és economista de l’Estat per oposició. Ha estat diputat en tres legislatures, Secretari de Política Econòmica de l’Executiva del PSOE, portaveu d’Economia en el Congrés dels Diputats i Ministre d’Administracions Públiques.

Penedès Econòmic

novembre 2012

TECNOLOGIA

No sense el meu smartphone! Els operadors volen que els usuaris usin Internet també en el seu temps lliure i no es puguin desconnectar ni per vacances JOSEP BARELLA El smartphone s’ha convertit en un company inseparable en les nostres vides i ens manté en contacte amb l’actualitat, els familiars i els amics i ja té un valor incalculable per la quantitat de dades personals que conté però no tenim prou cura d’ell. Kaspersky Lab ha elaborat el seu “Informe d’Hàbits i Riscos en els usuaris de mòbils, tauletes i PC a Europa” després d’analitzar els resultats d’una enquesta en què han participat 2.478 usuaris (França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Espanya i Regne Unit) que revela dades sorprenents sobre la nostra dependència del smartphone: El 55% dels usuaris espanyols consulten el seu smartphone en secret durant un sopar en família. Per a què? El 70% per mirar el seu correu electrònic, el 52% xarxes socials; 38% per xatejar, 29% conﬁrmar els resultats del partit de futbol i el 18% per veure els e-mails de treball. En aquest mateix sentit, un estudi de TeamViewer, un dels proveïdors de programari de control remot i presentacions per Internet més populars del món, va donar a conèixer els resultats d’un estudi realitzat també als EUA, per la ﬁrma especialitzada Harris Interactive, que va tenir com a objectiu determinar l’actitud dels nordamericans davant la necessitat de realitzar diferents tasques laborals, durant les seves vacances de l’estiu d’aquest 2012. L’enquesta, en què van ser consultades 2.000 persones majors de 18 anys, de les quals 1.309 treballaven a temps complet, a mitja jornada o eren autònomes, mostrava que, aquest any, més de la meitat dels nordamericans amb feina (un 52%), seguien treballant durant les vacances. Les dades indiquen un increment del 6% en el nombre de persones que no es ‘desconnec-

taran’ del treball al llarg del 2012, segons els resultats obtinguts en un estudi similar, publicat per The Harris Poll/Adweek l’any passat. Sembla que, enguany, les vacances dels nord-americans van ser menys relaxants que en estius anteriors. Entrant en detall, entre les tasques que van haver de completar els professionals amb ocupació a temps complet, a mitja jornada o autònoms, destacaven llegir e-mails relacionats amb la feina (30%), rebre trucades telefòniques relacionades amb el treball (23%), haver d’accedir a ﬁtxers en el seu ordinador perso-

CADA DIA ES PUBLIQUEN 175 MILIONS DE TUITS I S’ESCRIUEN MÉS DE 2.700 MILIONS DE COMENTARIS A FACEBOOK nal (19%), rebre SMS’s de treball (18%), haver d’accedir a documents emmagatzemats al PC del seu treball (13%) o realitzar algun tipus de tasca, a petició del seu cap, d’un client o d’un company de treball (13%). Curiosament, els homes amb feina es van mostrar més disposats a dur a terme algun tipus de tasca relacionada amb el treball durant les seves vacances, que les dones en aquesta mateixa situació (un 56% enfront d’un 47%). Els professionals amb ocupació a l’oest dels EUA també es van mostrar més disposats a atendre el seu correu electrònic laboral que els seus homòlegs al sud del país (un 39% enfront d’un 25%). Així mateix, els nord-americans solters es van mostrar més dis-

posats que el seu cap, algun company de feina o algun client els demanés realitzar alguna tasca durant les vacances, que els nordamericans amb família (un 15% enfront de només el 6%). I és que arreu del planeta el smartphone s’ha convertit en una extensió de nosaltres mateixos. De fet, el 19% dels europeus ﬁns i tot el porta al llit. Els usuaris de smartphones al Regne Unit se situen al capdavant (22%) en aquesta pràctica mentre que a Itàlia i Espanya, “només” ho fa el 16%. Corroboren aquestes dades l’informe realitzat per Telefónica sobre l’estat de la societat de la informació que va presentar fa algunes setmanes Kim Faura, el director de l’empresa a Catalunya, en el qual es demostrava que nou de cada deu usuaris del telèfon mòbil a Espanya estan a menys d’un metre del seu mòbil durant les 24 hores del dia. La meitat dels joves (48%) el primer que fan cada matí és connectar-se a internet i el 28 per cent ho fa gairebé sense haver sortit del llit. Realment són tan importants els smartphones en la nostra vida? Més del que sembla: 2 de cada 3 usuaris europeus confessen que prefereixen renunciar un mes a la cervesa, vi, xocolata, sabates, TV o al seu cotxe per no prescindir del seu smartphone. Si haguessin de triar, els alemanys són els més aﬁcionats als seus smartphones: el 85% prescindiria abans d’altres coses i a Espanya, en canvi, aquesta xifra se situa en el 55%. Està clar que la majoria dels espanyols ja no poden viure sense smar-

tphone, però no són conscients que els atacs dirigits a aquests dispositius creixen cada dia a un ritme vertiginós. Per aquest motiu sorprèn que només el 32% dels usuaris espanyols tingui un antivirus instal·lat al dispositiu mòbil. Entre les mesures de protecció més bàsiques recomenades per Kaspersky, cal no usar xarxes Wi-Fi públiques que no siguin ﬁables ni xarxes sense ﬁls com Bluetooth o infrarojos llevat que sigui necessari o estiguem totalment segurs que l’altre telèfon no està infectat; vigilar sempre el lloc on es deixa el dispositiu mòbil i incorporar una contrasenya al telèfon; actualitzar constantment el sistema operatiu i aplicacions en els smartphones, no obrir en cap

NOU DE CADA DEU USUARIS DEL TELÈFON MÒBIL A ESPANYA ESTAN A MENYS D’UN METRE DEL SEU DURANT LES 24 HORES DEL DIA cas enllaços procedents d’usuaris desconeguts i sempre que es descarregui informació, música, aplicacions o qualsevol tipus d’arxius cal fer-ho des de llocs de conﬁança. Finalment cal tenir una solució de seguretat que incorpo-

ri un sistema de geolocalització que ens enviï un enllaç a un mapa que situï el nostre telèfon en cas de pèrdua o robatori. Queda clar que la penetració de les noves tecnologies a les nostres vides és una cosa del tot evident. Ningú seria tan neci com per negar aquesta informació. De tota manera hi ha unes contrapartides d’aquesta penetració que l’informe realitzat per Telefónica sobre l’estat de la societat de la informació ha llançat a la llum. La nostra és la societat de la història de la humanitat més connectada entre si i amb més capacitat per obtenir informació. No en va es publiquen un total de 175 milions de tuits de forma diària, es penja a la xarxa una mitjana d’una hora de vídeos per segon i un total de 250 milions de fotos i escriuen 2.700 milions de comentaris a Facebook diàriament. Els problemes sorgeixen quan aquesta superinformació es converteix en obsessió. A més d’això podem veure com un de cada tres usuaris de les xarxes socials en fan un ús intensiu connectant-se més d’una vegada per dia i almenys un 9 per cent tenen el seu perﬁl “encès” tot el dia. Entre aquest mar de dades negatives emergeixen xifres que conviden a l’optimisme. Cada vegada és més freqüent l’ús de la xarxa d’una forma productiva i no tant com a mètode de lucre. D’altra banda en aspectes tan preocupants com la música, sembla que l’important ja no és posseir la música sinó poder accedir-hi.

Penedès Econòmic

novembre 2012

VIATGES

Argentina, el país del Tango Segons el Banc Mundial, el seu PIB nominal és el 30è del món, però si es considera el poder adquisitiu del seu PIB total, el país se situa en la 23a posició REDACCIÓ

L’Argentina, oficialment la República Argentina, és un estat sobirà de l’Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies de l’Argentina i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital. Limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l’est amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic, i a l’oest amb Xile, amb el qual comparteix la serralada dels Andes. Amb una superfície de 2.766.890 km², l’Argentina és el vuitè país més gran del món, tot i que reclama 969.464 km² de l’Antàrtida Argentina, en conflicte amb els territoris reclamats per Xile i el Regne Unit. L’Argentina també reclama la sobirania dels territoris britànics de les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Té una població de 40 milions d’habitants, fent-la el quart país castellanoparlant més poblat del món, després de Mèxic, Espanya i Colòmbia. L’Argentina en l’actualitat és un país de renda mitjana-alta o mercat emergent, segons la classificació del Banc Mundial, la 30a més gran del món en termes nominals, o el 23a en paritat de poder adquisitiu, i la tercera més gran d’Amèrica llatina, després del Brasil i Mèxic. Amb l’Uruguai i Xile, té un dels nivells de desenvolupament humà més elevats de la regió. L’Argentina és el país més visitat d’Amèrica del Sud i el quart més visitat del continent ame-

ricà. Segons xifres oﬁcials de l’Organització Mundial del Turisme, el 2010 el país va rebre a més de 5.300.000 turistes estrangers, el que va signiﬁcar uns 4.930 milions de dòlars d’ingrés de divises. Els turistes estrangers provenen principalment de Brasil, Xile, Perú, Colòmbia, Mèxic,

Bolívia, Equador, Uruguai, Veneçuela i Paraguai i els europeus d’Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit i Suïssa. Buenos Aires es destaca com el centre favorit dels turistes estran-

Cascades de l’Iguaçú

ARGENTINA Capital: Buenos Aires Idioma: Espanyol Població: 41.343.201 habitants Superfície: 2.766.890 km² Moneda: Peso Argentí (ARS)

Centre de Buenos Aires

Clima: Per l’amplitud latitudinal, l’Argentina té una gran varietat de climes. En general, el clima predominant és el temperat, tot i trobar-se zones de clima subtropical al nord i de subpolar a l’extrem sud ECONOMIA: És la segona economia més gran de Sud-amèrica juntament amb el Brasil i és també el primer productor mundial de gira-sols, llimones, mates i olis de soja

gers i nacionals. Són atrets per una ciutat populosa, cosmopolita i amb àmplies infraestructures. Entre molts altres factors, el tango és un dels motius per a la visita a la capital argentina. La característica noche porteña és un dels grans atractius per la seva variada oferta cultural, gastronòmica i d’entreteniment. Altres destacats centres d’atracció són les cascades de l’Iguaçú, declarades el 1984 Patrimoni Natural de la Humanitat per l’Unesco i Cerro Catedral, el centre d’esquí més gran de l’Amèrica llatina.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· La Rondalla: Pg. Can Ferrer del Mas, s/n

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4 · Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL · Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1