Penedès Econòmic 19

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 19 gener 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Les noves pujades de preus ofeguen cada vegada més el consumidor

Vilafranca té 18 antenes de telefonia mòbil i Sant Sadurní, 6

pàg. 4

pàg. 8

Et diem on és cadascuna

PROPÒSIT: TROBAR FEINA

El sector de vendes serà dels pocs que crearà feina i es continuarà reduint personal poc qualificat pàg. 2-3

La Generalitat tutelarà la transformació de Caixa Penedès en una fundació especial

Els centres especials de treball de la comarca també reben els efectes de les retallades

pàg. 9

pàg. 11

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JOAN MANEL MONTFORT I GUASCH pàg. 16-17

Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

2

Penedès Econòmic

gener 2013

L’ANÀLISI

Comercials i treballadors qualificats, els més buscats a l’Alt Penedès el 2013 Els sectors de l’alimentació i l’agrari són els que més ocupació generen a la comarca, però solen contractar per poc temps i de forma estacional LÍDIA OÑATE Els comercials, els tècnics qualificats amb bon nivell d’idiomes i els informàtics encarats al món dels negocis i la comunicació són les professions que més llocs de treball crearan en els propers mesos a la comarca de l’Alt Penedès i, per extensió, a Catalunya.

Tot i que dos dels sectors que més ocupació generen a la comarca són el de l’alimentació i l’agrari, no es pot afirmar que siguin la clau per reduir l’atur aquest 2013.

La curta durada dels contractes i el seu lligam amb l’estacionalitat fan que aquest tipus de contractes no aconsegueixin estabilitzar la baixada de l’atur. Segons les previsions de la delegació d’Adecco a Vilafranca, la logística i l’automoció contractaran de forma esporàdica i també de curta duració. En el cas de la construcció, se seguiran destruint llocs de treball. En el darrer any, totes les professions relacionades amb aquest sector han vist reduïda, encara més, la demanda de feina, tal com s’havia produït des de l’explosió de la bombolla immobiliària. En el cas de l’àmbit logístic, es troba la cara i la creu de l’ocupació. La demanda de perfils bàsics d’aquest subsector encara es manté a la baixa, però la qualificació i especialització guanyen terreny. Per aquest motiu, no és d’estranyar que en els propers mesos, tal com en el 2012, es requereixin més treballadors de perfils qualificats com carretoner, peó industrial o manipulador. Els idiomes, en especial l’anglès i el francès, són un aspecte molt valorat per les empreses, que cada vegada demanen personal amb més estudis i coneixements lingüístics.

Un altre dels subsectors més importants a la nostra comarca és, precisament, el del vi i el cava. Tot i que la demanda d’operaris s’ha vist reduïda des de 2011, el cert és que molt o poc, es continuen contractant persones per ocupar aquests llocs de treball. Mònica Casan, cap de l’oficina de l’ETT Manpower a Vilafranca, ens ha explicat que per a la campanya de Nadal acostumaven a oferir molts llocs de treball del sector cavístic, però “des del 2010 han

baixat dràsticament les ofertes d’operaris per encaixar ampolles o preparar lots, administratius pel departament comercial, personal per a botigues...” Les empreses han retallat despeses i molt probablement la feina haurà estat absortida pels mateixos treballadors de la plantilla. En el cas de les suplències per vacances, Manpower també ha notat la baixada de la demanda de treballadors per part de les empreses: “cada vegada hi ha més empreses que decideixen tancar durant aquest període”, explicava Casan.

L’ENGINYERIA I ELS IDIOMES, EL MÉS DIFÍCIL DE TROBAR A L’ALT PENEDÈS Una de les sortides professionals lligades al sector vinícola és el de les noves tecnologies vinculades al màrqueting i la comunicació.

La innovació i les estratègies comunicatives que proporciona la Xarxa es troben a l’ordre del dia i es perfilen com una de les vies a explotar tant a Sant Sadurní com a la resta de la comarca.

Ferran Mata, delegat d’Adecco a l’Alt Penedès, ha afirmat a Penedès Econòmic que “els llocs de treball amb nivells alts d’idiomes i els d’enginyers, històricament, són els més difícils de cobrir a la comarca”.

El sol·licitant de feina més comú actualment ronda els 50 anys Les persones majors de 50 anys són les que més s’apropen a les oficines de treball temporal. Des de l’arribada de la crisi i en especial en el darrer any, Adecco ha notat un augment significatiu d’aquest tipus de perfil, però també de gent jove que busca la seva primera feina o de treballadors procedents dels sectors de la construcció i industrial que realitzaven tasques de baixa qualificació.

En temps de crisi s’ha demostrat que la formació no ve acompanyada d’un lloc de treball, però sí ajuda a accedir a la tan desitjada

plaça. Segons Adecco, les empreses segueixen demanant persones amb estudis universitaris, que dominin idiomes i tinguin experiència.

Actualment, doncs, no prima tant la joventut, sinó diposar d’un perfil competencial alt i reunir el màxim ANOIA d’experiència possible en el 101 mercat. Mata con288,46% (mes) fessa que recentment 11,40% (any) s’han incrementat les sol·licituds de titulats universitaris que cerquen qualsevol tipus de feina: “Ens trobem arquitectes, enginyers… treballant en feines de manipulació, de celler o, fins i tot, de feines relacionades amb el camp.”

Tot i això, des d’Adecco són conscients de les dificultats per trobar feina de determinats col·lectius.

Per això, ofereixen adreçarse a la Fundació Adecco, que es dedica exclusivament a col·locar els perfils de personal discapacitat, majors de 45 anys, dones que BAIX PENEDÈS han patit violència de gènere, i exesportistes d’èlit.

32 Les ofertes de llocs de treball han baixat un 62% el 2011

Llocs de treball oferts per comarca amb variacions intermensuals i interanuals. Desembre de 2012

ALT PENEDÈS

45 1400% (mes) 62,50% (any)

GARRAF

24 166,67% (mes) 65,22% (any)

700% (mes) 68% (any)

Font: Observatori d’Empresa i Ocupació

Ocupacions més ofertes durant el 2012 Agents i representants comercials Treballadors act. agrícoles (exc. hortes, jardins)

Llocs de treball oferts durant l’any

% sobre el total

1.499 1.036

8,14% 5,63%

Altres administratius sense atenció al públic Personal neteja oficines, hotels i altres

907 827

4,93% 4,49%

Cambrers assalariats Venedors botigues i magatzems Cuiners assalariats Assistents direcció i administratius Paletes Peons indústries manufactureres

652 590 503 379 318 317

3,54% 3,20% 2,73% 2,06% 1,73% 1,72%

Font: Observatori d’Empresa i Ocupació

Penedès Econòmic

gener 2013

3

L’ANÀLISI En el darrer mes de desembre L’Alt Penedès va ofertar 45 nous llocs de treball, un augment força significatiu respecte al novembre, amb un 1.400% més, però amb una davallada important si ens atenem a les dades de fa un any, on les ofertes van ser un 62% superiors. Segons les darreres dades de les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya (OTG), d’entre les comarques de l’àmbit Penedès, destaca l’Anoia, que el desembre va duplicar l’oferta de llocs de treball de la nostra comarca, amb 101, i va superar amb escreix les del Baix Penedès (32) i el Garraf (24). A més, també és la comarca més estable tenint en compte el marc de la crisi, ja que només va perdre un 11,4% de nova creació de treball respecte al 2011. A la resta de Catalunya, les ofertes s’han reduït a la mínima expressió en els últims dos anys, passant de 68.755 mensuals de mitjana el 2010 a 18.416 el 2012.

Quant al nombre de llocs de treball oferts al portal d’Internet Feina Activa, un servei compleVariació interanual de la Projecció de Treball Net Hongria Mèxic Regne Unit Guatemala Estats Units Taiwan Grècia Àustria Japó Suïssa Nova Zelanda Sud-Àfrica Canadà Alemanya Colòmbia Hong Kong Noruega Suècia Bèlgica Xina França Irlanda Israel Perú República Txeca Itàlia Argentina Costa Rica Espanya Romania Singapur Austràlia Panamà Bulgària Eslovàquia Eslovènia Polènia Països Baixos Brasil Turquia Índia Font: Manpower

mentari del Servei d’Ocupació de Catalunya, s’ha aconseguit fidelitzar el servei que es va crear el 2009. Ara per ara, aconsegueix aglutinar més ofertes, ja que ha passat d’11.712 nous llocs de mitjana mensual el 2010 a 29.795 el 2012, augmentant un 154,4%.

L’any passat, però, les ofertes van començar a minvar el juliol i des de llavors s’han reduït un 60,71%. Cal dir que de juny a juliol es van gairebé triplicar les ofertes (+144,64%), gràcies en part al període estival.

Les ETT encaren el futur cap a la recerca de talent Entre els canvis que s’han percebut des de l’entrada de la crisi al país es troba la incertesa amb la qual operen les empreses envers la quantitat de feina que tindran en els propers mesos. Aquest és un aspecte que des de Manpower ja tenen comprovat i per això han elaborat una borsa de treballadors altament qualificats i amb coneixements d’idiomes. La cap d’oficina de Manpower a Vila-

franca, Mònica Casan, comenta que “abans les empreses planificaven la producció a dos mesos vista, ara en canvi és a 15 dies vista.

Això fa que d’avui per demà ens demanin treballadors per incorporar-se de seguida a l’empresa”.

Així doncs, des de fa temps Manpower esmerça esforços a

EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ SEGUEIX DESTRUINT LLOCS DE TREBALL “recercar talent” que estigui disponible al més aviat possible.

Però també ofereix formació a les empreses. En aquests moments, la manca de feina o encàrrecs, fan que els directius optin per dedicar el temps sobrant a la formació dels seus treballadors. Per això, no és d’estranyar que algunes

ETT com Manpower hagin redireccionat part del seu negoci cap a l’ampliació d’habilitats.

Espanya, entre els països amb pitjor panorama laboral A diferència del mercat laboral global, la majoria dels directius d’empreses a Espanya preveuen mantenir o reduir les seves plantilles en el primer trimestre de 2013. Així ho desvetlla l’estudi que ha elaborat Manpower sobre la projecció de treball en els primers tres mesos de l’any.

Romania i Turquia són els països europeus que presenten millors perspectives de contractació, amb +7% i +10%. Fora d’Europa, Taiwan (+35%), l’Índia (+27%) i Brasil (+21%) seran els països que més ocupació generaran, unes xifres que contrasten amb les d’Espanya, on la contractació es contrau (-11%), la mateixa xifra que a Itàlia i Grècia. Així doncs, no és d’estranyar la posició endarrerida d’Espanya en la projecció de treball de 2012 a 2013, situat en el número 29 dels 41 països on

Manpower ha elaborat l’estudi.

Només en el darrer any ha empitjorat la seva projecció en cinc punts percentuals.

Els únics sectors que han millorat les seves perspectives de creació d’ocupació en el darrer any han estat els de trasnport, emmagatzemament i comunicacions (+10%); indústria manufacturera (+5%); i mineria i indústries extractives (+2%). D’altra banda, les activitats socials i l’hostaleria són els que més han empitjorat, amb -11% i -7%, respectivament.

Un 2013 més difícil de l’esperat Tant Adecco com Manpower coincideixen a afirmar que aquest 2013 serà complicat en l’àmbit laboral, exceptuant certs casos com Mercadona, que és capaç d’aglutinar diverses empreses de consum que subministren els seus supermercats i, alhora, creen multituds de llocs de treball. Tot i això, confien que certs sectors com el logístic o l’industrial qualificat puguin rellançar-se.

 Projecció de Treball Net per sectors a Espanya -25%

-20%

-15%

-10%

-5%

5%

-2%

· Activitats Socials

-13%

· Agricultura i Caça

-2%

1%

-14% -15%

· Comerç i Reparacions

-6%

· Construcció

-20% -4% -4%

· Energia Elèctrica, Gas i Aigua

-1%

· Hostaleria

-8% -6%

· Indústria Manufacturera

-1% -6%

· Intermediació Finançera i Serveis Empresarials · Minera i Indústries Extractives · Transport, Emmagatzematge i Comunicacions 1r Trim. 12

0%

-10% -15% -16%

-13% -6%

1r Trim. 13

Font: Estudi Manpower de Projecció de Treball a Espanya.

 Evolució del nombre de llocs de treball oferts registrats a les oficines públiques d’ocupació de Catalunya

Font: Observatori d’Empresa i Ocupació

4

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

L’augment dels preus d’aquest 2013 allunya encara més la sortida de la crisi L’aigua, l’habitatge, la llum i el transport públic són les pujades més sonades del nou any, que deixen poc marge d’estalvi al consumidor

ELECTRICITAT Increment mitjà

+3%

IVA VIVENDA

Actualment el tipus de l’IVA és del 10%

AIGUA

Tarifa d’Aigües del Ter-Llobregat

TABAC

En les marques d’Altadis

PEATGES AUTOPISTES Concessions de l’Estat

Concessions Generalitat

RENFE

Rodalies i mitja distància

+6% +13,50% +0,20€ +2,5% +3,5% +3% paquet

LÍDIA OÑATE Aquesta crisi general és una cursa de fons. Els increments repetits dels preus de serveis i alimentació sumats a les retallades continuades de sous tiben cada vegada més la corda dels ciutadans de la classe mitja. D’aquesta corda van caient dia a dia més persones, però no sembla tenir fi. L’arribada del nou any ha portat més augments de preus. De tot tipus i serveis, tant és, tot puja fins a l’infinit i més enllà.

L’aigua ha captat l’atenció dels focus al llarg de tot el 2012. Tot i que encara queda per resoldre l’afer del concurs per adjudicar Aigües del Ter Llobregat (ATLL), que va anar a Acciona, els consumidors ja han notat un lleuger augment en les seves factures. En el cas de l’Alt Penedès, l’increment del 70% del cost de l’aigua aprovat el passat juliol que han de cobrir els ajuntaments ha repercutit en les butxaques dels consumidors. Aquest gener, però, l’aigua torna a encarir-se. En el cas de la nostra comarca, l’augment ja es va aprovar abans d’acabar l’any. El 30 de novembre el consell d’administració d’ATLL va decidir apujar un 13,5% la tarifa que li han de pagar les empreses de distribució en baixa (que duen l’aigua dels dipòsits municipals a les aixetes de particulars). Així, el metre cúbic va passar de 0,7088 a 0,7389 euros. Als 23 municipis de l’àrea metropolitana que subministra Agbar, l’increment ha estat del 18,22%, mentre que a la resta oscil·len el 10 i 33%.

Un dels clàssics dels augments reiterats és el del transport públic. Com és habitual, el servei de trens de Renfe Rodalies ha apujat les tarifes dels seus bitllets. Tot i que l’increment mitjà (2,7%) se situa per sota de l’Índex de Preus de Consum (2,9%), hi ha bitllets com la targeta T50-30 que han patit pujades de fins el 4%, arribant als gairebé 40 euros. I tot això s’aprova en un moment en què el servei ferroviari de rodalies es troba en un estat deplorable, mancat de recursos i sense previsió de millorar. Per contra, l’AVE serà un dels més beneficiats

EL PEATGE DE VILAFRANCA A MARTORELL, MÉS A PROP DELS 4 QUE DELS 3 € d’aquest any, ja que rebrà prop del 75% de les inversions del Ministeri de Foment. Per revifar les vendes, el mateix Ministeri ha anunciat rebaixes en els bitllets per fer-los més assequibles.

L’última estocada del govern estatal va anar dirigida a un dels sectors més vulnerables de la societat. Prop de vuit milions de pensionistes hauran de fer front a tots els increments amb la mateixa prestació, ja que no s’actualitzaran d’acord amb l’IPC com s’havia fet any rere any fins ara. Enguany, més que mai, es posarà a prova la resistència de les famílies espanyoles, moltes de

les quals resisteixen gràcies a les anomenades pensions.

Els conductors i els fumadors tampoc se’n salven. Els primers hauran de fer front a un increment per partida doble, ja que les concessionàries de l’Estat s’encariran un 2,5% i les de la Generalitat, un 3,5% de mitjana. Si ja al setembre van augmentar un total del 10% sumant els augments dels dos governs, aquest 2013 tornem a enfilar el mateix camí.

Les de Tabasa són les úniques vies de pagament que no es veuran afectades. El peatge de l’AP-7, de concessió estatal, ha augmentat un 2,84%. Ara, per exemple, de Vilafranca a Martorell el cost del pas per l’autopista s’eleva fins als 3,70 euros. Això, sense sumar els imprevisibles augments de gasolina o dièsel. En el cas del tabac, ja és habitual apujar el preu amb l’arribada d’un nou any. Ho saben els estanquers i els fumadors. El 2013, l’increment ha estat de 20 cèntims el paquet de les marques que produeix Altadis, propietat d’Imperial Tobacco.

Un dels grans canvis que perjudicarà l’economia espanyola, en especial les vendes d’habitatges, serà la retirada de la desgravació fiscal per la compra d’una vivenda i el canvi d’IVA del 4 al 10% que es va començar a aplicar l’1 de gener (vegeu la pàgina 12 per a més informació).

Vistos els augments de preus, només ens queda mencionar el gas butà i el gas natural que, fins que no es digui el contrari, mantindran el seu preu. El que preval actualment és el fixat el del passat juny, situat en 16,1 euros.

GAS BUTÀ i GAS NATURAL Es mantenen

=

La llum s’encareix un 3% i pot augmentar la factura d’un usuari mitjà 6,5€ al mes

La factura de la llum torna a donar sorpreses. El govern estatal, després de diverses reunions amb el sector de les elèctriques, ha decidit apujar la llum un 3% a partir de l’1 de gener. Com a novetat, vol establir una tarifa progressiva que penalitzaria els que més consumeixin. De moment, però, està aturada per les crítiques que ha fet públiques la Comissió Nacional d’Energia (CNE) en un informe.

La intenció del govern és aplicar uns recàrrecs quan l’usuari consumeixi el 10% per sobre de la mitjana. Les associacions de consumidors han afirmat que aquest nou sistema pot encarir la factura fins a un 7%. Facua, per exemple, ha quantificat l’augment que patirà un usuari mitjà, situat en 6,48 euros mensuals. Així doncs, el rebut passaria dels 73,99 als 80,47 euros (amb

4,4 kW de potència contractada i un consum mensual de 366 kWh). Aquest augment no s’aplicarà als beneficiaris de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR), a la qual s’hi acullen més de 20 milions d’usuaris.

Fins al moment, a aquest bo social s’hi poden acollir els usuaris amb una potència de fins a 3 kW, les famílies nombroses, les que tenen els membres a l’atur i els pensionistes amb prestacions mínimes.

La TUR s’aprova cada trimestre en funció de la quantitat acordada en una subhasta que celebren les companyies elèctriques, que determinen els costos de l’energia. Abans d’acabar l’any va tenir lloc la darrera, en la qual es va aprovar un increment del 6,9%.

L’augment repercuteix en la meitat de la factura, mentre que la resta corresponen als peatges d’accés a l’electricitat.

gener 2013

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

L’Alt Penedès supera els límits amb la pitjor taxa d’atur El 2012 va tancar amb 9.190 aturats, una xifra rècord fins ara a la comarca

Fuga d’autònoms a l’Alt Penedès Fa quatre anys que la comarca perd autònoms, tot i que la rebaixa de la quota podria capgirar la tendència

 Evolució del número de parats a l’Alt Penedès durant el 2012

LÍDIA OÑATE L’any 2012 va ser de rècords. Si bé el 2011, el llop va començar a ensenyar les orelles, l’any passat va mostrar el seu pitjor somriure.

Les llistes d’aturats a l’Alt Penedès van mantenir-se en la línia dels 8.800 parats amb certs repunts a la baixa entre els mesos de maig i agost. Però va ser a partir d’octubre quan es va assolir un dels rècords menys desitjats, quan la comarca va arribar a superar els 9.000 parats. Passada la verema, l’atur es va disparar de tal manera que des de llavors la llista d’aturats no ha fet més que engreixar-se.

OLESA DE BONESVALLS ÉS EL MUNICIPI MÉS PERJUDICAT EL 2012 AMB UN 3,6% MÉS D’ATUR La campanya de Nadal, que abans era un revulsiu, aquest any no s’ha percebut a la comarca.

Les dificultats econòmiques per les quals passen els comerços han obligat a ajustar la contractació al màxim. A diferència de la resta de Catalunya i Espanya, on realment ha disminuït la taxa d’atur durant el mes de desembre amb un 0,79% menys i un 1,2%, respectivament, l’Alt Penedès ha donat la benvinguda el 2013 amb el pitjor resultat de desocupació que es recorda.

En una vintena de municipis altpenedesencs han augmentat els aturats al llarg de 2012. Olesa de Bonesvalls ha estat el més perjudicat, ja que la seva taxa d’atur s’ha enfilat fins al 15,35% (+3,62%), i també Subirats, amb una taxa del 12,48% (+2,7%), i Mediona amb una taxa del 16,87% (+2,63%).

Entre els municipis que en el darrer any registraven més parats, Vilafranca és el que més ha empitjorat augmentant un 1,08% la seva taxa d’atur, que ha passat de 18,03 a 19,11%. Per la seva banda, Sant Quintí de Mediona i Torrelles de Foix han aconseguit

reduir la taxa d’atur des del passat abril. En concret, un 1,21% i un 1,37% menys, respectivament.

Tot i això, Torrelles ha patit un cert repunt a l’alça en el darrer quatrimestre.

Ara bé, durant el 2012 també hi ha hagut municipis que han generat més ocupació. Entre ells destaquen Pontons, que ha reduït un 3,28% la seva taxa d’atur, i el Pla del Penedès (-2,59%), seguit de Santa Fe del Penedès (0.96%), Sant Cugat Sesgarrigues (-0,84%), Font-rubí (-0,47%), Sant Quintí Mediona (-0,43%) i els Monjos (-0,07%).

A l’Alt Penedès, en acabar el tercer trimestre de 2012 es van registrar 7.516 treballadors autònoms, una xifra que suposa gairebé un 20% del total de llocs de treball. La xifra és molt semblant a la de fa cinc anys, quan hi havia 7.482. La tendència actual, però, és a la baixa, després que hagués arribat al seu màxim l’any 2008, amb 8.122 treballadors autònoms, un 7,46% menys que en el mateix període.

Per tal d’evitar més fugues d’autònoms i fomentar l’autoocupació, el govern estatal ha aprovat un pla de xoc amb mesures a curt termini entre les quals s’inclou una cotització reduïda de 50 euros durant les primeres sis quotes mensuals. Hi podran accedir persones joves que posin en marxa iniciatives empresarials.

Després, a més, s’aplicarà una reducció del 30% de les cotitzacions socials durant dos anys als homes menors de 30 anys i dones menors de 35 anys que emprenguin un negoci.

Actualment, un 65% dels autònoms a la comarca es dediquen al sector de Serveis, un 15% a la Construcció, un 11% a la Indústria i un 9% a les Activitats primàries.

Tot i superar la mitjana catalana, que se situa en el 18,5%, els autònoms a l’Alt Penedès tenen menys pes que a les comarques veïnes. Al Garraf, per exemple, hi ha 9.679 autònoms, una dada que representa un 31,7% del total de llocs de treball que hi ha a la comarca. Però també ha patit fugues d’aquest col·lectiu en

els darrers cinc anys. Al 2007 se’n comptaven 10.726, un 9,76% més que ara.

Al Baix Penedès, també hi ha un major percentatge de treballadors autonòms. En concret, suposen el 29% del total, tot i que en el darrer any hagin disminuït un 2,2%. A finals del tercer trimestre de 2012 es van registrar 6.168 llocs en aquesta modalitat de treball.

Segons un informe publicat per la Federación Nacional de Trabajadores Autónomos (ATA), els immigrants que viuen a Espanya afronten la crisi amb major esperit empre-

EN ELS DARRERS QUATRE ANYS ELS AUTÒNOMS HAN BAIXAT MÉS D’UN 7% A L’ALT PENEDÈS nedor. Mentre que els autònoms nascuts aquí continuen en retrocés, en els deu primers mesos de l’any s’han comptabilitzat 8.603 nous autònoms forans. Avui dia, un de cada 15 treballadors autònoms que hi ha a Espanya ja són persones nascudes a fora del país.

La taxa d’emprenedoria d’estrangers no comunitaris l’any 2011 va créixer un 10,9%, cinc punts més que l’any 2010 i gairebé el doble la taxa d’emprenedoria dels espanyols.

Penedès Econòmic

gener 2013

7

ACTUALITAT

El reciclatge de taps de plàstic, una via solidària per pagar tractaments mèdics OLGA AIBAR Les campanyes de recollida de taps són una iniciativa solidària cada cop més estesa per recaptar fons per combatre malalties, comprar cadires de rodes o altres necessitats urgents de les famílies.

Els pares dels afectats, la majoria nens petits amb malalties complicades o rares, busquen finançar tractaments i investigacions molt costoses que, moltes vegades, s’han de realitzar als Estats Units.

En un moment en què ha caigut la contribució econòmica a causes solidàries, la recol·lecció de taps de plàstic s’han convertit en una tendència, que costa poc esforç.

Els taps es dipositen en diferents punts de recollida situats en hospitals, escoles, botigues, bars, supermercats i farmàcies. Des d’allà, la família promotora s’encarrega de transportar-les a una planta de reciclatge, que els paga uns 230

euros per tona.

Aquest és el cas, entre molts d’altres, de l’Ian Garcia, un nen de cinc anys de Sant Sadurní al qual, el 26 de febrer del 2010 li van diagnosticar un neuroblastoma estadi 4, un tipus de càn-

LES PLANTES DE RECICLATGE PAGUEN A LES FAMÍLIES UNS 230 EUROS PER TONA cer infantil que afecta el sistema nerviós. Encara que actualment la malaltia està controlada, els metges de l’Hospital Sant Joan de Déu, on està sent tractat, han recomanat a la família fer 8 cicles d’immunoteràpia, d’un cost de 50.000 euros cadascun, per a

reduir les probabilitats de reaparició de metàstasi. Fins avui, l’Ian ha pogut rebre dos cicles d’aquest tractament a l’Hospital Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, però, per augmentar les seves probabilitats de curació encara li queden sis cicles, amb un cost total de 300.000 euros.

La seva família va iniciar una campanya a les xarxes socials per donar a conèixer el seu cas i recaptar fons. Així, van obrir un blog i un facebook (‘Vamos a ayudar a Ian’), en què expliquen el cas i demanen ajut per aconseguir els propers 50.000 euros. També s’han organitzat diversos events amb l’ajuda de NEN, l’Associació creada per pares d’infants malalts de neuroblastoma.

Segons ens explicava un dels impulsors de les iniciatives de suport a l’Ian, en aquesta campanya “Sant Sadurní i el Penedès en general s’hi han abocat molt, però encara queda molt a fer”. Entre d’altres accions, es venen cors im-

perdibles, samarretes, es realitzen concerts i esdeveniments diversos i s’ha fet una campanya de SMS destinats al nen.

El problema ara és el transport cap a les plantes de reciclatge, ubicades a Manresa i a la Roca del Vallès, que té un cost considerable. Algunes empreses com ara Deixalles i tranports A.Plazas s’han ofert per transportar els

taps quan se n’acumulen diversos sacs. També alguns particulars han ofert les seves furgonetes aprofitant viatges a la zona.

Després de l’èxit de la família d’Iker, un bilbaí de 15 anys que pateix una estranya malaltia, que va aconseguir reunir 20 tones de taps, els pares d’altres nens malalts també han assolit les seves metes gràcies al reciclatge.

8

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

Inundats d’antenes El nucli urbà de Vilafranca concentra divuit antenes de telefonia mòbil i el de Sant Sadurní, sis JOSEP BARELLA Augmenten les companyies, la demanda dels usuaris i el consum que fem dels mòbils. Les antenes de telefonia mòbil comencen a inundar les ciutats. I no deixen de créixer. A Espanya, segons les dades facilitades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme d’Espanya hi ha 71.998 antenes, que donen cobertura i servei a la majoria de zones del país. A més n’hi ha 75.319 que tenen el projecte aprovat i 8.405 que estan pendents d’instal·lar-se. I aquest nombre ha de seguir creixent, per donar servei a un sector en clar creixement des de l’any 2006, quan les línies de telefonia mòbil van superar per primer cop les de telefonia fixa. A finals de l’any passat, a tot l’estat, ja hi havia 111,5 línies mòbils per cada 100 habitants.

Al nucli urbà de Vilafranca, el Ministeri d’Indústria xifra en 18 el nombre d’antenes de telefonia mòbil en funcionament.

D’aquestes, 5 corresponen a Vodafone, 2 a Xfera Moviles (l’empresa que gestiona les línies de Yoigo), 5 a France Telecom i la resta, 6, són de Telefónica Móviles. Fora del nucli urbà, a la zona del polígon de l’Estació de Mercaderies, n’hi ha 9, concentrades, principalment a la zona de l’AVE i al carrer Ull de Llebre. Donant servei a Vilafranca també, n’hi ha 3 de Telefónica Móviles a prop de la muntanya de Sant Pau (si bé tècnicament es troben al municipi de Pacs) i 5 més al Polígon de Sant Pere Molanta (a l’Avinguda de Barcelona), de les quals 3 són de Telefónica Móviles i 2 de France Telecom.

ELS ESTUDIS SÓN CONTRADICTORIS PEL QUE FA ALS RISCOS DE TENIR UNA ANTENA A PROP DE CASA Al nucli de Sant Sadurní, per la seva part, hi ha 6 antenes, si bé les 5 que estan situades als afores estan relativament a prop del centre urbà.

Una antena de telefonia mòbil és un aparell emissor que rep i envia trucades, quan aquestes estan

dins del seu radi d’influència.

L’antena emet camps electromagnètics, que generen les ones que, de forma continuada, rep i emet l’antena. Es tracta d’ones microones d’entre 850 i 950 Megahertz, que són capaces de travessar tot tipus d’objectes: murs de formigó; parets; edificis i per descomptat tot ésser animal o vegetal.

S’ha parlat molt dels riscos de tenir una antena de telefonia mòbil a prop de casa, perquè poques activitats humanes han despertat tanta inquietud social, causada fonamentalment per la manca d’informació (la desinformació sempre causa alarma i l’alarma és la causant dels efectes psicosomàtics atribuïts a la telefonia mòbil).

Moltes veus asseguren que els problemes de salut poden ser més que considerables, però a la vegada, hi ha pocs estudis que puguin demostrar-ho. Com a l’inversa.

A ESPANYA JA HI HA 111 LÍNIES DE MÒBIL PER CADA 100 HABITANTS Els estudis fets tampoc deixen clar que no puguin tenir riscos sanitaris. Resulta, com a mínim irònic, que l’estudi més gran fet mai a Espanya fins el moment sobre els riscos per a la salut, estigués pagat per les quatre grans companyies de mòbils. En aquest context, com no podia ser d’una altra manera, s’assenyalava que no hi havia cap mena de risc per a la salut. Seria més propi d’un acudit que diguessin el contrari.

Sobre els suposats riscos, només cal donar una volta per Internet, per trobar milions de pàgines assegurant, citant suposats estudis científics, que tenir una antena de telefonia mòbil a menys de 400 metres de casa provoca, ‘un increment d’avortaments, mals de cap, dificultat per dormir, estrès, nerviosisme, pèrdua de memòria, dificultat de concentració, danys a l’ADN, canvis en l’activitat elèctrica del cervell, depressions, insomni o càncer’.

De forma totalment contrària, des del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme d’Espanya, s’assegurava que, des del punt de vista sanitari, ‘l’exposició a camps electromagnètics no ocasiona efectes adversos per a la salut, dins dels límits establerts per la recomana-

ció del Consell de la Unió Europea de 12 de juliol de 1999’. En aquesta mateixa línia, afegien que ‘actualment no existeixen raons científiques o sanitàries suficients que justifiquin una modificació dels límits d’exposició als Centres Emissors de Camps Electromagnètics (CEM) establerts en un Reial decret’. En el mateix sentit s’expressava el Comitè Científic Assessor de Radiofreqüències i Salut (CCARS) espanyol, format per experts en Medicina, Física, Química, Biologia, Dret i altres disciplines relacionades. Segons aquest comitè, al contrari del que podria semblar, un major nombre d’antenes instal·lades evita els riscos sanitaris. Segons les seves explicacions, ‘si el nombre d’antenes fixes és reduït, els telèfons mòbils haurien d’utilitzar una potència més elevada per a mantenir la seva connexió, amb la qual cosa l’exposició del públic en general pot augmentar’.

A la vegada, però, les antenes són una font d’ingressos monstruosa per a molta gent. Les companyies telefòniques, per evitar que quedin zones sense cobertura, constantment van buscant on instal·lar més antenes de telefonia. I per fer-ho, paguen. Paguen als particulars. Si n’hi ha un de sòl, tot per a ell. I si ho fan al terrat d’una comunitat de veïns, normalment paguen la quota mensual de tots els veïns,

deixant-los sense haver de pagar la molesta quota mensual. Amb xifres a la mà, i sense poder generalitzar (cada antena comporta una negociació pròpia i el preu depèn de les característiques del lloc), les dades, en general, diuen que el lloguer mitjà a tot Espanya era d’uns 16.200 euros anuals a les zones urbanes, 10.500 a les suburbanes (poblacions mitjanes) i 4.000 a les rurals. En el context de crisi actual, però els preus sembla que s’hauran de renegociar a la baixa.

Les primeres antenes es van començar a instal·lar fa vint anys, però la gran invasió va començar fa poc més de 10 anys. És per aquest motiu que en aquestes dates estan caducant els contractes que tenien les operadores de telefonia amb els propietaris dels terrenys on tenen instal·lades les antenes, que generalment se signen amb una durada d’una dècada. Per als operadors no és el millor moment per a enfrontar-se a un augment generalitzat del cost de les antenes de telefonia. D’una banda han disminuït els seus ingressos en els últims anys. De l’altra, s’està portant a terme el desplegament la quarta generació mòbil (4G), que requerirà grans inversions, entre altres coses haver d’instal·lar més antenes. De fet, en altres països són els operadors els que fan valer els seus arguments i estan renegociant els contractes d’arrendament a la baixa.

Penedès Econòmic

gener 2013

9

ACTUALITAT

La Generalitat dissol els òrgans de govern de Caixa Penedès

EL CLUB CAMBRA TÉ 697 SOCIS A L’ALT PENEDÈS La Cambra de Comerç de Barcelona ha celebrat recentment el primer aniversari del Club Cambra a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. La jornada va servir per fer balanç de la plataforma de negocis de la Cambra de Barcelona, que actualment compta amb l’adhesió de nou cambres de comerç catalanes i més de 21.100 empreses associades.

D’aquestes, 697 corresponen a l’Alt Penedès. Això suposa que el 20,6% de les 3.378 empreses de la comarca (censades

S’ha creat una entitat gestora que tutelarà la transformació de l’entitat en una fundació especial l’any 2011) ja són membres del Club Cambra. En quant a la tipologia d’empresa membre del Club Cambra, a l’Alt Penedès, el 69% són societats limitades i el 23,5%, anònimes. La resta es reparteix entre cooperatives, persones físiques i d’altres associacions.

Una alumna de la URV, beca Covides

Covides i la Universitat Rovira i Virgili (URV) van atorgar el passat dimecres 23 de gener la II Beca Covides a Beatriz González Sánchez, estudiant del màster d’enologia de la URV. Aquesta beca premia a un estudiant del màster perquè pugui cursar a França un quatrimestre a la Facultat d’Enologia de la Universitat Bordeaux-Segalen de Bordeus.

La beca, valorada en 1.800 euros, permet compartir la titulació del Màster d’Enologia entre les dues universitats.

La Beca Covides va néixer l’any passat, fruit d’un acord de col·laboració entre Covides, la primera cooperativa vinícola de Catalunya, i la URV. Aquest acord pretén promoure l’educació superior i la investigació, la recerca i l’extensió universitària en relació al sector vitivinícola i intercanviar els sistemes de formació que apliquen les universitats catalana i francesa.

El jurat estava format per Ricard Gil, gerent de Covides; Christophe Marquet, director

comercial de Covides i professor de marketing de la Facultat d’Enologia de la URV; Gemma Beltran, coordinadora del Màster d’Enologia; i Albert Mas, Degà de la Facultat d’Enologia de la URV. L’acte d’entrega de la Beca Covides, que es va celebrar a la

LA BECA PERMET CURSAR UN QUATRIMESTRE A LA FACULTAT D’ENOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BORDEUS sala de Graus de la universitat, es va tancar amb una conferència sobre llevats que va anar a càrrec d’Isabelle Masneuf, professora de la Universitat de Bordeus i que, a la vegada, farà de tutora de la guanyadora en el decurs de la seva estada a França.

OLGA AIBAR La Generalitat ha dissolt els òrgans de govern de Caixa Penedès (l’assemblea, el consell i la comissió de control), i ha constituït una comissió gestora amb l’objectiu de tranformar l’entitat en una fundació de règim especial.

La notícia ha agafat per sorpresa els representants de l’entitat, ja que ja estaven donant els primers passos per a constituir-se com a fundació. Ara, durant aquest impàs de transformació, que es preveu que culmini abans de l’estiu, estaran tutelats per la Generalitat, tal i com s’ha fet en els casos de CatalunyaCaixa o Unnim.

L’objectiu de la nova gestora serà elaborar els nous estatuts i registrar la fundació, a més de nomenar el patronat, que estarà format per una vintena de persones.

Tal i com publicava el DOGC el divendres 25 de gener, la comissió gestora està integrada per quatre persones, tres representants de la Generalitat i Martí Soler que, fins el mateix dia, era el president de Caixa Penedès.

Per part del Govern, els membres de la comissió són Albert Carné, Santiago Ballester i Josep Lluís García, que pertanyen al Departament d’Economia i al Departament de Justícia.

El director general de Caixa Penedès, Ricard Banquells, explicava que “era una notícia previsible i lògica ja que, en no tenir activitat financera, ja no som una entitat d’estalvis. Ara, tot això quedarà regulat a través de la futura fundació. Mentrestant, continuarem amb l’activitat diària, però estarem en stand by i no podrem

prendre mesures extraordinàries sense posar-les en coneixement de la comissió gestora”. Pel que fa a l’Obra Social, Banquells apuntava que continuarà la tasca, que realitzen, tot i que de forma limitada: “els compromissos assumits s’han de respectar però seria poc prudent agafar nous projectes”, afirmava. Un cop constituïda, la fundació es dedicarà a l’activitat social. Segons Banquells, “la nostra finalitat serà respondre a les necessitats de la societat i per això haurem de buscar els recursos necessaris”.

UP reclama més finançament per la continuïtat d’explotacions REDACCIÓ

Unió de Pagesos va exposar al ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, la necessitat que les explotacions agràries disposin de finançament públic per tal d’assegurar la seva continuïtat tenint en compte la important crisi i la restricció d’accés al finançament que pateix el sector, sobretot la ramaderia.

El sindicat, juntament amb la Unió d’Unions, va traslladar aquesta petició al ministre en una reunió mantinguda a Madrid i a la qual va assistir Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, i José Manuel de las Heras, coordinador estatal de la Unió d’Unions.

El sindicat va demanar al titular del ministeri d’Agricultura millorar les condicions d’accés de

 Reunió del ministre amb els sindicats UP i Unió d’Unions

la pagesia a totes les línies de finançament públic o mitjançant convenis amb les entitats financeres, a més de solucions per a les empreses en crisi contemplades en la normativa europea, com ajuts de mínims o de reeestructuració i salvament d’empreses en

crisi. El ministre d’Agricultura, alimentació i Medi Ambient es va comprometre a estudiar les possibilitats de finançar Pimes i autònoms, així com utilitzar els propis bancs que estan intervinguts per tal que facilitin finançament per al sector agrari.

10

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

NOUS PROJECTES DE FORMACIÓ A L’ESPIRALL

CURS DE MONITORS A L’INDEX DE ST. SADURNÍ

En el marc del Programa Treball als Barris, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, s’ha posat en marxa la Casa d’Oficis De la Terra 2, que acull 8 joves menors de 25 anys en situació d’atur del barri de l’Espirall.

Es formaran i treballaran durant l’any 2013 en l’especialitat d’agricultura ecològica i jardineria. El projecte suposarà la contractació dels 8 joves durant el segon semestre. Per altra banda, el Taller d’Ocupació l’Acollida

El Servei de Joventut de l’Ajuntament de Sant Sadurní, conjuntament amb el Servei Comarcal de Joventut, ha organitzat un Curs de monitors i monitores d’activitats de lleure infantil i juvenil, que s’adreça a totes aquelles persones majors de 18 anys interessades en el camp de l’educació i activitats de lleure. El curs consta d’una etapa lectiva de 100 hores i una de pràctica de 150 hores de durada i es realitzarà del 22 de febrer a l’11 de maig .

3 ha facilitat la contractació durant un any de 8 dones del barri majors de 25 anys en situació d’atur que es formen i treballen en l’especialitat d’Atenció a la infància (auxiliar d’educació especial i de llar d’infants, i monitora d’activitats de lleure infantil i de menjador).

La racionalitat s’imposa a l’atractiu de les rebaixes Els descomptes de fins el 75% no han revifat el comerç, preocupat per una campanya de Nadal fluixa LÍDIA OÑATE Amb l’inici d’any van començar les rebaixes d’hivern. Comerços de tot tipus, en especial els de roba i complements, es van engalanar per l’ocasió amb grans etiquetes que anunciaven descomptes del 30%, 50% i, fins i tot, del 75%.

Des del primer dia, aquestes han estat unes rebaixes agressives, i així ho ha reconegut el president de l’Associació de Comerciants i Professionals Centre Vila, Fèlix Hill, que ha avançat que la campanya de Nadal ha estat força fluixa en vendes.

Enguany, el període de rebaixes d’hivern, doncs, venia marcat

MOLTS CONSUMIDORS HAN ESPERAT A LES REBAIXES PER COMPRAR ROBA I COMPLEMENTS per una campanya de Nadal amb menys vendes i l’increment de l’IVA, que va repercutir en els productes de nova temporada, és a dir, els de tardor i hivern. Els articles més buscats han estat novament la roba, el calçat i el parament de la llar. Tot i haver passat les setmanes més fortes, Hill espera que hi hagi “força moviment en les botigues”, ja que al llarg de la campanya de Nadal molts han

preferit abstenir-se de comprar per aprofitar les rebaixes.

De mitjana, cada català destinarà uns 80 euros en aquestes rebaixes, un 11% menys que l’any passat, tot i que en algunes comunitats autonòmes com Madrid o València la despesa augmenta fins als 95 i 87 euros, respectivament.

A diferència d’altres anys, aquest 2013 els establiments vilafranquins han optat per abaratir força els preus. Ja d’entrada podem trobar fàcilment descomptes del 30% o el 50% en molts dels articles. L’objectiu és posar a l’abast de més persones els articles que desitgen per, així, aconseguir més vendes. Segons Hill, els comerciants esperen igualar vendes de l’any passat, però també afegeix que la facturació serà més baixa pels preus cada vegada més reduïts.

Quant a l’increment de l’IVA, el president de l’Associació creu que sempre influeix apujar-lo, sobretot a curt termini, però apunta que en els darrers anys, a més,

s’ha produït un canvi d’actitud en el consumidor. “La gent cada vegada reflexiona més. Ara ja sap el que vol i es programen més les compres, són més racionals”, comenta Hill.

La Confederació Espanyola de Comerç (CEC) preveu que la facturació del sector tèxtil es reduirà fins un 4% respecte al 2012.

Els comerciants d’aquest sector concentren el 20% de les vendes anuals en aquest període de rebaixes i confien que aquest període ajudi a remuntar la caiguda de les vendes després d’una campanya de Nadal “que no ha satisfet les expectatives del sector”.

Les rebaixes a Catalunya s’allargaran fins el proper 28 de febrer, mentre que a la majoria de zones d’Espanya no hi haurà una data fixa de finalització per la nova llei de liberalització horària.

Fins ara, les rebaixes només podien tenir lloc dues vegades a l’any i havien de durar un mínim d’una setmana i un màxim de dos mesos.

Envàs, on vas? Un anunci d’èxit Una campanya publicitària obre un debat sobre la gestió dels residus

 Imatge de la campanya publicitària

Una campanya publicitària ha estat en boca de tothom durant el darrer mes i ha generat un gran debat sobre la gestió dels residus. Es tracta d’Envàs, on vas?, creada per l’agència barcelonina BUM, inicials de Xavier Blasi, Josep Maria Urgell i David Morales.

L’enganxosa cançó que la protagonitza ha estat tararejada i parodiada, fins i tot per programes com Polònia. I és que la campanya ha bombardejat tots els mitjans de comunicació amb un missatge curt i directe, que ha fet que tots ens preguntem on va cada envàs.

El seu objectiu: millorar la selecció dels envasos que van al contenidor groc i al verd.

També s’esmenta la separació de la fracció orgànica i l’ús de les deixalleries per a tots aquells residus que no es reciclen a través d’aquests contenidors.

I és que, moltes vegades, llencem als contenidors residus que pensem que hi poden anar ja que el material és similar com, per exemple, una joguina de plàstic al contenidor groc o un plat de ceràmica en el contenidor de vidre. És el que s’anomena impropis, i que compliquen el procés de selecció posterior.

Un dels membres de l’agència BUM és el martinenc Xavier Blasi, que explicava a Penedès Econòmic que l’objectiu de la campanya s’ha complert sobradament perquè “s’ajuda a reciclar millor ja que molta gent es pensava que ho feien bé però realment no és així”.

Molts han titllat de confosa la campanya precisament perquè

ara es dubta més d’on col·locar cada residu. Tanmateix, Blasi apuntava que, “en els pocs segons de l’anunci, no es pot explicar gaire més”. Per això, per solucionar els dubtes del ciutadans, es va crear un portal a internet www.envasonvas.cat, un portal que ha tingut tres milions d’entrades en poques setmanes. També s’ha impulsat una aplicació per a dispositius mòbils (Envàs, on vas?) per identificar on va cada residu, informa sobre quin tractament rep i dóna consells de prevenció.

La campanya, impulsada per l’Agència de Residus de Catalunya, ha tingut un cost de 2’5 milions d’euros, finançats per les empreses fabricants d’envasos Ecoembes i Ecovidrio. Entre les veus crítiques, ICV va demanar la retirada de la campanya al considerar que el seu contingut era “parcial i confús”. Segons Salvador Milà, l’anunci “únicament beneficiava els productors d’envasos, i ometia qüestions rellevants relacionades amb el reciclatge de la matèria orgànica”. A Catalunya, només es recull de forma selectiva el 28% dels envasos. Pel que fa a la comarca, l’any 2011 es van recollir 1.834 tones d’envasos, 5.482 tones de brossa orgànica, 2.560 de paper i cartró i 3.097 de vidre, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Els municipis que més recollida selectiva fan són Sant Sadurní d’Anoia (83’3%), Sant Pere de Riudebitlles (45’3%) oTorrelavit (48%) i el que menys Olesa (9’8%) i Pontons (11’4%).

Penedès Econòmic

gener 2013

11

ACTUALITAT

Les retallades també afecten els centres especials de treball de la comarca Tant des de la Generalitat com el govern central han disminuït les subvencions al Tercer Sector, fet que complica la gestió dels centres OLGA AIBAR Les retallades i els retards en els pagaments públics han posat en una situació complicada el sector de les persones amb discapacitat en general i molts centres especials de treball (CET). Segons càlculs de la Federació de CET de Catalunya, l’any passat van tancar vuit dels 208 centres que existeixen actualment i d’altres van haver d’acomiadar gent o fer un ERO. La partida de l’Estat destinada a subvencions per a la inserció laboral a Catalunya s’ha reduït en el projecte de pressupostos generals de l’Estat un 56% respecte de l’any 2011. Aquest percentatge, en el cas de Catalunya, equival a 252 milions d’euros, que s’afegeix a retallades ja dutes a terme. A més, no garanteix els compromisos que la legislació vigent adquireix amb els Centres Especials de Treball, ja que no garanteix ni el 50% del salari mínim interprofesional que marca la llei.

Aquesta reducció ha significat un fort cop per a les persones amb discapacitat o transtorn mental, principalment per a les persones amb més dificultats d’inserció laboral.

A la comarca, existeixen dos Centres Especials de Treball: Nou Verd SCCL i Mas Albornà.

Aquests centres s’han vist afectats també per aquesta disminució de les subvencions però no tant com altres centres de dimensions més reduïdes.

El gerent de Nou Verd, Juli Silvestre, explicava que les retallades ja van començar al 2011 i es van mantenir l’any passat a l’entorn dels 100.000 euros. Aquest decrement d’ingressos es podria haver aplicat directament en els treballadors, donant per finalitzats els contractes temporals que estaven en marxa, però la cooperativa va preferir aplicar el romanent que tenia per eixugar part d’aquest dèficit i van acabar l’any amb pèrdues. Tanmateix, aquesta situació, segons apuntava Silvestre, “no es pot mantenir molt més”.

Un altre efecte és que “les retallades de l’administració generen dubtes i una situació d’incertesa que afecta la gestió del centre, ja que no sabem si tenim la possibi-

litat de fer coses noves i créixer, o no”. D’altra banda, afirmava que “ens sentim injustament tractats perquè l’administració facilita el finançament a les administracions locals i als bancs a través de préstecs i nosaltres, que som entitats privades sense afany de lucre però de servei públic, perquè contractem persones amb discapacitats que l’administració no contracta, anem al banc i no ens donen crèdits. L’administració hauria de fer de banc i ajudar-nos en la nostra tasca”.

La consellera de Benestar i Família, Neus Munté, assegurava fa uns dies que no està “en condicions de dir” en quina data es podran o no pagar els impagaments de la Generalitat del mes de juliol a les entitats del tercer sector. La consellera lamenta que “les dificultats de liquiditat” impossibilitessin els pagaments a les entitats. “La nostra voluntat és dir les coses pel seu nom” i “en aquests moments no estem en condicions de dir que aquestes quantitats es podran cobrar tal dia o tal altre”, advertia.

MAS ALBORNÀ BUSCA NOVES OPORTUNITATS DE TREBALL EN NOUS SECTORS El director de la Fundació Mas Albornà, Joan Clotet, xifra la retallada al seu centre en uns 200.000 euros. Tanmateix, explicava a Penedès Econòmic que el que van fer, davant d’aquesta disminució d’ingressos, va ser intentar captar nous clients, buscar noves oportunitats de treball i d’activitat a Ajuntaments i empreses per tal d’incrementar la facturació. Finalment, i després de tot un any d’intens treball, es va aconseguir unes vendes de l’entorn dels 3’6 milions d’euros, una facturació superior a la de l’any 2011 en aproximadament els mateixos diners que van deixar de rebre en subvencions.

Tot i que els ajuntaments, un dels principals clients de Mas Albornà, ja fa uns anys que estan reduint les seves despeses i,

 Instal·lacions del Centre Ocupacional de Mas Albornà

en conseqüència, també aquelles que es corresponen amb la facturació de la Fundació: neteja, jardineria, medi ambient, etc., i que les empreses han hagut d’ajustar els seus costos de producció, la Fundació sempre busca nous nínxols de mercat. Un dels que estan explotant actualment és la digitalització i destrucció de documents i la realització de vídeos d’actes que realitzin les empreses.

També realitza diversos enclavaments a empreses de la comarca.

L’important, segons apuntava Clotet, és “donar a conèixer les diferents tasques que es poden fer des de la Fundació i ajudar a la normalització de les persones amb discapacitat”. A la Fundació Mas Albornà, hi treballen unes 270 persones, de les quals unes 175 tenen algun tipus de discapacitat o malaltia mental.

Amb el mateix objectiu d’aconseguir la inserció de les persones amb discapacitat dins de les empreses ordinàries, treballa, des de l’any 2003 la Fundació Pro-Penedès en el marc del projecte INSERIM. En relació a altres espais de coordinació sociolaborals que hi ha a nivell local arreu de Catalunya, el que el diferencia aquest dispositiu és que es constitueix com una única taula de treball per a la inserció laboral de la comarca amb l’objectiu de l’atenció de les persones que es troben amb especials

dificultats per a la seva inserció laboral.

El projecte INSERIM ofereix la possibilitat de compartir metodologies d’inserció, en base a casos concrets, des de diferents entitats i àmbits d’actuació: serveis socials, serveis d’orientació, centres especials de treball, empreses d’inserció, serveis de formació, serveis de prospecció i intermediació, entitats publiques i entitats privades, municipals i comarcals.

Les empreses que la Fundació Pro -Penedès visita prioritàriament són de més de 50 treballadors al tenir una necessitat més directa dins la contractació, i especialment pel que fa al col·lectiu de

persones amb discapacitat.

Durant l’any 2012 es van realitzar 75 primeres visites a empreses. En relació a les noves altes, es van comptabilitzar 139 persones amb discapacitat que volien inserir-se dins el món laboral, de les quals 88 tenen discapacitat física, 25 sensorial i 26 psíquica. Durant l’any 2012, es van atendre 282 persones amb certificat de discapacitat, a les quals es va fer un seguiment de l’itinerari laboral o formatiu per a la millora de l’ocupabilitat. L’any es va tancar amb unes 53 insercions laborals de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social i 10 persones que van realitzar pràctiques dins les empreses.

12

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

SANT SADURNÍ ESTRENA CAMPANYA DE COMERÇ DE PROXIMITAT

JORDI PUJOL, AMFITRIÓ DEL 25È ANIVERSARI DE L’ADEG

Sant Sadurní ha estat un dels municipis escollits per la Diputació de Barcelona per realitzar la campanya “Comerç proper, comerç al teu municipi”, amb l’objectiu d’impulsar i promocionar el comerç de proximitat als eixos comercials de la demarcació de Barcelona. El lema escollit, “Tot el que necessites a les teves mans”, vol fer una crida als consumidors perquè facin les seves compres a prop de casa.

L‘expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, serà el convidat principal en el dinar de commemoració del 25è aniversari de l’ADEG, que tindrà lloc el proper 6 de febrer, al restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú.

La data coincideix amb la del primer document registrat a nom de l’ADEG, quan es va sol·licitar a la Generalitat de Catalunya el registre dels primers estatuts.

Des de Som Sant Sadurní també busquen aprofitar aquesta campanya per promoure la targeta client. Per aquest motiu se n’ha repartit el material entre els establiments de Som Sant Sadurní adherits al sistema de fidelització.

El preu de l’habitatge podria caure un 30% en cinc anys El descens dels preus i l’increment de l’IVA al gener van incentivar les vendes de darrera hora OLGA AIBAR El preu de l’habitatge podria caure un altre 30% en cinc anys, segons apunta l’informe “Situació i perspectives del mercat immobiliari residencial a Espanya” de la consultora R.R. d’Acuña & Asociados. L’estudi assenyala que la caiguda encara podria ser més gran i allargar-se durant un període d’entre 10 i 15 anys, temps que serà necessari per liquidar tot l’excedent d’immobles que acumulen promotors, bancs i particulars.

Pel que fa a les vendes d’immobles, la compravenda d’habitatges va caure a Espanya un 6,1% el mes de novembre passat respecte al mateix mes del 2011, segons

L’ANY 2013 HA COMENCAT AMB UNA BONA PERSPECTIVA DE VENDES dades de l’Institut Nacional d’Estadística, trencant tres mesos consecutius d’increments interanuals (agost, setembre i octubre).

En concret, la compravenda d’habitatges de segona mà va recular un 5,9% al novembre en taxa interanual, fins a sumar 13.044 operacions, mentre que la de pisos nous va baixar un 6,3%, amb 12.611 transaccions.

Tanmateix, a la comarca, des de

Vilallar Penedès, la gerent, Montserrat Crespo, explicava a Penedès Econòmic que , en el seu cas, calculen que al desembre de l’any passat van vendre un 35% més d’immobles respecte a l’any anterior perquè molta gent va decidir comprar a darrera hora, abans de l’increment de l’IVA del 4 al 10% i de l’eliminació de les deduccions en l’IRPF per la compra d’una vivenda habitual.

Tot i que podria semblar que l’inici del 2013 suposaria una aturada en les vendes, des de Vilallar Penedès afirmaven que “l’any ha començat amb molta demanda de vivenda i molta gent interessada en pisos, per la disminució que hi hagut dels preus i perquè moltes negociacions acaben amb un ajustament a la baixa”. De fet, afirmava que “molts propietaris de pisos de segona mà saben que es troben en desavantatge respecte als pisos d’obra nova que ofereixen molts bancs i accepten rebaixar preus, i també els bancs accepten ofertes a la baixa per treure’s estoc de sobre”.

Per això Crespo apuntava que “la perspectiva de vendes d’enguany és bona”. El problema continua sent obtenir el finançament dels bancs, un dels principals inconvenients que fan tirar enrere moltes operacions.

D’altra banda, l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), formada per les entitats financeres del país, creu que el preu de la vivenda a Espanya ha caigut ja un 25% i que podria tocar sostre a finals de 2013. En la seva opinió, el banc dolent podria accelerar la correcció de preus, encara que sense provocar “alteracions significatives” en el mercat. Aquestes són les previsions en el seu informe de tancament d’any i perspectives per a 2013, en el qual també espera que 2013 sigui l’any de la recuperació econòmica. L’associació també assenyala que 2013 serà un bon any per comprar casa perquè hi haurà “oportunitats” en preu i oferta immobiliària en unes condicions “favorables” d’accés i amb un “propici” escenari del tipus d’interès.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Els diners no ho són tot Hi havia na vegada... un noble ric que va anar de visita a la seva finca i es va trobar amb un camperol que llançava palla en un carro. El noble va quedar fascinat pel moviment gràcil dels seus braços i pel vaivé de la forquilla a l’aire. Tant li va agradar l’espectacle que va oferir al noi una moneda d’or cada dia per anar al seu palau i mostrar la seva tècnica de llançament a altres nobles.

L’endemà, el jove pagès va arribar a la mansió sense amagar la seva alegria per la nova tasca. Després de balancejar la seva forquilla durant una hora, va recollir la moneda d’or, que equivalia a una setmana de treball esgotador. Però l’endemà, el seu entusiasme havia decaigut una mica i, una setmana després, li va anunciar al seu patró que renunciava.

- No ho entenc - va dir aquest desconcertat -. Per què prefereixes realitzar tasques pesades a la intempèrie quan pots guanyar molt més diners sense esforç a casa meva?.

- La raó, senyor - va dir el noi -, és que aquí no estic fent res.

Bonic relat relacionat amb un seguit de conceptes en cercle, que s’entrellacen i es toquen l’un amb l’altre: la feina, la motivació, el sou o els diners i, la felicitat.

Sobre el tòpic de que “els

diners no fan la felicitat”, què en penseu? Particularment crec que no és un mitjà que ens asseguri assolir-la.

Evidentment ajuden, i potser molt. Tenim una cultura i un entorn basats en el consumisme, i per això ho valorem tant.

Fixeu-vos en altres cultures, “més pobres”, sense conèixer el sentit dels diners i, possiblement més felices. A més, hi ha altres aspectes més importants, com la salut o l’amor, en un sentit ampli dels termes.

Creieu que una persona desplaçada amb una ONG, per exemple, duent a terme missions humanitàries i sense sou, no pot ser més feliç que un alt càrrec d’una gran empresa, per exemple?

Tornant al relat, es ben cert que el treball sense motivació, pot ser una càrrega per al nostre benestar i, per tant, la nostra felicitat.

Mai se us han fet les hores eternes, fent quelcom que no us agrada fer? Fent quelcom que considereu inútil? Fer sense fer res?.

Es horrorós!!! Provoca nervis, apatia, mal humor, incomunicació, amargor i de ben segur, alguna o altra contraindicació.

No és una invitació a que el jovent marxi necessàriament, és una invitació a conduir-los a fer, buscar, estudiar o treballar, en quelcom els agradi i els motivi. Tindran molt de guanyat.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

gener 2013

13

ACTUALITAT

Es posa en marxa el viver d’empreses de Sant Sadurní per a emprenedors El nou Centre de Serveis a les Empreses ha rebut 13 sol·licituds d’emprenedors interessats i allotjarà la primera empresa al febrer LÍDIA OÑATE Les instal·lacions del Centre de Serveis a les Empreses de Sant Sadurní obrirà les portes a principis de febrer amb l’allotjament d’una empresa. El també anomenat viver d’empreses és una de les principals apostes de l’equip de govern per fomentar l’emprenedoria a la vila i facilitar els primers passos dels emprenedors. El concurs per sol·licitar l’allotjament va finalitzar el passat 9 de gener i fins llavors es van presentar 13 emprenedors de diferents àmbits: màrqueting i comunicació a la Xarxa, intercanvis internacionals per Internet, serveis empresarials, assessorament personal, serveis informàtics, disseny web, gestió d’activitats esportives, post-producció fotogràfica, arquitectura i sector cavista. Marta Castells, tècnica del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Sadurní, destaca la gran varietat de projectes amb un denominador en comú: “la seva activitat es pot fer en una oficina oberta i amb un ordinador”. Tot i que les instal·lacions són molt completes, des del Servei es remarca que el viver d’empreses només cobreix les primeres necessitats d’una empresa, principalment del sector serveis.

Més de 300 m2 dedicats a la creació de noves empreses El Centre de Serveis a les Empreses de Sant Sadurní disposa d’unes instal·lacions de 340 metres quadrats útils, on s’acull un servei als emprenedors per a po-

der tenir la seva oficina o utilitzar altres tipus de serveis. Amb capacitat per encabir 15 empreses, s’ofereixen espais individuals d’entre 9 i 12 metres en funció de les necessitats de cada empresa en la modalitat de coworking o oficines obertes des de 249,97 euros al mes. Sens dubte, el preu del lloguer és molt inferior als del mercat lliure, un atractiu que ha despertat l’atenció de diversos emprenedors de la vila sadurninenca.

LA UBICACIÓ, L’ESPAI PER A OFICINES I EL SISTEMA DE COWORKING ÉS EL MÉS VALORAT PELS EMPRENEDORS A més de l’allotjament empresarial dels emprenedors, es poden utilitzar altres espais, com un despatx privat i aïllat de la resta d’usuaris del servei (amb una capacitat per a quatre persones); una sala polivalent o de reunions (amb una capacitat d’entre 8 i 12 persones); una aula de formació (amb una capacitat de 12 persones); una zona de descans i relacional equipada amb pica, nevera, microones, dues taules, cadires i una màquina expenedora; i una àrea de recepció per als clients de les empreses o dels emprenedors del centre.

El que més valoren els emprenedors que han visitat les instal·lacions és la ubicació del servei, cèntrica i de fàcil accessibilitat. El viver d’empreses està situat al carrer Doctor Barraquer, 3-5, a cinc minuts del consistori sadurninenc. Els equipaments de les oficines i les noves instal·lacions també són punts que tenen molt en compte els sol·licitants.

Sant Sadurní aposta pel coworking empresarial La modalitat coworking és el tret diferenciador pel qual ha apostat el viver d’empreses de Sant Sadurní. I és precisament aquesta característica la que ha aixecat algunes crítiques d’emprenedors. Mentre uns ho veuen com una oportunitat de treball, altres prefereixen disposar d’un despatx tancat. El coworking és una nova modalitat empresarial en la qual emprenedors, treballadors autònoms o, fins i tot, PIMES comparteixen un mateix espai de treball, creant un ambient col·laboratiu, però sense que sigui molest. Aquesta modalitat funciona molt bé als professionals del món de les noves tecnologies i Internet, i també a aquells que es dediquin a tasques creatives. Per això, no és d’estranyar que els més interessats d’allotjar-s’hi procedeixin d’àmbits relacionats. En total, al viver d’empreses hi ha onze espais en dues plantes.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Sadurní, Jaume Amigó, explica que amb el viver d’empreses busquen “afavorir la creació de nou teixit empresarial”. Per això,

Cava Emotions serà la primera empresa d’allotjar-se L’agència de viatges Cava Emotions, especialitzada en empaquetar activitats turístiques arreu del Penedès, serà la primera empresa d’allotjar-se al Centre de Serveis a les Empreses de Sant Sadurní.

Tot i que al tancament d’aquest número no se sabia la data exacta d’entrada, el més segur és que sigui a principis del mes de febrer.

Formada per dos socis sadurninencs, Miquel Herrero i Jordi Batlle, Cava Emotions se centra en les activitats d’experiència, tot i que el visitant pot trobar un ventall molt ampli d’oci, com tallers de viticultura, viure els castells de prop, descobrir els vells oficis del Penedès, o fer rutes de senderisme a peu o en bicicleta, entre d’altres. Malgrat procedir de sectors professionals ben

 El viver d’empreses es troba al c/ Doctor Barraquer, 3-5

 Les empreses treballen en la modalitat de coworking

“l’objectiu és que l’emprenedor engegui el negoci i estableixi un pla d’empresa que li permeti obtenir els primers beneficis”. A partir d’aquí, l’emprenedor hauria d’aconseguir que l’empresa sigui viable i traspassés el negoci a un local en el mercat lliure.

diferents al turístic, Herrero explica que des de fa molt temps comparteixen l’afició de fer senderisme pel territori penedesenc.

Per això, volen “donar l’opció de descobrir el Penedès a través d’activitats i serveis”.

Cava Emotions es va fundar el maig de 2012 i des de llavors han contactat amb touroperadors i empreses de comunicació.

A més de visitar empreses per tal de donar a conèixer els seus productes i que puguin ser provats. “Des dels inicis vam apostar pel mercat nacional adreçant-nos al turisme familiar, però ha estat molt fluit. El mercat estranger és més receptiu i té més capacitat de consum”, comenta Herrero.

Des de l’Ajuntament es vol que hi hagi rotació d’empreses, ja que el viver ha de ser un espai temporal.

En els darrers anys s’ha fomentat aquest tipus de servei. Actualment hi ha 20 vivers d’empresa a la província de Barcelona, 5 a Tarragona, 3 a Girona i 2 a Lleida.

El que més valora del viver d’empreses és tenir una recepció, les sales per fer formació, la ubicació i poder accedir-hi en caps de setmana.

14

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

Tres municipis del Penedès no van retre els comptes del 2011

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

OLGA AIBAR Tres municipis de la comarca, Gelida, Olesa de Bonesvalls i Torrelles de Foix, encara no han retut els comptes generals de l’exercici 2011 a la Sindicatura i Sant Llorenç d’Hortons ho va fer el 22 de novembre, és a dir fora de termini.

De fet, Torrelles de Foix és el municipi més incomplidor, ja que no ha presentat tampoc els comptes del 2010, en trobar-se en una situació financera complicada.

Els ens locals estan obligats a retre els comptes abans del 15 d’octubre des de la reforma de la Llei de la Sindicatura del 2010, que impedeix a la Generalitat ferlos les transferències o assignarlos les subvencions sol·licitades fins que no regularitzin la situació.

En global, el 69,5% dels ajuntaments catalans van enviar a la Sindicatura de Comptes el compte general de l’exercici 2011 en la forma i en el termini que

Llatinismes

estableix la normativa vigent, d’acord amb les dades de retiment del compte general de les corporacions locals.

El percentatge de municipis que han enviat els comptes del 2011 a la Sindicatura arriba fins al 86%, i assoleix el 100% en el cas de les diputacions, els consells comarcals i les entitats metropolitanes, mentre que pel que fa a les entitats municipals descentralitzades i a les mancomunitats de municipis és del 50,7% i del 41,1%, res-

pectivament. Actualment, doncs, la mitjana de retiment per al conjunt dels ens locals se situa en el 81,7%.

D’altra banda, el grau de retiment del compte general de les corporacions locals dins de termini ha experimentat una tendència de millora per al conjunt dels ens locals en els darrers quatre anys, passant del 20,1% en l’exercici 2008, al 46,4% en el 2009, el 57,8% en el 2010 i el 65,5% en el darrer exercici tancat.

Cal Bolet i l’Auditori de Vilafranca ja tenen 1.575 amics OLGA AIBAR En vista de l’increment de l’IVA al sector de la cultura, els teatres s’han abocat a una política de descomptes i abonaments per intentar mantenir el públic a les sales. S’ha passat de descomptes genèrics per estudiants i jubilats a oferir preus al 40% de descompte.

A Vilafranca, el Patronat Municipal de Teatre Cal Bolet va posar en marxa durant la temporada 2011-2012 el Carnet Amic de Cal Bolet i de l’Auditori, un carnet que es tramita de forma gratuïta i que ofereix avantatges als titulars, com ara rebre abans que ningú tota la informació de les activitats de Cal Bolet i de l’Auditori, obtenir descomptes en la venda d’entrades de fins al 50% i comprar abonaments per als espectacles professionals per a adults. Actualment, hi ha 1.575 persones que tenen el Carnet, cosa que ha fet créixer la venda d’abonaments i la venda anticipada, i ha tingut un paper important en els resultats positius

de la temporada. El Patronat també va impulsar un sistema nou d’abonaments perquè les entrades resultin més econòmiques, que només es poden adquirir amb el carnet d’amic. Un és el 4/30%, un abonament d’entre 4 i 6 espectacles, a triar entre Cal Bolet i l’Auditori, amb un 30% de descompte, que equival, com a mínim, al preu de dues entrades. Cal escollir els espectacles, els tipus de localitat i la butaca i entre els espectacles de Cal Bolet i l’Auditori. També existeix el 7/50%, un abonament a 7 o més

espectacles, que suposa un estalvi de, com a mínim, tres entrades.

Els abonaments es poden comprar al telèfon 902 10 12 12 o a la taquilla de Cal Bolet cada dijous de 18 a 20h. Amb el Carnet Amic també es poden comprar entrades amb un 25% de decompte per a un espectacle determinat.

El Patronat també ofereix descomptes a diversos col·lectius, com el 50% per a persones jubilades i pensionistes amb el Carnet Blanc de l’Ajuntament o per a persones discapacitades amb un acompanyant.

Entre la gent d’empresa no ens agrada gaire parlar de política; és cansosa i en prou feines dóna per a una conversa d’ascensor. I no és amable, fa de malparlar. Malversada i allunyada del seu estat més noble, quan era l’art de governar, avui la politiqueria és cacofònica i reiterativa, com la successió de les nits i els dies.

Així ho llegeixo en un rellotge de sol: festina, mox nox (espavila’t, que aviat es farà fosc). I tots els dies s’acaba fent fosc; i passada la vigília, de nou esperem la llum, post tenebras spero lucem. I així un dia i un altre, nihil novum sub sole (res de nou sota el sol), perquè sembla que ningú se n’ocupa d’allò que se n’hauria de preocupar, i tot segueix igual.

I tots els dies i cada dia més, aquells i aquelles que s’amoïnen per la continuïtat del seu negoci i s’angoixen per les persones que hi treballen no acaben d’entendre l’ordre de prioritats que estableixen els nostres governants. La distància que separa l’escó polític de la fighting line és cada cop més abismal.

Mentre els uns no tenim més remei que viure al dia (in diem vivere), els altres han decidit que, mentre estiguin vius, miraran de viure (dum vivimus, vivamus).

Les dissemblances van més enllà. Ovidi proclamava allò de bene qui latuit, bene vixit (qui bé s’amaga, bé viu); una directriu molt pròpia dels epicuris i que avui sembla més vigent

que mai.

Viure amagat és el mateix que posar el cap sota l’ala. Els empresaris i empresàries no ho poden fer perquè tenen l’amenaça permanent: perdre-ho tot i, fins i tot, respondre penalment. En canvi, els traficants de vots no només poden eludir els compromisos i evadir-se de les responsabilitats, sinó que es poden entretenir en qüestions que ara no toquen.

I no passa res, i ningú no dimiteix i ningú no demana més explicacions i no cal respondre davant de ningú altre i allò que vaig prometre ho vaig fer en un altre moment i, a la fi, qui dies passa anys empeny.

Mentre les taxes d’atur continuen en una hemorràgia irrefrenable -la qual cosa equival a dir que es destrueixen llocs de treball, que es tanquen empreses, que no se’n creen de noves i que estem en una situació econòmica abracadabrantel debat parlamentari es centra en qüestions escèniques; com aquell pagès que acaba perdent la collita mentre discuteix amb el veí els límits del seu tros.

No s’entén.

La situació actual queda ben definida per una altra llegenda que també llegim en un altre rellotge de sol: praeteritum nihil / praesens instabile / futurum incertum (el passat, no res; el present, inestable; el futur, incert). Aquella eterna profecia avui ja és indolència.

Caldrà dir als nostres polítics allò d’hoc age! (posa’t a la feina!).

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

gener 2013

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

L’Agenda del Circ, un projecte emprenedor Aquest mes destinem el quadern de l’emprenedor a la Mireia, una artesana emprenedora que, juntament amb el seu company, el Joan Marc, estan engegant el seu projecte. L’Agenda del Circ és, com el seu nom indica, una agenda en paper, però és també una cartellera amb els actes de Circ, Titelles, Teatre de carrer i Màgia que es fan a Catalunya.

Coneixerem, a través d’aquesta entrevista, d’on neix la idea i com es va teixint un projecte emprenedor. Els qui esteu en procés de pensar en un possible negoci, us trobareu identificats amb ells. Els seus somnis, els seus dubtes, les pors, les ganes... ens mostraran un camí d’emprenedoria.

Explica’ns, Mireia, per què una agenda en paper i per què una agenda del circ?

No sé molt bé quin és l’inici, vaig estudiar escultura, vaig treballar després en una empresa d’elaboració de paper. Una enquadernadora em va iniciar en l’enquadernació artesanal. Durant molt temps vaig fer tallers ensenyant nens i nenes i també gent gran a treballar el paper, però el que realment em venia de gust era fer les meves creacions.

I així va ser, tinc un taller a casa on faig llibretes amb teles estampades, enquadernades i cosides amb diferents tècniques.

L’any passat vaig fer les agendes del 2012, vaig poder-ne fer l’enquadernació, però havia de comprar l’interior ja dissenyat i no m’agradava. Vaig decidir que faria les d’enguany amb un disseny propi i, malgrat no ser dissenyadora, ni fer servir el programa més indicat, me’n vaig sortir.

Però i per què en la temàtica del circ?

El Joan Marc i jo som cirquerus ens agrada el circ i hi hem estat vinculats de diferents maneres.

Ell va fer de tècnic de so en un circ durant 5 anys, més endavant va muntar una petita companyia de circ amb dos companys més (Tres pams de nassos) i varen crear un espectacle familiar que van moure durant un temps. Vivim a Mediona i sempre tenim ganes d’anar a veure espectacles d’aquest art.

Ens vam adonar que hi ha alguns blogs potents, però a nivell institucional la categoria “circ” costa de trobar i has de buscar en “infants” o “variats”. Les famílies amb nens petits són un públic que ho busca i ho segueix.

La idea era fer unes poques agendes molt artesanals, però quan ens varem començar a moure i fer contactes vam veure, que tenia molta acceptació, així que ens vam arriscar una mica i vam fer una tirada més gran.

I com ho heu fet per donar a conèixer la vostra agenda i començar a construir el vostre projecte?

L’Agenda del Circ 2013 és la nostra carta de presentació, i d’alguna manera, la preparació de la que ha de venir. Les poquetes que hem fet, ens han servit per donar-nos a conèixer. Vam tenir l’oportunitat de presentar-la a la Gala de premis de Circ que organitza la revista Zirkòlika (referent en el sector) a la carpa del Circ Raluy.

Fa cosa d’un any havia tingut enquadernacions artesanals exposades a l’Abacus Igualda (en un racó que destinen als artesans). Al cap de botiga li va agradar el nostre producte i, ara, amb l’Agenda del Circ 2013, ens ha ajudat molt.

Cada cop que hem contactat amb els representants dels diferents espectacles per fer sortir la seva programació a la nostra agenda, la idea ha estat molt benvinguda.

Ara estem preparant les bases per veure de quina manera tots ells participen de l’esponsorització

El vostre projecte comença i acaba en l’agenda?

No, no, tenim moltes idees. El blog que acompanya l’agenda és una plataforma de difusió i recull de totes les activitats i festivals que es fan al voltant del circ, el teatre al carrer i les titelles. En un mes hem tingut 1.500 visites i està tenint molt bona rebuda.

Aquest primer pas ens ha donat peu a tenir un gran aprenentatge en temes que desconeixíem, el món editorial, l’esponsorització, la comercialització...

cosa que era petita a un projecte gran. Fa por el risc, la rapidesa amb què tot passa. Hem arriscat temps i diners i tenim l’esperança que sigui una inversió que tingui un retorn i que sigui una eina que ens ajudi a donarnos a conèixer.

Hem tingut i tenim la sort de tenir gent al voltant que ens està ajudant molt, no en sabem res del món de l’empresa i també això ens fa molt respecte.

Vosaltres, que esteu just a l’inici de l’aventura emprenedora, quines són les principals dificultats, quines pors?

La primera por és passar d’una

Què us fa pensar que aquest pot ser un projecte de futur?

I per què no! respon amb molta decisió la Mireia.

La resposta i la rebuda que ha

o comercialització de la nostra agenda.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La suma d’una habilitat, del coneixement d’un sector, i de la detecció d’una necessitat, donen un resultat idoni per construir un projecte.

2- Un producte no és un projecte. Encara que tinguem un producte molt bonic, molt útil, i molt ben rebut, hem de crear gamma. Un sol producte no es pot convertir en una empresa.

3- La millor manera de començar és crear un prototipus i posar-lo al mercat per veure si funciona. És un risc que val la pena assumir per no haver d’assumir-ne de més grans posteriorment.

4- Si volem crear una empresa cal que ens assessorem. Podem conèixer molt bé el nostre sector, el nostre producte, però si mai no hem obert un negoci, aquesta habilitat s’ha d’aprendre.

5- Voler conevèncer no convenç, el que de veritat convenç és estar-ne convençut. Això és clau en l’inici d’un projecte empresarial. Els emprenedors que hi ha davant han d’estar ben convençuts que el que tenen entre mans és un bon producte o un bon servei.

tingut per tothom qui l’ha vista ha estat molt bona. En algun moment hem pensat, i com és que ningú no ha pensat en això? És un objecte útil amb molta informació, i atractiu estèticament... Ve de gust fullejar-la!

Hem fet arribar agendes nostres a Circ Raluy, Tortell Poltrona...

Gent que ens semblava inabastable i tothom ens ha rebut molt bé.

Què recomanaríeu a altres emprenedors que, com vosaltres, estan ben bé a l’inici del camí?

Que s’hi posin. Sents una cosa una mica irracional, que t’empeny a tirar endavant. Hi ha moments que penses que això no va enlloc, però quan aconsegueixes petits reptes canvies de pensament.

Ens ha ajudat el fet que ens agrada molt el món del circ i el coneixíem una mica. Ara, a poc a poc, l’anem coneixent més.

L’entrevista d’aquest mes és diferent de totes les que han sortit en els darrers mesos en aquest espai. La Mireia i el Joan Marc han tingut la generositat d’explicarnos el seu projecte just quan està naixent. D’ells en podem aprendre moltes coses de la construcció d’un projecte.

Si voleu conèixer l’agenda la trobareu a la llibreria L’Odissea de Vilafranca o al web: www.agendadelcirc.cat

16

Penedès Econòmic

gener 2013

L’ENTREVISTA

JOAN MANEL MONTFORT I GUASCH

Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca

Volem fer marca com a capital del vi i explotarla en tots els àmbits Els canvis recents establerts en el cartipàs de l’Ajuntament de Vilafranca han servit per reestructurar els objectius de la regidoria de Promoció Econòmica, que es vol incentivar encara més i d’una forma transversal en els propers anys.

L’objectiu: singularitzar Vilafranca i aprofitar totes les sinèrgies possibles per crear una marca pròpia, amb personalitat i exportar-la arreu.

OLGA AIBAR

Joan Manel Montfort és regidor del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Vilafranca des del 2011. És quart tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de Serveis Urbans i Seguretat Ciutadana.

S’ocupa de les regidories de Promoció Econòmica, Seguretat Ciutadana, Governació, Mobilitat, Protecció Civil i Convivència i ciutadania. Presideix el Consell Municipal de Policia Comunitària. Llicenciat en Dret, ha exercit com a advocat i ha impartit classes a diversos centres de formació de Vilafranca. Durant 18 anys, va ser director d’una entitat especialitzada en el finançament d’inversions per a empreses, amb seu a Vilafranca. També va treballar com a tècnic-assessor al Centre d’Iniciatives Empresarials de l´Ajuntament de Vilafranca i ha format part de diversos clubs esportius de la vila.

L’Ajuntament de Vilafranca vol donar un major impuls a la regidoria de Promoció Econòmica.

Quins canvis heu introduït i en quins projectes de futur voleu treballar?

El primer canvi que hem fet és el pas del servei de Relacions Internacionals al Centre Àgora per tal d’aprofitar les sinèrgies que es puguin crear, com ara la promoció de la vila a través de la xarxa RECEVIN o dels pobles agermanats amb Vilafranca amb possibilitats industrials com Bühl.

Pel que fa als projectes que volem impulsar, són diversos i engloben molts àmbits, però tots s’emmarquen en un gran pla estratègic que té un camí i un objectiu clar: cal singularitzar-se, aprofitar i explotar els valors que tenim i posar-los en relleu. Volem fer marca com a capital del vi i traslladar-la arreu i a diferents nivells.

En aquest marc, el Vinseum i la futura universitat del vi tindran un paper important.

Sí, l’Escola Superior del Cava i el Vi (ESCAVI) serà una aposta important pel que fa a la formació especialitzada sobre el vi, que donarà nom a Vilafranca i que la situarà en el mapa.Té un gran potencial que creiem que beneficiarà tot el territori. També volem crear, des de la Fassina, una escola de formació professional en enoturisme. A més, a Vilafranca tenim el clúster del vi, l’lnnovi, que és una gran font d’innovació i desenvolupament en temes relacionats amb el vi; la seu de l’Incavi, l’Institut Català de la

Vinya i el Vi, que també realitza molta formació i assessorament, i el Vinseum, que és un gran referent i font d’atracció de visitants a la vila.

VILAFRANCA HA DE SABER APROFITAR I EXPLOTAR ELS DIFERENTS VALORS QUE TÉ I POSAR-LOS EN RELLEU

Abans parlava dels diversos projectes que voleu endegar. En concret, quins teniu en ment?

En l’àmbit de l’urbanisme volem tirar endavant l’estació de trens regionals i urbanitzar la coberta de la via, un fet que ha de singularitzar el carrer Comerç, però aquest temes no depenen només de nosaltres. També volem obrir un gran pàrquing públic a la llosa, a la zona de Santa Digna, a banda i banda de l’avinguda de Vilanova, que permetria encabir un centenar de places. En comerç, volem potenciar els comerços del centre de la vila però també el centre comercial de la Girada, ja que faltava una oferta de grans marques, que pot atraure visitants d’altres comarques. També volem singularitzar els mercats com ho hem fet amb el dels dissabtes, per tal de potenciar els productes de la terra. En cultura, volem promocionar més el Vinseum, el Vijazz, la Fira del Gall i el Most, així com també els castells i, en la indústria, volem potenciar una indústria amable i sostenible.

En quin sentit?

Nosaltres hem dit moltes vegades que no a empreses logístiques o no els hem facilitat la instal·lació.

En canvi, sí que ho hem fet amb d’altres, sobretot les que fan referència al món del vi.

Quins incentius doneu a les em-

Penedès Econòmic

gener 2013

17

L’ENTREVISTA preses perquè s’instal·lin aquí?

Tenim una sèrie d’avantatges fiscals a disposició de les empreses que ara estem recopilant i recollint en un document per facilitar la consulta a totes les empreses interessades. També estem treballant en un projecte d’adequació i potenciació dels polígons de la vila.

En què es basa aquest projecte?

Des del Centre Àgora vam encarregar un estudi que ens indiqués els punts forts i les mancances dels polígons i, a partir d’aquí vam elaborar un pla de millora. També vam crear una pàgina web amb informació dels metres quadrats de cada polígon, percentatge d’ocupació, els serveis i els subministraments que té i els tipus d’empreses que hi ha, entre d’altres dades perquè, si alguna empresa està interessada en instal·lar-s’hi, pugui accedir-hi fàcilment a través de la pàgina web de l’Ajuntament. També podrà veure els preus de les parcel·les, tant de compra com de lloguer, a través d’un portal immobiliari que gestionarà el tema. Aquesta informació estarà disponible molt aviat per a tothom.

tats que tinguin un centre com l’Àgora, que els assessori i acompanyi en el procés i que incentivi l’emprenedoria entre els joves.

HEM CREAT UN WEB AMB TOTA LA INFORMACIÓ DE LES EMPRESES I SERVEIS DELS POLÍGONS

Quines mancances va detectar aquest estudi?

Les principals eren la senyalització, les zones d’aparcament, la dificultat del gir dels camions o una deficient urbanització, en alguns casos.

Foto: W. Llimona

Quins atractius té Vilafranca per aquestes empreses?

El principal és la ubicació. Estratègicament Vilafranca és fantàstica, en estar situada entre dos grans pòls d’atracció, les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Tenim un gran mercat potencial i volem ser capaços de portar més visitants cap aquí, també els viatgers que van, de pas cap a la costa i els que venen de creuer a Barcelona. Ara, a més, amb l’obertura de l’Eix Diagonal les distàncies amb ciutats potents com Vilanova s’han escurçat.

Tenim un entorn acollidor i atractiu del qual n’hem de treure partit. Depenem d’ell i, per això, Vilafranca ha de exercir amb força el seu lideratge com a capital.

En uns moments complicats com els que vivim, el Centre Àgora té un paper clau per ajudar a crear noves empreses.

Si volem crear llocs de treball i riquesa, cal fomentar l’emprenedoria perquè, cada cop serà més necessari crear el teu propi negoci per tenir feina.

L’autoocupació va esdevenint, en molts casos, una eina imprescindible i, per això, cal dotar de mitjans a les persones que vulguin fer-ho. En aquest sentit, som pioners perquè no hi ha moltes ciu-

Quins projectes s’impulsen des del Centre Àgora?

Hi ha una gran varietat de projectes. Un dels més coneguts és el Creajove, un programa per incentivar la creativitat i l’emprenedoria entre els joves de la comarca.

També estem molt safisfets pel fet que la Diputació escollís Vilafranca, entre d’altres ciutats de la província de Barcelona, per iniciar el projecte pilot Emprendre a l’escola en el qual, durant el curs, els alumnes de 5è de primària de les escoles Montagut i Pau Boada treballen l’actitud emprenedora a través de la creació d’una cooperativa. D’aquesta manera, es va sembrant una llavor entre els alumnes que pot acabar donant els seus fruits. Recentment, hem posat en marxa el programa Reempresa, perquè empreses que ja existeixen i vulguin traspassarse, les pugui agafar algun altre emprenedor i tirar-les endavant; també fem trobades de Networking i hem impulsat el cicle Desenvolupa’t, que ha tingut una bona acollida.

El seu treball a una entitat especialitzada en finançament d’inversions per a empreses, li haurà servit de bagatge en la seva feina com a regidor.

Sí, m’ha permès conéixer bé les necessitats de les petites i mitjanes empreses i les seves inquietuds.

També va ser molt interessant per les relacions que vaig establir amb representants de la Unió Empresarial del Penedès, l’ADEG o la Unió Empresarial de l’Anoia i el coneixement que vaig tenir del territori del Gran Penedès.

CAL FOMENTAR L’EMPRENEDORIA PER GENERAR OCUPACIÓ. CADA COP SERÀ MÉS NECESSARI CREAR EL TEU PROPI NEGOCI PER TENIR FEINA

Què li sembla la mesura presentada pel govern central d’una tarifa plana per als joves autònoms de 50 euros durant els sis primers mesos i descomptes durant els següents dos anys?

Tot el que es faci en suport a l’emprenedoria és bo i les administracions s’estan adonant que cal potenciar-la perquè veuen que cada cop serà més necessari crear negocis propis per generar ocupació. En aquest sentit, totes les mesures que es puguin aplicar per ajudar els joves autònoms seran ben rebudes.

Ha viatjat durant dos dies a Brusel·les per participar en la visita d’estudi a les institucions europees. Quin era l’objectiu?

Es tractava d’un viatge organitzat i finançat per la Representació de la Comissió Europea i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona per analitzar el paper dels municipis en la creació d’empreses i ocupació.

18

Penedès Econòmic

gener 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

I SI ESTIGUÉSSIM SORTINT DE LA CRISI? (PART 1) “No és que fóssim rics, és que ens deixaven diners com si ho fóssim i com si els poguéssim retornar”

E

n economia, sempre m’ha semblat un error tant ser optimista com ser pessimista. Optimista és un senyor que fa cases i després no les ven i pessimista és un que no les fa quan podria guanyar-s’hi la vida.

Quan vam iniciar la sèrie, en el primer article vam pronosticar que sortiríem de la crisi en el moment que substituíssim la producció de cases per la producció de coses (béns i serveis) competitius internacionalment.

Era la competitivitat i no el temps (Quin any sortirem de la crisi?) allò que solucionaria els nostres problemes econòmics i socials.

Calia recuperar, amb urgència i eficàcia, una capacitat productiva que substituís un model amb un sobreendeutament exterior i una sobreproducció d’habitatges, impossible de mantenir i que ens havia portat a la ruïna.

Com molt bé explicava el professor Joaquim Muns, el 23 de maig del 2010 (Por fin, el mundo nos mueve), ens endeutàvem per viure millor i no per ampliar la nostra capacitat productiva, de la qual haurien de fluir els recursos per fer front al deute, i això acaba sent autodestructiu. Tot això va acabar quan va deixar de rajar el crèdit exterior en el 2006.

Fins a l’any 2000 s’havia construït una mitjana anual de 350.000 habitatges i van passar a 812.294 en el 2005. Mentre en la majoria de països del nostre entorn, l’índex de construcció d’habitatges anuals rondava els 5 habitatges per cada mil habitants, a Espanya se’n van arribar a construir més de 15, des del 2004 al 2006. Vam arribar a fer en el 2005 tants habitatges com la suma dels que es van fer a França, Regne Unit i Alemanya junts; països amb major renda i població i a preus més cars.

Estava repassant les dades d’aquest exercici per fer un seguiment d’aquest procés i el 27 de desembre passat , els periòdics econòmics, Expansión i El Economista van dedicar les seves edicio-

ns a una realitat sorprenent, per desconeguda, per al gran públic,i que anteriorment havíem anticipat en un article publicat en el Penedès Econòmic del mes de juliol del 2012, sobre la base d’un informe elaborat pel Consejo Empresarial para la Competitividad, integrat pels presidents de les nostres més grans empreses.

El sector privat de grans empreses ha demostrat una enorme capacitat per adaptar, amb èxit, les seves empreses a la crisi i, a més, va tenir la intel·ligència i el compromís social d’aplicar els seus coneixements de gestió al sector públic promovent un informe transcendental (Transforma España, de la Fundación Everis), que suposa una auditoria de la gestió pública, indispensable per millorar l’eficàcia de l’Estat i dotar-lo de la competitivitat necessària per garantir-ne la viabilitat i la qualitat dels serveis i prestacions socials, assegurar el futur econòmic als ciutadans i per millorar la qualitat del nostre sistema democràtic.

Amb els seus consells evitaríem que es reproduïssin les causes que ens han portat a aquesta gravís-

sima situació actual: la utilització partidista i electoralista dels recursos públics i de la política econòmica.

Expansión, enumerava en la seva pàgina 3 els “Deu motius per a l’esperança”: 1. S’allunya l’ombra del rescat 2. Els comptes públics comencen a quadrar

ELS INVERSORS ESTRANGERS TORNEN A COMPRAR DEUTE ESPANYOL DES DEL SETEMBRE 3. Els inversors estrangers tornen a comprar deute públic 4. El sector bancari rectifica amb les reformes financeres 5. Les famílies i les empreses han reduït el seu endeutament 6. La borsa espanyola guanya atractiu per a les firmes d’inversió 7. El sector exterior tira del carro 8. El turisme bat rècords

9. Els inversors industrials tornen A Espanya 10. La reforma laboral posa les bases per a la recuperació de l’ocupació I això no es deu a un programa d’optimisme forçat, sinó que s’està recollint en molts mitjans internacionals de gran prestigi.

Per tenir una idea d’aquest extraordinari progrés, la taxa de cobertura de les exportacions sobre la importacions en la balança comercial entre el gener i l’octubre del 2012 va ser del 86,8% quan en el 2007 era de només del 52,7%.

La millora de la competitivitat del nostre sector productiu continua sent històrica, tant en relació a la Unió Europea com amb els països de l’OCDE. Els factors que la determinen no són només la reducció de costos laborals (han caigut un 4% des del 2008 al 2012) sinó altres més estructurals com la millora de la qualitat del producte, serveis de distribució i venda, estratègia d’internacionalització i capacitat d’assignar eficientment els recursos (servei d’estudis del BBVA Research).

La balança per compte corrent del tercer trimestre s’ha tancat

amb saldo positiu, cosa que mostra una generació de recursos que si es perllongués permetria finançar-nos sense necessitat d’endeutament exterior, fet que els serveis d’estudis del BBVA creuen que s’aconseguirà pel 2014.

La prova d’aquesta millora és la decisió de les grans companyies automobilístiques com Ford, Renault i Peugeot-Citroën d’ampliar i desplaçar la producció a Espanya, a costa de reduir-la en països competidors com França, Regne Unit o Bèlgica. Per això, recentment, el New York Times destacava que no només són els baixos costos laborals, de 20,6 euros l’hora pels 30,1 d’Alemanya o 34,2 de França, sinó també la flexibilitat que ha introduït la reforma laboral, la preparació tècnica dels seus treballadors i la col·laboració sindical, les que han justificat aquestes decisions empresarials.

Les exportacions procedeixen d’una àmplia varietat de sectors, alguns de pioners i enormement innovadors en les seves especialitats, però en destaquen quatre que es reparteixen el 63% de les exportacions: béns d’equip (19,3%, del total), alimentació (15,1%), productes químics (14,5%) i el sector de l’automòbil (14%).

En turisme, Espanya va batre en el 2012 el rècord de visites estrangeres, 58 milions de persones, que van aportar en total 45.000 milions d’euros.

Els inversors estrangers tornen a comprar deute espanyol des del setembre, havent-se registrat entrades netes de capital exterior per un import de 30.997,9 milions d’euros, trencant així una tendència ininterrompuda de 14 mesos de fugides de capital. I cada vegada més fons d’inversió estrangers aposten per la borsa espanyola per a aquest any. Per exemple, per a Morgan Stanley, Espanya és la segona economia més atractiva per invertir en vista dels progressos registrats, després

Penedès Econòmic

gener 2013

19

OPINIÓ de Suïssa (França nº 12, Itàlia nº 16). ”La bona classificació reflecteix la seva alta puntuació a nivell tècnic i d’ingressos i rendibilitat”.

El saldo total del volum de crèdits a les empreses va caure un 4,2% interanual fins als 1,2 bilions i les llars deuen a la banca 838.072 milions d’euros, un 4,11% menys que el passat any.

I, quant al sector públic, que va estar creixent durant la crisi i a pesar de l’enorme reducció d’ingressos, un 10% en el nombre d’empleats públics (14% les autonomies) fins a arribar als 3.100.000 en el 2011 (fins i tot en aquell any i després de la crisi del maig del 2010 va augmentar el seu nombre de gener a setembre en 34.700), ha iniciat una reducció en l’últim any de 228.800 empleats públics (un 7%) i es preveu una retallada real important de despesa que es considera fonamental per aconseguir l’equilibri dels comptes públics i amb això, assegurar-ne la solvència, retornar la confiança als mercats, reduir el cost financer i assegurar el finançament, no només del sector públic sinó també de les empreses i famílies.

Per tant, cal jutjar honestament aquest procés i donar-li tot el seu valor. Quants comentaristes apostaven per la inevitable sortida d’Espanya de l’euro per assolir

aquest ajustament, només fa molt poc temps? Quants van anticipar un canvi en el model productiu tan important i en tan curt espai?

N’hi ha prou què repasseu la xifra de cobertura de les exportacions/ importacions de l’any 2007 (“allò que som a la Champions”) d’un 52,7% i el comparem amb les dades d’aquest any (que sembla que estiguem en la ruïna) d’un 86,8% per a apreciar el gran esforç que ha realitzat el sector empresarial.

Del que vam comprar llavors, quin percentatge era de renda pròpia i quant de crèdit exterior (que cal retornar amb interessos)?

Quan teníem més futur, abans, que vivíem del crèdit, o ara, que paguem amb la renda que generem? Una vegada en el meu despatx, un client em va dir que havia anat a la Bretanya Francesa a veure a uns familiars. Aquest els va comentar la diferència entre l’antiguitat dels cotxes d’allà amb la qualitat i la novetat dels espanyols, i li van contestar que també havia una altra diferència, que els cotxes d’allà els seus habitants no devien res i aquí ho devien gairebé tot.

Quan entendrem que per tenir diners per consumir necessitem produir i que en un món global i sense fronteres, la producció ha de ser de qualitat? Per això comentem que aquest país canviarà

totalment quan als seus habitants des del seu naixement se’ls ensenyi que si volem tenir el nivell de vida i serveis públics i prestacions socials de Finlàndia i d’Alemanya hauríem d’estudiar i treballar com ells.

Perquè tant el sector de la construcció i els complementaris i auxiliars, entre ells el financer, com el sector públic van desenvolupar, cíclicament, unes enormes i sobredimensionades plantilles

NO ESTEM SOFRINT UNS ANYS PERDUTS SINÓ UN PROCÉS TRANSCENDENTAL PER AL FUTUR DEL PAÍS abocades a una inevitable correcció ja que estaven lligades a dues causes d’impossible continuïtat: un enorme crèdit exterior i una sobreproducció d’habitatges.

Per absorbir tot aquest excedent caldrà insistir en aquest camí, promovent l’expansió del nostre sector productiu amb tot tipus de decisions ja que, l’atur, ja no el podran eliminar els dos mo-

tors de la dècada anterior, el sector públic i la construcció, sinó l’increment de la competència de la nostra producció i, per això, fa falta una ocupació més qualificada i un sistema educatiu que ho asseguri. Per això aquest ha de millorar els seus resultats acostant-se als països de millor nota, que són i no casualment, els de major nivell de vida. No fan falta ni els mateixos treballadors ni la mateixa preparació per fer cases que per fer coses.

Tota política de creixement i estímul dintre de la Unió Europea serà inútil per als països que no ofereixin una qualitat notable en la seva producció. Els consumidors no reparteixen les seves compres d’una manera proporcional entre els països, sinó que ho fan en base altres criteris. I si és per a fer obres improductives, vam tenir l’exemple del Plan E del qual no es va treure ni rendibilitat electoral.

I, a sobre, falten més mesures que poden potenciar la situació de l’economia: el nou règim legal per als emprenedors, fonamental per solucionar el problema de l’atur, l’increment de finançament al sector empresarial i familiar, un millor tractament al sector de la construcció i la unificació normativa, en tot el territori nacional, adaptada als principis de la

Unió Europea tal com ens vam comprometre quan vam entrar, per a millorar la competitivitat empresarial i reduir els costos que la CEOE estima en 45.000 milions d’euros per a Espanya. Aquesta estimació prové d’un informe elaborat en base a l’informe Cecchini (1998) que explicava el cost d’una economia fragmentada en diversos Estats. Mesures que tractarem en la segona part d’aquest article.

Si consolidem un model competitiu estaríem vivint una experiència històrica. Si en 29 dels 32 anys del període 1980/2011, Espanya va registrar un dèficit per compte corrent i en 15 d’aquests 29 va ser el rècord mundial (Vidal Díez Tascón), podríem estar iniciant un període en què per cobrir la nostra despesa i inversió, no necessitaríem finançament exterior.

Per tant, no estem sofrint uns anys perduts (com no ho són els que es necessiten per treure una oposició o superar una gran prova esportiva o els anys de preparació d’un producte o un servei d’èxit) sinó un procés transcendental per al futur del país que dependrà de dues rodes que no es poden parar per a seguir progressant, la maduresa, la preparació i l’esforç de la població i del sector empresarial i la competència de la nostra gestió pública.

20

Penedès Econòmic

gener 2013

ACTUALITAT

EDE PRESENTA AL MOLÍ DE MAR EL NOU PROGRAMA DE LIDERATGE

CINC RESTAURANTS DE SANT SADURNÍ REBEN L’ACREDITACIÓ AMED

CAL BLAY, CÀTERING OFICIAL DEL 080 BARCELONA FASHION

En sessió única, dimarts 5 de febrer, a la balconada mediterrània del Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú, s’impartirà el Programa de Lideratge.

En el marc de l’Escola de Direcció d’Empresa, el curs enceta el cicle Desenvolupament directiu, que també inclou els programes de Direcció d’equips, Coaching directiu i Comunicació personal.

El Programa de Lideratge comptarà amb una figura molt

Els restaurants de Sant Sadurní l’Exprés, Il Picarolo, El Racó d’Espiells, el Cafè del Raval i Cal Ticus han rebut l’acreditació AMED que concedeix la Generalitat de Catalunya per promoure l’alimentació mediterrània i ser punts de difusió d’oci actiu. Entre tots ells, poden oferir alimentació mediterrània a gairebé 400 comensals diaris.

Actualment hi ha 76 municipis amb gairebé 220 establiments acreditats AMED.

L’empresa penedesenca Cal Blay és el catering oficial del 080 Barcelona Fashion, que se celebra del 28 al 31 de gener, a l’edifici DHUB de Barcelona.

L’edició d’enguany incorporarà diferents espais, com una àrea oberta al públic, una zona de showroom professional o un espai on els visitants puguin adquirir les col·leccions dels dissenyadors emergents, entre algunes de les novetats.

En tots aquests espais,

reconeguda, com és Jorge Cuervo, autor del llibre Mejor liderar que mandar. El quadre docent el completen dues expertes de primera línia pel que fa al coaching, Marta Vizcaíno i Begoña Cartagena.

Per a més informació, es pot consultar el web www.ede.cat o trucar al 902 106 700.

Al març es posarà en marxa el Fons Social d’Habitatge Caixa Penedès aportarà 39 pisos al Fons, adreçat a desnonats amb ingressos menors a 1.597 €/mes REDACCIÓ Els ministeris d’Economia, Foment, Sanitat i Serveis Socials, el Banc d’Espanya, 33 entitats financeres, la Federació de Municipis i la Plataforma del Tercer Sector han signat un conveni per posar en funcionament l’anomenat Fons Social de l’Habitatge.

Aquest nou fons, que es posarà en funcionament el 31 de març, aglutina un total de 5.891 habitatges de 33 entitats financeres d’arreu d’Espanya que podran ser llogats a preus moderats (entre 150 i 400 euros mensuals). Una de les crítiques vessades contra el Fons Social de l’Habitatge és la quantitat d’habitatges que es posaran a l’abast, ja que només podrà cobrir el 39% de les famílies desnonades. Aquest és un càlcul aproximat que sorgeix del Ministeri d’Economia, que quantifica entre 4.000 i 15.000 els processos d’embargament del primer habitatge des de 2008.

Alguns experts, però, xifren en 50.000 el nombre de desnonaments d’habitatge habitual durant la crisi. Segons l’estadística del Consell General del Poder Judicial, des d’aquell any s’han produït més de 300.000 desnonaments a Espanya, tot i que també inclou les segones residències i els locals comercials.

L’entitat que més habitatges ha aportat al Fons ha estat Bankia, amb uns mil, tot i que li segueix de prop el BBVA amb 899, i CaixaBank, amb 850. Més lluny es troben Santander (441), Catalunya Banc (355), Popular (336),

Sabadell (250), BMN (180), Banesto (149), Barclays (142), Unicaja (125), Ibercaja (105), i CEISS (100). La resta d’entitats participen amb menys de cent habitatges. Tot i això, la majoria (54,3%) procedeixen de la Con-

EL FONS NOMÉS PODRÀ COBRIR EL 39% DELS DESNONAMENTS XIFRATS PEL GOVERN, ENTRE UNS 4.000 I 15.000 federación Española de Cajas de Ahorro (CECA). En el cas de BMN, Caixa Penedès aporta 39 habitatges situats a Catalunya.

Les famílies que hagin estat desallotjades de casa seva per impagament de la hipoteca i vulgui sol·licitar un d’aquests lloguers socials hauran d’adreçar-se a

l’entitat financera que els va embargar. L’entitat serà qui aprovi o desestimi la sol·licitud després d’haver evaluat l’informe dels serveis socials dels ajuntaments i diputacions, que valoraran la situació i el risc social dels sol·licitants per prioritzar adjudicacions. Per poder beneficiar-se d’aquesta mesura el desnonament s’ha d’haver produït a partir de l’1 de gener de 2008 i els ingressos mensuals de la unitat familiar no superin els 1.597 euros. Entre les condicions imposades també es demana que cap membre de la família tingui en propietat un altre habitatge i que la família en qüestió es trobi en una situació d’especial vulnerabilitat (famílies nombroses, monoparentals amb dos o més fills, famílies amb fills menors de tres anys, amb algun dels seus membres amb una discapacitat superior al 33%, amb membres a l’atur i les prestacions esgotades o les víctimes de violència de gènere. El contracte de lloguer serà de dos anys, tot i ser prorrogable per un any.

l’encarregat del servei de càtering, tant per als visitants del 080 Barcelona Fashion com per als professionals que hi treballen, serà l’empresa de gastronomia i restauració Cal Blay, que té seu a Sant Sadurní d’Anoia i el restaurant Cal Blay Vinticinc com el seu màxim exponent gastronòmic.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

La revolta de l’ànima S’ha tancat el 2012 amb una dada esfereïdora, un 25% d’aturats a l’estat Espanyol, prop dels 5,7 milions, dels quals podem sumar 11,5 milions de persones per sota del límit de pobresa o exclusió social. A Catalunya, estem en unes 857.000 persones aturades. Les perspectives de futur a curt termini ens situen prop del milió de persones aturades aquest 2013, repeteixo, esfereïdor.

Amb aquesta situació estadística, qualsevol sociòleg ens situaria en un moment límit de revolta social, com està succeint a Grècia, però no esta passant i ni s’intueix un malestar tal com per a una revolta social, llavors, que està passant?

Podem entendre aquesta situació desgranant les dades de l’economia submergida, que se situa prop del 25-28% de PIB estatal, amb un volum d’uns 250 mil milions d’euros. Si abans culpaven el sector immobiliari d’aquesta economia oculta, ara això ja no té sentit i, per tant, hi ha milions de ciutadans que treballen però que l’estat no ho sap.

Sense aquesta economia submergida la revolta social hauria estat una realitat en aquests últims anys i per tant, estem valorant erròniament la situació actual.

Si ens fixem en els valors

de les dues variables, estaríem parlant d’un atur real prop del 15%, i d’aquest restant, hi situem l’atur estructural i els treballadors molt poc qualificats de sectors com el de la construcció. Si anem restant, ens trobem que l’economia no està tant malament com ens podem pensar si ens allunyem de la fredor de les estadístiques legals.

Un altre tema és el sector financer i bancari, que no està injectant crèdit per al creixement i està frenant la sortida de la conjuntura actual.

Amb aquesta visió, i un decàleg per intuir una recuperació econòmica, com l’allunyament del fantasma del rescat, el balanç dels comptes públics equilibrats gràcies a l’austeritat, el descens de la prima de risc, la compra de deute públic per part dels inversors estrangers, la millora de la borsa, l’augment sostenible de les exportacions, rècords de turisme (sobretot a Catalunya amb 25 milions de visitants), les reformes laborals i la reestructuració bancària, ens pot fer ser optimistes.

Diuen els experts que els cicles de crisis duren uns 7 anys fins que s’equilibra la economia, estem a prop, molt a prop, però tenim pressa.

Penedès Econòmic

gener 2013

21

ACTUALITAT

L’eix Diagonal compleix un any amb una mitjana d’11.000 vehicles diaris Els agents polítics i econòmics de les quatre comarques constaten els beneficis comercials del nou vial que uneix Vilanova i la Geltrú amb Manresa REDACCIÓ L’eix Diagonal (C-15) s’ha confirmat en el seu primer any de funcionament com el nou corredor de la Catalunya Central cap a la costa tarragonina. Ho posen de manifest les dades de trànsit d’aquests primers 12 mesos que mostren que els mesos d’estiu van ser els que, clarament, van registrar més freqüència de pas.

El passat diumenge 2 de desembre, aquesta carretera que va des de Manresa fins Vilanova i la Geltrú, passant per Igualada i Vilafranca del Penedès, va complir el primer aniversari de la seva inauguració. En aquest període de temps, l’eix Diagonal ha registrat una mitjana de trànsit al llarg de tot el seu recorregut d’11.191 vehicles, tot i que amb oscil·lacions importants entre diferents trams.

Però el primer factor que es posa de manifest és la seva variabilitat que hi ha hagut per períodes. El que podríem qualificar com el trimestre estiuenc -juny, juliol i agost- ha superat amb escreix la resta de mesos pel que fa a la quantitat de vehicles que hi han circulat. Tal com es pot constatar en la infografia que il·lustra aquesta pàgina, durant aquests tres mesos la mitjana de vehicles diaris es va situar pels volts dels 13.000 (el juliol i l’agost va estar per sobre), mentre que de desembre a febrer no es va arribar als 10.000.

Tot i que al llarg dels primers vuit mesos el flux de trànsit pràcticament no va parar de créixer, va ser amb l’arribada del bon temps que aquestes xifres van fer un salt significatiu. Després que al març se superés per primer cop la barrera dels 10.000 vehicles diaris en el conjunt del traçat, el maig es va trencar la dels 11.000 i el més següent se n’hi van sumar un miler més i es van superar els 12.000.

Al juliol, es va tocar sostre amb una mitjana de 13.262 vehicles diaris, freqüència que es va repetir gairebé idèntica a l’agost.

Pel que fa als trams, queda clar que la connexió entre Vilafranca i Vilanova és la que en surt més reforçada (més 16.000 vehicles de mitjana diària, que el juliol van fregar els 20.000).

Tanmateix, la relació ManresaIgualada mitjançant aquest eix també és rellevant. Amb una mitjana de 6.363 vehicles queda lluny de l’extrem oposat d’aquesta via que és també un nus viari de més envergadura-, però s’hi ha registrat un creixement constant, que en els mesos d’estiu va fer que se superessin els 7.000.

En el seu primer any de funcionament, l’eix Diagonal ha generat fluxos de moviment recíprocs i amb amplis beneficis en varis sectors, si bé el turisme a la platja i el comerç a l’interior són, per ara, els seus efectes més immediats.

Així ho perceben agents polítics i econòmics de les quatre comarques de l’eix, que igualment coincideixen en les potencialitats encara per desenvolupar d’aquesta via.

I és que malgrat la crisi, els beneficis de l’eix s’estan començant a

EN EL SEU PRIMER ANY DE FUNCIONAMENT, L’EIX DIAGONAL HA GENERAT FLUXOS DE MOVIMENT RECÍPROCS I AMPLIS BENEFICIS

notara mb un increment de públic provinent de les comarques veïnes en determinats esdeveniments com la Fira del Gall que va tenir més de 40.000 visitants, bona part provinents de l’Anoia o el Garraf. També la campanya de Nadal “va ser la de més afluència dels últims anys, malgrat que no es traduís en compres per la crisi”, explica l’alcalde Vilafranca, Pere Regull.

A Vilanova també s’està notant més flux de visitants de les comarques de l’interior més enllà del turisme. Ho explica la seva alcaldessa, Neus Lloveras, en base “al testimoni dels gremis de comerç i restauració”. A la Taula del Comerç i Turisme, per exemple, “s’ha posat de manifest que des de l’obertura de l’eix s’atenen més freqüentment clients de les comarques de l’Anoia i del Bages que no pas abans”.

Ara bé, la reciprocitat que hi ha en els intercanvis comercials no està tan clara a nivell turístic. La costa del Garraf s’ha vist especialment afavorida per una afluència més gran de clients de l’interior,

que ja s’hi desplaçaven, però ara ho fan amb amb més freqüència.

En canvi, les comarques centrals no han rebut aquests fluxos amb la mateixa proporció, i fins i tot s’han perdut clients allà on s’ha variat el traçat.

En definitiva, l’eix Diagonal és vist com una bona infraestructura que, per ara, absorbeix bé el trànsit que hi circula. És la percepció general que tenen polítics i empresaris del territori per on passa, si bé no descarten que a la llarga s’hagi d’acabar desdoblant. “De moment, compleix els objectius, tot i que trobem a faltar algun tram desdoblat més en hores punta entre Igualada i Vilafranca”, diu l’alcalde igualadí, Marc Castells. El seu homòleg vilafranquí, Pere Regull, diu que “s’hi circula bé”, i l’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, troba que és una via “ràpida i còmoda”.

Per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, també “és correcte”, però la pega que té “és la manca de senyalització adequada, especialment a l’enllaç amb l’eix Transversal”.

22

Penedès Econòmic

gener 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

JEFE DE PRODUCTO PERSONAL

C

uando publico artículos en los que digo que antes que diseñar una estrategia de visibilidad online u offline es mucho más importante tener algo que ofrecer, suele ocurrir algo interesante. Suelo recibir unas cuantas respuestas en las que algunas personas me “confiesan” que, en realidad no saben a qué se pueden dedicar profesionalmente. Y ese es el gran problema.

He dicho muchas veces que una Marca Personal se construye sobre algo valioso. Cuando una persona es capaz de aportar algo a quienes le rodean es cuando podrá dejar una huella. Si no eres capaz de cambiar la vida de otras personas o los resultados de una empresa, pasarás sin pena ni gloria.

Evidentemente puedes suponer que ese proceso de descubrimiento de tu valor implica dos cosas. En primer lugar debes reflexionar, autoanalizarte y auditar tus capacidades. Eso te indicará como estás de capacitado o cualificado para aportar algo relevante. En segundo lugar, deberás hacer todo lo posible para cubrir tus carencias y mejorar continuamente.

En este momento es muy probable que estés resoplando y quejándote en silencio. Eso de descubrir lo que uno es capaz de aportar es un rollazo y además acojona porque es altamente probable que te des cuenta que lo que eres capaz de ofrecer al mercado es irrelevante, obsoleto y poco diferenciador. Y ahí está la clave del éxito de dospuntocerolandia.

¿Qué ocurre cuando tu “producto” no es percibido como valioso? ¿Cuál es la alternativa más habitual cuando no eres capaz de ofrecer algo que se diferencie de lo que ofrecen otros profesionales?

Pues aumentar el volumen de tu altavoz virtual y tratar de gritar más alto que el resto de los profesionales commodity o profesionales Marca Blanca.

Desgraciadamente, muchas personas están basando su estrategia de desarrollo profesional en la visibilidad, en hacer el ruido más grande posible. La razón es muy simple. Ser capaz de ofrecer algo

SI NO ERES CAPAZ DE CAMBIAR LA VIDA DE OTRAS PERSONAS PASARÁS SIN PENA NI GLORIA que destaque sobre los demás implica trabajo, esfuerzo, estudio, desarrollo de habilidades, constancia, investigación… Y eso es mucho más duro que dedicar horas y horas a los Social Media con la vana esperanza de que si hay mucha gente que te escucha, no tendrás que ser tan buen profesional.

Hay muchas personas obsesionadas con la cantinela de ser diferente, de llamar la atención. Pero no entienden que se puede ser distinto, extravagante o llamativo

sin aportar ningún valor.

Por eso, mucho antes de pensar en Marketing Personal hay que ponerse la gorra de Jefe de Producto Personal (Personal Product Manager para los que no saben español). Te propongo algunas ideas.

Conoce bien tu producto. Dicen que una de las cualidades de los buenos vendedores es que conocen muy bien lo que ofrecen. Sin embargo, si te pregunto que es lo que vendes tu, seguramente te costará decírmelo. Por lo tanto, si no sabes ni quién eres, ni lo que vales, ni lo que te falta, ¿Cómo quieres que compre lo que ofreces?

Piensa siempre en los demás. Es curioso porque una de las críticas que se suele hacer a la Marca Personal es que es egoista, egocéntrica e individualista. Pero parece que no entienden que si no eres capaz de mejorar algo en tu entorno, jamás dejarás un impacto memorable. Por eso debes mantener los ojos y oidos bien abiertos para detectar cualquier necesidad que puedas satisfacer.

Un producto no es un diploma.

A estas alturas ya debería estar claro que la mayoría de las licenciaturas, masters y similares no compensan la inversión en tiempo o dinero. Los títulos, diplomas o certificados no son elementos diferenciadores. Así que no confundas tu oferta con tu titulación.

Debes rebuscar en tu trastero per-

sonal hasta encontrar aquello en lo que eres bueno/a y conectarlo con una necesidad. Quizás no tenga nada que ver con tus estudios (yo soy químico agrícola) pero seguro que si lo combinas con otras habilidades y aprendes lo que te falta puedes crear una buena oferta profesional.

Piensa en resultados, no en cualidades. Me da igual que te consideres comprometido, trabajador o amigo de tus amigos. Eso ni es diferenciador (todo el mundo dice cosas parecidas) ni me indica de qué modo puedes serme útil.

Debes ser mucho más explícito y pensar siempre en la otra parte, en los beneficios que vas a proporcionar. Si consigues “poner cachondo/a” a quien tienes delante, ya te pedirá más detalles… y pruebas de que lo que dices es

cierto.

Todos somos únicos… o no. El terrible tsunami del buenismo y positivismo que nos está volviendo gilipollas se empeña en convencernos de que somos únicos y singulares. Y eso es cierto, pero eso no significa que eso, por si solo, nos haga valiosos. Además, ser único es algo muy cansado.

Lo importante no es ser un bicho raro, sino ser capaz de sobresalir siendo mejor que otros ofreciendo algo “común” pero valioso.

Y además de todo eso, no dejes de esforzarte por ser el mejor en lo tuyo. Está claro ¿No? Y aquí lo dejo por hoy. Pero quédate con una idea. Si fueses una empresa, ¿Qué puesto tendrías que fomentar? ¿Jefe de Producto o Marketing?

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

gener 2013

23

EMPRESA

La franquícia de servei integral per a la llar Interdomicilio s’instal·la a Vilafranca LÍDIA OÑATE A principis d’any va obrir portes a Vilafranca una nova oficina de l’empresa de serveis integrals per a la llar Interdomicilio. Aquesta és la segona franquícia que s’instal·la a Catalunya, després de la de Sant Boi de Llobregat, i la dinovena a tot Espanya. Està situada al carrer Oriol, número 24, de Vilafranca, tot i que la seu central es troba a Saragossa.

Enric Giner i Guadalupe Arévalo són els propietaris d’aquesta nova oficina, que vol oferir tots els serveis relacionats amb la llar, des del manteniment (neteja, reparacions, reformes petites,...) i l’assistència sanitària (cura d’ancians i infants, psicòlegs,...) fins a la formació o l’estètica a domicili. Tal com ens explica Arévalo, l’objectiu és “facilitar a la gent tot allò que necessiti a casa seva”.

Un dels atractius de la franquícia Interdomicilio és, precisament,

la funció d’aglutinar tot tipus de serveis per arribar a més persones i cobrir qualsevol necessitat que es pugui presentar. Per aquest motiu, estan oberts a acceptar feines a hores molt diverses, i ells s’encarreguen de disposar-ho tot per realitzar el servei.

INTERDOMICILIO OFEREIX TOTS ELS SERVEIS DE LA LLAR I ASSISTÈNCIA SANITÀRIA, A MÉS DE FORMACIÓ I ESTÈTICA Tant Giner com Arévalo van decidir situar la franquícia a Vilafranca per tal d’abastar la zona del Penedès i el Garraf. En menys d’un mes han aconseguit clients

de Sitges i Cunit, tot i que esperen aconseguir-ne de l’Alt Penedès, aprofitant la proximitat de l’oficina. Arévalo comenta que “la neteja i l’assistència sanitària són els serveis principals per la seva alta demanda, però hem volgut incloure serveis complementaris com la formació o l’estètica”.

Fins ara han realitzat 185 entrevistes per oferir els quatre serveis de l’empresa, de les quals han sel·leccionat cinc persones col·laboradores a mitja jornada, segons la disponibilitat. Ara es troben en plena implantació, per això ofereixen descomptes d’entre el 5 i 15% i promocions diverses com tres hores de neteja a un bloc de pisos per 27 euros el mes.

Fa just un any va entrar en vigor la Llei de Treballadors de la Llar, que obliga a establir un contracte entre el treballador i la persona que contracta per tal de garantir l’assegurança laboral. Per moltes persones, sobretot de la tercera edat, pot suposar un tràmit feixuc,

 Interdomicilio es troba al carrer Oriol, 24, de Vilafranca

per això darrerament han proliferat empreses com Interdomicilio que s’encarreguen de facilitar-ho oferint el servei directament.

Fins ara, la majoria de peticions de serveis a l’oficina d’Interdomicilio a Vilafranca van adreçades a cobrir les necessitats de persones de més de 70 anys. Tot i això, les

tasques de cangurs són força freqüents entre la gent jove que, per motius laborals o d’oci, no poden encarregar-se dels seus fills.

Arévalo explica que s’han trobat amb casos molt diversos, des de persones que necessiten un cangur 8 hores diàries fins a serveis puntuals.

24

Penedès Econòmic

gener 2013

VINS&CAVES

Lletres i vins es maridaran a 25 biblioteques catalanes Vilafranca i Sant Sadurní participen a la iniciativa i realitzaran actes diversos, a més de vendre vi

Caves Nadal ofereix visites amb carruatge

OLGA AIBAR Durant tot l’any, 25 biblioteques públiques de Catalunya, entre les quals les de Vilafranca i de Sant Sadurní, maridaran lletres i vins en el marc del projecte “Biblioteques amb DO”.

L’objectiu, segons el director general de l’INCAVI, Jordi Bort, és “impulsar el vi català i aconseguir que cada vegada sigui més demandat”.

Aquestes biblioteques organitzaran activitats diverses al voltant del vi: vermuts literaris, clubs de lectura, música, tastos de vins, exposicions, etc. A més, amb el suport de cellers de la zona, s’ha fet una edició limitada de vi com a símbol identificatiu del projecte. Així, 12 dels 25 centres, entre els quals els dos penedesencs, tindran ampolles de vi, etiquetades

 El carruatge es va presentar als Tres Tombs de Vilanova

 Nous vins “Biblioteques amb DO”

amb el nom “Biblioteques amb DO”, que oferiran com a regal a les persones que facin actes a les biblioteques, amenitzaran els clubs de lectura i es vendran als usuaris.

A Vilafranca, les activitats es realitzaran durant el juny i a Sant

Sadurní, al desembre.

D’altra banda, Vinseum oferirà, mes a mes, una degustació de vins i caves dels cellers que col·laboren amb cada biblioteca, maridant-los amb platets gastronòmics de les comarques de cada DO catalana.

Els vins de la DO Penedès, reconeguts per la seva qualitat REDACCIÓ

Dos estudis recents posicionen la Denominació d’Origen Penedès dins de les quatre DO’s més reconegudes en diferents aspectes tant a nivell espanyol com internacional.

El primer estudi ha estat realitzat per la revista Cupatges i s’ha basat en una enquesta sobre vins catalans a 50 periodistes internacionals especialitzats i membres de la FIJEV (Federació Internacional de Periodistes i Escriptors del Vi i Espirituosos).

En aquest estudi s’indica que la denominació d’Origen Penedès està dins les quatre DO’s més conegudes i més ben valorades per la qualitat general en l’oferta dels seus vins. En concret, la DO Penedès treu un 6,68 en qualitat, per sota de la DO Priorat, que aconsegueix la màxima puntuació (8,41), la DO Montsant (7,21) i la DO Cava (6,7), i, pel que fa al grau de coneixement, obté un 6,98 , per darrera de la DO Cava (7,6) i la DO Priorat (7,43).

La DO Catalunya, paraigües sota

 Vins de la DO Penedès

el qual s’inscriuen alguns vins elaborats al territori, se situa en la 10a posició del rànquing de qualitat, amb una nota de 5,75, El segon, és un informe de mitjans titulat La comunicación en la Industria del Vino, realitzat per Castro Galiana, una consultora experta en mitjans i comunicació empresarial.

En aquest cas, a l’estudi hi entren totes les DO’s de l’estat espanyol

i s’analitza l’aparició de les diferents DO’s en premsa durant el 2012.

En aquest segon cas, la Denominació d’Origen Penedès segueix estant en les quatre primeres posicions, formant part de les que van ocupar més de la meitat de la informació i imatge sobre vins i cellers projectada durant el 2012 a la premsa diària espanyola de paper.

Caves Nadal del Pla del Penedès incorporarà aquest any a la seva oferta d’activitats de turisme i oci una passejada amb carro per les vinyes de la finca.

El celler ha adquirit un carruatge Wagonette Tresserres especialment dissenyat per circular per camins rurals i amb capacitat per a sis persones. Aquesta és una iniciativa pionera al Penedès que pretén ressaltar la bellesa del paisatge i el respecte per la natura.

El carruatge es va estrenar a la festa dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, el dia de Sant Antoni. El carruatge està estirat per un cavall de Pura Raça Espanyola i farà un recorregut d’uns 35 minuts per la Finca Nadal de la Boadella, a Torrelavit. Durant la ruta guiada, els passatgers podran tastar productes més emblemàtics del celler i a la temperatura idònia, gràcies a la incorporació d’una glaçonera al carruatge.

Polèmic anunci d’un celler extremeny L’anunci publicitari del celler extremeny Bonaval, ubicat a Almendralejo, ha causat malestar entre els cavistes del Penedès.

La campanya utilitzava una polèmica comparativa entre el futbol i el cava. La frase que acompanya tres ampolles de cava de les bodegues extremenyes diu literalment: “En fútbol són mejores. En cava no”.

L’anunci, tot i no tenir autorització, duu el logotip del Consell Regulador del Cava, motiu pel qual diversos cavistes de la comarca van adreçar a la institució el seu malestar per un anunci que considen una greu manca de respecte.

Davant de la polèmica, el president del Consell Regulador del Cava, va demanar al celler, a través d’una llarga carta, que retirés l’anunci o que, en el cas de seguir-lo insertant en premsa, ho fessin sense el logotip del Consell regulador. Gustau Garcia Guillamet, que tem

 Imatge de l’anunci

els efectes d’un altre possible boicot al cava com el que ja va succeir l’any 2005, creu que “entrar en un joc de comparacions pot portar-nos a un procés de divisió en el quals tots hi perdríem”.

Penedès Econòmic

gener 2013

25

VINS&CAVES

Director Penedès Econòmic Economista

El cost d’oportunitat de les inversions El cost d’oportunitat és una cosa que tot inversor hauria de tenir present de forma permanent. És el que es deixa de guanyar per no tenir els diners invertits en un altre lloc diferent del qual es troben a l’actualitat.

En teoria tot el món (excepte raríssimes excepcions) està incorrent sempre en un cost d’oportunitat, ja que no és possible tenir invertit tot el patrimoni de forma permanent en la inversió perfecta.

En la pràctica és irreal buscar contínuament la millor inversió del món però en moltes ocasions es podria millorar la distribució i rendibilitat del patrimoni si es tingués present aquest cost d’oportunitat i s’analitzessin diferents opcions a l’abast real de cada inversor.

Per tant el plantejament que caldria fer-se no és “haig de trobar la millor inversió del món” sinó “tinc invertit el meu patrimoni de la millor forma en què sé fer-ho?”.

Tot i que el cost d’oportunitat ha de vigilar-se de forma contínua, sempre de forma conjunta amb el risc i la fiscalitat de cada opció, hi ha una situació on ha d’estudiar-se amb especial atenció; quan l’inversor

s’ha equivocat en una de les seves inversions. És pràcticament impossible, sinó totalment impossible, no cometre mai un error a l’invertir.

L’important és reduir el nombre d’errors i gestionar-los de la millor forma possible quan aquests es produeixin.

A molts inversors els costa reconèixer primer i reparar després l’haver comès un error. És un error, valgui la redundància, aferrar-se a una mala inversió només per no reconèixer que s’ha comès un error. Les decisions han de prendre’s de forma racional i quan es detecta un error ha de reconèixer-se immediatament i començar a pensar la millor forma de gestionar-lo. En la immensa majoria de les ocasions és molt més assenyat i rendible buscar una alternativa millor, amb el cap fred i sense precipitacions que portin a saltar constantment d’una inversió a una altra, que quedar-se assegut i sense capacitat de reacció sobre una mala inversió esperant que la sort i el temps la converteixin en una bona inversió.

Cal tenir més por a no analitzar el cost d’oportunitat que a reconèixer i reparar un error.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 19 - gener 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Yolanda Muñoz

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Millesimé 2008 va ser escollit com un dels millors escumosos en la tercera semifinal del concurs REDACCIÓ

El cava Juvé y Camps Milesimé 2008 ha passat a la final del prestigiós concurs La Nariz de Oro, que enguany arriba a la 22a edició. Aquesta va ser la tercera semifinal del certamen, que va reunir la participació de 40 vins d’arreu d’Espanya i més de 40 sumillers, dels quals es van classificar nou.

El cava del celler penedesenc va ser seleccionat en la categoria d’escumosos, juntament amb el cava Naveran Millesime 2010, de la bodega torrelavitenca Naveran.

A diferència d’altres ocasions, no ha estat seleccionat cap vi negre, blanc ni rosat de cellers de l’Alt Penedès.

La semifinal va tenir lloc a l’Hotel Silken Puerta de América de Madrid. La competició és organitzada per la revista Vino+Gastronomia i patrocina-

da per Bodegues Torres, Azpilicueta, Dinastía Vivanco, Vilas de Turbón, Chef&Sommelier i Chivas Regal. D’altra banda, tant Juvé y Camps com Torres van participar com a expositors a l’esdeveniment La Nariz de Oro Experimenta, on els assistents van tenir l’oportunitat d’aprendre a catar les diferents mostres de vins i caves que els presentaven.

Durant l’acte, els professionals van assistir a conferències impartides per Sergi Castro, sumiller del departament de Relacions Públiques & Comunicació de Bodegues Miguel Torres; Elena Adell, enòloga de Bodegas Azpilicueta; Rafael Vivanco, director tècnic de Dinastía Vivanco; i Diego González, Brand Ambassador de Chivas Regal.

El proper 19 de febrer se celebrarà la semifinal de València, el 12 de març la de Barcelona, i el 16 d’abril es farà l’última a Bilbao.

Codorníu busca créixer al mercat asiàtic amb nova filial Per a la firma, el vi és ara el principal motor de creixement, ja que suposa el 45% de la facturació REDACCIÓ

Codorníu vol augmentar la seva presència al continent asiàtic amb l’obertura d’una nova filial a Singapur, cosa que li permetrà aprofitar el potencial del mercat.

La companyia penedesenca, que ja té en marxa filials al Japó i la Xina, tindrà un nou fitxatge, un executiu francès amb àmplia experiència a la zona, per dirigir des de Singapur la seva estratègia al continent.

Malgrat que les vendes al continent asiàtic creixen amb força, actualment són els Estats Units, Europa i cada vegada més, l’Amèrica Llatina, els principals mercats internacionals per a les vendes de la companyia sadurninenca.

Al tancament del seu últim exercici fiscal (tancat el 30 de juny del 2012) les vendes a l’exterior su-

Foto: Maria Rosa Ferre

MARC BARELLA HERNANDEZ

El cava Juvé y Camps accedeix a la final de La Nariz de Oro

 Imatge de la seu de l’empresa a Sant Sadurní

posaven ja el 50% de les vendes totals de Codorníu. L’empresa va facturar l’últim exercici 235 milions d’euros, un 2,6% més que l’any anterior i el seu benefici net va arribar als 3 milions d’euros, gairebé un 60% més que el 2011. Per a Codorníu, que té

actualment cellers a Catalunya, la Rioja, l’Argentina i els Estats Units, el vi és actualment el seu principal motor de creixement.

En concret, suposa un 45% de la facturació total de l’empresa respecte del 55% que suposa el cava.

26

Penedès Econòmic

gener 2013

LLIBRES

Sigue tu pasión o l’experiència de realitzar el teu projecte empresarial

Sigue tu pasión DEREK SIVERS EMPRESA ACTIVA 8,00€

Derek Sivers és un músic que va decidir emprendre un petit projecte per vendre la seva música de forma independent.

El projecte va anar creixent de mica en mica fins que, gairebé sense adonar-se’n, s’havia convertit en el propietari de l’empresa CD Baby, una gran plataforma internacional de

promoció i venda de música independent.

Malgrat l’èxit de la seva empresa, que va acabar venent per 22 milions de dòlars, Sivers assegura que va cometre errors molt greus.

Per transmetre tot allò que va aprendre, ha escrit Sigue tu pasión (Empresa Activa, 2013),

Estratègies d’inversió a contracorrent per evitar les bombolles financeres

Estrategias de inversión a contracorriente DAVID DREMAN DEUSTO 22,50€

David Dreman és un dels gestors d’inversió més influents i exitosos de la història, i el seu nom és sinònim d’inversió a contracorrent.

En aquesta actualització de la seva obra, Dreman presenta importants descobriments realitzats en el camp de la psicologia que expliquen el motiu

pel qual el mercat és tan donat a les bombolles, les caigudes, i els períodes d’alta volatilitat financera. També exposa de quina manera podem utilitzar aquestes troballes per a treure partit als errors del mercat, protegir les nostres carteres i aconseguir millors rendiments a curt termini.

La Guia de Vins de Catalunya: com conèixer el vi que tens a les mans

La Guia de Vins de Catalunya 2013 J. ALCOVER - S. NARANJO PÒRTIC 25,00€

La Guia de Vins de Catalunya 2013 ofereix una anàlisi de la nova collita del vi català, amb el rigor i la imparcialitat de sempre.

La guia conté més de 1.700 referències de vins, tastats a cegues i ordenats segons la puntuació, amb una secció estadística dels vins més ben puntuats, la nota mitjana de cada celler i

també de cada Denominació d’Origen.

Aquesta és la guia per escollir, sense por d’equivocar-se, la millor opció per a cada moment.

Jordi Alcover i Sílvia Naranjo han demostrat ser professionals rigorosos i independents. La Guia de Vins de Catalunya s’ha consolidat com la referència fiable i exhaustiva per a tots els

un llibre que exposa els conceptes fonamentals de la seva experiència emprenedora a través de diferents casos i històries que va viure.

Idees com “el negoci no té res a veure amb els diners”, “començar sense diners és un avantatge”, “no es necessiten diners per començar a ajudar els altres”, o “el més important de fer una cosa és ser feliç, així que fes només allò que et faci feliç”, converteixen Sigue tu

pasión en una guia pràctica que ajudarà a més d’un emprenedor en el seu camí cap a la creació del seu propi negoci.

Aquest és un autèntic manifest de màxim interès per a qualsevol persona que vulgui iniciarse en el món de l’emprenedoria i perfeccionar el seu dia a dia com a empresari. Els seus consells no només són útils per evitar certs errors, sinó que també ajudaran a dur a terme el seu projecte amb passió.

A Estrategias de inversión a contracorriente, ampliat amb exemples actuals, l’autor ens explica com la crisi del mercat de valors de 2008 va posar en evidència els gran defectes de moltes de les estratègies d’inversió, sorgides de clàssiques teories com la de l’eficiència del mercat o la del risc, que passen per alt els errors comuns atribuïbles al judici humà.

Al llibre apareixen diversos exemples com quan les perso-

nes ens deixem guiar per emocions desmesurades, per procediments heurístics simples, o bé activem la drecera mental per prendre decisions complexes que acaben provocant sobrevaloracions i infravaloracions en qualsevol resolució.

Les estratègies d’inversió a contracorrent de Dreman no només tenen en compte aquests perillosos efectes psicològics, sinó que permeten que els inversors se n’aprofitin també.

amants dels nostres vins, que són molts i molt bons.

El llibre consta de dues parts ben diferenciades. La primera, i més petita, explica tot allò que cal saber, de manera resumida, sobre el vi.

La segona part, molt més exhaustiva, és la pròpia guia.

Aquí es pot trobar la nota mitjana per cellers dels anys 2011, 2012 i 2013 de totes les Denominacions d’Origen de Catalunya i també del cava.

Alcover i Naranjo també han

dedicat un espai de la guia a explicar les característiques bàsiques de cada vi, de quines varietats s’ha obtingut, la constitució de les diferents varietats que podem trobar al territori català, el temps de fermentació de cada vi a la barrica, i també el preu de l’ampolla.

Amb aquesta guia, recentment publicada, tenim l’oportunitat de conèixer a fons un dels majors tresors que tenim: la cultura del vi i el seu enorme ventall de productes.

gener 2013

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

gener 2013

HISTÒRIA

La firma Aston Martin celebra el seu centenari Els mítics esportius d’Aston Martin, els favorits de James Bond, celebren aquest any el seu centenari. Dels seus tallers han sortit models llegendaris com el DB9, el Vantage, el Rapide, el DBS, el Virage, el DB9 GT o el Vanquish.

REDACCIÓ

Els cotxes fabricats per Aston Martin representen l’essència de l’esportiu de luxe britànic, una essència en constant lluita amb els seus eterns rivals europeus: Maserati, Porsche o Ferrari.

La fabricant d’automòbils de luxe Aston Martin va néixer el 15 de gener de 1913, a Londres, de la mà de Robert Bamford i del pilot Lionel Martin, sota el nom de Bamford & Martin Ltd. El seu objectiu era construir màquines esportives per a aficionats a l’automobilisme i corredors professionals. A l’any següent adoptaria el nom d’Aston Martin, després dels èxits del fundador en la Aston Clinton Hillclimb, una carrera de velocitat que es desenvolupava a principis del segle XX per vies públiques en Buckinghamshire.

Dos dels seus cotxes van completar amb èxit en el Gran Premi de França el 1922, però perseguien la marca problemes financers i va acabar en mans d’un grup inversor el 1926.

Convertida en Aston Martin Motors Ltd, va continuar alimentant el seu prestigi pels seus esportius de competició, amb una fabricació artesana, enginyeria i el disseny. El 1928 van competir per primera vegada a les 24 hores de Le Mans.

Després de la Segona Guerra Mundial va arribar l’era David Brown. L’empresari va adquirir Aston Martin el 1947 per 20.500 lliures i va iniciar etapa daurada per a l’automobilística, que va introduir la llegendària sèrie DB. Durant aquest període, Aston Martin va arribar algunes fites en competicions i aconseguí victòries en curses com els 1000 quilòmetres de Nürburgring o les 24

Hores de Le Mans.

La marca britànica es va convertir en els 60 en icona d’estil i de creació d’alguns dels cotxes més bonics del món.

El 2003 la fàbrica es va traslladar a la seva actual ubicació, a Gaydon, i va emprendre el camí cap a la internacionalització. Durant els seves primers 90 anys de vida de l’automobilística, dels tallers de Aston Martin només van sor-

gir 15.000 cotxes. En l’última dècada n’ha fabricat 45.000 més. En l’actualitat exporta tres de cada quatre unitats construïdes.

El DB5 és, sens dubte, el cotxe més famós d’Aston Martin, en utilitzar-lo James Bond a Goldfinger (1964).

Encara que l’escriptor Ian Fleming havia posat Bond a la novel·la al voltant d’un DB Mark III, el DB5 era el model més nou

de l’empresa quan s’estava fent el rodatge del film. Així, finalment, el cotxe utilitzat a la pel·lícula, va ser el prototipus original DB5, amb un altre cotxe estàndard utilitzat per a les acrobàcies.

De fet, James Bond mostra el seu excel·lent gust pels cotxes conduint diversos models d’Aston Martin als seus films. A les pel·lícules més recents de l’agent britànic més famós, Bond condueix au-

tomòbils de la marca anglesa.

A Casino Royale (2006), l’agent Bond condueix un DBS equipat amb tecnologia punta. Més endavant, a Quantum of Solace (2008) condueix un altre elegant DBS a tota velocitat pels carrers d’Itàlia, mentre fuig d’una persecució.

Aquests films han beneficiat, sens dubte, la popularitat d’aquests cotxes. La coneguda firma automobilística va iniciar el 15 de

Penedès Econòmic

gener 2013

29

HISTÒRIA

gener d’aquest any a Londres els actes de celebració pel seu segle d’història, uns actes que inclouen diverses curses, ral·lis, subhastes, visites a la factoria de Gaydon, entre altres activitats.

Les celebracions arrencaven amb la col·locació d’una placa commemorativa a Henniker Mews, el lloc de Londres on la fàbrica va tenir les seves primeres instal·lacions.

En el transcurs de l’any, es cele-

braran curses com les 24 Hores de Nürburgring, que tindran lloc al maig, o el centenari del club de propietaris, a principis de juliol.

L’automobilística ha organitzat també diversos ‘Centenary Drives’, rutes del centenari, que cobreixen recorreguts turístics per carretera amb allotjament en hotels amb encant i visites relacionades amb el motor i la bona vida. ‘El millor de Gran Bretan-

ya’, ‘Terres Altes i illes d’Escòcia’ o el ‘Ral·li europeu del centenari’, són alguns dels tours arreglats des de la marca per a les seves incondicionals. Les celebracions inclouen també subhastes especials, activitats per a propietaris o una setmana sencera de portes obertes i visites (Centenary Week) per a aficionats en l’actual fàbrica, situada en Gaydon, entre Londres i Birmingham. Però el primer

acte oficial de commemoració va ser la presentació de l’edició especial Centenary Edition del model Vanquish de la firma. El nou Aston Martin Vanquish Centenary Edition disposa d’un tractament interior especial, amb un cuir negre suau, així com diferents acabats platejats en l’interior de l’habitacle. També té una pintura gris exclusiva. Cada unitat es lliura acompanyada d’una caixa

de regals creats especialment en motiu del centenari, entre els quals es troben dos claus de cristall, dos clauers de pell a joc amb l’interior o una ploma de plata.

Aquest model és el primer que incorpora l’especificació Centenary Edition, de la qual es comercialitzaran cent unitats de cada gamma de model, tant del V8 Vantage, com del DB9, del Rapide i del Vanquish.

30

Penedès Econòmic

gener 2013

TECNOLOGIA

El llibre electrònic s’enlaira, però vola baix A Espanya es venen més ereaders (lectors de llibres digitals) que ebooks (llibres en format digital) i el sector no acaba de trobar el seu públic JOSEP BARELLA Diuen que l’ebook és el futur.

Diuen que deixarà enrere els llibres tradicionals. Diuen que permet unes possibilitats infinites. Diuen, diuen, diuen... Moltes promeses i bones intencions, però poques realitats.

L’ebook ha aixecat el vol, però de moment és un vol curtet que deriva entre el vol rasant i estavellar-se poc després d’enlairarse. El consumidor no hi acaba de creure i la darrera estocada al producte ha estat l’augment de l’IVA del setembre passat. Mentre que el llibre tradicional mantenia el 4%, l’ebook, un producte de luxe segons els qui decideixen els impostos dels productes, ha incrementat el seu preu un 3% a causa de l’impost, que ha passat del 18 al 21%.

Sense les dades definitives de vendes al llarg de l’any 2012, s’especula que les vendes de llibres digitals estaran al voltant dels 200.000 exemplars, o el que és el mateix, un 0,2% del mercat editorial.

AL LLARG DE L’ANY 2012, A MANCA DE LES DADES FINALS, ES PODRIEN HAVER VENUT 200.000 EBOOKS A ESPANYA En un país en què el 63% dels espanyols llegeix un llibre de mitjana a l’any, les expectatives són poc atractives. En canvi, la crisi a les editorials, un sector en crisi com tots, ha provocat que 500 editorials ja publiquin llibres digitals, i ofereixin, cada vegada més, de manera simultània les novetats en ambdós formats, analògic i electrònic.

L’adopció del consum del llibre electrònic, en general, i a Espanya, en concret, està sent més lenta que la d’altres productes culturals, malgrat que tant la tecnologia com la comercialització

són anteriors. Les primeres obres literàries es van digitalitzar el 1971 sota el projecte Gutenberg (la digitalització de la música va ser posterior, Sony no va desenvolupar el CD fins al 79 i el vídeo digital fins el 83).

A diferència d’altres productes culturals, el llibre és per si suport i contingut. En el món de l’ebook el reproductor no s’ha Vendes ebook vs llibre paper Mitjana: 1 per cada 200 Ficció: 1 per cada 500 No ficció: 1 per cada 200 Infantil: 1 per cada 3.333 convertit en un objecte de desig en si mateix, en la mateixa mesura que a la música, on l’iPod va tenir un efecte catalitzador en la digitalització d’aquest mercat.

El més semblant ha estat l’iPad però estem parlant d’un dispositiu multifunció i no tan orientat a la lectura com els ereaders. De fet, abans que l’ebook hagi eclosionat, l’ereader és ja un producte molt desenvolupat a Espanya i el seu preu mitjà s’ha reduït de 281 euros al Nadal de 2009 als 110 euros el 2012.

A més, en el consum de música és molt important disposar de continguts variats i, en aquest sentit, el reproductor de MP3 aportava un avantatge clar. En canvi, en el consum de llibres, el lector habitual en consumeix un cada vegada, i el disposar en tot moment d’un ampli assortiment de con-

tinguts no aporta el mateix valor.

A la resta del món, les dades són més optimistes. Als Estats Units, les vendes de llibres en paper i electrònics estan en nivell molt semblants. Però a Espanya les dades són prou dolentes. La clau, per a molts experts, és el preu en suport electrònic. Tenir un preu semblant als que tenen els llibres en paper està fent que els lectors prefereixin el llibre tradicional.

Per a fer-nos una idea. Ara mateix, amb només 30 llibres electrònics venuts al dia, en qualsevol categoria d’Amazon.es, un llibre se situa immediatament al número 1 de vendes.

D’altra banda, la indústria editorial s’ha mantingut immòbil durant molts anys observant amb estupor com la indústria musical passava de facturar 407 milions d’euros el 2005 a 149 el 2011.

AMB NOMÉS 30 VENDES AL DIA, UN LLIBRE ELECTRÒNIC ÉS NÚMERO 1 A AMAZON Els músics han hagut de reconvertir les actuacions en directe en la seva font principal d’ingressos, una alternativa que no existeix en els llibres.

A manera de resum, la realitat és que en els darrers anys s’estan venent més lectors de llibres digitals que llibres digitals en si mateixos.

Penedès Econòmic

gener 2013

31

VIATGES

Azerbaidjan, la terra del foc A pocs quilòmetres de la capital d’Azerbaidjan, Bakú, les flames surten de la roca de forma espontània i cremen el gas que exhala la Terra REDACCIÓ

L’Azerbaidjan, oficialment la República de l’Azerbaidjan, és l’estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l’Àsia occidental i Europa oriental.

Limita a l’est amb el mar Caspi, al nord amb Rússia, al nordoest amb Geòrgia, a l’oest amb Armènia i al sud amb l’Iran.

L’enclavament de Nakhtxivan limita amb Armènia al nord i a l’est, amb l’Iran al sud i a l’oest i comparteix una petita frontera amb Turquia al nord-oest.

L’Azerbaidjan compta amb una herència cultural històrica i antiga. A més d’ésser el primer estat de majoria musulmana en tenir òperes, teatres i obres teatrals, és un dels estats musulmans amb més suport al secularisme i a la tolerància religiosa. L’any 1918 es va establir la República Democràtica de l’Azerbaidjan, la primera república secular i democràtica del món islàmic, però passà a formar part de la Unió Soviètica des de 1920 fins la seva independència l’any 1991. Poc després, durant la Guerra de l’Alt Karabagh, Armènia va ocupar la regió de l’Alt Karabagh i d’altres territoris i enclavaments circumdants que estaven sota el poder azerbaidjanès. La República de l’Alt Karabagh, que va sorgir a la regió, continua sense el reconeixement diplomàtic de cap estat i encara és consierada de jure com a part de l’Azerbaidjan, malgrat ser independent de facto des del final de la guerra.

L’Azerbaidjan és una república constitucionalista, secular i uni-

tària. És un dels sis estats turquesos independents, és membre actiu del Consell Turquès i de la comunitat Türksoy.

A més, té relacions diplomàtiques amb 158 estats i és membre de 38 organitzacions internacionals. És un dels membres fundadors de la GUAM i de la Comunitat

d’Estats Independents (CEI). El 9 de maig de 2006, l’Azerbaidjan va ser elegit membre del nou Consell de Drets Humans per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Skyline de Bakú

AZERBAIDJAN Capital: Bakú Idioma: Àzeri Població: 8.303.512 habitants Superfície: 86.600 km² Quba Rayon

Moneda: Manat azerbaidjanès (AZM) Clima: Està influenciat particularment per les masses d’aire fred provinents de l’Àrtic Economia: La seva principal font de riquesa del país és el petroli i les indústries derivades, que representen el 70% de les exportacions i la meitat del pressupost nacional.

D’altra banda l’agricultura i la pesca (al Mar Caspi) no arriben al 20%

Després d’obtenir la seva independència, l’Azerbaidjan va aconseguir un nivell alt de desenvolupament humà, econòmic i d’alfabetització, a més de nivells baixos d’atur i d’homicidis comparats amb altres estats de la CEI i d’Europa oriental. Els seus socis comercials més importants són Rússia i l’Iran, que intercanvien gas i minerals.

L’1 de gener de 2012, l’Azerbaidjan va començar el seu període de dos anys com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· La Rondalla: Pg. Can Ferrer del Mas, s/n

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4 · Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL · Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1