Penedès Econòmic 22

2n A

NI

VE

PENEDÈS ECONÒMIC RS

AR

I

Preu: 1,00€

Núm. 22 maig 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Setze empreses del Penedès i del Garraf reben un dels premis ADEG 2013

Els vilafranquins paguen una mitjana de 600 euros per habitant en impostos

pàg. 4-5

pàg. 6

Les Fires de Maig de Vilafranca mantenen expositors i amplien atractius enmig d’un any crític en consum pàg. 2-3

Els empleats de BMN protesten pel tercer ERO que vol aplicar el Banc Mare Nostrum pàg. 9

PARLEM AMB GAY DE LIÉBANA Doctor en Economia Financera pàg. 20-21

2

Penedès Econòmic

maig 2013

L’ANÀLISI

Les Fires de Maig de Vilafranca esquiven un any més la crisi econòmica Més de 150 expositors ocuparan els 16.500 m2 del recinte firal, una xifra que realça una de les fires multisectorials amb més salut de Catalunya

Si féssim un rànquing de totes les fires multisectorials de Catalunya, de ben segur que Vilafranca ostentaria una de les primeres posicions. Les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats és una de les més antigues i més completes ,amb més de 150 expositors de set sectors diferents. Al llarg del recinte firal, empreses de tot tipus col·loquen el seu estand per donar a conèixer els seus productes i serveis. Enguany es manté la presència de les empreses locals, el 80% de les quals han refermat la seva fidelitat a les Fires. Del 17 al 19 de maig, els visitants podran passejar-se pels 16.500 m2 que ocupa tota la superfície firal, on es faran activitats i actes diversos.

A banda de l’àmbit econòmic, les Fires de Maig també són un entorn ideal per a la formació professional adreçada tant a empresaris consolidats com a emprenedors.

En total, s’han organitzat 14 ac-

tivitats diverses, entre les quals hi ha conferències, congressos, tallers i ponències, que es faran a l’Auditori Municipal i a l’estand institucional de l’Ajuntament de Vilafranca. L’objectiu és crear un espai de trobada d’empresaris, professionals i emprenedors del Penedès.

Un dels atractius també són les actuacions a l’escenari, que enguany arriben a les 18, i els actes organitzats per entitats, com la Trobada de Puntaires, o pel propi sector privat, com la proposta del Maridatge Casteller, que reuneix la participació de Bodegues Torres, Vinseum i els Castellers de Vilafranca, tastos, exhibicions d’slot, una gimcama de tractors a càrrec d’EMMS Vilafranca, o visites com la del nou hotel de Mas Tinell.

Des del Patronat de Comerç i Turisme, es preveuen mantenir els 40.000 visitants durant els tres dies firals, tot i que esperen poder reunir-ne més de les zones per on travessa l’Eix Diagonal.

El sector d’automoció preveu mantenir les vendes de 2012

Enginy i novetats als estands dels comerços i serveis

La maquinària agrícola guanya presència amb més expositors

Els escumos de la DO Penedès, a l’espai enogastronòmic

Les entitats aposten per tenir un aparador a les Fires de Maig

Un dels sectors més rellevants de les Fires de Maig, i el que ocupa més superfície, és el de l’automoció.

Enguany, els concessionaris mantenen la seva aposta per les Fires, ja que el visitant podrà trobar totes les marques amb presència a Vilafranca. Les expectatives per aquest 2013 seran mantenir la xifra de vendes de l’any anterior, que es va situar en 55 operacions durant els tres dies firals.

Com és tradició, els visitants que adquireixin un cotxe a les Fires, podran optar a una rebaixa de 3.000 euros en el preu de compra si guanyen el sorteig que realitzaran els concessionaris adherits a la campanya.

Cada any els comerços i les empreses de serveis són més originals en els seus estands.

Les Fires de Maig s’han convertit en l’escenari idoni per presentar novetats i establir contacte directe amb els clients potencials. Enguany seran diversos els comerços i serveis de tot tipus (equipament per a la llar, mobles, jardineria...) els qui faran promocions per fer més atractiva la visita, no només al seu estand, sinó també a les Fires.

En el marc de la fira multisectorial, l’Associació de Comerciants Centre Vila farà disfusió de la recent estrenada targeta Vilafranca Comerç, que ja és present a molts comerços de la vila.

Tot sembla indicar que el sector de la maquinària agrícola ha recuperat la seva il·lusió per les Fires de Maig. A la present edició, ha augmentat el nombre d’empreses que participaran, ampliant l’oferta i la varietat de marques.

Com a novetat, els visitants podran participar al primer Gran Premi de Tractors “Fires de Maig”, una gimcama de tractors i remolcs que es farà a l’espai de pràctiques d’autoescoles, situat a l’exterior del recinte firal.

Al pavelló d’automoció, també s’han preparat recreacions de trams de rally per poder pilotar cotxes d’slot (els “cotxes d’scalextric”).

Per primera vegada, la línia d’escumosos de la DO Penedès serà present a les Fires de Maig. En total, a l’espai enogastronòmic participaran 17 empreses de vins i caves. Les degustacions tindran un preu d’entre 1,10 i 3,30 euros i es podran acompanyar de tastos de plats a càrrec dels restaurants Cal Padrí (Castellví de la Marca), Fonda Neus (Sant Sadurní), El Gat Blau (Vilafranca) i Ticus (Sant Sadurní).

L’espai, situat a l’avinguda de Catalunya, estarà decorat amb bótes i carpes amb taules i bancs. Els visitants podran tastar els millors vins de la DO Penedès i les darreres novetats del sector.

La presència d’entitats ha augmentat enguany, ja que les Fires de Maig és un dels millors aparadors per donar a conèixer l’activitat social.

També hi ha moltes associacions i grups que han volgut participar a l’escenari de les Fires, situat entre els pavellons d’automoció i comerç.

Destaca l’espectacle de màgia i música que oferirà cada matí i tarda Mútua Penedès.

El ball i la música també estaran molt presents. Hi haurà exhibicions de country, twirling, cultura rociera, sardanes o balls de saló, a més de concerts de l’Escola Municipal de Música M. Dolors Calvet, el grup de combo-Jazz N-Kaputxa2, La Xaranga, i gospel.

LÍDIA OÑATE

Penedès Econòmic

maig 2013

3

L’ANÀLISI Durant les Fires de Maig tots els sectors empresarials tindran la seva oportunitat de mostrar els seus productes i novetats. L’espai més important l’ocuparà, com és habitual, el sector de l’automoció, seguit dels serveis i la maquinària agrícola, que enguany augmenta el nombre d’empreses, ampliant l’oferta i la diversitat. Les entitats també tindran un paper rellevant a les Fires, ja que no només ocuparan més estands que en anys anteriors, sinó que han organitzat diferents activitats que atreuran el públic familiar. Els visitants també trobaran un ampli sector d’alimentació, gastronomia i enoturisme. El Patronat de Turisme i Comerç destaca la fidelitat dels expositors perquè “això vol dir que valoren la fira com un mitjà de venda i promoció”, explicava la presidenta del Patronat, M. Dolors Rius. La majoria dels expositors són de Vilafranca i comarca, “que aprofiten el poder de convocatòria d’aquesta fira, molt representativa de la nostra zona i dels nostres productes”. Enguany el 73% dels expositors seran de la comarca, que ocuparan 88% de l’espai.

Els ajuntaments de l’Eix Diagonal, presents a les Fires Per primera vegada, els ajuntaments d’Igualada, Manresa, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, tindran un estand promocional a les Fires de Maig sota el paraigües d’Eix Diagonal, la marca que han

creat per aprofitar les sinèrgies que ofereix la nova carretera C15, que uneix les quatre capitals de comarca.

Aquest espai mostrarà les diferents activitats, fires i festivitats de cadascuna de les viles. Com a novetat, dissabte de 18 a 19h es farà una trobada de les colles bastoneres de cada vila, que ballaran al recinte firal.

La Nit de l’Expositor arriba a l’11a edició El divendres 17 de maig, a les 21.30h i davant de l’estand de l’Ajuntament, s’entregaran els premis “Enamora’ls”, que arriba a l’11a edició i que guardonarà els espais amb millor imatge de les fires. Hi haurà tres categories (comerç, serveis i automoció/maquinària agrícola) amb tres premis de 300 euros al millor estand de cada categoria i diplomes per als finalistes.

Servei de bus gratuït i grans aparcaments Un dels trets diferencials de les Fires de Maig és la comoditat que oferirà als visitants que vinguin amb cotxe, ja que posarà a la seva disposició un total de sis aparcaments gratuïts i propers al recinte firal. Ocuparan un espai de més de 20.000 m2 per encabir 2.000 vehicles. A més, s’habilitarà un servei de bus gratuït des del centre de la vila (amb parada a la Font dels Alls) fins a la Fassina.

 Distribució d’estands per procedència

 Distribució d’estands per sectors

Dolors Rius: “Abans les Fires eren un aparador comercial, ara s’hi va a fer negoci” Aquest cap de setmana se celebren les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats a Vilafranca, unes fires per les quals les empreses de la comarca han tornat a apostar, malgrat la crisi.

Sí, tot i la situació complicada que vivim actualment, un any més s’han pogut celebrar les Fires. Tenim un 81% de fidelització per part dels clients, que veuen les Fires no com un gran aparador comercial, sinó com una oportunitat per fer negocis. A les Fires, hi són representats tots els sectors econòmics: automoció, maquinària agrícola, comerç, serveis i enoturisme, Es poden fer clients, contactes i vendes, fidelitzar i explicar les novetats que tens a un gran nombre de persones.

Quines són les novetats d’enguany?

Entre les diverses novetats, el sector de la maquinària agrícola ha organtizat el Primer Gran Premi de Tractors, una gimcama de tractors i remolcs en la qual els conductors demostraran les seves habilitats al volant.

També es faran diverses exhibicions de cotxes de rally i, des d’enoturismePENEDÈS, s’han organitzat diverses activitats per presentar els grans atractius turístics del Penedès.

Com per exemple?

Sortides en burricleta (bicicleta elèctrica), caminades familiars, rutes entre vinyes de Nordic Walking, cates de caves o la presentació del nou hotel Mas Tinell, o del Maridatge casteller, un producte autòcton molt interessant, que combina vins, gastronomia, una visita a Vinseum, una passejada per la vila i un assaig de castells. Molts productes que, pel fet de tenir-los a tocar, no els valorem prou. Per això, creiem que, si els coneixem, podem actuar de prescriptors per a altres persones.

També s’ofereix una gran mostra d’activitats de les entitats i associacions de la vila.

Aquest any l’escenari de les fires estarà farcit d’activitats per a tots els gustos i edats, com ara exhibicions de gimnàstica, de country, twirling, cultura rociera, sardanes o balls de saló, espectacles de màgia o actuacions musicals.

En totes aquestes exhibicions s’hi han implicat, com sempre, la majoria d’associacions i entitats de la vila, que veuen les Fires

com una oportunitat per mostrar el que fan als seus centres. També l’àmbit social hi serà present, amb una recollida d’aliments a benefici de l’associació Ressò o activitats al voltant de l’estand que l’Eix Diagonal tindrà a les Fires la primera trobada de les colles bastoneres de l’Eix Diagonal.

A LES FIRES HI SÓN REPRESENTATS TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS En el marc de les fires, heu organitzat diverses jornades professionals i feu una aposta per la formació a l’estand institucional de l’Ajuntament.

Sí, vam pensar que, si els expositors ensenyen a les Fires tot el que fan, des de l’Ajuntament també ho podiem fer. Per això, hem organitzat unes jornades per millorar l’ocupabilitat de les persones i que puguin avançar en la millora de les seves habilitats.

Es faran diverses conferències, tallers, ponències i congressos, repartides entre l’Auditori de Vilafranca i l’estand institucional de l’Ajuntament.

Els preus dels estands i dels tiquets de degustació s’han mantingut o han pujat?

Els preus es mantenen des de fa anys, cosa que, a la pràctica, és gairebé com si s’abaixessin. Des de la comissió organitzadora, hem donat totes les facilitats possibles als expositors per venir a les Fires. Les empreses es miren

molt en què es gasten els diners però, el fet de venir a les Fires, té un retorn molt interessant.

També es mantenen el sorteig dels 3.000 euros per a la compra d’un cotxe i els premis Enamora’ls.

Sí, per cinquè any consecutiu, els visitants que hagin fet la reserva en ferm d’un vehicle o que en formalitzin la compra a alguns dels concessionaris adherits a la campanya durant les Fires, podran optar a la rebaixa de 3.000 euros del preu de compra, si guanyen el sorteig que es farà el darrer dia.

Què diferencia les Fires de Maig d’altres certàmens? Quins són els principals atractius per als visitants? És una fira que té 16.500 m2 d’exposició de productes de diferents sectors econòmics, la majoria de la qual és oberta o semicoberta, i amb una zona d’aparcament molt extensa i propera. En concret, té més de 150 expositors, 20.000 m2 de zona d’aparcament i una gran zona destinada a les atraccions per als més petits. Tots aquests al·licients la fan molt atractiva i una de les més visitades de Catalunya.

Quants visitants té?

Calculem que pel recinte passen uns 40.000 visitants durant els tres dies de les fires, procedents tant del Penedès, com d’altres punts de Catalunya i de fora.

Aquest any les fires estaran molt presents a les xarxes socials.

Sí, enguany s’ha potenciat la comunicació, amb l’estrena d’un nou canal a Twitter (@firesdemaig), o un concurs de fotografia a Instagram que es realitzarà durant els dies que durin les fires.

4

Penedès Econòmic

maig 2013

ACTUALITAT

La Nit de l’Empresa 2013 celebra el 25è aniversari de la fundació de l’ADEG Entre les setze empreses distingides, es troba Penedès Econòmic com a mitjà de comunicació especialitzat en l’àmbit de l’economia comarcal OLGA AIBAR En el magnífic marc de les instal·lacions de l’Hotel Melià Sitges, el divendres 26 d’abril es va celebrar la Nit de l’Empresa, en el decurs de la qual es van lliurar els Premis ADEG 2013, que reconeixen la tasca desenvolupada per les empreses de les comarques del Penedès i el Garraf.

Una nit màgica i especial per als setze premiats, entre els quals es trobava Penedès Econòmic, com a millor mitjà d’economia, un reconeixement a la tasca desenvolupada per aquest mitjà a la comarca en els darrers dos anys.

La jornada va començar amb una copa de benvinguda i un aperitiu en una sala annexa a la del sopar, on els convidats van poder saludar-se i trencar el gel abans de sopar. L’acte, amenitzat pel grup Tres de Copes, va ser conduït per la periodista Núria Martí.

En el torn dels parlaments, el primer a prendre la paraula va ser el president de l’ADEG, Xavier Cardona, que va agrair la confiança dipositada pels empresaris en l’entitat durant 25 anys d’existència i la seva presència a l’acte en uns moments de greus dificultats econòmiques. També va agrair especialment l’esforç i la tasca desenvolupada pel secretari general de l’associació, Isidre Also, que va aconseguir mantenir i fer créixer l’associació. Per aquest motiu, assegurà que “totes les empreses haurien de tenir Isidres Alsos”. Durant el seu dis-

 Els guardonats de La Nit de l’Empresa 2013 amb el conseller d’Economia i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig

curs, va referir-se a l’ADEG com a l’associació d’empresaris del Penedès, el Garraf i l’Anoia, un fet que no sabem si es va deure a un lapsus o que li va trair el subconscient per la il·lusió o intenció de l’entitat d’expandir-se a la comarca de l’Anoia.

Seguidament, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va mostrar-se satisfet per haver estat convidat a l’acte a una comarca amb la qual té forts vincles familiars. De Montellà va afirmar que “estem en un moment de canvi, qui no s’agafi al

ENGUANY L’ADEG HA LLIURAT QUINZE DUCS I UNA ESTELA

 Nou Set, premi en l’àmbit del Compromís i el Creixement Sostenible

tren estarà condemnat al fracàs” i va desitjar que “els propers 25 anys estiguin plens de progrés i prosperitat”. L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, va agrair el fet que s’hagués escollit la localitat per celebrar una efemèride tan assenyalada per l’associació i va dir que “si la nostra comarca ha millorat, ha estat gràcies als empresaris”.

Finalment, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, va afirmar que “crec que la crisi ja ha passat. Cal crear un nou model econòmic que mantingui la cohesió social i l’equilibri

territorial”. El conseller també va demanar al govern central “més recursos per poder donar un major suport a les empreses”. Puig va cloure el seu discurs amb un missatge positiu i esperançador: “aquest país té futur”.

Malgrat les dificultats de la situació econòmica que vivim, durant tot el sopar, l’ambient que es respirava entre els assistents era d’un cert optimisme envers el futur.

Alguns dels presents consultats per aquest mitjà van qualificar la jornada com una “experiència enriquidora”.

 Penedès Econòmic, premi al Mitjà de Comunicació en l’àmbit d’Economia

Penedès Econòmic

maig 2013

5

ACTUALITAT Premis ADEG 2013 Premi ADEG 2013 En l’àmbit de la Nova Creació i Premi especial Mútua Penedès Socis Vilanova · Vilanova i la Geltrú “Per la iniciativa de la fira Temps de Vi, assolida amb un èxit molt remarcable, tot i ser-ne la seva primera edició” Premi ADEG 2013 En l’àmbit de la Competitivitat i Premi Sage Redman · Vilanova i la Geltrú “Per la capacitat de descobrir noves vies de negoci, utilitzant la innovació de producte i posicionant-lo en nous mercats”

 T de Tutor, premi Social Mirror a l’Emprenedoria

Premi ADEG 2013 En l’àmbit de l’Entorn Laboral i Premi especial Adecco AKO · Sant Pere de Ribes “Per conjugar el creixement de l’empresa i la seva expansió a nous mercats amb l’exercici de bones pràctiques en la gestió interna” Premi ADEG 2013 En l’àmbit del Compromís i el Creixement Sostenible Nou Set · Vilafranca del Penedès “Per la seva acció a favor de la inserció de col·lectius en risc d’exclusió social o amb dificultats en la integració laboral” Premi ADEG 2013 En l’àmbit de la Innovació Otonome · Vilanova i la Geltrú “En reconeixement a una nova solució tecnològica orientada a l’aprofitament de l’aigua, l’estalvi” Premi ADEG 2013 En l’àmbit de la Comunicació Visit Sitges · Sitges “Per l’esforç i l’encert de l’empresa a difondre Sitges en els mercats internacionals, amb continguts també en anglès i rus”

 Coral Transports, premi Anxanet en l’àmbit de Tecnologies de la Comunicació

Premi ADEG 2013 Al Mitjà de Comunicació en l’àmbit d’Economia Penedès Econòmic · Vilafranca del Penedès “Per tractar-se d’una publicació impresa de periodicitat mensual i d’abast comarcal, especialitzada en notícies d’economia i empresa” Premi ADEG 2013 Al Mitjà de Comunicació en l’àmbit del Territori Eix Diari · Penedès-Garraf “Per assumir el repte d’un mitjà de comunicació digital, d’actualització constant i dedicació expressa als 47 municipis del Penedès i el Garraf” Premi ADEG 2013 A l’esdeveniment amb major projecció...

ViJazz · Vilafranca del Penedès “Per consolidar un certamen de gran dimensió mediàtica amb atributs de singularitat i dinamització de la ciutat de Vilafranca del Penedès” A banda de l’anterior quadre de reconeixements proposat pel Jurat dels Premis ADEG 2013, també es van entregar aquests altres guardons: Premi Social Mirror a l’Emprenedoria T de Tutor · Vilafranca del Penedès

 Judith Antolín, premi Dona Estela Emprenedora 2013

Premi Anxanet en l’àmbit de les Tecnologies de la Comunicació Coral Transports · La Granada del Penedès Premi Joves d’Empresa La Garrofa · Vilanova i la Geltrú Premi Dona Estela Emprenedora 2013 Judith Antolín, Judith Antolín Studio · Vilafranca del Penedès

Aniversaris 2013 Amb motiu del seu 25è aniversari Cuines Duran · Vilanova i la Geltrú Amb motiu del seu 50è aniversari SIA Biosca · Vilafranca del Penedès Amb motiu del centenari Calserra · Vilanova i la Geltrú  SIA Biosca, reconeixement al 50è aniversari

6

Penedès Econòmic

maig 2013

ACTUALITAT

Els vilafranquins paguen una mitjana de 600 euros per habitant en impostos La fiscalitat vilafranquina és inferior a la d’altres municipis de dimensions similars o superiors com Granollers, Igualada, Vic o Vilanova i la Geltrú OLGA AIBAR La fiscalitat de Vilafranca del Penedès, és a dir, els impostos que paguen els vilafranquins, és inferior a la d’altres municipis de dimensions similars o superiors, com Granollers, Igualada, Manresa, Vic o Vilanova i la Geltrú.

Així ho demostren les dades de l’informe del Servei d’Informació Econòmica Municipal (SIEM) de la Diputació de Barcelona, corresponent a la liquidació 2011 de l’Ajuntament de Vilafranca.

Segons aquest estudi, a Vilafranca es pagava aleshores una mitjana de 402,32 euros en impostos, el 40,7%, mentre que al grup SIEM (integrat pels municipis abans esmentats) en pagaven 457,20, el 43,7%. D’aquests 402,32 euros, els vilafraquins van pagar 250,10 euros per habitant per l’IBI urbà (el 25,3%), quan la mitjana en aquest impost està situada en 304,16 euros, cosa que significa una diferència d’un 21,62% respecte als altres municipis del grup.

Respecte a l’impost sobre vehicles, a Vilafranca es van pagar 60,87 euros (el 6,2%) quan la mitjana està en 58,93, un 3’19%.

que a la resta de municipis era de 65,73 (un 6’3%). Segons indicava el regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, “aquest import ve determinat pels costos de recollida i de l’abocador. Vilafranca no és molt cara en la recollida, però sí en l’abocador, ja que estem lluny i no tenim els avantatges que, fins ara, tenien alguns municipis pel fet de la proximitat a l’àrea metropolitana”. Tanmatex, indicava que “això ho hem corregit aquest any. Ara hem aconseguit preus molt millors que faran que el rebut no s’incrementi, tot i que

la Generalitat ha augmentat els cànons que aplica en el rebut de l’abocador. Es compensa una cosa amb l’altra.”

Pel que fa als guals, els vilafranquins pagaven l’any 2011 uns 13,24 euros de mitjana (1,3%) mentre que a la resta de ciutats en pagaven 12,83 (1,2%).

Actualment, un vilafranquí paga uns 600 euros de mitjana en impostos. Els principals rebuts que paguen la majoria de ciutadans són l’IBI urbà, l’impost sobre vehicles o la recollida d’escombraries, entre altres taxes

Impostos i taxes que paguen els vilafranquins Vilafranca

Mitjana

Diferència

IBI

250,10

304,16

-21’62%

Taxes i preus públics

193,97

219,85

-13.34%

Impost s/vehicles

60,87

58,93

3,19%

IAE

50,04

49,18

1’72%

Font: elaboració pròpia

L’ANY 2011, A VILAFRANCA ES PAGAVA UNA MITJANA DE 402€ EN IMPOSTOS Si ens fixem en l’àmbit empresarial, per l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), a Vilafranca es van pagar fa dos anys 50,04 euros (el 5,1%) quan la mitjana del grup estava en 49,18, un 1’72% més.

Pel que fa a les taxes i preus públics, a Vilafranca es van pagar l’any 2011 193,97 euros per habitant, quan la mitjana estava en 183,90 euros, un 13,34% menys.

Tanmateix, en el cas de la recollida d’escombraries, a Vilafranca la taxa és més alta que a la resta de municipis amb els quals la Diputació la compara. En concret, l’import mitjà era l’any 2011 de 88,19 euros (un 8’9%), mentre

Font: Servei d’Informació Econòmica Municipal (SIEM). Diputació de Barcelona

i preus públics.

L’IBI es calcula en funció del valor cadastral i el tipus de gravamen que se li aplica. La multiplicació dels dos, dóna el valor del rebut.

El tipus de gravamen l’aprova cada any el ple municipal amb les ordenaces fiscals. Pel que fa al valor cadastral, ve determinat per la suma del valor del sol i el

valor de construcció. El primer es determina per una valoració tècnica que fa la direcció general del cadastre. En el cas de Vilafranca, aquesta es va fer l’any 2000.

Pel que fa al valor de construcció, es determina quan es presenta la llicència de primera ocupació, un cop es finalitza la construcció d’una vivenda.

maig 2013

Penedès Econòmic

7

8

Penedès Econòmic

maig 2013

ACTUALITAT

Es presenta el projecte Reempresa a Vilafranca per conservar les empreses La patronal Cecot i la Diputació de Barcelona han creat una iniciativa que posa en contacte empresaris i emprenedors per traspassar pimes LÍDIA OÑATE El projecte Reempresa, un dels darrers impulsos al teixit empresarial català, va guanyant adeptes. Vilafranca ha estat el primer municipi de l’Alt Penedès i l’onzè de tot Catalunya a posar en funcionament un servei que estableix contacte entre empresaris que volen cedir la propietat de les seves empreses i emprenedors que les volen adquirir. L’anomenada Reempresa és una iniciativa de la patronal Cecot i la Diputació de Barcelona que pretén consolidar un nou model d’emprenedoria que embarqui empreses, empresaris i emprenedors i que alhora permeti la cessió de l’èxit empresarial de Catalunya a través de la transmissió d’empreses.

El president de Cecot, Antoni Abad, creu que en els últims anys s’han destinat molts recursos a la creació de noves empreses, però “a banda de crear-ne, és tant o més important dedicar l’esforç a mantenir les empreses solvents perquè segueixin funcionant i no hagin de tancar per manca de relleu empresarial”. En aquest sentit, Abad defensa Reempresa com “un bon instrument per garantir al llarg del temps l’activitat d’empreses econòmicament viables”.

Els empresaris interessats a cedir el seu negoci s’han d’adreçar al

Centre de Reempresa de Catalunya o al web www.reempresa.org, una gran xarxa on s’aglutinen les ofertes d’empreses segmentades per zones, així com la demanda de reemprenedors que cerquen un projecte empresarial per continuar.

Un dels punts forts del projecte, i allò que el diferencia de la resta, és que amb el traspàs es mantenen tots els actius de l’empresa de manera que aquesta continua funcionant. Per tant, també

L’OBJECTIU DE 2013 ÉS SUPERAR LES 200 OPERACIONS DE COMPRAVENDA es mantenen els llocs de treball, les instal·lacions, els clients i els proveïdors i es dóna valor a tota la història de l’empresa. Un o més reemprenedors accedeixen, doncs, a la propietat d’una empresa d’altri que ja funciona per fer-la créixer, amb la qual cosa s’estalvia haver-la de crear.

El director del Centre de Reempresa de Catalunya, Albert Colomer, afirma que enmig d’aquests moments de crisi “el grup que cal potenciar són els reemprenedors,

aquells que són capaços, no tant de crear una empresa des de zero –amb les dificultats que això comporta–, sinó d’impulsar una nova etapa, un nou creixement, una nova visió, i l’obertura de nous mercats, entre d’altres.” Segons Colomer, aquest nou projecte, que ja ha estat posat en marxa a d’altres països, ha de donar lloc a una nova onada d’empresaris, “tan necessaris en l’actual situació econòmica de Catalunya”.

Més d’un terç dels professionals que actualment estan en actiu i són propietaris d’una empresa arribaran a l’edat de jubilació durant els propers deu anys. Molt sovint, es troben sense algú del seu entorn familiar a qui puguin cedir la seva empresa. Es calcula que sis de cada deu sessions són a causa de la jubilació de l’empresari, tot i que la transmissió també pot esdevenir una alternativa quan un empresari vol invertir en una altra empresa o iniciar una altra activitat des de zero.

Des de la seva posada en marxa, ara fa poc més d’un any, Reempresa ha aconseguit mediar 88 operacions de compravenda amb èxit, que han permès mantenir 260 llocs de treball, a més de generar 4,5 milions d’euros d’inversió induïda. L’objectiu per al 2013 és superar les 200 transaccions, que generaran un impacte inversor d’uns 16 milions d’euros.

Cas d’una empresa cedent Una de les empreses del territori penedesenc que s’ha inscrit al Centre Reempresa de Catalunya és un celler-botiga de Sant Jaume dels Domenys. Els seus propietaris, un matrimoni que va iniciar el negoci el 2006, han optat per col·locar l’empresa a aquest projecte, ja que els interessa traspassar-lo i que continuï funcionant. Segons la seva propietària, que vol mantenir l’anonimat, “l’empresa funciona molt bé, però per motius

personals i excés de feina” no poden seguir endavant amb la botiga-celler, d’uns 500 m2 de superfície total on elaboren i comercialitzen els seus vins. Al reemprenedor que vulgui adquirir l’empresa només li demanen “ganes de treballar i amb predisposició a atendre el públic”.

Cas d’un reemprenedor El gironí Martí Planas ha estat un dels primers reemprenedors de fer ús de la base de dades del Centre Reempresa. En el seu cas es va decantar per una botiga de productes eròtics que també organitza diferents esdeveniments com xerrades, reunions de tupper sex o tertúlies. Segons ens ha explicat, fa un any es trobava a l’atur i va optar per portar una empresa ja creada, perquè la veia com “una de les opcions més factibles”. Fins llavors no-

més havia treballat per compte d’altri i l’empresarial era un nou món: “des de Reempresa em van assessorar i el negoci que vaig escollir m’agradava perquè el veia ben portat”. L’ha ampliat amb una botiga online, amb la qual espera millorar les vendes, que des de gener han baixat.

L’any passat es van crear 75 noves empreses amb el suport de l’Àgora OLGA AIBAR El Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, a través del Centre Àgora, ha donat suport a la creació de 75 noves empreses durant l’any 2012.

D’aquestes, el 89% corresponen al sector serveis, destacant projectes d’agricultura ecològica, turisme rural o comerç especialitzat.

Tot i que la dada és inferior a la d’altres anys, el regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel

Montfort, valorava la dada com a “molt positiva”, tenint en compte la influència de la situació de crisi econòmica. Montfort afirmava que “estem satisfets, perquè estem per damunt de la tendència de l’entorn”.

Segons dades de la memòria de Promoció Econòmica del 2012, el Centre Àgora va atendre 298 emprenedors durant el 2012, es van fer 730 sessions d’assessorament i 32 sessions de sensibilització, amb la participació de 550 persones. El 2012, el Viver d’Empreses del Centre Àgora va acollir 8

empreses. Pel que fa a les activitats formatives, el 2012 se’n van fer 29, amb més de 1.500 participants; les sessions del cicle Desenvolupa’t han tingut un miler d’assistents i a la trobada de macronetworking hi van participar 96 empreses.

El coordinador adjunt de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Jordi Solà, va destacar el servei d’infraestructura que s’ofereix al sector empresarial i entitats, que va convocar un total de 346 esdeveniments a les instal·lacions del Centre Àgora. Solà va afegir

que “aquesta és una part important de l’activitat del Centre Àgora, encara que no sigui visible per a la població en general, perquè s’adreça a un sector molt determinat”.

Els valors que es treballen des del Servei de Promoció Econò-

mica passen per l’orientació a l’usuari, la comunicació i difusió de l’activitat empresarial a tots els agents implicats, la innovació, el dinamisme i l’anticipació al canvi, la coherència amb l’estratègia de ciutat, la flexbilitat i la cooperació.

Penedès Econòmic

maig 2013

9

EMPRESA

La seu central de Caixa Penedès podria desaparèixer amb el nou ERO de BMN OLGA AIBAR El nou Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat pel grup Banc Mare Nostrum (BMN), afectarà a més d’un miler de persones a Espanya.

A Catalunya, aquesta reestructuració afectaria 84 persones, empleats de les oficines dels serveis centrals de Vilafranca. El termini de negociació entre la direcció i el comitè d’empresa s’esgota el proper 29 de maig i, per aquest motiu, els treballadors han convocat un seguit de mobilitzacions per mostrar el seu rebuig.

Segons Domènec Sadurní, secretari d’organització de CCOO a BMN, la direcció del Banc Mare Nostrum “es planteja externalitzar aquest servei i vendre’s la unitat productiva a altres entitats bancàries que no són el Banc Sabadell. Això significaria la desaparició completa dels serveis centrals de Caixa Penedès a Vilafranca”.

Afegia que, segons informes de la pròpia direcció, “si la viabilitat futura està garantida amb beneficis de futur, no s’entén que aquesta reestructuració s’escometi com si s’estigués liquidant el banc”.

Per això, per Sadurní, aques-

MÉS D’UN MILER D’EMPLEATS DEL BANC MARE NOSTRUM A ESPANYA ESTAN AFECTATS PER L’ERO, 84 A CATALUNYA ta oficina és “viable. Nosaltres plantegem mesures conjunturals i provisionals, no estructurals i d’eliminació de llocs de treball”.

A més, els sindicats denuncien que “els treballadors també han

patit retallades salarials i han vist minvats els seus ingressos en un 15% els darrers tres anys”.

Com mesura de protesta, el sindicat ha convocat a Catalunya quatre concentracions d’un quart d’hora de durada. La primera va tenir lloc el dilluns 13 de maig davant dels serveis centrals de Caixa Penedès.

Les altres es faran els dies 20, 23 i 27 del mateix mes. El 22 de maig, la plantilla de Caixa Penedès es concentrarà davant de la seu de BMN a Madrid, mentre que els dies 28 i 29 de maig, s’han convocat dues jornades de vaga de tota la plantilla de Banc Mare Nostrum, també a Madrid.

El pla inicial de BMN, que va rebre 730 milions d’euros d’ajudes públiques, plantejava una retallada de 1.163 ocupacions (863 acomiadaments i 300 suspensions forçoses), un 15% de la plantilla actual (7.355 empleats), si bé en la darrera oferta la direcció ha rebaixat la xifra fins a

 Protesta d’empleats dels serveis centrals de Caixa Penedès

1.035 persones. La retallada no inclou els 2.003 empleats que s’incorporaran al Banc de Sabadell a partir de l’1 de juny, després de l’acord arribat per BMN per a traspassar a l’entitat que presideix Josep Oliu la xarxa a Catalunya i Aragó. Pel que fa a la integració tecnològica, es produirà al voltant del mes d’octubre, moment en

què la banca electrònica de Caixa Penedès desapareixerà. Els canvis en la marca no es produiran fins més endavant.

Des del 2009, s’ha reduït un 15,43% de la plantilla (1.374 persones,) entre els treballadors de les caixes fundadores (Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra).

10

Penedès Econòmic

maig 2013

EMPRESA

Ampliar els serveis de l’empresa quan l’activitat de sempre no és suficient L’empresa GAB System, especialitzada en l’anàlisi de vins, ha ampliat la gamma de productes i des de l’estiu ofereix un servei d’anàlisi propi LÍDIA OÑATE Fer un bon vi no és fàcil, i menys si no s’analitzen contínuament els seus processos. De ben segur que el sector químic aplicat a l’enologia és un dels més desconeguts no només de la comarca, sinó de tot el país. Es mou entre bambalines, en evolució constant i amb la precisió d’una agulla.

“El vi no és tot igual, a més varia segons la zona i varietat. Té centenars de paràmetres a analitzar i, com a ésser viu que és, està en canvi continu. Per això s’ha d’analitzar en cada procés”, explica Lluís Garcia, comercial de GAB Sistemàtica Analítica SL (GAB System). Situada al carrer Sant Jordi, de Moja, aquesta microempresa de més de 37 anys de trajectòria ha vist passar les bones i no tan bones èpoques del Penedès com a zona vinícola. “Ara tot ha canviat molt”, ens explica Garcia, “de tenir pocs i grans cellers hem passat a molts i més petits”.

L’empresa va ser fundada per Joan Garcia Barceló i Joan Garcia Batlle, actual gerent de GAB System i pare d’en Lluís. Aquesta és una petita empresa dedicada a l’anàlisi, aplicada en totes les seves facetes, del producte final de la vinya: el vi. De l’empresa, el sector i l’esdevenir del seu futur enmig d’un clima de crisi hem parlat amb en Lluís Garcia, fill i nét de químics, que veu difícil el canvi generacional per la maduresa i l’alta competència del sector i el control de tots els procesos que intervenen en l’empresa.

L’activitat de GAB System se centra en la fabricació i distribució,

però en els darrers anys, s’ha vist obligada a ampliar els seus productes i serveis. Per Garcia “tot suma”, ja que “gràcies a la crisi ens hem vist forçats a crear nous productes i serveis, sinó seguiriem fent el mateix i acabariem morint. Però em diverteix i em satisfà trencar-me el cap pensant en nous aparells, crear-los i veure com el que has creat ho demanen els clients”. Precisament els nous productes els han permès mantenir les vendes. Arran d’escoltar els clients, GAB System va entendre que necessitava crear productes per adaptar-se a un nou subsector. L’alt cost i la cojuntura actual eren un impediment per a comprar un aparell. Per això Garcia va crear una línia d’aparells més econòmica. “En els darrers anys hem detectat molt aficionats que fan el seu propi vi, llavors ens vam adonar que havíem d’ajustar els equips a les seves necessitats perquè eren amateurs i no cellers”, explica Garcia que, sense

LA LÍNIA DE PRODUCTES MÉS ECONÒMICA ÉS UN CAMÍ A EXPLORAR PER L’EMPRESA buscar-ho, ha guanyat un petit sector, que ell anomena el dels “petits elaboradors”. Aquest descobriment ha estat possible per la seva pàgina web www.gabsystem. com, on posen a disposició més de la meitat dels productes de què

 Joan Garcia i Lluís Garcia, pare i fill al capdavant de l’empresa GAB System

disposen en estoc. Els nous canvis que van introduir fa prop de vuit anys com la botiga online i el contacte a través d’Skype, fa quatre, han reforçat el contacte amb els clients i han permès solucionar problemes a països molt llunyans com Austràlia.

Aquestes innovacions són un petit pas per fer-se lloc enmig d’un món globalitzat on la competència és ferotge. També ho és al sector enològic, amb França al capdavant. L’àmbit de distribució de productes de laboratori és un dels subsectors on més empreses decideixen introduir-se, sobretot aquelles indústries d’altres sectors. Aquest fet ha portat GAB System a explotar l’altra de les vies de negoci, la de la producció pròpia. “Ens costa competir amb les grans empreses perquè disposen de comercials diàriament a peu de carrer. Aquí som quatre persones i se’ns fa difícil sortir pel cost que suposa i el temps que hi hem de dedicar”, confessa Garcia. Els productes que més sortida tenen són l’instrumental de laboratori, aparells i, sobretot, els packs de reactius, que permeten als enòlegs analitzar el seu vi o el del celler pel qual treballen.

Garcia ens explica que, gràcies a aquests packs senzills i econòmics tothom ha estat capaç d’utilitzarlos, ja que ara tothom pot diposar

de les eines a un preu assequible i fer-ne ús fàcilment seguint les instruccions que elaboren a GAB System.

Des de GAB System comenten que últimament han notat un augment de nous cellers. “La mitjana acaba sent positiva perquè sempre hi ha gent, però el que passa és que ara s’ho miren més i gasten menys”, explica Garcia.

GAB SYSTEM HA EXPORTAT ALS 5 CONTINENTS. ON MÉS VENEN ÉS A AMÈRICA I EUROPA Aquesta situació els ha obligat a esprémer el cervell, a idear nous productes i abarcar més serveis com el que van posar en funcionament a l’estiu: el servei d’anàlisi.

“Tenim tots els estris i coneixements per fer-ho, simplement era provar-ho. Vam comprar un equip autoanalitzador i des de l’estiu oferim aquest servei”, comenta Garcia.

Tot i que el mercat potencial és Espanya, on venen productes a totes les denominacions d’origen, aquesta microempresa penedes-

enca mira d’ampliar el mercat cap a l’exterior. Fins al moment han exportat a una vintena de països, però és a França, Portugal, Amèrica central i en especial Mèxic, allà on tenen més clients.

“Vendre fora no és fàcil, necessites dedicar-hi temps per anar trencant el tòpic que el producte francès és el millor”, afegeix Garcia. Malgrat les expectatives de vendre a l’estranger, l’empresa també té camp per córrer al país, sobretot, en aquelles comunitats autònomes on la seva presència és menys notable. Els territoris on més bona acollida tenen els seus productes són Galícia i Castella i Lleó, amb Catalunya al capdavant.

Tant Joan Garcia com Lluís Garcia tenen clar que l’actual és un moment de mantenir el que ja es tenia, però ampliant tot el que es pugui l’activitat de l’empresa. Entre els projectes a curt termini es troba el servei d’anàlisi, ja posat en funcionament des de l’estiu; optimitzar els productes a la venda (baixant el cost, millorant les prestacions i fer el disseny més atractiu); i, per últim, han creat una marca de material de control de referència anomenada Certivin, un vi patró certificat i multiparamètric per al control de l’anàlisi enològic on esperen una demanda molt específica.

maig 2013

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

maig 2013

EMPRESA

La dissenyadora Judith Antolín Central Import tanca obre un nou estudi a Vilafranca portes definitivament

Antolín ha rebut el premi Dona Emprenedora Estela 2013 en el marc de la Nit de l’Empresa de l’ADEG OLGA AIBAR La dissenyadora gràfica Judith Antolín està d’enhorabona. El 2013 ha complert cinc anys des que va començar a treballar de manera autònoma, creant Judith Antolín Studio i, justament en aquest moment, ha decidit avançar i millorar el seu negoci traslladant-se a un nou espai propi. El nou estudi està situat a Vilafranca del Penedès, al carrer Pau Benach, 9, local esquerre.

Es tracta d’un pas important per a aquesta jove professional de 31 anys, ja que ha estat una decisió presa amb optimisme en temps arriscats i que suposa la consolidació del negoci i una aposta de futur.

Per aquest motiu, el passat 30 d’abril, va celebrar la inauguració oficial per presentar-lo als seus

clients. I aquest canvi ha vingut acompanyat d’una bona sorpresa: durant la Nit de l’Empresa de l’ADEG, celebrada el 26 d’abril a l’Hotel Melià de Sitges, Judith Antolín va rebre el premi Dona Emprenedora Estela 2013, atorgat per l’agrupació Dones d’Empresa Penedès-Garraf i l’ADEG.

Judith Antolín és autora de la campanya gràfica de la Festa Major 2012 de Vilafranca, entre altres projectes. També treballa per reconegudes empreses penedesenques com Bodegues Torres o Cal Soler. Els seus treballs es poden consultar a la web: www. judithantolin.com.

Central Import, el concessionari de les marques Audi i Volkswagen de Vilafranca i Vilanova, va tancar portes definitivament el dia de Sant Jordi després de donar per acabat l’ERO, que afecta 57 treballadors que, de moment, s’han quedat a l’atur.

Després de 21 anys, l’empresa, regentada per Joan Antón Huguet, ha deixat de donar servei al seus clients, que ara han de traslladar-se al Vendrell, Tarragona o Molins de Rei, els con-

cessionaris més propers.

Tanmateix, un concessionari de la comarca ha arribat a un preacord amb l’administrador concursal, operació que va acabar d’autoritzar un jutge el 9 de maig. Així, en les properes setmanes, l’empresa podria tornar a obrir de nou les portes a la vila amb la majoria dels treballadors.

A Vilafranca, Central Import estava situada a l’avinguda de Tarragona, 96 i a Vilanova i la Geltrú, a la ronda Europa.

Casaametller busca 50 empleats Gràfiques Llopart per a les noves botigues busca inversors

L’empresa té 67 centres distribuïts per Catalunya i preveu arribar als 80 abans de finals d’any REDACCIÓ

Casaametller centra el seu pla d’expansió en l’obertura de nous establiments propis. Actualment en té 67, distribuïts per tot el territori català, i preveu tancar l’any amb 80 sota el seu nou eslògan “Volem ser la teva masia del S.XXI”.

Per poder desplegar aquest ambiciós pla, l’empresa està realitzant diversos processos de selecció per trobar personal que es pugui incorporar a les noves botigues que s’obriran pròximament arreu del territori català. De moment, busca 50 persones abans d’acabar aquest primer semestre.

Amb això, la companyia reforça el compromís que manté amb la generació de llocs de treballs estables i de qualitat, fet que es corrobora amb les 120 contractacions que es van realitzar durant l’any 2012.

Casaametller va néixer el 2001 a Vilafranca del Penedès i treballa amb un model de negoci d’integració vertical, on es controla des de l’origen els productes que ofereix a les seves botigues, les quals tenen més de 1.200 ha. de producció pròpia i de 1.500 ha. d’agricultors associats.

Les seves botigues ofereixen fruita i verdura, productes elaborats

des del seu obrador central, com pizzes, amanides, truites, cremes de verdures, brous, menjars preparats, làctics, i altres productes de proximitat; embotits, càrnics, melmelades, cereals, productes dietètics, cerveses artesanes, vins i caves, etc.

L’empresa va tancar el 2012 amb una facturació de 58M€, un 29% més que l’any 2011.

Gràfiques Llopart de Sant Sadurní busca inversors per continuar amb el negoci. Si no els aconsegueix, haurà de reestructurar-se.

De moment, l’empresa, que està en concurs de creditors des de fa més d’un mes, ha hagut de reduir la plantilla a la meitat i ara vol eliminar una part de la producció i dedicar-se només a la impressió d’etiquetes per a vi i cava, deixant enrere la part dedicada a la impressió de material publicitari o divulgatiu.

Gràfiques Llopart és una empresa amb més de 60 anys d’història a la capital del cava.

Es va fundar l’any 1952 per mitjà de Jordi Llopart Romeu.

Les primeres feines que van realitzar van ser etiquetes de vi i cava, que ja aleshores van esdevenir un dels puntals de l’empresa.

Tanmateix, als anys 60 el negoci es va ampliar i s’hi van afegir altres tipus de feines: programes, revistes i llibres, treballs que ara es deixaran de fer.

Penedès Econòmic

maig 2013

13

EMPRESA

Maskydiving, una botiga i escola de submarinisme al bell mig del Penedès OLGA AIBAR Maskydiving és una escola de submarinisme que et permetrà gaudir de la vida subaquàtica del nostre entorn sense haver de fer llargs desplaçaments.

L’establiment, ubicat al carrer Francesc Macià, 12 de Vilafranca, davant del mercat de Sant Salvador, ofereix cursos molt diversos de diferents especialitats, adaptats a cada edat i necessitat, o fer un regal original a les persones que estimes.

Per començar a submergir-te en aquest món, el primer que cal fer és un bateig de mar, que permet mantenir un primer contacte amb el busseig en una immersió a la Costa Brava i experimentar la sensació de respirar sota l’aigua.

Amb una explicació mínima, els nous bussejadors comencen a utilitzar l’equip autònom i realitzen una immersió a poca profunditat en mar i sota supervisió profes-

sional. L’edat mínima per fer-lo són 8 anys, amb autorització dels pares o tutor.

Si es vol continuar i aprofundir en aquest interessant i increïble món, es pot fer el Padi Scuba Diver (La forma més senzilla

A L’ESTABLIMENT ES POT LLOGAR O COMPRAR EL MATERIAL NECESSARI PER A LA IMMERSIÓ I FER REPARACIONS i ràpida d’iniciar-se al món del busseig recreatiu), el Open Water Diver (que qualifica per bussejar de forma independent a tot el món), el Advanced Open Water Diver (que permet bussejar a

més profunditat i fer immersions d’aventura), el Rescue Diver (on s’aprèn a reaccionar correctament davant de diferents situacions que puguin sorgir sota l’aigua) o el DiveMaster (el primer pas per a convertir-se en professional del busseig recreatiu). També es poden fer cursos de primers auxilis, d’esnórquel i especialitats de busseig Nitrox i amb tratge sec.

El vilafranquí Xavier Mascaró, instructor de submarinisme, ofereix classes teòriques a la mateixa seu de l’escola. Les pràctiques es fan a la piscina municipal. Mascaró va començar en aquest món l’any 1995, arran de la realització d’uns cursos com els que ara ofereix ell que, de mica en mica, li van crear una nova passió, que s’ha transformat en la seva forma de vida. Ara, cada cap de setmana és en un lloc diferent, cercant vida marina a les profunditats, fotografiant peixos curiosos, flora i nous indrets curiosos per bussejar i guiar els seus alumnes per les

aigües més riques de la costa catalana. Ha bussejat per les Canàries i en indrets tan exòtics com Indonèsia o Tailàndia, i ha fet de guia de busseig en diversos centres d’immersió de la Costa Brava. Ara ho fa des de la nova botiga de Vilafranca, on també es pot adquirir o llogar tot el material necessari per als diferents cursets i especialitats, fer reparacions de material,

càrregues d’ampolles, assegurances de busseig i sortides.

Maskydiving ofereix viure experiències divertides i diferents molt a prop de casa nostra, a les costes de Tarragona o de Girona, en cales on es pot veure la més diversa fauna subaquàtica.

Per a més informació, es pot consultar el web: www.maskydiving. com.

14

Penedès Econòmic

maig 2013

EMPRESA

ANÀLISI DE LES EMPRESES D’OLÈRDOLA L’alcalde d’Olèrdola, Josep Tort, i el gerent de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Francesc Simó, van fer una reunió de treball per analitzar les potencialitats del municipi i les necessitats de les empreses instal·lades. Segons l’alcalde, els punts forts d’Olèrdola per a les empreses són una bona comunicació als seus polígons industrials, uns impostos i taxes competitives, un sòl industrial consolidat, uns serveis tècnics potents amb capacitat de resol-

CURSOS DE FORMACIÓ BONIFICABLES DE LA CAMBRA DE BARCELONA

dre amb agilitat les gestions i tràmits i un ajuntament sanejat que paga els seus proveïdors en un termini de 18 dies. Pel que fa als punts febles, l’alcalde reconeixia que el polígon del Clot de Moja té dificultats pel que fa al control d’inundacions i que s’ha de millorar la comunicació amb les empreses instal·lades.

La delegació de la Cambra de Barcelona a l’Alt Penedès ha organitzat diferents cursos de formació bonificables per a aquest mes. El primer d’ells és un curs pràctic sobre el tractament fiscal de les operacions internacionals a efectes d e la imposició directa, que es farà el 21 de maig.

El segon analitza la legislació actual en matèria de jubilació i és previst que es realitzi el 22 de maig. Més informació a www. cambrabcn.org.

La roba de segona mà, un recurs social i rendible La botiga vilafranquina de Roba Amiga vol obrir també un servei de recollida de mobles a domicili OLGA AIBAR Un dels efectes de la crisi que vivim és la multiplicació del consum de la roba de segona mà que, fins fa uns anys, era un fet residual i que, cada cop, s’ha fet un espai més habitual als armaris i s’ha acabat convertint en un negoci sostenible tan economicament com mediambientalment.

En vista de les dificultats econòmiques, moltes famílies opten per aquesta possibilitat. I és que la roba que ja no ens posem encara té moltes possibilitats per ser reutilitzada per altres persones.

Tanmateix als països del nord d’Europa, més enllà del factor econòmic, molta gent compra roba usada per raons mediambientals i també de moda, perquè, en aquestes botigues, pots arribar trobar roba de moda, però d’altres èpoques que són molt preuades i dificils de trobar, així com roba de casa feta de lli o de cotó antic 100% natural.

Tot i que la recollida de roba a estat sempre una activitat social, promoguda sovint des de Càritas per garatir el lliurament social a families amb pocs recursos, moltes empreses van veure una via de negoci i van començar a proliferar per les ciutats contenidors per a la recollida de roba usada, molts dels quals eren il·legals, i que eren regentats per empreses o particulars amb una presumptiva finalitat social que, a posteriori, es va comprovar que era merament lucrativa. En vista d’aquest fet, fa un temps es va començar a revisar on anava a parar aquesta

roba i quin ús se’n feia, i es van retirar molts d’aquests contenidors, i es van deixar únicament els que veritablement compleixen una funció social. D’aquí neix el projecte Roba Amiga, una cooperativa formada per un grup d’entitats dedicades a la inserció laboral. Es va fundar l’any 2006 amb l’objectiu de modernitzar el sector en termes d’eficiència i rendibilitat i per reduir al màxim els residus tèxtils a través d’un model que promou la inserció de persones en situació o risc d’exclusió social.

Fa uns dies, es va inaugurar a Vilafranca la segona botiga Roba Amiga més gran de Catalunya, ubicada al carrer Sant Pere, 46, després de set mesos d’haver entrat en funcionament. El balanç d’aquest temps és “molt positiu”, tal i com va apuntar el gerent de les cooperatives vilafranquines Nou Verd i Nou Set, Juli Silvestre, perquè moltes persones han

adquirit peces i perquè s’han creat quatre llocs de treball per a persones que estaven en risc d’exclusió social”. Però quin circuit segueix aquesta roba? Les peces que s’aboquen als més de mil contenidors distribuïts per Catalunya són transportades en camió fins a una nau de Sant Esteve Sesrovires, on se selecciona la que pot tornar al circuit comercial i la ven a les seves botigues, o les exporta per a ser venuda a altres països on esta degudament autoritzada aquesta activitat, sovint de la mà d’altres cooperatives locals. La selecció és rigorosa i segueix un estricte control de qualitat. La roba que encara té valor material, però no pot ser usada, es destina per al reciclatge en draps o fils. Roba Amiga gestiona més de 7.800 tones de residus en cinc plantes de tractament tèxtil i ven la roba en els 16 punts de venda que té distribuïts per Barcelona, Lleida i Girona.

TALLERS EMPRESARIALS El servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament ha preparat dos tallers empresarials. Els tallers es faran a Nexes, el Centre de Serveis a les empreses de Sant Sadurní, són gratuïts i tenen per objectiu facilitar eines als assistents per millorar la metodologia financera de l’empresa.

El primer taller porta el títol de ‘Diagnosi financera’ i es farà els dies 28 de maig i 4 de juny, de 9.30h a 13.30h, i anirà a càrrec del ponent expert llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i diplomat en auditoria

financera, assessor d’empreses en àrees comptable, financera i fiscal Josep Ristol.

El segon dels tallers anirà més orientat a la planificació financera i es farà els dies 11 i 18 de juny, a la mateixa hora i a càrrec de Jordi Boixadera, llicenciat en ADE i postgrau en comptabilitat i tributació.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Dos anys i tot està pitjor Ja fa dos anys que col·laboro amb aquest mensual econòmic del Penedès, i en molts articles passats tenia l’esperança que tot començaria anar a millor; i no, ara ja penso que hauria d’anar tot pitjor, i que Espanya rebenti d’una vegada.

Em costa molt controlar les paraules que haig d’utilitzar quan parlo sobre la situació econòmica i política que està patint el nostre país.

Em sembla totalment irreal tot el que està succeint, començant per les polítiques kamikaze del govern espanyol, els seus continuats atacs a tot el que és català, i per la situació esperpèntica que es dóna quan mirem la situació on hi ha més habitatges sense persones, proporcionalment hi ha més persones sense habitatge, algú ho pot entendre?

Tinc molts amics emprenedors, i aquesta situació està implicant una cosa que, a priori crec molt important, i no és ni més ni menys que un canvi de mentalitat en l’ecosistema emprenedor, molt d’ells, i jo m’hi incloc, estem agafant una mentalitat social molt important, ens mirem amb preocupació i respecte les denúncies de la PAH, dels sindicats, de tots els moviments d’indignats, perquè

som emprenedors, però estem més a prop de tots aquests moviments que no pas del bàndol del capitalisme carnívor.

Una situació personal viscuda l’altre dia en un acte en un Ajuntament, on l’alcalde/ssa en petit comitè feia mofa d’una manifestació que hi havia als afores del consistori em va fer veure que la política i la societat estan molt lluny, una distància quasi impossible de tornar a apropar-se. El mateix amb la relació entre Catalunya i Espanya, que esta donant cada dia nous capítols meravellosos en el nostre camí a Itaca.

Tot plegat, aquest allunyament entre emprenedors-empresaris, societat civil-política, CatalunyaEspanya, socialisme-capitalisme, esta arribat al límit, un límit que el marca una estreta línia vermella que està a punt de trencar-se, i ens portarà, inevitablement, al punt que tot rebenti! I no ho veig pas una cosa dolenta, ans al contrari, serà el pròxim pas si volem que les coses canviïn. Es el principi del fi de l’actual sistema.

Per cert, felicitats a tot l’equip i col·laboradors del Penedès Econòmic per la distinció rebuda durant la passada Nit de l’Empresa ADEG 2013, enhorabona!

maig 2013

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

maig 2013

EMPRESA

SIMÓN COLL XOCOLATERS LLIURA UN XEC DE 2.010€ A LA CREU ROJA La directora comercial de la fàbrica de xocolata Simón Coll de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Coll, va lliurar al president de la Creu Roja Alt Penedès, Jaume Munné, un xec per import de 2.010€ com a resultat de la recaptació del sorteig d’un ou de xocolata de 17Kg, metre i mig d’alçada i 80 cm de diàmetre.

L’ou es va sortejar a la botiga de l’Espai Xocolata de Sant Sadurní el passat 31 de març.

Aquesta recaptació anirà desti-

BON PREU CELEBRA 14 ANYS DE COMERÇ JUST

nada íntegrament al programa d’alimentació infantil que Creu Roja Alt Penedès, juntament amb el Rebost solidari de Vilafranca del Penedès, van posar en marxa i que té per objectiu ajudar les famílies amb pocs recursos econòmics perquè puguin assegurar un got de llet al dia als seus infants.

El Grup Bon Preu celebra el mes del Comerç Just. Per aquest motiu, s’amplia la gamma de productes de comerç just als més de 150 establiments Bonpreu i Esclat que, al llarg de l’any, ofereixen cafè, te, sucre, xocolata o galetes, entre d’altres. Bon Preu també organitza activitats paral·leles a l’Espai del Consum, com un taller de xocolata de comerç just, degustació de cafè a diferents establiments, un sorteig de lots amb productes de Comerç Just i altres accions.

La Mancomunitat destina 24.000 euros a emprenedors Les empreses Remus, a Avinyonet del Penedès, i Wooala Planazos, a Vilanova, són les escollides LÍDIA OÑATE La Mancomunitat Penedès-Garraf ha atorgat dos crèdits de 12.000 euros cadascun als emprenedors Èric Enguita i Pol Alcàzar per al seu projecte empresarial Remus, situat a Avinyonet del Penedès, i a Antonio Anoro per a Wooala Planazos, a Vilanova i la Geltrú. La manca de finançament i la dificultat d’obtenció de crèdit bancari ha dut a aquest organisme supracomarcal a crear el Premi Mancomunitat Finança, un ajut financer dotat amb 24.000 euros, que busca potenciar la creació de llocs de treball i contribuir al desenvolupament socioeconòmic de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. El premi consisteix en la concessió d’un préstec per import de 12.000 euros a un 3%

“HEM CONCEDIT AQUESTS CRÈDITS, PERQUÈ ELS BANCS HAN DEIXAT DE FER LA SEVA FUNCIÓ” Pere Pujol President de la Mancomunitat

anual i a un termini de 5 anys, el primer dels quals amb carència d’amortització. La dotació es realitza amb càrrec al romanent de la institució. Tot i que quan es va convocar el premi era previst des-

 Els emprenedors Enguita i Anoro, i el president Pujol (al mig)

tinar 24.000 euros a un sol projecte, l’alt nivell de les propostes ha fet repensar la decisió al Comitè de Selecció i partir el premi.

El president de la Mancomunitat, Pere Pujol, s’ha mostrat crític amb la convocatòria d’aquest premi, ja que “no s’hauria convocat si els bancs no haguessin abandonat la seva funció de donar crèdit a emprenedors amb idees de negoci com aquestes”.

En total, s’han presentat 16 candidatures, cinc de les quals eren de l’Alt Penedès. L’empresa Remus es basa en la importació i comercialització de botes de roure colombià, una novetat al mercat europeu. Enguita, col·laborador habitual del Penedès Econòmic, confia que l’acceptació al mercat sigui bona, ja que “el roure colombià s’ha utilitzat durant segles per a la criança del rom i mai s’havia provat al sector del vi”. Junt amb tres socis més, un

d’ells colombià, Enguita ha madurat el projecte durant sis anys i creu que la novetat i el preu, més competitiu que el de les barriques franceses i americanes, permetrà obtenir èxit al sector vinícola.

Wooala Planazos es una plataforma online que pretén fomentar les relacions entre pare i fills a través d’una oferta d’oci molt àmplia en la qual ambdós se sentin identificats. Segons ens ha explicat Anoro, les activitats es podran comprar a un preu molt assequible i seran molt diverses: gastronòmiques, lleure, aventura... Wooala Planazos es va constituir fa quatre mesos i els 12.000 euros permetran allargar la vida de l’empresa i poder fer accions addicionals.

Properament estrenaran la pàgina web, prevista per l’1 de juny, i a partir d’aquí Anoro preveu que sorgeixin “necessitats d’inversió econòmica per promocionar comercialment el producte”.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Recepta antidepressiva Hi havia una vegada... un jove i triomfador executiu que passejava a tota velocitat en el seu cotxe esportiu últim model. Un cotxe vermell i brillant que era una de les seves més preuades possessions.

Conduïa amb precaució i va tenir temps d’esquivar i no topar-se amb un ciclista que va creuar sense mirar.

De sobte, un maó es va estavellar a la porta del darrere. El jove va frenar i va fer marxa enrere fins al lloc d’on havia sortit el maó. Va baixar del cotxe d’un bot i va agafar pels braços a l’única persona que hi havia a la zona, un noi i li va cridar: - Qui ets tu? Què li has fet al meu cotxe? És nou i aquest maó et costarà molt car! Per què has fet aquesta bretolada?

El nen, plorant, li va contestar: - Ho sento, senyor, però no sabia què fer. El meu germà ha caigut de la cadira de rodes i està ferit i no el puc aixecar tot sol. Ningú s’ha aturat per ajudar-me ...

L’executiu va sentir un nus a la gola i, visiblement afectat per les paraules del noi i sense dir cap paraula, va aixecar al jove del terra, el va asseure de nou a la seva cadira, va treure el seu mocador de seda i va netejar una mica les petites ferides de la caiguda, després va verificar que es trobava bé. El noi que va llançar el maó va mirar amb els ulls brillants i amb un somriure que no té possibilitat de ser descrit per ningú, i li va agrair l’ajuda: - Moltes gràcies, senyor i ...

Perdoni lo del totxo!

Mentre el nen empenyia al

seu germà a la cadira de rodes cap a casa, el jove executiu va caminar lentament cap al seu cotxe, pensant en el que li havia succeït.

Mai va portar el vehicle a reparar, va deixar la porta com estava, li ajudava a recordar que no havia d’anar per la vida tan de pressa que algú hagués de tirar un maó per cridar la seva atenció.

Bonica anècdota relatada per un autor desconegut, que ens fa veure com pot arribar a ser recomfortable el fet d’ajudar algú. Més fins i tot per al que ajuda, que per a la pròpia persona ajudada.

Has rebut algun totxo en la teva vida? Potser anem tan ràpid que l’has esquivat...

Cada minut hi ha multitud de possibilitats d’ajudar voluntàriament algú.

Petits detalls, situacions quotidianes que ens envolten en la nostra vida social, en l’entorn professional, i no necessàriament de tipus econòmic. No em refereixo tampoc, a tantes lloables persones anònimes que dediquen la seva vida a ajudar de forma altruista.

Petits gestos i accions en aquest sentit, ens motiven, ens fan sentir útils, vius, i poden omplir d’orgull el nostre ego.

Diverses teories psicològiques defensen el fet d’ajudar a algú que ho necessiti, com una recepta per cultivar una actitud mental positiva, fins i tot, hi ha qui ho titlla d’antidepressiu, en un entorn crispat i certament depressiu que conforma una societat massa individualista i sovint poc solidària.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

maig 2013

17

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Finestres, una bona solució El Josep Mª Ferrer es queda a l’atur als 52 anys amb 30 anys d’experiència en el sector de les finestres i la serralleria. Després d’un temps de preparació obre el seu negoci Finestres Vilafranca La situació d’atur et va empènyer a obrir aquest negoci? És el teu un negoci “per necessitat” més que no pas “per oportunitat”?

Durant els 30 anys d’experiència, em vaig especialitzar molt en el producte que venc. El que avui és el meu proveïdor ho era de l’empresa on treballava i és allà on vaig aprendre l’especialització que demana distribuir aquest producte. Quan l’empresa va tancar, de seguida vaig veure clar que aquell producte tenia molt interès comercial i que jo n’era un bon coneixedor. Malgrat això, vaig estar un temps pensant i buscant informació i idees sobre altres projectes que pogués tirar endavant.

Però la veritat és que veia bastant clar que podia ser viable tenir una petita infraestructura que em permetés fer de distribuïdor de Finstral. Malgrat la situació econòmica del moment actual, els resultats d’aquest producte concret no eren dolents en el meu anterior lloc de treball.

Sobta veure un negoci nou vinculat al sector de la construcció.

Què et fa diferent?

Són diverses coses. D’una banda, és ben cert que l’obra nova està molt aturada. Però també és veritat que moltes persones que potser en altres moments haurien optat per un canvi de vivenda, avui decideixen adequar en bones condicions l’actual. I això passa per tenir millors condicions d’aïllament acústic, tèrmic, més seguretat. I aquestes característi-

ques les aporta el PVC, material del qual estan fetes les nostres finestres. És per això que m’agrada dir, que el que venc no són finestres sinó solucions energètiques, tèrmiques, de seguretat...

El producte prové del nord d’Itàlia i garanteix uns alts estàndards de qualitat, amb totes les homologacions de l’estricta normativa alemanya i europea.

Prenc les mides, pressuposto i la finestra es construeix íntegrament a la casa mare. Quan arriba aquí només cal instal·lar-la, feina que fan els col·laboradors professionals que ja coneixia i amb els quals he arribat a un acord.

A banda del producte, quines altres coses destacaries com a

fortaleses?

Sense cap dubte, l’experiència i formació en aquest producte i la relació amb la casa mare que ha fet possible ser-ne el distribuïdor.

La bona relació que vaig establir amb ells durant els any de treball, fruit del contacte i del rigor amb la feina, ho han fet possible.

Però també crec que és una fortalesa el fet d’haver pogut començar el negoci sense endeutar-me i fent servir la capitalització per a les despeses d’inici de l’activitat. He trobat un local molt ben adequat que no demanava pràcticament cap instal.lació i amb una despesa mínima he pogut començar.

Quin és el proper pas?

El pas següent és compartir el projecte amb alguna altra persona de confiança i que complementi la meva feina. Conec molt bé la part tècnica però està clar

Què en traiem de l’experiència?

1- L’experiència i les relacions adquirides durant una vida laboral : l’experiència del Josep Mª demostra la importància de teixir bones relacions en els nostres llocs de treball. No sabem mai en un futur com hi podrem arribar a col·laborar.

2- Risc moderat: possiblement un dels ímputs més importants de l’entrevista ha estat el seny. És clar que engegar un negoci comporta el seu risc, però si la moderació en la seva posada en funcionament és el que impera, aquest es minimitza de forma considerable.

3- Col·laboració: Ser conscients d’allò que no sabem o no coneixem prou bé, ens fa molt més oberts en la recerca de solucions.

4- Investigar altres possibilitats: malgrat tenir molta experiència en un sector, el Josep Mª va investigar altres possibilitats. Aquesta actitud curiosa, inquieta i no conformista ens ajuda a donar noves dimensions al projecte.

5- És millor vendre solucions que productes: quan som capaços d’explicar el producte que venem en clau de solució que aportem al nostre client, el que oferim adquireix molt més valor.

que no podem esperar que la gent entri per la porta. És imprescindible sortir a vendre a tots aquells que poden apreciar les qualitats d’aquestes finestres i poden ser-ne prescriptors. Per això cal un bon comercial que, a més de conèixer el producte, tingui molta xarxa i s’impliqui tant com jo a tirar endavant aquesta empresa.

Com imagines el teu futur i el de la teva empresa d’aquí a un any.

Imagino que aquesta persona s’haurà ja incorporat i que podrem ser referents no ja en finestres, sinó a donar solucions a tot això que he anat explicant.

I és clar, m’imagino un futur més estable, en el qual tinguem feina suficient perquè aquest sigui el nostre projecte professional.

I l’entorn com us pot afectar?

La situació en aquests moments és molt incerta, però en el nostre sector hi ha un fet que pot ajudar-nos i és que a partir del mes de juny, si es compleixen les pre-

visions, sembla que entrarà en vigor una normativa que obliga a disposar d’una certificació energètica dels edificis. Això fa que sigui necessari, sobretot, un molt bon aïllament.

I si haguessis de donar algun consell a algú que vulgui engegar el seu projecte, què li diries?

Uff, no sé si sóc ningú per donar consells. Però em sembla que una de les primeres coses que li suggeriria que no munti res així que es quedi a l’atur. Vull dir amb això que es doni un temps per pensar, per posar a la balança els pros i contres d’engegar un negoci.

Una altra cosa que em sembla fonamental és saber trobar bons col·laboradors, persones que es complementin amb allò que tu saps fer. On no arriba un, arriba l’altre. També em sembla molt necessari no autoenganyar-se i pensar que el teu projecte serà el millor si no pots diferenciar-te dels altres projectes que ja estan al mercat.

18

Penedès Econòmic

maig 2013

EMPRESA

Cafès Novell prepara la seva entrada al mercat americà L’empresa ha estat una de les sis escollides per participar a la plataforma Catalan Gourmet USA

 Representants de les sis empreses a Washington

res visites a terres americanes seran a Chicago, al juliol, i a la 17a fira Americas Food and Beverage de Miami, a l’octubre.

Catalan Gourmet USA posa a disposició dels participants un servei de logística i d’importació que s’encarrega de les homologacions necessàries per comercialitzar els productes gourmet als Estats Units. Des del Centre de Promoció de Negocis d’ACC1Ó a Miami, a més, es fa una cerca activa d’importadors, distribuidors i re-

presentants americans interessats en aquest tipus d’aliments.

Amb l’ajut d’ACC1Ó, Cafès Novell temptejarà el terreny per poder vendre els seus productes als Estats Units. Tot i això, Batet admet que encara és aviat per definir l’estatègia: “de moment estem buscant un canal d’entrada, tot que podria ser a través d’un distribuïdor”. Actualment, Cafès Novell disposa d’una delegació a Itàlia i als Estats Units seria el tercer país on tindria presència.

Obre Box Lloguer Penedès, un taller per reparar-se el cotxe LÍDIA OÑATE Els manetes de l’automoció tenen un nou espai per realitzar els seus afers: el Box Lloguer Penedès. Des de fa unes setmanes, la comarca disposa d’un taller en el qual qualsevol persona pot realitzar les seves reparacions de cotxe.

Box Lloguer Penedès ofereix un servei innovador fins ara a l’Alt Penedès: un taller on el client trobarà quatre boxes amb elevadors i més de mil eines per poder reparar el seu vehicle.

Aquesta és una possibilitat que permet estalviar diners a aquells conductors que hagin de fer alguna reparació i disposin de nocions de mecànica.

Els propietaris del negoci són els vilafranquins Gerard Suriol, gerent i comercial, i Marta Rovira, secretària i administrativa, que han posat a l’abast del públic una

Director General casaametller S.L.

L’hora dels empresaris

LÍDIA OÑATE L’empresa vilafranquina Cafès Novell ha estat una de les sis escollides pel departament d’Empresa i Ocupació per participar a la primera edició de la plataforma Catalan Gourmet USA, impulsada per l’agència ACC1Ó. Amb aquesta iniciativa es pretén facilitar l’exportació i promoció dels productes gourmet catalans als Estats Units. Junt amb Cafès Novell, s’introduiran al mercat americà les empreses Miquel Alimentació Grup (amb una gamma de productes que inclou fideuàs, paelles i salses), Cap d’Urdet (bolets i trufes), Cal Saboi (oli d’oliva), Xertoli (oli d’oliva) i Amanida (olives i adobats).

A finals d’abril, va tenir lloc a Washington el primer dels tres esdeveniments programats. Va ser al restaurant Jaleo, del reputat cuiner José Andrés, al qual van assistir Dolors Novell, responsable del departament d’Exportació, i Manel Batet, responsable de formació i comunicació. Les prope-

JOSEP AMETLLER CIVILL

Ha arribat el moment en què els empresaris hem de fer un pas endavant per resoldre aquesta xacra de l’atur que priva del dret al treball més de 900.000 persones a Catalunya. Si et poses a la seva pell i en la de les famílies que tenen tots els seus membres a l’atur, tens la sensació que cal fer-hi alguna cosa.

Tinc el convenciment que tenim un gran potencial per desenvolupar i que, malauradament, no ho sabem aprofitar. Animo tots els empresaris que tinguin la mínima possibilitat de ferho, que agafin les maletes, viatgin per Europa i valorin quins productes o serveis els podem oferir. Quan torneu a casa amb el cap ple d’idees us trobareu un país en una situació geoestratègica immillorable i amb persones formades, compromeses i sacrificades per fer-les realitat. Els treballadors ja no poden fer més esforços dels que estan fent i els empresaris tenim el deure de donar valor a tot el capital humà desaprofitat que hi ha en aquest país.

Des del nostre humil projecte hem procurat posar el nostre granet de sorra.

Vam viatjar a Europa per veure què els podíem oferir. Un cop varem tenir clar què fer dins de les nostres

capacitats i coneixements, vam contractar un petit estand a Alimentaria 2012, i gràcies a l’esforç i el treball de persuasió de tot l’equip hem aconseguit entrar en el mercat anglès, francès i suís, en establiments d’alt prestigi els quals seran una referència magnífica per seguir creixent per Europa amb les nostres cremes de verdures. A priori un producte de poc valor afegit, però que és el que nosaltres podem oferir i sabem fer. Aquest projecte ha suposat una inversió d’aproximadament 1,5M€ i la contractació de 40 persones. Nosaltres no teníem capital suficient per fer aquesta inversió i l’ajuda de les entitats bancàries ha estat fonamental. Malgrat la idea estesa de les dificultats amb el crèdit, en aquests moments, al món, “hi ha molts diners” buscant bones inversions per invertir i aquí les entitats financeres han de jugar també un paper determinant .

Si tots plegats ens ho proposem i cada part fa la seva feina ben feta, el nostre país ha de ser un motor de creació de valor a mig i llarg termini. De nou, animo els empresaris que surtin i comencin projectes de creació de valor, cada lloc de treball creat pot salvar una família.

PENEDÈS ECONÒMIC alternativa als tallers mecànics que fa anys que funciona a diferents països com Anglaterra, Alemanya i França. El funcionament és molt simple: el client només ha d’abonar les hores de lloguer del local, que inclou tot l’equipament necessari. Des de Box Lloguer Penedès, situat al carrer Sis, núm.

35, de les Cabanyes, també

s’ofereix tot tipus de material de manteniment i recanvi, com oli, líquids de neteja vidres o frens, i peces per als vehicles.

A més, els clients disposaran d’assessorament tècnic de mecànics titulats amb experiència. El taller també disposa de servei de reparació convencional de cotxe amb els mecànics de la casa.

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

maig 2013

Penedès Econòmic

19

20

Penedès Econòmic

maig 2013

ACTUALITAT

JOSÉ MARIA GAY DE LIÉBANA

Doctor en Economia Financera i Comptabilitat

“Més retallades i impostos no és el camí per sortir de la crisi” El prestigiós economista José Maria Gay de Liébana és un dels caps més visibles de les tertúlies d’actualitat sobre l’economia espanyola. Recentment va ser a Sant Sadurní per desgranar punt per punt la situació econòmica del país, sempre amb un to didàctic i amè, alhora que irònic i punyent. Una situació que considera alarmant si no es prenen mesures “amb sentit comú” aviat.

LÍDIA OÑATE

José Maria Gay de Liébana és doctor en Economia Financera i Comptabilitat, i professor de la Universitat de Barcelona. És autor de nombrosos articles i informes, i darrerament ha publicat España se escribe con E de endeudamiento (Deusto Ediciones, 2012), un treball que analitza la realitat econòmica del país.

Ha compaginat la seva trajectòria amb ponències a diferents localitzacions, entre elles Sant Sadurní.

Gay de Liébana és conegut per les seves opinions, però també pel seu to crític amb els polítics i l’economia espanyola.

Aquesta contundència li ha obert moltes portes a mitjans de comunicació. Ha concertat entrevistes per diversos d’ells i exerceix com a comentarista econòmic en cadenes de ràdio i televisió.

“La situació és molt greu, però com és que hi ha tanta gent a l’atur? Simplement perquè als de dalt, els que estan al Congrés de Diputats, no els dóna la gana que la gent treballi. Perquè mira que és fàcil que la gent treballi.

Es bonifiquen els contractes de la Seguretat Social i les petites i mitjanes empreses que necessiten gent per tirar endavant ofertaran llocs de treball. Però tal com anem, amb sis milions de parats, ens dirigim cap a una canibalització econòmica familiar perquè amb tanta gent que va a l’atur l’any que ve el pare i el fill es barallaran per aconseguir un lloc de treball de 700 euros”. Aquest és el plantejament d’un home que darrerament ha participat a programes de ràdio, televisió, i tertúlies, a més de ponències, i ha arremès contra les polítiques econòmiques d’Espanya amb l’esperit crític d’aquells que porten dècades observant balanços i comptes anuals. L’economista Gay de Liébana va ser fa unes setmanes a les Caves Gramona de Sant Sadurní per oferir una ponència sobre la realitat econòmica d’Espanya. L’acte, que estava organitzat per l’entitat comercial Som Sant Sadurní, va reunir més d’un centenar de persones, molts d’ells empresaris, àvides de trobar una solució als seus maldecaps. “La gent ha de saber que Espanya té els costos de la Seguretat Social més elevats.

Els costos laborals són insuportables i aquí s’està enraonant del gran pla de frau fiscal”, continuava Gay de Liébana, immers en la contesa econòmica “I l’únic que fa

el ministre Cristóbal Montoro és anar a la Feria de Abril de Sevilla o a les Falles de València. Allà no està el gran frau, però s’ha de buscar. El que no pot ser és que una persona que visqui a Catalunya i guanyi 300.000 euros a l’any hagi de pagar un 56% d’IRPF”. Sens dubte, és un dels gravàmens més elevats del món, un factor que condueix a l’economia submer-

“SI ELS BANCS NO DEIXEN DINERS A LES PIMES ÉS PERQUÈ ELS DEIXEN A LES GRANS EMPRESES DE L’IBEX 35” gida. “Sempre estan parlant de pressió fiscal i el que falta són incentius fiscals”, sentenciava.

Gay de Liébana és conscient que les seves sessions són denses i per això se les pren amb humor, amb un to còmplice que comparteix amb els assistents. “Vull que surtin d’aquí coneixent la realitat econòmica”, explica, “jo no manipulo res, sóc un narrador de la realitat i l’explico a la meva manera”. Doncs, així, a la seva manera, va afirmar que Espanya no serà capaç de pagar el seu deute públic. “El deute no es pagarà mai perquè l’endeutament creix any rere any i Espanya no té més

ingressos que despeses”. I com es pot eliminar el dèficit doncs? “A través d’impostos directes liderats per l’IVA. Però el consum cau, les botigues no venen i acaben tancant, no es dinamitza l’economia, creix l’atur...” Gay de Liébana ha passat de ser un economista reputat a ser un economista famós a tot el país. Fins i tot, alguns dels seus seguidors han creat una pàgina de Facebook per promoure que sigui president d’Espanya.

“Si ho fos, primer de tot baixaria l’IVA, treuria gent de l’atur i reduiria el tipus d’IRPF. La gent tindria diners i si l’IVA fos baix consumiria més. Això augmentaria la recaptació de l’IVA i fomentaria l’economia.” Sembla fàcil, però la dinàmica econòmica actual ens aboca a un futur negre.

“La Seguretat Social és la primera font d’ingressos de l’Estat. Doncs s’han de bonificar els contractes el màxim que es pugui”. Però, si es bonifica la Seguretat Social perillaran les pensions, és una certesa econòmica. “El que de debò preocupa és que la gent no pugui treballar. Les empreses necessiten liquiditat i el crèdit que no donen a les pimes són el que s’enduen les grans empreses.” I si fos ministre d’Hisenda per una setmana? “Doncs intentaria que la gent s’engresqués a tributar. Els explicaria què bonic que és, les experiències tan maques que es tenen quan pagues els impostos, de les bondats de la tributació.

Si el ministre fes això pagaria els impostos. Però quan la gent veu el ministre Cristóbal Montoro per la televisió què fa? Canvia de canal”.

Penedès Econòmic

maig 2013

21

ACTUALITAT

Fèlix Miró

Recentment el govern ha informat de les dades negatives de l’economia al país, però Montoro afirma que ja ens trobem a la sortida de la crisi. Què n’opina?

“Crec que aquest home no s’adona de la realitat. Estem en una situació realment complicada. O es posen a treballar seriosament i prenen mesures que tinguin sentit comú o no ens en sortirem.

Més retallades i impostos no és el camí. Qui tira del carro és la petita i mitjana empresa i a qui estan donant tot el suport són a les grans empreses de l’Ibex 35.”

A la ponència, Gay de Liébana va exposar dades sobre aquest suport que reben les grans empreses. A Espanya hi ha prop de 3.200.000 milions d’empreses, 28 de les quals deuen 598.000 milions d’euros, mentre que la resta són pimes que amb prou feines arriben als 557.000. La diferència respecte el 2008 no ha variat gaire, ja que el deute de les empreses de l’Ibex, aquestes 28 (sense comptar les entitats bancàries), mantenen el seu deute, xifrat llavors en 574.000 euros. Però què ha canviat? En el cas de les petites i mitjanes empreses, s’ha produït un fort despalanquejament, és a dir, dels 907.000 milions d’euros que debien n’han reduït el 38%, mentre que les altres l’han incrementat un 4%. “Hi ha un problema d’excessiu endeutament en les empreses que pensem que són el portaavions de l’economia espanyola i la gent ha de saber que si els bancs no deixen diners a les pimes és perquè els deixen a les grans empreses de l’Ibex 35”.

Gay de Liébana va més enllà i acusa el govern central de quedar-se els diners del rescat bancari: “Les pimes són les que han aguantat la crisi, les que es van capitalitzar i les que es van endeutar amb mesura. Però la seva capacitat de resistència està extenuada.

Ja han tocat el límit i no poden aguantar més. Però per què no poden accedir al finançament les pimes? Aquesta és una pregunta que s’està fent el BCE, i l’FMI, i jo, fa un any i mig, vaig començar a dir que si no hi havia crèdit era perquè al govern no li donava la gana. Qui és el primer amo dels bancs a Espanya? La Moncloa, que és on van arribar els diners del rescat bancari”. I què fan les grans empreses amb tants diners? “Mira, jo no treballo en cap empresa que per cada 100 euros que ingressen, gastin 91 i que després el president de la companyia viatgi a classe preferent i s’allotgi a hotels de luxe. Són altres móns que estan per sobre del nostre.”

Un dels factors que més ha agreujat la crisi actual ha estat la baixada del consum nacional, que ha contrastat amb “els anys exuberants” que anomena Gay

de Liébana al període previ a la crisi. “Hi ha hagut empreses que han viscut una mica esbojarrades perquè tenien molts clients que compraven molt i pensaven que no s’havien de preocupar d’anar a vendre”, explicava. “Ara ens adonem que hem d’anar al mercat exterior i que el món no s’acaba al nostre poble o ciutat, sinó que el món és universal. Hem d’anar allà on el creixement econòmic va endavant”. Però què poden fer les empreses per reactivar el consum local? “La gent ha de tenir diners i, per vendre, les empreses han d’abaratir el preu del producte. Per això s’ha d’abaixar l’IVA el màxim que es pugui i l’IRPF perquè les persones tinguin més renda per gastar. I quant a les empreses, tenen una assignatura pendent: anar pel món i descobrir nous mercats. Fins ara estaven molt tranquil·les a casa, però aquest és un procés lent. Les que ara venen fora és perquè ja fa anys que van sortir. Però no és còmode, perquè hi ha molts mercats hostils fora”. Tornarem a nivells de 2008? “És difícil que hi tornem perquè hi havia un component de

“LES EMPRESES TENEN UNA ASSIGNATURA PENDENT: ANAR PEL MÓN I DESCOBRIR NOUS MERCATS” construcció dins del PIB de nous habitatges, però això ja es va aturar. La compravenda d’habitatges de segona mà no computa al PIB perquè és un intercanvi entre particulars. La part que ha caigut de construcció s’hauria de recuperar via serveis o un altre sector com el de la indústria, que està perdent pistonada. Un país sense indústria és un país que no té futur.”

Més d’un haurà pensat que amb la pesseta estaríem millor (alguns d’ells ho segueixen pensant), però Gay de Liébana és clar amb aquest assumpte. “Un euro, actualment, valdria unes 270 o 300 pessetes. A més, quedaríem despenjats de la força d’Europa i per sota de l’Àfrica. Estaríem a terra de ningú i hem d’anar a la terra promesa. Seran 40 anys fins arribar-hi, però us donaré un consol: ja n’hem passat tres”.

Una de les patacades més grans que s’han donat els petits estalviadors ha estat la pèrdua dels seus fons a causa de les participacions preferents, uns instruments financers de gran complexitat i que s’usen per a fons d’inversió amb

risc. “Ara ja tots sabem què és el risc”, explicava Gay de Liébana.

“No ens hem de ficar en inversions de terreny desconegut i de les quals no sabem les entranyes”.

Segons l’economista, “aquest ha estat l’últim parany de les caixes d’Espanya” que, per poder capitalitzar els crèdits i endeutar-se més van recórrer a les participacions preferents. A hores d’ara, encara no s’han clarificat els culpables de la pèrdua d’estalvis de molts espanyols, però Gay de Liébana és contundent amb els mecanismes de supervisió a Espanya perquè “no han servit per res. Està molt clar que la culpa és compartida entre les entitats financeres, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors”, que no van posar fre a la venda d’uns productes que, en molts casos, va ser fraudulenta.

En aquest aspecte, l’economista va arremetre, amb to irònic, contra la famosa “lletra petita” i el seu creador, del qual diu que “hauria de ser guillotinat perquè està feta perquè no s’entengui”, una afirmació que va fer esclatar de riure a més d’un assistent.

Durant la jornada també hi va haver temps de parlar de la corrupció, un tema que Gay de Liébana descriu com “una epidèmia i una malaltia pel país.

Els polítics han de trepitjar el carrer per veure la situació real i per saber com estan les coses, però encara van al vagó club de l’AVE”. L’economista va aprofitar per bromejar sobre aquest aspecte: “Tenim tot Espanya imputada; ara si no estàs imputat, no ets ningú”. Però alguna cosa haurem de tenir de bo. “Tenim la gent, que aguanta estoicament.

El que passa és que la gent ha confiat massa en els polítics. I la casta política, no els alcaldes, van a contracorrent. No tenen sentit de la realitat i no saben on estem.

Aquest és el problema que tenim.

Estem segrestats per la partitocràcia. Ells manen i nosaltres no tenim cap tipus de poder”. La separació entre ciutadania i polítics ha anat creixent paral·lelament a la crisi econòmica. Gay de Liébana exposa el cas de Suïssa per contraposar-ho amb el nostre model d’Estat. “Suïssa és un país que funciona de conya i ningú sap com es diu el seu president.

Aquesta és la diferència. Cada any els suïssos van deu o dotze vegades a votar per decidir les coses.

Ara faran un acord que estipula que l’executiu que més cobri no pot fer-ho més de set vegades que l’últim treballador. Aquí que passa? La secretaria de l’Esperanza Aguirre, que també era consellera de Bankia, tenia un sou de 304.000 euros, que l’he vist jo. I què passa? Doncs anem votant. I jo com que no voto, perquè no hi crec, estic content i sóc feliç”.

22

Penedès Econòmic

maig 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL PROBLEMA DE L’ATUR NO EL SOLUCIONEN ELS EMPRESARIS SINÓ ELS QUE NO HO SÓN En el 25è aniversari de la publicació d’un article sobre com solucionar el problema de l’atur a España

A

quest article va ser publicat, per primera vegada, el 7 de març de 1988. Des de llavors l’he reproduït un munt de vegades i aproximadament cada dos anys, adaptant-lo a la situació econòmica del moment però mantenint l’estructura inicial. La veritat és que, cada vegada que el publicava tenia més èxit, fins a la seva última reproducció a El Economista, en el qual tot i ser ser el mes d’agost de 2012 va tenir una difusió espectacular. Al tornar de vacances em va semblar que mitja Espanya ho havia llegit.

D’aquesta experiència he extret les següents conclusions: Que, en aquest país, el camí de l’esforç no té tants seguidors com el de la mandra i que aquest últim és mes rendible electoralment.

Que una societat que està tan profusament informada de l’últim minut de la trivialitat i de l’esport, encara no ha trobat temps suficient per a fer un estudi profund i fèrtil sobre un dels temes que mes li haurien de preocupar Que l’atur i la crisi no són catàstrofes produïdes per la naturalesa i que colpegen als pobles capritxosament, sinó que són fruits dels nostres defectes i errors, per aquest motiu roman vigent la següent conclusió d’un treball que vaig realitzar sobre la crisi del petroli: ”No va haver-hi una crisi específicament d’energia que va incidir en els països consumidors, sinó una crisi que es va acarnissar en societats dirigides per polítics incompetents i mancats de pragmatisme, en pobles sense esperit de treball i amb escassa preparació i en models de producció intensius en gestió pública o poc competitius, obsolets per a donar resposta adequada als problemes econòmics que se’ls van plantejar”.

Ara s’oferix l’article original de

l’any 1988: “El problema de l’atur gravita sobre la societat espanyola amb una intensitat que no es dóna en altres societats. Però el més preocupant és el pessimisme que es detecta en la classe política i l’opinió pública sobre les possibilitats d’afrontar amb èxit la resolució d’aquesta xacra social.

L’increment de l’atur ha estat un dels factors determinants del creixement de la despesa i del dèficit públic.

L’atur compromet altres necessitats socials: seguretat en el treball i remuneració adequada del mateix, promoció i desenvolupament personal i professional, nivell de seguretat pública, solvència del sistema de seguretat social... És de destacar el balafiament de recursos humans que suposa, especialment de les generacions joves amb una preparació més adaptada a les actuals necessitats tècniques, i la insatisfacció social i política que genera, creant una massa desarrelada i propensa a comportaments radicals.

No obstant això, en altres societats, aquest problema va trobant solució. Als EUA s’han creat 15 milions de llocs de treball en els últims anys (només al febrer últim s’han creat 531.000 nous llocs de treball no agrícola). Al Japó, tot i la revalorització del ien, un milió molt recentment, i a Gran Bretanya, en l’exercici 1987, s’han

creat els suficients llocs de treball com per a acollir l’increment de la població activa i reduir l’atur al mig milió.

Crec que hauríem d’utilitzar les experiències positives, en economia, d’altres societats, com ho estàvem fent en la resta de qüestions socials, si volem afrontar amb èxit aquest problema.

Com hem comentat repetidament, la creació d’ocupació en les economies modernes va lligada

especialment a l’afloració continuada de noves empreses petites i mitjanes. Aquestes utilitzen més intensament mà d’obra, i amb la generació de beneficis es van capitalitzant. En conseqüència, la generació d’ocupació no la realitzen els que són empresaris, sinó fonamentalment els que no ho són i decideixen ser-ho, ja que els avanços tecnològics ofereixen suficients mitjans als antics empresaris per a incrementar la producció sense que ho facin les plantilles.

Però per a aconseguir una bona collita d’estímuls empresarials,

cal que les condicions ambientals ho propiciïn. Crec que hi ha una relació determinant entre el marc empresarial i el nombre de vocacions. Com més favorables siguin les circumstàncies que incideixen en la decisió empresarial, un major nombre de persones escometran iniciatives productives.

Per a assolir que un gran nombre de ciutadans, i entre ells els més intel·ligents i preparats, es decideixin a iniciar activitats empresarials, perdent de vegades un lloc de treball fix i invertint el seu temps, el seu patrimoni i el seu esforç físic, aquests han de tenir una compensació social i econòmica adequada.

El tipus de compensació varia segons el caràcter, els hàbits i les normes de les societats. Cada societat té un punt d’equilibri diferent, no és igual, per exemple, una societat mandrosa que una treballadora. Però en totes elles, l’increment d’incentius produeix efectes positius en l’ànim dels agents econòmics.

No obstant això, si es va minvant el benefici esperat, mitjançant l’increment de despeses sobre l’inici i desenvolupament de l’activitat, renda anual, patrimoni invertit en l’empresa, transmissió de béns inter vius, i en el moment de la successió familiar, és lògic que la intenció social per a iniciar activitats empresarials, s’acomodi a aquest canvi de rendibilitat.

Cada vegada trobem menor nom-

bre de ciutadans disposats a assumir riscos empresarials.

Si, a més, la reducció de beneficis va acompanyada de l’augment de la complexitat administrativa en la gestió de l’empresari i de la responsabilitat del mateix, de problemes laborals, d’una actuació del sector públic poc favorable, d’una política monetària restrictiva que provoca un finançament insuficient i cara, d’una deterioració general de l’entorn econòmic que incideix en la solvència de clients i proveïdors, i fins i tot no hi ha un reconeixement social adequat, estan creades les condicions per a la castració de l’activitat empresarial.

Cal tenir en compte que, normalment, en el que inicia una empresa, els seus coneixements queden reduïts al procés productiu, i la complicació excessiva del funcionament empresarial, assumible per a mitjanes i grans unitats empresarials, desanima la generació de noves vocacions.

Per aquest motiu l’actuació del sector públic, després dels primers moments de crisis, s’ha dirigit, en gairebé tots els països del món, a reduir els costos i la complexitat administrativa en la creació i el desenvolupament empresarial, i a incrementar la seva rendibilitat i la seva llibertat. Actuació pública conseqüent amb els problemes que vol resoldre: reduir l’atur i potenciar la competitivitat de la producció nacional, i amb això assegurar el nivell de vida de la població, l’estabilitat social i política interna i la independència nacional. La gestió pública està subjecta a la mateixa racionalitat que qualsevol activitat de gestió de recursos, per a assolir uns objectius cal adoptar una estratègia adequada i són els resultats els quals qualifiquen la seva bondat.

Després d’una primera reducció impositiva, a mitjan agost de

Penedès Econòmic

maig 2013

23

OPINIÓ 1986 les dues Càmeres del Congrés Americà conclouen amb el que seria la major reforma fiscal del segle. Les 15 taxes fiscals en l’Impost sobre la renda existents, són substituïdes per dos barems bàsics, del 15% i del 28%. La taxa del 15% afecta a 3/4 parts de nord-americans. La imposició de societats bàsica es redueix del 46% al 34%, però per a petites empreses la taxa pot caure al 15%.

En altres nacions, el sector públic està seguint el mateix comportament, economia en la gestió pública i reformes en la tributació dirigides a incrementar el poder adquisitiu dels ciutadans i el benefici empresarial. Gran Bretanya, Itàlia, República Federal Alemanya, fins a petits països com Israel o Portugal, s’han sumat a aquest procés. Un dels inspiradors de l’actual reforma fiscal, el professor Fuentes Quintana, va llançar una proposta de reforma de la imposició personal sobre la renda, basada en un tipus de tarifa única del 24’5%.

L’exemple curiós és el francès.

El 1984 el govern socialista, dirigit per Fabius, planteja, per al 1985, una autèntica revolució fiscal: reduccions de la despesa pública (en un 1% en termes reals), de l’impost sobre la ren-

da en un 5%, de la taxa professional, de l’ocupació pública, juntament amb un conjunt de mesures afavorint la inversió productiva: crèdits privilegiats, liberalització de traves per a la creació d’empreses, incentius fiscals per a les petites empreses, rellançament espectacular de la política de l’habitatge.

El nou govern conservador continua aquest procés: Édouard Balladur presenta els pressuposats per al 1987 amb els següents principis reducció de l’impost sobre la renda en un 3%, reducció del dèficit públic, supressió de llocs de treball en l’administració, menys intervenció de l’Estat i més incentius a les empreses.

Però aquesta revolució no és privativa de l’àrea capitalista. Així com EUA assumeix el lideratge ideològic de l’economia de mercat, en els països marxistes la revolució la inicia i desenvolupa la Xina.

El 1978 s’acaba amb el principi de “la gran marmita comuna” posada en vigor en l’era maoista, i que suposava una igualació en el salari amb independència del rendiment, i s’introdueix el principi de responsabilitat, que lliga el salari o remuneració del treball, a la productivitat.

A partir d’aquest moment es des-

envolupa tot un conjunt de mesures dirigides a potenciar l’esforç individual, molt semblants a les observades en l’àrea capitalista: reducció de la despesa pública, supressió de traves per al desenvolupament empresarial, increment de la llibertat econòmica i reconeixement d’una adequada compensació a l’activitat productiva.

Com a resultat, la producció nacional s’ha duplicat en 10 anys, i és evident l’elevació general del nivell de vida de la població.

Gorbatxov, a la URSS, està aplicant un programa semblant, que es va estenent, sota el patrocini soviètic, en tota l’àrea socialista (Hongria, Iugoslàvia, Algèria, República Democràtica Alemanya...).

En conseqüència, els dos grans reptes de l’economia de mercat, l’eliminació de l’atur i l’increment de la competitivitat de la producció nacional, està portant a tots els països a semblants tècniques de gestió pública, intentant restaurar un equilibri que va quedar fracturat al trencar-se els principis de rendibilitat i llibertat empresarial.

Equilibri que han assolit els països que mostren en l’actualitat millors xifres d’expansió i creixement en l’ocupació.

Continuació del text de l’article mits i fins a l’emissió de deute púdel mes passat referent al Tractat blic estan sotmesos al control del d’Estabilitat: Consell de la Unió Europea, de la Comissió Europea i del Tribunal “Possiblement aquest Tractat su- de Justícia de la Unió Europea, posi la major cessió de sobirania establint-se un règim de sancions per part dels Estats signants des econòmiques per als incomplide la seva incorporació a la Unió dors.

Europea”. D’aquest Tractat des- A partir de l’1 de març de 2013, taquem els apartats més signifi- la concessió d’assistència financera en el marc dels nous programes catius: La situació pressupostària de les en virtut del Mecanisme Europeu administracions públiques de cada d’Estabilitat estarà condicionada Part Contractant serà d’equilibri a la ratificació del present Tractat per la Part Contractant i en o de superávit.

El límit inferior del dèficit estruc- concret, al compliment del pacte tural, a mig termini, ha de ser del pressupostari convingut.

0,5% del PIB a preus de mercat. Hom calibra el repte que suposa Per als països, com el nostre, amb per als gestors públics i el compercentatges de deute públic su- para amb el comportament acperiors al 60%, es veuran obligats tual de molts dels nostres polítics a fer un esforç superior en la re- ocupats en batalles partidistes i ducció de despeses i en la implan- en altres problemes que només a tació de millores estructurals per ells interessen i el tractament de a incrementar la competitivitat i bona part dels mitjans que han el creixement de la seva producció acabat en especialitzar-se en esi amb això, aconseguir una situa- càndols (és el que ven) més que ció de superàvit dels seus comptes a proporcionar una solvent inforquan la proporció entre el deute mació als seus clients i comença a públic i el PIB depassi el valor de témer que Espanya té un problereferència del 60%, la Part Con- ma de corrupció, que segurament tractant la reduirà a un ritme mig acabarà resolent-se, però hi ha a d’una vintena part a l’any com re- més altres, d’irresponsabilitat i incompetència,que trigaran una ferència.

La gestió dels compromisos assu- mica més.

24

Penedès Econòmic

maig 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

FIRAVI NO ES POT PERDRE

L

a meva relació amb les fires comarcals ve de fa uns quants anys; des de 1991, quan vaig participar en la recuperació de la Fira de Novembre, a Vilanova i la Geltrú. Des de llavors fins a 2003, vaig treballar en l’organització d’alguns certàmens, tant a la capital del Garraf com a Vilafranca del Penedès. Tot just aquí vaig formar part de l’equip de realització de la penúltima edició de Firavi, allò que se’n deia la Fira Tècnica de la Vinya i el Vi. El pregoner d’enguany de les Fires i Festes de Maig, en Joan Gil, podria escriure la història del Firavi, si més no, una bona part. Ell i altres van posar ganes i esforços, una vegada i una altra, per evitar la desaparició d’aquella fira comercial -primer, anual; després, biennal, i més tard, eventual- que aplegava els proveïdors del sector vitivinícola. Firavi va ser una de les primeres a Espanya.

No només en tinc un coneixement pragmàtic, des de la trinxera, sinó que també em vanto d’haver estudiat i teoritzat sobre una munió de manifestacions firals que al seu moment s’havien bastit amb pretensions de singularitat, bona part de les quals es justificaven per l’afinitat d’un determinat sector al mateix territori que aplegava la mostra.

Jo mateix vaig fracassar com a director de l’ExpoMar, un intent reiterat durant tres anys en una ubicació gairebé privilegiada, al port vilanoví. Potser és que no n’hi ha prou de tenir mar perquè una ciutat es pugui sentir marine-

ra. Però, sobretot, la lliçó que vaig aprendre de l’ExpoMar és que, fora de les grans infraestructures firals, com pot ser la de Barcelona, un saló sectorial només pot tenir possibilitats si en aquell mateix entorn hi coincideixen oferta i demanda, en proporció i entitat suficient, o bé si el conjunt de l’oferta composa un clúster prou suggerent i capaç d’atraure la vinguda de la demanda (visitants) des d’altres demarcacions.

En el mateix cas que he posat com a exemple, a priori semblava que hi havia una demanda suficient, atesa l’existència de propietaris d’embarcacions, armadors, aficionats a la nàutica esportiva, la pesca i altres activitats vinculades, i també clients potencials de tota mena de serveis relacionats amb el

mar. Pel que fa a l’oferta, però, no tenia la mateixa fortalesa i la seva pluralitat era escassa: un discret reguitzell de petites empreses que amb prou feines cobrien les necessitats de la demanda. És a dir, en l’entorn més proper no hi havia prou expositors potencials com per pretextar l’organització d’una fira. Cal afegir que probablement la qualitat de l’oferta tenia molt a veure amb les expectatives d’un fals mercat, en què els compradors potencials tenien el costum de proveir-se fora de la localitat.

Sempre he pensat que també fracassaríem en l’assaig de fer una fira al voltant del carnaval. El fet que el Penedès marítim tingui una gran tradició carnavalesca no ve acompanyat per l’existència d’una indústria manufacture-

ra vinculada al carnaval, per la qual cosa -dedueixo- no tindria cap sentit la producció d’un saló monogràfic exclusiu, perquè no tindríem expositors, els hauríem d’anar a buscar fora i difícilment els podríem convèncer de la rendibilitat que els podria suposar la seva participació en el certamen.

Si això, que sembla lògic, és així, per què s’ha mort el Firavi? Si hi ha una bona demanda, formada sobretot pels elaboradors, i hi ha una bona oferta, composta pels industrials i proveïdors de processos, quin és el problema?

Com a argument contundent, els expositors locals diuen que n’obtenen retorn; sobretot perquè gairebé no vénen visitants de fora. Com a molt, els dos o tres dies de fira saluden viticultors o

elaboradors de la mateixa rodalia. L’existència d’altres salons del mateix àmbit promoguts per plataformes firals més consolidades fan que els visitants prioritzin aquestes cites sectorials i no se sentin atrets per una fira de treure i posar i d’ara caic i ara m’aixeco.

Els mateixos expositors potencials del Penedès opten per altres aplecs que els són més rendibles.

També fan el mateix els clients penedesencs, que solen acudir tots els anys a la fira de Saragossa, per dir-ne una, i entre d’altres.

Penso que la marca Firavi encara batega, tot i que anòxica i despullada d’entusiasme. Sóc partidari de recuperar-la i decantar-la cap a un vessant més congressual i d’intercanvi professional. Canviem els metres quadrats per la qualitat de les ponències i Firavi pot reeixir com a certamen de referència quant a la innovació i la tecnologia aplicada al sector.

Fins i tot, advoco per un esdeveniment amb dues seus simultànies, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, posant en valor els equipaments que ara tenim i que, no fa pas gaire, no teníem, com és l’Auditori i el Centre d’Interpretació del Cava. A més, la futura Escola Superior del Cava i el Vi, ESCAVI, pot ser una bona aliada i alhora un revulsiu. Tot plegat, reforçaria les capitalitats del vi i el cava i posaria l’accent merescut en les nostres denominacions d’origen. I encara més i de retruc, s’afavoriria el fonament d’un nou epicentre enoturístic, que ens cal.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

maig 2013

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

maig 2013

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

MERCAT LABORAL, CAP A ON ANEM?

E

n l’article d’aquest mes ens centrarem en l’evolució del mercat laboral, les principals claus per entendre que està passant amb la situació negativa laboral i, segons aquestes dades en podrem deduir que la situació no millora pràcticament gens. Les dades s’han extret de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

En primer lloc s’ha de destacar la importància de l’EPA per poder entendre les dades del mercat laboral. Aquesta enquesta és elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les xifres que apareixen són la imatge més fidel del panorama laboral. Tot i que mediàticament el que escoltem més i es valora en major grau sigui la taxa d’atur, des d’EPA es mesura la creació i destrucció de treball. D’aquesta forma, en primer lloc, es mesura el nombre d’actius (persones majors de 16 anys que tinguin treball o n’estiguin buscant), d’aquest total se’n desagreguen els que tenen treball i els que estan a l’atur, que sumats resulten la població activa.

Treball en destrucció. En el període de gener 2013 a març 2013 un total de 322.300 persones han perdut la seva feina. D’aquest total, 237.400 han passat a la situació d’atur i la resta 85.000, han deixat d’estar en actiu. Aquest fet es produeix principalment bé perquè han deixat de buscar treball per diferents motius (un dels principals és el desànim de no trobar feina), han sortit del país en busca d’una oportunitat en països en creixement o, per últim, perquè han accedit a la jubilació.

Ritme de destrucció de l’ocupació. En aquest indicador es pot observar el percentatge de caiguda d’ocupats en variacions interanuals, és a dir, quant de treball s’ha destruït en un trimestre en comparació amb el trimestre de l’any anterior. Actualment els llocs de treball estan patint una retallada d’un 4,5% anual. Suposa una millora molt lleu de 2 dècimes respecte de l’últim trimestre de l’any. Per contra, la intensitat amb què s’eliminen llocs

nerat 155.700 llocs de treball nous a temps parcial. Per contra s’han destruït gaire bé un milió de llocs de treball a temps complet. Creixement a temps parcial si, empitjorament de la qualitat d’ocupació també.

de treball és superior a la de fa 12 mesos, fet que resulta molt preocupant, ja que el mes de març d’aquest any ha estat Setmana Santa amb el que hauria d’haver millorat els resultats comparatius amb el primer trimestre del 2012, i no ha estat així.

Nombre d’aturats i taxa d’atur.

El fet que durant els 2 últims trimestres molts experts vaticinaven que Espanya superaria els 6 milions d’aturats, finalment s’ha complert, i en aquest primer trimestre de l’any 2013 s’ha superat la temuda barrera psicològica dels 6 milions d’aturats, concretament un total de 6.202.200 persones sense treball. Aquesta xifra situa la taxa en un 27,3%, unes xifres catastròfiques que fins i tot superen les estimacions que FMI (Fons Monetari Internacional) havia previst pel mercat espanyol durant el 2013. De totes formes s’ha de recordar que la taxa d’atur reflecteix la quantitat de persones, d’entre totes les majors de 16 anys en disposició de treballar que tenen treball o l’estan buscant (Població activa) i no en troben. D’aquesta forma quants menys actius hi ha, major pes tenen sobre el total aquells que no troben feina i per tant major taxa d’atur hi ha, tot i que el nombre d’aturats sigui el mateix.

Aturats de llarga durada. Dintre d’aquest col·lectiu, hi trobem les persones que han perdut la seva feina des de fa més d’un any. Actualment hi ha calculats un total de 2,9 milions d’aturats de llarga durada, mig milió més que fa un any, cosa que suposa un creixement interanual del 21,6%. Aquest és un dels principals símptomes del que es coneix per l’enquistament de l’atur dins l’economia espanyola.

Treball Públic. L’EPA separa el tipus de treballador en públic (aquell que entra al sector públic empresarial, no solament les Administracions) i privat. Aquesta distinció a la qual en altres temps no s’hi havia prestat gaire importància, actualment la té, per les fortes retallades dins el sector públic. Durant el primer trimestre de l’any 2013 es van quedar sense feina 71.400, treballadors del sector públic, es a dir, un 22% del total, però el que crida més l’atenció és el ritme de destrucció de treball d’aquest col·lectiu: un 8,3% durant l’últim any, el doble que el sector privat, que va retallar treball amb una intensitat del 3,7%.

Autònoms i joves. Dins el mercat laboral, un dels sectors que presenta dades positives i esperança-

dores és el dels treballadors autònoms, que ha experimentat un fort creixement entre gener i març del 2013, concretament 22.100 persones han decidit emprendre una activitat per compte propi, i en termes interanuals el creixement encara és superior. En 12 mesos han aparegut 80.600 treballadors autònoms. Aquest ball de xifres representa un important ritme de creixement anual del 4,1%. Ara bé, aquestes dades encara són poc significatives ja que es desconeix quant de temps es mantindran en actiu aquest col·lectiu, més tenint en compte que un gran nombre d’aquests autònoms ho són per que no han trobat treball per compte aliè i han decidit, per exemple, realitzar una inversió amb els diners de les seves indemnitzacions amb l’emprenedoria d’un petit negoci.

Qualitat del treball. Un altre sector que, en un principi, invita a l’optimisme i esta presentant xifres positives és el dels treballadors a temps parcial. Mentre en el primer trimestre de 2013 desapareixien 385.300 llocs de treball a temps complet, se’n van crear 63.000 llocs de treball a mitja jornada o jornada parcial.

Es tracta d’una tendència que té més poc més d’un any de vida i en els últims 12 mesos s’han ge-

Sectors. És notori que la destrucció de llocs de treball està afectant tots els sectors. A pesar del període de Setmana Santa no s’ha pogut evitar que durant el primer trimestre de l’any, més de la meitat de llocs de treball eliminats pertanyin al sector serveis.

Una de les dades positives és que s’aprecia una lleugera desacceleració de treball en el sector de la construcció, que ha estat el sector que menys llocs de treball ha perdut el primer trimestre i que en termes interanuals va frenar el seu ritme de caiguda al 11,5%.

Estrangers. La taxa d’atur d’aquest col·lectiu s’eleva al 39,2%. Això indica un fort creixement de 2,6 punts en un sol trimestre. En general la població estrangera va disminuir en 54.300 persones entre gener i març del 2013 i gairebé hi ha 200.000 estrangers menys que fa un any. Aquesta estadística, sumada al fet que un gran nombre d’estrangers han deixat de buscar feina (23.100 durant el primer trimestre 2013 i 178.800 durant els últims 12 mesos) explica el fort increment de la seva taxa d’atur.

Tot plegat un ball de números que ens indica la doble tendència que agafa la creació de treball i l’ocupació laboral, per un cantó, el creixement del treball autònom i, per altre, el creixement del treball a temps parcial, que traduït a la població significa un empobriment social i un increment de la precarietat laboral.

Darrera d’aquestes xifres s’amaguen molts casos no reflectits per les estadístiques, com el fals autònom (el treballador que segueix prestant els seus serveis per una empresa però a través d’una factura mensual i amb un notable estalvi de costos socials per l’empresari) o el treballador infracotitzat (que treballa més hores de les que està assegurat).

Penedès Econòmic

maig 2013

27

EMPRESA

La nau de l’empresa FECA Albert Puig, nou tindrà 3.000 m2 d’exposició director d’Intermèdia

Tot i la crisi, l’empresa vilafranquina s’amplia en més de 2.200 m2 per donar un millor servei als clients

El director de comunicació de BMN (Banco Mare Nostrum, S.A.), és el nou director general de l’agència barcelonina InterMèdia GdC SL, en substitució del periodista Jordi Juan.

Puig, diplomat en Direcció Estratègica de la Comunicació per ESADE Business School, és llicenciat en cièncias químiques per la Universitat de Barcelona i màster en Viticultura i Enologia per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha creat i dirigit el departament

de comunicació corporativa de les tres empreses en què ha treballat fins ara. Va començar la carrera l’any 1996 a Bodegues Torres, dirigint les àrees de premsa, comunicació interna, organització d’events i relacions públiques, entre d’altres càrrecs. L’any 2009 va ser nomenat director de comunicació de Caixa Penedès i, el juny de 2011, va passar al Grup BMN, on, en una primera fase, va coordinar la comunicació de les quatre caixes fundadores.

L’ADEG promou el “Crèdit Autònom”

OLGA AIBAR L’empresa vilafranquina FECA (Ferret Casulleras SL) ampliarà les instal·lacions ubicades a la carretera de Sant Martí en 2.200 m2 i tancarà properament l’establiment que té al carrer Bisbe Morgades, que data del 1981.

En total, la nova nau tindrà 3.000 m2 de superfície coberta més 23.000 de descoberta, a més d’un gran aparcament i més de 40 professionals al servei dels clients.

Les obres van començar el 15

de novembre de l’any passat i és previst que finalitzin a finals de setembre. De fet, la primera fase, que estarà dedicada als àmbits de ceràmica, bany i cuina, s’obrirà ja aquest mateix mes.

Segons explicava un dels propietaris, Magí Casulleras, a Penedès Econòmic, “havíem de fer aquest pas endavant o l’empresa es quedaria endarrerida”. Casulleras afirmava que, “des del 1967, les vendes han caigut un 60% aproximadament i, si no fèiem aquesta aposta de futur, continuarien caient. En el seu moment,

l’empresa va fer els deures, vam ser molt conservadors, fet que ens va premetre no tenir gaires enganxades quan va arribar la crisi. Gràcies a aquesta previsió, ara, l’empresa se n’està sortint mentre que d’altres pleguen”.

Seguint la línia de futur i d’innovació establerta per FECA, l’empresa va obrir al febrer una botiga on-line, a través de www. feca.cat, que distribueix els seus productes per tot Espanya en menys de 24 hores. Casulleras es mostrava satisfet de l’evolució de les vendes.

Maria Esteve guanya el concurs Creajove 2013 de Vilafranca L’alumna de l’IES Eugeni d’Ors ha obtingut el premi pel seu projecte empresarial d’un hotel enoturístic REDACCIÓ

De moment, els treballadors autònoms no poden disposar de l’anomenat “crèdit formatiu”, que els empleats per compte aliè, sí tenen.

Per aquest motiu, i com a alternativa, l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès (ADEG) posa a la seva disposició el “Crèdit Autònom”: un xec de 100 euros, a bescanviar de manera parcial, des d’ara i fins a finals de 2013, en la matriculació en quatre cursos a elegir

d’entre tota la programació de l’ADEG Formació, per tant, amb descomptes de 25 euros per a cadascun dels quatre cursos seleccionats.

Aquest nou concepte és aplicable a totes les persones que cotitzin al Règim Especial de Treballadors Autònoms, tinguin o no plantilla a càrrec i siguin o no socis de l’ADEG. En aquest cas, els socis d’ADEG Autònoms, a més, gaudeixen de dos seminaris anuals gratuïts.

L’alumna de segon de batxillerat de l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca Maria Esteve ha estat la guanyadora del concurs Creajove al Millor projecte empresarial amb una proposta d’hotel enoturístic. El guardó consisteix en un lot composat per una tablet, un smartphone d’última generació i dos xecs formatius. Els Premis Creajove 2013 són un programa promogut per l’Ajuntament de Vilafranca a través del Centre Àgora per incentivar la cultura emprenedora entre els joves.

El premi a la Idea més creativa ha estat repartit entre dos alumnes. Hajar Boujtat, estudiant de primer de Batxillerat de l’Eugeni d’Ors, ha ideat l’aspirador ecològic Bioaspir, mentre que Eloi Galimany, també de primer de Batxillerat, però de l’institut Milà i Fontanals, ha estat premiat per

 Premiats del Programa Creajove 2013

Plitbat, un dispositiu localitzador del comandament a distància del televisor. El guardó a la Idea més creativa consisteix en un xec ofimàtic de 250 euros.

Enguany s’han presentat un total de 230 candidatures, una xifra que ha estat destacada pel regidor de l’Ajuntament de Vilafranca

Joan Manel Montfort, “no només pel volum, també pel nivell de qualitat de totes elles”.

El jurat estava composat per set membres, representants de les entitats col·laboradores del Creajove (Jove Cambra Internacional de Vilafranca, ADEG, UEP i Mancomunitat Penedès-Garraf).

28

Penedès Econòmic

maig 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

TIENE DERECHO A GUARDAR SILENCIO El hombre es dueño de sus silencios y esclavo de sus palabras

D

icen los expertos en comunicación que una de las cosas más difíciles es mantenerse callado cuando nadie dice nada en una conversación.

Dicen que gestionar bien esas situaciones es uno de los secretos de los buenos negociadores porque si se produce el silencio, ”el otro” siempre acaba hablando más de la cuenta. Tenemos una especie de miedo al vacío que nos empuja a llenar todos los huecos.

En dospuntocerolandia parece que ocurre lo mismo y existe la tendencia a mantener una conversación constante. Supongo que, como dicen que ahora todo son conversaciones, es normal que ocurra. El silencio virtual parece que está mal visto. Incluso te sientes culpable cuando algún desconocido te escribe pidiéndote algo (una recomendación en LinkedIn, un “me gusta” en Facebook, un RT en Twitter o te hace una pregunta por email o en tu blog) y no respondes.

En La Red la situación es más grave porque los gurús del Social Media primero nos dijeron que si no estamos en Internet no existimos (eso es porque ellos sólo existen gracias a Internet) y ahora nos dicen que si no estamos diciendo cosas constantemente y en todas partes tampoco existimos.

Así, poco a poco nos vamos metiendo en una dinámica absurda en la que el silencio no existe. Se podría resumir como “Hablo luego existo”.

Pues bien, desde el punto de vista del Branding Personal, todo cuenta, todo va a servir para juzgarte, etiquetarte y clasificarte. Y eso incluye lo que dices y también lo que callas.

Ahora se habla de leyes de transparencia y de mostrarlo todo.

Pues bien, creo que es un error abrirse completamente. No puedes ir enseñandolo todo por ahí.

Ya se sabe que es mejor insinuar que mostrar. Como dicen los periodistas del “corazón”, a veces es conveniente aplicarse aquello de “valgo más por lo que callo que

TENEMOS UNA ESPECIE DE MIEDO AL VACÍO QUE NOS EMPUJA A LLENAR TODOS LOS HUECOS

por lo que hablo”.

Quizás pienses que lo que te digo es algo que va en contra de algo fundamental para la Marca Personal como es la Autenticidad. Pero no es así. Lo que te estoy diciendo no es que engañes, mientas o escondas información relevante sino que escojas aquello que es realmente importante.

Los maestros del Branding Personal suelen decir que si quieres posicionarte no puedes elegir docenas de atributos o de adjetivos que te definan porque eso genera confusión. Debes escoger aquellas palabras o ideas que mejor representen lo que quieres transmitir.

Y eso se aplica a cualquier tipo de información.

No digo que no escribas un tuit comentando la última película que has visto o incluso una foto de comida o Carpantuit. Eso te hace más humano y cercano. Pero si dejas que lo irrelevante, trivial o superficial acapare la información que transmites es como si en el mundo “real” te pasases el día de cotilleo. Lo que pretendes es que te perciban como un profesional valioso y que te asocien a un beneficio. Y si un día no tienes nada que decir, pues simplemente

LA VERBORREA DOSPUNTOCERO PUEDE QUE NO SÓLO TE AYUDE SINO QUE QUIZÁS TE PERJUDIQUE

te callas.

Las empresas con marcas fuertes no sólo tienen buenos productos, buenas instalaciones y gente lista y guapa, también tienen aspectos menos llamativos o estéticamente vulgares pero necesarios para su funcionamiento. Pero no es eso lo que muestran cuando hablan de sí mismas. Eso no las convierte en mentirosas, simplemente se trata de escoger aquello que realmente es relevante para que te tengan en cuenta.

Cuanto más cosas dices es más probable que te juzguen injustamente o algo peor, justamente.

Todos sabemos que, en las entrevistas de trabajo, los responsables de selección de R2H2 son capaces de convertir una información inocente de tu Curriculum en una prueba de que participaste en el 11-S. Así que imagínate lo que puede ocurrir con cualquier cosa que digas en La Red. Con todo esto no quiero asustarte. Lo cierto es que normalmente nunca pasa nada y si te comportas de una manera normal y lógica y lo haces durante mucho tiempo vas a conseguir que te conozcan e incluso que no te tengan en cuenta las meteduras de pata. Pero quiero que entiendas que el exceso de información, la sobrevisibilidad o la verborrea dospuntocero puede que no sólo no te ayude a posicionarte sino que quizás te perjudique porque te difumine o genere confusión.

Creo que los mayores errores cometidos en las Redes Sociales no se deben a haber dicho pocas cosas sino a haber hablado más de la cuenta.

Supongo que en dospuntocerolandia debería haber alguien que nos dijese algo parecido a aquello de las películas de policías. “Tiene derecho a un Community Manager y si no puede pagarlo tendrá uno de oficio”.

Quizás deberíamos aplicarnos aquello de: Todo lo que diga podrá ser utilizado en su contra o incluso, ¿Por qué no te callas?

Penedès Econòmic

maig 2013

29

EMPRESA

Pàdel Center Penedès obrirà un complex de 8 pistes de pàdel i una de multiesports LÍDIA OÑATE El món de la raqueta ja s’ha consolidat. Els èxits de Rafa Nadal en tennis i la bona acollida del pàdel com a esport senzill, divertit i que no requereix un alt nivell físic han acabat d’enlairar un dels sectors que més està esquivant la crisi, el dels gimnasos i centres esportius.

Pàdel Center Penedès (PCP) és el darrer exemple d’aquesta onada de negocis que fomenten els esports, en concret, el pàdel. El que molts dels seus seguidors no coneixen és que Espanya és un dels països on es troba el 60% dels millors jugadors de pàdel del món.

Tant és així que no és d’estranyar que cada vegada siguin més els que decideixen submergir-se en el món del ‘germà petit’ del tennis.

Coneixedors d’aquest interès creixent, quatre empresaris, de Tarragona i Vilafranca, i un expadelista d’elit d’Uruguai han creat el PCP, el primer complex

esportiu centrat en la pràctica de pàdel a l’Alt Penedès. Consta de vuit pistes cobertes de pàdel, dues d’elles a l’aire lliure, i una pista multiesports on volen promocionar un esport pràcticament desconegut al nostre país, el Swingpol, una mescla entre el

EL CENTRE ESPORTIU TÉ 4.300 M2 I SE SITUARÀ AL POLÍGON EL CLOT DE MOJA pàdel i l’squash. La pista central serà l’enclavament perfecte per acollir campionats de tots nivells, entre ells els torneigs Or, Plata i Bronze, una vegada es consolidi el centre. Richard González, un dels socis fundadors, ens ha explicat que aquests esdeveniments

“atorgaran prestigi al club, però també al territori penedesenc”.

Per aquest tarragoní la clau de l’èxit del pàdel és que a més de ser “fàcil i divertit, no necessites una gran preparació física”. PCP està dissenyat amb els millors sistemes de ventilació, que permetran evitar la calor i la humitat, ja que les parets laterals restaran obertes en cas que faci bon temps.

Situat al carrer Sumoi, 16, al polígon El Clot de Moja, entre els termes municipals d’Olèrdola i Vilafranca, les seves instal·lacions ocupen una superfície d’uns 4.300 m2 per cobrir tota la demanda de la comarca. El centre disposa, a més de les pistes, d’una zona exclusiva de descans per als socis i una infantil per tal que grans i petits puguin passar un dia distès practicant pàdel. A més, s’habilitarà un bar-cafeteria, que és previst que en el futur s’ampliï per ser un restaurant.

González ens comenta que la idea de Pàdel Center Penedès és

crear una comunitat en la qual les persones que hi vinguin puguin, no només practicar pàdel, sinó conèixer gent i fer amistats a través de l’esport. Per aquest motiu posaran a l’abast un programa informàtic amb el qual els socis podran comunicar-se en xarxa i convidar a jugar un partit. Aquesta modalitat, anomenada “partit obert”, permetrà donar facilitats

a aquells jugadors que s’hagin quedat sense company per disputar el partit. “Volem fugir del tòpic classista que té el pàdel i fomentar les relacions interpersonals”, afegia González.

Per tal de donar a conèixer el Pàdel Center Penedès, hi haurà un estand durant les Fires de Maig de Vilafranca, ubicat entre els pavellons.

30

Penedès Econòmic

maig 2013

VINS&CAVES

Joan Amat i Pere Bonet són els principals candidats a a la presidència del Consell Regulador de la DO Cava OLGA AIBAR El 4 de juny se celebren les eleccions per renovar el Consell Regulador de la DO Cava. La institució consta d’un president, un vicepresident, dotze vocals i un representant de cada administració autonòmica. Els candidats a les vocalies i a la presidència s’han donat a conèixer a través del mitjans de comunicació, tot i que encara no s’han presentat oficialment candidatures al si de la institució, segons confirmaven fonts del consell a Penedès Econòmic aquesta mateixa setmana.

El fet que no es celebrin unes eleccions al Consell Regulador, des de fa 13 anys, el temps que porta l’actual president, Gustau Garcia Guillamet en el càrrec, ha generat molta expectació i interès en el sector. De moment, alguns candidats ja s’han postulat per a liderar la màxima institució del cava. Entre els noms que més sonen es troben Joan Amat,

president de l’Institut del Cava, vicepresident de les Caves Raventós i Blanc i exalcalde de Sant Sadurní, i Pere Bonet, president de la Confraria del Cava i director de Comunicació de Freixenet.

Si sortís escollit Amat, implicaria

LES ELECCIONS MÉS DISPUTADES SÓN LES DELS CENSOS D3 I D4, ON HI HA CANDIDATS DE LES DUES PATRONALS un relleu a la patronal del cava, relleu que podria assumir Jaume Gramona, vicepresident de l’ens.

En el segon cas, el canvi es produiria a la Confraria del Cava, càrrec que ocupa Bonet des de fa

sis anys, i que passaria a mans del vicepresident, Toni de la Rosa, de Caves Torelló.

Abans però, de saber qui agafarà les regnes de la institució, a partir de l’estiu, s’han d’escollir els 12 vocals del ple del Consell Regulador, que seran els encarregats de triar el president i vicepresident entre els candidats que s’hagin presentat fins aleshores. El sector productor té sis vocals i el sector elaborador sis més. Tots dos estan dividits en els anomenats censos, tres dels quals -A, B i C- corresponen als viticultors, mentre que el D correspon als elaboradors. A cada cens o subcens li correspon un nombre determinat de vocals.

Les eleccions més disputades són les que es realitzen per escollir els representants de dues vocalies dels censos dels eleboradors.

Aquest cens, el D, està subdividit en quatre subcensos, segons la producció. El subcens D1 l’integren empreses amb una producció superior al 15% del total (Freixenent i Codorniu).

 Seu del Consell Regulador del Cava

El subcens D2 (cellers amb una producció entre l’1 i el 15% del total) inclou deu empreses, les quals obtenen dos vocals en una llista única. Finalment, als censos D3 i D4, que representen, respectivament, les empreses que tenen entre un 0,1 i un 1% de la producció -41 empreses- i les que tenen menys d’un 0,1% -186 em-

preses- sí que hi haurà eleccions reals, ja que pel vocal que pertoca a cada subcens hi ha presentades dues llistes, una de l’Institut del Cava i una altra de Pimecava. El motiu és que els representants de les dues patronals no s’han posat d’acord en una candidatura única per un problema en el repartiment dels censos.

Nadal i Elias, candidats de Pimecava als subcensos D3 i D4 L’àmbit Penedès es Recuperar la imatge i el prestigi del cava en els mercats és un dels principals objectius del programa

“ven” a Barcelona

REDACCIÓ Els candidats de Pimecava als subcensos D3 i D4, Xavier Nadal, propietari de Caves Nadal, i Josep Elias, de Parató, van presentar el 17 d’abril a Sant Sadurní el seu programa a les eleccions al Consell Regulador del Cava.

D’entre el reguitzell de propostes, el principal objectiu és la voluntat de recuperar el prestigi del cava en els mercats internacionals. Segons explicaven a Penedès Econòmic, “cal reorientar l’estratègia del cava perquè, fins fa uns anys, era un producte d’èxit, amb glamour, i ara ha perdut una mica aquesta imatge”.

En aquest sentit, afirmen que “cal buscar els valors que ens ajudin a potenciar-ne el consum”, a través d’un pla de comunicació i de promoció ben estructurat. El seu pla estratègic és ambiciós, amb idees i accions a realitzar a mig i llarg termini. Es basa en fer

 Candidats de Pimecava a les eleccions al Consell Regulador

grans canvis que actuïn de revulsiu al sector i que aconsegueixen modernitar la institució. Segons Nadal, “al Consell Regulador hi hauria d’haver algú que actués de consultor de les Pimes“, que solucionés els problemes que sorgeixin, i que obrís un diàleg més fluïd amb les patronals”.

Elias afegia que “un cop es constitueixi el Consell Regulador, un

punt prioritari del qual cal parlar amb una certa urgència és el fet de posar un cognom al cava, una identificació que li dóni un valor afegit. A tothom li interessa tenir una personalitat pròpia”.

Un altre tema a treballar és crear una taula de raïm i “consensuar un barem de costos, una referència de preu per quilo de raïm que sigui acceptada per tothom”.

L’Acadèmia Tastavins del Penedès organitza una acció de promoció sota el nom “Àmbit Penedès a Barcelona”.

L’objectiu de l’esdeveniment, que se celebrarà del 14 al 16 de juny, és augmentar el consum del vi català a Barcelona i a Catalunya i donar a conèixer el territori del Penedès, els seu museus, la seva arquitectura, i el seu patrimoni cultural.

Segons Joan Tarrada, president de l’Acadèmia Tastavins del Penedès, “el 70% del vi que es

consumeix als restaurants de Barcelona no és català i Catalunya és el principal client dels vins de la Rioja, amb 20 milions d’ampolles, quan al Penedès n’elaborem 17 milions.

Hem de fer una campanya en positiu perquè es consumeixin vins del país”.

S’organitzaran diferents actes i activitats, combinant el món de la cultura del vi amb la promoció del territori de l’Àmbit Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia).

maig 2013

Penedès Econòmic

31

32

Penedès Econòmic

maig 2013

VINS&CAVES

Segura Viudas promou el 1r ral·li fotogràfic de natura El jurat valorarà la qualitat, l’originalitat i la dificultat de les imatges de natura presentades

Celler Credo, l’aposta xarel·lista de Recaredo

OLGA AIBAR A l’Heretat Segura Viudas tot està preparat per acollir el “I Ral·li Segura Viudas de Fotografia de Natura”. Cinquanta dels fotògrafs de natura més actius del país se citaran dissabte 18 de maig, a partir de les 16h, per recórrer l’Heretat durant 24 hores, capturant els seus tresors naturals amb les càmeres i optar a ser un dels afortunats guanyadors d’aquesta primera convocatòria.

Amb la celebració d’un esdeveniment com aquest, l’empresa pretèn mostrar la realitat d’un ecosistema centenari amb una riquesa paisatgística i de biodiversitat de gran vàlua, que representa un dels quatre pilars sobre els que es fonamenta la marca Segura Viudas.

Mitjançant el hashtag #rallySV13 tots els interessats podran seguir

l’evolució del ral·li a twitter, així com a Facebook i Instagram mitjançant l’usuari hseguraviudas.

Un cop lliurades les cinc fotografies escollides per cada participant el jurat, encapçalat pel fotògraf de natura Oriol Alamany, tindrà fins el dia 7 de juny per valorar la qualitat, la originalitat i la dificultat de les imatges abans d’emetre el veredicte.

D’altra banda, per segon any consecutiu, l’empresa col·labora en l’estudi BioDiVine 2013 per a l’anàlisi de la biodiversitat del paisatge de la vinya.

En aquest sentit, a l’Heretat Segura Viudas es recolliran mostres d’insectes de dues finques diferents durant deu setmanes, que es lliuraran a l’INCAVI perquè les classifiqui.

Celler Credo dóna nom a la proposta de vins blancs amb Denominació d’Origen Penedès que la família i l’equip Recaredo han posat en marxa amb la intenció d’elaborar vins biodinàmics i ecològics a partir del xarel·lo.

“La proposta de Celler Credo es fonamenta en interpretar i profunditzar en les propietats i virtuts de la varietat xarel·lo, tan característica de la zona de l’Alt Penedès”, detalla l’enòleg Joan Rubió, alma mater del ce-

ller. Des de 1991, Celler Credo ha elaborat vins tranquils sota la Denominació d’Origen Penedès. La proposta actual té com a objectiu potenciar la personalitat única del celler i obrir una via per tal que el celler segueixi un camí propi en l’elaboració de vins.

La col·lecció del Celler Credo està integrada per Miranius 2012, Aloers 2011 i Can Credo 2010. La gamma es completa amb els vins de l’Obrador del Celler Credo.

L’any vinent es triarà el “Millor Tots els escumosos Sommelier d’Espanya en Cava” DO Penedès, ecològics El sadurninenc Xavi Roig, de Cal Feru, ha estat el segon classificat en les semifinals de Barcelona REDACCIÓ

Albert Teixidó, de la vinoteca Mar de Terra, s’ha proclamat a Barcelona guanyador de la cinquena semifinal del Concurs “Millor Sommelier d’Espanya en Cava”, la final de la qual tindrà lloc al 2014. En el concurs, organitzat pel Consell Regulador del Cava, han competit més de 40 sommeliers de Catalunya i Balears, tant professionals com estudiants de diferents escoles d’hostaleria.

El segon classificat, que ha obtingut una beca de 1.000 euros, ha estat Xavi Roig, de la vinoteca Cal Feru de Sant Sadurní.

Segons el director tècnic del Consell Regulador del Cava i director del jurat, Francisco González, el nivell dels participants en el certamen “ha sigut molt alt, tant pel que fa al coneixement del cava com per l’aspecte qualitatiu, especialment en saber quin és el

cava adient per a cada menjar”.

Albert Teixidó, que ha rebut una beca de 2.000 euros i una medalla d’or, afirmava que valora molt que se li reconegui el coneixement que té del cava, “que és fruit de molts anys d’estudi”. A més, destaca el nivell dels participants, a molts dels quals ja coneixia i, per aquest motiu, se sent encara més afortunat.

Per la seva part, el segon classificat en el concurs, el sadurninenc Xavi Roig, va expressar la satisfacció pel premi i l’agraïment per la formació rebuda. “Era la primera vegada que em presentava i que no esperava guanyar, és un reconeixement a la meva feina que m’ha fet especial il·lusió pel fet de ser de la capital del cava”, destacava.

La DO Penedès serà la primera en comercialitzar tots els seus vins escumosos elaborats 100% ecològicament. Per tal d’augmentar la qualitat i apropar-se a les línies de treball dels grans escumosos del món, la DO Penedès va aprovar recentment un nou reglament per als seus vins escumosos que eleva el temps de criança i el grau d’alcoholització i inclou una modificació del sistema numèric per a les etiquetes.

La producció actual de la DO

Penedès és de 300.000 ampolles a l’any, una xifra que preveuen augmentar fins al mig milió durant el 2013.

Catalunya és on es comercialitzen més els vins escumosos (56%) i, en menor mesura, a la resta d’Espanya (17%), però l’objectiu es vendre més a l’exterior. El 2012 es va exportar entre un 6 i 7% a Europa, una xifra que podria créixer amb l’estratègia de promoció que es farà enguany per primer cop només en escumosos.

Penedès Econòmic

maig 2013

33

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Segon aniversari del Penedès Econòmic Aquest mes de maig el Penedès Econòmic està d’aniversari. Complim el nostre segon any de vida i sembla ahir quan el mes de maig de l’any 2011, coincidint com ara amb les Fires, sortia al carrer el primer número d’aquest periòdic.

Dos anys en els quals, desgraciadament, no hem pogut donar notícies gaire bones ni esperançadores.

No per què no hàgim volgut, sinó perquè la trista realitat és aquesta. Esperem en un futur no gaire llunyà poder donar notícies més positives en referència a l’economia del nostre entorn.

Vint-i-dos números pels quals han passat personatges tan rellevants com Lluís Bassat, publicista i fundador de Bassat & Ogilvy; Emilio Duró, empresari i conseller d’ITER Consultores; Pau Garcia-Milà, creador d’eyeOS i Bananity; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Gabriel, propietari i fundador de la Bruixa d’Or; Mikel Palomera, director general de SEAT a Espanya; Jordi Bort, director general de l’Incavi; Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i

director de la DO Penedès; Gustau Garcia Guillamet, president del Consell Regulador del Cava; Pere Bonet, president de la Confraria del Cava de Sant Sadurní; Josep Maria Albet i Noya, president del Consell Regulador de la DO Penedès i molts altres d’igual o més importància que no enumeraré per no allargar-me més.

Dos anys de feina, il·lusió i molta dedicació que ens han permès rebre de mans de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf el premi ADEG 2013, en el marc de la Nit de l’Empresa celebrada el passat 26 d’abril a l’Hotel Melià de Sitges. Un reconeixement de gran valor, prestigi i ressò fins i tot més enllà de les nostres comarques. Motiu pel qual voldria agrair públicament a l’ADEG i al jurat del certàmen la distinció que han donat al nostre mitjà.

No voldria acabar sense donar les gràcies, també, a tots els companys, col·laboradors, anunciants, subscriptors, lectors i un llarg etcètera que han fet possible aquests dos anys de vida del Penedès Econòmic.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 22 - maig 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Duc de Foix de Covides, millor xarel·lo del Penedès Un total de 33 cellers van participar en la 47a edició del Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès

 Guanyadors del 47è Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès

OLGA AIBAR El el marc de les instal·lacions del recentment estrenat Hotel Mas Tinell de Vilafranca, el 26 d’abril es van lliurar els premis del 47è Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès, que anualment concedeixen l’Acadèmia Tastavins del Penedès i el Consell Regulador de la DO Penedès.

El concurs consta de set categories, més el premi especial al xarel·lo més ben puntuat de tots els vins presentats, que enguany ha estat per al Duc de Foix de Covides. Aquest esplèndid xarel·lo s’ha endut la medalla de platí, una de les més cobejades del certamen, ja que el situa com el millor d’entre més d’un centenar de vins de la DO Penedès Aquest any, al certamen hi han participat 33 cellers de la DO Penedès, que han presentat un total de 101 mostres, que han estat tastades a cegues per un jurat format per professionals de diferents àmbits del sector del vi: enòlegs, sommeliers, viticultors, periodistes especialitzats, etc.

A l’acte, hi van assistir representants del sector vitivinícola i de diverses institucions. Entre les autoritats presents, es trobava el director general de l’Incavi, Jordi Bort; Josep Maria Martí, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i Josep Maria Albet, president de la Denominació d’origen Penedès. Els tres, juntament amb el president de l’Acadèmia Tastavins, Joan Tarrada, van fer entrega de les medalles als guanyadors.

En el decurs de l’esdeveniment, també es va lliurar un premi a la vilafranquina Anna Gual, guanyadora del 4rt premi de poesia vínica Tastavins.

NIT DE VINS GUARDONATS AL PENEDÈS Grup A. Vins Blancs Joves OR: Masia Freye de Masia Vallformosa PLATA: Clot dels Oms de Bodegas Ca N’estella BRONZE: Gessamí de Gramona EXCEL·LÈNCIA: Vinya d’en Lluc de Jaume Llopart i Alemany i per HMR White d’Heretat Mont-Rubí.

Grup B. Vins Blancs de Criança OR: Viladellops xarel·lo PLATA: Albet i Noya Chardonnay BRONZE: Xarel·lo Font Juí de Gramona EXCEL·LÈNCIA: Clos dels fòssils de Pere Llopart Vilarós i Crisalys Torelló de Torelló Llopart.

Grup C. Vins Rosats OR: Petjades de Torelló de Torelló Llopart PLATA: Duc de Foix de Covides BRONZE: Masia Freye de Masia Vallformosa EXCEL·LÈNCIA: Albet i Noya Pinot Noir i 1+1=3 Cabernet Sauvignon.

Grup D: Vins Negres Collita OR: HMR Black d’Heretat Mont-Rubí PLATA: Barthomeus de J. Roig instal·lacions Cal Costas BRONZE: 1+1=3 EXCEL·LÈNCIA: Fosc de Ruben Parrera Renau i Albet i Noya Tempranillo.

Grup E. Vins Negres Barrica OR: Vilarnau De Gonzalez Byass PLATA: Mas Irene de Cavas Parés Baltà BRONZE: Viladellops EXCEL·LÈNCIA: Masia Freye de Masia Vallformosa i St Joannes d’Agricola Hortons.

Grup F. Vins Dolços OR: Gramona Pinot Noir Grup G. Vins Escumosos OR: Vatua! De Josep Colet Orga PLATA: Argila de Mas Bertran BRONZE: Clos Lentiscus de Finca Aviñó EXCEL·LÈNCIA: Mas Comtal d’Albert Milà i Mallofré i Marta de Bodegas Torres del Veguer.

Medalla de platí al premi del millor xarel·lo: Duc de Foix de Covides.

34

Penedès Econòmic

maig 2013

VINS&CAVES

El Penedès revalida el títol de la ruta del vi més visitada de tot Espanya LÍDIA OÑATE El Penedès viu un moment dolç.

Cada vegada són més els turistes que decideixen fer una estada entre els paisatges de vinyes i tastar els vins i caves al mateix celler on són elaborats. Aquesta és una realitat més palpable que mai, després que s’hagin fet públiques les darreres dades de l’Observatori d’enoturismePENEDÊS que revaliden el títol de la ruta del vi més visitada d’Espanya al Penedès amb un total de 435.908 enoturistes durant el 2012.

Per tercer any consecutiu, enoturismePENEDÈS s’ha situat per sobre d’una de les rutes més potents de l’Estat, la de Xerès, i augmenta un 9,37% el nombre de visitants. Els números s’han recollit entre els 76 cellers de les comarques de l’Anoia, el Baix Penedès, el Garraf i l’Alt Penedès que formen part del club enoturismePENEDÈS, tot i que es

calcula que la xifra pugui ser superior si es pren de referència tots els cellers del territori que organitzen activitats enoturístiques.

El repte del futur és desestacionalitzar les visites Per mesos, el setembre i octubre amb més de 50.000 visitants cada un, són els preferits pels enoturis-

EL PENEDÈS SUPERA UN ANY MÉS LA ZONA DE XERÈS EN VISITES ENOTURSÍTIQUES tes, seguits de la primavera, amb gairebé 40.000 visites mensuals.

Pel que fa als mesos en què es reben menys visitants, continuen sent a l’hivern. Per això, el president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès i del club eno-

turismePENEDÈS, Santi Soler, va explicar que un dels reptes és “trencar amb l’estacionalització i aconseguir que els turistes siguin més regulars al llarg de tot l’any”.

En vista d’aquestes xifres, Soler fa una valoració molt positiva, ja que “és un signe que estem en el camí correcte”. Tanmateix, va apuntar que encara cal incrementar el nombre de pernoctacions dels turistes que visiten el territori, ja que l’augment d’enoturistes “no s’ha traduït en més pernoctacions, sinó que molts d’ells vénen només a passar el dia”. En aquest aspecte, va afegir que la majoria dels visitants es troben a un radi d’entre uns 150 i 200 km, fet que explicaria la diferència entre visites i pernoctacions. Per aconseguir equilibrar-ho, el consorci està a punt de llançar una nova web des d’on es comercialitzaran directament els productes i les propostes enoturístiques del Penedès, ja que serà cada membre del club enoturismePENEDÈS

(cellers, allotjaments, restaurants, museus, agències de viatges...) qui publicarà el seu contingut.

El perfil de l’enoturista és un jove d’entre 25 i 44 anys La meitat dels turistes que van visitar l’Alt Penedès l’any passat tenen entre 25 i 44 anys, mentre que un 34% en tenen entre 45 i 64, segons l’Informe del perfil de

turistes i visitants a la província de Barcelona (EDDETUR) que elabora la Diputació de Barcelona. Segons la procedència, la majoria d’ells provenien de Catalunya (un 64%), seguits per turistes de la resta d’Espanya (un 20,5%).

Els turistes europeus suposaven un 20,5% del total de visitants, mentre que un 4,5% provenien de països extracomunitaris.

70 cellers catalans participen de les accions de promoció exterior de l’AVC REDACCIÓ

Un total de 70 cellers catalans participen de les accions de promoció exterior que l’Associació Vinícola Catalana està duent a terme dins els programes inclosos als ajuts als mercats de tercers països, coneguts com OCM. Els cellers que participen en aquestes accions de promoció exterior han de complir el requisit de tenir la seva seu fiscal a Catalunya i presentar vins i caves amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) catalanes amb un preu mínim de mercat a partir de 15$ RRP (recommended retail price), així com tenir reconeixements de puntuació igual o superior a 89/90 punts a la revista Wine Advocate de Robert Parker o bé puntuacions superiors a 90 punts en altres guies de prestigi d’àmbit internacional i nacional. També és imprescindible disposar de pàgina web pròpia amb informació en anglès sobre l’empresa i els seus productes. Les empreses par-

ticipants tenen l’avantatge que l’Associació s’acull als programes d’ajuts OCM que subvenciona una part del total de despeses i això els repercuteix en un estalvi econòmic en l’import de participació. A més, els cellers més petits agraeixen molt aquesta gestió, ja que es lliuren de tota l’excessiva

L’ASSOCIACIÓ VINÍCOLA CATALANA REPRESENTA EL 90% DEL VI EMBOTELLAT A CATALUNYA documentació administrativa que aquests ajuts requereixen, i que d’altra manera seria pràcticament impossible accedir donat els seus limitats recursos personals.

L’AVC, la unió empresarial del vi català i que actualment representa

el 90% del vi embotellat a Catalunya, és una entitat empresarial amb una clar i decidit enfoc a la promoció exterior.

El 9 de novembre de 2011 va iniciar el seu programa d’accions de suport a la internacionalització a tercers països oferint un showroom de vins Catalans al cor de Manhattan, a Nova York, que aleshores va comptar amb l’estimable participació del sommelier Josep Roca del Restaurant El Celler de Can Roca, recentment proclamat primer restaurant del món per la revista “Restaurant”. Des d’aleshores, l’Associació Vinícola Catalana no ha parat de créixer organitzant esdeveniments en aquesta direcció.

Cellers de totes les Denominacions d’Origen Catalanes prenen part en les accions que l’AVC organitza tant dins com fora Catalunya amb la missió de donar a conèixer al món, la gran riquesa del nostre territori vitivinícola, així com l’alta qualitat dels vins i caves elaborats a Catalunya que, durant tants anys, han quedat

eclipsats per la forta competència dels països veïns com França i Itàlia.

Com a finalització de la campanya 2012-13, l’AVC organitza un showroom i un seminari de vins Catalans a Suïssa dirigit pel redactor en cap de la Revista Vinum i rebre la visita dels restaurants guanyadors del concurs Cartavi Internacional 2012 jun-

tament amb prescriptors dels Estats Units.

Per la propera campanya 2013-14, l’Associació Vinícola Catalana té prevista una missió comercial a la Xina per recerca d’importadors, una missió inversa amb prescriptors canadencs, dues missions inverses amb prescriptors dels Estats Units i accions de promoció de vins catalans a Suïssa.

Penedès Econòmic

maig 2013

35

LLIBRES

Claus d’un gran emprendedor per triomfar en els negocis i en la vida

Más ideas y menos másters KIKE SARASOLA TEMAS DE HOY 14,85€

El «no» no existeix: atreveix-te! «… des d’aquells temps en els quals amb la panxa enganxada a la catifa jugava sobre un tauler ple de carrers i casetes de plàstic fins el dia que el meu pare, després d’haver estat molt escèptic, em va dir absolutament convençut: “Kike, tu dedica’t als hotels”, va haver-hi -i hi segueix havent- disciplina, treball dur,

por (molta por de vegades), però sobretot, tones de passió. I solament a partir de la passió, podem elaborar una estratègia... Aquesta és la meva experiència i aquí us la brindo.» Kike Sarasola, des de la naturalitat i amb un to col·loquial i proper, aporta les claus del seu èxit com a emprenedor. Un èxit que té molt a veure amb la visió lliure de prejudicis i fresca d’un

La llibertat i el futur d’Internet, segons Julian Assange

Cypherpunks JULIAN ASSANGE DEUSTO 17,95€

A Cypherpunks, Julian Assange, Jacob Appelbaum, Andy MüllerMaguhn i Jérémie Zimmermann, quatre destacats protagonistes de la guerra contra l’establishment, debaten sobre el futur i les opcions que li queden a una societat que viu inconscientment acorralada, intervinguda i acorralada per la política de repressió informativa estatal. Controlar les comunica-

cions és fonamental per a qualsevol Estat que vulgui mantenir el seu poder centralitzador. Internet va néixer com una finestra oberta a la llibertat i a les oportunitats.

No obstant això els governs han aconseguit delimitar-ne l’efecte, aplicant normatives i emmagatzemant qualsevol flux de comunicacions que es derivi de la xarxa.

L’espai està “militaritzat”, tant

Claus per un bon autodiagnòstic de la teva situació i la teva empresa

Saca la crisis de tu cabeza COSIMO CHIESA I LUDOVICA CHIESA EMPRESA ACTIVA 12,60€

En els temps que corren és fàcil instaurar-se en el corrent del pessimisme i deixar-se portar. Ens trobem en una crisi econòmica gegantina i molts veuen com el seu lloc de treball comença a perillar. És natural sentir por i inseguretat davant una situació tan inestable, la por a perdre el teu treball pot portar-te a cometre errors poc

propis de tu.

En el llibre Saca la crisis de tu cabeza ens ensenyen a controlar tals circumstàncies i no deixar-se portar pels impulsos més immediats. A través de la història d’un home que acaba de ser nomenat director general d’una empresa farmacèutica, veiem com s’han d’afrontar les preocupacions i quines actituds

exesportista olímpic acostumat a afrontar els reptes. En el caos dels períodes més crítics ha estat precisament l’esperit innovador i arriscat el que ha sobreviscut i ha impulsat la recuperació general.

Des d’aquestes pàgines, l’autor convida a l’acció tots aquells als quals ronda un projecte que intueixen encertat, però que se senten paralitzats per la por i la incertesa. Más ideas y menos másters és un crit d’ànim, un manual atípic i amè que aporta consells -testats empíricament en una de

les empreses més innovadores i reeixides del panorama actual- i contagia l’entusiasme dels pioners, sense perdre’s en desmanegades teories tècniques.

Enrique Sarasola, conegut com Kike Sarasola, és un esportista, empresari i actor nascut a Madrid l’any 1963. Ha estat 4 vegades campió d’Espanya d’hípica, medalla de bronze en el Campionat Europeu de Concurs Complet del 2001 i tres vegades diploma olímpic (a Barcelona, Atlanta i Sídney).

per l’Estat com per les empreses privades. “Google sap més de tu que tu mateix”, ens recorden. Per poder combatre la vigilància que ens assetja fa falta conèixer la infraestructura que posseeix, apostar per un model independent, defensar la privadesa i trencar les promíscues relacions entre internet, política i economia.

Els autors aposten per l’ús de la criptografia i pel canvi social i polític. A més, incideixen que si no es defensen els nostres drets, internet es convertirà en poc temps

en la major amenaça per la civilització humana, al contrari del que diuen molts manifests.

Cypherpunks no dóna una única resposta, sinó que contraposa visions de quatre persones compromeses que han estat objectius de l’Estat. “Tota relació comunicada, cada pàgina web llegida, cada correu electrònic enviat i cada pensament googlejat” acabarà en mans d’ells. La criptografia és l’última forma d’acció no violenta de plantarlos cara.

s’han de tenir per poder ser un treballador imprescindible per a la teva empresa.

Cosimo Chiesa i la seva filla Ludovica expliquen la importància de tenir una posició positiva i competent, oblidantnos de les penúries que ens envolten. Transmeten les actituds que hem de tenir perquè la crisi no influeixi en el nostre rendiment laboral. Conforme avancen els capítols, aprendrem les claus per fomentar i potenciar la intel·ligència emocional, el

lideratge i la creativitat.

Cosimo Chiesa de Negri és soci fundador i president de l’empresa Barna Consulting Group i és professor de Direcció Comercial a IESE. Ha escrit diversos dels grans èxits d’Empresa Activa: Vender és mucho más, Los pecados capitales de la venta i Dirigir vendedores es mucho más.

Ludovica Chiesa és especialista en màrqueting emocional i treballa des de l’any 2000 a Barna Consulting Group.

36

Penedès Econòmic

maig 2013

HISTÒRIA

Més de 75 anys d’Industrias Beter, una empresa d’abast mundial i cor vilafranquí Recentment va morir Ricard Rojo, un dels dos germans que van fundar Beter, la mítica empresa de fulles d’afaitar, a la dècada dels anys 30 LÍDIA OÑATE Diuen que en temps d’adversitats les empreses que es creen neixen amb una fortalesa particular, capaç d’adaptar-se a canvis i dificultats perquè s’han format en ella.

Aquest és el cas d’Industrias Beter, una empresa catalana d’origen familiar que es va crear al bell mig de la nostra comarca i que actualment és l’empresa líder a Espanya del sector de complements per a la bellesa i la cura personal. Alguns encara recordaran la nau situada al carrer Comerç, 41, de Vilafranca, amb una idiosincràsia peculiar de l’edifici, la façana del qual ha estat restaurada recentment. Allà es va establir el magatzem de Beter.

Era l’any 1937 quan els emprenedors germans Rojo van decidir entrar al món empresarial, en concret, en el sector de la cura personal fabricant fornitures metàl·liques per afaitar-se. Pocs anys més tard, a la dècada dels 40, van produir les seves primeres fulles d’afaitar, molt populars a l’època. Des de llavors, Industrias Beter no ha parat de perfeccionar i ampliar la seva gamma de productes, a més d’expandir-se arreu d’Europa, Amèrica i Àsia. L’any passat l’empresa vilafranquina va complir 75 anys, una fita només destinada als més perseverants i treballadors.

Als anys 60, Beter va començar a fabricar i comercialitzar articles de manicura, pedicura i pinces.

l’actualitat per tres membres de la tercera generació: Albert Armengou, Conseller Delegat i Director Comercial; Ricardo Rojo, Conseller Delegat i Director Financer i Lluïsa Mestre, Consellera Delegada i Directora de Màrqueting.

La facturació anual se situa entorn els 20 milions d’euros, el 15% dels quals procedeixen de la innovació en nous productes.

 El magatzem de Beter, al carrer Comerç de Vilafranca

Un dels trets distintius de la marca eren les imatges dels polidors d’ungles, un exemple dels quals es troba al centre d’aquesta pàgina. Durant les dècades següents, l’empresa va anar ampliant i consolidant la seva gamma de productes amb raspalls i complements per al cabell, complements de maquillatge, estoigs de regal i articles de bany, fins aconseguir avui la gamma més completa del mercat.

Actualment, els productes de Beter es poden trobar a farmà-

cies i perfumeries, on disposen d’expositors propis en els quals hi ha les diferents línies de productes. En total, l’empresa distribueix prop de mil productes en diferents canals de venda. Segonts fonts de l’empresa, l’objectiu també és atendre les necessitats dels clients de productes de gamma alta. Per aquest motiu, fa uns anys van desenvolupar Beter Elite, una exclusiva selecció de complements de bellesa que respon a les exigències de la perfumeria selectiva. Un dels factors que ha fet gran a l’empresa és la seva política de distribució, ja que la línia Beter Elite només arriba a aquells punts de venda que compleixen amb els requisits de la categoria d’aquests productes. La clau del sistema de treball de Beter és haver creat un equip de promotors i assessors dinàmics i una xarxa eficient de magatzems ubicats estratègicament que els permet atendre amb rapidesa i a qualsevol lloc. La distància és un factor a contracorrent, però la globalització està a l’ordre del dia i des de l’empresa han volgut sempre mirar endavant. Primer va ser Vilafranca, després Barcelona i de Madrid van saltar a l’exterior.

La dècada del 2000 va ser la de la consolidació al mercat internacional. Avui dia Beter està present

a més d’una vintena de països d’Europa, Amèrica i Àsia, tota una fita impensable a la dècada dels anys 30, quan tot just acabaven de fabricar-se els primers vehicles. L’any passat, en el marc del 75è aniversari de l’empresa, Beter va anunciar la seva entrada a dos dels països en ple auge econòmic,

Més del 10% procedeixen de les vendes a nivell internacional, una xifra que preveuen augmentar amb les noves incorporacions de països. Les oficines centrals es mantenen a Barcelona. Amb una plantilla de prop d’un centenar de treballadors i una cartera de 4.000 clients actius, Beter encara

Brasil i la Xina. L’objectiu és introduir-se als seus mercats a través de l’estratègia de sempre, motor del seu èxit: vendre els productes mitjançant socis locals.

L’empresa és conduïda en

aquest nou any amb l’objectiu de revifar vendes al mercat nacional, mermat per la crisi, però posant especial atenció als mercats exteriors, que cada vegada donen més fruits.

Penedès Econòmic

maig 2013

37

VIATGE

Tailàndia, la terra del somriure Les espectaculars platges d’aigües cristallines arreu del país estan plenes de populars resorts destinats al creixent turisme nacional i internacional REDACCIÓ

Tailàndia és una monarquia constitucional que es troba en el cor del sud-est asiàtic, entre les latituds nord 6º i 21º. És la porta d’entrada natural a la pensínsula d’Indoxina (la més oriental de les tres grans penínsules meridionals d’Àsia), Myanmar i el sud de la Xina. Al nord-oest té fronteres amb Myanmar (antiga Birmània) i Laos, a l’est amb Cambodja i al sud limita amb Malàisia i el Golf de Tailàndia.

Tailàndia té una superfície de 513.115 quilòmetres quadrats i la seva forma, que s’assembla al cap d’un elefant en que la trompa seria una part de la península de Malàisia, s’extén de nord a sud per prop de 2.000 quilòmetres.

La part més ampla del país és de 800 quilòmetres, mentre que la més estreta, a la província de Prachuap Khiri Khan, és de tan sols 10 quilòmetres.

El regne de Tailàndia és un país fonamentalment budista i un dels millors països del món on passar les vacances.

Amb un clima tropical que no és ni massa calorós ni massa sec, cal afegir que tampoc és extremadament humit en l’estació dels monsons, per la qual cosa és possible viatjar a Tailàndia en qualsevol època de l’any. Els viatgers, a l’arribar a aquesta terra, no tenen cap mena de dubte. Fins i tot a Bangkok, l’exclusivitat del menjar, l’arquitectura, l’idioma, els costums i la religió aviven i satisfan els sentits. Lluny de Bangkok, en les platges de sorra prístines i els mars color maragda del sud, o en les muntanyes del nord, els

visitants poden gaudir d’un llarg i profund somni de pau. El passat s’oblida, el present és el cel i el futur es pot dedicar a cuidar d’un mateix.

La gent que viu a Tailàndia en l’actualitat comparteix una rica diversitat ètnica - principalment thai, khmer, laosiana, xinesa, malaia, persa i hindú. La cultu-

ra tailandesa és palpable en tots els racons del regne: en els ritus budistes que tenen lloc en nombrosos temples tailandesos, els festivals que se celebren al llarg de l’any i els mercats del país, on els habitants del lloc regategen edu-

Platja tailandesa

TAILÀNDIA Capital: Bangkok Idioma: Thai Població: 66.404.688 habitants Superfície: 513.115 km² Moneda: Baht (THB)

Gran palau de Bangkok

Clima: La major part de Tailàndia té un clima tropical, humit i sec, o un clima de sabana, mentre que el sud i l’extrem oriental tenen un clima tropical monsònic Economia: Tailàndia està en camí de convertir-se en l’estat econòmicament més poderós del Sud-est asiàtic i en un dels estats més poderosos de l’Àsia, entrant a competir amb països més avançats d’occident.

cadament per tot, des del menjar fins a la roba.

Per als viatgers Tailàndia és l’únic lloc on experimentar la vida particular del sud-est d’Àsia. Com que el país mai ha estat colonizat, la individualitat tailandesa segueix estant viva. Quan el viatge ha acabat el regne deixa als visitants el desig de tornar-hi una vegada i una altra, ja que les olors, les vistes i els records de la terra i la gent romanen inesborrables en els seus pensaments. I és que Tailàndia és una festa que sempre t’emportaràs amb tu.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

38

Penedès Econòmic

maig 2013

TECNOLOGIA

El ciberespionatge està de moda

Les petites empreses són les més exposades als atacs, ja que tenen la seguretat més feble i suposen la porta d’entrada a empreses més grans JOSEP BARELLA Segons el darrer informe d’amenaces a Internet de Symantec (empresa propietària de l’antivirus Norton) per identificar i analitzar tendències en atacs, activitat de codis maliciosos, phishing i spam o correu escombraries al món, la xifra d’atacs detectats el 2012, un 42%, suposa un increment enorme, atès que l’any anterior va ser del 18 %, cosa que confirma una tendència molt clara d’augment anual. La propagació de codis maliciosos al món és una amenaça emergent atesa l’alta rendibilitat que suposa per als atacants, amb un augment el 2012 del 30% d’atacs basats en webs.

A més, el ransomware, un mètode d’atac especialment violent per a infectar usuaris desprevinguts bloquejant els seus equips i exigint una recompensa per poder accedir-hi de nou, s’està posicionant com el codi maliciós preferit pels atacants, pels grans beneficis que proporciona.

Les petites empreses són la ruta menys resistent i els atacs dirigits a les empreses de menys de 250 empleats són les que més estan augmentant. Les petites empreses són ara l’objectiu del 31% de tots els atacs, el triple en comparació del registrat el 2011. Encara que les petites empreses poden pensar que són immunes als atacs dirigits, els ciberdelinqüents se

EL MALWARE EN MÒBILS VA AUGMENTAR UN 58% EL 2012 senten atrets per la informació de comptes bancaris d’aquestes organitzacions, les dades dels seus clients i la propietat intel·lectual.

Els atacants s’aprofiten de les petites empreses que sovint tenen infraestructures de seguretat inadequades.

Els atacs basats en webs van augmentar un 30% el 2012. Molts

d’aquests van ser originats mitjançant l’ús de llocs web compromesos pertanyents a petites empreses. Aquests llocs web van ser utilitzats en ciberatacs a gran escala, així com en atacs del tipus “abeurador” (watering hole). En un atac d’aquest tipus, l’atacant compromet un lloc web -com, per exemple, un blog o un lloc web d’una petita empresa- sabent que la víctima el visita freqüentment.

Quan posteriorment la víctima visita el lloc web compromès, un malware de l’atac dirigit s’instal·la sigil·losament al seu ordinador.

El grup Elderwood Gang va ser el pioner en aquesta classe d’atacs, i

UN 61% DELS WEBS QUE DISTRIBUEIXEN VIRUS SÓN EN REALITAT LLOCS LEGÍTIMS QUE S’HAN VIST INFECTATS AMB UN CODI MALICIÓS el 2012 va infectar amb èxit 500 organitzacions en un sol dia. En aquests escenaris, l’atacant obté el màxim profit de la feble seguretat d’una empresa per burlar la seguretat potencialment més forta d’una altra.

I és que, per primera vegada, els atacs a pàgines webs de governs no estan en la primera posició de les llistes d’atacs, i han estat desbancades pels atacs a empreses del sector de la manufactura i els treballadors amb coneixements clau.

Symantec creu que això es deu a l’augment en els atacs l’objectiu dels quals són les cadenes de subministrament (per als cibercriminals, aquests proveïdors i subcontractistes són susceptibles de ser atacats i freqüentment disposen d’una propietat intel·lectual valuosa). Sovint, a l’anar a per les companyies de manufactura en

una cadena de subministraments, els atacants obtenen accés a la informació confidencial d’una companyia més gran. A més, els executius ja no són els principals objectius. El 2012, les víctimes comunament triades com a objectiu d’aquest tipus d’atacs en totes les indústries van ser els treballadors amb coneixements clau (27%) que tenen accés a propietat intel·lectual, així com els que treballen als departaments comercials (24%).

Pel que fa la tipologia de les pàgines web que distribueixen virus, un 61% són en realitat llocs legítims que s’han vist compromesos i infectats amb un codi maliciós.

Els llocs empresarials, tecnològics i de compres es van trobar entre els cinc tipus principals de llocs web encarregats d’allotjar infeccions. Symantec ho atribueix a les vulnerabilitats no “parxejades” en els llocs web legítims. En anys anteriors, aquests llocs web van ser l’objectiu principal per a la venda d’antivirus falsos a consumidors desprevinguts. No obstant això, el ransomware, un mètode d’atac especialment violent, està ara sorgint com el malware preferit a causa dels grans beneficis que proporciona als atacants. En aquest escenari, els atacants utilitzen llocs web compromesos per a infectar als usuaris distrets, bloquejant els seus equips i exigint una recompensa perquè puguin tornar a accedir-hi. Una altra font d’infeccions que va en augment és el malvertisement, quan els delinqüents compren espai publicitari en llocs web legítims i ho utilitzen per ocultar el seu codi maliciós d’atac.

Fora dels ordinadors tradicionals, l’any passat el malware mòbil va augmentar un 58%, i el 32% de totes les amenaces mòbils van intentar apoderar-se d’informació com, per exemple, adreces de correus electrònics i nombres de telèfon. Bàsicament, aquests atacs, es deuen a l’augment, en un 30% de les vulnerabilitats mòbils. Malgrat que l’iOS d’Apple va registrar la major quantitat de vulnerabilitats documentades, solament es va descobrir una amenaça durant

aquest mateix període. Android, en canvi, va tenir menys vulnerabilitats però va patir més amenaces que qualsevol altre sistema operatiu mòbil. La quota de mercat d’Android, la seva plataforma oberta i els múltiples mètodes disponibles per distribuir aplicacions malicioses, la converteixen en la plataforma més atractiva per als atacants.

Per sobre de tots, però, es troba l’augment d’atacs a les xarxes so-

LES XARXES SOCIALS SÓN ELS NOUS MITJANS MÉS SUCOSOS PER ALS CIBERDELINQÜENTS cials, que són mitjans molt sucosos per connectar a l’internauta amb altres webs malicioses. També s’està incrementant el nombre d’atacs a dispositius mòbils, com telèfons intel·ligents i tablets, on el programari maliciós s’ha incrementat el 58% el 2012 respecte de l’any anterior. S’ha passat de 500 variants de virus el 2011, a 4.500 el 2012 El nombre de vul-

nerabilitats detectades ha estat molt major a la plataforma Apple (387) que en el cas d’Android (13); no obstant això, els cibercriminales s’han acarnissat amb aquesta última, amb 103 amenaces informàtiques, probablement per les característiques d’aquest sistema operatiu de Google, molt més utilitzat que l’altre. Sobre la tipologia de virus, s’ha passat de 500 variants detectades al desembre de 2011 a 4.500 l’últim mes de 2012. En aquest mateix període s’ha passat de 70 famílies de codis maliciosos a 170.

Com en la majoria d’estadístiques negatives, Espanya se situa en els llocs capdavanters. En aquest cas, pel que fa l’spam, també. D’acord amb les estadístiques a nivell global, el 2012, Espanya va ser el sisè país que va registrar més tràfic amb el 3,96% de tot el volum mundial de correu electrònic escombraries, un avanç significatiu considerant el lloc 21 que ocupava a l’informe de l’any anterior. Les petites empreses (d’1 a 250 empleats) van ser les que més spam van rebre a Espanya: el 65% del total d’e-mails rebuts el 2012 era spam. Van ser també les petites empreses espanyoles les que més atacs de phishing (57,9%) i virus (19,5%) van patir en aquest període.

maig 2013

Penedès Econòmic

39