Penedes Economic nº3 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 3 juliol 2011

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

El turisme rural i hoteler de la comarca encara l’estiu amb optimisme pàg. 4

L’Alt Penedès és on s’han destruït menys empreses en el període 2008-2010 pàg. 8

COOPERATIVISME Una bona forma de fer front a la crisi pàg. 2 i 3

L’administració pública genera 181 llocs de treball a la comarca en només un any pàg. 10

El vi del Penedès és el segon més consumit a Catalunya, només per darrere dels Rioja pàg. 24

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JOSEP MARIA ALBET I NOYA pàg. 16

President del Consell Regulador de la DO Penedès

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

Les cooperatives, una forma d’ocupació i d’expansió del negoci en època de crisi Nou Verd i Nou Set volen créixer i obrir botigues outlet a Vilafranca, i fa uns dies es va crear una cooperativa en l’àmbit d’atenció a les persones OLGA AIBAR L’evolució de les dades de les cooperatives existents a Catalunya constaten una tendència a l’alça en els darrers tres anys de crisi d’aquest tipus de forma de treball. Una de cada tres persones catalanes que conﬁguren la població activa són persones sòcies o treballadores d’una empresa cooperativa. És a dir, el 15% dels catalans són socis d’alguna cooperativa, ja sigui com a socis treballadors o bé com a socis consumidors. A Espanya, durant l’any 2010, es van constituir 856 noves societats cooperatives, fet que va suposar 10.682 nous socis, un increment interanual, respecte al 2009, del 4,4%. Tanmateix, a la comarca no passa el mateix. Segons dades de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat, l’any 2009 hi havia 106 empreses d’economia cooperativa a la comarca. En canvi, aquest any n’hi ha 48, amb un total de 1.159 socis, i Vilafranca en tindria 20, amb 722 socis. Unes dades, però, que, en realitat, són encara inferiors perquè, per exemple, de les 48, n’hi ha 26 (el 59%) que estan actives, segons un estudi que s’està elaborant des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per tenir una base de dades ﬁable de les cooperatives. El motiu d’aquest desfasament és que les cooperatives, a l’hora de constituir-se, s’han de registrar al registre de cooperatives de la Generalitat, però, si tanquen, no ho comuniquen. En l’“Estudi, diagnosi i pla de dinamització de l’economia cooperativa a Vilafranca”, datat del desembre del 2010, s’apunta que, del 2007 al 2009, es van crear sis empreses d’economia cooperativa a l’Alt Penedès (4 societats cooperatives i 2 societats limitades laborals). Durant el 2008 i 2009, s’hi van constituir quatre societats cooperatives i dues societats laborals. Per sectors, les empreses creades en els darrers anys són del sector serveis i, les societats cooperatives, de treball associat. Davant de la desinformació que existeix en aquest àmbit i per tal d’incentivar la creació de noves cooperatives, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va iniciar, af inals del 2010, un Pla de Dinamització sobre aquesta possibilitat d’inserció laboral. En el marc d’aquest pla, es va crear, al

 Trobada anual dels socis i familiars de COVIDES

febrer, la Taula de Concertació de l’Economia Cooperativa. Aquesta plataforma està integrada per

LA COOPERATIVA ÉS UNA ALTERNATIVA AL MODEL CLÀSSIC D’EMPRESA diversos agents: l’Ajuntament de Vilafranca, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, la Mancomunitat Penedès Garraf, organitzacions empresarials, sindicats i representants del món cooperatiu del Penedès. La setmana passada, van fer ballanç de les accions que s’han dut a terme. Durant aquest

temps, s’han fet sessions informatives a alumnes de les diferents accions formatives i al personal tècnic de La Fassina. També s’ha fet formació a tècnics dels departaments de promoció econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Mancomunitat Penedès-Garraf i Consell Comarcal i als membres de les noves cooperatives. I està previst realitzar activitats de sensibilització i informació als centres educatius en la marc del programa Fes Coop que desenvolupa l’escola de formació cooperativa Aposta. Jordi Junyent, responsable del Punt d’Informació Cooperativa de l’Ajuntament de Vilafranca, ubicat a l’Oﬁcina Municipal de Treball, a la plaça del Penedès, explicava que “la cooperativa és una alternativa al model clàssic d’empresa. Els socis s’hi impliquen més i participen democràticament en les decisions i

Sectors d’activitat de les empreses d’economia cooperativa actives

la gestió de la seva pròpia empresa i hi dediquen més temps i esforç”. Per crear una cooperativa hi ha d’haver un mínim de tres socis treballadors que aportin un mínim de 3.000 euros entre tots els membres. Pel que fa als avantatges, les persones que estan a l’atur poden capitalitzar-lo al 100% i els socis poden accedir a subvencions. El termini per a posar-la en marxa és força ràpid. Segons ens explicava Junyent, “en dos mesos poden estar en funcionament”. El perﬁl dels nous cooperativistes és molt divers. S’interessen per aquesta fórmula persones que en aquesta època de crisi han patit un procés de tancament de l’empresa en la qual treballaven i volen do-

creació d’una altra cooperativa relacionada amb la recuperació de la massa forestal per obtenir biomassa com a font d’energia renovable. Es dirà Biomassa del Penedès i està previst que entri en funcionament al setembre. D’altra banda, fa uns mesos, es va crear a Vilafranca EcoXarxa Penedès, cooperativa d´intercanvi de bens, serveis i coneixements amb base ecològica, amb seu a l’Escorxador de Vilafranca. EcoXarxa ja ha organitzat diverses activitats i accions d’intercanvi a la vila. La primera va ser una xerrada a l’Escorxador per explicar el funcionament i les accions que volia emprendre la nova cooperativa. La segona va ser la primera Fira

 Dones impulsores de la cooperativa Mans Treballadores

nar continuïtat a algun negoci. També el de joves emprenedors que volen iniciar un nou projecte.

BIOMASSA DEL PENEDÈS ENTRARÀ EN FUNCIONAMENT AL SETEMBRE Segons avançava Junyent a Penedès Econòmic, a Vilafranca s’ha impulsat la creació d’una cooperativa en l’àmbit de l’atenció a les persones que agruparà entre 10 i 15 persones, la majoria dones de la vila que es trobaven a l’atur i que havien treballat en aquest sector. La cooperativa es diu Mans Treballadores i va entrar en funcionament fa uns dies. També s’està ultimant la

d’Intercanvi i Cultural que es va celebrar el diumenge 12 de juny al Parc de Sant Julià de Vilafranca, amb gran èxit de públic. La darrera acció és un mercat agroecològic i agroartesanal que es va celebrar el 9 de juliol de 10 a 13h al pati de l’Escorxador de Vilafranca i que tornarà a realitzar-se el 23 de juliol. El mercat consisteix en un intercanvi de productes ecològics, locals i de temporada directament de l’hort al mercat i de productes ecoartesanals a través de l’intercanvi d’euros per monedes socials (ecoFires). A la comarca també existeix una cooperativa de mestres que es diu El Roure, ubicada a Sant Joan de Mediona. Es tracta d’un moviment pedagògic alternatiu que van impulsar una sèrie de mestres ara fa més de sis anys i que està tenint una gran acceptació i un creixement anual tant d’alumnes com de professionals.

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

Joan Marcé, president de COVIDES Un dels exemples més clars del que pot arribar a ser una cooperativa és COVIDES, la primera cooperativa vinícola de primer grau de Catalunya. Sobre la constitució i l’evolució de la cooperativa vam parlar-ne fa uns dies amb el seu president, Joan Marcé. Quan es va fundar COVIDES? Es va fundar l’any 1963 per una quinzena de persones que, més endavant, van aconseguir aglutinar més de 600 agricultors per elaborar de forma conjunta el vi de la seva collita. Aleshores, es començava a introduir la mecanització en les explotacions i els pagesos van deixar d’elaborar vi a les seves cases i d’utilitzar mitjans de tracció animal. Quan es van vendre els primers vins embotellats de la cooperativa? Durant els anys 80, es va iniciar la venda de vi embotellat i la producció de cava i, des dels anys 90 i ﬁns a l’actualitat, les explotacions s’han anat renovant i s’hi han adaptat els sistemes de plantació per permetre la verema mecanitzada. Quants cellers teniu actualment? Quan es va fundar Covides, es van construir els dos cellers, el de Sant Cugat Sesgarrigues i el de Sant Sadurní d’Anoia amb les instal·lacions més modernes del moment per elaborar vins de qualitat amb personalitat pròpia. Ara, a més, tenim el celler de Vilafranca, després de la fusió de les dues cooperatives. Perquè es van situar en aquests dos municipis? Per qüestions estratègiques i geogràﬁques perquè els tractors petits no podien desplaçar-se massa lluny perquè els trajectes eres costosos. La primera collita va ser la de l’any 1966 i va anar força bé perquè no hi va haver massa incidències. El més greu va ser que les bombes no van funcionar bé i es va haver de fer una obra urgent per descarregar la verema, motiu pel qual es va haver d’endarrerir. Tanmateix, es va poder salvar prou bé. Quina producció teniu actualment? Això depèn de com va la collita, però, l’any passat, vam estar per sobre dels 20 milions de quilos de raïm, la majoria per fer vi blanc i cava. El percentatge de vi rosat o negre que elaborem és del 15%. Quin és el vi que té més demanda? A COVIDES tenim unes gammes de vi molt estàndars amb una qualitat mitjana-alta que té molta sortida, però potser, si n’he de dir un, destacaria la línia Premium del Duc de Foix. Quin percentatge s’exporta? Nosaltres som grans productors de vi base per a cava. N’embotellem el 25%

i, d’aquest, n’exportem la meitat. I quina és la vostra facturació? Entre 20 i 22 milions d’euros. Qui integra el Consell Rector i cada quan es reuneix? Som nou persones i tenim reunions de treball cada setmana. El Consell Rector, per mandat de la Llei de Cooperatives i els estatuts de COVIDES, delega la gestió en un director-gerent, malgrat que, tots dos, són els responsables de la gestió i hi col·laboren. Quantes assemblees de socis realitzeu a l’any? En fem diverses, normalment unes quatre a l’any. De fet, quantes més se’n facin, millor perquè es poden tractar els temes d’una forma repartida i els socis hi poden intervenir més, plantejant els seus dubtes, preguntes i crítiques, si n’hi ha. Quants socis hi participen? En cada assemblea acostumen a participar un centenar de persones, tot i que actualment tenim uns 800 socis entre les seccions de vi, oli i associats. Quan va ser la darrera i quins temes es van debatre? La darrera va ser el 14 de maig i es van tractar tres temes importants: es va informar de l’evolució del pressupost de l’exercici 2010, es van ﬁxar els interessos a pagar del capital social i es va informar de les normes per collir a màquina que s’aprovaran aquest mes. L’objectiu és que la verema sigui esglaonada, que no hi hagi puntes... Per això, s’ha previst allargar l’entrada al matí i tancar més aviat al vespre, i obrir algun dissabte al matí. Quina aportació fan els socis? COVIDES té un capital propi i un capital social obligatori. Els estatuts de la cooperativa marquen un mínim de 120 euros per entrar a formar-ne part, però a la secció del vi i hi ha aportacions més importants que es recuperen quan es marxa de la cooperativa. Cada exercici es fan diverses aportacions. La dels darrers anys estan en una pesseta per quilo.

Juli Silvestre, gerent de Nou Verd i Nou Set SCCL Juli Silvestre porta la gerència de les cooperatives Nou Verd SCCL i Nou Set SCCL, unes cooperatives d’iniciativa social que van néixer a Vilafranca, impulsades per l’Ajuntament. Quan es va gestar Nou Verd? Nou Verd va iniciar la seva activitat el desembre del 1994, a partir d’un programa europeu d’inserció laboral promogut per l’ajuntament de Vilafranca, i va ser reconeguda com a Centres Especials de Treball l’any 1996. Quin n’és l’objectiu? L’objectiu de Nou Verd és el crear llocs de treball dignes per a persones amb discapacitat, prioritàriament treballadors amb malaltia mental. I quan va néixer Nou Set? Nou Set és una cooperativa també d’iniciativa social, nascuda al 1997 i reconeguda des del 2007 com a Empresa d’Inserció per la Generalitat de Catalunya. La seva finalitat és la promoció d’accions que portin a la inserció laboral i social de persones en risc d’exclusió social, derivades per serveis socials i d’ocupació de l’Alt Penedès. Com es gestionen les dues cooperatives? Cada cooperativa té una assemblea de socis que defineix l’estratègia i política general de treball de l’organització i un Consell Rector que vetlla pel seu acompliment per part de l’equip de coordinació professional. Ambdues cooperatives formen part activa d’Entrem-hi, l’associació per a la promoció d’empreses socials de l’Alt Penedès i, des de fa poc, s’ha incorporat a la xarxa la Fundació Mas Albornà. Cada quan us reuniu? El Consell Rector es reuneix cada quinze dies o cada mes. Pel que fa a les assemblees es reuneixen tres o quatre cops a l’any. Quina és la filosofia de les assemblees? La filosofia del centre és la de promoure la màxima participació dels treballadors en la marxa de l’empresa, intentant potenciar el màxim nivell d’autonomia en cada un d’ells. Això és possible, entre d’altres mesures, per la participació directa en l’assemblea de la cooperativa de la qual formen part treballadors amb i sense discapacitat. Els treballadors prenen part en l’estratègia de l’organització i en les decisions clau per al seu màxim desenvolupament. Aquesta implicació aporta un valor afegit extraordinari a les persones, el socis son treballadors i també copropietaris de l’empresa. Quins serveis oferiu? Nou Verd ofereix serveis integrals de jardineria i un servei de recollida d’olis vegetals, de restaurants i men-

jadors escolars, per a la generació de Biodiesel. Pel que fa a Nou Set, realitza serveis de consergeria i manteniment bàsic. Des de fa unes setmanes, hem obert una unitat de neteja especialitzada en instal·lacions diverses (industrials, esportives i culturals), despatxos, obra nova, etc. També estem estudiant obrir alguna botiga outlet a Vilafranca. Quins són els vostres principals clients? Les dues cooperatives treballen per ajuntaments i entitats públiques i empreses privades. Entre els nostres clients destaquen l’Ajuntament de Vilafranca (portem la jardineria del municipi), Ferrocarrils de la Generalitat, Caixa Penedès, DSM, etc. Tenen en compte el vostre valor social? Per nosaltres, és molt important generar complicitats amb els clients, però volem que ens contractin perquè la feina la fem bé i a preus justos. El nostre valor social és quelcom de complementari, però, en cap cas, pot justificar ser poc professionals. Quants treballadors teniu? Nou Verd té 89 treballadors i Nou Set 21, entre operaris, tecnics i l’equip d’acompanyament sociolaboral, format per 5 persones. La crisi també us ha afectat? Les cooperatives tenen més capacitat de fer front a les crisis perquè els propietaris són els mateixos treballadors i estan més disposats a fer sacrificis. Les reserves fetes als llargs dels darrers anys ens han permet fins i tot d’invertir i oferir nous llocs de treball. Des de l’inici de la crisi, Nou Verd ha incrementat en més d’un 25% els seus treballadors, passant de 70 a 89, i Nou Set ho ha fet en un 15%. Poques empreses de la comarca poden presentar aquestes xifres. Nosaltres estem convençuts que apostar per empreses socials és el futur, perquè, com més social sigui l’economia, més justa serà la societat.

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

El turisme rural i hoteler de la comarca encara l’estiu amb una bona ocupació El turisme de l’Alt Penedès, tradicionalment rural, veu en els visitants estrangers una font d’ingressos més segura que en el turisme domèstic LÍDIA OÑATE L’any 2011 ha registrat unes dades inferiors en relació al mateix període que l’any anterior. Tant les pernoctacions com el nombre de viatges han disminuït a Catalunya i arreu d’Espanya durant els primers cinc mesos de l’any. Amb l’arribada de l’estiu, s’espera que aquesta xifra millori la dinàmica del turisme rural. El cert és que l’Alt Penedès està mantenint l’ocupació en alguns establiments rurals, mentre que altres es troben amb tot complet malgrat la crisi. Històricament, l’Alt Penedès ha estat una comarca econòmicament orientada cap a la indústria vitivinícola, on des del punt de vista turístic s’hi ha configurat una oferta escassa en places d’allotjament hoteler i amb una incipient oferta d’establiments de turisme rural. En l’actualitat, però, la comarca mostra signes clars d’orientació cap als serveis, on el turisme es presenta com un dels eixos estratègics de major projecció. L’Alt Penedès forma part de la marca turística Costa de Garraf, juntament amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf. La lluita entre marques és cada cop més evident, però la Costa del Garraf ha aconseguit bons resultats en l’últim any, ja que és l’única que creix en viatgers, fins un 8,2% va marcar a finals de 2010, cosa que ens revela la bona situació del turisme rural que es viu a la zona. A més, junt amb la marca dels Pirineus, és la que ha superat el grau d’ocupació per habitacions de Ca-

talunya durant el primer trimestre de 2011, que arriba al 10,2%. La xifra de la Costa del Garraf és d’11,2%, mentre que la dels Pirineus és lleugerament superior amb un 12,1%. El sector enoturístic viu uns moments dolços, ja que les activitats encarades al vi i la vinya com les rutes en bicicleta per les vinyes, els tastos de vi, l’enoteràpia o les tan sol·licitades Rutes del Vi, fan que l’interès turístic augmenti en persones especialitzades en vi o parelles que cerquen uns dies de relax romàntic. Alguns establiments rurals així ho destaquen, ja que la si-

ELS HOTELS I CASES RURALS DE LA COMARCA TENEN L’ESTIU FORÇA COBERT tuació del seu negoci és “millor que mai”, tal com ens ha explicat Carme Holgado, directora de l’Hotel Rural El Molí, situat a Pontons. Per Holgado, es troben al “100% d’ocupació”, i en l’últim any han triplicat el grau d’ocupació, el que els ha obligat a ampliar el negoci per tal d’oferir més habitacions. En un futur, no descarten ampliar-ho més, ja que l’espai se’ls ha quedat massa petit. Tot i això, a mesura que va avançant la crisi la diferència entre el turisme estranger i el domèstic (a nivell nacional) es va augmentant sense remei. Segons Imma Marrugat, directo-

ra de l’allotjament rural Cal Pere Pau, situat a Sant Pere Molanta, el seu negoci beu en majoritàriament de belgues i holandesos que lloguen setmanes senceres i això fa que les seves perspectives de cara als mesos d’estiu siguin més favorables. Marrugat ha aﬁrmat sentir-se afectada per l’actual crisi econòmica, sobretot pel que fa al turisme domèstic, ja que “ara mateix t’ho has de treballar molt, cada vegada es nota més la crisi”. Segons dades de l’Idescat, per procedència de viatgers, la majoria procedeixen de diversos llocs de Catalunya (un 93%), mentre que de la resta d’Espanya només venen un 5% i de l’estranger un 2%. Pel que fa a les pernoctacions, aquestes augmenten en un 1% en les dades d’Espanya i l’estranger, ja que alguns dels viatgers cata-

lans opten per retornar a les seves cases a la nit. Malgrat tot, continuen representant un percentatge majoritari amb un 91%. Aquestes dades mostren que a Catalunya el turisme domèstic té molta presència en la temporada baixa. Per aquest motiu molts allotjaments rurals han vist mermades les seves perspectives de negoci. Tot i això ,aquesta dinàmica no sol reproduir-se a l’Alt Penedès. Hi ha cases rurals com la de Can Japet, de Torrelles de Foix, que han registrat una ocupació del 50%. De cara a l’estiu, la seva directora, Marcela Romero, ens comenta que la situació “es presenta crua”, ja que el juliol encara no el tenen complet com en altres anys. Tot i això, per temporada alta, com és l’agost, el tenen assegurat, cosa que els dóna un alè d’esperança. En paraules de Romero, “més val alguna cosa que res, veient els temps que corren”. I la veritat és aquesta. Alguns allotjaments rurals han optat per decantar-se per aquell turisme que els reporta més beneﬁcis i seguretat en el negoci com és l’estranger. Ca l’Helena, situat a Castellet i la Gornal, acostuma a reunir més visitants estrangers que no pas d’arreu de Catalunya o Espanya. Quim Illa, director de l’establiment, ens aﬁrma convençut que en el futur té intenció d’ampliar el negoci cap al turisme estranger, ja que és el que reserva més dies i amb més antelació. Els viatgers procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona solen fer escapades de cap de setmana per descansar, un tipus de turisme poc previsible i que en els últims anys “ha anat a la baixa”, tal com ha explicat Illa. El cert és

que Ca l’Helena està cobert des de fa temps, ja que francesos, nordamericans i anglesos reserven anticipadament, cosa que assegura un bon estiu a les cases rurals. Bé siguin de l’àrea metropolitana de Barcelona, de Saragossa, València, o d’Holanda, França, Anglaterra, entre altres, el que cerca la majoria de visitants és descans i uns dies on oblidar-se del bullici de la ciutat. A més, es troben amb un seguit d’activitats relacionades amb l’enoturisme,amb la qual cosa alguns repeteixen més d’un any les seves estades pel Penedès. Durant els tres primers mesos de l’any s’han registrat 52,6 milers de persones en establiments de turisme rural de Catalunya, un 7,6% menys que fa un any. El nombre de pernoctacions ha estat de 109,8 milers, que suposen un decreixement interanual del 13,5%. Aquestes dades contrasten amb les d’abril, ja que la Setmana Santa va endarrerir-se més en el calendari, cosa que ha donat xifres més negatives en el primer trimestre de 2011. A Espanya, el nombre de viatgers en turisme rural ha estat de 404,2 milers, un 11,7% menys que l’any anterior, mentre que les pernoctacions han estat de 957,6 milers, un 13,2% més que al 2010. Pel que fa al turisme hoteler, el grau d’ocupació hotelera pel 2010 ha estat del 17,2%, vint punts per sota de la mitjana d’ocupació hotelera a la província. L’Alt Penedès ha rebut durant el 2010, 24.000 turistes que s’han allotjat en hotels, un 13,3% més que l’any anterior, una xifra que permet mirar amb més bons ulls els pròxims mesos.

juliol 2011

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

Vilafranca i comarca té el 4,2% dels habitatges pendents de vendre L’estoc d’habitatge nou sense vendre a Espanya va augmentar el 2010 fins a 800.000, un 3,2% del parc total, A Catalunya, els pisos pendents de vendre són 103.000, percentatge inferior a la mitjana espanyola % d’habitatges pendents de venda sobre el total

MARC BARELLA

es noves estimacions del Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa situen l’estoc d’habitatge nou pendent de venda a Espanya en prop de 800.000 unitats el quart trimestre de 2010, equivalents a un 3,2% del parc total, segons l’últim Informe sobre el Sector Immobiliari Residencial a Espanya. L’excedent relatiu es manté així constant respecte al mateix període de 2009, si bé les xifres absolutes suposen un increment de 15.000 unitats. Aquest augment es correspon amb un volum de noves entrades de 258.000, suma dels habitatges acabats l’any passat, i de sortides de 243.000, resultat de 200.000 operacions de compravenda i de 43.000 habitatges acabats en règim d’autopromoció (per particulars i per comunitats de veïns). Cal destacar que del total d’habitatges acabats el 2010, un 22% es correspon amb el règim de protecció oﬁcial, per la qual cosa el descens en l’habitatge lliure va continuar essent molt substancial. En conjunt, el volum de demanda d’habitatges, mesurat a través de les operacions de compravenda, va augmentar l’any passat d’un 6%, gràcies a l’impuls del 30% en el segment de segona mà. I això va ser així per la major correcció acumulada en els preus en aquest mercat, que, segons diversos indicadors, se situaria en un rang del 15-25% enfront del 10-15% en la

primera mà. També van inﬂuir els canvis ﬁscals, la pujada de l’IVA el juliol passat i l’eliminació de les deduccions per compra a l’IRPF, aspectes tots dos amb major impacte positiu en l’habitatge usat, ja que en el primer cas no li va afectar i en el segon ho hauria fet de manera menys intensa, en ser els preus d’adquisició menors. La dinàmica del mercat de l’habitatge a Catalunya presenta algunes diferències destacables amb el cas espanyol. La primera està referida a l’evolució de l’estoc el 2010. Així, davant el moderat

A VILAFRANCA HI HA UN TOTAL DE 2.900 PISOS BUITS augment en el conjunt d’Espanya, l’excedent d’habitatge es va reduir a Catalunya de 2.000 unitats, situant-se en 103.000 el quart trimestre de l’any passat. Aquesta xifra és equivalent al 2,7% del parc total, una dècima menys que en el mateix període del 2009. Respecte als factors en l’evolució de l’estoc, el ﬂux de sortides, determinat per les operacions de compravenda i per l’autopromoció, es va reduir a 22.000 unitats, mentre que les entrades, els habitatges acabats, es van situar en 20.000, amb un 21% de protecció oﬁcial, percentatge similar al del conjunt d’Espanya. Per províncies, els resultats per al

2010 mostren una caiguda absoluta de l’estoc d’obra nova a Barcelona (2.000 habitatges ﬁns a 55.000) i a Tarragona (mil habitatges ﬁns a 27.000), mentre que es va mantenir a Girona (16.000) i a Lleida (5.000). En termes relatius, Tarragona es manté com la província amb la major ràtio (4,8%, una dècima menys que el 2009), seguida de Girona (que la va mantenir en el 3,2%), mentre que Barcelona i Lleida mostren els menors valors (2,2%, amb una caiguda d’una dècima a Lleida). Una anàlisi territorial més desagregada mostra els majors excedents al litoral sud de Tarragona i a la segona corona metropolitana de Barcelona, amb menor acumulació d’estoc en l’àrea més propera a la capital catalana. Entre les àrees urbanes més grans, les que presenten major estoc relatiu al parc total són les de Tortosa (9,1%), Figueres (4,4%), Vilafranca (4,2%), Vic (4,2%), Manresa (4,2%), Granollers (4,0%) i Reus (3,9%). En el cas de Vilafranca del Penedès, segons dades del Pla Local de l’Habitatge el nombre d’habitatges buits és de 2.900. També per sobre de la mitjana de Catalunya se situen les àrees urbanes de les capitals de Girona (3,8%) i Tarragona (3,2%). Pel contrari, les ràtios més baixes es corresponen amb l’àrea urbana de Barcelona (0,5%), Sant Boi de Llobregat (1,2%), Badalona (1,5%), L’Hospitalet de Llobregat (1,7%), Lleida (1,8%), Mataró (2,4%) i Pineda (2,5%).

Evolució dels habitatges nous en venda

Font: CatalunyaCaixa

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

Les empreses de l’Alt Penedès tenen nou treballadors de mitjana El 75% de les 3.430 empreses que hi ha a la comarca tenen menys de 5 treballadors i només un 0,3% superen els 250 empleats JOSEP BARELLA Una empresa petita, de menys de 5 treballadors, ubicada a Vilafranca i del sector dels serveis. Aquest seria el perfil més habitual de l’empresa que tenim a la comarca. Segons dades del Registre d’Afiliació a la Seguretat Social, a final del 2010 hi havia 3.430 empreses a la comarca, un 1% menys que l’any anterior. Aquesta disminució ha estat inferior a la registrada els anys anteriors (–6% del 2007 al 2008 i –5% del 2008 al 2009). L’estructura empresarial està dominada per la petita empresa, i especialment la microempresa: el 75% de les empreses tenen menys de 5 treballadors, el 22% entre 6 i 50, el 2,7% entre 51 i 250 i el 0,3% més de 250. La dimensió mitjana és de 9 treballadors per

QUATRE DE CADA DEU EMPRESES DE LA COMARCA ESTAN UBICADES A VILAFRANCA empresa, dimensió inferior als 10,5 de la província. El percentatge d’empreses industrials de la comarca (18,2%) és molt superior al percentatge de la província (11,3%). El pes

de les empreses de la construcció (12,3%) també és superior al provincial (10,5%). Per contra, el pes de les empreses de serveis (68,3%) és inferior al provincial (77,8%). L’agricultura va presentar un pes molt més reduït (1,2%) però superior al que té a la província (0,4%). La variació interanual mostra pèrdues d’empreses industrials (–2%, –13) i de la construcció (–7%, –32) i manteniment d’empreses de serveis. El 40% de les empreses estaven situades a Vilafranca i el 12% a Sant Sadurní d’Anoia. Segons la base de dades SABI (Sistema Anual de Balanços Ibèrics), l’Alt Penedès tenia un 11% d’empreses exportadores, tot i que si s’analitzen només les em-

preses líders en facturació, aquest percentatge puja ﬁns al 67%. La fabricació de begudes (en concret vins i licors), un dels pilars econòmics de la comarca, es reﬂecteix en el rànquing de principals empreses: tres de les deu primeres pertanyien a aquest sector: Freixenet, Codorniu i Miguel Torres. Els efectes de la crisi es constaten en l’evolució del Valor Afegit Brut (VAB), la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. En altres paraules, el Producte Interior Brut de la comarca. Així, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa, mentre que del 2005 al 2007 el VAB pene-

desenc va créixer per damunt del 3%, el 2008 el creixement es va

EL PES DE L’AGRICULTURA AL PENEDÈS ÉS TRES COPS SUPERIOR AL QUE TÉ LA RESTA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA frenar (0,7%) i el 2009 va registrar un creixement negatiu del –5,2%,

valor superior a la reducció provincial (–4,4%). L’Alt Penedès ha estat la quarta comarca de la província amb una menor davallada del VAB el darrer any, per darrere del Barcelonès (–2,7%), el Berguedà (–3,9%) i el Maresme (–4,5%). Bona part d’aquesta reducció s’ha degut a l’efecte arrossegador de la caiguda de la construcció (– 15,4%) i de la indústria (–8,3%), que han registrat unes aportacions negatives al creixement de –1,7 i de –3,3 punts percentuals respectivament. Els serveis, en canvi, han davallat molt més moderadament (–0,5%) i han aportat –0,2 punts. El sector primari ha crescut un 2%, si bé la seva aportació al VAB ha estat gairebé nul·la.

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

L’Alt Penedès és on s’han destruït menys empreses en el període 2008-10 Entre el 2000 i el 2010 la demarcació de Barcelona ha perdut més d’11.000 empreses industrials, però n’ha creat prop de 12.000 de serveis MARC BARELLA La Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona van presentar el passat juny dins la novena edició de l’Informe Territorial de la Província de Barcelona una monograﬁa que permet aprofundir en el coneixement de la transformació i tendències del teixit empresarial de la província de Barcelona. Entre el 2000 i el 2010 l’estructura productiva de la província de Barcelona ha viscut una profunda transformació. El canvi més signiﬁcatiu ha estat la pèrdua de pes de la producció manufacturera, a favor de sectors vinculats, com el transport, la logística i la distribució comercial, o altres activitats emergents del sector serveis, com

ENTRE EL 2000 I EL 2007, EL GARRAF I L’ALT PENEDÈS SÓN LES COMARQUES DE LA PROVINCIA DE BCN ON MÉS EMPRESES ES VAN CREAR les de l’àmbit de l’energia, el medi ambient i la gestió de residus. Al llarg de la dècada, s’ha avançat en la diversiﬁcació del model productiu, gràcies a la capacitat de la província de Barcelona de conservar les seves arrels industrials i, al mateix temps, de liderar nous projectes emergents en l’àmbit cientíﬁc, social i cultural. El repte actual és integrar totes aquestes vessants i aconseguir avantatges competitius sostenibles. El procés de desindustrialització de la demarcació no és negatiu per se, i cal veure’l com una transició que la majoria de països i regions desenvolupades estan travessant. En perspectiva de futur, és previsible que les manufactures continuïn perdent pes relatiu en el teixit empresarial, sense que això impliqui una disminució del seu valor estratègic, en la mesura que continuï el procés d’especialització en aquelles activitats industrials que demostrin un avantatge com-

petitiu. A més, l’anàlisi global de la realitat econòmica exigeix reconèixer la creixent complementarietat i interdependència entre les activitats industrials i els serveis. El protagonisme creixent del sector serveis en l’estructura del teixit empresarial de la demarcació de Barcelona ha estat una tendència constant al llarg de la dècada i ha estat el motor de la transformació del teixit empresarial de la província. Les empreses de serveis no immobiliaris han passat de representar el 67 % del total el 2000 al 74 % el 2010, fet que reflecteix el dinamisme de segments diversos del sector terciari. En aquest sentit, cal destacar l’èxit de la consolidació dels serveis empresarials a la província de Barcelona, en una etapa en què, igual que succeeix amb les manufactures, aquest tipus d’activitat han estat sotmesos a processos de deslocalització. Cal recordar que el trasllat de processos de serveis a l’estranger, com l’R+D o el disseny, no és tan visible com la deslocalització de plantes industrials però afecta igualment l’economia d’una regió. Tot i aquestes pressions, a la província de Barcelona les empreses dedicades als serveis a les empreses van guanyar pes en el teixit empresarial, des del 10,8 % del 2000 fins al 14,5% el 2010. La dècada 2000-2010 comprèn dues etapes molt diferenciades, amb la crisi que es va iniciar el 2008 com a punt d’inflexió. Així, convé analitzar separadament el període 2000-2007, en el qual el creixement acumulat de les empreses de la província va ser del

12,6%, del període 2008-2010, en el qual el nombre d’empreses va caure el 7,4 %. Ambdós períodes també vénen caracteritzats per dinàmiques territorials particulars, pel que fa a l’evolució del teixit empresarial per comarques. Així, entre el 2000 i el 2007 l’aportació de les comarques al creixement del nombre d’empreses del conjunt de la província va ser dispar. La comarca que va registrar un menor augment va ser el Barcelonès i les que més, l’Alt Penedès i el Garraf (vegeu gràﬁc 2). Des d’un punt de vista sectorial, entre el 2000 i el 2007, el motor de la creació d’empreses van ser els serveis, especialment al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental. Dins dels serveis, va destacar el creixement dels serveis empresarials i immobiliaris, el transport, l’emmagatzematge i les comunicacions, la hoteleria i les activitats sanitàries i socials. En canvi, la indústria va decréixer a totes les comarques, a excepció del Garraf, en la qual les manufactures alimentàries, del paper, químiques, metal·lúrgiques i de material de transport van fer que la indústria aportés positivament al creixement total de les empreses. Les empreses agrícoles i ramaderes també van contribuir al creixement del teixit empresarial de la província de Barcelona, sobretot a Osona i al Berguedà. En el període 2008-2010, en canvi, el decreixement del nombre d’empreses va ser molt més homogeni entre comarques (vegeu gràﬁc 3). En el conjunt de la província les empreses van dismi-

Quadre 1. Sectors en els quals ha crescut el nombre d’empreses a la província de Barcelona. variació acumulada 2008-2010, en %

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Departament de Treball de la Generalitat

nuir el 7,4% acumulat en aquest període. El Maresme va registrar la disminució més accentuada (-9,2%) i l’Alt Penedès la menys intensa (-6%). En aquest període s’observa un redimensionament massiu del sector de la construcció i una evolució heterogènia dins de les empreses de serveis. El comerç, les activitats vinculades a la mediació ﬁnancera, als mitjans de comunicació i als sectors manufacturers i comercials (com el transport o l’emmagatzematge) han perdut teixit empresarial en

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Departament de Treball de la Generalitat

aquest període. En canvi, els sectors lligats als serveis de no mercat, com la sanitat, els serveis socials o l’educació, juntament amb la hostaleria i serveis intensius en coneixement (com la R+D, les telecomunicacions o les tecnologies de la informació), han guanyat teixit empresarial durant la crisi (vegeu quadre 1). Pel que fa als sectors que han creat empreses en aquest període de crisi, s’observen dinàmiques territorials diferents. Així, a l’Alt Penedès, alguns dels sectors que més han crescut, a part del primari, es troben dintre del que podríem anomenar “serveis a les empreses”, com ara les activitats administratives d’oﬁcina, la R+D, publicitat i estudis de mercat o els serveis d’informació. Pel que fa a les comarques veïnes, a l’Anoia sorprèn la recuperació d’algunes branques industrials, com ara la de minerals no metàl·lics, la química, el cautxú i el plàstic i altres indústries manufactureres. El Garraf és l’única comarca barcelonina en la qual van augmentar els comerços al detall entre el 2008 i el 2010, un dels sectors més castigats durant la recessió. També val la pena destacar que el Garraf és, juntament amb el Baix Llobregat, la comarca on més han augmentat les empreses d’activitats sanitàries en el període analitzat.

PenedĂ¨s EconĂ˛mic

juliol 2011

Carbonell, 1, bajos 08003 Barcelona T: 93 272 00 43 F: 93 488 07 55 A/e: consulcroacia@telefonica.net

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

L’administració pública és el sector que més ocupació genera a la comarca El sector dels serveis aplega el 59% dels llocs de treball, la indústria el 31%, la construcció un 7,6% i l’agricultura un 2,3% JOSEP BARELLA Amb una crisi instal·lada a la nostra economia els darrers anys, i amb una àmplia destrucció de llocs de treball en les empreses privades, el sector públic està tirant del carro i està permetent maquillar els índexs d’atur. Les empreses privades perden llocs de treball i les administracions públiques no paren de crear-ne. Dels 15 principals subsectors per nombre d’ocupats destaca la destrucció d’ocupació en la fabricació de vehicles (–8,3%), transport terrestre, transport per canonades (–8,2%) i fabricació de begudes (–6,9%), i la creació d’ocupació en l’educació (14,6%), l’administració pública (10,6%) i les activitats sanitàries (7%). En

L’ALT PENEDÈS ES TROBA 10 PUNTS PER SOTA DE LA MITJANA PROVINVIAL EN L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT I LES NOVES TECNOLOGIES termes absoluts i considerant tots els subsectors, les pèrdues més notables d’ocupació es produeixen en la fabricació de begudes (–240), fabricació de vehicles amb motor (–146) i transport terrestre i per canonades (–135), i els increments en l’administració pública (181), comerç al detall, excepte vehicles de motor (157) i educació (156).

Igual que també passa amb les empreses, Vilafranca del Penedès aplega quatre de cada deu llocs de treball, seguit per Sant Sadurní d’Anoia amb el 15%. La variació interanual ha registrat pèrdues signiﬁcatives de llocs de treball a Santa Margarida i els Monjos (–83), Sant Sadurní d’Anoia (–69) i Castellet i la Gornal (–43) i augments a Gelida (173), Pacs del Penedès (155) i Olèrdola (94). L’ocupació a la comarca en els sectors que conﬁguren l’economia del coneixement està lluny del pes que representen a la província. Així, mentre que el 29,8% dels llocs de treball de l’Alt Penedès pertanyien als serveis basats en el coneixement i als de tecnologia alta i mitjanaalta a la indústria, a la província el pes era del 39,2%. La resta de serveis de la comarca apleguen el 37% dels ocupats, percentatge inferior al 43% provincial. Per contra, el pes de l’ocupació penedesenca en activitats de tecnologia mitjana-baixa i baixa era molt superior a la provincial, el 23,4% i el 9,6% respectivament. El moviment interanual de l’ocupació en aquests sectors mostra l’augment dels serveis basats en el coneixement (3,5%), de la resta de serveis (2,1%) i dels de tecnologia alta en la indústria (4,8%). En canvi, l’ocupació en sectors industrials basats en tecnologia baixa ha sofert una davallada del 2%. L’anàlisi de les relacions intersectorials de l’estructura productiva de la comarca mostra una elevada concentració d’ocupats en sectors d’activitat clau, que són aquells que tenen el doble efecte d’arrossegar i impulsar la resta de sectors productius. Així, el 48,3% dels llocs de treball de la comarca pertanyen a aquests sectors (majoritàriament comerç i alimentació i begudes), davant del 38,6% de la

província. Per contra, l’ocupació en sectors impulsors, aquells que tenen efectes expansius sobre la resta de sectors, ha estat lleugerament inferior a la comarca (15%) que a la província (17,3%), com també passa en els sectors estratègics, amb l’11,9% a la comarca i el 15,7% a la província. Després de dos anys d’alta destrucció de llocs de treball, el 2010 l’ocupació a l’Alt Penedès va augmentar un 0,5%, quedant la xifra en 39.327 llocs de treball, l’1,7% dels ocupats de la província. Aquest lleuger augment es va produir gràcies a l’increment del treball assalariat (0,6%). El 52% dels treballadors assalariats estaven ocupats en la petita empresa (16,7% ﬁns a 5 treballadors i 35,3% de 6 a 50), el 30,2% en la mitjana empresa i el 17,9% en la gran empresa. La variació inte-

EL SECTOR DE LA FABRICACIÓ DE BEGUDES ÉS ON MÉS OCUPACIÓ S’HA PERDUT (240) ranual mostra pèrdues en la petita empresa (–3,7%) i guanys en la mitjana (4,7%) i gran empresa (3,5%). El caràcter industrial de l’Alt Penedès es constata veient com la indústria aplega el 31% dels llocs de treball de la comarca, percentatge molt superior al 16% de la província. L’ocupació en el sector dels serveis (59%), en canvi, està per sota de la mitjana

provincial (76,5%), mentre que l’ocupació a la construcció (7,6%) és similar al pes provincial (7,2%). L’agricultura reuneix el 2,3% dels llocs de treball, pes superior al 0,4% provincial. Cal dir que bona part de les activitats classiﬁcades com de serveis tenen una vinculació industrial i s’expliquen per l’existència d’aquest sector. Interanualment, el sector dels serveis ha continuat amb el bon comportament dels últims anys i ha generat un 2,6% de llocs de treball atenuant així la destrucció d’ocupació en la construcció (–7%) i en menor grau en la indústria (–1,5%). Tot i la davallada d’ocupació en el sector industrial, motor econòmic de la comarca, aquesta ha estat la segona menor de la província i sembla indicar que aviat abandonarà el període recessiu.

Penedès Econòmic

juliol 2011

ACTUALITAT

La UEP lliura els premis Penedès 2011 a la iniciativa empresarial Nou empreses de l’Alt Penedès reben un guardó per les tasques realitzades en els àmbits d’internacionalització, jove emprenedoria, accions solidàries, respecte pel medi ambient o promoció del territori Premis UEP 2011 Premi a la millor iniciativa empresarial del Penedès 2010: Gedia España (Santa Margarida i els Monjos). Ha augmentat la superfície en 6.000 m2 i ha incrementat la plantilla. A la millor iniciativa d’expansió internacional del Penedès 2010 Especialitats Masdeu (Puigdàlber).Elabora bases alimentàries preparades per ser farcides. Exporta el 50% de la seva producció. A la millor iniciativa de responsabilitat social del Penedès 2010 Masia Vallformosa (Vilobí del Penedès).Des del 2008, organitza un sopar de recollida de fons per a la investigació oncològica. Premi a la millor iniciativa mediambiental del Penedès 2010 Caves Llopart (Subirats).És un exemple d’agricultura sostenible.

OLGA AIBAR En el marc del celler Waltraud de Bodegas Torres, la Unió Empresarial del Penedès (UEP) va lliurar el 4 de juliol els Premis UEP Penedès 2011, que reconeixen el mèrit i la iniciativa d’empreses del territori. A la gala, que va ser presidida pel President de la Generalitat, Artur Mas, i per la seva dona, hi van assistir prop de 300 convidats, entre els quals el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, el de les patronals Foment i Fepime, Joaquim Gay de Montellà i Eusebi Cima; el de Caixa Penedès, Ricard Pagès; el de la UEP, Albert Calzada, i el de la

Unió Vinícola Catalana i de Bodegas Torres, Miguel Agustí Torres, a més de diversos alcaldes, diputats i empresaris. En el decurs del sopar, es van lliurar els premis UEP, en un acte que va ser presentat per la periodista Marta Bosch. Posteriorment, el president de la Generalitat va respondre cinc preguntes formulades per socis de la UEP. Durant les seves intervencions, Mas va defensar que la Llei Ómnibus és “un primer pas per desmuntar l’excessiva burocràcia existent a Catalunya que, en comptes d’estimular-lo, ofega el país”. En aquest sentit, el president va asegurar que, durant els propers anys, “un factor importantíssim

de la competitivitat i productivitat diferencial entre els països serà quins tenen unes administracions més competitives o que fan la vida més fàcil a la seva gent”. Mas va demanar als empresaris “una mica més d’esforç per aconseguir donar el tomb a una situació que en podem sortir relativament enfortits”. També va incidir en la importància que el Penedès no perdi la seva personalitat, que la comarca “ha de trobar el seu punt d’equilibri perquè d’indústria a Catalunya se’n pot posar a molts llocs, però la personalitat del paisatge, geogràﬁca, d’arrelament i cultural no s’improvisa”. Per aquest motiu, Mas va dir que “aquest és un tresor que no es pot perdre”.

Premi a la millor iniciativa d’acció formativa del Penedès 2010 Grammer Automotive Española (Sant Pere Molanta). Ha implantat un exhaustiu pla de formació dels seus treballadors. Premi a la millor iniciativa innovadora del Penedès 2010 Infocket (Vilafranca del Penedès). L’aplicació Synctur permet a ajuntaments i organismes turístics crear la seva pròpia guia multimèdia adaptada a dispositius mòbils. Premi al comerç o servei més dinàmic del Penedès 2010 Vins de Catalunya (Vilafranca del Penedès). Projecte per potenciar i promocionar el consum de vins i caves del Penedès als restaurants. Premi a la millor jove iniciativa empresarial del Penedès 2010 Feedback Màrqueting Proactiu (Vilafranca del Penedès). Consultoria capdavantera en la implantació de negocis a la Xina. Premi a l’entitat més activa en la promoció del Penedès 2010 Acadèmia Tastavins del Penedès (Vilafranca del Penedès). El festival Vijazz, en només cinc edicions, s’ha convertit en un referent de promoció del territori.

Penedès Econòmic

juliol 2011

ACTUALITAT

BMN REDUEIX EL SEU RISC EN UN 10% EN VENDRE 5.860 HABITATGES BMN, el banc conformat per Cajamurcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra, ha reduït el seu risc immobiliari en un 10 per 100 durant el primer semestre d’aquest any en haver subrogat, cancel·lat o venut 5.860 immobles de la seva cartera. Això li permet mantenir la previsió de caiguda del 23 per 100 al ﬁnal de l’exercici. Així mateix, en el mateix període, ha completat el 64 per 100 del total de la reestructuració de la xar-

CAVES HILL ENTRA EN PROCÉS CONCURSAL

xa comercial que té prevista ﬁns a mitjan de l’any 2012, s’ha reduït el ﬁnançament majorista en 1.100 milions d’euros i s’han augmentat els dipòsits minoristes en base anual, en 500 milions d’euros, un 1,5 per 100.

Nueva Rumasa, l’empresa propietat de la família Ruiz-Mateos, ha sol·licitat l’entrada en procés concursal dels cellers Marquès de Olivara (D.O. Toro) i de Caves Hill, de Moja. D’altra banda, un jutjat de Logronyo també ha declarat en concurs voluntari de creditors els cellers Marquès de Camp Ennuvoli (D.O.Ca. Rioja). Amb l’admissió a tràmit d’aquests procediments, la pràctica totalitat de la divisió de begudes de Nueva Rumasa estarà en suspensió de pagaments.

EL CONSELLER MENA REP UNA DELEGACIÓ DE LA DIRECTIVA DE FAJEEC El passat divendres 8 de juliol, el Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, F. Xavier Mena, va rebre a una delegació de la Junta Directiva de la FAJEEC. En aquesta reunió van ser-hi presents els representants de les diferents associacions de joves empresaris i emprenedors catalans, com és el cas de Joves d’Empresa GarrafPenedès de l’ADEG, representada pel penedesenc David Delgado Vendrell, i el president de la FAJEEC, el també penedesenc Jordi

Solé Tuyà, el qual manifestar que “no volem que siguin altres generacions les que decideixin ara quin ha de ser el terreny de joc futur en el que harem de ser, precisament, els joves empresaris d’avui els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses”.

Els aturats sense estudis augmenten un 56,8% a l’Alt Penedès en l’últim any Disminueix el nombre d’aturats que tenen estudis superiors o de FP i augmenta el nombre d’aturats estrangers en un 14,4% JOSEP BARELLA Una bona preparació acadèmica està resultant clau per trobar feina en èpoques de crisi. L’atur afecta tothom però està colpejant més durament les persones sense estudis o amb un nivell formatiu bàsic.

DISMINUEIX L’ATUR MASCULÍ (-0,7%) A LA COMARCA PERÒ N’AUGMENTA EL FEMENÍ (+3,4%) De l’evolució de l’atur per nivell formatiu, segons les dades facilitades per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona, destaca la disminució d’aturats universitaris del primer cicle (–16,9%), dels de programes de formació professional (–7,4%) i dels tècnics i professionals superiors (–2,9%). Els augments més importants s’han produït entre els nivells de formació més baixos: estudis primaris incomplets (22,6%) i sense estudis (56,8%). Els aturats estrangers han augmentat un 14,4% i han arribat als 2.007, el 26% de l’atur comarcal, percentatge notablement superior al pes que té a la província (21%). Per contra, els aturats nacionals han disminuït un 2,7%, percentatge semblant al provincial, i s’han situat en els 5.729.

La comarca de l’Alt Penedès ha patit amb intensitat la profunda crisi econòmica del trienni 2008-2010, tot i que el darrer any ha frenat l’increment del nombre d’aturats. Així, del 2009 al 2010 els aturats van augmentar un 1,2% (90), molt lluny dels increments del 37% i del 73% que hi va haver en els dos anys anteriors. Tanmateix, l’Alt Penedès, juntament amb el Garraf, van ser les dues úniques comarques de la província on es van registrar increments d’atur el darrer any. A ﬁnal del 2010 hi havia 7.736 aturats a la comarca, l’1,9% del total d’aturats de la província, i la taxa d’atur era del 14%, la tercera taxa més baixa de les onze comarques barcelonines, i lleugerament per sota de la taxa mitjana provincial, que era del 14,3%. D’entre els municipis amb una taxa d’atur superior a la mitjana

comarcal sobresurten: Torrelles de Foix (20,3%), Sant Quintí de Mediona (17,9%), Santa Margarida i els Monjos (16,9%), i Vilafranca del Penedès (16,1%). Per contra, Vilobí del Penedès (8,9%), Torrelavit (8,4%), Subirats (9,7%) i Sant Sadurní d’Anoia (10,8%) han registrat les taxes més baixes. Dels municipis amb un descens percentual més pronunciat de l’atur durant el 2010 destaquen: Santa Margarida i els Monjos (–4,2%), Gelida (–4,6%) i Sant Martí Sarroca (–10,1%). En canvi, l’atur ha augmentat a Vilafranca del Penedès (2,2%), Sant Pere de Riudebitlles (14,6%), Sant Sadurní d’Anoia (2,5%) i Mediona (9,7%). El 53% de l’atur de la comarca és masculí, un 0,7% inferior al que hi havia l’any 2009. L’atur femení, en canvi, augmenta un 3,4%. Per edat, la incidència de l’atur

segueix el patró del conjunt provincial. El 9,1% té menys de 25 anys, el 56,7% entre 25 i 44 anys i el 34,2% més de 45 anys. Inte-

EL PENEDÈS I EL GARRAF VAN SER LES ÚNIQUES COMARQUES DE BARCELONA ON VA AUGMENTAR L’ATUR L’ANY PASSAT ranualment destaca la reducció d’aturats entre les edats més joves i l’increment en la resta d’edats, evolució semblant a la registrada al conjunt provincial.

Per sectors d’activitat econòmica, el 52% dels aturats pertanyen als serveis, el 23% a la indústria, el 14% a la construcció i 5% al sector agrícola. El 6% restant són aturats sense ocupació anterior (SOA). Interanualment, l’atur s’ha reduït en tots els sectors a excepció del de serveis i l’agrícola, seguint la pauta provincial. La contractació laboral el 2010 s’ha recuperat i s’han signat un 9,7% més de contractes que el 2009, percentatge superior al 5% provincial. Així, l’any ha finalitzat amb 31.089 contractes de treball formalitzats, l’1,9% dels contractes signats a la província. La contractació ha augmentat en tots els grups d’edat: 6,3% entre els menors de 25 anys, 11,4% entre els de 25 a 44 anys i 7,9% entre els majors de 45 anys. El 63% de la contractació ha estat masculina, 14% més que l’any anterior mentre que la femenina ha augmentat un 2,8%. La contractació s’ha incrementat tant en el sector industrial (17%) com en el de serveis (12%) i s’ha reduït en el de la construcció (–16%). El 91% dels contractes han estat temporals, que han augmentat un 12,1% en un any. Dins d’aquest grup destaquen les modalitats d’obra o servei, amb el 43% i la d’eventuals circumstàncies producció, amb el 42%. La contractació indefinida, el 9,3% del total, s’ha reduït un 9,7% a causa de la caiguda del 13,2% dels convertits en indefinits i del 32,6% dels de foment de la contractació indefinida. Els contractes ordinaris a temps indefinit, en canvi, s’han incrementat un 6,3%.

Penedès Econòmic

juliol 2011

EMPRESA

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Emocioneu-vos! Molts cops les xifres estadístiques que ens donen els mitjans actuals, sobre l’economia, sobre els mercats... no són més que xifres, fredes, quasi sempre, analitzades segons els interessos de cada periodista. Sovint són mal interpretades pels lectors de carrer,. Per tant, sempre són enteses segons els ulls de qui les llegeix. Malauradament, darrere de les xifres ens trobem amb les emocions que ens produeixen, i aquestes sí que no són ni fredes ni interpretables. De vegades perquè ens toca viure-les, o per empatia, que sempre en falta en el món empresarial. Darrere de cada ERE, de cada acomiadament, hi ha una història personal i familiar, cada dígit que creix l’atur, és més que un sol dígit, i aquí és on tots plegats pequem de fredor. Els indignats, als quals ara se’ls demana que es comprometin, també s’haurien d’emocionar, i no tant sols ells, sinó tothom, treballadors, aturats, banquers, empresaris... Les grans catàstrofes naturals sempre van acompan-

yades d’una gran humanitat que les precedeix, i si aquesta crisi, la entenem també com una crisi, no solament econòmica, sino de confiança, de valors, de futur, haurem de començar a ser tots una mica més humans i menys frívols per sortir-ne tots plegats. Ara bé, segurament, millorar l’economia pot ser una cosa relativament senzilla i igual de freda, però canviar les emocions de la gent, és un camí més lent i personal. No tinc les claus per saber com fer aquest canvi, però si comencem a pensar positivament, a pensar en les coses immaterials i no en les materials, el cercle virtuós del positivisme començarà a rodar. Per tant, us dic que deixeu estar les dades amb què ens bombardeixen segons els interessos de les fonts, i comenceu a tenir consciència de les vostres emocions i sentiments, que, si ho mirem tot plegat des de una perspectiva dissociada, no estem tant malament com tots ens creiem i hem de tenir clar que hem viscut uns anys molt per sobre de les nostres possibilitats.

Codorniu preveu mantenir vendes i beneficis tot i la crisi El grup vinícola es fixa amb els EUA com a mercat amb més potencial per exportar els seus productes REDACCIÓ Codorniu ha tancat l’exercici fiscal que acaba a finals de juny del 2011 amb nivells de facturació i beneficis similars als que va aconseguir durant els dotze mesos anteriors. Tot i que encara no disposen de xifres concretes, el seu director general, Xavier Pagès, ha assegurat que les previsions apunten que les vendes es mantindran entorn als 235 milions i l’EBITDA o resultats abans d’impostos en els 4,6 milions. Tot i voler mantenir-se líder en el mercat nacional del vi i el cava, Pagès ha destacat que el grup s’ha fixat com a objectiu el creixement de les exportacions. En els propers anys, segons ha dit, Estats Units és el mercat “emergent” per a l’empresa, on espera incrementar més les vendes A banda del nord-americà, Codorniu s’ha fixat en països com el Regne Unit, Suïssa, Alemanya, Japó, Xina o Corea, on, segons Pagès, les vendes poden incrementar-se en els propers anys. De fet, segons el director general del grup, la vocació per l’exportació és una de les seves identitats. De fet, actualment ven a més de 100 països i les primeres experiències les va tenir al segle XIX. Sobre la possibilitat de realitzar adquisicions de bodegues, Pagès ha explicat que Codorniu no descarta la possibilitat, si es dóna l’oportunitat, perquè hi ha denominacions d’origen en què encara no està present. Per tal que això

 Mar Raventós i Xavier Pagès, davant de Bodegas Bilbaínas

passi, ha afegit, s’ha de donar la situació de que es vengui una marca i que els preus siguin els adequats. Si no es dóna aquesta circumstància, l’empresa catalana preveu realitzar inversions similars a les de l’any passat, que aniran destinades a renovacions i millores de les marques ja existents. Una de les marques que en darrers anys s’ha emportat part d’aquestes inversions en adequació i millora ha estat Bodegas Bilbaínas, la marca de la denominació d’origen de La Rioja -que representa el 40% de les vendes i les exportacions de vi de DO a tot Espanya- que va adquirir Codorniu el 1998. Des de llavors, el grup català ha invertit uns 27 milions d’euros en millora de les vinyes centenàries de la bodega, nous equips de viniﬁcació i barriques, remodelacions i innovació. Pagès ha declarat que Bodegas Bil-

baínas representa un clar exemple de que les bones inversions i que l’aposta pel valor produeixen la seva recompensa, sobretot en època de crisi. El director general de Codorniu ha explicat que, tot i el context de crisi, el beneﬁci d’aquestes bodegues creixerà un 5% durant l’últim exercici, després d’haverho fet un 18% en l’anterior. Les vendes, per la seva banda, es preveu que s’incrementin un 10%. Totes les marques de les bodegues han augmentat vendes per sobre de la mitjana del mercat i han aconseguit guanyar quota -ﬁns al 2,4%-. Els reptes per a aquesta bodega són, segons Pagès, créixer al màxim a nivell internacional. De moment, el percentatge de la producció que es destina a exportació és del 22% i Pagès ja ha insistit que aquesta ràtio es pot superar.

Penedès Econòmic

juliol 2011

EMPRESA

Cada penedesenc gastarà uns 60 euros de mitjana a les rebaixes Els comerços han començat amb descomptes del 40 i 50%, també en el cas de Vilafranca i comarca LÍDIA OÑATE Ja portem tres setmanes de període de rebaixes que enguany han estat marcades, més que mai, per la crisi econòmica. Les perspectives de vendes calculen que aquest 2011 augmentarà el percentatge de consumidors, però com a contrapartida, la despesa que es farà serà inferior a la de l’any passat, que va arribar a 65 euros de mitjana a Espanya. Aquest any la xifra a nivell estatal se situa a 50 euros, tot i que a Catalunya augmenta fins a arribar a una previsió de 57 euros per persona de despesa mitjana. El cert és que la majoria dels consumidors han preferit esperar-se a l’època de rebaixes, gairebé un 90% ha optat per fer les compres en aquest període d’oportunitats, segons la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI). Les rebaixes han passat a ser “imprescindibles”, tal com afirma la FUCI, però “només per comprar allò estrictament necessari”. Des de l’Associació de Comerciants de Centre Vila de Vilafranca, s’espera que les vendes de rebaixes igualin les de l’any passat o fins i tot les millorin, ja que enguany el bon temps s’ha enda-

 Botiga cèntrica de Vilafranca amb el reclam de les rebaixes

rrerit força. En el que portem de temporada, els comerços han percebut unes vendes ﬂuixes degut al temps variable i força primaveral, que pot condicionar favorablement aquestes rebaixes. Per aquest motiu, molts comerços han preferit començar amb descomptes atractius que arriben al 40 o 50%, una estratègia de mercat que sol funcionar força bé en aquests moments difícils. Un altre dels factors que condicionaran les vendes durant l’estiu 2011 és el lloc de compra. Segons

la FUCI, només un de cada deu espanyols comprarà en una botiga de barri, mentre que un 66% anirà a centres comercials i grans magatzems. La crisi econòmica afecta a tots nivells, tot i que les botigues petites i mitjanes es veuen més desprotegides davant les pressions dels centres comercials i un consumidor cada vegada més collat econòmicament. Malgrat tot, l’Associació Centre Vila espera revifar les vendes amb la ﬁra de la Botiga al carrer, que tindrà lloc els propers 29 i 30 de juliol.

Garatge Fipuma i Coaliment promouen el sorteig d’un C1 OLGA AIBAR Garatge Fipuma, S.L., concessionari oﬁcial Citroën, ha arribat a un acord amb Supermercats Ribetans per sortejar un dels seus vehicles, en concret un C1, amb motiu de la inauguració d’un nou establiment Coaliment Compra Saludable a Sant Pere de Ribes, el passat 3 de juny. El sorteig es realitzarà el darrer dissabte de juliol. Les persones interessades a participar-hi han de realitzar una compra d’un import superior als 30 euros a la botiga ribetana i dipositar una butlleta amb les seves dades personals a la bústia que hi ha instal·lada expressament per al sorteig. Supermercats Ribetans, que forma part del hòlding H.D. Covalco, té actualment set establiments oberts

 C1 que serà sortejat el proper 30 de juliol

a l’àmbit de les comarques del Garraf i el Penedès, tres dels quals a Sant Pere de Ribes, un a Vilafranca, un a Calafell i un altre a Segur de Calafell. Actualment, existeixen un centenar d’establiments Coaliment Compra Saludable arreu d’Espanya. El grup espera arribar a ﬁnal d’any

amb uns 300 comerços. Aquest tipus de supermercats fomenten l’educació dietètica i els hàbits d’alimentació saludables amb una rotulació especial i la identiﬁcació de les propietats de tots els productes. La informació està avalada per la fundació Osva de l’Hospital de Granollers.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Empresa i Municipi L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf acaba de publicar “Empresa i Municipi”, un document de dotze pàgines que es defineix com un compendi de propostes que s’adrecen a les administracions públiques davant l’inici del nou període de mandat municipal. Ara fa quatre anys d’una anterior publicació, també per part de l’ADEG, amb propòsits semblants però amb una diferència notable: encara no se’n parlava de la crisi. Aquesta vegada el primer paràgraf de l’article assumeix que ens trobem immersos en una conjuntura de crisi econòmica i social sense precedents a què cal fer front també des dels àmbits locals, a partir de la concertació entre els sectors públics i privats i de l’ús compartit i eficaç de tots els recursos disponibles. La crisi que ens ha tocat viure és de concepció global -això sembla que ja ho hem entès. Les seves conseqüències, però, arriben a la gent del carrer; siguin cosmopolites, vilatans o del tros. Això vol dir que també les municipalitats han de treballar la contingència i han de fer valdre la seva proximitat en relació amb les persones, les institucions i les empreses del territori. Ara que s’enceta un nou quadrienni de governs locals hi ha una assignatura que cap regidor pot defugir i aquesta no és altra que procurar, entre tots, un escenari adequat per a les activitats empresarials, les noves i les que ja hi eren abans. Si no ajudem la continuïtat de les empreses i si

no afavorim la consolidació de les noves iniciatives empresarials voldrà dir que la nostra generació ho ha fet tan malament com ha sabut. Haurem fracassat. Un dels baròmetres que més ens preocupa és la taxa d’atur atès que vincula una estadística prou eloqüent -percentatges del 15% a l’Alt Penedès i del 23% al Baix Penedèsamb una realitat que coneixem prou bé a la nostra família, entre el nostre grup d’amics, potser una veïna o qui sap quants coneguts del barri. I és que les dues comarques administratives del Penedès sumen 19.000 persones sense feina. Els ajuntaments no poden mostrar-se resignats ni indolents. També des de les municipalitats s’hi poden fer coses. Aquest és l’esperit del document elaborat per un bon col•lectiu d’empresaris i directius vinculats a la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, l’ADEG. L’empresa no ha de fer d’ajuntament, com tampoc l’ajuntament no ha de fer d’empresa. Cadascú ha d’assumir els seus deures i els seus riscos. Avui per avui, però, les obligacions i els compromisos d’uns i altres coincideixen més que mai. I això ens ha de portar a promoure la concertació d’actuacions entre l’estament polític i administratiu i el món de l’empresa, i treballar. Ara toca posar tots els ous al cistell de l’economia contributiva; l’economia contemplativa i parasitària haurà d’esperar la vinguda de temps millors. Els nostres regidors ho haurien d’entendre.

Penedès Econòmic

juliol 2011

EMPRESA

El banc BMN ﬁtxa Albert Puig com a cap de comunicació

 Albert Puig, nou cap de comunicació del BMN

El Banc BMN va ﬁtxar, fa unes setmanes, el cap de l’Àrea de Comunicació Corporativa de Caixa Penedès, Albert Puig, com a nou director de comunicació. Tanmateix, aquesta nova responsabilitat no implica que hagi deixat la seva tasca ante-

rior, ja que continua portant també la comunicació de Caixa Penedès, entitat a la qual es va incorporar el maig de 2009. Anteriorment havia treballat com a director de Relacions Públiques i Comunicació de Bodegas Torres.

Miró ha presentat un ERO per acomiadar 500 treballadors OLGA AIBAR En l’anterior número de Penedès Econòmic ja avançàvem que Establiments Miró va demanar el 23 de maig un concurs voluntari de creditors a causa de les pèrdues acumulades. Aleshores, ja s’havia anunciat la intenció de traspassar una trentena de botigues. Tanmateix, ﬁnalment, l’empresa ha acordat amb els sindicats iniciar un ERO extintiu per 493 treballadors, un terç de la plantilla, formada per 1.442 empleats. L’acord va ser autoritzat fa uns dies pel Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona que indica que l’extinció serà efectiva a partir del 31 de juliol, llevat que en aquesta data no hagi estat dictat encara l’acte d’aprovació, i en aquest cas la data serà l’endemà de la notiﬁcació. La mesura afectarà a 53 de les gairebé 150 botigues que hi ha a tota Espanya, encara que hi ha la possibilitat que aquest nombre es redueixi, ja que la companyia està renegociant els lloguers d’algunes

 Botiga Miró al carrer Santa Clara de Vilafranca

i, en cas que es rebaixi la renda, algun establiment podria continuar la seva activitat. A Catalunya, la intenció és tancar 11 botigues, fet que afectaria un centenar de persones. Entre aquestes, s’ha apuntat que es tancarien les dels centres comercials de L’Ànec Blau (Castelldefels) i Baricentro (Barberà del Vallès), i també altres establiments de Sit-

ges, Cornellà, Viladecans, Olot i Badalona. A Vilafranca, no està previst cap tancament ni reducció de personal, segons assegurava el cap de la botiga. De fet, els acomiadaments proposats es concentren en el centre logístic de Martorell, que són el 40% de la plantilla del centre. L’objectiu ﬁnal és que no més de 30 establiments tanquin o siguin traspassats.

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ENTREVISTA

JOSEP MARIA ALBET I NOYA

President del Consell Regulador de la DO Penedès

Tinc molts projectes i il·lusió, però si em tallen les ales ho deixaré Directe i sense pèls a la llengua. Així afronta el viticultor i empresari Josep Maria Albet la seva presidència del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès. Parla clar i té pressa per engegar projectes que enllacin amb la darrera etapa del Consell i que apostin fermament per potenciar la qualitat dels vins del Penedès i la seva imatge. IMMA PULIDO Elecció a la segona, però ﬁnalment escollit president. Jo pensava que hauria sortit ja la primera vegada, però vam arribar tard perquè el sector viticultor ja havia triat un candidat i no van voler retirar-li el suport, evidentment. No ho trobo malament. A mi, m’hauria agradat ser-ho fa més dies perquè em feia molta il·lusió, i me’n segueix fent, i perquè penso que hi puc aportar l’experiència del sector i coneixedora del mercat, amb l’exemple del que he fet a casa. Com es lliga això amb la feina de portar una empresa? Jo porto una part de l’empresa i la seguiré portant. M’alliberaré uns dies per portar el Consell Regulador, però també és cert que el Consell, si no hi és el president, també funciona. Continuïtat o canvis? La idea és aportar tot el que pugui i fer coses. En els darrers tres anys, amb en Francesc Pascual de president, ja s’ha treballat en aquesta direcció i, malgrat que jo no fos president, amb UVIPE hem treballat en aquesta línia i el Pla Estratègic s’ha desenvolupat ja amb els primers resultats. Penso que el mercat està començant a veure el xarel·lo com una varietat qualitativa i bandera del Penedès. S’està detectant a nivell català i internacional. Fa poc llegia les conclusions d’una jornada del sud de França en les quals es parlava de la necessitat de començar a experimentar amb el xarel·lo, posant-lo a nivell de l’Albarinyo o el Verdejo.

Curiós que allà busquin varietats no autòctones i aquí les reivindiquem. Cada zona té la seva idiosincràsia, i al sud de França els ha costat molt agafar una identitat. De fet, encara no la tenen i són vistos com a una zona molt productora de vi. És com la Mancha del vi francès. Pensava que m’anava a dir que era com el Penedès. Potser ho podia haver estat fa trenta anys, quan el Penedès es va abocar a una gran producció, però d’ençà que va sortir la DO Catalunya, el Penedès es va empetitint.

PENSO QUE EL MERCAT ESTÀ COMENÇANT A VEURE EL XAREL·LO COM UNA VARIETAT QUALITATIVA I BANDERA DEL PENEDÈS

Avui, quan parlem de DO Penedès, parlem de 8.000 hectàrees, no de les 24.000 que hi ha a la zona del Penedès. Això vol dir que totes les altres van a Cava, a Catalunya o a vi de taula. Creu que hem acabat de pair aquesta barreja de tres denominacions en una mateixa zona? No ho sé. Des de la DO Penedès estem prescindint cada vegada

més del que és la DO Catalunya i la DO Cava. En tres anys, hem provocat que hi hagués més pas de vins del Penedès a Catalunya pel fet qualitatiu. El naixement de la DO Catalunya va apuntalar una DO Penedès qualitativa i ara l’estem acabant de rematar perquè s’ha apujat el llistó de la qualitat i les quotes. Hem fet una tria qualitativa i una tria per preu. Els vins més barats i els menys bons no poden permetre’s el luxe de ser Penedès. Estem intentant separar el raïm Penedès de la resta perquè jo estic convençut que el raïm per Penedès es paga bé, mentre que el de Cava i Catalunya hi ha una part important que no es paga bé i això crea malestar. Per això estic intentant destriar-ho i poder-ho demostrar. I això, com ho entén aquell viticultor que porta habitualment el seu raïm a la cooperativa? Per això volem saber quin és el preu real del raïm de DO Penedès. El tema que les cooperatives no separin és com el de qualsevol empresa que no sap què paga per una cosa i per una altra. Però a les cooperatives s’hi ajunta el fet de pagar a resultes, un defecte estructural que s’ha quedat tan obsolet que l’haurien de canviar urgentment. Les juntes i les federacions de cooperatives no en volen ni sentir a parlar perquè es posaria en evidència la seva mala gestió, però això és de calaix que ho haurien de fer. És el mínim que se’ls podria exigir després de la quantitat de subvencions que reben de tots els ciutadans. És a dir una gestió eﬁcaç dels seus recursos i que passi per un preu real compromès amb el viticultor abans de la verema, no un preu a resultes del que surti.

Això és tan de la prehistòria que haurien d’avortar-ho ja els propis socis de la cooperativa, però, ja et dic, les estructures jeràrquiques de les juntes i la Federació de Cooperatives es mouen molt bé en aquest ambient, i això els va de primera. Però estan fent mal al sector productor que rebenta de ràbia perquè no pot viure. Els pagesos no poden viure i, a sobre que els paguen a resultes, volen que els viticultors defensin des dels sindicats el preu del vi. És demencial. Són els gerents els que han de defensar el preu del vi i pagar el raïm com una empresa qualsevol. Plantejar això en veu alta pot crear polèmica. Jo ho he plantejat moltes vegades, però ﬁns ara no era president de la DO Penedès. És la meva opinió personal, no la del Consell, entre altres coses perquè el plenari encara no s’ha reunit. I a més, encara que alguna gent de cooperatives s’ho puguin prendre com un atac, és mentida. Penso que es faria un favor al sector cooperatiu si decidissin canviar aquest sistema de gestió que tenen. Si els viticultors tinguessin un preu en ferm abans de la verema, com a mínim els donaria tranquil·litat. El que no li donaria tranquil·litat és als altres, que haurien de gestionar a partir d’un preu de cost. Quin hauria de ser aquest preu? Hi ha algun mínim? El mínim és quan la gent plega, que és el que els està passant ara a les cooperatives, que la gent els plega. A mi m’han ofert vinyes a lloguer pagant el que vulgui, però que el propietari no tingui pèrdues, perquè el que guanya en un altre lloc ho ha de posar a la vinya.

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ENTREVISTA Això és penós, denigrant i insultant. Una part és el problema de les cooperatives perquè no tenen el tema del pagament ben solucionat, i després també que algunes empreses se n’aprofiten, tot s’ha de dir. Algunes empreses que treballen amb cooperatives ja els va bé, però això acabarà morint i després no ho reflotaran. A les cooperatives s’hi ha quedat la gent gran, els que van a temps parcial, els que no tenen futur ni seguidors... el professional que s’ha volgut quedar a la viticultura i és cooperativista està mort. L’estan matant. Això està afavorint l’aparició de cellers petits? Jo espero que sí. El Penedès necessita molts més cellers. Només per al mercat català necessitem més cellers. A Catalunya hi ha 10.000 restaurants i des del Penedès no els podem subministrar. Hi ha 3 o 4 empreses que són molt grans i que per volum sembla que ja ho podrien fer, però una carta amb vins de dues o tres empreses solament, cansa. Ha d’haver-hi molta més diversitat. Al Penedès, hi ha hagut una sèrie de propietaris que han dormit molts anys refiats de l’ombra del gran roure que els pagava el raïm mitjanament bé. Això d’anar a vendre era com una mica denigrant. Ara això és obsolet totalment. I molts tenen fins i tot cellers antics que amb una mínima inversió podrien reconvertir. A més, hi ha l’enoturisme, que apropa el mercat. I amb totes aquestes idees, per què li tenen tanta por els sindicats agraris? Jo crec que no m’han de tenir por, al contrari. Però el que per exemple penso és que el Consell Regulador no està per parlar de preus, entre altres coses perquè ho tenim prohibit. El que sí que podem fer és provocar coses i jo estic convençut que si el Penedès va bé, el preu del raïm pujarà. Però també serà una mica difícil que des de Denominació d’Origen Penedès es puguin apujar els preus de tota la zona del cava i de tot Catalunya. Abans potser teníem més pes, però ara sols tenim 8.000 hectàrees. Ens hem empetitit buscant la qualitat, com ara amb el projecte que volem tirar endavant de zonificar el Penedès. Tan petit i dividit? Si, perquè tenim altres exemples. Treballarem el mapa de sols a fons amb l’Incavi i personatges de pes a Catalunya. De fet està tot inventat, i a França s’ha fet molt. Borgonya és l’exemple més clar per al Penedès, o Burdeus i Xampanya en són d’altres. Allà, el gran consumidor continua comprant Burdeus, però el bon coneixedor busca algunes zones més concretes. Aquí, això ens pot omplir de contingut i de discurs. Tots haurem de posar Penedès i si ho fem ben fet ens pot donar resultats. Ho estem intentant.

I ja ha començat? Encara no m’he assegut ni a la meva cadira. Farem canvis al consell, farem canvis a la gestió perquè el Josep Ribas està prejubilat tot i que esperem continuar disposant de la seva experiència. En Francesc Olivella portarà la gerència, amb una visió més jove, empresarial i àgil i més aproximada al que jo crec que hem de portar, eliminant burocràcia i centrantnos en tres pilars bàsics: garantir l’origen, certiﬁcar la qualitat i promoció, promoció i promoció amb

ELS VINS MÉS BARATS I ELS MENYS BONS NO PODEN PERMETRE’S EL LUXE DE SER PENEDÈS

tots els mitjans i amb tots els recursos que puguem. Això no és un canvi radical sinó una continuïtat amb el que es venia fent, tot i que jo ja els he dit a la gent que espero fer-los córrer una mica. Penso que necessitem fer-ho i si algú no vol córrer, s’haurà de quedar. Penso que les coses s’han de fer ja i, si no, la vida és molt curta i no tens temps de canviar res. Ja el deixaran? Si em tallen massa les ales en moltes coses ho deixaré perquè no tinc ganes de passar el temps i tinc molta feina. I m’agraden molt els projectes que tinc per desenvolupar a tots nivells, tant de creació de cellers, com de moltes coses. Si no em deixen fer coses que reﬂecteixin el meu caràcter hi poden posar un altre. No passa res.

HI HA UNA SÈRIE DE PROPIETARIS QUE HAN DORMIT MOLTS ANYS REFIATS DE L’OMBRA DEL GRAN ROURE QUE ELS PAGAVA EL RAÏM MITJANAMENT BÉ De tota manera, permetim la insistència però costarà. Si, costarà. Però si no hagués vist possibilitats de fer-ho, no m’hi haguria posat. I tant les empreses grans com les petites m’han donat la seva conﬁança. I tampoc no vol-

dria fer servir mai el vot de qualitat per decantar entre elaboradors i productors, perquè tots hem de fer una pinya. Crec que puc convèncer a tothom, la prova és que vaig representar els viticultors durant 16 anys al Consell i em sento tant viticultor com elaborador, tot i que com a productor ja m’he independitzat dels elaboradors perquè m’ho consumeixo tot jo i fins i tot compro una mica de raïm. Ja s’ha vist amb el Conseller? Ens hem vist, però no hem parlat amb calma. D’aquí a un temps parlarem amb calma de propostes per optimitzar recursos per totes les DO catalanes, com per exemple la representació a la conferència de Consejos Reguladores. No cal anar 13 persones a Madrid a fer el funcionari. Dubto d’algunes funcions d’aquesta Federació, perquè trepitja terreny a sindicats, etc., però, d’això, ja se n’exclamaran ells. El que trobo ridícul és que hagin d’anar 13 persones de Catalunya, quan podria anar-hi algú de l’Incavi en representació de tots. A aquesta proposta li hauríem de sumar la de les ostres i el xarel·lo, que ja va fer al seu dia, no? Aquesta, la vam plantejar fa dos anys per promoure les ostres del Delta i el vi, però quan ja ho teníem tot a punt, les ostres es van morir a causa d’un virus. Ara sembla que ja ho tenen tot solucionat i n’estem tornant a parlar. Penso que és una moguda que afecta des del Delta fins a Alella, que és la zona de producció de xarel·lo, lligat a la de les ostres i que pot ser una opció bona i engrescadora. No hem parlat de varietats Un dels meus projectes és el d’agilitzar l’homologació de varietats antigues recuperades. És llàstima que la feina que fem les empreses d’investigació no es coordini amb l’Incavi i que l’homologació sigui automàtica. Quan hi ha una investigació que demostra que una varietat és bona i és apta per al conreu, per què s’ha d’investigar dues vegades, quan ja hi ha fins i tot productes al mercat, camuflats moltes vegades. Penso que s’ha d’homologar més ràpidament, i més quan es tracta de varietats autòctones que estaven aquí abans que nosaltres nasquéssim. Plantejar-nos si les volem o no ja va passar amb el sumoll. Si hagués d’arrencar alguna varietat, arrencaria les forànies o millor no tocar-ne cap? Jo no sé si n’arrencaria cap. Un periodista em preguntava l’altre dia si el Penedès deixarà de ser un jardí de varietats. Jo crec que no. Per què ho hem de canviar? Ara unes varietats pujaran més perquè les posarem més de moda, però el concepte de moda és molt fluctuant.

Penedès Econòmic

juliol 2011

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

TÉ ALGUN FUTUR ESPANYA?

acostumo a reiterar-los que només amb un pla complet que contempli la solució de totes les traves que impedeixen que la nostra recuperació pugui tenir èxit, i sempre comptant amb la complicitat dels actors principals de l’economia, que són els empresaris. Cap país pot créixer si la direcció política no aconsegueix la confiança d’uns quants milers de persones que són els que porten la gestió de les principals empreses del país. Clar que són pocs vots, però, només ells, i no la classe política i periodística, decideixen en les seves empreses si amplien la seva producció i escometen noves inversions aquí o en llocs més competitius, si incrementen les seves plantilles, en quins centres i en quins llocs, el tipus de contractes laborals que signaran i la seva renovació i si continuen o liquiden la seva activitat econòmica. És un tipus de gent que no surt en els mitjans, discreta i generalment poc coneguda, però que té més coneixements d’economia que els seus conciutadans, que està acostumada a seleccionar persones i estudiar-ne la capacitació tècnica, vigilar-ne els expedients i comprovar-ne l’experiència professional abans de donar-los funcions complexes i que, normalment, amb un contacte directe solen encertar sobre el que es pot esperar del que sol·licita una ocupació. Estan més ben informats que la resta ja que utilitzen fonts més independents i fins i tot exteriors per completar la seva visió de l’economia, per la qual cosa és inhabitual que caiguin a les mans dels mitjans dependents i interessats. En conèixer les tècniques de gestió econòmica i els trucs comercials i publicitaris, són més difícils d’enganyar ja que anticipen el que les decisions de la direcció pública provocaran en els seus pobles entre la fumera de la propaganda. Com que acostumen a ser seriosos, qualitat fonamental en el món en el qual es mouen, no admeten ni les mentides ni la incompetència ni l’incompliment de promeses. I, finalment tenen un sentit més pràctic de la política, ja que acostumen a fer negocis en zones governades per governs de tot signe polític, socialistes com al Brasil o comunistes com a la Xina. Només exigeixen seriositat en els seus dirigents, una seguretat en el marc legal i que els polítics els permetin desenvolupar les seves activitats.

NINGÚ CONSUMEIX MÉS QUE EL NECESSARI SI TÉ EL SEU FUTUR EN LA INCERTESA

Així doncs, un dirigent públic pot tenir una gran quota de votants i controlar la major part dels mitjans i institucions però, si no té la confiança d’aquest grup el seu país no sortirà de la crisi. I aquesta confiança també és fonamental per al consum interior,.Per això, en un article anterior concloíem que “ningú consumeix més que el necessari si té el seu futur en la incertesa” La seguretat en el futur és un multiplicador que explica que un comprador es decideixi a comprar un habitatge per 250.000 euros guanyant només 1.500/2.000 al mes i que un titular d’un dipòsit de tres milions per invertir estigui paralitzat, esperant temps millors. Ni el tipus d’interès ni els descomptes sinó la creació d’ocupació juntament amb un finançament suficient és el que provocarà la sortida de la crisi immobiliària i la recuperació dels seus valors. Mentre gran part de la població pensi que l’atur continuarà creixent i els empresaris tinguin una visió negativa del futur del país, l’economia continuarà paralitzada. En aquest punt, una representació de les grans empreses, juntament amb la col·laboració de personalitats de gran rellevància intel·lectual, han elaborat un treball fonamental de cara al futur d’Espanya: Transforma España. Crec que és un dels documents

QUAN COMENÇA A BUFAR EL VENT, ALGUNS CORREN A AMAGARSE MENTRE UNS ALTRES CONSTRUEIXEN MOLINS DE VENT

més transcendentals que he llegit al llarg de la meva trajectòria professional, en el qual s’analitzen els temes de més interès ciutadà i de més importància social. La intenció de l’informe és situar el ciutadà com a veritable centre de gravetat del país. Però, crec que, el ciutadà haurà de “transformar-se” també, perquè pugui assumir competentment aquesta nova funció. Ha d’informar-se i preparar-se millor. El ciutadà ha de recuperar l’interès per la cosa pública i ser més exigent amb els rectors públics i amb si mateix. Un poble que és incapaç de seleccionar, controlar i corregir als seus dirigents públics, no mereix queixar-se dels resultats negatius de la seva gestió. El que seria lamentable és que, per la falta de responsabilitat i independència de bona part dels mitjans d’informació, i fins i tot d’entitats socials (“les subvencions fan mirar al poder en lloc de mirar al mercat”), i l’apatia i desinterès de la població (“si Espanya estigués en el lloc 148 del mundial de futbol, seria un escàndol nacional i la gent es manifestaria pels carrers. No obstant això, no ens preocupa que la universitat espanyola millor classificada en el conegut rànquing de la Universitat de Xangai, ocupi aquesta posició”), aquest important informe no tingui la merescuda difusió. Si en volem sortir, per interès propi i de les futures generacions, no hauríem de deixar que els signants recorrin aquest camí en soledat. Com que està tan ben fet i és tan complet, reproduïm, com a mostra, un resum de les opinions sobre el marc legal i el marc productiu, recomanant-ne la lectura completa ja que, en altres apartats, es troben les seves reflexions sobre l’eficiència de l’Administració Pública i la reforma del sistema financer: El model vigent d’Espanya que va generar bons resultats en el passat dóna actualment signes d’esgotament. El moment actual és òptim per al canvi, tal vegada fins i tot únic, com va dir McDonnell “sense l’estímul d’una crisi o un període de gran tensió, la major part dels col·lectius- igual que la major part de les persones- és incapaç de canviar els hàbits i actituds de tota una vida” però aquest canvi cal utilitzar-lo intel·ligentment. Diu un proverbi que “quan comença a bufar el

Penedès Econòmic

juliol 2011

OPINIÓ vent, alguns corren a amagar-se mentre uns altres construeixen molins de vent”. El fet de tractar-se, en molts casos d’actuacions estructurals, les converteix, irremeiablement, en canvis lents i perllongats en el temps. Això reforça la urgència d’iniciarlos, sense demora. 1) REFLEXIONS SOBRE EL MODEL D’ESTAT (“Una era construeix ciutats, una hora les destrueix, SENECA”): Claus d’oportunitat: - Revalorització de la funció política. El desajustament entre la magnitud, complexitat i visibilitat de la tasca encomanada d’una banda, i el nivell de preparació, conscienciació i experiència d’alguns administradors d’altra banda, erosiona la confiança dels ciutadans en la política. Aquest procés de deterioració s’ha aguditzat amb l’entrada a la política de persones sense una preparació contrastada en ciència política, sovint joves i amb poca experiència prèvia, obligats a prendre decisions i a generar resultats des de gairebé el primer dia…. El sorprenent seria que anés tot bé. No és estrany que la desconfiança dels ciutadans en la classe política hagi crescut fins a escalar al juliol de 2010 al tercer problema percebut pels espanyols en l’indicador del CIS. - Reforç de pactes d’Estat/governar en consens. Es planteja principalment en cinc àmbits: Estratègia educativa, estratègia científica i estratègia d’innovació, identitat productiva, estratègia energètica i model de benestar responsable. És un dels factors amb major impacte positiu potencial: la necessitat d’aconseguir pactes estables i de llarg termini entre les principals forces del país i la societat civil. Són temes tan trascendents socialment que haurien d’estar allunyats de la lluita partidista. - Eficiència global i clarificació del model autonòmic. Cal aclarir el model autonòmic, d’una manera global, estable i fiable per evitar, d’una banda, ineficiència i inconsistència en el repartiment de rols i competències, i d’altra banda negociacions curt-terministes i oportunistes. Han de tenir una forta estabilitat i ampli suport d’una banda perquè donin els seus fruits i, per l’altra, perquè generin una credibilitat suficient als mercats com per fer d’Espanya un imant per a empreses, iniciatives, inversions i talent. - Sistema electoral ajustat a noves necessitats del país. Davant l’allunyament entre ciutadà i administrador, i certa sensació ciutadana de disminució de representativitat per part dels polítics, les propostes apunten a models que permetin recuperar la representativitat social dels polítics i l’acostament als votants - Adaptació d’associacions empresarials i sindicats a nous

reptes del país. Es busca ampliar i millorar la representació i la seva neutralitat i independència. - Percepció social clara de la separació de poders. Cal recuperar la percepció social de la plena separació real i fiable de poders de l’Estat. Aporten, com a exemple, que, segons estudis del CIS del 2009, només un 13´1 % creu que el Tribunal Constitucional té capacitat per frenar possibles abusos del poder del Govern i del Defensor del Poble, només un 3´6%. Només un 1% dels ciutadans considera que la justícia tracta igual un polític que un ciutadà corrent o que només un 0´9% considera que l’Administració de Justícia funciona satisfactòriament. 2) REFLEXIONS SOBRE EL MODEL PRODUCTIU: (“L’anomenat cop d’estat dels mercats senzillament és que, aquests, s’han cansat de gent curtterminista prenent decisions per al llarg termini”). La magnitud de l’impacte de la crisi a Espanya és el resultat de l’allunyament creixent entre el model productiu existent al país i el model productiu objectiu que hauria d’haver-se adoptat per afrontar els nous reptes i necessitats, tant interns com a externs. Considerant un valor de país de partida de 100 punts bàsics l’any 1997, Espanya incrementa el seu valor en més de 20 punts bàsics en el període 1997-2002, del 2002 al 2007 l’augment és de 3´5 punts i en el període 2007-2009, amb prou feines dos anys, Espanya perd pràcticament tot el valor guanyat des de 1997 i retrocedeix fins a quedar-se en els 101 punts bàsics. Quan el model país està alineat en les regles de joc de l’entorn global, es mobilitzen adequadament els vectors de creixement i competitivitat sostenible des d’una perspectiva social, empresarial i financera, el desenvolupament resultant té potencial de “miracle” socioeconòmic. En cas contrari, els països s’estanquen o perden valor. Espanya no ha arribat a aconseguir el desenvolupament suficient de l’economia del coneixement com per competir en béns i serveis sofisticats amb els líders, però, al mateix temps, no pot seguir competint en costos amb els nous entrants, com a proveïdor de béns i serveis de menys valor. Cal construir un nou model que permeti aconseguir i garantir l’avantatge competitiu d’Espanya a mitjà i llarg termini. La configuració actual converteix al país en globalment poc atractiu per a empreses, iniciatives, inversions i talent. NECESSÀRIES I URGENTS ESTRATÈGIES: - L’estratègia educativa del país en tots els seus aspectes. - L’estratègia científica, connectant-la amb l’estratègia educativa i l’estratègia productiva i l’estratègia

SENSE L’ESTÍMUL D’UNA CRISI O UN PERÍODE DE GRAN TENSIÓ, LA MAJOR PART DELS COL·LECTIUS ÉS INCAPAÇ DE CANVIAR ELS HÀBITS I ACTITUDS DE TOTA UNA VIDA

de la innovació - Identitat productiva. Cal seleccionar el conjunt d’ingredients guanyadors que defineixen la identitat i les bases de la competitivitat global que es volen en el país, creant les condicions de contorn per afavorir-ne l’expansió. Gairebé la meitat del PIB i més de la meitat de l’ocupació es concentra en 5 sectors: agroalimentació, transport, construcció, hostaleriaturisme i distribució. Es necessita una estratègia de diversificació i sofisticació productiva. - Estratègia energètica del país donant resposta a 3 reptes fonamentals: quines energies ha de consumir Espanya, marc tarifari i d’incentius i, finalment, estratègies cap a l’autosuficiència i sostenibilitat. És un sector estratègic i és clau tenir accés a una energia barata i de qualitat, reduint la dependència exterior (si no es modifica la tendència, en 10 anys serà el país més depenent d’Europa, un 88´8%) - El model d’Estat del Benestar responsable que necessita Espanya, que volen els ciutadans i es pot permetre el país (incloent aspectes relacionats amb el sistema de pensions, drets i deures dels ciutadans, funció pública multinivell…etc.) PROBLEMES PER SOLUCIONAR: - Rigidesa del mercat laboral. Negociació col·lectiva, modalitats de contractació i costos i causes de l’acomiadament. - Barreres per iniciar nous negocis. Espanya presenta un marc poc afavoridor a l’inici de nous negocis i és, fins i tot, un dels països que més ha empitjorat recentment. - Dificultats per al comerç exterior. Espanya presenta una configuració ineficient i poc àgil per al comerç exterior, situant-se a la cua dels països de la UE i ocupant posicions intermitges en la geografia econòmica.

- Marc deficient per al foment de la competitivitat en PIME. Cosa que ocasiona una alta mortalitat, forta dependència de cicles econòmics i baixa propensió a créixer més enllà de l’autoocupació i a competir en mercats globals. - Pèrdua de fiabilitat i transparència del sistema. Quant a la confiança, transparència, percepció de corrupció i altres aspectes que afecten el marc productiu, el posicionament d’Espanya no és bo i va a pitjor. - Ineficiències i amenaça de ruptura del mercat únic interior. Aquesta amenaça es perfila en els majors costos i la reducció de determinats aspectes d’economies d’escales, que implica el mal funcionament del mercat únic interior, a l’anterior se sumen els constants canvis en el marc legal, la qual cosa contribueix a crear una desconfiança que afecta a empreses, capitals i persones a l’hora de fer apostes per Espanya o alguna de les seves regions per falta de seguretat respecte a les condicions d’operacions futures (el nº de pàgines dels BO. de les CA. s’ha multiplicat per 7 en el període 1985/2008 ). - Pes elevat i risc d’efecte reclam cap a l’economia submergida. - Debilitament i aletargiament de la societat civil. Això limita la seva contribució socioeconòmica a l’hora de mobilitzar a la societat al servei del bé-país, actuar com a contrapès i factor d’equilibri enfront a l’Estat i els polítics o complementar adequadament les actuacions mitjançant accions civils col·lectives que les reforcin. - Pèrdua de seguretat jurídica. Aquesta és fonamental per al desenvolupament de l’activitat empresarial o l’atracció de la inversió estrangera. Espanya es posiciona negativament en pràcticament tots els índexs relacionats amb política fiscal, corrupció o ineficiència del sistema judicial, enfront de les economies referents europees”.

Penedès Econòmic

juliol 2011

EMPRESA

CASAAMETLLER OBRE EL SEU 47è ESTABLIMENT

BMN CAPTA MÉS DE 10.000 NÒMINES

Casaametller inaugura el seu 47è establiment, el primer a Sant Cugat del Vallès. Aquesta obertura arriba després d’engegar la seva tercera botiga a Barcelona. Va assistir a l’acte el Conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí. El Conseller va destacar casaametller “per la seva oferta d’un producte de proximitat, d’alta qualitat i a preus molt competitius per la reducció dels costos que no aporten valor al producte”. Amb mostres de suport com aquestes, queda

BMN, el Banc conformat per Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra, ha llançat la primera oferta de productes comuns. Amb aquesta oferta ha rebut més de 10.000 sol·licituds de subscripció de la seva nova “Campanya nòmina 2011” durant les primeres setmanes de comercialització. Aquestes xifres suposen un gran suport dels clients al llançament de la primera campanya de productes comuns que fan les quatre entitats a través del Banc.

palés el projecte d’integració vertical de casaametller, una empresa penedesenca que, amb 10 anys a les seves esquenes, empeny amb tenacitat. El nou establiment del carrer Pi i Margall, 29 és un reflex de la filosofia de la companyia, que treballa per acostar als seus consumidors productes amb valor i amb el màxim sabor.

La cervesa Ales Agullons de Mediona arriba als Estats Units Una de les seves cinc cerveses, Setembre, ha estat considerada la millor d’Espanya segons Ratebeer REDACCIÓ Fa prop de deu anys que el Carles Rodríguez i la Montse Virgili van començar a elaborar cervesa per a consum propi amb una petita producció de 20 litres. Tanmateix, des de l’any 2008, Ales Agullons es va constituir com a empresa i en aquests moments fan una producció de 1.000 litres de cervesa setmanals a la seva petita cerveseria, situada en una masia aïllada de Sant Joan de Mediona. A Mas Agullons, s’elaboren cinc cerveses diferents: tres d’estil anglès, una d’estil alemany i l’anomenada Setembre, que barreja la seva cervesa ‘pure pale’, d’una sola malta, amb una segona fermentació on s’afegeix ‘lambic’, provinent de Bèlgica. Aquesta cervesa, que van treure al mercat fa prop de dos anys, ha estat reconeguda com la millor cervesa d’Espanya per la web especialitzada Ratebeer. La peculiaritat que té Ales Agullons és que tot el procés, des de l’elaboració de la cervesa ﬁns a l’embotellament i l’etiquetatge, es

 Carles Rodríguez amb els cinc tipus de cerveses

fa a la mateixa cerveseria de Mediona. Rodríguez ha explicat que per aquest motiu, i pel fet que estiguin ubicats en una masia aillada, és “difícil” que l’empresa creixi més. A més, la ﬁlosoﬁa del Carles i la Montse és fer els estils de cervesa que els agraden perquè “no es pot arribar a tothom”. Les cerveses fetes a Mediona no només es poden trobar arreu de Catalunya i la resta d’Espanya, sinó que també han començat a exportar als Estats Units. A més, Ales Agullons té presència a Bèlgica i Itàlia. Una de les premisses que té en Carles a l’hora de distribuir els seus productes és que el restaurador o botiguer que vulgui adquirir-ne ha de passar primer per la cerveseria perquè conegui com s’elabora la  El celler d’Ales Agullons a Mediona

cervesa i de quina manera s’ha de conservar al lloc de destí. La crisi econòmica tampoc ha passat de llarg del sector cerveser, però, com ha destacat en Carles, a Ales Agullons se’n van sortint perquè tenen una “petita llista d’espera” que “quan baixa una mica d’una banda podem buscar per una altra”. La transmissió de la cultura de la cervesa és una de les coses que fa en Carles a través de les visites que rep setmanalment a la seva masia. “Cada cop són més les persones que vénen a visitar la nostra cerveseria”, constata Rodríguez. En aquestes trobades, expliquen com s’elabora la cervesa de forma artesanal i es fa una visita al celler. Per Rodríguez, cada cop hi ha més gent interessada en el món de la cervesa i “tenen ganes d’aprendre i saber”. En aquest sentit, Rodríguez ha expressat que actualment moltes persones quan entren a un bar ja demanen quin tipus de cerveses hi ha, a diferència de fa uns anys, que això no passava.

L’ADEG FA PÚBLIC EL DOCUMENT “EMPRESA I MUNICIPI” «Empresa i Municipi» és un compendi de propostes que s’adrecen a l’estament polític i administratiu davant l’inici del nou període de mandat municipal, quan ens trobem immersos en una conjuntura de crisi econòmica i social sense precedents a la què cal fer front també des dels àmbits locals, a partir de la concertació entre els sectors públics i privats i de l’ús compartit i eﬁcaç dels recursos disponibles. El document té un format de 12

pàgines, amb una sinopsi prèvia en la què es mostra la llista de les accions proposades. L’escrit obeeix a l’estat d’opinió de l’empresariat i recull un seguit d’aportacions fetes per empresaris i directius compromesos amb el territori.

DAVID DELGADO VENDRELL President 2011 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

De la latència a l’acció En els últims temps el mot “emprenedor” i totes les seves variants s’han incorporat en el llenguatge popular d’una forma molt intensa. D’una banda he de dir que és un fet que em recomforta i segurament denota que, en moments difícils, la societat dirigeix la mirada cap a punts claus. Però una cosa és dirigir la mirada i l’altra és passar a l’acció. I és aquest segon aspecte el que es reclama als qui hauran de ser els protagonistes del futur: els joves d’avui. Sóc dels que crec que entre molts joves existeix de forma latent un esperit emprenedor que en molts casos no ha estat catalitzat. Raons com entorns familiars acomodats, una societat on es prima la cultura de l’oci contraposada a la de l’esforç, etc, etc...

no han ajudat a que esclatés aquesta latència. I és tot aquest potencial el que necessita el nostre país per sortir-se’n. I si més no, tampoc podrem esperar massa per constatar-ho si en volem sortir victoriosos. En aquest trànsit o pas endavant és cabdal incorporar una bona dosi de risc, sense por a fracassar. I una bona eina per posarho en pràctica és, de ben segur, apropar-se a la gent que se senten, i en alguns casos s’autoanomenen, emprenedors. Són aquells “culs inquiets” que molts de nosaltres coneixem o hem sentit a parlar. Acostar-s’hi, compartir-hi idees i passar a l’acció per construir quelcom de nou dins un clima o entorn que ho afavoreixi són, sens dubte, uns dels millors remeis que se’ns poden receptar.

PENEDÈS ECONÒMIC En motiu de les vacances d’estiu, trobareu el proper número als establiments habituals la segona quinzena de setembre

Penedès Econòmic

juliol 2011

EMPRESA

La Granja llença una línia de snacks saludables

 Les noves barretes de pa de Pastisseria La Granja

Pastisseria Artesana La Granja ha instal·lat una línia de barretes de pa amb destinació a tots els canals de l’alimentació. Es tracta de barretes de pa torrat amb ingredients que aporten sabors deliciosos i variats, amb

atractives cobertures de llavors i amb valors afegits com l’alt contingut en ﬁbra, que fan que aquesta línia de productes sigui ideal com a snack o acompanyament dels menjars. Aquesta nova línia s’afegeix a la vintena de productes que surten cada dia dels forns de l’empresa per a ser distribuïts a botigues d’Espanya i d’Europa. La Granja té una línia artesana basada en magdalenes, croissants i pans de pessic. L’any 1986 van incorporar els productes 100% integrals. i, posteriorment, van ampliar la seva gamma amb l’elaboració de la línia de Galeteria (galetes de sèsam, integrals amb pruna, sense sacarosa i sense fructosa)i de la línia Natusana, uns productes amb menys matèria grassa, baixos en calories i rics en ﬁbra.

Cellográfica Gerosa invertirà enguany 2’5 M€ en maquinària L’empresa olerdolenca, amb central a Itàlia, preveu desemborsar 2’5 M€ en màquines d’impressió OLGA AIBAR L’empresa Cellográfica Gerosa, ubicada al polígon de Sant Pere Molanta, preveu desemborsar aquest any un total de 2,5 M€ destinats a l’adquisició de maquinària d’impressió. La companyia és filial per a Espanya del grup italià homònim. Gellográfica Gerosa es dedica a la fabricació d’embalatge flexible complex (amb un volum de fabricació de 140 milions de m2/any), càpsules per a ampolles de vi i cava (10%), cartrons metal·litzats i complexos de cartró amb plàstic, així com paper especial amb alumini per a adhesivadores. Cellográfica Gerosa va finalitzar l’exercici de 2010 superant les seves previsions inicials, que apuntaven un creixement del 3% fins als 28,8 M€, deixant la xifra final de facturació en 32,7 M€

 Imatge de l’empresa a Sant Pere Molanta

(+17%). Aquest creixement es va produir fonamentalment gràcies a l’exportació, que va augmentar el seu valor de 13,72 M€ el 2009 a 17,1 M€ el 2010, un 25% més. El Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Camerun, Algèria i Senegal van ser les seves principals destinacions. La companyia, que té actualment una plantilla formada per 120 empleats, espera que la present cam-

Diem que sí a tot. Sí a treballar més del compte, sí a fer les coses que no volem fer, sí als desigs dels demés. ¿Quantes vegades has dit sí? ¿Una? ¿Cent? ¿Mil? Aprèn a dir no. Digues no a allò establert, digues no al conformisme i troba un vehicle que no s’assembla a cap altre. Descobreix el Citroën DS4 i digues no a l’automòbil convencional. ¿Cupé, berlina, SUV? ¿O tot a la vegada? La seva línia potent i sobreelevada, el converteix en una silueta única. Treu el cap al parabrises panoràmic, al seu acurat interior, a la seva polifacètica gamma de motors i gaudeix d’una sensació completament nova al conducir. ESP, AJUDA A LA SORTIDA EN PENDENT I CONTROL DE TRACCIÓ INTEL·LIGENT | LLUMS LEDS DIURNES DAVANTERES I TRASERES | CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC BI-ZONA | FRE D’ESTACIONAMIENT ELÈCTRIC AUTOMÀTIC | SISTEMA DE VIGILÀNCIA D’ANGLE MORT | REGULADOR-LIMITADOR VELOCITAT PROGRAMABLE | FARS ANTIBOIRA AMB FUNCIÓ “CORNERING LIGHT” | PARABRISES PANORÀMIC GRAN ANGULAR | CONNECTING BOX | CITROËN eTOUCH | AJUDA A L’ESTACIONAMIENT | 4 LLANDES DE FINS 19”

panya acabi amb un creixement del 8,5% fins arribar als 35,5 M€. El grup Cellográfica Gerosa compta, a Espanya, amb una segona societat, Rieusset, amb planta en Santa Perpètua de la Mogoda. Aquesta firma fabrica embalatge flexible per a alimentació (50% de l’activitat), tabac (20%) i etiquetes (28%), amb un volum fabricat de flexible de 80 milions de m2.

Penedès Econòmic

juliol 2011

L’ANÀLISI

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

POSICIONAMIENTO INTERIOR

n día te subes al autobús y alguien te toca y te dice de algo así como: “Perdone señor, ¿me deja pasar?”. En ese momento piensas “¡Señor! ¡Me ha llamado Señor! Yo que hasta hace dos días estaba jugando al Half Life. Aunque supongo que será peor el día en que alguien se levante para cederte el asiento. En un momento de mi proyecto de Marca Personal, se disparó el número de personas que empezaron a tratarme de “usted” en lugar de tutearme. Normalmente era gente que me conocía por lo que escribía y no sabía la edad

NO SE PUEDE DAR EL PARTIDO POR PERDIDO ANTES DE EMPEZAR que tenía. Así que deduje que ese cambio de tratamiento se debió a esa pequeña y ﬁcticia notoriedad que proporciona La Red, alguna aparición en algún medio de comunicación tradicional y los libros publicados. En las últimas semanas, en circunstancias distintas, dos personas a las que aprecio mucho, me han dicho que debería ser menos modesto, que debería hacerme valer un poco más. En deﬁnitiva, trata-

ban de decirme que ir de coleguita podía devaluar mi trabajo. En los tres ejemplos anteriores, hay un elemento común. En todos los casos, la percepción que los demás (conocidos o no) tienen de mi es diferente a la que yo tengo de mi mismo. Yo no soy un “señor”, solo soy un adolescente al que le cuesta más moverse. No soy una autoridad y mucho menos un gurú, solo soy un tipo que lleva siete años dando guerra sobre un tema. Dicho en pocas palabras, los demás consideran que el papel, el rol que desempeño es distinto al que yo asumo. Y eso puede ser terrible para una estrategia de Branding Personal. En nuestra vida desempeñamos muchos papeles. Madre, amigo, jefa, jugador del equipo de baloncesto del barrio, viajero, desempleado, hijo, twittero de éxito, empresario,… Todos ellos tienen unas características propias, pero es letal cuando existe una diferencia entre el rol que creemos que jugamos (posicionamiento interno) y el que perciben los demás (posicionamiento externo). Si un directivo se comporta como un “hijo”, va a esperar que le digan lo que tiene que hacer. Si un emprendedor cree que su papel principal es el de twittero que pretende conseguir muchos followers en lugar de conseguir clientes va a gestionar mal sus recursos. Si un profesional acaba de ser despedido y se ve a sí mismo como un parado

PARA DEJAR UNA HUELLA EN OTROS, ANTES DEBES TENER CLARA TU IDENTIDAD

en lugar de como un profesional sin clientes va a enfrentarse a la situación con una actitud de sumisión y derrota. Para dejar una Marca Personal profunda y duradera en los demás, antes debemos dejarla en nosotros mismos. ¿Como vas a enfrentarte a un grupo de directivos si en tu Posicionamiento Interno te consideras un “pringao” que nosabenicomohallegadoahí? ¿Cómo vas a buscar un empleo o tratar de conseguir un cliente si crees que te están haciendo un favor y no al revés? En muchos momentos de mi vida he pensado que la gente que me

rodeaba me daba cien mil vueltas al ver sus historiales y sus trayectorias. Con el tiempo he visto que no se puede dar el partido por perdido antes de empezar. Si vas con actitud de perdedor es muy probable que pierdas. Pero también puede ocurrir que si asumes el rol de “puto amo” cuando no eres más que un mediocre te vas a pegar una leche memorable. Para dejar una huella en otros, antes debes tener clara tu identidad. Debes saber cual tu rol, tu papel en cada situación. Si quieres plantar una bandera en un territorio, antes debes plantarla ﬁrmemente en tu propia cabeza.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

DNI:

Firma:

Adreça: C.P.:

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Població:

Telèfon: Email:

Enviï aquest cupó a:

Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Nom i cognoms:

Penedès Econòmic

juliol 2011

EMPRESA

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Les retallades, un espiral negatiu Llegint les notícies, n’he trobat una sobre el conseller d’economia Andreu MasColell referent als empleats públics, la qual deia que aquests treballessin més pel mateix sou per guanyar en eficiència i productivitat. Abans d’entrar en detall sobre la notícia volia deixar pal·lès que no és un article polític, sinó econòmic, i dir que no m’agrada tocar temes d’aquests perquè si critiques el partit A sembla que siguis del B i si critiques el B, sembles de l’A. Entrant en matèria, la veritat és que tot això de retallar està a l’ordre del dia i en aquest cas fins i tot podríem dir que és una mesura popular perquè la gent digui “que ho paguin els funcionaris que no foten ni brot” (frase que tots hem sentit) i tots contents, -excepte ells, és clar-. Entendria que digués que cobressin menys pel que fan però que cobrin igual per fer més hores no li trobo el benefici econòmic per a la Generalitat, perquè per més que vulguin, si admetem hi ha funcionaris que tenen poca feina a fer, es passaran més hores a l’oficina però no produiran més i per tant aconseguirem el contrari del que busca el senyor Mas-Colell, menys productivitat. No vull entrar en els comentaris demagògics com els que molta gent diu: “que aquest senyor prediqui amb l’exemple i que treba-

lli més també” o altres que diuen: “que s’abaixin el sou els polítics com la gent del carrer”. Simplement fer una reflexió sobre les retallades en general. El fet de retallar no és altre que intentar que surtin els números. Simplificant, en un compte de pèrdues i guanys només hi ha dues variables: ingressos i despeses. Si hi ha menys ingressos, hi ha dues opcions fàcils, o pujar impostos per tal que els ingressos pugin, o baixar despeses, que és el que han fet. El que ningú diu és que si es retalla (baixar sous o reduir empleats), la gent tindrà menys poder adquisitiu i, si es posa la por al cos als funcionaris, encara pitjor, ja que són els únics que tenen el sou segur i interessa que aquests facin circular els diners. En conseqüència, si la gent gasta menys, les empreses també facturen menys; al facturar menys, també fan com la Generalitat: apliquen retallades; per tant, pagaran menys impostos i tot produeix un espiral negatiu en el qual els últims afectats tornaran a ser els organismes públics, ja que recaptaran i tindran menys ingressos. Sense voler hem tornat a la situació de l’inici de desquadre entre ingressos i despeses. Esperem que quan es trobin amb això, no tornin a quadrar els comptes retallant de nou, perquè si és així, serà el conte de mai acabar.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 3 - Juliol 2011 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Marga Ciscar, Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Bodegas Torres premia el visitant número 1.500.000 Durant l’any 2010 la bodega va rebre un total de 90.556 visitants, un 6% més que l’any anterior REDACCIÓ Miguel A. Torres, president de Bodegues Torres va donar la benvinguda el passt dia 1 de juliol al visitant 1.500.000 de la bodega en les instal·lacions de Pacs del Penedès- El visitant José Gutiérrez acudia a la bodega per realitzar una de les activitats d’enoturisme que ofereix el centre de visites, quan se li va comunicar que ell era el visitant 1.500.000 i va ser rebut pel president de les bodegues. Miquel A. Torres va obsequiar el visitant amb una ampolla magnum del vi de ﬁnca més emblemàtic de Bodegas Torres, Mas La Plana 1999, un

EL 69% DELS VISITANTS SÓN ESTRANGERS exemplar dedicat del llibre Viñas y Vinos, escrit en 1977 pel president de Torres, un taló-regal per a la realització d’un VIP Tour per la bodega per a quatre persones, i també un dinar també per a qua-

 Miguel Torres lliurant el premi al visitant número 1.500.000

tre persones en el restaurant privat de Torres, Mas Rabell, ubicat en una masia catalana del segle XIV situada a Sant Martí Sarroca. Des que el centre de visites de la bodega va obrir portes el 1986, han estat 1.500.000 les persones que han passat per les instal·lacions per realitzar alguna de les múltiples activitats que Torres ofereix, com visites a les vinyes, cursos de cata, maridatges, experiències gastronòmiques, degustacions, sopars a cegues i ﬁns i tot activi-

tats a mida per a grups, permetent així que la gent pugui acostar-se a l’apassionant món del vi. Durant l’any 2010 la bodega va rebre 90.556 visitants, un 6% més que l’any anterior. La majoria d’ells van ser estrangers, un 69% del total, respecte al 31% de visitants nacionals. La majoria d’aquests visitants acudeixen a la bodega per viure una sèrie d’experiències vinícoles o gastronòmiques, i per familiaritzar-se també amb l’oferta enoturística.

Masia Vallformosa anuncia noves inversions i creix un 20% REDACCIÓ Masia Vallformosa ha anunciat una inversió aquest any per valor de 400.000 €, que se sumen als 800.000 € desemborsats en l’anterior, principalment per a línies de producció i millores en l’eﬁciència dels recursos energètics. El celler penedesenc ha tancat l’exercici de 2010 amb ingressos de 14,8 milions d’euros, la qual cosa suposa una millorança del 21% en relació al precedent. Aquest ascens s’assenta en un increment del volum de cava comercialitzat (de 4,2 milions d’ampolles en 2009 a 6,2 milions el passat any, mentre que el volum de vi tranquil es va mantenir estable en 1,8 milions d’ampolles) i en la bona progressió de les exportacions. Aquestes últimes suposen ja el 80% del volum de negoci de la ﬁrma penedesenca, és a dir, 11,8 milions d’euros en 2010, enfront dels 7 milions de

 Masia Vallformosa situada a Vilobí del Penedès

l’exercici anterior. Vallformosa és un celler de propietat 100% familiar gestionada per la cinquena generació de la família Domènech, l’origen del qual se situa en el 1865 a Vilobí del Penedès. Actualment, disposa de diverses bodegues pròpies de vins i caves sota les Denominacions d’Origen espanyoles (Penedès,

Cava, Catalunya i Rioja), a més de temir vins d’Argentina, com el Valle de la Puerta. L’estratègia d’implantació internacional de la companyia ve avalada tant per les seves xifres d’exportació com pel seu gran reconeixement internacional. Més del 60% de la producció és exportada a més de 40 països de tot el món.

Penedès Econòmic

juny 2011

VINS&CAVES

Més fora que dins Els vins catalans salven a l’estranger les vendes que han quedat estancades al mercat interior JOSEP BARELLA

l món es produeixen uns 265 milions d’hectolitres de vi anualment. Més d’una tercera part es destina al comerç internacional, si bé el consum mundial, a nivell global, va baixar un 4% el passat 2010, al mateix temps que es constata que la demanda interior als grans països s’estanca o bé descendeix. Els mercats emergents (Rússia i Xina), i especialment els Estats Units, però, han fet que la caigu-

EL VI DEL PENEDÈS (16,8%) ÉS EL SEGON MÉS CONSUMIT A CATALUNYA, NOMÉS PER DARRERE DELS RIOJA (36%) da no es noti quasi, i acaparen els grans augments de vendes a nivell mundial. A casa nostra, la situació és idèntica. Mentre que el consum intern sembla que ha tocat sostre, el sector està triomfant en els mercats exteriors i les exportacions de vins catalans han registrat un fort augment en el primer quatrimestre d’aquest 2011. El sector vinícola català està comprovant que el seu radi d’acció més proper està saturat de producte, cada cop costà més trobar un nínxol de mercat dins les fronteres de l’estat i a les bodegues catalanes no els queda altre remei que anar-se a guanyar les garrofes fora de casa. I no els està anant malament, si ens atenem a les dades facilitades per l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OEMV). Al primer trimestre de 2011, les exportacions de vi català han crescut un 8% respecte el mateix període de l’any 2010, passant dels 100.608.000 euros que es van exportar l’any passat ﬁns als 108.745.000 euros d’enguany. Al mateix temps, les

importacions de vins cap a Catalunya estan disminuïnt, passant de 9.453.000 euros el 2010 als 8.831.000 euros el 2011, fet que decanta de forma positiva la balança comercial al Principat. Al llarg de 2010, Catalunya va liderar les vendes espanyoles a l’exterior en termes de valor, amb 532 milions d’euros, seguit de Castella-La Manxa, amb 430 milions d’euros. En volum, en canvi, el primer lloc és per a Castella- La Manxa, amb 944 milions de litres, a molta distància de Catalunya, que va exportar 219 milions de litres. Pel que fa als vins que consumim a Catalunya, els vins francesos han perdut la posició de privilegi que ocupaven, després de perdre en un any gairebé la meitat de les vendes, i passen al segon lloc, desbancats pels vins italians. El destí preferit dels vins catalans continua sent, un any més Alemanya, encara que la tendència és a la baixa, i han caigut un 12,5% respecte a les exportacions que s’hi feien fa un any, quedant en 22.959.000 euros. En canvi, el mercat nord-americà es consolida com el segon on més vi català es ven, superant els 14 milions d’euros de gener a març, amb un creixement del 21% en només un any. En total, ﬁns a 109 països han comprat vins de qualsevol DO catalana aquest 2011. EL PENEDÈS, L’ÚNICA DO QUE SE SALVA A CATALUNYA

A Catalunya, les darreres dades que han presentat AC Nielsen (un referent mundial a nivell d’estudis de mercat), mostren que el consumidor de casa es decanta, malauradament, pels vins elaborats fora del Principat. Tot i tenir 11 zones productores que estan catalogades com a denominació d’origen i que generen una producció global que supera els 785 milions de litres cada any, els Rioja, amb un 36% dels vins més consumits, demostren la inﬁdelitat dels consumidors catalans cap als vins fets a Catalunya, que amb prou feines superen el 27% del consum. Capítol a part mereixen els vins del Penedès, ja que suposen, en solitari, el 16,8% i es col·loquen com la segona DO més consumida a

NOMÉS UN 13% DELS JOVES ESPANYOLS DE 18 A 35 ANYS CONEIX ELS VINS DEL PENEDÈS Catalunya, només per darrera dels Rioja. Al canal Horeca (hostaleria, restauració i càtering), la situació s’iguala, sense una DO clarament dominadora a les cartes dels establiments catalans. Un 65% dels vins rosats presents als restaurants d’aquí són vins elaborats al Principat, un percentatge que baixa en

Els vins amb DO més consumits a Catalunya (en percentatge)

Font: Nielsen. 2008

el cas dels blancs (entre el 58 i el 60%) i en el cas dels negres (un 49%). EL CONSUM DE VI BAIXA UN 60% EN 30 ANYS El consum a Espanya, però, continua sent el taló d’Aquil·les dels vins. Les vendes, el consum i els diners que es gasten els espanyols segueixen baixant les últimes dècades. El consum per càpita va ser de 12 litres per persona l’any 2010, quan fa només vint anys, el consum mitjà era de 30 litres per persona i fa 30 era de més de 50. Amb menys consum, la despesa de cada espanyol en vins també va a la baixa, i en només un any, ha caigut un 1,9%, quedant-se en 25,91

euros per persona/any. La situació és més preocupant quan mirem les dades de consum entre els joves de 18 a 35 anys. Només un 8% dels joves espanyols consumeix vi amb assiduïtat, segons un estudi realitzat per l’empresa Synovate que va ser presentat a la darrera Feria Nacional del Vino (FENAVIN), celebrada a Ciudad Real. Aquest estudi conﬁrma un descens en el consum de vi en aquesta franja d’edat d’un 27,27% en els últims 5 anys. L’únic tipus de vi que mostra una tendència favorable de consum en els tres últims anys és el rosat, que passa del 7 a l’11% gràcies a les dones, que passen del 9 al 14%. El negre, amb un 52% de consum, s’emporta el primer lloc (59 enfront de 45% a favor dels homes), el blanc acapara només un cinc per cent (6% de dones enfront de 4% d’homes), el cava un tres per cent, amb idèntic percentatge en ambdós sexes, i els ﬁns/ camamilles només arriben a l’1% del públic objectiu. Segons els resultats d’aquest estudi, només un 8% dels joves que confessava haver-se embriagat ho havia fet amb vi davant del 85% que assegurava haver-ho fet amb alcohols d’alta graduació. En aquesta mateixa enquesta, realitzada a 1.300 joves espanyols, un 70% dels enquestats coneixia els vins de Rioja, per un 35% de Ribera de Duero, un 16% Valdepeñas, un 14% Ribeiro, un 13% Penedés i un 11% Rueda.

Penedès Econòmic

juliol 2011

VINS&CAVES

CATÈRING DE CAL BLAY A UNA BODA AL CAMP NOU

GRUP MAS TINELL OBRE UN HOTEL A LA CIBA

L’empresa de càtering Cal Blay, de Sant Sadurní d’Anoia, va ser escollida per donar servei al primer casament que s’ha celebrat a les instal·lacions del FC Barcelona, en concret, al Camp Nou. Una parella del Masnou, Sigrid Sans i Iban Anglada, exjugador de la secció d’hoquei gel del Barça, es van casar davant de 260 convidats. La cerimònia civil es va fer a la Sala Roma, i seguidament es va fer l’aperitiu a peu de gespa i el sopar a la Platea, l’escenari que el FC Barcelona munta de maig a

Olivia Hotels, pertanyent al Grup Cava Mas Tinell, ha adquirit l’edifici de l’antiga seu de Laboratoris Ciba para destinarlo a l’ús hoteler. L’edifici està situat entre els carrers Balmes i Provença de Barcelona. En les obres treballaran unes 300 persones, per remodelar l’edifici i inaugurar un nou hotel de disseny en 2013, que ampliarà l’oferta hotelera a Barcelona amb 140 habitacions. A més, es crearan 120 ocupacions directes i 50 d’indirectes.

agost, darrera de la banqueta dels jugadors. El menú va consistir en un complert aperitiu basat en la dieta mediterrània, a tocar de camp, per continuar amb un primer plat de peix, un de carn i les postres, servides a la Platea.

CAVA CASTELLROIG, MILLOR VI ESCUMÓS DE L’ANY AL BRASIL Nou reconeixement internacional al treball del celler Castellroig per part de la prestigiosa revista gastronòmica brasilera Gula en considerar el seu Cava Reserva com el millor vi escumós de l’any. Gula, ha publicat la llista dels 100 millors vins de l’any 2011. Un rànquing complet i independent que en els últims anys s’ha convertit en un referent al país sudamericà. Un cava fruit dels terrers de la ﬁnca familiar, de producció limi-

tada, amb fina bombolla integrada, olfacte complex i gust fresc, sec i equilibrat que suposa un bon exemple d’una filosofia de treball que Castellroig ha començat a donar a conèixer al país brasiler en els dos darrers anys.

La Denominació d’Origen Renoven el conveni Penedès renova els seus caps col·lectiu del cava Les negociacions estaven trencades des del gener

Albet i Noya és el nou president i Francesc Olivella el director del Consell Regulador de la DO REDACCIÓ

 Manifestació del sector del cava a Barcelona

L’Institut del Cava i CCOO Alt Penedès Garraf han signat un acord per renovar el Conveni Col·lectiu de Cava i Vins Escumosos de Catalunya. Després de vint mesos de negociacions, ambdues parts van acordar un increment salarial i conceptes econòmics per als anys 2010 i 2011, amb efectes retroactius al començament de cada any. El salari s’apujarà un 2% anualment i la jornada de treball es distribuirà segons les negociacions que es produeixin amb els treballadors. Segons la Federació Agroalimentària de Catalunya, “és un acord satisfactori, ja que es mantenen les millores socials del conveni i s’incrementen els salaris un 4%, a més de la retribució per les demores corresponents des de l’1 de gener de 2010”. Tot i això, la patronal PIME-CAVA s’ha negat a ﬁrmar l’acord per considerar l’augment salarial “excessiu”. La llarga negociació ha estat

molt inﬂuïda pels gran temes laborals recents: Reforma del Mercat de Treball i Reforma de la Negociació Col·lectiva Les converses es van iniciar a ﬁnals del 2009. Al març d’aquest any van quedar trencades i, a partir d’aleshores, CCOO va iniciar un seguit de mobilitzacions i concentracions, fonamentalment a la comarca. Segons el sindicat, les associacions empresarials pretenien retallar millores socials del conveni, com l’eliminació completa del complement que paguen les empreses per les baixes laborals, i la capacitat de negociació dels calendaris laborals. Finalment, l’acord també recull que la distribució de la jornada de treball s’ha de negociar amb la representació dels treballadors i s’ha d’incloure al calendari laboral. Un altre “element clau de batalla” ha estat el poder adquisitiu dels treballadors del sector, que han assolit un salari mínim de 1.300 euros mensuals.

Josep Maria Albet i Noya i Francesc Olivella són el nou president i director del Consell Regulador de la DO Penedès. Albet substitueix en el càrrec a Josep Pasqual, qui ha estat el president els darrers tres anys i que no s’ha presentat a la reelecció per poder atendre l’explotació de vinya familiar, i Olivella substitueix Josep Ribas, que ha passat a ser el secretari del consell. En el Ple de la comissió rectora del Consell Regulador, celebrat el mes passat a Vilafranca, es va aprovar nomenar Olivella com a director, mantenir Josep Ribas com a secretari i crear el Departament de Promoció i Comunicació i la ﬁgura del Cap de Comunicació. Aquests acords es van fer efectius a partir de l’1 de juliol. El nou president del Consell Regulador de la DO Penedès, Albet i Noya, que fa 28 anys que forma part del consell, els primers anys com a viticultor i després com a elaborador, es mostrava satisfet pel repte que suposa assumir el

 Francesc Olivella

 Josep Maria Albet i Noya

lideratge de la DO. Albet aﬁrmava a Penedès Econòmic que la seva intenció era desenvolupar el Pla estratègic que actualment està en marxa i implementar-lo amb propostes com la del maridatge d’ostres i xarel·lo. La seva intenció és recuperar la iniciativa que ja va proposar fa un parell d’anys de potenciar el maridatge entre les ostres del Delta de l’Ebre i els vins penedesencs de xarel·lo. Aleshores, les ostres van agafar un virus que va impedir posar en marxa aquest innovador projecte. La intenció d’Albet és impulsar-lo a partir de setembre, quan comença la temporada de les ostres. Altres accions que es proposa dur a terme són deﬁnir les diferents subzones naturals que existeixen a la DO

Penedès. La definició d’aquestes subzones és una demanda que es ve produint de fa temps, tant per part dels consumidors, com dels someliers i dels elaboradors. Segons explicava el nou president del Consell Regulador de la DO Penedès, “hi ha molts petits Penedès i cal poder dotar-los de continguts a tots ells. Jo crec que puc convèncer a tothom d’aquesta necessitat perquè la situació actual és injusta i poc pràctica”. Així, si s’aprova aquesta proposta, el Garraf, Costers de l’Ordal, Penedès Central, Serralada Interior, + de 500 (les zones de més de 500 metres d’altura del Pla de Manlleu i els municipis col·lindants de Querol i la Juncosa del Montmell), podran ser noves subzones de la DO Penedès, tot i que encara cal estudiar bé el mapa de sòls abans de prendre decisions. “Es tracta de dibuixar zones naturals, no d’inventar-nosles”, afirmava. Albet i Noya també vol fer més estrictes les exigències de qualificació per als vins amb DO Penedès.

Penedès Econòmic

juliol 2011

LLIBRES

Interessant guia per augmentar les vendes a través de Facebook

Marketing con Facebook DAN I ALISON ZARELLA ANAYA 18,50€

Facebook té més de 500 milions d’usuaris en tot el món i ofereix un mercat molt més gran que els mitjans tradicionals, pero també es mostra com un nou escenari ple de reptes desconeguts. És un lloc en el qual s’ha d’estar, ja sigui com a usuari o des d’una perspectiva de recerca, però només amb això no és suﬁcient. Com pot

ajudar-te Facebook a promocionar la teva marca, els teus productes i serveis? En aquest llibre trobaràs mètodes provats que es poden utilitzar de forma immediata per construir la teva marca i atraure possibles clients. També obtindràs una visió general, però exhaustiva i fàcil d’entendre sobre els perﬁls, grups, pàgines, aplicacions,

Idees pràctiques i senzilles per aconseguir el control de la teva vida

Dueño del tiempo IAN COOPER EMPRESA ACTIVA 13,50€

Qaunt de temps perds durant el dia buscant coses? Vius enganxat al mòbil i al correu electrònic innecessàriament? Ets capaç d’organizatr i prioritzar la teva jornada de treball amb la ﬁnalitat d’aproximar-la al màxim? Amb aquest llibre trobaràs un mètode senzill i eﬁcaç per gestionar el temps. Escrit en un to alegre i fàcil de llegir, i

sobretot pràctic per intentar fer la vida més fàcil i viure millor. És temps de prendre el control. No deixis que la falta de temps guiï la teva vida i prengui les decisions per tu, converteix-te en amo del teu temps i controla la teva vida. Digues adéu al fet quotidià de córrer com un boig i estar permanentment encallat per la inﬁnitat de coses que no

Claus per entendre el nou màrqueting i sobreviure al món 2.0

Gurú lo serás tú: como sobrevivir al mundo 2.0 JOSE CARLOS LEON EL VISO MEDIA 18,00€

Social Media, Buzz, Guerrilla, Sreet, Experience, Viral... Són noves etiquetes afegides al màrqueting de sempre o estem assistint a una gran revolució? Uns diuen que la publicitat ha mort, uns altres que les marques ja només poden escoltar i si volen dir alguna cosa, haurà de ser conversant amb els seus clients i usuaris en igual-

tat de condicions. Tinguin raó o no, el que no ha canviat és la necessitat de vendre d’uns i el desig de comprar per part d’uns altres. Al llarg de les seves 256 pàgines, Gurú lo serás tú reﬂexiona sobre l’essència de la publicitat i el màrqueting, el seu origen, la seva raó de ser, la seva evolució i per tot això, el seu

anuncis i etiquetes de Facebook. No importa si ets un professional del màrqueting o de les relacions públiques, un empresari o el propietari d’una petita empresa: descobriràs eines i característiques que t’ajudaran a arribar a grups especíﬁcs de Facebook. Aprèn a aproﬁtar al màxim aquesta xarxa social i a evitar inconvenients no tan obvis. Marketing con Facebook és una interessant guia per tots aquells que vulguin utilitzar la xarxa social com a plataforma per

augmentar les seves vendes, directa o indirectament. Està escrit en un llenguatge assequible per a la gran majoria d’usuaris de Facebook, conté una gran quantitat d’infograﬁes i casos pràctics els quals ens ajuden a posar-nos en situació. Una vegada llegit el llibre ja podràs començar a fer màrqueting a través de Facebook. Si tu no portes la teva empresa a Facebook, probablement la competència si ho faci amb la seva, per tant quan abans t’hi posis millor.

saps com prioritzar. L’amo del seu temps no solament té més temps per fer més coses, sinó que pot desaccelerar i gaudir de les coses que realment desitja fer. És alguna cosa més que la simple gestió del temps és ser amo de la teva pròpia vida. La gamma de problemes que aborda és immensa i va des de la falta d’ordre o l’addicció a Internet, ﬁns a l’organització del treball i el temps d’oci. En deﬁnitiva el que aporta aquest llibre és fer el que es

necessita quan es necessita, gestionar el temps, el correu electrònic i les trucades, organitzar reunions productives, evitar que altres robin el teu temps, saber dir no i moltes altres coses... Aquest llibre prescindeix de fórmules complicades i se centra en donar consells fàcils però eﬁcaços. L’autor, Ian Cooper, és un consultor amb més de 30 anys d’experiència assessorant més de 8.000 organitzacions i brindant més de 5.000 conferències, i ha escrit un total de 12 llibres.

futur. Aquest llibre és una recopilació de ‘perspectives’ sobre assumptes aparentment tan diversos com poden ser les marques blanques o l’atur. Un repàs a un munt de qüestions bàsiques sobre un negoci al qual l’autor ha dedicat més de vint anys de la seva vida. Un repàs a molts d’aquests temes “delicats” sobre els quals alguns passen de puntetes. I tot des de l’experiència personal d’un insider, enamorat de la seva professió, però ca-

rregat d’esperit crític. Gurú lo seràs el tú és un forma de veure, entendre, perfeccionar, organitzar, gaudir, criticar, construir, maximitzar… la comunicació publicitària en totes les seves accepcions. Si busquem per internet avui dia podem trobar-nos dos tipus de ‘Gurús’. Els que han fet seu el debat buit de les paraules i els que s’han bolcat en el debat de les idees i dels conceptes. L’autor d’quest llibre, José Carlos León és dels segons.

juliol 2011

Penedès Econòmic

juliol 2011

TECNOLOGIA

El negoci de les empreses passa per tenir web pròpia i disposar d’Intranet Les empreses ubicades a la comarca de l’Alt Penedès mostren un alt interès en el sector virtual, que supera en 8,8 punts la mitjana catalana LÍDIA OÑATE En els últims anys, les empreses estan apostant fort pel negoci virtual, ja que amb l’arribada d’Internet s’ha obert un nou mercat: el dels internautes. Un 70,4% de les empreses catalanes tenen la seva pàgina web, un espai virtual que usen per presentar-se i mostrar els seus serveis o per permetre la realització de comandes o reserves de productes als clients, entre les opcions més comuns. Si fem un estudi sobre les empreses amb web, segons la seva dimensió, observem que s’estableixen diferències notables entre les petites i les grans empreses. L’equipament bàsic (ordinador i connexió a internet) és pràcticament una eina indispensable en les empreses de major dimensió, ja que un 99,4% tenen ordinadors i un 98,4% connexió a internet. Aquesta cobertura és menor en les petites empreses, de menys de deu assalariats, ja que els percentatges només arriben a un 72% i a un 63,3%, respectivament. Ara bé, quant a

la pàgina web, les diferències augmenten, i les petites empreses només n’arriben a tenir un 18,1%, mentre que les de més de deu assalariats assoleixen el 70%. A banda de la pàgina web, un dels trets distintius entre la petita i la gran empresa és l’opció de la Intranet, és a dir, una xarxa d’ordinadors privada basada en els estàndards d’Internet. Aquestes xarxes utilitzen tecnologies d’Internet per enllaçar els recursos informatius d’una organització,

LES GRANS EMPRESES APOSTEN FORT PER LA PÀGINA WEB I LA INTRANET des de documents de text a documents multimèdia, i també des de bases de dades legals a sistemes de gestió de documents. Les Intranets també poden incloure sistemes de

5 CLAUS PER MILLORAR LA SEVA PÀGINA WEB

Apostar pel contingut

El disseny és la forma que pren la pàgina web, un aspecte vital per captar l’atenció, però cal recordar que la informació és el contingut, l’essencial perquè el visitant retorni al web en futures visites.

Atraure navegants a visitar la pàgina

Una pàgina web s’ha de publicitar, ja que no és suﬁcient estar a la Xarxa. El que cal és tenir clar el navegant que es vol atraure i dirigir la publicitat als seus interessos.

Comunicar-se amb els clients

En molts casos, les empreses inclouen la possibilitat de rebre per correu electrònic dubtes, preguntes, comandes..., però després cometen l’error de no revisar-lo. Mantenir una comunicació diària i ﬂuida amb els clients és essencial per augmentar la presència a la Xarxa.

Tenir un domini propi

Sempre és preferible tenir un domini propi (www.nompàginaweb. com), ja que és més fàcil de recordar i no requereix un lligam amb el proveïdor (www.proveïdor.com/nompàginaweb)

Fer de l’espai virtual un mitjà per reduir costos

Cal pensar que, a més de produir ingressos, la pàgina web pot ser un mitjà per reduir costos, ja que es pot incloure una secció per a gestions i comunicacions amb els proveïdors, llistes de preus, etc.

seguretat, anuncis i motors de cerca. Aquest recurs s’ha estès en els últims quatre anys, ja que al 2007 un 23% de les empreses mitjanes i grans disposaven d’Intranet, mentre que actualment ja en tenen 30 de cada 100 empreses catalanes d’aquestes dimensions. A nivell estatal, aquests percentatges disminueixen. Només un 61,2% d’empreses tenen pàgina web, i un 25,6% aposten per la Intranet. Les últimes dades recollides a l’Alt Penedès, l’any 2005 per l’Observatori de la Societat del Coneixement de Vilafranca Virtual, reﬂectien un alt interès en el sector virtual, ja que prop de més del 92% disposaven d’accés a Internet, una xifra 9 punts més alta que a la resta de Catalunya. En el cas de la pàgina web, l’Alt Penedès també superava la mitjana catalana en 8,8 punts, amb un percentatge del 58,8 % de les empreses locals. Tot i això, la Intranet no arribava al 30%, 10 punts per sota de la resta de Catalunya. Segons la dimensió d’empresa, també observem una dinàmiques econòmiques diferents. Les que tenen més de 10 assalariats, prefereixen comprar per comerç electrònic (29,6%), tot i que també fan més vendes per aquest mitjà (13,4%). Les petites empreses encara demostren certa reticència a apostar pel comerç electrònic, ja que compren un 12,9% d’elles, i de vendre només ho fa un 2,5%. Però no hem d’oblidar que des del 2002 la febre pel mercat virtual s’ha disparat i pràcticament una quarta part de l’empresariat espanyol s’ha passat a la Xarxa en els últims vuit anys, segons les dades

de l’Institut Nacional d’Estadística del 2010. Malgrat tot, encara hi ha una escletxa molt gran entre les petites, mitjanes i grans empreses. A major dimensió, major és la aposta per Internet i els seus productes. El cas és que, a priori, sembla un afer per a empreses de més de 250 treballadors, però la realitat demostra que la petita empresa es pot fer gran en qüestió de mesos amb una bona dedicació a la web. Des de fonts de l’Eurostat, ens presenten la situació del nostre país dins de l’Europa dels 27. Al 2008, la mitjana europea d’empreses amb lloc web era de 64%, i Espanya només superava a sis països

LA INDÚSTRIA I EL SECTOR SERVEIS SÓN ELS QUE MÉS RECORREN A LES PÀGINES WEB (Romania, Xipre, Portugal, Hongria, Bulgària i Letònia), amb un 54% d’empreses que disposaven de la seva pàgina web. En el cas de Catalunya, al tenir un percentatge de 62,8% (actualment és d’un 70,4%), se situava per la meitat de la taula, a la 13a posició, set places per endavant de la marca espanyola. Tot i estar per sota de la mitjana europea, Catalunya reﬂecteix una bona predisposició cal al mercat virtual. Per sectors empresarials, la indústria i el sector serveis són

els que més recorren a les pàgines web. Un dels motius principals és la via que se’ls presenta per donar a conèixer els seus catàlegs de productes i llistes de preus. En el cas dels serveis, també per possibilitar al client fer compres o encàrrecs online. En canvi, la construcció prefereix informar sobre la seva política d’intimitat i la protecció de l’usuari. A nivell internacional, es produeixen més sovint canvis en la normativa a la Xarxa, pel fort interès econòmic i social existent tant per a empreses com per a particulars. La Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Números (ICANN són les sigles en anglès) va decidir el passat juny que les empreses, ciutats i organitzacions podran registrar els seus propis dominis genèrics. La iniciativa es considera una gran ﬁta, ja que permetrà que les direccions de les pàgines web acabin amb el nom de l’empresa o ciutat, en comptes de les terminacions .com, .net, o .org. La ICANN és l’organització responsable a nivell internacional d’assignar espai de direccions numèriques de protocol d’Internet (IP), identiﬁcadors de protocol i de les funcions de gestió del sistema de noms de domini de primer nivell genèrics (gTLD) i de codis de països (ccTLD), a més de l’administració del sistema de servidors mare. Així doncs, a partir del gener de 2012 es podran acceptar aplicacions de sol·licitud per als nous dominis gTLD. Fins ara, s’utilitzen 22 dominis gTLD i prop de 250 nacionals com .es (Espanya), .uk (Regne Unit) o .au (Australia).

Penedès Econòmic

juliol 2011

TECNOLOGIA

Vull ser oblidat! El 75% dels internautes europeus demanen poder esborrar les seves dades i “ser oblidats” a la xarxa JOSEP BARELLA Tres de cada quatre internautes europeus voldria poder tenir el dret a esborrar la seva informació personal que es troba a la xarxa quan ho desitgi, el que es coneix com el “dret a ser oblidat” a internet, segons les dades d’un Eurobaròmetre especial sobre la protecció de dades que va publica el mes passat la Comissió Europea (CE). L’informe assenyala que un 62 % dels ciutadans de la Unió Europea facilita la informació mínima que se li requereix mentre navega per internet, per tal de protegir la seva identitat, mentre que el 90 % demana que els drets de protecció de dades siguin iguals a tot Europa. A més, un 60 % dels europeus que usa internet (que suposa un 40%

de la població total de la UE) compra o ven articles en línia i utilitzen les xarxes socials amb certa freqüència. En aquestes pàgines d’internet, els ciutadans revelen dades personals que inclouen informació biogràﬁca (gairebé un 90%), social (gairebé un 50%) o que es pot considerar “delicada” (gairebé un 10%). Fins a un 70% dels enquestats assenyala la seva preocupació sobre l’ús que les empreses fan d’aquestes dades i considera que, en el millor dels casos, solament controla “parcialment” la seva pròpia informació. Així, el 74 % vol que sigui necessari el seu consentiment exprés abans del procés d’obtenció i processament de les seves dades personals a internet. Al ﬁl d’aquest assumpte, la Comissió Europea presentarà abans de

 Els habitants de cada país tenen visions molt diferents del que és la privacitat a la xarxa

ﬁnals d’any una proposta de reforma de les normes de protecció de dades de la UE, a ﬁ de protegir les dades personals en tots els àmbits, reduir els tràmits administratius de les empreses i garantir la lliure circulació de dades a la Unió. Les normes de protecció de dades de la UE es basen en la necessitat que els usuaris atorguin el seu consentiment previ per a la utilització de les seves dades. Així

Nokia podria deixar de ser el número 1 de vendes el 2011 JOSEP BARELLA Malgrat les seves dificultats i les seves reestructuracions i les seves polèmiques aliances i la seva falta d’èxit en telèfons intel·ligents..., Nokia és una empresa a la qual no podem prendre a la lleugera, ja que segueix sent el major fabricant de telèfons mòbils del món, ara com ara. L’empresa financera japonesa Nomura ha assenyalat en un informe que la sudcoreana Samsung li prendrà el títol de súper vendes a Nokia abans de final d’any. És més, els analistes creuen que ni tan sols podrà conformar-se amb el segon lloc, perquè aquest anirà a mans d’Apple, relegant Nokia al tercer lloc, després de 14 anys al capdavant del sector. En principi, Nokia havia previst per a aquest trimestre unes vendes d’entre 6.100 i 6.600 milions d’euros, exactament la meitat que fa dos trimestres, l’últim de 2010, quan els beneficis van ser d’uns 529 milions d’euros. Encara que Nokia va vendre entre gener i març 108 milions de mòbils al món, sis vegades més que Apple, està guanyant

Quota de mercat dels telèfons mòbils (1r quatrimestre 2011)

mateix, aquesta informació no pot ser transmesa a tercers sense l’autorització de l’usuari i no pot ser utilitzada per les empreses amb ﬁnalitats diferents a les acordades. Als internautes els preocupa principalment el frau relacionat amb les compres en línia (per al 55 % dels enquestats), la utilització de la informació en les xarxes socials sense el coneixement dels seus propietaris (44 %) i la transmissió

Al 2015 es pot arribar als 1.000 milions d’smartphones venuts REDACCIÓ

Font: ABI Research’s Michael Morgan

molt menys que aquesta i, a més, es troba per primera vegada amb molta competència en el mercat dels mòbils barats -l’autèntica font d’ingressos a l’Índia i altres països emergents- a causa de l’agressivitat comercial de noves marques xineses, com Huawei o ZTE. I als països asiàtics, Nokia no ho tindrà fàcil per augmentar la seva presència a la regió. A la Xina, la seva quota

de negoci ha descendit del 31,5% de 2009 a un 20,4% l’any passat. A l’Índia, tres quarts del mateix: la caiguda ha estat del 48,9 al 30,2%. Amb aquests antecedents, doncs, sembla clar que els rumors que apunten que Nokia té pendent de concretar un acomiadament massiu d’empleats, que alguns xifren en unes 7.000 persones, cada cop sembla menys ciència ﬁcció.

de dades a tercers per part de les empreses sense la seva autorització (43 %). L’enquesta també revela que el 58 per cent dels usuaris d’internet llegeixen les declaracions de privacitat publicades en línia, però no tots ells entenen el seu contingut. Fins a un 62 % dels usuaris no comprèn, no llegeix, no aconsegueix trobar o no té en compte aquestes declaracions de privacitat.

Els nous smartphones ja són els dispositius mòbils per excel·lència, de forma que el nombre de telèfons intel·ligents el 2015 s’acostarà als 1.000 milions. Segons l’estudi ‘Worldwide Quartely Mobile Phone Tracker’, realitzat per la International Data Corporation (IDC), el mercat de smartphones creixerà quatre vegades més que el mercat mundial de telèfons mòbils aquest any 2011. L’estudi preveu que el mercat mundial de smartphones creixi aquest any un 55% més que el 2010, cosa que suposa que es vendran un total de 472 milions de dispositius al llarg de 2011, davant dels 305 milions venuts el 2010. Les causes d’aquest creixement, segons els resultats de la IDC, es deuran a la caiguda dels preus, l’augment de les funcions dels dispositius i la baixada en els preus de les tarifes de dades. Tant estan creixent

els telèfons intel·ligents en els últims anys, que IDC preveu que dintre de quatre anys, el 2015, la xifra instal·lada d’aquest tipus de dispositius en tot el món arribi als 982 milions. La IDC espera que Android segueixi sent el sistema operatiu més popular, augmentant la seva quota de mercat d’un 38,9% el 2011 a un 43,8% el 2015. Windows Mobile Phone es convertirà en la segona plataforma més popular en aquest mercat, i passarà d’un 3,8% de quota de mercat a un 20,3% en els propers 4 anys. En tercer lloc se situarà el sistema operatiu d¡Apple, l’iOS que perdrà quota de mercat. Passarà d’un 18,2% a un 16,9%. BlackBerry mantindrà la quarta posició durant aquests quatre anys, disminuint lleugerament el percentatge de vendes (del 14,2% el 2011 al 13,4 el 2015). El sistema operatiu que sortirà pitjor parat serà Symbian, que passarà del 20,6% del mercat el 2011 al 0,1% el 2015.

Penedès Econòmic

juliol 2011

HISTÒRIA

GALLEMÍ, TOT UN REFERENT EN EL MÓN DE LES DESTIL·LERIES La voluntat emprenedora d’Antoni Gallemí i Gumà el va portar el 1915 a fundar una de les majors empreses establertes a Vilafranca del Penedès Els orígens de les Destil·leries Gallemí van començar ara fa 96 anys quan el jove emprenedor, d’orígen vilanoví, Antoni Gallemí i Gumà es va posar pel seu compte, després de treballar a l’empresa de destil·lació Vinyals, situada al carrer dels Ferrers. Molt a prop d’allí, va instal·lar la primera fàbrica de les Destil·leries Gallemí, al carrer Graupera -aquells anys conegut popularment com el carrer de les banyes perquè vivien els gitanos de la vila- en una casa que tenia planta baixa i un pis. Uns vint anys després, es van traslladar al carrer del Casal, a uns terrenys que havien estat de la Toneleria Mecànica, els coneguts boters. Temps després, l’esperit emprenedor dels Gallemí va fer créixer l’empresa. D’aquesta manera, es van ampliar les instal·lacions, primer, amb el lloguer d’un magatzem al davant del que ja tenien i, més tard, amb la compra d’altres cases a prop de les destil·leries per anar incrementant els espais de producció, d’emmagatzematge i de venda dels productes de Cal

entre el personal de producció, el d’oﬁcines, els viatjants i el personal de repartiment. En el moment de més activitat empresarial, la ﬂota de vehicles es componia de cinc camions i cinc cotxes Citröen dos cavalls per als viatjants. Com a anècdota, el primer camió que van comprar, que va ser a mitjans dels anys 1950, era un Ford, conegut com a xato, adquirit a València procedent d’Anglaterra amb el volant a la dreta. Comprava els vehicles a Anglaterra a canvi de taronges, és a dir, enviaven cítrics pel mateix valor que els camions, que arribaven a Espanya sense carrosseria. Una etapa molt bona va coincidir amb el desenvolupament turístic de Catalunya amb la vinguda de turistes -sobretot estrangers- a Sitges i a Lloret de Mar. En algunes destinacions d’estiueix s’anava pràcticament cada dia per portar els productes Gallemí. Principalment, la venda es realitzava a doll, servint-se en garrafes de diversos litres. Jordina Gallemí i Jordi Cervera

 Anunci publicitari de la Festa Major de Vilafranca

Gallemí. Un any molt important per a l’empresa familiar va ser el 1965. Aquell any van celebrar el cinquantè aniversari de la seva fundació amb diferents accions, des d’una gran festa amb la rifa d’un cotxe Seat, al regal de joies a les persones que més havien adquirit productes elaborats per les destil·leries. Els treballadors de l’empresa també van poder celebrar els 50 anys amb un viatge a París. Les destil·leries van arribar a tenir ﬁns a quaranta-tres treballadors

ens van recordar a l’entrevista que vem tenir amb ells, el dia en què es va incendiar el cinema Victoria. L’antiga sala de projeccions es trobava a tocar, paret amb paret, amb el magatzem on hi havia unes cinc-centes barriques de brandi de quaranta graus. Per tal d’evitar que el foc passés d’un local a un altre els bombers van mullar les parets interiors del magatzem per evitar un gran incendi. L’empresa Destil·leries Gallemí va ser propietària, durant uns deu anys, amb altres sis empreses, de

 Flota de vehicles de l’empresa a la Plaça de l’Estació de Vilafranca als anys seixanta

Rom Pujol, situada a La Granada. Després, la marca de rom va ser venuda a Rom Negrita, de Gelida. Les destil·leries van anar creixent i van traslladar-se a les antigues instal·lacions de l’empresa Virben. Aquesta, havia tancat la producció i es van aproﬁtar les instal·lacions situades al carrer Baldomer Lostau de Vilafranca. Aquest va ser el darrer hostatge de les destil·leries ﬁns que van tancar portes a Vilafranca a mitjans dels anys 1990. L’empresa el·laborava i distribuïa diferents productes alcohòlics, segons si eren o no destil·lats. Els productes destil·lats eren l’anís, el brandi, l’estomacal, la menta, la ginebra... I els productes no destil·lats eren el moscatell, la mistel·la, el vi ranci, és a dir, els vins generosos, i el vermouth. Els primers tenien més de 25 graus alcohòlics i eren gravats amb uns impostos més elevats que els productes no destil·lats. Els productes sense destil·lació es compraven en altres llocs. Així, el moscatell i la mistel·la, els adquirien a València. El moscatell de major qualitat que en venien era el 10 per 16, ja que tenia deu graus de dolç per setze d’alcohol. Un dels productes de més renom era l’anís Penedès, que es realitzava amb un procés de destil·lació lent. D’aquesta manera, el barreló de trenta litres tardava més de mitja hora a destil·lar-se. El procés d’elaboració consistia a posar dins d’una caldera l’aigua, l’alcohol, el gra d’anís i l’anís estrellat que s’importava del Pakistan i de l’Índia- en les proporcions que es creien adeqüades. Es feia bullir i mitjançant el serpentí de l’alambí sortia el vapor i queia l’anís amb cinquanta graus d’alcohol i, a partir

d’aquí, es feien les fórmules convenients per variar la graduació. Un altre producte va ser l’estomacal Marigal, que contenia més de 20 tipus d’herbes diferents. Per elaborar els brandis es feia servir l’alcohol d’holandes -el més conegut a la comarca era el de l’Olivé de Sant Quintí de Mediona- que

ES VETLLAVA PER UNA BONA RELACIÓ AMB ELS TREBALLADORS ORGANITZANT VIATGES I EXCURSIONS era alcohol de 66 graus que servia de base. En aquells temps, també s’emprava molta holanda procedent de La Manxa. L’alcohol no es fabricava a les destil·leries, els Gallemí el compraven a diferents alcoholeres que hi havia a Vilafranca i a la comarca com l’Alcoholera Catalana dels Monjos, l’Alcoholera Gual de Pacs o la Saumell de Vilobí. Un dels problemes amb què els Gallemí es trobaven era amb el sucre. Als anys 1960 no era de qualitat ja què en desfer-se, no quedava de color blanc sinó groguenc perquè agafava el color dels sacs i s’havia de tractar descol·lorant-lo. Per obtenir un sucre líquid ben blanc, s’havia de comprar procedent de Cuba a una casa de Barcelona, que

s’adquiria amb racionament. Vilafranca del Penedès ha estat durant bona part del segle XX terra de destil·lats i d’altres productes alcohòlics. No tan sols havien existit les destil·leries Vinyals i Gallemí, sinó també les Via, la Virben, la Cusiné i Soler Figueres. També a Torres, a Mascaró, Aquila Rossa, Cortina, Cointreau (que destil·laven alcohol amb taronja)... La producció d’alcohols era tan important en volum a Vilafranca que tenia un inspector propi per al Penedès perquè era, juntament amb Manzanares -a La Manxa- els dos llocs on es produïen més productes derivats de l’alcohol de tot Espanya. Normalment, hi havia un o dos inspectors per província. La inspecció contralava els alcohols. Així, per als majors de trenta graus es feia una guia que era un llibre talonari amb matriu segellat de cent fulls que el lliurava la Guàrdia Civil. A la guia es registrava el nom de cada comprador individual. Les empreses familiars són un clar exemple de l’afany de les persones per tirar endavant un front comú, d’esperit emprenedor i basant-se en l’auto-empresa.

Daniel Sancho París Historiador

Penedès Econòmic

juliol 2011

VIATGES

Dubrovnik, perla de l’Adriàtic Unes vacances a Dubrovnik no només ofereixen magnífiques vistes i platges, sinó també un pintoresc nucli medieval envoltat de muralles originals REDACCIÓ Dubrovnik, coneguda com la “perla de l’Adriàtic”, és una d’aquestes ciutats de conte, amb un casc històric perfectament conservat que sorprèn aquells que la visiten, encantats amb el seu perfil, el seu urbanisme i els seus edificis històrics. Se situa en l’extrem sud de la República de Croàcia. L’antiga Ragusa, rival de Venècia en el comerç pel Mediterrani durant el segle XV, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 1979 i va ser reconstruïda amb cura després de la guerra de 1991. Situada en la bella Costa Dàlmata, torna a ser una de les destinacions turístiques més interessants d’Europa. El casc antic de Dubrovnik està envoltat per un cinturó de muralles que poden seguir-se a peu. Des d’elles, poden veure’s les cúpules i teulades de la ciutat perdent-se en el mar. La torre Minceta és una de les que ofereixen millors vistes. Seguint la costa, a dos quilòmetres cap al sud, hi ha un mirador elevat que domina la ciutat estesa al voltant del port vell. Les aigües de l’Adriàtic properes a Dubrovnik tenen molt bona fama per a la pràctica del submarinisme. A la ciutat, diverses agències –consultar-ne l’oficina de turisme– ofereixen cursos i sortides especials. Un ferri connecta Dubrovnik amb l’illa Lokrum, que compta amb platges d’aigües prístines. El Festival d’Estiu de Dubrovnik és el més prestigiós de Croàcia.

Se celebra cada any des de 1950. Durant els mesos de juliol i agost, obres de teatre i dansa i concerts de tot tipus se celebren en places i ediﬁcis de la ciutat. L’altra gran festa de Dubrovnik té lloc el 3 de febrer, quan la població celebra el dia del venerat Sant Blai, patró de la ciutat. Les principals visistes de

la ciutat són: - Porta Ploce. És una de les entrades al barri històric i al port vell. - Palau Sponza. Ediﬁci d’estil gòtic venecià i renaixentista, compta amb un magníﬁc pati on es realit-

Casc antic de la ciutat

DUBROVNIK País: Croàcia Població: 43.770 d’habitants Superfície: 21,35 km2 Moneda: Kuna Gastronomia: En destaquen la bouzara, un guisat d’escamarlans i el cevapi, una espècie de salsitxa de carn a la graella i els vins de la península de Peljesac. Compres: Una jornada de compres a Dubrovnik pot ser molt divertida, en el centre comercial de Novi Stradun, que està al Barri de Lapad, es pot trobar tot el que busquem per portar-nos de record.

Vista aèria de Dubrovnik

zen exposicions i concerts. - Església de Sant Blai. Aquest temple d’estil barroc està coronat per diverses estàtues de sants. - Catedral. L’altar major està presidit per l’Assumpció de la Verge, de Tiziano. - Monestir franciscà. Hi destaquen l’elegant claustre romànic, el seu tresor de relíquies i una farmàcia de 1317. - Font d’Onofre. Del segle XV, en ella es rentaven els visitants quan entraven a la ciutat.