Penedès Econòmic nº7

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 7 desembre 2011

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Caixa Penedès viu un dels moments més convulsos de l’entitat en cent anys d’història

La baixada de clients posa els taxistes contra les cordes i amb poca perspectiva de millora

pàg. 4

pàg. 6

45’ DE MANRESA A VILANOVA Els alcaldes de l’Eix Diagonal valoren les possibilitats que ofereix la nova via pàg. 2 i 3

La construcció registra dos dels pitjors trimestres de la història aquest 2011

De Liza Minnelli a Sara Baras: 33 Nadals compartits amb les bombolles de Freixenet

pàg. 8

pàg. 28-29

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

GUSTAU GARCIA GUILLAMET pàg. 16

President del Consell Regulador del Cava

2

Penedès Econòmic

desembre 2011

L’ANÀLISI

“L’Eix Diagonal toca de ple la vena econòmica de Catalunya; no s’ha fet només per passejar sinó per treballar, connectar indústries, àmbits comercials i territoris, i que la gent vegi que aquests són una bona oportunitat de negoci.”

“Hem d’aconseguir singularitzar la nostra zona.

L’enoturisme és un camp que hem de potenciar i una connexió ràpida i fàcil, especialment amb la costa del Garraf i Tarragona. Hem d’atraure el turisme de platja interessat en activitats enoturístiques.”

“L’Eix Diagonal és un actiu que potenciarà Manresa com a nucli central de comunicacions dins el territori català.

S’afegirà als eixos del Llobregat, Transversal i del Cardener i augmentarà les possibilitats de desenvolupament econòmic de la ciutat i la comarca del Bages.”

Artur Mas, president de la Generalitat

Pere Regull, alcalde de Vilafranca

Valentí Junyent, alcalde de Manresa

Els alcaldes de les capitals de comarca i empresaris del Penedès confien que l’Eix Diagonal potenciï el desenvolupament al territori LÍDIA OÑATE A finals de novembre es van concloure les obres de l’Eix Diagonal, la carretera que unirà la costa amb l’interior de Catalunya en només 45 minuts i que connecta les comarques del Bages, Anoia, Alt Penedès i Garraf. El president de Catalunya, Artur Mas, acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibillitat i els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent; Igualada, Marc Castells; Vilafranca, Pere Regull; i Vilanova, Neus Lloveras; va inaugurar el passat 2 de desembre l’Eix Diagonal, després d’un recorregut per tota la carretera.

Al llarg de la trobada, tant el president com els alcaldes van coincidir en el fet que la nova xarxa viària podrà ajudar a accelerar la recuperació econòmica i permetrà crear riquesa i llocs de treball, “un dels grans objectius del país”, va comentar el president.

Aquesta és una xarxa viària de 67 quilòmetres de longitud (35 dels quals són nous i la resta són trams millorats) que connectarà

quatre capitals de comarca amb un objectiu en comú: aprofitar al màxim les oportunitats que l’Eix Diagonal pot proporcionar per obtenir-ne el millor rendiment.

Per Regull, “els ajuntaments de les quatre ciutats tenim la voluntat de convertir l’Eix Diagonal en un veritable eix de comunicació i d’intercanvi, cal potenciar les possibilitats de relació que ens ofereix, ja que tenim un alt nivell de desenvolupament i un creixement econòmic prometedor”. Tot i ser similars entre si per les seves funcions com a capitals de comarca, els alcaldes estan d’acord que cal buscar la diferenciació, però també complementar-se “perquè creiem que és possible configurar una oferta que aplegui les quatre capitals i el seu entorn”, ha fet saber Junyent al Penedès Econòmic.

Per Manresa, aquesta és una oportunitat per donar a conèixer els atractius patrimonials, històrics i artístics, juntament amb el potencial gastronòmic i l’oferta comercial. Junyent confia d’atraure “un bon nombre de visitants, pel nostre potencial de dinamització turística de la ciutat”.

En relació al moviment que es produirà per la nova via, Regull estableix com a prioritat aconseguir que la gent que passi per Vilafranca “pari i busqui alguna cosa diferent a la que troben a les seves ciutats, com per exemple la Fira del Gall, una fira autòctona que no trobaran enlloc més”. Regull va més enllà i afegeix amb les noves possibilitats econòmiques i comercials que s’obren, “no hi haurà tanta dependència amb la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana”.

Castells també ha parlat de mobilitat, tant a Igualada com a la comarca de l’Anoia. “Si el costum era moure’ns d’Est-Oest (Lleida i Barcelona), per la proximitat de l’autovia A2, ara se’ns oferiex una alternativa Nord-Sud molt interessant”. Igualada es troba en la confluència de grans eixos gratuïts de transport, com són l’A2 i l’Eix Diagonal i aviat ha de tenir, a més, l’aeroport corporatiu de Catalunya, “així que tindrem bons valors a oferir”.

En clau empresarial, tant la Unió Empresarial del Penedès com l’Associació d’Empresaris del Pe-

nedès i Garraf coincideixen en els beneficis que comporta l’Eix Diagonal al seu pas per Vilafranca. “Ens brinda millors connexions amb les comarques veïnes i el Port de Tarragona o el futur Corredor del Mediterrani, cosa que propiciarà noves àrees de negoci”, ha afirmat Albert Calzada,

JURISTES GRUP SERRA COROMINAS - VALLÈS ALBORNÀ

president de la UEP. Per això, un dels objectius plantejats passa per “convertir-nos en una entitat que impulsi projectes dinamitzadors que beneficiïn el territori.”

Un dels motors més importants de desenvolupament econòmic és el turisme, una activitat econòmica que el president de l’Adeg, Xa-

Plaça de l’Estació, 5, 1r, 2ª 08720 Vilafranca del Penedès Tel./Fax: 93 890 32 93

DRET DE FAMÍLIA: - Parelles de fet - Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial o de parella - Règims econòmics matrimonials i/o de parella

- Mediació: resolució de conflictes en l’àmbit familiar i de parella - Separacions i divorcis - Modificació d’efectes de sentència de separació i divorci - Divisions del patrimoni familiar RESPONSABILITAT CIVIL DERIVADA DE: Assetjament laboral/Mobbing

- Accidents de treball - Faltes o delictes Accidents de circulació - Responsabilitat professional i Patrimonial dels serveis públics RECLAMACIÓ A LES ENTITATS ASSEGURADORES PER ASSEGURANCES DE:

- Robatori - Incendis - Vida - Malaltia i assistència sanitàris - Defensa jurídica - Responsabilitat civil de l’automòbil - Accidents de circulació - Consorci de compensació, etc.

PILAR BLASCO: Dret Urbanístic i Administratiu GUILLEM MONT: Dret Conjugal, Mercantil i Tributari TORCUATO MARTINEZ: Dret Penal i Laboral DAVID SANS: Dret Civil i de família

Penedès Econòmic

desembre 2011

3

L’ANÀLISI

“L’empresari trobarà una llarga tradició industrial, una bona oferta de sòl i bones connexions, mentre que el visitant trobarà gent acollidora, una excel·lent gastronomia, una gran oferta comercial, paisatges espectaculars, pobles pintorescs i una gran proposta de lleure.”

“L’ADEG continuarà fent la funció que desenvolupa, que és la particular d’una associació d’empresaris, i l’Eix Diagonal ens facilitarà la nostra tasca al territori. A mig i llarg termini, la nova infraestructua tindrà un evident impacte positiu sobre el PIB territorial”

“L’Eix Diagonal és un canvi.

Que es compleixin les expectatives generades dependrà de com ens adaptem i aprofitem el repte. El Penedès té molt a oferir i el primer que hem de fer és creure’ns-ho.

Tenim molt de potencial i per aprofitar-lo hem de treballar la nostra identitat.”

Marc Castells, alcalde d’Igualada

Xavier Cardona, president de l’ADEG

Albert Calzada, president de la UEP

L’Eix Diagonal, una via que beu del passat per mirar el futur NOUS TRAMS EN SERVEI - Vilanova i la Geltrú – variant de Vilafranca (13 km) Disposa de quatre carrils per a la circulació, i discorre entre la C-31 a Vilanova i l’enllaç sud de Vilafranca, a la zona de la Serreta. El traçat inclou 5 túnels (dobles), el major dels quals correspon al del Montgròs, amb 1,6 km de longitud cada tub, que a la vegada conforma el túnel més gran de l’Eix Diagonal.

- Vilafranca – Font-rubí (9,7km) • Variant de Vilafranca (5km): Carretera convencional amb amplis vorals. De les 7 noves estructures que s’han construït, cal remarcar el viaducte mixte que creua la línia d’alta velocitat i la línia de tren convencional, amb una longitud de 64 metres.

• La Granada - Font-Rubí (4,7km): aquest tram ha aprofitat la carretera existent per fer-ne una de nova, més ampla i amb un millor traçat, que incorpora dos semi-enllaços a la Granada i un enllaç complet a Puigdàlber.

- Sant Salvador de Guardiola – Eix Transversal (5,5km): Carretera convencional de dos carrils. Inclou tres túnels: Salelles (222 metres), el túnel artificial de Suanya (116 metres), i el doble túnel artificial de la Morera (120 metres). Com a estructura més rellevant trobem un gran viaducte, de 740 metres de longitud.

TRAMS EN SERVEI DES DE L’ESTIU

vier Cardona, creu que “la nova infraestructura ajudarà a anar endavant tant en el turisme de costa com en l’enoturístic”.

Les obres, que es van iniciar al febrer de 2010 i han finalitzat mig any abans del que estava previst, tenien un pressupost de 368,4 milions d’euros, tot i que la Gene-

ralitat estima que el cost total pot arribar als 1.399 milions d’euros, que que es finançaran amb el sistema de peatge a l’ombra. Aquest sistema estableix que la Generalitat haurà d’abonar a la concessionària Iridium, del grup ACS, un import fix per cada vehicle que transiti per l’Eix Diagonal.

- Igualada – Castellfollit del Boix (6,9 km): tram de nova construcció que s’inicia a l’enllaç amb l’N-IIa i finalitza abans de l’enllaç de Maians. Inclou un túnel, el de Can Jorba (154 metres), tres enllaços i cinc viaductes.

- Sant Salvador de Guardiola – Castellfollit del Boix (10,6 km) i Igualada-Puigdàlber (21,3 km): s’han reatasques d’adaptació i millora de la carretera ja existent, en concret s’ha renovat el paviment, s’ha millorat la senyalització i implantació de nous elements de seguretat viària, com noves barreres de seguretat i faldons de protecció per a motoristes.

4

Penedès Econòmic

desembre 2011

ACTUALITAT

Mes convuls a Caixa Penedès per la gestió dels seus directius L’escàndol dels fons milionaris dels directius de Caixa Penedès fa trontollar el prestigi de l’entitat REDACCIÓ El darrer mes ha estat un dels més convulsos en la trajectòria i el prestigi de Caixa Penedès. Gairebé cada dia ha estat notícia en els mitjans de comunicació després de fer-se públic que cinc directius de Caixa Penedès tenien reservats fons de pensions per valor de més de 23 milions d’euros en una entitat externa, dels quals cap membre del Consell d’Administració ni de l’assemblea general tenia coneixement.

Cinc noms que ja són ben coneguts per tothom: el president, Ricard Pagès; el director general, Manel Troyano; l’exdirector general, Joan Caellas; l’exdirector de recursos humans, Jaume Jorba; i l’exdirector general adjunt, Santiago Abella. Les seves presumptes actuacions han deixat l’entitat d’estalvis penedesenca en una situació complicada.

EL CAS ESTÀ SENT INVESTIGAT PEL FISCAL ANTICORRUPCIÓ DE BARCELONA Segons fonts del Consell d’Administració, citades a través dels mitjans de comunicació, Ricard Pagès s’hauria assignat personalment al voltant d’11 milions d’euros, dels quals 10’2 estarien en un fons extern i 800.000 euros en un altre fons d’aportació definida. Pagès va utilitzar una altra entitat financera per a aquesta maniobra, sense l’acord del consell. El segon que millor se n’hauria sortit seria Manel Troyano, que podria haver-se assignat sis milions d’euros. El tercer investigat és Joan Caellas, destituït a principis d’agost, que podria haver-se fet amb 1’5 milions, igual que Jaume Jorba. Pel que fa a Abella, no s’ha concretat la quantitat exacta que s’hauria assignat quan es va jubilar l’any 2007.

Els cinc exdirectius investigats podrien haver comès els delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda. També podrien ser investigats per un presumpte delicte de malversació de fons públics pel fet que Caixa Pene-

Gener 2011

Novembre 2011

31-01-11: Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra traspassen l’activitat financera al BMN.

25-11-11: CC.OO demana al BMN que reclami els diners de les pensions dels directius de Caixa Penedès.

Maig 2011

Novembre 2011

30-05-11: Les assemblees de les caixes del BMN aproven segregar el seu patrimoni a favor del banc.

25-11-11: La Fiscalia Superior de Catalunya investiga les pensions milionàries dels quatre directius.

Juliol 2011

Novembre 2011

19-07-11: ICV i la CUP presenten la moció “Per un canvi en la gestió de Caixa Penedès” al ple vilafranquí.

Agost 2011 03-08-11: Troyano i Venancio, nomenats director general i director general adjunt de Caixa Penedès.

dès, integrada en el Banc Mare Nóstrum (BMN), hauria rebut, juntament amb els actuals socis, ajudes públiques del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per al seu sanejament, per import de 916 milions d’euros.

Les reaccions a la notícia que publicava La Vanguardia el 24 de novembre no es van fer esperar. El Consell d’Administració de Caixa Penedès, reunit la mateixa nit que es feia pública la notícia, va exigir la dimissió de Pagès i Troyano, després de comprovar la veracitat de les informacions, dimissió que van fer efectiva el mateix dia.

En aquella convulsa assemblea, els representants de CC.OO van demanar explicacions i van acusar la direcció de “falta de transparència en la gestió”, a més de criticar “l’opacitat i la irresponsabilitat mostrada en l’autoassignació de salaris i fons de pensions sense l’aprovació del consell”.

La Fiscalia Superior de Catalunya va obrir immediatament una investigació al respecte. Les diligències es van remetre a la Fiscalia Provincial de Barcelona.

Tanmateix, el 2 de desembre, el fiscal Anticorrupció de Barcelona va assumir-ne la investigació.

La Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte, examinarà la documentació sobre els plans de pensions i després podria prendre declaració dels exresponsables de Caixa Penedès.

Un dia abans, l’1 de desembre, el Consell d’Administració va designar Ricard Banquells com a nou director general de Caixa Penedès i va convocar una Assemblea General Extraordinària el 29 de des-

embre per sotmetre a aprovació dels seus membres la ratificació del nou director general i la modificació dels estatuts. Aquesta modificació hauria d’obligar a examinar els processos de control que tenia la caixa i el coneixement dels membres de la comissió de retribució sobre les partides.

D’altra banda, l’exdirector general de Caixa Penedès, Manel Troyano, va demanar fa uns dies, a través d’un burofax, retornar a la feina. Sol·licitava una destinació en alguns del departaments de l’entitat, ja que, tot i que havia estat cessat com a director general, continuava com a empleat de l’entitat bancària.

Caixa Penedès va respondre la petició obrint-li un expedient disciplinari que no estaria relacionat amb les pensions, sinó, segons sembla, amb unes operacions irregulars de finançament

EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’ENTITAT AFIRMA QUE NO EN SABIA RES entre empreses participades per la caixa, la majoria relacionades amb el negoci immobiliari.

Un dia després, es va procedir a l’acomiadament.

En ser un acomiadament disciplinari, Troyano no tindria dret a indemnització, només en el cas que denunciés l’empresa i així ho determinés un jutge.

28-11-11: El Consell d’Administració del Grup BMN reclama que els directius tornin els diners.

Novembre 2011 29-11-11: S’incrementa a cinc el nombre de directius beneficiats pels plans de pensions.

Octubre 2011

Novembre 2011

25-10-11: BMN dóna entrada a un 20% de capital privat mitjançant obligacions convertibles en accions.

29-11-11: Regull anuncia el compromís de Caixa Penedès a renovar l’assemblea i el Consell d’Administració.

Octubre 2011

Novembre 2011

25-10-11: El ple vilafranquí se suma al “Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de CEP”.

29-11-11: Ricard Pagès surt del Consell d’Administració de l’empresa Grupo Miquel y Costas.

Novembre 2011

Desembre 2011

07-11-11: El manifest sobre la vinculació territorial de Caixa Penedès s’obre a les adhesions populars.

01-12-11: Ricard Banquells és nomenat nou director general de Caixa Penedès pel consell d’Administració.

Novembre 2011

Desembre 2011

14-11-11: El Consell Comarcal aprova, amb l’abstenció de CiU, la moció per adherir-se al manifest.

01-12-11: Un centenar de persones protesten davant de CEP per demanar la renovació de l’entitat.

Novembre 2011

Desembre 2011

24-11-11: La Vanguardia publica la notícia sobre els plans de pensions dels directius de Caixa Penedès.

14-11-11: Les oficines de Caixa Penedès s’aturen 10 minuts com a protesta per les pensions dels directius.

Novembre 2011

Desembre 2011

24-11-11: El president i el director general de Caixa Penedès forçats a dimitir en el Consell d’Administració.

16-12-11: Troyano, un dia després de demanar la reincorporació, és acomiadat per causes disciplinàries.

desembre 2011

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

desembre 2011

ACTUALITAT

El sector del taxi de la comarca tancarà l’any amb poca perspectiva de millora Els taxistes de Vilafranca denuncien casos d’intrusisme d’altres taxistes de poblacions de l’Alt Penedès que aprofiten els seus viatges a la capital LÍDIA OÑATE Una situació delicada és la que viu el sector taxista a l’Alt Penedès, en concret a Vilafranca. La baixada de clients, l’augment del preu del gasoil, i la dificultat per arribar a final de mes són problemes que cada dia pesen més. Des de 2008, els taxistes a la comarca penedesenca han experimentat un lent degoteig de la feina, que s’ha vist amenaçada per l’arribada de taxistes d’altres poblacions de la comarca.

A Vilafranca, hi ha atorgades 21 llicències de taxi, que donen servei al municipi i sortides només des del municipi. Alguns dels taxistes que operen a Vilafranca amb els quals Penedès Econòmic ha pogut conversar comenten que, arran de la crisi, s’han vist afectats per la intromissió de taxistes que disposen de llicència a d’altres poblacions de la comarca, però que aprofiten per treballar a la capital. “Poca feina que hi ha i, a sobre, tenim intrusisme d’altres taxistes”, comentava un dels taxistes que es troben a l’estació de trens de Renfe a la vila. Aquest és un problema que els preocupa greument. Per aquest motiu, han contactat amb els Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament de Vilafranca perquè evitin que això es produeixi. Normalment, quan algun taxista d’una població petita porta algun client a Vilafranca, aquest intenta aprofitar el viatge i recollir algú que vulgui sortir de la vila. En aquest cas s’està infringint la llei, ja que la llicència no els permet operar fora del seu nucli urbà amb punt de sortida des d’un altre lloc. Aquest és un problema afegit a la seva feina que ha obligat a alguns a deixar el taxi “perquè no es guanyen la vida”, ens explicava un altre taxista de l’estació. “Ara hem de fer més hores que abans per facturar el mateix, i a vegades ni hi arribem”. Molts han hagut d’augmentar de 8 a 10 hores diàries la seva jornada, tot i que això no acaba garantint una millor facturació, ja que els costos i el temps també corren en contra dels seus números. Actualment, un taxista de Vilafranca acostuma a donar servei a 7 persones, i en algun dia bo, poden arribar a les 10 persones. Unes xifres força inferiors a fa tres anys, quan la factu-

ració se situava entre un 30 o 40% més que l’actual. Al 2011 s’ha mantingut respecte a l’any passat, però les previsions és que encara disminueixi més. El tancament d’empreses i l’augment de parats han estat dos factors que els han perjudicat força, ja que els clients habituals procedien d’empreses que es dirigien a l’aeroport o a Barcelona, uns viatges que s’han reduït molt en els darrers anys.

Entre altres destinacions des de la vila es troben les Cabanyes, Sant Martí Sarroca o Santa Margarida i els Monjos, mentre que a dins del municipi, els clients solen demanar per anar a algun dels polígons o a l’Hospital Comarcal.

EL TANCAMENT D’EMPRESES I L’AUGMENT DE L’ATUR HAN AFECTAT MOLT AL SECTOR TAXISTA A L’ALT PENEDÈS El sector del taxi viu uns moments difícils també a l’àrea metropolitana de Barcelona, tal com es va poder apreciar a mitjan de novembre durant la Fira del Taxi, que va acollir més de 12.000 visitants.

Per primera vegada es va realitzar una consulta no vinculant per decidir sobre la necessitat de regular els horaris dels taxis, ja que en els darrers tres anys s’ha multiplicat l’oferta dels taxis que operen les 24h., passant de 800 a 3.000 taxis. Per facturar més, molts taxistes han decidit operar les 24 hores, una decisió que ha afectat tot el sector, ja que l’oferta s’ha sobredimensionat, i s’ha creat greus problemes de facturació a la resta.

La majoria dels consultats van votar a favor de limitar la jornada laboral a 16 hores, per tal de reduir l’oferta de taxis. Tot i que el resultat de la votació no és vinculant, sí que pot donar pistes a l’Institut Metropolità del Taxi per enfocar la regulació en un futur.

Un altre dels punts de debat va ser la pujada de taxes per al 2012 a l’àrea metropolitana. En concret, s’incrementarà un 2,9% les tarifes

 La majoria dels taxistes que operen a Vilafranca estacionen davant l’estació de trens de Renfe

del taxi, i repercutirà en el preu de la baixada de bandera (de 2,05 euros), en l’hora d’espera (uns 20 euros), i en el preu del quilometratge. En el cas de Vilafranca, l’Ajuntament ha decidit augmentar enguany un 2% les tarifes, que s’havien congelat durant els darrers cinc anys. Tot i això, els taxistes s’afanyen a dir que l’augment és força simbòlic, ja que es troba per sota de l’IPC anual, situat en un 3%, i recorden que les tarifes han estat congelades durant molts anys, cosa que els ha suposat un esforç afegit. D’altra banda, també reconeixen que cal “mirar per la pobre gent del poble”, ja que si s’apugés un 3% cada any, “no podrien permetre’s anar amb taxi”. Actualment, la tarifa estàndard dins de Vilafranca és de 7,24 euros, que permet anar a qualsevol lloc dins del municipi. En cas de sortir a l’exterior, les taxes són les que determina la Generalitat, que dependran del quilometratge realitzat.

El gran augment de taxis que ha patit l’àrea metroplitana lliga amb la idea que es té del sector: una via alternativa per la persona que es troba a l’atur i que busca una forma de guanyar-se la vida per compte propi. A la comarca s’ha produït algun cas esporàdic, però alguns d’ells coincideixen a afirmar que, ara per ara, farien just el contrari, és a dir, es vendrien la lli-

cència. “El problema és trobar algú que te la vulgui comprar”, ens comenta un dels taxistes de l’estació, rient escèptic. Els preus oscil·len entre els 100.000 i 120.000 euros, una xifra que s’ha vist doblada en els últims deu anys, quan una llicència girava entorn dels 40.000 o 50.000 euros. Sens dubte, unes xifres importants d’inversió, tenint en compte que cal amortitzar-les si es vol fer negoci. En el

ELS TAXISTES DEMANEN MÉS DINAMITZACIÓ ECONÒMICA I TURÍSTICA A LA COMARCA cas d’altres ciutats com Sitges, la llicència pot arribar als 200.000 euros, per la seva activitat turística tant a l’estiu per la platja com a l’hivern per les convencions i actes que hi tenen lloc. Aquest és un altre dels factors que pica al sector dels taxis a Vilafranca i comarca.

La rutina i el poc moviment a nivell turístic són les grans crítiques d’un sector que opera en una ciutat tranquil·la. Per això demanen que s’organitzin més esdeveniments per tal que tots els sectors

econòmics, inclòs el dels taxistes, se’n puguin beneficiar. “Ja seria hora, perquè Vilafranca està dormida completament”, es queixava un d’ells. En aquest sentit, estan d’acord que “com més coses es facin i més moviment hi hagi, millor”.

De cara al futur, veuen difícil que la cosa millori i es preparen per passar més dificultats en els propers dos o tres anys. “Aquests anys han estat dolents, i no és que la cosa s’hagi estancat, sinó que cada vegada va a pitjor”, ens comenta un altre taxista que s’afegeix a la conversa. Tot i el poc optimisme, creuen que els nous vehicles que estan sortint al mercat permetran estalviar en costos, com és el cas dels innovadors “trifuels”, que funcionen amb electricitat, gas i benzina i permeten estalviar fins a un 40% del consum del vehicle.

Alguns d’ells tenen assumit que, a la llarga, compraran un vehicle d’aquestes característiques, tot i que cal esperar que els preus siguin més assequibles i que l’Estat decideixi aportar més ajuts en les compres.

Tot i això, “encara no hi ha models suficientment macos o pràctics per a taxis”, comenta un d’ells que troba que són més idonis per a traçats urbans i no tant per la comarca de l’Alt Penedès, que té més recorregut de carretera, i no tant de ciutat.

Penedès Econòmic

desembre 2011

7

EMPRESA

GUILLEM MONT BARCELÓ Advocat Mercantil de Juristes Grup

El Concurs de Creditors L’any 2004 va entrar en vigor el sistema jurídic que es coneix amb el títol que he posat a l’encapçalament.

Una institució jurídica, millor dit, un procés judicial que organitza una situació econòmica. La situació econòmica més difícil amb les que les persones i empreses es poden trobar, aquella en la qual els problemes de manca de tresoreria posen en perill la continuïtat de patrimonis, actius, projectes, llocs de treball, ... totes elles activitats humanes que, un cop s’han perdut, provoquen situacions tal vegada irreversibles.

Després d’aquests anys d’aplicació d’aquest sistema judicial, el balanç del concurs de creditors és decebedor: només el 10% de les empreses concursades supera el procés. En millor expressió, el 90% de les empreses que concursen entra en liquidació i desapareix.

En funció dels resultats anteriors, el concurs de creditors es podria assimilar doncs a la liquidació. Només que la liquidació ja estava organitzada pel nostre sistema jurídic, quan el concurs del 2004 va entrar en vigor. Aquesta duplicitat d’institucions té algunes diferències. Una de molt vistosa és la diferència de costos, sent la liquidació societària molt més econòmica que el concurs de creditors.

Podria ser que intentem solucionar un problema eminentment econòmic amb un sistema judicial?

Per què el 74% d’empreses sueques que concursen sobreviuen? És un èxit astronòmic, comparat amb el 10% d’empreses espanyoles que “superen” el concurs.

Com no podia ser d’altra manera, la inoperància del concurs de creditors en aportar solucions a la situació de crisi financera d’empreses i persones ha cridat l’atenció del legislador, que li ha fet dues reformes a la Llei Concursal, la primera al 2009 i la segona al 2011, que acaba d’entrar en vigor. Totes dues reformes han estat obsequia-

des amb fortes crítiques per part del sector, i continuen basant el concurs en la decisió d’un Jutge.

Posades blanc sobre negre aquesta pinzellada pàl·lida sobre el concurs de creditors i després d’aquests anys d’exercici com operador jurídic en aquest àmbit, cada vegada més, prenc consciència que la solució a les crisis financeres de persones i empreses no pot ser només un procés judicial.

Les causes que porten a una empresa a la crisi financera vénen determinades per diferents situacions les quals no podrem enumerar en aquest espai: crisi de mercat, de producte, productiva, de costos, de manca de crèdit ... Com és possible portar davant del Jutge totes aquestes qüestions, aquestes realitats, aquestes situacions?

Com és possible que un text legislatiu aporti solucions a una casuística que pot ser tan complexa, tan diferent, en funció de sectors econòmics, mercats, etc.?

L’única conclusió a la que arribo, sense cap intenció de pontificar en la matèria, és que un dictamen econòmic previ a la judicialització de la crisis financera d’un negoci evitaria aquesta pèrdua de teixit empresarial. Abans de portar els balanços al Jutjat, cal determinar si no és més convenient una liquidació societària, o una reestructuració de línies de negoci, o una venda parcial d’unitat productiva... Quan els responsables de prendre la decisió tindran aquesta informació, estaran en condicions de determinar si la via és el concurs, o la liquidació, decisió que cal prendre només en funció de que l’activitat sigui viable o no.

El concurs de creditors és un instrument molt potent, quan l’empresa té viabilitat. La quitança de saldos i l’espera en els pagaments, són eines formidables en moments de crisis empresarials. Però no poden ser les úniques motivacions per presentar un concurs de creditors.

Naulover de Mediona obre la seva primera botiga a Barcelona L’empresa familiar de moda ha invertit 3,5 milions d’euros per internacionalitzar i diversificar productes REDACCIÓ

Naulover, l’empresa textil catalana de moda, amb fàbrica a Mediona, ha executat un pla d’expansió per a internacionalitzar i diversificar els seus productes. La firma ha invertit 500.000 euros en la seva primera flagship -la botiga més important monomarca- situada al costat del Passeig de Gràcia de la capital catalana i tres milions d’euros en la nova planta logística.

El nou espai compta amb una superfície de 130 metres quadrats dissenyats per l’italià Luca Lancini. Es tracta d’un espai boutique amb les col·leccions, interrelacionat amb un altre d’assessorament personal decorat amb quatre fenomenals butaques inspiració de l’arquitecte Le Corbusier, evocant dècades daurades de la moda i la bellesa femenina.

Fins ara Naulover tenia 90 corners en els Corte Inglés tant d’Espanya com Portugal, a més de la distribució dels seus productes en més de 6oo punts de venda per tot el món i el canal de

 Interior de la primera botiga de Naulover a Barcelona

venda online. El 20% dels guanys en vendes de l’empresa provenen dels Estats Units, Canadà i Portugal. El 80% restant el genera el consum nacional.

La producció de Naulover es concentra en la seva totalitat a Espanya, dins de l’extensió de 9.000 metres quadrats que disposa a l’Alt Penedès, donant feina a més de 170 treballadors directament i a més de 200 indirectament.

L’empresa assegura que en 15 dies poden posar a la venda una

prenda en el mercat, ja que no disposen d’estoc i treballen sota comanda.

Naulover va ser fundada fa 55 anys per l’exmuller del pare de Carme Noguera, actual dissenyadora i directora general de l’empresa, amb un llarg recorregut en el sector tèxtil. L’avi de la Carme, Josep Noguera, era propietari de la coneguda marca de l’època, La Samaritana, i en el 1915 tenia dues botigues a Barcelona.

Bonpreu obrirà al gener un nou supermercat a Sant Sadurní REDACCIÓ

Actualment l’empresa Bonpreu compta amb una plantilla formada per 4.202 treballadors, xifra que ha augmentat en un 4,2% des de novembre del 2010. El creixement en nombre de treballadors va estretament vinculat al desenvolupament que any rera any està vivint el grup alimentari.

Enguany, la xifra de treballadors ha crescut, principalment, per cobrir les vacants de treball generades per noves obertures. Seria el cas del nou Bonpreu de Girona, situat al C.Migdia, 104-110; del nou Bonpreu de Barcelona, situat a la Rambla de Josep Tarradellas, 35-45, i, principalment, de l’Esclat de Malla, que el mes de juny es va reobrir reformat i ampliat de manera molt significativa.

Concretament des de fa un any, el nombre de nous treballadors supera els 170 i es preveu que segueixi creixent amb noves obertures. El mes de gener, per exemple, es té previst obrir un nou supermercat Bonpreu a Sant Sadurní d’Anoia.

L’empresa valora molt positivament aquest creixement constant

en la plantilla, ja que s’asseguren llocs de treball en un moment en què la situació econòmica del país realment ho necessita.

A dia d’avui el Grup Bon Preu compta amb 152 supermercats de les ensenyes Bonpreu i Esclat i 17 benzineres Esclatoil arreu de Catalunya.

8

Penedès Econòmic

desembre 2011

ACTUALITAT

Tocat i enfonsat La construcció registra enguany dos dels tres pitjors trimestres de la història JOSEP BARELLA Sequera, caiguda, paràlisi, bloqueig..... La crisi del sector immobiliari a Espanya segueix col·leccionant adjectius negatius.

El mercat no es belluga. No es venen pisos perquè no hi ha diners -la banca cada cop té l’aixeta del crèdit més tancada- o senzillament perquè la gent no vol comprar, no té com accedir al finançament, té por de perdre la feina o simplement estan esperant que els preus encara caiguin més. El futur és poc esperançador. Són diversos els factors que estan llastrant a la baixa la compravenda

1.556 FAMÍLIES DE LA COMARCA PODRIEN PERDRE EL SEU HABITATGE ABANS DE 2014 d’habitatges a Espanya. D’una banda estan els qui volen comprar habitatge però no troben finançament -els nous crèdits concedits per les entitats financeres per a l’adquisició d’habitatge es van desplomar a l’octubre el 39%- i per una altra, els que descarten adquirir-ne una bé sigui perquè pensen que el banc no els donarà crèdit o perquè pensen que els preus continuaran baixant. De fet, segons una enquesta recent elaborada pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), revela que només un 4% dels enquestats es planteja comprar un habitatge durant el pròxim any i el 40% dels espanyols espera caigudes addicionals dels preus.

Mentre que a Espanya el panorama és desalentador, a l’Alt Penedès, les dades semblen indicar una possible aturada en la caiguda de vendes; però les xifres de transaccions segueixen sent lamentables, especialment tenint en compte que a partir de l’agost ja s’havia començat a aplicar el descompte de l’IVA. Es tracta del

segon pitjor tercer trimestre de la història a l’Alt Penedès, només superat, de forma negativa, pels registres que es van donar el passat 2010. Però si del total de les transaccions a la comarca que hi ha hagut enguany hi restem els casos excepcionals que s’han donat a Sant Martí Sarroca i Gelida, amb 15 i 34 transaccions respectivament, es tractaria del pitjor període des que es tenen dades.

En el conjunt de l’Alt Penedès es van fer 136 taxacions entre juliol i setembre de 2011, o el que és el mateix: cada dia se’n van fer 1,5.

Molt lluny queden les dades que hi havia fa només uns anys. En el trimestre idèntic, l’any 2005, se’n feien més de 5 al dia. A banda d’això, el més preocupant és que en 10 municipis de l’Alt Penedès no s’ha registrat cap transacció durant els darrers 90 dies.

Una situació que, en els casos d’Avinyonet i Santa Fe s’allarga des de principis d’any.

A la capital de la comarca, la marxa del sector de la construcció sembla que ha estabilitzat la caiguda. En cada trimestre s’ha superat el número de transaccions de l’anterior, amb 37, 49 i 53 respectivament. No es tracta d’uns registres per tirar coets, ja que segueixen sent les pitjors dades de tota la història, però podria ser que indiqués un principi d’estabilització de la caiguda.

EN 10 MUNICIPIS DE LA COMARCA NO S’HA VENUT NI UN SOL PIS DE JULIOL A SETEMBRE Resta per veure el comportament del sector en el darrer trimestre de l’any per establir si es tractarà del pitjor any de la història. De moment, al llarg dels primers nou mesos, es tracta del pitjor.

L’any 2010, ja en plena crisi immobiliària, entre gener i setembre es van fer 257 transaccions a Vilafranca (0,95 al dia), mentre que, en el mateix període, aquest 2011

se n’han fet només 139 (0,51 al dia) en una població de més de 38.000 habitants.

El més greu d’aquesta situació

el 17,63% de les hipoteques que es van signar entre 2004 i 2008 són d’alt risc i entraran en execució hipotecària abans de dos

és la recent denúncia que ha efectuat l’Asociación de Afectados por Embargos y Subastas (AFES). Segons aquest col·lectiu,

anys: ‘la gent va comprar molts habitatges a l’època del boom immobiliari residencial, quan els preus marcaven els seus màxims

històrics. Es van endeutar per sobre de les seves possibilitats induïts per una falsa expectativa de revaloració de l’habitatge i la creença d’una estabilitat laboral indefinida. Mai van pensar que perdrien l’ocupació i que el preu del seu habitatge cauria en picat’, indiquen des d’AFES. Atenentnos a les dades que la mateixa associació ha facilitat, entre 2004 i 2008 es van vendre un total de 8.828 habitatges a l’Alt Penedès, dels quals 1.556 entraran en procés d’execució hipotecària -pas previ al desnonament-, abans de dos anys, cosa que, a banda de les evidents conseqüències per a les famílies afectades, també influirà en els preus, el mercat immobiliari (que augmentarà l’estoc disponible procedent dels desnonaments) i les entitats financeres (que disposaran de més immobles dels que ja tenen ara).

Penedès Econòmic

desembre 2011

9

EMPRESA

MARIA BATET ROVIROSA Formadora especialitzada en creació de metodologies per emprendre

Dos desitjos per al nou any: més creativitat i menys pessimisme L’any 2011 s’acaba i en ferho en comença un de nou, el 2012. La tradició, els bons costums i l’educació ens han ensenyat que a mesura que s’acosta el 31 de desembre, i encara durant els primers dies del nou any, desitgem a coneguts, amics i estimats, uns dotze propers mesos venturosos.

Però enguany aquesta imatge “de pessebre” sembla haver-se transformat. No és estrany que en desitjar un “bon any” rebem com a resposta: “però si diuen que el 2012 serà pitjor....” i així l’encarem.

Aquest escrit que és d’opinió, vol ser-ho també d’expressió de dos desitjos.

El primer és un desig que demana més creativitat per al 2012. L’eina més potent de què disposem els éssers humans és la imaginació, i la creativitat és aquesta imaginació posada a treballar. Manllevo una idea de l’expert en creativitat Sir Ken Robinson, que diu que és la creativitat individual i col·lectiva la que ha CREAT la vida que avui tenim, i és justament aquesta creativitat la que ha de

fer possible RECREAR de nou la vida que volem.

I si com ell diu, la creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir, doncs aprenem-ne, el moment ho reclama!

I l’altre desig per al 2012 és el de foragitar el pessimisme. Aquest estat que fa que exagerem la part més catastròfica de qualsevol esdeveniment, i que s’està convertint ràpidament en la forma com els més joves contemplen el món i el seu futur. Em sembla del tot necessari evitar que el pessimisme s’atrinxeri en la nostra ment. El precursor de la psicologia positiva, Seligman, explica com el pessimisme, lluny de ser fluctuant, s’enforteix amb cada contratemps i ben aviat acaba éssent independent de les causes externes que l’han provocat.

En resum, idees i més optimisme, que no vol dir veure-ho tot de color rosa, sinó ser capaços d’explicar de forma més realista les causes del que ens passa.

Més creativitat i menys pessimisme per a aquest 2012. La societat ho necessita, i les futures generacions encara més.

Els Thyssen júnior brinden amb el cava Microcosmos Rosé de Llopart REDACCIÓ

Blanca i Borja Thyssen van brindar fa uns dies amb el cava rosat Microcosmos Rosé de les Caves Llopart de Subirats, en el marc de la inauguració d’una nova botiga de la coneguda marca de roba Guess a Barcelona.

Els Thyssen júnior, després de fer unes contundents declaracions a la premsa sobre la difícil relació que mantenen amb la baronessa i sobre molts d’altres temes relacionats amb el Nadal, van desitjar amb la copa en alt: “Molta salut per a tothom i que acabi la crisi”.

El cava Microcosmos Rosé és un sofisticat rosat fruit del singular emplaçament geològic i microclimàtic de l’Heretat can Llopart, perfecte per a tot tipus d’ocasions. A l’acte també hi eren presents l’ex Miss Espanya 2006, Elizabeth Reyes, Alejandra Prat i Cristina Piaget, entre moltes

d’altres cares conegudes.

Guess és una empresa nascuda a Los Ángeles propietat dels germans Marciano, que van néixer al Marroc i créixer al sud de França, on es van establir, creant diferents botigues de moda que van tenir molt d’èxit a la població de Sant Tropez. Els germans i la seva marca Guess van fer-se famosos creant tot un món al voltant dels texans, donant-los una nova embranzida i la seva pròpia essència.

Actualment, la marca dissenya, produeix i distribueix col·leccions d’home, dona i nen i accessoris.

Es distribueix als EUA i al Canadà i té llicències i distribuïdors a Sudamèrica, Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i l’Orient Pròxim. A la nova botiga que es va inaugurar a Barcelona, els bolsos, sabates, rellotges, joies i ulleres llueixen enmig de mobles de cristall i pell de color negre, prestatgeries metàl·liques i llum fluorescent.

Expert de Vilafranca no està afectat per la crisi d’Unecsa REDACCIÓ

En l’anterior edició de Penedès Econòmic, vam publicar una notícia en la qual s’explicava que el soci d’Expert a Catalunya, Unecsa (Unió Electrodomèstica Catalana, SA), la central de la qual es troba a Sant Llorenç d’Hortons, havia presentat un concurs de creditors.

A la notícia, apareixia la fotografia de l’establiment que Expert té

al carrer de la Lluna en la qual es veia la botiga tancada. La imatge va donar peu a equívocs per part d’algunes persones, que creien que la botiga havia tancat a causa de la situació d’Unecsa. Davant d’aquest fet, des de Penedès Econòmic volem aclarir que la botiga continua oberta i que el concurs de creditors que va presentar Unecsa no l’afecta en cap sentit.

Segons el propietari de la franquícia vilafranquina d’Expert, Josep Joan de la Cruz, “a nosaltres el

concurs de creditors no ens perjudica, no tenim res a veure amb la situació d’Unecsa”.

El concurs de creditors només afecta la setenta treballadors que té la central hortonenca, que encara desconeixen quin serà el seu futur laboral. Un mes després, continuen a l’espera de l’assessor judicial assignat per tal que l’empresa li presenti el pla de viabilitat que han elaborat i que l’assessor els digui què han de fer a partir d’ara.

10

Penedès Econòmic

desembre 2011

EMPRESA

NOU SERVEI GRATUÏT D’ANÀLISI D’HIPOTEQUES DEL CONSELL COMARCAL

ADEG 2012: OPTIMITZACIÓ DELS RECURSOS ENERGÈTICS

El conseller comarcal de Joventut i Habitatge, Sergi Vallès, va explicar el passat 28 de novembre en roda de premsa que s’ha posat en marxa un nou servei per part del Consell Comarcal de l’Alt Penedès per fer consultes i gestions relacionades amb l’habitatge. El personal del Servei de Joventut i Habitatge ha rebut formació especialitzada per tal de poder assessorar en profunditat els usuaris que volen fer una compravenda o

L’any 2012 l’ADEG dedicarà el seu exercici temàtic a l’optimització dels recursos energètics. En els anteriors s’ha prioritzat les temàtiques següents: 2005, noves tecnologies; 2006, ètica empresarial i bones pràctiques; 2007, empresa i desenvolupament sostenible; 2008, les claus per a la internacionalització; 2009, infraestructures i mobilitat; 2010, actitud emprenedora i cultura del risc, i 2011, talent emprenedor.

volen sol·licitar un préstec hipotecari. El CCAP ha editat també un Manual de la Hipoteca on s’expliquen amb un llenguatge planer conceptes com el càlcul de la quota a pagar, les comissions, les compensacions, les despeses que es deriven de l’obertura del préstec, etc.

BMN obté un benefici net de 120 milions d’euros fins al setembre L’entitat ha completat la seva integració financera i arriba ja al 74% de la reestructuració prevista REDACCIÓ

El banc BMN (integrat per Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra) va obtenir en els nou primers mesos d’aquest any un benefici net de 120 milions d’euros, un 13,6% menys que en el mateix període de l’exercici anterior, després d’haver destinat més de 197 milions d’euros a dotacions per enfortir el seu nivell de sanejament i a altres fons de provisió. El banc ha aconseguit reduir el seu risc immobiliari en un 18% fins el setembre, en haver subrogat, cancel·lat o venut 8.453 immobles de la seva cartera, mantenint la previsió d’un descens superior al 20% al final d’aquest exercici.

EL BANC BMN ÉS UN DELS GRUPS BANCARIS LÍDERS A L’ARC MEDITERRANI En la reunió del consell d’administració de BMN, celebrada el passat 28 de novembre, el president de l’entitat, Carlos Egea, va informar de l’evolució del grup, destacant el notable avenç en el seu procés d’integració i reestructuració. En el transcurs d’aquest, es va referir a l’evolució del compte de pèrdues i guanys, amb l’obtenció d’un marge brut de 829 milions d’euros, un 25% menys, amb unes despeses

d’explotació un 5,8% inferiors als de l’any anterior.

En aquest sentit, des de l’òptica de la gestió dels principals riscos, i davant la difícil conjuntura econòmica i financera, el grup continua millorant la seva posició de liquiditat i reduint la seva exposició al sector immobiliari.

Cal destacar que, en els primers nou mesos de l’any, s’ha reduït el finançament majorista al voltant dels 1.000 milions d’euros, gràcies a l’absorció dels venciments en els mercats financers amb generació interna de liquiditat i una millora del gap comercial en línia amb els objectius marcats.

A la vegada, els actius líquids disponibles es mantenen en un nivell confortable de 6.180 milions d’euros.

Així mateix, el grup ha completat amb èxit el seu procés de recapitalització, en haver col·locat més d’un 20% del seu capital

entre inversors privats, a través d’obligacions necessàriament convertibles, de manera que, en finalitzar la col·locació, el seu capital principal se situa per sobre del 9,2%, enfront del 8% exigit.

Respecte al procés d’integració financera, convé destacar que es va culminar el passat 30 de setembre, després de completar-se la segregació total dels actius i passius de les quatre caixes que el constitueixen -Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra- en favor del banc.

També a finals de setembre, es va procedir a la plena integració de la xarxa de Madrid de BMN, amb la implantació de la nova plataforma informàtica del grup i d’una marca única en una xarxa de 45 oficines. Això ha permès que els clients es puguin beneficiar d’una més àmplia oferta de productes i serveis d’acord amb l’estratègia del grup.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Els nens i el gel Hi havia una vegada, ...

Dos amics entranyables que compartien gairebé tots els instants de distracció, on anava un, l’altre l’acompanyava, eren companys inseparables.

Si algú els reconeixia al carrer, en els seus enjogassaments interminables no sabria distingir si eren amics o germans, ja el fet d’estar sempre junts els havia començat a mimetitzar l’un amb l’altre.

Un dia, aquests dos nens patinaven sobre un llac glaçat. Era una tarda ennuvolada i freda, però els nens jugaven sense preocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un d’ells va caure a l’aigua.

L’altre nen, veient que el seu amiguet s´ofegava sota el gel, va prendre una pedra i va començar a colpejar amb totes les seves forces fins que va aconseguir trencar el gel i així salvar el seu amic.

Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, no podien entendre el que veien els seus ulls. Es va preguntar: - Com ho ha fet? El gel és molt gruixut. És impossible que l’hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites.

En aquell instant va aparèixer un ancià i va dir: - Jo sé com ho ha fet!

- Com? Li van preguntar a l’ancià, i ell va contestar: - No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no po-

dia fer-ho.

Es tracta d’un petit relat d’autor desconegut que m’ha semblat molt adient per aquestes dates. No només per l’escenari, típicament nadalenc, sinó pel fet que són dates en què tots tenim més temps per sensibilitzar-nos amb aquests temes relacionats amb els valors humans.

I quin valor!, el de la capacitat humana de creure en el nostre propi potencial i el de l’esperit de superació.

Tot està relacionat amb la teoria del “si vols, pots”, del “yes, we can” o, del que avui es coneix com a “desenvolupament personal i professional”; conèixer millor tot el nostre potencial per arribar a ser aquella persona i professional que som capaços de ser.

Thomas Edison va ser expulsat de l´escola per “mal estudiant”; educat pel seu pare, va arribar a patentar prop de 1.000 invents.

Michel Jordan va arribar a sentir del seu professor de gimnàs que no tenia futur en el bàsquet. A la mateixa Montserrat Caballé, el seu professor de cant li va vaticinar que no tenia cap futur a la professió. I tants d´altres exemples reals de la nostra història.

Vagi, doncs, en aquesta ocasió, el meu convenciment que podem ser millors persones i per tant, millors professionals. És com no, una qüestió d’actitud.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

desembre 2011

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

desembre 2011

EMPRESA

Mercadona obrirà al maig un nou supermercat a Sant Sadurní OLGA AIBAR L’empresa Mercadona obrirà un supermercat al centre de Sant Sadurní d’Anoia el maig de l’any vinent, concretament a la carretera de Sant Quintí cantonada amb el carrer Alacant, a la zona del Pla d’en Mestres.

Segons fonts municipals, l’empresa està buscant unes 25 persones de la vila per treballar a les futures instal·lacions i 17 més per acabar les obres. Els 42 llocs de treball que es crearan estan sent gestionats pel Servei Català d’Ocupació i per la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament sadurninenc.

La regidora de Foment de l’Ocupació, Sílvia Chavarri, es mostrava satisfeta de la notícia perquè l’empresa donarà feina als sadurninencs i perquè la majoria de contractes que realitza Mercadona són indefinits.

Pel que fa al centre logístic que es troba al polígon Molí del Racó, el trasllat a Abrera es farà a partir de

Secretari general ADEG

Un cordill de mil corrandes

 Obres del nou supermercat Mercadona de Sant Sadurní

l’any 2014 d’una forma progressiva. Els motius principals del canvi són que el centre necessita ampliar-se i modernitzar-se i, en la ubicació actual, no pot fer-ho.

Els 800 treballadors que Mercadona té actualment a les instal·lacions de Sant Sadurní d’Anoia marxaran al nou centre logístic. D’aquests, només una cuarentena viu a la capital del

cava, però, la majoria, han optat per marxar enlloc de quedar-se treballant al supermercat que s’obrirà al maig.

De moment, ja hi ha tres empreses interessades en la compra o el lloguer dels terrenys. També s’ha apuntat la possibilitat que una empresa de cava estigués a punt de tancar un acord amb l’empresa valenciana.

McDonald’s celebra 30 anys a Espanya amb 429 restaurants REDACCIÓ

La franquícia d’hamburgueses i menjar ràpid McDonald’s ha celebrat a finals d’any el 30è aniversari des que va instal·lar-se a Espanya, en un local de la Gran Via de Madrid, al 1981. Des de llavors ha anat ampliant el seu negoci, cosa que li va permetre inaugurar un establiment a Vilafranca, el primer a l’Alt Penedès.

Actualment, el negoci del gegant de les hamburgueses disposa de 429 restaurants, que han generat prop de 21.000 llocs de treball directes.

McDonald’s creix cada any progressivament i durant el present exercici la seva xifra de negoci ascendeix a 851 milions d’euros, un 6,2% més respecte de l’any passat. Present en totes les comunitats autònomes, McDonald’s segueix amb la seva voluntat d’expandir-se i arribar a tots els punts del país. McDonald’s preveu obrir 55 nous restaurants durant el període 2011-2013, la qual cosa suposa una inversió de 104 milions d’euros i la creació de

ISIDRE ALSO TORRENTS

 El McDonald’s de Vilafranca es troba a l’Av. Tarragona, 130

2.700 nous llocs de treball directes. Cal dir que cada un dels seus restaurants contracta prop de 50 empleats de mitjana i es gestiona com una pime dirigida per un empresari local. Actualment, 137 empresaris locals gestionen restaurants McDonald’s a Espanya.

A tot això cal sumar l’ocupació indirecta que el negoci d’aquesta franquícia genera, ja que el 75% dels proveïdors de la companyia estan ubicats al país.

El desemborsament inicial per engegar una franquícia oscil·la entre el 820.000 i 1.450.000 euros, unes xifres força elevades en un principi, però que permeten ràpidament amortitzar el cost, ja que és una de les franquícies que més bons resultats de negoci presenta.

Amb motiu del 30è aniversari, el canal You Tube de l’empresa ha incrementat un 75% les visites, mentre que el Facebook ha crescut un 19% en fans.

“De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo”. És la tornada d’una molt tradicional jota de la quinta província, la meva Tortosa natal. Potser us en recordeu d’una versió dels Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, fa poc més de deu anys. Poseu-li música mentre transiteu per la nova autovia del Xató, onerós peatge a l’ombra que pagareu tant sí com no.

Amb la flamant C 15 els penedesencs estem més a prop del mar. Els garrafencs estem menys lluny de la vinya. El temps s’ha escurçat com si al particular rellotge de sorra se li haguessin espoliat uns quants polsims, i això ens fa sentir millor perquè arribarem abans, que és la síndrome de l’èxit. I perquè la distància tampoc no és la mateixa.

Ara bé, els d’aquí i els d’allà, tampoc no ens assemblem més que ahir; ni tan sols som capaços de sintonitzar els dials. Potser és l’interior del túnel del Montgrós, que no té cobertura per a les radiofreqüències...

Tots aquells que ens sentim com a casa, estiguem a un extrem o a l’altre del nou corredor granpenedesenc, frisem per un nou eix imaginari, un cordill de mil corrandes que relligués els parers d’aquests, dels de mig camí i dels de més enllà. Ens hauria agradat que des de la primeria d’aquest mes de desembre el castell d’Olèrdola, el de Subirats i el de Sant Martí Sarroca s’arroguessin l’estatus de noves Penyíscoles i es vanessin de llepar la sal del mar, tan a prop. Hauríem volgut que el Margalló i el Cep fossin de la mateixa ventrada i el Gall festegés amb la Gamba, a la balconada de Font-rubí.

Siguem sensats. El traçat que acabem d’estrenar ens aportarà més que no pas ens restarà; hi afegirà, més que no pas en sostraurà; hi sortirem guanyant, no ho dubteu. La dimensió del guany només depèn de nosaltres mateixos; bé, de les nostres institucions i de la seva capacitat d’establir lligams saludables i interaccions positives.

Aquesta mateixa C-15 és com el solc d’una mà este-

sa que una saberuda gitana llegeix amb més especulació que no pas encert. La depressió quiromàntica hi és; la interpretació és lliure, però.

Cal posar-li ciència.

La posada en marxa del recent bypass ha coincidit amb un repunt màxim de l’estadística d’aturats. El Garraf i l’Alt Penedès sumen un total de 21.761 persones desocupades inscrites en els serveis públics. Les dues comarques donen feina a 72.245 persones, mentre que la població activa la componen 133.352 ciutadans. Se’n deriva una taxa del 16% d’aturats en relació amb la força laboral disponible, tot just a tocar de la mitjana catalana, si us hi voleu consolar; però no oblideu que tenim al costat de casa dues de les comarques amb una taxa d’atur més alta del país: el Baix Penedès i l’Anoia, amb percentatges del 24%.

Aquesta carretera del segle XXI hauria de suposar un abans i un després per al conjunt del territori. El mateix territori s’hauria de veure d’aquesta manera: com un conjunt, més enllà de les futileses pàtries i de les collonades folklòriques.

Els uns sense els altres ens quedarem igual com estàvem, cada vegada pitjor. El nou canal d’oportunitats ens convida a aprofitar les complementarietats que sempre han existit i aquelles de noves que siguem capaços de generar.

Hi ha qui saluda com a favorable el fet que els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú siguin del mateix color. Ja ho hem vist abans, això, quan també eren del mateix color, i el resultat va ser gris. Se m’acut que les entitats que formem part de l’anomenada societat civil -tossut pleonasme- tenim la vaselina a les mans per procurar una menor fricció i afavorir el degut emmetxat. Plataformes com la del Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès, en què prenen part els sindicats, les organitzacions empresarials i la institució cultural per antonomàsia, hi tenen molt a dir i ara és el moment de dir-ho. És clar que aquestes, però, també s’ho han de creure.

Penedès Econòmic

desembre 2011

13

EMPRESA

Buggyrutes proposa una manera divertida i diferent de descobrir i recòrrer el Penedès en cotxes buggy Recórrer passatges ignots, visites a caves de la comarca i esmorzars o dinars en restaurant típics configuren la variada oferta d’aquesta novella empresa sadurninenca JOSEP MARIA ROCA Conèixer el Penedès es por fer de moltes maneres, però la que ofereix l’empresa sadurninenca Buggyrutes esdevé força innovadora. De fet, conèixer la comarca en vehicles especials per anar sobre la sorra o terrenys igualment complicats.

Un buggy és un vehicle dissenyat per anar per la sorra. Sol tenir un xassís lleuger, una carrosseria sense sostre, rígida i rodes grans.

Bug vol dir “bitxo” en anglès i buggy n’es el diminutiu carinyós.

Inicialment extret de l’escarabat de Volkswagen. Actualment hi ha models de producció artesanals.

Per qüestions de costos, els més barats són fabricats a la Xina.

Unes vacances a Peñíscola va obrir els ulls al matrimoni que formen Manel Linares i Mercè

Hortoneda. A l’istme castellonenc, la parella va adonar-se que una empresa com la que els llogava quads i buggys podia traspassar-se al Penedès. Concretar-la no va ser fàcil, sobretot per les característiques especials de l’orografia pendesenca.

LA SEGURETAT DELS BUGGYS PERMET QUE ELS NENS PUGUIN ANAR AMB ELS PARES Es va optar per utilitzar buggys biplaça, descartant els quads, ja que tenen molta més estabilitat i són més senzills de conduir (di-

fícilment volquen) i això permet els nens acompanyar llurs pares en les excursions que es monten.

L’empresa va adquirir, directament a Xina, vuit vehicles que el Manel, que és serraller d’ofici, ha adaptat i reforçat la seva estructura i els ha fet encara més segurs.

L’oferta de Buggyrutes contempla rutes diferents, per hores, d’una a quatre, o de dia sencer. Des de 55 euros per vehicle (la ruta d’una hora) es pot voltar per les vinyes, ja sigui en un viatge planificat amb guia o en una ruta per lliure que afegeix al preu una fiança de 200 euros i la benzina a càrrec del client.

Les rutes més llargues inclouen l’esmorzar en un restaurant típic de la comarca i la visita a una cava (Codorniu és una de les que es poden triar). Fins i tot, la ruta d’un dia sencer (té un cost de 270 euros) inclou el dinar, a més de la

visita a la cava. El fet d’anar amb guia permet que els grups senars puguin fer igualment la ruta, ja que la persona desaparellada pot anar de copilot amb el guia de l’expedició. Òbviament, les rutes estan limitades als vuit buggys que té l’empresa, que funciona des del mes de juliol. Des de la central, al carrer Triola, 31 de

Sant Sadurní, es treballa per crear rutes atractives per a grups familiars o d’empresa. Es demana que la reserva es faci amb, almenys, un dia d’antelació per preparar la ruta (609 63 61 71), ja que la que es prepara depèn de l’època de l’any i la durada. Això sí, sempre per llocs permesos i a velocitats moderades.

14

Penedès Econòmic

desembre 2011

EMPRESA

El nou Hyundai Veloster, ha estat escollit el “Cotxe Elle 2012” REDACCIÓ

El model Veloster, de la firma sudcoreana Hyundai, ha estat escollit el “Cotxe Elle 2012” en la dissetena edició dels premis de la revista ‘Car & Driver’. Aquests premis es concedeixen a un vehicle pel seu disseny, i també per la seva tendència i per les seves noves tecnologies.

El nou Veloster és un model que representa la filosofia de la marca ‘New thinking, New possibilities’, i també el nou llenguatge de disseny de la marca, denominat ‘Escultura Fluídica’.

El director del concessionari Hyundai al Penedès i Garraf, Vicenç Jiménez, explicava a Penedès Econòmic que la companyia està molt orgullosa pel fet que els lectors de les revistes del grup Hearst hagin premiat el Veloster com a “Cotxe Elle 2012”. També ens comentava que el Veloster és un “cotxe dinàmic, esportiu i amb uns colors atrevits i llampants que potser ens acosten més a un públic femení”. A més, tot i ser un esportiu, té una petita porta al darrere que és molt pràctica per poder introduir amb comoditat els nens al vehicle.

El Hyundai Veloster pretén guanyar un espai en el segment dels compactes esportius actuals, com el Volkswagen Scirocco, el Renault Megane Coupe i altres que vindran com el nou Opel Astra GTC. La diferència d’aquest serà el seu contingut preu, que estarà

molt per sota dels seus rivals al mateix nivell de potència i equipament.

El Veloster, comparteix plataforma i motors turbo amb el Hyundai Accent i ve equipat amb una caixa de doble embragament de sis velocitats i té motors amb potències compreses entre els 138cv i 200cv més endavant.

Hyundai Veloster 1.6 GDI Sport Cilindrada: 1591 Potència màx: 140/6.300 Acceleració 0/100: 9.7” Combustible: benzina Consum urbà: 8.1 Consum carretera: 5.3 Consum mixt: 6,5 Longitud: 4,220 Alçada: 1,339 Pes: 1.185 Pneumàtics: 215/40/R18”

ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ Vicepresident primer i president delegat de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona

Costa Barcelona, una oportunitat Amb l’aprovació de la marca turística “Costa Barcelona” és dóna un pas més en la promoció del territori costaner de la província i de l’Alt Penedès; una zona que gaudeix d’una reconeguda qualitat i maduresa turística guanyada al llarg de molts anys de treball. La marca neix de la necessitat manifestada pels sectors públics i privats de les comarques de l’Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Maresme, representats pels seus ajuntaments i les entitats empresarials i del comerç, d’unir esforços i treballar coordinament per tal de millorar el posicionament de l’oferta turística a nivell nacional i internacional.

Amb l’esperit de cooperació que sempre ha caracteritzat a la Diputació de Barcelona s’ha aconseguit donar resposta a les necessitats públiques i privades en sentir-se representats per una denominació que possibilita l’objectiu comú de desenvolupar econòmica i turísticament el territori que representem. El procés de treball conjunt impulsat des de la Delegació de Turisme de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona permet integrar en una única marca les zones costaneres del nord i el sud de Barcelona substituint dues de les deu marques exis-

tents a Catalunya: Costa Garraf i Costa de Barcelona-Maresme. L’objectiu de la fusió és que tots junts puguem donar un major impuls a la promoció, especialment la internacional, aprofitant l’atractiu d’una marca reconeguda al món com és Barcelona.

“Costa Barcelona” ens posiciona per longitud de platges com la segona marca turística catalana i la tercera en oferta d’allotjament.

Ens situa amb una capacitat d’acollida similar a la Costa del Sol i força per sobre de la Costa Blanca.

Si a l’oferta costanera del Garraf, Baix Llobregat i Maresme afegim la potencialitat que aporta el turisme enològic de l’Alt Penedès, amb prop d’1.000.000 de visitants, és evident que la marca “Costa Barcelona” irrompeix al mercat posant de relleu un potencial turístic i un posicionament com a destinació que obrirà noves portes per a la promoció i comercialització, permetent captar nous visitants. I tot això ho hem fet sense oblidar les identitats i singularitats dels pobles, ciutats i comarques de cadascun dels territoris de la marca i el treball de promoció a un públic de proximitat de l’entorn de Barcelona amb 4,5 milions de persones. Junts farem més que separats i podrem fer-ho millor.

Penedès Econòmic

desembre 2011

15

EMPRESA

DAVID DELGADO VENDRELL President 2011 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

1000bebes.com inaugura una botiga de 600m2 a Olèrdola REDACCIÓ

Racionalitzar els recursos disponibles i evitar duplicitats En aquesta ocasió inicio l’article recordant què és l’entitat a la qual represento enguany, la Jove Cambra Internacional de Vilafranca del Penedès: és una associació sense ànim de lucre, formada per joves emprenedors i empresaris, present a més de cent vint països d’arreu del món i que té com a objectiu el desenvolupament d’habilitats directives i de lideratge entre els seus socis a través de la realització de formació i el desenvolupament de projectes socials, amb l’objectiu de potenciar el caràcter emprenedor de cadascun d’ells tot aportant valor afegit a la societat.

Volia fer esment d’aquesta definició sobretot per tot allò que fa esment a l’aportació de valor afegit a la societat i al fet de no existir ànim de lucre. En uns moments en els que l’aprimament o eliminació de partides pressupostàries en les diferents administracions esdevé un fet palpable i més que ho serà en els propers temps, caldria destacar les accions d’entitats com JCI Vilafranca. Allí els seus membres treballem de forma desinteressada amb l’objectiu d’assolir l’èxit en projectes

la majoria dels quals tenen una repercussió directa en aspectes de la societat civil. És aquí on caldria establir punts de contacte i coordinació amb les administracions, sobretot les locals.

I no és una qüestió exclusiva de moments de crisis com l’actual, sinó que considero que seria una bona pràctica incorporar-la com a modus operandi habitual.

No sembla sostenible que col·lectius sorgits de la societat civil es dediquin de forma altruista a generar valor a nivell local i que alhora des de l’administració es destinin recursos humans i materials amb els seus corresponents costos a generar valor en les mateixes àrees.

Faig doncs una crida per a que es passi de la reflexió a l’acció en aquesta temàtica. Les necessitats d’evolució de la societat civil són moltes i els recursos per donar-hi resposta per part de les administracions són i seran cada vegada més escassos. Aprofitem doncs aquells que ja existeixen i que porten temps demostrant-ho. No està el panorama com per despilfarrar res més.

El passat divendres 9 de desembre es va inagurar la nova botiga de 1000bebes.com situada al polígon industrial de Sant Pere Molanta (Olèrdola). La nova botiga disposa de 600m2 i es converteix en la botiga de puericultura més gran de Catalunya, on els clients hi poden trobar una àmplia exposició de productes i marques especialitzades en tot el que pot necessitar un nadó i la seva família.

D’altra banda, 1000bebes.com diversifica els seus serveis a l’ampliar la seva oferta de producte al sector de la gent gran i dels infants amb minusvalies, ja que s’ha associat amb l’empresa Clubmayores, botiga especialitzada en donar servei a aquests dos sectors. A més, 1000bebes.

com ha posat en marxa una botiga virtual de productes per aquest segment de la població que porta per nom 1000abuelos.com.

El divendres de la inauguració, la botiga es va convertir en un punt de trobada per a clients, proveïdors i amics de 1000bebes. com. La seva gerent, Carmina Cabestany, va agrair tothom la

seva assistència i va destacar el fet que després de 10 anys donant servei 1000besbes.com és líder en la venda online de productes per al nadó d’Espanya. D’aquesta manera amb l’obertura d’aquesta nova botiga complementa la venda virtual amb la venda directa i ofereix servei també a la gent gran i als infants amb minusvalies.

Nousumape, antic Expert, nou associat del Grup Carrera REDACCIÓ

Nousumape d’Olèrdola, distribuidor especialista en material de construcció i lampisteria amb una sala de vendes de 500m2 dedicada a electrodomèstics, s’ha incorporat com a nou associat de Grup Carrera, deixant Expert a causa del concurs de creditors.

Amb aquesta incorporació, ja són 61 els punts de venda associats.

Les noves incorporacions del Grup Carrera a Catalunya són: Marin (Puigcerdà), Instelec (Sant

Hipòlit de Voltregà) i Electrodomèstics Xena (Santa Maria de Palautordera). Algunes d’elles, ja

llueixen la nova imatge de Grup Carrera per a la campanya nadalenca d’enguany.

16

Penedès Econòmic

desembre 2011

L’ENTREVISTA

GUSTAU GARCIA GUILLAMET President del Consell Regulador del Cava

El futur del cava passa per prestigiar-lo més en el mercat internacional Fa uns dies es van donar a conèixer les previsions de vendes de cava per aquest Nadal a Espanya, xifrades en uns 37 milions d’ampolles, un milió més que l’any passat. Una dada molt positiva que indica que, tot i la crisi, el consum de cava segueix creixent. El president del Consell Regulador ens explica les claus d’aquest èxit i com veu el futur del cava.

OLGA AIBAR

estan molt per sota del preu que haurien de tenir.

Aquest Nadal espereu vendre al mercat interior un milió d’ampolles més que en el mateix període de l’any passat, unes xifres molt positives en plena crisi.

Com s’entèn?

S’ha aconseguit en base a ajustar molt els preus i que, tot el raïm que s’ha produït, ha pogut ser comprat pels cellers elaboradors. Tanmateix, tot i l’augment en el nombre d’ampolles venudes, els resultats dels comptes d’explotació de les empreses no seran tan bons com voldrien.

Quan vas a l’estranger, el cava no és tan conegut com el xampany.

A què es deu?

En els dos darrers anys s’ha exportat més cava que xampany i, en aquests nou primers mesos de l’any, sembla que també, la qual cosa és un bon indicador de que anem pel bon camí. El segment del preu del xampany és molt superior al del cava quan hi ha alguns escumosos que no són tan bons, en canvi, quan vas pel món veus que el preu del cava està molt per sota de la qualitat que s’ofereix.

La disminució de preus del cava els preocupa?

Té un doble vessant. Per una banda, és bo vendre tot el raïm, però no ho és la baixada de preus, perquè repercuteix en la imatge del cava. Existeix la teoria que és bo vendre menys ampolles, però a un preu més car, pràctica que ja es fa però hi ha d’haver caves en un segment de preus i d’altres en un altre. Si no tenim una gamma gran de productes i només ens dediquéssim a elaborar caves de gamma alta, molt raïm es quedaria per veremar.

Però els preus a què es venen alguns caves en els supermercats són adequats?

Ens preocupa molt que es venguin caves a preus irrisoris, que no reflecteixen la qualitat del producte. Dóna molt mala imatge.

Hi ha moltes diferències de preus entre els caves, alguns són escandalosament alts però, d’altres,

Cal una major promoció al mercat exterior?

Aquest any hem fet, per primera vegada, una campanya publicitària en revistes del cor com Vanity Fair, Vogue, Hola, adreçades al món del glamour, per tal de situar el cava on ha de ser. La campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juny i de novembre perquè, al desembre, les marques ja fan la seva pròpia publicitat. L’efecte es veurà a llarg termini, aquesta ha estat només una primera llavor que hem plantat. Volem que soni el nom del cava i incentivar-ne el consum. Tenim clar el camí a seguir, però hem d’intentar no donar passos enrere.

Quants anys d’avantatge ens porta França en el posicionament del xampany?

Ens porta centenars d’anys d’avantatge perquè antigament només existia i es bevia xam-

pany, i perquè sempre va associat a la idea de distinció. El cava ha arribat molt després i s’ha d’obrir camí de mica en mica.

Abans parlava de no fer passos enrere. En quin sentit?

Doncs en el dels preus low cost que tenen alguns caves. Cadascú és lliure de posar els preus que vol, no podem impedir-ho, però hauríem d’intentar no rebentarlos i que els mateixos empresaris se n’adonessin que aquesta pràctica ens fa mal a tots.

ENS PREOCUPA MOLT QUE ES VENGUIN CAVES A PREUS IRRISORIS, QUE NO REFLECTEIXEN LA QUALITAT DEL PRODUCTE Doni’m tres raons per consumir cava enlloc de xampany.

En primer lloc, que el cava és un producte nostre i, al darrere, hi ha uns cellers, uns enòlegs, uns empresaris, unes vinyes i uns viticultors; així que, quan el bebem, donem vida a tots. En segon lloc, tenim excel·lents caves que no justifiquen pagar més per un altre producte i, finalment, el preu és més assequible que el del xampany. El cava és cada cop més conegut i consumit al món per la

seva relació qualitat-preu i això ens fa conquerir cada cop més mercats. A Bèlgica, per exemple, que són grans consumidors de vins escumosos, és espectacular el creixement que hem tingut en els darrers anys. Hem passat de vendre 700.000 ampolles l’any 2001 als més de 21 milions que vam vendre l’any passat.

També han pujat molt les vendes a França.

Sí, i n’estem molt satisfets perquè és el país del món que més coneix i valora els vins escumosos, els consumeix tot l’any i són molt xovinistes, és a dir, que sempre consumeixen els seus productes. Per tant, que en aquest difícil mercat hàgim tingut creixements d’un 17% en els nou primers mesos de l’any ens omple de satisfacció.

Els gustos i les preferències en els tipus de cava es reparteixen per igual o canvien segons la zona geogràfica?

Els vins escumosos més dolços ja no són tan apreciats i ho són més els bruts i bruts nature. També, i malgrat la bondat i la complexitat d’un cava amb una criança molt llarga, hi ha una tendència cada cop més gran a consumir productes més joves i frescos.

A Espanya sempre s’ha consumit més cava sec i semisec. També ha començat a canviar la tendència?

Sí, cada cop hi ha més tirada pels bruts, tot i que encara es consumeix molt semisec. L’equivocació és servir caves bruts amb les postres perquè no lliguen gens. El

Penedès Econòmic

desembre 2011

17

L’ENTREVISTA problema és que s’acostuma a fer l’aperitiu acompanyat de cava, un primer plat amb vi blanc i un segon amb vi negre i, a les postres, si se serveix un cava brut no agrada, perquè no és adequat i perquè tens el paladar atabalat.

Quin és el valor afegit del cava respecte a productes d’altres països?

La relació qualitat-preu del cava és excel·lent i explica el nostre creixement. A països com els Estats Units, Anglaterra i Bèlgica cada vegada més persones descobreixen que en el cava tenen un producte que ofereix una satisfacció plena i a un preu més assequible i aquí és on hem d’incidir més.

Quins creixements teniu a països com el Japó o la Xina?

Al Japó ens coneixen més perquè es realitzen moltes promocions a través de la Confraria del Cava, i als països emergents com la Xina o Rússia hem tingut creixements molt importants, però els percentatges no són tan significatius perquè el nombre d’ampolles que es venen encara és petit.

El consum dels caves rosats també s’ha incrementat molt en els últims anys. És una nova tendència?

Sí, és cert que en els darrers anys hi ha hagut un boom però ara se n’ha estabilitzat més el consum.

Hi ha moments en els quals està més indicat, com ara en els aperitius perquè és més fresc i lleuger. Nosaltres sempre canviem de caves en cada àpat i busquem el més indicat per a cada plat. També fem molta formació. L’altre dia, per exemple, a Madrid vam fer una presentació de canapès i els caves amb els quals es podien combinar, que va tenir molt d’èxit. També hem fet actes amb someliers a diferents ciutats del món.

Cada cop estan més de moda els vins i caves ecològics. És un segment de mercat a explotar?

Sí estan de moda, però en un àmbit molt més reduït. Necessiten uns controls molt exhaustius que realitza la pròpia administració. Les produccions no són gaire grans i estan adreçades només a un segment de la població, així que el mercat és limitat.

Personalment, quin tipus de cava prefereix vostè?

Un reserva amb una criança mínima de 15 mesos i un bon brut.

Quant de temps pot tenir-se el cava emmagatzemat?

Nosaltres aconsellem que no siguin més de 12 mesos. Si el cava no està emmagatzemat en bones condicions, evolucionarà, envellirà i patirà un procés d’oxidació;

tindrà un color més pujat i perdrà qualitats.

Fa un temps parlàvem del boicot al cava català. Quin efecte va tenir aquí i quin a la resta d’Espanya?

Va causar un gran sotrac en les vendes de cava. Donar-li el tomb a aquesta situació ha estat una tasca molt dura i complicada,

SERVIR UN CAVA BRUT AMB LES POSTRES ÉS UNA EQUIVOCACIÓ PERQUÈ NO LLIGA GENS que s’ha fet amb molta prudència perquè la gent entengués que era una guerra en la qual ens havien implicat sense que hi tinguéssim res a veure. Nosaltres estàvem encantats amb la possibilitat que els Jocs Olímpics del 2012 es fessin a Madrid perquè, de retruc, s’hauria consumit més cava, però algú va fer unes manifestacions que no tocaven donant suport a la candidatura de Londres i ens va perjudicar.

El mercat ja s’ha recuperat?

Ara ja està resolt, però sempre queda la por que, en qualsevol moment, pugui tornar a saltar algú amb alguna declaració que no toca i tornar a perjudicar-nos així que, quan s’acosten les dates nadalenques, creuem els dits perquè tot vagi bé.

Fa temps que es parla del trasllat del Consell Regulador a Sant Sadurní d’Anoia. Per quan està previst?

Abans de traslladar-nos a Can Guineu, el primer que cal fer és que l’edifici sigui de titularitat

REFERENT AL BOICOT AL CAVA CATALÀ, CREUEM ELS DITS PERQUÈ NO HI HAGI CAP DECLARACIÓ QUE PUGUI TORNAR-LO A PROVOCAR del Consell Regulador del Cava.

Ara encara és patrimoni de tres cavistes: Freixenet, Codorniu i Juvé & Camps, que volen donarlo al Consell Regulador perquè representem tots els viticultors i

elaboradors. Els nostres assessors jurídics estan gestionant tota la documentació necessària.

Però ja disposa de pressupost?

Nosaltres ja hem destinat una partida de 200.000 euros per redactar el projecte executiu. També haurem de buscar fonts de finançament externes perquè, tal com estan les coses actualment, no podem demanar un esforç addicional als nostres cellers.

L’Ajuntament volia que compartíssim Can Guineu amb el centre tecnològic del cava de la universitat Rovira i Virgili, però aquesta idea, finalment, s’ha rebutjat perquè hagués estat molt complex.

Continuarà com a president del Consell Regulador?

Ho sóc des del 2001. En teoria, cada quatre anys, hi hauria d’haver eleccions, però, l’any 2005, el Ministeri d’Agricultura va publicar l’elecció del nou reglament de la vinya i el vi, que prorrogà el mandat de l’actual consell sine die, així que continuem els mateixos.

Aquesta serà una de les primeres coses que haurem de plantejar al nou govern perquè s’hauria d’obrir un nou procés electoral.

Vostè voldria continuar-ne al capdavant?

Jo tinc l’obligació de ser-hi mentre no es convoquin unes noves eleccions i, si se celebren, seran els membres del Consell qui decideixin, no jo.

En els 10 anys que fa que és president, quins aspectes destacaria de la gestió que s’ha fet?

El primer tema imporant va ser la discussió sobre com ens havíem d’adaptar a la nova llei espanyola del vi, que afectava l’estructura del Consell Regulador del Cava; després superar la complicada situació del boicot del cava i ara la nova organització comuna dels mercats de la Unió Europea, en la qual es pretenia que canviéssim alguns aspectes organitzatius.

En quin sentit?

Hem tingut moltes discussions amb el Ministeri i amb Brusel·les, perquè no voliem que ens toquessin res del que estem fent.

L’estructura que tenim funciona molt bé i ens va costar molt de construir com perquè ara la destrueixin. Ara sembla que el sentit comú s’imposarà i que ens deixaran continuar amb la nostra feina tal com l’hem fet sempre, però ha costat molt de fer-ho entendre.

Quin és el futur del cava?

El futur passa per prestigiar encara més el cava en el mercat internacional, i aquí tenim molt de camí a recórrer. Ara tot just estem posant les primeres pedres, però jo crec que, fent les coses amb seriositat, s’aconsegueixen.

18

Penedès Econòmic

desembre 2011

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UNA VISIÓ DIFERENT DE LA CRISI (La crisi viscuda des d’una notaria)

S

i preguntem als nostres conciutadans, que s’alimenten informativament pels canals tradicionals, sobre l’origen de la nostra crisi econòmica, una gran part contestaria que tot procedeix de la crisi immobiliària d’Estats Units que es va generar a l’agost del 2007, i fins i tot trobarem, sens dubte, bastants que ens respondran que prové de la gran crisi financera internacional que es va desenvolupar en l’últim quadrimestre del 2008, i que sorgint, també, del mateix país es va globalitzar, sorprenent a tots els dirigents polítics del món, sense exclusió.

No obstant això, no va ser aquesta l’experiència que vaig viure des del meu despatx professional.

Jo tenia el costum d’ordenar i llegir les estadístiques i els estudis sobre l’evolució del mercat immobiliari.

Quan es van publicar les dades corresponents a l’any 2006 (80/85.000 de mitjana mensual) vaig comprovar que el nombre de vendes d’habitatges s’havia reduït en aquell any. El descens es va anar agreujant en el 2n semestre fins a arribar a una xifra final d’un 7,2% per a tot l’exercici.

En l’any 2007 la reducció es va anar accentuant, fins a concloure l’any amb una caiguda total d’un 13,93%.

I el mateix va passar amb el nombre d’hipoteques, el declivi es va anar intensificant d’una manera paral·lela i partint d’un sostre, en el 2006, de 1.896.515 hipoteques, que suposaven una mitjana mensual de 158.043. Quan arribem a agost de 2007 i es destapa la crisi a EUA, el nombre d’hipoteques havia baixat fins a un nombre de 129.961.

Com que jo continuava al corrent de les estadístiques mensuals, m’estranyava que les persones que tenien la responsabilitat de la política econòmica, fessin manifestacions tan allunyades de la realitat. L’única explicació possible era la seva falta d’informació sobre la veritable situació de l’economia, la qual cosa els estava portant a un gravíssim error d’anàlisi que els impediria fer un diagnòstic precís i prendre les

mesures correctes, especialment, quant al control del creixement del crèdit intern, que no es va dirigir a la promoció ni a la millora de la qualitat del sector productiu, sinó que s’estava concentrant, bàsicament, en el sector immobiliari, generant una bombolla que elevaria el risc no només del sistema financer i del sector de compradors, sinó del futur de tota la societat.

En el primer article que vaig escriure sobre la crisi, el 28 de maig del 2008, donava la següent interpretació sobre el que estava succeint, en base a les dades que em proporcionava la meva activitat professional: “Amb la introducció de l’euro, es va produir la consolidació dels tipus d’interès a un nivell mínim desconegut des de feia 25 anys. Espanya, per les seves dades econòmiques i la seva pertinença a la Unió Europea, gaudia d’una gran reputació exterior que va arribar al seu màxim el 2002. Això va facilitar l’obtenció de grans recursos financers de totes les instàncies i mercats internacionals, en un moment d’abundància de liquiditat i baixos tipus d’interès.

El creixement del consum i les inversions en el sector immobiliari no es van finançar amb les rendes

dels ciutadans, que s’havien reduït per la introducció de l’euro i l’increment de la inflació real per sobre dels creixements nominals dels salaris i ingressos anuals, sinó pel finançament bancari en una proporció exagerada en relació a la mitjana de la zona euro, que havia mantingut els seus percentatges de creixement i no havia relaxat els criteris de la concessió

LA NOSTRA CRISI ECONÒMICA ERA ANTERIOR A LA D’EUA I A LA FINANCERA INTERNACIONAL del crèdit als seus clients.

El procés expansiu s’anava a extingir conforme es generalitzés entre la ciutadania l’accés al crèdit, ja que, si a les minvades rendes se’ls deduïen les quotes dels préstecs, el poder adquisitiu residual amb prou feines podria arribar a al mínim vital.

I, quant a l’adquisició d’immobles, s’extingiria quan els bancs reduïssin a percentatges més prudents

el finançament i els particulars haguessin d’aportar el 30/40% del valor de l’immoble perquè cobrís el diferencial de finançament, els impostos, les despeses i l’acondicionament de l’habitatge.

A això es va sumar la reducció del flux de capital exterior en paral·lel a la pèrdua de confiança de l’economia espanyola en els mercats internacionals per l’elevada inflació, el gran desequilibri exterior, la pobra competitivitat de la seva economia i els problemes del sector immobiliari.

Per mantenir la producció, la renda i l’ocupació, i fins i tot el nivell d’ingressos públics, s’havia de potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís en alternativa per a un sector de la construcció sobredimensionat i a prop d’un ajustament, incentivant tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaluació de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèficit de qualitat en tants sectors que afecten la producció (ex. infraestructures, educació tècnica, investigació, marc legal empresa-

rial i laboral, energia…) i dirigint tots els recursos financers del país per assegurar aquest procés de reconversió.”

Com que era una tasca àrdua, tècnica, complexa i que plantejava riscos electorals, es va escollir la via còmoda i més rendible políticament de jugar amb recursos fàcils i demagògics amb l’objectiu d’entretenir a la població, esperant que vingués la reactivació anunciada per persones i institucions que van ser incapaces d’anticipar la crisi i de justificar la manera de com milloraria, en preu i qualitat, la competitivitat dels nostres productes.

En un article, amb l’experiència del seguiment de l’anterior crisi dels 90, que vam publicar el 25 de setembre de 2008, vam avisar del que suposaria, per a l’ocupació i el futur del país, el drenatge de liquiditat al sector productiu. “El diner per a les empreses és com la llavor per a la sembra, no es pot tocar. Si aquest problema de liquiditat no se soluciona immediatament, la destrucció del teixit empresarial serà irrecuperable…”

Si tots els diners que en aquesta època es van destinar a finalitats electorals i improductives s’haguessin destinat a la reconversió del sector empresarial, hi hauria la meitat de crisi i d’insatisfacció social.

Quan van arribar les eleccions al març, el nombre d’hipoteques havia descendit fins a la xifra de 104.690 i les compravendes eren 45.659, aquestes últimes suposaven gairebé la meitat de la mitjana de l’any 2006. Per aquest motiu, el debat de Solbes i Pizarro, el vaig veure de manera diferent a la dels mitjans d’informació general. Amb les dades que tenia, vaig deduir que la diferència entre ambdós era que Pizarro tenia una millor informació. Per aquest motiu, el seu diagnòstic era més correcte: ”Espanya tenia una crisi de model que estava basada en el consum i en el totxo; i estava perdent la batalla de la competitivitat i de la confiança dels ciutadans i els mercats internacionals”, cosa que li va permetre fer unes propostes més competents.

El futur brillant del país i la ple-

Penedès Econòmic

desembre 2011

19

OPINIÓ na ocupació eren un miratge. ”A l’haver descendit tan catastròficament el nombre de vendes, s’estava generant un estoc d’habitatges que seria impossible de col·locar i que provocaria un ajustament espectacular en el nombre de treballadors del sector de la construcció ja que treballaven, directa i indirectament, tres vegades més que en altres països.

I això s’anava a produir, encara que no hagués esclatat una crisi financera internacional, al retornar les entitats financeres als criteris tradicionals de concessió de crèdits, i sent més estrictes i rigorosos en l’estudi de la capacitat real d’estalvi d’una població que, en més de les seves dues terceres parts, no guanyava més de 1500 euros al mes.

Si el sector estava condemnat a un inevitable ajustament laboral, en quin sector de la indústria, dels serveis o de l’agricultura germinarien tants llocs de treball per recol·locar els sobrants del sector de la construcció i garantir la promesa electoral de crear dos milions de llocs de treball i aconseguir la plena ocupació en la pròxima legislatura? Només havent creat, anteriorment, les condicions legals i financeres que establissin un nou marc provocador de massives vocacions empresarials, po-

dia justificar aquest optimisme.”

Quan la crisi financera internacional esclata, al setembre de 2008, el nombre d’hipoteques i vendes d’immobles estava en mínims, la mitjana mensual de l’últim trimestre havia descendit a 88.822 per a les hipoteques i a 36.686 per a les vendes, l’enfonsament important es va produir anteriorment. Per aquest motiu vam concloure que la nostra crisi econòmica era anterior a la d’EUA i a la financera internacional, ja que tenia unes bases diferents, cosa que justificava que el deteriorament intern fos major que el d’altres economies.

A partir d’aquest moment, el nombre d’hipoteques va continuar reduint-se, i també el seu valor (en el 2006 se’n van fer 1.896.515 per un import total de 297.114.754.000 euros i en el 2010 havien baixat a 956.127 però el valor encara havia descendit més, a 122.161.751.000) i també el nombre de compravendes que, excepte els repunts de la pujada de l’IVA i el final de la desgravació de la compra d’habitatge del 2n i 4t trimestre de 2010, compensats per la gran recessió de vendes en l’actual exercici, han portat a la construcció a una situació catastròfica. En el primer semestre del 2011 es van

realitzar 165.286 compravendes d’habitatges, cosa que suposava que la mitjana mensual havia descendit a 27.548 i el nombre d’hipoteques s’havia reduït en un 25% pràcticament.

Per fer-nos una idea de la ruïna d’aquest sector motriu, el nombre d’habitatges lliures iniciats que va ser de 664.923 en el 2006, va passar a 63.090 en el 2010 i al següent any va continuar agreu-

NINGÚ CONSUMEIX MÉS QUE L’IMPRESCINDIBLE QUAN TÉ EL SEU FUTUR EN LA INCERTESA jant-se amb un descens, en el primer trimestre, d’un 13,8%. El 14 de juliol d’aquest 2011, La Vanguardia publicava que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya estimava que, la construcció, que representava entre el 10 i el 13% del PIB de Catalunya, actualment se situava entre un 1 i un 2%.

En la resta d’operacions econò-

miques, la regressió va anar en paral·lel, per exemple la creació de societats, en el 2006 es van constituir 148.964 societats i en el 2010, 79.963. Així mateix, quant al crèdit de consum, la inversió nova es va reduir a la meitat en tres anys, des del 2007 al 2010, i la participació del finançament d’automòbils va descendir des del 28% en el 2007 al 22% en el 2009 i es va incrementar la proporció del crèdit concedit a través de targetes de crèdit.

Aquesta profunda caiguda s’explica no només per les restriccions creditícies o per la pujada dels tipus d’interès, sinó, fonamentalment, per l’extensió de l’angoixa a la població com a conseqüència de l’impressionant creixement de l’atur i de la deterioració de l’economia.

El problema de l’atur, quan s’agreuja d’una manera tan intensa, és que els seus efectes s’estenen dels nous parats a les altres capes socials: sobre els que estaven a l’atur i mantenien l’esperança de trobar ocupació, sobre els contractats temporals als quals es marceix la il·lusió de la pròrroga dels contractes, sobre els que tenen contractes en vigor però que viuen l’experiència traumàtica de sofrir com l’atur arruïna les expectatives personals i professionals

dels seus companys i familiars i posa dubtes al seu futur econòmic i, finalment, dels jubilats i els treballadors pròxims a retirar-se, que veuen com s’esquerden les garanties de les seves prestacions socials.

Tot això anava a afectar, greument, al consum privat. Els consumidors, per temor o per prudència, intenten estalviar el màxim possible, posposen tota compra de valor, en especial dels sectors motrius (construcció i automòbil) ja que, l’ajornament del pagament, requereix una seguretat en les rendes futures i es van centrant en l’adquisició de productes i serveis vitals, encara que cada vegada de menor qualitat i preu. I és que ningú consumeix més que l’imprescindible quan té el seu futur en la incertesa.

Al final d’aquest període, en els despatxos notarials, les plantes de la recessió (poders de plets, liquidacions, notificacions…) van acabar substituint les d’inversió lliure tradicionals.

Amb la peculiaritat que, bona part de les que es feien en l’àmbit financer i immobiliari, es formalitzaven per assegurar i/o compensar els crèdits dels clients de les entitats financeres i liquidar l’immens estoc d’habitatges acumulat durant la crisi.

20

Penedès Econòmic

desembre 2011

EMPRESA

El poder d’una gran marca La imatge i la indumentària actual de Santa Claus van ser creades per Coca-Cola ara fa 80 anys JOSEP BARELLA Barba blanca, panxeta, vestit vermell, botes i aspecte jovial... Si es tractés d’una endevinalla, no necessitaríem gaires més pistes per descobrir que es tracta de Santa Claus. O almenys, en la visió moderna que en tenim, perquè no sempre havia tingut aquesta aparença. Va ser gràcies als anuncis de Coca-Cola que s’ha forjat la imatge actual.

L’any 2011 ha significat el 80è aniversari del famós Santa Claus de Coca-Cola. Començant l’any 1931, els anuncis en premsa de l’empresa d’Atlanta presentaven Santa Claus com un home simpàtic i jovial, vestit de vermell. Gràcies al fet que els anuncis van ser àmpliament vistos, i es van publicar durant més de tres dècades, la imatge que tots tenim avui dia de Santa Claus està basada, sense que ho sabéssim, en la publicitat de la beguda creada pel farmacèutic John Pemberton l’any 1886.

Abans, la seva imatge variava en funció dels països i tant podia ser petit, gran, gras, prim, vestit de verd o blau, amb aparença d’elf ,i fins i tot amb cara de trapella.

Al llarg dels segles, ha vestit roba d’animals, roba de pobre...

Segons diverses fonts, la figura del Pare Noel tenia el seu origen al segle IV en un bisbe cristià d’origen grec o turc, anomenat Nicolau, que fou el primer bisbe de Myra a l’Àsia Menor (l’actual Turquia) i que es va donar a conèixer per les bones obres amb els nens i els més necessitats. Encara que, òbviament, el seu aspecte no tenia res a veure amb l’actual Pare Noel que hom coneix avui en dia.

La Coca-Cola company va començar la seva publicitat, basada en Santa Claus, el Nadal de 1920, amb anuncis en premsa. El primer va ser al The Saturday Evening Post, on es representava el personatge nadalenc, basat en els dibuixos que va fer Thomas Nast, un famós dibuixant de l’època de la guerra civil nordamericana. En aquells temps, la majoria de gent considerava la Coca-Cola com una beguda només per a les èpoques més caloroses de l’any. La companyia va voler llençar una campanya per recordar als consumidors que la beguda era una magnífica elecció per a qualsevol època de l’any. Així, l’any 1922 va llençar l’eslògan Thirst Knows No

Season (‘La set no coneix estacions’), que va continuar amb una campanya en la qual es connectaven una ícona de l’hivern -Santa Claus- amb la beguda.

Uns any després, Archie Lee, una executiva de publicitat de D’Arcy Advertising Agency, que treballava amb Coca-Cola, va voler que el següent anunci de la beguda mostrés un Pare Noel realment simbòlic i molt realístic, que es pogués identificar fàcilment amb la beguda. Així, va encarregar-li a Haddon Sundblom, un dibuixant de Michigan d’origen suec, la creació d’un Santa Claus amb aparença real, no com s’havia fet fins aquell moment. Per inspirar-se, Sundblom va agafar un poema de Clark Moore, de l’any 1822, titulat A Visit From St. Nicholas, en el qual es descrivia Santa Claus com un personatge amigable, rodanxó, tendre i humà, en el qual n’havia d’aparèixer, de forma destacada, els colors blancs i vermells tant característics de l’empresa.

El Santa Claus de la marca més famosa del món va fer el seu debut l’any 1931 al The Saturday Evening Post i va aparèixer regularment en revistes com Ladies Home Journal, National Geographic, The New Yorker i d’altres. Les populars campanyes es van anar repetint any rere any, reflectint els canvis que s’anaven produïnt a la societat de cada moment. Fins i tot, durant la conquesta de l’espai, es va col·locar Santa Claus enfilat en un coet.

Segons s’explica, per crear la imatge de Santa Claus, Haddon Sundblom es va inspirar en Lou Prentiss, un veí seu que era un agent comercial retirat. Anys més tard, fins i tot s’inspiraria en si mateix per adaptar el personatge als canvis d’edat. El mateix va fer amb els nens i els gossos dels quadres, que estaven inspirats en els dels seus veïns.

La imatge de Santa Claus va començar a aparèixer als cartrons de les ampolles de Coca-Cola l’any 1931, quan Sundblom va crear-ne la primera imatge. En els primers anys, aquests cartrons pràcticament cobrien l’ampolla sencera (com si anessin dins d’una caixa) i tenien una nansa a la part de dalt. Aquest sistema de caixa va ser creat -i patentat- per CocaCola. Introduït el 1923, permetia

la gent portar més d’una ampolla a la vegada.

Durant els 33 anys següents, Sundblom va seguir pintant Santa amb la imatge que avui viu a la ment de gent de totes les edats de tot el món. Així, entre 1931 i 1964, els anuncis de Coke mostraven Santa Claus lliurant (i jugant) joguines, fent pauses per llegir les cartes dels nens mentre gaudia d’una Coca-Cola, jugant amb els nens que encara no dormien, i mirant a les neveres de totes les cases per saber si hi havia la beguda.

Les pintures originals en oli de Sundblom estaven adaptades per a anuncis en revistes, displays de botigues, pissarres, pòsters, calendaris i fins i tot nines.

Molts d’aquests ítems avui són molt populars com a col·leccionables.

Aquestes pintures, precisament, són algunes de les més valuoses que es conserven a la la col·lecció d’art de Coke Company’s Archives Department, i han estat exhibides arreu del món, en escenaris com el Louvre de París o el Museu Reial Ontario a Toronto. Avui en dia, la majoria de les pintures es poden veure en una paret al World of CocaCola d’Atlanta.

Penedès Econòmic

desembre 2011

21

VINS&CAVES

Els cellers penedesencs amplien l’oferta d’activitats enoturístiques a l’hivern LÍDIA OÑATE Comença l’hivern, i amb ell també s’inicia la temporada baixa dels caves i cellers, que en aquesta època registren un menor volum de visites respecte l’estiu, Aquest hivern, però, l’oferta enoturística a l’Alt Penedès s’ha vist incrementada, ja que són moltes les empreses elaboradores de vi i cava que volen augmentar el nombre de visitants i aprofitar els mesos d’hivern per oferir altres activitats, adequades a la temporada en concret.

Una de les vies per potenciar i reforçar l’oferta enoturística és a través del web del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, on es recull la major part de les activitats que organitzen les caves i cellers. Núria Sala, directora del Consorci, comentava al Penedès Econòmic que durant aquest any “hem aconseguit alimentar l’apartat de propostes enoturísti-

ques, ja que constantment els cellers ens en fan arribar”. Tot i que la major part del públic procedeix de l’àmbit més pròxim, comarca i Catalunya, però també de la resta d’Espanya, cada vegada puja més l’interès d’estrangers que deci-

ELS CELLERS S’ADAPTEN A CADA ESTACIÓ PER MANTENIR ELS VISITANTS deixen fer una estada al Penedès.

Tradicionalment, en els mesos de fred i passada la verema, els visitants solen baixar. Per aquest motiu, els cellers busquen canviar aquesta dinàmica adaptant-se millor als productes de la temporada o a esdeveniments puntuals.

En aquest sentit, un dels exemples actuals són les calçotades o

les propostes nadalenques. En el cas de la Fira del Gall d’enguany, des del Consorci s’han programat més activitats que en d’altres edicions per tal de complementar la Fira, i promocionar a la vegada les diferents propostes enoturístiques.

Des de Caves Freixenet admeten que el turisme vacacional, típic de l’estiu, baixa molt entre els mesos de novembre i març, però, d’altra banda, aconsegueixen mobilitzar aquell turisme més familiar, de cap de setmana, que també realitza compres a la botiga.

L’enoturisme aglutina un ampli ventall d’activitats i cada celler busca adaptar-les a les seves possibilitats. Segons Sala, “els visitants busquen la proximitat amb la cava o l’elaborador. Les activitats que prefereix més la gent, en general, són aquelles que impliquen el visitant, és a dir, que li permetin participar de l’activitat: tastar el raïm, saber quines particularitats pot trobar a través del

seu sabor…”. Aquest treball amb el públic també serveix a l’hora de crear una identitat. No només és el producte, sinó que cal singularitzar l’activitat, ja que la que més bé pugui ressaltar el tret diferenciador i connectar amb el públic aconseguirà més visitants.

El Penedès és la zona més visitada de tot Espanya, seguida de Jerez i la Rioja, un reclam que ajuda els cellers autòctons a obtenir més visibilitat a nivell nacional. Aquesta

classificació s’obté del recompte de visitants de la zona en qüestió, que s’envia a Rutas del Vino de España, l’organisme que determina quina ha estat la zona més visitada. Ja són dos anys consecutius que el Penedès obté aquest títol, i de cara al 2011 és probable que si bé no el renova, es mantindrà en una segona plaça, ja que a la comarca se situen tres dels cellers que més produeixen a Espanya: Freixenet, Codorniu i Torres.

22

Penedès Econòmic

desembre 2011

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

DÍA DEL ORGULLO AUTÓNOMO

H

istoria nº1: Cuando me despidieron de la última empresa en la que trabajé y decidí que jamás volvería a ser “empleado” de nadie, una de las preguntas más repetidas era: “Entonces, ¿cuando vas a montar una empresa?”. Esta pregunta me la solían hacer personas de mi entorno más cercano. Han pasado los años y mi familia ya no me lo pregunta tanto, sin embargo, mucha de la gente que voy conociendo da por supuesto que tengo una empresa.

Parece que no hay término medio, o eres empleado o eres desempleado o eres empresario.

Historia nº2: Cuando escribo un artículo como alguno de los más recientes en los que hablo de la necesidad de entender que hay que encontrar formas de ganarse la vida más allá del empleo por cuenta ajena, siempre hay varias personas que me dicen que no quieren ser emprendedores ni empresarios. Entonces yo suelo repasar lo que he escrito por si lo he sugerido en algún sitio, pero veo que nunca se me ha ocurrido plantear algo así. Mi planteamiento suele ser mucho más simple, hay formas sencillas (y legales) de intentar ganarte la vida sin tener que montar una empresa.

Historia nº3: La Red, los medios de comunicación, los organismos oficiales, los políticos locales, regionales y nacionales no paran de hablar de los emprendedores y los empresarios. Parece que, de pronto, todo el mundo debe ponerse a montar algo que genera empleo o va a crear una nueva “tontá” tecnológica que les va a convertir en

millonarios.

Mientras tanto, un ejército de profesionales a los que nadie hace caso, normalmente despreciados y ninguneados, por no decir maltratados, salimos a la calle a pecho descubierto, seguimos trabajando, luchando contra los elementos y pagando religiosamente nuestras cuotas e impuestos. Somos los AUTÓNOMOS. Me da la sensación que, en nuestro entorno, el término autónomo es percibido como una especie de profesional superviviente que carece del glamour de un emprendedor o, por supuesto, de un empresario. Pero estoy convencido que si en nuestro país desapareciesen los aútónomos, esto no duraba ni dos días.

Ocurre como con los documentales de animales. Son muy chulos esos reportajes de tiburones, leo-

nes o elefantes. Pero si desapareciesen las abejas, los autónomos de la naturaleza, el planeta se iba al carajo.

EL AUTÓNOMO ES PERCIBIDO COMO UN PROFESIONAL SUPERVIVIENTE QUE CARECE DEL GLAMOUR DE UN EMPRENDEDOR Este es un país de autónomos.

Apenas hay empresarios. La mayoría de las personas de negocios que aparecen en los medios no son empresarios, son directivos, “simples” asalariados con sueldos obs-

cenos, pero asalariados al fin. Se habla mucho de apoyar a las empresas liberándolas de las cuotas de la Seguridad Social a los nuevos contratos, pero, si se pretende que la gente se busque la vida, ¿No sería más lógico liberar de esas cuotas a los nuevos autónomos?

Me siento orgulloso de ser autónomo. Me gusta ganarme la vida con lo que sé hacer. Trato de mejorar cada día. Quizás algún dia decida montar una empresa y me gustaría dar empleo. Pero de momento soy feliz no dependiendo de nadie ni preocupándome de que otros dependan de mí.

Hay personas que me escriben comentarios algo ofendidas porque suponen que cuando les digo que se busquen formas de ganarse la vida más allá del “empleo” deducen que les propongo que se hagan autónomos. Y parece que eso

es una especie de ofensa. Parece que hay quien piensa que ser un profesional que tiene autonomía implica un nivel social inferior al de un empleado o, por supuesto, un emprendedor o un empresario.

Vamos a dejarnos de eufemismos y vamos a devolver a la marca Autónomo su valor y su dignidad.

Un autónomo es un profesional que ha tenido los huevos-ovarios de salir a la selva a ganarse la vida con su trabajo sin esperar que nadie le solucione la vida.

Un autónomo, en demasiadas ocasiones, se parece mucho a un desempleado. Solo hay una diferencia, mientras el desempleado COBRA un subsidio aunque no busque trabajo, el autónomo PAGA una cuota, aunque no tenga trabajo.

Un autónomo es una forma de entender la vida para los profesionales con Marca Personal. En nosotros es muy dificil separar los elementos: el envase, el producto, la marca,…

Hoy, 6 de diciembre, es “fiesta”, pero yo, como muchos otros autónomos, llevo despierto desde antes de las 6:00. A veces dormimos poco porque tenemos trabajo. Otras veces porque andamos dándole vueltas a nuevas ideas.

Y otras muchas porque estamos preocupados por algo. Pero os aseguro que no cambiaría esto por nada. Me entran sudores fríos solo de pensar en volver a un cubículo.

Me siento orgulloso de ser autónomo y no pienso ocultarme tras eufemismos u otras etiquetas más “cool”.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

desembre 2011

23

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

No fer l’índiu Quan tothom està parlant de mercats globals, noves tecnologies, exportacions, etc., ara, aquí, a casa nostra, amb la nova C-15 sembla que hàgim descobert el nou món com el 1492, quan Colom va descobrir Amèrica.

Els nostres polítics, igual que els jefes de les tribus índies, parlen que estem més a prop dels altres poblats i que això ens comportarà no sé quants avantatges. Tot seran flors i violes amb aquest nou eix: vindran els pobladors de les altres tribus a comprar a les nostres cabanes, ja que tenen millors camins per venir i dalt dels seus cavalls i diligències es podran desplaçar més ràpidament per proveir-se de tots els estris i eines que necessitin.

Haurem de proveir d’estocs els nostres magatzems perquè és molt possible que, amb l’allau de compradors que vindran, s’esgotin tots els nostres productes.

S’ompliran els restaurants, ja que tots els que vinguin dinaran a casa nostra; també aprofitaran per anar als nostres cinemes gràcies a la gran oferta que tenim; s’ompliran els nostres carrers amb gent vinguda d’arreu de les tribus del voltant amb les alforges ben plenes de diners per gastar-los en el nou poblat tan estratègicament situat. És possible que tinguin raó

els nostres polítics, però el que no han pensat ni valorat és que amb la nova C-15, els mateixos quilòmetres hi ha entre Igualada i Vilafranca que entre Vilafranca i Igualada, com també hi ha els mateixos quilòmetres de Vilanova a Vilafranca que de Vilafranca a Vilanova.

El que no sembla normal és que l’any 2011, les rutes i vies de transport també s’hagin fet imitant les de fa 200 anys. Un sòl carril en la majoria del trajecte, que pot convertir la ruta en una autèntica processó de Setmana Santa quan els turistes de l’interior vinguin a passar els caps de setmana i els estius a la costa. O en cas de trobar-nos un vehicle més lent, els dies de cada dia, anant a treballar.

I per fer-ho més semblant als temps del Llunyà Oest, les velocitats també s’han adequat a les diligències i als cavalls: a 80km per hora com a màxim en una via de dos carrils, en el tram entre Vilafranca i Vilanova.

Hem de tenir en compte tot això, i que la reducció de distàncies pot ser un efecte benèvol o malèvol; tot depèn de com nosaltres estiguem de preparats per afrontar aquesta nova situació. La disminució de minuts per trobar ofertes més bones només beneficiarà qui tingui les ofertes més bones. Doncs ja sabeu què heu de fer: no fer l’índiu.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 7 - desembre 2011 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado Llorenç Claver

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

El cava Gramona III Lustros celebra el seu 50è aniversari Gramona dissenya una edició commemorativa de les noces d’or d’un dels seus caves més emblemàtics REDACCIÓ

El cava Gramona III Lustros celebra el seu 50è aniversari; un dels més emblemàtics del nostre país tant pel seu caràcter com per ser una de les criances més llargues del mercat. Per a celebrar les noces d’or d’aquest cava, considerat unànimament per la premsa internacional com un gran xampany, s’ha dissenyat una edició especial de l’ampolla, amb una

GRAMONA ES DEDICA AL MÓN DEL VI I EL CAVA DES DE FA MÉS DE 130 ANYS placa i un estoig commemoratiu d’aquest 50è aniversari.

El cava III Lustros neix el 1961 sota el nom de II Lustros Brut, que feia referència a la novedosa -en aquell moment- llarga criança

de deu anys. A finals dels 60, a causa d’un conflicte de patents, canvia el seu nom a III Lustros, adopta el concepte de Brut Nature i redueix la seva criança a uns prudents 7 anys, sent així durant molt de temps el cava Brut Nature amb més llarga criança del mercat. El llistó dels deu anys el va acollir un altre cava estrella de Gramona, el Celler Batlle, un cava Brut que, juntament amb el III Lustros, ha fet una tàndem capaç de donar innombrables reconeixements al món del cava en general, i en particular a la petita bodega familiar Gramona, dedicada al món del vi i el cava des de fa més de 130 anys.

Gramona III Lustros està elaborat majoritàriament amb la varietat Xarel·lo, considerat el raïm blanc amb més antioxidants, inclús més que varietats negres com la Pinot Noir. En la seva criança el tap de suro passa no menys de 6 anys en el silenci i la penombra de la cava.

D’un color daurat, al nas mostra una gran definició i intensitat, amb aromes a tarta tatin, peres, cítrics, fruits secs garrapinyats,

avellanes i vainilla. En definitiva és un cava d’enorme elegància que és capaç de maridar amb un ampli ventall de plats.

Segons declaracions de la família “és un orgull per aquesta petita bodega que, després de 50 anys, la nostra innovadora aposta de caves de llarga criança, surti a la llum, i se segueixi reconeixent el nostre treball i dedicació”.

Mas Bertran inaugura un nou celler a Sant Martí Sarroca REDACCIÓ

El conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, va ser l’encarregat d’inaugurar el passat 14 de desembre el nou celler que l’empresa Mas Bertran Viticultors ha construït a Sant Martí Sarroca, concretament a la carretera BP 2121, km. 7,7. Pelegrí va plantar un cep de sumoll al costat d’una placa commemorativa de l’acte i va visitar les noves instal·lacions acompanyat de la família Carbó i els germans Santi i Eva Ventura a més de l’alcalde de Sant Martí Sarroca, Ramon Carbó, el director general de l’Incavi, Jordi Bort, el president i el director de la DO Penedès i representants de diferents entitats i institucions vinculades al sector del vi. Mas Bertran Viticultors va aprofitar la rellevància de l’acte per presentar el nou escumós

Argila Rosé (sumoll) i el vi blanc Nutt (xarel·lo) juntament amb el nou logotip de la bodega i els nous packagings dels productes.

El nou celler, que ha suposat una inversió aproximada de dos milions d’euros, té una capacitat aproximada de 150.000 ampolles en gàbies i consta de dues plantes

i la cava. La distribució s’ha pensat per poder-hi conviure un celler d’uns 400 m2 i una cava subterrània a 7 metres de profunditat de 500 m2, amb unes atractives instal·lacions enoturístiques amb una botiga de 55 m2, sales de reunions i tastos amb tots els equipaments i una terrassa solàrium.

24

Penedès Econòmic

novembre 2011

VINS&CAVES

PINORD REP LA MEDALLA GRAN OR A VINHORECA

TORELLÓ BY CUSTO BRUT, MILLOR CAVA 2012

SET MEDALLES PER ALS VINS D’ALBET I NOYA

El vi Marqués de Pluma de Bodegues Pinord, elaborat en el marc de la D.O. Ribera del Duero, ha guanyat la medalla Gran Or en el Concurs Vinhoreca 2011.

En aquest concurs de vins de nivell nacional, es valora la relació qualitat-preu i la presentació dels vins espanyols.

De les 21 medalles atorgades, només quatre van ser Gran Or, una de les quals la va aconseguir el Marqués Pluma criança 2007.

El cava Torelló by Custo-Barcelona Brut Gran Reserva 2006 ha estat mereixedor de la distinció “Millor Cava 2012” segons la Guía Vivir el Vino 2012. Amb 97 punts, ha estat considerat un vi excepcional i “Magnífico 2012” , sent el millor en la seva categoria. És la segona ocasió que un cava Torelló resulta guanyador en la Guia Vivir el Vino, ja que l’any 2005 aconseguí aquest reconeixement el Torelló Brut Nature.

El celler Albet i Noya ha aconseguit 7 medalles en un dels dos concursos internacionals de vins ecològics més reconeguts a nivell mundial, el Milléssime Bio, en el qual es van valorar 834 vins. En aquesta edició, cap altre celler, dels 10 països que han presentat mostres, ha obtingut tres medalles d’or. En concret, els tres premis han estat pels vins Syrah Col·lecció 2008, Lignum negre 2009 i Tempranillo Clàssic 2010. A banda d’aquestes tres medalles d’or, el

El cava, la beguda que no pot faltar per les festes de Nadal Gaudeix i sorprèn tothom seguint aquestes deu recomanacions del Consell Regulador del Cava per omplir de bombolles aquestes Festes REDACCIÓ

Per aquestes dates ja comencem a pensar en el menú per als dinars i sopars de Nadal. Símbol de celebració i d’ocasions especials, el cava mai pot faltar en les taules nadalenques, però quin cava escollir per cada plat i quina és la manera idònia de servir-lo? Quin és el millor per acompanyar el marisc? I si optem per un rostit?

Segueix aquests consells pràctics i senzills, que segur que aportaran glamur a la teva proposta nadalenca: 1. El cava, l’acompanyant amb més glamur: gràcies a la seva versatilitat, la seva lleugera presència de bombolles, el seu aroma delicat i el seu moderat contingut alcohòlic, el cava és el vi escumós preferit per acompanyar els dinars i sopars nadalencs.

2. A cada plat, un cava: tingues en compte els aliments del menú per escollir el cava idoni per a cada plat, jugant amb l’edat del cava, si és d’anyada o no, el temps de criança i el tipus en funció del seu contingut en sucre.

3. Per a aperitius i entrants com el marisc, les ostres o el peix es recomana el sabor afruitat i el punt d’acidesa propis del cava brut o extra brut jove.

4. Per a les carns, rostits i aliments més condimentats i de més elaboració opta per un cava gran reserva extra brut o brut nature de certa criança per aportar més cos a aquests plats.

5. Per a les postres, la millor op-

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

La carta als reis Intentarem transformar els 3 grans i típics desitjos, en quelcom que sigui aplicable a l’època que ens ha tocat viure.

Felicitat = Innovació

ció és un cava semisec o dolç, que aporta la frescor i la suavitat necessàries per després del dinar o sopar.

6. Com se serveix? És molt important evitar qualsevol moviment brusc que pugui agitar el seu contingut. Per servir el cava s’agafa l’ampolla pel cos, mai pel coll, ja que resulta incòmode i antiestètic. El cava ha de relliscar sobre la paret de la copa sense sobrepassar els 2/3 de la seva capacitat.

7. A quina temperatura servir-lo?

La temperatura ideal per servir els caves joves és de 6° a 8°, i els criances entre els 8° i 10°, tenint en compte que a l’hora de servirlo pateix un increment de 2° ó 3° i que, com a mitjana, la seva temperatura ascendeix 1° cada tres minuts.

8. Com refredar-lo? La millor forma és introduint les ampolles

en un recipient que contingui la meitat de gel i la meitat d’aigua, com a mínim mitja hora abans del seu consum. També es pot utilitzar el frigorífic, tenint en compte que com a mínim calen tres hores per refredar-lo.

9. En quina copa beure’l? Les copes idònies per servir-lo són de vidre blanc i transparent, altes i preferentment en forma de tulipa per visualitzar la columna de bombolles que forma i gaudir del seu aroma. És aconsellable subjectar les copes pel seu peu per no escalfar el cava.

10. Com consumir-lo? El cava s’ha de degustar, admirar les seves petites i fines bombolles, la riquesa del seu aroma, la complexitat del seu gust, amb la qual cosa no s’ha de beure amb presses. Sense fer un ús abusiu, és bo per a la salut i dóna grans satisfaccions a qui el consumeix.

vi Chardonnay Col·lecció 2010 va obtenir una medalla d’argent i el Blanc XXV 2010 i el cava brut nature Gran Reserva 2008 van ser guardonats amb medalles de bronze. El lliurament de les medalles es farà al gener.

Fa temps que tot i la situació econòmica actual, molts emprenedors, empresaris, botiguers, continuen fent el mateix que feien abans, i els hi reprodueix els mateixos problemes i infelicitat. El paradigma actual ha canviat, han aparegut xarxes socials, el consumidor es mira i remira productes per encertar en la decisió de compra més encertada, per tant s’està tornant més exigent. Tot plegat fa que hàgim de, segons en quin sector econòmic, començar a introduir la paraula Servucció (Servei + Producció, mireu Google per més info), que ens permetrà millorar molts aspectes dels nostres serveis de venda, CRM, en definitiva ser més eficaços i innovadors.

Amor = Col·laboració Primer que tot, ens hem d’estimar una miqueta més, i començar a creure que no estem tant malament, que qui ha jugat bé els diners i ha fet els deures de bon

empresari sense especular (especular=risc, tant per les bones com per les dolentes), pot tenir ja un amor propi immens! A part, amor vol dir, començar a col·laborar, a estimar al competidor, a fer competència, i quan hi comences te n’adones que té més de bo que de dolent, s’han de trencar ja els vells estereotips empresarials. Fa molt i molt de fred econòmicament parlant; si anem junts ens donem calor mútuament.

Prosperitat = Joventut Deixeu-nos pas! Ho vaig comentar extensament en l’article del número anterior, però va sent hora, de qui ha de vigilar per la prosperitat, no pot ser gent major de 60 anys, com el futur president d’Espanya.

Espero que la confiança que demanem als “grans”, sigui recompensada amb una correcta actitud i motivació dels joves, que tot i pensar que som uns ni-ni, n’hi ha que s’ho han treballat i n’hi ha de molt ben formats i preparats.

Amb aquests desitjos per al 2012 us vull felicitar les festes i desitjar-vos, lectors, un feliç, amorós i pròsper any nou!

Penedès Econòmic

desembre 2011

25

VINS&CAVES

Es consumiran 37 milions d’ampolles de cava a Espanya aquest Nadal REDACCIÓ

La crisi no ha afectat massa les vendes de cava ja que, en els nou primers mesos de l’any, aquestes s’han incementat un 2’8% respecte a l’any passat. Segons dades facilitades pel Consell Regulador del Cava, les vendes en el mercat interior van ser de 57.369.159 ampolles (un 2,45% més que l’any passat), mentre que en el mercat exterior se’n van vendre 94.724.397, un 3,01% més.

Pel que fa al Nadal, les previsions són que els espanyols consumiran uns 37 milions d’ampolles, un milió d’ampolles més que en el mateix període de l’any anterior.

Aquesta xifra és una previsió, calculada segons les dades de vendes dels nou primers mesos de l’any 2011 i les variacions habituals de l’últim trimestre de l’any que solen produir-se.

Davant d’aquestes dades, el president del Consell, Gustau Garcia

Guillamet, afirmava que: “tot i la crisi que estem vivint, les xifres ens demostren que els espanyols no prescindeixen del cava en els moments especials”. Tanmateix, reconeixia que la crisi també ha afectat el sector del cava, que “aquest any ha aconseguit aquestes xifres gràcies a l’esforç de les bodegues i de tot el sector, que s’estan veient obligats a ajustar els preus, fet que ha afectat tota la cadena de producció”. Un ajustament de preus que preocupa el consell i que vol analitzar un cop es tanquin les dades del 2011.

Alemanya continua liderant el mercat exterior, amb 23.802.963 ampolles venudes durant els primers nou mesos de l’any i un increment del 3,8% respecte a l’any passat. En segon lloc se situa el Regne Unit, on s’han venut 19.018.296, que suposen un descens del 3,1%; Bèlgica ocupa el tercer lloc amb 14.587.821 ampolles venudes i un increment del 2,3%. França és un cas signi-

ficatiu perquè s’hi han venut 2,9 milions d’ampolles, amb un increment del 16,9%, un augment que es valora molt positivament des del Consell Regulador del Cava perquè “França és el país més bon coneixedor de les bondats dels vins espumosos, motiu pel qual per a nosaltres aquesta dada té molt de valor, mèrit i significat”.

Pel que fa al Grup Freixenet, les previsions són que vendrà uns 15 milions d’ampolles de cava a Espanya durant Nadal, pràcticament el mateix que l’any passat. El grup anticipa una millora de la facturació per a l’exercici 2011-2012 gràcies l’estirada de l’exportació, per superar els 500 milions d’euros de 2010-2011.

El president del Grup Freixenet, José Luís Bonet, ha indicat que a la companyia li afecta la crisi, però menys que a altres empreses, i que veuen amb “optimisme” el futur davant “la competitivitat que demostra el cava en els mer-

cats internacionals”. Al seu parer, l’escumós espanyol superarà de nou “amb claredat” el champagne en vendes durant 2011, excepte a França, encara que en aquest últim país el creixement està sent “espectacular” i la diferència “se seguirà retallant”. Segons apuntava en declaracions a Efeagro,

les vendes creixen en tots les destinacions d’exportació, inclosos els països asiàtics, encara que en aquest cas tenen encara consums incipients. De fet, el Japó es consolida com client fonamental de Freixenet, amb un total de més de cinc milions d’ampolles de cava adquirides.

26

Penedès Econòmic

desembre 2011

LLIBRES

Tú puedes, no es tracta un llibre d’autoajuda sinó d’autoconvicció

Tú puedes JOAQUÍN LORENTE PLANETA 17,95€

Tú puedes es la continuació de Piensa, es gratis, en el qual aquest creatiu proposava 84 idees pràctiques per promoure el talent aconseguint així estar durant sis mesos en els primers llocs de venda en la categoria de no ficció a Espanya, va ser bestseller en països com el Japó i traduït a onze idiomes.

En aquesta ocasió, el llibre edi-

tat per Planeta dóna un pas endavant en el seu estudi de la capacitat fumana i s’endinsa en la disciplina de l’estudi del cervell. Es tracta d’un conjunt de noves idees i reflexions amb el mateix to que l’anterior llibre, centrades en cinc grans conceptes, cinc grans eixos que són els fonamentals per triomfar a la vida. Es tracta d’un text molt

Consells bàsics per vendre i vendre’s un mateix per Internet

Por dónde empiezo 2.0 NATÀLIA GÓMEZ EMPRESA ACTIVA 12,50€

Si treballes per compte aliè o ets professor, consultor, escriptor, dissenyador, pintor, arquitecte, estàs jubilat, ets freelance, lampista, electricista o de qualsevol altre gremi, o tens un petit comerç i encara no tens clar com posicionar-te en les xarxes socials i treure’n un rendiment professional, aquest és el teu llibre. En molt poc temps pots

tenir un bon posicionament en les xarxes socials perquè et trobin amb facilitat per temes professionals del teu interès, per donar la imatge professional que desitges, per estar al dia en noves tecnologies i aprofitar així totes les oportunitats que aquestes et brinden o simplement per compartir experiències i aprenentatges amb altres

Possibilita entendre tots els camps de la vida a través de l’economia

Homo economicus ANXO PENALONGA GESTION 2000 17,95€

Homo Economicus és una lúcida i interessant aproximació al món que ens envolta a través de l’economia, ciència capaç de donar resposta a moltes de les nostres inquietuds i interrogants sobre temes tan dispars com la política, les relacions socials i el treball. No obstant això, no és un llibre d’anècdotes banals i curiositats vàries, si bé

els seus plantejaments puguin resultar sorprenents, polèmics, divertits i, moltes vegades, aparentment inversemblants.

A les seves pàgines, l’autor rebat idees molt establertes però no per això certes, i ens explica una sèrie de qüestions que ens ajudaran a entendre els temes d’actualitat i els mecanismes econòmics que regeixen el nos-

útil, ja que els seus consells, orientacions i conceptes són de profit per a la vida personal, social i laboral.

Original, brillant i intel·ligent, Tú puedes proposa al lector que conegui i exploti les seves possibilitats, sigui proactiu i lluiti per aconseguir l’èxit.

L’autor, Joaquín Lorente, és un publicista i escriptor barceloní de 68 anys. És el creador de la imatge i desenvolupament de múltiples marques -Osborne, Central Lechera Asturiana, Allianz, Dodot, Kas- i d’algunes

empreses espanyoles que avui són referències mundials com BBVA, Iberdrola, Camper, Fagor, etc.

Ha estat també assessor dels presidents Felipe González i Jordi Pujol, i ha exercit una important tasca docent a través de nombroses conferències i articles.

La seva labor creativa ha rebut més de cent premis internacionals, entre els que destaca, amés de Cannes, Fiap i Sant Sebastià i també el de millor creador de la dècada.

persones.

Internet ha revolucionat la vida a nivell personal, però sobretot a nivell professional. Indústries senceres estan modificant el seu model de negoci com a conseqüència d’això, i qualsevol persona que treballi ha de tenir una certa presència a la xarxa si vol progressar.

Avui en dia, la pregunta ja no és si ets a la xarxa o no. Moltes vegades, encara que no vulguis, el teu nom apareix allà i és qüestió d’escollir com hi vols estar i on vols estar. Por dónde

empiezo 2.0 és un llibre amè i senzill que t’ajudarà a decidir quina presència vols tenir en les xarxes socials i et guiarà pas a pas per aconseguir-ho en poques hores.

L’autora, Natàlia Gómez del Pozuelo, és llicenciada en Ciències Empresarials Europees, amb un postgrau en màrqueting per la Universitat de Berkeley. Ha treballat més de 15 anys en diversos llocs d’alta direcció en empreses multinacionals. És professora en ICADE, a la Universitat Antonio de Nebrija.

tre sistema, tals com per què costa tant trobar treball, quines mancances té el nostre sistema parlamentari o quines són les principals causes de la crisi econòmica, entre moltes altres.

Un llibre, en definitiva, amb el qual aprendràs qüestions fonamentals de l’economia i en el qual trobaràs respostes a preguntes com les següents: • Què tenen en comú els venedors de mòbils i els traficants de drogues?

• Per què hauria de legalitzar-se el tràfic d’algunes substàncies

il·legals?

• Per què haurien de tirar-se a la muntanya els porcs, els pollastres i les vaques?

• Per què els governs gasten més del que ingressen?

• Per què els països autosuficients no poden créixer?

• Per què les subvencions a l’agricultura perjudiquen als països pobres?

• Per què hauria d’haver-hi més multinacionals als països pobres?

• Per què no veiem Kaká com un emigrant?

desembre 2011

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

desembre 2011

HISTÒRIA

El glamour i la màgia de l’anunci de Freixenet tornen a la petita pantalla Els torrons, el tió, el Pare Noël i l’anunci de Freixenet, uns clàssics imprescindibles per Nadal OLGA AIBAR La màgia de la dansa i la fusió amb el flamenc són els protagonistes del darrer anunci nadalenc de Freixenet que es va presentar el 28 de novembre a l’Escola de Música Reina Sofia de Madrid.

En aquest espot, Freixenet fusiona el flamenc de la balladora i coreògrafa Sara Baras amb la dansa del director artístic de la Compañía Nacional de Danza, José Carlos Martínez, amb l’objectiu de destacar la importància de l’esforç i l’afany de superació, filosofia de l’empresa sadurninenca.

Des de Penedès Econòmic hem volgut retornar als origens i recordar la història de tots els anuncis nadalencs de Carta Nevada que hi ha hagut des del 1977, l’any que el va protagonitzar una impressionant Liza Minnelli, en aquell moment en el cim de la seva carrera, després de l’èxit de Cabaret. El següent anunci es va emetre l’any 1980 amb quatre protagonistes: dos artistes espanyols i dues actrius nordamericanes: Sydney Rome, Bárbara Rey, Lorenzo Santamaría i Margaux Hemingway. L’any 1981, el reputat actor i ballarí Gene Kelly va ballar els seus millors passos juntament amb les bombolles Freixenet, un dels anuncis més recordats. D’altres artistes destacats són Paul Newman (1989), Sharon Stone i Antonio Banderas (1992), Kim Basinger (1993), Meg Ryan (1997) o Pierce Brosnan i Nieves Álvarez (2004).

Pere Bonet, director de Comunicació de Freixenet, en destacava també la Raquel Welch (1985) una sex symbol internacional, coneguda com a el cos, la Shirley McLaine i també l’Anthony Quinn per la seva “qualitat humana i el seu tracte encantador i entranyable”, i assegurava que “no són artistes tant distants com podria semblar. Són molt professionals i col·laboren molt en

l’espot. Recordo que, fins i tot, en Gene Kelly ens va donar indicacions de com posar les càmeres per captar els seus moviments, va ser com una classe mestra”.

La idea de la bombolla com a protagonista dels

Liza Minnelli

1977

2010

Shakira anuncis de Carta Nevada va sorgir l’any 1971. Aleshores “apareixia una bombolla explicant com és el cava i com s’ha de beure. De mica en mica, es va anar fent popular, i aleshores vam decidir posar-li una cara coneguda”, afirmava. Al principi, la iniciativa podia semblar complicada d’aconseguir, però, segons assegura Bonet, “de vegades és més senzill als Estats Units que aquí, perquè allà estan més acostumats a tractar amb els famosos. Amb els representants de la primera, Liza Minnelli, vam arribar a un acord bastant ràpid, perquè no era un anunci molt comercial, sinó que es veia com ella cantava i actuava, més que no pas

1989

2001

Pené

la marca del cava”. Pel que fa a la resta d’artistes, “un cop ja vam tenir alguns anuncis protagonitzats per estrelles de Hollywood o del món de la música, van ser més fàcils de convèncer”.

Fins al punt que, ja abans de l’agost, diverses companyies nordamericanes el truquen per oferir-li artistes per a protagonitzar l’anunci nadalenc.

L’any 2007, van intentar donar un gir a la publicitat tradicional i deixar de banda la bombolla que tants anys havia protagonitzat l’espot. Aleshores, es va optar per fer un curt dirigit per un director

lope

Cruz

de prestigi com Martin Scorsese que es pogués veure per Internet i amb una versió curta per a la televisió.

Es va titular The Key to Reserva i durava uns 10 minuts.

La idea no va acabar de quallar perquè van ser moltes les veus que es van alçar demanant la tornada de les bombolles a l’anunci. Així que aquestes van tornar el Nadal següent amb més força que mai i, d’una manera o d’una altra, ja no han tornat a desaparèixer.

1993

K

Penedès Econòmic

desembre 2011

29

HISTÒRIA Cronologia de les estrelles protagonistes de l’espot nadalenc de Freixenet 1977: Liza Minnelli 1978 i 1979: Bombolles Freixenet 1980: Bárbara Rey, Lorenzo Santamaría, Sidney Rome i Margaux Hemingway 1981: Gene Kelly 1982: Norma Duval, Cheryl Ladd i Ann Margret 1983: Miguel Bosé i Shirley MacLaine 1984: Plácido Domingo i Ana Obregón 1985: Raquel Welch 1986: Alexander Gudunov i Jacqueline Bisset

Gene Kelly

1981

1987: Victoria Principal 1988: Josep Carreras 1989: Paul Newman 1990: Inés Sastre i Christopher Reeve

ez r a v l Á nan s e v Nie ce Bros i Pier 2004

1991: Don Johnson 1992: Antonio Banderas i Sharon Stone 1993: Kim Basinger 1994: Actors de Belle Époque (Ariadna Gil, Gabino Diego, Jorge Sanz, Maribel Verdú, Miriam Díaz Aroca i Penélope Cruz) 1995: Nacho Duato i Andie MacDowell 1996: Anthony Quinn, Lorenzo Quinn, Mar Flores, Sofía Mazagatos i Juncal Rivero 1997: Meg Ryan

1992

Anton

io Ban

Paul Newman

eirnger g n i s s s a a B B m i m Ki K

deras

1998: Maribel Verdú, Alejandro Sanz, Laura Ponte i Ainhoa Arteta

i Shar on Sto

ne

1999: Montserrat Caballé, Joaquín de Luz, Tamara Rojo, Carlos Nuñez, Cristina Pato, Ketama, Estrella Morente, Íngrid Rubio i Lorena Bernal 2000: Lorin Maazel i les Bombolles de Freixenet 2001: Penélope Cruz 2002: Pilar López de Ayala 2003: Paz Vega 2004: Nieves Álvarez i Pierce Brosnan 2005: Gabino Diego i Demi Moore 2006: Ángel Corella i Gwyneth Paltrow 2007: Curt The key to reserva dirigit per Martin Scorsese 2008 i 2009: Selecció espanyola de natació sincronizada

1997

Meg Ryan

2010: Shakira 2011: Sara Baras i Juan Carlos Martínez

30

Penedès Econòmic

desembre 2011

TECNOLOGIA

Més europeus que espanyols Catalunya se situa en la mitjana europea en compres online i connexions a Internet i supera, de llarg, la resta d’Espanya JOSEP BARELLA La primera dècada del segle XXI ha estat la dècada d’Internet a causa de l’espectacular introducció que ha tingut a les llars. La disponibilitat d’ordinadors ha evolucionat en una dècada en paral·lel a la incorporació d’Internet a les llars, fins a convertir-se en dos conceptes indissolubles.

Caprabo i el Centre d´Estudis Demogràfics de Catalunya van presentar recentment el “Primer informe capraboacasa.com” que analitza el comerç electrònic a la primera dècada del segle XXI, coincidint amb el desè aniversari de l’engegada del supermercat per Internet de Caprabo.

L’informe analitza l’evolució de la compra per Internet amb una perspectiva sobre Europa, Espanya i Catalunya, a més de les dades de compra d’alimentació, que ha estat l’últim sector d’incorporarse al comerç electrònic.

El correu electrònic i la recerca d’informació sobre béns i serveis són els principals usos d’Internet, mentre que la compra online està experimentant un creixement gradual, especialment entre els que ho fan de manera habitual.

COMPRES ONLINE Catalunya és la segona comunitat autònoma d’Espanya on més es compra per Internet, després de les Illes Balears i per davant de Madrid, encara que encara està lluny d’alguns països nòrdics com Dinamarca i Suècia, els Països Baixos i del Regne Unit, que presenten els índexs de compra online més elevats. En el conjunt dels països de la Unió Europea, un 40% d’usuaris d’Internet MOTIUS PER ENTRAR A INTERNET 1. Correu electrònic 2. Xarxes socials 3. Viatges i allotjaments 4. Mitjans de comunicació 5. Compra de béns i serveis 6. Salut 7. Educació 8. Formació 9. Banca electrònica 10. Descàrrega de programes

compren online, mentre que a Catalunya aquesta xifra és del 30% i a Espanya del 24%.

que disposen d’un ordinador de sobretaula disposen també d’un portàtil.

ÚS D’ORDINADOR I ACCÉS A INTERNET En ús d’ordinador i en accessibilitat a Internet, Espanya se situa a

CONNEXIÓ A INTERNET La gran protagonista de l’increment d’accés d’Internet a la llar ha estat la banda ampla, tant a Europa com a Espanya i també a Catalunya. I ha estat protagonista pel seu enorme creixement en una dècada. Les diferències entre els diferents països de la zona euro són evidents. La banda ampla es troba plenament introduïda a les llars, mentre que la banda estreta està localitzada encara al 2% de les llars. En relació a la banda ampla, l’ADSL està present al 87% de les llars avui dia, amb un creixement espectacular, atès que al 2003 només el 3% de les llars ho tenia. La connexió a través del mòbil de banda ampla ha superat al cable o fibra òptica, amb una previsió de creixement futur.

D’altra banda, els espanyols que declaren no disposar d’Internet ho justifiquen perquè no ho consideren “interessant” o “útil”, en una majoria del 70%.

Avui dia, l’ús d’Internet està plenament integrat al fet de tenir un ordinador.

A CATALUNYA, EL 30% DE LES LLARS NO TENEN ORDINADOR. A ESPANYA, SÓN EL 40% la cua dels països europeus, mentre que entre les comunitats autònomes, Catalunya ha mantingut indicatius similars als europeus.

L’ús d’ordinador és generalitzat avui dia a Europa, si bé fa tan sols quatre anys el panorama era molt heterogeni i en la zona euro podíem trobar diferències abismals entre països. En la majoria d’indicadors, la posició de Catalunya és semblant al conjunt de la Unió Europea, i clarament per sobre de l’observada al conjunt d’Espanya. El 30% de les llars de l’Europa comunitària no disposen d’ordinador, una xifra que comparteix Catalunya però que en el cas de la mitjana d’Espanya se situa en el 40%. Mentre que l’ús de l’ordinador, fins el 2006 estava dissociat de l’accés a Internet, avui dia, en el 96% dels casos, són conceptes que no es poden separar. En comparació dels països europeus, els països del sud d’Europa han estat els que han registrat una menor penetració d’Internet a les llars. L’ús d’Internet a la zona euro, que inclou 27 països, se situa al 70% de les llars, un valor molt pròxim al que es registra a Catalunya, mentre que a Espanya aquesta xifra és del 59%. En països com Islàndia, Països Baixos, Luxemburg o Noruega el percentatge ascendeix fins al 90%. El major increment d’ús d’Internet es registra en països d’Europa de l’Est. Els ordinadors portàtils han passat d’estar presents en un 12% de les llars que disposen d’algun ordinador, a penetrar en el 62% d’aquestes llars en 10 anys: actualment més de la meitat de llars

EL 68% DELS CATALANS ES CONNECTEN UN COP PER SETMANA A INTERNET. A ESPANYA, NO ARRIBA AL 58%. ÚS D’INTERNET És evident la clara evolució ascendent de l’ús de l’ordinador per a connectar-se a Internet. A Catalunya, el 68% de la població es connecta a Internet almenys una vegada per setmana. Un percentatge que a Espanya és del 58%.

El correu electrònic i l’accés a les xarxes socials són els principals usos d’Internet. En un tercer lloc la recerca d’informació sobre viatges i allotjaments. En xifres similars se situa la recerca d’actualitat a través dels mitjans de comunicació. En següent lloc es troba

la compra de béns i serveis per Internet, al costat de la recerca d’informació sobre temes de salut, educació, formació, a més de l’ús de la banca electrònica -que ha crescut de manera important en els últims anys-. Altres usos residuals són la descàrrega de programari, la venda de béns i serveis, les trucades i els cursos online.

Els productes i serveis de major consum en Internet es troben relacionats amb l’oci, ja sigui vacacional o amb activitats puntuals, com és la compra d’entrades. En un segon pla comprem roba, llibres, revistes o periòdics, mentre que l’alimentació es troba encara en els seus inicis.

COMPRA D’ALIMENTACIÓ PER INTERNET L’alimentació és un dels sectors que s’incorpora de manera més tardana al comerç electrònic. Això succeeïx en la majoria dels països europeus amb percentatges encara molt baixos: en alguns països la població que en l’últim any ha comprat alimentació per Internet, no arriba ni a l’1%. En el conjunt de la Unió Europea, en els últims 3 anys la compra d’alimentació per Internet només ha crescut dos punts, amb l’excepció del Regne Unit que presenta un percentatge especialment alt, del 16%. A la resta de països el percentatge és inferior al 7%.

Penedès Econòmic

desembre 2011

31

VIATGES

Dinamarca, un país escandinau L’1 de gener de 2007 el 91,1% de la població danesa era d’ascendència danesa i el 8,9% eren immigrants, principalment dels Balcans, i de l’Àsia REDACCIÓ

Dinamarca, oficialment el Regne de Dinamarca és un país escandinau de l’Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia i que inclou els territoris autònoms de Grenlàndia i les Illes Faroe. El territori continental limita al sud amb Alemanya, i amb el Mar del Nord a l’oest i el Mar Bàltic a l’est. L’estret de l’Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de Noruega, mentre que, a l’est, el Kattegat, l’Øresund i l’estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia. Dinamarca és un país molt urbanitzat, el 86% de la població viu en zones urbanes. Al voltant del 40% de la població habita a l’illa de Sjælland, on hi ha l’àrea metropolitana de Copenhaguen o Hovedstadsområdet; l’altra gran regió urbana és la regió metropolitana de l’est de Jutlàndia, que representa un 23% de la població del país.

Dinamarca és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. A més del govern federal hi ha governs locals en 98 municipis. Dinamarca és membre de la Unió Europea des de 1973, però no forma part de l’Eurozona, la unió monetària dels estats membres de la Unió que han adoptat l’Euro com llur moneda oficial. Dinamarca és membre fundador de l’OTAN. Dinamarca té una economia capitalista de mercat amb un estat de benestar extens, i ocupa, segons algunes publicacions, el nivell més elevat d’igualtat de la renda del món. Dinamarca és un país ric i modern, amb un dels estàndards

de vida més elevats d’Europa.

La llengua nacional, el danès, està molt relacionada amb el suec i el noruec, llengües pròpies dels altres països escandinaus amb els quals Dinamarca té enllaços culturals i històrics molt importants.

El 82% de la població de Dinamarca, i el 90,3% dels danesos són membres de l’Església lutera-

na. Quasi el 9% de la població és estrangera, la gran majoria provinents dels Balcans i l’Àsia.

Quant a l’economia, la taxa d’atur és baixa (4,20%), i el govern ha aplicat polítiques àmplies de benestar. Tot i ser un petit país,

Sireneta de Copenhaguen

DINAMARCA Capital: Copenhaguen Idioma: El danès és l’oficial, però l’anglès és àmpliament conegut per la població. En altres territoris danesos, com les Illes Feroe o Grenlàndia es parlen idiomes autòctons Població: 5.515.575 habitants Superfície: 43,094 km2 Moneda: Corona danesa Clima: A l’estiu hi ha una mitjana de 16°C. A l’hivern les temperatures es mantenen a prop del punt de congelació, uns 2°C Economia: L’economia danesa és moderna, amb tècniques agrícoles d’alta tecnologia, una moneda estable i una alta dependència del comerç internacional.

Canal Nyhavn de Copenhaguen

Dinamarca és un exportador net d’aliments i energia, i gaudeix d’un superàvit en la seva balança de pagaments. Dinamarca és l’economia més competitiva i dinàmica de la Unió Europa, segons el Report del Fòrum Econòmic Mundial del 2008. A més, ha estat catalogat com el millor país del món per fer negocis.

Copenhaguen és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

La població és d’1.181.000 habitants. El nom de la ciutat prové de la deformació de Købmandshavn que significa “port dels mercaders”, en referència a l’estratègica localització de la ciutat.