butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
8
escarabatets, que sou amagadets? sortiu, que la mare ja és al niu!
Hydroporus palustris (LINNAEUS, 1761)
Platambus maculatus (LINNAEUS, 1758)
1. Espècies septentrionals també presents a Europa al nord dels Pirineus, però no al nord d’Àfrica: 1.1. D’aquestes n’hi ha que no arriben a saltar el massís pirinenc i per tant la seva frontera meridional de distribució se situa al vessant nord dels Pirineus: Hydroporus palustris (LINNAEUS, 1761) i Ilybius fuliginosus fuliginosus (FABRICIUS, 1792) 1.2. També es troben aquelles que tot just han aconseguit colonitzar el vessant sud de la serralada: Hydroporus sabaudus sabaudus FAUVEL, 1865. 1.3. O que no han trobat impediments per avançar pel territori ibèric desplaçant-se fins a les regions peninsulars més meridionals; per ordre de menor a major expansió: Oreodytes sanmarkii sanmarkii (C.R. SAHLBERG, 1826), Hydroporus foveolatus HEER, 1839, Agabus lapponicus (THOMSON, 1867), Agabus guttatus guttatus (PAYKULL, 1798), Platambus maculatus (LINNAEUS, 1758), Hydroporus nigrita (FABRICIUS, 1792), Helophorus glacialis VILLA, 1833 i Helophorus flavipes FABRICIUS, 1792. 2. Espècies trans-ibèriques també presents a Europa al nord dels Pirineus i al nord d’Àfrica, que es troben distribuïdes per tota la península ibèrica: Agabus bipustulatus (LINNAEUS, 1767), Agabus nebulosus (FORSTER, 1771), Dytiscus marginalis marginalis LINNAEUS, 1758, Haliplus lineatocollis (MARSHAM, 1802), Haliplus fulvus (FABRICIUS, 1801), Anacaena globulus (PAYKULL, 1798) i Laccobius bipunctatus (FABRICIUS, 1775) 3. Endemismes ibèrics exclusius de la península, que per tant no es troben enlloc més del món: 3.1. Distribuïts per la major part de la península: Hydroporus nevadensis SHARP, 1882.
3.2. Distribuïts només per la meitat septentrional de la península: Oreodytes davisii rhianae R. CARR, 2001, Ilybius albarracinensis (FERY, 1986) i Hydroporus vagepictus FAIRMAIRE & LABOULBÈNE, 1855. Els coleòpters aquàtics, així com altres invertebrats, poden ser utilitzats com a indicadors biològics per a l’avaluació de diferents característiques del medi. Diverses espècies són pròpies d’aigües amb característiques peculiars i altres en canvi són habitants de qualsevol tipus d’ambient aquàtic. En qüestions d’avaluació d’impacte ambiental, la presència de les primeres o de les altres en un lloc determinat, ens pot donar informació precisa sobre la pressió humana sobre el territori. Almenys als Pirineus centrals aquesta pressió encara es podria considerar escassa, però el creixement urbanístic especulatiu ja comença a arribar fins i tot a les zones més altes del massís, freqüentment camuflat sota l’aspecte de “desenvolupament de la zona”, “creació de llocs de treball per als seus habitants”, etc.; l’increment d’ocupació condueix a un augment de consum dels recursos hídrics, entre altres; i la conservació de la biodiversitat passa necessàriament per la conservació dels ecosistemes, entre ells els aquàtics. Així caldria avançar-se als esdeveniments i fer planejaments d’usos del territori que permetessin un creixement urbanístic racional, d’acord amb la disponibilitat de recursos a llarg termini; d’aquesta manera s’incidiria, no solament en la conservació de la diversitat, sinó també en la preservació dels recursos que hauran de permetre la vida de les generacions futures en aquest diminut “racó de món”.
Oreodytes sanmarkii sanmarkii (C.R. SAHLBERG, 1826) Agabus bipustulatus (LINNAEUS, 1767)
Xavier Fresneda i Gaspar Ca de Massa (Llesp)
