butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
ß
7
el col·leccionista de mapes Any 1997! El col·leccionista de mapes descobreix en el seu viatge a Jordània el que podria ser la representació cartogràfica més antiga coneguda, almenys de l’antiga Palestina i Terra Santa. És davant del mosaic romà de Màdaba, del segle VI, a la vila homònima coneguda com la ciutat dels mosaics. En aquell moment, sense saber-ho, se li despertava un afany recopilatori, tot pensant en els seus Pirenèus... Any 2012! El col·leccionista localitza, viatjant virtualment des de casa i gràcies a un catàleg en venda, el mapa més preuat i el considerat pioner o més antic de tots els Pirineus: Les Monts Pyrenées ou sont remarqués les passages de France en Espagne, de 1696 o potser de 1691 (la 1a edició), per Sanson fill, conegut per la seva vila natal d´Abbeville i geògraf del rei francès. Amb aquesta joia acolorida que el col·leccionista només tenia en facsímil, editat a Pyrénées Magazine (núm. 94, 2004) i que hauria buscat tota la seva vida, es comença a tancar el cicle, encara que sempre quedarà mig obert per sorpreses desconegudes o no catalogades en aquest món apassionant de la cartografia pirinenca. “Mentre món sia món, Cendrosa serà de Son”, recollia l’excursionista Vidal al butlletí del CEC de 1897. Bé que ho saben els propietaris i els veïns de l’Alt Àneu i Naut Aran, i més veient el fantàstic mapa aranès de l’enginyer forestal Reig (1894), el mateix que emprà una coneguda empresa privada, que explota en aquests emprius transpirinencs
Detall del mapa dels Pirineus de Sanson fill (1691)
les seves pistes d’esquí, a cavall de les dues vessants de l’antic port de Pallars, tot per aclarir en quin municipi cal “arrendar” aqueixes pastures per a aquests nous ramats a l´hivern. Aquest és només un dels molts exemples de com la cartografia ha dirimit els nous conflictes o dubtes en ple segle XX. Però sobre el nostre benvolgut Parc i els Pirineus Centrals, el col·leccionista acaba de trobar més cartes, com en diven abans dels mapes, en concret, de les primeres dedicades a l´actual territori protegit. Tal com el coneixem, una vegada feta l’ampliació del 1996, la Generalitat a través dels seus instituts oficials publicà la primera edició cartogràfica del Parc el 1997 mentre que la veterana editorial Alpina edità el mapa actual, un any després, com a primera edició moderna. Diem moderna perquè des de l’any 1952 aquesta pionera editorial catalana ja dedicà el seu primer treball a Sant Maurici, tal com va batejar aquell mapa. Començaren les exitoses i millorades reedicions, avui rebuscades pel col·leccionista i d’altres malalts, als llibreters de vell, fins a un nou i reeixit capítol, l’any 1961, amb una altra primera edició per al costat boinès, és a dir, Aigüestortes. Es venia amb el malnom aranès de Montarto (Montardo) amb unes quantes exitoses reedicions fins a l’edició d’altres mapes de format comarcal i municipal com els de la Ribagorça, Molières o Vall de Boí, d’aquesta i d’altres editorials com la basca Sua o l’aragonesa Prames, en tot fer de rutes transversals com la Transpirinenca del GR-11, o cartes
