Presentació

“A la vora del riu no t’hi facis el niu...”

Aquesta frase, amb rima inclosa, l’hem sentida moltes vegades en boca dels nostres padrins i padrines quan, de tant en tant, l’aigua dels rius i barrancs en fa alguna de les seves. Aquesta afirmació, que segurament és molt antiga, no va dissuadir però els nostres avantpassats d’instal·lar-se al costat dels rius. De fet moltes de les grans civilitzacions conegudes van néixer i es van desenvolupar al costat de grans cursos d’aigua. L’aigua genera riquesa per on passa. Sense anar més lluny, a casa nostra els rius ens han proporcionat aigua de reg pels prats, han mogut antigues i noves turbines, molins i serradores; han servit de via de la fusta quan els raiers eren els transportistes dels nostres boscos; ens han proporcionat aigua de boca i aliment i, darrerament s’han convertit també en espais naturals on es practiquen noves activitats d’oci que generen riquesa econòmica a les poblacions de les seves ribes. No ens hauria d’estranyar doncs, que la majoria de les poblacions més importants es trobin al fons de les valls, al costat dels rius, on hi ha els millors prats, on la terra és plana i fèrtil , i les comunicacions més fàcils, lluny dels aspres pendents que limiten sovint les nostres valls. Les riuades no són fets extraordinaris a les comarques de muntanya, de les quals els rius en són els eixos vertebradors, per això no ens seria gens difícil trobar encara en alguns dels nostres pobles persones que recordin les tràgiques avingudes del 1937, per no dir les més recents de l’any 1982. Malgrat totes aquestes cícliques inundacions , una part de la nostra població continuarà vivint al costat de l’aigua: això és així i no canviarà. Per això s’imposaria una reflexió col·lectiva sobre quines han de ser les pautes de comportament i les actuacions a realitzar per tal de prevenir i minimitzar les conseqüències d’uns fets que sabem que es repetiran. La seguretat dels nostres “nius” i dels que hi vivim depèn en gran mesura del tipus de relació que establim amb el nostre entorn i amb els nostres estimats i temuts veïns de tota la vida: els rius. En aquest nou Portarró trobareu dos interessants articles: un, sobre els lligams que hi ha entre els valors naturals i els valors culturals d’un territori i l’altre, sobre la meteorologia canviant de les muntanyes del Parc. L’Entrevista parla aquest cop amb una persona molt activa envers el territori pirinenc des de la seua joventut malgrat viure vora el mar. Les espècies de fauna i de flora convidades d’aquest número són l’ovella xisqueta i el sudorn mentre que l’itinerari escollit ens enfila fins als orris de la Mainera, a la vall d’Àssua, per conèixer de primera mà el primer itinerari arqueològic del Parc. Una espectacular seqüència de fotos dels aiguats del passat 18 de juny i les darreres novetats bibliogràfiques tanquen aquesta nova edició que, de moment, sortirà de nou solament en versió digital. El Portarró compleix 16 anys de publicació ininterrompuda durant el quals ha arribat fins als nostres lectors i lectores amb la intenció d’apropar d’un forma amena però rigorosa els valors patrimonials de les nostres valls i pobles. Per aquest motiu continuarem lluitant per tal de recuperar la versió en paper d’una publicació única i diferent d’altres de les terres pirinenques, que mereix ser llegida, amb tranquil·litat, vora el foc, envistes d’una muntanya o senzillament en aquell lloc ideal que vulguem escollir.