El romànic de la vall de Boí

Nit a Sant Joan de Boí

el romànic de la vall de boí, patrimoni mundial en un entorn rural

Entre els cims més alts del Pirineu Català, a la comarca de l’Alta Ribagorça, es troba la Vall de Boí, un municipi format per vuit petits nuclis de població conegut internacionalment pel seu conjunt d’esglésies romàniques declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Durant segles els habitants d’aquests pobles ha viscut de la ramaderia i l’agricultura de subsistència pròpia de les poblacions d’alta muntanya. Actualment l’economia de la vall depèn principalment del turisme. En tot aquest procés de transformació les esglésies romàniques de la vall han jugat un destacat paper. L’ inici del procés se situa a finals del s. XIX i principis del s.XX amb l’arribada a la vall de Boí del primer turisme de salut i l’excursionisme que van afavorir el redescobriment del patrimoni històricoartístic de la zona. A Catalunya, l’interès pel món medieval s’inicia al segle XIX amb els viatges historicoliteraris i el moviment cultural de la Renaixença. Seguint la tendència que s’estava produint a tot Europa amb el romanticisme, es comencen a organitzar les primeres exposicions d’art romànic i gòtic, i es creen els primers museus i col·leccions. Amb la voluntat d’explorar els monuments romànics del país, el 1907 l’Institut d’Estudis Catalans organitza la “Missió Arquelògico-Jurídica a la franja d ‘Aragó”. Durant el mes de setembre visiten la vall de Boí, recorren els pobles i “descobreixen” les esglésies i les pintures murals que s’hi conservaven. És l’inici de la posada en valor de les esglésies de la vall, el primer pas per a l’estudi, la protecció, la restauració i la gestió del conjunt. El conjunt romànic de la vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Les esglésies romàniques de la vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials personificades en aquest cas en els senyors d’Erill i el Bisbat de Roda d’Isàvena, promotors dels temples de la vall. Dins d’ aquesta societat medieval, l’església complia no només una funció religiosa sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com elements de comunicació i vigilància. Construïdes entre els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia, les esglésies romàniques de la vall de Boí formen un conjunt amb característiques arquitectòniques comunes. Són petites edificacions d’una o tres naus construïdes amb petits carreus de granit i cobertes amb embigats de fusta o voltes de canó. L’ornamentació escultòrica d’influència llombarda, amb frisos de dent de serra, arquets cecs i lesenes la trobem en els absis i els esvelts campanars de torre, la imatge emblemàtica de l’arquitectura romànica de la vall. En els seus interiors es van conservar gran part dels millors exemples de conjunts de pintura mural romànica (entre els quals destaquen les pintures del mestre de Taüll), talles (com el davallament de Santa Eulàlia d’Erill la Vall) i frontals d’altar de l’època. A principis del segle XX la major part d’aquests béns mobles van ser traslladats a Barcelona, a l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, per evitar la seva venda a col·leccionistes privats. Actualment a les esglésies de la vall podem veure les seves reproduccions. L’any 1992 la Generalitat de Catalunya declara el conjunt romànic Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i el 1994

www.centreromanic.com

Centre del Romànic de la Vall de Boí (Erill la Vall)

el romànic de la vall de boí, patrimoni mundial en un entorn rural

inicia el programa de restauració del romànic de la vall de Boí. El 30 de novembre del 2000, el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO reconeix els valors universals excepcionals del Conjunt Romànic de la Vall de Boí i aprova la seva inclusió en la llista del Patrimoni Mundial. La declaració de Patrimoni Mundial aporta, com és evident, importants beneficis per a la zona, però també suposa assumir noves responsabilitats que afecten al manteniment i gestió dels béns declarats. Per això, l’octubre de 2003 es constitueix el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí format per l’Ajuntament de la Vall de Boí, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i els bisbats de Lleida i d’Urgell. La seu del Consorci és el Centre del Romànic de la Vall de Boí (CRVB). Situat al poble d’Erill la Vall, just al costat de l’església de Santa Eulàlia, l’edifici del CRVB reuneix les oficines de gestió, l’espai de recepció i acollida al visitant i l’ espai d’interpretació. Els principals objectius i actuacions del centre giren al voltant de la conservació, interpretació i difusió del conjunt romànic com a element de desenvolupament econòmic de la zona. En aquest sentit, des del CRVB es desenvolupen accions diverses que van des de la restauració i el manteniment ordinari de les esglésies fins a les accions de promoció turística del conjunt romànic. Alhora, s’ofereix al visitant dos serveis destacats amb la finalitat de fer accessible les esglésies al públic i presentar el patrimoni de manera que el visitant experimenti el significat del conjunt: el servei d’obertura al públic de les esglésies i el servei de visites guiades. A aquests serveis se suma l’espai d’interpretació del Centre del Romànic, el lloc de trobada del visitant amb l’entitat gestora del conjunt patrimonial, la cara visible de tot el projecte.

Cristina Castellà i Anna Monsó Centre del Romànic de la Vall de Boí

Ermita de Sant Quirc de Durro

Detall de pintura mural original a Sant Climent de Taüll

Camell. Còpia de les pintures murals de Sant Joan de Boí

Els materials de les esglésies

Les esglésies romàniques avui formen part del paisatge de la vall de Boí, estan integrades en els nuclis i en el relleu. A l’època medieval la pedra no tenia la consideració de material noble, s’utilitzava per la seva durabilitat i resistència. Després s’embellia amb arrebossats de morter de calç, juntes pintades entre els carreus o pintura al fresc amb escenes figuratives tant a l’interior de les esglésies com a l’exterior. Tots els materials utilitzats en la construcció de les esglésies els troben a la vall: el granit, la pedra calcària (tosca), la llosa de pissarra, la fusta i el ferro.

Els colors del romànic

Com s’obtenien els colors per fer les pintures murals romàniques de les esglésies? Els mestres pintors que van treballar a les esglésies de la vall de Boí eren itinerants, això comportava que anessin lleugers d’equipatge i els materials amb els quals treballaven els havien de trobar directament al lloc o molt a prop d’on feien les seves obres. Els colors utilitzats eren minerals perquè es mantenien inalterables amb l’arrebossat de morter de calç, mentre que els colors dels vegetals (excepte el del carbó) no eren estables i desapareixien. Per obtenir els colors per fer la pintura al fresc els minerals es molien molt finament. Després es diluïen en aigua i s’aplicaven amb el pinzell directament a sobre de l’arrebossat acabat de fer. Quins colors es poden obtenir a partir dels minerals que trobem a la vall de Boí? Òxids de ferro, terres ocres, blanc de calç, blau de l´aerinita i verd de l´atzurita.

Dracs, lleons i dromedaris a la vall de Boí

Els dracs, lleons i dromedaris eren animals desconeguts, increïbles i fantàstics per a la gent de la vall de Boí i els espantaven, els feien tanta por com l’ós i el llop que eren reals i salvatges que podien veure més d’ una vegada córrer per aquestes muntanyes i boscos. Tots aquests animals i altres més corrents com el gall, la serp, els ocells els podem trobar representats a les esglésies romàniques: als capitells de les portades, als forrellats de les portes i sobretot a la pintura mural. La funció de les imatges era didàctica, per l’ensenyament religiós i moral.

Les formes vegetals

L’home medieval està immers en l’espai natural, és el seu espai vital. Quan aquest món es representa en el romànic, no es fa de forma naturalista, els elements vegetals són formes simbòliques estilitzades i simètriques. Les plantes simbolitzen la comunicació entre l’espai sagrat i l’ exterior, ja que poden passar per llocs molt estrets i són capaces de travessar materials molt durs. A la vall de Boí les representacions vegetals les trobem tant als conjunts de pintura mural , com als frontals d’altar i als capitells d’algunes portades. El logo del Centre del Romànic de la Vall de Boí està inspirat en un motiu floral extret del frontal de St. Pere de Boí